Anna Baiges Jardí ______

8. ANNEXOS DEL TREBALL DE RECERCA “CINEMA I FILOSOFIA”

1 Anna Baiges Jardí ______

TREBALL D’INVESTIGACIÓ: “CINEMA I FILOSOFIA”

2 Anna Baiges Jardí ______

8.1. ANNEX A: NOTA IMPORTANT

“La reproducció de ... (fragments d’obres musicals, audiovisuals, obres aïllades o el que correspongui) en aquest treball s’acull a l’article 32 (Citas y reseñas) del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 d’abril (B.O.E. número 97, de 22 de abril) amb les modificacions donades al mateix per la Llei 5/1998 de 6 de març (B.O.E. número 57, de 7 de març) i la Llei 1/2000 de 7 de Gener (B.O.E. número 7 de 8 de Gener) el text de la qual diu:” Es lícita la inclusión en una obra pròpia de fragmentos de otras ajenas de naturaleza escrita, sonora o audiovisual, así como la de obras aisladas de carácter plástico, fotográfico figurativo o análogo, siempre que se trate de obras ya divulgadas y su inclusión se realice a título de cita o para su análisis, comentario o juicio crítico. Tal utilización sólo podrá realizarse con fines docentes o de investigación, en la medida justificada por el fin de esa incorporación e indicando la fuente y el nombre del autor de la obra utilizada.”

3 Anna Baiges Jardí ______

8.2. ANNEX B: JUSTIFICACIÓ TEÒRICA

4 Anna Baiges Jardí ______

8.2.1. INTRODUCCIÓ

8.2.1.1. JUSTIFICACIÓ DE MATERIALS FÍLMICS COM A RECURS DIDÀCTIC EN L’APRENENTATGE DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.

“Per què la filosofia va al cinema”, com diu Christopher Falzon1? Per respondre a aquesta pregunta ens proposem tres qüestions: què entenem per filosofia, què entenem per cinema i si el cinema pot ajudar-nos a les aules de Filosofia.

És sabut que l’ús de pel·lícules a les aules és, avui dia, una pràctica utilitzada amb dues intencions: la primera, com a exemplificació d’allò que s’ha explicat prèviament, la segona com a introducció d’allò que s’explicarà. Sense menysprear cap d’aquestes dues intencions, la nostra proposta vol anar més enllà i intentar establir un mestissatge entre cinema i filosofia.

Creiem que aquest mestissatge és possible, a partir de les publicacions que diversos autors contemporanis ens han ofert respecte a la qüestió. Aquests autors són Julio Cabrera, Christopher Falzon i Juan Antonio Rivera. Abans, però, farem un repàs a dues qüestions importants: què entenem per filosofia i què entenem per cinema.

Què entenem per filosofia?

Al llarg de la història s’han formulat diverses respostes a la pregunta que ens ocupa, tot seguit les repassarem a grans trets. Per començar, farem referència a la concepció més propera a la visió popular, la que diu que la filosofia consisteix a preguntar-se sobre les grans qüestions de la vida i de nosaltres mateixos, així ens interroguem sobre el “jo”, la “felicitat”, el destí, etc.

També s’ha dit que la filosofia és una disciplina que s’encarrega de reflexionar sobre altres disciplines com la història, la religió, la ciència, l’art, etc. Des d’aquest punt de vista, es podria dir que la filosofia és una matèria de segon ordre, que consistiria en clarificar i valorar els conceptes fonamentals a partir dels quals pensem i actuem.

La tercera perspectiva consisteix a considerar la filosofia com una reflexió crítica. Això voldria dir que la seva tasca consistiria no tant a donar respostes definitives, com a plantejar-se preguntes. Aquesta tasca crítica s’emmarca dins el plantejament kantià de “no s’ha d’aprendre filosofia, el que cal és filosofar” i això implica que la reflexió crítica ho ha d’abastar tot, fins i tot la pròpia filosofia. Vista així, la Història de la filosofia s’ha de llegir com una reflexió crítica, sobre les pròpies concepcions del món i de nosaltres mateixos, que la Filosofia ha anat formulant des dels seus inicis.

Però, al marge de la concepció de filosofia que tinguem, el que la caracteritza a partir de l’època moderna és el seu ús gairebé exclusiu de la racionalitat. S’ha primat i encara es prima, aquell tipus d’obra filosòfica –l’assaig- que segueix una lògica deductiva, producte de la capacitat únicament racional dels seus autors, tot deixant en un segon pla textos filosòfics que ens han estat presentats en altres formes de discurs, com ara: les cartes, els aforismes, els poemes, els diàlegs, les meditacions, etc.

1 FALZON,Christofer. La filosofia va al cine. Madrid, Ed. Tecnos, 2002.

5 Anna Baiges Jardí ______

Aquests tipus de discursos no tenen, necessàriament, estructures argumentatives i la seva racionalitat ha estat guiada més aviat per la imatge.

I ja que parlem d’imatges, també cal tenir en compte que aquestes han estat usades amb força profusió per molts filòsofs: com no recordar el mite de la caverna de Plató?, com oblidar el geni maligne, els somnis o el tros de cera de Descartes?. Les imatges, doncs, han servit als filòsofs en moltes ocasions per il·lustrar i fer més entenedor el seu pensament. Tot seguit mostrem el què acabem de dir amb una cita de Falzon: “ La filosofia està farcida d’imatges estranyes i meravelloses i d’invencions d’aquest tipus. Un estudi precipitat d’aquesta literatura filosòfica revela el següent: una anell que confereix la invisibilitat, un vaixell que es transforma peça a peça amb dos vaixells diferents, un ase mort de gana entre dues paques de fenc iguals, nombroses visions d’una societat perfecta i utòpica, visions esgarrifoses de la vida sense cap mena d’autoritat ... S’ha discutit fins i tot, especialment per Le Doeuff, que les imatges no són únicament il·lustratives, sinó que entren profundament en el pensament filosòfic, tot estructurant el pensament mateix. ”2

Què entenem per cinema?

No és fàcil definir de manera unívoca el concepte cinema, perquè una cosa és el que n’han dit els propis cineastes i teòrics del cinema i una altra el que han proposat els filòsofs.

Des del primer aspecte, i tot fent un recorregut per la història del cinema, podem descobrir que s’ha parlat d’ell com del setè art, com a indústria, com a mitjà de comunicació de masses, com a llenguatge i com a discurs.

El cinema com a setè art seria “la síntesi harmònica de les sis Belles Arts, estàtiques i dinàmiques”3 i com a art a seques, implicaria una concepció del gust, del plaer i del bell. Des d’aquest punt de vista, ens hem de referir a les qualitats artístiques d’una pel·lícula, les quals estan en relació amb la il·luminació, la interpretació, el muntatge i la direcció. Aleshores, el cinema esdevé un vehicle cultural que ens planteja una reflexió sobre allò que estem contemplant.

Si parlem del cinema com a indústria, ens hem de referir a la infrastructura que fa possible l’aparició del producte final: el film. Aquesta infrastructura se’ns presenta en forma d’empreses que s’encarreguen de la creació i realització de les pel·lícules. Fonamentalment s’ha de parlar de tres tipus d’empreses, tot i que cadascuna té al seu torn altres subsectors: les empreses que s’encarreguen de la producció de la pel·lícula, les que la distribueixen i les que l’exhibeixen. Tot plegat exerceix una gran influència sobre l’economia de molts països.

En parlar del cinema com a mitjà de comunicació de masses cal fer referència a la manera com aquest influencia la vida de la gent. En aquest sentit, les pel·lícules proposen models artístics per tal que el públic pugui no només gaudir-ne sinó, fins i tot, identificar-s’hi. De tot això no n’estan exempts la publicitat i la propaganda.

2 FALZON, opus cit., pàg. 16-17. 3 CAPARRÓS, J.M. Historia crítica del cine. Madrid, Ed. Magisterio español S.A. i Ed. Prensa Española, S.A. 1976.

6 Anna Baiges Jardí ______

El cinema com a llenguatge se’ns presenta com la utilització d’un seguit de recursos, tècniques i trucs que serveixen per transmetre el missatge que tota obra vol comunicar. La unitat mínima d’aquest llenguatge és el pla, que es defineix com “la unitat fílmica que comprèn un conjunt de fotogrames corresponents a una sola filmació estàtica. La longitud de cada pla és expressada en metres i fotogrames i la seva duració pot oscil·lar entre uns quants segons i un màxim d’11 segons”4. La resta de recursos els podem resumir en els moviments de la càmera, la relació entre plans i l’organització de tots els elements que composen el missatge com són: la posada en escena dels actors, l’escenografia, el muntatge, la música, etc.

Finalment, ens hem de referir al cinema com a discurs, des d’aquest punt de vista, el cinema està fonamentat sobre el llenguatge de la imatge en moviment, que es concreta en una pel·lícula i es converteix en objecte d’altres discursos que l’expliquen, l’avaluen, el critiquen i l’analitzen.

Hi ha encara una altra manera d’aproximar-nos al cinema, és la que fa referència al que els filòsofs n’han dit. Des d’aquest punt de vista farem una incursió a les reflexions de Walter Benjamin, Christian Metz, Gilles Deleuze i Alain Badiou.

Walter Benjamin, a L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica (1936), en relació a les discussions polítiques i teòriques entorn a la relació entre art i societat de masses es posiciona contra l’escola de Frankfurt (Horkheimer i Adorno) i, fent costat a Bertolt Brecht, afirma que el cinema no és una activitat lúdica que no exigeix cap concentració, tampoc no és una mera distracció per persones incultes, sinó un instrument didàctic per adquirir una nova percepció del món. En el cinema es dóna un estat psicològic que influencia la percepció, la comprensió i la participació dels espectadors.

Christian Metz, des de la lingüística, la semiologia i la psicoanàlisi lacaniana, s’apropa al cinema per afirmar que és una tècnica de l’imaginari en dos sentits: el primer, en tant que la majoria de pel·lícules són relats de ficció i el segon, en tant que totes les pel·lícules, a partir del seu significant, es basen en l’imaginari. Davant la pantalla, l’espectador va adoptant una actitud entre la creença i la incredulitat, és un voyeur, a qui el cinema li proporciona un significant visual i auditiu que posa en marxa la percepció, la qual produeix una gran impressió de realitat. L’espectador sap que els seus òrgans sensorials reaccionen davant el que es projecta i que el material percebut-imaginari s’anirà dipositant al seu interior. El treball de Metz, centrat en l’anàlisi del llenguatge del cinema i l’anàlisi dels films, havia defensat que aquest era “una autèntica mina de recerca cultural”. Però els estudis de Metz van rebre força crítiques pel fet que analitzar un film des de les seves propostes és no només pobre, sinó complicat.

Gilles Deleuze, tot prenent com a referència Bergson i Pierce, critica la postura de Metz i defensa que els grans autors del cinema poden ser comparats amb els pensadors que pensen amb la imatge-moviment i la imatge-temps, enlloc de fer-ho amb conceptes. Amb la seva elaboració filosòfica pretén que la filosofia s’ocupi del cinema i al mateix temps que es modifiqui profundament. Les seves obres ens permeten viatjar a través del cinema i de la filosofia contemporània, tot preguntant-nos quina és la lectura adequada del llenguatge del film, és a dir, tenint en compte la forma però no el contingut. Per una banda, hi ha la imatge-moviment, imatge sensoriomotriu, que està directament lligada a l’acció, en la qual els conflictes que afecten els personatges se solucionen gràcies a la reacció que tenen davant d’aquesta situació. Després de la segona guerra mundial, però, el cinema s’expressa a través de la

4 GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA.

7 Anna Baiges Jardí ______imatge-temps. En què consisteix aquest altre tipus d’imatge? S’abandona la concepció de la imatge-moviment? La imatge-temps emfasitza les imatges òptiques i sonores, que descriuen i parlen de situacions davant les quals no es pot reaccionar, el personatge no sap com ha d’actuar i el què el caracteritza és la indiferència respecte al què s’esdevé i la indecisió respecte al què ha de fer. Però la imatge-moviment no desapareix, simplement s’inverteix el seu paper, ara és conseqüència de la imatge- temps.

Segons Badiou el cinema és una situació filosòfica, en el sentit que posa en relació dos termes que semblen incompatibles entre si. Aquesta incompatibilitat es veu en el fet paradoxal que el cinema és, per una banda, un art de la imatge, de l’aparença, de l’artifici, però, per una altra, aquest art sembla copiar allò real i ens proposa el món tal com és. Des d’aquest punt de vista, no s’allunya gaire de l’antiga relació filosòfica entre aparença i realitat i aleshores apareix la relació entre cinema i filosofia, una relació que és viva i que consisteix en el fet que el cinema transforma la filosofia, des del moment que el cinema no és res més que la creació d’una nova idea. Agafant com a referència a Plató, Badiou considera que cinema i filosofia tenen en comú la purificació de les idees vulgars, ja que tant l’un com l’altra parteixen de materials heterogenis per quedar-se amb l’essencial.

Pot el cinema ajudar-nos a l’aula de Filosofia?

La nostra resposta és afirmativa i creiem que el seu encontre és fecund, en la mesura que l’admiració de la qual neix la filosofia troba en el cinema una font que no s’esgota. La nostra proposta no fa distinció entre pel·lícules de culte i d’altres més comercials, perquè creiem que en totes se’ns presenta una visió del món que ens fa plantejar qüestions diverses. És cert que les imatges i els conceptes estan força allunyats, però les primeres poden originar els segons, al menys això és el que diu Julián Marias en un fragment del discurs llegit en l’acte de la seva recepció pública, el 16- 12- 90, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando: “Quan vaig escriure un llibre titulat Antropologia metafísica, el més personal dels meus llibres estrictament filosòfics, em vaig adonar de quantes coses li devia al cinema. Moltes idees que allí tenien una formulació rigorosament teòrica m’havien vingut al cap, tot contemplant pel·lícules o reflexionant sobre elles.”

Però, a més d’acceptar que el cinema causa admiració i que les imatges poden originar conceptes, pensem com Cabrera que el sentit del món només es pot captar a través d’una combinació estratègica i amorosa, el que ell anomena racionalitat logopàtica, que significa: “Saber alguna cosa, des del punt de vista logopàtic, no consisteix només a tenir “informacions”, sinó també a haver-se obert a cert tipus d’experiència i a haver acceptat deixar-se afectar per alguna cosa des de dins d’ella mateixa, en una experiència viscuda”.5 Per fer filosofia amb un film, diu Cabrera, és necessari interactuar amb els seus elements lògics, entendre que la imatge en moviment ens pot transmetre una idea o un concepte, però això no és suficient, cal l’experiència viscuda, un component cognitiu que no s’afegeix a la informació lògica disponible.

Això significa que, des d’aquest punt de vista, no s’estableix una dicotomia entre art i filosofia, no es pensa que l’art és emoció i la filosofia raó, que l’art és subjectiu i la filosofia objectiva, sinó que la racionalitat és lògica i afectiva al mateix temps. Cabrera parla de filòsofs que no només han problematitzat la racionalitat purament lògica de la

5 CABRERA, Julio. Cine: 100 años de filosofía. Una introducción a la filosofía a través del análisis de películas. Barcelona. Ed. Gedisa, 1999.

8 Anna Baiges Jardí ______filosofia com Nietszche, Schopenhauer, els existencialistes, etc., sinó que han incorporat el component afectiu a la racionalitat, per això diu que ells:

S Mantenen que per entendre certes dimensions de la realitat no n’hi ha prou en dir-les i articular-les lògicament, sinó que han de ser presentades sensiblement.

S Defensen que aquesta presentació sensible ha de produir, a qui hi estableix contacte, un tipus d’impacte.

S Sostenen que a través d’aquesta presentació sensible impactant s’arriba a certes realitats que poden ser defensades amb pretensió de veritats universals i que posseeixen sentit cognitiu.

Aquestes tres característiques són, segons Cabrera, definitòries del llenguatge del cinema si el mirem des d’un punt de vista filosòfic. El cinema, vist filosòficament, és la construcció de conceptes-imatge entesos com "un llenguatge instaurador que exigeix passar per una experiència per poder-se consolidar plenament.”6

Són aquests tipus de conceptes els que tenen un component emocional que ens impacta i que, al mateix temps que ens diuen alguna cosa sobre el món, tenen un valor cognitiu, persuasiu i argumentatiu. L’eficàcia cognitiva dels conceptes-imatge es deu a tres peculiaritats del cinema, que són:

S La pluriperspectiva entesa com la capacitat que té la càmera de saltar del personatge a el que veu la mateixa càmera, a altres persones o semipersones que el cinema és capaç de construir.

S El maneig indefinit de les coordenades espacio-temporals de l’acció, que consisteix a manipular temps i espais, tot avançant o retrocedint.

S El maneig de les connexions o el que és igual, la manera particular de connectar les imatges entre sí, allò que s’anomena la seqüència cinematogràfica.

Que raó i emoció estan estretament unides, tal com vol Cabrera, ens ho explica Antonio Damasio, recent premi Príncep d’Astúries d’Investigació. El neuròleg portuguès, que treballa als EUA, ha desenvolupat investigacions sobre la neurologia de la visió, la memòria i el llenguatge. Afirma que els darrers avenços de la neurobiologia permeten comprendre el processament de les emocions per part del cervell i copsar com aquelles tenen un paper important en la cognició i el control del comportament humà. En el seu llibre El error de Descartes: la emoción, la razón y el cerebro humano (1995) ens esmenta un cas que mostra el lligam entre raó i emoció: es tracta d’un malalt a qui anomena Elliot, que havia estat operat d’un tumor frontal. Després de l’operació Damasio ens el descriu com una persona serena, capaç de descriure qualsevol situació com un espectador desapassionat, sense sentir-se implicat, tot mantenint el seu quocient intel·lectual, la seva memòria o la seva capacitat de calcular, però tot i així hi havia conseqüències terribles pel fet que era incapaç de prendre una decisió, era incapaç de triar. Segons Damasio, això era degut a l’abisme creat entre el coneixement i el sentiment, no hi havia connexió entre l’escorça frontal i el sistema límbic, encarregat de decidir quin camí hem de prendre en cas de dubte. Amb això ens mostra la importància que els sentiments, les emocions i els afectes tenen en la nostra vida cognoscitiva.

6 CABRERA, Julio. Opus cit., pàg. 18

9 Anna Baiges Jardí ______

Fins ara ens hem parat en Cabrera, tot fent una petita incursio en Damasio, la intenció del qual se centra en el paper que la imatge cinematogràfica juga en el camp de la filosofia, Christopher Falzon, en canvi, pren una orientació diferent, les seves pròpies paraules ens en parlen: “El meu interès per les imatges no és tant el paper que la imatge juga en la filosofia sinó més aviat la filosofia que podem discernir de la imatge. Per consegüent, el que em preocupa de veritat és la imatge en tant en quant és il·lustrativa, en tant en quant capta en un nivell concret quelcom del pensament filosòfic”.7

Falzon veu el cinema com una llanterna que ens permet provocar el pensament filosòfic a través de la incorporació concreta de problemes i idees filosòfiques en els personatges i situacions de la pel·lícula. Però, es pregunta: fent això, no estarem desfigurant el film? La resposta és negativa, perquè les pel·lícules admeten un alt grau de lectures, així a més d’il·lustrar temes filosòfics, ens permeten comprendre quelcom sobre el seu contingut intel·lectual i filosòfic, poden actuar com a correctius d’un pensament massa abstracte i universal i, finalment, “existeix una possibilitat que els filòsofs puguin aprendre quelcom de nou”.8

Juan Antonio Rivera9 utilitza el cinema com a mitjà exemplificador del suc teòric que algunes de les pel·lícules poden aportar al camp de la Filosofia. És un llibre de lectura obligada, perquè a més de referir-se a autors clàssics de la Història de la Filosofia, n’apareixen d’altres com Nozick, Elster o Rawls, contemporanis tots ells.

8.2.1.2. PROPOSTES METODOLÒGIQUES

Hi ha, segons ens sembla, tres formes d’enfocar el treball de cinema a l’aula. La primera consisteix a projectar íntegrament la pel·lícula al grup sencer d’estudiants; la segona, tot el grup visiona la projecció de capítols triats prèviament pel professor/a i la tercera, proposa individualitzar la visiualització.

La primera forma té, al nostre parer, més avantatges que inconvenients, el major dels quals és la manca de temps per desenvolupar el currículum que ens ve marcat d’avantmà. Aquest fet és insalvable, sempre ens falta temps per qualsevol currículum que ha estat, és o serà marcat per l’autoritat educativa, perquè passar per 27 segles de la història de la filosofia amb tres trimestres, a tot estirar, és feina de TITANS. A parer nostre caldria prioritzar uns autors o corrents en detriment d’altres, tal i com apunta la prova de Selectivitat i, aleshores, la situació esdevé més factible. És quan ens permetem parlar dels avantatges que suposa projectar la pel·lícula al grup sencer i que, segons nosaltres, són de dos tipus: un que fa referència al treball en grup i l’altre a qüestions tècniques.

El visionat conjunt de la pel·lícula potencia que el grup sencer es trobi en les mateixes condicions de visualització, la qual cosa permet parar la pel·lícula en els moments claus, comentar o explicar un aspecte concret del film i, sobretot, el treball cooperatiu que a posteriori es pot portar a terme: un treball molt més enriquidor que no pas l’individual. Des del punt de vista de les qüestions tècniques, pensem que els avenços tecnològics actuals, ens permeten veure cinema a l’aula amb un alt grau de qualitat, que ara per ara, no té el televisor. El DVD, l’ordinador i el canó de projecció ens permeten un visionat gairebé de sala de cinema.

7 FALZON, Christopher, Opus cit, pàg. 17 8 FALZON, Ch. opus cit, pàg, 18 9 RIVERA, J.A. Lo que Sócrates diria a Woody Allen. Madrid, Espasa Calpe, 2003.

10 Anna Baiges Jardí ______

Malgrat tot, però, donada la dificultat de visionar la pel·lícula durant el temps d’una sola classe, ja que totes duren més d’una hora, proposem diferents possibilitats:

o Dividir-la en dues parts, la qual cosa ens permet plantejar interrogants sobre la seva continuació i sobre els exercicis que s’han plantejat al voltant dels temes del film. o Donar l’oportunitat d’acabar-la de veure a casa, per tal que a la classe següent es puguin realitzar els exercicis proposats. o Anar-la veient sense tenir en compte el temps i visionar-la com si es tractés d’una antologia, tot veient els fragments com a text incomplet.

La segona proposta, visionar capítols triats pel professor/a, és interessant sobretot pel que fa a pel·lícules que estan relacionades amb el pas d’un moment històric a un altre o d’un canvi de mentalitat a una altra. Aleshores, el professorat pot presentar la trama argumental de la pel·lícula, per tal que no hi hagi desconnexió entre els capítols triats i la totalitat de la pel·lícula.

La darrera manera que esmentem, la del visionat individualitzat, ens sembla la menys apropiada per vàries raons, entre les quals citem: el fet que no tot l’alumnat pot tenir la pel·lícula al seu abast, la lentitud que pot provocar esperar que tothom hagi vist la pel·lícula i, finalment, el fet que hi hagi alguns alumnes que no l’hagin vist, bé per no disposar del DVD, bé per manca d’interès.

11 Anna Baiges Jardí ______

8.3. ANNEX C: PRESENTACIÓ DEL MATERIAL

12 Anna Baiges Jardí ______

PRESENTACIÓ DEL MATERIAL

S Introducció

El material que presentem tot seguit, parteix de l’experiència docent a les aules de Secundària en les matèries de Filosofia i d’Història de la Filosofia. La pràctica docent d’ambdues matèries és, per molts professionals, una tasca complexa, donats l’alt grau d’abstracció que presenten els continguts i la tipologia d’alumnat que arriba a les nostres aules.

Si bé és cert que entre els alumnes de Batxillerat hi ha una amplia diversitat, podríem dir que una característica estesa entre tots ells és la capacitat d’atendre moltes coses al mateix temps i la dificultat d’estar molta estona concentrats en un mateix tema. Aquesta forma de fer i de ser es tradueix a les aules en una necessitat de canviar de tipus d’activitat durant l’hora lectiva, la classe magistral com a única eina didàctica es fa inviable. Per l’experiència viscuda a les aules, podem dir que els alumnes d’ara veuen l’acte de llegir i el de reflexionar com una obligació, però en canvi, són molt hàbils en la lectura dels mitjans audiovisuals.

Per això, la proposta de treball “Cinema i Filosofia” pretén revertir en fer més proper i assequible el pensament d’alguns filòsofs de la Història de la Filosofia, així com d’alguns corrents de pensament que han dominat al llarg d‘aquesta Història, amb el suport de determinades pel·lícules. Partim d’allò concret per enlairar-nos cap a allò abstracte; partim d’allò particular per arribar a l’universal: al concepte, a les idees.

Proposem posar en pràctica el què diu Kant a la seva Lògica, Ak 306, A5: “ell (el professor) no ha d’ensenyar pensaments, sinó a pensar; no s’ha de transportar l’alumne, sinó guiar-lo, si es vol que sigui apte, en el futur, a caminar per sí mateix. Una didàctica semblant l’exigeix la pròpia naturalesa de la Filosofia.”

Com introduir el cinema a l’aula? Per resoldre aquesta qüestió ens referirem als mitjans tecnològics. La tecnologia ha fet possible l’existència de pel·lícules en DVD, que poden ser visionades amb l’ajut d’un ordinador i d’un canó de projecció (eines que avui dia tenen tots els Instituts), la qual cosa permet projectar una pel·lícula a l’aula amb dimensions cinematogràfiques i amb bona qualitat d’imatge. Connectar el canó de projecció a un ordinador és una tasca fàcil que només requereix endollar i desendollar un conjunt de cables. Col·locar el DVD en un ordinador, i així veure una pel·lícula, també és tasca fàcil, ja que segueix el mateix sistema dels DVD,s. Un cop l’ordinador reconeix el disc, només cal acceptar el que ens demana. És aleshores, quan podem triar de veure la pel·lícula sencera o alguns capítols concrets, veure-la en versió original o doblada, etc. Un cop hem triat el que volem fer, tenim la possibilitat d’anar enrera, endavant o parar la pel·lícula en qualsevol moment per si desitgem fer algun comentari especial o volem fixar-nos en algun aspecte en concret, tal i com ja es feia en el vídeo.

Els criteris que hem seguit per triar les pel·lícules que conformen aquest material han estat: en primer lloc, que els DVD,s es trobessin al mercat, és a dir, que fossin fàcils d’aconseguir (bé, a través de l’opció de compra o de lloguer). Segon, que il·lustressin suficientment els aspectes temàtics de l’autor o del moment històric corresponent. I, tercer i últim, el valor fílmic de la pel·lícula.

13 Anna Baiges Jardí ______

Tot seguit oferim una taula on hi trobareu el llistat de pel·lícules que hem treballat en els dossiers annexos i la seva vinculació amb els diversos temes de la Història de la Filosofia.

Pel·lícules Temes Aspectes centrals S El pas del mite al logos L’Odisea, Konchalovski, El naixement de la filosofia S Les primeres preguntes 1997 filosòfiques S La teoria de la participació La rosa porpra del Caire, La filosofia de Plató S El mite de la caverna Woody Allen, 1985 S La teoria de l’amor S L’abandó del politeisme i Rei de Reis, Nicholas Ray, La filosofia a l’època l’acceptació del monoteisme 1961 romana S La proclamació de la igualtat de tots els homes S L’exaltació de la vida interior S La fe en Déu El nom de la rosa, Jean La filosofia a l’època S Relació raó i fe Jacques Annaud, 1985 medieval S La filosofia d’Occam S El dubte metòdic Matrix, Andy i Larry La filosofia de Descartes S La hipòtesi del geni maligne Wachowski, 1999 S La dualitat ment-cos S La bona voluntat Sol davant el perill, Fred L’ètica kantiana S El deure Zinnemann, 1952 S L’imperatiu categòric S L’autonomia de la voluntat

Els documents que presentem tenen dues parts, la primera és el material per l’alumnat, la segona és el material del professorat.

8.3.1. Material per l’alumnat

Donat que iniciem cada unitat amb una pel·lícula, hem optat per començar amb dos fulls diferents: en el primer hi trobem el guió del tema i els objectius a aconseguir, en el segon, hi ha una referència fílmica completa, amb les fitxes tècnica i artística, així com una petita sinopsi.

Tot seguit, hi trobem les activitats d’ensenyament-aprenentatge que es divideixen en dues parts: l’exploració del film (A i B) i els textos filosòfics (C) relacionats amb el tema d’història de la filosofia que es proposa treballar.

Pel que fa a l’exploració del film (apartats A i B) plantegem tres aspectes, que s’aniran repetint en les successives unitats: full d’observació, pla de discussió i els temes del film.

Full d’observació: està pensat per què l’alumnat s’endinsi en la pel·lícula d’una manera atractiva, però sense abandonar l’aspecte reflexiu. Per això, proposem analitzar la caràtula o les caràtules de la pel·lícula, els aspectes formals del film (paper dels actors, fotografia, música, disseny d’interiors, etc.) es van alternant en les diverses unitats i, finalment, els noms propis de persones i llocs. Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, la nostra intenció és doble: en primer lloc, que l’alumnat faci ús de les noves tecnologies,

14 Anna Baiges Jardí ______sobretot de la navegació per Internet per tal de trobar altres caràtules i, en segon lloc, que l’anàlisi de la o de les caràtules es faci amb la participació de tot el grup classe.

També proposem un treball en equip pel que fa als aspectes formals del film, però aquí pensem més amb grups de 3 o 4 persones, cada grup pot treballar un aspecte concret, per exemple, un grup es fixa en els actors, un altre en la fotografia, un tercer en l’ús de la càmera, etc. Un cop s’ha acabat el visionat de la pel·lícula i cada grup ha fet el seu treball en aquest apartat, es dedica una classe a l’explicació per grups de la tasca encomanada. Les dues activitats següents –la dels noms propis i la de altres noms- estan pensades com un treball individual per fer fora de l’aula, perquè exigeixen l’ús de bibliografia i la consulta a les biblioteques. Els temes de la pel·lícula estan pensats perquè cada alumne individualment respongui les preguntes.

Pla de discussió: consisteix en un seguit de preguntes, però no es tracta que l’alumnat les vagi responent de manera individual sinó que, en gran grup, vagin dialogant entre ells per tal d’anar construint un coneixement més exacte sobre la pel·lícula. Amb relació a la conducció d’una discussió com la que proposem, recomanem la lectura del llibre de Matthew Lipman i d’altres, Filosofia a l’escola (Ed. Eumo. Vic, 1991) especialment el capítol 7.

Els temes del film: Nosaltres proposem uns determinats temes, que són els que més han desvetllat el nostre interès, això no vol dir que només siguin aquests, el professorat podrà treure i afegir allò que consideri més important, a la llum del que el seu alumnat hagi dit al pla de discussió, quan es fa referència als temes de la pel·lícula. El nostre objectiu en tractar aquest punt és que, a través dels diversos aspectes del film, ens anem apropant a la unitat que volem treballar.

Pel que fa als textos filosòfics relacionats amb la unitat que volem treballar, (apartat C) els plantegem com una reflexió en profunditat respecte dels autors triats. Partim d’un esquema inicial de l’autor o corrent, per proposar dos aspectes: el primer, un breu resum del tema de cada apartat, el segon, consisteix en un o dos textos, amb preguntes tancades, per cada ítem de l’esquema inicial. En aquest apartat, considerem que es pot fer un treball mixt, alguns textos poden ser llegits i analitzats a l’hora de classe i d’altres poden ser encomanats com a deures per fer a casa.

Som conscients que el resum inicial és molt resum, i valgui la tautologia, però ens permet enquadrar els textos que venen després. I per què preguntes tancades ens podem preguntar? la resposta és perquè l’alumnat ha d’analitzar el text a fons, per tal de trobar-hi la resposta, i també conèixer el pensament de l’autor i així poden ser útils pel professorat, que podrà copsar fins a quin punt hi ha hagut una bona comprensió per part de l’alumnat.

Dins de les preguntes tancades n’apareixen dues que es van repetint al llarg de totes les unitats, són: posa títol al text i dóna la teva opinió respecte el text. El sentit de la primera és aconseguir que l’alumnat trobi la idea principal del text, la tesi, allò que l’autor defensa, pregunta, rebutja, contraposa, etc. La segona es planteja com un intent de reflexió i posicionament per part de l’alumnat respecte del què diu l’autor, de la seva actualitat o no i, fins i tot, del seu acord o desacord.

El material de l’alumnat té dos apartats més: bibliografia i filmografia (D) i alguns webs (E). L’apartat D està pensat per aquell tipus d’alumnat que mostra un interès més elevat per la matèria objecte d’estudi. En el cas de la bibliografia, proposem un llistat de llibres de fàcil lectura, tant poden ser novel·les com assaigs, que tenen una relació directa amb el contingut de la unitat. Pel que fa a la filmografia, hem resenyat tant pel·lícules que es troben fàcilment com d’altres que encara no són al mercat, però que

15 Anna Baiges Jardí ______poden aparèixer més endavant. Si les hem desestimat com a fil conductor de la unitat és per dues raons: la primera (en el cas que es trobin fàcilment) perquè són excessivament llargues i la segona per no estar disponibles, com hem esmentat més amunt.

L’apartat E, que fa referència als webs, ens permet entrar en el camp de les TIC i mostrar que el món virtual també disposa de material de filosofia on line. El professorat en podrà fer ús segons el seu propi criteri, bé aprofitant l’hora de classe per treballar-hi o bé com un recurs fora de l’horari escolar.

És important, però, que, abans del visionat de la pel·lícula, el/la professor/a orienti l’alumnat respecte a la temàtica que es tractarà, l’estat de la qüestió i quins són els objectius a aconseguir, per altra banda, caldrà aclarir aspectes importants de les activitats a través d’orientacions generals sobre: informacions per recollir dades, per complimentar el qüestionari, per intervenir en els plans de discussió i per realitzar els comentaris de text.

Finalment, si el professorat ho considera convenient, pot demanar el lliurament del dossier i també una prova posterior sobre els aspectes treballats en el mateix dossier.

8.3.2. Material del professorat

En el material pel professorat hi trobem una introducció i unes orientacions per a la intervenció pedagògica.

A la introducció també hi ha dues parts: la primera consisteix en una aproximació, més o menys llarga, sobre la pel·lícula, el seu director i alguns aspectes formals (ambientació, efectes especials, banda sonora), la segona és la selecció del DVD i, en alguns casos, la nostra selecció personal. Aquest apartat pot ser útil sobretot per tenir referències sobre les respostes a algunes preguntes dels apartats A i B del material per l’alumnat.

A les orientacions per a la intervenció pedagògica s’hi troben algunes referències sobre aspectes generals de la pel·lícula i d’altres sobre aspectes particulars de les activitats. En aquest darrer punt, hem volgut, sense ànim de ser exhaustius, donar indicacions d’on es poden trobar les respostes i també les respostes a totes les activitats proposades, tant a les dels temes de la pel·lícula com a les dels textos, en el benentès que les respostes a les preguntes sobre aquells són sempre orientatives. L’única pregunta a la que no donem resposta és la darrera, aquella que fa referència a: què en penses de.....?, perquè creiem que qualsevol opinió pot ser acceptada, sempre i quan s’argumenti, es conceptualitzi, s’exemplifiqui, s’arribi a conclusions, etc.

L’última part d’aquest material conté una bibliografia més ampla, en alguns casos la referència d’una altra pel·lícula també apropiada pel tema i, finalment, altres webs.

S Criteris d’avaluació

Els següents criteris per a l’avaluació volen ser uns indicadors per saber quina ha estat l’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat al llarg del seu procés. Donat que partim d’un text fílmic, al que acompanyen un seguit d’activitats entre les quals hi ha el comentari de text, distingirem dos aspectes: el relacionat amb el visionat de la pel·lícula i el que fa referència als textos a treballar.

16 Anna Baiges Jardí ______

Pel que fa al treball amb el visionat de la pel·lícula ens fixarem en els següents indicadors:

S Comprensió del contingut del text fílmic: ens fixarem en la capacitat de l’alumnat per identificar els episodis concrets sobre els quals se li demanen qüestions relatives a aspectes puntuals del film o als seus temes.

S Interpretació del sentit del text fílmic: tindrem com a referència la capacitat de l’alumnat per expressar amb les seves paraules el que allí s’hi exposa.

S Participació raonada i respectuosa en relació al pla de discussió que es proposa: tindrem en compte les regles bàsiques per tirar endavant un diàleg filosòfic.

Pel que fa als textos seguirem els indicadors següents:

S Comprensió del contingut del text per mitjà de la identificació dels problemes que planteja, de l’explicació dels termes bàsics i del reconeixement de les tesis, els arguments que les recolzen i les conclusions que se’n deriven.

S Interpretació del sentit del text, a través de la capacitat d’expressar-lo amb les seves pròpies paraules i argumentacions.

S Argumentació raonada de la seva pròpia postura en relació al contingut del text.

La intenció que ens ha guiat en l’elaboració d’aquest material ha estat la de facilitar la tasca educativa del professorat d’Història de la Filosofia i la de familiaritzar l’alumnat amb un suport, el cinema, tot relacionant-lo amb la matèria que està estudiant. Per aquesta segona intenció, comptem amb la facilitat de captació que els alumnes tenen respecte a la imatge en moviment.

17 Anna Baiges Jardí ______

8.4. ANNEX D:

L’ODISSEA I EL NAIXEMENT DE LA FILOSOFIA

18 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DE L’ALUMNAT

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula L’Odissea de Konchalowsky per treballar la unitat d’Història de la Filosofia, anomenada El naixement de la filosofia, el guió de la qual és el següent:

1. El pas del mite al logos 2. Les primeres preguntes filosòfiques 3. Els pensadors de Milet 4. Els Pitagòrics 5. Parmènides 6. Heràclit 7. Els pluralistes

La pel·lícula ens serveix per treballar els dos primers punts: el pas del mite al logos i les primeres preguntes filosòfiques, la resta d’apartats són aquí com un aspecte necessari del que anomenen el naixement de la filosofia.

És normal, per tant, que les activitats que es plantegen al voltant dels filòsofs no tinguin punt de contacte amb la pel·lícula, sinó amb el que ells van dir o, millor dit, amb el que altres van dir sobre el que ells havien dit. Per això, presentem un seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra dels autors, encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.

Els objectius d’aquesta unitat són:

S Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord amb les activitats proposades.

S Resumir les característiques socials i culturals que van condicionar el pensament filosòfic d’aquesta època.

S Explicar amb claredat el pas del mite al logos.

S Relacionar, comparar i diferenciar la filosofia del mite i de la religió.

S Plantejar-se i respondre les primeres preguntes filosòfiques en relació amb l’origen de la realitat en els presocràtics.

S Comprendre i analitzar críticament els textos.

S Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.

19 Anna Baiges Jardí ______

L’Odissea; The Odyssey; La Odisea.10

Gènere: Aventures / Fantasia / Drama

Nacionalitat: USA / Gran Bretanya / Itàlia / Alemanya / Grècia / Turquia / Malta

Any: 1997.

Director: Andrei Konchalovsky

Intèrprets: Armand Assante (Ulisses), Greta Scacchi (Penèlope) Isabella Rossellini (Atenea), Bernadette Peters (Circe), Eric Roberts (Eurímac), Irene Papas (Anticlea), Jeroen Krabbé (Alcinou), Geraldine Chaplin (Euriclea), Christopher Lee (Tiresies), Vanessa L. Williams (Calypso), Nicholas Clay (Menelau), Adoni Anastassopoulos (Perímides), Paloma Baeza (Melanta), Ron Cook (Euribates), Reid Asato (Cíclop).

Productor: Dyson Lovell

Guió: Homer i Andrei Konchalovsky

Fotografia: Sergei Kozlov

Música: Eduard Artemyev

Duració: 180 minuts.

10 El repartiment i la caràtula s’han extret de www. culturalianet.com

20 Anna Baiges Jardí ______

Qualificació: Apta per tots els públics.

Sinopsi: Aquesta pel·lícula, rodada a Turquia, Malta i Anglaterra, és una adaptació del poema èpic d'Homer. El món mitològic se centra en les aventures d’Ulisses (Armand Assante), rei d’Itaca, que comparteix el tro amb Penèlope, amb la qual té un fill, Telèmac. La campanya de Troia l’obliga a romandre lluny dels seus durant molt de temps i, tot i sortir-ne guanyador gràcies a l’estratagema de construir un cavall de fusta, s’enfronta als déus i Posidó, déu dels mars, imposa sobre ell i els seus homes una maledicció terrible: no podran tornar a casa fins que Ulisses no entengui que “els homes no són res enfront del destí imposat pels déus”, tal com li diu Posidó.

A. EXPLORACIÓ DEL FILM

A. 1. Full d’observació

 Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També es poden recercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altres edicions de la pel·lícula.

 Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes de la pel·lícula:

o Ús de la càmera

C Què deu voler indicar que un personatge sigui només enfocat de cintura cap a munt? C Quina diferència creus que hi ha entre l’enfocament anterior i un pla amb només la cara? C Quins moviments fa la camera quan presenta escenes de batalles? C Es veuen diferents els personatges si s’enfoquen des de dalt o des de baix? Per què?

o Efectes especials

C Quin efecte et produeix la trobada d’Ulisses amb Eol? C Quins elements creus que s’han utilitzat per caracteritzar el cíclop Polifem? C Explica, des del punt de vista dels efectes especials el capítol 7: “perduts en la tempesta”. C Quin paper juguen els efectes especials en la pel·lícula?

21 Anna Baiges Jardí ______

o Vestuari i decoració

C Fixa’t en els vestits de les dones d’Ítaca. Descriu-los. C Compara’ls amb els de les deesses que hi apareixen. C Descriu la decoració del palau d’Ítaca. C Compara-la amb algun altre ambient que t’hagi interessat especialment.

 A qui corresponen aquests noms propis?

o Ulisses o Penèlope o Telèmac o Menelau o Agamèmnon o Atena o Príam o Hèctor o Aquil·les o Posidó o Polifem o Èol o Circe o Hermes

 A què corresponen aquests altres noms?

o Ítaca o Hades o Esparta

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessant especialment? Quin? o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina? o Quins sentiments t’ha despertat? o Quines preguntes et planteja? o Quins són els temes que tracta la pel·lícula? o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic? o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna obra literària? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?

22 Anna Baiges Jardí ______

B. ELS TEMES DEL FILM

B 1. Grècia

Grècia és un país de l’Europa mediterrània que comprèn la part més meridional de la península balcànica. A l’època de la qual parla el film no es tractava d’un país unificat com ara, sinó d’un altre format per una munió de regnes, cadascun dels quals tenia com a unitat política la Ciutat-Estat, la “polis”.

S Per què creus que, malgrat això, a la pel·lícula sempre es parla de Grècia? S La geografia grega, encara ara, és idèntica a la que es mostra al film. Quina és aquesta geografia? S En què consisteix una “polis”?

B.2. La guerra

Tan bon punt comença la pel·lícula, després del naixement de Telèmac, arriben a Ítaca els reis Menelau i Agamèmnon. Ulisses fa referència a una guerra.

S De quina guerra es tracta? S Quina ha estat la seva causa? S Qui guanya a qui i gràcies a què?

B.3. El temps / el viatge

El temps de la pel·lícula (3 hores de durada) no té res a veure amb el temps real de les aventures d’Ulisses. El temps del viatge d’Ulisses és un temps ple d’aventures, d’emocions, que en uns episodis passa molt a poc a poc i en d’altres dura el que dura un sospir. El viatge és vist per nosaltres com un itinerari de tornada cap a Ítaca, però per ell pot ben bé ser un viatge interior, cap a la seva pròpia coneixença.

S Quan temps dura el seu viatge? S Per què el temps mesurat per Ulisses (“fa cinc dies que sóc aquí”) no correspon amb el de Circe (“fa cinc anys, no cinc dies”)? S Quina simbologia té el llarg viatge d’Ulisses? S El viatge comporta perills, però és Ulisses el seu propi perill? Per què?

B.4. La saviesa o astúcia d’Ulisses

Segons sembla a la pel·lícula, la saviesa és un do que els déus donen als homes i les dones. Des del punt de vista filosòfic, la saviesa és admiració, investigació, recerca del per què, anar més enllà del que es veu i es creu saber.

S En el cas d’Ulisses és saviesa o astúcia? Per què? S Remarca algun episodi de la pel·lícula on es mostri la saviesa. S Què vol dir Èol quan li diu: ”ets el primer mortal que utilitza el cap i comprèn que sempre hi ha alguna cosa per aprendre”?

23 Anna Baiges Jardí ______

B. 5. El mite

Segons Carlos García Gual11, un mite és un relat tradicional que fa referència a l’actuació memorable i exemplar d’uns personatges extraordinaris (éssers divins, herois) en un temps prestigiós i llunyà.

S En quina època se situa Homer, l’autor de l’Odissea, l’epopeia que serveix de base a la pel·lícula? S D’on ve el nom d’Ulisses, si la pel·lícula es diu Odissea? S Quina és l’actuació memorable d’Ulisses? S És Ulisses un déu o un heroi? Com ho saps? S Per què Posidó el condemna a anar a la deriva i a no arribar a Ítaca?

Aquest relat tradicional, que ha estat transmès a través de les generacions, té un caràcter dramàtic (creació i destrucció de móns, aparició de déus i herois, topades amb monstres) i exemplar.

S Ulisses parla al llarg del film del món que ha construït, quin és aquest món?

S Atena, Posidó Hermes i Èol són déus, quin paper tenen en relació a Ulisses? S ¿Lliga aquest paper amb el fet que Atena és la deessa de la saviesa, la intel·ligència, les arts i les ciències, que Posidó ho és dels mars i les aigües, que Èol ho és dels vents i que Hermes és el missatger dels déus? Per què? S Els déus apareixen, gairebé sempre amb figura humana, tenen altres aspectes dels humans? Si és que si, digues quins?

11 GARCIA GUAL, Carlos. La Mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico. Barcelona. Ed. Montesinos, 1987.

24 Anna Baiges Jardí ______

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB ELS PRESOCRÀTICS

1. El pas del mite al logos 2. Les primeres preguntes filosòfiques 3. Els pensadors de Milet 4. Els Pitagòrics 5. Parmènides 6. Heràclit 7. Els pluralistes

C. 1. El pas del mite al logos

Així s’anomena el moment en que a Grècia es van abandonar les explicacions mítiques per donar pas a explicacions racionals. Això va tenir lloc al segle VI a.C. a la franja costanera de l’Àsia menor, anomenada Jònia.

Els grecs d’aleshores eren una societat que vivia del comerç, gràcies al qual s’intercanviaven mercaderies i també idees, eren persones que van generalitzar l’ús de la moneda i tota la capacitat abstractiva que això implica. Aquesta societat, els avantpassats de la qual s’havien educat i format amb les obres d’Homer –no en els llibres religiosos -, va deixar de banda explicacions mítiques sobre l’origen de les coses i va cercar nous camins per trobar noves respostes basades en la raó. El tercer i últim element important dels gres d’aleshores és l’organització social en polis. La polis o Ciutat-Estat és el lloc on els ciutadans es posen d’acord per regular les accions entre les persones en una reunió anomenada assemblea.

C.1.A. TEXT: Diàleg extret del capítol 4, anomenat “El crit de Posidó “Ulisses.- Déus dels mars i dels cels, podeu veure que he conquerit Troia¡. Jo, Ulisses, un home de carn i ossos, de ment i esperit. No us necessito. Faig el que vull. Posidó.- Ulisses, per què em desafies? U.- Qui ets? P. Sóc jo, Posidó, déu de les profunditats del mar. T’has oblidat que et vaig ajudar? U.- Em vas ajudar? Durant 10 anys vas jugar amb nosaltres, durant 10 anys vas deixar que caigués sang a les teves ribes. P.- Però, fou la meva serp la que va fer callar Laocont, si no el teu cavall no hagués servit de res. I encara et negues a donar-me les gràcies¡ Oblides que un home no és res sense els déus. Pagaràs aquesta ofensa i la teva arrogància. Aniràs eternament a la deriva pels mars, mai més no tornaràs a veure les ribes d’Ítaca. U.- No podràs detenir-me. P.- Sofriràs.”

S Com es pot caracteritzar l’actitud d’Ulisses respecte del déu Posidó? S Quin sentit pot tenir l’afirmació - “Jo, Ulisses, un home (...) de ment i esperit”- en el marc del pas del mite al logos? S En termes filosòfics, el pas del mite al logos consisteix a abandonar la necessitat per entrar en el regne de la llibertat, explica com es mostra això en el diàleg. S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte a aquest diàleg.

25 Anna Baiges Jardí ______

C.1.B. TEXT: “Que no parlem d’una ciència productiva és evident ja pels primers que van filosofar. Perquè, tant ara com quan els homes van començar a filosofar, ho van fer impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, sentint-se perplexos davant els canvis de la lluna i els relatius al sol i a les estrelles, i també respecte a l’origen de l’univers. Però aquell que dubta o s’admira reconeix la seva ignorància, (per això també qui estima els mites és d’alguna manera filòsof: ja que el mite és format de components admirables). Perquè si van filosofar per defugir de la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber, i no a causa de cap utilitat.” ARISTÒTIL, Metafísica, llibre I, cap. II

S La triada –admiració, ignorància i coneixement- és, segons el text, només pròpia de la filosofia? Per què? S Diries que Ulisses mostra en algun moment de la pel·lícula alguna d’aquestes tres actituds? Quina o quines? S La filosofia no és una ciència productiva diu el text, ho és el mite? S Quin títol li posaries al text? S Digues la teva opinió respecte el text d’Aristòtil.

C. 2. Les primeres preguntes filosòfiques

Una de les primeres preguntes filosòfiques va ser: ¿hi pot haver per sota de tota la diversitat existent quelcom que no canviï mai?. És a dir, ¿tot el que existeix, podria estar compost a partir d'un o múltiples elements invariables? Directament relacionat amb això, es plantejà la suposició següent: si és cert que hi ha un o varis elements que romanen a tots els canvis que es produeixen a la natura, llavors, ¿les coses canvien realment o dir això és només una forma de parlar de la realitat percebuda? La tercera qüestió: ¿què mereix més confiança allò que ens mostra la percepció sensible o allò que descobrim mitjançant el pensament, tot i que no ho puguem percebre?

C.2.A.TEXT: “ Els primers que es van dedicar a la filosofia van considerar principis només aquells que es donen sota l’espècie de la matèria. D’allò que estan constituïts tots els éssers, d’on provenen en arribar a ser i allò on tornen quan finalment es desfan, persistint en ells la substància amb les seves modificacions variables (...). I segons això, creuen que en realitat res no neix ni arriba a desfer-se, tot suposant que aquesta primera natura subsisteix sempre, de la mateixa manera que no se’ns acut dir que Sòcrates neix quan es fa maco o quan es fa músic, ni diem que mor quan perd aquestes maneres de ser, donat que el subjecte d’aquests canvis, el mateix Sòcrates, roman en el seu ésser; tampoc podem dir expressions semblants respecte dels altres éssers. Així doncs, és necessari que hi hagi una primera natura, única o múltiple, de la qual procedeixin totes les altres coses, quedant-ne ella salvada.” ARISTÒTIL, Metafísica. I, 3.

S Et sembla que les preguntes que hi ha abans del text, són les que es van fer els primers filòsofs? Justifica la resposta. S Són iguals aquestes preguntes a les que es poden fer a partir de la pel·lícula que has vist? Per què? S Seguint el text, acaba la frase: el fonament últim de tota la multiplicitat canviant que se’ns apareix davant dels sentits és ...... S Quin títol li posaries al text?

26 Anna Baiges Jardí ______

S Dóna la teva opinió respecte al text.

C.2.B.TEXT: “Hi ha uns temes essencialment mítics, els que fan referència al començament de les coses (...) i els que fan referència al final de tot (...). Però els mites expliquen també la causa de molts usos i costums, de més o menys importància, que són d’interès col·lectiu. Els mites tracten del començament, de l’arkhé, i de les causes, aitíai, de l’univers i, en especial, de la vida humana. En aquest interès explicatiu i etiològic (aitías-légein) pateixen posteriorment la competència de la filosofia en la cultura grega (des del segle VI a.C.).” GARCÍA GUAL, Carlos. La Mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico.

S Com s’exemplifica en el text que el mite és l’avantpassat directe de la filosofia? S Com s’exemplifica en la pel·lícula que els mites parlen “en especial, de la vida humana”? S Per què els mites “pateixen posteriorment la competència de la filosofia en la cultura grega (des del segle VI a.C)”.? S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 3. ELS PENSADORS DE MILET

Milet era la ciutat més rica de l’espai helè. Estava situada a la franja costanera de l’Àsia Menor i del seu port sortien naus que anaven des de la Mar Negra fins a les costes d’Hispània i d’Àfrica, portant a terme una activitat comercial molt intensa. D’Allí són Tales, Anaximandre i Anaxímenes que, tot fixant-se en la natura de les coses, van voler saber si hi havia un únic element que pugues ser el primer principi o arkhé .

TALES DE MILET

Tales, segons Aristòtil –un filòsof força més posterior -, va ser el primer que es va dedicar a l’estudi de la naturalesa per tal de saber si hi havia un únic principi o arkhé a partir del qual es podia haver originat tot, si aquest principi es mantenia i si tot tornava a ell, malgrat el canvi aparent. Va pensar que aquest primer principi era l’aigua, una mena de fluid que ho amarava tot.

C.3.A. TEXT: “Tales, el fundador d’aquesta filosofia, afirmava que el primer principi era l’aigua. Per això, va afirmar que la terra descansa sobre l’aigua. Va arribar a aquesta idea probablement en observar que l’aigua és l’aliment de totes les coses, que fins i tot allò calent prové d’ella i que tot animal viu de la humitat, i allò de que totes les coses procedeixen és, evidentment, el primer principi de totes elles.” ARISTÒTIL, Metafísica. I, 3.

S Les raons per les quals va suposar que l’aigua era el primer principi són de tipus fisiològic o meteorològic? Per què? S A la pel·lícula, l’aigua (el mar) hi és present gairebé sempre, et sembla estrany que Tales pensi que l’aigua és un principi de vida? Justifica la resposta. S Si l’aigua és l’origen de la resta d’elements de la naturalesa (la terra, el foc, etc.). Com s’explica la transformació d’una cosa en el seu contrari, per exemple, com pot ser que de l’aigua hi sorgeixi el foc, que és el seu oposat?

27 Anna Baiges Jardí ______

S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

ANAXIMANDRE DE MILET

Aquest deixeble de Tales considera que l’àpeiron, és el primer principi de totes les coses. Àpeiron vol dir “allò il·limitat, allò indefinit” i es caracteritza per ser infinit, indestructible, etern i permanent. Estem davant d’un element que no és ni terra, ni aigua, ni aire ni foc, ni tampoc una combinació d’aquests, tot i que es tracta d’un element material, animat per un moviment etern, que engendra les coses i els infinits móns a través d’un procés de separació de contraris.

C.3.B. TEXT: “Aquest va dir que el principi i element de les coses existents era l’àpeiron, essent el primer en fer servir aquest nom de principi material. ( A més a més, va dir que el moviment en el que resulta que neixen els cels era etern... ) Va dir que l’àpeiron contenia la causa del naixement i destrucció del món.” KIRK y RAVEN12, nº 103 C.

S És imaginatiu, per part d’Anaximandre, proposar una substància indeterminada com a primer principi de totes les coses? Per què? S Podem imaginar l’àpeiron? Per què? S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

ANAXÍMENES DE MILET

El darrer pensador de Milet és un deixeble d’Anaximandre que va tornar a la postura de Tales, en el sentit que el primer principi ha de ser un element material concret i determinat: l’aire. De l’aire sorgeixen tota la resta de coses a través d’un procés que consisteix en la seva rarefacció i en la seva condensació.

C.3.C. TEXT: “ Anaxímenes de Milet, fill d’Euristrat, deixeble d’Anaximandre, diu, com aquest, que la naturalesa del primer principi és una i infinita, però no indefinida, com ell, sinó definida i l’anomena aire: es distingeix en la seva naturalesa substancial per rarefacció i per condensació. En fer-se més subtil es converteix en foc i en vent, si es densifica més, a continuació en núvol; si es condensa més es converteix en aigua, després en terra, després en pedres i la resta dels éssers sorgeixen d’aquestes substàncies. Diu també que el moviment és etern i per mitjà d’ell neix també el canvi.” TEOFRAST, ap, SIMPLICI Física 24, 26

S Quines són les característiques de l’aire segons Anaxímenes. S A la pel·lícula, l’aire, el vent etc. tenen un paper molt important, estableix una correlació entre això i el fet que l’aire sigui el primer principi per Anaxímenes. S Quina és la teva opinió respecte de la teoria de la condensació i la rarefacció de l’aire, en relació a l’origen de les coses? S Quin títol li posaries al text? S Què en penses de la teoria d’Anaxímenes?

12 KIRK i RAVEN, Los filósofos presocràticos. Madrid. Ed. Gredos, 1969.

28 Anna Baiges Jardí ______

C. 4. ELS PITAGÒRICS

Els dos aspectes més importants de la filosofia d’aquest grup són: la religiositat i la teoria dels nombres. La primera considera que l’ànima és immortal, transmigra i progressa a través de successives reencarnacions; la segona afirma que els nombres són el primer principi de totes les coses, ja que aquestes es poden formular matemàticament, tant numèricament com geomètricament.

C.4.A. TEXT: ”Van fer-se especialment famoses les (manifestacions) següents: en primer lloc, la seva afirmació que l’ànima és immortal; en segon lloc, que es canvia en una altra classe d’éssers vius que, a més a més, tornen a esdevenir cada certs períodes i que no hi ha res absolutament nou; finalment, que tots els éssers vius han de ser considerats parents. Sembla, en efecte, que va ser Pitàgores el primer en introduir aquestes creences a Grècia.” KIRK i RAVEN13, nº 271.

S A la pel·lícula es parla d’immortalitat, té, aquest concepte, el mateix sentit que per als pitagòrics? S Coneixes alguna cultura en la que es parli de reencarnació, tal com s’afirma al text? Quina? S En el text es diu que “va ser Pitàgores el primer en introduir aquestes creences a Grècia”. Quina relació és pot establir entre els conceptes “creença” i “mite”? S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

C.4.B. TEXT: “Els anomenats pitagòrics es van dedicar a la matemàtica ... Absorts pels estudis de la matemàtica van arribar a creure que els principis del números eren els principis de tots els éssers ... Els elements del número són el parell i el senar. D’aquests, el primer és il·limitat i el segon limitat, i la unitat participa d’ambdós, perquè és a la vegada parell i senar. D’altres pitagòrics admeten deu principis coordinadors entre si... L’Univers astronòmic sencer és una combinació harmònica de números.” ARISTÒTIL, Metafísica. I, 5.

S Quin salt s’ha donat entre els milesis i els pitagòrics, des del punt de vista de l’ arkhé? S Com expliquen els pitagòrics que els principis dels números són els principis dels éssers? S Exposa sintèticament la teoria pitagòrica dels oposats. S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 5. PARMÈNIDES

Parmènides d’Elea és autor d’un poema que porta per títol Sobre la naturalesa, en el qual s’hi troben referències a Anaxímenes (la seva doctrina de la condensació i de la rarefacció suposava l’existència del no res), Heràclit (la seva afirmació que totes les coses acaben transformant-se amb els seus contraris troba lloc en la via dels homes ignorants que vaguen bicèfals) i els pitagòrics (les característiques de l’ésser, segons Parmènides, són les de la columna esquerra de la Taula dels Oposats).

13 KIRK i RAVEN, Opus cit.

29 Anna Baiges Jardí ______

Tradicionalment s’ha dit que el Poema consta d’un Proemi (introducció al·legòrica) i dues parts o vies d’investigació (la Via de la Veritat i la Via de l’Opinió). El Proemi presenta, de manera al·legòrica, el viatge que el poeta fa a la recerca de la veritat. A la Via de la Veritat formula tres premisses, només una de les quals és vertadera segons l’autor (l’ésser és i el no - ésser no és), l’altra és totalment impracticable (el no - ésser és i és necessàriament no - ésser) i la tercera és la que segueixen els mortals (l’ésser és i el no - ésser és), però que no porta a la Veritat. D’aquesta manera, Parmènides exposa el principi de contradicció (“una cosa no pot ser i no ser al mateix temps), que tanta importància tindrà posteriorment, tant a nivell lògic com metafísic. A la Via de l’Opinió, Parmènides s’ocupa dels objectes dels sentits. Segons Kirk i Raven14, la diferència principal entre els objectes de raó i els objectes dels sentits rau en que “mentre en el cas dels objectes de la raó l’acceptació d’un dels termes d’un parell de contraris implica lògicament l’eliminació de l’altre, en el cas dels objectes dels sentits, l’acceptació d’un implica també l’acceptació de l’altre.”

C.5.A. TEXT: “I em va rebre la deessa benèvola, amb la seva mà va agafar la meva mà dreta i em va parlar tot dient-me: “Oh jove ... cal que ho aprenguis tot, tant l’impertorbable cor de la Veritat ben rodona com les opinions dels mortals, en les que no hi ha creença vertadera. (...) Doncs bé, jo et diré – i tu en escoltar el meu relat, trasllada’l - els únics camins de recerca pensables. El primer, que el que És és i que el No–ésser no és, és el camí de la persuasió (ja que acompanya la Veritat); l’altre, que no és i és necessàriament No-ésser, aquest, t’ho asseguro, és un camí impracticable.” PARMÈNIDES, Sobre la natura. ( a KIRK I RAVEN)

S Aquest fragment fa referència a una deessa i a la pel·lícula també hi apareixen déus, quines semblances o diferències trobes entre aquesta deessa i Atena, per una banda, i entre aquesta i Posidó o Èol, per una altra? S Quin significat té l’expressió “l’impertorbable cor de la veritat ben rodona”? S I la de “les opinions dels mortals, en les que no hi ha creença vertadera”? S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

Al text anterior hi trobem una disjuntiva, hem d’escollir i, en funció del camí triat, arribarem a una conclusió determinada. Si agafem la primera part de la disjunció, que és la que agafa Parmènides, la deducció lògica ens porta, de manera circular, a afirmar tot el que ell diu sobre l’ésser, que és el que tenim al fragment següent.

C.5.B. TEXT: “Al discurs només li queda un camí: que l’ésser és (...) En això hi ha indicis que l’ésser és inengendrat i indestructible , tot complet, únic en la seva espècie i immòbil i sense fi.” PARMÈNIDES, Sobre la natura. ( a KIRK I RAVEN)

S Parmènides demostra que l’ésser és inengendrat de la següent manera: Ho és, ja que si no ho fos, hauria de procedir d’alguna cosa que és o d’alguna que no és. Si agafem el primer cas, d’alguna cosa que és, aleshores no s’engendra sinó que continua essent. Si agafem el segon, d’alguna que no és, això és impensable perquè, ¿com el què no és pot engendrar l’ésser?, per tant, l’ésser és inengendrat. Demostra, seguint la mateixa lògica, per què l’ésser és indestructible? S Per què és únic? Se’n desprèn d’això la negació de la pluralitat?

18. KIRK i RAVEN, Opus cit.

30 Anna Baiges Jardí ______

S Per què és immòbil? Implica aquesta afirmació que Parmènides nega l’existència del moviment? S Per què és complet? Se’n desprèn d’això la negació del buit? S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 6. HERÀCLIT

Tot i que Heràclit parla de l’ arkhé (el foc, per a ell) igual que els altres presocràtics, les seves teories més conegudes van ser les de l’esdevenir, el logos i la contradicció. El foc, primer principi, es transforma incessantment (l’esdevenir), tot donant lloc a la diversitat existent. El Logos és la llei o raó que regeix aquest moviment continu, aquesta llei és entesa com una lluita entre oposats que, tal com defensava a la teoria de la contradicció, existeixen, però tot depenent l’un de l’altre, ja que són la manifestació d’una mateixa cosa.

C.6.A. TEXT: “ Aquest Cosmos (el mateix per tots els éssers) no l’ha creat cap déu ni cap home, sinó que sempre va ser, és i serà foc etern, que s’encén amb mida i s’apaga amb mida.” Fr. 30

“Heràclit diu en alguna part que totes les coses es mouen i res resta quiet i, tot comparant les coses existents amb el corrent d’un riu, diu que no podries submergir-te dues vegades en el mateix riu.” PLATÓ, Cràtil, 402 a.

“Els contraris s’harmonitzen i, de la diversitat, en resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia.” Fr. 8

“Després d’escoltar el logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una.” Fr. 50

S Nosaltres veiem en el foc un element destructiu, ho és per a Heràclit? Per què? S La discòrdia, la guerra és una explicació bàsica en Heràclit. Quin sentit té que la discòrdia ho engendri tot? Es pot relacionar amb la pel·lícula? Per què? S Si, segons Heràclit, podem parlar de contraris ¿com és que “després d’escoltar el logos (...) és savi reconèixer que totes les coses en són una.”? S Quin títol li posaries al text? S Dóna la teva opinió respecte al text.

C. 7. ELS PLURALISTES

Són filòsofs que intenten conciliar l’ésser de Parmènides i l’esdevenir de què parlava Heràclit, dues postures aparentment antagòniques. La solució a aquest antagonisme passa per afirmar que l’origen de tot es troba en una pluralitat de principis que, tot i tenir les característiques de l’ésser de Parmènides, es combinen entre si. Els canvis que observem no consisteixen en transformacions aquests principis, sinó en simples combinacions i recombinacions d’ells mateixos. Aquestes combinacions es donen gràcies a unes forces externes: amor-odi (Empèdocles), noûs (Anaxàgores) i el buit (atomistes).

31 Anna Baiges Jardí ______

EMPÈDOCLES

C.7.A. TEXT: “Escolta primer a les quatre arrels de totes les coses: al brillant Zeus (el foc eteri); a Hera, que dóna vida (la terra); a Aidoneu (l’invisible, l’aire) i a Nestis (l’aigua), les llàgrimes de la qual són una font de vida pels mortals.” AECI, I, 3, 20 (...) “Postula quatre elements materials, foc, aire, aigua i terra, tots eterns, que augmenten i disminueixen per mig de la mescla i la separació; però els seus autèntics primers principis, els que els inspiren el moviment, són l’Amor i l’Odi. Els elements són constantment sotmesos a un canvi alternant, mesclant-se unes vegades per obra de l’Amor i separant-se d’altres per l’acció de l’Odi; els seus primers principis, en conseqüència són sis.” SIMPLICI, Física. 25, 21

S Quines reminiscències mítiques trobem al text? S Quines novetats hi ha en la filosofia d’Empèdocles en relació als filòsofs de Milet? S Quines relacions hi ha entre Empèdocles i Heràclit? S Posa títol al text. S Dóna la teva opinió respecte al text.

ANAXÀGORES

C.7.B. TEXT: “Els grecs mantenen una opinió errònia sobre el naixement i la destrucció; ja que cap cosa no neix ni mor, sinó que tot és resultat de la mescla i la divisió. I, en conseqüència, haurien d’anomenar mescla al naixement i separació a la mort.” SIMPLICI, Física. 163, 20. “ Aquest [Anaxàgores] va postular un nombre indefinit de principis, les homeomeries. (...) Sembla que Anaxàgores va mantenir aquesta teoria perquè va acceptar com a vertadera l’opinió comuna dels físics respecte a que res arriba a ser partint del que no és (...) Arriben, a més a més, a la mateixa conclusió tot partint del fet que els contraris procedeixen els uns dels altres; l’un ha d’haver existit ja en els altres; perquè si tot el què arriba a ser procedeix del que és o del que no és – i és impossible que sorgeixi del que no és- van creure que se seguia necessàriament l’altre extrem de l’alternativa, a saber, que les coses arriben al ser a partir de les coses que existeixen i que són presents encara que no són perceptibles als nostres sentits, degut a la petitesa de la seva mida. I perquè observaven que tot procedia de tot, afirmen que tot està mesclat en tot. Les coses es manifesten, no obstant, diferents entre si i reben noms diferents segons la naturalesa de la cosa que numèricament predomina entre els innombrables constitutius de la mescla.” ARISTÒTIL, Física. A4, 187a23. “Totes les altres coses tenen una porció de tot, però la Ment (Nous) és infinita, autònoma i no està mesclada amb res, sinó que ella sola és per sí mateixa. (...) La Ment governa totes les coses que tenen vida, tant les més grans com les més petites..” SIMPLICI, Física. 164, 20

S En aquest text hi trobem referències als físics, a quins, en concret, es podia referir Anaxàgores? S En què et bases a l’hora de fer aquest llistat? S Busca informació en relació a la Ment (Nous) i el seu paper en la teoria d’Anaxàgores. S Posa títol al text. S Digues la teva opinió respecte al text.

32 Anna Baiges Jardí ______

LEUCIP I DEMÒCRIT

C.7.C. TEXT: “Leucip i el seu company Demòcrit van mantenir que els elements són el ple i el buit, als quals van anomenar ésser i no-ésser, respectivament. L’ésser és ple i sòlid; el no-ésser és buit i subtil. Com que existeix tant el buit com els cossos, se segueix que el no-ésser existeix igual que existeix l’ésser. Tots dos junts constitueixen les causes materials de les coses existents.(...).” ARISTÒTIL. Metafísica. A4, 985b4. “Aquests àtoms [l’ésser o el ple] es mouen en el buit infinit, separats uns dels altres i diferents entre sí en figures, mides, posició i ordre; en trobar-se els uns amb els altres xoquen i alguns són expulsats, mitjançant sacsejades, a l’atzar en qualsevol direcció, mentre que els ’altres, entrelligant-se mútuament en consonància amb la congruència de les seves figures, mides, posicions i ordres, es mantenen units i així originen el naixement dels cossos compostos.” SIMPLICI. De caelo. 242, 21 (continuació de 556)

S Parmènides diu: “l’ésser és i el no-ésser no és”, ho mantindrien Leucip i Demòcrit? Per què? S Encara que estem molt lluny dels temps en que va succeir el que ens relata la pel·lícula, hi ha alguna imatge en ella que et suggereixi aquesta idea de buit? Si és que si, quina i per què? I si és que no, Justifica-ho. S En quina mesura et sembla que aquesta teoria té una certa modernitat? S Posa títol al text. S Digues la teva opinió respecte al text

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un llistat de llibres fàcils i de pel·lícules que van en la mateixa línia.

LLIBRES

FARRINGTON, B. Ciencia y filosofia en la antiguedad. Barcelona. Ed. Ariel, 1971. GRAVES, R. La guerra de Troya. Barcelona. Muchnik. El Aleph Editores S.A. 2002. GRAVES, R. La hija de Homero. Barcelona. Edhasa, 1987. HOMERO, La Odisea. Madrid. Ed. Cátedra S.A., 1988.

PEL·LÍCULES

S Fúria de Titans, Clash of Titans, Furia de Titanes 1981, Estats Units, 118 minuts. Director: Desmond Davis. Interprets: Harry Hamlin, Lawrence Olivier, Ursula Andrews. SINOPSI: Perseu i la seva mare són protegits per Zeus (pare del nen), davant la fúria d’Acrisi, l’avi de Perseu i governador d’Argos, la qual és arrasada per Zeus. Però Perseu no està tranquil en el seu nou lloc, perquè la deessa Thetis, que vol vengar-se de Zeus per haver castigat el seu fill Calibos amb una enorme deformitat, l’abandona a la seva sort. Zeus, quan coneix la notícia, vol ajudar el seu fill. Pot ser interessant per copsar el paper dels déus en la vida dels homes i el paper de la mitologia en la societat grega.

33 Anna Baiges Jardí ______

Troia, Troy, Troya

2004, Estats Units, 165 minuts. Director: Wolfgang Petersen. Interprets: Brad Pitt, Orlando Bloon, Eric Bana, Diane Kruger.

SINOPSI: La pel·lícula narra la guerra de Troia, que va ser desencadenada pel fet que el príncep de Troia, Paris, va enamorar-se de la reina d’Esparta, Helena, i va raptar-la. Aquest insult cap al rei d’Esparta, Menelau, no queda en va i les ciutats-estat gregues s’uneixen per plantar cara a l’enemic i tornar Helena a Esparta. És interessant per mostrar-nos un aspecte important de la Grècia arcaïca.

E. ALGUNS WEBS http://www.filosofia.net/materiales/rec/griega.htm Hi trobem informació des dels presocràtics fins al neoplatonisme. http://www.geocities.com/Athens/Parthenon/5917/fil_gri1.htm Hi trobem un breu resum dels presocràtics. http://www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm Conjunt de pàgines elaborades per diferents professors sobre la filosofia. Aquest web està pensat per ser plantejat com a discussió i diàleg.

34 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula L’Odissea com una introducció al món grec, abans dels presocràtics, per tal d’establir de manera viscuda la seva mitologia i per poder treballar: el pas del mite al logos i les primeres preguntes filosòfiques.

L’Odissea planteja el llarg retorn d’Ulisses a Ítaca com a fruit d’una maledicció que Posidó, déu dels mars, imposa a ell i als seus homes, pel fet que Ulisses, portat per l’eufòria d’haver guanyat els troians, blasfema contra els déus.

El viatge de tornada és llarg (20 anys) i, tal com diu Tirèsies, l’endeví, té un objectiu per a Ulisses, tot i que aquest no ho sap: “la teva vida consisteix en aquest viatge, només quan entenguis això comprendràs el sentit de la saviesa”. Ulisses aprèn el que li diu Tirèsies i diferencia entre astúcia i saviesa, al mateix temps que entén que la felicitat es troba en aquesta última.

Konchalovsky tria un desenvolupament lineal de l’acció, que comença amb el naixement de Telèmac i acaba amb la tornada d’Ulisses a Ítaca, després d’exposar- nos el motiu de la seva sortida, la guerra de Troia, i gairebé tots els avatars del seu viatge. La seva adaptació és força fidel a l’obra d’Homer, així el director que, per força es veu obligat a contraure-la (és impossible seguir-la pas per pas en una versió cinematogràfica), segueix Homer quan fa que sigui el mateix Ulisses qui expliqui la seva història en primera persona.

Tot i que no s’inclou l’episodi de les sirenes, que l’episodi del país dels lotòfags està unit al de Circe i que l’arribada i estada d’Ulisses a Feàcia està resolta de manera molt breu, la resta és molt fidel. Un exemple força ben aconseguit és el del cíclop Polifem, sobretot amb l’estratagema a la qual recorre Homer, que fa que Ulisses li digui a Polifem que el seu nom és “ningú” (recordem que aquí hi ha un joc lògic, perquè “ningú no és un nom, sinó un quantificador) i l’estratègia de sortir de la cova lligats a sota de cada ovella del ramat.

L’Ulisses que presenta el director és molt racional i astut, poc respectuós amb els déus i molt cregut de la seva capacitat imaginativa per resoldre els problemes que se li van presentant.

L’ambientació és força acurada: els palaus reprodueixen formes arquitectòniques de l’època (estil micènic, egipci, etc.), els pentinats i els vestits ens recorden aquestes cultures.

Els efectes especials són força eficaços, sobretot pel que fa a la presentació d’alguns déus (Posidó, Èol, Hermes, etc.) i de monstres com Escil·la i Caribdis, a la segona part de la pel·lícula.

M’atreveixo a afirmar que Ulisses pot ser un precedent dels primers filòsofs, perquè, tot i haver estat educat en el capteniment respecte dels déus, gosa desafiar-los i malgrat que, per sortir de la maledicció, els torna a honorar, se’ns presenta com un home savi, que sap usar el seu cap. En paraules d’Èol: “ets el primer mortal que utilitza el cap i comprèn que sempre hi ha alguna cosa per aprendre”.

35 Anna Baiges Jardí ______

Al final de la pel·lícula se’ns mostra com un home savi i pacient, que pretén traspassar aquestes qualitats al seu fill Telèmac. Segons Carlos García Gual15, Ulises és el darrer heroi antic i el primer heroi modern, més humà, de caràcter complex, astut, mentider, seductor i pacient. El mateix autor afirma que “els filòsofs cínics i els estoics van admirar Ulisses com un model de resistència davant dels cops de la fortuna, com un heroi pacient i versàtil, solitari cercador d’una glòria personal i sempre digne.”

Selecció DVD

L’Odissea és una pel·lícula que té una durada de 3 hores. La nostra selecció personal es cenyeix a la primera part, ja que l’excessiva durada de la pel·lícula fa inviable el seu passi complet a l’aula, per altra banda, els capítols de la segona part no estan tan aconseguits com la primera, tret del de Tirèsies el profeta. Tot i així, us presentem la selecció completa del DVD.

1ª PART 2ª PART

Obertura Obertura Crèdits inicials Crèdits inicials Capítol 1: Naixement de Telèmac Capítol 1: Tirèsies el profeta Capítol 2: Viatge a Troia Capítol 2: L’estret de foc Capítol 3: El cavall de Troia Capítol 3: L’illa de Calipso Capítol 4: El crit de Posidó Capítol 4: Tornada a Ítaca Capítol 5: El cíclop Polifem Capítol 5: L’arribada desitjada Capítol 6: Èol, déu del vent Capítol 6: L’encanteri d’Atena Capítol 7: Perduts a la tempesta Capítol 7: La lluita de Telèmac Capítol 8: La bruixa Circe Capítol 8: La prova final Crèdits finals

Oferim un resum de la segona part de la pel·lícula, per tal que es pugui explicar a l’alumnat: Ulisses, fent cas a Circe, va a l’Hades a trobar-se amb Tirèsies que li mostra el camí, el qual consisteix a passar pels estrets d’Escil·la i Caribdis, on moren tots els seus acompanyants i queda sol. Poc després se’ns mostra l’arribada d’Ulisses a l’illa de Calipso, fins que Hermes ordena Calipso que l’alliberi, aleshores, arriba a Feàcia des d’on aconsegueix tornar a casa seva.

Mentrestant a Ítaca, es veuen els esforços tant de Penèlope com de Telèmac per fer fora els pretendents, objectiu impossible d’aconseguir. A tot això, Ulisses arriba a la seva illa i, per tal de confondre tothom, Atenea el converteix en un vell, es dirigeix al palau on aconsegueix vèncer els pretendents i, tot recuperant el seu vertader aspecte, és reconegut per la seva dona i es produeix el reencontre i el final feliç.

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seu dossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar què és el que

15 HOMER, Odisea. Ed. Gredos. Introducció de Carlos García Gual

36 Anna Baiges Jardí ______s’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, de fer llegir els temes del film que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius a l’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia presocràtica a partir del visionat d’una pel·lícula, el tempo de la qual és anterior a la reflexió desenvolupada pels primers filòsofs. Això ens permet visualitzar una Grècia arcaica, en la que hi predominen una munió de regnes que, malgrat la seva diversitat, tenen una causa comuna: Grècia.

Aquesta pel·lícula té alguns aspectes dignes de tenir en compte, com:

S Pel que fa als aspectes geogràfics, caldria remarcar la presència del mar que ens permet explicar el moviment de persones cap a terres properes, com la franja costanera d’Àsia menor. S També el mar uneix i separa amics i enemics: Agamennó i Menelau són amics d’Ulisses, però tots tres van a lluitar contra un enemic comú: Troia S El mar és, a més a més, símbol del comerç i vehicle de transmissió d’idees. S Pel que fa als aspectes polítics caldria fixar-se en dues qüestions: per una banda, l’existència ja de polis o ciutats-estat, que s’aniran afermant posteriorment, i, per l’altra, el paper preponderant que té l’assemblea a l’hora de prendre decisions importants. S En relació als aspectes ideològics caldria donar importància al paper dels déus sobre els homes, a com la mitologia grega dóna forma i sentit tant als esdeveniments naturals com a les accions dels humans, sempre lligats tots ells a la necessitat i a la manca de llibertat, per passar després a parlar de l’aparició d’un element nou, la reflexió filosòfica, que abandona el món de la necessitat pel de la llibertat.

Aspectes particulars de les activitats

S Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, l’alumnat podria remarcar la presència, en un primer pla, del protagonista amb una espasa a la mà, de vaixells, de monstres, de guerrers, la qual cosa els faria pensar en una pel·lícula d’aventures, caldria, però, fer-los adonar de la importància de les altres figures, tant de les femenines ( Atena, Calipso i Penèlope), com de la masculina (Polifem) que tindran un paper important en les aventures del protagonista. S En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula, caldria que l’alumnat respongués les preguntes plantejades sempre des del seu punt de vista, donat que no té cap coneixement del llenguatge cinematogràfic. S Les activitats dels noms propis i d’altres noms fan totes referència a personatges i fets que es troben a qualsevol enciclopèdia, a més d’estar explicats molt bé a la pròpia pel·lícula. S El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix les orientacions que hem descrit a la presentació.

37 Anna Baiges Jardí ______

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

S Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. Grècia

S Es parla sempre de Grècia, perquè hi ha la consciència d’una llengua i una cultura úniques.

S La geografia grega és la d’un país amb un continent i unes illes, gairebé tot ell envoltat pel mar; en aquest país, també muntanyós, la terra sempre és a prop i el mar és la via de tràfic comercial i de navegació.

S Una polis és una ciutat-estat, el govern de la qual és independent del de les altres polis i té capacitat per donar-se les seves pròpies lleis.

B.2. La guerra

S La guerra de la pel·lícula és la guerra de Troia.

S Va ser deguda al fet que Paris, fill de Príam el rei de Troia, va raptar Helena, esposa de Menelau, rei d’Esparta i la va portar cap a Troia. Menelau es va venjar, tot declarant la guerra.

S Aquesta va durar 10 anys i va acabar gràcies a l’estratagema, pensada per Ulisses, de construir un cavall de fusta, que va permetre la victòria dels grecs.

B.3. El temps / el viatge

S El viatge d’Ulisses dura 10 anys més que la guerra, en total 20 anys, tot i que a Ulisses li sembla menys i així ho diu a l’episodi de Circe.

S El temps mesurat per Ulisses no correspon amb el de Circe, perquè tal com diu ella “aquí, al meu palau, el temps no té sentit, passa, desapareix, s’esfuma d’acord amb el meu desig”.

S La simbologia del llarg viatge d’Ulisses fa referència a l’esperit de superació de les dificultats, a la valoració de la constància i de la fidelitat.

S Des del punt de vista d’una societat que venera els déus, Ulisses és el seu propi perill, perquè, per vanitat i arrogància, gosa enfrontar-se als déus, sobretot a Posidó, però no ho és si el considerem des del punt de vista de la seva autonomia com a persona.

38 Anna Baiges Jardí ______

B.4. La saviesa o astúcia d’Ulisses

S La resposta a si Ulisses és savi o astut és indiferent, el què cal és que és digui per què, la qual cosa ens permet saber si l’alumne distingeix aquests dos conceptes.

S A l’episodi de Polifem es mostra la saviesa d’Ulisses quan diu: em dic Ningú; perquè “ningú” no és més que un quantificador i no un nom.

S Les paraules d’Èol indiquen aquesta saviesa a la que ens referim com a pròpia d’Ulisses, en la mesura que vol anar més enllà, del què es veu i es creu saber.

B.5. El mite

S Se suposa que Homer va viure el segle VIII a.C.

S Ell és l’autor de l’Odissea, el protagonista de la qual és Odisseu, el nom llatí del qual és Ulixes, que ha passat a Ulisses en català.

S L’actuació memorable d’Ulisses és l’estratagema de construir el cavall que permetrà als grecs entrar dins les muralles de Troia, també veiem una altra actuació que, si bé no és pot considerar memorable, si que és digna d’un home astut, ens referim a l’episodi en què Ulisses pensa a clavar una estaca a l’ull de Polifem.

S Ulisses és un heroi, no només en el sentit que és una persona que es distingeix pel seu coratge, sinó també perquè, des del punt de vista de la Mitologia, és un ésser semidiví, els avantpassats del qual són déus.

S Posidó el condemna a anar a la deriva perquè ha gosat desafiar els déus.

S El món construït per Ulisses és un món arcaic, rural i guerrer, on predominen valors com: la fidelitat (Ulisses, per fidelitat a Agamennó i Menelau, va a la guerra de Troia; Penèlope és la imatge de la fidelitat conjugal) l’honor, l’amor, la constància, el treball, etc.

S Tant Atena com Èol i Hermes protegeixen Ulisses, mentre que Posidó el castiga.

S Atena li dona els seus savis consells, les seves propostes intel·ligents, Èol l’ajuda en la navegació, gràcies als vents favorables, i Hermes, com a missatger, porta la notícia que Ulisses és acceptat pels déus, mentre que Posidó posa tots els entrebancs a la seva navegació.

S A part de la figura humana, els déus apareixen amb característiques psicològiques similars a les dels humans: s’enamoren, s’odien, es menyspreen, clamen venjança, etc.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

S Pel que fa als textos dels filòsofs, les respostes que donarem no són cap solucionari sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments. I això

39 Anna Baiges Jardí ______

és així, perquè en filosofia és més fàcil exposar quina o quines no han de ser les respostes que no pas aquelles que haurien de ser. En quant a l’opinió que se li demana a l’alumne en relació al text, es poden donar per bones tant respostes d’acceptació com de negació, perquè proposem fixar-nos, no tant amb el què diu sinó com ho diu: si ho argumenta bé, si és capaç de conceptualitzar, d’exemplificar, de proposar contraexemples, de formular supòsits, d’arribar a conclusions, etc. Si sap trobar-hi l’actualitat, si sap relacionar-lo amb altres autors, etc.

C.1.A. El pas del mite al logos

S Ulisses té una actitud arrogant respecte del déu Posidó, el desafia i, a més, manifesta clarament la seva autonomia respecte dels déus (faig el què vull, diu).

S Ulisses, un antecedent dels primers filòsofs, ja no es plega a les obligacions que li imposen els déus, perquè tal com passa en el moment que s’abandona el mite pel logos, ell té clar el paper de la racionalitat (un home de ment i esperit, diu).

S Aquest abandó del regne de la necessitat pel de la llibertat es mostra amb frases com: “no us necessito. Faig el què vull. Em vas ajudar? Durant 10 anys vas jugar amb nosaltres... No podràs detenir-me.”

S Qualsevol títol que mostrés el desafiament d’un home respecte d’un déu podria ser acceptat.

C.1.B. El pas del mite al logos

S Si bé aquesta triada és pròpia de la filosofia, el text també ens diu que “qui estima els mites és d’alguna manera filòsof: ja que el mite és format de components admirables”.

S Sembla evident que Ulisses persegueix el coneixement (vol resoldre problemes, com el de derrotar els troians i el de vèncer el cíclop) per bé que es tracta d’un coneixement lligat a la utilitat. També es reconeix ignorant i s’admira en moltes ocasions, però no representa la figura del filòsof, sinó la d’un precedent.

S Seria encertat dir que el mite si que és productiu, en contra de la filosofia, perquè té importància per a la construcció d’institucions socials i culturals.

S Qualsevol títol que girés entorn de la no productivitat de la filosofia seria adequat.

C.2.A. Les primeres preguntes filosòfiques

S La resposta hauria d’afirmar que les preguntes que hi ha abans del text són les que es van fer els primers filòsofs i la justificació s’hauria d’encarrilar en l’explicació del pas del mite al logos.

40 Anna Baiges Jardí ______

S Aquestes preguntes no són les mateixes que les que es poden fer a partir de la pel·lícula, perquè aquesta és la posta en escena de situacions mítiques.

S El final de la frase aniria en la línia de dir que “és una realitat única, que no canvia mai i que roman inalterable malgrat tot canviï”, és a dir, s’hauria de fer referència a l’arkhé.

S Els possible títols haurien de fer referència a: “el primer principi de totes les coses”, “allò que no canvia, mentre tot canvia”, etc.

C.2.B. Les primeres preguntes filosòfiques

S Els mites són els avantpassats de la filosofia, segons el text, perquè “tracten del començament, de l’ arkhé, i de les causes aitíai, de l’univers”.

S A la pel·lícula es veu que els mites parlen de la vida humana en el fet que intenten explicar de manera “total” els problemes sobre la naturalesa de l’ésser humà, la seva civilització, organització social, etc.

S Des del segle VI a.C. els mites pateixen la competència de la filosofia, perquè aquesta defensa que les coses succeeixen quan han de succeir i tal com ho han de fer, sense dependre de la decisió de qualsevol déu, però a la vegada, igual que els mites, la filosofia vol donar resposta última sobre tota la realitat.

S Els títols haurien de referir-se a que “els mites i la filosofia s’assemblen en què donen una explicació total sobre la realitat “.

C.3.A. Tales de Milet

S La resposta hauria de venir a dir que les raons per les quals va suposar que l’aigua era el primer principi van ser de tipus fisiològic, ja que, com diu el text, l’aigua és l’aliment de totes les coses (..) i tot animal viu de la humitat.

S Tales vivia a un lloc costaner, va viatjar per Egipte i va adonar-se’n que només hi havia vida allí on hi havia aigua, per la qual cosa no és estrany que Tales pensi que l’aigua és principi de vida.

S En aquesta qüestió caldria tenir en compte que fou Anaximandre qui va adonar-se’n de la dificultat que una cosa es transformés en el seu contrari.

S Tot títol que vagi en la línia que “l’aigua és l’arkhé”, hi aniria bé.

C.3.B. Anaximandre de Milet

S Podríem contestar la pregunta amb una afirmació, perquè és precisament una substància indeterminada, que no és ni terra, ni aigua, ni foc, ni aire és a dir, cap dels elements ni la seva combinació.

S No podem imaginar l’àpeiron, perquè si fos possible, voldria dir que seria una cosa concreta i determinada, tot el contrari del que diu Anaximandre.

41 Anna Baiges Jardí ______

S Els possibles títols haurien d’anar encaminats a parlar de: “l’àpeiron com a principi material i l’eternitat del moviment”.

C.3.C. Anaxímenes de Milet

S Segons el text, l’aire és una substància única, infinita però no indefinida, sinó definida.

S L’aire, en forma de vent, és qui, de mans d’Èol, propicia la tornada d’Ulisses i els seus companys a Ítaca, però també, de mans de Posidó, és el que ho impedeix. No és forçar massa la resposta dir que l’aire era un element força present en un món mariner i, per tant, pot ser pres com a primer principi de totes les coses.

S Cal que en aquesta pregunta l’alumnat doni una resposta raonada de la seva opinió.

S El títol hauria de respondre a “el procés del primer principi a l’hora de donar lloc a la resta d’elements”.

C.4.A. Els Pitagòrics

S Els pitagòrics parlen de la immortalitat de l’ànima, de la seva transmigració i reencarnació, en canvi, a la pel·lícula quan es parla d’immortalitat es fa referència a no morir mai ni ànima ni cos; els déus són immortals en el sentit que no moren mai.

S La resposta hauria de ser afirmativa i fer referència a l’orfisme i també al budisme, tot i que s’allunya de la filosofia occidental.

S La relació entre creença i mite es pot establir en funció que la primera té una relació directa amb la religió, mentre que la segona fa referència a molts més àmbits de la vida social i cultural.

S Qualsevol títol que vagi en la línia de citar “la doctrina religiosa de Pitàgores” hauria de ser acceptat.

C.4.B. Els pitagòrics

S El salt és molt important, perquè els pitagòrics conceben qualsevol realitat amb extensió espacial, cosa que no van fer els milesis; a més, els milesis sempre parlaven d’una realitat material, cosa que els pitagòrics no fan.

S Els pitagòrics creuen que els principis del números eren els principis dels éssers perquè van concebre els números espacialment, ja que confonien la unitat aritmètica amb el punt geomètric: així l’1 era el punt, el 2, la línia, el 3, el pla i el 4 el sòlid; l’argumentació és: la realitat està composta de cossos (sòlids), els cossos de la unió de plans, els plans de línies i aquestes de punts, que són així les unitats bàsiques a partir de les quals tot és constituït.

42 Anna Baiges Jardí ______

S La teoria pitagòrica dels oposats, tot i recollir la tradició jònica, fa coincidir dualisme i doctrina dels nombres, ja que relaciona l’oposició limitat-il·limitat amb la de parell-senar; després van elaborar una llista amb 10 parells d’oposats, dels quals els d’una columna eren valorats positivament i els de l’altra negativament.

S Els títols possibles passen per tenir en compte “la teoria matemàtica dels pitagòrics en relació a l’origen de l’univers”.

C.5.A. Parmènides

S La deessa del text i Atena s’assemblen en el sentit que totes dues són iniciadores de la saviesa, cadascuna d’elles guia el seu personatge en el seu procés de trobar una sortida a la seva situació. Hi ha aquí una reminiscència del paper dels déus en la vida dels homes. En canvi, es diferencien en que la deessa del text no només acompanya, sinó que ensenya i revela “el cor de la Veritat ben rodona i les opinions dels mortals”, en canvi Atena només protegeix el personatge. Pel que fa als déus Posidó i Èol, no només són masculins, a diferència de la deessa del text, sinó que tenen un paper contraposat entre si: Posidó impedeix el viatge, mentre que Èol l’afavoreix, es

veu en la pel·lícula una animadversió entre tots dos, però Èol té un paper similar al de les dues deesses esmentades, ja que ajuda el personatge.

S L’impertorbable cor de la Veritat ben rodona significa que si agafem el camí que agafa Parmènides, la deducció lògica ens porta, de manera circular, a afirmar la Veritat sobre l’ésser, aquí es distingeix de manera explícita entre veritat i aparença; el que compta és la Veritat.

S Les opinions dels mortals en els que no hi ha creença vertadera és l’altre element a tenir en compte, ja que aquí es distingeix entre veritat i opinió (els mortals tenen només opinió) i una altra vegada queda de manifest que l’opinió és contrària a la veritat; per sobre de les aparences enganyoses, que provenen dels sentits, hem de posar la raó.

S Qualsevol títol que tingui a veure amb “les dues vies de coneixement proposades per la deessa” és vàlid.

C.5.B. Parmènides

S L’ésser és indestructible perquè, en què es convertiria en morir? En no- ésser? És impossible, perquè el no-ésser no és, per tant, és immortal.

S L’ésser és únic perquè si n’hi hagués més d’un, què els separaria? El no- ésser no, perquè no és; de l’afirmació que és únic, se’n desprèn la negació de la pluralitat.

S És immòbil perquè tot canvi implica moviment cap allò que no és. Si l’ésser canviés, voldria dir que va cap al no-ésser, però el no-ésser no és; amb aquesta argumentació, efectivament, Parmènides nega l’existència del moviment.

43 Anna Baiges Jardí ______

S Si l’ésser és únic, per força ha de ser complet, perquè si hi hagués alguna cosa fora de l’ésser seria el no-ésser, però aquest no existeix. Efectivament, del que acabem de dir se’n desprèn la negació del buit.

S Qualsevol títol que tingués a veure amb “els predicats de l’ésser” seria bo.

C.6.A. Heràclit

S El foc no és un element destructiu per a Heràclit, ans al contrari, perquè per ell és el primer principi de totes les coses, de la mateixa manera que les coses individuals surten del foc i hi tornen, el món sencer finirà en el foc per tornar a renéixer de nou.

S Segons Anaximandre la guerra és injustícia, Heràclit, en canvi, considera que justament la lluita o discòrdia entre els oposats és justícia i harmonia, perquè l’estructura contradictòria de la realitat és el supòsit de la mobilitat permanent o flux perpetu; aquesta discòrdia no es pot relacionar, de manera unívoca amb la pel·lícula, perquè allí la guerra només ho és entre humans, mentre que aquí la guerra i la discòrdia abasten la naturalesa sencera.

S És savi reconèixer que totes les coses són una després d’escoltar el Logos, perquè aquest és la llei que ho regeix tot, una mena d’harmonia superior. Per tant, l’esdevenir no és ni irracional ni caòtic, sinó que segueix el Logos.

S Donat que es tracta de diversos fragments d’Heràclit, qualsevol títol que tingués a veure amb “el pensament filosòfic d’Heràclit” seria adequat.

C.7.A. Empèdocles

S Al text hi apareixen els noms de dos déus de l’Olimp ( Zeus i Hera), que apareixen a l’obra d’Hesiode, anomenada la Teogonia.

S En relació als filòsofs de Milet hi trobem les següents novetats: l’existència de diversos principis i d’elements externs que provoquen el moviment d’aquests principis.

S Entre Empèdocles i Heràclit hi trobem l’element comú de l’acceptació del moviment.

S Qualsevol títol que remarqui “l’existència dels quatre arkhés i de les forces que provoquen el moviment” seria bo.

C.7.B. Anaxàgores

S Quan Aristòtil diu que Anaxàgores va mantenir l’opinió comuna dels físics, sembla fer referència a Parmènides, Heràclit i Empèdocles.

S Per fer el llistat, l’alumne/a s’hauria de basar en el següent: Anaxàgores accepta de Parmènides que l’ésser és inengendrat i no moridor; que no pot sorgir del que no és; que no s’ha de donar per suposat el moviment, sinó que s’ha d’explicar. D’Heràclit manlleva que un contrari no pot existir sense la

44 Anna Baiges Jardí ______

seva parella, ja que el fet que siguin oposats significa l’existència d’una relació estreta entre ambdós. S’allunya dels dos elements motors d’Empèdocles –Amor i Odi (forces morals i psicològiques) –, per parlar d’un element corpori però subtil.

S La informació sobre la teoria de la Ment i el seu paper en la teoria d’Anaxàgores es pot trobar en qualsevol llibre de text. S Qualsevol títol que vagi en la línia de remarcar que ” tot el que arriba a ser ho és a partir de coses existents i que la Ment ho governa tot” seria correcte.

C.7.C. Leucip i Demòcrit

S Leucip i Demòcrit no mantindrien la postura de Parmènides, sinó que afirmarien que l’ésser és (àtoms) i que el no-ésser també és (buit).

S Estirant força, podríem dir que a la pel·lícula apareixen escenes que poden suggerir el buit, aquelles en les que Ulisses i els seus companys són envoltats de boira i no es veu res al seu voltant.

S La teoria de Leucip i Demòcrit té una certa modernitat, perquè se la pot relacionar, amb totes les reserves, amb la teoria atòmica actual.

S Qualsevol títol que faci referència “al buit i al ple com a causes materials de les coses existents” estaria bé.

45 Anna Baiges Jardí ______

BIBLIOGRAFIA

ARMSTRONG, A. H. Introducción a la filosofia antigua. Buenos Aires. Ed. Eudeba, 1993. BRUN, J. Heráclito. Madrid. Ed. Edaf, 1976. CORNFORD, F. M. La filosofia no escrita. Esplugues de Llobregat. Ed. Ariel, 1974. ESPAÑA, R. de. El peplum. La Antigüedad en el cine. Barcelona. Glénat, 1998. FINLEY, M. I. Los griegos en la antigüedad. Barcelona. Nueva Colección Labor, 1980. GARCIA GUAL, Carlos. La Mitología. Interpretaciones del pensamiento mítico. Barcelona. Ed. Montesinos, 1987. GUTHRIE, W.K.C. Los filósofos griegos de Tales a Aristóteles. México. F.C.E., 1970. JAEGER, W. Paideia. Madrid. Ed. Fondo de Cultura Económica, 1990. KIRK, G. S. i RAVEN, J. E. Los filósofos presocráticos. Madrid. Ed. Gredos, 1987. LILLO REDONET, F. El cine de tema griego y su aplicación didáctica. Madrid. Ediciones Clásicas, 1997. MOREY, M. Los presocráticos. Del mito al logos. Barcelona. Ed. Montesinos, 1981. NACK-WÄGNER. Grecia. El país y el pueblo de los antiguos helenos. Barcelona. Ed. Labor, 1972. NESTLE, W. Historia del espíritu griego. Barcelona. Ed. Ariel, 1973. SOLOMON, J. Peplum. El mundo antiguo en el cine. Madrid. Alianza, 2002. THOMSON, G. Los primeros filósofos. Buenos Aires. Ed. Siglo Veinte, 1975. VERNANT, J. P. Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Ed. Paidós, 1992. WERNER, CH. La filosofia griega. Barcelona. Ed. Labor, 1973.

FILMOGRAFIA

Al dossier de l’alumne/a presentem un parell de pel·lícules, però, a més, podem pensar en:

S Jàson i els argonautes a la recerca del velló d’or. Jason and the Argonauts. Jasón y los argonautas a la búsqueda del vellocino de oro16

2000, EE.UU. 120 minuts. Director: Nick Willing. Intèrprets: Jason London, Jolene Blalock, Dennis Hooper, Frank Langella i Natasha Henstridge.

SINOPSI: L’acció es situa a l’any 2000 aC. a la ciutat de Iolco, a Tesàlia. L’oncle de Jàson, un tirà anomenat Pelies, s’apodera del regne del pare de Jàson, a qui dóna mort. El noi, que només té tres anys, aconsegueix salvar-se, però quan en compleix 20 retorna per reclamar el tro. Pelies, però, el sentencia a mort i ell per salvar la vida i demostrar que té dret al tro promet aconseguir el velló d’or.

ALGUNS WEBS

En aquesta primera unitat proposem al professorat diversos webs que tenen el seu interés en el fet que analitzen determinades pel·lícules, tot i que, en el moment de la nostra recerca, no hem trobat cap anàlisi de les pel·lícules proposades per nosaltres, però això no vol dir que no puguin aparèixer a curt o llarg termini.

16 La fitxa tècnica i la sinopsi ha estat extreta de: http://es.movies.yahoo.com/db/f/5/0/507835.html

46 Anna Baiges Jardí ______http://www.uhu.es/cine.educacion/ Aquesta pàgina va dirigida a qui vulgui saber sobre cinema i ensenyament. Té apartats sobre tecnología de l’educació, didàctica del cinema i ensenyament del cinema. http://www.cinescola.info/ Una pàgina en la que s’analitzen determinades pel·lícules. http://www.zinema.com/ A l’apartat “películas” hi ha la fitxa tècnica i artística, la sinopsis i referències sobre la pel·lícula en qüestió. http://www.auladecine.com/recursos.html És la pàgina de l’I.E.S Pirámide d’Osca, on s’hi troben suggeriments de treball sobre pel·lícules concretes

Pel que fa a aquesta unitat en concret, us proposem aquests altres webs, a més dels que hi ha al material de l’alumnat. http://digilander.libero.it/vvegaz/comenius/menu4/p6.htm Recursos per treballar la pel·lícula Furia de Titanes. http://www.estudiosclasicos.org/lillo.doc En aquest web es fa referència a Fernando Lillo Redonet, un expert en cinema de temes clàssics. http://www.edu365.com/batxillerat/recursos_xarxa/filosofia.htm És un web de la xarxa telemàtica del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de catalunya, on hi ha un índex de webs de Filosofia. Algunes només són apropiades pel professorat però d’altres poden ser interessants per l’alumnat. http://www.edu365.com/pls/edu365/filosofia Dins el portal edu365.com hi ha el portal de filosofia del professor de la Universitat de Girona, senyor Josep Maria Terricabras, on hi ha un apartat anomenat “Aula de Secundària”, un instrument de treball al servei de l'alumnat. http://www.pensament.com/filoxarxa/ i http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ Aquests dos webs, que són la mateixa, consisteixen en una xarxa de conceptes, autors i textos filosòfics, en català, de Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. La diferència entre el primer web i el segon es troba en el fet que el segon és de 2004 i el primer n’és l’inici.

La ressenya d’aquests quatre últims webs no es repetirà als altres annexos, tot i que són de consulta obligada i d’ús necessari.

47 Anna Baiges Jardí ______

8.5. ANNEX E:

LA ROSA PORPRA DEL CAIRE I LA FILOSOFIA PLATÒNICA

48 Anna Baiges Jardí ______

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula La rosa porpra del Caire de Woddy Allen per treballar la unitat, anomenada La filosofia de Plató, el guió de la qual és el següent:

1. La teoria de les idees 2. Les teories de la participació i de la imitació 3. El coneixement: el mite de la caverna i el símil de la línia 4. El coneixement: la dialèctica i la teoria de la reminiscència 5. L’ésser humà: ànima i cos 6. L’acció: Ètica i Política

La pel·lícula ens serveix per treballar la teoria de la participació, el mite de la caverna i, finalment, la teoria de l’amor, la resta d’aspectes hi són perquè formen part del contingut de tota la filosofia de Plató.

És normal, per tant, que moltes activitats que es plantegen al voltant d’aquest autor no tinguin punt de contacte amb la pel·lícula, sinó amb el que ell va dir. Per això, presentem un seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra de l’autor, encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.

Els objectius d’aquesta unitat són:

S Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord amb les activitats proposades.

S Resumir les característiques socials i culturals que van condicionar el pensament filosòfic d’aquesta època.

S Explicar amb claredat la teoria platònica de les idees: les teories de la participació i de la imitació.

S Exposar clarament la teoria del coneixement de Plató.

S Copsar amb detall les teories sobre l’ésser humà i l’acció.

S Comprendre i analitzar críticament els textos.

S Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.

49 Anna Baiges Jardí ______

La Rosa Porpra del Caire; The purple Rose of Cairo; La rosa púrpura del Cairo17

Génere: Comèdia País: EE.UU. Any: 1985 Direcció: Woody Allen Intérprets: Mia Farrow (Cecília), Jeff Daniels (Tom Baxter, Gil Sheperd), Danny Aiello (Monk), Irving Metzman (Administrador del cinema), Stephanie Farrow (germana de Cecília), David Kieserman, Elaine Grollman, Victoria Zussin, Mark Hammond... Productor: Robert Greenhut Guió: Woody Allen Fotografia: Gordon Willis Música: Dick Hyman Duració: 82 minuts Qualificació: Apta per tots els públics

SINOPSI: La pel·lícula se situa en els anys de la Depressió americana. La protagonista és Cecília, una cambrera tímida que busca evadir-se de la mediocritat en que viu anant cada dia al cinema. La seva existència es veu trasbalsada quan, mirant la pel·lícula “La rosa porpra del Caire”, l’actor protagonista surt de la pantalla cap a la vida real per conèixer-la.

17 El repartiment i la caràtula s’han extret de www.cema.edu.ar/ cultura/2004/larosa.html

50 Anna Baiges Jardí ______

A. EXPLORACIÓ DEL FILM

A. 1. Full d’observació

 Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeu recercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altres edicions de la pel·licula.

 Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes de la pel·lícula:

o Paper dels actors

C Segons el teu criteri, creus que Mia Farrow interpreta bé el paper de Cecília? Justifica-ho. C Quins elements de la interpretació de Danny Aiello (Monk) ens el fan desagradable? C Quins són els aspectes que ens fan més proper Tom Baxter? C Amb quin personatge t’identifiques més i per què?

o Fotografia

C Fixa’t en els colors de la pel·lícula. Descriu-los en funció de les diferents seqüències. C Parla, des del punt de vista fotogràfic, de la seqüència de Cecília i Tom al parc d’atraccions. C Quin sentit té que la pel·lícula que passen al cinema sigui en blanc i negre? C T’agrada més el blanc i negre o el color? Per què?

o Ambientació

C La pel·lícula està ambientada cap a l’any 1930 als Estats Units d’Amèrica, quins elements et fan pensar que es viu en aquella època? C Descriu-ne algun dels que has esmentat. C Cecília i Tom es troben al parc d’atraccions, et sembla un lloc apropiat? Per què? C Creus que cal tenir cura de l’ambientació en una pel·lícula? Per què?

 A què corresponen aquests noms?

o Depressió americana o Gran Guerra o Guerra del Peloponés o Trenta Tirans o Trasíbul

51 Anna Baiges Jardí ______

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessat especialment? Quin? o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina? o Quines preguntes et planteja? o Quins sentiments et desperta? o Quins són els temes que tracta la pel·lícula? o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic? o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna cosa? o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?

52 Anna Baiges Jardí ______

B. ELS TEMES DEL FILM 18

B.1. Context econòmic i social

Cap a 1930 i anys següents als Estats Units d’Amèrica es va viure una situació econòmica molt difícil, això és fa present en la figura de Monk i els seus companys, tots ells a l’atur, igual que en la de Cecília i els altres personatges de fora la pantalla.

C Investiga de què es tracta quan parlem d’aquesta situació econòmica difícil. C Explica quin és el context històric en el que viu Plató C Quins paral·lelismes es poden establir entre una situació i l’altra?

B.2. La caverna

A la pel·lícula no hi ha una explicació del mite de la caverna de Plató, però es pot dir que una sala de cinema té alguns elements que ens fan pensar en aquest mite.

C Com estan assegudes les persones en una sala de cinema? C Què hi ha davant de tot? C Què hi ha al darrera de tothom? C El visionat de la pel·lícula es pot comparar amb un visionat d’ombres? Per què?

B.3. L’alliberament del presoner

En el mite de la caverna, un dels presoners és alliberat i surt, amb tot l’esforç i patiment, a fora, on veu l’autèntica realitat. A la pel·lícula, Tom Baxter surt del cel·luloide per viure una història d’amor amb la protagonista, però això desencadena tot un seguit de problemes.

C Què passa a la pel·lícula quan Tom surt de la pantalla? C Quins elements il·lustren que Tom és un personatge de ficció? C Quins elements fan pensar a Cecília que Tom Baxter és real? C Es pot considerar Tom com un presoner que s’allibera? En què et bases?

B.4. Els dos móns: el real i el fictici

Les referències dualistes són molt presents a la pel·lícula. Hi troben, per una banda, els personatges de la pantalla i els de fora, per l’altra, hi ha la vida miseriosa a New Jersey i la riquesa esplendorosa que es viu a Nova York i encara, finalment, hi ha la duplicitat entre Tom Baxter i Gil Shepherd.

C Com és la vida de Cecília al bar, a casa seva, amb el seu marit? C Com és la seva vida quan entra a la pantalla i va a Nova York? C Què passa entre Tom Baxter i Gil Shepherd? C Per què Cecília opta per anar-se’n amb Gil Shepherd?

18 En l’anàlisi de la pel·lícula seguim les orientacions del Grup Embolic a Cinema i Filosofia. Barcelona, Ed. La Magrana., 1995.

53 Anna Baiges Jardí ______

B.5. La jerarquia dels éssers

La jerarquia d’éssers també es pot contemplar a la pel·lícula, tot fixant-nos amb Tom Baxter. El personatge ha estat inventat per Woddy Allen però

C Qui són Irving Sax i Richard Lewin? C Qui és Jeff Daniels? C Es Tom Baxter una còpia de Gil Shepherd? Per què? C És Gil Shepher una còpia de Jeff Daniels? Per què? C Si tenim com a criteri l’autèntica realitat, quina és la jerarquia entre Tom Baxter, Gil Shepherd i Jeff Daniels?

54 Anna Baiges Jardí ______

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB PLATÓ

1. La teoria de les idees 2. Les teories de la participació i de la imitació 3. El coneixement: el mite de la caverna i el símil de la línia 4. El coneixement: la dialèctica, la teoria de la reminiscència i l’amor 5. L’ésser humà: ànima i cos 6. L’acció: Ètica i Política

C.1. La teoria de les idees

Els filòsofs anteriors a Plató van considerar dues maneres d’accedir a la realitat: o bé a través d’allò que percebem amb els sentits i que se'ns mostra canviant (Heràclit) o bé a través d’allò que pensem i que és immutable (Parmènides). Plató les recull totes dues i anomena de forma diferent la realitat coneguda: a allò que percebem ho anomena “cosa” i a allò que pensem, “idea”. Per a Plató les Idees són una realitat que existeix per si mateixa fora de la ment, i són, per tant, objectives, úniques (tot i que s'apliquen a moltes coses), absolutes (perquè són independents de les coses), immutables (perquè no varien mai) i eternes (perquè existeixen sempre). Plató diu que el que hi ha a la nostra ment és el coneixement de les Idees però no aquestes, llavors, on són les Idees? Si definim les Idees per contraposició a les coses que percebem pels sentits i les coses "habiten" en el món sensible, les Idees "habiten" en el seu món, el món de les Idees o món intel·ligible (ja que només podem accedir-hi per mitjà de l'intel·lecte).

C.1.A. TEXT. "- Passem, doncs -va prosseguir- al tema tractat a l'argument anterior. La realitat en si, del ser de la qual donem compte en les nostres preguntes i respostes, ¿es presenta sempre de la mateixa manera i en idèntic estat o cada vegada de forma diferent? Allò igual en sí, allò bell en sí, la realitat en sí, cada cosa, la seva essència, admet un canvi qualsevol? ¿O constantment cadascuna d'aquestes realitats que tenen en sí i respecte a sí mateixes una única forma, sempre es presenten d'idèntica manera i en idèntic estat i mai, en cap moment i de cap manera, no admeten cap tipus de canvi? - Necessari és, Sòcrates -va respondre Cebes-, que es presentin d'idèntica manera i en idèntic estat. - ¿I què passa amb la multiplicitat de les coses belles, com per exemple, homes, cavalls, mantells o d'altres coses, siguin quines siguin, que tinguin aquesta qualitat, o que siguin iguals, o amb totes aquelles que reben el mateix nom que aquestes realitats? ¿Potser es presenten en idèntic estat, o tot el contrari que aquelles, mai no es presenten, sota cap aspecte, per dir-ho així, en idèntic estat, ni amb sí mateixes ni entre sí? - Així passa amb aquestes coses -va respondre Cebes-: mai no es presenten de la mateixa manera. - I aquestes últimes coses, ¿no es poden tocar i veure i percebre amb els altres sentits, mentre que aquelles que sempre es troben en el mateix estat és impossible d'aprehendre-les amb altre òrgan que no sigui la reflexió de la intel·ligència, car són invisibles i no poden ser percebudes per la vista? - És completament cert allò què dius -va respondre Cebes. - ¿Vols que admetem -va prosseguir Sòcrates- dues menes de realitats, una de visible i una altra d'invisible? - Admetem-ho. - ¿I que la invisible sempre es troba en el mateix estat, mentre que la visible mai no ho està?

55 Anna Baiges Jardí ______

- Admetem també això, -va respondre Cebes.” PLATÓ, Fedó, 78 d C A què es refereix Plató quan diferencia “la realitat per si mateixa” de “la multiplicitat de les coses belles”? C Com es percep la realitat per si mateixa? I aquella que canvia constantment? C Explica algun passatge de la pel·lícula on es parli de dues realitats. C Es poden comparar aquestes dues realitats de la pel·lícula amb els dos móns de Plató? Argumenta la teva resposta. C Posa títol al text. C Quina és la teva opinió sobre la distinció que fa Plató entre el món sensible i el món intel·ligible?

C.1.B. TEXT. “ – Crec que acostumem a postular una idea única per a cada multiplicitat de coses a les que donem el mateix nom. O no m’entens? - Si, que t’entenc. - Agafem ara la multiplicitat que prefereixis: per exemple, si et sembla bé, existeixen molts llits i moltes taules. - És clar que si. - Però idees d’aquests mobles només n’hi ha dues: una del llit i l’altra de la taula. - Si - També acostumem a dir que l’artesà dirigeix la mirada cap a la Idea quan fa els llits o les taules, de les quals ens servim i totes les altres coses de la mateixa manera. Perquè no és la idea mateixa la que l’artesà fabrica; això és impossible.” PLATÓ. La República, X, 496 a.

S Què significa postular una idea única per a cada multiplicitat de coses a les que donem el mateix nom, segons el text? S Posa exemples diferents als del text que mostrin aquesta duplicitat de móns. S Per què és impossible que l’artesà fabriqui la idea mateixa? S Posa títol al text. S Digues la teva opinió sobre el text.

C.2. Les teories de la participació i de la imitació

Tot i que el món de les idees és plural (perquè conté moltes idees) a l’igual que el món sensible (que conté moltes coses), hi ha una diferència clara entre tots dos i és que en el primer existeix unificació, en tant que només hi ha una idea per a cada espècie de coses. D’aquesta manera una sola Idea es relaciona amb moltes coses i moltes coses es relacionen amb una Idea. Aquí Plató s’està enfrontant amb el problema presocràtic del pas de la unitat a la multiplicitat, que en ell es transforma en la següent qüestió: quina relació hi ha entre el món de les coses o món sensible i el món de les Idees o món intel·ligible? A aquest problema Plató respon amb dues teories: la de la participació (méthexis) i la de la imitació (mímesis).  Les coses es relacionen amb les Idees en tant que participen d’aquelles, en són una part. Així un gos és un gos perquè participa de la Idea de Gos.  Les coses es relacionen amb les Idees en tant que les imiten i per això s’hi assemblen, malgrat que no arriben mai a ser iguals que elles.

C.2.A. TEXT. “ – Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a les coses que participen d’elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia?

56 Anna Baiges Jardí ______

- Exactament, digué Sòcrates. - Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea o bé d’una part? O hi pot haver, a més d’aquestes, alguna altra mena de participació? - Ja em diràs¡, respongué. - Així, que opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única o què? - Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates. - Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es troba tota sencera en moltes coses individuals, i d’aquesta manera pot trobar-se separada d’ella mateixa. - No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és únic i el mateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon tros, separat d’ell mateix: doncs igualment cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar ella mateixa en totes les coses.” PLATÓ, Parmènides, 130e -131b.

C Com es caracteritza en el text la teoria platònica de la participació? C Com s’explica que cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar ella mateixa en totes les coses? C A la pel·lícula hi ha un moment que es diu que “hi ha molts Tom Baxter i ves a saber que ...”, ¿quina relació tenen tots els altres Tom Baxter amb el que s’enamora de la Cecília? Quina relació tenen amb Gil Shepherd, l’actor? C Posa títol al text C Creus que la teoria de la participació resol bé el problema presocràtic del pas de la unitat a la multiplicitat? Per què?

C.2.B. TEXT. “ No només la idea (de gran, de petit, de justícia, de maldat ...) és això del que participa l’objecte sensible, sinó que és a més a més el model d’aquest (...). Si la cosa percebuda posseeix una qualitat essencial, és en la mesura en que, a la seva manera, imita una realitat que copien també les altres coses dotades essencialment d’aquesta qualitat (...).” CHÂTELET, F. El pensamiento de Platón. Ed. Labor (pàgs. 101 – 106)

C Quin significat té per a tu la paraula “model”? C I quin és el significat que li dóna Plató en el text? C És Tom Baxter un model, en sentit platònic, de l’actor Gil Shepherd? Per què? C Posa títol al text C Quina és la teva opinió respecte a la teoria platònica de la imitació?

C.3. El coneixement: el mite de la caverna i el símil de la línia

El mite de la caverna (República, VII) és el més conegut del filòsof, en ell ens descriu una caverna il·luminada per la llum d’un foc; entre el foc i el fons de la caverna hi ha un mur, darrera el qual unes persones parlen i caminen tot portant a sobre estàtues de persones, animals i d’altres objectes. El mur tapa les persones però no les estàtues que porten i són aquestes estàtues les que queden projectades a la paret del fons de la caverna. Descriu també uns éssers humans, lligats de cames i peus des de sempre, a l’altra banda del mur; la seva situació els obliga a veure només l’interior de la caverna, de manera que, per a ells, la realitat són les ombres dels objectes projectades a la paret i els sons deformats que els arriben.

C.3.A. TEXT. “ - Examina ara –vaig seguir jo – què els passaria a aquests homes si se’ls deslliurés de les cadenes i se’ls guarís del seu error. Si algun fos alliberat i de

57 Anna Baiges Jardí ______seguida fos obligat a aixecar-se i a girar el coll, i a caminar i a mirar cap a la llum, en fer tots aquests moviments experimentaria dolor, i a causa de la llum seria incapaç de mirar els objectes, les ombres dels quals havia vist. Què creus que respondria el presoner si algú li deia que el que veia abans no tenia cap valor, però que ara, que és més pròxim a la realitat i que està girat vers coses més reals, hi veu més correctament? I si, finalment, fent-li mirar cadascuna de les coses que li passen pel davant, se l’obligués a respondre què veu? No creus que romandria astorat i que li semblaria que el que havia vist abans era més vertader que les coses mostrades ara? - Així és, -va dir. - Així, doncs, si, a aquest mateix, l’obliguessin a mirar el foc, ¿els ulls li farien mal i desobeiria, girant-se una altra vegada cap a aquelles coses que li era possible de mirar, i seguiria creient que, en realitat, aquestes són més clares que les que li mostren? - Sens dubte seria així –va dir. - I –vaig prosseguir-, si aleshores algú, per força, l’arrossegués pel pendent abrupte i escarpat i no el deixés anar abans d’haver arribat a la llum del sol, ¿no és cert que sofriria i que es revoltaria en ser tractat així, i que, un cop arribat a la llum del sol, s’enlluernaria i no podria mirar cap a les coses que nosaltres diem que són vertaderes? - No podria –digué-, almenys no de cop. - Necessitaria acostumar-s’hi, si volia contemplar les coses de dalt. De primer, observaria amb més facilitat les ombres; després, les imatges dels homes i de les coses reflectides a l’aigua; i, a la fi, els objectes mateixos. Després, tot aixecant la vista cap a la llum dels astres i de la lluna, contemplaria, de nit, les constel·lacions i el firmament mateix, molt més fàcilment que no pas, durant el dia, el sol i la llum del sol. - És clar que si. - Finalment, penso que podria mirar el sol, no només la seva imatge reflectida en les aigües ni en cap altre indret, sinó que seria capaç de mirar-lo com és en si mateix i de contemplar-lo allà on veritablement és.” PLATÓ, República, 515.

C Dibuixa la sala d’un cinema i busca una il·lustració del mite de la cova: quin paral·lelisme es pot establir entre ambdós? C Si pensem que el Tom Baxter de la pel·lícula és com el presoner alliberat, explora el paral·lelisme que hi ha entre tots dos. C Podríem dir que també la Cecília s’assembla al presoner alliberat? Per què? C Posa títol al text. C Quina és la teva opinió respecte al mite de la caverna?

En el símil de la línia, Plató torna a recollir la divisió de Parmènides entre el coneixement que ens proporcionen els sentits (doxa u opinió) i el que ens proporciona la raó (episteme o veritat). En el diàleg, Sòcrates convida el seu interlocutor Glaucó a imaginar una línia dividida en quatre parts desiguals:

eikasia pistis dianoia noesis |______|______|______|______| sensació creença raonament discursiu intuïció

|______||______| doxa episteme

58 Anna Baiges Jardí ______

Segons Plató, el desenvolupament de la ment humana passa, en el seu recorregut des de la ignorància fins al coneixement, per dos moments: el de la doxa i el de l’episteme. Els dos es diferencien tant per la fiabilitat del coneixement que ens donen com pel seu objecte de coneixement: l’estat mental de doxa és el d’aquell que només coneix imatges i còpies. Si, en canvi, es posseeix la noció mateixa, llavors l’estat de la ment és el d’episteme.

Plató fila més prim i ens assenyala dos tipus de doxa i dos d’episteme. El primer segment de la línia (la eikasia o sensació) correspon a aquell tipus de coneixement que es basa exclusivament en la percepció sensible, com per exemple que el bolígraf cau quan el deixo anar. Si estiguéssim al segon segment (la pistis o creença) potser podríem explicar que els cossos cauen perquè així ho hem observat molts cops. En la dianoia o raonament discursiu ens veuríem impulsats a buscar conclusions a partir de les hipòtesis que tenim, fent ús de les matemàtiques, per arribar a formular una teoria com, segons l’exemple, la de la gravetat. En l’últim esglaó, la noesis o intuïció descobriríem que sense les idees de Cos, de Número, de Llei,... i la seva relació, no és possible fer cap de les afirmacions que hem fet i que tot intuint intel·lectualment aquestes idees podem respondre la qüestió vertaderament. Aquest últim és el saber absolut, el coneixement directe de les idees.

C.3.B. TEXT. “ – Agafa, doncs, una línia que estigui tallada en dos segments desiguals, i talla una altra vegada cada segment segons la mateixa proporció, el del gènere visible i el de l’intel·ligible, i tindràs –segons la claredat i la foscor de cadascun- en el visible un primer segment: les imatges. Anomeno imatges abans que res les ombres, després les visions que es formen en les aigües i en aquelles coses que són sòlides, llises i brillants, i tot el que és semblant a això, m’entens? - Si que t’entenc. - En l’altre segment, doncs, posa-hi allò que s’assembla a això: tant els animals que ens envolten com allò que està plantat i el gènere sencer de les coses elaborades. - Ho poso, digué. - ¿Potser voldries també admetre, vaig dir, que el que és visible es divideix en veritat i en manca de veritat, de manera que la imatge té la mateixa relació respecte a allò que imita que la que té allò que s’opina respecte a allò que és conegut? - Si, certament, digué. - Doncs, considera, també, a més, la manera de dividir el segment de l’intel·ligible. - Com? - De manera que l’ànima es vegi obligada a buscar una de les parts tot servint- se, com d’imatges, d’aquelles coses que abans eren imitades, a partir d’hipòtesis i anant no cap al principi sinó cap a la conclusió; però [considera] la segona [part], partint també d’una hipòtesi –per arribar a un principi no hipotètic- i sense les imatges d’allò, fent el camí amb aquelles idees soles i a través d’elles.” PLATÓ, República 509d-510b

C Què vol dir la frase: “el que és visible es divideix en veritat i en manca de veritat”? C Creus que conèixer una cosa en profunditat només és possible a través de la raó? Per què? C Compara el símil de la línia amb el mite de la cova. C Posa títol al text. C Quina opinió et mereix aquesta explicació de Plató?

59 Anna Baiges Jardí ______

C.4. El coneixement: la dialèctica, la reminiscència i l’amor

El camí cap al coneixement intuïtiu és possible gràcies a un mètode: la dialèctica. Aquest és un procés fonamentat en el diàleg i l’anàlisi dels conceptes, que ens ajuda a anar del coneixement sensible de les coses a la intuïció directa de les idees i de la seva jerarquia. S’anomena dialèctica ascendent. Aquest procés també es pot recórrer a l’inrevés, tot reconstruint la jerarquia de les idees sense recórrer als sentits, és el que s’anomena dialèctica descendent.

C.4.A. TEXT. “Aquest lloc supracelest, no l’ha cantat cap poeta dels d’aquí baix, ni el cantarà mai com es mereix. Però és quelcom com això (...): aquesta essència, l’ésser de la qual és realment ésser, incolora, informe, intangible, vista sols per l’enteniment, pilot de l’ànima, i entorn de la qual creix el veritable saber, ocupa, precisament, tal lloc. Igual que la ment d’allò diví s’alimenta d’un entendre i un saber incontaminat, també tota ànima que tingui interès a rebre el que li convé, veient, al cap del temps, l’ésser, s’omple de satisfacció, i troba el seu aliment i benestar en la contemplació de la veritat, fins que el moviment, en la seva ronda, la torna al seu lloc. En aquest tomb, té davant els ulls la mateixa justícia, la mateixa sensatesa, la ciència (...) aquesta ciència que és del que veritablement és ésser. I havent vist, de la mateixa manera, tots els altres éssers que de veritat són, i nodrida d’ells, s’enfonsa de nou en l’interior del cel i torna a casa seva (...)” PLATÓ, Fedre 247-249

S A quin món fa referència Plató quan parla del lloc supracelest? S Quines característiques té aquest món, segons el text? S Al text es diu que l’ànima contempla la veritat “fins que el moviment la torna al seu lloc”. Explica el mètode de la dialèctica. S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió respecte al mètode de la dialèctica?

La dialèctica necessita del recolzament d’una teoria, la teoria de la reminiscència (anamnesis), que defensa la tesi que “conèixer és recordar”, és a dir, que quan naixem ja posseïm les idees. El procés del coneixement consisteix a partir de les coses que veiem en el món sensible per recordar les idees que l’ànima havia contemplat en el món intel·ligible.

C.4.B. TEXT. “ Així, doncs, l’ànima immortal i diverses vegades renascuda, en haver contemplat totes les coses, tant les de la terra com les de l’Hades, no pot menys que haver-ho après tot. No és, doncs, sorprenent que sobre la virtut i totes les altres coses tingui records d’allò que sobre això ha sabut anteriorment. En ser la naturalesa tota homogènia i l’ànima haver-ho après tot, res no li impedeix que un sol record, que els homes anomenen saber, li permeti trobar de nou tots els altres, si un és valent i tenaç en la recerca; perquè la investigació i el saber no són en definitiva res més que reminiscències.” PLATÓ, Menó 81.

S Quin significat té l’expressió “haver contemplat totes les coses, tant les de la terra com les de l’Hades”? S Immortalitat, contemplació, aprehensió i record, quatre conceptes que apareixen a les primeres ratlles del text. Com els relaciones amb la teoria de la reminiscència? S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió respecte a la teoria de la reminiscència?

60 Anna Baiges Jardí ______

En aquest procés Plató dóna una importància primordial a l’amor (Eros), perquè és a partir de l’impuls cap a la possessió dels altres (desig) que l’ànima busca retrobar-se amb la bellesa per si mateixa i, per tant, amb totes les altres idees.

C.4.C. TEXT. “És menester –va començar- si és vol anar pel recte camí cap aquesta meta [aconseguir la aprehensió de les Idees], començar des de la joventut a dirigir-se cap als cossos bells, i si condueix bé l’iniciador, enamorar-se primer d’un sol cos (...), comprendre després que la bellesa que resideix en qualsevol cos és germana de la que resideix en un altre, i que si el que s’ha de perseguir és la bellesa de la forma, és gran insensatesa no considerar que és una sola i idèntica cosa la bellesa que hi ha en tots els cossos (...). Després d’això, tenir per més valuosa la bellesa de les ànimes que la dels cossos (...) contemplar la bellesa que hi ha en les normes de conducta i en les lleis (...). Després de les normes de conducta, és menester que l’iniciador el condueixi cap a les ciències per tal que l’iniciat en vegi la seva bellesa (...) fins que (...) albiri una ciència única (...) que no és ciència de cap altra cosa sinó de la bellesa absoluta, i arribar a conèixer finalment el què és la bellesa en si (...)” PLATÓ, Banquet, 210-212

C L’amor és un impuls eròtic que ens porta cap a la captació de les Idees, però passa per un procés, quin és aquest procés, segons el text? C Per què el procés ha de ser aquest i no un altre? C A la pel·lícula, l’amor és un sentiment molt important, es pot establir alguna relació entre l’amor que sent Cecília i la teoria platònica de l’amor? Argumenta la resposta. C Posa títol al text. C Quina opinió et mereix la teoria de l’amor com un mètode per a l’aprehensió de les Idees?

C. 5. L’ésser humà: ànima i cos

Plató té una concepció dualista de l’ésser humà, és a dir, creu que està format per un cos i una ànima que s’uneixen de manera accidental (és a dir, transitòria). En l’ànima, tot i ser única, es poden distingir tres facultats: la racional, encarregada del coneixement (situada al cap), la irascible, que persegueix els desitjos de noblesa com l’honor o la fama (situada al pit) i la concupiscible, que persegueix els plaers del cos com el sexe i el menjar (situada al ventre).

C.5.A. TEXT. “ Tota ànima té cura d’un ésser inanimat i recorre tot el cel, encara que cada cop pren una aparença diferent. Mentre és perfecta i alada camina per les altures i regeix l’univers sencer; però la que ha perdut les ales és arrossegada fins a trobar alguna cosa sòlida on s’instal·la, tot prenent un cos terrenal que dóna la impressió de moure’s a si mateix, [però que en realitat ho fa] gràcies a la seva virtut [la de l’ànima]. S’anomena vivent el conjunt d’aquest ajustament entre ànima i cos, que rep a més a més la denominació de mortal (...) “ PLATÓ, Fedre.

S Com es produeix la unió entre ànima i cos, segons el text? S Què li dóna l’ànima al cos? S A què s’anomena mortal? S Posa títol al text. S Què n’opines d’una unió accidental entre ànima i cos?

61 Anna Baiges Jardí ______

Al Fedó, Plató, demostra la immortalitat de l’ànima a través de diversos arguments. El primer es basa en l’afirmació que l’ànima participa de la idea de Vida (que és el que veurem al text), el segon es recolza en l’oposició de contraris (cada cosa té el seu contrari: del fort neix el feble, del ràpid el lent. El mateix passa amb la vida i la mort: a la mort li ha de succeir la vida). El tercer es basa en la semblança amb les Idees (donat que l’ànima s’assembla a les Idees, ha de ser immaterial, simple i indivisible com elles, per tant, no es pot descompondre ni corrompre, això significa que és immortal). El quart argument es fonamenta en la teoria de la reminiscència (si conèixer és recordar les Idees i les Idees només les pot conèixer l’ànima, aquesta ha de ser necessàriament preexistent a la seva unió amb el cos). I l’últim fa referència al fet que seria injust que aquells que han portat una mala vida, fossin perdonats en morir, per tant, és necessari que l’ànima sigui immortal.

C.5.B. TEXT. “ – Contesta, doncs –va prosseguir Sòcrates-, què s’ha de produir en un cos per tal que tingui vida? - Una ànima –va contestar. - I això és sempre així? - Com no ho ha de ser¡ -va dir Cebes. - Aleshores, l’ànima sempre dóna vida a allò que ocupa? - Li dóna, certament. - Hi ha alguna cosa contrària a la vida o no hi ha res? - La hi ha –va contestar Cebes. - Què? - La mort. - Així doncs, l’ànima no admetrà mai allò contrari al que porta en si, segons s’ha reconegut anteriorment? - Sense cap dubte –va dir Cebes - ... i al que no admet la mort, com l’anomenarem? - Immortal - I no és cert que l’ànima no admet la mort? - Si - Així doncs, l’ànima és quelcom immortal - Si." PLATÓ, Fedó, 105.

C La triada ànima, vida i mort, com es relacionen en el text? C Com resumiries aquest argument? C Posa títol al text. C Què en penses d’aquesta demostració?

C. 6. L’acció: Ètica i Política

A l’Ètica Plató afirma que només serem feliços i tindrem una vida bona, si practiquem la virtut, és a dir, si fem ben fet allò que hem de fer. Però com s’aconsegueix això? Per respondre aquesta pregunta recorre a la seva teoria sobre les facultats de l’ànima: en aquells que destaca la facultat concupiscible, la virtut que li seria pròpia és la temperància, si el que destaca és la irascible, la virtut és la fortalesa i, finalment, aquells en els que predomina la facultat racional han de tenir la virtut de la prudència. Però cal que cada part compleixi amb la disposició que li és pròpia per tal que es doni la virtut, que consisteix en l’harmonia o ordenació entre aquestes tres parts, la qual cosa permetrà adquirir la virtut per excel·lència, que no és altra que la justícia.

62 Anna Baiges Jardí ______

C.6.A. TEXT. “- La temperància, vaig fer jo, és aproximadament una disciplina dels plaers i un domini dels desigs; d’això n’hi ha que en diuen i no sé en quin sentit, ‘ser amo de si mateix? i d’altres expressions per l’estil, calcades d’aquesta, oi? - Molt encertat, digué. - Ara bé, això de ‘ser amo de si mateix’, fa gràcia, oi? Perquè qui és amo d’ell mateix, serà també evidentment, esclau de si mateix, i l’esclau, amo, perquè en tots els casos ens referim al mateix individu. - És indiscutible. - Però, vaig fer jo, a mi em sembla que aquesta dita significa que en un mateix home hi ha una part millor i una de pitjor, i que quan la que per naturalesa és millor domina la pitjor, ve això de dir-ne ‘ser amo de si mateix’, és a dir, un elogi; en canvi, quan de resultes d’una mala criança o d’una mala companyia la part millor queda en inferioritat i és dominada per l’excés de la part pitjor, aleshores ve allò altre de criticar-ho com a fet vergonyós i d’anomenar-ho ‘esclau de si mateix’, i de dir llicenciosa la persona que es troba en aquesta situació.” PLATÓ, República, 430e – 431 a.

C Què significa ‘ser amo de si mateix’, segons el text? C Què significa ‘ser esclau de si mateix’, segons el text? C Relaciona les idees del text amb la teoria platònica de l’ànima. C Posa títol al text. C Què opines de la proposta ètica de Plató.

A la Política fa referència a la societat ideal, la qual estaria formada per tres classes socials: el governants, els guardians i els productors, que es dedicarien respectivament a governar l’Estat, defensar-lo i treballar per abastar-lo. L’Estat serà just si cadascuna de les classes socials es regeix per la virtut que li és pròpia, és a dir, si els governants actuen amb prudència, els guardians ho fan amb fortalesa i els productors amb temperància. En aquest Estat s’imposarà un reglament especial per als guardians i els governants, que consistirà a ser privats de propietats de tot tipus. Plató parla, a més, de diferents tipus de govern que segons l’ordre de perfecció són: la monarquia o aristocràcia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania.

C.6.B. TEXT. “ Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que coincideixen en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada un d’aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així, no hi haurà, estimat Glaucò, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em sembla, per al gènere humà; tampoc abans d’això no es produirà, en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l’organització política que ara acabem de descriure verbalment. Això és el que des de fa una estona vacil·lo a dir, perquè veia que era una manera de parlar paradoxal; i és difícil d’advertir que no hi ha cap manera d’ésser feliç, tant en la vida privada com en la pública.” PLATÓ, República, 473 d-e.

C Quines condicions hi ha per què s’instauri l’organització política de la qual parla el text? C Quin és el pensament polític de Plató? C Posa títol al text. C Quina opinió et mereix un sistema polític com el que descriu Plató?

63 Anna Baiges Jardí ______

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un llistat de llibres fàcils i de pel·lícules que van en la mateixa línia.

LLIBRES

BAXTER, R. Pericles el ateniense. Barcelona. Edhasa, 1989. La novel·la es basa en la biografia de l’estadista Pèricles, a través de la qual podem veure el món històric de la Grècia clàssica.

VIDAL, G. Creación. Barcelona. Edhasa, 1986. Tot i que la novel·la es remunta a Buda i Confuci, ens retrata també les figures històriques d’Anaxàgores, Sòcrates i Pèricles.

PEL·LÍCULA

C Obre els ulls, Abre los ojos

1997. España. 117 minuts. Director: Alejandro Amenábar. Intèrprets: Eduardo Noriega, Penélope Cruz, Chete Lera, Fele Martínez, Najwa Nimri, Gérard Barray, Jorge de Juan, Miguel Palenzuela, Pedro Miguel Martínez, Ion Gabella, Joserra Cadiñano, Tristán Ulloa, Pepe Navarro, Jaro.

SINOPSI: Cèsar, el protagonista, és un jove milionari que s’enamora de Sofia, la núvia del seu millor amic, però al mateix temps es troba amb Núria, una noia que està obsessionada per ell. Amb ella té un accident que li desfigura la cara. És a partir d’aquesta situació quan es desenvolupa la trama de dos móns.

E. ALGUN WEB www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato2.htm El professor Llorenç Vallmajor ens exposa el mite de la caverna i la seva actualitat. www.blues.uab.es/filosofia/filosofs/esplato.html Un centre telemàtic de filosofia, del professor de l’ Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Hernández Reynés, on hi ha d’altres enllaços sobre Plató i el seu pensament.

64 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula La rosa porpra del Caire com un element per treballar alguns aspectes de la filosofia platònica, com ara: el mite de la caverna, el dualisme, el problema de l’alliberament del presoner i la jerarquització dels éssers.

La rosa porpra del Caire planteja la vida de Cecília, una cambrera que està tipa del la vida que porta: explotada al treball i maltractada pel seu marit. Una manera d’evadir- se’n és la visita, gairebé diària, al cinema, això implica que pot veure una mateixa pel·lícula moltes vegades. El món de ficció, que allí hi viu, la porta a tenir una relació estreta amb un dels protagonistes de la pel·lícula que està veient.

Per tant, en aquesta pel·lícula s’hi poden treballar força aspectes de la filosofia platònica, pel que fa als altres els treballarem tot relacionant-los amb els primers.

Hi ha un magnífic treball sobre aquesta pel·lícula i la filosofia platònica, realitzat pel grup Embolic19. És gairebé impossible no tenir-lo com a referència, donada la seva anàlisi acurada. És per això, que partirem de l’esquema plantejat per ells i l’anirem treballant a partir d’una nova proposta d’activitats.

Woddy Allen ens presenta una pel·lícula que ens va atrapant per la seva fantasia, imaginació i sensibilitat, una pel·lícula que és plena de platonisme, tot i que rigorosament no podem dir que defensi tots els postulats platònics.

No obstant això, es pot fer un paral·lelisme entre l’època de crisi en la que Plató va escriure els seus primers diàlegs i la crisi dels anys trenta als Estats Units. Un paral·lelisme entre la sala de cinema i la caverna platònica, un nou paral·lelisme entre l’alliberament del presoner i el de Cecília o Tom Baxter, segons com es miri. El tema de l’amor en la pel·lícula i en la teoria del coneixement platònica, el dualisme i la jerarquització dels éssers, també hi són presents.

L’ambientació és exquisida, perquè tant en els decorats com en els personatges de la pel·lícula s’hi reprodueix fidelment l’època en la qual succeeix l’acció. La història que s’explica va desenvolupant-se de manera gairebé perfecta, ja que tot va succeint planerament, sense contratemps, amarat d’humor i amargura.

Selecció DVD

La Rosa porpra del Caire té una durada de 82 minuts i és autoritzada per a tots els públics. Proposem el seu passi complet, però tot seguit us presentem la selecció d’escenes que acompanyen la caràtula del DVD, per tal que pugueu triar aquelles que us semblin més adients.

19 Grup Embolic, Cinema i filosofia. Com ensenyar filosofia amb l’ajut del cinema. Barcelona, Edicions de la Magrana, 1995.

65 Anna Baiges Jardí ______

SELECCIÓ D’ESCENES

1. Títols de presentació 9. Baralla bruta 2. Aventurer de l’amor 10. Aquesta lluentor màgica 3. Olga l’acròbata 11. Amor de franc 4. Emergeix l’heroi 12. Talent pel musical 5. Molt parlar sense fer res 13. Cecília al cinema 6. Massa ardent 14. I la perfecció? 7. Diner fals, petons de veritat 15. Fos a Hollywood 8. El real contra el fictici 16. Crèdits finals

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seu dossier i, en una estona de classe, el professor explicarà què és el que s’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, farà llegir els temes del film que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, organitzarà els grups de treball, distribuirà les tasques i anunciarà els aspectes relatius a l’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia platònica a partir d’una pel·lícula el tempo de la qual se situa en els anys 30 del segle XX. La situació econòmica d’Estats Units durant els anys 30 pot relacionar-se amb els primers trenta anys de la vida de Plató. Quan aquest era infant es va produir la degradació del règim democràtic impulsat per Pèricles, la guerra del Peloponès seguia enfrontant atenesos i espartans. Quan aquests darrers van vèncer, van imposar un sistema de govern autoritari, el dels Trenta Tirans, que va manar amb mà de ferro. Poc després els Trenta van ser substituïts per un sistema democràtic que, tot i portar aquest nom, va condemnar Sòcrates a mort, fet que marcarà profundament la vida de Plató.

També la protagonista de la pel·lícula viu un moment personal i politico-econòmic de crisi: la gran depressió, que va comportar una dècada de grans xifres d’aturats i de misèria als Estats Units d’Amèrica i, en menor mesura, a Europa.

Aquesta pel·lícula té alguns aspectes dignes de tenir en compte, com:

S El paral·lelisme amb el mite de la caverna: la sala de cinema es pot relacionar amb el mite en el sentit que els espectadors de la sala estan asseguts els uns darrera dels altres, mirant cap al fons –la pantalla-, en la qual el projector hi envia unes ombres, les imatges del cel·luloide. S Els dos móns: el real i el fictici. El món real és el que viu Cecília, on els estigmes socials com l’atur, la pobresa, els maltractaments i l’explotació hi són presents. El món fictici és el de la pel·lícula –La rosa porpra del Caire-, on el glamour, la riquesa, el luxe i l’oci es manifesten clarament. De tota manera, existeix una dificultat a l’hora de copsar l’estatus ontològic dels dos móns, perquè el món real de la pel·lícula no s’assembla al món real platònic, -un món

66 Anna Baiges Jardí ______

intel·ligible- ja que és un món físic. El món fictici tampoc no té res a veure, ja que per a Plató el món fictici és el sensible i això no passa a la pel·lícula. S La jerarquia dels éssers es presenta clarament quan sabem, a través dels títols de crèdit, que l’actor real, de carn i ossos, és Jeff Daniels, el qual encarna a un personatge (actor), anomenat Gil Shepherd, que a la seva vegada representa un altre personatge, Tom Baxter, dels Baxter de Xicago, una còpia de Gil. Les imitacions i/ còpies són, doncs clares, ja que tot plegat ha estat creat pels guionistes de la pel·lícula que es passa a la pantalla i també pel director Woody Allen.

Aspectes particulars de les activitats:

S Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, es destaca la presència d’una parella que estan a punt de donar-se un petó. El que caldria remarcar és que l’home –el protagonista de la pel·lícula- encara és a dintre la pantalla, mentre que la Cecília és a fora –els dos nivells de realitat-. També és important adonar-se’n de la presència de molts dels actors de la pel·lícula en un segon pla. El títol és també important, perquè és el títol a la vegada de la pel·lícula que s’està passant al cinema. S En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula, caldria que l’alumnat respongués les preguntes plantejades sempre des del seu punt de vista, donat que no té cap coneixement del llenguatge cinematogràfic. S L’activitat següent –la dels noms- està pensada com un treball individual per fer fora de l’aula, perquè exigeix l’ús de bibliografia i la consulta a les biblioteques. Les respostes haurien d’anar en aquesta línia.

o La Depressió americana, també coneguda com la Gran Depressió, fou una crisi econòmica que es va iniciar l’octubre de 1929, concretament el dijous negre, quan la borsa de Nova York va caure en picat i les accions que s’hi cotitzaven van perdre el seu valor. Davant d’aquest fet, els petits inversors van començar a vendre les seves accions de manera desesperada, la qual cosa va provocar la descapitalització de les empreses que cotitzaven en el mercat de valors. Les conseqüències de tot plegat van durar tota una dècada i, per tot arreu, es veien quantitats d’aturats que volien fugir de la misèria. Aquesta situació també va influir en els països europeus, encara que en menor mesura.

o Es coneix amb el nom de Gran Guerra, la primera Guerra mundial, un conflicte a escala internacional, que va durar des de 1914 fins a 1918. L’objectiu de les potències europees era una nova redistribució del món. La guspira que va encendre la flama fou l’ assassinat, el juny de 1914 a Sarajevo, de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona austríaca. Aleshores, la monarquia austro-hongaresa va rebre l’ajut d’Alemanya per tal que Sèrbia se sotmetés al govern de Viena. Els serbis van oposar-se a això i Rússia els va fer costat. Alemanya va declarar la guerra a Rússia i França, aleshores Gran Bretanya es va posar al seu costa, tot oposant-se a Alemanya. Hi va haver dues coalicions: Gran Bretanya, França, Rússia, el Japó, Itàlia, Romania, Portugal, Estats Units i Grècia, per una banda, i Alemanya, la monarquia austro- hongaresa, Turquia i Bulgària, per l’altra. Els alemanys i aquells que els feien costat veien com cada cop perdien més posicions i, finalment van acceptar la pau, que fou signada l’11 de novembre de 1918.

67 Anna Baiges Jardí ______

o La guerra del Peloponès va tenir lloc entre Atenes i Esparta, dos estats hostilment enfrontats, degut a la prepotència d’Atenes, la seva influència política, la seva riquesa, etc. Aquesta guerra va durar gairebé 10 anys i Esparta en va sortir vencedora, així es va acabar l’esplendor d’Atenes i el seu govern democràtic.

o Quan Atenes va perdre la guerra del Peloponès, Esparta es va fer amb el control i va suprimir totes les institucions democràtiques. L’any 404 a.C. una comissió de trenta ciutadans, comandats per Críties (oncle de Plató) i Teramenes, van instaurar un govern oligàrquic, que es va caracteritzar per ferotges persecucions dels partidaris de la democràcia. Després d’haver governat durant un any amb mà de ferro, van ser abatuts en una revolta en la qual va participar Trasibul.

o Trasibul (aprox. 445 aC – 388aC), demòcrata convençut, es va refugiar a Tebes durant el govern dels Trenta Tirans i des d’allí, va iniciar la revolta. Un cop va ser derrocat el govern dels Trenta, va instaurar de nou la democràcia a Atenes.

S El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix les orientacions que hem descrit a la presentació.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

S Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1.Context econòmic i social

S Aquesta situació fa referència a la crisi econòmica que va tenir lloc als EUA als anys 1930. Després de la guerra mundial i un cop superada la crisi de la postguerra, els Estats Units van tenir un fort creixement intern que es va traduir, entre altres coses, en una eufòria a la borsa. Tothom, fins i tot els petits estalviadors, invertia en borsa. Però aquesta creixia a un ritme superior al de les indústries i, quan hi va haver símptomes clars de recessió econòmica, la borsa va caure en picat. Això fou el 24 d’octubre de 1929, conegut com el Dijous Negre. Aquesta crisi econòmica va provocar una crisi social, que es va traduir en una multitud d’aturats i en la disminució del poder adquisitiu del mercat, tal com es veu a la pel·lícula.

S Plató (427-347) va viure el govern dels Trenta Tirans, per una banda, i el retorn de la democràcia, per una altra, la qual va condemnar Sòcrates a mort. Degut a això Plató va perdre la confiança en aquest sistema i va lluitar, tant a la teoria com a la pràctica, per imposar-ne un altre.

S El paral·lelisme que es pot trobar entre els dos contextos històrics es pot definir amb una sola paraula, “crisi”. Aquesta crisi porta tant als personatges de la pel·lícula com al mateix Plató a la recerca d’un món ideal.

68 Anna Baiges Jardí ______

B.2. La caverna

S A la sala de cinema, les persones s’estan assegudes de cara a la pantalla, d’esquena els uns als altres.

S Totes miren la pantalla, que és el que tenen al davant.

S Al darrera, dins d’una cabina, hi ha el projector, per una finestra surt un raig de llum que projecta sobre la pantalla les imatges del cel·luloide.

S El visionat de la pel·lícula es pot comparar amb un visionat d’ombres, en la mesura que el que es veu a la pantalla no és real.

B.3. L’alliberament del presoner

S Quan Tom surt de la pantalla tot queda parat. Els personatges de la pel·lícula estan atrapats i entren i surten sense cap ordre.

S Que Tom és un personatge de ficció ho il·lustra, entre altres coses, el fet que els diners que porta són falsos.

S En canvi, el petó que dóna a la Cecília ens fa pensar en que Tom és real.

S Es pot considerar que Tom és com el presoner del mite de la caverna, en la mesura que surt de la pel·lícula, coneix un altre món -que infinitat de vegades és anomenat el món real-, però a més torna a la pel·lícula, tal com ho fa el presoner del mite de la caverna.

B.4. Els dos móns: el real i el fictici

S La vida de Cecília, tant al bar on treballa com a casa seva, és una vida de treball dur, de rutina. Viu amb un senyor que, a més de maltractar-la, és a l’atur i li treu els pocs diners que ella guanya, sense preocupar-se de buscar cap feina tot ocupant el temps jugant amb els seus amics.

S Quan troba Tom Baxter, la Cecília se n’enamora, és atent, educat i també n’està enamorat, per això li ofereix tot el què té, entre altres coses, entrar un altre cop a la pel·lícula, i anar a Nova York, on viu la fastuositat i la riquesa més grans, en contrast amb la vida que ella tenia.

S Gil Shepherd és l’actor que encarna el personatge de Tom Baxter, quan Gil s’adona del què ha passat, mira de trobar el seu personatge i un cop ho aconsegueix, vol convèncer-lo, tant a les bones com a les males, que torni a la pel·lícula; no dubta fer creure a la Cecília que n’està enamorat i que és millor que ella fugi amb ell que no que es quedi amb Tom Baxter.

S La Cecília opta per anar-se’n amb Gil Shepherd perquè es convenç que l’actor és més real que el personatge.

69 Anna Baiges Jardí ______

B.5. La jerarquia dels éssers

S Irving Sax i Richard Lewin són els guionistes de la pel·lícula.

S Jeff Daniels és l’actor que dona vida al personatge de Tom Baxter.

S Si Gil Shepherd és l’actor que dóna vida al personatge de Tom, podem dir que Tom és una còpia de Gil.

S Gil Shepherd és un personatge de ficció, creat per Irving Sax i Richard Lewin, i encarnat per un actor real, Jeff Daniels, aleshores podem dir que Gil és una còpia de Jeff.

S La jerarquia, de més real a menys, seria la següent: Jeff Daniels, Gil Shepherd i Tom Baxter.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

S Pel que fa als textos dels filòsofs, Les respostes que donarem no són cap solucionari, sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments, tal com hem dit a la primera unitat.

C.1.A. La teoria de les idees

S Quan Plató parla de “la realitat per si mateixa” es refereix a una realitat immutable, els éssers de la qual són els autèntics éssers, que no canvien, es presenten sempre iguals i són perfectes; la multiplicitat de les coses belles fa referència a una realitat, els éssers de la qual són múltiples i canviants i mai no es presenten de la mateixa manera.

S La realitat per si mateix es percep per la raó, que ens mostra allò que és únic, mentre que la realitat que canvia constantment, és captada pels sentits, que ens mostren la diversitat i el canvi.

S Per parlar de dues realitats a la pel·lícula només cal fixar-se en la manera com viu Cecília i la manera com viu Tom Baxter. No és possible comparar les dues realitats de la pel·lícula amb els dos móns de Plató, perquè el món intel·ligible no es veu reflectit enlloc.

S Qualsevol títol que anés en la direcció de parlar dels dos móns seria correcte.

C.1.B. La teoria de les idees

S Postular una idea única per a cada multiplicitat de coses a les que donem el mateix nom significa defensar que per cada multiplicitat de coses de la mateixa espècie o gènere, només hi ha una idea.

S Hi ha mils d’exemples que mostren que al món sensible hi ha multiplicitat de coses, com ara gossos, cadires, actes justos, etc., que tenen el seu referent en el món ideal que ens proposa Plató.

70 Anna Baiges Jardí ______

S L’artesà no pot fabricar la idea mateixa, perquè la idea és la forma, el model que existeix per sempre i al qual recorre per fabricar la multiplicitat de coses de la mateixa espècie o gènere que hi ha al món sensible.

S Qualsevol títol que reculli “la unitat de la idea enfront de la multiplicitat de coses” hi aniria bé.

C.2.A. Les teories de la participació

S La teoria platònica de la participació, exposada en el text, ens diu que les coses individuals participen de les seves idees respectives.

S Gràcies a l’analogia del dia, que és únic però es troba en molts llocs, s’explica que cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar sencera en totes les coses.

S La relació que hi ha entre tots els Tom Baxter i el que se’n va amb la Cecília es pot establir dient que són el mateix personatge, representat per Gil Shepherd, encara que hi ha tants personatges com còpies de la pel·lícula; Tots els Tom Baxter que hi ha no són més que còpies de Gil Shepherd.

S Un títol que expliqués que “les coses participen de les idees, però que aquestes no poden estar separades d’elles mateixes” seria adequat.

C.2.B. La teoria de la imitació

S La paraula model significa cosa que prenem com a objecte d’imitació a fi de reproduir-la.

S En Plató la paraula model significa quelcom a imitar però no per reproduir, sinó per copiar les qualitats essencials que el model posseeix.

S Tom Baxter no és un model, en sentit platònic, de l’actor Gil Shepherd, perquè aquest, en encarnar la figura de Tom, no fa res més que el que diu el guió de la pel·lícula.

S Els títols haurien d’anar en la línia que “les coses imiten les idees”.

C.3.A. El coneixement: el mite de la caverna

S El paral·lelisme entre una sala de cinema i la cova que ens exposa Plató al seu mite es pot plantejar en els termes següents: la sala de cinema seria similar a la cova en el sentit que al seu fons s’hi veuen unes ombres (la pel·lícula) similars a les que es veuen al fons de la cova. Aquestes ombres arriben al fons gràcies a un projector, que es troba al darrera dels espectadors. Aquest projector vindria a ser com el foc del mite. També els espectadors podrien comparar-se amb els presoners. Finalment, la sortida de la sala de cinema seria similar a la sortida de la cova, en la mesura que ens permet allunyar-nos d’un món de ficcions.

71 Anna Baiges Jardí ______

S Partint d’aquesta suposició, el paral·lelisme es trobaria en el fet que tant el presoner com Tom s’allunyen d’un món d’ombres i de ficció, tot i que amb finalitats diferents, ja que el presoner va a la recerca de la veritat, mentre que Tom, mogut per l’amor, vol conèixer el món real, on encara que les coses siguin menys perfectes, són més autèntiques. L’altre element que els uneix és el fet que Tom retorna a la pel·lícula igual que ho va fer el presoner en tornar a la cova. S També es podria dir que Cecília s’assembla al presoner alliberat en la mesura que gràcies a Tom, el seu ideal, trenca amb tot el món d’explotació i maltractaments.

S Qualsevol títol que fes referència al “difícil procés per accedir a l’autèntica veritat”, seria bo.

C.3.B. El coneixement: el símil de la línia

S La frase “el que és visible es divideix en veritat i manca de veritat” fa referència al món sensible, una part del qual (les ombres, les imatges a les aigües i als miralls) no és vertader en relació a les coses que provoquen aquestes ombres i imatges, que ho són més que elles.

S La resposta podria anar encaminada a argumentar que els sentits ens enganyen en moltes ocasions i, a més, que a través d’ells només copsem la pluralitat i la diversitat.

S Al símil de la línia hi trobem tots els elements del mite de la cova. Així tot el que en el mite és l’interior de la cova pertany al món de la doxa del que es parla en el símil de la línia; com que en el món de l’opinió es distingeix entre eikasia i pistis, es pot dir que la primera correspondria a les ombres i figures que es veuen a la pared del fons de la cova, mentre que els animals, plantes i coses fabricades del mite corresponen amb la pistis. El món de fora de la cova, el món intel·ligible, pertany al món de l’episteme, segons el símil de la línia. També en l’episteme hi trobem dos nivells: la dianoia i la noesis. La primera es relacionaria amb el món que hi ha fora de la cova, representat al símil pels objectes matemàtics, i la segona amb el sol, que representa les Idees.

S Els títols que fessin referència als “diversos tipus de coneixement” serien adequats.

C.4.A. La dialèctica

S Plató amb l’expressió “lloc supracelest” es refereix al món intel·ligible, que el situa més enllà dels cels.

S Aquest món no es pot veure ni tocar amb els sentits, només es pot captar amb la raó.

S El mètode de la dialèctica és un procés basat en el diàleg i l’anàlisi dels conceptes que ens ajuda a anar del coneixement sensible de les coses a la intuïció directa de les idees i de la seva jerarquia, (dialèctica ascendent), però

72 Anna Baiges Jardí ______

Plató, també parla de la dialèctica descendent, que consisteix en la reconstrucció de la jerarquia de les idees sense recórrer als sentits.

S Qualsevol títol que parles del “procés que segueix l’ànima per arribar al coneixement vertader” seria correcte.

C.4.B. La reminiscència

S Aquesta expressió significa haver contemplat els dos móns: l’intel·ligible i el sensible.

S La teoria de la reminiscència diu que conèixer és recordar, però això només és possible si l’ànima és immortal i ha contemplat i aprehés les idees en el món intel·ligible.

S Els títols que giren al voltant de l’afirmació “conèixer és recordar” són adients.

C.4.C. L’amor

S Partint de la dialèctica i la teoria de la reminiscència, Plató inclou en el seu pensament la teoria de l’amor com un procés per arribar al món de les Idees, així l’amor per un cos bell ens ha de permetre, anant de graó en graó, copsar que existeix la idea de Bellesa, la qual inclou no només els cossos bells, sinó les ànimes belles, les normes de conducta, les lleis, ... fins arribar a la ciència de la bellesa absoluta.

S Per Plató aquest procés ha de ser així, perquè cal partir d’allò concret per arribar a allò abstracte, d’allò particular per arribar a l’universal, que és l’únic coneixement objectiu i científic. La importància que Plató dóna a l’amor és primordial, perquè és a partir de l’impuls cap a la possessió dels altres (desig) que l’ànima busca retrobar-se amb la bellesa per si mateixa i, per tant, amb totes les altres idees.

S És evident que la teoria de l’amor que planteja Plató no és el sentiment que mou Cecília, tot i que el seu desig per Tom l’acosta a una fugida ideal, però que en cap cas és el món de les idees.

S Qualsevol títol que parli que “el desig cap als altres ens porta a retrobar-nos amb les idees” seria adequat.

C.5.A. L’ésser humà: ànima i cos

S La unió entre ànima i cos es produeix quan aquella ha perdut les ales i es arrossegada fins a trobar alguna cosa sòlida on s’instal·la.

S L’ànima dóna moviment i vida al cos.

S Mortal és el nom que rep el conjunt d’ànima i cos.

S Qualsevol títol que faci referència a “la unió de l’ànima i el cos” és adequat.

73 Anna Baiges Jardí ______

C.5.B. La immortalitat de l’ànima

S La relació d’aquests conceptes es podria establir de la següent manera: l’ànima dóna vida a tot cos que la posseeix, però vida i mort són contràries. Si l’ànima dóna vida al cos i el contrari de la vida és la mort, l’ànima no pot trobar-se en un cos mort, ni tampoc admet la mort, per la qual cosa, l’ànima és immortal. S Aquest argument respecte a la immortalitat de l’ànima es basa en el fet que pels grecs la paraula psyché significa a la vegada ànima i vida.

S Els títols al voltant de “la immortalitat de l’ànima” estarien bé.

C.6.A. L’ètica platònica

S Ser amo de si mateix significa que la part millor de l’home domina la pitjor.

S Ser esclau de si mateix significa que hi ha superioritat de la part pitjor de l’home per sobre de la millor.

S Per Plató, en l’ànima, tot i que és única, s’hi poden distingir tres facultats: la racional, encarregada del coneixement, a la qual li escau la virtut de la prudència; la irascible, que persegueix els desitjos nobles com l’honor i la fama, la virtut de la qual serà la fortalesa; la concupiscible, que persegueix els plaers del cos com el sexe o el menjar, a ella li escau la virtut de la temperància. Essent això així, l’ésser humà trobarà l’harmonia quan la racionalitat moderi de forma prudent la seva irascibilitat, el faci fort per portar a terme les seves decisions, temperi la seva concupiscència i no s’excedeixi en els seus desitjos.

S Posar com a títol “aclariment del concepte de temperància” seria correcte.

C.6.B. La política platònica

S L’única solució pels mals de l’Estat i pels del gènere humà es troba, segons Plató, en que en una mateixa persona coincideixi el poder polític i la filosofia.

S El pensament polític de Plató fa referència a la societat ideal, formada per tres classes socials: el governants, els guardians i els productors, que es dedicarien respectivament a governar l’Estat, defensar-lo i treballar per abastar-lo. L’Estat serà just si cadascuna de les classes socials es regeix per la virtut que li és pròpia, és a dir, si els governants actuen amb prudència, els guardians ho fan amb fortalesa i els productors amb temperància. En aquest Estat s’imposarà un reglament especial per als guardians i els governants, que consistirà en ser privats de propietats de tot tipus. Plató parla, a més, de diferents tipus de govern que segons l’ordre de perfecció són: la monarquia o aristocràcia, la timocràcia, l’oligarquia, la democràcia i la tirania.

S Qualsevol títol al voltant de l’afirmació “el rei ha de ser filòsof” aniria bé.

74 Anna Baiges Jardí ______

BIBLIOGRAFIA

BRUN, J. Platón y la Academia. Buenos Aires. Eudeba, 1981. CROMBIE, I. M., Análisis de las doctrinas platónicas; 2 volums. Madrid. Alianza,1979. CHÂTELET, F. El pensamiento de Platón. Barcelona. Ed. Labor, 1973. JAEGER, W. Paideia. Madrid. Ed. Fondo de Cultura Económica, 1990. PLATÓ. Apologia de Sòcrates. Barcelona. Ed. 62, 1992. PLATÓ. El Banquete. Madrid. Alianza Ed., 1995 PLATÓ. Fedón y Fedro. Madrid. Alianza Ed., 1998. PLATÓ. La República. Barcelona. Ed. Alpha, S.A., 1989-1992. ROSS, D. Teoria de las ideas de Platón. Madrid. Cátedra, 1986 TOVAR, A. Un libro sobre Platón. Madrid. Espasa-Calpe, 1980.

FILMOGRAFIA

C Matrix, The Matrix, Matrix

1999. Estats Units. 136minuts. Directors: Andy i Larry Wachowski. Intèrprets: Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving, Gloria Foster, Joe Pantoliano, Marcus Chong, Julian Arahanga.

SINOPSI: El personatge principal, Neo, és un pirata informàtic que creu viure a l’any 1999, quan en realitat és l’any 2199. Quan descobreix que la humanitat viu en una realitat virtual, creada per Matrix, iniciarà una lluita per tal de defensar-la. Les aventures de Neo, sobretot la primera mitja hora de la pel·lícula, ens remeten al mite de la caverna. Tant el mite com la pel·lícula ens mostren unes persones a les que se’ls imposa una realitat arbitrària, de la mateixa manera en ambdós textos –el literari i el fílmic- hi ha algú que fuig d’aquesta realitat: el presoner al mite, Neo al film i, fins i tot, podríem pensar que al llarg de la seva aventura, Neo passa de la doxa a l’episteme a través de la pistis, eikasia, dianoia i noesis.

S El conformista, Il conformista, El conformista

1969. Itàlia, França i Alemanya, 115 minuts. Director: Bernardo Bertolucci. Intèrprets: Jean-Louis Trintignant, Dominique Sanda, Stefania Sandrelli, Pierre Clementi, Enzo Tarascio, Gastone Moschin.

SINOPSI: Durant l’època feixista, un professor de filosofia ja casat, partidari de les idees feixistes, visita el seu antic professor de filosofia, que viu exiliat a París, amb un encàrrec concret: matar-lo. Abans, però, va a fer-li una visita. És aquí on Bertolucci utilitza la imatge de la caverna de Plató per comentar l’engany esclavitzant del feixisme. És doncs, una lectura política del mite i una llàstima que no es trobi en DVD.

E. ALGUNS WEBS www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato2.htm El professor Llorenç Vallmajor ens exposa el mite de la caverna i la seva actualitat. www.miradas.net/articulos/2003/0305/matrix03.html Un espai on es parla del que hi ha de platònic i de cartesià a la pel·lícula Matrix.

75 Anna Baiges Jardí ______www.blues.uab.es/filosofia/filosofs/esplato.html Un centre telemàtic de filosofia, del professor de l’ Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Hernández Reynés, on hi ha d’altres enllaços sobre Plató i el seu pensament. http://www.miradas.net/estudios/2003/11_wallen/rosapurpura.html Un web on es parla de la pel·lícula “La rosa porpra del Caire”.

76 Anna Baiges Jardí ______

8.6. ANNEX F:

REI DE REIS I LA FILOSOFIA A L’ÈPOCA ROMANA

77 Anna Baiges Jardí ______

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula Rei de Reis de Nicholas Ray per treballar el pas del món hel·lenístic al món medieval, tot fent referència a la unitat, anomenada Filosofia a l’època romana, el guió de la qual és el següent:

1. La Roma Imperial 2. L’hel·lenització de Roma 3. L’Acadèmia platònica: Ciceró 4. L’epicureisme: Lucreci 5. L’estoïcisme: Sèneca 6. Una nova religió: el cristianisme 7. L’Apologisme: Tertulià 8. El neoplatonisme: Plotí 9. Agustí d’Hipona 9.1. Raó i fe 9.2. La consciència del propi ésser i el coneixement de la veritat 9.3. Déu i l’ànima humana 9.4. La creació i el mal 9.5. La Ciutat de Déu

La pel·lícula serveix per treballar el canvi de mentalitat que suposa l’aparició d’una nova manera d’entendre el món des del missatge de Jesús: l’abandonament del politeisme i l’aparició monoteisme, la proclamació de la igualtat de tots els homes, l’exaltació de la vida interior, la fe en Déu, etc.

Com que el naixement i vida de Jesús va tenir lloc en una terra, governada pels romans, també fem referència a aquesta situació, així com a les escoles filosòfiques que existien a Roma a l’època de l’Imperi.

Els objectius d’aquesta unitat són:

C Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord amb les activitats proposades.

C Resumir les característiques socials i culturals que van condicionar el pensament filosòfic d’aquesta època.

C Explicar amb claredat el canvi de mentalitat tant religiosa com filosòfica.

C Exposar acuradament el pensament de Ciceró, Lucreci i Sèneca.

C Entendre què suposa l’Apologisme i el Neoplatonisme.

C Copsar amb detall les teories filosòfiques d’Agustí.

C Comprendre i analitzar críticament els textos.

C Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.

78 Anna Baiges Jardí ______

Rei de Reis, King of kings, Rey de reyes20

Gènere: Drama històric País: EE.UU. Any: 1961 Direcció: Nicholas Ray Intérprets: Jeffrey Hunter, Sobhan Mckenna, Hurd Hatfield, Ron Randell, Viveca Lindfors; Rita Gam, Carmen Sevilla, Brigid Bazlen, Harry Guardino, Rip Torn, Frank Thring, Guy Rolfe, Maurice Marsac, Gregoire Aslan, Robert Ryan. Productor: Samuel Bronston Guió: Philip Yordan Fotografia: Franz Planer, Milton Krasner, Manuel Berenguer Música: MiIklos Rozsa Duració: 154 minuts Qualificació: Tots els públics

Sinopsi: En aquesta superproducció es narra la vida i mort de Jesús. En una Judea, ocupada per les legions romanes, neix Jesús, que es presenta, en les seves aparicions públiques, com el fill de Déu. La pel·lícula el contraposa a Barrabàs, el cap dels rebels, que el voldria més com a líder polític que no pas espiritual. Finalment, Jesús és condemnat a mort per blasfèmia (segons la perspectiva jueva) o per sedició (segons el poder romà). La passió i mort de Jesús, acaba amb la seva resurrecció i amb el mandat als seus deixebles de predicar l’evangeli a tot el món.

20 El repartiment i la carátula s’han extret de: http://www.culturalianet.com/art/ver.php?art=4424

79 Anna Baiges Jardí ______

A. EXPLORACIÓ DEL FILM

A. 1. Full d’observació

 Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeu recercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altres edicions de la pel·lícula.

 Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes de la pel·lícula:

o Ús de la càmera

C Es mou la càmera? C S’apropa als personatges o se n’allunya? C Els personatges principals estan enfocats des de dalt o des de baix? C Quin sentit tenen aquests moviments de la càmera?

o Actors

C Expliqueu quins són els personatges que tenen un paper més important en la història. C Trieu un personatge que tingui un paper important i analitzeu si representa bé o no el seu paper. C Quins actors us han agradat més? Per què? C Com descriurieu el paper de la fillastra d’Herodes, des del punt de vista d’actriu?

o Vestuari i decoració

C Compara el vestuari d’Herodes amb el de Ponç Pilat. C I el d’aquests amb el dels habitants de Palestina. C Compara el vestuari de les dones que apareixen a la pel·lícula. Què ens indica? C Relaciona els palaus on viuen Herodes i Pilat amb les cases de la gent del poble.

 A qui corresponen aquests noms propis?

o Pompeu o Cèsar August o Herodes o Herodes Antipas o Jesús o Ponç Pilat o Barrabàs

80 Anna Baiges Jardí ______

 A què corresponen aquests altres noms?

o Judea o Betlem o Galilea o Jerusalem o Fariseu o Escriba o Pasqua jueva

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessant especialment? Quin? o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina? o Quines preguntes et planteja? o Quins són els temes que tracta la pel·lícula? o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic? o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna obra literària? o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?

81 Anna Baiges Jardí ______

B. ELS TEMES DEL FILM

B 1. L’ocupació romana de les terres de Palestina

L’any 63 aC. les legions romanes de Cèsar August van envair les terres de Galilea i Judea. Els romans, que no van trobar cap jueu que volgués imposar la seva llei, van nomenar rei de Judea un beduí, anomenat Herodes el Gran.

S Quins eren els objectius dels romans a l’hora d’ocupar aquestes terres? S Exposa quina era la situació de Roma a les terres ocupades. S Quina era la situació dels jueus? S A la pel·lícula es diu que Pompeu és un irreverent, per què?

B.2. Naixement de Jesús

En plena ocupació romana, va tenir lloc el naixement de Jesús, anomenat el Messies, que significava un personatge que havia de fer complir les promeses fetes pels profetes.

C Explica la figura històrica de Jesús. C Per què va ser anomenat Messies? C Jesús és la personalitat central del Cristianisme, què s’entén per Cristianisme? C Quines diferències hi ha entre el cristianisme i el judaisme?

B.3. La vida pública de Jesús

Un cop fou batejat al riu Jordà, Jesús inicià la seva vida pública, tot dedicant-se a predicar als pobres i éssers marginats de la societat i també a guarir malalties.

S Acaba la història de la vida pública de Jesús, segons es narra a la pel·lícula. S Quin paper desenvolupa Joan el Baptista? S Hi ha un moment que Barrabàs diu que tant ell com Jesús volen la llibertat, però que la busquen per camins diferents, creus que Jesús era un revolucionari? Justifica la resposta. S Per què creus que Jesús va ser condemnat a mort?

B.4. Els deixebles de Jesús

Al llarg de la pel·lícula es veu com Jesús es va envoltant de deixebles, persones més aviat senzilles i sense estudis, que escolten les seves ensenyances i l’acompanyen sempre que ell els ho permet.

C Quin és el nom d’aquests deixebles? C Pere és un dels deixebles, explica els dos episodis que protagonitza als capítols 25, 26 i 33 de la pel·lícula. C Explica el paper de Judes Iscariot al llarg de la pel·lícula. C Fixa’t en un diàleg de Jesús amb els seus deixebles i reprodueix-lo.

82 Anna Baiges Jardí ______

B.5. El sermó de la muntanya

Jesús es dirigeix a la multitud, reunida a la muntanya, tot exposant els principis que el guien i deixant-se interpel·lar pels que l’envolten.

S Què en penses de les benaurances que diu en començar? S Quina de les interpel·lacions que li fan els presents et sembla més encertada i per què? S Fes una anàlisi del parenostre, la pregària que diu Jesús al final del sermó. S Com valores el missatge de Jesús? Té validesa actualment? Justifica-ho

B. 6. Religiositat romana versus religiositat cristiana

Al capítol XI de la pel·lícula se’ns presenta un episodi que ens mostra el culte a l’emperador. Com a resultat d’una conversa entre Lucius i Ponç Pilat, aquest decideix col·locar efígies de l’emperador a les columnes del temple de Jerusalem. A posteriori, se sent una veu en off, que no és altra que la de Joan Baptista, atacant aquesta actitud dels romans.

C Fes un resum d’aquest episodi. C Què significa l’expressió, dita per Lucius: “la seva llei és la seva religió”, fent referència al poble jueu? C Quines diferències hi ha entre el món hel·lenístic i la nova mentalitat cristiana? C Quin paper juga el summe sacerdot Caifàs en relació a Jesús i als romans?

B.7. La presència del pare

Al llarg de la pel·lícula, Jesús fa referència al seu pare, no es tracta d’un pare biològic sinó de Déu, també anomenat Senyor, el qual ha donat la llei, que diu: ”estimaràs al senyor, Déu teu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i tota la teva ment i al proïsme com a tu mateix.”

C De quin Déu parla Jesús? C Què significa el concepte Déu des del punt de vista filosòfic? C Analitza la màxima anterior, també anomenada pels cristians, primer manament. C Creus que és vàlida? Justifica-ho.

83 Anna Baiges Jardí ______

C. TEXTOS RELACIONATS AMB LA FILOSOFIA A L’ÈPOCA ROMANA

1. La Roma Imperial 2. L’hel·lenització de Roma 3. L’Acadèmia platònica: Ciceró 4. L’epicureisme: Lucreci 5. L’estoïcisme: Sèneca 6. Una nova religió: el cristianisme 7. L’Apologisme: Tertulià 8. El Neoplatonisme: Plotí 9. Agustí d’Hipona 9.1. Raó i fe 9.2. La consciència del propi ésser i el coneixement de la veritat 9.3. Déu i l’ànima humana 9.4. La creació i el mal 9.5. La Ciutat de Déu

C.1. La Roma Imperial

Enmig de guerres civils la República romana va deixar d’existir i, en el seu lloc, Cèsar August va instaurar l’Imperi, durant el qual Roma va estendre les seves fronteres cada cop més lluny. Un dels exemples és el que es relaciona amb la pel·lícula, l’entrada de les legions romanes a Jerusalem, l’any 63 aC. Els seus successors van seguir ampliant els seus territoris però fou August qui, de veritat, va fundar l’Imperi.

C.1.A. TEXT. “August va rebre la submissió d’un món cansat de discòrdies, amb el nom de príncep. La desaparició de Lèpid i el suïcidi d’Antoni el van deixar com a cap únic del partit de Cèsar. Sense altre títol que el de cònsol es va declarar feliç de rebre, per tal de protegir el poble, la potestat de tribú. Per les seves donacions va guanyar-se la voluntat dels soldats, per les distribucions d’aliments la del poble, per la pau reconquerida la de tot el món. El seu poder va anar creixent insensiblement, en atribuir-se els poders del Senat, dels magistrats i dels comicis. No hi havia opositors. (...). La resta de la noblesa, col·locada en una actitud de servitud que els garantia la seva fortuna i els seus honors, preferia la seguretat del present als perills del passat. Les províncies tampoc no es lamentaven de la nova situació, ja que desconfiaven del Senat i dels comicis, de les querelles dels poderosos i de l’avidesa dels magistrats. Regnava un nou estat d’esperit. El remei a les discòrdies era el govern d’un de sol.” TÀCIT, Annals.

C En què va consistir l’Imperi romà? C Quin sistema polític hi havia a Roma abans de l’Imperi? En què consistia? C A la pel·lícula se’ns diu que Ponç Pilat és anomenat governador de Judea per Tiberi, fes un resum de qui era aquest darrer. C Es van acabar les discòrdies per a l’imperi romà quan el poder va ser ostentat per una sola persona? Justifica-ho.

C. 2. L’hel·lenització de Roma

El poble romà es va veure influït, ja en etapes molt primerenques, per la cultura grega. Els romans més cultes consideraven que aquella era superior a altres cultures, per

84 Anna Baiges Jardí ______això s’expressaven en grec i procuraven que els seus fills fossin educats per professors grecs. Tot plegat va contribuir al fet que les produccions culturals dels romans seguissin els models elaborats pel món grec.

C.2.A. TEXT. “ (...) Els dirigents romans envejaven per a la seva pàtria l’esplendor que la literatura i l’art van donar a la Grècia clàssica igual que al món hel·lenístic. Penetrada per idees d’origen grec, l’educació que havien rebut responia a una certa jerarquia de valors humans que ningú no hagués gosat posar en dubte sense creure’s, al mateix temps, rebaixat a la categoria de bàrbar. (...) Per tant, amb la finalitat de legitimar la seva victòria, Roma no podia fer menys que el que havien fet Atenes, Pèrgam, Antioquia i Alexandria. (...) El mèrit d’haver-ho concebut [l’hel·lenització] correspon a la generació de Cèsar més que no pas a la d’August. El propi Cèsar, Ciceró i molts altres van preparar la seva realització. Però la generació d’August ho va realitzar de la forma més àmplia.“ DD. AA. Historia general de las civilizaciones. Roma y su imperio.

C Com és que els romans van ser influïts per les formes culturals gregues? C Quina era la jerarquia de valors que defensava l’hel·lenisme? C Quan el text afirma que “la generació d’August va realitzar l’hel·lenització d’una forma més àmplia” a què es refereix. Consulta bibliografia adequada.

C. 3. L’Acadèmia platònica: Ciceró

Tul·li Ciceró, que va viure entre 106 aC i 43 aC, va estar al costat de l’agonitzant república romana a la qual va defensar fèrriament. Des del punt de vista filosòfic va centrar el seu atac en l’epicureisme, perquè defensava l’allunyament del poble en relació als déus, i va ajuntar de manera eclèctica les filosofies platònica, aristotèlica i estoica.

C.3.A. TEXT. “ En l’aspecte ètic, [Ciceró] defensava la teoria estoica de la virtut com a mitjà per aconseguir la felicitat i, per això, deia que és savi aquell que s’allunya de les passions. No menyspreava, però, que els béns externs poguessin fer-nos feliços, com deia Aristòtil. Defensava, amb Plató, que les nocions ètiques són innates i això explicaria l’acord o consens moral de tots els pobles. Pel que fa a la naturalesa, rebutjava el principi epicuri, segons el qual el món es forma gràcies a lleis o forces cegues que uneixen i separen els àtoms. També trobem en ell un aspecte religiós que combina el monoteisme i el politeisme, ja que el seu déu és únic, però el politeisme és bo per al poble. La religió popular, doncs, s’ha de conservar tot i que caldria eliminar- ne els elements supersticiosos i les immoralitats que s’adjudiquen als déus.” DD.AA. Història de la filosofia.

C Què significa el concepte “eclecticisme”? C Com es veu reflectit en aquest text? C Explica més amplament la visió ciceroniana de la religió. C Posa títol al text. C Digues la teva opinió sobre una proposta filosòfica de tipus eclèctic.

85 Anna Baiges Jardí ______

C. 4. L’epicureisme: Lucreci

Titus Lucreci (94 aC -50/51 aC) va escriure un poema filosòfic, anomenat De la natura, amb el qual va emprendre la tasca de donar a conèixer als romans la filosofia epicúria i fer-ne un desenvolupament complet. Va ser perseguit pel fet que atacava la religió oficial, els nous cultes orientals i la idea de fatalitat universal.

C.4.A. TEXT. “ Allò que va donar origen a la veneració dels déus i segueix avui omplint el món d’altars i de cerimònies va ser, per una banda, que en somnis i fins i tot desperts van veure ídols d’éssers grans i macos, que es movien sense esforç i als que atribuïen immortalitat, perquè no semblava que els alterés cap força ni desgast de temps i, per l’altra, que no podien explicar-se els moviments celestes; els quals, per tant, els van atribuir als déus, tot col·locant el seu habitacle al cel. Amb això van portar molts maldecaps als seus successors, sense adonar-se’n que la vertadera pietat no es troba en els sacrificis ni en els ritus, sinó en veure totes les coses amb serenitat (...).” LUCRECI, De la naturalesa de les coses. Introducció.

C Segons el text, quina és la causa de la veneració als déus? C Busca informació sobre la vida religiosa a la Roma Imperial. C Lucreci critica la pietat basada en els sacrificis i els ritus i defensa que les coses s’han de veure amb serenitat. Quin significat té el concepte serenitat en el si de la doctrina epicúria? C Posa títol al text. C Què en penses d’aquesta opinió de Lucreci?

C. 5. L’estoïcisme: Sèneca

Luci Anneu Sèneca (4 aC-65 dC) fou un cordovès que es va traslladar a Roma per seguir els seus estudis i que, posteriorment, va intervenir en la vida pública d’aquesta ciutat. El seu pas per la política va tenir els seus alts i baixos: fou desterrat, nomenat, més tard, tutor de l’emperador Neró, per la qual cosa va tornar a exercir càrrecs públics, fins que el mateix Neró el va obligar a suïcidar-se.

En l’aspecte filosòfic defensa que hi ha d’haver un principi transcendent que doni raó de tots els fets i que no sigui indiferent al destí dels éssers humans. Aquest principi és provident: regeix l’univers, l’ordena i en té cura. La seva ètica, a la qual va dedicar la major part de les seves reflexions, defensa que: la virtut és el bé suprem per a l’ésser humà, s’és virtuós si es viu d’acord amb la natura i si amb tranquil·litat d’ànim acceptem el que ens reserva el destí.

C.5.A. TEXT. “Vaig buscant alguna cosa que consideri bona (...) i, seguint l’opinió dels estoics, resto fidel a la natura de les coses; la saviesa consisteix a no allunyar-nos-en i formar-nos segons la seva llei i el seu exemple. La vida feliç és, per tant, aquella que està d’acord amb la seva naturalesa [amb la naturalesa racional de l’ésser humà]; la qual cosa només pot esdevenir si, primer, l’ànima està sana i en constant possessió de la seva salut; segon, si és enèrgica i ardent; magnànima i pacient, adaptable a les circumstàncies, curosa del seu cos i del que li pertany, amatent a les coses que serveixen per a la vida, sense admirar-se’n de cap; si usa els dons de la fortuna, sense ser-ne esclava. I malgrat jo no ho afegeixi, saps que d’això se’n seguirà una constant tranquil·litat i llibertat, un cop allunyades les coses que ens irriten o ens aterren; ja que en lloc dels plaers i d’aquests gaudis mesquins i fràgils, (...) ens ve una alegria ferma i

86 Anna Baiges Jardí ______constant, i al mateix temps la pau i l’harmonia de l’ànima ...” SÈNECA, Tratados morales. “A Galión, sobre la vida bienaventurada”.

C En què consisteix la saviesa per Sèneca? C Digues, amb paraules teves, què entén Sèneca per vida feliç. C A quin corrent filosòfic critica quan parla dels plaers i dels gaudis mesquins? C Posa títol al text. C Digues la teva opinió sobre aquest fragment.

C. 6. Una nova religió: el cristianisme

Entre les noves religions que s’escampen per l’Imperi hi ha el cristianisme, que ofereix un nou missatge de salvació. Els cristians irrompen públicament afirmant que Jesús és el Crist, l’ungit de Déu, el Messies que esperaven els jueus.

C.6.A. TEXT. Diàleg extret de la pel·lícula

- Ets tu el Messies? - Jo sóc el Bon Pastor, el bon pastor sacrifica la seva vida per les seves ovelles. - Estàs parlant contra la llei dels profetes? - Jo no he vingut a destruir la llei dels profetes, sinó a fer-la complir. I us dic encara més: estimeu els vostres enemics, feu bé als que us odien, ploreu pels que us persegueixen i calumnien, perquè si només estimeu els que us estimen, quin premi podeu tenir? - Si tu ets un home sant, per què menges amb pecadors i recaptadors d’impostos? - No són les persones sanes les que necessiten el metge, sinó els malalts. Jo no he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

C A la pregunta de si és el Messies, Jesús respon que és el Bon Pastor, que se sacrifica per les seves ovelles, de quin sacrifici parla? C Comenteu les següents afirmacions: estimeu els vostres enemics, feu bé als que us odien, ploreu pels que us persegueixen i calumnien. C Per què creus que Jesús parla d’ocupar-se dels pecadors? C Posa títol a aquest diàleg. C Quina és la teva opinió respecte les afirmacions de Jesús?

C. 7. L’Apologisme: Tertulià

L’apologètica es composa de diversos al·legats jurídics (apologies) que demanen el reconeixement de la fe cristiana als emperadors en un Imperi que és pagà. Els apologistes reivindiquen el cristianisme com a filosofia i critiquen l’herència pagana. Afirmen que tot el que hi ha d’important a la filosofia pagana ja es trobava en el cristianisme. Tertulià és un apologista llatí del segle II.

C.7.A. TEXT. “Quin poeta, quin sofista no ha begut en la font dels profetes? (...). Havent trobat Déu, no han parlat d’Ell d’acord amb la manera com el van descobrir, sinó que han discutit sobre la seva essència, la seva naturalesa i la seva residència. N’hi ha que diuen que és incorpori, d’altres corpori, tals com platònics i estoics; uns

87 Anna Baiges Jardí ______creuen que es compost d’àtoms, d’altres de números, segons ho diguin Epicur o Pitàgores; d’altres de foc, com opina Heràclit. I els platònics diuen que es preocupa del món; els epicuris, en canvi, creuen que està ociós i despreocupat: és un no res enmig de les coses humanes, si em puc expressar així. (...) No és gens estrany que un document tant antic [com l’Antic Testament] hagi estat desfigurat pels ingenis dels filòsofs. Alguns que van sortir de la seva llavor han falsejat amb les seves opinions, fins i tot els nostres llibres recents [Nou Testament], tot adaptant-los als seus sistemes filosòfics i d’un sol camí han fet moltes dreceres tortes i laberíntiques.” TERTULIÀ, De les creences dels cristians, a J. Marias. La filosofia en sus textos.

C Qui eren els profetes? C Exposa alguna profecia. C Quin paper se li atorga a la filosofia en el text de Tertulià? C Quin títol li posaries al text? C Dona la teva opinió sobre l’afirmació que “els filòsofs han falsejat amb les seves opinions fins i tot els nostres llibres més recents”.

C. 8. El Neoplatonisme: Plotí

Plotí (205 – 270) és el representant del neoplatonisme, un corrent que tindrà molta influència al llarg del període medieval. Plotí ens explica que tota la realitat procedeix de l’U, també anomenat Déu, en sentit jeràrquic descendent i que tota retorna a Ell.

8.C. A. TEXT. “ L’U és perfecte perquè no busca res, no posseeix res i no necessita res. Essent perfecte posseeix sobreabundància i aquesta sobreabundància produeix una altra cosa. La cosa produïda es torna cap a ell, és fecundada i tornant la seva mirada cap a ell, es fa intel·ligència ... Essent semblant a l’u, produeix com ell, (...) Allò que produeix és una imatge de si mateixa. Es vessa com s’ha vessat l’u, que és abans que ella. Aquest acte, que procedeix de l’ésser, és l’ànima del món (...). Però l’ànima del món no roman immòbil en produir; es mou per engendrar una imatge (de si mateixa). Tornant cap (a l’ésser) d’on procedeix, és fecundada; i tot avançant amb un moviment invers, engendra aquesta imatge de si mateixa que és la sensació i la naturalesa vegetal ...” PLOTÍ, Enèades.

C Entre l’U, la realitat suprasensible, i el món sensible hi ha altres realitats, quines són, segons el text? C Gràcies a què es produeix, segons Plotí, la intel·ligència i l’ànima del món? C Per explicar l’aparició d’aquestes realitats a partir de l’U, Plotí recorre a metàfores com la llum que emana del Sol, que il·lumina sense cap mena de minva. Et sembla adequada aquesta metàfora? Per què? C Posa títol al text. C Quina és la teva opinió respecte a la teoria de la sobreabundància o emanació?

C. 9. Agustí d’Hipona

C. 9.1. Raó i fe

La filosofia d’Agustí dóna una resposta al problema de la relació entre raó i fe. El seu mètode, pel que fa a aquesta qüestió, manifesta l’esforç per entendre que la raó i la fe col·laboren entre sí: hem de comprendre intel·lectualment el sentit de la fe.

88 Anna Baiges Jardí ______

La fe, que ha de ser el criteri últim de veritat, diu, ens permet conèixer veritats essencials per portar una vida sàvia, de manera que “qui no creu, no pot entendre”. No obstant això, ens recorda que no és possible creure sense raó: ningú no creu “si abans no pensa que ha de creure” i és la raó la que ens mostra a “qui s’ha de creure”. Per tant, la raó és una col·laboradora de la fe i sempre hi ha d’estar subjecta. C.9.1.A. TEXT. “ Certament, doncs, és de raó, en algunes qüestions que pertanyen a la doctrina de la salvació –i que encara no podem copsar per la raó, però que ho podrem copsar algun dia -, que la fe precedeixi la raó; per la fe és purificat el cor, a fi que copsi i suporti la llum de la gran raó. I per això, ben enraonadament, digué el profeta: “Si no creieu, no entendreu” (Is 7, 9). Aquí ell distingí, sense cap dubte, aquestes dues coses i donà el consell de començar creient, a fi que puguem entendre allò que creiem. Així, doncs, sembla racional que la fe precedeixi la raó. Perquè si aquest principi no és racional, és que serà irracional, i Déu ens lliuri de pensar-ho. Per tant, si és racional que, pel que fa a algunes grans qüestions que encara no poden ser compreses, la fe precedeixi la raó, no hi ha cap dubte que la raó que persuadeix d’això, ella mateix, per poca que sigui, bé va al davant de la fe.” SAN AGUSTÍ, Lletra, 120, n 2-3

S Quines són les qüestions referents a la doctrina de la salvació que has copsat en la pel·lícula? S El profeta Issaies diu “Si no creieu, no entendreu”, quina relació hi ha, segons ell, entre creure i entendre? S Fe i raó, creure i entendre. Com s’han d’aparellar segons la doctrina d’Agustí? S Quin títol li posaries al text? S Digues la teva opinió respecte el text d’Agustí.

C.9.2. La consciència del propi ésser i el coneixement de la veritat

Des de ben jove, Agustí va estar preocupat pel problema de com s’accedeix a la veritat. S’adona que la veritat no es pot buscar en les coses sensibles, ja que canvien. Els sentits no poden proporcionar-nos l’autèntic coneixement perquè són inestables, però, en canvi, l’ésser humà té conceptes universals. D’on surten? Per descobrir-ho Agustí opta pel camí de la interiorització: quan l’ésser humà es gira cap al seu interior i analitza com coneix la realitat, s’adona que les dades sensibles són ordenades a través de les idees que hi ha en la seva intel·ligència. La pregunta, però, és: com és que aquestes idees són a la nostra intel·ligència? Només transcendint-nos a nosaltres mateixos trobarem la resposta: Déu, etern i immutable és el fonament de tota veritat.

Agustí defensa, doncs, l’existència de la veritat i pensa que la podem trobar en l’àmbit de la pròpia existència, en tant que éssers que pensem. Cal, però, està segurs de la pròpia existència, cal demostrar-la. L’argumentació és: Qui dubta que la veritat existeix, no pot dubtar que dubta i que en aquest dubtar viu, pensa, estima ....Perquè si m’enganyo, existeixo.

C.9.2.A. TEXT. “Les idees són formes originàries, són raons estables i immutables de les coses ...Com que no neixen ni moren, es manté que tot el que neix i mor està format segons elles. L’ànima no les pot veure, excepte per la seva part racional ... que ve a ser com la seva cara o el seu ull interior i intel·ligent.” De diversis questionibus, 43.

89 Anna Baiges Jardí ______

“ No vagis fora, torna a tu mateix. La veritat habita a l’interior de l’home. I si trobessis que la teva pròpia naturalesa és mutable, aleshores transcendeix-te a tu mateix.” Sobre la vertadera religió, 39, 72.

S En quin sentit podem trobar la influència de Plató en el text? S Són els sentits un camí adequat per arribar al coneixement de la veritat? Per què? S Quin sentit té l’expressió “transcendeix-te a tu mateix” en la filosofia d’Agustí? S Quin títol li posaries al text? S Digues la teva opinió respecte el text d’Agustí.

C.9.2.B. TEXT. “Per a mi és quelcom certíssim que existeixo, que ho sé que existeixo i que ho estimo. En aquestes veritats no em fan cap por els arguments dels Acadèmics que diuen “i què, si t’erres?” Doncs, si m’erro, existeixo. Perquè qui no existeix, certament tampoc no es pot enganyar: i per això existeixo, si m’erro. Per tant, com que, si m’erro, existeixo, ¿com em puc enganyar en pensar que existeixo, quan és cert que existeixo si m’enganyo? Així doncs, com que encara que m’enganyés, seria jo qui m’enganyaria, no hi ha cap dubte que no m’enganyo quan conec que existeixo. Se’n segueix, efectivament, que tampoc no m’enganyo quan conec que conec. Perquè tal com conec que existeixo, de la mateixa manera conec això mateix: que conec. I quan estimo, aquestes dues coses, aleshores, a aquelles coses que conec, els afegeixo com una tercera cosa, però de valor no pas inferior, l’amor mateix.” SAN AGUSTÍ La ciutat de Déu, Ll. XI, cap. XXVI.

S Agustí afirma i demostra que existeix, quina és aquesta demostració? S Agustí afirma i demostra que sap que existeix, quina és aquesta demostració? S Quina és la tercera afirmació d’Agustí? S Quin títol li posaries al text? S Digues la teva opinió respecte el text d’Agustí.

C.9.3. Déu i l’ànima humana

En aquesta recerca sobre la veritat, l’ésser humà experimenta el contacte amb quelcom etern i immutable, per això es pregunta per què té accés a quelcom així. Aquesta pregunta el porta a admetre que existeix un ésser suprem, etern i immutable: Déu, que és la veritat i el fonament de totes les veritats que l’ésser humà pot concebre.

Tot el que d’etern, immutable, vertader i universal hi ha en el coneixement humà és degut al contacte entre l’ànima humana i Déu. Aquest contacte s’explica mitjançant la teoria de la Il·luminació: Déu il·lumina l’ànima humana per tal que el coneixement sigui possible.

C.9.3.A. TEXT. “ (...) Per tot això és evident que la veritat és, sense cap dubte, superior a les nostres intel·ligències, que, si arriben a ser sàvies, és únicament gràcies a ella, i a la qual no jutgen, sinó que per ella jutgen totes les altres coses (...). Tu m’havies acceptat que si et demostrava que hi havia alguna cosa superior a les nostres intel·ligències, confessaries que aquesta cosa era Déu, si és que no hi havia alguna altra cosa superior. Jo, acceptant-te aquesta confessió, et vaig dir que n’hi havia prou en demostrar això; perquè si hi ha alguna cosa més excel·lent, és precisament Déu, i si no la hi ha, la mateixa veritat és Déu. Que hi hagi, doncs, o no

90 Anna Baiges Jardí ______alguna cosa més excel·lent no podràs negar que Déu existeix ...” SANT AGUSTÍ, Del lliure albir, II, 14, 38 i 15, 39.

S Veritat, intel·ligència i saviesa, com ho relaciones? S Agustí parteix de l’existència de veritats eternes per provar l’existència de Déu, quin és el seu argument? S Posa títol al text.

S Què n’opines que Déu sigui la causa de les nostres veritats?

C.9.3.B. TEXT. “Només a l’ànima racional li és donat conèixer-les [les idees] amb aquella porció seva que sobresurt, és a dir, la ment i raó, que és com un cert semblant i ull seu, interior i espiritual. I no qualsevol ànima racional, sinó la que és santa i pura, s’assegurarà que és idònia per tenir visió d’elles [de les idees] (...). L’ànima racional avantatja totes les coses que van ser creades per Déu, i és a prop d’ell; quan és pura i quan més s’apropa a ell per la caritat, més participa de la llum intel·ligible, i més pot veure, no amb els ulls del cos, sinó amb la porció principal, que és la seva excel·lència més gran, aquelles raons la contemplació de les quals la fa summament feliç.” SAN AGUSTÍ, Sobre vuitanta tres diverses qüestions, 43.

S Quina és la funció de l’ànima racional? S Totes les ànimes racionals poden tenir visió de les idees? Per què? S Quin significat té l’expressió “l’ànima (...) quan és pura i quan més s’apropa a ell per la caritat, més participa de la llum intel·ligible”? S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió sobre el fet que només l’ànima racional pugui contemplar les idees?

C.9.4. La creació i el mal

L’anima quan entra en contacte amb Déu, descobreix que el món ha estat creat lliurement per Déu a partir del no res. Tot el que existeix reflexa les perfeccions de Déu. El món està regit per un ordre, que no és cec ni fatalista.

Per Agustí, el pecat original és la clau per entendre les dificultats que té l’ésser humà per a practicar el bé. La naturalesa humana tendeix al mal, però té una possibilitat d’allunyar-se’n, i aquesta consisteix a deixar-se guiar per Déu, ja que només la gràcia divina el pot ajudar a anar pel bon camí.

C.9.4.A. TEXT. “ És aquest Déu immutable qui crea el món a partir del no res, però d’acord amb les “idees eternes”. Aquestes són una transposició de les idees platòniques, que es troben en el ser de Déu, essent els models d’acord amb els quals ha estat creat el món. La creació és un acte lliure de la voluntat divina que no afecta a la seva immutabilitat, i per això no li suposa imperfecció. És un acte únic en el que es crea tant el que existeix actualment com el que va existir o existirà. Tots els éssers van ser fets en el moment inicial, però com si fossin gèrmens (rationes seminales) que es despleguen en el temps segons el pla establert en l’acte mateix de la creació. (...) En aquesta concepció de la creació, el món és un tot ordenat que va del mer existir al viure i entendre, com a graus cada cop més perfectes (..).” DD. AA. Historia de la Filosofia. Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia.

91 Anna Baiges Jardí ______

S Què significa en el text l’expressió “idees eternes”? S Com caracteritza el text l’acte de la creació? S En què consisteix el pla establert en l’acte de la creació? S Posa títol al text. S Quina opinió en tens del fet de la creació?

C.9.4.B. TEXT. “Allò que anomenem mal, ¿què és sinó la privació d’un bé? Per a un cos viu, les malalties i les nafres no són altra cosa que el fet d’estar privat de salut. Efectivament, quan apliquem un tractament als mals, és a dir, a les malalties i a les nafres, no és pas per (...) desplaçar-les de lloc, sinó per fer-les desaparèixer completament. (...), així també les imperfeccions de les ànimes, de qualsevol mena que siguin, són privacions de béns naturals i, quan es guareixen, no les desplacen pas a una altra banda, sinó que les imperfeccions que hi havia allà ja no existiran enlloc. (...) I per això, el mal no es dóna sense el bé.” SANT AGUSTÍ. Enquiridió, c. 11, n.3; c.13, n.4.

S Existeix el mal com una realitat objectiva? Per què? S Explica per què el mal no és dóna sense el bé. S Quina metàfora apareix al text? S Posa títol al text. S Quin sentit té el mal per a tu?

C. 9.5. La Ciutat de Déu

En moments de crisi política profunda, quan l’Imperi Romà és a punt de caure en mans dels bàrbars, res més fàcil que culpar de tots el mals a l’enemic comú: el cristianisme. Per això, Sant Agustí, a l’obra La Ciutat de Déu, vol respondre d’aquestes acusacions i planteja una reflexió filosòfica sobre la història.

Acceptada la llibertat humana, es dóna un contrast dramàtic entre aquells que s’estimen a si mateixos fins que obliden Déu i aquells que estimen Déu fins al menyspreu de si mateixos. Aquestes dues menes d’estimacions donen lloc a dues ciutats: la ciutat terrenal i la ciutat de Déu. Dues ciutats, la dels justos i la dels pecadors, irreductibles una a l’altra i que pugnen al llarg de la història. Aquestes dues societats es troben mesclades en aquest món, però se separaran en el més enllà, perquè el sentit de la història no es troba en interessos polítics sinó en la salvació i unió amb Déu.

C.9.5.A. TEXT. “Tot home, instruït en la santa església, ha de saber d’on som ciutadans i cap a on peregrinem, i que la causa de la nostra peregrinació és el pecat, i el retorn la remissió dels pecats i la justificació per la gràcia de Déu. Heu escoltat i sabeu també que mentrestant dues ciutats, corporalment mesclades i espiritualment separades entre sí, recorren aquestes òrbites dels segles fins al final: una, l’ideal de la qual és la pau eterna i s’anomena Jerusalem; l’altra, l’ideal de la qual és la pau temporal i s’anomena Babilònia. “ SAN AGUSTÍ, Enarrationes in Psalmos, 136, 1.

S Què ha de saber l’home instruït en la santa església? S Com s’explica que les dues ciutats estiguin “corporalment mesclades i espiritualment separades”?

92 Anna Baiges Jardí ______

S Per què creus que Jerusalem és l’analogia de la ciutat de Déu i Babilònia ho és de la ciutat terrenal? S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió respecte a l’existència de dues ciutats?

C.9.5.B. TEXT. “ Agustí, tan modern en la seva introspecció, i en el seu sentit del temps existencial, ho és també en la seva consciència de la història en general, tot creant una teologia de la història, amb un sentit apologètic: negar que l’Imperi romà hagués caigut per haver-lo afeblit i desvirtuat l’adopció oficial del Cristianisme per Constantí, un segle abans. El més important no és l’argumentació històrica, sinó la vasta concepció, en tres fases, de les dues ciutats, la de Déu i la d’aquest món. Originalment barrejades; després, des d’Abraham, començant a distingir-se a Israel; i a la fi, amb el cristianisme harmonitzades en els seus respectius nivells. “ VALVERDE, J. M. Vida y muerte de las ideas.

S Què significa per Agustí el concepte “introspecció”? S Quin és el sentit apologètic de la teologia de la història, segons el text? S Quines són les tres fases de les que parla el text? S Posa títol al text. S Digues la teva opinió sobre la modernitat d’Agustí pel que fa a la història?

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un llistat de llibres fàcils i de pel·lícules que van en la mateixa línia.

LLIBRES

BURGES, A. El reino de los réprobos. Barcelona, Edhasa, 1988. GAARDER, J. Vita Brevis. Madrid, Ed. Siruela, 1997. SÉNECA, L. A. Sobre la brevedad de la vida. Buenos Aires, Eudeba, 1966. SÉNECA, L. A. Sobre la felicidad. Madrid, Alianza Ed. 2004. YOURCENAR, M. Memorias de Adriano. Barcelona. Edhasa, 1982. YOURCENAR, M. Obra negra. Barcelona, Proa, 1996. WARNER, R. Los conversos. Barcelona, Edhasa, 1986.

PEL·LÍCULES

S L’evangeli segons Sant Mateu, Il vangelo secondo Mateo, El evangelio según San Mateo.

1964, Itàlia i França, 132 minuts. Director: Pier Paolo Pasolini. Interprets: Enrique Irazoqui, Margherita Caruso, Susana Pasolini.

SINOPSI: Aquesta pel·lícula en blanc i negre fou filmada a Sassi di Matera, un poble que es va construir per l’ocasió. És summament fidel al evangeli de Mateu i fou interpretada per actors no professionals. En aquest moment no es troba en DVD.

93 Anna Baiges Jardí ______

S La pasió de Crist, The passion of Crist, La pasión de Cristo

2004, Estats Units i Itàlia, 127 minuts. Director: Mel Gibson. Intèrprets: Jim Caviezel, Monica Bellucci, Claudia Gerini, Maia Morgenstern, Sergio Rubini....

SINOPSI: La pel·lícula narra les darreres hores de Jesús, des del moment en que és agafat pres a l’hort de les Oliveres, fins la seva mort a la creu. Es caracteritza pel realisme de les seves imatges i per ser parlada en llatí i arameu.

S Jesús de Natzaret, Gesù di Nazareth, Jesús de Nazaret

1997, Itàlia i Gran Bretanya, 6h 40 minuts. Director: Franco Zeffirelli. Intèrprets: Robert Powell, Anne Bancrot, James Mason, Rod Steiger, Peter Ustinov, Laurence Olivier, Claudia Cardinale, James Earl Jones, Fernando Rey ...

SINOPSI: És una pel·lícula molt llarga, que havia estat pensada com una sèrie televisiva. Ha estat molt controvertida, perquè, mentre l’Església catòlica la recomanava a tots els fidels, d’altres mitjans més aviat d’esquerres la denigraven. Narra tota la vida de Jesús: el casament dels seus pares, l’anunciació, el naixement, l’anada de Jesús al temple, la passió i la mort..

E. ALGUNS WEBS http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/jesucristo.htm Web on es parla de les diverses pel·lícules que s’han fet sobre la vida de Jesús. www.jesus.teologia.upsa.es Una pàgina de la Universitat Pontifícia de Salamanca on es parla del Jesús històric. www.labutaca.net/films Una explicació de la pel·lícula.

94 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula Rei de Reis de Nicholas Ray com una manera de mostrar el pas de la mentalitat hel·lenística a la mentalitat cristiana, per tal de poder treballar: la filosofia a l’època romana.

Rei de Reis planteja el naixement, passió i mort de Jesús en un moment que Judea era ocupada per les legions romanes. Jesús, que és presenta com el fill de Déu a la terra, es dedica a predicar la bona nova, tot parlant de pau i amor.

Hem triat la pel·lícula de Nicholas Ray, tot i que n’hi ha moltes altres que tracten el mateix tema, perquè, encara que és una superproducció, presenta aspectes més propers a la realitat del moment, com les angoixes personals de Jesús i una forta crítica social.

La pel·lícula està basada en textos de Tàcit i, a diferència d’altres films sobre el mateix protagonista, aquesta no comença amb el seu naixement, sinó amb l’arribada de les tropes romanes a Jerusalem, comandades per Pompeu, amb la profanació del temple i la conquesta de la ciutat. Molts jueus preparen un aixecament contra els invasors, és el cas de Barrabàs i els seus seguidors. D’altres, veuen Jesús no tant un fill de Déu com un alliberador de l’esclavitud romana. Podríem dir que el director problematitza la identitat de Crist i ens proposa una versió carregada de dubtes i de contradiccions.

Les localitzacions de la pel·lícula es van fer a Espanya i l’ambientació és força acurada i adequada pel que fa a: vestuaris, el temple, les muralles, la vida quotidiana, la revolta, etc. La representació és força real: els comdemnats a mort eren crucificats i realment havien de portar la creu.

Tot i l’espectacularitat, Ray opta per no presentar els miracles més impressionants de Jesús (la multiplicació dels pans i els peixos, o el seu pas sobre les aigües), però, en canvi, ens mostra els més senzills com l’episodi de les curacions, encara que ho fa d’una manera poètica, a través de gestos gairebé imperceptibles.

El més interessant és l’extraordinari sentit del color i de la composició que té Ray, probablement degut a la seva formació universitària com a arquitecte. Aquest estil visual subratlla el món interior dels seus personatges, tal com es veu en les figures dels diversos protagonistes. Cal també remarcar la meravellosa partitura de Miklos Rozsa, el tema central de la qual és vertaderament preciós.

Selecció DVD

La pel·lícula dura més de dues hores (154’ aproximadament), però creiem que cal passar-la sencera, encara que sigui en dues sessions de classe.

1. Inici 18. Dansa de Salomé 2. Pompeu al temple 19. Mort del Baptista 3. El rei Herodes 20. La paraula de Jesús 4. Naixement 21. Dubtes 5. Fugida de Maria i Josep 22. Tot convencent Barrabàs 6. A Egipte 23. Idees de Luci

95 Anna Baiges Jardí ______

7. Ponç Pilat 24. A Jerusalem 8. Barrabàs ataca 25. Sopar de Pasqua 9. Joan el Baptista 26. Traïció 10. El dimoni 27. El Judici 11. Emblema romà 28. Herodes irònic 12. Joan detingut 29. Tortures 13. Miracles 30. La creu 14. Tot coneixent Jesús 31. El cos 15. A la presó 32. Ressuscitat 16. Més seguidors 33. Crèdits finals 17. L’informe

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seu dossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar què és el que s’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, de fer llegir els temes del film que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius a l’avaluació.

Aspectes generals:

Aquesta unitat se centra en el canvi de mentalitat que suposa el pas del món hel·lenístic al món cristià i, segons el nostre criteri, res millor que il·lustrar-ho a través d’una pel·lícula que faci referència a la vida i mort de Jesús.

Aquesta pel·lícula té alguns aspectes dignes de tenir en compte, com:

C Pel que fa a aspectes geogràfics, caldria remarcar la situació de Judea en el territori de Palestina i en el conjunt de la Mediterrània. C Això ens portaria als aspectes polítics de la invasió dels romans i de la seva romanització. C En aquest darrer sentit caldria fixar-se en la poca presència de la romanització i en les diverses actituds dels jueus en relació als romans, des del rei fins als sacerdots, passant pel poble,. C Pel que fa als aspectes ideològics caldria donar importància a la nova religió, el cristianisme, per la rellevància que tindrà durant els segles posteriors.

Aspectes particulars de les activitats:

C Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula caldria destacar, en un primer pla, la figura del protagonista, un home que no mira a terra sinó a algun lloc de la llunyania. De ben a prop, i en un segon pla, hi ha els seus deixebles, entre els quals destaca, en primer lloc, Pere. I, ja en darrer terme, una munió de gent. Es veu que l’acció es desenvolupa en un lloc ampli, a l’aire lliure, és el moment concret del sermó de la muntanya. El fotograma de la caràtula vol remarcar la figura d’un líder, del qual els futurs espectadors esperen, probablement, grans coses.

C En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula, caldria que l’alumnat respongués les preguntes plantejades sempre des del seu punt de vista, donat que no té cap coneixement del llenguatge cinematogràfic.

96 Anna Baiges Jardí ______

C L’activitat dels noms està pensada com un treball individual per fer fora de l’aula, perquè exigeix l’ús de bibliografia i la consulta a les biblioteques.

o Pompeu és un polític i militar romà que annexà a Roma una part d’Àsia Menor i de Síria i també entrà victoriós a Jerusalem. És, d’alguna manera, el símbol ideològic del republicanisme perquè va respectar les institucions republicanes.

o Cèsar August, pertanyent a la família noble Júlia, va ser militar, escriptor i polític. Com a militar va conquerir molts territoris per a Roma, com a escriptor va exposar totes les seves campanyes amb un estil fàcil i amè, finalment, com a polític va aconseguir tots els títols dins de l’escala de la política romana (qüestor, edil, pretor, cònsol, pontífex màxim i dictador).

o Herodes, també anomenat el Gran, fou proclamat pel senat romà rei de Judea, Càrrec que va ostentar entre el 40 i el 4 aC.

o Herodes Antipas és el fill de l’anterior. Durant el seu mandat van tenir lloc els fets que es narren a la pel·lícula, ell fou el responsable de la decapitació de Joan Baptista i de negar-se a fer-se càrrec del judici de Jesús, tot retornant-lo a Pilat.

o Jesús és la figura central del cristianisme, de la qual deriva la fundació de l’Església en ser considerat Messies. La tradició diu que va néixer a Betlem i que fou educat en la tradició religiosa del seu poble.

o Ponç Pilat fou el procurador romà de Judea entre els anys 26 i 36 dC. Va intervenir en el procés incoat a Jesús.

o Barrabàs fou, segons l’evangeli, un delinqüent empresonat a Jerusalem, probablement per motius polítics. Però, en ocasió de la Pasqua, els jueus van demanar el seu indult.

C Pel que fa als altres noms n’hi hauria prou amb respostes com les següents:

o Judea: durant la vida de Jesús Palestina estava dividida, tant políticament com administrativament, en dues eparquies i una prefectura. La prefectura, sota el poder romà de Ponç Pilat era, Judea on hi havia les ciutats de Jerusalem, Betlem, Betània, Jericó i Emaus. Ciutats on Jesús va passar la major part de la seva vida.

o Betlem és una ciutat de Palestina que es troba al districte Jordà de Jerusalem. Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús.

o Galilea és la regió que compren la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina. La seva principal ciutat és Natzaret, on segons els indicis va viure-hi Jesús. Galilea fou el centre de la prèdica de Jesús. Els galileus eren considerats gent ignorant.

o Jerusalem és una ciutat important de Palestina. Segons la tradició, allí hi va tenir lloc el procés de Jesús.

97 Anna Baiges Jardí ______

o Fariseu és l’individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC. Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur. En matèria religiosa eren tradicionalistes i políticament nacionalistes. En l’actualitat, la paraula fariseu indica la persona que mostra una perfecció moral que no té, tot i que externament es mostra més religiós que ningú.

o Escriba era la persona versada en la llei de Moisès i el seu ofici consistia en la interpretació de les Escriptures. Quan els profetes van desaparèixer els escribes es van convertir en caps espirituals del poble jueu. Jesús, però, els considerava excessivament legalistes i model d’autosuficiència religiosa.

o La Pasqua jueva, a l’època que ens ocupa, era una festa nacional dels jueus, ja que commemorava el seu l’alliberament d’Egipte. Tenia lloc el 14 o 15 del mes de Nissan (març/abril). El ritual consistia a sacrificar un anyell (xai d’un any) i després fer el sopar pasqual, el qual també seguia tot un ritual: menjar pa sense llevat, l’anyell, herbes amargues, etc.

C El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix les orientacions que hem descrit a la presentació.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

C Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. L’ocupació romana de les terres de Palestina

C Després de la República romana va venir el període conegut amb el nom d’Imperi, durant el qual Roma va anar eixamplant cada cop més les seves fronteres. Els objectius que els romans perseguien eren de diversos tipus com: l’obtenció de bens materials, el cobrament d’impostos, drets sobre els territoris i convertir molts dels presoners en esclaus.

C L’any que va néixer Jesús la regió, com sabem, estava ocupada per l’Imperi romà, tot i que gaudia d’una relativa autonomia. Palestina estava dividida en una província romana i dues eparquies. Herodes governava en la de Galilea i el procurador romà, Ponc Pilat, dirigia Judea. Els romans destinats eren només homes (l’única dona que es veu és la muller de Ponç Pilat), militars que s’encarregaven de mantenir l’ordre públic. Podem observar que la vida d’aquests no és gens bona, Ponç Pilat ho diu en un moment, quan fa referència a la situació complicada que es vivia. Al capítol 7 parlant amb la seva dona li diu: “Judea, quin regal de casament que ens ha fet el teu pare¡”. I més tard, al capítol 19, diu: “Roma només vol pau i tributs. Jo no vull passar-me la resta de la meva vida en aquest miserable país”.

C Pel que fa a la situació dels jueus caldria distingir entre el Sanedri, una assemblea dirigida pel Summe Sacerdot –en aquest cas, Caifàs-, que la composaven sobretot rics propietaris i escribes. Roma els recolzava amb una condició, que fossin capaços d’assegurar l’ordre intern i la subordinació pacífica

98 Anna Baiges Jardí ______

en relació a l’Imperi. També hi havia una petita classe dirigent ociosa (el 5%). Però la majoria de la població eren pagesos, pescadors o artesans i portaven una existència molt mísera. Aquest grup estava en contra de l’ocupació dels romans pel fet de fer-los responsables de la seva pobresa. A part, tal com es veu al film, hi ha els patriotes, autèntics enemics dels romans, que conspiraven i lluitaven per desfer-se de la seva subjecció.

C Qualificar Pompeu d’irreverent és una mostra de la manera com els jueus vivien la seva religiositat. El temple de Jerusalem era el lloc sagrat per excel·lència i ningú no l’havia profanat, tal com ho va fer ell, tot entrant amb el seu cavall, matant els sacerdots i penetrant al sancta sanctorum.

B.2. Naixement de Jesús

C Hom pot dubtar que Jesús sigui fill de Déu, però el que no és pot negar és la seva existència històrica. No obstant, el Jesús històric no pot identificar-se amb el Jesús real, perquè la seva història només es pot recobrar utilitzant els recursos i la metodologia històrica. Per uns historiadors va ser un Messies polític que va anunciar l’arribada del regne de Déu però va fracassar. Per altres, fou un camperol de Galilea que transmetia un missatge innovador que volia acabar amb les desigualtats de l’època, tot promovent una renovació radical de les relacions socials; era un savi itinerant que s’assemblava molt als filòsofs cínics que aleshores recorrien l’Imperi. Encara d’altres, el defineixen com un profeta jueu que va desencadenar un conflicte en el sí del judaisme, la prèdica del qual anava encaminada a preparar el poble per la vinguda de Déu. En tot cas, fugint ja d’aquestes disquisicions, es pot afirmar que Jesús era un artesà especialitzat en el treball de la fusta i de la pedra, que realment va ser batejat per Joan, que els primers destinataris del seu missatge van ser les masses de camperols i artesans de Galilea, als que posteriorment se’ls van unir recaptadors d’impostos, pecadors, malalts i prostitutes, és a dir, persones marginades de la societat.

C La paraula Messies significa “ungit amb oli”, aquell que ha estat triat com a salvador del poble. Jesús va ser anomenat Messies, perquè representa, precisament, el gran alliberador del poble d’Israel.

C Per Cristianisme s’entén la religió que es basa en les doctrines i preceptes de Jesús. És una de les tres grans religions monoteistes i prové del judaisme. Entre les doctrines més fonamentals té la creença en un Messies, entès en aquest cas com l’encarnació del fill de Déu i l’alliberador de tota la humanitat.

C Malgrat alguns aspectes en comú, entre el judaisme i el cristianisme cal observar algunes diferències com: el judaisme considera que el seu llibre sagrat és l’Antic Testament, mentre que el cristianisme defensa que ho són tant l’Antic com el Nou Testament. La doctrina fonamental del judaisme és la creença en un sol Déu, creença que comparteix amb el cristianisme, però, a més, els jueus creuen que Déu va establir una aliança amb el poble d’Israel, mentre que els cristians consideren que Jesús és el salvador de tota la humanitat. Els deu manaments són acceptats tant pel judaisme com pel cristianisme, encara que amb algunes variants. Però és exclusiu del judaisme l’acte de la circumcisió, que consisteix a tallar circularment una porció del prepuci.

99 Anna Baiges Jardí ______

B.3. La vida pública de Jesús

C Jesús es va presentar públicament amb motiu del seu bateig per Joan al riu Jordà, després es va retirar al desert a fer abstinència i és allà on es produeix l’episodi de les temptacions per part de Satanàs. Quan torna del desert, comença a reunir deixebles, posteriorment anomenats Apòstols, a tenir tractes amb prostitutes (Maria Magdalena) i amb altres persones del poble baix. Tot seguit, comença a fer miracles i a predicar una nova doctrina, basada en la pau, l’amor i la fraternitat. Per la Pasqua jueva, Jesús entra triomfant a Jerusalem. La nit de la Pasqua celebra el sopar amb els seus deixebles i un d’ells (Judes Iscariot) el traeix davant del Summe Sacerdot Caifàs. Comença aleshores el judici sol·licitat pel Sanedri, que té com a mà executora Pilat, el qual no veient que hagués comès cap crim, l’envia a Herodes, aquest, no volent donar cap veredicte, el retorna a Pilat, qui finalment el condemna a instàncies del poble jueu. La condemna consisteix en la crucifixió. Després de mort i enterrat, Jesús ressuscita i mana els seus deixebles que vagin a predicar per tot el món.

C Joan el Baptista és considerat pels cristians com el precursor de Jesús, al qual va batejar. La seva activitat (prèdica i bateigs) es va produir durant el govern de

Ponç Pilat i d’Herodes. Aquest últim li tenia terror i, finalment, va manar empresonar-lo i decapitar-lo. El paper que representa a la pel·lícula és el que anuncia la vinguda de Jesús i critica la vida llicenciosa que portaven les classes dirigents (tant la política com la sacerdotal).

C No té cap importància que s’afirmi o es negui que Jesús fou un revolucionari, ja que com hem vist en respostes anteriors, la mateixa historiografia no es posa d’acord. El més important és que l’alumnat argumenti la seva tesi.

C El motiu de la condemna a mort de Jesús varia segons es pren com a referència la tradició jueva o la romana. Segons la primera, Jesús mereixia la mort per haver blasfemat, és a dir, per haver-se presentat com a Messies o rei dels jueus, en canvi, segons els romans el motiu era la sedició, o sigui, l’alçament contra l’autoritat establerta.

B.4. Els deixebles de Jesús

C Els noms dels dotze deixebles són: Pere, Andreu, Jaume i Joan, fills del Zebedeu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó el Cananeu i Judes Iscariot.

C Al capítol 25 de la pel·lícula Pere fa professió de fe a Jesús, tot dient-li: “jo no t’abandonaré mai, estic disposat a anar amb tu fins a la mort”. Jesús li contesta que abans que el gall canti dues vegades ell el negarà tres. Això és el què succeeix al capítol 26. Finalment, al 33 quan Pere i els altres deixebles estan al mar de Galilea, Jesús li diu: “Pere, m’estimes?” i sense esperar resposta li mana que pasturi els seus xais i les seves ovelles, per tal de predicar l’evangeli a tothom.

C Judes Iscariot és un jueu que, al menys, a la pel·lícula se’l veu relacionant-se amb Barrabàs com un patriota i amic dels rebels. Que això és així, ho mostra el fet que tots dos pacten que Barrabàs estarà al costat de Jesús quan aquest

100 Anna Baiges Jardí ______

entri al temple de Jerusalem, però sense exercir cap mena de violència. Però això no s’esdevé i després de la derrota dels rebels, Judes assegura a Barrabàs que obligarà Jesús a aixecar-se contra els romans. És per això que el traeix, ja que creu que quan Jesús tingui una espasa al coll es rebel·larà, però això no passa i, corsacat pel remordiment Judes es penja d’un arbre, després de la mort de Jesús.

C Qualsevol diàleg entre Jesús i els seus deixebles és il·lustratiu d’allò que vol ensenyar.

B.5. El sermó de la muntanya

C Caldria que l’alumnat disposés, per escrit, de les benaurances, per tal que en pugui donar la seva opinió. Però, en tot cas haurien de ser capaços d’exposar l’actitud de Jesús defensant els més desvalguts, els marginats, la qual cosa va provocar la irritació dels dirigents jueus.

C Qualsevol de les interpel·lacions pot ser bona. Recordem breument les que es diuen després del sermó de la muntanya: sobre com aconseguir la vida eterna, qui és el proïsme, sobre si és el Messies, si és contrari als profetes, sobre les seves relacions amb persones marginades, sobre com comportar-se, com mostrar la fe, sobre els falsos Messies i sobre la seva filiació respecte a Déu.

C El Parenostre, l’oració que Jesús va ensenyar als seus deixebles, consta d’una salutació, tres benediccions i quatre peticions. La salutació diu: “Pare nostre que ets al cel”, indica que qui prega es reconeix fill de Déu (pare), però no només ell sinó tots els cristians (nostre), que reconeixen el cel com una manera d’estar. Les tres benediccions són: “santificat sigui el teu nom”, “vingui a nosaltres el teu regne” i “facis la teva voluntat així a la terra com en el cel”. Les quatre peticions són: “doneu-nos el nostre pa de cada dia”, “perdoneu les nostres culpes com nosaltres perdonem els que ens ofenen”, “no ens deixis caure en la temptació” i “deslliura’ns de qualsevol mal”. L’expressió final “amen” significa “així sigui”.

C La resposta a aquesta pregunta és també indiferent, ja que el què val és la bona ’argumentació.

B.6. Religiositat romana versus religiositat cristiana

C En aquest episodi el procurador Ponç Pilat diu a Luci que, havent recorregut tota la ciutat de Jerusalem, no hi ha vist ni estàtues ni senyeres del Cèsar pels carrers, a la qual cosa, Luci contesta: “els jueus només tenen un Déu, la seva llei prohibeix representar qualsevol imatge (...). La seva llei és la seva religió”. Pilat mana posar efígies de Tiberi per tot arreu, però sobretot a les columnes del temple, la qual cosa provoca que Joan el Baptista els acusi de pagans i profetitzi la caiguda de l’imperi idòlatra.

C Afirmar que pels jueus “la seva llei és la seva religió”, significa que fou directament Déu qui va donar a Moisès les “taules de la llei”, on es troben escrites qüestions relatives a creences morals, ritus i l’ordenament civil del poble. També és cert que en aquella època els jueus havien de lluitar contra els

101 Anna Baiges Jardí ______

costums religiosos de caire hel·lenístic, que predominaven sobretot entre les élites regnants, i contra el culte romà a l’emperador.

C El món que veiem a la pel·lícula és el de les monarquies hel·lenitzants, que, des del punt de vista religiós, es caracteritzen pels cultes orientals, però filosòficament existeixen moltes diferències entre la mentalitat hel·lenística i el cristianisme, algunes de les quals són: S Visió cíclica del temps pels grecs, visió lineal pels cristians. S El concepte de mal per l’hel·lenisme equival a ignorància, mentre que pel cristianisme és pecat. S El món hel·lenístic és politeista, mentre que el cristianisme defensa el monoteisme. S La veritat es troba per als hel·lenistes en el propi món, mentre que per als cristians la veritat ha de ser revelada per Déu, per tant, l’única veritat és la veritat divina. S El concepte de resurrecció era desconegut per als grecs, mentre que els cristians el defensaven.

S El summe sacerdot Caifàs té una relació ambivalent amb Jesús, ja que, per una banda és el jueu que es presenta com a Salvador, però per l’altra és el provocador de grans avalots. En canvi, Caifàs manté una bona relació amb els romans, ja que, com s’ha dit, l’élite sacerdotal mantenia estrets contactes amb ells.

B.7. La presència del pare

S Jesús parla de Yahvé, el Déu del monoteisme jueu, però l’enriqueix fent referència a una relació personal amb aquest Déu, una relació que es basa en la imatge del pare, d’un pare que és el de la tradició mediterrània, una tradició patriarcal. D’acord amb aquesta tradició, el pare ha d’ocupar-se del seu fill, tot alimentant-lo, educant-lo, protegint-lo i ajudant-lo. Aquesta és la imatge que Jesús dóna de Déu i la que ell mateix s’atorga, fixem-nos sinó en les curacions dels malalts. Per una altra banda, aquest pare no és autoritari sinó que perdona, es compadeix, és generós, pacient i integra els de fora de la família. D’aquesta manera es comporta també Jesús amb els malalts, les prostitutes, els pecadors, etc.

S Per la filosofia, Déu és una realitat sobrenatural que es troba per damunt dels éssers. Durant la filosofia medieval se li donaran els atributs d’omnipotent, omniscient, ésser suprem, etc.

S El primer manament dels cristians diu : “estimaràs el senyor, Déu teu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment i al proïsme com a tu mateix.” Aquest és un manament d’amor, al qual subordina la resta de normes religioses i morals. Cal analitzar que aquest manament d’amor no només fa referència a Déu, sinó també a tota altra persona, sigui amiga o enemiga.

S La resposta a aquesta pregunta és indiferent, el més important és justificar-la.

102 Anna Baiges Jardí ______

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

S Pel que fa als textos dels filòsofs, Les respostes que donarem no són cap solucionari, sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments, tal com hem dit a la primera unitat.

C.1.A. La Roma Imperial

S L’Imperi romà va consistir en un sistema polític en el que el poder estava en mans d’una sola persona, l’emperador. Aquest període va des d’August fins a la dinastia dels Antonins. La seva aparició va ser deguda al fet que les institucions republicanes estaven pensades per governar una ciutat, però no un territori tan gran com el que havia conquerit Roma. Aquesta forma de govern es caracteritza pel fet que en l’emperador es concentren tots els poders: és el cap de l’exèrcit, mana sobre les noves províncies conquerides i encara no pacificades, però quan això s’esdevé, s’anomena un prefecte o procurador, tal com passa a la pel·lícula.

S Abans de l’imperi a Roma hi havia un sistema polític clarament aristocràtic, anomenat República, que consistia en un govern basat en assemblees populars o comicis, els magistrats i el Senat. Les primeres consistien en la reunió de tots els ciutadans per intervenir en els assumptes polítics. Els segons eren triats pels comicis i desenvolupaven tasques concretes com: presidir l’exèrcit (cònsol), administrar justícia (pretor), elaborar llistes de ciutadans per distribuir-los en centúries (censor), administrar la hisenda de l’Estat (qüestor) i defensar els interessos dels plebeus (tribú de la plebs). Finalment, el Senat, s’ocupava de diverses qüestions com: assessorar els magistrats, ratificar els acords de les assemblees populars, negociar amb els estats estrangers, etc. Estava format pels caps de les famílies patrícies.

S Tiberi (Roma 42 aC – Capri 37 dC) fou emperador romà, després d’haver estat tribú i cònsol. El seu mandat va tenir dues etapes ben diferents entre si: la primera, que va durar 10 anys, es va caracteritzar per la prosperitat, donada la seva excel·lent administració. La segona, fou una època plena de terror i disbauxa.

S Quan el poder va ser detentat per una sola persona van acabar-se les discòrdies. Aquest període és conegut amb el nom de “pax romana” i es va caracteritzar per una etapa de prosperitat, d’esplendor cultural, d’eixamplament de les fronteres, de gran activitat econòmica i per estendre la cultura romana a totes les províncies.

C.2.A. L’hel·lenització de Roma

S El fet que els romans van deixar-se influir per la cultural grega el trobem en que els romans més cultes van creure que la cultura grega era una cultura superior, per això educaven els seus fills amb professors grecs que els ensenyaven a llegir i escriure en aquesta llengua.

103 Anna Baiges Jardí ______

S Els valors que l’hel·lenisme defensava eren el cosmopolitisme i l’ecumenisme. Cosmopolitisme significa considerar l’ésser humà ciutadà el món, sense distinció de races ni de nacionalitats. L’ecumenisme és sinònim d’universal i l’hel·lenisme, que s’havia estès per totes les terres conquerides, volia caracteritzar-se per la unitat de totes elles.

S Que August va ser qui va portar a terme l’hel·lenització d’una manera més àmplia vol dir que fou a l’època del seu regnat quan la cultura va conèixer la seva època daurada, amb autors com Titus Livi, Virgili, Horaci, etc.

C.3.A. L’Acadèmia platònica: Ciceró

S El concepte eclecticisme significa un mètode que consisteix a mesclar teories de diferents sistemes, tot prescindint d’allò que pugui ser incompatible.

S En aquest text es veu reflectit en el fet que, en parlar de les diverses teories, Ciceró diu que accepta les de diversos filòsofs com: els estoics, Aristòtil i Plató. Dels primers copia la teoria ètica de la virtut. Del segon accepta que els béns externs també ens poden donar la felicitat. De l’últim manlleva que les nocions ètiques són innates. També se’ns diu que rebutja teories d’altres pensadors com Epicur, de qui no vol acceptar que el món estigui format per àtoms i forces cegues que els uneixen i separen.

S Segons diu Ciceró al text, la religió popular té un paper important, perquè és bona per al poble. Tot i així, fa una crítica despietada al politeisme antropomorf i defensa un estudi rigorós de la divinitat, ja que per ell la religió s’ha de basar en la natura i en la raó. Considera que la religió formava part de l’anàlisi filosòfica pel seu lligam amb la moral i la responsabilitat personal. Tot i que, de vegades, s’ha dit que Ciceró va ser un precursor de la religió cristiana sembla que la seva forma de veure la religió estava força allunyada del cristianisme i no només per raons cronològiques.

S Qualsevol títol que fes referència a “l’eclecticisme filosòfic de Ciceró” és acceptable.

C.4.A. L’epicureisme: Lucreci

S La gent venera els déus, segons Lucreci, per dues raons: la primera fa referència a la seva representació, tant en somnis com desperts, d’uns éssers immortals, immutables, omnipotents i formosos. La segona té relació amb la dificultat per explicar-se els moviments dels cossos celestes. Així, els déus serien capaços de donar explicació als fets naturals i humans.

S A la Roma imperial la vida religiosa consistia en un conjunt de creences que tenien la seva expressió externa en un conjunt d’institucions i de rituals. Aquesta forma religiosa era controlada per les autoritats polítiques que, al seu torn, eren també sacerdots. Però realment, qui estava per sobre de tot era l’emperador, que era qui nomenava els càrrecs religiosos i qui va manar estendre el seu culte per tot l’Imperi, d’aquesta manera es volia assegurar la lleialtat de tothom. Això és el que es veu a la pel·lícula quan Ponç Pilat mana posar les efígies de l’emperador Tiberi a la columnata del temple i també quan Caifàs li diu a Pilat que l’emperador nomena el càrrec de Summe Sacerdot.

104 Anna Baiges Jardí ______

S Pels filòsofs epicuris, i Lucreci n’és un, la felicitat consisteix en l’absència de dolor i en el gaudi del plaer. La serenitat (ataraxia) és el mateix que tranquil·litat d’esperit o absència de pertorbacions espirituals.

S “La vertadera pietat consisteix a aconseguir la serenitat”, seria un títol adequat, per bé que qualsevol que anés en aquesta direcció és acceptable.

C.5.A. L’estoïcisme: Sèneca

S Per Sèneca la saviesa consisteix a no allunyar-se de la natura de les coses, Sèneca és conscient de les dificultats que comporta adequar-se a la natura, per això diu que la virtut, en sentit estricte, només es dóna en el savi, que és l’únic que, dominant les passions, se sotmet lliurement a l’ordre de l’univers.

S La vida feliç s’aconseguirà, segons ell, si es viu d’acord amb la natura racional de l’ésser humà, és a dir, si l’ànima s’allunya de les passions, si sap adaptar-se a les circumstàncies, si no és esclava de la fortuna, etc.

S Quan Sèneca critica els plaers i els gaudis mesquins fa referència als epicuris, perquè entén que aquests feien referència a plaers del cos, tot i que això no ho defensessin.

S Els títols haurien d’anar en la línia de: “l’harmonia i la pau ens vindran si vivim d’acord amb la naturalesa humana”.

C.6.A. Una nova religió: el cristianisme

S Quan Jesús utilitza la paràbola del bon pastor, aquell que dóna la vida per les seves ovelles, vol significar que ha vingut al món per donar la seva vida pels altres.

S L’afirmació que fa referència a estimar els enemics forma part del manament sobre l’amor que Jesús posa com a primer. És important remarcar que l’estimació a l’enemic no era només una proposta espiritual, sinó quelcom vigent en una època plena de convulsions, per la qual cosa era també recomanada per filòsofs com els estoics.

S La resposta, per ser vàlida, ha d’estar argumentada o basada en el text, on estableix la metàfora del metge, el qual s’ocupa dels malalts i no de les persones sanes.

S Qualsevol títol que anés en la direcció d’afirmar que “el diàleg forma part de la doctrina de Jesús” seria vàlid.

105 Anna Baiges Jardí ______

C.7. A. L’Apologisme: Tertulià

S Els profetes eren uns personatges que van fer evolucionar el sentit religiós del poble hebreu, ja que es dirigien al poble en nom de Yahvé per tal de mantenir viva la fidelitat entre aquest i el poble, però advertint als jueus que la fidelitat rau tant en la pregària com en la pràctica de la justícia. Al mateix temps que predicaven aquestes doctrines, mantenien l’esperança que arribaria un Messies, un enviat de Déu, per tal que s’establís el regne de Déu al món.

S Una de les profecies més conegudes és la Daniel, que parla de la vinguda del Messies, de la seva mort i de la destrucció de Jerusalem, diu així: “Setanta setmanes estan fixades sobre el teu poble (...) per tal d’expiar la iniquitat i portar la justícia (...). Al cap de setanta dues setmanes, serà mort un Ungit, encara que no hi hagi res en contra seva. El poble d’un cap que vindrà, destruirà la ciutat i el santuari ....”

S En aquest text, Tertulià considera que la filosofia ha de ser esclava de la religió, perquè els filòsofs no han fet res més que beure en la font dels profetes i, a més, s’han embrancat a parlar de qüestions relatives a Déu que no tenen res a veure amb la religió, com ara: essència, existència, residència, etc.

S “Els filòsofs s’han apropiat de la doctrina de l’Antic i del Nou Testament”, seria un títol apropiat.

C.8.A. El Neoplatonisme: Plotí

S Segons aquest text, entre la realitat suprasensible i el món sensible hi ha la intel·ligència i l’ànima del món.

S Tant la intel·ligència com l’ànima del món es produeixen, segons Plotí, a causa de la sobreabundància. Plotí, representant del neoplatonisme, no va acceptar el concepte cristià de creació, però va reflexionar profundament sobre l’origen de la realitat i la seva relació amb el seu últim fonament. La solució per la qual va optar va ser l’emanació, tot emana de l’U, degut a la seva sobreabundància.

S Tornem a repetir que la resposta a la pregunta és indiferent, el que compta és la seva argumentació.

S Si busquem un títol adequat, hauria de girar al voltant de: “el pas de la unitat a la pluralitat”.

C.9.1.A. Raó i fe

S Les qüestions relatives a la doctrina de la salvació en la pel·lícula són moltes i totes fan referència a que la gent se salvarà si segueix els manaments de Jesús. La salvació no és del cos sinó de l’esperit i, per això, el cristianisme defensa la resurrecció, anar més enllà de nosaltres mateixos, i la creença en Déu, fonament immutable i etern de tota veritat.

S Issaies ens dóna aquest consell, perquè segons ell, hem de començar creient, per, a posteriori, entendre allò que creiem.

106 Anna Baiges Jardí ______

S Segons la doctrina d’Agustí la fe va aparellada amb la creença i la raó amb la comprensió.

S “Col·laboració entre fe i raó”, seria un títol orientatiu.

C.9.2.A. El coneixement de la veritat

S La influència de Plató en Agustí la podem trobar en la consideració de les Idees com a Formes, en que aquestes són immutables, eternes i conegudes per la raó.

S Els sentits no són el camí adequat per arribar al coneixement de la veritat, perquè la veritat es troba a l’interior de l’ésser humà.

S L’expressió “transcendeix-te a tu mateix” significa anar més enllà.

S Un títol orientatiu podria ser: “el coneixement vertader de les idees es troba en el nostre interior”.

C.9.2.B. La consciència del propi ésser

S L’argumentació d’Agustí va dirigida als escèptics, que neguen tota possibilitat de coneixement, donat que podem errar. Per això argumenta, “si m’erro, existeixo. Perquè qui no existeix, tampoc pot enganyar-se”.

S La segona demostració, referent a l’afirmació “sé que existeixo”, també es troba en el text i diu: “ Així doncs, com que encara que m’enganyés, seria jo qui m’enganyaria, no hi ha cap dubte que no m’enganyo quan conec que existeixo. Se’n segueix, efectivament, que tampoc no m’enganyo quan conec que conec.

S La tercera tesi d’Agustí està relacionada amb l’amor que suposa existir i saber que s’existeix. Diu el text: “I quan estimo aquestes dues coses, aleshores a aquelles coses que conec, els afegeixo (...) l’amor mateix.

S L’estimació per l’existència i pel coneixement de l’existència és un títol vàlid.

C.9.3.A. Déu

S La intel·ligència no seria sàvia si no fos per l’existència de la veritat, gràcies a la qual la intel·ligència ho jutja tot.

S La demostració diu: Déu existeix, perquè si hi ha alguna cosa més excel·lent és, precisament, Déu. I si no la hi ha, la mateixa veritat és Déu. Que hi hagi, doncs, o no alguna cosa més excel·lent no podràs negar que Déu existeix.

S Qualsevol tesi que digués alguna cosa similar a “Déu existeix i és la causa de les nostres veritats” seria adequat.

107 Anna Baiges Jardí ______

C.9.3.B. L’ànima humana

S La funció de l’ànima racional és conèixer les idees a través de la ment o raó, que és com un ull seu, interior i espiritual.

S No totes les ànimes racionals poden conèixer les idees, perquè només ho poden fer les que són santes i pures i les que s’apropen a Déu a través de la caritat. S Aquesta expressió significa que, per tal que el coneixement humà sigui vertader, cal el contacte entre l’ànima i Déu, a través de la teoria de la Il·luminació. Segons Agustí, les idees immutables es troben a l’ànima, gràcies al fet que Déu, que es qui les posseeix, les participa a la ment humana, però l’ànima només pot captar la veritat si és il·luminada per Déu.

S Qualsevol títol que faci referència al “coneixement de les idees a través de l’ànima racional” seria adequat.

C.9.4.A. La creació

S Les idees eternes són una transposició de les idees platòniques, que es troben a l’ésser de Déu. Aquestes idees són els models a partir de les quals Déu crea el món.

S La creació és un acte voluntari i lliure de Déu que, tenint com a model les idees eternes, crea del no res tot el que existeix, el que ha existit i el que existirà.

S En l’acte mateix de la creació Déu va establir un pla que consistia a crear tots els éssers, des de bon principi, però com a gèrmens que després s’anirien desplegant en el temps.

S “Un acte voluntari de Déu crea el món a partir del no res i tenint com a model les idees eternes”, és un títol adequat.

C.9.4.B. El mal

S El mal no és una realitat objectiva, perquè es defineix com l’absència del bé. És dóna quan l’ànima és plena d’imperfeccions, que no són res més que privacions dels béns naturals.

S El mal no es dóna sense el bé, perquè, segons Agustí, quan el mal es guareix, les imperfeccions ja no existeixen sinó que han estat foragitades.

S Agustí considera que les imperfeccions de l’ànima són similars a les malalties i nafres que té el cos i de la mateixa manera que quan volem guarir-nos d’aquestes malalties, intentem fer-les desaparèixer, el mateix succeeix amb l’ànima.

S Un títol adequat giraria al voltant de: “el mal consisteix en la privació del bé”.

108 Anna Baiges Jardí ______

C.9.5.A. La ciutat de Déu

S L’home instruït en la santa església ha de saber: d’on som ciutadans, cap on anem, que la causa del nostre camí és el pecat i que l’objectiu és la remissió d’aquest pecat, per tal que la gràcia de Déu s’instal·li en nosaltres.

S El fet que les dues ciutats estiguin corporalment mesclades i espiritualment separades és perquè dins de la ciutat terrenal hi ha moltes persones totes iguals corporalment, però diferents espiritualment, de manera que alguns són justos però d’altres pecadors. S Jerusalem és l’analogia de la ciutat de Déu, perquè fou la ciutat escollida per ell per tal que els descendents d’Abraham hi regnessin en pau, mentre que Babilònia ho és de la ciutat terrenal, perquè justament a l’època d’Abraham era la ciutat del pecat.

S Si el títol fes referència a “l’existència de dues ciutats” es podria donar per vàlid.

C.9.5.B. La Ciutat de Déu

S Per Agustí, “introspecció” significa entrar dins de la nostra ànima i així ser il·luminats per Déu per tal de conèixer les idees eternes.

S La defensa d’Agustí consisteix a negar que la caiguda de l’Imperi romà va ser deguda al fet que l’emperador Constantí adoptés oficialment el cristianisme.

S Segons el text, hi ha un procés pel que fa a les dues ciutats. Aquest procés passa per tres fases. La primera es dóna quan les dues ciutats estan barrejades, la segona, quan gràcies a Abraham, Israel va emprendre el camí assenyalat per Yahvé, tot dirigint-se a Jerusalem i la tercera quan apareix el cristianisme i, gràcies a ell, les dues ciutats s’harmonitzen.

S “La modernitat d’Agustí pel que fa a la teologia de la història”, seria un títol adequat.

109 Anna Baiges Jardí ______

BIBLIOGRAFIA

BROWN, P. Agustin. Madrid. Ed. Acento, 2001. CICERÓ, M.T. La adivinación. El hado. Barcelona. Ed. Orbis, 1985. CICERÓ, M.T. Del supremo bién y del supremo mal. Madrid. Gredos, 1987. DD.AA. Historia de las civilizaciones. Salamanca. Ed. Anaya, 1975. LUCRECI. De la naturaleza de las cosas. Barcelona. Ed. Orbis, 1994. PLOTÍ, Enneadi. Milán. Mondadori, 2002. SAN AGUSTÍ. Enarraciones sobre los Salmos, Madrid. Editorial Católica, S.A. 2000. SAN AGUSTÍ. La Ciudad de Dios. Madrid. Biblioteca Autores Cristianos, 2000. SAN AGUSTÍ. Confesiones. Madrid. Alianza Editorial, 1999. SÈNECA, L. A. Tratados morales. “A Galión, sobre la vida bienaventurada”. Madrid. Ed. Espasa Calpe, Col. Austral, 1972. SENECA, L.A. Cartas a Lucilio. Barcelona. Ed. Juventud, 2000. SÈNECA, L.A. Sobre la felicidad. Madrid. Alianza Editorial, 2004. TÀCIT, Anales. Madrid, Alianza, 1993. TERTULIÀ, De les creences dels cristians, a J. Marias. La filosofia en sus textos. Barcelona. Ed. Labor, 1950. VALVERDE, J. M. Vida y muerte de las ideas. Barcelona. Ed. Planeta, 1980.

FILMOGRAFIA

Al dossier de l’alumne/a presentem un seguit de pel·lícules, però podríem pensar en tenir-ne un altra com a referència a la caiguda de l’imperi romà.

S La caiguda de l’ Imperi romà, The Fall of de Roman Empire, La caida del imperio romano

1964. EE.UU. 165 minuts. Director: Anthony Mann. Intèrprets: Sofia Loren, Stephen Boyd, James Mason, Christopher Plummer, Alec Guinnes, Anthony Quayle, Omar Sharif.

SINOPSI: La pel·lícula narra els darrers dies de l’emperador i alhora filòsof Marc Aureli en un context de guerres i disputes per la conquesta de l’Imperi romà per part dels bàrbars i els exèrcits rebels d’Orient. És, doncs, una reflexió sobre la disputa pel poder i les reflexions filosòfiques de Marc Aureli sobre el valor del coneixement i la mort.

ALGUNS WEBS http://www.xtec.es/cgi/mediateca_crp?NU=ARTA0362 Aquest web ens diu que la pel·lícula està a la nostra disposició als centres de recursos. http://publicaciones.ua.es/LibrosPDF/84-7908-466-9/03Historia-cine.pdf Una anàlisi d’aquesta pel·lícula feta per José Uroz i publicada per la Universitat d’Alacant en edició electrònica. http://www.uch.ceu.es/caleidoscopio/numeros/cinco/piquer.htm Una altra anàlisi, feta per José Miguel Piquer, professor de Dret Romà a la Facultat de Ciències Socials i Jurídiques de la Universitat Cardenal Herrera-CEU de València. http://www.mercaba.org/Filosofia/Medieval/agustin_de_hipona_00.htm Una explicació de l’activitat filosòfica i teològica d’Agustí.

110 Anna Baiges Jardí ______

8.7. ANNEX G:

EL NOM DE LA ROSA I LA FILOSOFIA MEDIEVAL

111 Anna Baiges Jardí ______

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula El nom de la rosa de Jean Jacques Annaud, una bona reconstrucció de l’Edat Mitjana, per treballar la unitat, anomenada La filosofia a l’època medieval, el guió de la qual és el següent:

1. L’Edat Mitjana 2. Raó i fe a l’Edat Mitjana 3. Occam 3.1. El principi d’economia 3.2. Tot el que existeix és singular 3.3. Coneixement intuïtiu 3.4. Nominalisme 3.5. Voluntarisme 3.6. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

La pel·lícula ens serveix per treballar l’Edat mitjana en general, centrant-nos en el tema de la relació entre raó i fe i la filosofia d’Occam. En concret: la possibilitat del coneixement, el principi d’economia i la separació entre poder temporal i espiritual, la resta d’aspectes hi són perquè formen part del contingut de tot el pensament medieval.

És normal, per tant, que les activitats que es plantegen al voltant d’aquest tema tinguin a veure amb el guió que hem establert. D’aquestes activitats n’hi ha unes que fan referència a la pel·lícula i d’altres als autors amb qui l’hem vinculat. Per això, presentem un seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra de l’autor, encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.

Els objectius d’aquesta unitat són:

S Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord amb les activitats proposades.

S Resumir les característiques socials i culturals que van condicionar el pensament filosòfic d’aquesta època.

S Explicar amb claredat la concepció sobre la relació entre raó i fe a l’edat mitjana.

S Conèixer el principi d’economia d’Occam.

S Exposar clarament la teoria del coneixement d’Occam.

S Copsar amb detall les teories sobre la separació entre el poder temporal i l’espiritual.

S Comprendre i analitzar críticament els textos.

S Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.

112 Anna Baiges Jardí ______

El nom de la rosa; Le nom de la rose; El nombre de la rosa21

Génere: Intriga País: França, Itàlia i Alemanya Any: 1985 Direcció: Jean Jacques Annaud Intérprets: Sean Connery (Guillem de Baskerville), F. Murray Abraham (Bernardo Gui), Christian Slater (Adso de Melk), Michael Lonsdale (L’abad), Elia Baskin (Severino), Ron Perlman (Salvatore), Feodor Chaliapin Jr. (Jordi de Burgos), William Hickey (Ubertino da Casale), Valentina Vargas (la noia), Volker Prechtel (Malaquies) i Helmut Qualtinger (Remigi da Varagine). Productor: Bernd Eichinger Guió: Jean Jacques Annaud i Umberto Eco Fotografia: Tonino delli Colli, A.I.C. Música: James Horner Duració: 126 minuts Qualificació: no recomanada per menors de 13 anys

Sinopsi: Durant el segle XIV es produeixen una sèrie de crims en una abadia benedictina, on hi ha d’haver una trobada entre una delegació papal i una de franciscans. Guillem de Baskerville, un dels franciscans, porta a terme una investigació per tal de resoldre els fets. Tot sembla apuntar a que la biblioteca és el punt clau per resoldre el misteri dels crims.

21 La caràtula i el repartiment s’han extret de: http://es.movies.yahoo.com/db/f/1/1/111870.html

113 Anna Baiges Jardí ______

A. EXPLORACIÓ DEL FILM22

A. 1. Full d’observació

 Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeu recercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altres edicions de la pel·lícula.

 Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes de la pel·lícula:

o Disseny d’interiors

C Descriviu l’interior de la cel·la on s’hostatgen els dos protagonistes de la pel·lícula. C Compareu aquesta descripció amb la del lloc on l’abad anuncia a Guillem de Baskerville que arriba Bernardo Gui. C Fixeu-vos en l’interior de la biblioteca. Per què l’han dissenyat així? C Destaqueu alguns elements de la farmàcia o herboristeria.

o Vestuari

C Exposeu com és l’hàbit dels franciscans i el dels benedictins. C Quins elements específics porta l’abad? Per què creieu que els porta? C Compareu els hàbits dels monjos amb el vestuari dels delegats del Papa. C Relacioneu la manera de vestir dels monjos amb la dels camperols.

o Banda sonora

C Parleu de la música que acompanya la pel·lícula. C Fixeu-vos amb els sorolls, i altres sons: detalleu-ne alguns. C Tenen el mateix pes els sorolls i els sons que la música? Per què? C Què ens vol donar a entendre el compositor amb la banda sonora?

 A qui corresponen aquests noms propis?

o Aristòtil o Michele da Cesena o Ubertino da Casale o Joan XXII

22 A Cinema i Filosofia del Grup Embolic, Edicions de la Magrana hi ha una anàlisi del film que, tot i no coincidir amb la nostra, pot resultar interessant de consultar.

114 Anna Baiges Jardí ______

o Apocalipsi  A què corresponen aquests altres noms?

o Franciscans o Benedictins o Dominicans o Inquisició o Heretgies

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessant especialment? Quin? o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina? o Quines preguntes et planteja? o Quins són els temes que tracta la pel·lícula? o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic? o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna obra literària? o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?

115 Anna Baiges Jardí ______

B. ELS TEMES DEL FILM

B 1. La baixa Edat Mitjana

Els fets que narra la pel·lícula tenen lloc al novembre de 1327, és a dir, el període anomenat Baixa Edat Mitjana, que va des dels inicis del segle XI fins al segle XV. En el segle XIV es produeixen grans dificultats com la fam, la guerra i la pesta. La fam fou deguda al desequilibri entre el què es produïa i el creixement de la població. La guerra, anomenada dels Cent Anys, va consistir en un enfrontament entre França i Anglaterra. La pesta, coneguda com Pesta Negra, va acabar amb la tercera part de la població europea.

C En què va consistir la guerra dels Cent Anys? C Explica algun episodi de la pel·lícula on es vegi clar la fam que assotava Europa. C Fes un resum del què va suposar la Pesta Negra.

B.2. El monestir

L’acció de la pel·lícula passa en un monestir. El monestir o abadia era, en principi, un feu, amb les seves terres i els seus vassalls i amb dependències al voltant d’una Església. Era dirigit per un Abad però a més hi havia d’altres càrrecs com: el tresorer que controlava els comptes, el cillerer que s’encarregava d’administrar tot el que produïen les terres del domini, del celler i del rebost, l’almoiner, el sagristà, etc.

C Descriu quina impressió fa el monestir quan hi arriben Guillem de Baskerville i Adso de Melk, tinguis en compte la boira, la brutícia i la foscor. C Quins edificis hi ha en aquest monestir? C Descriu el personatge de l’Abad, tant des del punt de vista de la seva indumentària com des del punt de vista psicològic. C Què en penses de Remigio da Varagine, el cillerer?

B.3. La manera de viure al monestir

La vida al monestir es caracteritza per viure en comú, allunyats de la societat i d’acord amb una regla i uns vots. La regla monàstica per excel·lència és la benedictina que es basa en la màxima “ora et labora” (prega i treballa), per això els monjos han de pregar, treballar i estudiar. Els vots que feien els monjos eren de tres classes: castedat, pobresa i obediència.

El monestir de la pel·lícula és un centre neuràlgic del saber, per això hi trobem la biblioteca més gran de la cristiandat, un lloc de referència per a especialistes en Aristòtil, filòsofs àrabs, pares de l’església, etc. I, per això, també hi trobem un gran estol de copistes, traductors i il·lustradors, a més del bibliotecari.

C La jornada d’un monestir està dividida segons les hores litúrgiques, així ho veien a la pel·lícula, com es diuen aquestes hores? C Com es reflecteixen els vots de castedat, pobresa i obediència a la pel·lícula? C Quin paper feien el bibliotecari, els traductors, els copistes i els il·lustradors en un monestir? C Quin efecte et produeix la biblioteca on accedeixen finalment Guillem i Adso?

116 Anna Baiges Jardí ______

B.4. Les Ordes religioses

L’Abadia on transcorre l’acció és benedictina però hi arriben franciscans, Guillem n’és un, però també hi ha dominicans. Estem parlant d’ordes religioses, d’entre les quals cal destacar les que s’anomenaven mendicants, que tenien els següents objectius: la reconquesta espiritual del món i derrotar l’heretgia. Les dues ordes mendicants més importants van ser: els dominicans i els franciscans. Els primers exercien tasques diplomàtiques, universitàries, judicials i legislatives, mentre que els segons s’ocupaven de la catequesi i de les missions. Els franciscans van a l’abadia per trobar-se amb els delegats del papa Joan XXII i així solucionar les seves postures contraposades; hi ha el perill que siguin declarats heretges per dues raons: la seva defensa de la pobresa del clergat i la de la separació de poders entre el Papa i l’Emperador.

C D’entre els benedictins destaca, a més de l’Abad, Jordi de Burgos analitza el seu comportament. C Quines són les característiques intel·lectuals de Guillem de Baskerville? C Quina diferència hi ha entre Ubertino da Casale i Guillem de Baskerville? C Busca informació sobre els dominicans.

B.5. Les heretgies

Sabem que la Baixa Edat Mitjana fou una època de grans terratrèmols socials i culturals. Davant d’aquesta situació, l’espiritualitat va estar marcada per la recerca d’una experiència directa amb Déu, a través del misticisme, de l’èxtasi i la lectura personal de la Bíblia. D’entre les heretgies més importants hi va haver la dels càtars, però a la pel·lícula es parla dels dulcinistes. Umberto Eco narra que Ubertino explica a Adso la història de Fra Dulcino.

S Què és una heretgia? S Llegeix a la novel·la d’Eco la història de Fra Dulcino, que es troba en el capítol que correspon al tercer dia, després de completes. S Fes un resum de la seva heretgia. S En quins punts de la pel·lícula es presenta aquesta forma de pensar?

B.6. La Inquisició

La Inquisició era un tribunal religiós que s’encarregava de vetllar per la puresa de la fe i per lluitar contra les heretgies. Un antecedent d’aquest tribunal el trobem al segle XII quan el concili de Tours va establir que les autoritats eclesiàstiques havien de buscar els heretges que hi hagués en el seu territori. Però, qui de debò va posar inquisidors permanents en els territoris fou el Papa Gregori IX. Els inquisidors tenien unes competències determinades, un procediment a seguir i unes penes a imposar. Pel que fa a les competències, la primera era l’heretgia, a la qual seguien la blasfèmia, la bruixeria, l’adulteri, etc. El procediment a seguir era tenir en compte la denúncia feta prèviament per, després, interrogar l’inculpat, torturar-lo i empresonar-lo. Un cop l’inculpat era reconegut culpable, es convocava un jurat format pels diversos estaments per tal que escoltés la sentència de l’Inquisidor. La pena consistia a ser cremat públicament.

117 Anna Baiges Jardí ______

S Relata els moments de la pel·lícula en què es produeix l’arribada dels membres de la Inquisició. S Qui és Bernat Gui? Va existir realment?

S Valora l’actitud de Bernat Gui al llarg de la pel·lícula. S Et sembla que la sentència als suposats heretges i a la suposada bruixa és imparcial? Per què?

B.7. La indagació de Guillem de Baskerville

Guillem de Baskerville arriba a l’abadia per intervenir en la discussió amb els delegats del Papa respecte al tema de la pobresa del clergat, però ben aviat els seus interessos s’orienten cap a una altra finalitat. A petició de l’Abad, intenta resoldre la cadena de morts que han torbat la vida dels monjos de l’abadia. Per realitzar aquesta tasca compta amb l’ajut del seu novici Adso.

S Relata la conversa entre Adso i Guillem al capítol 2 de la pel·lícula. A quina conclusió arribes? S Al capítol 5, quan Guillem i Adso passegen pels voltants de l’abadia, Guillem va més enllà de l’observació i planteja una hipòtesi en relació a la mort d’Adelmo, quina és? S Al capítol 9 Guillem segueix la investigació, tot buscant indicis de proves i en parla amb Adso. Resumeix la conversa. S Quins indicis porten Guillem a pensar que la resposta a les morts es troba en un llibre? S Al capítol 26 l’inquisidor diu el veredicte i demana a l’Abad i a Guillem que ratifiquin la sentència. Guillem parla de les seves deduccions lògiques, quines són?

B. 8. El tema del riure i Aristòtil

Al capítol 9 Guillem i Adso entren al scriptorium i degut a un fet banal (Berengario puja damunt d’un escambell per por a un ratolí) s’inicia una discussió entre Jordi de Burgos i Guillem sobre el riure, al capítol 29 tots dos segueixen aquesta discussió. El tema del riure està lligat amb un llibre d’Aristòtil, el llibre segon de la Poètica, que segons Jordi no ha existit mai i segons Guillem s’ha perdut. Però aquesta no és l’única vegada que es fa referència a Aristòtil.

S Quina és l’actitud de Guillem al capítol 9 quan s’enfronta amb Jordi? S Reprodueix la discussió entre Guillem i Jordi al capítol 29. S Què representa la figura d’Aristòtil dins el pensament filosòfic de la Baixa Edat Mitjana? S Com expliques la següent frase d’Adso: “el meu mestre creia en Aristòtil, en els filòsofs grecs i en les facultats de la seva pròpia i admirable intel·ligència lògica.”?

118 Anna Baiges Jardí ______

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB GUILLEM D’OCCAM

1. L’Edat Mitjana 2. Raó i fe a l’Edat Mitjana 3. Occam 3.1. El principi d’economia 3.2. Tot el que existeix és singular 3.3. Coneixement intuïtiu 3.4. Nominalisme 3.5. Voluntarisme 3.6. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

C. 1. L’Edat Mitjana

L’edat mitjana, segons la divisió del temps aplicada a la civilització occidental, es va iniciar el segle V, després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, i va durar fins la caiguda de Constantinoble (1453). Es divideix en alta i baixa, la primera va durar fins al segle XI i es caracteritza per l’aparició del feudalisme, a la segona es dóna el màxim poder de l’Església catòlica, la lluita per l’hegemonia entre l’Emperador i el Papa, coneguda com la “querella de les investidures”, la caiguda de l’Imperi, l’ascens de les monarquies, sobretot a França i Anglaterra, que protagonitzaran la guerra dels Cent Anys i, finalment, la crisi de l’Església que es manifesta en el Cisma d’Occident, en que hi arriba a haver tres presumptes papes.

C.1.A. TEXT. “El més notable [d’aquest període] és el poder de l’Església. L’Església posà les creences filosòfiques en una relació molt més íntima amb les circumstàncies socials i polítiques que en qualsevol altra època anterior o posterior al període medieval. Direm que aquest període pot situar-se entre l’any 400 i el 1400 d. Jc. L’Església és una institució social fonamentada en un credo, en part filosòfic, però en part relacionat amb la història sagrada. Ha atès el poder i la riquesa per mitjà d’aquest credo. Els governants laics, que topaven sovint amb ella, foren derrotats perquè la gran majoria de la població, incloent-hi la majoria dels governants mateixos, estava profundament convençuda de la veritat de la fe catòlica. (...) Amb molt poques excepcions, tots els homes d’aquest període que aportaren alguna contribució a la vida intel·lectual de l’època eren eclesiàstics. Els laics de l’Edat Mitjana edificaren lentament un vigorós sistema polític i econòmic (...) el sistema feudal que modera lleugerament l’anarquia regnant...” B. Russell. Història social de la filosofia. II La filosofia catòlica.

C En què consisteix el poder de l’Església? C Com es defineix l’Església en el text? C Què s’entén per feudalisme? S Coneixes algun eclesiàstic d’aquest període que aportés alguna contribució a la vida intel·lectual de l’època? S Quin títol li posaries al text?

119 Anna Baiges Jardí ______

C. 2. Raó i fe a l’Edat Mitjana

Durant tota l’Edat Mitjana un dels objectius era apropar-se a la comprensió de la veritat i no a la seva investigació o descobriment, ja que havia estat revelada per Déu. No obstant això, per comprendre la veritat revelada s’utilitzen els conceptes i els mètodes de la filosofia, convertint-se aquesta en esclava de la teologia. S’accepta que hi ha dos tipus de coneixement, el que ens dóna la fe i el que ens proporciona la raó, però el problema rau en com es relacionen fe i raó. Aquesta polèmica es veu reflectida en la pel·lícula en el personatge de Guillem de Baskerville, que aposta per la raó a l’hora d’interpretar els signes de la natura, tot i considerar que la fe és vàlida per un altre tipus de coneixement.

C.2.A. TEXT: “Per a un gran nombre de teòlegs del final del segle XIII i principis del XIV sembla que aquesta condemna [la de l’averroisme] va tenir el valor d’experiència crucial: hom havia volgut confiar en la filosofia i resulta que la filosofia és Aristòtil i es veia, a la fi, clarament, on condueixen Aristòtil i la filosofia. Atès que Aristòtil no havia pogut aconseguir per la raó les veritats fonamentals de la religió cristiana, la filosofia, per si mateixa, es revelava incapaç de fer-ho. N’era la prova experimental. La influència d’Averrois es va estendre en aquest punt molt més enllà dels cercles averroistes. Després de 1277 es veu com canvia la marxa de tot el pensament medieval. Després d’un curt idil·li, filosofia i teologia creuen que el casament ha estat un error. En espera de la separació de cossos, que no tardarà, es procedeix a la separació de béns. Cadascuna torna a prendre possessió dels seus problemes i prohibeix a l’altra que els toqui.” GILSON, E. La filosofía en la Edad Media.

S Explica en què va consistir l’averroisme. S Quines van ser les relacions entre la fe i la raó al llarg del pensament medieval? S Segons el què saps per la resposta anterior, digues quina postura representen l’Abad, Jordi de Burgos, Ubertino da Casale i Guillem de Baskerville. S Per què Gilson considera que el casament entre filosofia i teologia ha estat un error? S Posa títol al text. S Què en penses de la relació entre filosofia i teologia?

C.2.B. TEXT: “ Les assercions fonamentalment filosòfiques que no concerneixen la teologia no han de ser condemnades o posades en qüestió solemnement per ningú, perquè respecte d’elles cal ser lliure de dir lliurement el que millor sembli.” OCCAM, Diàleg entre el mestre i el deixeble.

S Per què no han de ser condemnades o posades en qüestió les afirmacions filosòfiques, segons el text? S Quina diferència hi ha entre condemnar o posar en qüestió? S Al capítol 19 Guillem dóna a Adso una resposta de per què no deixen veure els llibres de la biblioteca. Reprodueix el què diu. S Si hi ha afirmacions filosòfiques que concerneixen la teologia, creus que haurien de ser condemnades o posades en qüestió? Per què? S Posa títol al text. S Què en penses d’aquesta afirmació?

120 Anna Baiges Jardí ______

C. 3 . Occam

C.3.1. El principi d’economia

És el principi bàsic d’un mètode que ens permet eliminar molts dels conceptes utilitzats per l’escolàstica anterior, especialment aquells que no eren evidents per la intuïció i que corresponien a ens no verificables i, així, simplificar molt les explicacions. Occam en va fer un gran ús. Guillem de Baskerville en fa també un gran ús.

C.3.1.A. “ Occam és conegut, sobretot, per una màxima que no es troba en cap de les seves obres però que ha adquirit ja fins i tot un nom: “la navalla d’Occam”. Aquesta màxima diu: “Les entitats no han de ser multiplicades sense necessitat”. Ell no digué mai això, però digué quelcom que té si fa no fa el mateix sentit: “És inútil de fer amb més allò que pot ser fet amb menys”. És a dir, si en una ciència determinada podem interpretar-ho tot sense pressuposar aquesta o aquella entitat hipotètica, no tenim per què pressuposar-la.” B. RUSSELL, Història social de la filosofia. II. La filosofia católica.

S Si aquesta màxima no es troba en cap de les seves obres, d’on prové? S Molts cops en lloc de parlar de navalla d’Occam es parla de tisores d’Occam, et sembla correcte? Per què? S Busca algun exemple a la pel·lícula on es mostri que Guillem aplica aquest mètode. S Pel que has vist a la pel·lícula Guillem aplica el mètode a la investigació dels crims, es pot usar aquest mètode en teologia? Per què? S Posa títol al text. S Què en penses de la “navalla d’Occam?

C.3.2. Tot el que existeix és singular

Occam diu que al món no hi ha essències universals que siguin comunes a diversos individus, tal com passava a la filosofia de tall aristotèlico-tomista, ans al contrari només existeixen individus i, per tant, coses singulars.

C.3.2.A. TEXT: “Tota cosa que existeix fora de l’ànima és realment singular i una en nombre” Comentari al Llibre I de les Sentències, 2, 6, Q. “Allò singular, l’individu, constitueix per si mateix un fet, una dada immediata de la qual cal partir. I voler crear un problema sobre la singularitat o sobre la individuació, equival als ulls d’Occam, voler problematitzar la claredat del Sol al migdia.” DE ANDRÉS, El nominalismo de Guillermo de Ockham como filosofia del lenguaje.

S Comenta la importància de l’afirmació: “Tota cosa que existeix fora de l’ànima és realment singular i una en nombre”. S És evident que l’individu és una dada immediata de la qual cal partir, però podem arribar a un coneixement general? Per què? S Pot ser Déu objecte de coneixement? Justifica-ho. S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió sobre l’acceptació que tot el què hi ha és singular?

121 Anna Baiges Jardí ______

C.3.3. Coneixement intuïtiu

Occam distingeix entre l’acte de conèixer i el coneixement pròpiament dit. Pel que fa a l’acte de conèixer, parla sempre d’un contacte directe de la ment amb la cosa tant interna com externa. Els sentits són simples instruments de la ment, que els usa com una porta a través de la qual ella pot establir aquest contacte. Aquest acte de conèixer s’anomena intuïció. Quan la ment s’adona que el contacte amb la cosa coneguda és perfecte, d’acord amb les seves pròpies regles d’acció, dóna el seu assentiment, és a dir, accepta que aquesta realitat individual existeix. Mentre la cosa coneguda es trobi present, la ment formula judicis d’existència sobre la cosa.

C.3.3.A. TEXT “...El coneixement intuïtiu d’una cosa és de tal tipus, que gràcies a ell podem saber si la cosa existeix o no, de manera que, si existeix, immediatament l’enteniment jutja que existeix i coneix evidentment que existeix, (...). Així mateix el coneixement intuïtiu és de tal condició que, quan es coneixen algunes coses, una de les quals és en l’altra, o una dista localment de l’altra, o es troba en alguna relació respecte a ella, immediatament, en virtut d’aquest coneixement incomplex de tals coses, se sap si una cosa és en una altra o no, si hi dista o no, i així a propòsit d’altres veritats contingents (...) Per exemple, si Sòcrates és en realitat blanc, el coneixement de Sòcrates i de la blancor en virtut del qual es pot conèixer evidentment que Sòcrates és blanc, s’anomena coneixement intuïtiu.” Occam, Comentari al Llibre I de les sentències, pròleg, q.1.

S Com es definit el coneixement intuïtiu al text? S Ens permet el coneixement intuïtiu formular judicis? De quin tipus? S Es correcte dir que el coneixement intuïtiu necessita de l’experiència? Per què? S Quin títol li posaries al text? S Què n’opines d’aquest tipus de coneixement?

C.3.4. Nominalisme

Donat que el coneixement intuïtiu només és un coneixement directe de la cosa i, per tant, singular, per poder tenir conceptes universals necessitem d’un coneixement abstractiu. Occam s’ocupa d’aquest tipus de coneixement, però el fa dependre del primer, així no hi ha res d’universal fora de la ment, només hi és a la ment. El procés, mitjançant el qual la ment arriba a tenir aquests universals es basa en el fet que els individus poden tenir semblances entre si. Així, el concepte universal és un acte mental pel qual l’enteniment es dirigeix a una pluralitat d’individus, coneguts per intuïció, i els considera junts perquè entre ells hi ha alguna semblança. Aquest concepte té una funció lògica, la de ser signe natural de les coses, per això, quan formulem una proposició, el concepte és un terme que supleix aquella pluralitat d’individus que tenen alguna cosa en comú.

C.3.4.A. TEXT: “Aquell dia no em vaig poder contenir i vaig tornar a preguntar-li sobre la història del cavall. - No obstant –vaig dir- quan vau llegir les empremtes a la neu i a les branques encara no coneixíeu Brunello. En certa manera, aquestes empremtes ens parlaven de tots els cavalls, o al menys de tots els cavalls d’aquella espècie. No hauríem de dir, aleshores, que el llibre de la naturalesa ens parla només per essències com ensenyen molts teòlegs insignes?

122 Anna Baiges Jardí ______

- No exactament estimat Adso –va contestar el mestre-. Sens dubte aquell tipus d’empremta em parlava, si vols, del cavall com verbum mentis, i m’hagués parlat d’ell en qualsevol lloc on la trobés. Però l’empremta en aquell lloc i en aquell moment del dia em deia que al menys un de tots els cavalls possibles havia passat per allí. De manera que em trobava a meitat de camí entre l’aprehensió del concepte de cavall i el coneixement d’un cavall individual. I, de tota manera, el que coneixia del cavall universal procedia de l’empremta que era singular. Podria dir que en aquell moment estava empresonat entre la singularitat de l’empremta i la meva ignorància, que adoptava la forma bastant diàfana d’una idea universal (...) De manera que les idees, que abans havia utilitzat per imaginar un cavall que encara no havia vist eren purs signes, com eren signes de la idea de cavall les empremtes sobre la neu: quan no posseïm les coses, usem signes i signes de signes.” . ECO. U, El nom de la rosa

S Quan Adso diu que “aquestes empremtes ens parlaven de tots els cavalls, o al menys de tots els cavalls d’aquella espècie” a què fa referència? S Quin filòsof o teòleg insigne defensa aquesta postura? S Quina és la postura d’Occam? S Quin significat té la paraula “signe” en Occam? S Posa títol al text. S Què en penses del nominalisme?

C.3.5. Voluntarisme

S’entén per voluntarisme, la doctrina occamista que dóna prioritat a l’omnipotència divina. El punt de partida es troba en el primer article de fe, contingut en el Credo: “Crec en un sol Déu, pare totpoderós”. Si Déu és totpoderós res no limita la seva voluntat i és, per tant, lliure, igual que ho és l’ésser humà. Del fet que existeixi un Déu absolutament lliure, se’n desprèn que ha creat el món tal com ha volgut i que no hi ha cap raó perquè les coses (l’ordre del món i les normes morals) hagin de ser tal com són, ja què podrien ser ben bé d’una altra manera. Aquest plantejament es coneix amb el nom de contingència.

C.3.5.A. TEXT: “Entens Adso? He de creure que la meva proposició funciona perquè així m’ho ha mostrat l’experiència, però per a creure-ho hauria de suposar l’existència d’unes lleis universals de les quals, malgrat tot, no en puc parlar, perquè la idea de l’existència de lleis universals i d’un determinat ordre de les coses, ja implicaria la submissió de Déu a elles, però Déu és quelcom tan absolutament lliure que, si ho volgués, amb un sol acte de la seva voluntat podria fer que el món fos diferent.” ECO. U, El nom de la rosa.

S En què consisteix, segons el text, l’absoluta llibertat de Déu? S En quina frase del text es fa referència a la contingència? S Com podria ser un món diferent des del punt de vista de les normes morals? S Posa títol al text. S Quina opinió tens respecte a la teoria del voluntarisme diví?

123 Anna Baiges Jardí ______

C. 3.6. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

Occam es mostra partidari de separar el poder temporal de l’espiritual, de manera que Església i Estat estiguin separats netament, per a ell el papa només té un poder espiritual i ha d’estar al servei de la comunitat dels fidels, la qual ha de viure en la pobresa.

C. 3.6.A. TEXT: “ Que el papa no té la plenitud de potestat en les coses temporals, es prova d’aquesta manera: El papa té una jurisdicció temporal més gran en unes regions que en altres, segons les decretals dels mateixos romans pontífexs; en conseqüència, en les coses temporals no té plenitud de potestat en tots els casos. El que acabem de dir s’imposa amb evidència a través d’una colla de decretals. A més abundantment, el papa no pot alienar els feus i altres béns temporals assignats a l’Església Romana; en conseqüència, no té una tal plenitud de potestat en les coses temporals ofrenades a l’Església Romana (...). A més, el papa no ha estat constituït per Crist jutge d’afers seculars; en conseqüència, no té en les coses temporals la plenitud de potestat. A més, no és propi de l’Església judicar sobre les propietats; en conseqüència, ni l’Església ni el papa no tenen una total plenitud de potestat en els afers temporals. Fins i tot, en estricte dret, contra la sentència d’un jutge civil no és lícit al papa de fer- ne apel·lació; en conseqüència, el papa no té en les coses temporals la plenitud de potestat. I encara, la potestat imperial, reial i dels altres prínceps seculars no existeix gràcies al papa ni en depèn, car abans del papat va haver-hi potestat imperial, segons la veritat evangèlica; en conseqüència, el papa no té la plenitud de potestat en les coses temporals. Es pot ampliar el raonament tot anotant que el papa no ha de disminuir o destorbar gens ni mica els drets dels reis i altres seculars; en conseqüència, no té la plenitud de potestat en les coses temporals.” OCCAM, Breviloqui.

S Per què el papa no té “plenitud de potestat en les coses temporals”? S Quina relació té aquesta potestat amb la pobresa de la qual parlen els franciscans a la pel·lícula? Explica algun episodi en el que se’n parli. S Llegeix la vida d’Occam i estableix quina relació té amb el tema del poder temporal i del poder espiritual. S Posa títol al text. S Quina opinió tens sobre el poder temporal de l’Església?

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un llistat de llibres fàcils i de pel·lícules que van en la mateixa línia.

LLIBRES

ECO, U. El nombre de la rosa. Barcelona, Ed. Lumen, 1983. ECO, U. Apostillas a el nombre de la rosa. Barcelona, Ed. Lumen, 1984. HAASSE, H. El bosque de la larga espera. Barcelona, Salvat, 1995.

FILMOGRAFIA

124 Anna Baiges Jardí ______

S Passeig per l’amor i la mort, A walk with Love and Death, Paseo por el amor y la muerte.

1969, Estats Units, 90 minuts. Director: John Huston. Intèrprets: MichaelGough, Assi Dayan, John Hallam, Anjelica Huston, Anthony Corlan.

SINOPSI: La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de Hans Koningsberger i està ambientada en la Guerra dels Cent Anys. Narra el recorregut d’un estudiant desde París cap al mar, durant l’itinerari veurà fam i mort, coneixerà pelegrins, nobles, cavallers, camperols, comediants... i hi trobarà l’amor.

ALGUNS WEBS http://www.tecnociencia.es/mediawiki/index.php/El_nombre_de_la_rosa És un web que, tot i que parla de la novel·la, ens permet trobar diversos links que ens poden ser útils.

125 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

Presentem la pel·lícula El nom de la rosa per fer un repàs a la Baixa Edat Mitjana i centrar-nos, posteriorment, en el pensament filosòfic de Guillem d’Occam. Aquesta pel·lícula és una adaptació –un palimpsest fílmic, diu Annaud- del llibre d’Umberto Eco que porta el mateix títol.

És evident que tenir una novel·la de més de 600 pàgines com a referent, a partir del qual se’n faci una pel·lícula, implica que molts aspectes concrets de la primera han de ser tallats o eliminats i que el guió d’aquesta ha de mesclar-ne, a més d’introduir novetats narratives que no es troben a la història original. Però, Jean Jacques Annaud ha sabut recrear l’atmosfera de l’època en la que està inspirada la novel·la: primer, el narrador dels fets és el mateix, Adso de Melk; segon, ha mantingut els límits tant històrics com geogràfics.

Des d’aquest darrer aspecte, Annaud es va envoltar de medievalistes experts, per tal que l’aconsellessin en la recreació visual d’aquest món i el resultat és d’una gran fidelitat respecte de la novel·la.

L’acció, tant al llibre com al film, transcorre en una abadia benedictina, situada el nord d’Itàlia, a la tardor de l’any 1327 i es narrada, en veu en off, per Adso de Melk en els darrers anys de la seva vida. Adso, a l’any que succeeixen els fets, era un novici que acompanyava el franciscà Guillem de Baskerville amb l’objectiu d’aprendre del seu mestre. Viu, ja sigui directament ja indirectament, els fets que van succeir en aquesta abadia i n’és, per tant, un observador qualificat.

Si bé “El nom de la rosa” es pot veure com una intriga detectivesca, el relat és un exercici metafísic, filosòfic i teològic que gira al voltant de la divulgació del saber. La pel·lícula arranca amb el suïcidi d’un monjo, raó per la qual l’Abad benedictí demana la intervenció del franciscà Guillem de Baskerville, i continua amb la mort d’altres que segueixen les pautes marcades a un passatge de l’Apocalipsi. La filosofia té un espai en aquesta intriga, Aristòtil hi plana per sobre.

Però, Guillem de Baskerville, franciscà –no ho oblidem-, es troba a l’abadia benedictina per un altra raó, la d’intervenir en un debat amb els delegats del Papa d’Avinyó sobre el tema de la pobresa, una qüestió que planteja el tema del poder temporal i/o espiritual de l’Església, i de la qual els franciscans en són fervents defensors.

Tota aquesta trama està perfectament ambientada i recreada, ja que reprodueix el més fidelment possible la vida en un monestir al segle XIV: l’ambient trist, la boira, la brutícia són també personatges de la pel·lícula. Fixem-nos en les diverses dependències de l’abadia que estan recreades de manera excel·lent, però si n’hem de destacar algunes, ens centraríem en l’escriptori i la biblioteca.

El repartiment és de luxe, amb un Sean Connery lúcid, despert i enginyós; un Christian Slater fascinat, atordit, però sempre deixeble excel·lent; un F. Murray Abraham amb aspecte pèrfid; un Michel Lonsdale com l’abad diplomàtic i tants altres, entre els quals es pot destacar, finalment, Ron Pearlman com a Salvatore.

126 Anna Baiges Jardí ______

Cal atendre també la banda sonora de James Horner pel que fa a les veus –sobretot la veu en off-, els sorolls i també pel paper que hi juga la música. Un altre element a tenir en compte és el de la il·luminació.

S’ha dit que aquesta és una pel·lícula de por: por a la racionalitat, a la lògica, a la novetat, a Déu, a allò desconegut, en definitiva por a l’entrada a un nou món, el del segle XV.

Cal destacar també que la pel·lícula comença i acaba gairebé igual, però caldria fixar- se molt més al començament, mentre van succeint-se els títols de crèdit, amb la veu en off i la pantalla negra. Seria interessant fer-ne una anàlisi.

Finalment, el DVD de l’edició de col·leccionista té dos discs: el primer, la pròpia pel·lícula i el segon on hi ha un documental, amb comentaris del director, sobre com s’ha realitzat la pel·lícula.

Selecció DVD

Es fa difícil establir capítols diferenciats, perquè els esdeveniments es cavalquen entre si. Tot i això, proposem el següent guió.

1. L’arribada de Guillem de 16. L’Abad i Guillem parlen de la Baskerville i Adso a una abadia al investigació. nord d’Itàlia. 17. Els franciscans temen l’arribada 2. Conversa de l’Abad amb altres de Gui. Ubertino se’n va monjos i de Guillem amb Adso. 18. L’entrada a la biblioteca. 3. Visita de l’Abad a Guillem. La mort 19. El Laberint de la biblioteca. d’Adelmo da Otranto. 20. Arribada de l’Inquisidor. 4. Trobada de Guillem i Adso amb 21. Gui i els ritus satànics. Ubertino da Casale. 22. Discussió entre Adso i Guillem. 5. Els voltants de l’abadia. 23. Debat entre els franciscans i els 6. El sopar al refectori i diversos delegats del Papa. esdeveniments paral·lels. 24. Continuació del debat. 7. La mort de Venanci i les profecies 25. El judici. de l’Apocalipsi. 26. La sentència. 8. Salvatore, l’ex-dolcinista. 27. Mort de Malaquies. 9. La investigació de Guillem i la 28. Comença la crema dels heretges, discussió entre aquest i Jordi de mentre Guillem parla amb Jordi de Burgos sobre el riure. Burgos sobre el llibre d’Aristòtil. 10. L’entrada nocturna a l’escriptori. 29. Continuació de les escenes 11. L’amor d’Adso i la noia. anteriors. 12. Guillem parla amb Salvatore. 30. L’incendi de la biblioteca. 13. L’escena d’amor entre Adso i la 31. Mort de l’Inquisidor, mentre noia segueix. Guillem recull llibres de la 14. Les dificultats d’entrar a la biblioteca en flames. biblioteca. 32. Adso i Guillem marxen de l’abadia. 15. L’arribada de nous franciscans i la mort de Berengari.

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

127 Anna Baiges Jardí ______

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seu dossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar que és el que s’espera d’ells durant aquesta activitat –els objectius-, fer llegir els temes del film que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius a l’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia medieval a partir del visionat d’una pel·lícula que vol recrear un segle concret de la Baixa Edat Mitjana, el XIV, però com que és molt intertextual hi trobem aspectes que ens permeten aproximar-se als segles anteriors. Així creiem que es pot treballar:

S El monestir com un lloc de culte al saber, que no d’investigació del saber. S Des del punt de vista geogràfic, cal remarcar l’aïllament de l’abadia i la seva situació concreta: perquè hi ha plans amb cims nevats? S Des del punt de vista filosòfic, caldria recalcar el paper d’Aristòtil. S La problemàtica establerta durant tota la filosofia medieval pel que fa a la relació entre raó i fe. S Lligat amb l’aspecte anterior, explorar el conflicte entre el poder temporal i espiritual de l’Església.

Aspectes particulars de les activitats

S Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, tot depèn de quina és la que es té a mà. L’edició de col·leccionista és molt senzilla però prou eloqüent. Hi ha un fons negre, sobre el qual, en lletres vermelles, hi apareix el títol de la pel·lícula, amb una espasa al mig, a part del nom del director i dels dos actors principals. És una caràtula plena de simbologia, ja que el negre representa l’època de tenebres en la que es va viure durant l’Edat Mitjana, l’espasa i les lletres vermelles indiquen la mort i la sang que es vessa, una referència a la Inquisició, potser? Per altra banda, el títol de la pel·lícula, així com el de la novel·la, fan referència a la darrera frase de la novel·la: stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus (la rosa originària va existir pel nom, només tenim noms), que seria equivalent a dir que les coses existeixen quan tenen nom. Hi ha una altra caràtula més senzilla d’analitzar, en la que es veu un fons d’edificis amb flames, sobretot la biblioteca, que se superposa a les flames que cremen Salvatore (a la part dreta de la caràtula). Destaca en un primer pla la figura de Guillem, seguit d’Adso i en més petit, la de l’Inquisidor. Aquí l’alumnat segurament és més capaç d’avançar el què pot succeir al film, però necessitarà també de l’ajut del professorat.

S En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula (disseny d’interiors i vestuari i decoració) és interessant que, els grups que hi treballen, puguin visionar el segon DVD que acompanya l’edició del col·leccionista on hi ha molta informació sobre aquest temes.

128 Anna Baiges Jardí ______

S Les activitats dels noms propis fan referència a personatges, ordes religioses i la Inquisició, que es troben ben explicats tant a la pel·lícula com a altres mitjans: enciclopèdies, Internet, etc.

S El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix les orientacions que hem descrit a la presentació.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

S Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. La baixa Edat Mitjana

C La guerra dels Cent Anys (1337–1453) va enfrontar França i Anglaterra a causa, entre altres motius, de la successió al tron de França. Quan Carles IV de França va morir sense descendència, la corona fou donada a Felip de Valois, fill de Carles de Valois, germà de Felip IV de França i cosí dels tres darrers reis i no a Eduard III d’Anglaterra, fill d’una germana de Carles IV, tot al·legant que les dones no podien regnar ni transmetre aquest dret. Eduard III suposadament resignat, va retre homenatge al nou rei, però degut a l’expansionisme francès, va tornar a plantejar els seus drets a la corona francesa. La primera fase de la guerra fou favorable a Anglaterra, però la segona fou bona per als francesos. Hi hagué un període de treva, que es va acabar amb un nou atac victoriós dels anglesos. Però, quan el 1428 els anglesos assetjaren Orleans, Joana d’Arc va aconseguir alliberar la ciutat i, com a conseqüència d’aquest fet, a la llarga tota França fou alliberada i la dinastia dels Valois va quedar consolidada.

C Hi ha força episodis on es veu clar que la gent de fora l’abadia passava fam, com: el munt de pagesos que recullen menjar enmig de les escombraries, els favors sexuals que la noia fa al cillerer per aconseguir menjar i el moment que Adso veu l’interior miserable de la cabana on viu aquesta noia.

C La Pesta Negra que va arribar a tota Europa cap a l’any 1348, fou difosa possiblement per mercaders italians que fugien de la guerra de Crimea. Tot i que avui dia sabem que aquesta malaltia és produïda per un microbi que es troba en forma de paràsit en la puça o la rata, en aquell moment es creia que la malaltia era un càstig diví. Com que se’n desconeixia la causa, era impossible la seva prevenció o curació, fou per això que en 6 anys van morir 20 milions d’europeus.

B.2. El monestir

C Quan a la primera seqüència, Guillem de Baskerville i Adso de Melk arriben a l’abadia benedictina, el què veiem ens impressiona, sobretot pel seu aïllament i la seva grandiositat. Situada entre muntanyes boiroses té una presència intrigant. És un lloc tancat i barrat amb una porta de fusta i una altra de ferro que baixa com si fos una guillotina. Tot això ens dóna la impressió que en lloc d’una abadia és una fortalesa inexpugnable.

129 Anna Baiges Jardí ______

C Com en tota abadia hi ha l’església, de la qual en veiem el pòrtic d’estil romànic i en el seu interior, quan Guillem i Adso es troben amb Ubertino da Cassale, l’altar principal que està presidit per la verge. La sala capitular és el lloc on es llegeix, en comú, algun capítol de la regla i on s’hi tracten els afers de la comunitat. El refetor és el lloc on els monjos mengen també en comunitat, a la pel·lícula es veu al capítol 5, i mentre ho fan n’hi ha un que llegeix un capítol de la Regla. A diversos capítols es veu la cel·la que comparteixen Guillem i Adso, es tracta d’una cel·la molt austera, amb un llit, una taula, una banqueta i un jaç de palla pel novici. L’escriptori és amb la biblioteca el que es veu més, sobretot quan els monjos hi treballen (capítols 6, 9, 10). La biblioteca comença a veure’s a partir del capítol 18, és imponent, ja que es composa de múltiples sales, organitzades en forma de laberint, amb moltíssims llibres tancats en armaris encastats a les parets. Al marge d’aquestes estances hi trobem també el claustre, magatzems, cuina, rebost, tallers –del ferrer, de l’herbolari, etc-, banys, escorxador, estables i estances diverses.

C L’Abad Abbone és un home caut, intel·ligent, dialogant i força diplomàtic, no oblidem que la seva abadia ha estat triada per produir-se un apropament entre els delegats del Papa i els franciscans. Però, a més, vol estar bé amb tothom i, tot i que tenia esperances en la investigació de Guillem, no és pacient i ben aviat demana ajut a la Inquisició. També, copiant la idea medieval que totes les coses materials -sobretot les lluminoses com, pedres precioses, metalls brillants, miralls, etc.- són una guia per anar cap a la immaterialitat, se’ns mostra apreciador d’aquestes joies com a mitjans que l’eleven cap a Déu, (al primer capítol es toca l’enorme crucifix d’or i robis que portarà tota la pel·lícula i al 16 no para d’acaronar les riqueses que l’abadia posseeix i que té en un lloc tancat amb reixes).

C L’alumnat s’hauria d’adonar que el cillerer, Remigio da Varagine, mostra menyspreu per les riqueses de l’Abadia, tal com diu al capítol 25: “en els 12 anys que sóc aquí no he fet res més que omplir-me la panxa, augmentar la meva degradació i arrencar els delmes als pagesos famolencs.” També haurien de veure que coneix el passat de Salvatore i que, tot i així, el protegeix.

B.3. La manera de viure al monestir

C Les campanes d’una església monàstica anunciaven les pregàries corresponents, cada tres hores. A mitjanit Maitines, a les tres Laudes, a les sis Prima, a les nou Tercia, a migdia Sexta, a les tres de la tarda Nona, a les sis Vespres i a les nou de la nit Completes.

C Els vots de castedat, pobresa i obediència queden reflectits a la pel·lícula de manera molt desigual. El pecat contra la castedat és, segons sabem, la causa del suïcidi d’Adelmo d’Otranto, també veiem l’homosexualitat de Berengario, però en canvi, en la conversa entre Guillem i Adso, després que aquest darrer hagi fet l’amor amb la noia, si que es manifesta el vot de castedat. La pobresa no és precisament evident entre els benedictins, sobretot si ens fixem en el seu Abad, mentre que si que es mostra en els franciscans, que la defensaven davant dels abusos comesos per les altres ordes. Pel que fa al vot d’obediència, se’n parla clarament al capítol 25, en boca de Bernat Gui, però cal no oblidar que els monjos han d’obeir l’Abad, el seu superior, i aquest ho ha de fer respecte el Papa.

130 Anna Baiges Jardí ______

C El bibliotecari té cura dels llibres que hi ha a la biblioteca, que a la pel·lícula està tancada amb pany i clau, això significa que no només s’hi guarden peces úniques, sinó també llibres prohibits pel que fa a les creences de l’època. Els traductors es dedicaven a traduir al llatí les obres de pensadors grecs o àrabs que havien arribat a Occident, per tant, havien de conèixer bé aquests idiomes. Els copistes tenien la funció de copiar manuscrits. Finalment, els il·luminadors s’encarregaven de decorar o il·lustrar els manuscrits, és a dir, representar objectes, personatges o paisatges relacionats amb el text.

C Quan Guillem i Adso aconsegueixen entrar a la biblioteca es troben que és un laberint, davant del qual queden bocabadats per la quantitat de llibres que hi ha, però també per la seva disposició, ja que en un mateix espai es creuen i conviuen diferents perspectives, com en les Escales d’Escher. Guillem s’emociona davant de llibres com el Beato de Liébana, en versió comentada per Umberto de Bolonya, i diu: “ a ningú se li hauria de prohibir consultar aquests llibres”. També Adso queda bocabadat pel que veu i llegeix al llibre sobre l’amor del teòleg musulmà Ahmed Massim.

B.4. Les Ordes religioses

C El comportament de Jordi de Burgos, un dels monjos més importants de l’Abadia, és el d’un integrista pel que fa al saber, tal com ho manifesta en el sermó del capítol 26, quan diu: “ ...Tornem a aquella que va ser i que sempre ha de ser la missió d’aquesta abadia, la preservació del saber. Preservació dic i no investigació, perquè no existeix el progrés en la història del saber sinó una continua i sublim recapitulació...”. Menysprea el riure, perquè “el riure mata la por i sense la por no hi pot haver fe, perquè sense por al diable, ja no hi ha necessitat de Déu”. Aquest personatge representa una religiositat irracional i dogmàtica.

C Guillem de Baskerville es caracteritza, des del punt de vista intel·lectual, per ser un gran observador, el seus ulls penetrants ho mostren. Té un saber enciclopèdic i una intel·ligència aguda. La seva observació juntament amb la seva capacitat lògica li permeten resoldre els problemes que se li presenten. Aquest personatge simbolitza la racionalitat.

C Tot i que Ubertino da Casale i Guillem de Baskerville són franciscans i estan units pel que fa al tema de la pobresa, són ben diferents intel·lectualment. Ubertino no explica els fets basant-se en causes i efectes, sinó que, després de cada mort d’un monjo, fa referència a les profecies del llibre de l’Apocalipsi. No obstant això, aprecia Guillem i així ho diu a Adso quan marxa de l’abadia: “Fins aviat noi. Intenta no aprendre mals exemples del teu mestre. Ell pensa massa, sempre confia en les deduccions de la seva ment enlloc de confiar en les capacitats profètiques del seu cor.” Pertany al grup dels espirituals, enfrontats amb el Papa per les qüestions de la pobresa del clergat, per això es troba reclòs en aquesta abadia, de la qual fuig quan arriba la delegació papal. És el personatge de l’espiritualitat portada al límit, de la defensa de la fe davant de la raó.

C Els dominicans són els membres d’una de les ordes religioses mendicants, fundada per Sant Domingo de Guzmán. Tenien dos objectius: per una banda, ser una orde itinerant per dedicar-se a la predicació, de tal manera que van aconseguir difondre’s per Europa, el Pròxim Orient i l’Àfrica mediterrània i, per

131 Anna Baiges Jardí ______

l’altra, portar una vida de pobresa. Però poc a poc van deixar de banda aquests objectius per exercir funcions judicials i legislatives en el sí de l’Església.

B.5. Les heretgies

S Una heretgia és una doctrina que l’autoritat de l’Església considera falsa en relació a la religió contra la qual l’heretge es rebel·la. L’autoritat eclesiàstica considera que una heretgia contamina l’autèntica religió.

S L’heretgia de Fra Dulcino consistia a afirmar que el seu ideal era la pobresa, que ell era l’enviat de Déu per revelar les profecies i per interpretar les escriptures de l’antic i del nou testament i que, per acabar amb la corrupció regnant, tots els clergues, monjos, frares, monges, religiosos, tots els membres de l’orde dels predicadors i dels franciscans, els eremites i el propi Papa havien de ser exterminats.

C A la pel·lícula no es mostra l’heretgia dulcinista en sentit ample, però al capítol 8 apareix Salvatore com un exdulcinista, quan diu: “Penitenciagite, cuidado con el bracul (braç) que vendrá in futurum a atormentar tu alma...”. També al 25, quan es jutja Salvatore i Remigi, hi ha referència a la seva pertinença a aquesta heretgia.

B.6. La Inquisició

S Quan arriben els membres de la Inquisició a l’abadia, sembla que hi arriba una ambaixada sencera, hi ha un enrenou terrible, perquè, a més de l’Inquisidor i els seus soldats, hi apareixen estris de tortura com ferros roents, cadenes, cavall de tortura, etc., que es veuen clarament al capítol 22.

S A la pel·lícula Bernat Gui és l’inquisidor, que jutja i sentencia els suposats heretges i que, a més, té una forta animadversió per Guillem. Gui va existir realment (1261-1331) i fou un teòleg occità, que va entrar a l’orde dominicana per, posteriorment, convertir-se en inquisidor.

S La valoració que l’alumnat faci de Bernat Gui es deixa a la seva discreció, però ha d’estar argumentada, bé basant-se en la pel·lícula o en els seus propis raonaments.

S La resposta a aquesta pregunta és igual que la de la pregunta anterior.

B.7. La indagació de Guillem de Baskerville

S La conversa és la següent: Guillem: - Adso? Adso: - Si, mestre G: - Per dominar la naturalesa hem d’aprendre a obeir-la, hm¡ Torna al pati del davant, circumda l’edifici a la teva esquerra, entra al pati a la teva dreta i allí trobaràs el lloc que necessites, darrera el tercer arc. A: - Si m’heu dit que no havíeu estat mai en aquesta abadia. G: - Quan entràvem he vist un frare dirigir-se cap allà amb pressa, no obstant, he observat que hi sortia amb més calma i amb aire de satisfacció.

132 Anna Baiges Jardí ______

A.- Ah¡ Gràcies mestre. L’alumnat hauria d’arribar a la conclusió que Guillem es troba ja en la línia d’aquells que, com Galileu més tard, no només obeeix la natura sinó que raonen a partir de les dades que n’obtenen.

S Quan Adso i Guillem volten per fora de l’abadia, tot passejant pel lloc on va ser trobat Adelmo, Guillem planteja la següent hipòtesi: “i si no hagués caigut des d’aquella torre, sinó d’alguna part de per allà i després el cos hagués rodolat fins aquí? (...) aleshores no hi ha lloc pel diable”. A partir d’aquesta formulació, segueixen enfilant-se i troben un lloc on hi ha més sang, aleshores comprova, amb una pedra rodona, si rodolant arriba al lloc primer i com que és així, conclou des d’on ha saltat el monjo.

S En aquest cas la conversa gira entorn d’unes petjades a la neu, petjades molt fondes que segons sembla només poden ser d’un home que pesava molt, Guillem, tot rebutjant la resposta d’Adso (pesava molt perquè era gras), diu “o perquè portava el pes d’un altre home”. El fet que les petjades s’allunyin del lloc on va ser trobat el mort, no sorprèn Guillem que suposa que l’home podia caminar cap enrera, tot arrossegant el cadàver.

S Hi ha un indici clau al principi, quan un monjo que llegeix al refetor passa pàgina posant-se el dit a la llengua per mullar-lo amb saliva, després, quan examina el cos del segon mort (Venanci) troba que el dit índex és tacat de negre, això el fa pensar amb un llibre, les pàgines del qual puguin haver estat enverinades.

S Després del veredicte, les deduccions lògiques de Guillem són: “és innocent dels crims, perquè el germà Remigi no sap llegir grec i tot aquest misteri gira entorn del robatori i possessió d’un llibre escrit en grec i amagat en alguna part de la biblioteca. (...) Podeu cremar el germà Remigi, però no posareu fi als crims comesos a l’abadia. D’altres monjos hi trobaran la mort i també tindran els dits negres i les llengües negres.”

B.8. El tema del riure i Aristòtil

S Quan al capítol 9 Guillem s’enfronta amb Jordi de Burgos l’actitud del primer és més aviat d’humilitat, sobretot al final de la conversa, tot reconeixent la venerabilitat de Jordi.

S Guillem: Venerable germà hi ha molts llibres que parlen de la comèdia, per què aquest us produeix tanta por? Jordi: Perquè és d’Aristòtil. La conversa és més llarga i mentre es produeix, Guillem ja no es mostra humil sinó segur del seu saber i capacitat intel·lectual.

S Durant la Baixa Edat Mitjana, concretament el segle XIII, les obres d’Aristòtil van arribar a Europa a través dels filòsofs àrabs. L’arribada d’aquestes obres va suposar, pels intel·lectuals de l’època, conèixer un pensament que ignorava la idea de creació, així com que Déu no era salvador, que no tenia relació positiva amb el món i que el coneixem a través de la raó. Tot plegat contribuïa a crear una forta tensió amb la filosofia medieval que afirmava justament el contrari. Tomàs d’Aquino farà esforços per compaginar l’obra aristotèlica amb el pensament cristià.

133 Anna Baiges Jardí ______

S Aquesta frase s’explica des del que s’ha contestat a la pregunta anterior, ja que el personatge de Guillem és una còpia dels pensadors anglesos Roger Bacon i, sobretot, Guillem d’Occam. La lògica aristotèlica és un instrument al servei de la raó, que permet anar més enllà d’allò que s’ha posat com a premissa. A partir del segle XIV es farà evident la independència entre fe i raó.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

S Pel que fa als textos dels filòsofs, les respostes que donarem no són cap solucionari, sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments, tal com hem dit a la primera unitat.

C.1.A. L’edat Mitjana

S El poder de l’Església consisteix a ser la dipositària del saber, ja que només els eclesiàstics tenien accés al coneixement. Aquest poder es basa també en tenir fe en una religió, la cristiana, que havent triomfat per tot el món occidental els va donar no només el poder sinó també la riquesa.

S El text defineix l’Església com una institució social fonamentada en un credo, en part filosòfic, però en part relacionat amb la història sagrada.

S El feudalisme és un tipus de societat que es caracteritza per l’establiment de lligams de dependència d’home a home, per una fragmentació dels drets de propietat i per una jerarquia entre les persones. Dins d’aquesta jerarquia hi a l’home lliure i el vassall, el qual l’obeeix i el serveix per tal que el primer el protegeixi i el sostingui.

S Com que l’alumnat ja ha fet una part de la filosofia medieval pot parlar d’Anselm de Canterbury i de Tomàs d’Aquino.

S Qualsevol títol, que parles del “poder de l’Església a l’època medieval”, estaria bé.

C.2.A. Raó i fe a l’Edat Mitjana

S L’averroisme és l’aristotelisme en versió del filòsof àrab Averrois, l’aspecte més rellevant del qual és la teoria de la doble veritat: existeix una veritat segons la raó i una altra segons la fe, és a dir, que des dels punt de vista religiós la veritat s’expressa al·legòricament i només des de la perspectiva filosòfica la veritat és rectament entesa.

S Les relacions entre la fe i la raó al llarg del pensament medieval van ser molt diverses, les formes principals són: la fe no necessita per res la raó (Tertulià), la fe està per damunt de la raó (Agustí), fe i raó són dues formes diferents de coneixement (averroisme). Al segle XIII, Tomàs d’Aquino considera que la raó pot establir algunes veritats, però la fe té l’última paraula. Finalment, al XIV es produeix la ruptura de l’acord entre raó i fe (Occam).

134 Anna Baiges Jardí ______

S L’Abad representa la postura de Tomàs d’Aquino, Jordi de Burgos simbolitza la de Tertulià, Ubertino da Casale la d’Agustí i Guillem la d’Occam. S Gilson considera que el casament entre filosofia i teologia ha estat un error, perquè ni Aristòtil ni la filosofia no havien pogut aconseguir per la raó les veritats fonamentals de la religió cristiana.

S Qualsevol títol, que digui que “filosofia i teologia tenen problemes diferents i solucions diferents”, aniria bé.

C.2.B. Raó i fe a l’Edat Mijana

S Les afirmacions filosòfiques no han de ser condemnades o posades en qüestió segons el text, perquè tots els filòsofs han de tenir llibertat per dir el que millor els sembli.

S La diferència entre condemnar o posar en qüestió consisteix en que quan es condemna quelcom, es considera que això és reprensible o herètic d’acord amb la religió considerada ortodoxa, en canvi, posar en qüestió vol dir discutir sobre un punt que causa controvèrsia.

S La raó que dóna Guillem és la següent: “No els deixen veure, perquè sovint contenen un judici diferent del nostre i idees que poden portar-nos a dubtar de la infal·libilitat de la paraula de Déu... i el dubte, Adso, és enemic de la fe.”

S La resposta s’ha de valorar si està en consonància amb l’argumentació posterior.

S Un títol possible seria: “Separació de filosofia i teologia”.

C.3.1.A. El principi d’economia

S S’hauria de convidar l’alumnat a buscar la resposta en algun diccionari de filosofia, perquè la majoria de llibres de text no la donen. Al diccionari de Ferrater Mora es troba a l’entrada Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem. Aquí es diu que aquest principi ja es troba en el franciscà Otó Rigaud, en el seu Commentarium super Sententias.

S La resposta ha de ser afirmativa, donat que el principi parla d’eliminar (tallar) conceptes i simplificar al màxim les explicacions.

S Tota la pel·lícula mostra que les investigacions de Guillem eliminen la possibilitat que l’autor dels crims sigui el diable o l’Anticrist i, en canvi, se centren en tot allò que pugui ser observat i comprovat.

S La resposta és afirmativa, perquè Occam, tot aplicant la seva navalla, nega les dualitats: potència/acte, matèria/forma, essència/ésser, substància/accidents, enteniment agent/ enteniment pacient, etc.

S “L’eliminació dels ens no verificables” o qualsevol que girés en l’òrbita de la navalla d’Occam, seria un títol acceptable.

135 Anna Baiges Jardí ______

C.3.2.A. Tot el que exisisteix és singular

S Aquesta afirmació és important, perquè indica que en allò singular no s’hi poden distingir parts metafísiques, les úniques distincions que es poden fer són de tipus quantitatiu.

S A partir de l’individu no podem arribar a cap coneixement general, perquè aquest es basa en proposicions universals que prediquen una qualitat que és comuna a múltiples individus.

S Segons Occam Déu no pot ser objecte de coneixement intuïtiu, perquè no és una realitat amb la qual es pugui entrar en contacte. S’haurà d’arribar a Déu per un altre camí que no sigui el del coneixement.

S Un títol que fes referència a que “tota realitat és singular”, seria acceptable.

C.3.3.A. Coneixement intuïtiu

S El coneixement intuïtiu es produeix quan la cosa, o la cosa que es troba en ella, es troben presents a la ment.

S Si que es poden formular judicis, però només judicis d’existència, que no són més que coneixement concret, no abstracte i que només es poden formular davant la presència de l’objecte.

S Si que és correcte, perquè sense l’experiència no podrien tenir contacte amb cap cosa que hi ha al món i, en conseqüència, tampoc podríem conèixer-la.

S “El coneixement intuïtiu és un coneixement directe” o qualsevol que s’hi assemblés seria un títol vàlid.

C.3.4.A. Nominalisme

S Adso fa referència a una de les postures sobre els universals, formulada durant l’edat mitjana i coneguda amb el nom de realisme moderat. El realisme moderat defensa que els universals són quelcom real i es troben en els individus (universalia in re), com a “formes” que configuren l’ésser de les coses.

S Aquesta postura fou defensada per Tomàs d’Aquino, que hi afegeix que els universals existeixen de manera immanent en les coses, tot i que no estan identificats amb cada una d’elles, sinó amb la essència comuna a tots els éssers de la mateixa espècie.

S La postura d’Occam és contrària a la de Tomàs d’Aquino, ja que no existeix res d’universal fora de la ment, el que és universal existeix només a la ment i és un terme que significa coses individuals.

S Un signe és per a Occam un llenguatge interior que serveix per col·locar-se en lloc de les coses en una proposició, és a dir, per suplantar els individus en el discurs. Per exemple, si diem o pensem que els homes són racionals, no pensem o diem que el concepte “home” sigui racional, sinó que ho serà

136 Anna Baiges Jardí ______

l’individu suplantat per aquest concepte. Si es vol anar més enllà en la resposta, es pot parlar de tres tipus de signes, tots ells signes lingüístics, segons Occam: els proferits (paraules parlades), els escrits (paraules escrites) i els concebuts mentalment (conceptes o paraules mentals). Però s’haurà d’aclarir que, d’aquests tres tipus de signes, els dos primers són convencionals, mentre que l’últim és un signe natural.

S Qualsevol títol que fes referència a que “per Occam els universals només existeixen com a paraules mentals” seria adequat.

C.3.5.A. Voluntarisme

S L’absoluta llibertat de Déu consisteix, segons el text, a no estar sotmès ni a les lleis universals ni a un determinat ordre de les coses.

S El text fa referència a la contingència quan diu: “Déu és quelcom tan absolutament lliure que, si ho volgués, amb un sol acte de la seva voluntat podria fer que el món fos diferent”.

S Pel que fa a les normes morals, Déu amb la seva absoluta omnipotència podria haver creat un món en el qual l’adulteri, el robatori, l’odi, etc. serien permesos i no prohibits.

S Un títol que girés al voltant de “l’absoluta omnipotència divina implica la contingència total” hauria de ser acceptat.

C.3.6.A. La separació entre el poder temporal i l’espiritual

S Occam dona tot un seguit de raons per demostrar que el papa no té plenitud de potestat en les coses temporals, aquestes són: la seva autoritat és diferent segons les regions, els feus i els béns que li han estat assignats no pot passar- los a ningú, no pot jutjar ni sobre les propietats ni sobre els afers seculars, no pot apel·lar sentències dictades per un jutge civil i, finalment, no pot immiscir-se en el poder i els drets de l’emperador, els reis i els prínceps.

S La relació existent entre aquesta potestat i la pobresa predicada pels franciscans rau en el fet que el papa no només intervenia en els afers seculars sinó que també s’aprofitava de les riqueses i prestigi que aquestes li aportaven. L’episodi més clar de la pel·lícula és el que presenta el debat entre els franciscans i els delegats del papa. Es pot observar el contrast entre tots dos no només pel que diuen, sinó també per com van vestits.

S L’alumne/a pot trobar-la en qualsevol llibre de text i s’adonarà que les seves relacions amb el papa Joan XXII són molt dolentes, tant com perquè fos excomunicat. Quan va fugir d’Avinyó es va refugiar al costat de l’Emperador, mentre, a través dels seus escrits, acusava d’heretge el Papa.

S Un títol com ” el Papa no ha d’immiscir-se en els afers civils” seria adequat.

137 Anna Baiges Jardí ______

BIBLIOGRAFIA

CEREZO, J.J. Historia de la filosofia III. La Edad Media. Madrid. Acento Editorial, 2002. DE ANDRÉS, I. El nominalismo de Guillermo de Ockham como filosofia del lenguaje. Madrid. Ed. Gredos, 1967. FERNÁNDEZ, C. Los filósofos medievales. Madrid. B.A.C., 1979. GILSON, E. Filosofia en la Edad Media. Madrid. Ed. Gredos, 1995. LE GOFF, J. La bolsa y la vida. Economía y religión en la Edad Media. Barcelona. Gedisa, 1999. LE GOFF, J. Los intelectuales en la Edad Media. Barcelona. Gedisa, 1996. LE GOFF, J. La Baja Edad Media, Madrid. Siglo XXI, 1984. OCCAM, G. Brevil·loqui sobre el principat tirànic. Barcelona. Ed. Laia, 1980. RUSSELL, B. Història social de la filosofia. Barcelona. Ed. 62, 1996. ROMANO, R. i TENENTI, A. Los fundamentos del mundo moderno. Madrid. Siglo XXI de España editores, S.A., 1972. JOLIVET, J. Historia de la filosofia. La filosofia medieval en Occidente. Madrid. Siglo XXI de España editores, S.A., 1974.

FILMOGRAFIA

S Passeig per l’amor i la mort, A walk with Love and Death, Paseo por el amor y la muerte.

1969, Estats Units, 90 minuts. Director: John Huston. Intèrprets: MichaelGough, Assi Dayan, John Hallam, Anjelica Huston, Anthony Corlan.

SINOPSI: La pel·lícula és una adaptació de la novel·la de Hans Koningsberger i està ambientada en la Guerra dels Cent Anys. Narra el recorregut d’un estudiant de París cap al mar, durant l’itinerari veurà fam i mort, coneixerà pelegrins, nobles, cavallers, camperols, comediants... i hi trobarà l’amor. Aquest film és, per tant, il·lustratiu de l’època on ens trobem.

ALGUNS WEBS http://www.tecnociencia.es/mediawiki/index.php/El_nombre_de_la_rosa És un web que, tot i parlar de la novel·la, ens permet trobar diversos links que ens poden ser útils. http://www.educahistoria.com/reportajes/nombre_rosa/nombrerosa.htm Aquí hi trobem alguns elements apropiats per al docent. http://tonicues.eresmas.net/Documentos/Elnombredrosa.PDF És un treball d’Encarna Leiva on es fa una anàlisi de la pel·lícula des dels mitjans vistos pel cinema, pot ser interessant pel que fa a l’anàlisi de les seqüències des del punt de vista del mitjans de comunicació.

138 Anna Baiges Jardí ______

8.8. ANNEX H:

MATRIX I DESCARTES

139 Anna Baiges Jardí ______

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula Matrix per treballar la unitat, anomenada La filosofia de Descartes, el guió de la qual és el següent:

1. El dubte: la vigília i el somni 2. El geni maligne 3. L’objectiu de Descartes 4. El mètode 5. La primera veritat 6. Jo sóc una cosa que pensa 7. L’existència de Déu 8. L’existència del món 9. La dualitat humana

La pel·lícula ens serveix per treballar el tema de la realitat centrant-nos en el dubte metòdic, la hipòtesi del geni maligne i el dualisme ment/cos, la resta d’aspectes hi són, perquè formen part del contingut del pensament cartesià.

És normal, per tant, que les activitats que es plantegen al voltant d’aquest tema tinguin a veure amb el guió que hem establert. D’aquestes activitats n’hi ha unes que fan referència a la pel·lícula i d’altres a l’autor amb qui l’hem vinculat. Per això, presentem un seguit de textos amb preguntes relatives al text en qüestió i a l’obra de l’autor, encara que n’hi haurà alguna que es relacioni amb la pel·lícula.

Els objectius d’aquesta unitat són:

S Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord amb les activitats proposades.

S Resumir les característiques socials i culturals que van condicionar el pensament filosòfic d’aquesta època.

S Explicar amb claredat el procés del dubte, segons Descartes.

S Conèixer la hipòtesi del geni maligne.

S Explicar clarament el mètode cartesià i les veritats que es deriven de la seva aplicació.

S Exposar clarament el dualisme ment i cos.

S Copsar les teories sobre l’existència de Déu.

S Comprendre i analitzar críticament els textos.

S Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.

140 Anna Baiges Jardí ______

MATRIX 23

Génere: Ciència Ficció País: Estats Units Any: 1999 Direcció: Andy Wachowski i Larry Wachowski Intérprets: Keanu Reeves (Neo, Thomas A. Anderson), Laurence Fishburne (Morfeu), Carrie-Anna Moss (Trinity), Hugo Weaving (Agent Smith), Joe Pantoliano (Xifra), Gloria Foster (l’Oracle), Marcus Chong (Tanc), Matt Doran (Ratolí). Productor: Joel Silver Guió: Andy Wachowski i Larry Wachowski Fotografia: Bill Pope Música: Don Davis Duració: 136 minuts Qualificació: no recomanada per a menors de 18 anys

Sinopsi: Thomas Anderson, el protagonista principal de la pel·lícula, és una persona que treballa en una de les millors empreses de software del planeta, però, amb el nom de Neo, s’ocupa de piratejar i vendre programes informàtics. La seva existència canvia quan entra en contacte amb un grup de persones rebels, que lluiten unides contra Matrix. La pel·lícula narra el canvi de Neo i la seva lluita contra aquesta cyberintel·ligència.

23 El repartiment i la caràtula s’han extret de: http://www.imdb.com/title/tt0133093/

141 Anna Baiges Jardí ______

A. EXPLORACIÓ DEL FILM

A. 1. Full d’observació

 Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeu recercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altres edicions de la pel·lícula.

 Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes de la pel·lícula:

o Fotografia

C El director de fotografia de Matrix diu que van usar dos colors per distingir entre Matrix i la realitat, per què és evident a la pel·lícula? C Et sembla que el to verd de Matrix representa un món decadent i podrit? Per què? C Creus que el to blau de la “realitat” (Nabucodonosor, i els mòduls) dóna un aspecte més normal i menys malaltís? Per què? C Per distingir aquestes dues realitats, quins altres colors podrien anar-hi bé? Justifica-ho.

o Música

C Distingeix entre les cançons de la pel·lícula i la banda sonora. C Has identificat alguna cançó? Quina? C Et sembla que la partitura de Don Davis té un to misteriós i fosc? Justifica la resposta. C Creus que la música és apropiada per a la pel·lícula? Per què?

o Efectes especials

C És cert que hi ha canvis constants de velocitat? Posa algun exemple. C El “temps congelat” és un travelling circular a velocitat superlenta, posa algun exemple d’aquest tipus de tècnica. C Destaca algun efecte especial de la pel·lícula. C Creus que els efectes especials de la pel·lícula distorsionen el tema central? Per què?

 Què signifiquen aquests noms propis?

o Neo o Anderson o Morfeu o Trinity o Xifra

142 Anna Baiges Jardí ______

o Smith  A què corresponen aquests altres noms?

o Ratolí o Interruptor o Tanc o Matrix

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessant especialment? Quin? o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina? o Quines preguntes et planteja? o Quins són els temes que tracta la pel·lícula? o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic? o Quin és el sentit del títol? o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?

143 Anna Baiges Jardí ______

B. ELS TEMES DEL FILM

B 1. Els dos móns

Al llarg de tot el film es planteja l’existència de dos móns: el real i el virtual. De fet, “els bons” de la pel·lícula lluiten per destruir el món virtual i mostrar l’autèntica realitat a la humanitat. Però, per aconseguir-ho han de trobar l’Escollit i preparar-lo per tal que ho pugui fer.

C Com és el món real de la pel·lícula? C Com és el món virtual? C Què és Matrix? C Com sabem, a la pel·lícula, que els rebels estan en el món virtual o en el real? C Els rebels són reals o virtuals?

B.2. El coneixement/la ignorància i la veritat/falsedat

Aquest conceptes planen per damunt de tota la pel·lícula, però queden ben palesos al capítol 4, quan Neo coneix Trinity i aquesta li diu: “Sé per què ets aquí (...) És la pregunta la que ens impulsa, Neo. És la pregunta la que t’ha dut fins aquí. Coneixes la pregunta igual que jo”. Neo formula la pregunta: “què és Matrix?”. Més tard, quan Neo coneix Morfeu, aquest li pregunta: “T’agradaria realment saber què és [Matrix]?” i Neo hi assenteix.

C En quina situació es troba Neo respecte del coneixement i la ignorància al principi de la pel·lícula? C Està Neo preparat per conèixer la veritat? C Quin procés fa Neo, pel que fa al coneixement de l’autèntica veritat, durant la pel·lícula? C Quina és l’actitud de Xifra pel que fa a aquests temes?

B.3. El Messianisme

Des del principi fins al final de la pel·lícula se sent molt la paraula “l’escollit”: un home especial, si es vol una mena de Messies, que ha de realitzar una proesa similar a la de Jesús: salvar la humanitat. Moltes altres referències a la religió judeocristiana apareixen a la pel·lícula com: alguns noms, la mort i resurrecció de Neo, el nom de la nau, etc.

C En què es basa Morfeu per creure que Neo és l’escollit? C S’ho creu Neo, que és l’escollit? Per què? C Podries afirmar que el paper de l’Oracle és com el d’un profeta? Per què? C La nau es diu Nabucodonosor, a quines referències bíbliques ens remet aquest nom? C La salvació que ha d’aconseguir Neo és del mateix tipus que la que volia aconseguir Jesús?

144 Anna Baiges Jardí ______

B.4. La traïció de Xifra

Xifra forma part de l’equip de Morfeu, però ha descobert que la veritat li demana no només molt d’esforç sinó també moltes renúncies, per això vol ser reintegrat a Matrix. En la seva trobada amb l’agent Smith accepta voluntàriament donar el nom de la persona que coneix els codis d’accés a l’ordinador de Sió, a canvi de no recordar res i viure en la irrealitat.

C Quina impressió et produeix el personatge de Xifra al principi de la pel·lícula? C Cita alguna frase de Xifra que mostri la postura que defenses. C Creus que Xifra traeix els rebels o a ell mateix? Per què? C Per què creus que Smith l’anomena Sr. Reagan?

B.5. Els agents

Ja des de bon principi, es veu que a Matrix no només hi ha policies, sinó també uns homes vestits de paisà que reben el nom d’agents. N’hi ha tres: Smith, Jones i Brown. Tots tres van ben vestits, amb ulleres fosques, que no tenen la mateixa forma que les dels rebels, i porten permanentment un comunicador a l’oïda.

C Què són els agents? C Quina és la seva funció i quin el seu objectiu? C Descriu l’agent Smith. C Comenta el seu monòleg, als capítols 27 i 28.

B. 6. La llibertat i el destí

La pel·lícula planteja el conflicte entre llibertat i destí, malgrat que aquest tema està més desenvolupat a les dues pel·lícules que conformen la trilogia: Matrix Reloaded i Matrix Revolution.

C Des del punt de vista de la llibertat externa, els humans són lliures a Màtrix? Justifica-ho. C Creu Neo en el destí? Com ho saps? C És Neo lliure realment? Per què? C Es Morfeu lliure d’escollir? C Analitza el personatge de Xifra des del punt de vista de la llibertat d’elecció.

145 Anna Baiges Jardí ______

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB DESCARTES

1. El dubte: la vigília i el somni 2. El geni maligne 3. L’objectiu de Descartes 4. El mètode 5. La primera veritat 6. Jo sóc una cosa que pensa 7. L’existència de Déu 8. L’existència del món 9. La dualitat humana

C. 1. El dubte: la vigília i el somni

La investigació filosòfica de Descartes comença analitzant tots els coneixements que tenia, per tal de trobar alguna cosa que fos absolutament indubtable. Primer dubta de les dades que ens aporten els sentits, donat que en moltes ocasions ens han enganyat. Després, anant més enllà, dubta de l’existència de les coses, perquè moltes vegades ha somniat coses que creia existents, quan no era així. El mateix li passa a Neo, al capítol 3, quan li diu a Choi: ”Algun cop has tingut la sensació de no saber amb certesa si somnies o estàs despert?”

C.1.A.TEXT. “¡ Quants cops no he somniat de nit que era en aquest mateix lloc, vestit, assegut al costat del foc, estant en realitat despullat i dins del llit¡ Bé m’assembla ara que, en mirar aquest paper, no ho faig amb els ulls adormits; que aquest cap que moc no està somnolent; que si allargo la mà i la sento, és a propòsit i de manera conscient; el que s’esdevé en somnis no sembla tant clar i tant distint com tot això. Però si hi penso atentament, me’n recordo que moltes vegades il·lusions semblants m’han enganyat mentre dormia; i, en detenir-me en aquest pensament, veig tant clarament que no hi ha indicis certs per distingir el somni de la vigília, que em quedo esmaperdut, i és tal la meva estranyesa, que quasi és suficient per persuadir-me que estic dormint.” DESCARTES. Meditacions Metafísiques, 1ª meditació

S Quines són les reflexions de Descartes pel que fa al somni i la vigília? S De quina manera les objeccions que presenta Descartes respecte a les dades dels sentits poden relacionar-se amb el personatge de Neo al principi de la pel·lícula? S Quines frases d’aquest text de Descartes tenen el seu correlat amb la frase que Neo diu a Choi? S Posa títol al text. S Què en penses de creure que la vida és un somni?

C. 2. El geni maligne

La hipòtesi del geni maligne mostra la radicalitat del procés del dubte iniciat per Descartes. Considera que aquest geni és com un ésser amb un poder tan gran que podria falsejar tota la realitat, fins i tot la certesa de les veritats matemàtiques. Els germans Wachowski ens presenten a Matrix unes màquines sorgides de la Intel·ligència Artificial i que podrien ser el correlat del geni maligne.

146 Anna Baiges Jardí ______

C.2.A. TEXT. “Així doncs, suposaré que hi ha, no un veritable Déu –que és font suprema de veritat-, sinó algun geni maligne tant astut i enganyador com poderós, el qual ha fet servir tota la seva capacitat per enganyar-me; creuré que el cel, l’aire, la terra, els colors, les figures, els sons i tot allò extern no són més que enganys dels somnis amb els que ha posat un parany a la meva credulitat: consideraré que no tinc mans, ni ulls, ni carn, ni sang, sinó que tot ho dec a una opinió falsa meva; romandré, doncs, aferrat a aquesta meditació i d’aquesta manera, encara que no em sigui permès conèixer quelcom vertader, procuraré al menys amb decisió resolta, donat que està a les meves mans, no donar fe a coses falses i evitar que aquest enganyador, per molt fort i llest que sigui, pugui inculcar-me res. Però aquest intent em suposa molt de treball, i una certa mandra em porta a la meva vida ordinària, com el presoner que gaudeix en somnis d’una llibertat imaginària, quan comença a sospitar que estava dormint, tem que se’l desperti i segueix tancant els ulls amb aquestes dolces il·lusions.... ” DESCARTES, Meditacions metafísiques. 1ª meditació.

S Què creus que ens vol demostrar Descartes amb la hipòtesi del geni maligne? S Si el nostre cervell estès connectat a un ordinador (com en el cas de Matrix) sense nosaltres saber-ho, seria senzill fer-nos creure que dos més dos són cinc? Per què? S Al text, Descartes diu que procurarà que, aquest enganyador molt fort i llest, no pugui inculcar-me res, però que aquest intent li suposa molt de treball. Compara això amb el que li passa a Neo. S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió sobre la hipòtesi del geni maligne?

C.3. L’objectiu de Descartes

I per què Descartes vol dubtar absolutament de tot? Doncs, la resposta es troba en el seu objectiu: reconstruir el sistema del saber sobre bases sòlides i fer que aquest saber consistís en un sistema de veritats certes. I això ho va escometre, perquè volia sanejar la metafísica, de la qual depenien, en la seva època, les altres ciències. El mateix li passa al protagonista de Matrix, ja que segueix el conill blanc, perquè vol saber què és Matrix.

C.3.A. TEXT. “ A la primera [Meditació], proposo les raons per les quals podem dubtar en general de totes les coses, i en particular de les coses materials, al menys mentre no tinguem altres fonaments de les ciències que els que hem tingut fins ara. I, malgrat que la utilitat d’un dubte tan general no sigui patent al principi, és, no obstant, molt gran, perquè ens allibera de tot tipus de prejudicis, i ens prepara un camí fàcil per acostumar el nostre esperit a separar-se dels sentits, i, en definitiva, perquè fa que ja no puguem tenir cap mena de dubte respecte d’allò que més endavant descobrirem com a vertader.” DESCARTES, Meditacions Metafísiques.

S Quina és la utilitat d’un dubte tan general? S Quina és la utilitat de prendre la píndola vermella, segons Morfeu? S Compara les actituds de Descartes i de Neo. S Posa títol al text. S Quina és la teva opinió respecte a un dubte tan radical?

147 Anna Baiges Jardí ______

C. 4. El mètode

Sabem que el dubte de Descartes és metòdic, per què? Perquè per Descartes la recerca filosòfica s’ha de construir sobre uns bons fonaments, un mètode, a partir del qual puguem aclarir totes les qüestions filosòfiques importants. Un mètode que consisteixi en unes poques regles senzilles.

C.4.A. TEX. “En lloc d’aquell gran nombre de preceptes de què es composa la lògica, vaig creure jo que en tindria prou amb els quatre següents, amb la condició que prengués la ferma i constant resolució de no deixar d’observar-los ni una sola vegada. Era el primer, no acceptar mai cap cosa com a veritable si no la conegués evidentment com a tal, és a dir, evitar acuradament la precipitació i la prevenció i no admetre en els meus judicis res més que el que es presentés al meu esperit tan clarament i distintament, que no tingués cap ocasió de posar-ho en dubte. El segon, dividir cada una de les dificultats que examinés en tantes parts com fos possible i com es requerís per a la seva millor resolució. El tercer, conduir ordenadament els meus pensaments, començant pels objectes més simples i fàcils de conèixer, per ascendir de mica en mica, com per graus, fins al coneixement dels més complexos, i suposar, fins i tot, un ordre entre els que no es precedeixen naturalment. I l’últim, fer a tot arreu enumeracions tan completes i revisions tan generals que estigués segur de no ometre res.” DESCARTES, Discurs del mètode, part II.

S Intenta resumir les quatre regles en quatre conceptes que creguis que les expliquen. S Quina creus que és la funció de “clarament i distintament” dins la primera regla? S Tria alguna de les regles i justifica per què la consideres correcta o incorrecta com a regla per al coneixement. S Posa títol al text. S Què en penses d’haver de seguir unes regles per conduir bé el nostre pensament?

C.5. La primera veritat

Després d’haver plantejat el mètode i haver seguit les seves regles, Descartes arriba a una primera veritat, que li permetrà començar el procés de coneixement que havia deixat en suspens. Aquesta primera veritat és el famós cogito, que ens el presenta així: cogito, ergo sum.

C.5.A. TEXT. “I, finalment, considerant que tots els pensaments que tenim estant desperts ens poden venir també quan dormim, sense que llavors n’hi hagi cap que sigui veritat, vaig decidir fingir que totes les coses que fins aleshores havien entrat a la meva ment no eren pas més veritable que les il·lusions dels meus somnis. Però immediatament em vaig adonar que, mentre volia pensar així que tot era fals, calia necessàriament que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I advertint que aquesta veritat: “penso, ergo existeixo”, era tan ferma i tan segura que ni totes les extravagants suposicions dels escèptics no eren capaces de fer-la trontollar, vaig pensar que podia acceptar-la sense escrúpol com el primer principi de la filosofia que cercava.” DESCARTES, Discurs del mètode, part IV.

148 Anna Baiges Jardí ______

S Com arriba Descartes a la veritat “penso, ergo existeixo”? S Per què diu Descartes que el cogito és el primer principi de la filosofia que cercava? S “Penso, ergo existeixo ” és el primer principi o la conclusió d’un sil·logisme?

S Quin títol li posaries al text? S Quina opinió en tens del fet que, segons Descartes, es pugui dubtar de tots els pensaments però no de l’acció de pensar?

C. 6 . Jo sóc una cosa que pensa

Descartes ens diu que només sap que és [existeix], però que encara no sap quina cosa és. Es posa a indagar en aquesta línia i arriba a la conclusió següent: “sóc una cosa que pensa”.

C.6.A. TEXT. “ ...Trobo que el pensament és l’únic que no pot separar-se de mi. Jo sóc, existeixo, això és cert: però, per quant de temps? Tot el temps que duri el meu pensar; ja que potser podria succeir que, si deixés de pensar per complet, deixaria al mateix temps per complet d’existir. Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader; ja no sóc, doncs, parlant amb precisió, res més que una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó, termes la significació dels quals desconeixia anteriorment. (...) Què sóc, doncs? Una cosa que pensa. Què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, entén, concep, afirma, nega, vol, no vol, i, també, imagina i sent.” DESCARTES, Meditacions Metafísiques II.

C Podria ser que si es deixés completament de pensar, es deixaria al mateix temps d’existir? Per què? C Per què Descartes ha introduït el concepte: “cosa” que pensa? C El terme “pensament” té en Descartes un sentit restringit? Per què? C Posa títol al text. C Què en penses d’aquesta ampliació de sentit del terme ”pensament”?

C.7. L’existència de Déu

Després d’haver demostrat la seva existència, d’haver-ne derivat el criteri de veritat i afirmat que som una cosa que pensa, Descartes dirigeix les seves reflexions cap a la demostració de l’existència de Déu. Tres són les proves que utilitza, dues a la tercera meditació i una a la cinquena, coneguda com argument ontològic. Ens ocuparem d’aquesta darrera, perquè –segons alguns estudiosos de Màtrix- sembla que a la pel·lícula s’hi troba una inversió d’aquest argument.

C.7.A. TEXT. “Ara bé, si del sol fet que pugui extreure del meu pensament la idea d’una cosa, se’n segueix que pertany realment a aquesta cosa tot allò que jo, d’una manera clara i distinta, percebo que li pertany, ¿no se’n pot obtenir també, d’això, un argument pel qual es provi l’existència de Déu? Certament, la idea d’Ell –és a dir, d’un ésser summament perfecte-, la trobo en mi almenys igual a com hi trobo la idea de qualsevol figura o nombre; i que, a la seva naturalesa, li pertany d’existir sempre, ho entenc d’una manera no pas menys clara i distinta de com entenc que allò que demostro d’una figura o d’un nombre, pertany també a la naturalesa d’aquella figura o

149 Anna Baiges Jardí ______d’aquell nombre. I, per tant, encara que no fos veritat tot el que he meditat en aquests dies anteriors, l’existència de Déu hauria de ser, per a mi, almenys tan certa com ho han estat fins aquí les veritats matemàtiques. Encara que realment això no resulta, a primera vista, del tot evident, sinó que fa una certa impressió de sofisma. Perquè com que en totes les altres coses estic acostumat a distingir l’existència de l’essència, fàcilment em convenço que l’existència es pot separar de l’essència de Déu, i per tant, que es pot pensar Déu com a no-existent. Tanmateix, a aquell que para més atenció, li esdevé manifest que l’existència no és pas més separable de l’essència de Déu, del que ho és de l’essència d’un triangle la magnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes, o del que ho és de la idea de muntanya la idea de vall; fins al punt que concebre un Déu (és a dir, un ésser summament perfecte) al qual li falti l’existència (és a dir, al qual li falti alguna perfecció), no és pas menys contradictori que concebre una muntanya a la qual li falti la vall. Però encara que jo realment no pugui concebre Déu sinó existint, com tampoc no puc concebre una muntanya sense vall, no obstant, del fet que concebi una muntanya amb vall, no se’n segueix que existeixi cap muntanya al món, així tampoc del fet que concebi Déu com a existent, no sembla seguir-se’n, per això, que Déu existeixi: en efecte, el meu pensament no imposa cap necessitat a les coses, i de la mateixa manera que es pot imaginar un cavall alat encara que cap cavall no tingui ales, així mateix, puc, potser, atribuir existència a Déu, encara que no existeixi cap Déu. Al contrari, és aquí on és amagat el sofisma: perquè del fet que jo no pugui concebre una muntanya sinó amb una vall, no se’n segueix pas que en alguna banda existeixin una muntanya i una vall, sinó només que la muntanya i la vall –tant si existeixen com si no- no es poden separar l’una de l’altra. Ara bé, del fet que no pugui concebre Déu sinó existint, se’n segueix que l’existència és inseparable de Déu, i que, per tant, Ell existeix realment.” DESCARTES, Meditacions Metafísiques, V.

C Al primer paràgraf Descartes afirma que a la naturalesa de Déu li pertany existir, en què es basa per afirmar-ho? C Quines analogies fa servir Descartes en el segon paràgraf per argumentar que Déu ha d’existir? C A quina objecció s’avança al tercer paràgraf? C Posa títol al text. C A les demostracions sobre l’existència de Déu, fetes per Descartes, hi plana la idea que Déu, ésser perfecte ha d’existir i ser alhora el creador de nosaltres, éssers imperfectes. A la pel·lícula, l’agent Smith es pregunta com pot ser que els humans, uns éssers imperfectes, hagin creat les màquines. Et sembla que el que diu l’agent Smith és una inversió de l’argument ontològic? Per què?

C.8. L’existència del món

Un cop ha demostrat l’existència de Déu, Descartes vol demostrar l’existència de les coses materials. La seva demostració es basarà en la veracitat divina.

C.8.A. TEXT. “En fi, si encara hi ha homes que no estiguin prou persuadits de l’existència de Déu i de la seva ànima amb les raons que he donat, vull que sàpiguen que totes les altres coses de les quals es creuen potser més segurs, com de tenir un cos o que hi ha uns astres i una terra i coses semblants, són tanmateix menys certes. Perquè encara que tinguem una seguretat moral d’aquestes coses, tan gran que sembla que a menys d’ésser un extravagant hom no pot dubtar, tanmateix quan es tracta d’una certesa metafísica, no podem negar, a menys de perdre la raó, que és un motiu suficient per a no estar-ne enterament segurs, d’haver observat que podem

150 Anna Baiges Jardí ______imaginar-nos igualment, estant adormits, que tenim un altre cos i que veiem uns altres astres i una altra terra, sense que res d’això sigui veritat. Perquè ¿com sabrem que els pensaments que ens vénen en somnis són més falsos que els altres, si sovint no són pas menys vius i nítids? I, per molt que els millors esperits estudiïn, no crec que puguin donar cap raó que sigui suficient per a llevar aquest dubte, si no pressuposem l’existència de Déu.” DESCARTES, Discurs del mètode, 4ª part.

C Què vol dir seguretat moral, en el text? C Tenir “certesa moral” és el mateix que tenir “certesa metafísica”? C Com sabem que els pensaments que ens venen en somnis són més falsos que els altres? C Posa títol al text. C “ Déu com a garantia de la realitat del món”, què en penses?

C.9. Dualitat humana

L’ésser humà és un compost de dues substàncies: la substància pensant (l’ànima) i l’extensa (el cos). Dues substàncies distintes, independents i, així, l’ànima pot existir sense el cos, amb la qual cosa la mort del cos no implica la mort de l’ànima.

C.9.A. TEXT. “ ...Donat que sé del cert que existeixo i, tot i així, no m’adono que a la meva naturalesa o essència li convingui necessàriament una altra cosa, sinó que jo sóc una cosa que pensa, concebo molt bé que la meva essència consisteix només en ser alguna cosa que pensa, o en ser una substància, l’essència de la qual és només pensar. I encara que, potser, o més bé, certament, com després diré, tinc un cos al que estic estretament unit, no obstant, donat que per una part tinc una idea clara i distinta de mi mateix, segons la qual sóc una cosa que pensa i no extensa i, per l’altra, tinc una idea distinta del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa, que no pensa, resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la qual sóc el que sóc, és enterament i vertaderament distinta del meu cos, podent ser i existir sense ell. (...) Ara bé: el que aquesta naturalesa m’ensenya més expressament i sensiblement és que tinc un cos, el qual, quan tinc dolor, se sent malament i quan tinc els sentiments de fam i set, necessita menjar i beure, etc. No he de dubtar, per tant, que en això hi ha alguna cosa de veritat. També m’ensenya la naturalesa, per mitjà d’aquests sentiments de dolor, fam, set, etc., que no estic posat en el meu cos com un pilot en la seva nau, sinó tan estretament unit i confós i mesclat amb ell, que formo un sol tot amb el meu cos.” DESCARTES. Meditacions Metafísiques. 6ª meditació.

S L’ésser humà és compost de dues substàncies: ànima i cos. S’assemblen entre si? Per què? S Si cos i ànima són dues substàncies autònomes, com s’explica la interacció real entre ambdues? S En el context cartesià, quin sentit té la frase de Morfeu al capítol 16: “el cos no pot viure sense la ment”? S Posa títol al text. S Què en penses d’aquest dualisme ànima-cos?

151 Anna Baiges Jardí ______

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un parell de llibres fàcils i una altra pel·lícula que va en la mateixa línia.

LLIBRES

CALDERON DE LA BARCA. La vida es sueño. Barcelona. Ed. Juventud, 1982 PALAO, J.A. i CRESPO, R. Matrix. Barcelona, Octaedro, 2005.

FILMOGRAFIA

C Matrix Reloaded

2003, EUA, 138 minuts. Directors: Larry i Andy Wachowski. Intèrprets: Keanu Reeves, Laurence Fisburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving, Monica Belucci, Jada Pinkett Smith.

SINOPSI: Les màquines intenten penetrar a la ciutat subterrània de Sió. Se suposa que Neo està preparat per fer front a la situació, però això no és cert perquè no saps exactament com ha d’actuar, per això, ell, Trinity i Morfeu decideixen anar a veure l’Oracle per tal que els indiqui quin camí han de seguir per arribar a La Font de Matrix, l’única manera d’acabar amb la guerra. Els amants de Matrix pensen que aquest segon lliurament permet completar el coneixement de la primera pel·lícula de la trilogia.

E. ALGUNS WEBS

http://whatisthematrix.warnerbros.com/latino/ És el web oficial en castellà de la pel·lícula. http://www.cibernous.com/autores/descartes/ És un portal en el que hi trobem la teoria filosòfica de l’autor, bibliografia, glossari, textos, etc.

152 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

La pel·lícula dels germans Wachowski gira entorn a l’estatut de la realitat, per mitjà del problema món real i món virtual. És evident, que aquest tema pot tenir diferents opcions interpretatives, entre les quals citem la platònica i la cartesiana. Pel que fa a la primera, creiem que el film il·lustra molt bé el mite de la caverna de Plató. Tant el mite com la pel·lícula ens mostren unes persones a les que se’ls imposa una realitat arbitrària; de la mateixa manera, en ambdós textos –el literari i el fílmic- hi ha algú que fuig d’aquesta realitat: el presoner al mite, Neo al film. Per això, l’hem posada també a la filmografia d’aquest autor.

Però l’opció interpretativa que hem triat és la cartesiana, perquè ens sembla que mostra molt bé alguns aspectes de la filosofia de Descartes. Així, presentem la pel·lícula Matrix per treballar el tema de la realitat en Descartes, concretant-lo en el dubte metòdic, la hipòtesi del geni maligne i la dualitat ment i cos.

L’any 1999 els germans Wachowski van revolucionar el cinema d’acció amb una pel·lícula, el guió de la qual tenia una bona història i uns efectes especials molt i molt originals. La història passa en un univers ple de programes d’ordinadors, de cables, un món virtual (Matrix) en el que els humans estan dominats per les màquines, que els mantenen vius per utilitzar-los com a font d’energia i així seguir funcionant. Enfrontats a aquest món hi trobem uns guerrers rebels que coneixen aquesta veritat, contra la qual volen lluitar per tal d’alliberar la humanitat de l’esclavitud en la que viu.

Els Wachowski eren assessors d’història a l’editorial de còmics Marvel, venen, per tant, del món del còmic, però també beuen en les fonts de la revolució tecnològica i en les d’una literatura poc convencional. La pel·lícula aporta una novetat: el bullet time, una tècnica que consisteix a congelar l’acció, mentre la càmera segueix movent-se al voltant de l’escena. Aquest truc de càmera produeix efectes que impressionen intensament, pel fet de rodar a 12.000 fotogrames per segon. Aquesta novetat tècnica, treta dels dibuixos animats japonesos, ens permet veure escenes que es detenen en el temps per així poder observar-les de forma tridimensional. Dels efectes especials se’n va encarregar l’empresa Mannix Effects, que va realitzar 200 plans d’efectes especials, la immensa majoria, de caràcter digital.

Les escenes de baralles són plenes d’acrobàcies que estan basades en les coreografies de les pel·lícules d’acció de Hong Kong. Les imatges són increïbles, produïdes per moviments de càmera dinàmics, que permeten una flexibilitat quasi il·limitada en el control de la velocitat. L’actor que encarna Neo es va sotmetre a un entrenament molt dur durant tres mesos abans de començar a rodar.

Un element molt interessant en aquest film és la intertextualitat, és a dir, les relacions que es produeixen amb altres textos o pel·lícules, als quals es fa referència en algunes escenes. Així hi trobem moltes referències literàries i cinèfiles. Entre les literàries hi ha les de Lewis Carroll en les seves obres Alicia en el País de las Maravillas (a l’escena en què es diu. “segueix el conill blanc”) i A través del espejo (quan Neo, després de prendre la pastilla vermella, toca un mirall i a través d’ell els rebels poden detectar la seva ubicació a Matrix), també el conte de La bella dorment és present en la seqüència que Trinity besa Neo, ja mort, i el torna a la vida.

153 Anna Baiges Jardí ______

Entre les cinèfiles només citem: Blade Runner, El show de Truman i Abre los ojos. Blade Runner i Matrix s’assemblen en que a les dues es fa referència a una ciutat, però no es concreta quina és; a totes dues plou sempre quan és de nit i també a totes dues les protagonistes femenines tenen una gran força i agilitat. El show de Truman i Matrix comparteixen el fet de trastocar la realitat per aconseguir els seus interessos. Abre los ojos i Matrix s’assemblen tant que, en el seu moment, va tenir lloc una polèmica interessant sobre si els Wachowski havien copiat d’Amenabar. Hi ha un enllaç on hi trobem una comparació interessant entre les dues pel·lícules, l’adreça és: http://www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/abrematr.htm

La pel·lícula es va rodar a Austràlia, en uns estudis de so, on es van construir 30 decorats futuristes, també als carrers de Sydney i a alguns lloc de Nova Gales del Sud com, Moore Park i Waterloo.

Es pot dir que aquesta pel·lícula ha estat força aplaudida, no així els altres dues de la trilogia. Tot i així, hi ha defensors i detractors. Entre els arguments dels defensors hi ha: un bon guió, efectes especials magnífics, estètica postmodernista, ambientació i decorats perfectes, ritme vertiginós de les seqüències i una bona història. Els detractors, en canvi, parlen d’interpretacions molt justes i de haver tingut, simplement, un bon marketing.

Selecció DVD

La selecció que aportem és la que ens plantegen els mateixos guionistes de la pel·lícula i que es troba a la contraportada del DVD.

1. Trinity en dificultats. 19. Un pacte per la felicitat. 2. Una persecució impossible. 20. A l’oracle. 3. Tot seguint instruccions. 21. Els altres potencials. 4. La pregunta. 22. “Hauràs de prendre una decisió”. 5. Venen a per tu. 23. Una errada tècnica a Matrix. 6. Incapacitat per a parlar. 24. Tot capturant Morfeu. 7. Tot alliberant-se del paràsit. 25. Herois desconnectats. 8. La proposta de Morfeu. 26. Cypher cremant. 9. L’elecció. 27. “Crec en quelcom”. 10. Retorn a la vida. 28. Virus per a la malaltia. 11. La tripulació de la nau 29. Un atac implacable. Nabucodonosor. 30. Evadeix això. 12. El món real. 31. Et tinc. 13. “La recerca ha acabat”. 32. El rescat de Trinity. 14. La instrucció comença. 33. Una confrontació definitiva. 15. El combat entre Neo i Morfeu. 34. “El meu nom és Neo”. 16. El primer salt. 35. L’atac dels sentinelles. 17. Els guardians. 36. “És l’elegit”. 18. Problemes amb la nau. 37. Connexió final. 38. Crèdits finals.

154 Anna Baiges Jardí ______

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seu dossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar que és el que s’espera d’ell durant aquesta activitat –els objectius-, seria bo fer llegir els temes del film que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, hauria d’organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius a l’avaluació. En el cas d’aquesta pel·lícula, seria interessant que també es pugues disposar dels diàlegs més importants. Es poden baixar de l’enllaç http://wwww.asturi.as/salto.asp?id=15660

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre la filosofia cartesiana a partir del visionat d’una pel·lícula que, tot i ser de ciència ficció, ens apropa al que va ser el punt de partida de la filosofia d’aquest autor: el dubte pel que fa a la realitat sensible. El tema d’un geni maligne, a l’estil cartesià, que ens impedís conèixer l’autèntica realitat plana per sobre la història, però en aquest cas, aquest geni serien les màquines.

Ens sembla, doncs, que caldria tenir en compte alguns aspectes com els següents:

S El tema de les referències literàries i cinematogràfiques. S’ha discutit molt sobre l’eclecticisme de la pel·lícula, en el sentit d’haver-hi molts aspectes d’altres pel·lícules. Per tenir informació d’avantmà es pot visitar el web http://www.geocities.com/Area51/Dimension/8654/matrix23.htm

S L’avantatge o desavantatge, ara, al segle XXI d’un món de màquines “intel·ligents”.

S Si l’alumnat no ha vist la pel·lícula, caldria ajudar-lo a distingir els dos móns, ja que Matrix no és sempre suburbial, fosc i brut, sinó que també és un món brillant i meravellós.

S A la pel·lícula hi ha un parell de referències al filòsof francès Jean Baudrillard (Reims, 1929), que es troben a dues seqüències diferents. La primera, apareix gairebé al principi quan Neo ven un disquet a Choi, aquest disquet és a dins d’un llibre titulat Simulacre i Simulació, la segona es presenta en forma de frase, una frase que Morfeu diu a Neo quan li presenta el món real, la frase és: “Benvingut al desert del real”. Aquesta frase sembla desplaçada, perquè aquesta cita servia al filòsof francès per designar “la desaparició del real”.

S Finalment, seria bo que es fixessin en la part tècnica de la pel·lícula. El DVD en el seu “Menú raiz” ens permet seguir el “conill blanc” i la “píndola vermella”, que ens mostren això que estem proposant.

Aspectes particulars de les activitats

S Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, caldria destacar el fons virtual amb els símbols que apareixen a l’inici de la pel·lícula a les pantalles de l’ordinador, símbols hebraics, segons alguns. Posteriorment podríem fixar-nos amb els quatre personatges, tots ells amb vestits de cuir negre i ulleres fosques, amb armes a les mans que poden suggerir-nos la idea de lluita, ens semblaria apropiat parlar de lluita intel·lectual i no només de lluita física i personal.

155 Anna Baiges Jardí ______

S En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula, caldria que l’alumnat respongués les preguntes plantejades sempre des del seu punt de vista, donat que no té cap coneixement del llenguatge cinematogràfic.

S L’activitat dels noms propis fa referència a personatges de la pel·lícula, el seu significat es pot trobar a qualsevol dels webs que hi ha sobre Matrix. No obstant això, els definim tot seguit.

o Neo és l’anagrama de “one”, que vol dir l’únic i, en grec, significa “nou”. Se’l presenta com un Nou Messies que ha vingut per salvar la humanitat.

o Thomas Anderson: el nom s’interpreta de dues maneres, per una banda, Tomás era el germà bessó de Jesús i, per l’altra és diu que fa referència a Tomàs d’Aquino. Pel que fa al cognom tothom està d’acord que significa “ fill de l’home”, (Andros-son).

o Morfeu és el nom del déu grec del somni, ja que la seva funció era donar forma als somnis que els déus enviaven als homes i de ser-ne el guardià.

o Trinity, tothom opina que el nom de la protagonista principal fa referència a la Santa Trinitat i que representa l’aliança entre el món diví i l’humà.

o Xifra és una paraula d’origen àrab, que significa zero. Habitualment s’interpreta que representaria una persona sense valor o també algú que posseeix un missatge xifrat.

o Smith és un cognom molt comú en el món anglosaxó, per això podria significar que és igual que els altres. Fixem-nos en la semblança dels tres agents.

S L’activitat que fa referència als altres noms, és una mena de joc intel·lectual que ens porta a relacionar-los, per bé que no tots, amb el món informàtic, així:

o Ratolí: el mousse de l’ordinador.

o Interruptor, en anglès és Switch, que també significa commutador o botó.

o Tank, juntament amb el seu germà Dozer, és l’únic humà plenament humà, sempre es queda a la nau, n’és el seu operador i al mateix temps l’encarregat de transportar les ments dels seus companys a Matrix, mentre els seus cossos inerts romanen a la nau.

o Matrix es tradueix al català per matriu o úter, l’òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers.

S El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix les orientacions que hem descrit a la presentació.

156 Anna Baiges Jardí ______

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

S Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. Els dos móns

C El món real es veu molt poc a la pel·lícula, de fet no n’apareix cap imatge fins al capítol 12. Allí veiem, a través d’una pantalla de televisor, que aquest món és àrid, desèrtic, amb runes i que probablement s’està vivint als voltants de l’any 2199, tot i que no se sap amb certesa. Al capítol 17 se’ns diu que hi havia moltes ciutats i que s’estenien a centenars de quilòmetres, més tard sabrem que només hi resta una ciutat, Sió, on hi viuen els pocs humans que són plenament humans, que es troba sota terra, prop del nucli, on encara hi fa calor.

C El món virtual és el de Matrix de 1999, la pel·lícula ens el mostra de dues maneres diferents: per una banda, hi ha el món supermodern, amb gratacels i oficines de disseny, amb homes i dones de negocis, professors, advocats, fusters, etc., cotxes que circulen pels carrers, espais verds, però per l’altra, també hi ha cases velles, homes cecs i pobres, graffittis a les parets, sempre hi plou i tot és fosc.

C Matrix és un món imaginari, generat per ordinador amb la finalitat de mantenir els humans sota control. Consisteix en programes informàtics que emeten senyals elèctriques, posteriorment interpretades pel cervell com a senyals sensorials d’un món extern i aparentment real.

C En el món virtual, els rebels no tenen endolls i tenen el mateix aspecte que els altres humans, amb cabell, vestits amb trajos impecables, en canvi, en el món real se’ls veuen els endolls i van vestits més pobrament.

C Els rebels són reals i això ho descobrim al capítol 13 quan Morfeu parla amb Neo li diu: “Quan Matrix es va construir, en el seu si hi va néixer un home, tenia la capacitat de canviar allò que volgués per refer Matrix a la seva voluntat. Ell fou qui ens va alliberar i ens va ensenyar la veritat: mentre Matrix existeixi la raça humana no serà mai lliure.”

B.2. El coneixement/la ignorància i la veritat/falsedat

S Al començament Neo ignora la veritat, només pot mirar en una direcció, la que li imposa Matrix, però el periple pel que passarà l’aproximarà a la veritat, que només coneixerà després de prendre la píndola vermella.

S Neo, que s’ha deixat seduir per la curiositat, no accepta el coneixement de la veritat, no troba cap avantatge en saber-la, per això, al capítol 12, després de veure un món obscur i brut, diu: “No crec en vosaltres, no crec en res. No m’ho crec.”

S Podríem pensar que al llarg de la seva aventura, alliberar-se de la ignorància, Neo passa, en termes platònics, de la doxa a l’episteme a través de la pistis, eikasia, dianoia i noesis.

157 Anna Baiges Jardí ______

S Xifra que, en el seu dia, va prendre la píndola vermella i va conèixer la veritat, renega d’això i al capítol 19 diu “la ignorància és la felicitat”.

B.3. El Messianisme

C Al capítol 13 Morfeu diu a Neo que l’oracle va vaticinar que arribaria un “escollit” i que la seva arribada provocaria la destrucció de Matrix, el fi de la guerra i la llibertat i que, per això, ell i d’altres s’han passat la vida rastrejant Matrix. I acaba dient: “he fet el que he fet, perquè crec que la recerca ha acabat”.

C Neo no creu que sigui l’escollit, malgrat les explicacions de Morfeu, i n’està del tot segur quan és l’Oracle qui li confirma. Fins gairebé el final de la pel·lícula Neo és un escèptic, no creu que sigui l’U (Neo= One)

C El personatge de l’Oracle és com el d’un profeta en el sentit que avança el que succeirà, es veu molt bé al final de la pel·lícula quan Trinity, abans de donar el petó a Neo, ho diu clarament.

C Nabucodonosor, el nom de la nau ens remet al més gran i poderós de tots els reis babilònics, la política exterior del qual va aconseguir dominar Jerusalem i destruir el seu temple. Nabû vol dir “el brillant” i es tingut pel déu de la saviesa.

C La salvació que ha d’aconseguir Neo no és del mateix tipus que la que volia Jesús, ja que en aquest cas es tracta d’una salvació terrenal i no espiritual.

B.4. La traïció de Xifra

C Des del principi de la pel·lícula el personatge de Xifra ens produeix l’efecte d’un home de qui no te’n pots fiar, que no se sent a gust amb els rebels, però és al capítol 19 quan comença a destapar-se, tot anticipant-nos la traïció posterior.

C Per mostrar que Xifra serà posteriorment el traïdor es pot triar la frase següent, dita en una conversa amb Neo: “Per què dimonis no vaig triar la píndola blava?”.

C Es pot entendre de les dues maneres. En primer lloc, els traeix, perquè ajuda els agents a segrestar Morfeu, però també, es pot dir que es traeix a ell mateix en el sentit que canvia les seves preferències, ja no vol viure durament fora de Matrix, sinó que vol tornar-hi per ser l’home més feliç del món.

C El fet que Xifra sigui nomenat Senyor Reagan en el món virtual de Matrix, es desprèn del que ell mateix li diu a l’agent Smith: “... I vull ser ric. No sé, algú important, com un actor”. Recordem que Ronald Reagan, que va ser president dels EUA, era abans actor i també va ser ric.

B.5. Els agents

S Són programes informàtics que saben distingir el món real del món virtual, però que no poden existir al marge de Matrix, tot i no estar-ne sotmesos.

158 Anna Baiges Jardí ______

S Els agents són els guardians de Matrix, una mena de Gestapo, l’objectiu de la qual és localitzar i, alhora, destruir els rebels.

S Dels tres agents presents a la pel·lícula, tots tres pràcticament idèntics, Smith n’és el cap. És el dolent, el que volta per tot el sistema i és capaç de clonar-se en qualsevol cos humà que hi hagi a Matrix. És arrogant, ràpid i violent, però al final mort desintegrat, quan Neo penetra dins d’ell.

S Del monòleg de l’agent Smith es poden comentar els següents aspectes: a) la idea que els humans no saben viure en un món perfecte i utòpic sinó que com a espècie defineixen la seva realitat amb el sofriment i la tristesa; b) l’afirmació que els humans són incapaços de mantenir la sostenibilitat del planeta i que s’assemblen als virus informàtics, que destrueixen tot el sistema; c) la confessió final: l’odi a Matrix i al lloc que ocupa, motius pels quals es fa tan urgent conèixer els codis de Sió.

B.6. La llibertat i el destí

S El fet que els humans estiguin dins de grans matrius i que siguin alimentats amb la sang liquada dels morts per tal de mantenir-se vius, indica que des del punt de vista extern no hi ha llibertat. Els homes ja no neixen sinó que són conreats en camps immensos de matrius.

S Neo no creu en el destí, perquè no li agrada la idea de no ser ell qui controli la seva vida, i així ho diu a Morfeu la primera vegada que es troben. Posteriorment, el trobarem sempre optant: tria la pastilla vermella en lloc de la blava, tria salvar Morfeu en lloc de permetre la seva mort, etc.

S La resposta hauria de ser negativa, sobretot pel que fa al principi de la pel·lícula, perquè es troba empresonat a Matrix i no pot accedir a cap realitat que no sigui la realitat arbitrària imposada per Matrix però també al llarg del film es veu com malgrat lluitar contra el destí, aquest se li acaba imposant.

S Sembla que Morfeu no és lliure d’escollir, perquè creu en el destí. Al capítol 22 l’Oracle diu a Neo a propòsit de Morfeu: “Morfeu creu en tu, Neo. I ningú, ni tu, ni jo, el convenceríem del contrari. Ell creu tant cegament, que sacrificarà la seva vida per salvar la teva...”

S Xifra va fer una primera elecció, triar la píndola vermella, però al llarg de la pel·lícula les seves preferències canvien i així li ho diu a Neo quan es lamenta de no haver triat la blava. Posteriorment, entra en contacte amb l’agent Smith, perquè vol tornar a triar, en aquest cas reinsertar el seu cos a Matrix.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

S Pel que fa als textos dels filòsofs, les respostes que donarem no són cap solucionari, sinó unes indicacions, que s’han de prendre com a suggeriments. Pel que fa a donar la seva opinió, us remetem al que hem dit a la primera unitat.

159 Anna Baiges Jardí ______

C.1.A. El dubte: la vigília i el somni

S Les reflexions cartesianes sobre el somni i la vigília són les següents: quan dormin tenim representacions semblants a les que tenim quan estem desperts i si això és així, aleshores podem pensar que sempre estem dormint i que les percepcions més manifestes, com que obro els ulls o que moc el cap no són res més que meres il·lusions.

S Neo veu amb els seus ulls a la pantalla de l’ordinador la frase: “Matrix et posseeix, segueix el conill blanc”. Creu que la seva visió l’enganya i per això quan parla amb Choi li fa la pregunta sobre el somni i la vigília.

S Les frases del text de Descartes que tenen el seu correlat amb la de Neo són: “¡ Quants cops no he somniat de nit que era en aquest mateix lloc, vestit, assegut al costat del foc, estant en realitat despullat i dins del llit¡” i “no hi ha indicis certs per distingir el somni de la vigília”.

S Seria acceptable qualsevol títol que anés en la línia de: “És difícil distingir la vigília del somni”.

C.2.A. El geni maligne

S Amb la hipòtesi del geni maligne Descartes ens vol demostrar que el seu dubte s’estén a tot l’àmbit del saber, des de les percepcions més llunyanes fins a les veritats matemàtiques. És un dubte radical.

S Si això fos així, és clar que podria fer-nos creure que dos més dos som cinc, perquè nosaltres no seríem conscients d’aquest engany.

S Quan Neo és desconnectat passa per un període de formació molt dur, la finalitat del qual és ser conscient que Matrix no és real. La duresa d’aquest període de formació de Neo pot comparar-se amb la següent frase del text: “Però aquest intent [creure que tot són enganys i no donar fe a coses falses] em suposa molt de treball...”.

S “Suposo que un geni maligne usa la seva capacitat per enganyar-me”, seria un títol que representaria el què diu el text, qualsevol que girés en aquest entorn seria bo.

C.3.A. L’objectiu de Descartes

S Segons el text, aquest dubte és útil, perquè, a més d’alliberar-nos de tots els prejudicis i d’acostumar el nostre esperit a separar-se dels sentits, acceptarem de totes totes allò que descobrirem com a vertader.

S “Si prens la píndola vermella, et quedes al País de les Meravelles i jo t’ensenyaré el cau de conills. Recorda: l’únic que t’ofereixo és la veritat. Res més”.

S Descartes dubta de tot com a pas previ per conèixer la veritat, el primer principi indubtable, que busca ell mateix. Neo, en canvi, no dubta de tot, només vol la

160 Anna Baiges Jardí ______

resposta a una pregunta i busca algú que li la doni i li mostri la veritat. El dubte de Descartes és metòdic, el de Neo no; hi ha moments que es mostra escèptic, però normalment segueix les regles i ordres que li donen.

S Qualsevol títol com, “la utilitat del dubte”, seria adequat.

C.4.A. El mètode

S Els quatre conceptes són: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.

S Aquests conceptes estan directament relacionats amb l’evidència. Una percepció és evident quan la intuïció la capta de manera clara i distinta. Clara vol dir que la percepció es presenta de manera obvia i immediata a una ment atenta, distinta significa que la percepció és tan precisa que es diferencia perfectament de qualsevol altra i impossibilita qualsevol confusió.

S La cosa més important en aquesta resposta és l’argumentació coherent que se’n faci.

S “Els quatre preceptes del mètode”, o quelcom similar, seria encertat.

C.5.A. La primera veritat

S Descartes arriba a aquesta veritat, després de veure de manera evident que si jo no sóc res, no puc dubtar ni ser enganyat o convençut d’alguna cosa.

S Descartes diu això, perquè aquesta és la primera veritat indubtable, però encara no podem estar segurs de res més. Aquesta veritat només la troba qui pensa ordenadament i si no la pressuposem, no podem afirmar res més.

S El mateix Descartes dóna resposta a aquesta pregunta a les “Respostes a les segones objeccions” on diu: “...quan algú diu : penso, ergo existeixo, no infereix la seva existència del seu pensament com si cedís a la força d’algun sil·logisme, sinó tot afirmant una cosa, que veu per una simple inspecció del seu esperit”.

S “La primera veritat. Penso, ergo existeixo”, o quelcom similar, seria encertat.

C.6.A. Jo sóc una cosa que pensa

S Pensar designa, d’entrada, un acte, l’operació que examina, conserva o rebutja els coneixements. Pensar significa, doncs, tenir consciència. Si això és així, aleshores algú que no pensés no tindria consciència, és a dir, existiria però no com a ésser conscient.

S El concepte cosa, res en llatí, l’introdueix perquè suposa que no pot haver-hi una activitat o qualitat sense que hi hagi un ens substancial que la sostingui.

S Aquest terme no té un sentit restringit, perquè comprèn també la vida emocional, sentimental i volitiva.

161 Anna Baiges Jardí ______

S Seria adequat qualsevol títol que girés al voltant de l’afirmació: “Sóc una cosa que pensa”.

C.7.A. L’existència de Déu

S La força de l’afirmació es basa en el fet que tot allò que d’una manera clara i distinta es percep que pertany a alguna cosa, realment li pertany.

S Descartes utilitza dues analogies: una, de tipus geomètric (l’essència d’un triangle no és separable de la magnitud dels seus tres angles iguals a dos rectes) l’altra és de tipus geogràfic, ( és contradictori concebre una muntanya a la qual falti la vall).

S Descartes s’avança a l’objecció que el fet de pensar en quelcom, no implica que aquest quelcom hagi d’existir.

S “Si concebo Déu com existent, ell existeix realment” o quelcom similar, seria un títol encertat.

S Creiem que no hi ha una inversió de l’argument ontològic, sinó de la segona demostració cartesiana que planteja: quina és la causa de la nostra existència. En aquesta demostració, després de descartar que la causa de la nostra existència es trobi en nosaltres mateixos, en haver existit sempre o en causes menys perfectes que Déu, Descartes afirma que Déu és la causa de la meva existència i, per tant, ell existeix.

C.8.A. L’existència del món

S Seguretat moral és el mateix que certesa moral i això és el que es necessita per a la vida pràctica, la de l’acció.

S La resposta és no, perquè la certesa metafísica pertany al món teòric, el de la fonamentació, i no al món pràctic.

S Per suprimir els dubtes relatius al coneixement cal pressuposar l’existència de Déu, donat que com que ell no ens enganya, no ens pot fer creure que és vertader allò que no ho és.

S “El món existeix si pressuposem l’existència de Déu” o qualsevol altre similar seria adequat.

C.9.A. Dualitat humana

S Les dues substàncies no s’assemblen, una és pensant, mentre que l’altra és extensa. Descartes diu que aquestes substàncies són diferents, independents i autònomes.

162 Anna Baiges Jardí ______

S Segons Descartes és cert que hi ha una interacció entre les dues substàncies independents, aquesta interacció es dóna en un punt concret del cos, la glàndula pineal, situada a la part central del cervell.

S Aquesta frase té el sentit que el cos i la ment depenen un de l’altre i formen un tot.

S “L’ànima i el cos són dues substàncies distintes però estretament unides” seria un bon títol.

163 Anna Baiges Jardí ______

BIBLIOGRAFIA

BADIOU, A. I ALTRES. Matrix, machine philosophique. París. Ellipses Marketing, 2003. DESCARTES, R. Discurs del mètode. Barcelona. Ed. 62, 2002. DESCARTES, R. Discurso del método y Meditaciones metafísicas. Madrid. Tecnos, 2002. DESCARTES, R. Reglas para la dirección del espíritu. Madrid. Alianza, 2003. IRWIN, W. The Matrix and Philosophy. Welcome to the desert of the real. Illinois. Open Court, 2002.

PALAO, J.A. i CRESPO, R. Matrix. Barcelona. Octaedro, 2005.

RIVERA, J.A. Lo que Sócrates diria a Woody Allen. Madrid. Espasa Calpe, 2003.

YEFFETH, G. Taking the red pill. Science, Philosophy and Religion in Matrix. Dallas. Benbella Books, 2003.

FILMOGRAFIA

S Obre els ulls, Abre los ojos. 1998, Espanya, 117 minuts. Director: Alejandro Amenabar. Intèrprets: Eduardo Noriega, Penélope Cruz, Chete Lera, Felipe Martínez, Najwa Nimri, Gérard Barray, Jorge de Juan, Miguel Palenzuela, Pedro Miguel Martínez, Ion Gabella, Joserra Cadiñano, Tristán Ulloa, Pepe Navarro, Jaro.

SINOPSI: Cèsar, el protagonista, és un jove milionari que s’enamora de Sofia, la promesa del seu millor amic, però al mateix temps es troba amb Núria, una noia que està obsessionada per ell. Amb ella té un accident que li desfigura la cara. A partir d’aquesta situació es desenvolupa la temàtica sobre viure en un món real o en un de somni.

C Matrix Reloaded

2003, EUA, 138 minuts. Directors: Larry i Andy Wachowski. Intèrprets: Keanu Reeves, Laurence Fisburne, Carrie-Anne Moss, Hugo Weaving, Monica Belucci, Jada Pinkett Smith.

SINOPSI: Les màquines intenten penetrar a la ciutat subterrània de Sió. Se suposa que Neo està preparat per fer front a la situació, però això no és cert perquè no saps exactament com ha d’actuar, per això, ell, Trinity i Morfeu decideixen anar a veure l’Oracle per tal que els indiqui quin camí han de seguir per arribar a La Font de Matrix, l’única manera d’acabar amb la guerra. Els amants de Matrix pensen que aquest segon lliurament permet completar el coneixement de la primera pel·lícula de la trilogia.

ALGUNS WEBS

164 Anna Baiges Jardí ______http://matrix.espaciolatino.com/ L’avantatge d’aquest enllaç sobre la pel·lícula és que és en castellà. http://filomatrix.webcindario.com/ És un enllaç molt complet de la professora Concepció Pérez Garcia, en el que es presenta la trilogia de Matrix en relació a la seva base filosòfica i cultural. A última hora veiem que aquest web ha canviat, ara es troba a http://www.asturi.as/salto.asp?id=15660 http://www.miradas.net/articulos/2003/0305/matrix03.html En la mateixa línia que l’anterior, planteja la relació entre Matrix i la filosofia. http://www.cibernous.com/autores/descartes/ Aquesta pàgina també l’hem posada al material de l’alumnat. La repetim aquí, perquè és força completa.

165 Anna Baiges Jardí ______

8.9. ANNEX I:

SOL DAVANT EL PERILL I L’ÈTICA KANTIANA

166 Anna Baiges Jardí ______

LA PEL·LÍCULA

Presentem la pel·lícula Sol davant el perill de Fred Zinnemann per treballar l’ètica kantiana, el guió de la qual és el següent:

1. Hi ha una raó pràctica? 2. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure 3. La representació de la llei com a fonament de determinació d’una voluntat bona 4. La llei moral 5. La llei moral adopta la forma d’imperatiu 6. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral 7. L’autonomia de la voluntat 8. Els postulats de la raó pràctica

La pel·lícula ens il·lustra els aspectes relatius als conceptes de bona voluntat, deure, imperatiu categòric i autonomia de la voluntat, els postulats de la raó pràctica hi són, per presentar globalment el tema que ens ocupa. És normal, doncs, que, al costat d’activitats plantejades al voltant d’aquestes qüestions, n’hi hagi d’altres que estiguin relacionades amb aquest altre aspecte.

Els objectius d’aquesta unitat són:

S Visionar atentament la pel·lícula, per tal de fer-ne una anàlisi posterior d’acord amb les activitats proposades.

S Explicar amb claredat el significat de raó pura pràctica.

S Precisar els conceptes de voluntat bona i de deure.

S Conèixer amb detall el significat de llei moral.

S Exposar clarament l’imperatiu moral.

S Copsar amb detall la teoria sobre l’autonomia de la voluntat.

S Conèixer els postulats de la raó pràctica.

S Comprendre i analitzar críticament els textos.

S Mostrar una actitud crítica en relació a la temàtica de la unitat.

167 Anna Baiges Jardí ______

Sol davant el perill; High Noon; Solo ante el peligro24

Génere: Western País: Estats Units d’Amèrica Any: 1952 Direcció: Fred Zinnemann Intérprets: Gary Cooper (Will Kane), Grace Kelly (Amy Kane), Katy Jurado (Helen Ramírez), Thomas Mitchell (Jonas Henderson), Lloyd Bridges (Harvey Pell), Lon Chaney Jr.(Martin Howe) i Henry Morgan (Sam Fuller). Productor: Stanley Kramer. Guió: Carl Foreman. Fotografia: Floyd Crosby. Música: Dimitri Tiomkin. Duració: 85 minuts Qualificació: Apta per tots els públics.

Sinopsi: Gary Cooper encarna en aquesta pel·lícula el paper d’un xerif que el dia del seu casament s’enfronta a un grup de malfactors, comandats per Frank Miller, un assassí a qui ell ha enviat fa cinc anys a la presó. Al llarg dels 85 minuts que dura la pel·lícula veure’m un Gary Cooper que fa tots els esforços per reunir un grup d’homes que l’ajudin en aquesta tasca.

24 El repartiment i la cràtula s’han extret de: http://www.dvd-reviews.net/clasicos/dvdsoloanteelpeligro.htm

168 Anna Baiges Jardí ______

A. EXPLORACIÓ DEL FILM

A. 1. Full d’observació

 Anàlisi de la caràtula del film

Es tracta d’analitzar la caràtula que es tingui a mà, tot tenint en compte el fotograma que anuncia el film: cal analitzar la importància de la imatge triada, què vol remarcar, la influència que pot tenir en els futurs espectadors. També podeu recercar d’altres caràtules que d’aquest film hagin aparegut a Internet i que fan referència a d’altres edicions de la pel·lícula.

 Treballeu en equip per tal de resoldre els següents aspectes tècnics de la pel·lícula:

o Banda sonora:

C Quin és el seu ritme ? Us sembla adequat per a la història? Per què? C Informa’t sobre qui la va escriure. C Hi ha moments de silenci? Què deuen voler significar? C Destaca algun soroll que jugui un paper important en el desenvolupament del film.

o Diàlegs:

C Analitzeu els diàlegs entre els assistents a l’acte religiós. C Analitzeu el diàleg què es produeix entre el xerif i la seva dona. C Valoreu la manera com aquests diàlegs afecten el protagonista de la pel·lícula.

o El protagonista

C Fixeu-vos en la seva cara, els ulls, els gestos, el caminar, etc. C Dirieu que fa un bon treball com a actor? Per què? C De quantes maneres està enfocat: des de dalt?, des de baix?, de front? Què ens volen indicar aquests enfocaments? C Quins són els valors que defensa amb l’actitud de quedar-se al poble?

A.2. Pla de discussió

o Hi ha algun moment de la pel·lícula que t’hagi interessat especialment? Quin? o Alguna imatge que t’hagi cridat l’atenció? Quina? o Quines preguntes et planteja? o Quins són els temes que tracta la pel·lícula? o Quin és, al teu parer, el valor simbòlic? o Quin és el sentit del títol? Té referència amb alguna obra literària? o Quin és el sentit del final? o Per què creus que la passem a classe d’Història de la Filosofia?

169 Anna Baiges Jardí ______

B. ELS TEMES DEL FILM

B 1. El llunyà oest

El llunyà oest és l’oest americà, aquella terra que va ser poblada per milers d’europeus que, a la recerca d’una millor vida, van foragitar els autèntics pobladors: els indis. Un cop assentats van haver de fer front a mil i una calamitats, entre les que hi ha: els pistolers. La pel·lícula ens mostrà un poble de l’oest americà.

S Quines característiques geogràfiques té l’oest americà? S Com es un poble de l’oest, segons la pel·lícula? S Com vesteixen els homes i les dones? S Estàs d’acord en que el llunyà oest és “un món caòtic i fora de la llei? Per què?

B.2. Enfrontament civilització/ barbàrie

D’entre els diversos temes que es tracten a les pel·lícules de l’oest hi trobem l’enfrontament entre el món civilitzat dels que hi viuen i la barbàrie que representa aquell que s’hi oposa. A la pel·lícula ho veiem en l’enfrontament entre el xerif i els pistolers.

S Al capítol cinc, un home del poble (Fer) es presenta a l’oficina del xerif per oferir-se-li pel que necessiti: feu un resum del què diu. S Compareu l’oferiment que li fa Fer amb l’actitud dels homes del bar quan el xerif va a demanar-los ajuda. S Establiu les relacions pertinents entre aquests quatre conceptes: civilització, barbàrie, raó i violència. S Quins són els principis que guien l’Amy Kane? (ho trobareu al capítol 7).

B.3. El temps

La pel·lícula és narrada en temps real, ja que dura 85 minuts, els mateixos que falten per què arribi el tren.

S S’ha dit que el director va fer aquesta pel·lícula, perquè volia tractar el temps d’una manera inusual. Això és veu clar, però, com ho justifiqueu? S Passa igual el temps per a Kane que per als pistolers que esperen a l’estació? Per què? S Podríem distingir entre un temps objectiu i un temps subjectiu? Per què? S Què pesa més: el temps objectiu, el subjectiu o tots dos? Justifiqueu la resposta.

B.4. Egoisme versus amistat

A l’inici de la pel·lícula Kane diu a la seva dona: “aquest és el meu poble, aquí hi tinc bons amics, reclutaré voluntaris i amb l’ajut d’aquesta força podré refusar qualsevol aldarull”. Ell confia amb els seus amics, però:

170 Anna Baiges Jardí ______

S Quin argument utilitza Sam Fuller per no ajudar-lo? S Quin és el que fa servir Martin Howe (l’antic i vell xerif)? S Com respon Henderson? S Valoreu els tres arguments en relació alls conceptes “egoisme” i “amistat”.

B.5. Valentia i covardia

Quan Aristòtil es referia a la virtut, deia que consistia en el terme mig entre dos extrems i entre els molts exemples que ens posa hi trobem el següent: el valor és un just mitjà entre la por i la temeritat.

S Analitzeu la frase que Kane diu a la seva dona: “ells m’estan fent fugir i jo mai no he fugit davant ningú”. S Com mostra el director de la pel·lícula la por del xerif? S Com ens mostra el seu valor? S Per què tothom vol que el xerif marxi de la ciutat?

B.6. La llei i la moral

Quan Kane rep la notícia que Frank Miller torna a la ciutat està envoltat dels seus amics i del jutge de pau, que és qui oficia el casament. Uns moments abans li han demanat de retornar la placa de xerif, per tant, ja no és el representant de la llei.

S Analitzeu la següent frase de Kane: “a fi de comptes, jo sóc el mateix amb això (la placa de xerif) que sense això.” S Immediatament després es torna a posar la placa, ho fa per defensar la llei o per actuar moralment? S És legal l’acció de Kane? Per què? S És moral l’acció de Kane? Per què?

171 Anna Baiges Jardí ______

C. TEXTOS FILOSÒFICS RELACIONATS AMB L’ÈTICA KANTIANA

1. Hi ha una raó pràctica? 2. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure 3. La representació de la llei com a fonament de determinació d’una voluntat bona 4. La llei moral 5. La llei moral adopta la forma d’imperatiu 6. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral 7. L’autonomia de la voluntat 8. Els postulats de la raó pràctica

C. 1. Hi ha una raó pràctica?

Kant es planteja si, de la mateixa manera que hi ha una raó pura teòrica, hi pot haver una raó pura pràctica. No és tracta aquí de parlar de dos tipus diferents de raó, sinó de dues funcions d’una mateixa raó, la raó humana. Si existís la funció pura pràctica de la raó, aleshores podríem respondre a la pregunta: què he de fer?, és a dir, com he d’actuar?

C.1.A. TEXT. “ La raó no serveix només per dirigir el coneixement, sinó també l’acció. Al costat de la raó teorètica tenim també una raó pràctica. Kant distingeix, a més, entre una raó pura pràctica (la que actua independentment de l’experiència i de la sensibilitat) i una raó empírica pràctica (la que actua tenint en compte l’experiència i la sensibilitat). Donat que la dimensió de la moralitat s’identifica amb la dimensió de la raó pura pràctica, el filòsof haurà de distingir en quins casos la raó és pràctica i, al mateix temps, pura (o moral) i en quins és pràctica sense ser pura (o sense ser moral). A això es dedica precisament la Crítica de la raó pràctica. Aquesta segona crítica (...) “no serà, però, una crítica de la raó pura pràctica” com la primera Crítica era una “crítica de la raó pura teorètica”, perquè, mentre la raó teorètica té necessitat de ser criticada, és a dir, examinada, en la seva part pura, en tant en quant tendeix a comportar-se de manera il·legítima (tot traspassant els límits de l’experiència), la raó pràctica no té necessitat de ser criticada en la seva part pura, perquè aquí es comporta de manera perfectament legítima, tot obeint una llei precisament universal. En canvi, en la seva part no pura, és a dir, lligada a l’experiència, la raó pràctica pot donar-se màximes, és a dir, formes d’acció, que depenen precisament de l’experiència i per això il·legítimes des del punt de vista moral.” ABBAGNANO i FORNERO, Filosofi e filosofia nella storia.

S Quina és la funció, segons el text, de la raó pràctica? S Quin és l’objectiu de l’obra, anomenada, Crítica de la raó pràctica? S En quins casos la raó és pura pràctica i en quins empírica pràctica, segons el text? S Poseu títol al text. S Creieu que la pel·lícula té alguna cosa a veure amb la raó pràctica?

172 Anna Baiges Jardí ______

C. 2. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure

Amb aquest concepte Kant inicia la seva obra, Fonamentació de la metafísica dels costums, per afirmar tot seguit que coses com l’enteniment, el valor, les riqueses, la salut i d’altres són bones o dolentes segons quin ús se’n faci, mentre que la voluntat bona ho és per si mateixa. Per explicar el concepte de voluntat bona, Kant ha de considerar abans el concepte de deure. Així, una voluntat que actuï per deure és una voluntat bona.

C.2.A. TEXT. “Ni en el món ni, en general, fora del món, és possible pensar en res que pugui considerar-se bo sense cap mena de restricció, tret de la bona voluntat (...) Per desenvolupar el concepte d’una voluntat digna de ser estimada per si mateixa, d’una voluntat bona sense cap altre propòsit (...) considerarem el concepte de deure, que conté el d’una voluntat bona (...) Aquí prescindeixo de totes aquelles accions contràries al deure, malgrat puguin ser útils en algun sentit; en elles, en efecte, no es planteja si poden succeir per deure, ja que van contra ell. També deixaré de banda les accions per les quals l’home no sent una inclinació immediata, tot i ser conformes al deure; però que les porta a terme perquè l’empeny alguna altra inclinació. En efecte: en aquests casos es molt fàcil distingir si l’acció conforme al deure ha succeït per deure o per una intenció egoista. En canvi, aquesta diferència és molt més difícil de veure quan l’acció és conforme al deure i el subjecte hi té, a més, una inclinació immediata. Per exemple, és conforme al deure que el botiguer no enganyi un client inexpert. Allí on hi ha molta clientela el botiguer intel·ligent estableix un preu fix per tothom, de manera que un nen pot comprar amb les mateixes condicions que qualsevol altra persona. Així, doncs, se’ns serveix honradament; però això no és suficient per creure que el botiguer ha actuat així per deure i portat per principis d’honradesa; no ho ha fet portat per una mena d’amor cap als compradors, sinó perquè d’això en treu un profit. Així doncs, l’acció no hauria estat causada per deure ni per inclinació immediata, sinó amb una intenció egoista de cara al propi benefici. En canvi, conservar la vida és un deure i a més tots tenim una inclinació immediata a fer-ho. Però, no obstant això, la cura que la majoria d’homes hi posa no té un valor intrínsec i la màxima es troba mancada de contingut moral. Conserven la seva vida conforme al deure, si, però no per deure. En canvi, quan les adversitats i una gran desesperança han fet perdre el gust per la vida, però el desgraciat o desenganyat, més que no pas desanimat o enfonsat, desitja la mort i no obstant això conserva la seva vida, sense estimar-la, no per inclinació o per por, sinó per deure; en aquest cas la seva màxima té un contingut moral.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

S Quina diferència hi ha entre actuar conforme al deure i actuar per deure, segons el text? S N’hi ha prou que una acció sigui conforme al deure per què sigui considerada moral? Per què? S Què vol dir actuar per deure? S Analitzeu l’actitud de Will Kane, el xerif de la pel·lícula, a la llum del concepte d’actuar per deure. S Poseu títol al text. S Què en penses de la distinció entre actuar conforme al deure i fer-ho per deure?

173 Anna Baiges Jardí ______

C. 3. La representació de la llei com a fonament de determinació d’una voluntat bona

Kant, en la seva anàlisi sobre la voluntat bona, aquella que actua per deure, va cercant un fonament que pugui determinar-la. Aquest fonament no el troba en les màximes, ja que són principis subjectius de l’acció: és cert que hi ha éssers humans que actuen segons màximes egoistes, però hi ha una gran diferència entre admetre això i voler que això sigui una llei universal, vàlida per tots els éssers humans. Per tant, només la representació de la llei en sí mateixa pot determinar la voluntat, per tal que aquesta pugui ser bona sense cap mena de restricció.

C.3.A.TEXT. ”La primera proposició és que l’acció, per tenir valor moral, ha de ser, no solament conforme al deure, sinó també feta per deure. (...). La segona proposició és: una acció feta per deure té el seu valor moral, no en el propòsit [la finalitat] que a través d’ella es vol aconseguir, sinó en la màxima segons la qual es decideix; no depèn, doncs, de la realitat de l’objecte de l’acció, sinó merament del principi del voler, segons el qual ha succeït l’acció (...) La tercera proposició, conseqüència de les dues anteriors, la formularia jo d’aquesta manera: el deure és la necessitat d’una acció per respecte a la llei. Puc sentir una inclinació cap a l’objecte, com a efecte de l’acció que em proposo, però mai respecte, ja que es tracta d’un efecte i no de l’activitat d’una voluntat (...). Una acció realitzada per deure ha d’excloure totalment la influència de la inclinació i amb ella tot objecte de la voluntat; no queda, doncs, altra cosa que pugui determinar la voluntat si no és, objectivament, la llei, i, subjectivament, el respecte pur a aquesta llei pràctica, per tant, la màxima d’obeir una llei semblant, encara que això requereixi la frustració de totes les meves inclinacions (...). Cap altra cosa no pot constituir aquest bé tan excel·lent, que anomenem bé moral, com la representació de la llei en si mateixa, que certament només es dóna en éssers racionals, sempre i quan sigui ella i no l’efecte esperat, la raó determinant de la voluntat. Aquest bé ja es troba present en la persona que actua conforme a ell, no cal que aparegui a partir de l’efecte.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

S Resumeix la segona proposició que apareix al text. S A les primeres ratlles Kant utilitza la paraula “màxima”, quina diferència hi ha entre “màxima” i “llei moral o pràctica”? S Resumeix la tercera proposició del text. S Posa títol al text. S ¿Què en penses del personatge de Henderson, l’amic del xerif que a l’església parla en darrer terme, a la llum de la tercera proposició?

C.4. La llei moral

Després de parlar de la llei pràctica, Kant passa ara a explicar quina és aquesta llei i ho fa dient-nos que aquesta llei no diu el que s’ha de fer, sinó com s’ha d’actuar. S’ha d’actuar de manera que pugui voler que la meva màxima es converteixi en llei universal.

C.4.A. TEXT. “Però, ¿quina pot ser aquesta llei la representació de la qual, sense referir-nos a l’efecte que se n’espera, ha de determinar la voluntat, per tal que pugui ser anomenada bona en absolut i sense cap restricció? Donat que he despullat la voluntat de tot estímul que pogués originar-se de l’observància de qualsevol llei, només queda la universal legalitat de les accions en general, que de manera única ha

174 Anna Baiges Jardí ______de servir com a principi a la voluntat, és a dir, no he d’obrar mai sinó de manera que pugui també voler que la meva màxima es converteixi en llei general. Aquí és la mera legalitat (sense servir de base a cap llei designada per a certes accions) allò que serveix de principi a la voluntat i que ha de servir-li inexcusablement si el deure no ha de ser una vana il·lusió i un concepte quimèric. Amb això coincideix perfectament la raó comú dels homes en els seus judicis pràctics i l’esmentat principi no s’aparta mai dels seus ulls. Per exemple, preguntem-nos: ¿M’és lícit, quan em trobo amb una dificultat, fer una promesa amb la intenció de no complir-la? (...) Per resoldre de la manera més breu, i sense fingiment, la pregunta (...), n’hi haurà prou en preguntar-me: ¿estaria satisfet si la meva màxima (utilitzar una promesa falsa per a sortir de la dificultat) pogués servir com a llei general (tant per a mi com per als altres)? ¿podria dir-me a mi mateix: tothom pot fer una promesa falsa quan es troba en una dificultat de la que no se’n pot sortir de cap més manera? Ben aviat em convenço que puc voler la mentida però no una llei universal de mentir (...). Així doncs, per saber què he de fer per tal que el meu voler sigui moralment bo, no necessito d’una gran agudesa. Essent inexpert pel que fa a la marxa del món, incapaç d’estar preparat per a tots els esdeveniments que es donen en ell, en tinc prou amb preguntar-me: ¿pots voler que la teva màxima es converteixi en llei universal? Si és que no, aleshores és una màxima menyspreable, i no ho és pel fet que pugui ocasionar-te algun perjudici a tu o a un altre, sinó perquè no té cabuda com a principi d’una legislació universal (...). Així doncs, hem arribat al principi del coneixement moral de la raó vulgar, la qual no l’adquireix de si mateix per mitjà d’una abstracció formal, però que, no obstant, el té contínuament davant els seus ulls i l’usa com a criteri dels seus judicis.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

S Quina és, segons el text, la llei que ha de determinar la voluntat? S Aquest principi és, segons Kant, formal, és a dir, sense contingut. En quines frases del text s’explicita que el principi és formal? S Per què no m’és lícit, quan em trobo en una dificultat, fer una promesa amb la intenció de no complir-la? S Quin títol li posaries al text? S Què n’opines de la llei moral, tal com l’entén Kant?

C. 5. La llei moral adopta la forma d’imperatiu

Després de parlar de la llei moral, Kant diu que aquesta adopta la forma d’un imperatiu, que s’expressa amb la fórmula “haver de ...”. I això és així, perquè la voluntat humana no coincideix de ple amb les lleis de la raó.

C.5.A. TEXT. “Si la raó determina inevitablement la voluntat, aleshores les accions d’una persona, conegudes com objectivament necessàries, són també subjectivament necessàries, és a dir, que la voluntat és una facultat que tria només allò que la raó, amb independència de la inclinació, entén com a pràcticament necessari, és a dir, com a bo. Però, si la raó per si mateixa no determina la voluntat de manera suficient; si la voluntat es troba sotmesa a condicions subjectives (certs impulsos), que no sempre coincideixen amb les condicions objectives; en una paraula, si la voluntat no és en si plenament conforme amb la raó (com realment s’esdevé en els homes), aleshores les accions, conegudes objectivament com a necessàries, són subjectivament contingents, i la determinació de la voluntat, en conformitat amb les lleis objectives, s’anomena constrenyiment [constrenyiment és l’acció de constrènyer, és a dir obligar];

175 Anna Baiges Jardí ______

és a dir, la relació de les lleis objectives a una voluntat que no és totalment bona, sí que és representada com la determinació de la voluntat d’un ésser racional per fonaments de la voluntat, però per fonaments als quals aquesta voluntat, per la seva pròpia naturalesa, no és dòcil. La representació d’un principi objectiu, en tant que constreny [obliga] la voluntat, s’anomena imperatiu. Tots els imperatius s’expressen mitjançant un “ha de ser” i així mostren la relació d’una llei objectiva de la raó a una voluntat que, per la seva constitució subjectiva, no és determinada necessàriament per aquesta llei (un constrenyiment). (...) Així doncs, els imperatius són simplement fórmules en les que s’expressa la relació de les lleis objectives del voler [acte de la voluntat] en general i la imperfecció subjectiva de la voluntat de qualsevol ésser racional, per exemple, de la voluntat humana.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

S Coincideix sempre la voluntat humana, segons el text, amb els lleis de la raó? Per què? S Com es percebuda la llei moral per la voluntat? S Per què la llei moral adopta per a la voluntat humana la forma d’un imperatiu? S Posa títol al text. S Què en penses del fet que hi hagi una llei moral que obligui la nostra voluntat?

C.6. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral

Un cop s’ha referit a l’imperatiu, Kant passa a exposar les possibles classes d’imperatius i a determinar quin de tots és l’imperatiu moral. Parla de l’imperatiu hipotètic i del categòric. Al capítol 4 de la pel·lícula, Harvey, l’ajudant del xerif, té una conversa amb ell, que pot relacionar-se amb els tipus d’imperatius.

C.6.A. TEXT. “Doncs bé, tots els imperatius manen, bé hipotèticament, bé categòricament. L’imperatiu hipotètic expressa la necessitat pràctica de portar a terme una acció possible com a mitjà per aconseguir un fi que es vol (o que és possible que es vulgui). El categòric seria el que expressa una acció per sí mateixa com objectivament necessària, sense relació amb cap altre fi. (...) Hi ha un imperatiu que s’imposa a la conducta sense posar com a condició cap altre propòsit que pugui assolir-se mitjançant una conducta determinada. Aquest imperatiu és categòric. Es refereix no pas a la matèria de l’acció ni a allò que ha de resultar-ne, sinó a la forma i al principi d’on ella mateixa se segueix, i allò que hi ha en ella d’essencialment bo rau en la intenció prescindint de quin sigui el resultat. Aquest imperatiu pot anomenar-se l’imperatiu de la moral (...). Per tant, l’imperatiu categòric és únic i és, de fet, aquest: actua d’acord amb una màxima que et permeti desitjar, alhora, que es converteixi en una llei universal. (...) ¿constitueix una llei necessària per a tot ésser racional jutjar sempre les seves accions segons màximes tals que puguin ells mateixos voler que hagin de servir de lleis universals? (...) El fonament d’aquest principi és: la naturalesa racional existeix com a fi en si mateix (...). L’imperatiu pràctic serà, doncs, com segueix: actua de tal manera que usis la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai només com un mitjà.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

S Estableix les diferències que hi ha entre l’imperatiu hipotètic i el categòric. S A la llum dels dos tipus d’imperatius, comenta el següent diàleg de la pel·lícula:

176 Anna Baiges Jardí ______

o Harvey: Està bé, puntualitzem. Si vols que t’ajudi, recolza la meva petició amb energia. o Xerif: Clar que necessito la teva ajuda, però no vull comprar-la. Ha de sortir de tu. S Comenta les dues formulacions de l’imperatiu categòric que hi ha al text. S Posa títol al text. S Quina opinió tens respecte al fet que la moralitat d’una acció es basi en la intenció amb la qual ha estat portada a terme i no en les conseqüències que provoqui?

C. 7. L’autonomia de la voluntat

Després de parlar dels imperatius i mostrar que l’imperatiu categòric és l’imperatiu de la moralitat, Kant planteja com a tesis fonamental l’autonomia de la voluntat

C. 7.A. TEXT. “L’autonomia de la voluntat és la constitució de la voluntat, per la qual ella és una llei per a si mateixa (independentment de com estiguin constituïts els objectes del voler). El principi de l’autonomia és, doncs: triar de manera que les màximes de l’elecció siguin al mateix temps concebudes com a llei universal. (...) Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en qualsevol altre lloc que no sigui en l’aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per tant, quan surt de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d’algun dels seus objectes, es produeix sempre heteronomia. En aquest cas, la voluntat no es dóna la llei a sí mateixa, sinó que la hi dóna l’objecte mitjançant la seva relació amb la voluntat. Aquesta relació, bé recolzant-se en la inclinació o bé en representacions racionals, només fa possible imperatius hipotètics: he de fer quelcom, perquè vull aconseguir una altra cosa. En canvi, l’imperatiu moral i, per tant, categòric, diu: he de comportar-me d’aquesta o d’aquella manera, fins i tot quan no vulgui cap altra cosa. Per exemple, aquell diu: no he mentir si vull conservar l’honor; en canvi, aquest: no he de mentir fins i tot quan fer-ho no em comporti cap deshonor. Aquest darrer ha de fer abstracció de tot objecte, fins al punt que aquest objecte no pugui exercir cap influència sobre la voluntat, amb la qual cosa, la raó pràctica (voluntat) no sigui una mera administradora d’interessos aliens, sinó que demostri la seva pròpia autoritat imperativa com a legislació suprema.” KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums.

S En què consisteix l’autonomia de la voluntat? S En què consisteix l’heteronomia de la voluntat? S Quin lligam hi ha entre els següents conceptes: autonomia, heteronomia, imperatiu hipotètic i imperatiu categòric, segons el text? S Posa títol al text. S Quina opinió tens sobre el fet que la voluntat es doni la llei a si mateixa?

C.8. Els postulats de la raó pràctica

Per postulat entén Kant afirmacions que, tot i no conèixer la seva veritat científicament, hem de suposar certes. Planteja tres postulats: el de la llibertat, que va lligat amb l’apartat i el text anterior, el de la immortalitat de l’ànima i el de l’existència de Déu, que els presentem al text següent.

177 Anna Baiges Jardí ______

C.8.A. TEXT: “Kant creu que a través de la moralitat es pot postular l’existència de Déu”. (...) que la moralitat faci possible l’existència de Déu ho fa basar Kant en la suposició que la moralitat requereix harmonia entre la virtut i la felicitat i que aquesta harmonia no pugui realitzar-se per l’home i, per tant, hagi de ser realitzada per un ésser totpoderós. Aquest argument assenyala, en sí, una possibilitat de vida després de la mort. No obstant això, Kant té un argument especial per a la immortalitat. L’argument utilitza el concepte de voluntat santa. L’acompliment de la moralitat requereix una realització de la voluntat santa. Per als éssers humans això és impossible. Però sí que és possible una progressió eterna –un procés que continua infinitament i que s’apropa cada cop més a la voluntat santa, però que mai no l’assoleix -. Per tant, és necessària una existència eterna. Però la bona voluntat, és a dir, la voluntat que actua per reverència a la llei moral, ha de voler també que la moralitat assoleixi la perfecció; la bona voluntat ha de voler, per tant, que hi hagi una progressió infinita cap a la voluntat santa i que la felicitat, en algun punt en el temps, serà donada als que s’ho mereixin. Per tant, la bona voluntat no pot ser indiferent a les qüestions de l’existència de Déu i de la immortalitat de l’ànima (...).” HARTNACK, J. Breve historia de la filosofía.

S En què basa Kant l’existència de Déu, segons el text? S Al text es parla de la immortalitat de l’ànima, en quins termes? S Per què és impossible pels humans la realització d’una voluntat santa? S Posa títol al text. S Quina opinió tens sobre el fet que a la Crítica de la raó pràctica Kant s’ocupi de l’existència de Déu i de la immortalitat de l’ànima, si a la Crítica de la raó pura ha afirmat que això són il·lusions de la raó?

D. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA

Per si en vols saber més et suggerim un llistat de llibres fàcils i de pel·lícules que van en la mateixa línia.

LLIBRES

CAMPS, V. La imaginación ética. Barcelona. Ed. Ariel, 1991. SAVATER, F. Ètica per al meu fill. Barcelona. Ed. Ariel, 2003.

FILMOGRAFIA

S Què bonic és viure, It’s a wonderful life, Qué bello es vivir.

1946, USA, 129 minuts. Director: Frank Capra. Intèrprets: James Stewart, Donna Reed, Lionel Barrymore, Thomas Mitchell, Henry Travers, Beulah Bondi.

SINOPSI: Bailey (James Stewart) és una persona que s’ha passat la seva vida ajudant els altres, a la mort del seu pare es fa càrrec de la seva empresa, que concedeix crèdits a gent humil. En un moment de crisi empresarial, decideix suïcidar-se, però Clarence, un àngel que ha de fer mèrits per aconseguir les ales, és enviat a la terra per fer-hi alguna cosa.

178 Anna Baiges Jardí ______

MATERIAL DEL PROFESSORAT

INTRODUCCIÓ

Segons Christopher Falzon a La filosofia va al cine: “Per Kant (...) la moral és típicament experimentada sota la forma de la severa veu del deure, tot manant-nos que deixem a un costat el plaer o interès personal, i fer allò correcte siguin quines siguin les conseqüències (...). Si l’experiència moral ordinària és o no sempre així, ens fem certament una noció d’aquesta idea de moralitat a Sol davant el perill”. Seguint aquesta proposta, presentem la pel·lícula Sol davant el perill per treballar l’ètica d’Immanuel Kant.

L’acció del film transcorre en un poble de l’oest americà, anomenat Hadleyville, un lloc tranquil d’un diumenge d’estiu en el que uns són al bar, d’altres a l’església, etc. Al jutjat de pau el xerif es casa i està a punt de començar una nova vida en un altre lloc. El jutge que oficia el casament demana al xerif que li doni la seva placa i la junta de veïns del poble - tres amics del xerif que assisteixen al seu casament - diuen que s’encarregaran de la seguretat del poble fins l’endemà, quan arribi el nou xerif. Mentre tot això succeeix, reben la notícia que un assassí, a qui el xerif va detenir, torna al poble i que tres pistolers de la seva colla l’esperen a l’estació. Tots els presents aconsellen el xerif que se’n vagi i així s’esdevé, però Will Kane tornarà, tot seguit, per comprovar que ningú desitja el seu retorn i que s’ha d’enfrontar tot sol a la banda dels quatre pistolers.

El guió del film està basat en una història de John W. Cunningham, anomenada “L’estrella de llautó”, que tractava del retorn d’un assassí en un tren, el comissari, un home ja gran i vidu, moria quan interceptava una bala destinada al seu ajudant. L’any 1951, un any abans d’estrenar-se la pel·lícula, Carl Foreman, el guionista, va trobar un tema molt més personal que lligava perfectament amb aquest western.

Aquest any, mentre Foreman encara preparava el llibret del film, fou cridat a declarar davant del Comitè parlamentari d’Activitats Nord-americanes, que havia iniciat la cacera de bruixes a Hollywood. Tot i que Foreman no era aleshores comunista, es va negar a declarar si ho havia estat anteriorment, perquè en aquest cas s’hauria vist obligat a esmentar els noms d’altres comunistes coneguts seus, per aquest motiu va ser col·locat a la Llista Negra, la qual cosa va provocar que, més tard, s’exiliés a Anglaterra.

Fou aleshores quan Foreman va fer evolucionar el seu guió des d’aquesta amenaça política, fins a la completa identificació d’ell amb el personatge de Gary Cooper, ja que estava descobrint en si mateix una soledat similar a la que sent el xerif de la película. Així ho confirma, anys més tard, l’assagista Rudy Behlmer, quan diu : “Mentre ell [Foreman] escrivia el llibret, va començar a sentir que la vida reflectia l’art i aquest la vida. Una bona part del que hi havia al llibret era comparable al que li passava com a persona. Alguns amics el deixaven de banda o li giraven la cara quan el trobaven pel carrer. ”

La citació oficial davant el comitè també va posar en perill l’existència mateixa de Sol davant el perill, però tant el director, com l’actor principal i els altres actors van donar el seu vist i plau perquè la pel·lícula tirés endavant. Quan es va estrenar va tenir molt bona crítica, tant per la coincidència entre el temps de l’acció i el de l’exhibició, com pel seu ritme creixent. Com a conseqüència la pel·lícula va tenir set candidatures als Oscars, que van acabar en quatre premis: la millor música, la millor cançó, el millor muntatge i el millor actor.

179 Anna Baiges Jardí ______

S’ha dit del dret i del revés que aquesta pel·lícula és una obra mestra del suspens, tot i que és un western, però un western psicològic, ja que ens mostra la trajectòria emocional del protagonista, el seu sentit del deure, la seva acceptació de la llei i l’ordre. Gary Cooper es trobava, aleshores, passant per un esgotament físic considerable, que fou aprofitat, tant pel director com pel fotògraf, per donar més autenticitat al film. La seva interpretació és esplèndida i queda molt ben reflectida en els diversos plans curts de la seva cara –les arrugues de la cara, els ulls tristos- i en el seu caminar pels carrers deserts.

D’entre els restants personatges, cal destacar: la interpretació de Katy Jurado, que ens transmet perfectament el risc de la situació en la que es troba el xerif, així com la bellesa d’una jove Grace Kelly, interpretant una dona quàquera, amb principis molt arrelats sobre com hauria de ser la convivència.

Tota aquesta trama està perfectament ambientada i recreada en un decorat de 1870, que reconstrueix el poble, amb carrers de terra i bales de palla, l’estació als afores amb les vies que allunyen i/o apropen els trens, els vehicles tirats per cavalls, els bandolers i els xerifs amb el seu Colt i/o el seu Winchester,

La banda sonora és de Dimitri Tiomkin, un pianista i compositor de música per a cinema d’origen rus. El tema musical central, interpretat per Tex Ritter i composat per Dimitri Tiomkin i Ned Washington, és una balada que es titula “Do not forsake me, oh! my darling” (no em deixis, estimada), per la qual van obtenir un Oscar.

Com a qüestions tècniques cal destacar quatre aspectes: el ritme narratiu, la intensitat, la precisió i el muntatge en paral·lel. Pel que fa al primer, és necessari remarcar el ritme vertiginós amb el que es desenvolupa la pel·lícula, un ritme que es va tornant asfixiant a mesura que passa el temps i la soledat del protagonista es fa més palesa. El director Fred Zinnemann va percebre que la història li permetria treballar els temps narratius d’una manera inusual i així ho va fer, ja que la pel·lícula fou filmada en temps real, és a dir, quan comença la pel·lícula sabem que són dos quarts i cinc d’onze i, cinc minuts més tard, sabem que el tren arriba a les dotze del migdia, tot plegat 85 minuts: els 85 minuts que dura el film.

La intensitat, tant psicològica com emocional, de la pel·lícula és present des de bon principi, malgrat que les primeres imatges no ens fan sospitar de la tensió que s’està a punt de desbocar, però passats cinc minuts, el cap d’estació amb els seus gestos davant els pistolers ens anuncia que en passarà alguna de grossa. Quan ell comunica que Frank Miller ha estat absolt i que és a punt d’arribar, es desencadena la intensitat dramàtica que anirà in crescendo al llarg del film.

La precisió es fa palesa en la manera com cada seqüència succeeix a l’anterior (gràcies al treball del muntador Elmo Williams), la duració justa de cada pla és un dels elements bàsics en el film, per això el director usa rellotges diversos -fins a 30 rellotges marcant l’hora apareixen al llarg dels 85 minuts- per indicar-nos en cada moment quan temps falta perquè es produeixi el desenllaç.

Fou en aquesta pel·lícula on es va començar a utilitzar el muntatge en paral·lel, que després s’ha utilitzat a dojo. Per fer un muntatge en paral·lel cal que les escenes de cada personatge es filmin per separat, a posteriori el muntador les va intercalant entre si, per tal de mostrar a l’espectador totes les històries a l’hora.

180 Anna Baiges Jardí ______

Selecció DVD

Es fa difícil establir capítols diferenciats, perquè els esdeveniments es cavalquen entre si, degut al muntatge en paral·lel. Tot i això, proposem el següent guió.

1. L’arribada dels pistolers i títols de 6. El xerif entra al bar a buscar ajuda. crèdit. 7. El xerif va a buscar ajuda a 2. El casament del xerif i la seva l’església. fugida. 8. La soledat del xerif i els seus 3. La tornada al poble. dubtes. 4. La trobada de Kane i el jutge de 9. El tren arriba i surt de l’estació. pau. Harvey, l’ajudant li fa una 10. L’enfrontament pels carrers del proposta. poble. 5. Helen Ramírez i Will Kane.

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ PEDAGÒGICA

Abans de començar el visionat de la pel·lícula cal que tot l’alumnat disposi del seu dossier i, en una estona de classe, el professor hauria d’explicar que és el que s’espera d’ell durant aquesta activitat –els objectius-, de fer llegir els temes del film que fan referència a aspectes que cal tenir en compte a l’hora de visionar la pel·lícula, organitzar els grups de treball, distribuir les tasques i anunciar els aspectes relatius a l’avaluació.

Aspectes generals

Aquesta unitat se centra en un treball sobre l’ètica kantiana a partir del visionat d’una pel·lícula que no ens deixa indiferents, sobretot pel gènere cinematogràfic al qual pertany (sembla estrany utilitzar una pel·lícula de l’oest per un autor tant complex com Kant).

El western clàssic, el que es va filmar entre els anys 50 i 60 del segle XX, va suposar una exaltació del gènere, ja que van intervenir en filmacions d’aquest tipus directors de gran renom. Fred Zinneman, però, no és un típic director de pel·lícules de l’Oest, per això aquesta pel·lícula té alguns aspectes dignes de tenir en compte, com:

S L’estructura lineal d’aquesta mena de pel·lícules: equilibri, desordre i recerca d’un nou equilibri. S Aquesta no és la història de l’oest relacionada amb la conquesta i la colonització del territori: no és una pel·lícula d’indis i vaquers. S En l’aspecte polític, cal adonar-se’n que el territori ja està integrat als Estats Units, un personatge ens un diu clarament, to fent referència als “politicastres del Nord”. S Manté, però, la iconografia d’aquest tipus de pel·lícules: barret texà, ciutats- carrer, saloon, etc.

181 Anna Baiges Jardí ______

Aspectes particulars de les activitats

S Pel que fa a l’anàlisi de la caràtula, l’alumnat podria remarcar que el fotograma que anuncia el film en aquest document no és el que apareix al DVD. Hem triat aquest, perquè manifesta més la soledat del protagonista, ja que ens el mostra vestit de xerif –es veu la placa de llautó i el cinturó a la pistola- caminant tot sol pel carrer del poble. Els futurs espectadors poden adonar-se què representa la figura, més difícil serà adonar-se del seu estat psicològic, la por i la soledat.

S En relació a les qüestions més tècniques de la pel·lícula hem triat de treballar la música, els diàlegs i el protagonista. Pel que fa a la música, caldria adonar- se’n de la balada, motiu central, però també de la resta de motius musicals, inspirats en el soroll d’un tren. Pel que fa als diàlegs és interessant retenir principalment els que es produeixen entre: el protagonista i els assistents a l’acte religiós, entre el protagonista i la seva dona i entre el protagonista i el seu ajudant. Del protagonista hem volgut destacar la seva feina com a actor, cal remarcar que en aquests moments Gary Cooper es trobava afectat per un seguit de dolences que deixava traslluir a través del seu rostre, els seus gestos i el seu caminar. El director, lluny de disfressar-ho, va voler remarcar- ho més per tal de mostrar l’angoixa del personatge .

S El pla de discussió és una activitat per fer a l’aula, amb tot el grup i segueix les orientacions que hem descrit a la presentació.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “B”

S Pel que fa als temes de la pel·lícula, les preguntes són força concretes i, per tant, les respostes també ho han de ser, així haurien d’anar en la sintonia de:

B.1. El llunyà oest

S Des del punt de vista geogràfic, tal com es veu a la pel·lícula, el llunyà oest es caracteritza per ser un terreny agrícola, amb grans extensions de camps, que semblen ser destinats a pastures.

S Al mig dels camps hi apareixen pobles, amb cases de fusta, carrers de terra, bales de palla, homes que munten a cavall i carretons de cavalls com a mitjà de transport.

S El més característic en el vestuari dels homes són els barrets, les armilles, el mocador lligat al coll, les botes, els esperons i, en el cas dels pistolers, la pistola i la cartutxera. En el cas de les dones, el que crida més l’atenció són els vestits llargs i els barrets, sobretot tenint en compte que els carrers eren de terra.

S En les pel·lícules del llunyà oest sempre es veu “un món caòtic i fora de la llei”, perquè les baralles i els trets són un element comú.

182 Anna Baiges Jardí ______

B.2. Enfrontament civilització / barbàrie

S Fer diu al xerif que es ve a presentar com a voluntari, perquè “està en deute amb ell, ja que va netejar la ciutat i mai més ningú no la tornarà a embrutar”.

S L’actitud de Fer es contraposa a la dels homes del bar. Des d’un bon principi, frisen per presenciar la baralla, no se la volen perdre per res i, a més, fan saber al xerif que ells no han estat mai amics seus i que, per acabar-ho d’adobar, es troba ben sol. És l’actitud dels antisolidaris i buscaraons.

S El concepte civilització hauria de relacionar-se amb el de raó i el de barbàrie amb violència. Al menys això és el que pensen la majoria dels personatges, tret dels que estan al bàndol dels pistolers.

S Amy Kane explica a Helen que no li fan por els trets, que ella ja ho ha viscut això, però que: “jo no discuteixo qui tingui o no la raó, només crec que s’han de practicar millors formes de convivència”.

B.3. El temps

S Que el temps està tractat d’una manera inusual a la pel·lícula es justifica perquè la duració del film es idèntica a la del temps que falta per què arribi el tren. Per mostrar-ho clar el director ha fet servir molts rellotges, alguns de manera expressa (els veiem i veiem l’hora), d’altres de manera tàcita (algú que en mira un, algun pèndol, etc.).

S El temps a Kane se li va escolant, tot buscant voluntaris que l’ajudin, mentre que pels pistolers passa més lentament.

S Podríem distingir un temps objectiu (el què marquen les sagetes dels rellotges) i un temps subjectiu (el que viu cada un dels personatges). Aquest darrer varia en funció de l’estat psicològic de cadascú: no el viu amb la mateixa intensitat el protagonista de la pel·lícula que el barber, per exemple.

S Des del punt de vista del director, el fet de fer coincidir els dos temps, l’objectiu i el subjectiu, és una estratagema per augmentar la tensió de l’espectador, que veu com el temps passa volant, tal com diu Henderson a l’assemblea de l’església, sense que el protagonista pugui fer res per parar-lo.

B.4. Egoisme versus amistat

S Sam Fuller s’amaga sota les faldilles de la seva dona, tot optant per fer-li dir una mentida, malgrat que ella li diu que Kane no s’ho creurà. No té prou valor per donar la cara i dir-li el què pensa respecte de la situació. La covardia el domina.

S L’argument del vell xeriff té dos aspectes diferents. Per una banda, fa referència al risc que es corre “caçant criminals”, degut a que els jurats els deixen anar i el criminal torna per disparar justament contra el xerif (és la veu de la por la que parla?). Per l’altra banda, l’altre argument fa referència al seu estat de salut: “no et seria de gran ajut sinó una preocupació més. Et deixaries

183 Anna Baiges Jardí ______

matar per preocupar-te per mi. Ja tens la sort prou en contra” (parla la veu de l’amistat?).

S Dels tres amics, Henderson és qui utilitza l’argument de l’interès ciutadà (el de la colectivitat: “si desitgem conservar-la (la ciutat) digna i pròspera, hem de reflexionar lúcidament, executant amb valor allò que considerem just, per molt dur que sigui”). Pensa que el xerif ha de marxar. “és el millor per tu i per nosaltres”.

S Qualsevol valoració que es faci ha d’estar ben argumentada. Es pot dir que l’egoisme i l’amistat planen per sota del que diuen aquests personatges.

B.5. Valentia i covardia

S Aquesta frase es pot analitzar des de la personalitat de Kane, un home valent i honrat, que sap que no es pot estar sempre fugint i que cal encarar les situacions amb responsabilitat. És una persona que sap quin és el seu deure i ell mateix ho diu a la seva dona: “he de tornar, no hi ha cap més sortida.”

S La por del xerif es mostra sobretot amb els gestos de la seva cara, quan la càmera s’apropa es veuen fins i tot les gotes de suor que li regalimen per la cara. Els ulls ens mostren aquesta por interna, que es va acusant a mesura que van passant els minuts.

S El seu valor és mostrat en diverses ocasions, una de les primeres és la de la baralla amb el seu ajudant a la quadra dels cavalls, l’altra, la més significativa, és quan camina sol pels carrers del poble a l’encontre dels pistolers.

S Hi ha diverses raons per les quals tothom vol que marxi: la seva dona li ho demana perquè creu que ja no té cap responsabilitat en relació al poble. Molts altres (el vell xerif i, fins i tot, el seu ajudant) perquè creuen que la seva actitud es suïcida. Encara altres, perquè pensen que si ell no hi és, el problema es diluirà, etc.

B.6. La llei i la moral

S Aquesta frase posa de manifest que la consciència de Kane és més forta que el dret que li dóna la placa de xerif. La placa representa la llei, de la qual està investit qui la porta, però la consciència, que no es veu, va més enllà de la llei.

S L’acte de tornar-se a posar la placa pot voler indicar que allò que fa per consciència té el recolzament de la legalitat.

S L’acció de Kane és legal, en la mesura que, als westerns, un xerif té l’obligació per llei de foragitar els que sembren el pànic i provoquen el desordre i el caos al poble o territori on el xerif és el representant de la llei.

S No és fàcil contestar aquesta qüestió, des de la perspectiva kantiana, ja que el que fa que una acció sigui moral és la intenció i no les conseqüències. Sembla que les conseqüències de l’acció de Kane seran bones, el poble viurà més tranquil, però, quina és de veritat la intenció del xerif? Pels diàlegs que

184 Anna Baiges Jardí ______

seguim, podríem afirmar que la intenció de Kane és bona i, per tant, l’acció seria moral.

RESPOSTES A LES ACTIVITATS “C”

S Pel que fa a les respostes sobre les preguntes dels textos, repetim que no volem donar cap solucionari, sinó només indicacions de cap a on haurien d’anar.

C.1.A. Hi ha una raó pràctica?

S La funció de la raó pràctica és dirigir l’acció.

S L’objectiu d’aquesta obra és distingir en quins casos la raó és pura - pràctica i en quins no.

S La raó és pura pràctica quan no té cap relació amb l’experiència i quan obeeix una llei universal; la raó empírica pràctica és precisament l’inrevés de l’anterior.

S Seria vàlid qualsevol títol que girés entorn a” la distinció entre raó pura pràctica i raó empírica pràctica”.

S A la pel·lícula se’ns narra el comportament d’una sèrie de persones en relació a l’arribada d’un assassí a l’estació del tren i quina actitud prenen davant el fet que l’assassí vingui per matar al xerif. És una pel·lícula d’acció i, per tant, té a veure amb la moralitat.

C.2.A. El concepte de voluntat bona: Obrar per deure

S Actuar conforme al deure vol dir obrar legalment, mentre que actuar per deure vol dir fer-ho moralment.

S Per tal que una acció sigui considerada moral, no n’hi ha prou en actuar conforme al deure, perquè tot i que l’acció seria legal, l’actitud de la persona és interessada i moralment reprovable.

S Actuar per deure vol dir comportar-se d’acord amb el què s’ha de fer.

S El xerif actua per deure quan decideix tornar al poble per enfrontar-se amb els pistolers - recordem que ja n’havia marxat - i quan busca ajuda entre tota la gent del poble. Sempre rebutja fugir, que és el que li aconsella gairebé tothom. Ell es queda, malgrat l’hagi abandonat tothom, per complir amb el seu deure com a xerif del poble. La intenció que el porta a quedar-s’hi no té res d’heroica i això és veu en molts moments de la pel·lícula, però el moment clau es dóna quan la seva dona li pregunta si està intentant ser un heroi i ell li contesta: “No és que vulgui ser un heroi. Si creus que això m’agrada, t’equivoques.” Més tard li diu també: “aquest és el meu lloc”. En general, tota la pel·lícula ens mostra que les accions de Kane són moralment valuoses, perquè fa el què fa simplement perquè és “el que s’ha de fer”.

185 Anna Baiges Jardí ______

S ”Una voluntat que actua per deure és una voluntat bona”, podria ser un títol adequat o qualsevol altre que se li assemblés

C.3.A. La representació de la llei com a fonament de determinació d’una voluntat bona

S La segona proposició que apareix al text es pot resumir així: el valor moral d’una acció feta per deure rau en la màxima a partir de la qual hem pres la decisió, en el principi del voler, segons el qual ha succeït l’acció.

S Una màxima és el principi subjectiu de l’actuar, vàlid per un subjecte en concret, mentre que la llei moral o pràctica és el principi objectiu de l’acció, vàlid per tot ésser racional.

S La tercera proposició del text diu: actuar per deure significa que la voluntat ha d’allunyar-se de tots els impulsos i sotmetre’s a la llei, ja que el deure consisteix a actuar necessàriament per respecte a la llei.

S Seria bo qualsevol títol similar al següent: “Una acció feta per deure és la que es fa per respecte a la llei”.

S El personatge de Henderson enalteix la figura del xerif, tot explicant el que el poble li deu, però la seva intervenció acaba demanant-li que fugi, perquè les empreses del nord, si saben que al poble hi ha baralles i trets no establiran les seves factories i els seus magatzems. A la llum de la tercera proposició, Henderson no actua per deure, ja que una acció realitzada per deure ha d’excloure per complet la influència de la inclinació.

C.4.A. La llei moral

S La llei que ha de determinar la voluntat és una llei pràctica, és a dir, el principi que ha de servir de fonament a la voluntat. Però aquesta llei no diu el què s’ha de fer, sinó com s’ha d’actuar sempre: he d’obrar de manera que pugui voler que la meva màxima es converteixi en llei universal.

S Que el principi és formal ho mostren les següents frases del text: “Aquí és la mera legalitat (sense servir de base a cap llei designada per a certes accions) allò que serveix de principi a la voluntat”.

S No m’és lícit fer una promesa si no tinc intenció de complir-la, perquè aquesta màxima no es pot convertir en una llei universal; puc voler mentir en un moment determinat, però no puc voler una llei universal del mentir, ja que jo no creuria les promeses de ningú i ningú es creuria les meves.

S Seria acceptable qualsevol títol que anés en la línia següent: “El principi que ha de servir de fonament a la voluntat ha de ser formal”.

186 Anna Baiges Jardí ______

C.5.A. La llei moral adopta la forma d’imperatiu

S La voluntat humana està sota la influència d’altres impulsos o inclinacions i, per això, no està necessàriament determinada per la raó. S La voluntat percep la llei moral com una obligació, un constrenyiment, que la pressiona, tot exercint sobre ella una força coercitiva.

S La llei moral és presenta en forma d’imperatiu, perquè la voluntat humana no coincideix de ple amb les lleis de la raó.

S Seria acceptable un títol semblant a: “Per als homes la llei moral adopta la forma d’imperatiu”.

C.6.A. Classes d’imperatius. L’imperatiu moral

S L’imperatiu hipotètic és un imperatiu condicionat perquè mana fer una cosa com a condició per obtenir-ne una altra. És propi de les ètiques materials. En canvi, l’imperatiu categòric ens obliga sense subordinar-nos a cap condició, ens obliga sense excepcions, però no pot incloure res de concret, només ens diu quina forma ha de tenir la nostra decisió. És propi de les ètiques formals.

S Aquest diàleg planteja que la postura de Harvey respon a una ètica material i formula un imperatiu hipotètic: mana fer una cosa (recolza la meva petició amb energia –es tracta de recolzar-lo per que sigui nomenat xerif)-, com a condició per obtenir-ne una altra (ajudar el xerif davant l’assassí).

S La primera formulació se centra en la forma que ha d’adoptar la màxima de l’acció: la d’una llei universal, segons la qual per conèixer la moralitat o immoralitat dels actes es tracta de comprovar si el nostre comportament pot ser universalitzat i, per tant, si aquesta és una llei per tothom. Per si no en tinguéssim prou amb aquesta formulació, Kant ens en presenta dues més, una de les quals és la que es troba en el text. Aquesta segona formulació és molt important, és la fórmula del fi en si mateix, és a dir, el que l’imperatiu categòric exigeix és que no utilitzem les persones com a mitjans per aconseguir una altra cosa, perquè per això són persones i no coses.

S Qualsevol títol que faci referència a que “l’imperatiu moral és l’imperatiu categòric”, seria acceptable

C.7.A. La autonomia de la voluntat

S L’autonomia de la voluntat consisteix a donar-se la llei a si mateixa, en aquest cas la voluntat no s’està sotmetent a cap llei que no sigui la llei de la qual és autora.

S L’heteronomia de la voluntat consisteix a determinar-se per impulsos o interessos externs i estranys. En aquest cas, la voluntat s’està sotmetent a principis que no procedeixen d’ella mateixa, sinó que li són imposats per alguna altra cosa.

187 Anna Baiges Jardí ______

S Una voluntat autònoma només fa possible l’imperatiu categòric, mentre que una voluntat heterònoma fa possible l’imperatiu hipotètic.

S “Autonomia i heteronomia de la voluntat” seria un títol adequat.

C.8.A. Els postulats de la raó pràctica

S Kant basa l’existència de Déu en la suposició que la moralitat demana harmonia entre virtut i felicitat i això només és possible si existeix un ésser totpoderós.

S Segons el text, la immortalitat de l’ànima és un supòsit necessari per tal que l’ésser humà assoleixi la perfecció, és a dir, una progressió infinita cap a la voluntat santa i la felicitat.

S La realització d’una voluntat santa és impossible per als humans perquè aquests poden no realitzar el seu deure, mentre que la voluntat santa és la que està en completa harmonia amb la llei moral i per ella no existeixen deures, només la reverència a aquesta llei.

S “L’existència de Déu i la immortalitat de l’ànima són supòsits necessaris per la realització de la moralitat” seria un títol adequat.

188 Anna Baiges Jardí ______

BIBLIOGRAFIA

ABBAGNANO, N. I FORNERO, G. Filosofi e filosofie nella storia. Torí. Ed. Paravia, 1992. CASAS, QUIM. El western. El género americano. Barcelona. Paidós, 1994. CASSIRER, E. Kant, vida y doctrina. México. F.C.E., 1968. FALZON, CH. La filosofia va al cine. Una introducción a la filosofia. Madrid. Ed. Tecnos, 2005. HARTNACK, J. Breve historia de la filosofía. Madrid. Ed. Cátedra, 1979. KANT, I. Fonamentació de la metafísica dels costums. Barcelona. Edicions 62, 1995.

FILMOGRAFIA

S L’home del braç d’or, The man with the golden arm, El hombre del brazo de oro.

1955, USA, 119 minuts. Director: Otto Preminger. Intèrprets: Frank Sinatra, Eleanor Parker, Kim Novak, Arnold Stang, Darren McGavin, Robert Strauss.

SINOPSI: Quan Frankie Machine surt de la presó, pregona als quatre vents que ha aconseguit deixar la seva addicció a l’heroïna. Torna a casa, on l’espera la seva dona, que va en cadira de rodes arrel d’un accident de cotxe, causat per l’embriaguesa de Frankie. El caràcter dominant de la seva dona, els antics col·legues, etc. faran trontollar la decisió de no punxar-se més. La pel·lícula pot ser interessant per tractar el tema kantià de l’home com a fi i no com a mitjà, ja que Frankie és usat com un mitjà, en la major part del film.

S Què bonic és viure, It’s a wonderful life, Qué bello es vivir.

1946, USA, 129 minuts. Director: Frank Capra. Intèrprets: James Stewart, Donna Reed, Lionel Barrymore, Thomas Mitchell, Henry Travers, Beulah Bondi.

SINOPSI: Bailey (James Stewart) és una persona que s’ha passat la seva vida ajudant els altres, a la mort del seu pare es fa càrrec de la seva empresa, que concedeix crèdits a gent humil. En un moment de crisi empresarial, decideix suïcidar-se, però Clarence, un àngel que ha de fer mèrits per aconseguir les ales, és enviat a la terra per fer-hi alguna cosa.

ALGUNS WEBS http://www.arvo.net/includes/seccion.php?IdSec=830 Una bona i senzilla aproximació al pensament de Kant pot ser la lectura dels capítols sobre ell a l’obra de GARCIA MORENTE, M. Lecciones preliminares de Filosofía, que es troba en aquest web. http://www.cibernous.com/autores/kant/index.html És una pàgina molt completa sobre la filosofia kantiana, en castellà.

189 Anna Baiges Jardí ______

8.10. AGRAÏMENTS

La realització d’aquest treball no hauria estat possible sense l’ajut incondicional de dues persones: La professora de la Universitat de Girona, Carla Carreras, per tutoritzar-lo i per les directrius donades, ja que en tot moment ha estat amatent a les necessitats que el propi treball m’imposava. Per això, vull mostrar-li el meu agraïment.

La professora i amiga Irene de Puig n’ha estat l’ànima. Sense els seus suggeriments, la seva paciència, el seu savoir faire i la seva dedicació -sense tenir mai un no-, ara no estaria escribint aquestes darreres ratlles. Per això dic: seguirem treballant, no només per dignificar el lloc de la filosofia a l’ensenyament, sinó també per passar-ho bé i aprendre noves maneres de traspassar la nostra estimació per aquesta matèria a les noves generacions d’alumnes.

Cap de les dues no és responsable dels possibles errors que hi puguin haver en el treball, que tots se m’han d’adjudicar a mi, però totes dues ho són per haver-me animat i encarrilat a fer-lo.

190