<<

WRITTEN ON SKIN GEORGE BENJAMIN M. Lloyd

Fitxa / Ficha L’òpera del cor menjat batega 11 49 amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza Xavier Cester Repartiment / Reparto

12 Una òpera per al segle XXI / 65 Una ópera para el siglo XXI Argument / Argumento George Benjamin 17 Teresa Lloret Cronologia / Cronología English Synopsis 78 Jordi Fernandez M. 41 88 Biografies / Biografías ©ROH/Stephen Cummiskey ©ROH/Stephen WRITTEN ON SKIN (ESCRIT SOBRE PELL / ESCRITO SOBRE PIEL)

Òpera en tres parts de George Benjamin Ópera en tres partes de George Benjamin

Text de Martin Crimp basat en la llegenda del trobador Guillem de Cabestany, recollida en el Decameron de Giovanni Boccaccio Texto de Martin Crimp basado en la leyenda del trovador Guillem de Cabestany, recogida en el Decameron de Giovanni Boccaccio M. Lloyd Promotors / Promotores Festival d’Aix-en-Provence, De Nederlandse Opera (Amsterdam), Théâtre du Capitole (Toulouse), Royal Opera House Covent Garden, Teatro del Maggio Musicale Fiorentino

Versió de concert semiescenificada / Versión de concierto semiescenificada

Estrenes / Estrenos 7 de juliol / julio de 2012: Festival d’Aix-en-Provence / Festival de Aix-en-Provence

Estrena a Espanya / Estreno en España

03/2016 Torn / Turno

16 20.00 h D

Dur.aproximada: 1 h. 35 min.

liceubarcelona.cat 12 pag. Repartiment / Reparto 13

Temporada 2015/16 març / marzo 2016

Protector Christopher Purves Direcció musical George Benjamin Dirección musical

Agnès Direcció de moviment escènic Benjamin Davis Dirección de movimiento escénico Primer àngel / Noi Tim Mead Primer ángel / El Muchacho Mahler Chamber Orchestra

Segon àngel / Marie Victoria Simmonds Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda Segundo ángel / Marie Sobretítulos

Tercer àngel / John Robert Murray Tercer ángel / John 14 pag. 15

George Benjamin. Foto: Renske Vrolijk-Royal Concertgebouw Orchestra

Written on skin és una òpera en tres parts del prestigiós compositor anglès contemporani George Benjamin (Londres, 1960), deixeble d’Oli- vier Messiaen, amb llibret de Martin Crimp basat en una llegenda medie- val protagonitzada pel trobador Guillem de Cabestany i recollida per autors posteriors com Petrarca, Boccaccio o Stendhal. Fou estrenada a Ais de Provença el 2012 amb un gran èxit de públic i crítica, que s’ha repetit als escenaris més prestigiosos (Londres, Amsterdam, Viena, París, Nova York, etc.), i ha rebut premis com el d’estrena mundial de la Inter- national Opera Awards 2013. El títol (Escrit sobre pell) fa referència a un artista medieval il·lustrador de pergamins que s’enamora d’Agnès, muller del ric senyor, el Protector, que li ha fet un encàrrec. Narren la història en tercera persona tres àngels –el Noi, Marie i John–, que també interpreten com a actors, juntament amb el matrimoni, la cruel trama de l’òpera, que incideix en un tema tan provocador com l’antropofàgia. Teresa Lloret Filòloga

Written on skin es una ópera en tres partes del prestigioso compositor inglés contemporáneo George Benjamin (Londres, 1960), discípulo de Olivier Messiaen, con libreto de Martin Crimp basado en una leyenda medieval protagonizada por el trovador Guillem de Cabestany y recogida por autores como Petrarca, Boccaccio o Stendhal. Fue estrenada en Aix-en-Provence en 2012 con gran éxito de público y crítica, repetido en los escenarios más prestigiosos (Londres, Ámsterdam, Viena, París, Nueva York, etc.), y ha recibido premios como el de estreno mundial de la International Opera Awards 2013. El título (Escrito sobre piel) hace refe- rencia a un artista medieval ilustrador de pergaminos que se enamora de Agnès, esposa del rico señor, el Protector, que le ha hecho un encargo. Narran la historia en tercera persona tres ángeles –el Muchacho, Marie y John–, que también interpretan como actores, junto con el matrimonio, la cruel trama de la ópera, que incide en un tema tan provocador como la antropofagia. Teresa Lloret Filóloga 16 pag. 17

Barbara Hannigan (Agnès) en primer terme i Christopher Purves (el Protector) al fons a Written on skin Barbara Hannigan (Agnès) en primer termino y Christopher Purves (el Protector) al fondo en Written on skin a la Royal Opera House el 2013. ©ROH/Stephen Cummiskey en la Royal Opera House en 2013. ©ROH/Stephen Cummiskey

ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga L’acció transcorre a la casa del ric Protector i des de la primera escena resta clara la presència de les dues temporalitats simultànies que es mantenen al llarg de tota l’òpera: els tres personatges contemporanis nostres són els tres àngels que narren la història i ens porten així a l’edat mitjana i alhora donen vida a dos dels personatges principals. El Protector i Agnès parlen també sovint en tercera persona quan expliquen el que succeeix.

La música, de bellesa impactant i escriptura prodigiosa, té moments de violència extrema al costat d’altres d’una suavitat exquisida, sempre sensual i sempre inquietant i delicada. En l’orquestra, relativament reduïda, té molta importància la percussió i la presència d’instruments singulars com les mandolines, l’harmònica de vidre o la viola de gamba.

ARGUMENTO Teresa Lloret Filóloga

La acción transcurre en la casa del rico Protector y desde la primera escena queda patente la presencia de las dos temporalidades simultáneas, mantenidas a lo largo de la ópera: los tres personajes contemporáneos nuestros son los tres ángeles que narran la historia y nos llevan así a la Edad Media y a su vez encarnan a dos de los personajes principales. El Protector y Agnès hablan también con frecuencia en tercera persona cuando explican lo que va sucediendo.

La música, de belleza impactante y escritura prodigiosa, posee momentos de violencia extrema junto a otros de una exquisita suavidad, siempre sensual, inquietante y delicada. En la orquesta, relativamente reducida, cuenta con mucha importancia la percusión y los instrumentos singulares, como las mandolinas, la armónica de cristal o la viola de gamba. 18 pag. Argument / Argumento 19

Barbara Hannigan i Christopher Purves també foren Agnès i el Protector en l’estrena absoluta de l’òpera a Ais de Provença el 2012. Barbara Hannigan y Christopher Purves fueron también Agnès y el Protector en el estreno absoluto de la ópera en Aix-en-Provence Aquí en l’estrena londinenca el 2013. ©ROH/Stephen Cummiskey en 2012. Aquí en el estreno londinense en 2013. ©ROH/Stephen Cummiskey

PRIMERA PART El cor dels àngels. El cor dels tres àngels ens demana que deixem de veure el món present que simbolitzen les grans ciutats, aeroports, pàrquings o impremtes, i anem al món medieval per trobar el llibre com un objecte preciós «escrit sobre pell», és a dir, sobre el pergamí al qual al•ludeix el títol de l’òpera, i ens presenten els protagonistes que apareixen en escena: el Protector, terratinent ric i intel·ligent, obsedit per la puresa i la violència, i la seva muller Agnès, analfabeta però també intel·ligent, casada als catorze anys i sense fills.

PRIMERA PARTE El coro de los ángeles. El coro de los tres ángeles nos exhorta a dejar de ver el mundo presente que simbolizan las grandes ciudades, aeropuertos, aparcamientos o imprentas, e ir al mundo medieval para hallar el libro como un objeto precioso «escrito sobre la piel», es decir, sobre el pergamino al que alude el título de la ópera, y nos presentan a los protagonistas que aparecen en escena: el Protector, terrate- niente rico e inteligente, obsesionado por la pureza y la violencia, y su mujer Agnès, analfabeta pero también inteligente, casada a los catorce años y sin hijos. 20 pag. Argument / Argumento 21

Benjamin atorga al rol d’Agnès una línia vocal que exigeix una tessitura elevada. Barbara Hannigan al Covent Garden, ©ROH/Stephen Cummiskey Benjamin otorga al rol de Agnès una línea vocal que exige elevada tesitura. Barbara Hannigan en el Covent Garden, ©ROH/Stephen Cummiskey

El Protector, Agnès i el Noi. El Protector parla amb el Noi –un home jove, contratenor, que interpreta un dels tres àngels i que té per ofici il·luminar manuscrits– i li mostra amb gran orgull la seva casa i els seus camps i es vanta dels conreus, dels animals i del cos de la seva dona, que li pertanyen. Li demana que li elabori un llibre sobre tot això amb imatges que puguin presentar la seva vida i bones accions als seus enemics que són a ’infernl i a la seva família que és al cel. El Noi fa notar que això val diners i temps i li ensenya com a mostra del seu talent un retrat fet per ell d’un home ric que fa una obra de misericòrdia a tres homes morts de gana. Agnès mostra descon- fiança vers el Noi i l’art de les imatges, però el marit es reconeix en l’home misericordiós, lloa l’art de l’il·luminador i dóna l’ordre a la muller d’acollir-lo a casa, en una primera mostra de la fascinació que aquest Noi exerceix sobre seu al llarg de l’obra, fascinació anterior a la de la muller.

El Protector, Agnès y el Muchacho. El Protector habla con el Muchacho –un hombre joven, contratenor, que interpreta uno de los tres ángeles y cuyo oficio es iluminar manuscritos– y le muestra con gran orgullo su casa y sus campos, vanagloriándose de los cultivos, de los animales y del cuerpo de su mujer, que le pertenecen. Le pide que elabore para él un libro sobre todo ello con imágenes que puedan presentar su vida y buenas acciones a sus enemigos que están en el infierno y a su familia que está en el cielo. El Muchacho hace notar que esto vale dinero y tiempo y le enseña como muestra de su talento un retrato obra suya de un hombre rico realizando una obra de misericordia a tres hombres muertos de hambre. Agnès muestra desconfianza hacia el Muchacho y el arte de las imágenes, pero el marido se reconoce en el hombre misericordioso, ensalza el arte del iluminador y ordena a su mujer acogerlo en su casa, en una primera muestra de la fascinación que este Muchacho ejerce sobre él a lo largo de la obra, fascinación anterior a la de la mujer. 22 pag. Argument / Argumento 23

El Protector i Agnès porten el pes de l’acció de Written on skin. ©ROH/Stephen Cummiskey El Protector y Agnès llevan el peso de la acción de Written on skin. ©ROH/Stephen Cummiskey

El cor dels àngels. El cor dels àngels evoca amb gran violència la creació del món, El coro de los ángeles. El coro de los ángeles evoca con gran violencia la creación parafrasejant elements del Gènesi bíblic, especialment la creació d’Adam i d’Eva, del mundo, parafraseando elementos del Génesis bíblico, especialmente la crea- que presenten com a personatges destinats a sofrir cruels tortures. Relacionen de ción de Adán y de Eva, que presentan como personajes destinado s a sufrir crueles manera evident la figura d’Eva amb la d’Agnès, tractada amb misogínia i acusant-la, torturas. Relacionan de forma evidente la figura de Eva con la de Ag nès, tratada entre altres mals, de curiosa. con misoginia y acusándola, entre otros males, de curiosa.

Agnès i el Noi. Agnès entra descalça i encuriosida al taller on el Noi il·lustr a el llibre Agnès y el Muchacho. Agnès entra descalza y llena de curiosidad al taller donde el i li demana qui és la dona que ha dibuixat al pergamí. Es burla de la re sposta –Eva–, Muchacho ilustra el libro y le pregunta quién es la mujer dibujada en el pergamino. que considera impròpia. En una evident mostra de la fascinació qu e el Noi exerceix Se burla de la respuesta –Eva–, que considera impropia. En una ev idente muestra ara sobre ella, i en un clar intent de seducció, Agnès li demana qu e faci un altre de la fascinación que el Muchacho ejerce ahora sobre ella, y en un c laro intento imatge amb una dona de veritat, i aporta com a trets principals i c aracterístiques de seducción, Agnès le pide que dibuje otra imagen con una mujer de verdad, y seves la de ser una dona que, a la nit, resta insomne al seu llit, que s ’emociona aporta como rasgos principales y características suyas la de ser una mujer que, por davant un noi, que té els ulls grisos que es tornen negres per amor. U na dona que la noche, permanece insomne en su cama, que se emociona ante un mucha cho, ell pugui desitjar. I quan la hi mostri, ella li dirà si és una dona de veritat. que tiene los ojos grises que se tornan negros por amor. Una muj er que él pueda desear. Y cuando se la muestre, ella le dirá si es una mujer de verdad. El Protector i els visitants, John i Marie. Quan s’acosta l’hivern, el Protector, pensatiu, es mostra molt preocupat pels canvis que nota en la seva muller: no menja, no El Protector y los visitantes, John y Marie. Cuando se acerca el invierno, el Protector, parla, fuig del Noi, i al llit, a la nit, fa veure que dorm però els seus ulls resten oberts pensativo, se muestra muy preocupado por los cambios que nota en su mujer: 24 pag. Argument / Argumento 25

Martin Crimp fa coexistir dues èpoques diferents en l’acció de Written on skin. ©ROH/Stephen Cummiskey Martin Crimp hace coexistir dos épocas distintas en la acción de Written on skin. ©ROH/Stephen Cummiskey

i se sent el soroll de les pestanyes fregant el coixí com uns insectes. Han vingut a veure’ls Marie, germana d’Agnès, i el seu marit, John. I malgrat les afirmacions anteriors, el Protector els dóna una visió favorable de la situació i els presenta la muller dòcil i tendra, la propie- tat en plena expansió i el magnífic llibre que s’està fent. Considera el llibre i el Noi irreprot- xables, i quan Marie critica el fet de posar un foraster a la pròpia taula, li diu explícitament que estima el Noi i l’amenaça que si continua malparlant d’ell no la deixarà entrar mai més a casa seva.

no come, no habla, huye del Muchacho y en la cama, por la noche, hace ver que duerme pero sus ojos permanecen abiertos y se oye el ruido de las pestañas rozando la almohada como unos insectos. Han venido a visitarles Marie, hermana de Agnès, y su marido, John. Y a pesar de las afirmaciones anteriores, el Protector les da una visión favorable de la situación y les presenta la mujer dócil y tierna, la propiedad en plena expansión y el magní- fico libro que se está haciendo. Considera el libro y el Muchacho irreprochables, y cuando Marie critica sentar a un forastero en la mesa propia, le dice explícitamente que ama al Muchacho y la amenaza, de seguir hablando mal de él, con no dejarla entrar jamás en su casa. 26 pag. Argument / Argumento 27

Agnès i el Noi. A la nit, Agnès es troba sola a la seva cambra –el marit dorm Agnès y el Muchacho. Por la noche, Agnès está sola en su habitación –el a la llar de foc– quan sent com s’obre el pany de la seva porta i entra el Noi marido duerme junto a la chimenea– cuando nota el pestillo de su puerta que per mostrar-li la il·lustració que li ha demanat. De moment ella manté un cert se abre y entra el Muchacho para mostrarle la ilustración solicitada. Primero distanciament i diu que la troba fosca, però la descripció que en fa ell –una ella mantiene un cierto distanciamiento y dice que le parece oscura, pero la casa a l’hivern sense sostre en una nit de lluna– constitueix el moment clau descripción que hace él –una casa en invierno sin techo en una noche de de l’òpera. Presideix el dibuix una dona nua, dins el seu llit, entortolligada luna– constituye el momento clave de la ópera. Preside el dibujo una mujer amb la vànova, amb els ulls grisos i els cabells foscos, que el Noi vol saber desnuda, dentro de su cama, envuelta con la colcha, ojos grises y cabellos si Agnès considera una dona de veritat, tal com ella li havia demanat. El fet oscuros, que el Muchacho quiere saber si Agnès considera una mujer de de veure’s tema d’un llibre fa prendre a Agnès consciència de ser algú i no verdad, tal como ella le había pedido. El verse tema de un libro hace tomar només una possessió, i aquest fet accelera la seva voluntat d’emancipació. conciencia a Agnès de ser alguien y no solo una posesión, circunstancia Reconeix els seus ulls grisos i altres trets en la figura de la dona i en un que acelera su voluntad de emancipación. Reconoce sus ojos grises y otros magnífic duo acompanyat per una harmònica de vidre el Noi mostra la seva rasgos en la figura de la mujer y en un magnífico dúo acompañado por una passió creixent i Agnès afirma que aquesta dona és ella, que una imatge no armónica de cristal el Muchacho muestra su pasión creciente y Agnès afirma és res i que l’amor no és una imatge sinó un acte. que esta mujer es ella, que una imagen no es nada y que el amor no es una imagen sino un acto. Contingut musical • «Strip the cities of brick» Contenido musical • «Was married age fourteen» • «Strip the cities of brick» • «Stand here. Look» • «Was married age fourteen» • «This –says the Boy–shows a Work of Mercy» • «Stand here. Look» • «Invent the world» • «This –says the Boy– shows a Work of Mercy» • «Can you invent another woman?» • «Invent the world» • «The Archer appears in the sky» • «Can you invent another woman?» • «The book will be magnificent» • «The Archer appears in the sky» • «Woman –alone– night» • «The book will be magnificent» • «This –says the Boy– shows a House in winter» • «Woman –alone– night» • Duo «Then look more closely» • «This –says the Boy– shows a House in winter» • Dúo «Then look more closely» 28 pag. Argument / Argumento 29

SEGONA PART SEGUNDA PARTE El malson del Protector. El Protector té un marit li explica que són els pobles enemics La pesadilla del Protector. El Protector tiene y los ciruelos en flor, pero la asusta el humo malson en el qual els àngels segon i tercer que fa cremar per protegir la família i que una pesadilla en que los ángeles segundo negro que ve. El marido le explica que son li expliquen les maledicències que corren no miri més, però ella diu que també ha vist y tercero le explican las maledicencias que los pueblos enemigos que hace quemar para sobre ell i la seva muller. Les insinuacions i la com un guarda arrabassava un infant i que corren sobre él y su mujer. Las insinuaciones proteger a la familia y que no mire más, pero resposta del senyor formen aviat un notable el Noi partia a cavall pels boscos. Demana y la respuesta del señor forman pronto un ella afirma que también ha visto a un guarda trio contrapuntístic. La gent es revolta contra al Protector amb gran sensualitat que la notable trío contrapuntístico. La gente se arrebatando a un chiquillo y que el Muchacho l’elaboració del llibre, que troben que té un toqui i l’abraci, però ell reacciona negativa- rebela contra la elaboración del libro, que partía a caballo por los bosques. Pide al cost massa alt i diuen també que el Noi ment i li diu que només els infants demanen opinan tiene un coste demasiado elevado y Protector con gran sensualidad que la toque dibuixa del natural, que hi ha una pàgina petons. Agnès no vol ser titllada d’infant i el dicen también que el Muchacho dibuja del y la abrace; él reacciona negativamente y le secreta humida que no se seca mai, com la Protector intenta amb insistència i prepo- natural, que hay una página secreta húmeda dice que solo los niños piden besos. Agnès boca d’una dona que xiscla com una guineu tència obligar-la a reconèixer-ho. Aleshores que no se seca nunca, como la boca de una no quiere ser tachada de niña y el Protector i atrau el Noi vers un llit secret, en una clara ella li demana que vagi al bosc i pregunti al mujer que chilla como una zorra y atrae al intenta con insistencia y prepotencia obligarla al·lusió a Agnès, mentre el marit fa veure que que escriu sobre la pell –de nou al·lusió al Muchacho hacia un lecho secreto, en una a reconocerlo. Entonces ella le suplica que no ho entén. títol de l’òpera– qui és ella. clara alusión a Agnès, mientras el marido vaya al bosque y pregunte al que escribe aparenta no entenderlo. sobre la piel –de nuevo una alusión al título El Protector i Agnès. El Protector es desperta El Protector i el Noi. El Protector troba el Noi de la ópera– quién es ella. dins el seu llit i estén el braç buscant en va un assegut contra un arbre mirant-se en la fulla El Protector y Agnès. El Protector se reconfort humà, la seva dona. Agnès es troba d’un ganivet, pensant que el bosc, mil anys a despierta en la cama y extiende el brazo El Protector y el Muchacho. El Protector dreta mirant per la finestra i li diu que mira venir, serà travessat per camins coberts d’as- buscando en vano un consuelo humano, encuentra al Muchacho sentado contra un la sortida del sol i els pruners que floreixen, falt. Deixa veure de nou la fascinació que sent su mujer. Agnès está de pie mirando por la árbol mirándose en la hoja de un cuchillo, però que l’espanta el fum negre que veu. El davant seu i li demana que parli del present ventana y le dice que observa el amanecer pensando que el bosque, mil años más tarde, 30 pag. Argument / Argumento 31

Benjamin reserva per a la seva parella protagonista les escenes amb més càrrega dramàtica, forta i intensa. Benjamin reserva a su pareja protagonista las escenas con más carga dramática, fuerte e intensa. Barbara Hannigan i Christopher Purves, Agnès i el Protector, ©ROH/Stephen Cummiskey Barbara Hannigan y Christopher Purves, Agnès y el Protector, ©ROH/Stephen Cummiskey

i li digui qui és la dona de la pàgina secreta del llibre que xiscla amb ell en un llit secret, si es tracta d’Agnès. El Noi té l’instint de defensar l’estimada, i li diu que aquesta dona és la germana d’Agnès, Marie. El seguit de mentides que imagina per fer creïble la seva afirmació les confirma la mateixa Marie i el seu complaent marit John, els àngels segon i tercer, que alternen amb el Noi els estils directe i indirecte en un brillant trio contrapuntístic. El Noi presenta Marie com una dona excitada i histèrica que, fatigada d’un matrimoni insípid, vol ser Venus i també un àngel, ser model per al llibre de perverses golafreries i actes luxuriosos, amb referències bíbliques com la de la boca al Càntic dels Càntics, «Com un fil escarlata són els teus llavis», per acabar demanant d’anar amb el Noi a l’infern. Quan el Protector resta sol ens diu que la mateixa nit ha explicat a la seva dona que la puta de la seva germana s’ha lliurat al Noi davant la complaença de l’imbècil del marit.

estará atravesado por caminos cubiertos de asfalto. Deja ver de nuevo la fascinación que siente ante él y le pide que hable del presente y le diga quién es la mujer de la página secreta del libro que chilla con él en una cama secreta, si se trata de Agnès. El Muchacho tiene el instinto de defender a la amada, y le dice que esta mujer es la hermana de Agnès, Marie. La serie de mentiras que imagina para hacer creíble su afirmación las confirma la propia Marie y su complaciente marido John, los ángeles segundo y tercero, que alternan con el Muchacho los estilos directo e indirecto en un brillante trío contrapuntístico. El Muchacho presenta a Marie como una mujer excitada e histérica que, fatigada de un matrimonio insípido, desea ser Venus y también un ángel, ser modelo para el libro de perversas glotonerías y actos luju- riosos, con referencias bíblicas como la de la boca en el Cántico de los Cánticos, «Como un hilo escarlata son tus labios», para finalmente reclamar ir con el Muchacho al infierno. Cuando el Protector queda solo nos informa de que esa misma noche ha explicado a su mujer que la puta de su hermana se ha entregado al Muchacho ante la compla- cencia del imbécil del marido. 32 pag. Argument / Argumento 33

La part d’Agnès està assignada a una soprano i la del Protector a un baríton. ©ROH/Stephen Cummiskey La parte de Agnès está asignada a una soprano y la del Protector a un barítono. ©ROH/Stephen Cummiskey

Agnès i el Noi. Agnès es posa les sabates Agnès y el Muchacho. Agnès se pone el i entra al taller del Noi, a qui, dominada per calzado y entra en el taller del Muchacho, la gelosia, i entre plors, anomena reiterada- al cual, dominada por los celos, y entre ment mentider. El Noi es defensa dient que llantos, llama embustero reiteradamente. ha mentit per protegir-la a ella, però Agnès El Muchacho se defiende diciendo que ha sosté que ho ha fet per protegir-se ell. Amb mentido para protegerla a ella, pero Agnès actitud desafiant, li demana que mostri al sostiene que lo ha hecho para protegerse Protector la realitat de la seva relació i que él. Con actitud desafiante, le demanda que mentre els morts s’amunteguen al prat i les muestre al Protector la realidad de su relación persones humanes cremen a la plaça del y que mientras los muertos se amontonan en mercat, dibuixi una pàgina nova al llibre que el prado y las personas humanas arden en la enfonsi el seu amor als ulls d’aquest home plaza del mercado, dibuje una nueva página com una agulla roent que l’encegui i li faci en el libro que hunda su amor en los ojos de plorar sang. este hombre como una aguja candente que lo ciegue y le haga llorar sangre. Contingut musical • «People are saying» Contenido musical • «And in the meadow» • «People are saying» • «Touch me» • «And in the meadow» • «You are a child, Agnès» • «Touch me» • «Tell me about now» • «You are a child, Agnès» • «Look at her» • «Tell me about now» • «Feed me pomegranates» • «Look at her» • «All night your voice» • «Feed me pomegranates» • «Show him us» • «All night your voice» • «Show him us» 34 pag. Argument / Argumento 35

El Noi esdevé involuntàriament el catalitzador de tot el que succeeix; aquest rol fou concebut per a un contratenor. ©ROH/Stephen Cummiskey El Muchacho se convierte involuntariamente en el catalizador de cuanto sucede; este rol fue concebido para una contratenor. ©ROH/Stephen Cummiskey

TERCERA PART TERCERA PARTE

El Protector, Agnès i el Noi. El Noi mostra al Protector i a Agnès algunes El Protector, Agnès y el Muchacho. El Muchacho muestra al Protector y a pàgines del llibre ja acabat: els enemics al patíbul, un ganxo que travessa el Agnès algunas páginas del libro ya finalizado: los enemigos en el patíbulo, un coll d’un traïdor, uns nois que esperen ser afusellats, Gomorra a punt de ser gancho que atraviesa el cuello de un traidor, unos muchachos que esperan incendiada i altres coses de caràcter violent i cruel. Quan el Protector insis- ser fusilados, Gomorra a punto de ser incendiada y otras cosas de carácter teix a veure el Paradís, el Noi diu amb sarcasme que aquestes il·lustracions violento y cruel. Cuando el Protector insiste en ver el Paraíso, el Muchacho són el seu Paradís sobre la terra, perquè hi figuren els seus camps i la seva dice con sarcasmo que estas ilustraciones son su Paraíso sobre la tierra, família. Agnès vol saber ara on és l’infern i el Noi, que mostra una intenció porque figuran en ellas sus campos y su familia. Agnès quiere saber ahora oculta de fer mal, li ensenya una pàgina escrita, no il·lustrada, és a dir feta dónde está el infierno y el Muchacho, que muestra una intención oculta de amb paraules, que indigna i frustra la muller, que com a dona no sap llegir i hacer daño, le enseña una página escrita, no ilustrada, o sea realizada con que cal desxifrar. El Noi se’n va dient que el llibre s’ha acabat i deixa marit i palabras, que indigna y frustra a la mujer, que como mujer que es no sabe leer muller sols amb la pàgina secreta. y que es necesario descifrar. El Muchacho se marcha diciendo que el libro está acabado y deja a marido y mujer solos con la página secreta. El Protector i Agnès. El Protector examina la pàgina en silenci però aviat la llegeix a Agnès marcant-li els mots més significatius que ha escrit el Noi El Protector y Agnès. El Protector examina la página en silencio pero pronto com una lletania –boca, cor, cabells, ungla, mà, pell, sang, coll d’ametista, la lee a Agnès marcando las palabras más significativas escritas por el etc.– abans de descriure amb complaença l’apassionada relació dels dos Muchacho como una letanía –boca, corazón, cabellos, uña, mano, piel, sangre, amants fins a la pornografia que han tingut per iniciativa d’Agnès, que li ha cuello de amatista, etc.– antes de describir con complacencia la apasionada demanat, a més, que ho escrigui perquè el marit sàpiga el comportament de relación de los dos amantes hasta la pornografía que han tenido por iniciativa qui havia qualificat propietat seva. Agnès, extasiada per les paraules que ha de Agnès, que le ha solicitado, además, que lo escriba para que el marido se escrit el Noi, demana al marit que continuï llegint. La indignació del Protector, entere del comportamiento de quien había calificado como propiedad. Agnès, 36 pag. Argument / Argumento 37

que no deixa que se li acosti i l’amenaça, no tent i l’obliga a dir que la dona menja no per extasiada por las palabras que ha escrito el una larga mesa blanca, un plato de plata... la detura i li demana encara amb insistència fam o per curiositat, sinó per obediència. Li Muchacho, suplica al marido que siga leyendo. Cuando se pregunta qué hace ahora la mujer, que li mostri on ha escrit la paraula «amor». pregunta quin gust té el menjar i ella diu que La indignación del Protector, que no deja que Agnès se rebela y dice que no es la mujer, bo, salat i dolç, i davant la insistència del ella se le acerque y la amenaza, no la detiene que es Agnès, pero él sigue con su actitud Cor d’àngels i el Protector. Els àngels segon marit precisa que dolç com la seva llet i salat y aún le pide con insistencia que le muestre prepotente y la obliga a decir que la mujer i tercer evoquen de nou la creació del món, com les seves llàgrimes. Aleshores sembla donde ha escrito la palabra «amor». come no por hambre o por curiosidad, sino però l’home nou, fet a partir de la pols i situat intuir alguna cosa i pregunta què és el que por obediencia. Le pregunta por el gusto que nu al costat d’un arbre, insultat i fuetejat, que el seu Protector li ha donat de menjar. La Coro de ángeles y el Protector. Los ángeles tiene la comida y ella dice que bueno, salado treballa durament i plora, que sent gelosia resposta és brutal i insistent, acompanyada segundo y tercero evocan de nuevo la crea- y dulce, y ante la insistencia del marido i que arriba a sentir vergonya de ser humà, pels timbals de l’orquestra: el seu cor, el cor ción del mundo, pero el nuevo hombre, hecho precisa que dulce como su leche y salado no és Adam sinó el Protector o fins i tot el del Noi. Agnès resta uns moments ensorrada a partir del polvo y situado desnudo junto a un como sus lágrimas. Entonces parece intuir Noi, víctima de la terrible venjança del senyor. per la terrible revelació, però aviat reacciona árbol, insultado y fustigado, que trabaja dura- algo y pregunta qué es lo que su Protector Dividit entre el seny i la misericòrdia i entre la i inicia amb força la seva venjança. Afirma mente y llora, que siente celos y que llega a le ha dado de comer. La respuesta es brutal venjança i la violència, el Protector segueix el amb una total seguretat que a partir d’ara res sentir vergüenza de ser humano, no es Adán e insistente, acompañada por los timbales Noi al bosc i l’assassina, després de besar-lo, del que menjarà o beurà farà desaparèixer el sino el Protector o incluso el Muchacho, víctima de la orquesta: su corazón, el corazón del i veu el seu propi retrat al mirall de les negres gust del cor del Noi ni cap força esborrarà les de la terrible venganza del señor. Dividido entre Muchacho. Agnès queda unos momentos pupil·les de la víctima, mentre el tutti orquestral imatges que les seves mans han dissenyat la sensatez y la misericordia y entre la venganza aturdida por la terrible revelación, pero pronto marca un dels moments culminants de l’òpera. sobre el pergamí. Assegura que els pitjors y la violencia, el Protector sigue al Muchacho al reacciona e inicia con fuerza su venganza. suplicis que li pugui infligir –que descriu en bosque y lo asesina, después de besarle, y ve su Afirma con total seguridad que a partir de El Protector i Agnès. El Protector, amb aire mots i frases breus fins a suggerir fer fondre propio retrato en el espejo de las negras pupilas ahora nada de lo que coma o beba hará desa- angoixat, entona una mena de salmòdia el seu cos en àcid– no faran desaparèixer el de la víctima, mientras el tutti orquestal marca parecer el gusto del corazón del Muchacho amb didascàlies o acotacions abreujades gust del cor del Noi de la seva boca. uno de los momentos culminantes de la ópera. ni fuerza alguna borrará las imágenes que que indiquen la situació escènica: dona i el sus manos han diseñado sobre el perga- seu Protector, nit, una sala, un balcó, una El Noi / Àngel primer. Apareix el Noi sota l’as- El Protector y Agnès. El Protector, con aire mino. Asegura que los peores suplicios que llarga taula blanca, un plat de plata... Quan pecte de l’àngel primer i ens porta la darrera angustiado, entona una especie de salmodia le pueda infringir –que describe en palabras es pregunta què fa ara la dona, Agnès es miniatura que ens fa saber el final de la con didascalias o acotaciones abreviadas y frases breves hasta sugerir la fundición de revolta i diu que no és la dona, que és Agnès, història. Mostra la dona que cau suspesa al que indican la situación escénica: mujer y su cuerpo en ácido– no harán desaparecer el però ell continua amb la seva actitud prepo- mig de la pàgina perquè ha estat més ràpida su Protector, noche, una sala, un balcón, gusto del corazón del Muchacho de su boca. 38 pag. Argument / Argumento 39

La producció de Written on skin programada a la Royal Opera House el 2013 estava signada per amb escenografia La producción de Written on skin programada en la Royal Opera House en 2013 la firmó Katie Mitchell con escenografía de Vicki de Vicki Mortimer que dividia l’acció entre passat i present. ©ROH/Stephen Cummiskey Mortimer que dividía la acción entre pasado y presente. ©ROH/Stephen Cummiskey

que l’home, que havia agafat un ganivet per matar-la, i ha saltat al buit. En un costat hi ha tres petits àngels que observen en la nit calmada la caiguda i mostren als seus ulls una freda fascinació pel desastre humà i s’aparten de la dona que cau a l’indret on el pàrquing del dissabte –al·lusió a l’escena primera de l’òpera que enllaça inici i final d’aquest conte cruel– cobreix uns morts amuntegats.

Contingut musical • «Here are your enemies» • «Read? Read? How can a woman read?» • «Mouth –see it» • «Read it –oh read it again» • «Make a man out of dust» • «Put voices into his mind» • «Woman and her Protector –night» • « I ever eat» • «This –says the Angel– shows the Woman Falling»

El Muchacho / Ángel primero. Aparece el Muchacho bajo el aspecto del ángel primero, que trae la última miniatura que nos informa del final de l a historia. Muestra a la mujer que cae suspendida en medio de la página porque ha sido más rápida que el marido, que había cogido un cuchillo para mat arla, y ha saltado al vacío. En un lado hay tres pequeños ánge les que observan la caída en la calma de la noche y muestran en sus ojos una fría fascin ación por el desastre humano y se apartan de la mujer que cae en el lugar don de el parking de los sábados –alusión a la escena primera de la ópera q ue enlaza inicio y final de este cuento cruel– cubre unos muertos amontonados.

Contenido musical • «Here are your enemies» • «Read? Read? How can a woman read?» • «mouth –see it–» • «Read it –oh read it again» • «Make a man out of dust» • «Put voices into his mind» • «Woman and her Protector –night» • «Nothing I ever eat» • «This –says the Angel– shows the Woman Falling» 40 pag. 41

Torneig medieval representant el tumult, Codex Manesse, foli 17r, Universitätsbibliothek Heidelberg Torneo medieval representando el tumulto, Codex Manesse, folio 17r, Universitätsbibliothek Heidelberg

ENGLISH SYNOPSIS

Written on Skin is an opera in three parts by the distinguished contemporary En glish composer George Benjamin (London, 1960), a disciple of Olivier Messiaen. The libretto, by Martin Crimp, is based on a medieval legend about the troubadour Guillem de Cabestany, from which writers including Petrarch, Boccaccio and Stendhal also drew. The opera met with acclaim from both audience and reviewers when first performed in 2012 in Aix-en-Provence and has enjoyed similar success in major opera houses in London, Amsterdam, Vienna, Paris, New Yo rk and other cities. Its distinctions include the World Premiere Award at the 2013 International Opera Awards. The title refers to the main character, the Boy, an il luminator of manuscripts, who falls in love with Agnès, the wife of the Protector, a rich lord who has asked him to write a book. Three angels, played by the same s ingers who also embody the Boy, Marie and John, act as narrators. These three charac ters, along- side the Protector and Agnès, enact the grim plot, which relates to the contentious topic of anthropophagy, the eating of human flesh.

The action takes place at the Protector’s home. The existence of two different time frames is clear from the first scene and continues throughout the opera. The three angels belong to our own time whereas their story, which brings the Protector and Agnès back to life, transports us to the Middle Ages. When descr ibing the events that have occurred, the Protector and Agnès frequently use a third-person narrative style.

The music is strikingly beautiful and magnificently crafted. Always sensual, disturbing and elegant, it alternates between extreme violence and exquisite gentle- ness. The percussion section plays a leading role in the relative ly small orchestra, which includes instruments that are not usually part of an orch estra such as mando- lins, the glass harmonica and the viola da gamba. 42 pag. English Synopsis 43

Dos trobadors medievals: Folquet de Marseille (esquerra) i Guillaume IX d’Aquitaine (dreta), Cançoner, Bibliothèque nationale de France Dos trovadores medievales: Folquet de Marseille (izquierda) y Guillaume IX d’Aquitaine (derecha), Cancionero, Bibliothèque nationale de France

PART ONE The Chorus of Angels. The three angels invite art in general. Her husband, in contrast, identi- black with love. She must be a woman the Boy see, so the Boy describes it to her. According us to do away with the present-day world, with fies with the merciful man, praises the illumina- can desire and when he has painted her, she to his description — a turning point in the its large cities, airports, car-parks and printing tor’s skill, and orders his wife to welcome him will tell him if she is real or not. opera — it shows a house on a moonlit night presses, and return to the Middle Ages, when to their house. This is the first sign of his fasci - with the roof taken off. Inside a naked woman books were precious objects “written on skin”, nation with the Boy, which will last throughout The Protector and the Visitors, John and Marie. is lying in bed, tangled in the sheet. She has in other words on parchment (hence the title). the opera, even preceding the attraction felt Winter is approaching. The Protector ponders grey eyes and dark hair. The Boy asks Agnès They introduce two of the leading characters, by his wife. anxiously about the changes he has observed if this is a real woman, such as she asked for. who now appear on stage: the Protector, a in his wife: she neither eats nor speaks, she On seeing herself portrayed in a book, Agnès wealthy, intelligent landowner, “addicted to The Chorus of Angels. The three angels relate avoids the Boy, and at night she pretends to becomes aware that she is an individual, not a purity and violence”, and his wife Agnès, an the creation of the world in the form of a be asleep but her eyes are open and he can mere possession, and this inflames her desire intelligent — albeit illiterate — woman, who harshly worded adaptation of texts from the hear her eyelashes “scrape the pillow (...) like for emancipation. She recognises herself in was married at the age of fourteen and has Book of Genesis, notably those referring to an insect”. Marie, Agnès’s sister, comes to visit the colour of the woman’s eyes and in various no children. Adam and Eve, on whom cruel torments are to them with her husband John. The Protector, other traits. In a magnificent duet accompanied be inflicted. There is a clear parallel between contradicting his earlier remarks, tells them by the glass harmonica, the Boy expresses his The Protector, Agnès and the Boy. The Protector Eve and Agnès: both are victims of misogyny that all is well, his wife is sweet and obedient growing passion for her, while Agnès insists talks to the Boy, a young illuminator of ma- and both are charged with being too curious. and his property is flourishing. The book, he that she is the woman, that a picture is nothing nuscripts, sung by a counter-tenor who also says, will be magnificent, and both it and the and love is not a picture but an act. plays one of the three angels. The Protector Agnès and the Boy. Agnès enters the workshop Boy are faultless. When Marie criticises him proudly shows him his house and fields and where the Boy is illuminating the book. She is for allowing a stranger to sit at his table, the • “Strip the cities of brick” boasts of his many possessions: the plants barefoot and curious. She looks at the woman Protector says he loves the Boy and threatens • “Was married age fourteen” • “Stand here. Look” and fruit, the animals, and the body of his wife. he has painted on the parchment and asks to banish her from the house if she speaks ill • “This — says the Boy — shows a Work of Mercy” He asks him to make a book about it all, with who she is. He replies “Eve” but she laughs of him. • “Invent the world” miniatures celebrating his life and good deeds and says she is not a “real” woman. She tells • “Can you invent another woman?” and depicting his enemies in hell and his family him to paint a real woman instead and begins Agnès and the Boy. It is night and Agnès is • “The Archer appears in the sky” in heaven. The Boy points out that the job will to flirt with the Boy, revealing that she too has alone in her room — her husband is sleeping • “The book will be magnificent” • “Woman — alone — night” take time and money and shows him a sample succumbed to his charm. The main features by the fire — when she hears the lock on • “This — says the Boy — shows a house in winter” of his work: a miniature in which a rich man of this real woman, she says, are that she lies the door click. The Boy comes in, bringing • Duet “Then look more closely” is seen being merciful to three starving men. sleepless in bed at night, is acutely aware of the miniature she asked for. For a while she Agnès is suspicious of the Boy and of pictorial a boy’s presence, and that her grey eyes turn remains aloof, saying the picture is too dark to 44 pag. English Synopsis 45

Un altre trobador medieval occità: Aimeric de Péguilhan, Cançoner, Bibliothèque nationale de France Otro trovador medieval occitano: Aimeric de Péguilhan, Cancionero, Bibliothèque nationale de France

PART TWO The Protector’s bad dream. The Protector has he is burning in order to protect his family. He a secret bed, is Agnès. The Boy tries instinc- Agnès and the Boy. Agnès puts on her shoes a nightmare in which Angels 2 and 3 tell him tells her not to look. Then she says she has tively to protect her. He claims the woman is and enters the Boy’s workshop. Jealous and in that there are rumours about him and his wife. seen a guard impale a baby on a stick and the Agnès’s sister, Marie, and invents a series of tears, she repeatedly accuses him of deceiving Their insinuations and his replies evolve into a Boy riding into the woods on a horse. She asks lies to make his story credible. Angels 2 and her. The Boy says he lied in order to protect her remarkable contrapuntal trio. People, they say, him, in a sensuous tone, to touch and kiss her, 3 now appear as Marie and her submissive but Agnès retorts that he was really protecting are protesting over the cost of writing the book. but he refuses on the grounds that only children husband John. The Boy’s lies — in narrative himself. She challenges him to show the They also allege the Boy draws from life and ask for kisses. Agnès objects to being called a form — are borne out by the couple’s conver- Protector their true relationship. While the dead that there is a secret, damp page which never child but the Protector repeatedly orders her to sation — in direct speech — creating a brilliant pile up in the meadow, she says, and human dries out, like the mouth of a woman — a clear admit that she is one. She tells him to go into contrapuntal trio. Marie, the Boy maintains, is beings burn in the market-place, he must make reference to Agnès — who shrieks like a fox the woods and ask “the one who writes on skin” a passionate, hysterical woman, weary of her a new page in order to drive their love into the and grips the Boy in a secret bed while her what she is. dull marriage, who wants to be Venus and an Protector’s eyes like a hot needle, blinding him husband pretends not to notice. angel at one and the same time. She volun- and making him cry blood. The Protector and the Boy. The Protector finds teered to pose as the model for Greed and The Protector and Agnès. The Protector wakes the Boy sitting against a tree, looking at his Luxury in the book and performed several • “People are saying” up in bed and stretches out his hand in search reflection in the blade of a knife. He says perverse acts. Marie herself describes her • “And in the meadow” • “Touch me” of the comfort of a human body, his wife’s. But he is thinking that in a thousand years’ time mouth as “a scarlet thread” — a term borrowed • “You are a child, Agnès” Agnès is up and looking out of the window. She concrete roads will run through this wood. The from the Biblical Song of Songs — and begs • “Tell me about now” says she is watching the sun come up and the Protector, again revealing his infatuation with to be dragged to hell. When the Protector is • “Look at her” plum-trees in flower but she is also frightened the Boy, asks him to talk about the present left alone, he tells how, that very same evening, • “Feed me pomegranates” to see black smoke rising. Her husband says and tell him if the woman on the secret page he told his wife that the Boy was enjoying • “All night your voice” • “Show him us” the smoke is coming from enemy villages which in the book, the one who screams with him in “that whore her sister” with the complicity of her foolish husband. 46 pag. English Synopsis 47

Bertran de Born, soldat i trobador occità, representat en un combat, Cançoner, Bibliothèque nationale de France Bertran de Born, soldado y trovador occitano, representado en un combate, Cancionero, Bibliothèque nationale de France

PART THREE

The Protector, Agnès and the Boy. The Boy also Agnès, writes the Boy, who insisted he stage directions, that describe the scene on in acid — will ever take the taste of the Boy’s shows the Protector and Agnès some of the should describe it so that her husband would stage: “Woman and her Protector — night. heart from her mouth. pages from the completed book: their enemies know how his wife, “his property”, has behaved. A room. A balcony. A long white table, (...) a on a gibbet, a hook piercing a traitor’s throat, Agnès, in ecstasy over the Boy’s words, asks silver dish.” When he asks his wife what the The Boy / Angel 1. The Boy returns as Angel boys waiting to be shot, Gomorrah about to be her husband to read them again but he, in his woman is doing, she protests that she is not 1 and shows us the last miniature, which tells reduced to dust, and other acts of savagery. rage, repulses her. Undeterred by his threats, “the woman” but Agnès. Maintaining his over- the end of the tale. It depicts the woman When the Protector demands to see Paradise, she implores him time and again to let her see bearing tone, he compels her to acknowledge falling, he explains, because when the man the Boy sarcastically replies that the illustra- the word that means “love”. that “the woman” is eating, not out of hunger took a knife to kill her, she was too quick for tions show the Protector’s property and family or curiosity, but as an act of obedience. He him and jumped. She appears in mid-fall, in the and these are his paradise on earth. Agnès The Chorus of Angels and the Protector. Angels asks her how the food tastes. She says it is centre of the page. Three small angels calmly asks where Hell is and the Boy, with deliberate 2 and 3 again allude to the creation of the good, both salt and sweet. When asked for a watch her from the margin, their eyes showing cruelty, shows her a page of writing, without world but this time the man — made from fuller reply, she describes it as sweet like her a cold fascination with human disaster. Then any pictures. Agnès is angry and frustrated dust, propped up naked next to a tree, taunted own milk and salty like her tears. Suddenly they turn away from the falling woman to because, being unable to read, she cannot and whipped, made to sweat and cry, and feel she becomes suspicious and asks what her where the Saturday car-park — a reference decipher it. The Boy departs, saying that the jealousy and shame at being human — is not Protector has given her to eat. His brutal that links the first scene to the end — covers book is finished, and leaves the husband and Adam but the Protector or perhaps the Boy, answer, reinforced on the drums, is repeated the heaped-up dead. wife alone with the secret page. who is to fall victim to his lord’s terrible revenge. several times: it is his heart, he says, the Boy’s The Protector, torn between wisdom and mercy heart. Agnès is briefly stunned at the ghastly • “Here are your enemies” The Protector and Agnès. The Protector exa- on the one hand, and violent revenge on the revelation but soon launches resolutely into • “Read? Read? How can a woman read?” • mines the page in silence and then begins to other, follows the Boy into the wood, kisses him, her own revenge. Nothing, she vows, with total “Mouth —see it—” • “Read it —oh read it again” read it out loud. He recites the most signifi- and then murders him. He gazes at his own conviction, nothing she eats or drinks will take • “Make a man out of dust” cant words like a litany — mouth, heart, hair, portrait in the mirror of his victim’s black pupils, away the taste of the Boy’s heart and no force • “Put voices into his mind” nail, hand, skin, blood, neck of amethyst, ... — while the music played by the full orchestra can erase the pictures the Boy’s hands drew • “Woman and her Protector — night” and goes on imperturbably reading the Boy’s signals one of the high points in the opera. on the skin. The worst atrocities her husband • “Nothing I ever eat” account of the lovers’ passionate relationship, a can inflict on her — she evokes them in single • “This — says the Angel — shows the Woman Falling” relationship instigated by Agnès in which they The Protector and Agnès. The Protector, words and short sentences, culminating in the “used each other (...) as pornography”. It was looking harrowed, chants brief phrases, like suggestion that he might dissolve her flesh 48 pag. 49

Rebecca Bottone, soprano protagonista d’Into the Little Hill en la seva estrena liceista al Foyer del Teatre, temporada 2010/11. Foto: Bofill Rebecca Bottone, soprano protagonista de Into the Little Hill en su estreno liceista en el Foyer del Teatre, temporada 2010/11. Foto: Bofill

L’ÒPERA DEL COR MENJAT BATEGA AMB FORÇA Xavier Cester Periodista i crític musical Una afirmació o més aviat una acusació freqüent sobre l’òpera com a gènere és la seva condició d’art de museu, dedicat a la revisió continuada i obses- siva d’un nombre limitat d’obres mestres compostes fa, com a mínim, un segle. Per sort, i per contradir aquestes veus crítiques, la creació operística continua ben viva i ha experimentat en la recta final del segle XX i l’ar- rencada del segle XXI una revifalla significativa. No es tracta només que s’estrenin nous títols, sinó que, a més, un bon grapat d’aquestes òperes han assolit una difusió i una repercussió formidables entre públic i crítica. Un dels casos més notoris és, sens dubte, el de Written on skin, l’òpera amb música de George Benjamin i llibret de Martin Crimp que va veure la llum el 2012 al Festival d’Ais de Provença.

LA ÓPERA DEL CORAZÓN COMIDO LATE CON FUERZA Xavier Cester Periodista y crítico musical Una afirmación o quizás acusación frecuente sobre la ópera como género es su condición de arte de museo, dedicado a la continua y obsesiva revisión de limitadas obras maestras compuestas hace un siglo, como mínimo. Por fortuna, contradiciendo a tales voces, la creación operística sigue muy viva y ha experimentado en la recta final del siglo XX e inicios del XXI un notorio renacer. No se trata solo del estreno de nuevos títulos, sino que, además, un buen número de estas óperas han logrado una difusión y repercusión formi- dables entre público y crítica. Uno de los casos más reseñables es, sin duda alguna, Written on skin, ópera con música de George Benjamin y libreto de Martin Crimp que vio la luz en 2012 en el Festival d’Aix-en-Provence. 50 pag. L’òpera del cor menjat batega amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza 51

LA PRECOCITAT CREATIVA DE BENJAMIN EL VA LA PRECOCIDAD CREATIVA DE BENJAMIN LE LLEVÓ DUR A ENTRAR AMB NOMES SETZE ANYS AL A ENTRAR CON SOLO DIECISÉIS AÑOS EN EL CONSERVATORI DE PARÍS PER ESTUDIAR AMB CONSERVATORIO DE PARÍS PARA ESTUDIAR CON OLIVIER MESSIAEN I YVONNE LORIOD OLIVIER MESSIAEN E YVONNE LORIOD

Poques vegades l’estrena d’una obra és rebuda de manera immediata amb En pocas ocasiones el estreno de una obra se recibe de inmediato con lloances que parlen sense embuts d’obra mestra o clàssic del segle XXI. De alabanzas que hablan sin complejos de una obra maestra o de clásico del fet, l’acollida triomfal que va tenir Written on skin al festival francès ha tingut siglo XXI. La triunfal acogida de Written on skin en el festival francés ha des de llavors continuació allà on s’ha interpretat, ja sigui en f orma escènica disfrutado de continuación allá donde se ha interpretado, sea en forma escé- o de concert: Òpera d’Holanda a Amsterdam, Théâtre du Capito le de Tolosa nica o de concierto: Ópera de Holanda en Ámsterdam, Théâtre du Capitole de Llenguadoc, Royal Opera House de Londres (on es va gravar en D VD), de Toulouse, Royal Opera House de Londres (grabada allí en DVD), Theater Theater an der Wien a Viena, Òpera Estatal de Baviera a Munic, F estival an der Wien en Viena, Ópera Estatal de Baviera en Múnich, Festival de de Tanglewood als Estats Units, Òpera de Bonn, Opéra Comique de París, Tanglewood en Estados Unidos, Ópera de Bonn, Opéra Comique de París, així com també a Lisboa, Òpera Reial d’Estocolm o To ronto. Aquesta simple así como en Lisboa, Ópera Real de Estocolmo o Toronto. Esta simple enume- enumeració evidencia que Written on skin ha aconseguit, en menys de quatre ración evidencia que Written on skin ha logrado, en menos de cuatro años anys de vida, anar molt més enllà del cercle tancat de les instit ucions que de vida, ir mucho más allá del círculo cerrado de las instituciones coproduc- van coproduir el muntatge original, ja que també ha atret teatres , no per més toras del montaje original, atrayendo también a otros teatros, no por menores petits, menys inquiets, que han presentat produccions diferents de l’obra de menos inquietos, que han presentado producciones diferentes de la obra Benjamin, com Sankt Gallen a Suïssa o Detmold a Alemanya. No hi ha prova de Benjamin, como Sankt Gallen en Suiza o Detmold en Alemania. No hay més fefaent que una òpera ha entrat en el repertori que el fet de ser objecte mejor prueba de la entrada de una ópera en el repertorio que ser objeto de d’interpretacions diferents. diferentes interpretaciones.

L’impacte assolit per aquesta òpera d’hipnòtica (i inquietant ) bellesa pot fer El impacto alcanzado por esta ópera de hipnótica (e inquietante) belleza pensar que l’estrena va ser la consagració de Benjamin o, com a mí nim, un puede hacernos creer que su estreno fue la consagración de Benjamin o, punt d’inflexió en la seva carrera, i fins a cert punt va ser així. El teatre ofereix como mínimo, un punto de inflexión en su carrera, y hasta cierto punto fue así. un focus potentíssim que no tenen altres plataformes de difusió d e la música El teatro ofrece un foco potentísimo que no tienen otras plataformas de difu- contemporània. Però seria injust oblidar que el comp ositor anglès ja comptava sión de la música contemporánea. Pero sería injusto olvidar que el compositor amb un bagatge important al darrere. Nascut a Londres el 1960, la se va inglés ya llevaba un importante bagaje a sus espaldas. Nacido en Londres en precocitat creativa el va dur a entrar, amb només setze anys, al C onservatori 1960, su precocidad creativa le llevó a entrar, con solo dieciséis años, en el de París, on estudià composició amb Olivier Messiaen (el gran músic francès Conservatorio de París, donde estudiaría composición con Olivier Messiaen 52 pag. L’òpera del cor menjat batega amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza 53

Susan Bickley, mezzosoprano, l’altra protagonista d’Into the Little Hill en l’estrena al Liceu, temporada 2010/11. Foto: Bofill Susan Bickley, mezzosoprano, la otra protagonista de Into the Little Hill en el estreno en el Liceu, temporada 2010/11. Foto: Bofill

el considerà un dels seus deixebles predilectes) i piano amb l’esposa d’aquest, Yvonne Loriod. «Sempre vaig estimar Messiaen –ha declarat Benjamin–, però si tens un mestre amb una personalitat tan forta, també és important esca- par-ne, i un dels últims regals de Messiaen va ser que va ser molt tolerant amb aquells que volien marxar.»

Connexió Pons De retorn al Regne Unit, Benjamin estudià al King’s College de Ca mbridge amb Alexander Goehr, que li oferí una visió més germànica de la m úsica que li complementà l’influx francès adquirit amb Messiaen. Amb només v int anys, la seva primera partitura orquestral, Ringed by the flat horizon, va permetre que Benjamin fos el compositor més jove programat als Proms, el gran festival d’estiu de Londres. Va ser l’inici d’una trajectòria plena d’enc àrrecs de pres- tigi de les principals institucions musicals d’arreu del món (IRCAM de París, Festival de Salzburg, Barbican de Londres, Festival de Lucerna, per dir-ne només algunes), així com de nombroses residències i retrospect ives de la seva obra (a Berlín, Brussel·les, Tòquio i Estrasburg) i carte s blanques com la

(el gran músico francés le consideraba uno de sus discípulos predilectos) y piano con la esposa de dicho compositor, Yvonne Loriod. «Siempre quise a Messiaen –ha declarado Benjamin–, pero si tienes un maestro con una perso - nalidad tan fuerte, también es importante escapar de él, y uno de l os últimos regalos de Messiaen fue ser muy tolerante con quienes querían marchar.»

Conexión Pons De regreso al Reino Unido, Benjamin estudiaría en el King’s Colle ge de Cambridge con Alexander Goehr, quien le ofreció una visión más g ermánica de la música, complementando así el influjo francés adquirido con Messiaen. Con solo veinte años, su primera partitura orquestal, Ringed by the flat horizon, permitió a Benjamin ser el compositor más joven programado en los P roms, el gran festival de verano de Londres. Fue el inicio de una trayec toria plagada de encargos de prestigio de las principales instituciones musicales del mundo (IRCAM de París, Festival de Salzburgo, Barbican de Londres, Fes tival de Lucerna, por citar solo algunas), así como de numerosas reside ncias y retros- pectivas de sus obras (en Berlín, Bruselas, Tokio y Estrasburgo) y cartas 54 pag. L’òpera del cor menjat batega amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza 55

Martin Crimp és també l’autor del text d’Into the Little Hill. Foyer del Gran Teatre del Liceu, temporada 2010/11. Foto: Bofill Martin Crimp es también autor del texto de Into the Little Hill. Foyer del Gran Teatre del Liceu, temporada 2010/11. Foto: Bofill

que li va oferir el 2005 l’Orquesta Nacional de España gràcies al seu llavors director titular, Josep Pons. Justament va ser l’ara director musical del Gran Teatre del Liceu un dels responsables d’introduir la música de Benjamin a l’Estat quan el 1991 va convidar el compositor britànic a dirigir obres seves amb l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure.

Aquestes actuacions subratllen un altre element destacat de la carrera de George Benjamin, la seva faceta d’intèrpret (ja sigui com a director o com a pianista), no debades defensa l’element comunicatiu de la música per sobre del merament especulatiu. «Odio la música escrita en un paper i estimo la música en el moment que sona», afirmava en una entrevista prèvia al seu debut a Barcelona. No és estrany, per tant, que el mateix compositor fos al fossat per dirigir l’estrena mundial de Written on skin i moltes de les produc- cions posteriors, com la versió semiescenificada que aterra al Liceu en la seva gira per Europa. La tasca de director d’orquestra, al capdavant de formacions com la London Sinfonietta, la Simfònica de San Francisco o les orquestres de Cleveland i Concertgebouw d’Amsterdam no es limita a la interpretació de la seva música, ja que Benjamin ha estrenat obres de Wolfgang Rihm, Unsuk Chin o Gérard Grisey, entre d’altres.

blancas como la ofrecida en 2005 por la Orquesta Nacional de España de la mano de su entonces director titular, Josep Pons. Precisamente fue el ahora director musical del Gran Teatre del Liceu uno de los responsables de intro- ducir la música de Benjamin en el Estado cuando en 1991 invitó al compositor británico a dirigir sus obras con la Orquestra de Cambra Teatre Lliure.

Esas actuaciones subrayan otro elemento destacado de la carrera de George Benjamin, su faceta de intérprete (ya sea como director o pianista), pues no en vano defensa el elemento comunicativo de la música por encima del meramente especulativo. «Odio la música escrita en un papel y amo la música en el momento que suena», afirmaba en una entrevista previa a su debut en Barcelona. No debe extrañar, pues, que el propio compositor estuviera en el foso para dirigir el estreno mundial de Written on skin y muchas de las producciones posteriores, como la versión semiescenificada que llega al Liceu en su gira por Europa. Su labor como director de orquesta, al frente de formaciones como la London Sinfonietta, Sinfónica de San Francisco o de las orquestas de Cleveland y Concertgebouw de Ámsterdam, no se limita a la interpretación de su música, ya que Benjamin ha estrenado obras de Wolfgang Rihm, Unsuk Chin o Gérard Grisey, entre otros. 56 pag. L’òpera del cor menjat batega amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza 57

Estrenada a París el 2006, Into the Little Hill va ser interpretada per la London Sinfonietta dirigida per Franck Ollu, a Estrenada en París en 2006, Into the Little Hill fue interpretada por la London Sinfonietta dirigida por Franck Ollu, més de les dues solistes abans esmentades, al Foyer del Teatre, temporada 2010/11. Foto: Bofill junto a las dos solistas antes citadas, en el Foyer del Teatre, temporada 2010/11. Foto: Bofill

Entrada en l’òpera omnímode de la música, en una peça en què Llegada a la ópera aportó otro de los ejes de la obra, el poder Va ser com a director d’orquestra com la brevetat és una característica i la teatralitat Fue como director de orquesta como omnímodo de la música, en una pieza en que Benjamin va entrar per primer cop al món de un element secundari –els fets són narrats Benjamin entró por vez primera en el mundo la brevedad es una característica y la teatra- l’òpera, dirigint el 1999 Pelléas et Mélisande més que no pas representats per dues veus de la ópera, dirigiendo en 1999 Pelléas et lidad un elemento secundario –los hechos al Théâtre de La Monnaie de Brussel·les. Per que assumeixen tots els papers de l’auca– Mélisande en el Théâtre de La Monnaie de son narrados más que representados por a la composició d’una òpera pròpia, tanmateix, davant les qualitats d’un llibret magnífic que Bruselas. Para la composición de una ópera dos voces que asumen todos los papeles es va esperar fins al 2006, quan va estrenar ofereix un trampolí immillorable al llenguatge propia, sin embargo, esperó hasta 2006, del cuento– frente a las cualidades de un a París amb un èxit indiscutible Into the little suggestiu del compositor britànic. Sense cuando estrenó en París con éxito indiscutible libreto magnífico que ofrece un inmejorable hill, títol que va arribar el 2010 al Foyer del caure en la mera il•lustració, la partitura crea Into the little hill, título que en 2010 llegó al trampolín al lenguaje sugestivo del compo- Gran Teatre del Liceu. Martin Crimp (1956) va en tot moment el clima adient, ja siguin els Foyer del Gran Teatre del Liceu. Martin Crimp sitor británico. Sin caer en la mera ilustración, ser el llibretista en aquesta relectura en clau accents bruscos de la plebs enfurismada o (1956) fue el libretista de esta relectura en la partitura crea en todo momento el clima contemporània d’una història ben coneguda, l’aura irreal que envolta el desconegut, tot clave contemporánea de una historia harto adecuado, bien sean los acentos bruscos de el conte del flautista d’Hamelín. El dramaturg culminant amb la repetitiva i corprenedora veu conocida, el cuento del flautista de Hamelín. la plebe enfurecida o el aura irreal que rodea britànic hi va abocar moltes de les vergonyes dels infants desapareguts sota el petit turó. El dramaturgo británico volcó muchas de al desconocido, culminando con la repetitiva del nostre món, com la xenofòbia, la dema- las vergüenzas de nuestro mundo, como y sobrecogedora voz de los niños desapare- gògia o la hipocresia, per denunciar la lamen- El salt entre aquest títol de cambra i les la xenofobia, la demagogia o la hipocresía, cidos bajo el pequeño cerro. table tendència a donar a l’altre la culpa de dimensions més considerables de Written on para denunciar la lamentable tendencia a tots els mals, ja sigui l’enemic, l’immigrant o el skin van dur el compositor a aturar les seves echar las culpas de todos los males a otro, El salto entre este título de cámara y las que és simplement diferent, encara que tingui activitats com a intèrpret i professor per ya sea el enemigo, el inmigrante o al que dimensiones más considerables de Written l’aparença d’una rata. George Benjamin hi concentrar-se, o més aviat recloure’s, durant simplemente es diferente, aunque tenga la on skin llevaron al compositor a detener su aportava un altre dels eixos de l’obra, el poder prop de cinc anys per enllestir l’escriptura de apariencia de una rata. George Benjamin actividad como intérprete y profesor para 58 pag. L’òpera del cor menjat batega amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza 59

Into the Little Hill es basa molt lliurement en El flautista d’Hamelín. Rebecca Bottone, Franck Ollu i Susan Bickley, Into the Little Hill se basa muy libremente en El flautista de Hamelín. Rebecca Bottone, Franck Ollu y Susan Bickley, Liceu, temporada 2010/11. Foto: Bofill Liceu, temporada 2010/11. Foto: Bofill

la seva partitura més dilatada, una parti- concentrarse, o más bien recluirse, durante tura que neix d’un encàrrec de Bernard casi cinco años para terminar la escritura Fouccroulle, director del Festival d’Ais de de la que es su partitura más dilatada, una Provença, que li posà una única condició: partitura nacida de un encargo de Bernard l’argument hauria d’estar, poc o molt, rela- Fouccroulle, director del Festival d’Aix-en- cionat amb la Provença. Provence, quien le pondría una única condi- ción: el argumento debía estar relacionado, Col·laborant de nou amb Martin Crimp, poco o mucho, con Provenza. compositor i llibretista van anar a buscar, com en la seva col·laboració prèvia, un Colaborando de nuevo con Martin Crimp, relat conegut amb múltiples possibilitats compositor y libretista buscaron, al igual de relectura, en aquest cas la història que en su colaboración previa, un relato terrible Le coeur mangé, relacionada amb conocido con múltiples posibilidades de el trobador del segle XIII Guillem de Cabes- relectura, en este caso la terrible historia tany. Per evitar repeticions amb l’òpera Le coeur mangé, relacionada con el anterior i les seves referències a un músic, trovador del siglo XIII Guillem de Cabes- els creadors van decidir canviar l’ofici del tany. Para evitar repeticiones con la ópera protagonista i convertir-lo en il·luminador anterior y sus referencias a un músico, los de llibres. Amb un estil simple, fins i tot en creadores decidieron cambiar el oficio aparença auster, però carregat d’imatges i del protagonista y convertirlo en ilumi- suggestions potents, Crimp crea una trama nador de libros. Con estilo simple, incluso de diversos nivells: tres àngels contempo- aparentemente austero, pero plagado de ranis ens introdueixen una història de fa imágenes y potentes sugestiones, Crimp vuit-cents anys protagonitzada per tres crea una trama a diversos niveles: tres personatges que, en ocasions, actuen ángeles contemporáneos nos introducen ells mateixos de narradors, alhora que els una historia de ocho siglos atrás protago- àngels també entren en l’acció. Sobretot nizada por tres personajes que a veces el primer, transformat en el Noi que ha de también actúan como narradores, al mismo crear un llibre il·luminat que canti la gran- tiempo que los ángeles entran también en desa del Protector, i que acabarà esdeve- la acción. En especial el primero, transfor- nint l’amant de l’esposa d’aquest, Agnès mado en el Muchacho que ha de crear un (l’únic personatge amb nom propi). En libro iluminado que exalte la grandeza del assabentar-se, el Protector obliga la seva Protector, y que acabará siendo el amante dona a menjar-se el cor del Noi que acaba de su esposa, Agnès (el único perso- d’assassinar. Crimp també introdueix amb naje con nombre propio). Al enterarse, el 60 pag. L’òpera del cor menjat batega amb força / La ópera del corazón comido late con fuerza 61

EN WRITTEN ON SKIN BENJAMIN EN WRITTEN ON SKIN BENJAMIN CREA CREA UN UNIVERS SONOR HIPNÒTIC, UN UNIVERSO SONORO HIPNÓTICO, AMB UN DOMINI ORQUESTRAL ACLAPARADOR CON UN DOMINIO ORQUESTAL ABRUMADOR QUE DEFUIG L’EFECTISME QUE REHÚYE EL EFECTISMO

habilitat aspectes sobre la submissió de les dones i la lluita per la seva pròpia Protector obliga a su mujer a comerse el corazón del Muchacho al que acaba identitat, en un relat que, dividit en tres parts i quinze escenes sense entreacte, de asesinar. Crimp asimismo introduce con habilidad aspectos sobre la sumisión desplega una progressió implacable fins a la catàstrofe final. de las mujeres y la lucha por su propia identidad, en un relato que, dividido en tres partes y quince escenas sin entreacto, desarrolla una implacable progresión La virtut més rellevant del text de Crimp és donar ales a la música, una opor- hacia la catástrofe final. tunitat que Benjamin no desaprofita en absolut. Wozzeck de Berg i Pelléas et Mélisande de Debussy són els referents més esmentats per parlar de Written on La virtud más relevante del texto de Crimp es dar alas a la música, una oportu- skin, als quals es poden afegir ecos de Messiaen (lògic, atesa la r elació mestre- nidad que Benjamin no desaprovecha en absoluto. Wozzeck de Berg y Pelléas deixeble i l’admiració mútua que es van professar) i Britten (e specialment per la et Mélisande de Debussy son los referentes más citados para hablar de Written impecable organització funcional de la partitura). on skin, a los que pueden añadirse ecos de Messiaen (lógico, dada la relación maestro-discípulo y la mutua admiración que se profesaron) y Britten (en espe- No es tracta, tanmateix, de cap pastitx; Benjamin crea un univers so nor hipnòtic, cial por la impecable organización funcional de la partitura). amb un domini orquestral aclaparador que defuig qualsevol efecte gratuït, però sense que això impliqui estalviar violència escruixidora, i que agombola, embol- No se trata, sin embargo, de ningún pastiche; Benjamin crea un universo sonoro calla més que no pas il·lustra o descriu l’acció. La paleta sonor a es veu enri- hipnótico, con un dominio orquestal abrumador que rehúye cualquier efecto quida per una viola de gamba i una harmònica de vidre, especialment co lpidora gratuito, sin que esto implique ahorrar violencia estremecedora, y que arropa y després de la ingesta del cor. Com al text, les tensions i diste nsions estan gradu- envuelve más que ilustrar o describir la acción. La paleta sonora se enriquece ades de manera magistral, amb les onades que porten als finals de les dues con una viola de gamba y una armónica de cristal, especialmente sobrecogedora primeres escenes, i alhora amb passatges inquietants, com la l ectura per part tras la ingesta del corazón. Al igual que en el texto, las tensiones y distensiones del Protector del text que el noi ha escrit en pergamí, és a dir, sobre pell (d’aquí el están graduadas de forma magistral, con las olas que conducen a los finales de títol), amb tots els detalls de la seva relació amb Agnès. Com el s grans operistes las dos primeras escenas, y al mismo tiempo con pasajes inquietantes, como del segle XX, Benjamin ha sabut trobar unes línies vocals que manten en un just la lectura por parte del Protector del texto que el Muchacho ha escrito sobre equilibri entre cant i declamat sense necessitat de recórrer a s alts intervàlics pergamino, es decir, sobre piel (de ahí el título), con todos los detalles de su rela- infernals ni a tessitures inclements. Després de dues obres m estres, Benjamin ción con Agnès. Como los grandes operistas del siglo XX, Benjamin ha sabido i Crimp ja preparen la seva tercera òpera, que s’ha d’estrenar al C ovent Garden encontrar líneas vocales que mantienen un justo equilibrio entre canto y decla- el 2018. Caldrà estar atents. mación sin necesidad de recurrir a saltos interválicos infernales ni a tesituras inclementes. Tras dos obras maestras, Benjamin y Crimp preparan ya su tercera ópera, a estrenar en el Covent Garden en 2018. Deberemos estar atentos. 62 pag. Cita 63

Olivier Messiaen el 27 de novembre de 1986 al Conservatori Koninklijk de L’Haia. Foto: Rob C. Croes-Anefo. Olivier Messiaen el 27 de noviembre de 1986 en el Conservatorio Koninklijk de La Haya. Foto: Rob C. Croes-Anefo. George Benjamin estudià composició amb Messiaen i piano amb Yvonne Loriod, muller de Messiaen George Benjamin estudió composición con Messiaen y piano con Yvonne Loriod, esposa de Messiaen

«No crec que ningú pugui trobar en la música feta per l’home, per molt inspirada que sigui, melodies i ritmes que tinguin la llibertat sobirana pròpia del cantar dels ocells. Dins la jerarquia artística, els ocells probablement són els millors músics del nostre planeta.» Olivier Messiaen (1908-1992) Compositor

«No creo que nadie pueda encontrar en la música de los hombres, por muy inspirada que sea, melodías y ritmos que tengan la libertad soberana propia del cantar de los pájaros. Dentro de la jerarquía artística, los pájaros son probablemente los mejores músicos de nuestro planeta.»

Olivier Messiaen (1908-1992) Compositor 64 pag. 65

Christopher Purves (el Protector) i Barbara Hannigan (Agnès) a Written on skin, Royal Opera House, 2013. ©ROH/Stephen Cummiskey Christopher Purves (el Protector) y Barbara Hannigan (Agnès) en Written on skin, Royal Opera House, 2013. ©ROH/Stephen Cummiskey

UNA ÒPERA PER AL SEGLE XXI George Benjamin Compositor

Written on skin va néixer per suggeriment del Festival d’Ais de Provença. L’únic requisit de Bernard Foccroulle, el seu director, va ser que calia triar un tema relacionat amb aquella zona: una història provençal o occ itana. Va ser amb l’ajut de la filla gran de Martin Crimp, l’autor del te xt, llavors estudiant de literatura medieval francesa a Cambridge, que vam trobar la història perfecta. L’estranyesa i la simplicitat d’aque sta història em van atrapar al moment i una cosa ens va cridar molt l’atenció per damunt de la resta: la reacció de la protagonista davant el seu marit desp rés que aquest l’obliga a menjar-se el cor del seu amant.

UNA ÓPERA PARA EL SIGLO XXI George Benjamin Compositor

Written on skin nació a sugerencia del Festival d’Aix-en-Provence. El único requisito de Bernard Foccroulle, su director, fue que debería elegirse un tema relacionado con aquella zona: una historia provenzal u occitana. Fue con la ayuda de la hija mayor de Martin Crimp, el autor del texto, entonces estudiante de literatura medieval francesa en Cambridge, que hallamos la historia perfecta. Lo extraño y simple de la misma me atrapó al momento, llamándonos la atención de un modo especial la reacción de la protagonista ante su marido después de obligarla a comerse el corazón de su amante. 66 pag. Una òpera per al segle XXI / Una ópera para el siglo XXI 67

Totes les cordes vocals emprades normalment en l’òpera (llevat la de baix) apareixen a Written on skin ©ROH/Stephen Cummiskey Todas las cuerdas vocales utilizadas normalmente en la ópera (a excepción de la de bajo) aparecen en Written on skin ©ROH/Stephen Cummiskey

Per a Martin i per a mi el títol de la nostra criatura simplement fa refe- rència a dues coses: el fet de donar llum a una vitel•la de pell d’animal (no oblidem que a l’època en què transcorre l’acció no s’havia inventat encara la impremta i els manuscrits s’il·lustraven aplicant or i altres metalls nobles als pergamins fets de pell d’animal) i els matisos eròtics d’aquestes mateixes paraules: Written on skin.

Vam tenir alguns problemes al principi del procés de gestació quan vam voler estructurar l’obra, sobretot durant els mesos previs a què en Martin comencés a escriure el text. Ens vam reunir molt sovint, vam bescanviar correspondència amb molta regularitat i de manera fluida i la nostra col- laboració durant tot el període sencer de plantejament i composició de l’òpera –uns cinc anys si fa no fa– es va mantenir sempre ferma, intensa i estreta. Bernard Foccroulle ens va suggerir que caldria assignar un dels protago- nistes a un contratenor, cosa que immediatament vaig acceptar, ja que la idea dels duets amb una soprano m’excitava molt la imaginació: el meravellós duet final de L’incoronazione di Poppea m’inspirava moltíssim i em fascinava la idea

Para Martin y para mí el título de nuestra criatura simplemente se refiere a dos cosas: el hecho de iluminar una vitela de piel de animal (no olvidemos que en la época en que se desarrolla la acción la imprenta todavía no se había inventado y los manuscritos se ilustraban aplicando oro y otros metales nobles a los pergaminos de piel animal) y los matices eróticos de estas mismas palabras: Written on skin.

Tuvimos algunos problemas al principio del proceso de gestación al estruc- turar la obra, en especial durante los meses previos a que Mar tin empezara a escribir el texto. Nos reunimos muy a menudo, intercambiamos corres- pondencia regularmente y de forma fluida y nuestra colaboración a lo largo del período de planteamiento y composición de la ópera –unos cinco años más o menos– se mantuvo siempre firme, intensa y estrecha. Bernard Foccroulle nos sugirió que convendría asignar uno de los protagonistas a un contratenor, propuesta que acepté de inmediato ya que la idea de los dúos con una soprano me excitaba la imaginación: el maravilloso dúo final de L’incoronazione di Poppea me inspiraba sobremanera y me fascinaba 68 pag. Una òpera per al segle XXI / Una ópera para el siglo XXI 69

EN LA INSTRUMENTACIÓ DE L’OBRA HI HA EN LA INSTRUMENTACIÓN DE LA OBRA HAY UNA VIOLA DE GAMBA I UNA HARMÒNICA UNA VIOLA DE GAMBA Y UNA ARMÓNICA DE VIDRE LES QUALS TENEN RESERVATS DE CRISTAL QUE TIENEN RESERVADOS MOMENTS MOLT ESPECIALS DE L’ÒPERA MOMENTOS MUY ESPECIALES DE LA ÓPERA

de poder combinar la veu aguda de l’home amb la veu femenina en una poder combinar la voz aguda del hombre con la voz femenina dentro mateixa tessitura. Presa ja aquesta decisió, la resta de la distribució dels de una misma tesitura. Tomada ya esa decisión, el resto de la distri- personatges va ser ràpida i simple. A l’hora de compondre sóc extre- bución de los personajes fue rápida y simple. A la hora de componer mament obsessiu amb els detalls i normalment trigo molt de temps fins soy extremadamente obsesivo con los detalles y normalmente tardo que trobo el camí expressiu i tècnic justos que em permetin començar en encontrar el camino expresivo y técnico adecuado que me permita a escriure una obra nova. Però en el cas que ara ens ocupa sembla empezar a escribir una nueva obra. Pero en el caso que nos ocupa com si el fet d’escriure per al món de l’òpera hagués accelerat la meva parece como si escribir para el mundo de la ópera hubiera acelerado «velocitat de composició» de manera considerable: un cop Martin Crimp mi «velocidad de composición» considerablemente: tras haberme em va lliurar el text, vaig trigar uns dos anys a concebre i orquestrar la entregado Martin Crimp el texto, tardé aproximadamente dos años partitura. Això hauria estat del tot impossible si estiguéssim parlant de en concebir y orquestar la partitura. Esto hubiera sido imposible de música abstracta, sense un text al darrere. haberse tratado de música abstracta, sin un texto detrás.

Se’m va demanar que escrivís l’obra per a una orquestra de seixanta Se me pidió que escribiera la obra para una orquesta de sesenta professors com a màxim i, evidentment, les meves opcions instru- profesores como máximo y, evidentemente, mis opciones instrumen- mentals giraven al voltant d’aquest repte. En la instrumentació de tales giraban alrededor de este reto. En la instrumentación de Written Written on skin alguns grups instrumentals ampliats (quatre clarinets, on skin algunos grupos instrumentales ampliados (cuatro clarinetes, quatre trompetes i quatre percussionistes) es compensen amb una cuatro trompetas y cuatro percusionistas) se compensan con una subtil reducció de la secció de cordes (8, 6, 6, 6, 4). I hi ha a més sutil reducción de la sección de cuerdas (8, 6, 6, 6, 4). Además hay a més dos elements extra, una viola de gamba i una harmònica de dos elementos extra, una viola de gamba y una armónica de cristal, vidre, dos instruments que m’agraden especialment, i per als quals dos instrumentos que aprecio especialmente, para los cuales reservé vaig reservar moments molt especials de l’òpera. Tot i que la línia vocal momentos muy especiales de la ópera. Aunque la línea vocal (y por (i per extensió, la paraula) té un lloc preponderant en l’obra –fet que extensión, la palabra) tiene un lugar preeminente en la obra –obli- 70 pag. Una òpera per al segle XXI / Una ópera para el siglo XXI 71

Els personatges dels tres àngels (contratenor, mezzosoprano i tenor), narradors de la història, intervenen ja en l’escena inicial. Los personajes de los tres ángeles (contratenor, mezzosoprano y tenor), narradores de la historia, intervienen ya en la escena inicial. ©ROH/Stephen Cummiskey ©ROH/Stephen Cummiskey

obliga el fons orquestral a ser sovint discret, transparent, suau i lleuger per no tapar-la–, jo perseguia obtenir una àmplia gamma de colors orquestrals, en bona part per evocar el món de l’il·luminador medieval. I els moments en què els solistes no canten em va permetre «carregar» una miqueta més aquest fons orquestral de què parlava. Per a mi l’harmonia és més important que no pas els timbres emprats, perquè normalment jo sempre tracto d’aïllar els colors orquestrals, més que no pas de combinar-los constantment.

El vessant dramatúrgic de l’obra era feina del Martin i vaig ser molt feliç enfrontant-me als reptes que em va plantejar. Jo anhelava donar a cada escena una atmosfera, un so i un llenguatge concrets, diferents, separant les escenes entre si per una mena de talls semicinemàtics. Malgrat que no hi ha temes musicals recurrents específics (a tall de leitmotiv), sí que hi ha fórmules harmòniques que es repeteixen amb freqüència en el decurs de l’obra. I a la llarga aquest disseny harmònic ajuda –espero– a mantenir un nivell de coherència i tensió durant tota l’òpera i a subvertir l’habitual divisió en escenes.

gando a que el fondo orquestal sea a menudo discreto, transparente, suave y ligero, a fin de no cubrirla–, yo perseguía obtener una amplia gama de colores orquestales, en buena medida para evocar el mundo del iluminador medieval. Y los momentos en que los solistas no cantan me permitieron «cargar» un poquito más este fondo orquestal al que me refería. Para mí la armonía es más importante que los timbres utilizados, ya que normalmente trato siempre de aislar los colores orquestales en lugar de combinarlos constantemente.

La vertiente dramatúrgica de la obra era tarea de Martin y fui muy feliz enfrentándome a los retos que me planteó. Yo anhelaba dar a cada escena una atmósfera, un sonido y un lenguaje concretos, diferentes, separando las escenas entre ellas mediante una especie de cortes semicinemáticos. Pese a no haber temas musicales recurrentes específicos (a modo de leitmotiv), sí que hay fórmulas armónicas que se repiten a menudo en el transcurso de la obra. Y a la larga este diseño armónico ayuda –espero– a mantener un nivel de coherencia y tensión durante toda la ópera y a subvertir la habitual división en escenas. 72 pag. Una òpera per al segle XXI / Una ópera para el siglo XXI 73

Analfabeta però molt intel·ligent, Agnès (Barbara Hannigan) accepta la passió que sent pel Noi en un duo amb aquest: els Analfabeta pero muy inteligente, Agnès (Barbara Hannigan) acepta la pasión que siente por el Muchacho en un dúo con éste: les acompanya l’harmònica de vidre. ©ROH/Stephen Cummiskey acompaña la armónica de cristal. ©ROH/Stephen Cummiskey

Aprofundint una mica en la línia vocal, he de dir que vaig intentar defugir models de cant conversacional i de declamació extrema en els moments de càrrega dramàtica més forta. Els intervals amplis no són habi- tuals i es reserven tant per a moments de calma total com per a d’altres de gran agitació emocional. Les dissonàncies estàndards de la música postserial (setenes i novenes menors) segons el meu parer han estat massa presents en la música contemporània de les últimes dècades i per aquesta raó procuro emprar-les amb moderació. Els intervals més amplis (desenes majors i dotzenes perfectes) són utilitzades més freqüentment en la part vocal, sobretot en la part d’Agnès. Un element (que jo titllaria de gairebé arbi- trari) va influir notablement en el moment de definir les tessitures vocals: les lletres vocals de la meva llengua materna. Per tant, i sense fer cap excepció,

Profundizando un poco en la línea vocal, debo decir que intenté evitar los modelos de canto conversa- cional y de declamación extrema en los momentos EN TOT MOMENT S’HA DE de mayor carga dramática. Los intervalos amplios no PERCEBRE LA INTEGRACIÓ son habituales y se reservan tanto para momentos de calma total como para los de gran agitación DE LA LÍNIA VOCAL EN emocional. Las disonancias estándares de la música L’HARMONIA ORQUESTRAL post-serial (séptimas y novenas menores) en mi QUE L’ENVOLTA opinión han estado excesivamente presentes en la música contemporánea de las últimas décadas y por EN TODO MOMENTO DEBE dicha razón procuro utilizarlas con moderación. Los PERCIBIRSE LA INTEGRACIÓN intervalos más amplios (decenas mayores y docenas DE LA LÍNEA VOCAL EN LA perfectas) se utilizan con mayor frecuencia en la parte vocal, en especial en la parte de Agnès. Un ARMONÍA ORQUESTAL QUE elemento (que yo calificaría casi arbitrario) influyó LA ENVUELVE notablemente en el momento de definir las tesituras vocales: las letras vocales de mi lengua materna. Por tanto, y sin excepción, reservé todas las notas agudas 74 pag. Una òpera per al segle XXI / Una ópera para el siglo XXI 75

El Protector (Christopher Purves) considera Agnès (Barbara Hannigan) com una propietat però ella s’hi rebel·la. ©ROH/Stephen Cummiskey El Protector (Christopher Purves) considera a Agnès (Barbara Hannigan) de su propiedad pero ella se rebela. ©ROH/Stephen Cummiskey

vaig reservar totes les notes agudes per a les entre ells i fins i tot sembla com si visquessin para las vocales abiertas. Un aspecto muy mayor parte del tiempo, e incluso parece como vocals obertes. Un aspecte molt important en mons diferents, segregats els uns dels importante para mí cuando escribo para las si vivieran en mundos diferentes, segregados per a mi quan escric per a les veus és que altres: i això musicalment s’intenta reflectir. voces es que pienso que en todo momento unos de otros: esto intenta reflejarse musi- penso que en tot moment s’ha de percebre És estrany trobar moments de comunicació debe percibirse perfectamente la integración calmente. Es extraño encontrar momentos perfectament la integració de la línia vocal en fluida, pura –com sí que ho és, per exemple, de la línea vocal en la armonía orquestal que de comunicación fluida, pura –como sí lo es, l’harmonia orquestral que l’envolta. Sigui com l’escena d’amor al final de la primera part. la envuelve. Tanto como intérprete o como por ejemplo, la escena de amor al final de la a intèrpret o sigui com a oient, desitjo que això Com que cadascun dels tres protagonistes oyente, deseo que esto sea muy evidente, de primera parte. Dado que cada uno de los tres quedi ben palès, de manera ben clara i diàfana. principals narra els seus propis tràfecs a modo claro y diáfano. protagonistas principales narra sus propias mesura que evoluciona l’acció, crec que cuitas a medida que la acción evoluciona, Cronològicament parlant, aquesta obra som ben lluny de la seqüència cronològica Cronológicamente hablando, esta obra habita creo que estamos muy lejos de la secuencia habita en una mena d’estrany territori híbrid, de temps real que trobaríem en una obra de en una especie de extraño territorio híbrido, cronológica a tiempo real que hallaríamos en a cavall entre el segle XXI i l’època medieval. caire més naturalista. entre el siglo XXI y la época medieval. Si una obra más naturalista. Si observem amb deteniment el que viuen els observamos detenidamente lo que viven sus seus protagonistes a l’escenari, comprovem L’ús que Martin Crimp fa del discurs narratiu protagonistas en el escenario, comprobamos El uso de Martin Crimp del discurso narrativo que la major part del temps no s’escolten en el seu text reconeix l’artificialitat del mitjà que no se escuchan entre ellos durante la en su texto reconoce la artificialidad del medio 76 pag. Una òpera per al segle XXI / Una ópera para el siglo XXI 77

La impactant escena conclusiva, final de l’aventura d’Agnès. ©ROH/Stephen Cummiskey La impactante escena conclusiva, final de la aventura de Agnès. ©ROH/Stephen Cummiskey

operístic –i de fet intenta mostrar-ho clarament operístico –y de hecho intenta mostrarlo clara- en comptes d’ocultar-ho–, vist sobretot amb ulls mente en vez de ocultarlo–, visto sobre todo del segle XXI, en què el cinema juga un paper con ojos del siglo XXI, en que el cine juega un preponderant en la societat. Per aquesta raó papel preponderante en la sociedad. Por esta la seva no és una narrativa amb formes senzi- razón la suya no es una narrativa con formas lles i lineals, com estem acostumats a veure, i sencillas y lineales, tal y como estamos acos- es produeixen salts temporals i plans dramà- tumbrados a observar, y se producen saltos tics diferents. Jo, en incrustar aquest text en temporales y planos dramáticos diferentes. Yo, la meva música, persegueixo un propòsit al incrustar este texto en mi música, persigo idèntic al de Crimp. A més a més, això dota un propósito idéntico al de Crimp. Además, tota la partitura d’un ritme molt més àgil, flexible, dota a la partitura de un ritmo mucho más ágil, perfectament ajustat tant a nivell vocal com flexible, perfectamente ajustado tanto a nivel dramàtic. I hi juga molt a favor, cal dir-ho, que vocal como dramático. Y un punto muy a favor, la història que s’explica és clara i comprensible. hay que decirlo, es que la historia es clara y comprensible. S’han publicat llibres en els quals s’afirma que l’òpera és una forma artística morta i Se han publicado libros en los que se asevera fins i tot hi ha corrents de pensament que que la ópera es una forma artística muerta comparteixen aquest parer. Jo no ho crec. e incluso hay líneas de pensamiento que Les formes, evidentment, canviaran, evolucio- comparten esta opinión. Yo no lo creo. Las naran, com ja ha succeït en el passat. Però formas, evidentemente, cambiarán, evolucio- hom té la necessitat de cantar per als altres narán, como ya sucedió en el pasado. Pero se i la gent vol explicar històries i mostrar senti- tiene la necesidad de cantar para los demás ments mitjançant el cant. y la gente quiere explicar historias y mostrar sentimientos a través del canto. Extractes d’entrevistes concedides per George Benjamin els anys 2012 i 2013 Extractos de entrevistas concedidas por George Benjamin en 2012 y 2013 78 pag. 79

GEORGE BENJAMIN MÚSICA ARTS I CIÈNCIA / ARTES Y CIENCIA HISTÒRIA / HISTORIA

1960 George Benjamin neix a Londres el 31 de Der Prinz von Homburg (Henze). A Midsummer Night’s EEUU aprova vendre la píndola anticonceptiva. Kennedy, elegit president dels EUA. Protesta gener / George Benjamin nace en Londres Dream (Britten). Orient-Occident (Xenakis). Kontakte Ginsberg acaba el poema Kaddish. Brasil estrena antifranquista al Palau de la Música Catalana el 31 de enero (Stockhausen). Quartet per a corda 7 (Xostakóvitx). capital, Brasília, dissenyada per Niemeyer i Costa. La (Fets del Palau) / Kennedy, elegido presidente Monumentum pro Gesualdo (Stravinsky). Cant pell de brau (Espriu). La dolce vita (Fellini. Música de de EEUU. Protesta antifranquista en el Palau de espiritual (Montsalvatge). The Beatles es bategen així; Rota) / EEUU aprueba vender la píldora anticonceptiva. la Música Catalana (Fets del Palau) actuen a Hamburg / Der Prinz von Homburg (Henze). Ginsberg acaba su poema Kaddish. Brasil estrena A Midsummer Night’s Dream (Britten). Orient- capital, Brasilia, diseñada por Niemeyer y Costa. La pell Occident (Xenakis). Kontakte (Stockhausen). Cuarteto de brau (Espriu). La dolce vita (Fellini. Música de Rota) para cuerda 7 (Shostakovich). Monumentum pro Gesualdo (Stravinsky). Cant espiritual (Montsalvatge). The Beatles se bautizan así; actúan en Hamburgo

1967 A Londres comença a estudiar piano i a Prozession (Stockhausen). Medea i Polytope de Kubrick roda 2001: A Space Odyssey (les seves Israel guanya la Guerra dels Sis Dies. Maten el escriure música en iniciar-se en la notació Montréal (Xenakis). II Symfonia (Lutosławski). 600 músiques impactaran el jove Benjamin quan s’estreni: Che / Israel gana la Guerra de los Seis Días. musical / En Londres empieza a estudiar lines (Glass). Montsalvatge compon Babel 46. Mor 1968; en gran part, Atmospheres, de Ligeti). Cien años Matan al Che piano y a escribir música al iniciarse en la Kodály. Casals dirigeix El pessebre a Washington / de soledad (García Márquez). Barnard fa el primer notación musical Prozession (Stockhausen). Medea y Polytope de trasplantament de cor / Kubrick rueda 2001: A Space Montréal (Xenakis). II Symfonia (Lutosławski). 600 Odyssey (sus músicas impactarán al joven Benjamin lines (Glass). Montsalvatge compone Babel 46. Muere cuando se estrene: 1968; en gran parte, Atmospheres, Kodály. Casals dirige El pessebre en Washington de Ligeti). Cien años de soledad (García Márquez). Barnard hace el primer trasplante de corazón

1976 A París estudia al Conservatoire National Einstein on the Beach (Glass). Khoaï (Xenakis). El Concorde comença els vols comercials. Mor Mao mor. Cop d’Estat a Argentina. Suárez, Supérieur de Musique: serà alumne de piano Oxygène (Jarre). 1600 Pennsylvania (Bernstein). A.Christie. Inauguració del Teatre Lliure (Barcelona) / president a Espanya. Manifestació històrica de Loriod i de composició de Messiaen, Mor Britten / Einstein on the Beach (Glass). Khoaï El Concorde empieza sus vuelos comerciales. Muere A. de la Diada de Catalunya / Mao muere. Golpe que el considerarà deixeble especial / En (Xenakis). Oxygène (Jarre). 1600 Pennsylvania Christie. Inauguración del Teatre Lliure (Barcelona) de Estado en Argentina. Suárez, presidente en París estudia en el Conservatoire National (Bernstein). Muere Britten España. Histórica manifestación de la Diada de Supérieur de Musique: será alumno de piano Catalunya de Loriod y de composición de Messiaen, que le considerará discípulo especial

1978 Es trasllada de París a Cambridge: al King’s Le Grand Macabre (Ligeti). Sweeney Todd (Sondheim). Neix la primera persona fecundada in vitro, L.Brown / J.Pau I, Papa. Maten Moro. Acords de Camp College és alumne de Goehr / Se traslada Aspern (Sciarrino). Mor Khachaturian / Le Grand Nace la primera persona fecundada in vitro, L.Brown David (Israel-Egipte). Constitució Espanyola / de París a Cambridge: en el King’s College Macabre (Ligeti). Sweeney Todd (Sondheim). Aspern Juan Pablo I, Papa. Matan a Moro. Acuerdos es alumno de Goehr (Sciarrino). Muere Khachaturian de Camp David (Israel-Egipto). Constitución Española

1980 El festival BBC Proms dóna gran difusió al jove Where the Wild Things Are (Knussen. Primera versió). Il nome della rosa (Eco). Mor Sartre / Il nome della rosa Reagan, president dels EUA. Moren el Sha i Tito. Benjamin: el Royal Albert Hall programa la seva A Madrigal Opera i Satyagraha (Glass). Cailles en (Eco). Muere Sartre Comença la Guerra Iran-Iraq. Maten Somoza. primera obra d’orquestra: Ringed by the Flat Horizon Sarcophage (Sciarrino). Maten Lennon / Where the Samaranch presideix el CIO. Pujol presideix (encàrrec de la Cambridge University Musical Wild Things Are (Knussen. Primera versión). A Madrigal la Generalitat / Reagan, presidente de EEUU. Society, on s’estrena aquest mateix any, mesos Opera y Satyagraha (Glass). Cailles en Sarcophage Mueren el Sha y Tito. Empieza la Guerra Irán-Irak. abans que a Londres) / El festival BBC Proms da (Sciarrino). Matan a Lennon Matan a Somoza. Samaranch preside el CIO. gran difusión al joven Benjamin: el Royal Albert Pujol preside la GeneralitatConstitución Española Hall programa su primera obra de orquesta: Ringed by the Flat Horizon (encargo de la Cambridge University Musical Society, donde se estrena ese mismo año, meses antes que en Londres) 80 pag. Cronologia / Cronología 81

GEORGE BENJAMIN MÚSICA ARTS I CIÈNCIA / ARTES Y CIENCIA HISTÒRIA / HISTORIA

1981 Estrena d’A Mind of Winter (per a soprano i Xenakis reedita l’assaig Musiques formelles. IBM posa a la venda el primer PC. Tar Baby (T.Morrison). Acaba la crisi els hostatges dels EUA a l’Iran. orquestra), a l’Aldeburgh Festival / Estreno Lou Salomé (Sinopoli). Donnerstag aus Licht El Gernika (Picasso) torna a Espanya. Mor Pla / IBM Maten El-Sadat: el succeeix Mubarak. Fracassa de A Mind of Winter (para soprano y orquesta), (Stockhausen). Vanitas (Sciarrino). Mor B.Marley. pone a la venta el primer PC. Tar Baby (T.Morrison). el cop d’Estat a Espanya / Acaba la crisis de los en el Aldeburgh Festivalel 31 de enero Karajan apadrina la presentació mundial del CD El Gernika (Picasso) vuelve a España. Muere Pla rehenes de EEUU en Irán. Matan a El-Sadat: le / Xenakis reedita su ensayo Musiques formelles. sucede Mubarak. Fracasa el golpe de Estado Lou Salomé (Sinopoli). Donnerstag aus Licht en España (Stockhausen). Vanitas (Sciarrino). Muere B.Marley. Karajan apadrina la presentación mundial del CD

1982 At First Light (orquestra de cambra), estrenada La vera storia (Berio). Proclamation (A.Copland). Le García Márquez, Premi Nobel de Literatura. Dona i ocell Guerra de les Malvines. González, president a a Londres amb Rattle dirigint la London Rire Physiologique (Aperghis). Moren Orff, Searle, (Miró) / García Márquez, Premio Nobel de Literatura. Espanya / Guerra de las Malvinas. González, Sinfonietta (orquestra que Benjamin dirigirà Rubinstein i Del Monaco. Comercialització del CD Dona i ocell (Miró) presidente en España sovint) / At First Light (orquesta de cámara), / La vera storia (Berio). Proclamation (Copland). Le estrenada en Londres con Rattle dirigiendo la Rire Physiologique (Aperghis). Mueren Orff, Searle, London Sinfonietta (orquesta que Benjamin Rubinstein y Del Monaco. Comercialización del CD dirigirá frecuentemente)

1985 Comença a ser professor de composició al Higglety Pigglety Pop! (Knussen). The Juniper Tree Hong Kong and Shanghai Bank (Foster). Das Parfum Gorbatxov, líder del PCUS. Espanya i Portugal Royal College of Music (Londres). Dirigeix (Glass). Requiem (A.L.Webber). Simfonia de rèquiem (Süskind). Mor Espriu / Hong Kong and Shanghai Bank signen l’adhesió a la CE (des de 1986). Espanya l’estrena de Jubilation (orquestra i cors), al (Montsalvatge). Mor el compositor i arranjador (Foster). Das Parfum (Süskind). Muere Espriu reobre la frontera amb Gibraltar / Gorbachov, Royal Festival Hall (Londres) / Empieza a N.Riddle / Higglety Pigglety Pop! (Knussen). The líder del PCUS. España y Portugal firman la ser profesor de composición en el Royal Juniper Tree (Glass). Requiem (A.L.Webber). Simfonia adhesión a la CE (desde 1986). España reabre College of Music (Londres) . Dirige el estreno de rèquiem (Montsalvatge). Muere el compositor y la frontera con Gibraltar de Jubilation (orquesta y coros), en el Royal arreglista N.Riddle Festival Hall (Londres)

1987 Dirigeix l’estrena de la seva obra Antara En un Tournemain (Aperghis). Moren Mompou i The Bonfire of the Vanities (Wolfe). Mor Warhol / Primera intifada. Gorbatxov anuncia la (orquestra de cambra i instrumentació Segovia / En un Tournemain (Aperghis). Mueren The Bonfire of the Vanities (Wolfe). Muere Warhol Perestroika / Primera intifada. Gorbachov electrònica), a l’IRCAM (París) / Dirige el Mompou y Segovia anuncia la Perestroika estreno de su Antara (orquesta de cámara e instrumentación electrónica), en el IRCAM (París)

1992 L’Opéra National de Paris Bastille programa en Mor el seu mestre Messiaen (la vídua, Loirod, The Physical Impossibility of Death in the Mind of Proclamació de la independència de Bòsnia honor seu Carte blanche à George Benjamin. completarà el seu Concert à quatre amb ajuda de Someone Living (D.Hirst) / The Physical Impossibility i Hercegovina i de Sèrbia. Comença el setge Cofunda el Wet Ink Festival de música Benjamin i Holliger. The Voyage (Glass). The Duenna of Death in the Mind of Someone Living (D.Hirst) a Sarajevo. JJOO de Barcelona. Exposició contemporània de la San Francisco Symphony (Gerhard). Boulez deixa de dirigir l’IRCAM, que fundà Universal de Sevilla / Proclamación de la / La Opéra National de Paris Bastille programa l’any 1970. Mor Cage / Muere su maestro Messiaen independencia de Bosnia-Herzegovina y de en su honor Carte blanche à George Benjamin. (la viuda, Loirod, completará su Concert à quatre con Serbia. Empieza el asedio a Sarajevo. JJOO de Cofunda el Wet Ink Festival de música ayuda de Benjamin y Holliger. The Voyage (Glass). Barcelona. Exposición Universal de Sevilla contemporánea de la San Francisco Symphony The Duenna (Gerhard). Boulez deja de dirigir el IRCAM, que fundó en 1970. Muere Cage 82 pag. Cronologia / Cronología 83

GEORGE BENJAMIN MÚSICA ARTS I CIÈNCIA / ARTES Y CIENCIA HISTÒRIA / HISTORIA

1993 Dirigeix l’orquestra per a l’estrena de la seva The Cave (Reich). IV Symfonia (Lutosławski). El CERN anuncia la xarxa informàtica mundial: WWW. Divisió de Txèquia i Eslovàquia. L’ONU aprova obra Sudden Time, durant el I Meltdown Moren Zabaleta, L.Popp i Zappa / The Cave (Reich). Espanya adquireix la col·lecció Thyssen-Bornemisza. un tribunal internacional sobre crims de guerra Festival (Londres) / -Dirige la orquesta en el IV Symfonia (Lutosławski). Mueren Zabaleta, L.Popp Mor S.Ochoa / El CERN anuncia la red informática de l’antigua Iugoslàvia. Clinton, president dels estreno de su Sudden Time, en el I Meltdown y Zappa mundial: WWW. España adquiere la colección Thyssen- EUA / División de Chequia y Eslovaquia. La Festival (Londres) Bornemisza. Muere S.Ochoa ONU aprueba un tribunal internacional sobre crímenes de guerra de la antigua Yugoslavia. Clinton, presidente de EEUU

1995 El Salzburger Festspiele estrena Three Mor Schaeffer, creador de la música concreta amb Heaney, Premi Nobel de Literatura. Moren Cioran i Matança de Srebrenica. Acaba el setge Inventions for Chamber Orchestra, dirigida Henry. Poema de Vilafranca (Soler). Primera pedra J.Salk, creador de la vacuna contra la poliomelitis / a Sarajevo. Maten Rabin / Matanza de per ell / El Salzburger Festspiele estrena del Liceu, incendiat l’any 1994. París inaugura la Heaney, Premio Nobel de Literatura. Mueren Cioran Srebrenica. Acaba el asedio a Sarajevo. Three Inventions for Chamber Orchestra, Cité de la Musique / Muere Schaeffer, creador de la y J.Salk, creador de la vacuna contra la poliomelitis Matan a Rabin dirigida por él música concreta junto a Henry. Poema de Vilafranca (Soler). Primera piedra del Liceu, incendiado en 1994. París inaugura la Cité de la Musique

1996 França (país a què deu part de la formació i Moren Luening, Celibidache i Lorengar / Mueren El CERN aconsegueix crear àtoms d’antimatèria. Neix Mor Mitterrand. Arafat, president de l’ANP. de l’èxit) el nomena Chevalier dans l’ordre des Luening, Celibidache y Lorengar el primer mamífer clonat, l’ovella Dolly / El CERN logra Aznar, president a Espanya. ETA perpetra el seu Arts et des Lettres / Francia (país al que debe crear átomos de antimateria. Nace el primer mamífero segrest més llarg (a Ortega Lara: 532 dies) / parte de su formación y de su éxito) le nombra clonado, la oveja Dolly Muere Mitterrand. Arafat, presidente de la ANP; Chevalier dans l’ordre des Arts et des Lettres Aznar, presidente en España. ETA comete su secuestro más largo (a Ortega Lara: 532 días)

1997 Estrena de Viola, Viola (duet de violes) Totem (Aperghis). Reinauguració del Teatro Real M.Crimp estrena Attempts on her life. Mor Ginsberg. Blair, primer ministre britànic. Xina recupera a la Tokyo Opera City, amb interpretació (Madrid) / Totem (Aperghis). Reinauguración del Una computadora guanya al campió mundial vigent Hong Kong. ETA allibera el funcionari Ortega d’Imai i Bashmet / Estreno de Viola, Viola Teatro Real (Madrid) d’escacs, Kasparov. Museo Guggenheim, Bilbao (Gehry) / Lara i mata el regidor Blanco / Blair, primer (dúo de violas) en la Tokyo Opera City, con M.Crimp estrena Attempts on her life. Muere Ginsberg. ministro británico. China recupera Hong Kong. interpretación de Imai y Bashmet Una computadora gana al vigente campeón mundial de ETA libera al funcionario Ortega Lara y mata al ajedrez, Kasparov. Museo Guggenheim, Bilbao (Gehry) concejal Blanco

1999 Dirigeix Pelléas et Mélisande (Debussy) a Life (Sakamoto). Ferneyhough comença a compondre Grass, Premi Nobel de Literatura. Moren Bowles, Implantació de l’euro. La CE dimiteix en La Monnaie (Brussel·les) / Dirige Pelléas Shadowtime. Moren Rodrigo, Kraus i el director i Torrente Ballester i Alberti /Grass, Premio Nobel de bloc per acusacions de corrupció. L’OTAN et Mélisande (Debussy) en La Monnaie mecenes P. Sacher. Reinauguració del Liceu / Life Literatura. Mueren Bowles, Torrente Ballester y Alberti ataca Sèrbia: Milosevic s’hi rendeix. El Senat (Bruselas) (Sakamoto). Ferneyhough empieza a componer dels EUA absol Clinton. Chávez, president Shadowtime. Mueren Rodrigo, Kraus y el director y de Veneçuela / Implantación del euro. La mecenas P.Sacher. Reinauguración del Liceu CE dimite en bloque por acusaciones de corrupción. La OTAN ataca en Serbia: Milosevic se rinde. El Senado de EEUU absuelve a Clinton. Chávez, presidente de Venezuela

2000 Estrena de Palimpsest I, escrita pel 75 Don Quijote (C.Halffter). Benguerel rep l’encàrrec Comencen a desxifrar el codi genètic humà / Empiezan Milosevic, acusat de crims de guerra. Putin, aniversari de Boulez, que dirigeix l’orquestra de Jo, Dalí. Stockhausen obre el VII Festival Sónar a descifrar el código genético humano president de Rússia / Milosevic, acusado de (Barbican Hall, Londres) / Estreno de (Barcelona). Mor Rampal / Don Quijote (C.Halffter). crímenes de guerra. Putin, presidente de Rusia Palimpsest I, escrita por el 75 cumpleaños de Benguerel recibe el encargo de Jo, Dalí. Stockhausen Boulez, que dirige la orquesta (Barbican Hall, abre el VII Festival Sónar (Barcelona). Muere Rampal Londres) 84 pag. Cronologia / Cronología 85

GEORGE BENJAMIN MÚSICA ARTS I CIÈNCIA / ARTES Y CIENCIA HISTÒRIA / HISTORIA

2001 Guanya la I edició de l’Arnold-Schönberg- Moren Xenakis i Sinopoli. Casablancas compon Tres Holanda, primer país en legalitzar l’eutanàsia activa / G.W.Bush, president dels EUA. Al-Qaeda Preis. Deixa de ser professor de composició epigrames / Mueren Xenakis y Sinopoli. Casablancas Holanda, primer país en legalizar la eutanasia activa atempta contra el WTC de Nova York / al Royal College of Music (Londres); comença compone Tres epigrames G.W.Bush, presidente de EEUU. Al-Qaeda a ser Henry Purcell Professor de composició atenta contra el WTC de Nueva York al King’s College de Londres / Gana la I edición del Arnold-Schönberg-Preis. Deja de ser profesor de composición en el Royal College of Music (Londres); empieza a ser Henry Purcell Professor de composición en el King’s College de Londres

2002 Estrena completa de Palimpsests, amb Macbeth (Sciarrino). Three Talesa (Reich). Naxos Moren C.J.Cela, B.Wilder i A.Marsillach / Mueren Arafat, aïllat 34 dies al seu complex presidencial direcció de Boulez (al Barbican Hall, que Quartet 1 (Maxwell Davies). Mor Montsalvatge / C.J.Cela, B.Wilder y A.Marsillach pel setge israelià. L’euro, moneda única a 12 homenatja Benjamin aquesta temporada Macbeth (Sciarrino). Three Tales (Reich). Naxos Estats europeus. Vaga general a Espanya / amb la retrospectiva By George! amb la Quartet 1 (Maxwell Davies). Muere Montsalvatge Arafat, aislado 34 días en su complejo London Symphony) / Estreno completo de presidencial por el asedio israelí. El euro, Palimpsests, con dirección de Boulez (en el moneda única en 12 Estados europeos. Huelga Barbican Hall, que homenajea a Benjamin general en España esta temporada con la retrospectiva By George! junto a la London Symphony)

2003 Aimard estrena Shadowlines-six canonic Moren Berio i Homs / Mueren Berio y Homs El Concorde deixa de volar. El transbordador Columbia Invasió d’Iraq i detenció de S.Hussein. Maragall preludes for piano (Barbican Hall) / Aimard esclata en tornar a la Terra / El Concorde deja de volar. presideix la Generalitat / Invasión de Irak y estrena Shadowlines-six canonic preludes for El transbordador Columbia estalla al volver a la Tierra detención de S.Hussein. Maragall preside la piano (Barbican Hall) Generalitat

2006 Estrena la primera òpera, Into the Little Hill Schnee (2006-08. Abrahamsen). Da gelo a Mor Mahfuz. Google compra YouTube / Muere Mahfuz. S.Hussein, condemnat a mort i penjat. Milosevic (llibret de Martin Crimp), a l’Opéra National gelo (Sciarrino). Mor Ligeti / Schnee (2006-08. Google compra YouTube mor abans de la sentència sobre crims de de Paris Bastille, per encàrrec del Festival Abrahamsen). Da gelo a gelo (Sciarrino). Muere Ligeti guerra. Mor Pinochet. Montilla presideix la d’Automne i dirigida per Ollu / Estrena su Generalitat / S.Hussein, condenado a muerte primera ópera, Into the Little Hill (libreto de y ahorcado. Milosevic muere antes de la Martin Crimp), en la Opéra National de Paris sentencia sobre crímenes de guerra. Muere Bastille, por encargo del Festival d’Automne Pinochet. Montilla preside la Generalitat y dirigida por Ollu

2010 El Liceu estrena a Espanya Into the Little Hill, Moren Loriod (mestra seva i vídua de Messiaen) Dubai inaugura l’edifici més alt del món (Burj Khalifa, La immolació d’un jove tunisenc desencadena amb direcció d’Ollu. Nomenat Commander i Simionato. Simfonia 3 ‘Sincrotró Alba’ (Guinjoan) / 828 metres). Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura / la Primavera Àrab. Mor Samaranch (CIO). Mas of the Order of the British Empire / El Liceu Mueren Loriod (maestra suya y viuda de Messiaen) Dubai inaugura el edificio más alto del mundo (Burj presideix la Generalitat / La inmolación de estrena en España Into the Little Hill, con y Simionato. Simfonia 3 ‘Sincrotró Alba’ (Guinjoan) Khalifa, 828 metros). Vargas Llosa, Premio Nobel de un joven tunecino desencadena la Primavera dirección de Ollu. Nombrado Commander of Literatura Árabe. Muere Samaranch (CIO). Mas preside la the Order of the British Empire Generalitat 86 pag. Cronologia / Cronología 87

GEORGE BENJAMIN MÚSICA ARTS I CIÈNCIA / ARTES Y CIENCIA HISTÒRIA / HISTORIA

2012 Estrena la segona òpera, Written on skin Moren Henze i Shankar / Mueren Henze y Shankar La UE deixa de fabricar bombetes incandescents. Vagues i protestes simultànies a diversos (llibret de Crimp), dirigida per ell al Festival Mor Tàpies / La UE deja de fabricar bombillas països de la UE. Hollande, president de França International d’Art Lyrique d’Aix-en-Provence incandescentes. Muere Tàpies / Huelgas y protestas simultáneas en varios (França) / Estrena su segunda ópera, Written países de la UE. Hollande, presidente de Francia on skin (libreto de Crimp), dirigida por él en el Festival International d’Art Lyrique d’Aix-en- Provence (Francia)

2013 Primera representació de Written on skin Let me tell you (Abrahamsen). Schachnovelle Moren els escriptors Lessing, Heaney, Mutis i Clancy / Benet XVI dimiteix: Francesc, nou papa. Moren a la Royal Opera House (Londres): l’èxit fa (C.Halffter) / Let me tell you (Abrahamsen). Mueren los escritores Lessing, Heaney, Mutis y Clancy Mandela, Thatcher i Chávez / Benedicto XVI que el teatre encarregui una altra òpera a Schachnovelle (C.Halffter) dimite; Francisco, nuevo papa. Mueren Mandela, Benjamin i a Crimp (estrena: 2018) / Primera Thatcher y Chávez representación de Written on skin en la Royal Opera House (Londres): el éxito hace que el teatro encargue otra ópera a Benjamin y a Crimp (estreno: 2018)

2014 La publicació Musical America Worldwide el Through His Teeth (Bedford). Moren Abbado, Bergonzi, Mor García Márquez / Muere García Márquez Joan Carles I abdica: el succeeix Felip VI. proclama compositor de l’any / La publicación Mortier i P.de Lucía / Through His Teeth (Bedford). Consulta popular d’independència a Catalunya. Musical America Worldwide le proclama Mueren Abbado, Bergonzi, Mortier y P.de Lucía Referèndum d’independència a Escòcia / compositor del año Juan Carlos I abdica: le sucede Felipe VI. Consulta popular de independencia en Cataluña. Referéndum de independencia en Escocia

2015 Dirigeix l’estrena de la seva obra Dream of Solaris (Fujikura) / Solaris (Fujikura) Moren l’agent literària Balcells i Glucksmann / Mueren Atemptats jihadistes a França, que decreta the Song (per a contratenor, cor femení i la agente literaria Balcells y Glucksmann estat d’excepció. Tsipras, primer ministre grec / orquestra; amb textos de Lorca, Gabirol i Atentados yihadistas en Francia, que decreta HaNagrid) / Dirige el estreno de su Dream estado de excepción. Tsipras, primer ministro of the Song (para contratenor, coro femenino griego y orquesta; con textos de Lorca, Gabirol y HaNagrid)

2016 El Liceu estrena a Espanya Written on skin, Concierto para viola y orquesta (C.Halffter). Moren Detecten les ones gravitacionals que Einstein va Els EUA i la UE aixequen les sancions a amb direcció de Benjamin / El Liceu estrena Boulez (exdeixeble de Messiaen, com Benjamin) i anunciar. Mor Eco / Detectan las ondas gravitacionales l’Iran, per complir l’acord nuclear. Trobada del en España Written on skin, con dirección de Bowie / Concierto para viola y orquesta (C.Halffter). que Einstein anunció. Muere Eco papa Francesc i el patriarca ortodox Ciril I. Benjamin Mueren Boulez (exdiscípulo de Messiaen, como Puigdemont presideix la Generalitat / EEUU y Benjamin) y Bowie UE levantan las sanciones a Irán, por cumplir el acuerdo nuclear. Encuentro del papa Francisco y el patriarca ortodoxo Cirilo I. Puigdemont preside la Generalitat 88 pag. Biografies / Biografías 89

GEORGE BENJAMIN BENJAMIN DAVIS CHRISTOPHER PURVES BARBARA HANNIGAN TIM MEAD Compositor i director musical Director de moviment escènic Baríton Protector Soprano Agnès Contratenor Primer àngel i Noi Compositor y director musical Director de movimento escénico Barítono Protector Soprano Agnès Contratenor Primer ángel y Muchacho R. Brand B. Ealovega C. Barda M. Lloyd

Nascut el 1960, el 1976 va entrar al Fou director tècnic a la Welsh Natio- Nascut a Cambridge, conrea un Nascuda al Canadà, va estudiar Va estudiar al Royal College of Conservatori de París on estudià amb nal Opera (2001-2011). Ha dirigit repertori molt eclèctic que abasta a Toronto amb Mary Morrison i a Music. Ha cantat a Glyndebourne, Olivier Messiaen i posteriorment al King’s òperes (Così fan tutte, Il trittico, La des del repertori barroc fins la música L’Haia amb Meinard Kraak. Especia- Munic, ENO, Amsterdam, Toulouse, College de Cambridge amb Alexander rondine, Sir John in Love, Les Illumi- contemporània (Messiah, Gianni litzada en música contemporània, Lisboa, Lyon, Lille, Dijon, Chicago, Goehr. Les seves composicions han estat nations, Jephta, Carmen, La traviata, Schicchi, Pelléas et Mélisande, ha protagonitzat més de vuitanta Covent Garden i Edinburgh, entre estrenades per prestigioses batutes Rigoletto) a teatres com la Welsh Saul, Das Rheingold, Madama estrenes absolutes treballant amb d’altres auditoris, un repertori centrat (Ringed by the Flat Horizon, 1980, Mark National Opera, Opera Zuid, Cardiff Butterfly, L’enfance du Christ, Die compositors com Ligeti, Boulez, sobretot en el barroc i que inclou Elder; At First Night, 1982, Simon Rattle; o Birmingham. Ha col·laborat amb Schöpgfung) i que ha interpretat Chin, Knussen i Dutilleux. El seu títols com Serse, A Midsummer Antara, 1987; Three Inventions, 1995 per Katie Mitchell en produccions d’ Al a escenaris com Brisbane, Perth, repertori operístic comprèn títols com Night’s Dream, Akhnaten, Riccardo al Festival de Salzburg; Palimpsests, 2002, gran sole carico d’amore (Salzburg i Melbourne, Amsterdam, Welsh Natio- Die Soldaten, Written on skin (que Primo, Rinaldo, La Calisto, Death in Pierre Boulez; Dream of the Song, 2015). Berlín), Orest (Amsterdam) i Written nal Opera, Glyndebourne, Houston, estrenà mundialment), Lulu, Le Grand Venice, Giulio Cesare, Orlando, L’in- En el camp operístic ha escrit dues obres, on skin (Aix-en-Provence). També Chicago, París, BBC Proms, Leipzig, Macabre, Le rossignol, Rinaldo, Così coronazione di Poppea, Niobe, The Into the Little Hill (2006) i Written on skin ha dirigit resposicions de títols com Covent Garden, La Scala, Salzburg, fan tutte, Don Giovanni, Pelléas et Minotaur, Admeto, Agrippina, Ercole (2012), totes dues amb text de Martin Tosca, Wozzeck, Die Zauberflöte, Berlín, Munic, Londres, Toulouse Mélisande i La voix humaine, cantats Amante, Messiah, Theodora, Tamer- Crimp. Dirigeix amb regularitat orques- Pikovaya Dama, Hänsel und Gretel, i Teatro Real. Ha protagonitzat a auditoris com la Bayerische Staats- lano i Rodelinda. Ha estat dirigit per tres com la Mahler Chamber Orchestra, Carmen, Written on skin, Ariodante estrenes absolutes d’obres (Written oper, Aix-en-Provence, Covent batutes com Ivor Bolton, William Philharmonia Orchestra, London Sinfo- i Gianni Schicchi a diversos teatres on skin al Festival d’Aix-en-Provence, Garden, La Monnaie, Lucerna i Christie, Harry Christophers, Alan nietta, Ensemble Modern i Royal Concert- (Welsh National Opera, Scottish The Perfect American al Teatro Real). Amsterdam. També es dedica a la Curtis, Ottavio Dantone, Vladimir gebouw, havent estrenat obres de Rihm, Opera, Munic, París, Toulouse, Viena, Debutà al Liceu amb La petita guineu direcció orquestral (París, Accademia Jurowski, Raymond Leppard, Paul Chin, Grisey i Ligeti. Actua i ensenya amb Roma, Amsterdam i Covent Garden). astuta (2001-02). di Santa Cecilia). Al Liceu va debutar McCreesh o Marc Minkowski. freqüència al Festival de Tanglewood. Debuta al Liceu. amb Le Grand Macabre (2011-12). Debuta al Liceu. Nacido en Cambridge, cultiva un Nacido en 1960, en 1976 entró en el Fue director técnico en la Welsh repertorio muy ecléctico que abarca Nacida en Canadá estudió en Estudió en el Royal College of Conservatorio de París para estudiar National Opera (2001-2011). Ha desde el repertorio barroco hasta la Toronto con Mary Morrison y en La Music. Ha cantado en Glyndebourne, con Olivier Messiaen y posteriormente dirigido óperas (Così fan tutte, Il música contemporánea (Messiah, Haya con Meinard Kraak. Especia- Múnich, ENO, Amsterdam, Toulouse, en el King’s College de Cambridge con trittico, La rondine, Sir John in Love, Gianni Schicchi, Pelléas et Méli- lizada en música contemporánea, Lisboa, Lyon, Lille, Dijon, Chicago, Alexander Goehr. Sus composiciones han Les Illuminations, Jephta, Carmen, sande, Saul, Das Rheingold, Madama ha protagonizado más de ochenta Covent Garden y Edinburgh, entre sido estrenadas por prestigiosas batutas La traviata, Rigoletto) en teatros Butterfly, L’enfance du Christ, Die estrenos absolutos trabajando con otros auditorios, un repertorio (Ringed by the Flat Horizon, 1980, Mark como la Welsh National Opera, Schöpgfung) que ha interpretado en compositores como Ligeti, Boulez, centrado especialmente en el Elder; At First Night, 1982, Simon Rattle; Opera Zuid, Cardiff o Birmingham. escenarios como Brisbane, Perth, Chin, Knussen y Dutilleux. Su reper- barroco y que incluye títulos como Antara, 1987; &Three Inventions, 1995 Ha colaborado con Katie Mitchell Melbourne, Amsterdam, Welsh torio operístico comprende títulos Serse, A Midsummer Night’s Dream, para el Festival de Salzburgo; Palimpsests, en producciones de Al gran sole National Opera, Glyndebourne, como Die Soldaten, Written on skin Akhnaten, Riccardo Primo, Rinaldo, 2002, Pierre Boulez; Dream of the Song, carico d’amore (Salzburgo y Berlín), Houston, Chicago, París, BBC Proms, (que estrenó mundialmente), Lulu, La Calisto, Death in Venice, Giulio 2015). En el campo operístico ha escrito Orest (Amsterdam) y Written on skin Leipzig, Covent Garden, La Scala, Le Grand Macabre, Le rossignol, Cesare, Orlando, L’incoronazione dos obras, Into the Little Hill (2006) y (Aix-en-Provence). También ha diri- Salzburgo, Berlín, Múnich, Londres, Rinaldo, Così fan tutte, Don di Poppea, Niobe, The Minotaur, Written on skin (2012), ambas con texto gido resposiciones de títulos como Toulouse y Teatro Real. Ha protago- Giovanni, Pelléas et Melisande y La Admeto, Agrippina, Ercole Amante, de Martin Crimp. Dirige con regularidad Tosca, Wozzeck, Die Zauberflöte, nizado estrenos absolutos de algunas voix humaine, cantados en audito- Messiah, Theodora, Tamerlano y orquestas como la Mahler Chamber Pikovaya Dama, Hänsel und Gretel, obras (Written on skin en el Festival rios como la Bayerische Staatsoper, Rodelinda. Ha sido dirigido por Orchestra, Philharmonia Orchestra, Carmen, Written on skin, Ariodante y d’Aix-en-Provence, The Perfect Aix-en-Provence, Covent Garden, batutas como Ivor Bolton, William London Sinfonietta, Ensemble Modern y Gianni Schicchi en diversos teatros American en el Teatro Real). Debutó La Monnaie, Lucerna y Amsterdam. Christie, Harry Christophers, Alan Royal Concertgebouw, habiendo estre- (Welsh National Opera, Scottish en el Liceu con La pequeña zorrita También se dedica a la dirección Curtis, Ottavio Dantone, Vladimir nado obras de Rihm, Chin, Grisey y Ligeti. Opera, Múnich, París, Toulouse, astuta (2001-02). orquestal (París, Accademia di Santa Jurowski, Raymond Leppard, Paul Actúa y enseña con frecuencia en el Viena, Roma, Amsterdam y Covent Cecilia). Debutó en el Liceu con Le McCreesh o Marc Minkowski. Festival de Tanglewood. Garden). Debuta en el Liceu. Grand Macabre (2 011-12) . Debuta en el Liceu. 90 pag. Biografies / Biografías 91

VICTORIA SIMMONDS ROBERT MURRAY MAHLER CHAMBER ORCHESTRA Mezzosoprano Segon àngel i Marie Tenor Tercer àngel i John Mezzosoprano Segundo ángel y Marie Tenor Tercer ángel y John M. Smith S. Ahlburg

Formada a la Guildhall School of Va néixer a Essex i estudià al Royal Music&Drama, fou membre de College of Music i National Opera l’ENO on debutà bona part del seu Studio, formant part del projecte repertori (Cherubino, Zaida, Rosina, Jette Parker per a joves artistes Dorabella, Hermia, Zerlina). Altres del Covent Garden. Del seu reper- òperes que ha cantat són Carmen, tori operístic cal esmentar títols Das Rheingold, La clemenza di Tito, com A Midsummer Night’s Dream, Nixon in China, La petita guineu Il re pastore, La finta giardiniera, astuta, The Adventures of Pinocchio, Fidelio, Don Giovanni, Albert Herring, Alice in Wonderland i Werther, entre Elegy for Young Lovers, Idomeneo, Fundada el 1997 per Claudio Abbado (Daniel Harding és el seu Director d’altres, a escenaris com Stuttgart, Gloriana, Tristan und Isolde (dirigit Honorífic) , el seu repertori es basa fonamentalment en els períodes Halle, Amsterdam, Garsington Opera, per Gergiev) i Jephta. Entre els clàssic vienès i primer Romanticisme, encara que també interpreta Royal Albert Hall, Salzburg, Aix-en- teatres on ha actuat destaquen el música contemporània, havent protagonitzat algunes estrenes mundials. Provence o Edinburgh. Participà en Covent Garden, Garsington Opera, Artistes tan prestigiosos com Mitsuko Uchida, Isabelle Faust, Daniele l’estrena mundial a Aix-en-Provence Opera North, ENO, Salzburg, Alde- Gatti i Teodor Currentzis l’acompanyen regularment en les seves de Written on skin i en totes les burgh i Hamburg. Té un ampli reper- extenses gires per arreu. En el decurs dels darrers quatre anys i al posteriors reposicions que s’han fet tori de concert que ha cantat sota costat del pianista Leif Ove Andsnes ha interpretat els cicles complets de l’obra (Covent Garden, Amsterdam, batutes tan prestigioses com John de concerts de Beethoven a Bonn, Lucerna, Viena, París, Nova York, Toulouse, París, Munic, Viena, Lisboa). Eliot Gardiner, Charles Mackerras, Xangai, Tòquio i Londres. Va participar en l’estrena mundial de Written Debutà al Liceu amb A Midsummer Emmanuelle Haïm, Harry Chris- on skin l’any 2012 a Aix-en-Provence i a la seva estrena a Estats Units Night’s Dream (2004-05). tophers o Simone Young. Debuta al l’estiu de 2015. Debuta al Liceu. Gran Teatre del Liceu. Formada en la Guildhall School of Fundada en 1997 por Claudio Abbado (Daniel Harding es su Director Music&Drama, fue miembro de la Nació en Essex y estudió en el Royal Honorífico) su repertorio se basa fundamentalmente en los períodos ENO, donde debutó gran parte de su College of Music y National Opera clásico vienés y primer Romanticismo, aunque también interpreta música repertorio (Cherubino, Zaida, Rosina, Studio, formando parte del proyecto contemporánea, habiendo protagonizado algunos estrenos mundiales. Dorabella, Hermia, Zerlina). Otras Jette Parker para jóvenes artistas Artistas tan prestigiosos como Mitsuko Uchida, Isabelle Faust, Daniele óperas que ha cantado son Carmen, del Covent Garden. De su reper- Gatti y Teodor Currentzis la acompañan con regularidad en sus extensas Das Rheingold, La clemenza di Tito, torio operístico cabe citar títulos giras por doquier. A lo largo de los últimos cuatro años y junto al pianista Nixon in China, La pequeña zorrita como A Midsummer Night’s Dream, Leif Ove Andsnes ha interpretado los ciclos completos de conciertos de astuta, The Adventures of Pinocchio, Il re pastore, La finta giardiniera, Beethoven en Bonn, Lucerna, Viena, París, Nueva York, Shangái, Tokyo Alice in Wonderland y Werther, entre Fidelio, Don Giovanni, Albert Herring, y Londres. Participó en el estreno mundial de Written on skin en 2012 otras, en escenarios como Stuttgart, Elegy for Young Lovers, Idomeneo, en Aix-en-Provence y en su estreno en Estados Unidos en el verano de Halle, Amsterdam, Garsington Opera, Gloriana, Tristan und Isolde (diri- 2015. Debuta en el Liceu. Royal Albert Hall, Salzburgo, Aix-en- gido por Gergiev) y Jephta. Entre los Provence o Edinburgh. Participó en el teatros en que ha actuado destacan estreno mundial en Aix-en-Provence el Covent Garden, Garsington Opera, de Written on skin y en todas sus Opera North, ENO, Salzburgo, Alde- posteriores reposiciones (Covent burgh y Hamburgo. Tiene un amplio Garden, Amsterdam, Toulouse, París, repertorio de concierto que ha Múnich, Viena, Lisboa). Debutó en cantado bajo batutas tan prestigiosas el Liceu con A Midsummer Night’s como John Eliot Gardiner, Charles Dream (2004-05). Mackerras, Emmanuelle Haïm, Harry Christophers o Simone Young. Debuta en el Gran Teatre del Liceu. 92 pag. Biografies / Biografías 93

Mahler Chamber Orchestra

Flauta / Flauta Trombó / Trombón Violí II / Violín II Chiara Tonelli (Italy) Andreas Klein (Germany) Irina Simon-Renes* (Germany) Júlia Gállego (Spain) Iñaki Ducun (Spain) Michiel Commandeur (Netherlands) Paco Varoch (Spain) Mark Hampson (United Kingdom) Christian Heubes (Germany) Paulien Holthuis (Netherlands) Sonja Starke (Germany) Oboè / Oboe Tuba / Tuba Malin William-Olsson (Sweden) Emma Schied (United Kingdom) Jonathan Riches (United Kingdom) Marine-Amelie Lenoir (France) Viola / Viola Percussió / Percusión Béatrice Muthelet* (France) Clarinet / Clarinete Martin Piechotta (Germany) Florent Bremond (France) Vicente Alberola Ferrando (Spain) Rizumu Sugishita (Japan) Joel Hunter (United Kingdom) Benoît Savin (France) Igor Caiazza (Italy) Anna Puig Torné (Spain) Nina Janßen-Deinzer (Germany) Christian Miglioranza (Italy) Carrie Robinson (United States) Jaan Bossier (Belgium) Delphine Tissot (France)

Arpa / Arpa Fagot / Fagot Céline Saout (France) Violoncel / Violonchelo Amy Harman (United Kingdom) Maximilian Hornung* (Germany) Alessandro Battaglini (Italy) Stefan Faludi (Germany) Harmònica de vidre Fabio Fausone (Italy) Armónica de cristal Martin Leo Schmidt (Germany) Corn / Cuerno Philippe Marguerre (United Kingdom) Philipp von Steinaecker (Germany) Stefán Jón Bernhardsson (Iceland) Jonathan Weigle (Germany) Casey Rippon (Australia/United Kingdom) Hugues Viallon (France) Celesta / Celesta Manuel Moya (Spain) Alphonse Cemin (France) Contrabaix / Contrabajo Luis Cabrera* (Spain) Bernardo Alviz (Italy) Trompeta / Trompeta Violí I / Violín I Johane González Seijas (Venezuela/Spain) Christopher Dicken (United Kingdom) Henja Semmler** (Germany) Phoebe Russel (Australia) Matthew Sadler (United Kingdom) Annette zu Castell (Germany) Valentín Garvie (Argentina) May Kunstovny (Austria) Sarah Slater (Australia) Jagdish Mistry (United Kingdom) Geoffroy Schied (France) Timothy Summers (United States) Bas Treub (Netherlands) Laurent Weibel (France)

* Principal ** Concertino 94 pag.

Direcció / Dirección: Joan Corbera Coordinació / Coordinación: Nora Farrés, Jordi Pujal Col·laboradors en aquest programa / Colaboradores en este programa: George Benjamin, Xavier Cester, Jordi Fernández M., Teresa Lloret Disseny / Diseño: Maneko. Jofre Mañé Fotografies de l’espectacle a la Royal Opera House / Fotografías del espectáculo en la Royal Opera House: Stephen Cummiskey Fotografies de l’espectacle al Liceu / Fotografías del espectáculo en el Liceu: Antoni Bofill Agraïments / Agradecimientos: Bibliothèque nationale de France, Universitätsbibliothek Heidelberg Impressió / Impresión: Dilograf, S.L. Dipòsit legal / Depósito legal: B6658-2016 Copyright 2016 Gran Teatre del Liceu sobre tots els articles d’aquest programa i fotografies pròpies / Gran Teatre del Liceu sobre todos los artículos de este programa y fotografías propias

Informació sobre publicitat i Programa de Mecenatge / Información sobre publicidad y Mecenazgo: liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 99 32 Comentaris i suggeriments / Comentarios y sugerencias: [email protected]

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certificacions / El Gran Teatre del Liceu ha obtenido las certificaciones: EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica)