///Intro Sumari

Opinió 4 Cartes/ÀlexGutiérrez Enportada 7 SebastiàAlzamora Elcinemacoreàs’hafetun(petit)lloca 8 GuillemMartínez lespantallesdelpaís,gràciesal’èxitde 20JoanPons directorscomKimKi-duk,queestrenaEl uan vam dissenyar Benzina, 66 EnricVila Q arco.Benzinaposanomicognomsals una de les línies que teníem clares 69JordiLlavina era la de no limitar-nos a ser un apa- principalsdirectorsd’aquestpaís. rador cultural supeditat a la roda de 80 MarcosOrdóñez promocions i novetats que marca el 93 PereJoan sector. Així doncs, volíem tenir capacitat d’iniciativa: l’entrevista de Música Guédiguian que incloem en aquest 34 DominiqueA número no correspon a cap estrena Cinema 39 AntòniaFont recent del director francès, sinó que 16 RobertGuédiguian és fruit d’una entrevista de dues 40 Macaco hores, cara a cara i en exclusiva, amb 22 GuillermoArriaga 41 TheStreets unes condicions que serien impen- 25 Crítiques 42 12twelve sables si Guédiguian estigués de 32 NovetatsDVD promoció. 43 Crítiques I, pel que fa a anar més enllà de la ressenya de novetats, dues publicacions demostren aquesta Llibres Teatre voluntat. D’una banda, el conte de 50 ColmTóibín John Cheever que editem, el primer 70 AnnaSahun que apareix en català d’un dels noms 53 AntoniMasBusquets 74 JordiCollet imprescindibles de la literatura dels 54 JohnCheever 78 AndrésCorchero EUA al segle XX. I, de l’altra, dues 60 Crítiques pàgines de Robert Crumb inèdites 81 Crítiques a l’Estat, fet que representa la pri- 67 Aparador mera aparició en aquesta llengua de qui és considerat el pare del còmic underground nord-americà. No afluixem, doncs, en aquest Cóó mic segon número. I si algú es pensava que 90 AlanMoore l’Alzamora s’arrugaria després de les crítiques rebudes pel seu article sobre 93 Novetats Lluís Llach, podrà comprovar que no Art 94 SòniaPulido ha estat el cas. 84 DouglasGordon 96 RobertCrumb David Centol, editor de Benzina 88 MikaTaanila Fréac [email protected] 89 Copyleft 98

Editor: DavidCentol. Fotògrafs: JordiMota © //[email protected] MaiderMendaza. Director: ÀlexGutiérrez. //[email protected] Correcció: AdrianaPlujà. www.revistabenzina.com Conselleditorial: XaviSerra,DavidBroc,JordiLlavina,Adriana Disseny JuanAntonioOcañai Totselsdretsreservats© Clivillé,NeusMiró,Max,PereJoan. imaquetació: MargaMoreno. Benzinaésunapublicacióplural.Lasocietatedito- rarespectalesopinionsexpressadesatravésdels Capderedacció: HugodeCominges. articlesdelscol·laboradorsperònolescomparteix //[email protected] Gestió BàrbaraSoler. necessàriament. Col·laboradors: XaviSerra,DavidBroc,JordiLlavina,Adriana isubscripcions: //[email protected] Clivillé,NeusMiró,Max,PereJoan,Sebastià //[email protected] grup comunicació21 Alzamora,GuillemMartínez,EnricVila,Jordi RevistaBenzina,SL Balló,MarcosÓrdóñez,JoanPons,ToniVall, Comercialització: PremsaLocaldeCatalunya,SL Jacquard,3·08028Barcelona AmandaCuesta,EulàliaIglesias,JoanVint, //[email protected] Tel.934099161·Fax934099167 EsteveAlbí,RogerEstrada,JavierBlánquez, [email protected] LluísS.Ceprián,OriolSabaté,Tamara Impressió: GràfiquesViking,SA DipòsitLegalB-5052-2006·ISSN1885-8589 Sánchez,ÀlexOmist,ÒscarSarramia,Marta Codina.//[email protected] Distribuïdora: ComercialAtheneum,SA Sol·licitatelcontroldel’OJD ///Staff

BZN_3 [email protected] CULTE AL COS. D’acord. Vostès guanyen comentaris, estaria bé que féssiu una secció d’accident literari– pel seu article sobre BENZINA ESGOTADA. “Aquest matí, en la partida. Entre les cartes i telefonades de videojocs, hi ha un buit important a Llach: “Sebastià Alzamora, ets ben patètic arribar a la feina, he vist anotat a la meva rebudes aquest mes d’estrena de Benzina, l’hora de tractar-los des del punt de vista tirant per terra tota la carrera del Lluís agenda ‘Surt Benzina’. He baixat al quiosc un clam unànime ens obliga a claudicar: cultural”. En prenem nota: probablement Llach, amb un article fet a mida de l’estil que tinc més a prop i l’he demanat una sí, la lletra era massa petita. Per això hem abans de l’estiu afegirem continguts sobre Salvador Sostres. Si el Sostres és un pro- mica incrèdula. Tot i que encara no havien augmentat una mica el cos i, en fi, no deixa videojocs i altres camps dels afores del vocador barroer, tu ets un provocador més obert el paquet, la tenien. Felicitats per la de ser una lletra petita, però esperem que consum cultural tradicional. fi, però busques el mateix: ‘A veure què distribució, que tant falla en d’altres revis- els canvis hagin estat suficients perquè dirà aquest ara?! Amb qui es fotrà avui?!’”. tes en català”, explica Gemma Ferrando. llegir Benzina deixi de ser “una aventura MALS TEMPS PER A LA LÍRICA. Entre les A aquest humil director li consta que un El cas és que ens consta que no tots els ocular molt poc saludable”, segons la feliç múltiples felicitacions, modèstia a part, una il·lustre fan de Llach l’hi té jurada, a lectors han tingut tanta sort de trobar la i divertida definició del lector Jordi Cubeles. l’hem rebuda amb especial emoció aquí a l’Alzamora, arran d’aquest article. I un altre revista a la primera: en alguns quioscos I, com a vell usuari de la Renfe, no puc la redacció. L’enviava José María Carrasco, blocaire, l’escriptor Joan Josep Isern també s’havia exhaurit i en d’altres no havia sinó solidaritzar-me amb Anna Salvatella: presentador del programa de Ràdio 4 La li adreça una (més fina) estirada d’orelles: arribat. Estem treballant amb la “Proveu de llegir la revista un matí o un Taverna del Llop. “Ara que aquesta ràdio “Com sol passar amb les coses del Tià estic distribuïdora per afinar l’arribada als quios- vespre tornant de la feina en tren i ja veureu passa per uns moments veritablements bastant d’acord amb el pinyol central del cos. La nostra tirada –10.000 exemplars– què tal... fa mandra i tot llegir els articles complicats us vull desitjar tota la sort del seu␣ article ja que solc sintonitzar força amb és prou àmplia per nodrir de Benzina els que més et criden l’atenció”. món en aquesta nova aventura que heu moltes de les␣ seves opinions. El problema quioscos de Catalunya, Balears, País Per correu electrònic, en Jordi coincidia encetat. Una publicació que aposta per la és quan no es conforma a descosir␣ (feina Valencià i Andorra. amb el tema de la lletra i afegia altres cultura, en aquests temps d’uniformitat i que requereix tacte, seny i pols fi) i passa consideracions: “M’ha agradat molt la manca de tot allò que vulgui dir reflexió i a, senzillament, estripar. És a dir, quan␣ els ERRATES ET AL. Del número 1 cal reparar vostra revista, sobretot els comentaris art, és una aventura d’alt risc. Compteu des detalls concrets del fet els␣ fa transcendir un oblit de pes: la signatura de la il·lustració d’opinió (Marcos Ordóñez un 10, no us el de ja amb tot el meu suport i el dels sigui com sigui a categoria general, cosa que acompanyava el primer capítol de la deixeu perdre), però he tingut problemes companys que encara creiem que la cultu- que li passa␣ de vegades␣ i en la qual ja␣ no novel·la Fins que et trobi, de John Irving, de debò per llegir-los perquè el cos de lletra ra és a la base de qualsevol país seriós. li faig costat”. Ah, els enfants terribles…! realitzada per Tamara Sánchez. és massa petit: una mica de consideració Benvinguts al món!!”. Una altra carta que Quin plaer per als directors: ens asseguren D’altra banda, un escriptor il·lustre ens pels que anem cap als 40! No m’ha agradat hem celebrat (ja ho tenim, això del cartes biliars i la possibilitat de dir, amb formula dues preguntes que creiem que entrevistéssiu la Marsé, no suporto corporativisme, els periodistes) és la del aires de suficiència, “Aix, aquest noi…”. retòriques: “¿D’on traieu que Barthelme l’endogàmia d’aquest país. I, posats a fer col·lega Enric Faura, director de la revista Tornant a Marcús, li agraïm que hagi mantenia amb Carver una relació d’excursionisme Vèrtex: “En altres camps copsat una de les màximes quan d’admiració/enveja? ¿D’on traieu que va ser dels mitjans de comunicació s’ha produït dissenyàvem la revista: no fer una publi- ‘eclipsat per Raymond Carver’?”. Probable- una autèntica revolució (turisme, història, cació per al club: “Els continguts són inte- ment es va elevar a la categoria de relació cuina, música, natura) però en el terreny ressants i entretinguts, dues caracterís- allò que no devia passar d’un incident, tal de la cultura encara existeix una majoria tiques necessàries a l’hora d’oferir cultura com relata la dona de Carver a No heroics, de capçaleres massa encotillades en al gran públic, sense caure en elitismes de please. I el suposat eclipsi es refereix no a models de temps passats”. ‘progres culturites assidus als Verdi en VOS’ la vàlua literària, sinó al fet que, al nostre (i, que consti que jo també prefereixo la VOS) país, Carver ha gaudit de més fama gràcies ALZAMORA, FENT AMICS. Però no tot són –fins i tot té una vinyeta humorística a en part a la versió fílmica d’alguns relats floretes per part dels lectors. Al seu bloc, l’última pàgina impagable, on es riu del típic seus que va dirigir Robert Altman. Marcús aprofita per estirar les orelles a ‘urbanita’ que endrapa cultura d’una forma Restituïm, doncs, la llum a Barthelme, Sebastià Alzamora –a qui qualifica bulímica, sense digerir-la ni disfrutar-la”. sense ombres ni eclipsis.

Croó niques(d`unconsumidorcultural)

Àlex Gutiérrez, director de Benzina [email protected] 1. En teatre es parla sovint de la quarta escriure una obra summament banal i dolenta com oses crestes inguinals entre els pantalons i la samar- paret, aquell mur imaginari que separa l’escenari de Jo sóc un altre!, una comedieta massa estèril per a un reta escassa, però que –a canvi?– podien entrevistar la platea i al qual s’adrecen els actors. Crec que ja és jove –Esteve Soler– que sembla interessat a signar algú sense haver de llegir d’un paperet. Un altre hora de reivindicar la cinquena paret. Es tracta, com el proper Gronhölm, més que no a destil·lar cap veu indicatiu de la débâcle perpètua dels temps: si abans a mínim a la Sala Brossa, de la paret que queda just teatral pròpia. Em sembla de fàbula que algunes se sobretitulava quan algú realitzava una actuació al darrere de la platea. Com que és tan fina, se obres busquin només l’entreteniment. El que ja no en playback, per alertar que allò era una impostació, senten sense cap problema els crits, converses i m’agrada tant és que Soler es vanti de voler fer teatre ara el normal és el playback i, per tant, els progra- lladrucs que tenen lloc al carrer. I és una llàstima evasiu a costa del pressupost d’un teatre públic i, a mes que ofereixen música en directe (sovint, pro- que alguns dels muntatges excel·lents d’aquesta sobre, faci misto amb una obra així. El problema de grames no musicals!) ho avisen oportunament. Lo encomiabilíssima sala quedin deslluïts per un “Yé- Jo sóc un altre! no és que pertanyi al gènere de món al revés? nifer!!” que t’assalta ferotge des del darrere. l’entreteniment, sinó que té un text tan justet al darrere que prou ànsia passen directora i actors en 4. Hi ha un humor genuïnament espanyol que, tot 2. Més teatre. El projecte T6 és una oportunitat per defensar-lo sobre escena cada nit. i que carrincló, sempre m’acaba robant un somriu- a molts joves autors de tenir l’aixopluc del TNC i re. A Volver, Almodóvar regala una mostra d’això desenvolupar-hi els seus textos sabedors que po- 3. De tant en tant recalo al Clan50, aquell canal quan bateja el ranci poble on situa l’acció com a dran comptar amb directors i actors consolidats per digital en què TVE rescata programes del baül de la “Alcanfor de las Infantas”. El manxec demostra dur-los a escena. Per això m’emprenya tant quan un seva història. Les revistes musicals són les millors: encara ser un republicà petard. dels dramaturgs residents gasta aquest cartutx en amb presentadores que potser no exhibien majestu-

BZN_4

///Opinió/Amblestrompes

Mal humor SebastiàAlzamora

A Catalunya, d’uns anys ençà supor- [ [ tem uns humoristes pèssims, o, en el millor dels casos, fluixets. En qualsevol cas, de vegades amb poca fortuna i d’altres amb TV3, amb Andreu menys encara, es practica aquí en general un humor desnerit, desganat, mitja cerilla, que Buenafuente i tota la no fa gràcia. I això, que l’humor no faci gràcia, ja es veu que és un contrasentit. De la caterva de subproductes mateixa manera que l’objectiu d’una pel- lícula porno (un dia en parlarem amb més Il·lustració: Tamara Sánchez deteniment) ha de ser el de posar calent el de la factoria El Terrat al personal, el d’un humorista ha de ser fer-lo riure, i amb ganes. Si, en lloc d’això, el que capdavant, ha consagrat aconsegueix és com a màxim entretenir-lo i arrencar-li de tant en tant un somriure de definitivament aquest circumstàncies, doncs ja em direu on està la gràcia. perfil de l’enginyós Hi ha dos mites que em semblen especi- alment desafortunats per la degradació que han patit i que, en el fons, s’assemblen força: sistemàtic amb pinta de el de l’humor català i el de l’humor intel- ligent. En realitat l’únic que els diferencia és venjar-se perquè a el component de xovinisme babau que com- porta l’apel·latiu d’humor català (igual que a l’institut els altres nois Mallorca diem d’uns esclata-sangs que són a impostar la gracieta a cada aparició pública hi va una corba descendent que, mallorquins per significar que són més bons sempre es fotien d’ell més que riure, fa una mica de pena. que la resta, i després et fan cruixir les dents TV3, amb Andreu Buenafuente i tota la caterva de subproductes de la amb la sorra que duen incrustada), mentre factoria El Terrat al capdavant, ha consagrat definitivament aquest perfil de

que l’humor intel·ligent es veu que es pot fer [ [ l’enginyós sistemàtic amb pinta de venjar-se perquè a l’institut els altres nois arreu del món; això sí, en el benentès que sempre es fotien d’ell, fins a engendrar coses com Àngel Llàcer i la seva l’humor català és per descomptat intel·ligent, horrible ganyota. Però això sí: a pesar que aquest sigui un país tan amant de etcètera. la subtilesa que qualsevol dia s’esvairà dins els aires, no ens oblidem de la El que es vol donar a entendre amb totes rauxa que també ens caracteritza. Sorgeixen així humoristes tan estripats dues etiquetes és que ens estem referint a un com Albert Boadella, l’únic bufó que sempre fa cara de mal de ventre i que humor caracteritzat per una certa subtilesa, ha viscut tota la vida de les suposades persecucions que ha patit, o tan que defuig la broma fàcil i el traç gruixut i es temibles com l’inefable Pepe Rubianes, que ja només serveix per fer enfadar concentra en canvi en la ironia (que invari- els fatxes dient paraulotes per la tele. ablement és adjectivada com a fina) i en els I podríem continuar, però no sé si trobaríem gaires excepcions que matisos. Molt bé. A la literatura de la prime- s’apartin dels models que ja hem mencionat. Sigui com sigui, avui a ra meitat del XX trobaríem exemples molt Catalunya sembla impensable que aconseguís obrir-se pas un humorista notables i ben diversos d’aquesta mena d’hu- com Woody Allen, tant com presumim que ens agrada, o no diguem una mor: Francesc Trabal, Miquel dels Sants sèrie de televisió en una emissora pública com el gloriós Flying Circus que Oliver, Salvador Dalí, Llorenç Villalonga, els Monty Python van saber realitzar i la BBC els va gosar produir ja fa més Salvador Espriu, Josep Pla. Però sembla que de trenta anys (també és molt possible, tot sigui dit, que ni la BBC ni ningú amb el temps la subtilesa ha anat cedint no gosés produir-la ara). terreny al mer enginy, i aquest, encara, a la Es troba a faltar un humor fort, la mena d’humor que no es fa amb molt pesada figura que se’n sol derivar, que enginy, sinó amb imaginació i pebrots; amb ironia de veres (que no sempre és la del simpàtic o el gracioset. Per enten- és fina), i no amb conyetes de sopar d’antics alumnes. Però segur que dre’ns, és evident que de Trabal o Espriu (sí, m’equivoco, perquè, sense que ni ho pregunteu, aquí tothom us dirà que Espriu té un brutal sentit de l’humor) fins als gaudeix d’un esplèndid sentit de l’humor. Oh, i tant: i ben català i ben actuals escriptors que es forcen penosament intel·ligent.

BZN_7 ///Opinió/Espailúdicpolivalent

L’estatut i l’intel·lectual. Com es digui

GuillemMartínez

L A NÚVIA ERA ELL. Un nou lloc comú està penetrant amb empenta en el

hit-parade de llocs comuns. Es tracta de l’adagi [ [ “l’intel·lectual-espanyol-no-ha-obert-la-boca- amb-el-nou-Estatut”. Com altres llocs comuns Quina és la feina de –ex.: “els negres tenen ritme”, que pot explicar Eto’o, però no Condoleezza RiceZzzzzz–, la l’intel·lectual a la

frase explica la realitat a l’engròs i amb poc Il·lustració: Àlex Omist servei al detallista. De fet, a) Déu n’hi do com ha obert la boca l’intel·lectual espanyol per nostra societat? Si ens opinar sobre l’Estatut. I, de fet, b) Déu n’hi do com ha tancat la boca l’intel·lectual català res- atenim als fets, pecte a aquesta qüestió. Si exceptuem els nanos de Ciutadans de Catalunya –intel·lectuals DOC consisteix a no parlar Catalònia, com especifica el seu trade-mark, que han parlat de l’amenaça còsmica del nou de l’Estatut. És a dir, Estatut, fins i tot quan amb el pacte ZP/Mas va deixar de ser nou–, el gruix dels professionals de la cultura han tingut la boca més tancada consisteix a no parlar que una, ehem, puta en Setmana Santa. La qual cosa pot definir, en un altre lloc comú, la del pack política. És a feina de l’intel·lectual a la nostra societat. ELS INTEL·LECTUALS: DE PRO- dir, consisteix a no ser CLAMAR LA PRIMAVERA, A PROCLA- MAR LA SETMANA SANTA. Quina és la intel·lectual l’intel·lectual ha passat de ser un pollu que parlava fins i tot quan menjava feina de l’intel·lectual a la nostra societat? Si polvorons, a ser un personatge que ha treballat en els més inversemblants

ens atenim als fets, consisteix a no parlar de [ [ etcètera. De fet, des de la segona meitat dels 70, si s’hi fixen, sembla que es manté l’Estatut. És a dir, consisteix a no parlar del aquests pacte tàcit: l’intel·lectual no parla de política i, a canvi, la política no parla pack política. És a dir, consisteix a no ser de cultura. O, el que és el mateix, la política dóna la raó a la cultura –diu que és intel·lectual. Si s’hi fixen, no ser intel·lectual xaxi, la promociona, la subvenciona i/o paga informes als seus intel·lectuals més és, de fet, una de les feines més dures d’un propers– i, al seu torn, l’intel·lectual dóna la raó a la política. No hi opina. OK, intel·lectual. I que requereix un esforç més pot estar molt a prop d’un partit polític. Però en aquest cas, tampoc hi opina. notori. A les solapes dels llibres, els escriptors, Continua donant-li la raó. D’una forma més explícita i amb el seu bagatge per exemple, han de vertebrar biografies espec- d’oficis inversemblants. El resultat és una cultura no problemàtica, una cultura taculars i allunyades de qualsevol especialitza- que no és un perill en si mateixa –curiosament, et pot agradar un cotxe o una ció intel·lectual, condensades en un lloc comú determinada senyoreta perquè són un perill en ells mateixos, però la teva cultura que apareix molt en les solapes locals: “En tal t’ha d’agradar, precisament, pel contrari–. Aquesta cultura desarticulada és un ha treballat en els oficis més inversemblants”. valor en si mateixa. No té cap altra funció. És a dir, no és un intel·lectual. Per la qual cosa L’ESTATUT SENSE INTEL·LECTUALS. El nou Estatut –quan, esnif, no ha d’opinar sobre l’Estatut. O sobre l’11-M, era nou–, presentava certes originalitats. Que això fos una nació i allò fos com van fer majoritàriament els intel·lectuals plurinacional, deixava sense joc de cames dos nacionalismes, que al preàmbul que havien desenvolupat els oficis més inver- apareguessin, com a la Consti Alemanya, al·lusions al passat fatxa i a la semblants. Bé. Fins aquí sabem que un intel- continuïtat republicana, trencava tot un pacte de silenci; un finançament clar, lectual ha desenvolupat els oficis més etcètera, federal i transparent alliberava la política de ser una disciplina que, cada quatre que no opina sobre l’Estatut, o sobre l’11- anys especulava amb identitat i cash. El compendi trencava una escola política etcètera. Què fa un intel·lectual, doncs? Humm. en funcionament des dels 70. Que ha creat un model cultural, en el qual la cultura Fa cultura. no opina de res. I per això ha de ser res. L’intel·lectual català, en el seu silenci LA CULTURA CATALANA I ESPA- estadístic, ha apostat pel model polític i cultural vigent des dels 70. Ha defensat NYOLA / AQUEST MATÍ A PRIMERA sense dir res una cultura que, efectivament, li possibilita no dir res. Ha defensat HORA. Des de la segona meitat dels anys 70, una realitat que ens ha costat molt. Molts oficis inversemblants, vull dir.

BZN_8

///Enportada

El cine coreà pren

es dels anys cinquanta, el Japó percuteix a les nostres sales tot i l’interès de la nova separació del país després de la Segona Guerra exportaD el seu cinema arreu del món. Hong Kong onada de directors també apareguts als vuitanta, Mundial, la consegüent guerra civil, i tot un seguit va popularitzar a partir dels anys setanta les arts com Ang Lee, Edward Yang, Hou Hsiao-hsien i de governs autoritaris i dictatorials no facilitaven marcials a través dels films de Bruce Lee i Jackie Tsai Ming-liang. El cinema coreà1 , tanmateix, no el desenvolupament d’una indústria. El ressorgi- Chan. La Xina continental s’ha incorporat més tard ens ha arribat fins a les acaballes del segle XX. ment del cinema sud-coreà coincideix, en el fons, a les nostres pantalles, quan els anys vuitanta van La coreana és una de tantes cinematografies que amb l’assentament de la democràcia a finals dels sorgir amb força els cineastes de la Cinquena Ge- no ha pogut gaudir d’una normalització fins fa poc anys vuitanta, sumat a un boom econòmic similar neració encapçalats per Chen Kaige i Zhang a causa de les circumstàncies polítiques. L’ocupa- al d’altres zones asiàtiques com Taiwan i Hong Yimou. L’escassa producció de Taiwan a penes re- ció japonesa durant la primera part del segle XX, la Kong i una obertura a tots nivells a l’estranger. És

BZN_10 Qui havia vist al nostre país un film coreà fa cinc o sis anys? Tanmateix, a partir dels èxits de les pel·lícules de Kim Ki-duk i Park Chan-Wook, impuls el cinema coreà ha acabat sent un habitual de les nostres cartelleres, de la mà del recent boom del cinema d’Extrem Orient. L’estrena del nou film de Kim Ki-Duk, El arco, permet fer un breu repàs a aquesta cinematografia. (Text: Eulàlia Iglesias)

clar que es feien pel·lícules abans dels vuitanta a aquests moments, el cinema asiàtic té un festival una mediateca ben nodrida on es facilita el préstec Corea, bona prova n’és Im Kwon-taek, el patriarca dedicat exclusivament a les seves pel·lícules a de pel·lícules sud-coreanes i dels estats veïns, tan del cinema coreà i autor d’Ebrio de mujeres y pintu- Barcelona, el BAFF, que aquest any, del 28 d’abril estrenades com inèdites. Aquests són a la vegada ra (vegeu requadre), que va començar a treballar a al 7 de maig, arriba a la vuitena edició. També des símptomes i conseqüències de l’afecció pel cinema principis dels anys seixanta i encara en actiu ha ar- de Barcelona s’edita Cineasia, una revista bimes- asiàtic al nostre país. ribat a sumar el centenar de títols. tral que fa un seguiment exhaustiu de les novetats Però si parlem de boom, d’èxit o de moda sem- Corea ha començat a exportar de manera nota- d’aquestes cinematografies. I a la capital catalana pre hem de posar l’adjectiu “relatiu” al cantó. ble pel·lícules tot coincidint amb un creixent inte- hi ha la seu de Casa Àsia, representació cultural i D’acord, sempre resulta un triomf que un grapat rès per les cinematografies d’Extrem Orient. En informativa dels països d’Orient, que compta amb de films d’un país culturalment allunyat es facin

BZN_11 un lloc i tinguin el seu ressò dins de l’escàs mar- sió que la cinematografia coreana manté una mitja- Els cinèfils inquiets ge de maniobra que deixa el cinema de Hollywood. na d’acceptació per part del seu propi públic molt Malauradament, la llista de cineastes i films d’inte- més que envejable. D’això n’és causa en part una ja fa temps que han rès que resten inèdits a casa nostra encara és molt estratègia proteccionista: el 1993 va entrar en vigor més llarga que la dels que s’han donat a conèixer. Si una llei que obligava totes les sales a projectar cine- trobat altres formes fem recompte dels títols sud-coreans que s’han es- ma nacional almenys 106 dies a l’any. Els darrers trenat en sales comercials d’ençà del 1999 en surten anys aquesta quota ha estat motiu de grans disputes d’accedir a aquest poc més d’una dotzena. El de més èxit de tots, Pri- polítiques. mavera, verano, otoño, invierno... primavera, de Kim El 2003 un director de cinema, Lee Chang- cinema invisible: Ki-duk, va recaptar trenta vegades menys que la dong, esdevenia ministre de Cultura. Tot i que no pel·lícula més taquillera d’aquell any 2004. ha estrenat cap film al nostre país, Lee és un direc- festivals, exhibicions Afortunadament, els cinèfils inquiets ja fa temps tor reconegut en els festivals internacionals, també que han trobat altres formes d’accedir a aquest cine- en els de l’Estat espanyol. El seu segon alternatives, DVD, ma invisible: festivals, exhibicions alternatives, DVD llargmetratge, Peppermint Candy (2000), va ser pre- editats aquí (cada cop es troben en aquest suport més sent al Festival de Gijón i mostrava una trencadora descàrregues cintes coreanes que no han arribat als cinemes) i estructura en flashback (a la manera de l’Irreversi- d’importació2 , descàrregues d’internet... Perquè ble de Gaspar Noé, encara que les coincidències d’internet... molts espectadors, tants cops menystinguts, saben acabarien aquí) per, a partir del suïcidi inicial del anar més enllà de les lleis dels mercat, les irregulari- protagonista, establir una crítica radiografia de la tats de la distribució i els dictats de les societats d’au- història de Corea del Sud en els darrers vint anys. tors. Encara més remarcable resulta la seva obra següent, Oasis (vegeu requadre). Lee Chang-dong era un PROFETES A CASA SEVA? En els últims anys antic mestre criat en una de les ciutats més dreta- la recaptació dels films coreans representa un xic més nes de Corea, Daegu, que es va fer un nom com a del cinquanta per cent del total de les pel-lícules novel·lista i ja als quaranta anys va decidir conver- exhibides al país. Per situar-nos es pot tenir en comp- tir-se en cineasta. Semblava el ministre de Cultura te que a Espanya el cinema produït a l’Estat se sol ideal, però Lee va renunciar al seu càrrec al cap de situar al voltant del 15 per cent de les recaptacions dos anys després del fracàs en les seves negociaci- totals a taquilla (xifra que bascula segons si Santiago ons amb el ministre d’Economia, que pretenia re- Segura o Alejandro Amenábar estrenen pel·lícula o tallar la quota de pantalla per als films nacionals. si al Ministeri de Cultura li ve de gust considerar Els acords comercials establerts entre Corea i els com a espanyola una producció de Hollywood ro- Estats Units pressionaven per deixar més lloc a les dada al territori amb un mínim de participació mo- sales pel cinema vingut de Hollywood. Lee es va netària del país, com va ser el cas d’El reino de los negar a acceptar uns tractats que perjudicaven l’obra cielos, de Ridley Scott). Els títols produïts anualment de cineastes com, precisament, Kim Ki-duk, que a Corea del Sud ronden la vuitantena (els films cer- no sempre ha obtingut una bona exhibició al seu tificats com a espanyols superen el centenar), així país d’origen. La qüestió que sorgeix ara és si sense Obligades que no costa gaire fer números i arribar a la conclu- obligació de quotes continuarà havent-hi tants films

Laisla(KimKi-duk,2000) Ebriodemujeresypintura Oasis(LeeChang-dong,2002) El film amb el qual es va donar a conèixer internacional- (ImKwon-taek,2002) Inèdita a les nostres pantalles comercials tot i gua- ment Kim Ki-duk també continua sent el més interessant La primera i fins ara única pel·lícula estrenada al nyar el premi del públic al Festival Internacional de de la seva filmografia. Un home arriba a un llac isolat nostre país d’Im Kwon-taek, aquesta cinta d’estètica Cinema Asiàtic de Barcelona, BAFF 2003, Oasis fugint d’alguna cosa. Allà només s’hi troben pescadors sumptuosa és el títol número 98 de la seva filmografia. estableix una història d’amor entre un noi borderline de temporada que lloguen petits habitacles flotants i El veterà director confia en l’enorme capacitat inter- que acaba de sortir de la presó i una noia afectada l’encarregada del lloc, una dona de bellesa estranya i pretativa de Choi Min-sik (el protagonista d’Oldboy) de paràlisi cerebral. El que comença com una hermètica. Entre ambdós s’estableix una relació turmen- per encarnar Jang Seong-ub, un pintor del segle XIX relació extrema que podia recrear-se gratuïtament tosa, quasi primitiva. Això no obstant, la necessitat que va capgirar les concepcions tradicionals de l’art al en les minusvalideses dels protagonistes esdevé d’afecte entre dos éssers amb un passat que no conei- seu país. A través de la figura de Jang es plantegen una reivindicació del dret a estimar per sobre de xem però que es fa notar acaba deixant pas, també, a la diverses de les complexitats inherents a l’art: la qües- qualsevol convencionalisme, la qual cosa fa del film tendresa. Com a mostra, aquell moment on el protago- tió de si el talent és innat i aliè a qualsevol educació de Lee Chang-dong una de les obres més commo- nista dóna forma de cor al filferro d’un ham que ella havia artística; l’enfrontament entre artista i societat; els vedorament radicals vistes els darrers anys. Com fet servir per intentar automutilar-se a través del seu paral·lelismes i interrelacions entre pulsió creativa, Los idiotas de Lars von Trier però sense que els sexe. O com la brutalitat pot esdevenir poesia. pulsió sexual i pulsió addictiva (a l’alcohol)... personatges hagin de simular res. ///Enportada

BZN_12 coreans en els primers llocs del box office nacional, ambientat directament a la frontera entre les dues com en els darrers cinc o sis anys. Corees. Tanmateix, Park va aconseguir captivar les El director Lee audiències amb un film on a penes hi ha escenes d’ac- I AQUÍ ENTRA EN JOC LA HISTÒRIA. Si hi ció i on manca una història d’amor. L’èxit va raure Chang-dong ha un fantasma comú a tota la societat coreana és el en el fet que, a part de ser un magnífic exemple del de la divisió de la nació en dos estats als anys cin- gènere, Joint Security Area suggereix una qüestió fins semblava el ministre quanta com una de les conseqüències més evidents i llavors inconcebible: la necessitat d’unió de dos es- permanents de la Guerra Freda. El tema era quasi tats en el fons separats només per interessos polítics. de Cultura ideal, però tabú a la societat sud-coreana més enllà de les con- signes oficials, que es resumien a considerar Corea LA NORMALITZACIÓ DE CERT CINE- va renunciar al del Nord el pitjor. El 1999 s’estrena Shiri, de Kang MA EXTREM. L’èxit de Joint Security Area amb Je-gyu (editada en DVD per Filmax). Els produc- prou feines va traspassar les fronteres del seu país, càrrec després del tors no havien posat gaire esperança en un thriller però el nom de Park Chan-wook va començar a que es movia en el context d’aquest tabú: una trama sonar en els cercles de fans del cinema asiàtic. El fracàs en les seves d’espionatge amb història d’amor inclosa entre agents seu triomf internacional vindria a partir de l’ano- dels dos estats. Shiri va escombrar del box office els menada trilogia de la venjança: formada per negociacions amb el films de Hollywood i va trencar els rècords d’audi- Sympathy for Mr. Vengeance (2002, editada en DVD ència que tenia fins llavors el cinema coreà. També per Manga Films), Oldboy (2003) i Sympathy for ministre d’Economia, va ser el primer títol a estrenar-se amb èxit al Japó i Lady Vengeance (2005, pendent d’estrenar al nos- Hong Kong, les grans indústries per excel·lència del tre país), a part de l’episodi de Three... Extremes que pretenia retallar mercat d’Extrem Orient. Shiri va aconseguir obrir (2004, en aquests moments en cartellera). Park és dues portes: la de la confiança dels coreans en un el director coreà que millor representa una de les la quota de pantalla cinema propi i exportable, i la de la normalització a tendències del nou cinema asiàtic: la incorporació tractar el tema de les dues Corees. La fórmula li va en pel-lícules dirigides a grans audiències d’ele- per als films tornar a funcionar a Kang amb Lazos de guerra (edi- ments de cert cinema extrem fins ara condemnat tada en DVD per Sony Pictures), una visió de la als circuits marginals. El japonès Takashi Miike, nacionals. guerra de Corea amb l’ampul·lositat de qualsevol altra amb films com Audition (1999), seria l’expressió producció bèl·lica de Hollywood que es va situar com més clara d’aquest corrent. Park ha aconseguit in- a número u de la taquilla a Corea el 2004. cloure violència extrema en thrillers de forta càr- Parlar de la història del país ja s’ha fet habitual al rega dramàtica (construïts sobre el fat de la ven- cinema i a sobre funciona a taquilla. Silmido (Kang jança) i una gran estilització visual. No sembla Woo-suk, 2003), sobre un fosc intent per part del casualitat que Quentin Tarantino, l’altre gran co- govern de Corea del Sud d’assassinar el dictador del reògraf de la violència, fos president del jurat l’any nord, va tornar a trencar rècords. Abans, Park Chan- que Oldboy hi va ser guardonada. wook ja havia aconseguit superar la taquilla de Shiri La mirada cap al sexe, sempre lluny dels con- amb Joint Security Area (2000, editada en DVD per vencionalismes però ple de paradoxes, és una altra Manga Films), una pel·lícula que podria assemblar- particularitat de gran part del cinema asiàtic i co- se a la de Kang ja que es tracta també d’un thriller reà. Al Japó sempre s’ha viscut la contradicció de la

Oldboy(ParkChan-wook,2003) MemoriesofMurder(BongJoon-ho,2003) Doshermanas(KimJi-woon,2003) El Gran Premi del Jurat de Cannes, presidit per Guardonada amb la Conxa de plata al Festival de Sant La principal contribució coreana en l’onada de terror Quentin Tarantino, va convertir de la nit al dia Oldboy Sebastià del 2003, Memories of Murder és un exercici de oriental originada a partir de The Ring: El círculo (Hideo en un dels films de culte dels últims anys. Brillant cinema policíac i buddy movie (aquelles pel·lícules amb Nakata, 1998). Tot i que Kim Ji-woon ret el seu particular mostra de com es pot enriquir el cinema de gènere des dos investigadors antagonistes) que aconsegueix anar homenatge a aquesta cinta japonesa amb la inevitable d’una òptica de cinema d’autor, Park Chan-wook més enllà de les premisses del gènere. A partir del cas aparició d’un fantasma femení de llarga cabellera negra aposta per una estructura de thriller a l’estil de David d’uns policies que han de solucionar uns assassinats en tapant-li la cara, el cineasta vol portar el seu film per altres Fincher per narrar una història de venjança de múlti- sèrie en una zona rural, Bong Joon-ho estableix un camins. Treballa particularment en una posada en esce- ples ramificacions. El geni de Park es fa especialment ambient de creixent angoixa. Aquí el camp no és sinònim na sofisticada, amb un bon ús del format panoràmic en evident en aquell llarg pla seqüència lateral d’una del paradís natural del bon salvatge, sinó tot al contrari. un film sobre els dimonis de la culpa i el remordiment. baralla que no només trenca amb la concepció habi- L’ambient degradat on es mouen els protagonistes de Tanmateix s’embolica massa en una d’aquelles estruc- tual d’aquest tipus d’escenes (normalment s’opta pel Memories of Murder funciona com el reflex de la societat tures destinades a crear confusió a l’espectador sobre muntatge àgil de múltiples plans) sinó que a més coreana del moment, asfixiada per una dictadura militar. què és real i què és deliri de la protagonista. Com va normalitza i enalteix una opció cinematogràfica deu- Ni tan sols al final se li permet a l’espectador l’alleujament escriure algú, és un d’aquells films que més que anàlisis tora del menystingut llenguatge dels videojocs. d’una conclusió aclaridora. necessiten llibre d’instruccions.

BZN_13 no deixa de ser una cosa “normalitzada”, un element més dins dels alts i baixos d’unes relacions fàcilment identificables per nosaltres. Dins d’aquesta concep- ció, els personatges femenins del cinema de Hong Sang-soo resulten també els més agraïts per a una servidora. De fet, tampoc no són especialment des- tacats: ni putes ni verges, ni especialment positius ni especialment negatius, ni turmentats ni feliçment ingenus..., dones com la majoria. Al contrari de Kim ki-duk, per qui el sexe sem- pre ha de ser trasbalsador. Dones que s’introduei- xen hams al sexe, adolescents que es prostitueixen com a forma de santedat, vells que es volen casar amb nenes. Potser la relació més extrema és la que planteja a Bad Guy, on un macarró rapta una noia de qui s’enamora a primer cop d’ull i l’obliga a pros- tituir-se mentre ell s’ho mira a través d’un vidre a l’espera que l’amor triomfi. Vaja, com si al final d’El col·leccionista (William Wyler, 1965), Samantha Eggar s’acabés enamorant de Terence Stamp. In- esperadament, i si una aconsegueix deixar de ban- da els escrúpols feministes, el film funciona com a història d’amor radical i fou com no poques.

EN LA VARIETAT HI HA EL GUST. Però una de les grans virtuts del cinema sud-coreà és la seva varietat, per altra banda símptoma de la bona salut de què gaudeix. Thrillers, cinema de terror, cinema de gàngsters, cinema bèl·lic, comèdies, ci- nema a l’estil clàssic com el que practica Im Kwon- El director Kim Ki-duc, en acció. taek, renovació moderna dels gèneres com la que producció normalitzada de cinema eròtic, molt so- ofereix Park Chan-wook, cinema extrem passat pel vint sadomasoquista, que tanmateix no permet la filtre d’autor educat a Europa com li agrada a Kim visualització de ni un sol pèl púbic. Per alguns di- Ki-duk... A Corea es practiquen tots els palos i cal rectors com Nagisa Oshima, la visió oberta del sexe dir que, convencin més o menys els resultats finals, no deixava de ser una branca més dins d’una rei- el nivell de la producció sol ser elevadíssim. Al con- vindicació política global de llibertat. trari del que encara li passa a cert cinema espanyol, A Corea, Jang Sun-woo és l’únic director que les pel·lícules coreanes mai no transmeten aquella entronca amb aquesta idea. Activista cultural i polí- sensació de producció barata. Les cintes estrena- tic fins al punt d’haver estat empresonat per qüesti- des al nostre país són exemple de la diversitat del ons ideològiques durant els anys vuitanta, Jang pre- cinema coreà: el drama eròtic Mentiras està a l’al- senta a Mentiras (1999) la relació entre una joveneta tra punta de la tendra comèdia Sang-woo y su abuela i un artista adult que es basa en l’obtenció del plaer (Lee Jeong-hyang, 2002) típic exemple de film amb a través del dolor. Més que el morbo, l’excitació o nen destinat a emocionar fàcilment que tampoc no l’estètica, Jang es planteja simplement la reivindi- té res a veure amb Bichunmoo (Kim Young-jun, cació d’una sexualitat plenament lliure. La veritat 2000), fantasia èpica amb un punt de romanticis- és que el film tampoc no dóna per a gaire més. Pa- me. Com Kim Ki-duk no lliga gaire amb Park radoxalment, una de les mirades a la sexualitat més Chan-wook. Corea és una de les demostracions més Park Chan-wook és el interessants per part d’un director coreà és la de clares que nacionalitat no equival a gènere. No hi Hong Sang-soo, per ser la visió tan... “normal”? ha una tipologia de cinema coreà. Com qualsevol director coreà que Hong és un dels altres cineastes inèdits a les nostres cinematografia rica, Corea ens pot oferir pel·lícules pantalles malgrat el seu ressò internacional. Aquí excel·lents, bones, regulars o dolentes. Només cal millor representa una internacional equival (com en molts altres casos) a descobrir-les i decidir. francès. Hong és un habitual del Festival de Cannes de les tendències del i tota la seva obra ha estat editada en DVD al país 1. Quan en aquest article ens referim a cinema coreà veí. Hi ha una clau fàcil per entendre el seu èxit allà. estem parlant en tot moment del cinema produït a la nou cinema asiàtic: Hong és el més europeu (aquí també podríem dir República de Corea, o sigui, Corea del Sud. A la Repú- francès a seques) dels cineastes coreans. Totes les blica Popular Democràtica de Corea, Corea del Nord, la incorporació seves pel·lícules se centren en històries sentimen- es veu que també s’hi filmen pel·lícules, totes a major tals, molt cops triangulars, de joves contemporanis i glòria de la dictadura i el seu líder. Per bé o per mal, no d’elements de cert urbans que parlen molt dels seus sentiments, fan i transcendeixen les fronteres del país. desfan els seus enllaços deixant-se endur moltes ve- 2. No és especialment difícil aconseguir DVD d’im- cinema extrem fins gades pels vaivens de l’atzar. Vaja, com si ens tro- portació. A part de la compra per internet, molt eficaç, béssim en un film d’Éric Rohmer. Les escenes erò- hi ha tendes, com Freaks, a Barcelona on es troben sen- ara condemnat als tiques als seus films, franques i directes, sovint se problemes els títols de catàlegs com el de Tartan, se- despullades de qualsevol justificació romàntica, són gell anglès amb una col·lecció que precisament es diu les més assimilables per al públic occidental: el sexe Asian Extreme.

///Enportada circuits marginals.

BZN_14 Crítica//Elarco

L’amor cinematogràfic també s’acaba. De del seu desarrelament social: aquí és el vegades, passa. Un dia veus una pel·lícula vaixell enmig d’alta mar (en tot el metratge que et corprèn d’un director desconegut. no es veu terra ferma). Un dels personat- Li agafes estima, vas seguint fidelment la ges guarda un infrangible mutisme al llarg El cinema asiàtic té seva trajectòria, el defenses dels atacs del film: ho feien igualment els protago- d’altres cinèfils i fins i tot intentes recupe- nistes de Bad Guy, La isla i Hierro 3. I la un festival dedicat rar les seves obres antigues. I de sobte història d’amor esquerda els límits d’allò estrena un film que, tot i no diferir de les políticament correcte: no hi ha cap mena exclusivament a les constants de la seva filmografia, et sem- d’innecessari pudor per parlar d’una sexu- bla, directament, espantós. L’amor cau i alitat que implica adolescents, com a Sa- seves pel·lícules a es trenca. Fins i tot et fa replantejar maritan Girl. emocions antigues que creies inamovi- On és el problema, llavors? Podria raure Barcelona, el BAFF, bles. Potser totes aquelles pel·lícules no en el desenvolupament del desig de l’ho- eren tan bones... Això és just el que m’ha me per la seva protegida. Hauria de ser una que aquest any, del passat amb El arco de Kim Ki-duk. La nova reivindicació d’una sexualitat sense fron- cinta del director sud-coreà és una altra teres d’edat però al final només veus l’ho- 28 d’abril al 7 de volta de rosca al seu univers ja reconeixi- me com un simple vell verd possessiu i ble. La història se centra en un ancià que egoista. I no és aquesta precisament la maig, arriba a la conviu amb una adolescent en un vaixell. intenció del director, que al final, ai el L’home espera amb impaciència que la final, fins i tot sembla voler subratllar que vuitena edició. nena arribi als disset anys per poder-s’hi la voluntat de la noia és secundària. Però casar. Mentrestant mantenen una força- ni tan sòls això és el que més m’irrita (a da, sobretot per part d’ell, però harmònica aquest nivell Bad Guy podria resultar molt relació paternofilial. Per guanyar-se la vida, més cabrejadora). El problema és aquella el vell lloga el barco a pescadors. Tots se sensació general que desperta la pel·lícula senten atrets per la jove, una bellesa, però de producte manufacturat amb tots els ella sap que el seu pseudopare resta atent tics de cert cinema exòtic oriental llest per a qualsevol intent d’abús per part dels ser exportat a occident. intrusos. L’home la protegeix. També la L’ús subratllador de la música (el se- sotmet a unes estranyes cerimònies d’en- nyor converteix l’arc en una mena d’instru- devinació, a l’estil Guillem Tell (que no ment de corda que no perd l’oportunitat de William S. Burroughs). Amb el seu arc tocar en tots els moments suposadament dispara a una diana mentre ella es gronxa transcendentals), la recerca incessant de just al mig de la trajectòria de les sagetes. plans fotogènics no sempre necessaris, el La noia no té por, confia en el seu protec- tuf de filosofia i/o espiritualitat oriental tor. Fins que un dia arriba al vaixell un digne d’un entabanador venedor d’harmo- xicot que desperta en la protagonista uns nia zen a occidentals estressats i sobretot sentiments que no coneixia i que no tenen adinerats (això ja feia grinyolar un xic res a veure amb els que té pel vell... Primavera...)... I aquest final, ai el final... Com succeïa a La isla i a Primavera, Costa molt tornar a confiar en algú que t’ha verano, otoño, invierno... primavera, els acabat despertant vergonya aliena. Però protagonistes d’El arco viuen en un parat- també és veritat que l’esperança és l’últi- ge geogràficament aïllat com a expressió ma cosa que es perd.

BZN_15 ///Cinema

BZN_16 “No sóc en absolut un director realista”

Robert Guédiguian és l’epítom de director compromès, amb films estimats per la crítica com Marius i Jeanette o La ciutat està tranquil·la. Guédiguian evita, tanmateix, predicar entre conversos i realitza els seus films pensant que el seu pare –sense formació– pugui entendre la capa més externa. En aquesta entrevista, el director reflexiona sobre les possibilitats (artístiques i polítiques) del cinema. (Text: Àlex Gutiérrez. Fotografies: Maider Mendaza)

isita Barcelona en el marc d’unes cat: he estat durant molt temps president del sin- JornadesV de Comunicació centrades en el cansament dicat de directors francesos, hem fundat una asso- de la democràcia. Aquest és un dels temes centrals ciació entre tota la professió per treballar sobre que recorre la seva obra cinematogràfica? aquestes qüestions, he escrit articles a Le Monde... És una de les meves preocupacions principals, però més com a ciutadà que com a cineasta. No són te- Vostè va abandonar la seva militància al Partit mes que hagi treballat gaire en els meus films. No Comunista i, en canvi, ha iniciat una fecunda car- he fet mai una pel·lícula que tracti directament de rera en el món del cinema marcada pel caràcter fets polítics, ni en la meva pel·lícula sobre activista dels seus films. Considera que continua Mitterrand parlo de coses actuals. Així doncs, tam- fent política a través del cinema, tot propagant una poc he parlat mai directament de les relacions en- sèrie de valors? tre mitjans i democràcia, però en canvi aquestes És clar. Crec que tots els meus films porten uns relacions, com a ciutadà, penso que són probable- valors, que són els meus, i que estan estretament ment el taló d’Aquil·les de la democràcia occiden- lligats a la història del moviment obrer i al meu tal i, per tant, són una qüestió que em preocupa passat militant. Efectivament, en tots els meus films cada dia. Com a ciutadà, en canvi, hi estic ben fi- parlo d’això.

BZN_17 Crec que“ no faig cinema compromès, sinó que, com que em comprometo, faig cinema. Com que el cinema proposa idees, i per mi una imatge és una idea, el cinema acaba resultant sempre polític. ”

I creu que el cinema és una eina més eficaç que la un temps cinema d’autor, una retrospectiva d’algú, estic una mica a part, però les meves pel·lícules fun- política per generar canvis socials? de Pasolini o Fassbinder... Però està molt lligat a la cionen totes bé. Sempre he dit que he volgut fer Crec que no faig cinema compromès, sinó que, com manera que puguin actuar a la societat on viuen. films que el meu pare comprengués. El meu pare que em comprometo, faig cinema. Com que el ci- és un obrer, sense estudis, que no llegeix... Doncs nema proposa idees, i per mi una imatge és una Té contactes amb polítics o antics camarades seus? sempre he fet films amb una lectura de primer grau idea, el cinema acaba resultant sempre polític. Fins Què en pensen dels seus films? que tothom pugui entendre. Després intento posar i tot el cinema que sembla més allunyat de la polí- Totes les persones de la meva generació que esta- capes o estrats més complexos, l’un sobre l’altre... tica, el més comercial, proposa punts de vista, visi- ven al partit comunista amb mi, o a l’extrema es- La crítica o els cinèfils llegeixen totes aquestes ca- ons sobre el comportament, la manera de fer i de querra del partit socialista, o alguns antics pes, però sé que també hi ha un públic que va a vestir de la gent... trotskistes, tots aquests aprecien les meves pel- veure els films perquè la història al primer grau lícules. Perque hi ha certs temes i personatges que funciona. I això també és una preocupació política. Les generacions més joves són menys sensibles a els són propers. Si volem fer cinema compromès, també fa falta que aquest tipus de cinema, on la política és més evi- un cert nombre de persones el vegi. Si només fem dent… I se sent acompanyat per altres directors en aques- cinema per a nosaltres, els que estem tots d’acord, Crec que, en efecte, el públic jove d’avui dia és ta concepció? no crec que sigui un cinema polític. Potser té un menys curiós que la meva generació. Però això no Jo crec que estic una mica a part, però quan dic contingut polític però no una eficàcia política. Sóc em desespera: un determinant tipus de gent va a això sembla una mica presumptuós. No em produ- molt més eficaç quan venc 2.700.000 entrades amb veure un determinat tipus de films. Nosaltres érem eix cap orgull, no ho he fet expressament. Potser és Marius y Jeanette que quan en venc 300.000 amb militants de la vida, i anàvem a veure un cert tipus pels meus orígens socials, o potser també pel fet La ciudad está tranquila. Jo sempre he intentat fer de coses particulars i originals al cinema. Això es que sóc de Marsella, una ciutat curiosa plena d’im- un cinema popular. pot veure ara a França de vegades. Per exemple, si migrants i de mestissatge. Tot això fa que no esti- hi ha un moviment estudiant que és fort, llavors gui inscrit en les tendències modernes del cinema La majoria dels seus films estan ambientats a tots aquests estudiants poden anar a veure durant francès dels últims vint-i-cinc anys. Potser sí que Marsella i tenen un fort accent local. Però, mal- ///Cinema

BZN_18 grat tot, els temes i les inquietuds dels seus perso- escenes de sexe. Els seus protagonistes, però, dis- natges són universals. Ha buscat conscientment ten de ser models 90-60-90. El motiva retratar aquesta unió entre allò local i allò global? Recordo cossos nus de persones corrents? En fa una reivin- una escena a La ciudad está tranquila molt exem- dicació? plar, en la qual un taxista cantava La internacional Per descomptat. Mostrar els cossos innocents, com en diversos idiomes… si fossin nens, és força audaç. I mostrar les reacci- Crec fins i tot que és condició per parlar de coses ons humanes, això em sembla un gest sobre els universals, el fet d’ancorar-se a coses molt particu- nostres comportaments eminentment polític. Pro- lars. Si voleu parlar del món sencer, parleu del vos- posa dominar uns instints o una espontaneïtat per tre poble, perquè evidentment a tots els pobles del la intel·ligència. Crec que aquests personatges són món hi ha tots els problemes del món. El poble en el seu comportament extremament revolucio- dóna la forma al problema, però el fons és el pro- naris. Alguna vegada, per provocar, dic que Marie blema universal. Crec que tractar aquests tipus de Jo y sus dos amores és el meu film més polític. problemes només té interès si cristal·litza en coses particulars. És la dialèctica entre el poble i el món. Ha realitzat comèdies lleugeres com ¡Al ataque! i Crec que es poden explicar totes les històries del drames colpidors com La ciudad está tranquila. món on sigui. Però aquest lloc donarà el color, la Amb els anys s’ha anat trobant més còmode en un llengua, la forma, i les preguntes romandran uni- registre que en l’altre? versals. Crec que el que ens agrada a nosaltres com El que puc dir és que actualment no puc fer un a públic és veure que en altres llengües, altres for- film si no crec que m’arrisco molt. Un risc fílmic, mes, altres colors, la gent té la mateixa problemàti- que la pel·lícula pugui fracassar des del punt de vista ca que nosaltres. El que és apassionant és trobar a artístic. He de tenir molta por. Per exemple, el film cada cinematografia, ja sigui de l’Uzbekistan, de sobre Mitterrand em semblava impossible de fer, l’Amèrica del Sud o fins i tot dels Estats Units, per això el vaig fer. El film que acabem de fer a que les problemàtiques són les mateixes, que els Armènia comença com una narració de viatge i al homes viuen, moren, han de menjar, lluitar, etcètera. mig canvia totalment. Tothom qui havia llegit el guió em demanava si n’estava segur, perquè el film En els seus films les motivacions socials es fan molt se’n va en totes les direccions... En un segon, es evidents, però m’agradaria parlar també una mica transforma en un altre tipus de narració. Això, sé de la voluntat estètica. Com concep les seves pel- molt bé que és perillós. Així doncs, em poso sem- lícules des d’un punt de vista plàstic? pre en dificultats, abans de començar una pel·lícula. Primer he de dir que no crec que hi hagi formes do- I també crec que ja no tornaré a fer més films tan lentes. Crec que podem utilitzar totes les maneres de “tancats” en les seves solucions com La ciudad está fer, i a mi m’agradaria usar-les totes, ja siguin els dià- tranquila. Si faig un film ara, acabaré amb un final legs o la seva absència, filmar a l’altura de l’home o d’òpera com el de Marie Jo y sus dos amores. Tinc no, comèdia, tragèdia... El que passa és que a poc a ganes de fer pel·lícules que acabin bé, no que tin- poc, gairebé malgrat la meva voluntat, m’adono que guin finals infeliços. hi ha algunes constants. És veritat que filmo molt els actors, perquè crec que són la carn de les pel·lícules. El seu nou film, que arribarà probablement a la Hi barrrejo també una mica de contemplació, i de tardor, es titula Armenia. Què ens en pot avançar? vegades intento explicar el que pensen les persones El seu pare era d’origen armeni, estibador, i ja hem mitjançant plans subjectius. Però d’aquestes coses me vist que l’ambient portuari apareix sovint al seu n’adono pràcticament després d’haver vist el film. I cinema. Fins a quin punt utilitza biografia per ela- em dic: “Mira, he tornat a fer això”. No parteixo mai borar els seus films? d’una preocupació o carcassa formal. Sempre comen- Veuré la primera còpia d’aquest film completat ço depenent de l’humor que tinc. I després intento aquest divendres, precisament. A veure, responent arribar ràpidament a preocupacions més generals. In- a la pregunta: el meu punt de vista no canviarà mai. tento veure com les meves preocupacions personals Sempre veuré el món des del mateix lloc. Evident- estan lligades amb les preocupacions del moment, que ment, he fet la volta al món, però quan començo a em desborden. Intento parlar per a mi i per als altres escriure un nou guió, sempre miro des de la petita al mateix temps. casa on vaig néixer. Algú diu això, a La ciudad está tranquila: el punt de vista és l’indret des d’on mi- Un tret que el distingeix és que, malgrat realitzar rem. I jo miro sempre des d’aquest lloc, encara que un cinema arrelat a la realitat, no m’atreviria a en- als meus films no en parli gaire. Per exemple, en el cabir-lo dins dels corrents realistes. film sobre Mitterrand, que no passa a Marsella, no No sóc en absolut un director realista, des del meu he canviat de punt de vista. primer film, faig les coses d’una manera extrema- ment estilitzada, teatralitzada, no naturalista. És de Una altra característica del seu cinema és el fet de cretins quan em diuen realista! Parlo de personat- comptar amb una troupe estable d’actors i tècnics ges que són reals, els mostro treballant… No m’agra- en la majoria de produccions. A Armenia torna a den els personatges abstractes, però els meus films rodar amb ells? no són gens realistes. I fins i tot aquestes seqüencies Aquest film és una mica particular, perquè com que són totalment estilitzades, plenes d’el·lipsis. parlo de persones que se’n van de Marsella per anar a Armènia, hi ha els meus dos actors habituals Tot i que se’l coneix pel seu vessant social, el cert Gérard Meylan i Arianne Ascaride, però també és que la majoria de pel·lícules seves contenen his- alguns actors armenis. I hi ha un parell o tres d’es- tòries d’amor, que veiem sovint consumades en cenes només amb armenis.

BZN_19 ///Opinió Si voleu parlar“ del món sencer, parleu JoanPons del vostre poble, perquè evidentment Pel·lícules i estrenes a tots els pobles del L a llistitis és un mal que els qui escrivim sobre cinema patim, de vegades perquè se’ns món hi ha tots els infligeix com un imperatiu professional o bé per simple obsessió personal. El cas és que ens problemes del món. passem la vida fent llistes de pel·lícules. Les millors de l’any, de la dècada, de la història... Només falta que ens alineem per xerrar al ” costat d’una barra de bar alguns representants Vostè és autor d’una biografia de Mitterrand for- Sí, n’hi ha alguns. Però en el fons no n’hi ha tants. del gremi perquè tard o d’hora també acabem ça amarga, en la qual es posava l’accent en la gran- Jo tinc una bona crítica, vaig a festivals, i venc en- muntant algun rànquing oficiós. diloqüència del personatge, que arribava a empas- trades. El cinema és un art en què s’ha de tenir Aquest tic tan caricaturitzable, però, de sar-se la persona. Com encararia una biografia de consciència del públic que un té. Si sabem que fem vegades ens condueix cap a reflexions no tan Jacques Chirac? O potser no acceptaria directa- un cinema per a cinquanta mil espectadors, crec frívoles. Perquè al final, a l’hora d’elaborar ment l’encàrrec… que l’hem de fer en conseqüència. A mi m’agrada qualsevol llista de pel·lícules sempre ens aca- (Riu.) La biografia de Chirac seria una comèdia! Si com a espectador. En aquest cas, l’hem de fer amb ba envaint el mateix dubte: “incloem en el top respectem el personatge, seria més aviat una comè- una economia de mitjans molt més gran. Fins i tot films NO estrenats al nostre país, sí o no?”. Si dia... De fet, segons tots els francesos, és un perso- si prenem els exemples il·lustres: quan Kiarostami la resposta es sí, llavors l’inventari, vist des de natge que té alguna cosa amical. fa un film, encara que sigui una obra d’art, no tin- fora, pot semblar elitista, marcià i pedant. I si Pel que fa a Mitterrand, crec que tenia raó quan va drà gaire públic però no és car de fer. Sempre ha la resposta és no... llavors la realitat del present dir que ell mateix era l’últim gran president. No crec adaptat les seves pel·lícules al seu públic i als mit- cinematogràfic no queda de cap manera re- ni que sigui presumptuós, ho diu autoanalitzant la jans que tenia. presentada. Es pot entendre quin és el batec seva trajectòria. També és veritat que potser és per- del cinema actual només limitant-se a les es- què probablement la funció d’aquesta figura ha can- Però en molts casos les previsions de taquilla con- trenes? Doncs, definitivament, no. viat. Mitterrand és l’últim a haver encarnat França, dicionen el pressupost. Si creiem que el cinema que ens arriba és el mentre que Chirac és un gat vell de la política. Un És veritat que hi ha alguns cineastes francesos que cinema que s’està fent actualment, arribarem a home amb molta experiència, però que ha canviat fan uns films que costen una fortuna i que no veu conclusions perilloses: ens pot semblar un pa- divuit vegades d’idees, un home molt més còmic. gairebé ningú. Llavors, evidentment, al proper que norama trist, amb poca variació respecte a la fan, no tenen la mateixa llibertat. I alguns es quei- procedència geogràfica, propostes sense risc Un cinema com el seu requereix llibertat creativa xen... Jo no estic d’acord amb ells. Això també té a artístic, reiteració de models... I si pensem en absoluta. Ha estat difícil aconseguir-ne? veure amb la política: sóc partidari de la responsa- positiu i ja ens sembla bé el que s’estrena, llavors Crec que sóc absolutament lliure. Per exemple, bilitat de l’artista. Es parla molt de llibertat, però directament ens enganyem: la felicitat de la Marie Jo és un film que ha xocat a la gent. De fet, jo em sento molt lliure i alhora molt responsable. ignorància. Hi ha un munt de films atractius em sento encara més lliure perquè tinc un públic Una cosa no pot anar sense l’altra. No m’agraden que desconeixem perquè ningú s’atreveix a ex- que ve a veure el que faig. I puc jugar amb això gaire els irresponsables en l’art. També he fet films hibir-los. I com que una cosa és la creació justament. A Mi padre es ingeniero, per exemple, la com a productor, ara tinc un film que anirà a Cannes cinematogràfica i una altra de ben diferent és proposició formal és complexa. He intentat fer al- i que m’agrada molt. És una pel·lícula que segur l’explotació, llavors qualsevol intent de dibuixar guna cosa més complexa en l’estructura de la nar- que no passarà de cinquanta mil o seixanta mil en- el zeitgeist de l’art cinematogràfic del nostre ració. No és gaire popular, però la gent ha anat a trades a França, però com que ha costat només un temps ha d’incloure referències a autors com veure-la de totes maneres. Ha funcionat una mica milió d’euros, doncs està equilibrat. Està bé per al Lisandro Alonso, Ulrich Seidl, Apichatpong menys que amb els altres films, però hi ha hagut cineasta, perquè a aquest preu podrà fer altres films. Weerasethakul, Bela Tarr, Pedro Costa, Jia molta gent que ha anat a veure-la igualment. Crec que els cineastes han de trobar sempre els Zhang Ke i tants altres interessantíssims mitjans per continuar. Han de poder arribar a fer cineastes que, lamentablement, continuen Té problemes de tipus financer per aconseguir els cinema tota la seva vida. I els francesos que ho han inèdits a les nostres pantalles. diners per fer les pel·lícules que vol fer? Hi ha un fet millor són els de la Nouvelle vague. Són exem- Per sort, la situació no és tan tràgica com buit entre finals dels 80 i la meitat dels 90 en què plars. Rohmer és magnífic. Els seus films són podria semblar i hi ha maneres que aquestes no va poder filmar gaire… baratíssims i al final va fer fortuna. Godard també, obres invisibles no ho siguin tant. Qui tingui Ara ja no tinc cap problema. De fet, des de Marius i Chabrol... La Nouvelle vague és magnífica des veritable interès i curiositat a conèixer les y Jeanette tots els meus films han funcionat bé. És d’aquest punt de vista. genuïnes excepcions culturals del cinema pot veritat que abans vaig fer moltes pel·lícules sense recórrer les carreteres secundàries de la difusió diners, en cooperativa amb amics... Tothom em Suposo que comparteix amb ells la responsabilitat de pel·lícules: rebuscar per les seccions no- venia a veure per demanar-me com aconseguia ro- de l’artista de defensar la seva obra? oficials de festivals, atendre la programació dels dar sense diners. També s’ha de dir que eren unes Sí. També és veritat que no tinc gaires més punts en certàmens alternatius, comprar els films via produccions que no eren de grans dimensions. Ho comú amb aquesta colla. Llavors tenia setze o disset internet o, directament, descarregar-se’s de la compartia tot amb els amics amb qui rodava, fent anys, i m’agradaven molt més els italians. Pasolini, xarxa. Aquesta última solució, òbviament, és una cooperativa. per descomptat, la gent del teatre, o la sèrie B, il·legal, condemnable i pirata. Però, entengui- Fassbinder... Però és impossible que no t’agradi ho, senyor jutge, les circumstàncies atenuants I considera que hi ha una nòmina suficient de direc- Godard. M’agradava molt el seu humor, era molt di- de les estrenes de cada divendres són les que tors francesos amb aquesta llibertat creativa total? vertit. ens han portat a delinquir.

BZN_20

Guillermo Arriaga s’ha guanyat la fama de guionista de prestigi gràcies a pel·lícules com 21 gramos, Amores perros i la més recent Los tres entierros de Melquíades Estrada. El seu estil fragmentari i un gust per les històries dures l’han convertit en un dels referents literaris per al cinema independent. (Text: Carlos Jesús González Díaz)

“Sóc un escriptor de cine, no un guionista”

èxic, D.F. El temps vola. Fa la cine bàsicament per explicar històries, per tenir un En efecte. Mira, jo vaig créixer en una família en Mimpressió que només han passat dies, i no anys, diàleg amb les persones que s’acosten a la meva què els pares em van ensenyar que has de deixar un des que Guillermo Arriaga ens reunia en alguna obra... Els premis són un afegitó i sempre són sor- món millor, o almenys diferent del que et vas tro- aula universitària amb la intenció de sacsejar les prenents i inesperats, encara que, això sí, si hi ha- bar. Potser és per això que en la meva família tots nostres ments. Quan obre la porta de casa seva, via un premi que tota la vida he volgut guanyar ha hem fet classes, cosa que no necessàriament ens m’adono que a les seves 47 primaveres, i tot i que sigut Cannes... Sempre he fet la comparació que converteix en acadèmics, sinó simplement en gent ha perdut una mica de cabell, la seva corpulència guanyar a Cannes és com guanyar el campionat que a partir de la nostra tasca com a professors hem continua idèntica, com si pertanyés de veritat al del món, mentre que guanyar un Oscar és guanyar pretès generar canvis, transformacions importants futbolista o boxejador que sempre havia volgut ser, només a l’NBA... en l’actitud dels nostres alumnes. i no a un home entregat a les lletres. Després de donar-me la benvinguda, Arriaga suggereix que ens Què va canviar en Guillermo Arriaga després I un dia, de professor universitari et vas transfor- desplacem al seu petit estudi “perquè la meva filla d’obtenir el premi? mar en l’escriptor d’Amores perros… arriba amb les seves amigues”, em confessa. En el En mi res. Continuo vivint a la mateixa casa, amb Però no tan de pressa. La meva obra s’ha anat es- trajecte, una paret de fusta on pengen alguns dels la mateixa dona i fills, amb el mateix cotxe i el ma- calonant. És molt difícil trobar un foc artificial que seus premis m’obliga a aturar-me en sec. La fila és teix gos. El que canvia és la percepció que els al- exploti al primer intent, això només es dóna de llarga, però els meus ulls encerten el blanc. “És tres tenen de tu i, dins d’aquesta percepció, una tant en tant. En el meu cas, tot ha sigut progres- aquesta, profe?, li demano, i ell gira el cap. “Sí, és cosa que m’ha agradat és que demostra que els siu. Així, quan va arribar Amores perros ja hi havia aquesta”, em contesta somrient. Sé que és el mo- mexicans podem fer alguna cosa bona o transcen- un camí recorregut, incloent-hi la venda de drets ment d’engegar la gravadora... dent... Fa poc vaig rebre un homenatge i em va de l’obra, la intenció de fer la pel·lícula, i sobretot, presentar Carlos Cuarón (Y tu mamá también), i la percepció general que darrere d’aquesta història Quina va ser la teva primera reacció en assabentar- en el seu petit discurs va dir precisament això, que hi havia una idea clara, sòlida. L’impacte que va te que estaves entre els nominats per obtenir la Pal- els premis haurien de servir per, com a país, tenir aquest film va ser tremend, i li estic molt agra- ma d’Or a Cannes, en la categoria de millor guió? reconsiderar la situació del món. ït. Gràcies a ell he rebut elogis que no esperava, Crec que pensar en les meves possibilitats. Vaig sos- com quan Fatih Akin em va confessar que el seu pesar la situació i em vaig adonar que tenia una I per tant, el lloc que tens com a individu dins el llargmetratge, Contra la pared, va sorgir després de vintena part de possibilitats d’obtenir-la. Jo estic al món... veure Amores perros. ///Cinema

BZN_22 I des del principi aquesta cinta va ser concebuda Units i un altre de Mèxic, pot haver-hi tota mena afegeixo. De fet, jo no utilitzo la paraula guionista com a part d’una trilogia? d’interpretacions, però en realitat no hi ha la inten- sinó escriptor de cine. El guionista treballa per a algú, Sí, juntament amb 21 gramos i Babel forma part ció de tocar el viu, ni encara menys de fer una de- mentre que l’escriptor de cinema treballa i punt, i d’una tasca conjunta amb Alejandro [González claració de principis... El que la gent veurà al cine- considero que és necessari reinvidicar-ne el paper. Iñárritu]... Crec que és un gran director i em sento ma serà una història sobre l’amistat. molt afortunat d’haver treballat amb ell. A Babel hi La mort sembla un concepte molt present en la hem posat el nostre millor esforç, i per a Alejandro A Adaptation (El ladrón de orquídeas) Charlie teva obra, per què? ha significat una càrrega extra perquè li ha suposat Kaufman ironitza amb si mateix respecte al Bàsicament perquè des de sempre m’ha obsesssionat viatjar per tot el món durant gairebé un any. menyspreat paper que semblen tenir els guionis- el pes dels morts sobre els vius, i això pot trobar-se tes a Hollywood. Comparteixes aquesta visió ne- en gairebé tot el que faig... Crec que per això no Quant a Los tres entierros de Melquíades Estrada, gativa? escric res per encàrrec, cometria un error en no ex- es tracta potser d’una vella història que tenies Bé, jo crec el contrari. Penso que aquella pel·lícula pressar el que de debò sento sobre aquesta o altres guardada? és una manifestació de la importància que té aquesta qüestions. No, és un guió que va sorgir a partir d’una xerrada funció. És a dir, si algú ha fet una declaració de la amb Tommy Lee Jones. Em va trucar, em va con- seva importància és Charlie Kaufman, i bé, jo m’hi On trobes els temes que escrius, les teves influ- vidar a sopar i em va dir que volia fer alguna cosa ències, les fonts d’inspiració? amb mi, i bé, li vaig proposar aquesta història i li Al carrer. Al carrer i al camp. Vull saber de què estic va agradar. Com Alejandro, Tommy és un gran di- parlant. Hi ha escriptors que beuen de la literatura rector. Va ser una mica curiós perquè en realitat el i d’altres que beuen de la vida, i jo sóc d’aquests nostre apropament va sorgir mentre caçàvem al seu últims... De fet, per posar un exemple, et puc dir ranxo i, esclar, parlar d’un grup de caça vol dir que que Melquíades Estrada existeix, el que vaig escriure no són políticament correctes, d’un tipus de gent va ser per oferir-li una espècie d’homenatge, a ell i que té una vinculació especial amb la naturalesa, la seva família, que són uns camperols de Tamaulipas amb la terra, amb una força que no ha sigut civilit- que m’han ensenyat moltes coses sobre com afron- zada. La cacera ens va unir molt, així com el fet tar la vida. que, igual que jo, fos una persona molt propera a la seva família. Què segueix en la vida de Guillermo Arriaga? A Mèxic, m’encarregaré com a productor de Resumiries aquesta pel·lícula com un relat sobre l’adaptació al cine de la meva novel·la, El búfalo l’amistat? de la noche, que es va començar a rodar el passat En principi sí. És obvi que en el rerefons, com que mes de gener. I pretenc seguir escrivint, escriu- es tracta de la relació entre un tipus dels Estats re sense parar…

BZN_23 El fotograma del mes Volver

Títol original_Volver

Director_Pedro Almodóvar

País_Espanya. 2006

Gènere_Drama

Intèrprets_Penélope Cruz, Lola Dueñas,

Blanca Portillo, Carmen Maura,

Yohana Cobo, Chus Lampreave

Guió_Pedro Almodóvar

Fotografia_José Luis Alcaine

Duració_110 minuts

Productora_El deseo, SA

Data d’estrena_17-03-06

Text: Àlex Gutiérrez

l fotograma d’aquest mes posa li si s’ha operat. La Raimunda s’indigna i s’enorgu- les realitza de forma subtilíssima el director (i tam- El’incís en els pits de Penélope Cruz. Però abans que lleix de la naturalitat dels seus pits. bé el director de fotografia). Penélope Cruz no és ens guanyem el premi Card per masclistes, ens Fins que, cap al final de la pel·lícula, arriba a la precisament una actriu de talent desbordant (costa apressem a aclarir que l’abundància pectoral que resposta de per què tant d’interès en la pectoralitat imaginar-se-la d’aquí a trenta anys amb la força i el mostra l’actriu és crucial en la construcció del per- de la Cruz. Una televisió mostra muda, però amb carisma de la immensa Carmen Maura). Justament sonatge de la Raimunda que interpreta a la pel- els subtítols típics de la versió original, una breu l’habilitat d’Almodóvar ha estat, per via del llen- lícula Volver. El primer avís arriba tot just comen- seqüència de Bellíssima de Pasolini, on la tremenda guatge cinematogràfic, camuflar aquestes mancan- çada la pel·lícula. L’escena sembla banal: la Anna Magnani es treu una brusa per deixar al des- ces i traspassar-li part de la marmòria personalitat Raimunda –abnegada mestressa de casa– frega els cobert una pitrera règia amb prou feines sostingu- fílmica de la Magnani. I el vehicle conductor plats. Però Almodóvar opta per un angle poc natu- da per una combinació negra que recorda la del pre- d’aquesta construcció de personatge ha estat l’abun- ral: penjar la càmera del sostre i oferir un pla zeni- sent fotograma. dància pectoral. tal en el qual els pits de Penélope Cruz omplen, Ah... que diria Ferran Monegal! Almodóvar ha D’aquest fotograma, a banda dels pits, mereix abundosos, ben bé mitja pantalla. jugat a perfilar una Cruz a imatge i semblança de també una menció la presència del color vermell. És difícil passar-los per alt, però, per si de cas, les mammas (amb perdó) italianes. No en va el per- De fet, el roig és dominant en tota la pel·lícula i és el director manxec s’encarrega d’omplir el relat de sonatge de Bellíssima és el d’una mare d’una mater- difícil trobar un fotograma que no tingui notes molts referències a aquest devessall mamari. En alguns nitat absoluta, valgui la redundància. I no és cap presents d’aquest color. Només es dóna un respir casos, a través de plans com el del fotograma que secret que Almodóvar és un director emmarat. relatiu a Carmen Maura, que s’acostuma a presen- il·lustra aquest article: no serà pas gratuïtament que Així doncs, els libidinosos patiran una decep- tar al principi dominada pels blaus (probablement Almodóvar fa aparèixer en roba interior la seva es- ció: els pits de Raimunda no són lascius sinó matri- del llimb d’on prové). trella. Al final del film hi ha un truc de direcció arcals. I són el resum perfecte de Volver, un film on El vermell aquí és el de la sang. I que la filla que explica el perquè de la peça de roba interior. la presència femenina és absoluta. De fet, no deixa llueixi una samarreta tan llampant tampoc no és També la veurem estrènyer la seva filla contra de ser significatiu que els tres personatges mascu- innocent. El relat de Volver es recolza en el vermell el seu pit, en un pla que centra la mirada justament lins que hi surten desitgin la Raimunda (i que tots per dibuixar un món convuls en què les dones, com en aquesta zona. O, en altres ocasions, són els per- tres rebin carbassa quan s’ofereixen sexualment). La explica magistralment la seqüència inicial, són re- sonatges que es parlen obertament del bust de la protagonista no sembla tenir sexualitat, o millor, la legades al paper de netejar les tombes, vetllar pels Raimunda. Una veïna seva li diu que amb els mojitos reprimeix perquè l’objectiu de la seva vida –prote- morts. I no totes les morts són naturals. Al film que prepara i el seu escot, juntes poden enlairar el gir la seva filla, fer-la sortir del cicle que ella matei- n’hi ha unes quantes de violentes, però que són nar- bar que han arrendat. I, encara més significatiu, la xa va iniciar– domina totes les facetes. rades el·lípticament, per protegir aquestes adora- mare fantasmagòrica que interpreta Carmen Maura Valorar el treball d’un intèrpret al cinema és bles mares i filles d’un univers assotat pel vent de la li mira el tema, s’exclama i no s’està de preguntar- complicat, perquè moltes aportacions al personatge brutalitat. ///Cinema

BZN_24 Títol original_Volver

Director_Pedro Almodóvar

País_Espanya. 2006

Gènere_Drama

Intèrprets_Penélope Cruz, Lola Dueñas,

Blanca Portillo, Carmen Maura,

Yohana Cobo, Chus Lampreave

Guió_Pedro Almodóvar

Fotografia_José Luis Alcaine

Duració_110 minuts

Productora_El deseo, SA

Data d’estrena_17-03-06

Text: Eulàlia Iglesias

Volver Crítiques

Vint anys no són res

Molt idoni el títol de la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar. Manllevat Potser perquè Volver no pretén ser una Gran Pel·lícula, així en majúscules, del nom del tango que va compondre i popularitzar Carlos Gardel, Volver resulta molt més equilibrada que moltes altres obres d’Almodóvar. Hi ha pocs resumeix a la perfecció tot el sentiment que transmet un film sobre el retrobament moments que grinyolin. La seqüència de la teleporqueria, i poc més (Kika ja amb els fantasmes del passat. Però sobretot diu molt del que significa la pel·lícula havia demostrat que la crítica mediàtica no li escau). En cap cas cap sortida de dins la trajectòria del director manxec. Som molts els qui creiem que Almodóvar to d’aquelles que decanten massa la balança cap a un cantó, com li passava a anava una mica perdut en els darrers anys. Excepte Todo sobre mi madre (1999), els Todo sobre mi madre amb l’aparició del personatge interpretat per Toni Cantó, últims treballs del cineasta espanyol més reconegut internacionalment van resultar un moment massa esperpèntic per a un drama que es volia seriós. Aquí tots els bastant insatisfactoris. elements estan molt ben ajustats. El tipisme rural ni s’exagera ni es parodia i, Amb Volver, Almodóvar retorna en part a l’univers de la que continua sent la en canvi, serveix perquè resultin creïbles situacions com la que tothom trobi tan seva millor pel·lícula ¿Qué he hecho yo para merecer esto!! (1984) (assassinat del marit normal l’aparició d’un fantasma. El to humorístic recorda la frescor de les inclòs): els suburbis de la gran metròpolis on han anat a parar els immigrants dels primeres obres de l’Almodóvar sense que hagi d’acudir a situacions extrema- petits pobles d’Espanya, i ara dels petits pobles de tants altres llocs del món. ¿Qué des. I el fil melodramàtic que lliga tota la pel·lícula arriba a emocionar he hecho yo para merecer esto!! actualitzava l’esperit del neorealisme italià aplicat a sincerament l’espectador. Deixant a part Todo sobre mi madre, Almodóvar no l’Espanya de la posttransició i impregnat de pinzellades de l’humor negre que tan havia fet una reivindicació dels sentiments femenins tan important com bé havia utilitzat Rafael Azcona en els seus retrats costumistes però demolidors de aquesta: amors de mares, amors de filles, amor entre germanes, amistat i l’Espanya de l’època escrits per a directors com José Luis García Berlanga i Marco solidaritat entre veïnes, dones tan fortes com tendres encapçalades pel perso- Ferreri. A Volver, aquest univers es repeteix, però és més context que no pas natge d’una Penélope Cruz a qui falta molt poc per estar impecable. Dones que, protagonista. Serveix per resituar el director en un ambient on es mou com un peix en diferents circumstàncies, han perdut totes el seu home, com tan bé reflecteix a l’aigua. El to negre hi és igualment present però se n’ha extret la duresa. Amb l’inici del film, aquella panoràmica per un cementiri on només hi ha senyores aquesta pel·lícula Almodóvar també deixa de banda les seves aspiracions de firmar netejant les tombes dels seus difunts. La mort no deixa de planejar per la drames d’alta volada. Millor, perquè, mal que li pesi, Almodóvar no serà mai pel·lícula com el fantasma de la mare que encarna Carmen Maura, un fantasma Douglas Sirk, ni tan sols Rainer Werner Fassbinder, malgrat els molts punts de que reivindica la necessitat d’una segona oportunitat. Si exemplar és l’obertura contacte amb l’alemany. En canvi, Penélope Cruz com una Sofia Loren traspas- del film encara ho és més la conclusió. Almodóvar se sap contenir i quan podia sada de Nàpols a la Manxa, o una Carmen Maura que es mira amb admiració haver deixat via lliure al sentimentalisme opta per l’emoció suggerida. És amb l’Anna Magnani de Bellissima (Luchino Visconti, 1951), aquella mare que perd plans com aquests on s’evidencia el geni d’un cineasta: quan amb tan poc es el cap perquè la seva filla es converteixi en una estrella del cinema com a forma de transmeten tants sentiments. Volver quedarà a la filmografia del realitzador sortir de la puta misèria de la postguerra, aquests referents sí que li funcionen, això com el film on millor ha sabut ajuntar la frescor dels seus inicis amb la maduresa sí que t’ho creus. de, aquest cop sí, un dels millors directors del cinema contemporani.

BZN_25 Títol original_Mrs. Henderson Presents

Director_Stephen Frears

País_Gran Bretanya

Gènere_Comedia dramàtica

Intèrprets_Judi Dench, Bob Hoskins,

Will Young, Kelly Reilly, Thelma Barlow,

Christopher Guest

Guió_Martin Sherman

Fotografia_Andrew Dunn

Duració_103 minuts Productora_BBC Films, Future Films ltd., Heyman-Hoskins Productions, Micro Fusion, Mrs. Henderson Productions ltd., Pathé Pictures International, Pathé Pictures ltd.

Data d’estrena_3 de març Text: Eulàlia Iglesias

Crítiques Mrs. Henderson

Make them laugh

C ap al final de Los viajes de Sullivan (Preston Sturges, 1941) el molí i homenatge al gran referent dels protagonistes en la seves innovadores personatge interpretat per Joel McCrea, un director de comèdies que per decisions: el Moulin Rouge parisenc). Es recrea molt bé aquella idea de “la gran afrontar el seu primer film “seriós” es fa passar per pobre per conèixer el drama família del teatre”, ja que no se sap res de la vida dels personatges més enllà de en la pròpia pell, descobreix el poder alleujador del riure mentre mira unes les bambolines. El veritable nucli de la pel·lícula, però, és la relació que pel·lícules de Mickey Mouse amb els companys de la presó on ha anat a petar. s’estableix entre la vídua i el seu col·laborador. Amb un caràcter igual de fort, Després d’aquesta revelació, Sullivan reconsidera la seva actitud i decideix els dos protagonistes se les heuen contínuament en unes discussions amb un seguir fent riure a tots aquells a qui potser això és l’únic que els queda. Cap al puntet de tensió sexual, encara que gairebé només per part d’ella. Els diàlegs, final de Mrs. Henderson presenta, l’empresària del títol reivindica davant les per qualificar d’alguna manera els combats d’esgrima verbal dels personatges, autoritats la necessitat que el seu teatre resti obert en plena Segona Guerra podrien estar extrets d’una screwball comedy de la tercera edat. És sens dubte la Mundial. Potser és l’última oportunitat que molts xicots s’ho passin bé just senyora Henderson en qüestió qui s’endú la palma a les més i millors frases de abans que els enviïn a un futur incert al front. “Els poden treure la vida. Almenys la pel·lícula, fiblades d’ironia que per moments semblen obra d’Oscar Wilde no els treguin la diversió”. A través de la veu de Judi Dench, Stephen Frears però que són mèrit de Martin Sherman, guionista que coneix bé el món del també llança una reivindicació de l’entreteniment de les arts escèniques, teatre ja que és l’autor de musicals d’èxit com Bent i The Boy from Oz. sobretot en temps difícils. El to humorístic desapareix a la segona part de la pel·lícula, tot just esclata El director britànic s’ha basat en una de les petites grans històries del teatre la guerra, per deixar pas al drama humà. Les històries personals refloten per londinenc. La senyora Henderson era una vídua alegre i rica que, com tanta sobre de la història del teatre. Sense aquells moments d’agudesa, el film esdevé gent, va decidir ofegar les seves penes i avorriments comprant-se coses. Però en un petit melodrama amb un rerefons antibèl·lic. Acostumat a treballar amb els lloc d’anar a comprar roba, ella adquireix un teatre. Amb la col·laboració d’un materials més diversos, Stephen Frears dirigeix Mrs. Henderson presenta amb espavilat gerent (Bob Hoskins, també productor executiu del film) aconsegueix eficàcia però sense gaire entusiasme. És una d’aquelles pel·lícules fetes més amb convertir la sala en un fenomen. La clau de l’èxit està en un horari continu, de professionalitat que no pas amb personalitat. Encara que es tracti d’un film tan migdia a nit, i uns espectacles de varietats amb un afegitó: nus “artístics”. La lligat a Londres, trobem a faltar la força que transmetien altres obres de Frears senyora aconsegueix convèncer el responsable de la censura (Christopher també ambientades a la capital britànica, des de La meva preciosa bugaderia Guest, el creador i protagonista de mockumentaries de culte com This Is Spinal (1985) a l’anterior i menystinguda Negocios ocultos (2002). I molts dels seus Tab) que si les noies no es mouen, a l’estil tableau vivant, la representació tindrà encerts (la credibilitat i afecte que desprèn la descripció de l’escena teatral, la les mateixes característiques que qualsevol quadre o escultura d’un museu. Com cura amb què es recreen els números musicals...) probablement s’han d’atribuir és d’esperar, el reclam de les mamelles omple dia i nit el teatre. Frears segueix al guionista. Com els espectacles de varietats que tan ben representats surten al fidelment aquests fets; aquesta és una pel·lícula sobre el teatre, i l’acció amb film, Mrs. Henderson presenta entreté una estona, fa riure bastant, vol fer plorar prou feines es mou de dins les parets del teatre Windmill (traducció anglesa de una mica però no tarda a esvair-se de la memòria tan bon punt s’abaixa el teló. ///Cinema

BZN_26 Títol original_V for Vendetta

Director_James McTeigue

País_Alemanya-Regne Unit

Gènere_Ciència-ficció

Intèrprets_Natalie Portman, Hugo

Weaving, Stephen Fry, John Hurt,

Stephen Rea

Guió_Andy i Larry Wachowski

Fotografia_Adrian Biddle

Duració_132 minuts

Productora_Warner

Data d’estrena_7 d’abril

Text: Xavi Serra

V de Vendetta Crítiques

L’anarquista emmascarat

V de Vendetta apareix a les pantalles de cine sota un vel de legítima amb un líder d’una maldat evident i simplista i un obscur secret que amaga el sospita respecte a l’autoria del film, que ha estat produït pels Wachowski i sabotatge terrorista que va provocar la situació actual. Al cap i a la fi, bons i dirigit per James McTeigue, ajudant de direcció a la trilogia Matrix. Adaptació dolents. La política entesa per Hollywood. d’un còmic dels 80 d’Alan Moore, la pel·lícula descriu una Anglaterra postapo- Però no ens hem d’aturar en les contradiccions ideològiques, el film és un calíptica (però no tant) convertida en un estat feixista mercès a un govern recull d’inexactituds culturals. En podem assenyalar uns quants exemples, el totalitari que controla els mitjans i una població intimidada. En aquest context millor dels quals és el nom del servei de transport de l’estat d’aquesta Anglaterra apareix un anarquista revolucionari que, amagat darrere una màscara de Guy futurista: FedCo. El nom, inventat, és una adaptació de l’americà FedEx. Però Fawkes, crearà confusió en les forces governamentals i esperança entre la FedEx vol dir Federal Express, nom molt pertinent per al servei postal d’una ciutadania. república federal com els Estats Units, però potser no tant per a una Anglaterra És important destacar un fet essencial a l’hora de comprendre la naturalesa sense gaire tradició federalista que diguem. d’aquest film: V de Vendetta no és un film polític disfressat de ficció futurista. Si un apartat podem destacar sense gaire objeccions és l’interpretatiu, on V de Vendetta és una ficció futurista amb disfressa de film polític. Bull de Natalie Portman i una selecció d’actors britànics solvents aporten la professi- reminiscències a les habituals distopies de referència (1984, Fahrenheit 451, onalitat suficient. Però ens manca tensió en la relació entre la Portman i V, etc.) i parafraseja el discurs anarquista del còmic original, però no se sosté en una credibilitat en el personatge de Stephen Fry i més intensitat en el de l’altre dramatúrgia consistent. Els personatges són febles, les motivacions poc clares, Stephen, Rea. La pel·lícula sembla mancada en la direcció d’actors, potser i l’acció queda enfosquida per buits argumentals. atribuïble a la falta d’experiència de McTeigue, però tampoc resulta excepcional On les escletxes del guió són més evidents és a les parts de collita pròpia del en la composició dels plans o la realització, un pèl impersonal, res a veure amb film, aquelles que s’allunyen de la posada en escena del còmic i afegeixen nous el barroquisme hi-tech de la trilogia Matrix. No sembla que els Wachowski motius, personatges i situacions a la història. El còmic es va escriure durant uns hagin estat darrere la càmera, com al principi se sospitava, tot i que cal recordar anys turbulents de la història d’Anglaterra, els anys del govern de Margaret que quan van debutar a Lazos ardientes el seu estil tampoc es caracteritzava per Thatcher. El bel·licisme de la política exterior, el tancament de les mines i els l’efectisme tècnic. conflictes amb tots els sectors socials van donar lloc a un context poc afavoridor Conclusions. Si jutgem una pel·lícula pel diferencial entre el seu potencial d’expectatives diferents de les que proposa el film. Però la gran aportació del i els resultats aconseguits hem de resoldre que V de Vendetta és un dels primers còmic va ser l’esfereïdora continuïtat que suggeria entre la nostra societat i una blufs de la temporada, una oportunitat perduda (una més) per fer una digna altra de ben diferent: no feia falta un apocalipsi o un dictador carismàtic per fer adaptació d’un còmic, barrejar l’entreteniment i el discurs polític sense caure en aparèixer el rostre obscur de la democràcia, tan sols les circumstàncies apropi- el ridícul i albirar un futur optimista per dos directors que amb el primer Matrix ades d’inseguretat i incertesa davant el futur. La narració del film, en canvi, van obrir una porta d’esperança per als amants de la ciència-ficció adulta però escrita des d’una perspectiva històrica diferent, planteja un estat militaritzat que, avui dia, han deixat passar massa trens per merèixer el nostre respecte.

BZN_27 Títol original_Hauru no ugoku shiro

Director_Hayao Miyazaki

País_Japó

Gènere_Animació

Guió_Hayao Miyazaki

Fotografia_Atsushi Okui

Duració_119 minuts

Productora_Tohokushinsha Film Corp.

Data d’estrena_3 de març

Text: Joan Pons

Crítiques El castillo ambulante

Instruccions per creuar un llindar

D iuen que les gran obres mestres són les que generen la seva pròpia ambulante juga amb nosaltres; ens fa ballar els sentits. Perquè un cop assumim que lògica i que només obeeixen a les exigències del seu propi funcionament intern. Bé, la versemblança aquí no hi pinta res, que res no és mai el que sembla i que els no crec que afirmacions d’aquest tipus siguin del tot certes: segur que hi ha obres conflictes es resolen de la manera més inesperada possible, llavors entrem en el joc mestres que no són tan autosuficients i segur també que hi ha peces d’una de l’autor de Porco rosso. I aquesta vegada ens toca jugar dins dels marges d’una extremada codificació interna que tampoc són obres mestres. Però, aquesta mena estranyíssima història d’amor entre una velleta que en realitat és una jove d’axioma sí que sembla que s’aplica en el cas dels films de Hayao Miyazaki. I, a més, encantada i un príncep-bruixot que s’agrada molt a si mateix. en els dos sentits: tant les seves pel·lícules més brillants com les menys aconseguides Tot i que aquest argument ens pot fer pensar en una pel·lícula orientada al només són comprensibles dins de la coherència que la pròpia obra estableix. públic infantil, som davant d’un relat sense un centre de gravetat clar. Sense Així doncs, podríem dir que veure una pel·lícula de Miyazaki en mols sentits estructura clara, tampoc. És més complex que tot això. No hi ha res esquemàtic, significa creuar un llindar. Des del moment que finalitzen els títols de crèdits, a El castillo ambulante. Ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents. Ni les entrem en els dominis d’aquest mestre veterà (ja fa seixanta-quatre anys que va localitzacions són del tot retro (amb ressò centreeuropeu) ni del tot futuristes. néixer a Tòquio) del cinema d’animació. I allà tot és possible. TOT. S’anul·la la Diria que ni els personatges principals semblen tan principals: els secundaris (una lògica de la realitat i comença a desplegar-se davant dels nostres ulls un món regit espècie de foc follet, un nen que es disfressa d’avi, un espantaocells servicial...) per les lleis de la fantasia. Ens oblidem llavors del que és possible i el que és sovint són molt més interessants que ells. Llavors ¿què és el que enganxa, interessa impossible, del seny i de l’ordre causa-efecte. i al final sedueix d’El castillo ambulante? Aquest és el gran què. Potser perquè quan De tots els seus films, on s’esborrava d’una manera més clara el referent real acaba la comprensió comença la revelació, la pel·lícula de Miyazaki produeix una era a El viatge de Chihiro (2001), que gràcies a l’Ós d’Or rebut a Berlín i l’Oscar mena de plaer estètic difícil de definir mentre és contempla. No és que ens quedem al millor llargmetratge d’animació també s’ha convertit en el seu títol més popular. meravellats davant la tècnica com sovint passa amb molts films d’animació (d’altra El personatge de la pel·lícula i el públic que seguia les seves aventures creuàvem banda, una tècnica d’un classicisme exquisit). Hi ha alguna cosa més. Les imatges un pòrtic (en aquest cas, el d’un parc d’atraccions abandonat) que ens allunyava del personatge de Sofi, que va envellint o rejovenint segons estigui més o menys de l’univers de la coherència i ens apropava al de la imaginació. enamorada del príncep Howl, sola, asseguda davant d’un llac, desprenen un alè Aquest recurs, tan hereu del mirall que ens feia travessar Lewis Carroll al seus poètic que poc tenen a veure amb la depuració tècnica d’un estil de dibuix. llibres, es repeteix a pràcticament totes les obres de Miyazaki i El castillo ambulante El castillo ambulante sembla amagar una veritat oculta. Cacem al vol reflexions no n’és una excepció. També al cap de pocs minuts d’iniciar-se la pel·lícula, Sofi, esbiaixades sobre la vanitat i la humilitat, sobre la vellesa i la bellesa, sobre la el personatge principal, comença a descobrir un món màgic i canviant. Es identitat i la bondat. I cap no és concloent. Només s’integren dins d’un gran fresc, produeix un clic imperceptible i tant personatge com espectador quedem en mans exuberant i encisador, que sense ser l’obra més rodona de Miyazaki, sí que el de la inventiva de Miyazaki continua assenyalant com un dels cineastes que més portes a altres plans de realitat Adaptació de la novel·la de Diana Wynne Jones Archer’s goon, El castillo està disposat a obrir a cada nova pel·lícula que fa. ///Cinema

BZN_28 Títol original_Professione : Reporter

Director_Michelangelo Anonioni

País_Itàlia, França, EUA, Espanya.1974

Gènere_Drama

Intèrprets_Jack Nicholson, Maria

Schneider, Jenny Runacre, Ian Henry

Guió_Mark People, Peter Wollen,

Michelangelo Anonioni

Fotografia_Luciano Tovoli

Duració_124 minuts

Productora_Compagnia cinmatografica

Cahmapion, Les Films Concordi, CIPI

Cinematografica.

Data d’estrena_7 d’abril Text: Toni Vall

El reportero Crítiques

La mort imminent

É s possible que reivindicar avui dia la lluminosa modernitat del cinema passa per una ambientació d’exteriors tan atractiva com sovint accessòria, irrelle- de Michelangelo Antonioni sigui un exercici excessivament evident, però la vant, i per una virtuosa planificació de les escenes en què Locke-Nicholson reposició als cinemes Méliès de Barcelona del seu film El reportero és una nova interactua amb el seu nebulós espai vital i amb la incertesa que planeja sobre el seu oportunitat per afilar l’instint cinèfil i incidir en els valors qua acumula l’obra de destí. Un altre element d’interès és la trama detectivesca que condiciona l’estruc- l’últim dels grans clàssics del cinema italià que continua viu. tura dramàtica del film i que l’impregna d’una aroma, potser hitchcockiana, de Diu el tòpic que les pel·lícules d’Antonioni parlen de temes com la incomu- gènere criminal. Sospito que algú podria aferrar-se a aquest aspecte per reivindicar nicació humana, el silenci, els conflictes de parella, la dificultat d’estimar, la El reportero com el film més “accessible”, menys críptic, del cineasta italià. Els solitud... Efectivament tots apareixen plenament reconeixibles als seus films, però puristes de la linialitat, integristes de la pulcritud del relat i en el fons, autèntics potser el gran tema que impregna el seu corpus creatiu és el viatge interior, la estendards de la mandra, acostumen a atacar els films de creadors com Antonioni introspecció, la voluntat de coneixement d’un mateix enfront de l’estranyesa posant de manifest la seva presumpta espessor conceptual. Deixant de banda la permanent del món que ens envolta. El fotògraf de Blow Up, la parella separada respectabilitat de totes les opinions, no cal insitir en l’escassa rellevància crítica que i retrobada de La noche, el triangle amorós d’El eclipse, la parella d’amants d’El revesteixen aquestes posicions i encara més si serveixen per “disculpar” un film com desierto rojo, l’amalgama de personatges de Más allá de las nubes... Tots compartei- El reportero, tal vegada el més marcià, iconoclasta i al·lucinat de tots els que habiten xen aquesta mirada estupefacta envers el seu entorn, i el personatge que interpreta la seva filmografia. Jack Nicholson a El reportero no n’és pas una excepció. Jack Nicholson va intervenir al film l’any abans de posar-se en la pell del El film explica l’odissea de David Locke, un periodista televisiu que viatja pel personatge que li canviaria la vida: Algú va volar sobre el niu del cu-cut, i Maria món a la recerca de no se sap ben bé què. Durant el seu periple, coneix un home Schneider ho va fer dos anys després de L’últim tango a París, i mai més se n’ha amb qui té una sorprenent semblança física. L’atzar fa que suplanti la seva cantat gall ni gallina. Una parella certament estranya que no desentona gens ni personalitat i inicia un viatge sense rumb per diverses ciutats que el portarà a mica amb el conjunt d’una pel·lícula sobre la imminència de la mort, feta d’ombres conèixer una misteriosa noia, a haver de despistar la policia i a esquivar la seva més que no pas de presències, d’intuïcions més que de certeses, que no resol els esposa, que el busca desesperadament. El viatge físic del protagonista s’inicia en dubtes que planteja i que Antonioni impregna de desconcert i de voluntat uns quasi fantasmals paisatges desèrtics africans i transita per la fredor ambiental metafòrica.En tot cas i més enllà de qualsevol altra consideració, diguem “teòrica”, alemanya, els inconfusibles carrers de Londres i les postals gaudinianes de convé incidir en el que dèiem al principi. La possibilitat de revisar un film com El Barcelona. Ben aviat l’espectador té davant seu l’evidència irrefutable que aquest reportero, que no gaudeix ni de la popularitat de Blow Up ni del prestigi crític de caòtic viatge físic és senzillament el vehicle, l’excusa que emfasitza el viatge interior la trilogia integrada per La aventura, La noche i El eclipse, esdevé tot un privilegi, de Locke, un procés potser autodestructiu que Antonioni serveix matisat per una una oportunitat d’or per al cinèfil inquiet i un context immillorable per reivindicar sèrie d’estímuls que cal tenir molt en compte. sense por d’equivocar-se la modernitat d’un creador sobre qui no hauria de pesar D’entrada l’estranya i estimulant concepció estètica i visual de la pel·lícula, que cap ombra de dubte.

BZN_29 Director_Adán Aliaga

País_Espanya

Gènere_Documental

Guió_Adán Aliaga

Fotografia_Adán Aliaga

Duració_77 minuts

Productora_Ignacio Benedetti Cinema

Data d’estrena_7 d’abril

Text: Xavi Serra

Crítiques La casa de mi abuela

El verí de la ficció

R etrat de la realitat íntima d’una àvia, la seva néta i la casa on viu Guerín dóna vida a tot un univers de personatges que viuen en els marges la primera, La casa de mi abuela podria ser vist com un excedent de producció d’uns espais de transició; Aliaga, tanmateix, es recull en el petit univers del Màster de Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, un inesgotable de la vida en un lloc concret a punt de desaparèixer, replegant-se altre documental experimental que a l’ombra d’En construcció repeteix amb sobre els personatges i el seu món. Tots dos autors, això sí, estableixen jocs menys fortuna les troballes del film de Guerín; però ens estaríem equivocant interessants amb la ficció, forçant les situacions a sortir dels límits conven- de valent. Guanyador de diferents premis als festivals de Chicago, Amster- cionals del documentals, però sense fugir de l’actitud naturalista, la voluntat dam i Miami, La casa de mi abuela és, fins ara, la millor notícia cinematogrà- de copsar una realitat més enllà dels constrenyiments d’aquesta mateixa fica de l’any per als qui esperen del cinema espanyol alguna cosa més que una realitat. En aquest sentit, conviuen dues vies diferents: la dramatització de nova pel·lícula d’Almodóvar o l’enèsim acostament a una problemàtica social certs esdeveniments on és inevitable apreciar la mà del director en la posada per part de Fernando León o Icíar Bollaín. en escena i, d’altra banda, la voluntat poètica que sobrevola la pel·lícula en els La pel·lícula d’Aliaga és un documental infectat pel verí de la ficció, un talls descriptius: a La Casa... hi conviu un lirisme visual d’un gust exquisit amb paisatge humà emocionant i transparent que il·lumina les típiques ombres del la precisió narrativa de les parts, diguem-ne més funcionals, de manera que cine experimental apropant el seu discurs formal a un públic més ampli. I fet s’aconsegueix un equilibri perfecte on no apareix en cap moment el toc pedant amb els mínims recursos: el director fa seu el lema “menys és més” i construeix que, amb perdó de tots els seus seguidors, de vegades impregna En construcció una pel·lícula a partir d’imatges casuals, petits fragments de vida rodats amb i tots els successors de l’imperi UPF. I s’agraeix, la veritat. Amb sort, La casa... una càmera digital que connecten amb l’espectador sense cap esforç. atraurà a les sales la gran minoria d’ulleres de pasta, i la resta de mortals de El director no va tenir problemes a trobar els personatges: és el nét i cosí diferent pelatge, perquè si alguna expectativa d’èxit té un film tan a contra- de les dues protagonistes: l’àvia Marita, l’àvia que tothom ha tingut; i la corrent com aquest, rau en la seva falta de pretensiositat, la proximitat de la Marina, una nena espontània i rebel, poc receptiva a l’autoritat de la seva àvia. història i la facilitat de connectar amb l’espectre més variat de públic que es Però més enllà d’aquesta relació necessitem un conflicte, i aquest va aparèixer pugui imaginar: tothom qui hagi tingut una àvia. sense buscar-lo: l’àvia va rebre una oferta per vendre la casa. A canvi, li oferien En qualsevol cas, la feina és impecable, i es fa admirar especialment la un dels pisos de protecció oficial que farien al terreny. Pensant més en els fills invisibilitat d’una càmera que s’acosta als personatges mostrant-los com que no pas en ella, quan s’acosta el moment de la demolició s’adona que la poques vegades ho ha fet el cinema. No sembla que sigui el primer treball del desaparició de la casa, en realitat el tercer personatge d’aquesta història, és seu director i no ho és pas. Abans de La casa de mi abuela ja havia rodat una també la seva mort. tv-movie inèdita, Jaibo, i alguns curtmetratges. Però la seva entrada oficial en Evidentment, La casa... té connexions amb En construcció, el film de la primera divisió de festivals i distribució és aquest film. Esperem amb Guerín. El mateix director comenta que En construcció comença allà on La interès, doncs, els pròxims moviments d’un dels nous directors que el cinema casa finalitza. I no es refereix tan sols a la demolició. A partir d’aquest fet, espanyol necessitava. ///Cinema

BZN_30 Títol original_Syriana

Director_Stephen Gaghan

País_Estats Units

Gènere_Thriller polític

Intèrprets_George Clooney, Matt Damon,

Chris Cooper, Amanda Peet, William Hurt

Guió_Stephen Gaghan

Fotografia_Robert Elswit

Duració_126 minuts

Productora_Warner

Data d’estrena_3 de març

Text: Xavi Serra

Syriana Crítiques

Petroli, dòlars i terrorisme

Després d’alguns anys de proliferació del documental polític, de nes. Tots tres col·laboren en una petita però significativa part del joc, i tots tres resultes de l’èxit del fenomen Michael Moore, sembla que la ficció s’ha arriben a saber-ne més del que voldrien. enganxat al carro: el cinema polític està de moda. Tornen els dies de Tots els Stephen Gaghan torna a posar sobre la taula les mateixes cartes que ja va homes del president, Els tres dies del Còndor i Z. Fa un mes comentàvem en mostrar amb el seu guió de Traffic. Històries paral·leles que representen els aquesta revista la darrera estrena de Buenas noches, y buena suerte, i no fa gaire diferents aspectes d’un problema d’ordre general; recorregut vertical i horit- s’estrenaven l’adaptació de John Le Carré El jardinero fiel i l’últim Spielberg, zontal per les diferents categories socials i esglaons del procés; fragmentació Munich. Totes són obres d’un accentuat posicionament polític, ja sigui parlant de la narració i, en general, certa esquematització dels personatges. L’únic que de llibertats civils, pràctiques corporatives corruptes o terrorisme. A aquesta se salva en aquest cas és el de Clooney, basat en un personatge real. En resum, tríada se suma la nova estrena de la productora de Clooney i Soderbergh, en la seva primera pel·lícula com a director, Gaghan –tot i ser prou eficaç com Section Eight: Syriana, és el debut com a director de Stephen Gaghan, autor a narrador– ja sembla estar imitant-se a si mateix. Un mal símptoma. I la del guió de l’oscaritzada Traffic, de Soderbergh. Syriana ens explica una veritat és que la interpretació dels actors, tot i ser correcta, no aconsegueix realitat que no ens ve de nou: el petroli mou grans interessos en el món, les transmetre la sensació de grandesa que una història com aquesta sembla corporacions fan el que calgui per aconseguir els seus objectius, i el govern demanar. I per una vegada podríem dirigir la mirada acusadora al guionista: actua en connivència amb aquestes corporacions. Sorprenent? No gaire. Però un personatge com Holiday, tot i ser al centre de la trama corporativa i ser com a mínim Syriana proporciona un seient de primera per comprendre millor fonamental per comprendre el film, no presenta cap conflicte real, no ha de el joc que es juga per dominar el mercat energètic, quins actors hi intervenen prendre decisions complexes i, en realitat, tan sols fa la seva feina. Ben pensat, i quines jugades són les més habituals. I tot plegat, tot i saber-ho de bon això resulta prou esfereïdor. Però Gaghan hi afegeix un pare alcohòlic al principi, constitueix una mena d’espectacle de degradació moral fascinant del personatge, un afegit del tot innecessari per a la pel·lícula i que sols es pot qual no pots apartar els ulls. És per això que aquesta revifada del cinema polític explicar com un intent per humanitzar el personatge d’una manera poc s’hauria de valorar amb prudència, i considerar fins a quin punt algunes sofisticada. Gaghan es mou perfectament en el territori de les grans històries, d’aquestes pel·lícules fan gala de certa pornografia ètica. però no tan bé en les petites. M’estalviaré la feinassa d’explicar l’argument; ja és prou complicat com- Clooney surt menys malparat de la comparació amb la resta d’actors, però prendre’l durant la pel·lícula. Serveixi una breu descripció dels personatges: tampoc estem parlant d’una interpretació excepcional. Tot i així, va guanyar Bob Baer (Clooney) és un agent de la CIA que ha estat massa temps a l’Orient l’únic guardó del film als Oscars d’enguany. El premi de l’Acadèmia respon, Mitjà, i que no sap tenir la boca tancada quan toca; Bryan Woodman (Damon) com sempre, al costum d’afavorir els actors atractius que fan un esforç per és un jove assessor d’inversions al qual una tragèdia vincula a l’emir d’un semblar lletjos, ja sigui engreixant-se o deformant-se el rostre. La qual cosa fa important país productor de petroli; i Bennet Holiday (Wright) és un advocat pensar que, qualsevol dia, veurem la duquessa d’Alba nominada a un Oscar. amb la missió de blindar una fusió entre dues importants petrolieres america- Temps al temps.

BZN_31 dvd apunts

L’últim film del director francès Bertrand Taverni- El director Nanni Moretti ha entrat a la campanya electoral italiana amb la seva pel·lícula El La pequeña Lola er (Hoy empieza todo, Capitán Conan, Ley 627) caiman, en la qual realitza una crítica ferotge a Silvio Berlusconi. El film podrà ser vist Bertrand Tavernier va tenir una gran repercussió al seu país, tanta també a Cannes, el mes de maig. 7 d’abril del 2006 18 E que fins i tot va aconseguir canviar la llei d’adopció francesa. L’argument és simple: una jove parella gal·la emprèn un viatge a Cambodja per adoptar un nen. El que semblava fàcil es Russell Crowe i Denzel Washington seran els protagonistes d’American Gangster, el nou film convertirà en una veritable odissea: visites a orfenats, enfrontaments amb les de Ridley Scott que començarà a rodar-se el juliol, amb un guió reescrit per Steve Zaillian a autoritats franceses i cambodjanes, amenaces de traficants, intents de suborn… Una partir de la idea d’un narco que amaga la droga als cadàvers dels soldats caiguts a la guerra pel·lícula de ficció però que reflecteix fil per randa l’embolic burocràtic i el negoci que del Vietnam. suposa adoptar un nen a l’estranger. De visió gairebé obligatòria.

Spike Lee prepara un biopic del boxejador Max Schmeling, que va protagonitzar un mític Aquest magnífic llargmetratge d’Isabel Coixet va combat contra el nord-americà Joe Louis, l’any 1938. Lee ha assegurat que serà un film La vida secreta guanyar merescudament el Goya a millor pel·lícula èpic, de més de tres hores, “encara més gran que Malcolm X”, segons declarava al diari Die de las palabras de l’any passat. En una plataforma petroliera, una Welt. El protagonsita serà Hugh Jackman. Isabel Coixet 26 d’abril del 2006 dona solitària i muda ha de cuidar un home que ha patit un accident i ha perdut temporalment la visió. Entre tots dos s’estableix una estranya intimitat, un vincle ple de secrets, veritats i El nou projecte cinematogràfic d’Álex de la Iglesia és Los crímenes de Oxford, basada en la mentides, que canviarà les seves vides per sempre. Excel·lentment interpretada pels novel·la homònima de l’escriptor argentí Guillermo Martínez. El rodatge començarà l’octubre nord-americans Tim Robbins i Sarah Polley, així com Javier Cámara en el paper d’un i De la Iglesia voldria comptar amb Michael Caine i Gael García Bernal de cara als principals simpàtic cuiner. Avís per a navegants: cal visionar-la ben proveït de mocadors, perquè papers. el final és dels que fan plorar de valent.

Najwa Nimri, María Vázquez i Nuria González són les protagonistes de Mataharis, la nova Pack Los Soprano Los Soprano és la millor sèrie televisiva que s’ha pel·lícula d’Iciar Bollaín, que va començar a filmar a finals de març. El guió és d’ella mateixa (5a. temporada) fet mai sobre gàngsters, i alhora és una de les i Tatiana Rodríguez. Diversos directors millors sèries del panorama televisiu a seques. Ja disponible 36,95 E ( 4 DVD ) Continuen els maldecaps per al cap de família dels Soprano. La seva separació no sembla por- Paul Schrader té previst comptar amb Woody Harrelson, Lauren Bacall, Kristin Scott Thomas tar-lo pel bon camí. La nòvia del seu nebot s’ha convertit en un problema per a ell. i Willem Dafoe per rodar The Walker, una història que es rodarà al Regne Unit sobre un El seu cosí, que està en llibertat condicional, li produeix males vibracions. El seu rival agent de seguretat. en els negocis busca una recompensa, i el seu psicòleg no es creu allò dels dos Tonys… Tot això és més que suficient per portar qualsevol cap de la màfia al límit de la bogeria… Que difícil que és ser mafiós en aquests temps… Benicio del Toro es passa a la licantropia: en el seu proper film encarnarà un home llop, en el que serà el remake del clàssic film del 1941 amb Lon Chaney Jr. El guió va a càrrec d’Andrew Kevin Walker. Què es pot dir d’un dels millors directors de cinema de la història? Un total de nou films de Pack Alfred Hitchcock Hitch, entre els quals s’inclouen clàssics magní- Alfred Hitchcock El director Paul Haggis (que va rebre a principis de mes l’Oscar a la millor pel·lícula i millor Ja disponible fics com Sabotaje, Alarma en el expreso, El hom- E guió original per Crash) prepara ja la filmació d’Against All Enemies, un film que explicarà 39,95 ( 9 DVD ) bre que sabía demasiado, Inocencia y juventud o pas a pas com l’Administració Bush va gestionar l’amenaça d’Al-Qaida després dels atacs de 39 escalones. Les altres quatre, una mica menys l’11-S, a partir d’un llibre l’aparició del qual el març del 2004 va desfermar una bona conegudes però igualment rodones són El enemigo de las rubias, La muchacha de polèmica als Estats Units. Londres, Asesinato i El agente secreto.

BZN_32

///Música

BZN_34 Tot serà com abans

Torna Dominique A. I ho fa amb el sensacional L’horizon, una obra de caràcter íntim i aspecte senzill que recupera la part menys experimental i contundent del seu discurs. Cançó d’autor, pop, folk i avantguarda en un mateix punt de trobada expressiu. Tranquil i reflexiu, el francès viu un dels seus millors moments com a compositor i creador. (Text: David Broc)

esprés de l’aventura experimen- no sé si fins i tot més, amb L’horizon. No es perd estava motivat des d’un punt de vista musical, pot- Dtal de Tout sera comme avant, un disc publicat ara fa mai aquesta excitació per la música? ser perquè creia que tot el que estava relacionat amb dos anys en què va deixar les seves cançons en mans La veritat és que sempre estic motivat i excitat, en els intruments era previsible i que necessitava dis- del col·lectiu de productors Gekko, signatura acostu- tot moment. Amb l’àlbum anterior ho estava per- tanciar-me de la musicalitat i concentrar-me en la mada a treballar amb referents força allunyats de la què per a mi era un nou començament, una mane- veu i la composició. seva proposta, Dominique A torna a l’essència del seu ra de fer les coses diferent de com les havia fet fins discurs amb un disc, el fantàstic L’horizon, en què ex- aleshores, sobretot en la producció i en la meva Aleshores, i tenint en compte el que està comen- posa les virtuts d’un so més senzill, directe i tradicio- manera d’involucrar-me en el procés de gravació. tant, ¿es pot dir que el plantejament del disc co- nal. Amb un canvi de segell pel mig, la negativa, sem- Ara he tornat a canviar aquesta dinàmica i he tor- mença en el mateix moment en què s’adona que bla que ja definitiva, de continuar treballant per a grans nat a sentir-me xocat creativament, potser cap a un troba a faltar la dinàmica dels inicis, la simplicitat multinacionals i la consciència total d’haver tornat a territori prou diferent, però que per a mi té el ma- i la seva pròpia musicalitat? sorprendre els seus seguidors, el cantautor de Nantes teix valor personal. Sí, sí, segur. Abans de publicar Tout sera comme mira enrere per recuperar l’estètica, l’emoció i el cor- avant sentia o tenia la impressió que em trobava pus dels seus primers discos en un context de notable En termes de so, composició i producció, sembla en un carrer unidireccional i que no em quedava maduresa i redescobriment creatiu i expressiu. que torna enrere, o, en tot cas, que ha rebuscat l’es- altre remei que agafar una drecera per redefinir la L’horizon és, per sobre de tot, una bona manera d’es- sència dels primers discos, on tot semblava més manera i el mètode de realitzar o materialitzar els borrar el complex i incòmode record del seu prede- fàcil i senzill. meus desitjos musicals. En aquell moment ho te- cessor (obra incompresa i poc valorada entre els seus No ho sé, crec que el fet de publicar un disc com nia molt clar, i per això estava molt obert a altres seguidors que, tot i així, marca un punt d’inflexió en aquest no significa tornar a la meva família musi- vies, a altres propostes, a altres conceptes musicals, la seva carrera per la valentia, el risc i el canvi d’acti- cal més natural o propera, sinó acostar els límits de i la gent que va treballar amb mi al disc anterior tud) i rentar-li la cara a un Dominique A que, entre la relació amb els meus primers treballs. Tot i així, provenia d’un bagatge totalment indie-rock, i això altres coses, admet haver perdut la innocència del prin- sempre mantinc que cada disc és conseqüència de em va anar bé per descobrir noves coses i oxigenar- cipi, sentir-se afectat per comentaris amb mala llet i l’anterior, i per tant, tinc molt clar que L’horizon me com a músic. motivat sempre per la seva pròpia música. En aquesta no existiria sense l’anterior, perquè en certa mane- A L’horizon hi ha circumstàncies diferents que el entrevista se’ns mostra proper, obert i molt honest en ra és un camí per contradir la producció de Tout fan especial: en primer lloc, el canvi de segell. Va la seva manera d’oferir una crònica acurada del seu sera comme avant (2004): aquest cop volia que fos arribar un moment en què vaig decidir que no vo- present, passat i futur com a cantant, compositor i més directa, més clàssica en la forma de tractar el lia treballar més per a multinacionals o grans se- també artista. Sempre és tot un plaer xerrar amb qui so, un treball en què la veu estigués més relaciona- gells, i, sobretot, que volia estar involucrat ja és un dels grans autors francesos contemporanis. da amb les guitarres i, en línies generals, amb els financerament en el procés de gravació, sentir-me instruments. Penso que tots els àlbums s’afecten totalment lliure en aquest terreny. Després de dues Fa dos anys estava molt motivat i excitat amb el entre ells per molts motius diferents. També cal experiències amb altres productors –es refereix a disc Tout sera comme avant. Ara ho torna a estar, tenir en compte el fet que des d’Auguri (2001) no Auguri i Tout sera comme avant– vaig considerar la

BZN_35 possibilitat de créixer amb la cançó tant com em El molesta que aquest retorn conscient a la manera fos possible, des de l’inici en el procés de composi- de fer dels inicis es pugui malinterpretar com un pas ció fins al final en les tasques de mescla. Per això “ enrere, com una manera de recular per agafar aire? vaig decidir que faria el disc amb Dominique Ara he tornat a No, perquè no ho veig d’aquesta manera. Jo crec que Brusson, amb qui ja he treballat anteriorment, en L’horizon és una versió més complexa d’Auguri. Tens part perquè ell és com el meu doble i tenim la ma- sentir-me xocat sort perquè és la primera vegada que defineixo el disc teixa concepció de la música. I de fet, ha estat molt d’aquesta manera. En el seu moment, Auguri el vam simple i fàcil treballar amb ell, que era el que més creativament, potser plantejar com un joc a l’estudi que després es treba- necessitava per a aquest àlbum. llava de manera seriosa. I aquest cop ho vam repetir: cap a un territori la idea era transformar jocs, bromes i ximpleries en Quin lligam hi ha entre la producció i la composició una cosa seriosa, molt musical. A mesura que treballo als seus discos? Pensa en la producció en funció de prou diferent, però més i faig més cançons, més intento establir una rela- les cançons o les escriu amb una determinada pro- ció gairebé infantil, molt lúdica, amb la música. No ducció en ment? que per a mi té el només vull tocar música sinó també jugar-hi [joc de Jo tinc la idea de la producció abans d’escriure les can- paraules de l’anglès: “I don’t only want to play music but çons. El procés és el mateix des del principi. Al disc mateix valor to play with music”]. anterior volia treballar amb cançons que no funcio- nessin d’una manera clàssica: fer històries llargues personal S’ho passa millor ara, doncs? connectades amb temps i composicions llargues. Jo diria que sí. Ara estic més obert o més receptiu a Durant la gravació, a poc a poc, em vaig adonar que les idees dels altres. Però el més important és que ara no volia seguir fins al final amb aquest concepte, per- sé el que no vull, sobretot. què es convertiria en un disc difícil i per això vaig començar a compondre un material més obvi i sen- ” I és difícil arribar a aquest punt en què saps el que no zill, i trobar l’equilibri entre cançons fàcils i material vols? més complex. Necessites anys. Et pren temps arribar-hi, però quan sents que estàs en el bon camí, tot això esdevé un Però a molta gent no li va agradar del tot. Per què gran descobriment per a tu i t’obre moltes posssibilitats creu que la gent es va sentir decebuda? en la teva manera de concebre la musicalitat. Potser perquè en part era un disc que no tenia en compte l’oient, com a mínim en alguns moments. El Com ho fa per sentir-se motivat gairebé quinze anys pitjor que en van dir és que es tractava d’un disc fan- després? tàstic que no venia de gust escoltar sencer. Personal- Doncs jo crec que entenent la música com una expe- ment crec que és de les pitjors coses que et poden dir. riència contínua. Penso que queda molt per fer musi- calment. Pot semblar estúpid, però amb aquest nou Es va sentir molt decebut? disc tinc la sensació que arribo al final d’un cicle, però No estava decebut, però em va portar a pensar que no això no vol dir que sigui el final d’alguna cosa, sinó volia tornar a fer un disc que a la gent li fes mandra que he de ser capaç de trobar noves vies per explicar escoltar. les mateixes històries de sempre.

Pel que diu, sembla que ha arribat al punt en què la I l’obsessiona aquesta recerca de la novetat, de la sor- simplicitat esdevé la millor consellera per recupe- presa constant per seguir motivat? rar-se. La veritat és que no estic obsessionat per la innovació Sí, sí, totalment. Tota aquesta idea de fer-ho tot més narrativa. Cada cop menys. En certa manera, trobo simple i fàcil també rau en la meva voluntat de trobar que cada disc es justifica amb l’anterior, per dir-ho de un so proper al folk clàssic que estigués combinat amb forma simple. Però també sóc conscient que no sóc nous sons. El folk gòtic de Michael Gira o Leonard un cantant de folk, i que no em puc repetir sempre Cohen van ser els grans referents a seguir en aquest amb els mateixos sons i les mateixes maneres d’ex- sentit. Volia un so molt acústic que estigués obert a pressar les històries que vull explicar. No ho sé, la re- elements estranys i textures curioses. novació és una trampa... m’he acostumat que tothom sempre em digui que cada disc és diferent, i he arribat Arribat a aquest punt, es fa difícil mantenir o tro- a un punt en què em sento amb l’obligació de fer una bar aquesta simplicitat sense perdre l’ambició, la cu- cosa diferent cada cop, de fer discos que estiguin en riositat i el gust per l’experimentació que el carac- contradicció amb els anteriors, alguna cosa semblant teritzen? a matar el pare. I el pare sempre és el disc anterior. I tant. Arriba un moment en què mires de ser tan clar com pots sense renunciar a una ambició que ho faci Se sent presoner, per tant, de la novetat, de renovar- tot una mica més excitant. És clar que per aconse- se cada dos o tres anys? guir-ho has de treballar amb la gent adient, que et Sí, presoner de la sorpresa. Però si t’hi fixes, la sorpre- permeti combinar les dues coses. Amb en Dominique sa deixa der ser-ho pel senzill fet que tothom sap que vam estar junts una setmana per enllestir el més bà- serà sorprès, així que tot plegat és una mica contra- sic, i vam invertir una altra setmana per fer que els dictori. En aquest moment el millor que pots fer és músics intervinguessin en la gran majoria de les can- canviar la naturalesa de la sorpresa, i potser la millor çons. A L’horizon la idea principal consistia a donar sorpresa que puc imaginar seria refer tots els discos certa complexitat a les estructures de les cançons sen- anteriors, tot i que seria massa avorrit i m’estaria car- se renunciar que els arranjaments fossin els adequats. regant la bellesa del joc i la màgia de cada nou àlbum. ///Música

BZN_36 La capital inglesa deslumbra por cultura y por la gran cantidad de museos que posee y también por una agitadda vida nocturna

Hem parlat de la relació de L’horizon amb els seus Internet. Molta gent que escriu en webs té un gran inicis, però m’agradaria saber què és el que més tro- problema: són persones que estan molt avorrides a ba a faltar d’aleshores. la vida, que han trobat un lloc on deixar anar totes “ Molt simple: la innocència i la virginitat en tot allò les seves frustracions i on tu et converteixes en víc- Arriba un moment que fa referència al públic i la difusió de la música. tima d’aquesta frustració. De vegades llegeixes co- El temps t’ensenya que tot i fer el que et ve de gust ses i és impossible no sentir-se afectat. Crec que en què mires de ser sempre tens la percepció que hi ha gent que t’es- mentre estàs treballant i tens dubtes o conflictes coltarà. Aquesta ingenuïtat de no pensar en res re- interiors no és aconsellable l’opinió dels fans, per- tan clar com pots lacionat amb el públic s’ha perdut per sempre. El què són els menys indicats per escoltar, precisament meu primer disc, per exemple, el vaig fer per a mi perquè són fans i no són objectius. Crec que les sense renunciar a mateix. opinions s’han de llegir i prendre en consideració un cop has acabat la teva feina, no quan estàs tre- una ambició que ho I com a contrapartida, què es guanya amb el pas ballant. del temps, amb la maduresa i l’experiència? faci tot una mica Doncs sobretot guanyes en sentit de la musicalitat Com prepara aquesta gira? Ho pregunto perquè i, sobretot, en el fet de tenir clar o ser conscient amb Tout sera comme avant va patir molts proble- més excitant que entens el que mires de fer. Al principi creus mes per reproduir a l’escenari el contingut del que pots fer les cançons guiant-te només pels flaixos disc. que t’ataquen inesperadament mentre ets al llit. Ara, Sí, i és una situació una mica frustrant, perquè no ” per contra, sé perfectament quan es tracta de peti- et deixa gaire marge de maniobra. El nou disc és tes il·lusions o espurnes que no van enlloc. més fàcil i em permet reproduir-lo millor que l’an- terior, això és evident. És més simple a l’hora de Això fa que es perdi la il·lusió dels inicis? recrear-lo a l’escenari, però crec que ho farem d’una Una mica sí, tot i que no he perdut mai les ganes i forma molt diferent de com sona quan l’escoltes a la il·lusió per seguir fent discos o per seguir expli- casa, centrant-nos en les parts més crues de les can- cant les històries que volia. Crec que la il·lusió l’has çons. Serà més energètic, més agressiu. Un perio- d’anar regenerant, i això s’aconsegueix treballant dista l’altre dia em va dir que estava molt frustrat i amb molta gent diversa, jugant amb les seves ide- decebut pel concert que vaig fer al Primavera Sound es, i sabent què en pots treure per tirar endavant i de l’any passat perquè no podia reconèixer les can- fer millor les coses. çons. Però és que jo veig el directe no des d’un punt de vista només musical, sinó també com una L’afecten o l’influeixen negativament les opinions performance que necessita un aspecte més fisic i sobre la seva música o sobre la seva persona que contundent. Personalment sóc dels que pensen que poden fer els crítics, els fans o el públic? si un disc no pot ser reproduït amb energia i inten- Sí, sí, la veritat, especialment les que s’escriuen a sitat no m’interessa reproduir-lo en directe.

BZN_37

Immersió sentimental

Antònia Font han presentat el seu cinquè disc, Batiscafo Katiuscas, en el qual tornen a un pop més focalitzat després del desplegament d’estils present a Taxi. El resultat és el disc més homogeni i dens de la banda balear. (Text: Oriol Sabaté)

renta-vuit minuts i mig. Exac- cap a dalt, mentre que en el cas del batiscaf el viat- sentit”. I afegeix: “També miro moltíssim el so de Ttament això és el que dura Batiscafo Katiuscas ge és de la terra cap avall, i això pot ser una metà- les paraules, és fonamental. A més, dins el món pop (Discmedi, 2006), el nou viatge dels Antònia Font, fora de la solitud. A més, aquest últim disc està és important que tot soni bé, i si no és així, oblida- aquest cop en forma d’immersió sota les aigües.La escrit en primera persona...”. te’n”. Sí, però potser un xic allunyat de l’ideal de trobada té lloc amb Pau Debon (veu) i Joan Mi- Tot i que inclouen paisatges molt gràfics, les proximitat de la música pop i més proper al surre- quel Oliver (guitarres), als quals trameto la felici- històries dels Antònia Font tenen forma de flaixos alisme, encara que no volia fer servir aquesta pa- tació per l’efecte aconseguit d’immersió. “Moltes i collages d’imatges i això atordeix l’oient. Joan Mi- raula! “Sí, surrealista és una paraula que fa rebentar gràcies, aquesta era la nostra intenció”. De debò, és quel Oliver respon: “Respecte a la meva manera de riure!”. brillant, i ho situen de manera magistral quan can- d’escriure, una cosa que sí que m’han dit és que la A Batiscafo tampoc no hi falten referències al ten allò de “es teu focus a s’abisme” i després quan mateixa cançó marxa d’una banda a l’altra molt ra- sexe i, de fet, aquesta pulsió ja era present al llarg continuen “retxes de sol atravessen blaus marins, / dicalment. Per exemple, em diuen: ‘Però escolta, si de tot el disc anterior. Em pregunto si aquest im- ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles / que estaves xerrant de tal, no podies haver acabat això puls eròtic, sexual i pervertit existeix o és una in- ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina / i canten abans de passar a una altra cosa?’ Sí, és veritat, però venció meva. “És veritat. El sexe és el final de tot! ses balenes a trenta mil quilòmetres d’aquí”. “Sí, és jo sóc així i el meu esquema lingüístic de comuni- Crec que ho deien Freud o Jung, que l’objectiu de una cançó molt gràfica, i de fet la intenció era aques- cació és aquest...”. D’alguna manera, aquesta sen- tota la teva vida, de tot el que fas i de tot el que ta, més fer una pel·lícula que no pas una cançó...”. sació es veu augmentada per la utilització en les mous, és el motiu sexual. Hi ha una cosa que és Les primeres paraules del disc són “batiscafo lletres de jocs de paraules banals i rimes i aleatòri- certa, al final l’únic que vols és follar. Pots fer dis- monoplaça”, un lloc hermètic, fosc i fred, un lloc es, com quan al tema Bamboo diuen “avui m’he cla- cos, aixecar-te cada dia i sortir de casa teva però de pas com el que donava nom al seu anterior àl- vat un fil de coco dins un ull” o bé “bamboo, ets tu sempre amb l’esperança de veure si folles. Jo crec bum (Taxi, Discmedi, 2004) o com els que prota- aigua de fruites, tiramisú, bamboo, ets tu...”, com que sí, estic d’acord amb aquesta teoria”. gonitzen altres històries seves que tenen lloc en si les estigués improvisant en aquell mateix mo- Potser passa més a Taxi que no pas a Batiscafo, recintes tancats. Per tot això, la pregunta és obliga- ment. però el fet que hi hagi tants personatges t’acosta da: el perquè d’aquests hàbitats tant aïllats. “Més “En aquest disc hi ha un parell d’exercicis d’es- a l’experiència de llegir un còmic. “M’agrada el que l’hàbitat, del que es tracta és de la situació. Per criptura automàtica. A Nata, per exemple. La pri- que dius. De fet, l’anterior és un disc de perso- exemple, un astronauta està sol, i un científic de mera estrofa la vaig escriure a la manera normal, natges i d’històries. Aquest no, aquest és un disc l’era comunista també ho està, de sol. Ara bé, la com escric sempre, i la segona la vaig escriure d’una de sentiments”. Hi ha alguna altra línia diferència entre Taxi i Basticafo és que en el primer tirada, només conservant la rítmica i el ritme de la argumental? “No, els sentiments. La primera per- cas el viatge es de dins cap a fora, o sigui, de terra primera, però amb paraules que no tinguessin cap sona principalment”.

BZN_39 Amb els peus a terra

Dani Macaco torna amb un nou disc, Ingravitto, el quart de la seva trajectòria en aquest projecte musical que lidera des de finals dels noranta. Els canvis són notables, com veurem seguidament. (Text: Hugo de Cominges / Foto: Jordi Mota)

esprés de la sessió de fotos, a la que volia era trobar bones tornades i bones estrofes. çó, cosa que normalment passa amb moltes bandes Dqual es presenta amb el seu gos Alí (en homenatge al De fet, ha sigut el disc que més m’ha costat fer de tots. de fusió, i que jo també he fet anteriorment”, explica gran boxejador), Dani Carbonell, també conegut com Sobretot a l’hora de ser prou crític amb mi mateix per Dani. Han pogut treballar al seu estudi barceloní, amb El mono loco, s’asseu a una terrassa propera al Paral·lel anar traient el que sobrava. Moltes vegades t’enamo- molta tranquil·litat, i l’ha masteritzat Chris Athens i ens explica com s’ha desenvolupat la creació del seu res d’una sonoritat, però després, amb el temps, no ho (The Roots, Mos Def ) a Nova York. “Aquest cop, hem nou disc, Ingravitto, que surt al carrer el 3 d’abril. En veus de la mateixa manera. Aquí tenia trenta temes, anat gravant les coses progressivament, i no assajant primer lloc, m’interesso pel significat del títol. “És una per escollir-ne 13. I també m’he adonat que està molt tots plegats com al disc anterior d’Antenas. Pel directe, paraula inventada. La definició és la que dic a la intro bé experimentar, però s’ha de fer a l’estudi, que és com la gent entra i surt del grup amb naturalitat. Ara te- del disc: ‘Connectar-se per actuar i desconnectar-se el laboratori dels músics. Hi ha discos que tenen data nim un nou guitarra”. I per acabar, cal parlar de les per somniar’. En aquest disc, molts títols de cançons de caducitat, però les bones cançons no passen mai de nombroses col·laboracions presents en aquesta ocasió: tiraven cap amunt. Les lletres són crítiques però amb moda”. “B-Negào, un raper molt conegut al Brasil, que vaig un punt positiu. M’agraden les coses que leviten, però Per gravar aquest àlbum, Macaco s’ha rodejat de conèixer quan estàvem de gira per Europa; els també sempre connectades amb la realitat”. Parlem del can- col·laboradors fidels com el baixista camerunès Jules brasilers Nacâo Zumbi; Lamari de Chambao; vi musical que representa el disc: “Aquest en concret, Bikôkô i Roger Rodés (que també forma part de Muchachito Bombo Infierno, ‘el James Brown de la crec que és el més rodó de Macaco, perquè el que hi Gallygows i Nubla), i amb ells ha produït Ingravitto. rumbita d’ara’; Ms Maiko, una rapera canària; Juanlu, ha són cançons. He tret molta palla, que bé, de vega- “Una cosa important d’aquest disc és que no hi ha el baixista fundador d’Ojos de Brujo, i Caparezza, un des t’aporta coses, i vas aprenent d’ella, però ara el canvis d’estils massa evidents dins d’una mateixa can- raper italià”. ///Música

BZN_40 The Streets és el nom del no-grup sota el qual Mike Skinner ha anat bastint la seva carrera de poeta urbà londinenc, recolzat en unes efectives bases a mig camí entre el hip-hop i la música de ball. El seu darrer disc, The Hardest Way to Make an Easy Living, arriba a les botigues el 10 d’abril. (Text:Joan Vint)

Fàcil vida dura

eu ser l’estètica, deuen ser els més madura, supera l’anterior en riquesa i ampli- I aleshores hi ha les drogues. Skinner va cap- Dvídeos, deu ser aquell accent tan London... Mike tud, també en profunditat lírica. A més, per aca- bussar-s’hi amb una certa fam, de manera que el Skinner, amb el seu projecte The Streets, ha acon- bar-ho d’arrodonir, el disc és conceptual, de ma- seu ús i abús amarava les lletres dels dos discos seguit vendre discos a dojo de hip-hop (o alguna nera que el conjunt és més encara que la suma de anteriors. Ara, tot i que ha passat per un procés de cosa que s’hi assembla: ara serà debatut) mentre les 12 vinyetes que el formen. Blinded By the Lights, desintoxicació, també escriu sobre estupefaents, alhora recollia elogis de la crítica per terra, mar i una amarga història sobre decepció amorosa i ex- però com a observador extern. I es detecta també aire. Nascut a Birmingham i criat als barris del cés psicotròpic, o bé Fit But You Know It, un sen- una certa eufòria d’haver-se’n sortit: els temes te- nord de Londres, el jove Mike Skinner va comen- zill enganxós i animat sobre els perills de lligar a nen un to més optimista que el claustrofòbic a es- çar a enregistrar les seves primeres pistes als quin- l’estiu són dos temes fixats ja a la memòria del mi- tones A Grand Don’t Come for Free. ze anys, influït per les bandes de garage, 2 step i llor pop anglès (d’acord: abans hem dit hip-hop; The Hardest Way to Make an Easy Living ja con- música festiva diversa (house fonamentalment). I, ja s’ha avisat que era tema de debat). fessa des del títol la seva voluntat de viure en la de sobte, una d’aquelles maquetes casolanes crida Amb aquests dos precedents de pes arriba, el contradicció. Skinner torna a oferir un catàleg de l’atenció, algú corre el risc i surt editat Original 10 d’abril, The Hardest Way to Make an Easy Living. vinyetes enginyoses, tenyides d’un color grisós com Pirate Material: bomba automàtica, mitja dotzena Aquesta vegada hi ha un nou canvi de registre. Per el cel londinenc. El primer senzill és When You de vídeos enginyosos i efectius, i Mike Skinner, començar, Skinner no ha buscat tants vocalistes Was’nt Famous i narra els seus intents de lligar amb amb només vint-i-dos anys, és coronat poeta dels convidats que cantaven els cors de bona part dels una celebritat. Ara ho és ell, de cèlebre. Roda el suburbis gràcies a odes al desencís. Weak Become discos anteriors. Aquí, en canvi, la seva veu pren món i torna al Born. Heroes funciona com el perfecte resum del disc: més protagonisme i les melodies es decanten cap a PD. Efectivament, s’acaba l’article i no hi ha una crònica de cinc anys gastats en una pista de una orientació més hip-hop que no pas de música consens clar sobre quina etiqueta cal fer servir per discoteca sense ser capaç de distingir un dia de de ball (que sí, que hi ha pendent debatre-ho...). I, encabir-hi The Streets. Probablement el britànic l’altre. Eufòria? No pas. tot i que no es tracta d’un disc tan conceptual com mereix una lleixa independent als mobles de CD, El segon round arriba amb A Grand Don’t Come l’anterior, sí que hi ha un punt de partida. Skinner a una distància equivalent entre la música house, for Free. La premsa britànica, acostumada a patir ja no és el noiet estrany amb alguns atacs epilèp- el hip-hop, el pop i el 2 step. Probablement aques- del vici saturnià d’engolir els mites que ell mateix tics que juga a fer cançons. Ara el diner ha comen- ta manca de definició li ha servit per trobar un sa- ha engendrat, es queda amb les ganes. No només çat a rajar, ha muntat un segell discogràfic i les bor musical únic i, de passada, arrambar amb uns no és cap fiasco, sinó que amb una producció molt preocupacions (que n’hi ha, i tant) són unes altres. quants centenar de milers de seguidors.

BZN_41 Film Noir

12twelve són un quartet de Barcelona que fan música instrumental. Es defineixen com una banda de rock, però el seu nou disc, L’Univers (Acuarela), barreja molt de jazz i de sons que semblen sorgits d’una pel·lícula de cinema negre… (Text: Hugo de Cominges)

m reuneixo amb Jaume L. Tornant a L’Univers, en aquest àlbum el saxo hi és Intonarumori, Autobahn Polizei…): “En els nostres dis- EPantaleón (guitarres) i Javier García (baix) als estudis més present que mai, i això dóna al disc un aire molt cos sempre hi ha hagut temes en diferents idiomes, per- de l’Hospitalet on assagen. Més tard s’incorpora a la jazzy. “Sí, hi ha més saxo, i a més hem canviat el baix què com que són instrumentals, ens donen aquesta lli- conversa José Roselló (bateria) i tot just acabada l’en- elèctric pel contrabaix, i això fa que el so sigui més suau, bertat. A l’anterior n’hi havia alguns en japonès, en por- trevista apareix Jens Neumaier (teclats, efectes i saxo). més envoltant”, afirma en Jaume. “Però jo no crec que tuguès, en urdú. Hi ha títols que surten al moment, d’al- El debut de 12twelve, Tears, Complaints and Spaces data sigui jazzy. Potser la instrumentació, alguna cadència… tres s’han de pensar, i en d’altres surten diverses opci- del 2001, i va ser molt ben acollit. Dos anys més tard Però nosaltres fem rock”, corregeix en Javier. Una altra ons, però sempre és alguna cosa molt personal”, expli- van editar un elapé compartit amb Yo Te Digo, Doppler, diferència fonamental amb el seu treball precedent és la quen els dos músics. i el mateix 2003 van gravar amb el mític productor Steve brevetat dels temes. “Ara són més curts, més concrets. I no s’han plantejat mai compondre lletres? “Al prin- Albini (Nirvana, Pixies, PJ Harvey…) Speritismo, el seu Volíem fer un disc més de sensacions concretes. Ara hi cipi cantàvem, quan fèiem maquetes. Fins que vam des- segon disc d’estudi. Com que van quedar encantats del ha temes més diferents. És un disc més de cançons se- cobrir el repte que és intentar donar-ho tot de l’instru- resultat, amb L’Univers han tornat a repetir amb l’Albini, parades. Volíem intentar condensar una idea en tres ment per omplir les cançons. Per això, en principi no al seu estudi de Chicago. minuts”, comenta en Jaume. tenim previst fer-ho. La gràcia nostra és aquesta, acon- Em pregunto si l’esperit d’aquest disc és potser en- Quant al fet de tornar a gravar amb Steve Albini, seguir que la música avanci sense lletres, també sempre cara més lliure que les seves obres precedents: “No, cre- expliquen: “Al principi volíem fer-ho amb Jim O’Rourke amb la idea de soundtrack”, defensa en Jaume. Parlant iem que a tots hem fet el que ens ha donat la gana (riu- [artífex de l’últim disc de Beth Orton, vegeu el número de bandes sonores, L’Univers recorda la d’una pel·lícula res)”, comenta en Jaume. “Sempre hem fet el que hem 1 de Benzina], per canviar una mica i perquè ens en- de cinema negre, que bé podria estar signada per Barry volgut i aquest disc no és diferent dels altres, en aquest canta el seu treball, però ens va dir que no volia fer més Adamson… “Abans les cançons eren més com una ban- sentit”, apunta en Javier. “Hem tingut la sort que les produccions musicals durant alguns anys. Llavors vam da sonora, i ara són més seqüències d’una pel·li, situaci- discogràfiques on hem estat ens han deixat carta blan- pensar a repetir amb l’Albini. Tot ha sigut encara més ons molt més concretes”, comenten en Jaume i en Javier. ca”, afegeix en Jaume. Discogràfiques, perquè abans es- fàcil que amb Speritismo. Ell no és un productor pròpi- I ja per acabar, els demano quines són les expectati- taven a BOA, i aquest nou disc suposa el debut amb ament dit, sinó un enginyer de so que resol els proble- ves de cara a la gira de presentació espanyola del mes de Acuarela. Un canvi que obeeix a raons de coherència: mes que hi ha”. Recordem que aquest àlbum està gravat març: “Doncs les normals: no matar-nos a la carretera, “Vam acabar el contracte i volíem anar a una discogrà- en directe, com tots els seus treballs precedents. divertir-nos, guanyar diners per menjar i poder fer més fica que fos més coherent amb el que fem. I BOA és un Una curiositat que sobta del disc són els títols de les discos… Però en principi pinta bastant bé, perquè el segell que ven sobretot hip-hop i música tradicional cançons, escrits en diversos idiomes (Mr. Gesus, La disc està tenint molt bones crítiques i esperem que la gallega”, expliquen tots dos. habitación de Albert, Il monstro, Com senyors, gent s’animi i vingui”, conclouen. ///Música

BZN_42 Fent boca 5

Crítiques top Kiss me kiss me kiss me One Second Filth Forty Licks The Whitey Album The Cure Yello Swans The Rolling Stones Ciccone Youth

Rock mestís · Dos anys després del seu notable disc doble Entre raíces y antenas, Dani Ingravitto Carbonell, àlies Macaco el mono loco, ens ofereix el seu quart disc d’estudi. El primer MACACO que crida l’atenció a Ingravitto és la concreció de la nova proposta, a diferència de Emi 14 temes_52 minuts l’obra anterior, on trobàvem una mica de tot. Com ell mateix diu a l’entrevista que podeu llegir en aquest número de Benzina, sembla que s’hagi concentrat a compondre cançons, i ha deixat de banda els temes més experimentals o les jams presents en els seus discos precedents. Una altra cosa que també sobta de seguida és la predominància de la guitarra acústica a la majoria dels talls del disc (un canvi que es veurà reflectit al seu directe, amb la incorporació d’un guitarrista per primer cop a la seva història). El que sí que no canvia és la inconfusible veu de Dani, que aquesta vegada fins i tot s’atreveix amb el portuguès i el francès, a banda de l’anglès. Aquest disc està, a més, ple de col·laboracions, la majoria de músics brasilers, tot i que també hi trobem Muchachito Bombo Infierno entre els nacionals. Amb un so cada cop més proper a la rumba catalana, Macaco va simplificant la seva proposta musical i 12 Songs això li dóna un so més atemporal i més allunyat del típic rock mestís. Destaquen temes com la rumbera Con la mano levantá; Neil Diamond Mama tierra, de lletra i melodia rodones; la vitalista Brasil 3000 o la hip-hopera Como el Agua Calé. En resum, Macaco s’ha Def American/Sony BMG tornat a reinventar amb gran encert. Hugo de Cominges 14 temes_50 minuts

Folk-pop · El productor Rick Rubin ja té nou personatge De mi sangre a tus a qui redimir i acostar al públic més jove. La mort de Rock Sinistre · Aquest crític ha de reconèixer seriosos prejudicis enfront el rock cuchillas espanyol. No pas per cap decisió política (al capdavall, el rock català tampoc té EL COLUMPIO Johnny Cash havia deixat orfe l’home de la barba de grans excessiva representació a la seva discoteca) sinó per l’atonia de molts dels grups que ASESINO llegendes amb inquietuds i ànims de trencar amb la seva el formen, entestats a importar sense gràcia fórmules ja masegades a l’estranger. Per Astro imatge, i la figura de Neil Diamond semblava tot un regal 11 temes_49 minuts això l’alegria és superior quan un topa amb una floreta que, si bé no fa estiu, sí que caigut del cel. Per a molts, Diamond era un cantant dóna per omplir una mica el migrat parterre. El columpio asesino és una d’aquestes bandes tremendistes, de lletres i temes plenes passat de sucre que s’havia fet molt popular als Estats de sang i ferralla, però que malgrat l’aparent vulgaritat ofereixen composicions ben sòlides, integrades en el corrent post-punk Units amb cançons per a gent de mitjana edat amb un (bateria i baix a sac) i que combinen amb d’altres temes més lents, que recerquen la bellesa. És allò que voldria fer Corcobado sentit o idea del romanticisme bastant allunyada de la abans que caigués en l’autoparòdia voluntària. que molts podem tenir, i la seva estètica, la veritat, De mi sangre a tus cuchillos és el segon lliurament d’aquesta banda del nord, que ha evolucionat notablement des del seu quedava força lluny del nostre ideari. debut. Es nota una maduració saludable en el so: ja no busquen tant epatar a la primera, sinó que es complauen en retorçar una Per tant, la feina de Rubin té doble mèrit aquesta vegada: mica més els temes, cosa que s’adiu amb la seva estètica un tant sinistra. El tema Floto, amb les seves al·lusions a un oceà de no tan sols recupera un autor en plena maduresa, quan greix fruit dels excessos de la societat actual, és un tema rodó, d’aquells que van afegint capes de guitarres fins a donar corporeïtat semblava que ja ho havia dit tot en l’univers de la música, material al tema. Esteve Albí sinó que, a més, aconsegueix canviar-li la imatge i rentar- li la cara per redescobrir-lo a tots els qui mai n’havien estat seguidors incondicionals. Aquí el binomi funciona Rock · L’anterior disc d’Antònia Font es titulava Taxi, i ara abunden en els mitjans de transport per anomenar el nou CD: ni més ni a la perfecció, primordialment perquè el compositor menys que un batiscaf. I el canvi és significatiu, perquè aquest és el disc més intimista dels balears, i aquest impossible Batiscafo aporta les seves millors cançons en dues dècades i també Katiuscas seria el que ha de prendre l’oient per submergir-se en les opaques aigües del subconscient d’on Joan Miquel Oliver ha perquè el treball del productor no es concentra només en pouat per acabar destil·lant les seves lletres característiques. Els exemples abunden, però seria bona finalista “Sa zebra que passa la tasca de trobar un so adient i despullar o guarnir els un semàfor i com se desmunta un bidet / cosmètics i margaret astor, ja sé com s’escriu juliette!!”. Entre els referents literaris, Augusto pentagrames com s’escau, sinó també en la manera Monterroso o Julio Cortázar (sobre un text del qual la banda improvisa una peça). d’editar i aconsellar Diamond a l’estudi, en la manera de Des d’un punt de vista musical, els Font han abandonat el desplegament de maquinetes siderals que convertia Taxi en una obra conduir cap a les pròpies arrels una firma a la qual, per marcianícola digna del millor Sisa. Ara opten, en canvi, per un so més de banda, més dens, d’acord amb aquest concepte de la estatus i bagatge, no li calia apostar tan fort. El mateix immersió en el subconscient. Mantenen, per tant, un to oníric gràcies a l’ús del autor admet que moltes vegades Rubin l’aconsellava amb minimoog, el xilòfon, un casiotone o un pianet de joguina. Però les guitarres són les rotunditat cap a on dirigir el pols, el temps i els arguments de la composició, i això es fa palès al llarg d’una obra que que dominen, sobretot acústiques i naturals.La unidireccionalitat dóna molta Batiscafo Katiuscas coherència al resultat, però no es beneficia d’aquell aire de festa contínua que era ANTÒNIA FONT deixa empremta sense alçar la veu en cap moment: això Taxi, en el qual mai sabies com sonaria la cançó següent. Batiscafo Katiuscas és un Disc Medi és folk amb pinzellades pop del de sempre, perdurable i disc de maduresa, sí. Però també acusa cert cansament de plantejaments. Això sí: 12 temes_38 minuts commovedor, sense additius ni colorants. Pau Debon continua sent una de les veus més boniques del pop nacional. Estebe Albí El so és pulcre i la producció esdevé quasi testimonial, perquè la intenció d’ambdós passa per purificar al límit les creacions del músic. És un procés de recerca de Banda Sonora · El primer que sobta d’aquest sorprenent disc de Stephen Merritt en solitari és la seva portada. Encara que no l’essencialitat en la seva màxima expressió: menys un ho sembli, us aseguro que darrere tota la disfressa i la ploma, és ell, de debò... Un altre aspecte a destacar és l’elevadíssim nombre parell de moments de més generositat instrumental, el de temes en proporció al minutatge. Si fem una simple divisió, no toca ni a un parell de minuts per cançó. De fet, la majoria no recorregut de 12 songs significa una prova de foc per a passa, efectivament, d’aquesta durada. Què dimonis li ha passat a Merritt? Simplement s’ha tornat boig? aquells seguidors de Neil Diamond acostumats al to més Doncs no. Cal aclarir que Showtunes no és un disc a l’ús, sinó la banda sonora de tres obres teatrals del director xinès Chen Shi- estrambòtic i la sonoritat més mainstream del seu dis- Zheng (The Orphan of Zhao, Peach Blossom Fan i My Life as a Fairy Tale) i com a tal ens trobarem amb un Merritt que no té res curs. Aquí no trobem res d’això, i sí que ens trobem, al a veure amb el pop clàssic dels seus Magnetic Fields (qui avisa no és traïdor). Merritt ha compost tots els temes i també ha utilitzat contrari, amb un escriptor inspiradíssim que mira cap instruments tradicionals xinesos. Som davant d’un musical en tota regla, i ves per on, també té la seva gràcia. D’acord, no és un endins per reinventar-se o, en tot cas, per redimensionar- disc per escoltar en qualsevol ocasió, i decididament no és per a tots els paladars... En se com a autor. I la sorpresa és doble, esclar: a Johnny el meu cas, la lògica sorpresa inicial s’ha transformat en una certa complicitat. Uns cors Cash no calia que ningú ens el descobrís, però a Diamond femenins que semblen sortits dels musicals de tota la vida, uns acurats arranjaments sí. I aquest és l’objectiu que el geni Rick Rubin ha Showtunes de corda, no hi falta res, en aquest Showtunes. Bé, que cadascú s’agafi aquest àlbum STHEPHEN MERRIT aconseguit, i d’aquesta manera ha fet realitat el somni DRO com vulgui, però el que és clar és que cal reivindicar-lo com la proposta més fréac del que perseguia des de fa ja uns quants anys. David Broc 26 temes_48 minuts mes. I segurament de l’any... Hugo de Cominges

BZN_43 Crítiques

Love Travels at Illegal Speeds In a Space Outta Sound GRAHAM COXOM NIGHTMARES ON WAX Parlophone/EMI Warp/PIAS 13 temes_50 minuts 12 temes_64 minuts

Pop · Després d’escoltar aquest nou disc de Graham Coxon, Electrònica · Sembla que finalment el bo de George Evelyn el que fou guitarrista de Blur, s’entén encara més que s’ha decidit a continuar com a Nightmares On Wax. El cert és marxés del grup. Els camins creatius i expressius de l’un i que li ha calgut un llarg impàs de quatre anys per reprendre A Blessing and a Curse dels altres estaven tan distanciats que només cal analitzar la seva carrera. Tota una eternitat si tenim en compte la Drive-By Truckers l’últim àlbum de Blur i aquest Love Travels at Illegal Speeds imposada celeritat a què ens té acostumats la indústria de New West/Dock per veure amb tota claredat que els separava, a banda de l’entreteniment. Evelyn ha tingut prou temps per recapacitar 11 temes_65 minuts discrepàncies personals, un concepte divergent del fet amb calma si era correcta la direcció que havia pres després musical. Perquè si Albarn i companyia volien jugar a d’haver publicat els discos Carboot Soul (Warp, 1999) i Mind Rock · Pot sonar a afirmació agosarada, a boutade per l’experimentació conscient en un context pop, afegint-hi Elevation (Warp, 2002). I si fem cas del que ha produït per anar en contra del consens general, però no pocs opinen referències de la world music, els sons negres o el postrock, elaborar aquest retorn, veiem que ha optat per fer una sàvia que Drive-By Truckers són el recanvi perfecte per als Coxon deixa ben clar que del pop de guitarres de tota la vida rectificació. Nightmares On Wax ha decidit fer un salt enrere seguidors de Wilco que creuen que Jeff Tweedy va no el mou ningú, que aquest és el seu punt de partida i que fins a la seva època daurada, quan va gravar l’imprescindible començar a perdre el rumb després del seu Exile On Main les intencions no poden ser més clares. Smokers Delight (Warp, 1995), i va deixar enrere, doncs, una Street particular, el doble Being There. De fet, quan bona Love Travels at Illegal Speeds no enganya ningú ni etapa de produccions edulcorades, que el van fer flirtejar, part de la crítica abraçava amb entusiasme el gir de timó es planteja fites més grans de les que el seu autor busca fins i tot, amb el R&B –el tema Know My Name va ser prou estilístic de Yankee Foxtrot Hotel, els oients que consi- a primera vista. Coxon factura petites píndoles de pop clarificador–. Amb In a Space Outta Sound tornen els deraven que el prodigi freakie de Chicago havia “traït” indie de vella escola, amb pols accelerat, guitarres ben interludis evocadors –com Chime Out–, així com la recerca les seves arrels rock més tradicionals ja feia mesos que executades i alguna tornada amb punteria. Poca cosa del groove reduït a la mínima expressió –present sobretot als s’havien submergit en el profitós cabal del també doble més. És un discurs previsible i de tall clàssic que es talls I Am You, Me i The Sweetest–. El disc, tot i no obrir amb Southern Rock Opera (2001). Quart disc en una trajec- conforma amb el que té: dubto que agradi als seguidors la contundència de Nights Interlude de l’àlbum Smoker’s tòria que havia passat totalment desapercebuda més dels últims Blur o als que gaudeixen d’un projecte com Delight, aconsegueix captivar-nos amb una simplicitat de enllà de l’escena roots alternativa dels EUA, l’ambiciós Gorrillaz, però sí convencerà aquells que van baixar del línies tremendament eficaces. A partir d’aquest punt, el disc opus de Drive By Truckers va estar macerant-se durant tren del seu grup mare en el moment en què aquest va transcorre en un format sonor molt més sintètic, entroncant sis anys en l’interior del seu líder i aleshores principal renunciar al corpus tradicional i efectiu dels inicis i es amb la primera època del grup. Les progressions tornen a ser compositor, Patterson Hood. Fill del venerat baixista de va perdre en derivacions experimentals amb gasosa que llargues i ralentides, amb la qual cosa obté l’efecte cinètic la Muscle Shoals Rhythm Section, David Hood, que en no portaven enlloc. Disc correcte, sense història, que en heretat de l’època del downbeat. Els instruments es van més de quaranta anys com a músic de sessió havia tot cas serveix per tenir una mica més clar el motiu de incorporant amb comptagotes; moltes vegades creant loops acompanyat a l’estudi figures com Percy Sledge, la ruptura entre Coxon i Albarn. David Broc a base de vent o de ritmes tribals. Lluís S. Ceprián Sam&Dave, Linda Ronstadt, Bob Seger o Gregg Allman, Patterson va retre homenatge a les seves arrels buidant la seva ànima en un fresc corprenedor del Sud: els mites de transmissió oral, les tragèdies quotidianes, els seus paisatges de contrastos, les penúries d’un oblit nacional Algo cambió How Do You Dance? endèmic, la franquesa de les relacions personals, la ASTRUD TELEXX virulència de les reaccions a flor de pell... Un disc Sinnamon Virgin 23 temes_73 minuts 10 temes_40 minuts conceptual d’una solidesa lírica i musical encisadora, rock dur heretat de Lynyrd Skynyrd. Pop · Per fi ja tenim entre nosaltres aquesta imprescindible Electrònica · El disc del trio belga Telex es pot dir que és un Fitxats pel segell New West, Drive-By Truckers van recopilació de cares B i rareses. Segur que els més fans retorn a mitges. De fet, només la meitat està format per superar el difícil tràngol de respondre a una obra mestra d’aquest duo barceloní ja tenen la majoria de temes aquí temes nous de trinca. La resta de How Do You Dance? són amb el menys ambiciós però igualment apassionant i presents, però tant se val, perquè realment val la pena tenir- versions de clàssics, com On the Road Again, de Canned apassionat Decoration Day (2003), 15 grans temes los tots juntets en un mateix CD. Si deixem de banda la Heat, la prescindible J´aime la vie –tema guanyador d’Eu- inundats d’amargor, romanticisme tràgic, denúncia dubtosa qualitat de les gravacions en alguns casos, el que rovisió, interpretat per Sandra Kim–, Jailhouse Rock, d’El- social i històries anònimes que versen sobre el fet de no podem deixar de dir és l’altíssim nivell compositiu de vis Presley, la nefasta La bamba, i l’encertadíssima #1 Song viure, estimar i morir a l’Amèrica on l’alcohol i l’atur fan gran part de les cançons. El seu pop naïf i juganer fa goig in Heaven, dels americans Sparks –amb l’ajuda del mateix estralls. Decoration Day va democratitzar la banda, amb de sentir, i et pot animar instantàniament després d’escol- Giorgio Moroder–. Sembla que els de Brussel·les també els guitarristes Mike Cooley i Jason Isbell compartint tar-lo. Fins aquí, res de nou. Anem a la part més freaky, la pugen al carro dels retorns, per acompanyar altres il·lustres amb Hood l’escriptura de temes i el protagonisme vocal, de les versions que trobem en aquest àlbum. En primer lloc del pop electrònic com The Human League, Kraftwerk, un fet que es va accentuar a The Dirty South (2004), hi ha With Whom to Dance, dels Magnetic Fields, gravada Yellow Magic Orchestra i Devo. Que sigui o no necessari el explícit títol per a un àlbum que va catapultar definiti- al programa Viaje a los Sueños Polares, de la Cadena 40, el seu retorn per millorar la situació actual de la música de ball vament la banda d’Athens, Geòrgia, internacionalment. 1999. És una versió correcta, però que no arriba a l’altura són figues d’un altre paner. És clar que el conjunt més Cançons com Carl Perkins Cadillac, The Day Johny de l’original. En canvi la versió de Pulp de Something estrafolari de Bèlgica no ens descobrirà la sopa d’all a hores Henry Died o Danko and Manuel segueixen emocionant Changed, rebatejada com Algo cambió i cantada en caste- d’ara. De fet, How Do You Dance? és un altre dels molts gràcies a l’honradesa comunicativa, l’emotivitat ex- llà, sí que té el to típic d’Astrud i, per tant, crec que està més divertiments electrònics. No arriben als nivells sublims de pressiva i la força de les imatges creades per una banda aconseguida. Més curiositats: el tema en català És que sí, passades accions, com quan es van presentar al Festival que no acusa esgotament després d’una trajectòria de cantat per la Desirée G. Miras, o la versió acústica amb d’Eurovisió en representació del seu país, el 1980, però sí prop de deu anys. Així ho confirma el seu setè disc, A arranjaments de corda de la grandíssima cançó que és La que freqüenta els estats burlescs de la resta de la seva obra. Blessing and a Curse, un treball en què han “universa- boda (em quedo amb l’original). I no podem deixar passar Sorprèn la inclusió al disc d’un gran nombre de versions. litzat” el seu temari, partint d’allò local però sent perles com el technopop quasi instrumental de Last Time, Pràcticament la meitat dels talls són composicions alienes. conscients que ara també es dirigeixen a nous oients als la frescor de Los novios instantáneos o l’inici arrabassador En canvi, de la part nova, destaca per sobre de tot el quals ofereixen una demolidora lliçó sobre la vida de Cambio de tiempo (tema que molt encertadament obre sintetisme de This Is Your Song. La resta del disc certament entesa alhora com una benedicció i una maledicció, la aquest àlbum). En fi, que podria seguir lloant fins a l’infinit es caracteritza per aportar més aviat molt poca llum. White tragèdia i l’alegria, l’emoció desbordant que és l’expe- les virtuts d’aquest recopilatori, però com tot, l’espai és Noise i la seva base d’EBM resulta inofensiva, i Move! riència mateixa de viure en aquest món. Significativa- limitat. Però crec que ja ha quedat prou clar, oi? I m’agra- només se salva pel seu sentit de l’humor. Impagable el ment, el disc es tanca, a la reveladora A World of Hurt, daria concloure amb una petició: Manolo i Genís, no canvieu sample de cavall renillant quan canten Move! Lluís S. amb la frase “és meravellós estar viu”. Incommensura-

///Música mai! . Hugo de Cominges Ceprián bles. Roger Estrada

BZN_44 Crítiques

Esgarrapada The Greatest MAZONI CAT POWER Bankrobber Matador Records 11 temes_40 minuts 13 temes_44 minuts

Pop Rock · Mazoni es reconstrueix en el seu segon àlbum, Cantautor · Quan el poses per primer cop i sents com les després de deixar Holland Park. Amb Esgarrapada s’allunya cordes de Moon River gronxen la nostàlgica història d’un My Dark Places de l’intimisme acusat del seu debut, 7 Songs for a Sleepless antic boxador (“Jo volia ser el més gran de tots/que res ni The Television Personalities Night, per abraçar un ampli ventall estilístic, que va del rock ningú no em pogués aturar/però amb el raig de la sang/les Dominio/PIAS incisiu al pop més clàssic, passant pel punk i fins i tot el estrelles de la nit es van tornar en pols”), ja saps que aquest 16 temes_53 minuts funk. Una altra novetat és que es passa al català. Igual que disc et robarà el cor. A continuació, desplegues la caixeta els seus companys de segell, Guillamino i Sanjosex, Jaume fúcsia on pengen els guants de l’antic púgil i descobreixes Rock · Si el retorn de Neil Diamond de la mà de Rick Pla –pare de la criatura–, busca fer-se un lloc dins l’escena que allò que s’amaga darrere del cortinatge de música soul Rubin ha deixat tothom bocabadat, amb la sorpresa i el de rock alternatiu cantat en català. El disc ha comptat amb és l’ànima d’una cantautora, i que darrere la reputació de xoc propis de tots els qui no esperàvem una recuperació la col·laboració d’una colla remarcable de músics, per això dona fràgil i elusiva de Cat Power el que realment hi ha són d’aquestes característiques, la veritat és que el nou disc el seu recorregut és tan heterogeni. Entre tots destaquen Le unes experiències com qualsevol de les nostres. Cançons ben de The Television Personalities, el primer que publiquen Petit Ramon, Chop Suey, i els seus companys de segell construïdes sobre el món real, per tant, i excel·lents músics, en vuit anys de silenci, també impacta, però no tant pel Guillamino i Sanjosex. Les noves composicions són molt començant per Mabon “Teenie” Hodges a la guitarra, que ja factor sorpresa (d’aquesta banda es pot esperar això si més electrificades, i això farà que el seu directe guanyi cos. va acompanyar amb aquest instrument Al Green. I això es analitzem el seu passat, així que en aquest sentit poc es El mateix Pla parla d’una mena de jam session on han ficat nota, i si no, pareu l’orella a Lived in Bars o The Moon i no em pot afegir) com per la manera en què no han fet notar tot cullerada tota mena de músics. Des de la primera cançó del digueu que aquesta línia melòdica que acompanya tot el aquest temps d’absència en els pentagrames. Si escoltes disc, ja ens trobem amb un autor completament redefinit; tema no l’havíeu sentit ja mil vegades abans. Un disc, doncs, My Dark Places sembla que el temps no hagi passat per Gised és un tema amb groove que arriba a ser àcid gràcies que s’ha capbussat en les fonts del típic so de les produccions a un Dan Treacy que, tot i els seus problemes personals, a les notes d’un teclat lisèrgic. No tinc temps és un dels cims soul de Memphis dels anys 70, però que es reserva moments ha tirat endavant, i amb èxit, una banda important en la del disc. La lletra és del tot contagiosa i els instruments es per al gospel a Living Proof o pel country a Empty Shell, i que crònica musical independent britànica, amb més de 25 van incorporant a mesura que la cançó evoluciona. Per en cap moment abandona els temps lents i mitjos que són, anys d’història, i ha sabut mantenir el seu record amb contrarestar, Perduts en la boira (però agafats de la mà) és si em permeteu, els perfectes per ballar, sí, ballar, les dignitat i resultats per sobre del notable. Cosa molt poc una peça de pop melodiós que recorda Neil Young. Però històries de Chan Marshall (àlies Cat Power) plenes d’inno- habitual en l’univers de les grans mòmies del cercle pop també hi ha espurnes rockeres, com De mans i peus, al més cència i despreocupació, amor romàntic que frega la pueri- dels 80 que encara donen guerra en el context actual i no pur estil The Stooges, o Ulls de gat mesquer, amb uns baixos litat (Where Is My Love, Islands), enigmàtiques recompenses es presten a fer el ridícul. de rock angulosos, que recorda el primer hard rock de Black i un inenarrable sentiment d’excèntrica llibertat. Un disc que Aquest darrer àlbum no presenta novetats destacables en Sabbath. A més, inclou Cançó 7ª en colors, una versió de és la prova que si se surt del confort de l’underground no la proposta habitual de la formació, sobretot en l’aspecte Pau Riba, que la borda. Lluís S. Ceprián forçosament s’ha de caure en el mainstream. Oriol Sabaté més purament musical: la combinació de rock, pop i flaires postpunk de perfil clàssic, amb referències inelu- dibles a la Velvet Underground o Syd Barrett, i amb un so reconeixible i característic marca de la casa, el mateix que va marcar les carreres de bandes com Pavement, The Flat-Pack Philosophy Under a Billion Suns Pastels o una infinitat de bandes angleses i nord-ameri- BUZZCOCKS MUDHONEY Cooking Vinyl/Disemedi Sup Pop/Houston Party canes que durant els 80 i els 90 van créixer escoltant 14 temes_36 minuts 11 temes_44 minuts discos com They Could Have Been Bigger than the Beatles o And Don’t the Kids Just Love It. Per tant, no és Punk · Després de llançaments tan irregulars com Trade Rock · Any 1998, Seattle. Mudhoney són acomiadats de en la novetat o en el factor sorpresa on rau el principal Tests Transmissions (1993), All Set (1996), Modern (1999) Reprise/Warner, el baixista Matt Lukin abandona el grup i el interès de l’àlbum, sinó en la consistència i la inspiració o Buzzkunst (acreditat a ShelleyDevoto, 2002), pocs ens futur dels considerats “pares” del moviment grunge s’aguan- amb què la banda porta a terme el seu retorn. Sense pors, podíem esperar un treball com Buzzcocks (2003), ferotge, ta per un fil. La solució? Mark Arm i Steve Turner reprenen amb total atreviment i ganes de dir coses noves mitjan- ombrívol, cru disc de punk-rock amb què Steve Diggle i Pete el seu projecte gamberro amb Tim Kerr i entren a l’estudi per çant un llenguatge familiar, Treacy orquestra un grapat de Shelley –amb la col·laboració del membre fundador Howard gravar el segon disc de Monkeywrench, Electric Children. cançons sense data de caducitat, que ben bé podrien Devoto cofirmant un parell de peces– recuperaven el temps L’experiència, gira inclosa, els serveix per recarregar bateri- haver estat gravades fa vint anys però que es mantenen perdut i es treien de sobre trenta anys. Ja no cantaven als es, constatar que encara volen tocar junts i espantar els fresques, noves i excitants perquè en tot moment mostren maldecaps de la postadolescència, sinó més aviat als nous fantasmes de la crisi d’idees amb un nou ideari: “Continuem aparença contemporània, i això també es nota en el contratemps de l’edat madura, però ho feien amb una estant cabrejats”. Aquells joves que van sacsejar el trànsit de balanç final de l’àlbum. empenta, una concisió i una embranzida melòdica que ni la dècada dels 80 als 90 amb un reguitzell de singles que Per tant, no ens trobem amb uns TV Personalities ells mateixos recordaven. Flat-Pack Philosophy condensa escopien amb estridència la seva insatisfacció per la buidor acomodats que han volgut aprofitar l’esclat del revivalis- 14 dianes en 36 minuts, bombejant pop que crema com el de l’època que els havia tocat viure, continuen cantant el seu me postpunk que ara ho marca tot en els hàbits mediàtics millor punk i que colpeja consciències amb dards enveri- rebuig a l’estat de les coses, potser no amb la irada exaltació per fer una mica de calaix abans de la jubilació. Potser nats contra la societat de consum (Credit, Sell You Everythi- d’aleshores, però segurament amb més experiència per ajudats pel moment, ningú ho nega, però amb arguments ng)... alhora que Shelley recull les peces del seu maltractat construir les seves denúncies. No, Mudhoney no són un grup de pes, han tingut l’oportunitat de demostrar qui és qui cor de romàntic madur (Wish I Never Loved You). Sense polític, però tampoc un de pura evasió, de molt soroll per no en el joc dels revivals absurds: poden presumir d’un sentit aquella sensació de vitalitat que s’escapa per la boca que res. Quan ningú donava un duro per ells, Mudhoney van de la melangia, la capacitat evocadora, l’energia i la embolcallava el seu repertori de 1978-1980 –la compilació reaparèixer ara fa cinc anys al seu segell-mare, Sub Pop, per modèstia malaltissa que cap de les formacions actuals dels seus primers senzills, Singles Going Steady, continua confirmar que seguien vius amb el molt notable Since We’ve podria arribar a somiar. Sonen com ho feien als inicis però sent fonamental, però no podem oblidar els seus tres Become Translucent, un retorn que va sorprendre a tothom amb vint anys de decalatge: actius, tristos però vitals, primers LP–, el darrer treball dels de Manchester demostra per la seva contundència. Under a Billion Suns manté la impactants i corrosius, aquests Personalities d’avui, els que es pot haver estat punk i saber envellir amb dignitat i solidesa del seu predecessor, amb una rocosa secció rítmica que podrem veure al juny en el marc del festival Primavera tenint encara coses a dir, un fet que podrem comprovar en que ajuda a dotar de profunditat les noves proclames d’un Sound, converteixen My Dark Places en un formidable i directe durant els seus concerts pel nostre país d’aquest Arm per a qui no semblen haver passat els anys, mentre que envejable recorregut per la maduresa ben entesa d’un mes d’abril. Les cançons més rock dels seus dos últims el seu xoc de guitarres amb Turner potser no espurneja metall referent que encara pot seguir fent mal a qui s’acosti a treballs els ajudaran a prendre l’aire entremig de coets com abans, però diu molt més que moltes bandes joves que ells. Un retorn que, per sobre de qualsevol consideració, ultramelòdics com Ever Fallen In Love?, Orgasm Addict o sonen dòcilment enfadades. Gloriosa “crisi dels 40” la de suposa un acte de dignificació total. David Broc What Do I Get?. Roger Estrada Mudhoney... . Roger Estrada

BZN_45 Crítiques

Dilated Peoples Ms. John Soda ’’ 20/20’’ MS. JOHN SODA Capitol/EMI Morr Music/RED 13 temes_55 minuts 9 temes_40 minuts

Hip-hop · Convertits en tota una garantia de qualitat i fidelitat Inidietrònica · Aiii!, que bonica semblava que havia de ser la als paràmetres d’un hip-hop de cos clàssic, dur i de carrer, els nova era del pop a principis d’aquest segle, quan l’indietrò- californians Dilated Peoples semblen còmodes en aquesta nica es col·locava a l’avantguarda de la música popular. Però Ballad of the broken seas posició de grup independent que, tot i els flirtejos amb el a mesura que van passar els mesos, els progressos van anar Isobel Campbell & Mark Lanegan mainstream (la cançó This way, produïda per Kanye West, els minvant, fins que va arribar un dia en què es van parar del tot. V2 va fer entrar en llistes), manté una actitud clara vers el seu El segon disc de Ms. John Soda arriba tard, just quan el 12 temes_42 minuts discurs. I potser ha arribat l’hora de fer un pas endavant o, en fenomen indietrònic està sumit en un profund estat d’estan- tot cas, de perfeccionar al màxim el que pretenen reflectir. cament. Notes and the Like segueix els mateixos patrons que ROCK · Els motels són uns elements exclusius de la Perquè cal dir que 20/20, el seu quart disc d’estudi, és el un dia van fer grans Lali Puna i tota la factoria de somnis, Morr iconografia estadounidenca; allò que alguns bategen primer que acusa lleugerament aquesta situació d’estanca- Music. Però ara, aquest camp està massa gastat perquè com a Americana i que recull l’essència fundacional del ment voluntari. puguem esperar els fruits suculents de fa algunes estacions. Gran País. Els motels són el desarrelament, les llars Fins ara, els tres primers àlbums de la formació havien mostrat De fet, el que li ha passat a Ms. John Soda és simptomàtic prestades a qui les arrels se li esberlen quan bufa el una proposta física, rotunda i concloent: sense fissures ni del que li està passant al seu segell. Morr Music ha deixat de vent. I el motel és el tema central a les fotos del llibret esquerdes, Dilated Peoples manifestaven la seva filiació als ser la discogràfica més cool del planeta per enfonsar-se que acompanya aquest CD i que reuneix un duo dominis del rap de tota la vida, amb ritmes contundents, perillosament en les profunditats de l’anonimat. I la culpa, en d’aquells que es podria qualificar d’impossible si no fos samples molt ben treballats i rodones col·leccions de cançons. gran manera, l’ha tingut una repetició de plantejaments que la realitat s’avança a impedir el tòpic: Isobel A 20/20, i per primer cop a la seva carrera, trobem quatre o cinc formals que han acabat esgotant el seu potencial creatiu. Campbell i Mark Lanegan. moments intranscendents, del tot oblidables, que s’equilibren Excepte els llançaments d’Electric President i el de Man’s Ell, exlíder dels Creaming Trees, una de les veus amb una altra meitat prou satisfactòria del recorregut que Bestfriend –ara ja fa algun temps–, la resta es pot titllar de més rogalloses i greus del rock americà, aprenent etern permet somiar amb una obra majúscula si s’hagués mantingut reiteratiu. Aquest segon disc dels alemanys arriba tres anys de Tom Waits i contrapunt ideal per a artistes ben en aquesta línia. Les produccions de The Alchemist, Babu, després del seu últim llançament, l’EP While Talking, un diversos (PJ Harvey, Queens of the Stone Age, Twilight Joey Chavez o el mateix Evidence, alhora MC del trio, orques- conjunt de cinc peces –de les quals dues repeteixen ara–, que Singers...) Ella, la més suau del cor femení d’instru- tren un so compacte i molt ben definit, però no del tot rodó. I semblava que obrien una nova direcció estètica de la banda. mentistes que acompanyava Stuart Murdoch a la banda és en aquesta petita desigualtat entre els moments àlgids i els Recordem que aquell disc obria amb No One –versionada a Belle and Sebastian. Aprofitant l’eufonia, el duo és una minuts de farcit i poca molla on trobem el punt dèbil d’un disc Notes and the Like–, un tall amb un fort regust a Sonic Youth reedició de la Bella i la Béstia on conflueixen diferents que, tot i rendir a un alt nivell, constitueix el treball més fluix que cridava a l’esperança. Però tot ha estat un miratge. El seu oposicions: home/dona, dur/suau, americà/britànica, del currículum de Dilated Peoples, sense que això soni retorn ha estat un viatge enrere que els ha atrapat en un loop rocker/popera... pejoratiu en cap dels casos. David Broc macabre. Lluís S. Ceprián Amb l’escolta del disc, queda clar que el duel se salda amb un empat, si això és possible. La màgia del disc és just aquesta: trobar una cruïlla on hi hagi el bo i millor de cada banda de l’oceà. Potser sí que Isobel Campbell guanya pel goal average ja que els temes són Orchestra of Bubbles My Flame Burns Blue pausats i abunden els acústics, però Lanegan s’hi ELLEN ALIEN & APPARAT ELVIS COSTELLO amotlla bé. En tot cas, queda justificat que ella encap- Deutsche Grammophon Bpitch Control/Decorder çali els títols de crèdit. 11 temes_50 minuts 14 temes_70 minuts Però, malgrat l’ambició dels pressupostos (que no Electrònica · Si hi ha un productor a qui escaigui a la Jazz · “Aquest disc podria explicar el que he estat fent del pressupost) aquesta és una obra menor: els temes perfecció la polèmica etiqueta IDM –intelligent dance mu- aquests últims dotze anys quan no tenia una guitarra elèctri- no són memorables, però tenen la petita màgia de sic–, aquest hauria de ser el berlinès Apparat, per la seva ca a les mans”. Així introdueix Elvis Costello el seu nou disc, capturar un moment concret. I justament tota l’estètica habilitat per programar música formalment abstracta i a la interpretat en col·laboració amb la Metropole Orkest, l’única motelera ja s’adiu amb peces escrites d’una revolada, vegada amb el punch necessari per no adormir o avorrir i fer big-band estable del món amb secció de cordes, i que ell amb una pàtina de provisionalitat. El disc arrenca amb moure la pista. I encara que aquest disc el signi a mitges amb enceta d’una manera exultant posant lletra al tema Hora Deus Ibi Est, el tema en què Lanegan fa més de Lanegan Ellen Allien, la gran ambaixadora del Berlín cool i propietària Decubitus de Charles Mingus. My Flame Burns Blue és, amb un acompanyament minúscul de guitarres acústi- del segell Bpitch Control, més aviat és un treball propi de doncs, un disc que no deixa la traca per al final, i això ques i un bombo que marca el ritme amb el qual l’oient Sascha Ring –nom real– que no pas un mà a mà fet a mitges. m’agrada perquè el títol convida a pensar que és un disc de entra al disc. Campbell fa uns coros un punt onírics, Ellen sempre ha estat una dona astuta, i als seus temes temes tranquils, que n’hi ha, però que també conté peces amb aquell estil que la va fer reconeixible a Belle: sempre ha comptat amb productors externs –Modeselektor, amb un fenomenal sentit de l’humor, com un Clubland passat lànguida però no fleuma, somniadora però no bleda. Smash TV, el mateix Apparat– per acabar de donar-los cos i pel sedàs dels ritmes llatins o la clàssica Watching the Segueixen onze temes més que exploren aquesta com- empenta, i aquesta “orquestra de bombolles” sembla un pla Detectives arranjada com un tema de sèrie de televisió. La plementarietat. Black Mountain, per exemple, és deli- comú per fer un disc al gust de tots dos i desvinculat del intensitat de les balades es reserva per a cançons com cada (i fa pensar per la melodia en Scarabough Fair de techno i alhora de l’abstracció electrònica més difícil. Orche- Favourite Hour, God Give Me Strength o Almost Blue, un tema Simon&Garfunkel) i la condueix la part vocal amb unes stra of Bubbles és una col·lecció de cançons pop en format que Elvis Costello originàriament ja havia compost sota guitarres delicades com a contrapunt. Un altre dels digital, un paquet de melodies i efectes dolços que de l’encanteri de la trompeta de Chet Baker interpretant l’estàn- moments àlgids és Ramblin’ Man, una versió de Hank vegades s’escoren cap al ball en la línia del so de moda de dard de jazz The Thrill is Gone. Un disc, en definitiva, amb William que aconsegueixen convertir en èpica sense segells com Border Community i que en general es manté en la intenció no pas de millorar totes aquestes composicions, alçar la veu i en la qual els ecos de Tom Waits (aquesta aquesta estètica pròpia de la indietrònica on tot sembla un sinó simplement de presentar-les en un format diferent, el percussió desballestada!) són més evidents. I, seguint decorat fictici per a una cançó de bressol electrònica: sorolls d’orquestra, amb què Costello ja havia treballat abans a North amb Hank Williams, el tema (Do you wanna) Come suggerents, melodies de somni, ritmes tranquils. Que sigui (Deutsche Grammophon, 2003), Il Sogno (Deutsche Gram- Home With Me té també reminiscències del clàssic I’m un disc de dos pot ser un obstacle: es nota el gust per la cançó mophon, 2004) o en la seva col·laboració amb la vocalista so lonesome I could cry. I, per tal d’invocar els noms d’Ellen i la passió pels trencaclosques sonors d’Apparat, i, tot d’òpera Anne Sofie von Otter a For the Stars (Deutsche sagrats de l’Americana, no està de més citar el de i que hi ha consens, es noten les friccions, on vol anar un i Grammophon, 2001), i que en jazz l’havia portat a aparèixer Johnny Cash: la sobrietat amb què alguns d’aquests on vol anar l’altra. Música d’escapisme i felicitat artificial, a la Mingus Big Band. Doncs My Flame Burns Blue és això, temes són desgranats recorden també l’heroi desapare- Orchestra of Bubbles és un fantàstic massatge auditiu, però una selecció del repertori que Elvis Costello ha escrit durant gut fa un parell d’anys. Ballad of the broken seas és un evidencia que Apparat i Ellen Allien, per separat, són encara tota la seva carrera i que aquí presenta concentrat en la disc que mira al passat. Clint Eastwood segur que el

///Música millors. Javier Blànquez interpretació d’una màgica nit d’estiu del 2004. Oriol Sabaté compra. Esteve Albí

BZN_46 Crítiques

La manera més salvatge Possible Conclusions to Another Black Feather ENRIC CASASSES I Stories That Never End Morningwood DAYNA KURTZ PASCAL COMELADE MIKE SHANNON MORNINGWOOD Munich Records Discmedi Scape/Red Emi 11 temes_44 minuts 13 temes_40 minuts 14 temes_54 minuts 11 temes_41 minuts Cantautor · Poques coses té aquest disc en Poesia · Com la fam i les ganes de menjar. Electrònica · Molts productors techno han Rock · Com sorgits del no-res, ja tenim aquí el comú amb Postcards from Downtown (Kismet, Comelade & Casasses, Casasses & Comelade begut de la música jamaicana, això és evident debut de Morningwood, un quartet procedent 2002), l’última producció que jo coneixia són dues cares de la mateixa moneda, cadas- des que les produccions de Basic Channel van de Nova York i liderat per la joveneta vocalista d’aquesta vocalista i compositora de Nova cun en el seu camp poètic o musical, musical canviar les regles del joc ara ja fa més de deu Claret (de només 23 primaveres, la més jove del Jersey, poques llevat de la seva inclinació o poètic. Per tant, la col·laboració es beneficia anys. I, des de llavors, i en paral·lel a tota grup). Segons la nota promocional, després natural a evocar atmosferes, diguem-ne, bohè- d’aquesta coherència: 13 temes al servei dels l’estètica techno-dub, molts artistes han volgut d’uns quants directes incendiaris a la seva mies. Però és que si la sang que corria per versos d’Enric Casasses i amb la llibertat amb compaginar el seu treball estrictament dance ciutat, van signar per Capitol Records (ara aquell disc era el blues, el jazz o l’ambient de què Comelade encara les seves composicions amb passatges més relaxats, d’escolta horit- fusionats amb EMI) i van tenir la immensa sort cabaret i night-club, en aquest més aviat és el musicals. No és un disc onanístic, ni tan sols zontal i totalment orientats estèticament cap al de ser convidats pel mític productor Gil Norton folk, ja sigui una xaranga o música tradicional recipro-fel·latriu: el músic i el poeta obren el reggae o el dub. Mike Shannon és un productor (Pixies, FooFighters, Echo and the Bunnymen) jueva, i la música country, la qual cosa l’acosta calaix de sastre i integren sense complexos en i DJ canadenc –des de fa pocs mesos afincat a a Londres per gravar el seu disc de debut. Doncs al terreny de Norah Jones i això li impedeix aquest La manera més salvatge versos de Ver- València, ves per on– que, tot i que manté una dit i fet (el van gravar en tres mesos). I no cal abandonar-se als excessos d’expressivitat i daguer sobre la música del Knocking On Hea- relació estreta amb la comunitat techno de insistir gaire que Morningwood sona de conya. emotivitat que eren tan atractius a Postcards. ven’s Door de Dylan. O bé Casasses introdueix Vancouver i Mont-real, també ha sentit la crida Això no és cap novetat, tractant-se de Norton, Ara bé, la seva veu andrògina continua sent amb els versos “L’abella em vola al voltant / el del dub i s’estrena en aquest gènere amb un però afortunadament les seves cançons també l’instrument principal i Dayna Kurtz la sap flamenc balla amb un peu / el riu calla i el àlbum per al segell clau d’aquest so, ~scape. tenen qualitat. Ens trobem davant d’una pro- forçar, corbar, estirar i jugar-hi amb lletres brancam / va xiuxiuejant l’orfeu” un Purple Aquí, a la casa de Stefan Pole Betke, Shannon posta rockera, que de vegades recorda els igualment ambigües, com a Showdown o Right Haze de Jimi Hendrix interpretat per… la Prin- ha tingut la llibertat per deixar de trepitjar desapareguts Veruca Salt (els trobem a faltar!), for Me, que perfectament podrien haver estat cipal de Sant Feliu de les Forxetes (!), a cop de l’accelerador i oblidar-se del seu techno mini- d’altres els Hole de la Courtney Love, o fins i tot escrites per un home. Molt atractiva és també tenora.El disc reflecteix aquesta visió entre malista amb elements funk per capbussar-se el quartet femení també finiquitat L7 (amb un la ingenuïtat de la cantautora en tot el disc: al hippy, porrera i naïf. I justament el sentit lúdic en el llenguatge del downtempo. Podria haver punt més de melodia, això sí). També és cert tema Venezuela apareix en la recerca del con- de tot plegat fa perdonar les imperfeccions i els fet un disc de dub científic i digital, com van que no fan res de nou, però la majoria dels onze fort del rural, que ella troba al seu barri de excessos (els dotze minuts d’Uh requereixen un ser els primers treballs en aquesta línia del temes tenen ganxo, i es deixen escoltar més que Brooklyn, i a Nola són les olors de Nova cert esforç). El més interessant és com el disc mencionat Pole o Kit Clayton, però fidel al so bé. Sense cap mena de dubtes, em quedo amb Orleans, que ella prefereix a la sofisticació de aconsegueix ser alhora rock i poesia. Casasses actual d’europeus o nord-americans que volen la inicial i demolidora Nü Rock, la melòdica Nova York. Tenint en compte que la majoria de no canta, només recita, i tanmateix no es tracta bastir un pont arty entre Jamaica i el primer Nth Degree, la irresistible Jetsetter, la sugge- les cançons van ser compostes en una comuni- de rapsòdia. L’enginy de Comelade i la seva món –gent com Daniel Meteo, Deadbeat o Jan rent Take Off Your Clothes, el groove de Baby- tat de religiosos eremites al desert d’Arizona, capacitat de canviar de registre musical a cada Jelinek–, busca l’equilibri suau entre ritmes i sitter o la més pausada Ride the Lights, que no ha d’estranyar que els millors temes siguin peça ajuda a fer passar el CD per quelcom dins textures programades amb ordinador i afegits posa fi a l’àlbum. Aquest és un debut que aquells en què la seva veu s’acompanya sola- del terreny del rock. Houellebecq va aconseguir acústics com ara samples de jazz o guitarres, guanya punts amb cada nova escolta. Ara no- ment de guitarra, com les versions de Johnny una cosa semblant posant música als seus sense perdre mai aquesta aura d’irrealitat i més ens queda veure la prova de foc del directe. Cash i Bill Withers, les branques més fortes poemes. Ara Casasses ha trobat una altra plata- espai infinit que tan bé ha sabut desenvolupar I comprovar si el seu posat és tan glamourós d’aquest disc que sorprendrà a tots els qui no forma des d’on disparar els seus dispersos i el dub digital. Possible Conclusions to Stories com el de la portada del disc. Per cert, el logo coneguin el món particular d’aquesta filla dispars versos. Tot plegat, un disbarat, però – That Never End és la banda sonora d’una platja on s’ajunten les lletres “M” i “W” recorda molt espiritual de Leonard Cohen. Oriol Sabaté això sí– un disbarat molt ben cuidat. Joan Vint del Carib a gravetat zero. Javier Blánquez el de Weezer… Hugo de Cominges

Chossen Lords AFX Rephlex / Import 10 temes_55 minuts

volum doble carregat fins a l’excés–, però això no ha estat mai a sentir el caos i la rauxa d’una música d’un altre món. un obstacle amb Aphex Twin, un home que pot passar etapes Que Chosen Lords només sigui un resum incomplet dels 11 d’estrenyiment editorial per, de cop, tenir moments de diarrea maxis hauria de ser motiu per demanar el full de reclamacions, creativa totalment inabarcable. però abans de tot s’hauria d’escoltar l’àlbum amb atenció. I un Electrònica · El principal problema que podia tenir la sèrie Com acostuma a passar en el mercat de la música de ball, hi cop a dins, els ànims s’aplaquen, perquè una vegada més Analord d’AFX, si és que la quantitat i la inundació de ha un enorme sector de públic que no compra vinil i que Richard D. James mostra el seu geni. Potser des d’un punt de minutatge es pot considerar una gran pega, és que es només creu en el format disc compacte. És per aquest tipus vista purista d’Aphex Twin, Analord és un conjunt que no configurava com un treball excessiu i gegantí. Originalment, de consumidor que està pensat Chosen Lords, la recopilació aporta res d’essencial: sona a revival, a material de l’època Analord consistia en una col·lecció d’11 maxis publicats d’un bon grapat de peces incloses en els volums Analord, però més ballable del barbut de Cornwall, a quan Aphex era el díscol exclusivament en vinil i a raó d’un cada quinze dies durant s’ha d’avisar primer de tot que aquí hi ha trampa, i trampa per de l’escena rave que pixava fora de test amb marcianades acid, el primer semestre de l’any passat, i el total del conjunt de a tothom. Qui no hagi aconseguit els maxis –segons les dades electro desencaixat, homenatges torçats a Detroit i donava a l’obra sumava més de quaranta produccions on l’artista més que arriben des de Rephlex, més de vint mil compradors de llum melodies complexes suportades per ritmes encara més conegut com Richard D. James o Aphex Twin picava aquí i cada rodalla de vinil–, no ho tindrà pas tot al compacte, més complexos. Però el fet d’haver creat el seu propi estil –que al allà en tots els sons, ritmes, obsessions i frivolitats que han aviat una quarta part, on, això sí, no hi ha espai per a la palla seu dia se’n va dir techno intel·ligent– li dóna també la donat forma a la seva carrera, potser la més brillant de tota i sí per al bo i millor de l’últim AFX. I qui ja tingui els discos potestat per anar més enllà d’on han arribat els seus imitadors. la música electrònica d’autor en els últims trenta anys. Quan –i fins i tot l’arxivador de pell serigrafiat que es cotitza a Amb equipament antic, analògic i limitat, amb un element algú s’enfronta a un opus total de quaranta peces i més de tres internet per uns 300 euros a les subhastes– s’haurà d’escurar acid house com a fil conductor i amb algunes de les millors hores d’escolta, és normal trobar daltabaixos que contrasten la butxaca o patir remordiments perquè el Richard D. James melodies que han sortit mai del seu cap, la suite que formen de manera frontal amb els moments més reeixits –això ja li ha tornat a fer de les seves reeditant, allargant, escurçant, Fenix Funk5, Reunion 2, Pitcard, Crying in Your Face fins a passava també a l’àlbum Drukqs (Warp, 2001), que tot i que afegint petits elements o sensibles alteracions de l’estructura arribar a XMD5A és un dels motius més ferms per continuar només es movia en dos sons particularíssims, els ritmes d’alguns temes per conferir a l’àlbum dels Analord una unitat pensant en electrònic en aquests temps de sospita (un altre trencats malaltissos i l’impressionisme melòdic heretat de i una progressió idònia. En certa manera, el compacte no és cop) envers la relació entre música, ball i tecnologia. Javier Debussy i Satie, s’allargava més enllà de les dues hores en un un resum de la sèrie, sinó una conclusió diabòlica on es torna Blánquez

BZN_47 novetats El proper 22 d’abril, la recentment inaugurada sala [2] del Paral·lel barceloní acollirà el festival Factoria Barcelona Independent, on actuaran grups de la ciutat com Anorak, Catpeople, Gallygows, Le Pianc, The Linn Youki Project, Veracruz i Virüs. El preu és de 10 Û, i Happy New Ears! Voyeur Oh No Noticies inclou un CD de regal amb dues cançons de cada grup. ATOMIC NUBLA OK GO Jazzland Mundo Zurdo/Satélite K Emi 10 temes_65 minuts 10 temes_39 minuts 13 temes_42 minuts

Els nord-americans Kings of Leon acaben d’entrar a Jazz · Pel mateix motiu que a partir dels Trip-hop. El trip-hop és un genère que Rock · Ok Go és un quartet procedent de l’estudi per començar a donar forma al que serà el seu anys 20 es va començar a anomenar com a sembla acabat: Massive Attack fa massa Chicago format a finals del 1998, que va tercer disc, que sortirà al carrer el setembre o l’octubre surrealista tot allò que es desviava del que no són els que eren, Tricky encara debutar el 2002 amb un elapé homònim. d’enguany. De moment, ja tenen set cançons comple- centre, o que de la dècada dels 60 ençà pitjor… Però dins del panorama nacional, Ara s’edita aquí el seu segon treball, Oh tament escrites i llestes per ser gravades. Segons la s’ha dit psicodèlic, és a dir, la preferència trobem una nova proposta interessant. La No, que data de l’any passat i que ha estat banda, la gravació no durarà més de sis setmanes. per l’eliminació de les formes estandardit- barcelonina Luciana Carlevaro és el cos i produït pel suec Tore Johansson, artífex zades i la utilització de nous sons, materi- l’ànima de Nubla, aquest projecte de trip- del primer album dels Franz Ferdinand i als o colors, doncs de tot això jo proposo hop en castellà que barreja amb encert dels èxits dels Cardigans. El disc comença El cantant de soul Isaac Hayes ha decidit abandonar la que a partir d’ara se’n pugui dir també beats electrònics amb la seva veu sugge- amb tota una declaració de principis. Roc- sèrie televisa South Park, on apareixia com el personat- atòmic, manllevant el concepte a aquest rent. Cançons elegants i relaxants, ideals kers, per descomptat. Invincible és una ge del cuiner anomenat Chef. Segons Hayes, la raó de trepidant supergrup de músics de jazz per escoltar amb auriculars (com es reco- irresistible invitació a moure l’esquelet, la seva marxa ha sigut per estar molest per uns episodis progressiu del nord d’Europa, tan trepidant mana als crèdits del disc). A Nubla també que recorda els enyorats Elastica. Mentre on s’atacaven algunes creences religioses. com el seu nou disc, al final del qual et hi trobem en Roger Rodés, coproductor del que el tema següent, Do What You Want, és preguntes: com és que ningú no es posa a nou disc de Macaco, que en aquest cas un superhit que una vegada escoltat és aplaudir i a xisclar? Sigui com sigui, el també coprodueix aquest àlbum, alhora impossible d’oblidar. Continuem amb un Audioslave, el supergrup format pel cantant Chris quintet Atomic presenta el seu nou treball que s’ocupa de les guitarres, baixos, segons tema de regust rocker més clàssic, Here It Cornell (ex-Soundgarden) i tres dels membres de Rage en estudi, nodrit principalment de temes teclats, arranjaments i programacions, Goes Again, però sempre amb el mateix Against The Machine (Tom Morello, Brad Wilk i Tim C.) del saxofonista suec Fredrik Ljungkvist i del mentre que en Toni Saigi, igualment copro- feeling ballable que els dos precedents. trauran el seu tercerc disc, Revelations, el mes de juny. pianista noruec Håvard Wiik, els dos com- ductor, és l’encarregat dels diferents te- Una mica més endavant, Oh Lately It’s So Segons Cornell, en aquest nou treball es decantaran positors principals d’aquesta banda, en clats (pianos, Rhodes, Wurlitzer) així com Quiet activa el fre de mà, i la veu en falset sorpresivament pel soul i el R&B. Ja podem començar una col·laboració propera a la de Jan Gar- de les diferents programacions i arranja- de Damian Kulash canvia totalment de a tremolar... barek i Bobo Stenson dels anys 70. Res a ments. Per cert, que Dani Macaco, com- registre (i ens descol·loca una mica, recor- veure, però, amb la música introvertida i el pany sentimental de Luciana, és el produc- dant-nos els Manic Street Preachers). Per jazz d’evasió amb què s’identifiquen les tor executiu de Voyeur (i ha coescrit amb sort, It’s a Disaster torna a encarrilar aquest El grup indie escocès Snow Patrol torna amb el seu produccions de la marca ECM; al contrari, aquests el tema Nube negrita). àlbum amb uns riffs de guitarra afilats i quart disc d’estudi, Eyes Open, al principi de maig. La al segell de jazz Jazzland qui mana és Els deu temes que formen aquest àlbum unes melodies encertadíssimes. Per la seva continuació de Final Straw s’ha gestat al llarg d’un any l’impetuós Bugge Weseltoft. Doncs bé, Fre- tenen tots el mateix tempo chill out i, per banda, A Million Ways està descarada- amb el productor habitual d’aquest conjunt, Garrett drik Ljungkvist i Håvard Wiik, acompanyats tant, s’assemblen força entre ells. Alguns ment construïda per incitar al ball, i té un Lee, en una petita casa de molt renom situada a la costa del trompetista Magnus Broo, el baixista podran qualificar el disc d’homogeni, d’al- regust vuitanter una mica perillós. Però irlandesa. Ingebrigt H. Flaten i el bateria Paal Nils- tres de repetitiu, segons el vidre amb què es tranquils, que No Sign of Life serveix per sen-Love fabriquen des de fa temps aquest miri… De totes maneres, s’agraeix la con- apujar el llistó, i molt, ja que és un dels nou jazz nòrdic, a anys llum d’un altre creció de la proposta. El començament és millors temes del disc, amb la seva esmo- I un altre retorn molt esperat és el de Pearl Jam. El combo màgic, l’introspectiu trio EST, però rodó, amb Malquerida, un dels millors talls ladíssima guitarra solista. Tampoc podia quintet de Seattle publicarà el seu vuitè disc d’estudi, en la mateixa línia imaginària que porta de l’àlbum. També destaquen Al agua, Casi faltar la típica cançó de barra de bar, aquí titulat significativament com el grup, el proper 2 de d’Ornette Coleman a Chris Potter i Ken sola (un altre hit descarat) o Tigresa, versió encarnada per Crash the Party (títol massa maig. Té 13 temes i està produït per Adam Kasper i Vandermark passant pel quintet de Miles de Caetano Veloso (en portuguès, llengua evident), i una recta final sorprenent amb Pearl Jam, i és el primer treball de la banda que es Davis amb Wayne Shorter, i tot plegat, amb materna de Luciana). I una recomanació Maybe, This Time, que sembla sortida del publica al seu nou segell discogràfic, J Records, tot i un entusiasme que fa que els grups més final: l’espectacle visual que recreen sobre Surfer Rosa dels Pixies, o la psicodèlia que la distribució continuarà sent de Sony. moderns deixin de sonar automàticament l’escenari és digne de menció. Els que els setantera de The House Wins. En conjunt, contemporanis. Excitant i exigent amb van poder veure a la darrera Mercè poden un bon disc que sembla destinat a arribar l’oient. No us ho perdeu. Oriol Sabaté ratificar-ho. Hugo de Cominges a les masses. Hugo de Cominges ABRIL: Astrud, 5 d’abril, Razzmatazz 3, Barcelona. Danko Jones, 8 d’abril, Apolo, Barcelona. Monster Magnet, 13 d’abril, Razzmatazz 2, Barcelona. Mando Diao, 20 d’abril, Cormorán, València; 21 d’abril, Teatre Lloseta, Mallorca. Concerts Lapido, 21 d’abril, Sala [2], Barcelona. Riders on the Storm, 21 d’abril, Razzmatazz 1, Barcelona. Turbulence+Chezidek+Lutan Fyah, 24 d’abril, Sala [2], Bcn. Stars, 27 d’abril, Razzmatazz 3, Barcelona

SEGÜENTS: The Presidents of The United States Of America, 15 de maig, Bikini, Barcelona. Arctic Monkeys, 16 de maig, Razzmatazz 2, Barcelona. The Dresden Dolls, 20 de maig, Sala [2], Barcelona. Eagles, 23 de maig, Palau Sant Jordi, Barcelona . The Rolling Stones, 27 de maig, Estadi Olímpic, Bcn. Deftones, 28 de maig, Razzmatazz 1, Barcelona Tool, 29 de maig, Razzmatazz 1, Barcelona Red Hot Chili Peppers, 30 i 31 de maig, Palau Sant Jordi, Barcelona. ///Música

BZN_48 Aquells qui hagin llegit la darrera novel·la de David Lodge sobre Henry James ///Llibres poden donar-hi una altra volta de rosca amb The Master. Retrato del novelista adulto, a càrrec de Colm Tóibín, autor irlandès amb arrels a Catalunya, en el qual dissecciona el reputat autor a costa d’acabar disseccionant-se ell mateix i, de passada, l’ofici d’escriure. (Text:Jordi Llavina) “Se me’n refot la veritat sobre la sexualitat de James”

er escriure, Colm Tóibín ha dues llengües: anglès i català (dues grans llengües personajes reales era deshonesto, extraño y, en cierto d’estarP sol. Fa servir bolígrafs senzills i uns qua- del món). modo, tramposo”… En el teu cas, és evident que derns que compra en una papereria davant la lli- Edhasa acaba de treure The Master. Retrato del t’identifiques molt amb James i, sobretot, amb el breria Documenta, a Barcelona. Només utilitza la novelista adulto. El mestre és Henry James, a qui James d’aquells anys delicats. pàgina de la dreta. Si té un bon dia, escriu durant Tóibín agafa en uns anys difícils de la seva vida. Vaig començar la novel·la imaginant-me l’escrip- moltes hores fins tard, al vespre. La llum no el Concretament, el període 1895-1899. James s’aca- tor i treballant sense pla previ. Ho acostumo a fer preocupa. Contesta al telèfon. Quan treballa, mai bava de fotre una gran nata arran de l’estrena lon- en les meves novel·les: deixar passar un any o dos, no hi ha música de fons, però sí que la música és dinenca de la seva primera obra teatral, Guy sense ni tan sols prendre notes, però estant molt important abans i després de la seva feina. Ara Domville. Aquells mateixos dies, Oscar Wilde tri- atent, deixant la ment buida perquè hi vagin en- mateix, sobretot Bach, Schubert, Wagner i alguna omfava, també a la capital britànica, amb la repre- trant idees i imatges. Vaig decidir que l’acció co- cançó irlandesa. Davant la seva taula d’escriptori, sentació de la peça teatral Un marit ideal. mençaria el 1895 quan em vaig adonar que el seu hi ha una paret. Mai no guixa els llibres, ni hi es- Gosse, un dels personatges de The Master, pensa fracàs teatral tenia lloc al gener d’aquell any i el criu als marges. Mantenim aquesta conversa en que “escribir una historia utilizando material real y cas Wilde passava molt poc després. Per al final,

BZN_50 tenia la imatge de tres persones i una joveneta se- ¿I què li passava, amb el sexe? Més enllà de les se- ient tranquil·lament davant d’una llar de foc en una ves preferències, de la seva ambigüitat, ¿a què es casa vella, a mitjanit, al tombant del segle XIX. El “ devia tanta contenció? títol provisional del llibre era El tombant de segle. Per a ell, mirar Crec que hi ha dues idees. Una possibilitat és que Això havia sigut sempre el final del llibre, fins que hagués tingut una història a França quan era jove i vaig rellegir el manuscrit i em vaig adonar que hi d’escriure bé va ser mai més hi tornés. L’altra, que es mogués amb mol- calia alguna cosa més. Henry James se’m va co- ta cautela com feien molts eduardians, practicant mençar a imposar com a personatge per les seves una gran lluita. el sexe amb criats, porters d’hotel, cambrers, gon- cartes, pels seus llibres, però una novel·la són mi- dolers, taxistes. Però el que a mi m’interessava era lers de detalls i mentre busques detalls acostumes Personalment, trobo la tristesa, la tristesa que neix de dormir sol. Em a fixar-te en aquells que et toquen més, que t’arri- semblava que això tenia més interès literari que no ben més. I així, una novel·la que comença al teu que es nota molt en pas presentar-lo fent-se una palla amb un criat. La cap ja fa molt de temps va evolucionant cada ve- renúncia em va semblar més útil, per al to del lli- gada més a prop teu. Vas aprofundint en tot allò tot el que escriu que bre, que no pas els orgasmes. Però, ¿on és la veri- que més t’interessa del personatge, i el que no amb tat? He de reconèixer que se me’n refot. Estic con- prou feines ho apuntes. Aquesta és una altra raó està sol vençut que no li interessaven les dones, però això per la qual aquest llibre va esdevenir un llibre se- mateix hauria pogut fer créixer el seu interès en la cret sobre mi mateix. mentalitat de les dones, en els seus motius i els seus misteris. Quan pensem en Henry James, pensem en un es- ” criptor canònic, de gran transcendència. Però tu En la novel·la apareixen els germans James. I hi l’agafes en uns anys –els últims cinc anys del segle ha un moment, com de passada, en què un perso- XIX– en què els dubtes són constants. Dubtes so- natge es lamenta que cap d’ells no deixi descen- bre la seva obra, sobre la seva vida... dència. La idea de ser l’últim membre d’una famí- En les cartes i quaderns d’aquells anys, sempre dub- lia, ¿era una idea molt pròpia de James, no? ta, sempre està preocupat. La seva obra no ven. Pensava en això com una idea dramàtica. Alice No està orgullós de si mateix. Per a ell, mirar d’es- James, la dona de William, hauria dit a Henry que criure bé va ser una gran lluita. Personalment, tro- ell seria l’últim a morir. Se’m va acudir com una bo que es nota molt en tot el que escriu que està imatge que t’arriba de sobte, o, més ben dit: com sol. M’interessa tant perquè, a pesar de la seva gran- una frase. Pensava que aquelles paraules pertorba- desa, mai no es mostra bufat, mai no es mostra rien el lector. La frase: “Tu seràs l’últim, Harry” obsessionat més enllà de les paraules i l’estructura per a mi és una de les frases crucials del llibre. Fra- de les seves ficcions. ses com aquesta són molt importants, perquè al voltant seu pots construir emoció, com un vers en James, pel que ens n’expliques, tenia una gran ne- una cançó de Schubert. cessitat de reconeixement públic. Sobta veure tot un Henry James insegur respecte del que escriu. La relació entre el Nou i el Vell Continent cons- Li agradaven els diners i escrivia la mar de bé so- titueix un dels grans temes de James. Ell que va bre la gent que no en tenia i sobre el que farien per viure, com aquell qui diu, amb una cama a aconseguir-ne. Volia fer calés amb els seus llibres. Amèrica i una altra a Europa, descriu els ameri- Tocava de peus a terra, feia tractes, buscava el pro- cans –bé, els descriu a través de Colm Tóibín– fit propi. Va sentir gelosia d’aquells que tenien una com a éssers que encara es deixen seduir per la obra que es venia bé. No hauria volgut compro- bellesa... metre-hi la seva obra, però sentia que podia ser Va estimar Itàlia des del moment que hi va posar que no fos recordada. Va rebre algunes crítiques els peus per primera vegada, i va escriure amb pas- negatives. Tot això el va tocar molt. sió sobre la primera trobada dels seus personatges amb aquest país. Associava França i Itàlia al plaer, Em sembla que l’ambigüitat del personatge deu i va advertir les possibilitats literàries d’això com ser una de les grans consecucions de la teva novel- ningú no ho havia fet fins aleshores. Puritans, vi- la. Quan acabem de llegir-la, tenim la impressió atgeu cap allà. Deixeu-vos seduir i enganyar pel que hem après moltes coses de l’autor de Daisy lloc. Viureu amb més plenitud! Miller, però alhora que algunes de les coses més essencials d’ell se’ns continuen escapant... França, almenys en aquells últims anys de segle, El personatge de ficció no existeix. Només hi ha era vista com un territori de llibertat. França –o, paraules i puntuació. La meva feina és tenir el lec- més ben dit: la literatura francesa– va servir a tor pendent de les meves paraules, no pas fer judi- James d’influència inicial per a la seva obra, se- cis. La meva feina és donar la mesura del personat- gons dius... ge en ell mateix, de la seva identitat per ella matei- Això és clau. James llegia el francès. Des de molt xa, elusiva. La meva feina és, probablement, des- jovenet, seguia els esdeveniments literaris de França. truir aquesta idea –vull dir que hi ha alguna cosa Aquesta va ser la part més important de la seva com ara una identitat–. Només hi ha sensacions i educació com a novel·lista. Va conèixer tots els es- imatges i records. Tot això pot fer algun sentit, però criptors francesos famosos de l’època, i en una edat sempre és insatisfactori. Estic encantat que l’essen- molt decisiva. Gràcies a ells, es va interessar per cial se’t continuï escapant. És l’única cosa intel·- qüestions de to i d’estructura. Va exportar molts ligent que algú ha dit fins ara sobre el meu llibre. d’aquests interessos a la novel·la anglosaxona. Molt

BZN_51 més que no pas la dicotomia entre Amèrica i L’honor, ¿era important per a l’escriptor? ¿Quina era, Anglaterra, James va ser la víctima triomfant (si se’m exactament, la seva idea de l’honor? permet l’expressió) de la dicotomia entre França i Va ser un home molt honorable, decent, atent. Es Anglaterra. Va prescindir de la influència literària cuidava dels seus lectors, molt més que qualsevol americana molt aviat. novel·lista americà de l’època. Va treballar incansa- blement per ser íntegre. Això és una mena de gene- Aquesta és una novel·la sobre algunes de les inquie- rositat. Però també una recerca de poder. El seu po- tuds i peripècies vitals de Henry James. Però no ho der va sorgir del respecte que va aconseguir entre al- és menys sobre algunes de les teves pròpies inquie- guns escriptors. Joseph Conrad, posem per cas, l’ado- tuds i peripècies vitals. rava. Quan ja era més gran, el van començar a reve- Jo no existeixo. Els meus llibres, em sembla, ho cer- renciar una gran quantitat de joves autors. Però molts tifiquen. No estic mai segur d’on hauria de ser. Els escriptors, inclosos el seu germà William i Edith meus viatges són fets d’una manera precipitada, i lla- Wharton, deploraven el seu estil de l’última època. vors, quan sóc fora, trobo a faltar ser a casa, Ell no hi feia cabal, però exercia mestratge. Era un especialment als matins. Casa meva són dues o tres heroi. habitacions a Dublín on hi ha llibres i cedés. Eren temps prepsicoanalítics. Probablement, The Master representa un assaig de comprensió de Freud hauria sucat pa amb molts dels capítols de James no únicament a través d’aquells anys rellevants la vida de James. de la seva biografia, sinó també a través de les novel- És molt difícil no llegir en termes freudians la vida les d’aquell període i de les etapes anteriors. de Henry James i les seves novel·les. Espero no Exacte. Ho vaig llegir tot i aprofitava el que podia haver-ho fet gaire; o, si ho he fet, espero no haver- per al meu llibre, perquè necessitava detalls. Hi ha ho fet de manera gaire evident. Auden deia que hagut dos grans esdeveniments en la literatura an- Freud no era una persona, sinó un estat d’opinió. glesa que, mirats des d’avui, semblen un miracle. El Vaig tractar d’imaginar la vida abans que aquest primer: quan Shakespeare va escriure, els primers anys estat d’opinió prengués forma. Cap al final del lli- del segle XVII, una o dues obres mestres per any du- bre, hi ha una conversa entre James i un altre per- rant tres o quatre anys. L’altre: quan James, els anys sonatge que tracta, essencialment, de Freud. No és immediatament posteriors als que jo abordo, produ- altra cosa que una picada d’ullet. eix Els ambaixadors, Les ales de la coloma i La copa dau- rada, cada una escrita en un sol any. M’interessaven Hawthorne, Eliot (George), Poe, Balzac... The aquells anys en què aquestes obres fermentaven, crei- Master ret homenatge, també, a la formació lite- xien. Per tant, el període 1895-1900 representa un rària de Henry James... lustre d’un relatiu fracàs, però en el qual alguna cosa Som el que llegim i el qui llegim. I sobretot allò increïble estava a punt de passar. que llegim, i els qui llegim, quan tenim disset o divuit anys. No era difícil entendre el que James La història presenta diversos moments especialment era pel que llegia, i després llegir-ho jo mateix i novel·lescos, o dramàtics, de Henry James. Per exem- imaginar-me sent jove jo mateix. ple: un episodi d’una gran efectivitat, molt sensual, entre ell i un jove militar. Dormen junts, el desig és L’estil que has fet servir no és l’estil d’altres llibres molt latent, però no acaba d’esclatar. A Barcelona, teus. ¿Fins a quin punt has mirat que l’estil recordi et va presentar la novel·la Lluís Maria Todó, que aca- el de James? ba de publicar una so-called novel·la (El mal francès). Vaig imaginar-me que Hemingway –el gran de- ¿Sabies que el teu episodi jamesià coincideix amb un purador de la frase anglesa– no havia existit mai. episodi francès que narra Todó en la seva obra? “ Això vol dir que en el meu llibre les frases eren Em sap greu, però encara no he llegit el llibre de Todó. Jo no existeixo. Els més llargues i més llatines, i les coses estaven ex- Aquesta és una experiència que tenen molts homo- plicades amb molt de detall. Però no té res a veure sexuals: dormir a tocar de l’objecte del desig quan ets meus llibres, em amb l’estil de James. jove. Algú que amb prou feines s’adona que tu ets allà. sembla, ho Has viscut al nostre país, hi estiueges, entens i par- les el català. En aquest sentit, fa tres anys vas pu- The Master tracta de la inactivitat i la renúncia certifiquen. No estic blicar un llibre de títol explícit, Homenatge a Barce- El fet de no allistar-se a l’exèrcit en temps de la guerra lona (Columna). ¿Què et semblen, els catalans? civil americana, ¿James el va viure com una traïció? mai segur d’on Als anys setanta, molts dels exiliats que vivien a Hi vaig pensar molt, en això. Hauria sigut fantàstic Catalunya eren contraris a la pujada del naciona- enviar-lo a la guerra. Els seus primers dies vestit d’uni- hauria de ser. [...] lisme i a la visibilitat creixent de la cultura catala- forme haurien estat increïbles! Ell i William eren els na. Jo no ho vaig ser mai. M’agrada la varietat, que primers nens de la família, i els seus pares els mima- Casa meva són dues enriqueix la vida. Des del primer dia em va agra- ven molt. No tenien cap intenció de deixar-los cór- dar el so de la vostra llengua i la història d’aquesta rer. Eren joves intel·ligents interessats en la pròpia o tres habitacions a cultura. Espero poder parlar millor el català, mi- llibertat i les idees pròpies. Es van mantenir al marge llorar-ne el nivell de coneixement. M’agraden els de la guerra quan altres joves de la seva edat hi ana- Dublín on hi ha catalans. Al món no hi ha gaires personalitats com ven. El fet d’anar a la guerra hauria proporcionat bo- Miró o Casals. M’agrada l’actitud catalana enfront nes escenes dramàtiques. Al capdavall, però, acabar- llibres i cedés. del treball i els diners, la vostra seriositat. M’agra- se quedant a casa és més útil per al to general del da, també, que els catalans no us soleu emborrat- llibre, que tracta constantment del drama de la inac- xar ni anar als toros. M’agrada la vostra fidelitat tivitat i la renúncia. empedreïda al país. ///Llibres

BZN_52 ” Fent memòria

Els fils esclavitzen la titella, però quan es tallen, el ninot queda inert sobre el taulell. Amb la memòria passa el mateix. Condiciona tots els moviments i pot ser una llosa; tanmateix, qui la ibliotecari de professió, escriu en- perd queda sense arrels, a la mercè del vent de les Btre dues i tres hores diàries de manera sistemàtica per destil·lar les seves narracions. I en camí, hi ha una circumstàncies. Aquest neguit és part de l’espina novel·la. Antoni Mas Busquets va debutar el 1999 amb dorsal que recorre els contes de Terra cremada, el el recull Fibra òptica. En va seguir Sortida d’emergència tercer llibre d’ . i ara arriba un nou compendi, editat per Quaderns Antoni Mas Busquets Crema i format per set relats. La Mallorca natal de (Text: Redacció / Foto: Jordi Mota) l’autor serveix d’escenari a unes composicions inten- ses, en les quals aprofundeix en les tortuoses motiva- cions d’uns protagonistes aparentment banals però que ferències a la burocràcia permeten reflectir la clàssica protagonistes. Hi ha implícita una lloança als tipus amaguen conflictes i neguits. I, en gran manera, el oposició entre individu i societat. amb personalitat i una crítica indirecta al desmenja- conflicte del món interior i l’exterior, lligat als canvis Motiu universal, doncs, però que Mas aplica a la ment d’avui dia. El narrador d’un dels relats afirma bruscos en aquest món exterior en nom del progrés, societat mallorquina. No hi ha una crítica social di- que “la gent ara està molt precuinada”. I l’autor, en acaben per deixondir aquests herois en petit format. recta, però sí que els personatges acusen en la seva pell aquest cas previsiblement, es fa seva aquesta opinió: “El tema fonamental, sense ànim de condicionar la les conseqüències d’un progrés poc curós. “Vivim en “Estem molt construïts, pels mitjans… tothom és més lectura del llibre, és la memòria”, explica Mas, en una època vertiginosa, la meva generació hem patit canvis homogeni. Abans cada persona era un món, una per- trobada amb Benzina a la seu de l’editorial. “Els per- constants, als quals no estàvem avesats. Com deia l’es- sonalitat. Ara costa trobar personalitats. Abans tot- sonatges proven de compatibilitzar l’espai privat amb criptor mallorquí Guillem Simó, si s’equilibri indivi- hom tenia el seu caràcter, el seu món… i això al marge el comú. Intenten no estar condicionats per sa memò- dual no és reforçat per s’equilibri de s’entorn, desapa- dels diners que tinguessin. Per humil que fos, hi havia ria condicional. Noten com un pes i intenten lluitar- reix. Si estan fotent mà per autopistes per arreu i cons- gent que era tota una institució”. hi. Però quan aquesta memòria desapareix, en comp- truint, no només et canvien l’entorn, t’estan canviant Els detractors dels relats i els qui el consideren un tes de sentir-se alliberats, queden molt despistats, que- mentalment”, diagnostica el contista. “Els humans ja gènere menor tenen un argument en contra en Terra den desorientats. Basculen entre aquests dos pols”. tenim capacitat d’adaptació, però hi ha vegades que cremada. Tot i constar de set històries, hi ha una cohe- Un altre element que recorre l’espinada del llibre t’exigeixen massa, en ares de sa cobdícia i del benefici rència amb un món literari complet, en el qual caben és l’anihilació de l’individu per l’entorn, sovint labo- més ronyós. I per estupidesa, perquè aixó és fam per les preocupacions de l’individu i de la societat, les vi- ral. Per l’autor, “en general es protagonistes dels con- avui i gana per demà. No vull fer literatura social, però cissituds del temps i les dificultats de l’amor. Però en tes van a la seva, intenten que l’entorn no els molesti com no n’he de fer si sóc d’un lloc concret?”. un to, malgrat tot, vitalista. Tal com diu el narrador gaire, però acaben topant amb estructures amb molta Amb tot, els set contes de Terra cremada defugen d’una altra de les històries, el premi és inherent a l’es- solera i s’element nou catalitza una sèrie de tensions. el sermó i el moralisme. A canvi, ofereixen literatura forç, no pas a la meta. I no hi ha dubte que Mas s’ha Penso en Teorema de Pasolini. Al final, alguns se’n sur- de primera, amb gran capacitat de carregar l’ambient esforçat a signar el seu llibre més complet. “M’haig ten pensant en el passat”. Evidentment, aquestes re- de detalls fins que es fan difícils de pair pels soferts d’arriscar, si no, no em diverteixo”.

BZN_53 L’amargor suburbial

La recuperació de l’obra de John Cheever fa una passa de gegant amb la publicació dels dos volums de contes, que suposa el gruix de l’obra disponible en aquest gènere d’aquest autor dels EUA. Narracions amb cobertura de cel·lofana i aparent normalitat que cobreixen un caramel estranyament amargant, en el qual els conflictes afloren i els armaris són plens de gats amagats. (Text: Àlex Gutiérrez)

iu la física que la punta d’un justificades les breus paraules que li dedica. Tan- descens als inferns i la posterior recuperació d’un Diceberg correspon només a una vuitena part del mateix, Cheever no sempre va estar còmode amb personatge –Farragut– que ingressa a la presó que total. La resta, queda submergida. La publicació la històrica revista. Li rebutjaven els textos més dóna nom al llibre. Profundament al·legòrica, la dels dos gruixuts volums dels contes de John agosarats (que acabaven a les pàgines de Playboy) novel·la cronifica també la pròpia sortida de l’au- Cheever té quelcom d’iceberg. En aquest cas, la i a més s’havia conreat una certa fama d’escriptor- tor del pou de depressió i beguda que l’havia estat física literària ha estat més generosa que la con- del-New-Yorker, més un autor familiar que no un a punt de destruir. Encara hi hauria temps per a vencional i ha permès que només la meitat de la escriptor de primera fila. Esto parece el paraíso, una petita (en extensió) gran producció resti oculta. Trifulques diverses amb els Tot això va canviar amb la publicació (irònica- obra que resumeix el seu ric univers. Poc després, drets fan que aquesta seixantena de contes editats ment, al mateix New Yorker) d’uns fragments dels l’any 1982, John Cheever moria a Ossining a se- ara per Emecé en castellà (i d’aquí a uns mesos diaris que havia redactat Cheever al llarg de molts tanta anys. per Proa en català) siguin considerats el llegat de anys. L’escriptor reconeixia obertament la seva bi- Ho definia a la perfecció l’escriptor argentí Cheever pel que fa al gènere dels relats. I és en sexualitat, mostrava una certa irritació contra la afincat a Barcelona Rodrigo Fresán, estudiós de aquests contes on un troba, concentrat com a les seva dona i els seus fills i explicava també la difícil la seva obra quan encunya el terme Homo Cheever. pastilles de caldo, l’essència d’aquest autor tron- relació amb el seu germà (que alguns biògrafs han Hi ha una certa tipologia de personatge que és cal de la literatura dels Estats Units del XX. assenyalat com a probable primer amant seu). De reflex de les pulsions de l’autor i que conté una En un primer nivell, abunden les descripcions sobte, Cheever ja no era l’escriptor afable que re- síntesi de les preocupacions humanes (i probable- de situacions quotidianes que amaguen les tensi- tratava amb un punt d’ironia les contradiccions ment divines). Aquest és un autor que de la ons de la vida moderna i les contradiccions del de les famílies aparentment benestants, sinó que quotidianitat ha arribat a l’infinit. I és en els con- somni americà. Però la màgia del territori Cheever mostrava una faç molt més conflictiva i torturada. tes on el seu mestratge ha quedat reflectit de ma- és, sobretot, en l’espiritualitat que nia a molts dels I els crítics van modificar el seu perfil com a au- nera més extensa en el temps. De fet, alguns crí- contes, alguns dels quals amb clares ressonàncies tor: de ser un escriptor irònic i distanciat passava tics consideraven un demèrit que les seves novel- religioses. Tanmateix, Cheever no és cap beat, sinó a ser torturat i ple de conflicte, cosa que en l’arena les no fossin sinó vinyetes i històries encreuades, un poeta, i les imatges i l’equilibri presideixen les literària sol vestir bé. sense un veritable fil conductor. Però la disquisi- seves narracions. En realitat, la recuperació crítica de Cheever ció és estèril. Als seus diaris ell es mostra preocu- Per cert, que l’antologia de contes de John ja havia arrencat un any abans de la publicació dels pat sovint per saber si pot capturar la bellesa que Cheever s’obre amb un agraïment a l’editor del contes reunits. Era el 1977 i l’autor donava a co- vol transmetre als altres. I Falconer acaba amb un New Yorker. Publicar-hi regularment li va garan- nèixer Falconer, considerada la seva novel·la més imperatiu: “Alegrem-nos”. Doncs serà qüestió de tir el plat a taula a aquest autor, així que semblen reeixida. Falconer és un llibre magne, que narra el fer-li cas. ///Llibres

BZN_54

///Conte

Il·lustració: Tamara Sánchez John Cheever La ràdio monstruosa

BZN_56 Entre els autors inèdits en català un dels casos que més clama és el del nord-americà John Cheever. D’aquí a uns mesos, Proa editarà la seva recopilació de contes. Mentrestant, per fer boca, Benzina publica en exclusiva el conte «La ràdio monstruosa» en català, en traducció directa de l’anglès de Jordi Martín Lloret. Els contes de Cheever estan disponibles també en castellà, en una novetat editorial d’Emecé.

n Jim i la Irene Westcott eren la mena seu a una velocitat superior a la de la llum, i va omplir el pis amb el soroll de la de persones que sembla que han arribat a la satisfactòria mitjana d’ingressos, esforç música amplificada amb tanta potència que va fer caure a terra la figura de porcellana i respectabilitat que indiquen les estadístiques dels butlletins anuals d’exalumnes que hi havia sobre una taula. Va anar corrent cap a l’aparell i va abaixar-ne el volum. universitaris.E Eren pares de dos nens, feia nou anys que eren casats, vivien al dotzè Les forces violentes atrapades dins aquella horrible caixa de caoba vermella la pis d’un edifici situat a prop de Sutton Place, anaven al teatre una mitjana de 10,3 incomodaven. Aleshores van arribar els nens de l’escola, i ella els va dur al parc. No vegades l’any, i esperaven que algun dia podrien anar a viure a Westchester. La Irene va poder tornar a acostar-se a la ràdio fins al vespre. Westcott era una noia agradable i no gaire agraciada, tenia els cabells castanys i un La minyona ja havia donat el sopar als nens i els estava banyant quan la Irene va front ample i delicat damunt del qual no hi havia res escrit, i quan feia fred duia un encendre la ràdio, va abaixar-ne el volum i va seure a escoltar un quintet de Mozart abric de pell de mofeta tenyida perquè semblés de visó. No es podia dir que en Jim que coneixia i li agradava. La música arribava amb claredat. Trobava que el nou Westcott semblés més jove del que era, però si més no sí que semblava més jove aparell emetia un so molt més depurat que el vell. Va pensar que aquell so era el d’esperit. Duia els cabells grisos ben curts, portava la mena de roba que havien dut més important, i que podia amagar la caixa darrere un sofà. Però, així que va haver els de la seva classe a Andover, i tenia un caràcter formal, apassionat i fet les paus amb la ràdio, van començar a sentir-se les interferències. Una crepitació intencionadament ingenu. Els Westcott es distingien dels seus amics, companys de semblant al soroll que fa una metxa de pólvora mentre es consumeix va començar classe i veïns per l’interès que tots dos compartien per la música seriosa. Anaven a a acompanyar la melodia de les cordes. Darrere la música se sentia una remor moltíssims concerts –tot i que gairebé mai no ho deien a ningú–, i passaven força desagradable que a la Irene li recordava la fressa del mar, i a mesura que avançava el temps escoltant música per la ràdio. quintet s’hi van afegir molts més sorolls. Va tocar tots els botons i interruptors, La ràdio que tenien era un instrument vell, sensible, imprevisible i irreparable. però no hi va haver manera d’apaivagar les interferències, i finalment es va asseure, Ni l’un ni l’altre entenien el mecanisme d’una ràdio –ni de cap dels electrodomèstics desanimada i perplexa, i va intentar seguir el fil de la melodia. El forat de l’ascensor que els envoltaven–, i així, quan l’aparell fallava, en Jim donava un copet amb la mà de l’edifici era al costat de la paret del saló, i va ser el soroll de l’ascensor el que li va al costat de la caixa. Això a vegades funcionava. Un diumenge a la tarda, enmig d’un donar una pista del possible origen de les interferències. El sotragueig dels cables i quartet de Schubert, la música es va apagar del tot. En Jim va donar uns quants cops l’obrir i tancar de les portes de la cabina es reproduïen en l’altaveu, i en adonar-se a la caixa, però l’aparell no va reaccionar; s’havien quedat sense Schubert. Va prometre que la ràdio era sensible als corrents elèctrics de tota mena, a través de la peça de a la Irene que li compraria una ràdio nova, i dilluns, quan va tornar de la feina, li va Mozart va començar a sentir timbres de telèfon, tons de marcatge i la lamentació dir que ja l’havia encarregat. No va voler descriure-l’hi, ja que així quan arribés seria d’un aspirador. Escoltant amb més atenció, va poder distingir-hi timbres de porta una sorpresa. i d’ascensor, màquines d’afaitar elèctriques i batedores els sons de les quals eren L’endemà a la tarda van lliurar la ràdio a la porta de la cuina, i amb l’ajuda de la recollits dels pisos del voltant i transmesos a través de l’altaveu. Aquell instrument seva minyona i de l’encarregat de manteniment de l’edifici, la Irene la va desembalar potent i antiestètic, amb la seva sensibilitat excessiva a la dissonància, era massa i la va portar al saló. De seguida la va impressionar l’aspecte antiestètic d’aquella complicat per a ella, de manera que el va apagar i va anar a veure els nens a la seva caixa grossa de caoba vermella. La Irene estava cofoia del seu saló, n’havia escollit els habitació. mobles i els colors amb la mateixa cura amb què escollia la roba que es comprava, i Aquella nit, quan en Jim Westcott va arribar a casa, va anar tot confiat cap a la ràdio ara veia la nova ràdio com un intrús agressiu entre les seves possessions íntimes. No i va fer anar els comandaments. Va tenir la mateixa experiència que la Irene. En l’emissora sabia per què hi havia tants botons i interruptors al panell, i els va estudiar a fons que en Jim havia triat parlava un home, i tot d’una la veu, que de primer se sentia abans d’introduir l’endoll dins la presa de la paret i encendre la ràdio. Una llum llunyana, va adquirir una potència tan forta que va fer tremolar tot el pis. En Jim va verda i malèvola va inundar els botons, i va sentir la música llunyana d’un quintet per girar el comandament del volum per abaixar la veu. Llavors, al cap d’un minut o dos, a piano. El quintet es va sentir llunyà només un instant; llavors es va abatre damunt van començar les interferències. Es van sentir timbres de telèfon i de porta, acompanyats

BZN_57 del grinyol de les portes de l’ascensor i el brunzit d’electrodomèstics de cuina. El En Jim es va acostar a la ràdio i va dir a l’altaveu: caràcter del soroll havia canviat, d’ençà que la Irene havia provat la ràdio; ja estaven –Hola. desendollant l’última màquina d’afaitar, els aspiradors havien tornat als seus armaris, «“Estic fart de ser solter”», va prosseguir la mainadera, «“la vida se’m fa carregosa, i les interferències reflectien aquell canvi de ritme que s’apodera de la ciutat quan es en aquesta costa agresta i pedregosa; si veniu i amb mi us caseu, la calma em pon el sol. Va toquejar els botons, però com que no va poder desfer-se dels sorolls, donareu...”». va apagar la ràdio i va dir a la Irene que l’endemà al matí trucaria als qui l’hi havien –Suposo que no ens sent –va dir la Irene–. Busca’n una altra. venut i el sentirien. En Jim va canviar d’emissora, i el saló es va omplir amb el xivarri d’un còctel L’endemà a la tarda, quan la Irene va tornar a casa després d’haver estat dinant passat de la ratlla. Algú tocava el piano i cantava la Whiffenpoof Song, i les veus que fora, la minyona li va dir que havia vingut un home a arreglar la ràdio. Abans de envoltaven el piano semblaven fervoroses i contentes. «Agafeu més canapès», va treure’s el barret o l’abric de pell, la Irene va entrar al saló i va provar l’aparell. De cridar una dona. Es van sentir unes riallades i algun plat que queia a terra. l’altaveu va sortir una gravació del Missouri Waltz. Li recordava la música dèbil i –Aquests deuen ser els Fuller, els de l’11-E –va dir la Irene–. Sabia que aquesta gastada d’un tocadiscos antiquat que havia sentit a vegades a l’altra banda del llac tarda feien una festa. A ella l’he vista al celler. ¿No ho trobes fantàstic? Busca’n una on passava els estius. Va esperar que s’acabés el vals per sentir l’explicació de la altra. A veure si agafes els del 18-C. gravació, però no van donar-ne cap. Després de la música hi va haver un silenci, i a Aquell vespre, els Westcott van sentir un monòleg sobre la pesca del salmó al continuació es va repetir aquell disc planyívol i gastat. Va girar el botó del dial fins a Canadà, una partida de bridge, comentaris sobre les pel·lícules casolanes d’unes agafar un esclat satisfactori de música caucasiana –cops de peus nus damunt la sorra vacances de dues setmanes a Sea Island, i una agra baralla familiar sobre un descobert i dringadissa de joies amb monedes–, però al fons sentia els timbres i una confusió al banc. A mitjanit van apagar la ràdio i se’n van anar a dormir, esgotats de tant de de veus. Aleshores van arribar els nens de l’escola, i va apagar la ràdio i va anar a riure. Durant la nit, el nen va demanar un got d’aigua i la Irene el va anar a buscar i l’habitació dels seus fills. l’hi va dur a l’habitació. Era molt de matinada. Tots els llums del barri ja s’havien Aquella nit en Jim va arribar a casa cansat, i va prendre un bany i es va canviar apagat, i des de la finestra de l’habitació va veure el carrer desert. Va anar al saló i va de roba. En acabat va anar al saló, amb la Irene. Tot just acabava d’encendre la ràdio encendre la ràdio. Es va sentir una tos feble, un gemec, i llavors va parlar un home. quan la minyona va anunciar que el sopar era a taula, de manera que la va deixar «¿Et trobes bé, reina?», va preguntar. «Sí», va dir una dona amb veu cansada. «Estic encesa i tots dos van anar a seure. bé, suposo», i llavors va afegir-hi, amb molt de sentiment: «Però jo ja no sóc jo, Com que en Jim estava massa cansat fins i tot per fingir ganes de conversa, i al Charlie. A vegades, durant uns quinze o vint minuts a la setmana, em torno a sentir sopar no hi havia res que li despertés l’interès, l’atenció de la Irene va anar divagant, jo mateixa. No vull anar a un altre metge, ja és prou car el que tenim ara, però jo ja del menjar a les restes d’enllustrador de plata dels canelobres, i d’allà a la música de no sóc jo, Charlie. Ja no sóc jo». No eren joves, va pensar la Irene. Pel timbre de les l’habitació del costat. Va escoltar durant uns minuts un preludi de Chopin, i llavors veus, li va semblar que eren una parella de mitjana edat. La sòbria malenconia la va sorprendre sentir una veu d’home. «Per l’amor de Déu, Kathy», va dir, «¿sempre d’aquell diàleg i el corrent d’aire que va entrar per la finestra del dormitori la van fer has d’estar tocant el piano quan arribo a casa?». La música es va interrompre de tremolar, i se’n va tornar al llit. sobte. «És l’únic moment que tinc», va dir una dona. «Em passo tot el dia al despatx». «I jo», va dir l’home. Llavors va afegir-hi alguna obscenitat sobre un piano vertical L’endemà al matí, la Irene va preparar l’esmorzar per a la família –la minyona no i va donar un cop de porta. La música apassionada i malenconiosa va començar a pujava de la seva habitació del soterrani fins a les deu–, va trenar els cabells a la seva sonar altre cop. filla i es va quedar a la porta fins que l’ascensor es va haver endut els nens i el seu –¿Ho has sentit? –va preguntar la Irene. marit. Llavors va anar al saló i va encendre la ràdio. «No vull anar a escola», va cridar –¿El què? –En Jim anava per les postres. un nen. «Odio l’escola. No hi penso anar. L’odio». «I tant que hi aniràs», va dir una –A la ràdio. Un home ha dit alguna cosa mentre sonava la música... una por- dona, feta una fúria. «Hem pagat vuit-cents dòlars per ficar-te en aquesta escola, i hi cada. aniràs encara que no ho suportis». En el número següent del dial va sonar el disc –Potser és una obra de teatre. gastat del Missouri Waltz. La Irene va moure el comandament i va envair la intimitat –No ho crec –va dir la Irene. de l’esmorzar de diverses taules. Va sentir manifestacions d’indigestió, amor carnal, Van aixecar-se de la taula i van dur el cafè al saló. La Irene va demanar a en vanitat desmesurada, fe i desesperació. La vida de la Irene era gairebé tan senzilla i Jim que busqués una altra emissora. Ell va girar el botó del dial. «¿Has vist les meves segura com semblava, i el llenguatge directe i a vegades cru que sortia de l’altaveu lligacames?», va preguntar un home. «Corda’m», va dir una dona. «¿Has vist les aquell matí la va sorprendre i inquietar. Va continuar escoltant fins que va arribar la meves lligacames?», va tornar a dir l’home. «Tu corda’m i després et buscaré les minyona. Llavors va apagar la ràdio de seguida, ja que es va adonar que aquella lligacames», va dir la dona. En Jim va canviar d’emissora. «M’agradaria que no escolta era furtiva. deixessis els cors de poma als cendrers», va dir un home. «No suporto la pudor que Aquell dia la Irene havia quedat per dinar amb una amiga, i va sortir de casa fan». poc després del migdia. Quan l’ascensor es va aturar al seu pis, a dins hi havia unes –Que estrany –va dir en Jim. quantes dones. Es va quedar mirant aquells rostres bells i impassibles, els abrics de –Sí, ¿oi? –va dir la Irene. pell i les flors de roba dels seus barrets. ¿Quina d’elles havia estat a Sea Island?, es va En Jim va girar el botó altre cop. «A la costa de Coromandel, on creixen les demanar. ¿Quina devia tenir el compte en descobert? L’ascensor es va aturar al desè carabasses primerenques», va dir una dona amb un accent britànic ben marcat, «al pis, on va pujar-hi una dona amb un parell de skye-terriers. Portava els cabells bell mig del bosc vivia en Joan-Bones-Penques. Dues cadires velles, mitja espelma recollits al damunt del cap i una capa de visó. Anava xiulant el Missouri Waltz. i una gerra vella sense nansa...». Durant el dinar, la Irene va prendre dos martinis, va escrutar amb els ulls la –Déu del cel! –va cridar la Irene–. És la mainadera dels Sweeney. seva amiga i es va preguntar quins secrets devia tenir. Després de dinar tenien previst «...eren tota la seva benaurança», va prosseguir la veu anglesa. anar de compres, però la Irene es va excusar i se’n va anar a casa. Va dir a la minyona –Apaga-ho –va dir la Irene–. Potser ells també ens senten a nosaltres. –En que no la molestés ningú; i llavors va anar al saló, va tancar les portes i va encendre Jim va apagar la ràdio–. Era la senyoreta Armstrong, la mainadera dels Sweeney – la ràdio. En el transcurs de la tarda, va sentir la conversa entretallada d’una dona que va dir la Irene–. Deu estar llegint-li contes a la nena. Viuen al 17-B. Algun cop he havia rebut la visita de la seva tia, la conclusió histèrica d’un dinar, i una amfitriona parlat amb ella al parc. Conec molt bé la seva veu. Devem agafar el senyal d’altres donant instruccions a la seva minyona sobre els convidats a un còctel. «No donis el pisos. millor whisky a ningú que no tingui els cabells blancs», va dir la dona. «I mira –No pot ser –va dir en Jim. d’acabar el paté abans de servir els plats calents. ¿Em pots deixar cinc dòlars? Vull –Et dic que era la veu de la mainadera dels Sweeney –va dir la Irene, acalora- donar-li una propina al mosso d’ascensor». da–. La conec molt bé, aquesta veu. I tant que la conec. M’agradaria saber si ells Mentre queia la tarda, la intensitat de les converses anava augmentant. Des també ens senten a nosaltres. d’on era asseguda, la Irene podia veure el cel que s’estenia damunt de l’East River. En Jim va tornar a encendre l’aparell. Primer de lluny, i després cada cop més Hi havia centenars de núvols, com si el vent del sud hagués esmicolat l’hivern en a prop, com transportats pel vent, van arribar els accents purs de la mainadera dels trossos i els estigués bufant cap al nord, i en la seva ràdio va sentir l’arribada dels Sweeney: «“Senyoreta Picarol! Senyoreta Picarol!”», deia, «“asseguda on creix la convidats al còctel i la tornada dels nens i dels empresaris de les escoles i dels despatxos. carabassa, ¿voleu casar-vos amb aquest pocatraça?”, va dir en Joan-Bones-Penques». «Aquest matí he trobat un diamant ben gros al terra del lavabo», va dir una dona.

BZN_58 ///Conte

«Deu haver caigut del braçalet que duia la senyora Dunston ahir a la nit». «El fills, dos fills preciosos. Les nostres vides no són sòrdides, ¿oi, rei? ¿Oi que no? –Va podem vendre», va dir un home. «Porta’l al joier de Madison Avenue i ven-l’hi. La passar els braços pel clatell d’en Jim i li va abaixar la cara cap a ella–. Nosaltres som senyora Dunston no se n’adonarà, i a nosaltres ens aniran de primera els calés...». feliços, ¿oi, rei? Som feliços, ¿oi que sí? «Una taronja i una llimona, diuen les campanes de Santa Madrona», cantava la –És clar que som feliços –va dir ell, amb veu cansada. El seu enuig començava mainadera dels Sweeney. «Mig penic i rampoines, diu la vella de l’almoina. ¿Quan a esvair-se–. És clar que som feliços. Demà mateix trucaré perquè arreglin o em pagareu? Diuen les campanes de Sant Mateu...». «No és un barret», va cridar s’enduguin aquest coi de ràdio. –Va acaronar els suaus cabells d’ella–. Pobreta meva una dona, mentre al fons retronava el xivarri d’un còctel. «No és un barret, és una –va dir. aventura. Això va dir en Walter Florell. Va dir: “No és un barret, és una aventura”», –Tu m’estimes, ¿oi? –va preguntar-li ella–. Nosaltres no som hipercrítics, ni i llavors, amb veu més baixa, la mateixa dona va afegir: «Parla amb algú, reina, per ens preocupem massa pels diners, ni som deshonestos, ¿oi que no? l’amor de Déu, parla amb algú. Si et veu aquí fent l’estaquirot sense parlar amb –No, reina –va dir ell. ningú ens esborrarà de la seva llista de convidats, i jo hi xalo, en aquestes festes». Aquella nit els Westcott tenien un sopar fora, i quan en Jim va arribar a casa, L’endemà al matí va venir un home a arreglar la ràdio. La Irene la va encendre la Irene s’estava vestint. Semblava trista i absent, i ell li va portar una copa. Havien amb cautela i es va alegrar de sentir un anunci de vi de Califòrnia i una gravació de quedat per dinar amb uns amics del barri, i hi van anar a peu. El cel era clar i ple de la Novena Simfonia de Beethoven, incloent-hi l’Oda a l’alegria de Schiller. Va deixar llum. Era un d’aquells vespres de primavera que desvetllen el record i el desig, i la ràdio encesa durant tot el dia, i de l’altaveu no va sortir res estrany. l’aire que els acariciava les mans i la cara era molt suau. A la cantonada, una banda Quan en Jim va arribar a casa, sonava una suite espanyola. de l’Exèrcit de Salvació tocava Jesus Is Sweeter. La Irene va agafar pel braç el seu –¿Va tot bé? –va preguntar. A ella li va semblar que estava pàl·lid. Es van marit i el va retenir una estona, per sentir la música. prendre unes copes i van passar a sopar amb l’«Anvil Chorus» d’Il Trovatore. Després –Quina gent més maca, ¿oi? –va dir ella–. Tenen unes cares molt maques. De van escoltar La Mer, de Debussy. fet, són molt més macos que molta gent que coneixem. –Avui he pagat la factura de la ràdio –va dir en Jim–. Ha costat quatre-cents Va agafar un bitllet del seu portamonedes, es va atansar a la banda i el va dòlars. Espero que en treguis profit. llançar dins la pandereta. Quan va tornar al costat del seu marit, tenia als ulls una –Oh, i tant que sí –va dir la Irene. mirada de malenconia radiant que ell no reconeixia. I el seu comportament durant –Quatre-cents dòlars és molt més del que puc pagar –va prosseguir ell–. Volia el sopar d’aquella nit també li va semblar estrany al seu marit. Interrompia comprar-te una cosa que t’agradés. És l’últim luxe que ens podrem permetre enguany. bruscament l’amfitriona i fitava els convidats asseguts a l’altra banda de la taula He vist que encara no has pagat les factures de la roba que et vas comprar. L’altre dia amb una intensitat per la qual ella mateixa hauria castigat els seus fills. les vaig veure damunt del teu tocador. –La va mirar fixament.– ¿Per què em vas dir Encara feia bo quan van tornar a casa a peu, i la Irene va alçar la vista cap a les que les pagaries? ¿Per què em vas dir una mentida? estrelles primaverals. –No volia amoïnar-te, Jim –va dir ella, i va beure un glop d’aigua–. Amb –Fins on deu arribar la llum d’aquell fanalet –va exclamar–. Així brilla una l’assignació d’aquest mes les podré pagar. El mes passat vam comprar les fundes, i bona acció en un món dolent. vam fer la festa. Aquella nit, va esperar que en Jim s’hagués adormit per anar al saló a encendre –Hauràs d’aprendre a gastar els diners que et dono amb una mica més de seny, la ràdio. Irene –va dir ell–. Has d’entendre que enguany no tindrem tants diners com l’any passat. Avui he tingut una conversa molt seriosa amb en Mitchell. No estem venent L’endemà al vespre, en Jim va arribar a casa cap a les sis. L’Emma, la minyona, res. Ara ens estem dedicant a promocionar productes nous, i ja saps que això demana li va obrir la porta, i quan ja s’havia tret el barret i s’estava traient l’abric, la Irene va temps. Jo ja no sóc jove. Tinc trenta-set anys. L’any que ve ja tindré els cabells arribar corrent al rebedor. La cara li brillava, amarada de llàgrimes, i tenia els cabells blancs. No m’ha anat tan bé com esperava. I no crec que la situació millori. esbullats. –Sí, amor meu –va dir ella. –Jim, puja al 16-C! –va cridar–. No et treguis l’abric. Puja al 16-C. El senyor –Hem de començar a retallar despeses –va dir en Jim–. Hem de pensar en els Osborn està pegant a la seva dona. Han començat a barallar-se cap a les quatre, i nens. Si vols que et digui la veritat, em preocupen molt els diners. No sé quin futur ara ell li està pegant. Puja-hi i atura’l. ens espera. Ningú no ho sap. Si em passés res a mi, tenim l’assegurança, però avui Per la ràdio, al saló, en Jim va sentir crits, obscenitats i cops sords. dia amb això no aniríem gaire lluny. He treballat moltíssim per donar-vos a tu i als –Ja saps que no les has d’escoltar, aquestes coses –va dir ell. Va entrar al saló a nens una bona vida –va dir amb amargor–. No m’agrada veure totes les meves energies, passos enèrgics i va apagar l’interruptor–. És una indecència –va dir–. És com tota la meva joventut, malbaratades en abrics de pell, ràdios, fundes i... mirar dins de les finestres. Ja saps que no les has d’escoltar, aquestes coses. Pots –Jim, sisplau –va dir ella–. Que ens sentiran. apagar la ràdio. –¿Qui vols que ens senti? L’Emma no ens pot sentir. –Oh, és terrible, és espantós. –La Irene sanglotava–. M’he passat tot el dia –La ràdio. escoltant el mateix, és molt depriment. –Ah, n’estic fart! –va cridar–. Estic fins al capdamunt d’aquesta mania teva. –Doncs si és tan depriment, ¿per què ho escoltes? He comprat aquest coi de La ràdio no ens pot sentir. Ningú no ens sent. ¿I què, si ens sent algú? ¿A qui li ràdio per tu –va dir ell–. M’ha costat molts diners. Em pensava que t’alegraria. importa? Volia que estiguessis contenta. La Irene es va aixecar de la taula i va anar al saló. En Jim es va acostar a la porta –No, no, no, no vull que ens barallem –va fer ella, queixosa, i va recolzar el cap i li va cridar des del marc: al muscle del seu marit–. Tots els altres s’han passat el dia barallant-se. Avui tothom –¿Com és que ets tan cristiana, de cop i volta? ¿Ara t’has convertit en una s’ha barallat. Tothom està preocupat pels diners. La mare de la senyora Hutchinson germaneta de la caritat? Vas robar les joies de la teva mare abans que autentiquessin s’està morint de càncer a Florida i ells no tenen prou diners per enviar-la a la el seu testament. A la teva germana no li vas donar ni un cèntim dels diners que li Clínica Mayo. Si més no, això és el que diu el senyor Hutchinson. I una dona pertocaven, ni tan sols quan els necessitava. Vas amargar-li la vida a la Grace Howland, d’aquest edifici té una aventura amb l’encarregat de manteniment, aquell home tan ¿i on eren la teva pietat i la teva virtut quan vas anar a avortar? Mai no oblidaré la horrible. És repugnant. I la senyora Melville té problemes de cor, i el senyor teva sang freda. Et vas preparar la bossa i vas anar a matar la criatura com si te Hendricks es quedarà sense feina a l’abril i la senyora Hendricks s’ho ha agafat n’anessis a Nassau. Si haguessis tingut cap motiu, si haguessis tingut cap bon motiu... fatal, i aquella noia que posa el Missouri Waltz és una meuca, una vulgar meuca, i el La Irene es va quedar dreta un moment davant de la caixa horrible, avergonyida mosso d’ascensor té tuberculosi, i el senyor Osborn ha pegat a la senyora Osborn. – i fastiguejada, però va mantenir la mà a l’interruptor un moment abans d’apagar la Plorava i tremolava de dolor, i amb el tou de la mà contenia el torrent de llàgrimes música i les veus, esperant que l’aparell li digués alguna cosa agradable, o que es que baixaven pel seu rostre. tornés a sentir la mainadera dels Sweeney. En Jim va continuar cridant-li des de la –¿I per què ho escoltes? –va preguntar en Jim altre cop–. ¿Per què ho escoltes, porta. La veu de la ràdio era dolça i neutra. «Aquest matí, a Tòquio», deia l’altaveu, tot això, si et deprimeix tant? «una catàstrofe ferroviària ha provocat la mort de vint-i-nou persones. A prop de –Oh, no, no, no –va cridar ella–. La vida és terrible, sòrdida i espantosa. Però Buffalo, un incendi que s’havia declarat en un hospital catòlic per a nens cecs ha nosaltres no hem sigut mai així, ¿oi, rei? ¿Oi que no? Vull dir que nosaltres sempre estat extingit aquest matí per les monges de la institució. La temperatura és de vuit hem sigut bons i decents, i sempre ens hem estimat l’un a l’altre, ¿oi? I tenim dos graus. La humitat és del vuitanta-nou per cent».

BZN_59 Crítiques Primera luz

Una obra mestra

Jordi Llavina

E n l’extensíssima obra discogràfica de Keith física en una universitat de Michigan. Hugh és guapo Jarrett, hi ha sobretot dos moments que a mi em fan –i ho sap–, una mica totxo –i ho sap–, i tendeix a saltar les llàgrimes (i no parlo en sentit figurat). Un, al protegir sa germana, perquè de ben petit els seus pares directe de Paris Concert, en què, ben avançada la llarga li van fer prometre que sempre la defensaria. La mare: peça introductòria, hi ha mig minut de glòria que em “Quiero que me prometas que cuidarás de ella, que la recorda la primera llum d’un naixement (vés a saber per vigilarás, que nunca dejarás de hacerlo”. Es tracta d’unes què). L’altre es troba en un dels millors discos del geni paraules fundacionals, greus, lapidàries. I per això de Pennsilvània, The Melody at Night With You. La Baxter les col·loca al final. I per això Baxter munta la cançó –recreació d’una balada tradicional de mari- seva novel·la al revés, diguem-ne: l’acció comença ners– sempre m’ha fet pensar, i tampoc no sé per què, quan els dos germans tenen poc més de quaranta anys, en les revelacions de la primera joventut –allò que, amb tots dos casats per bé que amb no gaire convicció, dues una paraula d’aquelles que “determinen”, se’n diu nenes Hugh, un nen Dorsey... I, a mesura que anem l’adolescència: el dolor ja és a l’arrel, a l’ètim. girant fulls, tornem enrere, a la recerca de la primera Doncs bé, llegint aquest llibre de Baxter, la seva llum: maduresa, joventut, infantesa, naixement. D’ai- primera novel·la, tenia la impressió que l’escriptor de xò te’n vas adonant a poc a poc. Perquè, esclar, no eres Minneapolis havia aconseguit reunir en una mateixa conscient de la citació inicial, tan simptomàtica, de història l’emoció d’aquelles dues peces musicals de Kierkegaard: “La vida sólo puede entenderse volviendo Jarrett. I no únicament això: Primera luz organitza molt atrás, pero es preciso vivirla mirando adelante”. Baxter bé, narrativament parlant, el fenomen de les epifanies pretén –i ho aconsegueix– entendre la vida dels seus de la vida, per dir-ho amb un terme joycià del qual –i personatges; vol reviure-la, no pas viure-la. També hi jo en sóc l’últim exemple amb el que acabo d’escriure– podria haver col·locat unes paraules dels Quatre quar- es fa un abús ridícul en un noranta per cent de les tets d’Eliot –“en el meu principi hi ha el meu final”–, crítiques literàries actuals. Epifania vol dir l’instant de però tot plegat hauria semblat més previsible, i Baxter llum, de lucidesa o potser més aviat de clarividència, no té res de previsible ni de tòpic. que ens revela –o ens mig revela– algun fenomen He dit alguna cosa de Hugh –venedor de cotxes i, transcendental. Baxter sap explicar-nos molt bé l’exis- en la seva adolescència, jugador d’hoquei sobre gel–. tència dels seus personatges, és un mestre indiscutible Dorsey és intel·ligent –i ho sap–, està molt més ben a retratar l’aparent tranquil·litat de la vida domèstica dotada de matèria grisa però també de llestesa innata americana; excel·leix en la retòrica d’anar introduint que no pas el seu germà –i ho sap–. És múrria, fa ballar Charles Baxter elements de tensió en els seus relats, i, en aquest mateix Hugh per un peu. Hi ha moments esplèndids, genials llibre, de repetir alguns episodis rellevants, per tal que epifanies, com quan es perd amb Hugh a la sala dels Charles Baxter va néixer a Minneapolis, es va en siguem molt conscients i no ens n’oblidem en cap miralls d’un parc d’atraccions tancat o com quan, en llicenciar en Anglès a la Universitat estatal de moment; elements que, a poc a poc, aniran mostrant la una sortida al camp, s’està preparant una senyora Nova York, a Buffalo, i va ensenyar durant seva força més o menys devastadora. tempesta i ella veu com un llamp encerta de ple un uns anys a la Universitat estatal Wayne de A Saul & Patsy –ambientat al poble de Five Oaks, cavall. Tota la novel·la gira a l’entorn del sentiment Detroit. Actualment ensenya a la Universitat a l’estat de Michigan, com Primera luz–, era un adoles- molt acusat de protecció d’ell cap a ella. I, en tota la de Minnesota. Ha escrit quatre novel·les, cent problemàtic, exalumne de Saul, que cada dia es novel·la, ella “marca” el seu germà amb més o menys quatre col·leccions d’històries, tres col·leccions plantava al jardí de la casa de la parella protagonista, gràcia. De vegades és cruel. De vegades, molt tendra. de poemes i una col·lecció d’asssajos. com una funesta amenaça. A partir d’aquí, de l’aparició Però mai no deixa de dominar la situació. Com d’aquest àngel caigut i una mica sinistre (res a veure Baxter: de vegades és cruel; molt sovint, molt tendre. amb l’àngel seductor i ambigu de Teorema de Pasolini), Però mai no deixa de dominar la situació. el matrimoni de Saul i Patsy començava a patir algunes El fet és que Dorsey s’acaba ajuntant amb un actor Autor_Charles Baxter batzegades. Deixeu-me fer una última relació, en aquest força excèntric perquè ha quedat embarassada d’un Traducció_Jordi Fibla cas transatlàntica: un fenomen molt similar –l’element vell professor –un professor també força excèntric–, extern que provoca una crisi que influirà negativament i ha donat a llum un nen mut (les antilogies, en Editorial_RBA en l’ànim dels protagonistes– es dóna, també, en la Baxter, sempre estan a l’ordre del dia). La novel·la darrera novel·la d’Ian McEwan, l’excel·lent Dissabte constitueix un prodigi d’aprofundiment en l’experi- Pàgines_304 (Empúries-Anagrama). Curiosament, el xoriço que fa ència dels dos protagonistes. A la vida, hi ha mo- trontollar la placidesa moral i vital del cirurgià Henry ments, hi ha paraules, que ens marquen per sempre. Perowne es diu –mera coincidència– Baxter. Baxter ha recollit aquests moments, aquestes parau- A Primera luz hi ha, per damunt de tot, la història les, i n’ha fet una potent elegia. Sense cap mena de –complexa, veladament ambigua– de dos germans: dubte, serà un dels llibres més importants publicats Hugh, venedor de cotxes, i Dorsey, professora d’astro- aquest any. ///Llibres

BZN_60 Sueño profundo Crítiques

La soledat era això

Jordi Llavina

F a molts anys, el 1991 –no havíem ni demostrat la nostra solvència olímpica; encara érem una mitja província de l’Àfrica septentrional, com aquell qui diu–, l’editorial Tusquets va publicar un llibre de la senyora Yoshimoto –que, de nom de fonts, es deia d’una altra manera que no li agradava, i per això es va posar Banana: ves quins acudits–. Aquell llibre es titulava Kitchen. Era una novel·la curta, amb una protagonista que s’enfron- tava als seus fantasmes. Em va cridar l’atenció el sentiment de soledat, no assumit del tot però tampoc deixat d’assumir, que tenia la noia. Ara que llegeixo, tants anys després, aquests contes de la mateixa autora, m’adono que la vivència de la soledat –en soledat rigorosa o en rigorosa companyia: “¿Por qué me siento tan sola cuando estoy con él?”– representa una de les obsessions temàtiques –i, doncs, morals– de la japonesa. Els personatges de la senyora Banana estan o se senten sempre sols, en una intempèrie dramàtica que, en els relats que presento, té el color de la nit. Comentava aquí al costat el llibre –magistral– de Charles Baxter. A Primera luz, la mare del protagonista i ell mateix són una mica visionaris. Poden realitzar el que ells en diuen “especulació humana”. Veuen algú per primera vegada, i ja l’han clissat: si és tendre o no, si ve d’un passat traumàtic o de color de rosa, si estima aquell o aquell altre... En un dels tres contes de Sueño profundo una noia que no arriba a ser visionària sent, això no obstant, la veu d’una morta. O, més que la veu, una mena d’interpel·lació o de crida. La morta en qüestió era una altra amant del seu propi amant (que en compartia alguna altra més, i fins i tot sovint es trobaven fent cua al mateix pis); per tant, una competidora directa en la promoció amorosa d’un sol home. Quan vivia, s’estiraven els cabells. Un cop morta, però, la protagonista s’adona que, poc o molt, se la va estimar. I llavors té necessitat de dir-l’hi. I llavors va a veure un bruixot, perquè la posi en contacte amb la regió dels morts i, en concret, amb una determinada ciutadana d’aquesta regió: la seva excompetidora. No us penseu que aquí hi ha realisme màgic. Hi ha, sí, aquest toc concret Banana Yoshimoto de fantasia, però no cap altre. Hi ha, això sí, molt de realisme íntim, de lirisme que no embafa. La naturalesa, el temps cronològic i el meteorològic –la neu, Mahoko (el seu nom real) Yoshimoto va néixer a Tòquio el 1964. Filla els arbres i les flors, la nit– sempre ens diuen més del que ens semblen dir amb del cèlebre crític i assagista Ryumei Yoshimoto, creix en l’amor de les la seva muda presència. Yoshimoto peca, si de cas, per defecte: la seva tradicions del Japó, al qual rendeix homenatge constantment a la seva escriptura, força hipnòtica, és més elíptica que no pas amplificativa. Són relats obra. Amb vint anys es llicencia en literatura presentant com a tesi el propers a la poesia. A la bona poesia. La nit és la nit de fora, però sobretot la relat Moonlight Shadow, guardonat com a millor obra en un concurs nit de dins. de joves escriptors principiants. La seva primera novel·la, Kitchen, es El millor conte és el central. L’hauríeu de llegir després de la novel·la de publica el 1987, i aconsegueix una fama internacional (es tradueix a Baxter. La casualitat vol que també la Yoshimoto s’apliqui amb rigor a més de vint països). “relatar” per extens les paraules de Kierkegaard. En aquest cas, es recupera el fil de la vida d’un noi japonès, que va festejar un temps amb una noia nord- americana i que, en el moment de la narració dels fets, ja és mort. Es tracta del Autor_Banana Yoshimoto germà de la narradora. L’epifania –torna-hi– té uns efectes benèfics per a la narradora, que arribada a un punt determinat entén tot d’una aquell retaule del Traducció_Lourdes Porta passat que, fins fa ben poc, entelaven tantes penombres. Una característica de la narrativa de Banana Yoshimoto és la delicadesa. Editorial_Tusquets També és una característica de la del seu compatriota d’èxit internacional Haruki Murakami. Una curiositat: tant a la novel·la de Murakami Tokio Blues Pàgines_172 –títol fantasma per a l’original Norwegian Wood–, com en aquest Sueño profundo de Yoshimoto i en la de Baxter ja comentada, Primera luz, hi ha sengles capítols dedicats als focs d’artifici. El foc al cel es correspon, en la ment dels personatges, amb parpellejos de la consciència. Més picades d’ullet al ditxós fenomen de l’epifania.

BZN_61 Crítiques Travessant fronteres

El Goethe del segle XX

Jordi Llavina

L’ any 1980, el poeta lituà d’expressió polonesa Czeslaw Milosz va rebre el premi Nobel de literatura pel conjunt de la seva obra. Poeta, traductor, assagista, narrador... sobretot serà recordat com a poeta, la part fonamental d’una obra extensa, rica, llastada de vida. De molta vida, sí. Com, posem per cas, Elias Canetti –de qui recomano amb fervor els seus tres volums memorístics, publicats per Proa–: tots dos, Canetti i Milosz, fills de cruïlles culturals (cruïlles, per entendre’ns, de més de dos camins que s’han trobat), amb una cama a una banda de la frontera i l’altra, a l’altra banda. Milosz escriu en polonès, neix en una societat en què es parla lituà, en una zona que forma part de l’imperi rus, rep la influència de la cultura jueva i tampoc no és immune a la irradiació de la cultura bielorusa. En el discurs d’investidura que va pronunciar a l’Acadèmia sueca arran de la concessió del Nobel l’any 1980, Milosz va recordar aquesta amalgama d’elements en la formació de la seva consciència intel·lectual i moral i en el seu naixement com a poeta: “És meravellós haver nascut en un petit país on la Naturalesa se’ns mostrava a escala humana i on les diferents llengües i cultes religiosos havien coexistit durant segles”. El discurs també va aprofundir en les grans nafres que han solcat el mapa d’Europa durant el segle XX i, més o menys veladament, aportava una poètica personal: l’autor líric ha de buscar el sentit de la realitat, però la realitat complexa que busca el poeta és esmunyedissa, difícil d’aferrar. Milosz, d’altra banda, sempre ha criticat els poetes que han fet de la seva obra un pamflet polític i ideològic. L’any 1951 trenca els lligams amb el partit comunista. Arriba, exiliat, a una França dominada per Sartre i la seva obsessiva adhesió soviètica. Farà el salt als Estats Units –com Brodsky, un poeta metafísic ben diferent de Milosz–. És per tot això, per aquest element de la vida individual determinat pels grans processos ideològics de la història del segle XX, que el traductor Xavier Farré destaca el factor de la contradicció com a motor i estímul de moltes de les obres del poeta. “Milosz, d’una tirada, traspassa totes les poètiques del segle XX, i fulmina el postmodernisme”. La llarga vida de Milosz contribueix, sens dubte, a la densitat de la seva poesia i Czeslaw Milosz a la varietat de registres de la seva expressió lírica, però també narrativa. L’antologia de Farré abraça un període de més de mig segle, amb dues dates extremes molt Czeslaw Milosz va néixer el 30 de juny del 1911 a Seteiniai, Lituània. significatives: el 1945 per al començament i el 2000 per a la cua. Va ser cofundador del grup literari Zagary, i va fer el seu debut el Sembla mentida, però fins fa quatre dies no hi havia cap llibre de Milosz 1930. En aquesta dècada va publicar dos volums de poesia i va treballar disponible en la nostra llengua (de Brodsky, si no m’erro, tampoc). En aquesta vasta a la ràdio polaca. El 1951 es va instal·lar a França i va escriure diversos antologia que hem d’agrair a la constància i al treball devot de Xavier Farré, hi ha, llibres en prosa. Una dècada després es va mudar a Berkeley, Califòrnia, em sembla, tres idees que es van repetint en poemes d’èpoques diferents del lituà. on va exercir de professor de llengües i literatura eslaves. El 1980 va D’una banda, l’eficaç desconfiança en el llenguatge davant la necessitat d’expressar guanyar el premi Nobel de Literatura. Va morir l’agost del 2004. alguna cosa de consistent i perdurable (“el que dura ho funden els poetes”, va escriure Hölderlin). Com en aquell recurs retòric anomenat lítote (afirmar negant), Milosz aconsegueix, així, cotes d’expressió molt altes, que en traducció s’esvaeixen una mica. Aquesta és una idea. La segona, com no podia ser d’una altra manera, la idea de l’exili. “Diu el pare que tot això és Europa”, escriu en el poema “Des de la finestra”, en què Autor_Czeslaw Milosz el continent es compara amb l’entorn tan pròxim de la infantesa del poeta i amb Traducció_Xavier Farré alguns elements quotidians: una gibrella, les plomes perdudes d’unes oques, la casa dels gossos... Doncs bé, aquella Europa pròxima, el país del cor, es perdrà i ja no es Editorial_Proa tornarà a recuperar mai més. Milosz ho va deixar anotat en desenes de versos. I la tercera idea-força és, per descomptat, la del sofriment humà. L’home pateix Pàgines_296 –i l’home que travessa fronteres dels poemes de Milosz, aquest home endut per la riuada del segle, encara més. Però en els seus poemes sempre hi ha una constant: el desig de transcendir aquest patiment, l’angoixa, el mal del segle. “Milosz –escriu el traductor al pròleg– ha creat un nou tipus de poesia basada en la distància, en la reflexió, en la ferma creença que existeixen uns valors”. La publicació d’aquest volum constitueix un esdeveniment, i no pas petit, en la nostra vida editorial. ///Llibres

BZN_62 Gallifa Crítiques

Falta molt per a Gallifa?

Àlex Gutiérrez

S i l’agrimensor de Kafka dedicava un munt de temps (i de pàgines, i de pàgines) a intentar arribar al castell que donava nom a la més inexpugnable de les novel·les del txec, ara Miquel de Palol es complau a posar la protagonista del seu darrer llibre sobre la pista de Gallifa, un indret mític al qual ni s’arriba ni es deixa d’arribar. Pantanoses aigües dels dubtes: la bellíssima Anna es debat entre dos mascles que representen els arquetipus d’home d’avui. D’una banda, el que fa escarafalls quan ella s’ofereix ja a la primera cita a demostrar-li els seus dots

de fel·latriu. De l’altra, el qui també a la primera cita pren ell la iniciativa i li Critiques violenta tots els orificis. El metrosexual i el canalla. El manso i el cabró. La divisió ve de lluny. Miquel de Palol ha optat per un plantejament de comèdia sexual, ben accessible, d’acord amb l’autoimposició que va anunciar fa un parell d’anys: que els seus llibres fossin comprensibles (!) per fins i tot els inexperts en teoria literària. I, efectivament, la clova externa de Gallifa dóna compliment a aquest mandat, perquè segueix les aventures sentimentals d’una JASP que treballa en una editorial i que està tan i tan plena de contradiccions, que podria protagonit- zar una versió a la catalana d’Ally Mc Beal canviant les lleis per llibres. El retrat de l’ambient és un dels millors encerts del llibre, i captura a la perfecció la sofisticació a voltes buida que es dóna en no pocs còctels i presentacions. I és aquest context laboral el que permet a l’autor deixar-hi lliscar algunes de les seves consideracions sobre l’art. A més, Gallifa és el tercer volum d’un cicle que consta de nou capítols cadascun en un gènere diferent. Primer va ser la nouvelle Tots els ets i uts, la va seguir el recull de relats Contes en forma de L i ara arriba aquest conte, a l’espera del proper lliurament que serà la novel·la L’Illa dels morts. El cicle duu per títol Exercicis sobre el punt de vista i la construcció formal de la novel·la passa a tenir molt de protagonisme. Palol va estudiar arquitectura i sembla que es complagui a fer evidents els equilibris entre els maons que sostenen el seu edifici literari. Aquí, per exemple, juga amb maons petits i de poca densitat: paràgrafs curts i diàlegs a raig de poques frases. Sovint el lector pateix un efecte retardat abans de Miquel de Palol poder esbrinar qui està dient frases com “La preeminència del Sr. Riu ha disminuït, ara domina el Sr. Pont”, “La fred és una mesura de la realitat” o la ja Arquitecte de professió, Miquel de Palol va començar escrivint poesia. inextricable “T’ha ager acabar l’eforça profell s’ha emparnat, i no s’enropsen si En aquest camp destaquen Delta (1973), El porxo de les mirades (premi res”. El que compta és el joc de situar l’espectador dins de la narració. Si es parlés Carles Riba 1982), Indiferència (1986) i Nocturns (2002). La seva primera de cinema, Palol estaria exercitant el camp/contracamp com un Bergman novel·la, El jardí dels set crepuscles (1989), va obtenir cinc premis i ha qualsevol. estat traduïda a diverses llengües. Després ha publicat, entre altres obres, Cap dubte, doncs, sobre les bondats estètiques i artístiques d’aquest llibre, Les tres ties (1992), Igur Neblí (premi Ciutat de Barcelona 1995), El legis- que no pot amagar la voluntat d’anar més enllà dels embolics de faldilles de la lador (premi Josep Pla 1997), Contes per a vells adolescents (premi Víctor protagonista. Per més que s’esforci a ser accessible a tot tipus de lector, el discurs Català 1997), El Quincorn (premi Sant Jordi 1998) i El Troiacord (2001). de Palol difícilment atrapa si un no té certa atracció per l’abstracció. I justament aquí és on la carnalitat de moltes situacions acaba anant en contra del conjunt. No pas per cap prejudici moral que la descripció d’un clau hagi de ser menys Titol original_Gallifa valuosa per se que la d’un paisatge del Montseny, però sí que acaba empantane- gant el personatge principal. Quan ja és evident quin prototipus és cadascú Autor_Miquel de Palol (femella dubtívola/mascle tendre que mai deixarà la muller, què t’esperaves mesella/mascle testosterí sempre amb l’eina a punt i més sang al gland que enlloc Editorial_Columna més) la constatació del fenotip sembla no aportar res al conjunt més que la mera repetició. Pàgines_136 Esclar que, d’altra banda, aquest és un llarg conte sobre l’empantanegament, sobre la vacil·lació constant entre dos pols que atrauen amb la mateixa força. I Palol no és cap innocent: si cal explicar el dubte, millor no resoldre’l i jugar a ser Möbius. Benvinguts a Gallifa, acabeu d’abandonar Gallifa.

BZN_63 Crítiques Ansia y otros cuentos

Contes flamígers

Àlex Gutiérrez

L a temptació de relacionar vida i obra és forta: un incendi estrany, circumstàncies no esclarides i el cos inert d’Ingeborg Bachmann, una de les figures centrals de la literatura austríaca. És fàcil sucumbir a l’idea que una escriptora de prosa i vers tan torturats pogués prendre espontàniament, esclatar en flames incapaç ja la ploma d’alliberar la pressió del seu món interior. Coneguda aquí fonamentalment per la novel·la Malina i també pels seus poemes, Siruela edita ara en castellà una oportuna recopilació d’alguns dels seus relats sota el títol Ansia y

Critiques otros cuentos. La idea de l’incendi permet ser estirada: de les tretze peces escollides, sis són fragments o bé relats inacabats. El llibre té un fort regust de restes del naufragi, en el qual s’han salvat els papers justos per demostrar la seva gran habilitat en el terreny de la narració curta i, alhora, deixar una fam lectora per consumir més de les 128 pàgines d’aquest volum. Ara bé, seria enganyar-se considerar aquest llibre una obra menor per la seva escassa extensió. Els relats de Bachmann són densos, limítrofs amb la prosa poètica, i les tretze seleccions incloses capturen un món inabastable. I el concepte d’inabastabilitat és essencial, ja que la mort hi té una presència gairebé constant, que es fa ominosa a relats com “La caravana y la resurrección”. En aquest conte, es dibuixa l’espai físic de la mort: un infinit desert en què –plens de consciència però buits de sentiment– els difunts van avançant de la forma més resignada possible cap al no-res absolutament absolut. En alguns passatges, directament el surrealisme segresta els personatges, però es tracta del vessant més negre del surrealisme, amb gens d’humor ni de sentit lúdic, només foscor i tons marrons i grisos. Però la gravetat de les situacions (i les referències a filòsofs com Wittgenstein o Heidegger) no la fan caure en l’artificiositat abstracta. Bachmann usa personat- ges corrents: un soldador, un balser, un avi… i els col·loca en situacions on els somnis –altra vegada la inabastabilitat– es cruspeixen de viu en viu la, diguem-ne, realitat. Poc naturalisme, doncs, no en va Ingeborg Bachmann és considerada una expressionista empedreïda i els fons dels seus contes no tenen res a envejar, per Ingeborg Bachmann exemple, als decorats tortuosos del film del 1919 El gabinet del doctor Caligari. Sense abandonar els recursos estrictament literaris, els relats de Bachmann acaben Ingeborg Bachmann va néixer a Klagenfurt (Àustria) el 1926. Figu- tenint una força extrema visual: des d’una esfinx que no és sinó una ombra ra fonamental de la literatura en llengua germana, va ser poeta, inabastable a un camp de cadàvers decapitats per un sobirà que està determinat a narradora i assagista. La seva obra va ser guardonada en nombroses fixar què nia a l’interior dels seus súbdits. ocasions, i entre altres premis va rebre el prestigiós Georg Büchner. Perquè, tot i la procedència humil de la majoria de personatges, l’autora no Va residir a Munic, Zuric i Roma, on va morir en un incendi acci- estalvia plantofades a l’ordre establert. I les seves preocupacions feministes es fan dental el 1973. evidents en uns quants relats, especialment a “En el cielo y en la tierra”, en què es narra la brutalitat d’una relació matrimonial, violència física inclosa, i també d’altres humiliacions. Llegint-la, no costa gaire d’entendre que la premi Nobel i compatriota Elfriede Jelinek hagi lloat el seu poderós món literari, amb una pota arrelada en el fantàstic, però l’altra en la crua i pudenta realitat. Cal consignar també les seves referències a l’annexió forçada d’Àustria a Alemanya per part dels Títol original_Ansia y otros cuentos nazis. Bachmann va viure fonamentalment a Roma i a Zuric els darrers anys de Autor_Ingeborg Bachmann la seva vida, però l’amor pel seu país de naixement traspua en unes quantes de les seleccions incloses aquí, i també les referències al domini nazi sobre la bella Traducció_Ana María de la Fuente Àustria. Malgrat aquestes consideracions sobre l’entorn social, històric i polític del Editorial_Siruela moment, la principal força d’Ansia y otros cuentos és la gran capacitat evocadora de la seva prosa i la capacitat de generar imatges pertorbadores en contextos Pàgines_128 d’aparent normalitat quotidiana. Es nota aquí el seu vessant poètic, perquè són les imatges –forçudes– i no els arguments els responsables de convertir els tretze relats d’aquest volum en quelcom vertiginós i abismal. I les alçades sempre atrauen… ///Llibres

BZN_64 Malcolm Lowry, Sara Teasdale, Sergei Esenin, Mariano José de Larra, El Baró de Teive, Charlotte Perkins, Alejandra Pizarnick, Vachel Lindsay, José María Arguedas, Jerzy Kosinski, Thomas Chatterton, Horacio Quiroga, LeopoldoEscriureetfafeliç? Lugones, Dylan Thomas, Cesare Pavese, Safo, Anne Sexton, Sylvia Plath, Alfonsina Storni, Gabriel Ferrater, Andreu Cloquell, Alfons Costafreda, David Colomer, Leandre Colomer, Bohumil Hrabal, Walter Benjamin, Raimon Casellas, Guillermo Rosales, John Kennedy Toole, Richard Brautigan, Klaus Mann, Vladimir Maiakosvski, Michel Bydlowski, Raymond Cousse, Guy Debord, Henri de Montherlant, Jacques Vaché, Carlo Michelstaedter, Primo Levi, Stig Dagerman, Romain Gary, Franz Innerhofer, Bernard Lamarche-Vadel,Concurs Yasunari literari Kawabata, Benzina. F. J. Ossang, Sándor Márai, Dylan Thomas, Anaxàgores,Un conte Demòcrit, cada Diògenes, mes. Demonacte, Cleantes, e Empèdocles, Sèneca,3.000 Rodrigo per Lira, al Pierremillor Drieu de lal’any. Rochelle, Reynaldo Are- nas, Hart Crane, JeanMàxim Antoine 30.000 Condorcet, caràcters. Emilio Salgari, Ryunosuke Akutagawa, George Trakl, Felipe Trigo, Jan Potocki,Jacques Rigaut, Camilo Castelo Branco, Marina Ivànovna Tsvetàieva, Serguei Essenine, Mário de Sá Carneiro, [email protected] Von Kleist, Paul Ree, Unica Zürn, Jean-Pierre Duprey, Iris Chang, Manuel Laranjeira, Gérard de Nerval, Antero de Quental, José Asunción Silva, Wolf von Kalckreuth, Periclís Yanópulos, Paiu Yávorov, Arthur Cravan, Francisco López Merino, Gherasim Luca, Weldon Kees, Elva de Lóizaga, Lew Welch, Lenau, Thierry Metz, Pedro Casariego, Karoline Bases concurs literari Benzina Günderode, Thomas Lovell Beddoes, José Antonio Ramos Sucre, Florbela 1. El concurs literari de Benzina disposa d’una única categoria de Relats. 8. Els originals publicats rebran 150 euros .Dels 12 publicats, 2. Els treballs s’han de trametre per correu electrònic a l’adreça s’escollirà un guanyador que rebrà el Premi Benzina, dotat amb Espanca,[email protected], Attila en formatJózsef, Word. En el missatgeTor s’hauràJonsson, de fer constar Antonia 3.000Pozzi, euros addicionals. René Aquest guanyadorCrevel, estarà designatCarlos per el nom de l’autor i les seves dades de contacte. un jurat, que es nomenarà properament. Obregón,3. El tema és lliure. Jon Mirande, Jaime Torres Bodet,9. ElsVerónica participants accepten Forrest que Benzina publiqui Thomson, en forma de 4. L’extensió del treball, exclòs el títol, no podrà superar els 30.000 caràcters amb llibre els dotze relats de la primera edició d’aquest Premi. Ernestespais. Hemingway, Paul Celan, Jack London,10. Stefan La selecció dels Zweig,originals que es publicaràVirginia mensualment Woolf, correrà 5. Els relats han de ser originals, redactats en català, i no poden haver estat publicats a càrrec d’un equip de la pròpia revista. Ángelanteriorment, Ganivet, ni tampoc haver guanyatVíctor cap altre Mira,concurs literari. Guy de Maupassant,11. Benzina no mantindràAmbrose correspondència Bierce, sobre els originals Yukio 6. Es poden presentar tants treballs com es desitgi. rebuts. Mishima,7. Benzina publicarà Malcom, un relat cada mes, finsHéctor que n’hagi publicat Murena, dotze. Benzina esJens Bjøneboe,12. Serà potestat Luisde Benzina Hernández, resoldre qualsevol punt no previst Justo per reserva el dret de no publicar un mes cap relat per problemes d’espai o perquè aquestes bases. considera que la qualitat dels originals rebuts no és l’adequada. 13. La participació al concurs implica l’acceptació d’aquestes bases. Alejo, Alexis Traianós, Fabrice Graveraux, Beppe Salvia, Tros de Quòniam…BZN_65 ///Opinió/Plouifasol

L’immens Francesc Pujols EnricVila

A ra que es van reeditant els seus llibres, Pujols era tan agut que va poder dir sempre el que pensava sense pagar- faré una predicció. El dia que s’estudiï bé ne un preu desorbitat. Vitalment va assolir el cim de la tradició estoica: ja no

Francesc Pujols (1882-1962) es veurà que [ [ és suficient que la vida estigui ben representada, com deia Sèneca, ni que es tenia una visió del món tan penetrant i subver- representi amb alegria, com matisava Wilde, a més, cal que no acabi com el siva, un sentit de la justícia tan exagerat, que El dia que s’estudiï bé rosari de l’aurora. Aquest domini de l’escena situa Pujols com una fita dins no podia fer altra cosa que anar de bromista de la història del dandisme, tan plena de vides tràgiques. O, si més no, explica per la vida. Si s’hagués pres seriosament, si Francesc Pujols es què tenia aquest “terrorista de l’esperit” –segons Pla–, perquè un home tan hagués predicat les seves idees sense la disfres- mesurat com Pompeu Fabra l’anomenés “el xofer de Déu”, un ésser tan sa de l’humor, ni hauria arribat a vell ni jo ara veurà que tenia una esquerp com Carles Riba el trobés “una persona deliciosa”, i un megalòman li podria dedicar aquest article; vull dir que no com Dalí s’hi volgués comparar: “Pujols és l’arquetipus de català, avui només Pujols no hauria tingut temps de dei- visió del món tan encarnat per mi”. xar escrit el seu pensament, sinó que ni tan sols Pujols va trobar en la condició de català la inspiració de la seva filosofia. ens n’hauria arribat la llegenda. penetrant i subversiva, És el millor propagandista que ha tingut el país, l’home que millor ha explicat És veritat que hi ha el cas de Sòcrates: qui som i quin paper podríem tenir a Espanya i al món; és el nostre Herder. Pujols en podria haver pres exemple. Podria No sols perquè t’apuja l’autoestima llegir-lo, sinó per les ulleres que et posa. haver intentat atraure’s la posteritat a la brava, un sentit de la justícia Una cultura són unes ulleres que situen sobre la realitat uns punts cardinals per cantant la canya als contemporanis fins a gua- orientar-t’hi i treballar-la. I això ofereix Pujols: un punt de vista genuí, la nyar-se un final de tragèdia grega. La follia tan exagerat, que no cosmovisió pròpia de la terra que la política ha ocultat. La seva obra demostra satírica dels primers escrits, la freqüència amb que, quan vol, el català sap pensar i que, sempre que s’hi ha posat, ho ha fet què de jove anava a desfogar-se als prostíbuls, podia fer altra cosa d’una manera determinada i concreta. Per això des de Pla fins a Quimi Portet em fan pensar que això li devia passar pel cap. els millors creadors del país l’han admirat: és d’agrair descobrir que tens una Però si en va tenir la temptació va fer molt bé que anar de bromista tradició, que és possible entendre una mica les pròpies reaccions i les dels que d’evitar-la. Encara que Pujols defensés que els t’envolten. catalans venim del grec antic –cosa que des- per la vida Quaranta-quatre anys després de mort, encara queda gent que el va

prés subscriuria un altre gran filòsof del país, [ [ conèixer. Diuen que qui no hi ha parlat personalment no es pot fer una idea Josep Ferrater i Mora–, bé havia de saber que de la seva mesura humana. Jo només puc dir que qui no hagi vist un Heribert Catalunya no és la Grècia clàssica: ningú no Barrera o un Macià Alavedra recordant-lo amb els ulls brillants d’emoció, hauria valorat el seu sacrifici. I ell no hauria encara se la farà menys, aquesta idea. Ara: pitjor seria conformar-se amb trobat l’espina dorsal de la seva filosofia, aquesta aquest article. De tota la seva obra, hi ha tres llibres reeditats que estan molt que s’expressa en el seu millor aforisme: “La bé per començar a descobrir-lo: El nuevo Pascual o la Prostitución, La solució veritat no necessita màrtirs”. Cambó i La tardor barcelonina. La vida i l’obra de Pujols són la demostració d’aquest principi. Tot i morir al llit, tot i que mai va perdre el son per escriure, ens ha deixat un gran llegat: n’hi ha prou d’anar als grans cronis- tes del país, per veure-ho. Josep Pla i Josep Maria de Sagarra en parlen molt. Ho fan amb un sentiment que no té res a envejar a l’entusi- asme amb què Plató reivindicava Sòcrates. En els seus escrits, Sagarra diu que Pujols va fer sonar dins seu “la trompeta de plata de la veritat” Il·lustració: Òscar Sarramia i el qualifica de “celler espiritual de Catalunya”. I Pla, tan atent als adjectius, assegura que era un “home únic, excepcional, fabulós”: el català del seu temps que més clar hi veia. Tots dos remar- quen la “immensa” influència que va exercir sobre la seva generació, i en recorden l’aire d’home que no s’acaba mai, que concentra tota la complexitat humana i la realitat més diversa de l’època i del país on viu.

BZN_66 Aparador

CeesNooteboom RenédeChateaubriandDinoBuzzati DavidFosterWallace Perdutalparadís Memoriasdeultratumba EldesertdelsTàrtars Extinción Bromera/Siruela Acantilado Empúries Mondadori Cees Nooteboom (l’Haia, 1933) és considerat L’editorial Acantilado presenta una nova col·- El desert dels Tàrtars és una de les novel·les Extinción, l’esperat retorn de David Foster un dels autors vius més importants d’Europa. lecció de butxaca, a un preu assequible per a més importants del segle XX. Publicada durant Wallace a la ficció, dóna forma, a través dels Poeta, novel·lista, periodista, narrador de viat- tothom (entre 5 i 10 euros). Tot i que no deixa l’eufòria bel·licista de la Itàlia de Mussolini, vuit relats que componen aquest volum, a un ges, traductor de teatre i de poesia, ha rebut de ser curiós que sigui precisament Memorias aquesta faula antimilitarista narra la història univers surrealista en què conviuen la realitat els premis literaris europeus més prestigiosos, de ultratumba, que té 2.758 pàgines en de Giovanni Drogo, un oficial destinat a una més prosaica amb delirants espirals de la i el seu nom sona amb insistència durant els quatre volums, el llibre que iniciï aquesta fortalesa mig abandonada sobre la qual penja consciència humana. Extinción, el relat que últims anys com a ferm candidat al Premi colecció... El preu (39 euros) en aquest cas l’amenaça imprecisa però intensa d’un atac titula el llibre, ens presenta un matrimoni que Nobel de Literatura. Aquí ens presenta la suposo que també és una excepció lògica a imminent. En una atmosfera inhòspita, Drogo visita una clínica del son per tractar els roncs història d’amor entre dos personatges expul- causa del desorbitant nombre de planes... esperarà, durant trenta anys, que s’acompleixi del marit, en un dolorós retrat del desamor. A sats del seu paradís personal en llocs i en François René de Chateaubriand va ser un aquesta amenaça. La profunditat de les refle- El alma no es una forja, les fantasies que un temps diferents. L’Alma, una jove brasilera, aristòcrata melancòlic i desenganyat que va xions sobre la soledat, la llibertat, la frustació nen imagina mentre el seu professor cau en un veu com els somnis se li estripen després de presenciar la Revolució Francesa, va viatjar a i la mort, així com les magistrals descripcions deliri homicida li serveixen per parlar de patir una violació. Per la seva banda, l’Erik, un la jove República americana i va conèixer d’ambients i paisatges, han convertit aquest l’angoixosa soledat del seu pare. El canal del crític literari gros i de caràcter esquerp, s’en- l’esplendor i la falsetat de l’Imperi napoleò- llibre en un clàssic contemporani absoluta- sufrimiento explica els inimaginables prodigis sorra en el seu propi infern. Anys després del nic, així com la Restauració. Chateaubriand va ment imprescindible. Dino Buzzati (1906- anatòmics que permeten a un escultor crear primer encontre, es retroben acccidentalment ser un home polifacètic, hàbil i vehement, per 1972) és un dels grans escriptors italians del cotitzades miniatures, que reflecteixen l’ab- en un balneari austríac. És allà on l’Erik a qui aquestes memòries van néixer com a segle XX. Llicenciat en Dret, va mostrar de ben surd i la profunditat de la creativitat artística. descobreix que l’Alma ha reaparegut amb la confrontació personal amb la Història. Aques- jovenet un marcat interès per la poesia i la David Foster Wallace, nascut el 1962 a Nova mateixa aurèola angelical d’enguany per a tes Memorias de ultratumba són un document música, passions que l’acompanyarien tota la York, es va donar a conèixer amb The Broom procurar-li els massatges curatius que neces- literari atemporal, una epopeia extraordinària vida i que el van empènyer a publicar, l’any of the System (1986), que va escriure als seus sita. Ben aviat se’ls planteja una incògnita: és d’uns temps convulsos que l’autor va viure 1933, la seva primera novel·la, Barnabo delle anys d’estudiant. Actualment viu i treballa a possible l’amor entre un home i un àngel? com a testimoni i alhora protagonista. montagne, que va resultar ser tot un èxit. Illinois.

AnthonyBurgess EnricSòria LluisdeVal MercèRodoreda Shakespeare Cartesdeprop CuentosdeMedianoche Aloma Península Moll Anaya Edicions62

Hi ha hagut nombrosos biògrafs de William Cartes de prop aplega els articles publicats en Després de l’èxit de Cuentos del mediodía, La col·lecció “El balancí” d’Edicions 62 ree- Shakespeare, però ningú ha aportat tanta els últims anys per l’escriptor, poeta i profes- l’escriptor i periodista de Saragossa Luis del dita aquest clàssic de la literatura catalana, passió com el novel·lista i crític literari Anthony sor Enric Sòria al Quadern de l’edició valenci- Val ens ofereix una segona selecció de relats, que el 1937 va guanyar el premi Creixells. Burgess (1917-1993). En el seu esforç per ana del diari El País. No es tracta, com avisa encertadament titulada Cuentos de media- Aquesta versió és la redacció original que es va establir les principals dades sobre la vida i la Javier Cercas al pròleg, d’un recull d’articles noche. En aquest cas, ens descobreix la seva publicar un any després, amb un estudi i notes societat de les quals van sorgir els seus poe- en ús, sinó un seguit d’espístoles o cròniques, faceta més obscura i inquietant. Des de la de Carme Arnau. Recordem que el 1968, mes i les seves obres dramàtiques, Burgess lligades per un punt de vista que es manté narració llarga “El fantasma de la cocina”, on Mercè Rodoreda va fer una revisió a fons aconsegueix amb èxit molt més. El seu retrat constant en totes: el d’un valencià amant de trobem aparicions domèstiques, i a través de d’aquesta novel·la. d’aquell període de temps es fonamenta en un la cultura i de la vida que resideix a Barcelona més de seixanta contes breus, Del Val escriu Aloma relata un any crucial en la vida sentiment de tendresa gairebé personal cap al i que estableix, a través dels seus textos, un sobre els fantasmes quotidians, de misteris d’una noia de divuit anys, que descobreix dramaturg anglès i els seus contemporanis (en diàleg ple de vivesa, amenitat i substància que desafien la nostra percepció de la realitat, l’amor a través d’una relació conflictiva amb especial Ben Jonson), i en un profund sentit entre Catalunya i el País Valencià. de situacions sorprenents que es burlen de la un home que li dobla l’edat. La jove viu de la història literària i del teatre. La fruïció de Un diàleg amarat d’ironia, tendresa i una lògica...Tot això sense renunciar a la seva aquesta relació amb una barreja ambigua Burgess amb la llengua, una característica certa malenconia al llarg del qual l’autor habitual complicitat amb el lector, gràcies a d’atracció i repulsió, sobre el rerefons convuls molt peculiar d’aquest autor, apareix en aquest s’ocupa dels temes més heterogenis, que li un estil fluid i amè, i a una ironia amable i una de la Barcelona republicana, en la qual aprèn llibre des del principi fins al final. La manera serveixen a la vegada de pretext per il·luminar notable agudesa en la contemplació de l’ésser a fer-se lliure. L’autora ja havia publicat qua- de recrear la personalitat de Shakespeare diferents aspectes tant de la unitat de fona- humà. Perquè en aquest autor el terror sempre tre novel·les abans d’escriure Aloma. L’any posa de manifest que l’ha modelada a partir ments com de la diversitat de matisos que deixa un espai a l’humor, i amb la mateixa 1957 va obtenir el premi Víctor Català amb del seu afecte pel personatge. Fins i tot els diferencien i alhora agermanen els dos països facilitat ens provoca un calfred o ens arrenca Vint-i-dos contes, i cinc anys més tard va lectors que creguin saber-ho tot sobre aquest que Sòria estima i escruta. I tot, expressat en un somriure. Aquests contes beuen de la publicar La plaça del Diamant, considerada escriptor trobaran en el llibre unes quantes la magnífica prosa que caracteritza la seva tradició europea d’origen txekhovià i de la dels una de les novel·les més importants escrites sorpreses i sobrats moments de delectació. literatura. vells relats orals explicats a la vora del foc. en català.

BZN_67 Aparador

AndreaCamilleri A.M.HomesCarmenMartínGaite PrimoLevi Lapaciènciadel’aranya Cosasquedebessaber Tirandodelhilo Historiasnaturales Edicions62 Anagrama Siruela ElAleph

El comissari sicilià Montalbano està tancat a Els darrers anys, les novel·les i els relats d’A. Tirando del hilo recull 192 articles que Car- Novelista, autor d’obres testimonials i d’un casa, recuperant-se malhumorat i melangiós M. Homes han provocat la indignació d’alguns men Martín Gaite va anar publicant a la llibre tan original com El sistema periódico (El de l’accident que va patir a la novel·la Un gir crítics i l’admiració de molts altres. La seva premsa, entre maig del 1949 i març del 2000, Aleph, 2004), a cavall entre la realitat i la decisiu, quan rep una trucada del seu fidel obra ha sigut qualificada de “perversa”, “trans- i que no havien sigut reunits en recopilacions ficció, Primo Levi va ser l’autor també d’una Catarella en què li comunica que s’ha trobat, gressora”, “reveladora” i “inquietant”. A Co- anteriors. En aquesta edició, preparada pel sèrie de relats breus que la seva fantasia abandonada en una carretera, la vespino d’una sas que debes saber, l’autora torna al seu profesor i poeta José Teruel, podem seguir inesgotable combina amb un gran virtuosisme joveneta de Vigata. Tot apunta a un segrest, territori favorit, el microcosmos dels barris disfrutant de com la seva autora interpretava formal. Definides per ell mateix com a “relats- però de seguida es farà evident que la veritat residencials, el descobriment de l’extraordi- llibres i pàgines llegides o viscudes. Martín joc” o “trampes mortals”, les quinze narraci- és més complexa. L’oncle de la noia és el nari en l’ordinari, d’allò sinistre en allò fami- Gaite era una de les espectadores més lúci- ons incloses a Historias Naturales i traduïdes proper candidat a les eleccions municipals pel liar. La seva mirada afilada, però també com- des, atentes i curioses de la vida cultural, per Carmen Martín Gaite, traslladen el lector partit del govern, Progresso Italia, i per aquí passiva, no deixa escapar cap matís del grotesc, política i quotidiana de l’Espanya de la segona a un món inquietant, escenari d’experiments pot anar el xantatge... Aquest comissari inten- cap esquerda del somni americà. Així, al relat meitat del segle XX. Carmen Martín Gaite diversos on actuen màquines extraordinàries i tarà desfer l’embolic d’un delit subtilment “La lección china”, ens trobem amb un marit (Salamanca 1925-Madrid 2000) ha publicat imprevisibles. Escrites des de la doble pers- perpetrat per l’odi, en una novel·la policíaca que utilitza un GPS per trobar la seva sogra, novel·les, poesia, assajos i traduccions. La pectiva científica i humanista de l’autor, te- atípica, sense morts. Andrea Camilleri, direc- una vella xinesa que porta implantat un micro- seva primera novel·la, El balneario, data del nyides de poesia i ironia, basteixen un pont tor teatral i guionista, va néixer a Sicília el xip al coll per poder ser localitzada quan es 1955. Entre els seus llibres, destaquen Entre entre el present i el passat, entre l’absurd i la 1925 i es va iniciar en el món literari amb perd. A “Mantengan la calma, por favor”, un visillos (premi Nadal 1958), Ritmo lento raó. Primo Levi (Torí, 1919-1987) va néixer muntages d’obres de Pirandello, Ionesco i home obsessionat amb la idea de matar-se té (1963), Usos amorosos de la posguerra es- en una família jueva del Piamont. El 1941 es Beckett, a més de produccions policíaques una dona que considera aquests intents de pañola (premi Anagrama d’assaig 1987), Nu- va graduar com a químic, activitat que compa- per a la televisió. L’èxit li va arribar amb Un suïcidi com a acudits de mal gust, mentre que bosidad variable (1992) o Irse de casa (1998). ginaria posteriorment amb la literatura. Va ser mes amb Montalbano, selecció de contes “Los niños prodigio” és una encertada recre- Va rebre els premis Príncep d’Astúries 1988 capturat i deportat a Auschwitz. El seu testi- centrats en la figura d’aquest comissari. ació d’un anfetamínic món juvenil de sexe. i el Nacional de les Lletres Espanyoles 1994. moni està recopilat a la Trilogia d’Auschwitz.

JavierNegrete EmiliRosales Férrez ManelFiguera(editor) SeñoresdelOlimpo MentreBarcelonaDorm ManualPrácticodelodio Rufacadeparaules Minotauro Columna ElAleph Pagèseditors

Aquesta novel·la d’Allan Hollinghurst va gua- Emili Rosales (Sant Carles de la Ràpita, 1968) Férrez és el nom artístic de Reginaldo Ferreira Rufaca és la forma amb què es coneix en la nyar el Man Booker Prize, que és el més es va donar a conèixer en el món de les lletres da Silva (São Paulo, 1975). Va començar a parla cerdana la rufa o rufaga, tempesta de cobejat dels premis literaris britànics. El pre- amb els llibres de poemes Ciutat i mar i Els escriure als set anys, acumulant contes, ver- vent, de pluja o de neu que acostuma a baixar sident del jurat que el va atorgar, Chris Smith, dies i tu (premi Salvador Espriu 1990). Amb sos, poesia i lletres de cançons. Abans de per la vall de Querol, provinent del vessant exministre de Cultura, va afirmar que era una les seves novel·les publicades per Columna dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va pirinenc atlàntic. Cercant-hi una analogia, novel·la emocionant, que tractava a fons el els anys noranta –La casa de la platja, Els treballar de forner, va vendre camises i escom- Rufaca de paraules pot ser un títol que defi- tema del thatcherisme, i que mai la recerca de amos del món i Mentre Barcelona dorm– va ser bres, va reformar bars i va pintar moltes neixi la inacabable tempesta literària que ha la bellesa, de l’amor i del sexe havia sigut considerat per la crítica com una de les veus parets. El 1997 aconsegueix publicar el seu generat la Cerdanya. Aquesta bella comarca descrita de manera tan exquisida. més atractives de la nova generació. Recent- primer llibre, un recull de poesies anomenat ha estat font d’inspiració per a viatgers com En Nick té vint anys, s’ha graduat a Oxford ment La ciutat invisible (premi Sant Jordi Fortaleza da desilusão, gràcies a la subvenció Francisco de Zamora o Henry Russell; per a i està escrivint la seva tesi sobre Henry James. 2004) s’ha convertit en un gran èxit de lectors que rep de l’empresa on treballava. Manual estudiosos com Emmanuel Brousse, Marcel Abandona la província per viure a Londres, a i en una de les novel·les catalanes més tradu- práctico del odio és la seva segona novel·la (la Chevalier, Antoni M. Alcover, Pau Vila o Joan casa del seu millor amic, Toby Fedden. En ïdes del món. A Mentre Barcelona dorm, primera, Capao pecado, data del 2000), es va Coromines, i per a escriptors com Gustavo Nick està fascinat per la bellesa d’aquest publicada originalment el 1999, Rosales cons- publicar el 2003 i amb ella es va donar a Adolfo Bécquer, Jacint Verdaguer, Joan Mara- últim, però també per l’encant dels Fedden, trueix una novel·la d’una profunda càrrega conèixer arreu del món. De fet, ja se n’està gall, Narcís Oller o Josep Pla. Al seu costat, on el pare és un destacat polític del govern de moral i d’una tensió i dramatisme creixents. preparant una versió cinematogràfica. Tots els també cal afegir autor cerdans com Josep Margaret Thatcher. Un encant fet amb diners, La penúltima nit del segle, la nit del dia en què protagonistes de la novel·la encara existeixen Xandri, Salvador Capdevila o Rosa Casas, classe, cultura i un saber viure sense prejudi- un jove executiu i una periodista econòmica o van existir alguna vegada, però Manual entre d’altres. En total, aquesta antologia cis. Som el 1983, i en Nick s’implicarà cada d’un diari de Barcelona se senten acorralats. práctico del odio és ficció. L’autor no va matar literària de la Cerdanya recull més de dos- cop més en el món d’aquesta família, una El mateix dia en què un vell amic de tots dos, mai ningú per diners, però a través d’ell cents autors. L’escriptor Manel Figuera ha fet Anglaterra de festes interminables i eufòria professor universitari en atur, s’ha cansat de podem entendre el que significa des del punt la tria dels textos que ens permetran gaudir econòmica, on tot sembla possible. viure sempre a l’ombra de l’èxit i de l’amor. de vista de l’assassí. d’aquest llarg viatge literari per la Cerdanya. ///Llibres

BZN_68 ///Opinió Aparador

JordiLlavina

Coetzee, un gran tipus

ChuckPalahniuk DavidMeans 1.. Una lectura placentera desde la primera hasta la última palabra por la deli- Fantasmas Incendios cadeza y la objetividad de sus percepciones”. “Una deliciosa fábula romántica, que Mondadori Mondadori pone en tela de juicio nuestras ideas sobre el sexo, el amor y la traición”. “Un libro cautivador, tierno y muy original”. Aquestes tres frases són reclams publicitaris Al nord-americà Chuck Palahniuk se’l consi- Les històries d’Incendios porten imprès el dera un escriptor de culte al seu país. Aquí en segell de la realitat quotidiana convertida en estampats a la coberta (les dues primeres) i en una faixa promocional (la tercera) canvi, no és gens conegut. La seva fama es va tragèdia: petits i grans incendis de l’ànima de tres novel·les diferents. La primera, l’edició castellana de l’opera prima de disparar quan David Fincher va adaptar al humana, que el New York Times Book Review Charles Baxter, Primera luz (vegeu-ne crítica en aquest número de Benzina). La cinema la seva primera novel·la, l’excel·lent El defineix com a “relats d’una bellesa que segona, l’edició, igualment espanyola, d’Oro rojo, novel·la de Patricia Schonstein club de la lluita, que van protagonitzar Brad fereix”. David Means és considerat l’hereu (Lumen). La tercera, l’edició, també castellana, d’una novel·la de Nicole Krauss, Pitt i Edward Norton (en un film igualment natural de Raymond Carver per la manera en La historia del amor (Salamandra). ¿Què tenen en comú, aquestes tres frases- notable, tot sigui dit). La seva escriptura és què sondeja les profunditats del cor. Aquest esquer? Doncs que totes tres es deuen al Nobel J. M. Coetzee, a qui no sembla acuradíssima, amb un estil molt personal i llibre presenta una sèrie de relats sobre l’amor que deixin concentrar-se prou en la seva obra literària (que un Nobel t’ensaboni directe. Amb Fantasmas, Palahniuk ha volgut i l’abandó: un home es veu embolicat en un no és una cosa desdenyable). Potser és que l’autor de Desgràcia no té mai un no reunir una sèrie d’històries terrorífiques, que affaire d’estiu que el manté totalment absort, per a ningú (cosa que l’honora i que, alhora, segurament el deu fer emprenyar en ben bé podrien ser llegendes urbanes. Un grup i que canviarà el destí de les vides dels seus la intimitat). Sigui com vulgui, estaria bé que Coetzee se centrés més en la feina, d’una vintena d’aspirants a escriptors es re- fills. Una mare viuda ha de decidir què fa amb i així potser no tornaria a publicar una novel·la tan desnerida com Home lent. clou durant tres mesos en una casa aïllada, un vídeo de la seva lluna de mel en què es pot 2. Després d’Enegarren postala –un disc que no feia el pes–, Jabier Muguruza per intentar escriure la seva obra magna. Però veure a si mateixa fent l’amor. Un vagabund acaba de treure un cedé bellíssim, que confirma que és un dels millors cantautors les penúries comencen quan es queden mis- aconsegueix colar-se en el banquet de boda i de l’Estat (Todó, no em surt de la enya fer servir la paraula Espanya). Es titula teriosament sense calefacció ni menjar, i un a la seva presència alterarà la vida de tots els Abenduak 29 (‘29 de desembre’), i, com acostuma a fer el basc, sobretot d’ençà un van morint per diferents causes no sempre presents. Tots aquests són personatges atra- naturals. Les històries que cadascun explica pats en situacions delicades que examinen de dels seus darrers treballs, ell hi posa la música, la veu, la sensibilitat, l’actitud, la formen el gruix del llibre. Relats estranys, prop la seva existència i els seus estats aní- lectura... i els poetes hi posen la lletra. Poemes de l’ubic Bernardo Atxaga, però truculents, que faran les delícies de les ments mics. David Means va néixer i va créixer a també d’Iñaki Irazu, Harkaitz Cano, Gerardo Markuleta, José Luis Padrón i més malaltisses i dels amants dels freaks. Michigan, i ara viu a Nyack, Nova York. Kirmen Uribe –aquest últim, probablement un dels millors poetes de l’estat (i ara no em surt de la majúscula posar la e en caixa alta; foteu-vos, estatalistes d’arreu del món). Les cançons que corresponen als poemes de Cano –la que dóna títol al disc–, Uribe i Atxaga són, directament, antològiques. El poema d’Uribe –properament l’entrevistarem per a Benzina–, una exquisidesa d’història. Com que Muguruza és amic del nostre país, hi ve sovint i hi ven molts discos, sempre inclou en els seus libretos traduccions dels textos de les cançons al castellà, l’anglès, el francès i el català. Cito in extenso el poema de Kirmen Uribe, titulat “T’estimo, no”: “Tot i que va treballar durant quaranta anys / als Altos Hornos, / al seu interior hi havia encara un llaurador. / A l’octubre, escalivava pebrots vermells / amb el soldador / al seu balcó de casa de barri. / La seva veu era capaç de fer callar / qualsevol. / Només la seva filla s’atrevia a encarar-s’hi. / Ell mai no ConradSon MarianaBrasil deia t’estimo. / El tabac i la pols d’acer van cremar-li / les cordes vocals. /Dues Catalanesicalentes ElmanuscritdeSònia roselles a punt de caure. / Quan es va jubilar, la seva filla es va casar en una altra Columna Edicions62 ciutat. / Ell li va fer un regal. / havia anat traient peces de la fàbrica. / De mica en El director de cinema, guionista i productor Aquest llibre ha estat reconegut per Paulo mica, les seves mans / van soldar un llit d’acer. / Ell mai no deia t’estimo”. Una Conrad Son va saltar a la fama a Catalunya en Coelho com a font d’inspiració directa de la de les perles del disc. Per cert, l’editorial Visor fa uns mesos va treure una antologia rodar el primer film pornogràfic en català, Les seva novel·la Onze minuts. Aquest autor ha traduïda de la poesia d’Uribe, Mientras tanto dame la mano. exxxcursionistes calentes, tot i que la seva estat un model que ha animat Mariana Brasil 3. Em deia fa uns dies el savi D. Sam Abrams que la gran poesia oriental no trajectòria dins del cinema eròtic i X ja era (pseudònim de Sonia C. M., nascuda a Para- és la japonesa, sinó la xinesa. Potser sí. Marià Manent, poeta immens i excel·lent coneguda internacionalment (ha estat premi- nà, Brasil, el 1966) en la publicació d’aquest traductor, va publicar el 1928 les seves “interpretacions de poesia xinesa” titulades at a prestigiosos festivals d’aquest gènere com llibre. Una jove brasilera decideix fugir de la L’aire daurat (el llibre es pot trobar, encara avui, a Proa). Cal esmentar també les els de Berlín, Brussel·les, Cannes i Barcelona). pobresa i emigrar a Europa per exercir de excel·lents versions de la poesia xinesa degudes a Josep Carner, el Príncep dels En aquest llibre, Son ha investigat la prostituta. Aquest és el punt de partida d’El poetes (Lluna i llanterna, 1935). Actualment, coincideixen a les llibreries dues sexualitat femenina al nostre país i ens explica manuscrit de Sònia, una obra basada en amb pèls i senyals l’univers eròtic de les dones l’experiència personal de l’autora. A través del antologies de la poesia xinesa del poeta nord-americà Kenneth Rexroth: El amor catalanes. Amb molt humor, Catalanes i ca- diari de la protagonista, el lector va seguint la y el tiempo y su mudanza. Cien nuevas versiones de poesía china (Gadir) i Cien lentes ens mostra els seus hàbits sexuals, les peripècia vital de qui un dia va traspassar la poemas chinos (Lumen). Tots dos, traduïts per Carlos Manzano. Per altra banda, seves fantasies i molts detalls sobre la seva “frontera prohibida” a cert nightclub de São l’Abadia de Montserrat ha publicat, fa poc, Estacions. Poemes de les dinasties Tang vida eròtica. No hi falten anècdotes i curiosi- Paulo, i la segueix després durant els set anys i Song, traduïts pel cal·lígraf Shi Bo al francès (i del francès al català per Núria tats, com per exemple el fet que la meitat de de la professió a Itàlia i Suïssa. Com si es Periago). Imprescindibles: de la seva lectura atenta, n’inferireu que, més enllà de les catalanes ha provat algun cop un vibrador, tractés d’un guió cinematogràfic, copsa els Pound, l’esperit líric xinès ha impregnat la poesia contemporània occidental. o que aquestes mateixes tenen de mitjana al ideals i els sentiments més universals: l’amor, 4. I quines ganes que tinc de llegir aquests dos nous llibres guarrindongos de llarg de la seva vida un total de dotze amants... l’ansietat, les expectatives, la traïció, la nos- Pere Gimferrer! Després de l’entusiàstica crítica al suplement Babelia –del diari Un llibre, per tant, imprescindible per conèi- tàlgia, la desesperació, la por... El món sòrdid El País, un independent del matí– firmada per la seva amiga íntima Anna Maria xer millor la seva parella, i per aprendre coses de la prostitució es retrata, així, amb la delica- Moix, un té ganes de tornar-se a endinsar en l’univers Gimfi. Procel·lós univers insospitades... O potser no tant. desa d’un conte de fades. de natges com globus, parrussos de vellut i monedes de moca degotant.

BZN_69 ///Teatre

BZN_70 “Estic còmoda tant amb el teatre com amb la televisió”

L’èxit li ha arribat de la mà de la sèrie Porca misèria, on se l’ha vista sovint rere una bata de científica que contrasta vivament amb el tipus de papers que Anna Sahun ha dut a l’escenari. L’últim, al TNC, ha estat el d’una noia voluptuosa i sensual que va destrossant cors fins que és el d’ella el que pateix mal d’amors. (Text: Àlex Gutiérrez / Fotos: Máider Mendaza / Maquillatge. Glòria Cavallé / Vestit: Giménez&Zuazo)

Porca misèria interpretes el Sí que ha estat completament nou, perquè a més paperA d’una dona angelical, bastant formal, men- no havia fet mai res de televisió, llevat d’un paper tre que en aquesta darrera obra al TNC, Jo sóc un molt petit a Temps de silenci de només un capítol. altre!, fas d’una noia més explosiva, una femme En canvi a Porca misèria va ser tot sobtat: de no fatale frívola que amaga una romàntica Marilyn haver fet mai televisió saltava a una sèrie d’aques- a dins. Amb quin dels dos registres et mous més tes característiques, a un personatge com aquest, còmoda? que té un pes dins dels protagonistes. No és només el registre. El teatre i la televisió són eines molt diferents i estic còmoda amb tots dos. Com vas fer el salt a la televisió? En teatre és molt divertit fer comèdia: anar cap Buah! Al principi patia molt. Que si estaràs a l’al- enfora i tot fer-ho ben gran realment. És l’únic lloc tura, que si no has fet mai res… Suposo que vaig on t’ho pots permetre. En canvi, a la televisió, si tenir una mica d’intuïció i també la confiança que no és que fas una cosa molt estripada, hi ha sempre em van demostrar tant la directora de càsting com un to bastant més realista, més petit. M’agraden el director a l’hora d’escollir-me. També penso que tots dos, de debò. he anat aprenent, que no vaig amb la por tant de la novatada. Els primers dies de gravació, a la pri- Els teus inicis estan molt lligats amb el grup Dei mera temporada, passava uns nervis… Anava amb Furbi, que s’ha especialitzat en Comèdia de la lletra tan superapresa que, al final, el Joel em l’Art, per tant, potser la novetat ha estat en deia: “És igual, el text, el pots embrutar i fer-lo aquest sentit afrontar un personatge realista a més teu, perquè si no, realment se’t veu la tensió”. Porca misèria… Ha sigut un regal.

BZN_71 gent ha respost molt bé. No sé si se l’esperaven o no, jo tampoc no coneixia el projecte, abans d’emetre’l. Jo, a la primera temporada, era una espectadora més, seguia els capítols cada setmana i quan no podia me’ls gravava, i realment em vaig anar enganxant, perquè no havia vist el producte acabat. Cal tenir en compte que hi anava, feia les meves seqüències, però no sabia ni el resultat de les altres ni el resultat final. Així que com a espectadora de la sèrie vaig anar vivint allò de “vull seguir-ho”. I, és clar, és una sèrie que enganxa, la gent que et para pel carrer… Amb tot el respecte a totes les altres sèries i als companys de professió, Por- ca misèria és un producte diferent, i això la gent ho ha notat.

Pel que fa a la teva aportació com a actriu, com has encarat la construcció del personatge a la sèrie? En principi amb molta por: em va costar bastant, sobretot la part científica. Jo vinc de lletres i el la- boratori era tot nou per a mi. Vaig demanar molt assessorament i vaig tenir un parell de trobades amb la Rosa Maria Sàrrias, que és qui s’encarrega de l’assessorament científic, per veure una mica com es manipulaven els objectes allà, quan es posaven els guants, quan no, què era cada aparell. I després, pel que fa a la conducta del personatge amb la seva vida privada, que és la relació amb el Pere, ha sigut més un anar fent, una mica per intuïció. Després vas veient que els guions et permeten cohesionar aquest personatge, que és bastant egoista, que va sempre a la seva, que no pensa com diu les coses, que sovint la caga perquè té un gran defecte, que no té filtre…

Fins a quin punt hi has deixat lliscar la teva perso- nalitat? En molts aspectes sí que se m’assembla… Bé, en molts no, però en alguns sí: aquesta cosa del rigor i de la responsabilitat en la feina, per exemple. Però en la seva vida personal no ens assemblem tant, i això tam- bé m’ha agradat perquè és un personatge que sí que porta la meva pell però diu coses que per exemple jo no diria o actua de manera amb la vida de parella que Porca misèria ve signada com “Una sèrie de Joel jo no faria a vegades. Sóc bastant més suau que la Joan”, però malgrat vendre’s com a obra d’autor, Laia. traspua una sensació de col·lectiu. Heu treballat aquesta sensació de troupe? I pel que fa a la matadora Sara de Jo sóc un altre? Des del principi el Joel va apostar per tenir sempre un La Sara és un personatge que està inspiradíssim en el mateix equip i procurar que hi hagués molt bona re- tòpic de la femme fatal, la tia que no se n’adona i, pum, lació entre ells. El fet que hi ha gent que passi a la “ van caient. I es tracta que quan li interessa algú, aquest segona temporada i que es mantingui el mateix equip Al teatre tot s’està algú doncs li costa, és un personatge molt més frívol, és significatiu. La tele sí que a vegades exigeix petites que tots podem reconèixer al carrer. A vegades veus variacions, però sempre tenim els mateixos realitza- tornant més una tia explosiva, que vesteix així, també, per provo- dors, la mateixa gent de vestuari, de maquillatge, car i dir “que estupenda que sóc”. Són dos tipus de d’atrezzo, perquè un cop tots aquests departaments o comercial. Ja està bé feina, els dos personatges: és un treball molt més d’ob- grups ja han vist una mica el caràcter de la sèrie com servació, el personatge de la Sara, més basat en el que va, que t’ho canviïn és una cosa molt delicada. Per que n’hi hagi, però veus. I en canvi, la Laia és més basat en això, a còpia això temporada rere temporada s’ha anat creant un de capítols de guions, a veure què pensa, què opina de equip molt compacte, es respira molt bon rotllo, per- els teatres públics certes coses, el seu món científic és una cosa més raci- què tothom està molt a gust. I reps el feedback de la onal, en la construcció del personatge des del punt de gent: t’elogien des de la il·luminació, els decorats, el haurien d’apostar per vista observador. maquillatge… línies bastant més L’autor de Jo sóc un altre! defensava la visió del tea- La sèrie ha estat un fenomen per a la franja dels qui tre purament per entretenir. Coincideixes amb tenen a l’entorn de trenta anys. S’esperava aquest alternatives aquest plantejament o t’agrada més treballar amb èxit? textos que tenen coses a dir? No. Ha estat un petit fenomen quant a novetat, i la Penso que hi ha d’haver oferta per a tot… ///Teatre

BZN_72 ” Et parlo més com a actriu que com a espectadora. comunicació que ens volen fer creure que els actors Com a actriu, potser m’interessen molt més textos catalans… Allà no, potser és l’opinió del carrer a més arriscats, més alternatius, més que van a la llaga Madrid, però gent de la professió ens té tant res- “ de la gent. Per pur entreteniment ja tenim la tele- pecte com nosaltres a ells. visió, tenim coses més a mà… Al teatre ara tot s’està Hi ha molta gent que tornant més comercial que abans. I penso, que ja Parlant de plans futurs, quins tens en cartera? està bé que hi sigui, perquè hi ha públic al qual Doncs tinc Porca misèria; fins a l’agost estarem gra- diu que si exposes el això ja li està bé. Però, per altra banda, els teatres vant la tercera temporada. públics haurien d’apostar per línies bastant més al- teu parer sobre ternatives. Té data d’estrena? No la sé del cert, però suposo que a la tardor. política t’estàs tirant El dia de la manifestació contra les retallades a l’Es- tatut, eres damunt l’escenari, junt amb altres com- I ens en pots fer algun avançament? pedres al teu panys de la sèrie, com Joel Joan i Mercè Martínez. No (riu). Però ahir em vaig acabar de llegir l’últim Creus que això pot condicionar la vostra feina ar- capítol de la tercera temporada, i és boníssim. Amb terrat… A mi, la tística després? un final que ho deixa tot bastant penjat. En cap moment m’ho vaig prendre com un acte de veritat, no em fa valentia. No anava a fer política per un partit deter- I sobre l’escenari? minat, no anava a ser militant d’un grup determinat, Amb el grup Dei Furbi estem començant un projecte gens de por, al sinó que des del meu sentiment catalanista volia rei- nou que aquest cop farem encara una mica amb estil vindicar això: que escoltin el nostre sentiment com a de Comèdia de l’Art. Farem un Marivaux que es diu contrari, no nació. Això no ho negaré davant de ningú. L’illla dels esclaus, a veure on porta això. Perquè, tot i que tindrà el segell de la Gemma Bertran, el fet de m’avergonyeixo de Però hi ha gent que es dedica a posar creuetes da- tenir un text tan ben escrit, d’un autor que cada rèpli- vant noms que se signifiquen per una o altra op- ca té un doble sentit, aleshores és un gust… res del que sento, ció… A veure. Sí que és molt delicat, i hi ha molta gent Com et vas enrolar en aquest grup de Comèdia de no crec que faci la que diu que si exposes el teu parer sobre política t’es- l’Art? tàs tirant pedres al teu terrat… A mi, la veritat, no Va néixer de la voluntat de la directora que va ser pro- punyeta a ningú em fa gens de por, al contrari, no m’avergonyeixo de fessora nostra a l’Institut del Teatre. La nostra pro- res del que sento, no crec que faci la punyeta a ningú. moció va sortir amb un esperit de grup molt potent, A vegades n’hem parlat, amb el Joel, hem tingut con- així que quan vam acabar aquell segon any, volíem fer verses d’aquest tipus. Ell em deia que no per expres- bolos tant sí com no, ni que fos per passar després el ” sar el nostre sentiment polític ens deixaran de donar platet. Quan estàs a l‘Institut tens moltes ganes de fer feina. coses d’aquestes i la directora, en aquell moment pro- fessora, va estar encantada amb nosaltres. I just quan De fet, Joel Joan ha encapçalat no poques polèmi- vam acabar quart ens va venir a buscar i ens va propo- ques i bé que treballa. sar de formar una companyia. Sí. Porta una trajectòria de molts anys i és un tio que treballa molt. I tot i aquesta manifestació i els rotllos Vau trigar molt a estrenar? en què s’ha fotut, i en què l’han fotut, com ara allò Vam agafar un Scherzo, que havia nascut ja d’un taller dels capellans a Porca misèria o l’incident al Camp de l’Institut, el vam mimar, la Gemma va retocar les Nou amb el Correllengua, segueix sent un personat- coses que semblaven més acadèmiques, massa de ta- ge molt potent, i no per això ha deixat de tenir feina. ller, i li vam donar un aire més d’espectacle, més La gent el respecta molt més, de fet. A Madrid, amb arregladet, fins que el vam estrenar al Convent de Sant els companys que es troba, ningú li tira per la cara les Agustí, en el marc del Grec. Van seguir molts bolos, i idees polítiques. Evidentment que no tots som el Joel després ens vam embrancar amb el següent especta- Joan i molts acabem de començar, però no dic mai cle que era Divertimento, que també el vam estrenar mal contra els espanyols ni contra Madrid. No em al Grec, i amb aquest ja vam recórrer món: vam anar tanco en banda, no és allò que perquè sóc catalana al Festival d’Almagro, vam fer algunes ciutats de l‘Estat m’és igual, prefereixo defensar les meves idees políti- espanyol… La tercera va ser Tocata i fuga, que és la ques que no anar a treballar a Madrid: si m’ofereixen que encara ara portem de bolos. treballar a Madrid hi aniré encantada, però hi aniré tota jo, amb el meu sentiment de catalana, sense fer És complicat tirar un grup així endavant? mal a ningú, i allà parlaré en castellà. Voler disfressar En principi era la idea de formar una companyia el que sents també et fa que vulguis caure bé a tot- estable que es pogués autogestionar, tot i no tenir hom i de sobte diguis: “Bé, què hi pinto jo, si no puc un teatre, que ens poguéssim fer un lloc en aquest dir el que penso?”. món. Al principi és bastant dur perquè no hi ha uns ingressos assegurats, i arrencàvem per amor a En tot cas, el sol fet que s’hagi fet una reflexió prèvia l’art, vam apostar per aquest projecte i ha donat els ja és indicatiu… seus fruits. Hem arribat a fer molts bolos i ara es- A vegades també tenim la sensació que des d’allà tem evolucionant cap una cosa que no sigui tant de ens miren molt i ens observen el que diuen, i en el creació sinó basant-nos en un text ja escrit. I aquí fons, la gent i els directors tant d’aquí com de estem, de moment… En principi no estrenem al Madrid o d’on sigui van a buscar el perfil d’actor Grec perquè ja anem tard, però segurament el fa- que volen, el talent de l’actor, és igual, no hi ha rem a Tàrrega i, des d’allà, veurem si després algun tanta malícia; penso que són més els mitjans de teatre ens obre les portes.

BZN_73 ///Teatre

BZN_74 “La intel·ligència i la ironia són fonamentals a la vida i, per tant, al teatre”

Jordi Collet Representa una generació d’actors catalans que s’han fet als escenaris. Gairebé sense proposar-s’ho fa més d’una dècada que treballa bàsicament fent teatre. A més, la seva trajectòria està molt lligada a la música per a l’escena que compon, essencialment, amb ordinador.(Text: Adriana Clivillé / Fotos: Maider Mendaza)

ins al 23 d’abril interpreta al En aquest sentit, el text de Camus és un símbol fàcil, que és “sóc jo”, donar-se a conèixer a la seva TeatreF Lliure de Barcelona un personatge carregat mare i la seva germana. Justament el meu esforç és perquè narra com un malentès condueix a un des- de silencis i paraules escollides a El malentès, enllaç tràgic. haver de dir molt sense dir el que vull dir. El meu d’Albert Camus, amb direcció de Joan Ollé. Un Sí, és veritat. Joan Ollé comenta que Albert Camus treball com a actor m’obliga a estudiar molt el muntatge de teatre de l’absurd amb una gran iro- és un condensador de la vida: el que ell diu en po- subtext, tot el que s’amaga darrere les paraules. I nia i humor negre: “No m’estranyaria que en al- ques paraules nosaltres ho diríem en un any. És un és difícil perquè requereix una afinació perfecta. guns moments el public rigués... però un riure con- exemple, si vols exagerat, però explica la capacitat Dir el que vols dir sense dir-ho amb paraules però gelat”. El teatre contemporani marca la seva tra- que tenim de processar idees i servir-les al públic que el públic ho pugui llegir bé requereix afinació jectòria sobre els escenaris: Bernard-Marie Koltès, de manera clara i diàfana. El director insisteix molt i precisió. Federico García Lorca, David Mamet i Lluïsa que un espectacle el fan tres elements: l’autor, el Cunillé, entre d’altres. company d’escena i el públic. I s’ha d’establir un Quina reflexió creus que afavoreix aquest drama? diàleg, un debat públic. És una obra molt especial, molt particular. Té El malentès és teatre d’idees basat en la filosofia estructrura de tragèdia grega, on el destí inexora- de l’absurd, propi dels existencialistes. Com l’heu Els silencis marquen la tensió dramàtica d’El mal- ble té un pes molt gran, però d’altra banda traspua enfocat? entès malgrat que, paradoxalment, la força inter- una ironia, un humor pràcticament negre molt exis- El director del muntatge, Joan Ollé, és molt exi- pretativa dels actors està en la paraula. tencialista. Si vols, fins i tot nihilista. Un humor gent sobretot en la sintaxi. Posa molt èmfasi a l’hora Sí, de fet el meu personatge es basa en això: parla que permet veure les coses amb distància, que pro- de frasejar les paraules, que tot el que diem tingui molt però no diu res. Precisament el malentès es voca la hilaritat. Tinc molta curiositat per veure una lògica. Dóna molta importància a les paraules. produeix perquè el meu personatge no diu el més com la rebrà el públic, no m’estranyaria que en al-

BZN_75 guns moments rigués... però un riure congelat. La rimental. Per a mi va ser una revelació, vaig desco- conclusió que en trec és que la humanitat no és brir un món. Em vaig comprar un ordinador i vaig capaç de ser feliç i d’entendre’s perquè no parla. començar a treballar en el concepte “ Les paraules ho haurien d’arreglar tot. Això és el desconstructivista de la música: ajuntant fragments L’important a la que d’alguna manera intueixo que ens ve a dir. Però de so per concebre una sonoritat nova. Els meus també està bé que ho determini l’espectador i en primers treballs sonors van ser per al director Àlex feina és créixer, tregui conclusions. Rigola i la seva proposta de Titus Andrònic, de Shakespeare, on també actuava. Des de llavors no saber escollir per L’obra d’Albert Camus insisteix molt en la injus- he parat. Amb Carme Portacelli vaig fer l’espai tícia que pateix la humanitat. sonor d’Una guerra llunyana, on no hi ha ni un sol tenir l’oportunitat Un dels personatges d’El malentès parla molt d’ai- instrument, no hi ha res que sigui realment una xò, que Déu és un gran cabró i que la vida dels guerra però, en canvi, en fa l’efecte. de créixer com a homes és un desastre. Parla de la injustícia que s’ha comès amb l’home però també ho accepta i Ets autodidacte en la música generada per ordi- intèrpret. És una no s’hi rebel·la. I, finalment, pren la sortida més nador? dràstica. Sí, en gran part. No treballo només amb ordina- cosa que ningú em dor: sóc guitarrista i també utilitzo instruments. Selecciones el teatre que fas? Ara estic estudiant piano, perquè m’interessa molt. pot pendre Una mica. I també es dóna una selecció natural: I l’ordinador no té per què ser incompatible amb acabes treballant amb professionals que t’agraden els instruments. M’agrada molt la música en ge- i són els que acaben confiant en tu i normalment neral, molt. t’inclouen en els seus projectes. Ampliar aquest ” cercle no es fàcil... a vegades s’hi afegeix algú. Quan he dit que no a algun projecte ha estat per- què era incompatible amb altres feines que tenia previstes.

Com a actor t’has fet bàsicament a escena. Com veus la teva evolució després d’una dècada? Ara gaudeixo molt actuant, m’agrada molt. Sobre- tot els dos últims anys li he descobert el gust. És com si hagués passat un estadi, em trobés més a gust i pogués gaudir més d’estar a dalt d’un esce- nari. He tingut l’oportunitat d’anar treballant i el verí del teatre m’ha anat atrapant. L’oportunitat de col·laborar amb Joan Ollé, Xavier Albertí o Franco di Francescoantonio són regals... He tin- gut la sort de trobar aquesta gent al camí. També la Carlota Subirós, no me la voldria deixar: és molt jove i té molt talent i una gran capacitat de treball.

Xavier Albertí és un dels directors amb qui més has treballat, suposo que per una manera similar d’entendre la interpretació. M’agrada treballar amb directors que em donin molta confiança, que treballin a favor de l’actor i no forcin coses innaturals. Això em passa amb Xavier Albertí, que condueix l’actor cap als llocs on vol anar d’una forma natural. I això és bàsic a l’hora d’estar a l’escenari: saber que el camí que faré és natural. D’altra banda, Xavier Albertí m’in- teressa molt com a creador, inventor, dramaturg..., com enfoca les escenes, les seves solucions teatrals sense grans artificis ni grans artilugis. L’artifici hi és, però en el joc teatral. I sempre amb molta intel·- ligència i ironia, elements fonamentals en la vida i, per tant, al teatre.

Des de fa alguns anys signes la música de força espectacles teatrals. La teva primera dedicació professional és com a músic i també has estat DJ. Quan comences a compondre per a teatre? L’any 1997 vaig fer la dramatúrgia de La nit just abans dels boscos, de Koltès, i hi vaig intercalar can- çons meves. Vaig posar el muntatge en mans d’un músic italià que es diu Lorenzo Brusci, un descontructivista que fa música electrònica expe- ///Teatre

BZN_76 Unainflùenciaclau És un interès que va en paral·lel amb la interpre- tació? Acabem la nostra conversa i el Jordi em fa “ De fet, la música és el meu primer interès. Abans Escolto molta notar que “no hem parlat de Franco di de ser actor era músic: als dinou anys tenia un disc Francescoantonio”, l’actor i director de tea- al mercat amb un grup, que ens vam gravar i produir música. Nick Cave tre italià amb qui va compartir 13 anys amb amb una discogràfica independentíssima de el teatre sempre de rerefons. Di Francesco- antonio s’estava sovint a Catalunya, tant per Barcelona a final dels 80. També vaig estar pun- m’agrada molt col·laboracions com a intèrpret i director xant un temps. com per fer docència. I va morir l’estiu del però, vaja, escolto 2005 a Barcelona. Quina música punxaves com a DJ? Tot va començar quan el Jordi va assistir En part, música per ballar, però era un moment de tot. Música a un curs d’estiu que ell impartia. “Profes- que podies posar The Pogues i la gent saltava a la sionalment per a mi va ser una revelació, pista. La música electrònica començava a aparèi- electrònica també, perquè treballava molt amb el moviment. xer. Sovint intentava posar música independent, He après molt treballant amb ell però també que és la que a mi m’agradava, però no sempre po- però més de cara a veient-lo treballar. Sens dubte per a mi ha dia... sigut la persona més important a l’hora de configurar-me com a intèrpret”. I assegura les meves que “tothom ha sigut important, però ell ha Quina música escoltes? sigut la figura”. De tot. M’agraden molt els autors i escolto mol- composicions Amb la perspectiva, Jordi Collet afirma ta música. Nick Cave m’agrada molt però escolto incondicionalment que l’intèrpret i director molt de tot. Música electrònica també, però més italià ha impactat fortament en la professió de cara a les meves composicions. Últimament teatral a Catalunya. “Noto la seva influència ” escolto bastant hip-hop d’una discogràfica que en la manera de treballar d’altres com- publica DJ molt rars, que juguen amb els defec- panys. Ho veig d’una forma molt íntima”. I tes dels enregistraments. I es produeixen sons atribueix l’empremta de Di Francescoanto- molt interessants que em donen moltes idees. Ara nio a la seva capacitat de seducció: “les seves armes eren la seva facilitat per ser també molta música clàssica: he descobert el plaer generós” i un “enorme respecte” envers les d’escoltar una orquestra simfònica i m’he com- persones i la seva feina. “Sense ser un prat un abonament a l’Auditori de Barcelona. místic, es prenia la feina gairebé d’una Cada diumenge me’n vaig a escoltar un concert: forma religiosa, hi posava tota l’ànima. I una simfònica en directe és un plaer gairebé físic. tenia molta ànima i crec que per això trans- També escolto música contemporània gràcies a cendia de la manera que ho feia”. Xavier Albertí, que és un gran músic i que té una Joan Ollé va dirigir Jordi Collet i Franco di enorme cultura musical. M’ha ajudat a descobrir Francescoantonio l’any 1998 a Así que pa- els grans autors de la música contemporània del sen cinco años, de Lorca, que es va estrenar segle XX, que componen una música que treballa al Teatre Grec de Barcelona. Els dos actors van intentar fer coincidir la seva feina en molt els timbres, els contrastos... i m’ajuda. Cu- altres ocasions, com per exemple amb el riosament té un gran component teatral, perquè muntatge Libera me, dirigit per Di Frances- busca l’efecte. coantonio i que interpretaven conjuntament. Entre altres directors, Jordi Collet ha L’any passat vas col·laborar amb una companyia treballat com a intèrpret i com a músic amb de dansa contemporània internacional fent un Àlex Rigola –Titus Andronic, de Shakespe- treball molt físic d’interpretació propera a la are, Ubú rey, d’Alfred Jarry, La màquina dansa. d’aigua, de David Mamet–, Carlota Subirós És un projecte estrenat a Grenoble i n’hem fet la –Amor, fe, esperança, de Von Horvat–, Lluís versió francesa i la italiana, que es va estrenar a Homar –Hamlet, de Shakespeare– i, sobre- tot, amb Xavier Albertí com a director d’obres Roma. La meva intervenció és actoral però amb de la dramaturga catalana Lluïsa Cunillé. una part física molt present. Al final, em pengen d’una cama i faig tot un monòleg cap per avall. La directora italiana Caterina Sagna em va veure al teatre Artenbrut de Barcelona en un especta- cle que era un tête-à-tête amb la Daniela Freixas. Li va agradar la meva energia i, al cap de bastant temps, va pensar en mi per a aquest projecte en què tot són homes.

Aquest espectacle marca una evolució? Sí, i tant, hi ha un abans i un després. Enfrontar- me a una altra llengua i a un públic que no és el del teatre fa que surtin mecanismes nous. Des- prés d’això vaig tornar a presentar Libera me a Barcelona amb Franco di Francescoantonio, i el canvi era més que evident. Aquestes són les coses importants quan un parla de feina: saber escollir per tenir l’oportunitat de créixer com a intèrpret. És una cosa que ningú em pot prendre.

BZN_77 Una visió pròpia del butoh

La particular visió de la dansa japonesa butoh del ballarí i coreògraf Andrés Corchero arriba de nou als escenaris catalans. La primera setmana d’abril, Corchero presenta al Lliure de Barcelona, ‘Despacito’, un solo de ball que interpreta i dirigeix ell mateix. (Text: Adriana Clivillé. Foto: Ferran Llorens).

a coreografia constitueix una nova La dansa japonesa en estat pur és l’essència del seu Músic i ballarí han creat conjuntament l’evolució d’A Lproposta d’investigació entorn d’una expressió corpo- treball i evita dràsticament barrejar-hi aportacions d’al- modo de esperanza, un solo per a butoh en què el ballarí ral “que és una manera d’entendre la dansa, no una tres disciplines per buscar mestissatges. “He mamat establia un diàleg amb el piano de cua que ocupava tècnica ni un estil”, explica Corchero. butoh, és la meva formació bàsica. I sempre m’he opo- l’escena. Aquesta, però, no és l’única sonoritat que ad- “La importància del butoh és que busca trencar sat a anar-hi incorporant altres coses”. met l’expressió japonesa a l’escenari. “L’important és formes i el cos és el seu principal motor de recerca”, com transcorre el temps a escena; el butoh pot anar assegura. Aquesta dansa va néixer “com un revulsiu ELS PEUS NUS I PERRUCA. Vestit perfectament associat a qualsevol música i això li confereix entitat”. contra tot l’establert a escena” per una societat rígida i amb jaqueta i camisa i amb els peus nus, Corchero pot La preocupació d’Andrés Corchero en escollir una so- continguda com la nipona. “En el butoh, la importàn- ballar butoh assegut al damunt d’una petita cadira o noritat o una altra per a Despacito és “com la rebrà el cia real està en el cos i el seu moviment i, com en totes rodolant. Pot aparèixer davant del públic amb una per- públic i en quin context la situo jo”. Aquesta vegada, el les danses, s’arriben a crear estils”. ruca llarga i carota, en clara referència a la imatgeria ballarí es presenta sol a escena, sense música en directe La fascinació pel butoh va fer que Andrés Corchero nipona. Però les seves propostes segur que no deixen i amb sons pregravats”. es traslladés, l’any 1986, a Tòquio per investigar sobre indiferent, i són aptes per a seguidors de la dansa i per Corchero integra juntament amb Rosa Muñoz la aquest tipus de moviment. Al llarg de més de cinc anys a curiosos acabats d’arribar. “La reacció que sempre companyia de dansa contemporània Raravis, resident va treballar amb els mestres Min Tanaka i Kazuoh busco en l’audiència és que viatgi a través meu per una al Teatre Estruch de Sabadell des de l’any 2003. Per a Ohno, i va ser membre actiu de Maijuku, la compa- sèrie de sensacions i emocions”, que poden ser dife- una formació sense grans estructures, la residència és nyia internacional de Tanaka amb què va viatjar per rents per a diverses persones del mateix públic. “L’im- “una oportunitat de treballar amb condicions una mica tot el món. portant és establir un diàleg amb l’espectador a través més bones” de les que havia gaudit abans. I, sobretot, La dansa contemporània és el següent pas en la del meu cos”. Posats a explicar Despacito, que és difícil, poder oferir activitats paral·leles amb altres creadors, trajectòria d’aquest ballarí inquiet i perfeccionista. De el ballarí comenta que és un viatge d’exploració sobre sessions de treball conjuntes i més espectacles oberts al tornada a Occident, l’any 1993 Corchero crea la com- la vida i la mort. Però assegura que no busca cap altra públic. Si es demana a Andrés Corchero si creu que el panyia estable Raravis amb Rosa Muñoz. Però, lluny reacció en el públic més enllà del diàleg. fet que Raravis sigui companyia resident constitueix un de diferenciar estrictament la dansa butoh i el con- reconeixement i una consolidació explica que “en certa temporani, Corchero assegura que “m’interessen els ELS SONS DEL BUTOH. El piano contemporani manera sí… però mai se sap”. El 2003, el Departament llenguatges” independentment de l’etiqueta que es col·- d’Agustí Fernández ha acompanyat en diverses ocasi- de Cultura de la Generalitat de Catalunya va concedir loqui a la dansa. ons el moviment d’Andrés Corchero sobre l’escenari. a Andrés Corchero el Premi Nacional de Dansa. ///Teatre

BZN_78

///Opinió/TresAvisos

Receptes Salvadores (una proposta) MarcosOrdóñez

1. Continua l’acció. Resum de l’epi- [ [ Lliure, fins que es va tancar l’aixeta. Malgrat les seves excel·lències artísti- sodi anterior: si el musical no és mort a ques, van abundar les veus escandalitzades davant la presència de productes BCN, li’n falta molt poc. Proposava, en La presència de “comercials” en temples com aquests. Se m’ocorren tres respostes immedi- acabar, Possibles Receptes Salvadores. Anem ates. Primera: El musical és car, però molt menys que l’òpera, i el Liceu, que a l’assumpte. Què necessitem per créixer? musicals “de creació” el paguem tots ens agradi o no l’òpera. Segona: La presència de musicals “de a) Personalitat(s). Compositors i lletristes creació” en programacions públiques –és a dir, sense l’obligació d’una que fugin dels clixés, de les partitures rescal- comercialitat instantània– seria una de les millors maneres d’aconseguir que fades, de les rimes fàcils i les adaptacions en programacions el gènere trobés noves vies expressives. Tercera (inversa i fenícia): Les sense volada, per desenvolupar el més difícil Misérables va centuplicar els cabals de la Royal Shakespeare Company quan del món: estils propis, amb textos complexos públiques –és a dir, feia més falta. i melodies memorables. b) Poder de convicció. Només des de la necessitat –“Fem aquest sense l’obligació d’una 2. Una setmana. Quan tinc temps (i ganes) m’agrada deixar-me caure un musical perquè creiem que aquesta història altre cop pels teatres una setmana després de l’estrena. El 99,9 per cent de ha de ser explicada i cantada”– i des de comercialitat les funcions s’haurien de veure així: als còmics els fa falta aquesta setmana, l’energia interpretativa s’aconseguirà con- com a mínim, per mesurar el seu terreny de joc i fer-se amb el públic, per vèncer els reticents que el gènere no és un descobrir el que passa la rampa i el que no, per constatar les pilotes que el divertimento menor sinó una nobilíssima instantània– seria una públic retorna i les que es perden definitivament en la foscor de la sala. N’hi forma de relat escènic en el qual la narració ha prou amb aquesta setmana perquè tot quedi clar; per diferenciar l’actor avança per mitjà de la música, com si als de les millors maneres digne del seu nom, que segueix treballant, que segueix buscant el seu personatges no els quedés altre remei que ex- personatge, polint, matisant, de l’actor-funcionari que no es mou ni un pressar així la seva emoció. c) Tradició. Si en d’aconseguir que el mil·límetre del patró prefixat i va al teatre cada nit com un soldat a complir l’òpera i en el teatre “de text” contínuament una guàrdia obligatòria. N’hi ha prou amb aquesta setmana perquè comen- s’exhumen i revisen els clàssics, per què en gènere trobés noves cin a passar coses, perquè l’espectacle es mogui, cap amunt o cap avall; és aquest negociat els “pares fundadors” conti- gènere trobés noves aquesta mobilitat el que més em segueix atraient del teatre. Massa vegades nuen sent uns il·lustríssims desconeguts? no passa res, o no passa gairebé res, però és aquest “gairebé”, la recerca Quant temps fa –anys, lustres, dècades– que vies expressives d’aquest “gairebé”, el que m’impulsa a tornar, el que diferencia el teatre

no s’ha muntat a Espanya ni un sol musical d’altres arts més perfectes, més immòbils. N’hi ha prou amb aquesta [ [ [ de Rodgers & Hammerstein, de Rodgers & setmana i, moltes vegades, deu minuts de funció: al cap de deu minuts Hart, de George & Ira Gerswhin, de Cole d’aixecar-se el teló ja t’adones de si el director ha fet bé el seu treball i ha unit Porter, de Cy Coleman, de Lerner & Loewe els fils amb nusos invisibles perquè la cometa voli quan comença a aixecar- (més enllà de My Fair Lady), de Loesser se el vent, o si, en canvi, ha emulat el protagonista d’aquell conte de Gonzalo (més enllà de Guys & Dolls), etc. etc? Suárez (Instalación), que muntava una línia telefònica en un càmping d) Modernitat. El mateix, però en l’actualitat clavant-la a martellades als caps dels indefensos usuaris. Els que tornem al (és a dir, d’uns vint anys ençà): serien els teatre una setmana després de l’estrena hem vist de tot. Hem vist comèdies senyors directors & productors tan amables que van començar fatal i van acabar obrint-se com un arbre, perquè els de comunicar-nos si entre els seus plans actors, tan bon punt el psicopàtic director es va girar, van agafar les regnes imminents hi ha la presentació en societat de de la funció per reinventar-la. I massa vegades just el contrari, funcions treballs tan estimulants i renovadors (facció enfonsades en el llot de l’autocomplaença, perquè els còmics, més llestos que “Hi ha vida més enllà de Sondheim”) com A Lepe, van decidir que aquell nano o aquell gavatxo no tenia res a ensenyar- New Brain, de William Finn, Hello Again, los, i després de l’“amén, amén”, i havent-li vist l’esquena, van desplegar de Michael John La Chiusa, Sweet Smell of amb total impunitat la seva vella bateria de ganyotes, fins aleshores reprimi- Success, de Marvin Hamlisch & Craig Carne- des, per afalagar els més baixos instints de la parròquia. lia, The Jerry Springer Opera, de Richard Thomas & Stewart Lee, o Urinetown (pro- 3. Agenda. Preguntar-li al meu estimat Àlex Rigola per què només giren els poso títol: Mea culpa), to mention just a few? seus espectacles en el Lliure (Titus, Juli Cèsar, Santa Joana, Ricard III) i per què e) Suport. Tots els musicals que acabo d’es- no s’han vist per les Espanyes (i el món mundial) ni El mestre i Margarida, de mentar van ser produïts pel Lincoln Center, Xicu Masó, ni els muntatges de Carlota Subirós (de Marie & Bruce a Fe, emblema del “teatre públic” novaiorquès, o Esperança, Caritat), ni Occisió de Cunillé/Barba, ni (de moment, i que jo el National Theater de Londres (ídem). Al- sàpiga) el formidable i exitosíssim PPP d’Albertí i la seva banda, el millor guns dels millors muntatges que s’han vist al homenatge imaginable al gran Pasolini. Segur que té una resposta, però li nostre país (Gas, Bieito) van comptar amb el truco i no el trobo. Esclar, està muntant Largo viaje hacia la noche, d’O’Neill, patrocini del CDGC, del Nacional o el en el madrileny Teatre de l’Abadia. Insistiré. Fins al mes que ve, amics.

BZN_80 Autor_Sòfocles

Any_442 aC

Director_Oriol Broggi

Adaptació_Jeroni Rubió

Intèrprets_Clara Segura, Pep Cruz, Pau

Miró, Babou Cham, Màrcia Cisteró, Enric

Serra, Xavier Serrano

Sala_Nau de Llevant de la Biblioteca de

Catalunya

Data d’estrena_8 de març

Data de sortida_7 de maig

Text: Àlex Gutiérrez

Crítiques Antígona

Pedra i arena

Antígona és una de les tragèdies gregues més versàtils i ha atret bé la situació, però rep el prejudici d’haver-se de mesurar amb un gegantó com l’interès de dramaturgs moderns tan dispars com Walter Hasenclever, Jean Cruz, a qui una certa miopia tòpica ha situat en excés en tessitures de comèdia Cocteau, Bertolt Brecht, Salvador Espriu, Jordi Coca o Jean Anouilh. Aquest quan, a parer d’aquest cronista, és un camp en què no precisament excel·leix últim en va dirigir ja l’any 1946 una versió en què els protagonistes fumaven i el seu registre aleshores es torna bastant més estret. Vull que quedi clar, a més, i jugaven a cartes que ja signaria avui mateix Calixto Bieito. Per al present que aquest contrast entre Cruz i la resta va més enllà de les habilitats de muntatge, Oriol Broggi ha optat per una adaptació relativament clàssica, però cadascun sobre l’escenari: mentre que el rei Creont treballa amb generoses esquitxada per alguns moments de modernitat (i són justament algunes dosis de naturalitat i introspecció, els altres personatges s’expressen solemne- d’aquestes frivolitats les que llasten l’obra). ment, fent evident la seva declamació. No es pot desgranar aquesta versió d’Antígona sense ressaltar el paper clau A més, justament Antígona permet una certa naturalitat ja que, entre els i essencial de l’espai escènic: la nau de llevant de la Biblioteca de Catalunya. dramaturgs grecs, Sòfocles era dels més interessats a trencar l’esquematisme És un escenari de només cinc metres de profunditat, amb grades a banda i dels seus personatges. banda, però cinquanta d’amplària. Els actors fan cames i Broggi es complau Tampoc no encaixa gaire bé en el conjunt algun canvi sobtat d’idioma, a jugar amb la distància física entre personatges (reflex de la distància moral especialment quan Antígona es passa a l’anglès durant una estrofa de la seva que els separa) a la manera d’un estàtic partit de tennis en què la mobilitat elocució final. En canvi, l’escena que clou el muntatge, amb Creont agafant cervical és un must. la terra que ha de cobrir els morts que ha fet, mentre tots canten una bella cançó L’espai es presenta molt nu: el que importa és la pedra natural de la nau i grega (i quina joiosa veu que gasta la Segura!) permet acabar amb bon regust la sorra amb què s’ha cobert l’espai. També hi ha un interessant joc amb els un muntatge prou interessant. I, en tot cas, ajuda a fer passar el mal record de ecos de la sala que cal consignar al platet d’encerts de la balança (encara que la versió estrenada per Jordi Coca al Lliure, interessant en l’adaptació, però en algun passatge embruta els diàlegs en excés). Sorra, pedra i reverberacions amb una execució sobre l’escenari que va fer llufa. que ens remeten a una Antígona de l’antigor, lligada als valors essencials, a la No és el cas aquí. L’encert de convertir de nou aquesta nau en espai teatral, immutabilitat. I als vint-i-cinc segles transcorreguts des que Sòfocles va el vaset de vi servit de franc abans de la representació, les allargades ombres de enllestir el text i el va llegar perquè, al seu futur que ara és present, encara fos vint metres... tot plegat converteix el conjunt en una experiència agradosa, vigent. similar a la d’assistir a un espectacle del teatre Grec de Barcelona en el qual Antígona explora el contrast entre la inflexibilitat de la llei i les pròpies continent i contingut s’abracen feliçment. conviccions. I, tot i que és ella, la germana pietosa de Polinices i Etèocles qui I, de passada, renova la confiança en Oriol Broggi (Barcelona, 1971): s’endú l’honor del títol, en realitat Creont roman més temps que ningú sobre qualsevol dia farà el salt de consagració, després d’anys de bona feina en l’arena l’escenari. I és d’agrair, perquè la interpretació que en fa Pep Cruz és superba. de les sales alternatives, com el seu memorable Tartuf dirigit fa ja unes La resta de l’elenc, que encapçala Clara Segura com a heroïna Antígona, resol temporades a la Sala Versus.

BZN_81 Autor_Joan Puig i Ferreter

Any_1907

Director_Ramon Simó

Escenografia_Toni Rueda

Intèrprets_Maria Molins, Jordi Martínez,

Jordi Banacolocha, Manel Barceló, Fèlix

Pons, Víctor Pi, Rosa Cadafalch

Sala_ TNC (Sala Gran)

Data d’estrena_2 de març

Data de sortida_30 d’abril

Text: Àlex Gutiérrez

Aigües encantades Crítiques

L’enemic de lo poble

G airebé cent anys han passat des de l’estrena d’aquesta obra al L’heroïna én qüestió és Cecília, la filla del cacic Amat, una set-ciències als Romea, una de les dues més populars (l’altra és La dama enamorada) de Joan ulls del seu pare, que creu que les visites a la ciutat l’han omplert de Puig i Ferreter. Escriptor turmentat (un intent de suïcidi als disset anys, pensaments perversos (llegiu-hi coneixement racional) i l’han feta irrespec- diversos escàndols polítics i financers), es tracta d’una de les figures essencials tuosa amb la religió i els valors establerts que encarnen ell, el batlle i el capellà. de la dramatúrgia catalana del segle passat, tot i la irregularitat de la seva I així aquesta Lisa Simpson catalana de principis del XX anima un enginyer trajectòria. Però Aigües encantades va ser escrita en un estat de gràcia i, encara estranger a posar remei a la sequera que pateix el poble. Això es considera com que els maliciosos hi vegin sospitoses similituds amb Un enemic del poble, una desautorització del capellà i la flama del conflicte pren fins a fer-se d’Ibsen, l’autor va insuflar-hi unes quantes de les seves preocupacions vitals: insuportable. la dicotomia entre ciutat i camp, entre modernitat i tradició, entre ciència i Aquesta insuportabilitat l’administra Amat, que va renegant de la seva religió, entre individu i societat. Tant de conflicte no podia resultar sinó en filla a mesura que avança l’obra, cada cop de manera més violenta. Encert de un drama majúscul com el que s’alça al Teatre Nacional de la mà de Ramon càsting per a Jordi Martínez, que interpreta Amat amb la força que el Simó. caracteritza; sens dubte, un dels puntals de l’obra. L’altre és el sempre efectiu Però, cent anys després, cal donar-hi un cert angle si l’obra no vol caure Jordi Banacolocha en el paper del batlle, un personatge complex i interessant en la mera relíquia revisitacionista. I Simó és expert a acomplir això respec- perquè, tot i pertànyer al bàndol ranci, mostra resplendors de dubte. Pel que tant, alhora, les connotacions històriques de quan l’obra va ser escrita. Els seus fa a Cecília, Maria Molins resol també amb encert el difícil paper que va recents muntatges de Calígula, Fuente Ovejuna o Escenes d’una execució (tots interpretar Margarita Xirgu en l’estrena de l’obra, un segle enrere. Esment tres al TNC) demostren com revitalitzar clàssics sense necessitat de recórrer també per al personatge del mestre, probablement el mirall de l’alcalde, ja que a serres mecàniques, màfies italianes o anacronismes fàcils. La posada en tot i formar part de les files il·lustrades, calla per conformisme i s’estima més escena aquí és treballada dins la sobrietat. Els millors encerts estan, però, més no sacrificar-se per fer-se valer (encara que això li costi al final l’amor de en els moments en què el poble és present a l’escenari –un elenc de vint-i-cinc Cecília, a qui admira). actors fa molt física l’obra; els tumults es fan palpables– en detriment d’un cert Un apunt final també per al respecte que s’ha mantingut a la llengua estatisme dels soliloquis de la protagonista. El respecte total pel text llasta una emprada per Puig i Ferreter. En aquests temps de carinyus i buenus s’agraeix mica el ritme del conjunt, ja que Puig i Ferreter fa molt evidents les intencions que algú demostri com la llengua de cent anys enrere pot ser rica i, alhora, polítiques dels discursos dels personatges bons de l’obra. De fet, si l’autor perfectament comprensible. Haver mantingut tots els girs propis d’on se situa –que va esdevenir polític a l’exili– havia optat per la via teatral era, en gran l’acció –en un poble de l’interior de Tarragona– dóna molta versemblança a manera, per ser la de més repercussió social. I en alguns passatges s’abandona un muntatge no pas espaterrant, però sí més que digne en honor de la la dramatúrgia per caure en el míting sobre aspectes que –ai las, en teoria– al memòria de Puig i Ferreter, un dels autors incòmodes per a cert establish- XXI

///Teatre creuríem superats. ment català.

BZN_82 ///Art

Barcelona, comptades vegades, primer que es menciona o, de fet, allò que ocupa que fa a exploracions entorn de la imatge en movi- normalmentA formant part de mostres col·lectives, un lloc més destacat o memorable, és l’obra basada ment, és 24 Hour Psycho (1993). En aquesta peça, s’han pogut veure algunes peces de Douglas Gordon en mitjans audiovisuals, els films i els vídeos. El Gordon pren la pel·lícula Psicosi, d’Alfred (Glasgow, 1966), però ara, els qui ja havien sentit conjunt del seu treball, però, també el formen pe- Hitchcock, i la desaccelera, l’alenteix fins a fer-la interès per l’obra d’aquest artista tindran l’ocasió ces conceptuals basades en text, i tanmateix pintu- durar 24 h; li treu el so i la projecta a la sala, en una de veure una important selecció de la seva obra a la res. La seva obra ha estat àmpliament reconeguda pantalla suspesa del sostre, de tal manera que l’es- Fundació Joan Miró, fins al 4 de juny, sota el títol amb premis com ara el Turner, atorgat per la Tate pectador pot rodejar-la. What you want me to say... I am already dead (El que Britain el 1996, o l’Hugo Boss, concedit pel Aquest treball incopora moltes de les constants vols que digui... Jo ja sóc mort), així com una obra Guggengheim de Nova York el 1998. i dels interessos de Gordon. Per començar, agafa a la Galeria Estrany-De la Mota. Un dels treballs que han rebut més aclamació i una pel·lícula familiar i perfectament reconeixible Sovint, en referir-se a l’obra d’aquest artista, el que sens dubte és una obra cabdal dels anys 90 pel per al públic i la modifica, l’altera. En aquest sen-

BZN_84 Vampir del cinema

Douglas Gordon ha estat un dels artistes que més ha excel·lit a convertir el cinema en matèria primera per a altres obres. La Fundació Joan Miró li dedica una àmplia retrospectiva on es poden descobrir també les altres facetes d’aquest nom fonamental de l’art contemporani, en les quals s’explora la percepció del fet artístic a partir d’elements de la cultura popular. (Text: Neus Miró) DOUGLAS GORDON´Self-Portrait (Kissing with Scopolamine)´1994

tit, aconsegueix una doble reacció de l’espectador: comptat, li requereix una actitud activa i empàtica. tròniques i les digitals, han permès fer visible la per una banda, l’immediat reconeixement de la pel- Una de les primeres conseqüències de desacce- imatge estàtica, la fotografia que es troba en la ma- lícula, però per l’altra, una sensació d’estranyesa en lerar la imatge és la impossibilitat de seguir la tra- triu del cinema, de fet, l’estaticitat inherent a la no recordar-la d’aquesta manera; per tant, la iden- ma, la narració de la pel·lícula; l’espectador ja no imatge en moviment. I en última instància, amb la tificació es porta a terme només a mitges. pot seguir la història, i tots els elements cinemato- desacceleració de la imatge l’espectador s’atorga Modificar, alterar alguna cosa fins a pervertir-la gràfics emprats per Hitchcock per construir el sus- temps a si mateix per parar, per mirar, i per pensar. és una pràctica habitual en l’obra de Gordon; això pens es dilueixen fins a desparèixer. Una altra con- La relació que s’estableix amb l’espectador a tra- li permet variar les expectatives de l’especatdor res- seqüència d’aquest nou ritme temporal en les imat- vés de l’obra és un dels elements cabdals en Douglas pecte a allò que mostra: modificar la percepció d’allò ges és el fet que la pel·lícula es converteix en un Gordon des de l’inici. Fins i tot algunes peces han familiar per poder veure més, o altres coses. Obliga seguit de fotografies estàtiques. Tal com ha asse- estat concebudes justament per crear relacions amb l’espectador a veure d’una altra manera i, per des- nyalat Laura Mulvey, les noves tecnologies, les elec- altres persones. Aquests treballs es fonamenten en

BZN_85 text i en estratègies prèviament utilitzades en lliurava a través d’una trucada de telèfon. Gordon els anys 60 i 70 per artistes conceptuals. Tot i això, va iniciar aquesta sèrie en resposta a una exposició hi ha més diferències que no pas semblances. Un on va ser convidat a participar, comissariada per tret diferenciador de les peces de text de Douglas Gianni Piacentini, en un cafè de Roma, el 1991. Va Gordon és la incorporació d’un cert element de sus- continuar a Bremen, Connecticut, Copenhaguen, pens. Glasgow, Milà, Niça i París. Les Instructions són Un dels primers projectes realitzat en aquest peces de col·laboració entre l’artista, el comissari o sentit va ser una sèrie de cartes (Letters) que va en- galerista, i el propietari d’un bar o un cafè. viar a coneguts, crítics, artistes, amics, familiars, etc. La Instrucció portada a terme a Copenhaguen, La gènesi d’aquest tipus de treball es va donar en per exemple, fou la núm. 7, amb motiu d’una expo- una exposició a França, a Nevers, amb el títol The sició col·lectiva a la Galleri Nicolai Wallner on Archive Project, el 1991. Va decidir que la seva con- Gordon participava. Cada dia, durant el temps de tribució seria enviar una carta a cadascun dels par- l’exposició, algú de la galeria trucaria al telèfon pú- ticipants, datada, i en la qual l’únic que es llegia blic d’un bar o cafè amb previ coneixement i d’acord era: I am aware of who you are & what you do (Sé amb el propietari del cafè o bar. La persona de la qui ets i què fas). L’estratègia emparenta, de mane- galeria demanaria al propietari del local que esco- ra clara, aquests treballs de Gordon amb la cons- llís un client (que hauria de ser algú que el propie- A la peça ‘24 Hour trucció de les històries de thriller en els films clàs- tari conegués pel nom, per tant, un client habitual) sics de Hollywood. Per altra banda, té la capacitat i li digués que el demanaven al telèfon. El client Psycho’, Gordon de produir un gran efecte amb una intervenció mí- agafaria el telèfon, i la persona de la galeria li diria nima. el text prèviament escollit per Gordon, que en el projecta la pel·lícula Gordon, a diferència de moltes obres prèvies ba- cas que ens ocupa seria: “I believe in miracles” (Crec sades en text, no centra allò que diu en la seva acti- en els miracles). Tot seguit, la galeria hauria de pen- ‘Psicosi’, de Hitchcock, vitat o en una cosa absolutament neutra o descrip- jar. No s’hauria d’establir cap diàleg. Tanmateix, tiva. Les frases escollides tenen, de ben segur, un durant el període d’exposició, el text hauria d’estar però alentida fins que efecte en el lector; ressonen i estableixen relacions penjat a la galeria de manera visible. amb la seva biografia. Moltes –“I forgive you”, “I El context, és a dir, on es portarà a terme l’obra, la fa durar vint- remember more than you know”, o per exemple l’acció, o on es visualitzarà, és sempre un punt de “Nothing can be hidden forever” – apel·len a la me- partida i d’anàlisi per a Douglas Gordon. Un clar i-quatre hores mòria, a sentiments de culpabilitat, al passat, etc.; i exemple d’això el trobem en la peça que va fer a qui no té algú a qui hauria de dir “Et perdono”, o Münster el 1997 en ocasió de la Bienal d’Art Pú- de qui li agradaria escoltar-ho? blic. En un principi, calia buscar un espai on poder Una altra obra en què el text és fonamental és la fer una projecció, que era la intenció primera, un sèrie titulada Instructions. En aquest cas, el text es espai en un garatge, en un soterrani, etc. Finalment, DOUGLAS GORDON´Through a looking glass ´1999 ///Art

BZN_86 Gordon planteja sempre una situació a l’espectador davant la qual no hi ha mai una única interpretació, hi ha múltiples significats i possibilitats que han estat prèviament mesurats i valorats per l’artista DOUGLAS GORDON´Feature Film´1999 va trobar l’espai en un passatge soterrani per a via- Taxi Driver, possiblement una de les més conegu- nants, que en el passat havia estat també utilitzat des pel públic, on Robert de Niro assaja davant del per Joseph Beuys, en una de les seves intervenci- mirall una resposta a algú que suposadament l’està ons. mirant malament. El personatge interpretat per Gordon va començar a analitzar l’espai; aquell Robert de Niro pretén, en la seva actuació davant passatge connectava una part de la ciutat amb una del mirall, semblar dur, si més no, més dur i agres- altra, a una banda quedava el castell i, a l’altra, la siu del que ell és normalment. Per tant, està actu- universitat i l’església. A la vegada, era un espai que ant, es desdobla o treu una part de la seva persona- oferia protecció als vianants, però també era un lloc litat que normalment no utilitza. on el podrien atracar fàcilment. Münster és una ciu- L’escena dura uns setanta segons. Hi ha molts tat petita històricament important, i encara ara, per elements a l’escena, però sobretot es produeix el fet la concentració de religiosos, en una zona de tradi- curiós que no veiem mai el mirall on se suposa que ció catòlica. Barrejant totes aquestes dades, Gordon el personatge es mira. Gordon, en la seva instal- va començar a pensar en la idea de purgatori, el seu lació, duplica la imatge; hi ha dues projeccions si- pes i significat en el sistema de creença catòlic com multànies del mateix fragment que es poden veure un lloc intermedi, entre el paradís i l’infern, com un en parets oposades d’una mateixa sala. Al principi, lloc de pas. tots dos fragments estan sincronitzats, però pro- Va recuperar dues pel·lícules que havia utilitzat gressivament una imatge es distancia de l’altra. Des- anteriorment amb motiu d’una festa-inauguració, prés, i a poc a poc s’inicia una lenta dessin- L’exorcista (1973) i La canción de Bernadette (1943). cronització, primer d’un fotograma, després de 4, Els films comparteixen el fet que les respectives 8, 16, 32, 64, etc. Transcorren uns trenta minuts protagonistes són “cridades” bé per Satan o bé per fins que les dues imatges tornen a estar sincronit- Déu. Les dues pel·lícules es van projectar simultà- zades. Totes dues imatges es dirigeixen a l’especta- niament a la mateixa pantalla: cadascuna sobre un dor que queda enmig. La violència que se suposa tros de superfície, mantenint la seva banda sonora i que l’escena conté no ve tant de la pistola que mos- els seus diàlegs. Això fa que l’espectador no vegi tra sinó del monòleg que interpreta De Niro, el mai només una de les pel·lícules, ja que les imatges diàleg que porta a terme amb ell mateix i que po- sempre se solapen. La peça, que va titular Between dria adreçar a qualsevol altre. Darkness and Light (After William Blake), crea una D’altra banda, Gordon torna, en aquesta peça, a certa confusió al principi, però al cap d’una estona un dels aspectes presents en la seva obra, sobretot al l’espectador començarà a veure coincidències força principi: com ens relacionem, com s’estableixen les inesperades entre les dues projeccions. relacions entre persones, etc. Les qüestions relati- A Bewteen Darkness and Light (After William ves a la percepció, a la memòria, la sorpresa, etc., Blake) es confronten el mal i el bé d’una manera són elements que estructuren i articulen el seu tre-

òbvia, però ho fan en una mateixa unitat, formant ball. DOUGLAS GORDON´24 hour psycho´1993 part d’una mateixa cosa. Aquest joc amb la dualitat, Gordon planteja sempre una situació a l’espec- amb la possibilitat esquizofrènica de ser dos a la tador davant la qual no hi ha mai una única inter- vegada, és una altra de les constants de Gordon. pretació, hi ha múltiples significats i possibilitats A la peça Through a Looking Glass (1999), que han estat prèviament mesurats i valorats per Douglas Gordon agafa una escena de la pel·lícula l’artista.

BZN_87 Un futur millor

Mika Taanila és un artista i cineasta afincat a Hèlsinki. Pertany a la primera generació d’artistes que van començar a estudiar vídeo en un moment que el sector independent de vídeo començava a sorgir mentre es mantenia la producció cinematogràfica tradicional així com la també tradicional producció televisiva. (Text: Neus Miró)

aanila ha concebut i dirigit tant da, m’agradaria assenyalar que aquesta no és una idea Visual que feia Heimo Lappalainen a la Universitat de Tdocumentals com videoclips. Els seus documentals gi- nova. Optical Sound està totalment basada en una parti- Hèlsinki. Aquelles filmacions etnogràfiques en 16 mm ren entorn de la ciència, la tecnologia, el futur i la idea tura feta per uns músics canadencs (The User) on la van ser realment per a mi tot un descobriment. M’agra- de fracàs. Alguns dels seus documentals, com per exem- música, els instruments, són aquestes impressores i la dava molt el cinema i no havia entès realment la bellesa ple Futuro-A New Stance for Tomorrow o Future Is Not composició es titula Symphony for Dot Matrix Printers. i l’art del documental fins que vaig veure aquelles fil- What It Used to Be se centren en les idees de progrés que Optical Sound no existiria sense aquesta magnífica par- macions. Fer videoclips musicals va ser una cosa que va incorpora la tecnologia i que prometen un futur millor. titura. M’agradaria citar Erkki Kurenniemi aquí: “Men- passar per casualitat. M’agrada molt la música i conei- Els anys 60 i 70 foren especialment fèrtils pel que fa a tre puguem utilitzar la tecnologia de manera errònia, la xia gent d’aquest món i per casualitat em van encarre- una creença cega en el progrés que a la vegada nodria tecnologia no ens controlarà”. En les meves pel·lícules gar dirigir clips d’algunes bandes de Finlàndia, com els idees utòpiques. Mika Taanila fa servir tant fragments intento també utilitzar erròniament la tecnologia que 22-Pistepirkko. Em va agradar molt, però no era la meva de filmacions preexistents com filmacions pròpies. I tinc a l’abast. M’agrada molt barrejar coses diferents, il·lusió. Per tant, estic content de poder fer films de no- normalment fa ús de la música electrònica per a la ban- diferent tipus de material: film, vídeo, animació, foto- ficció ara, i d’utilitzar-hi molt bona música! da sonora. (Nota: A la Mediateca de CaixaForum es grames ratllats... M’agrada que els films siguin impurs poden veure alguns treballs citats en aquesta entrevista.) en el sentit formal més que no pas estudis estèrils. Normalment selecciones invents, avenços que han es- tat d’alguna manera “fracassos”. La ciència és plena de La majoria dels teus documentals investiguen el des- Ens podries descriure el teu mètode de treball? fracassos, d’errors, ja que l’error gairebé forma part de envolupament de la tecnologia com una part integral Intento que cada projecte que faig segueixi un mètode la seva metodologia. Com decideixes en quina àrea tre- de la societat. Com va sorgir l’interès per aquests te- diferent. És l’única manera de mantenir una certa sen- ballar? Com decideixes en quin fracàs o idea utòpica mes? Hi té alguna cosa a veure, el fet que treballis en sibilitat i que el projecte mereixi la pena. No tinc cap desenvolupar el teu treball? vídeo i, per tant, siguis més conscient de les possibili- mena de dogma o estil específic al cap quan començo Crec que el fracàs és molt més interessant que l’èxit des tats i limitacions d’una tecnologia? un projecte. Intento seguir el meu instint i veure on em del punt de vista dramàtic. No faria mai un film sobre, Bé, estic interessat en com les tecnologies afecten la nos- porta el mateix projecte. Suposo que el més important per exemple, un artista perfectament reconegut i esta- tra vida. No sóc una persona que estigui a l’última pel és mantenir les antenes ben orientades, i estilísticament blert. La vida és massa curta per fer això. Prefereixo que fa a novetats tecnològiques i això m’aporta una cer- anar cap on el tema et suggereix. Per sort, jo treballo provar de trobar àrees que han estat oblidades, és molt ta distància respecte al que faig. Simplement m’agrada amb la realitat, no amb la meva pobra imaginació! més estimulant. Amb Futuro-A New Stance for Tomorrow observar les coses del meu entorn i crec que Optical Sound i a Future Is Not What It Used To Be potser la meva po- podria ser un bon exemple d’això. Si prestem atenció al Vas començar fent videoclips musicals i, de fet, has sició va ser una mica romàntica en voler reescriure la que seria tecnologia banal i quotidiana, per exemple mantingut aquesta producció fins al 2002. Com vas fer història. Per altra banda, tendeixo a pensar que la nos- aquestes impressores, és un exercici que ens ajuda a obrir el salt cap als documentals? tra societat és plena d’imatges, per aquest motiu utilit- els ulls i adonar-nos del que hi ha al nostre entorn i tot Fer documentals ha estat el meu somni des del 1985, zo filmacions i material preexistent; és econòmic, eco- allò que funciona a un nivell subconscient. Per altra ban- quan vaig començar a anar a les classes d’Antropologia lògic i molt divertit. ///Art

BZN_88 Copyleft vs. Copyright l’ARCO

L’espinós tema dels drets d’autor és una qüestió de plena actualitat. Les noves llicències Creative Commons poden canviar el panorama actual. S’inicia una batalla entre aquestes i el copyright de sempre... (Text: Amanda Cuesta)

a batalla del copyleft fa anys que d’uns trenta països. Aquestes entitats reben bona lleis que protegeixen els drets d’autor. L’autor té dret Lté lloc en el món del software. Mentre que la lògica part dels seus ingressos en concepte de cànons com a la protecció dels seus interessos morals i materials monopolística de grans corporacions com Microsoft els aplicats a les fotocòpies o els CD, injustos per- derivats de la seva producció científica, artística o ha centrat la seva activitat en la venda de llicències què no distingeixen entre còpies privades i delictes literària. La diferència bàsica està en com aquests d’ús, el món del software lliure ha sobreviscut ofe- de pirateria. L’any 2004, la polèmica sobre la inten- drets són gestionats. Mentre que una llicència rint serveis. El seu treball es basa en l’accessibilitat ció d’aplicar un nou cànon sobre els serveis de prés- copyright és totalment restrictiva, les llicències CC de qualsevol persona als codis del programa, la qual tec bibliotecari va fer aixecar les veus en defensa del permeten reduir aquestes restriccions segons el cas. cosa permet modificar-lo i millorar-lo, fins a arri- dret d’accés lliure i gratuït a la cultura en què es Això es deu a una interpretació que situa la circula- bar a un alt nivell de qualitat, estabilitat i compati- basa el sistema del benestar espanyol. L’estiu pas- ció d’idees com a element imprescindible per a la bilitat de les seves aplicacions. El seu ús s’estén de sat, cinc catedràtics d’història de l’art van signar el creació. Cada vegada més creadors utilitzen aques- manera imparable, i ha esdevingut un dels millors Manifest de Sòria, contra les amenaces de plet amb tes noves llicències, i es plantegen els sistemes de exemples de com el treball per al comú pot donar què operen aquestes entitats de gestió per cobrar cobrament d’honoraris d’una manera més directa, alternatives a certes pràctiques empresarials que, uns cànons que estan fent inviables moltes publica- entre altres coses perquè tal com diuen molts mú- mogudes per una lògica de creixement continu, aca- cions d’art, malgrat el dret a cita. Això és aplicable sics: la majoria guanya més oferint concerts que ben comportant greus obstacles a la lliure compe- també a les tasques de difusió de molts museus, on venent discos. tència, el desenvolupament cultural o el benestar webs i catàlegs es veuen cada cop més despoblats de les persones. Això ha estat possible gràcies a la d’imatges davant les creixents factures que presenta creació de noves llicències, des de la pionera Lli- VEGAP. Aquesta lògica del cànon és un dels as- cència Pública General de GNU (GPL) de Richard pectes més criticats a les entitats de gestió dels drets Stallman a les noves llicències CC. Creative d’autor, ja que es recapta en nom de tots els autors Commons és una organització sense afany de lucre però només es distribueixen els ingressos entre els que es dedica des del 2003 a l’adaptació d’aquestes seus socis i en proporció a la seva recaptació. Això llicències, en origen americanes, a diferents juris- no obstant, la crítica més dura s’adreça a la manera diccions. A Espanya van arribar el febrer del 2004 generalista d’entendre l’ús de les obres, sobretot gràcies a la UB. perquè moltes pràctiques culturals contemporànies Al nostre país hi ha dues grans entitats de ges- es basen en estratègies de cita, apropiacionisme, re- tió de drets d’autor. La Societat General d’Autors i productibilitat i samplejat. En el camp de les arts Editors (SGAE), amb 6.461 socis, i la VEGAP, que visuals, el debat ha agafat més força que mai amb la gestiona a Espanya els drets de propietat intel·lectual celebració de les Jornades Copyfight del 2005 al dels creadors visuals i representa mil socis. L’activi- CCCB, el simposi Art Il·legal del CASM o les re- tat d’aquestes dues entitats es basa fonamentalment cents jornades crítiques de propietat intel·lectual de a establir convenis amb les indústries culturals per Màlaga. Cada cop són més les plataformes des d’on recaptar el que defineixen com a sou de l’artista. es denuncien els excessos de l’actual sistema de ges- També estableixen acords de representitivitat recí- tió de drets i es difonen alternatives com les llicèn- proca amb societats d’altres països. VEGAP forma cies CC. part de CISAC, que reuneix quaranta mil artistes Les llicències de CC i copyright es basen en les

BZN_89 mic ó o ///C

No en el meu nom

Alan Moore és potser un dels guionistes vius més valorats de la història del còmic i darrerament, un dels més adaptats a la pantalla gran. Constantine, La liga de los hombres extraordinarios, Desde el infierno i ara V de Vendetta són les pel·lícules que s’inspiren en la seva obra, malgrat que, irònicament, sense gaire inspiració. (Text: Xavi Serra)

ls anys 80 van veure com la in- (Arkham Asylum) i sobretot Alan Moore van por- va haver de deixar-se portar pel zeitgeist dels temps. dústriaE del còmic-book americà revifava gràcies, tar el còmic de gènere superheroic a un nou estatus en part, a l’aportació d’una nova generació de gui- de maduresa que va atraure un nou target de lec- 24 PÀGINES PER NÚMERO. Alan Moore, ja onistes britànics, que essencialment van aportar tors més adults. Aquesta tendència va ser aprofi- va destacar en la seva etapa britànica com a guio- idees originals a uns títols que feia temps que ha- tada per una indústria que va crear, els anys 90, nista a revistes com 2000 AD o Warrior, on van vien perdut el punch necessari per resultar atrac- segells especialitzats com Vertigo (de l’editorial aparèixer serialitzades les seves primeres obres tius tant per al públic com per a la crítica. Chris D.C.) per donar cabuda a aquest tipus d’obres. majors: The ballad of Halo Jones, Miracleman, V for Claremont (X-Men), Neil Gaiman (Sandman), Eren els anys del grunge i de la incorporació del Vendetta... Responent a la crida de la D.C., Moore Jamie Delano (Hellblazer), Grant Morrison mot “alternatiu” al lèxic cultural, i el còmic només ressuscita una sèrie com Swamp Thing renovant

BZN_90 amb originalitat el concepte d’home-monstre, i re- ROYALTIES INDESITJATS. Quan els drets nova la mitologia dels superherois apuntant els seus d’un personatge pertanyen a una gran editorial, les Moore situa motius reals per posar-se un pijama i lluitar contra adaptacions cinematogràfiques de còmics han es- el crim. Bàsicament, Moore situa personatges devingut polèmiques pel que fa a la qüestió superherois en un superheroics típics en un món proper al nostre exa- d’autoria. Per exemple, quan el Superman de minant les seves accions com un metge les d’un Richard Donner va esdevenir un èxit aclaparador a món proper al nostre. pacient. El resultat és Watchmen, obra major que tot el món, es va saber que els seus autors, Siegel i traeix el gènere alhora que el porta a un cim crea- Shuster, no havien vist ni un cèntim de tot allò. La El resultat és tiu. El Quixot del còmic de superherois. injustícia fou denunciada i l’opinió pública se’n va Superada aquesta etapa, Moore dóna un tomb fer ressò. La D.C. va reconèixer d’ençà l’autoria dels ‘Watchmen’, obra al seu estil realitzant obres més personals, lluny de autors a tots els còmics i films de Superman i va les grans editorials. A Small Killing, Big Numbers i establir un percentatge mínim de royalties. Però en major que traeix el sobretot From Hell, on el guionista explora durant cap cas va cedir els drets sobre els personatges i les deu capítols la llegenda, les teories, els fets i el con- obres. Moore, és clar, ha vist la major part de la gènere alhora que text històric dels assassinats de Jack l’Esbudellador. seva obra publicada a l’editorial D.C. From Hell no és tan sols una ficció que proposa una Després de les dues primeres adaptacions, el el porta a un cim resposta a la pregunta dels fets de White Chapel; guionista va quedar prou fart de Hollywood i va l’abast de From Hell va més enllà i construeix un decidir que, al capdavall, si no hi podia fer res, tam- creatiu. El ‘Quixot’ univers fascinant, obsessiu i amb moltes claus per poc hi volia tenir res a veure. Després de 25 anys entendre l’època victoriana i el segle XX. Però amb de carrera, el somni de qualsevol autor de còmics del còmic de el canvi de mil·lenni, Moore troba forces per en- s’havia acomplert per a ell, el seu treball havia estat llestir un projecte nou i sorprenent: la creació de reconegut amb una adaptació al cinema. Però per a superherois sis nous títols simultanis (Top Ten, Promethea, Tom Moore havia estat un malson, ja que no va poder Strong, Tomorrow Stories i The League of decidir en cap cas qui, com i quan faria l’adaptació. Extraordinary Gentlemen) per a una editorial inde- En un rampell d’orgull ferit, va anunciar que re- pendent, Wildstorm. nunciava en benefici dels dibuixants a qualsevol royalty derivat d’una adaptació sense el seu vistiplau. 24 FOTOGRAMES PER SEGON. Esgotada ja Uns dies més tard, la seva editora li va trucar per la via de les adaptacions de personatges emblemà- anunciar-li la propera producció de Constantine. La tics (Spiderman, Superman, Batman, Hulk, etc.), mateixa setmana es va donar llum verda a l’adapta- la indústria del cinema ha començat a fixar-se en la ció de Watchmen, i simultàniament els Wachowski qualitat de les històries i el prestigi dels autors. En van adquirir els drets de V de Vendetta. En qüestió aquest context es realitzen quatre adaptacions de de dies, Moore va renunciar a més d’un milió de l’obra de Moore: Desde el infierno, La liga de los lliures en concepte de drets d’autor. Amb sentit de hombres extraordinarios, Constantine i V de Vendetta. l’humor, l’autor reconeix que tot i que no creu que I què es pot dir de les pel·lícules? Doncs, en reali- Déu l’estigui castigant, deu tenir un pervers sentit tat, no gaire. Llevat del despropòsit majúscul de La de l’humor. liga de los hombres extraordinarios, la resta són films menors amb un repartiment atractiu, bon disseny de producció i manca de transcendència artística. Anem a pams: Constantine està basat en el perso- natge creat per Moore a Swamp Thing, que després van fer créixer Jamie Delano i Garth Ennis al seu propi títol, Hellblazer; per tant, no parlem estrictament d’una adaptació de Moore. No és un film exempt de valoracions positives, però carrega amb l’error de càsting de Keanu Reeves, un pes massa feixuc per al film. Desde el infierno és un ar- tefacte funcional, un digne producte de gènere, i no tindria cap problema si no es digués Desde el infierno i adaptés una obra d’una ambició i origina- litat sense precedents. El còmic de Moore aconse- guia superar el Qui ho va fer? de les mil històries ja fetes de Jack l’Esbudellador, però la pel·lícula gira precisament al voltant d’aquesta qüestió. La liga... és un altre títol a afegir a una llista d’equívocs cine- matogràfics com Los vengadores o Wild Wild West. I finalment, V de Vendetta, la darrera adaptació, és potser la que intenta ser més fidel al material origi- nal, si bé totes les seves adaptacions de collita prò- pia constitueixen el principal llast del film. Ja ho va dir el mateix autor quan va reconèixer que pensava els seus còmics amb tota la intenció de dificultar- ne l’adaptació al cine, i aprofitar així tot el potenci- al del format del còmic com una forma d’art única.

BZN_91 ///Opinió/Coó mic´ cóó mics Buscant melics universals

Apuntes de un derrotista Tot i els seus orígens en el món Joe Sacco underground, Joe Sacco va fer Planeta DeAgostini un salt quant a popularitat grà- 176 pàgines cies a les seves colpidores crò- 16,95 euros niques dibuixades als volums El PereJoan mediador (Una historia de Sarajevo), Palestina (En la franja de Gaza) i Gorazde (Zona protegida). Tots tres han estat publicats per Planeta DeAgostini i ara aquesta editorial ha considerat que era l’hora de mostrar l’altra cara de Joe Sacco. El resultat és Apuntes de un derrotista, un volum que aplega treballs esparsos de l’autor nord- ada vegada hi ha més gent que conta públicament És possible encertar i equivocar- americà. Les temàtiques que s’hi recullen són també diverses, però C basculen entre la biografia desinhibida (ja ho alerta Pere Joan en el el que li passa. No es tracta tant dels cinc minuts de se a la vegada? Art Spiegelman ho fa glòria televisiva que Warhol prometia a tothom sinó a Sense l’ombra de les Torres. Conta seu article d’aquest mes, aquí al costat), les cròniques periodísti- ques i peces clarament satíriques. A vegades la vena editorialitzant d’una actitud més seriosa, reflexiva i amb vocació de l’atemptat a les Torres Bessones amb és una mica gruixuda i fàcil, però fàcil de coincidir-hi. La línia gràfica sinceritat i encert en el que diu, però continuïtat. El còmic sembla que té unes característi- triada per Sacco es basa en blanc i negre contrastat, amb gust pel ques que ara s’han fet evidents per a alguns i que els s’oblida d’una cosa important: de les detall i d’expressions expressionistes. Les vinyetes són visualment serveixen per reflectir alhora allò quotidià i allò vital: víctimes. Qui sí que ens recorda que potents, però alhora inclouen molta lletra, de manera que es intimitat durant la realització, baixos costos de pro- ha estat una víctima real és Phoebe recomana un beuratge a gust del consumidor i una bona estona ducció, elasticitat de la imatge per augmentar els efec- Gloeckner, que de nina va sofrir la vi- disponible abans d’iniciar la lectura d’aquest llibre. tes de caricatura, distanciament o identificació, etc. olació pel seu padrastre. Llegint Vida Pot ser que això s’hagi potenciat des de l’aparició de de una niña no sabem què sentir. El to l’underground, però ara mateix es por dir que tenim de fredor i immediatesa plegades que una àmplia oferta d’impudícia en forma d’historietes. té aquest còmic sense complexos, junt El nuevo libro del Hi ha qui es mira el melic i només hi troba borra i n’hi amb el pròleg de Robert Crumb, que abecedario ha d’altres que ens sorprenen positivament perquè ens ens diu que ell també va tenir pensa- Wolf Elbruch i Hi ha decisions editorials que Karl Philipp Moritz expliquen el que no és habitual o perquè encerten a ments similars als de l’abusador, ens mereixen ovacions d’admiració. Bárbara Fiore Editora Perquè hi ha un risc enorme de transcendir allò petit o allò personal. situen en un espai emocional estrany. 64 pàgines publicar un llibre clarament per Teràpies comiqueres d’hiperrealitat 15,95 euros No és gaire corrent que una dona expliqui el que a minories com El nuevo libro creu que sentiria si tingués penis. Això ho fa la cana- d’avui. Bé está si acaba bé. El que no del abecedario. L’il·lustrador Wolf Elbruch ha rescatat un llibret denca Julie Doucet a Si yo fuera hombre. I ho fa sense se sap quan acabarà és Fabrice Neaud, concebut el 1790 per Karl Philipp Moritz i l’ha convertit en una petita intencions excitants, ella treballa l’onirisme sexual sen- que ha publicat quatre dels seus diaris joia bibliòfila curulla de sensibilitat i poesia. Al llarg de les seves 26 se excitació, però amb sorpresa, sinceritat i humor. historietístics a on també ho conta tot. dobles pàgines, una per lletra de l’alfabet, es posen imatges als Necessitam més coses així. Marjane Satrapi –hi comen- I se’ns comunica que pensa fer-ho fins textos d’un autor que, de petit, volia ser assistent de Goethe. En la cen a haver bastants autores als còmics– es converteix que es mori. Es mourà amb naturali- seva clova externa, el llibre és una iniciació a la lectura a partir de les en una mena de cronista que uneix el que és personal i tat a la vida real o més aviat pensant lletres de l’abecedari. Però, en realitat, és un pot petit de bona el que és col·lectiu. Des de la seva experiència, es con- en la transcripció als dibuixos? I els confitura amb frases delicioses que són les que inspiren les il·- lustracions d’Elbruch: tècniques mixtes, colors paper d’embalar i verteix en una cronista de la realitat de la dona irania- seus amics, quan vegin els seus dià- verd piscina que donen al resultat una pàtina d’atemporalitat molt legs i activitats sexuals impreses, ac- na, vista des de les dues bandes: Orient i Occident. És interessant. També hi ha un ús prolífic dels retalls, clara referència un clar exemple de com algú que no sap dibuixar pot tuaran sincerament davant seu? S’ha a les manualitats escolars. fer oblidar aquest fet per la força i la veritat de la seva obert una nova via, potser hereua de Ara que la infància s’allargassa fins a límits, aquest és un llibre narració. Hi ha altres realitats que ens són properes i, la ímpudicia grollera de Gran que pot satisfer compradors de ben diverses edats. Tot i la seva curiosament, no han tengut ressò als tebeos, com la Hermano o de la paradoxa de la in- gènesi com a llibre infantil, els dibuixos d’Elbruch li donen un to més crisi d’identitat religiosa. Craig Thompson ho conta a trospecció exhibicionista. Cal donar- sinistre i ombrívol que fa pensar just en la pèrdua de la innocència Blankets, crisi cristiana i grounge des dels EUA. hi una ullada. a què el creixement tristament obliga.

Sònia Pulido Robert Crumb Neix a Barcelona el 1973. Es llicencia en Belles Arts el 1996. Actualment Una de les icones de la historieta alternativa, Crumb va passar d’una treballa com a il·lustradora, publicant a Mujer 21, Tretze Vents, Rifi Rafe, educació catòlica i un pare militar a la psicodèlia de San Francisco de Esquitx, Capçalera, TOS, Stripburger, NSLM, Calle 13, Dos veces breve, finals dels seixanta. Entre els seus personatges més populars destaca Woman, Calle 20, El País de las Tentaciones i El País Semanal. Fritz el Gat, portat al cinema pel Ralph Bakshi (Crumb no va quedar gens Ha guanyat diversos premis, com el 1r premi d’il·lustració Injuve 2002 satisfet amb el resultat i va liquidar Fritz a un còmic posterior). El 1978 o el 1r premi d’il·lustració Joves creadors de Barcelona 1996. Ha es va casar en segones núpcies amb la dibuixant de còmics Aline participat en exposicions col·lectives, com ara Freaks, BEM, 2005-2006. Kominsky, amb qui va tenir una filla, que es dedica també al mateix. I com a mostres individuals, destaca Acorazados, Espacio SinsEntido, Benzina us ofereix una historieta seva inèdita a l’Estat espanyol, que Madrid 2005. suposa la primera que ha sigut traduïda al català.

BZN_93 BZN_94 BZN_95 BZN_96 BZN_97 Vidafréac Es diu Buddha Machine i l’han creada dos tècnics de la companyia FM3. Val quatre xavos i és el complement ideal per als fréacs de les andròmines electròniques. Es tracta d’un generador de loops. Té nou seqüències enregistrades que es van repe- tint fins a l’infinit, o bé fins que les piles s’esgoten. Igual que els hippies empudeguen les cambres d’encens perfumador, la idea és que els moderns puguin perfumar sònicament casa seva amb aquests escratxos minimalistes que es van repetint inces- santment, amb durades variables entre els 2 i els 42 segons. L’única funcionalitat que permet és canviar d’una a l’altra. O bé apagar el trasto i estampar-lo Poc més de deu anys separen aquestes dues contra la paret en ple atac de nervis, esclar. fotografies. A l’esquerra, la bella Janine Turner quan encandilava tots els seguidors de la sèrie Doctor en Alaska amb la piga més sexi de la nebulosa televisiva. A la dreta, Janine Turner després de passar pel quiròfan, disposada a fer empal·lidir els capítols més colpidors de Nip/ Tuck. Per als interessats en les destrosses d’aquesta mena, per cert, la web Awful Plastic Surgery conté un catàleg de pits bonyeguts, llavis-bratwurst i pòmuls cantelluts poc aptes per als fluixos d’estómac.

L’APEI és una associació bastant tronadeta que celebra uns premis de premsa, ràdio i televisió Premi al cartell més groller de l’any per a la força rancis. En la seva revista en línia hi ha una pel·lícula Date Movie, dels mateixos creadors (?) entrevista impagable a José Luis Moreno, de la de Scary Movie. qual extraiem l’entradeta: “Hace más de treinta años que conozco a José Luis, aunque en el último cuarto de siglo no hemos mantenido ninguna conversación […] José Luis vive en una zona privilegiada de los alrededores de Madrid donde se hizo construir una maravillosa resi- dencia. Cuando la estaban levantando las gen- tes vecinas pensaban seriamente que les esta- ban construyendo un Hipermercado, tal era la magnitud de las obras”. Bona, aquesta, la de fer-se passar per col·lega de l’exventríloc tot i no haver-hi intercanviat un mot en els darrers 9.125 dies.␣

ZonaXeix Que injustos que són els qui critiquen la suposada manca d’argument dels de la tropa, la dura disciplina es el mejor aliado”. Més sobreentesos films porno, per tal de fer l’acudit fàcil. Potser sí que els guions no és allò podem trobar al film Área 69, perdida en el desierto, que pertany que més llueix al gènere, i també cert és que les pel·lícules Gonzo tiren inequívocament al gènere S&M: “Cuando la despampanante Cindy se pel dret i són col·leccions de claus sense gaire justificació argumental. pierde en el desierto, su único anhelo es beber y aunque lo conseguirà, Però al porno hi ha guionistes. I, millor encara, sinopsistes. De fet, la beberá de todo menos agua”. En alguns casos, s’atreveix fins i tot a fer columna d’aquest mes vol ser un homenatge a qui, amb callada humilitat, una mica d’introspecció psicològica i ofereix un retrat de les angoixes redacta mes a mes la informació de les pel·lícules X del Plus: en només de les noies-modernes-d’avui-dia: “Estas jóvenes han experimentado el tres línies (les que caben a la guia interactiva) ofereix petites mostres de sexo anal, les ha gustado mucho y, aunque algo abrumadas, están literatura compositiva. deseando repetirlo”. I així amb una vintena de títols cada mes. Segur Per exemple, a la pel·lícula gai De maniobras en el cuartel en només que, amb el temps, anirà depurant aquesta microliteratura fins que, al una frase aconsegueix col·locar dos dobles sentits amb alta i dura: “Todos final, en comptes de sinopsis hi posarà haikus: “Trio lèsbic / polígons los oficiales superiores del fortín saben que para mantener alta la moral efímers / s’han acabat les piles”. ///Vidafréac

BZN_98