L'esport Trenca Fronteres

catalunya al món

núm. 8 maig - agost 2011

Un sentiment anomenat Barça Conversem amb Xavi Hernández A feeling called Barça Let’s talk with Xavi Hernández Esdeveniments esportius Sporting events El Centre d’Alt Rendiment The High Performance Centre Esport i inclusió Sports and inclusion Empreses Califòrnia catalanes a De Gaspar de Portolà l’Argentina i Mèxic a Codorniu Catalan California companies From Gaspar de Portolà in Argentina to Codorniu and Mexico

L’impacte del canvi climàtic a Catalunya The impact of climate change in Catalonia El Barça com a eina d’internacionalització Barça as a tool of internationalisation l’esport trenca fronteres Revista Món.cat - Núm. 8 maig - agost 2011 Edita: Patronat Catalunya Món Redacció i administració: av. Diagonal, 418, 1r 2a, 08037 Barcelona Tel.: +34 93 445 71 00 / Fax: +34 93 554 16 14 www.revistamoncat.cat [email protected] Directora: Roser Clavell, secretària general del Patronat Catalunya Món Coordinació periodística: Teresa Carreras, periodista Secretaria tècnica: Elisabet Moragas, cap de l’Àrea de Difusió i Programació índex del Patronat Catalunya Món index Consell de Redacció: Teresa Carreras, Santiago J. Castellà, Fernando Guirao, Marisol López, Elisabet Moragas, Mònica Sabata, Valentí Sallas, Rita Sancho, Janine Serra, Eduard Soler, Alexis Villanueva i Olga Viñals. Disseny i realització: Barcino Solucions Gràﬁques SL Editorial...... 3 Editorial ...... 3 Dipòsit legal: B-9421-2011

ISSN: 2014 -119X Un sentiment anomenat Barça ...... 4 Fotograﬁa cobertes: (www.fcbarcelona.cat) A feeling called Barça ...... 9 Fotograﬁa contraportada: (istockphoto) Els esdeveniments esportius: claus en la projecció En aquest número ha col·laborat Rita Sancho. exterior de Catalunya ...... 14 Sporting events: keys to Catalonia’s outreach abroad ...... 16 Textos en català revisats per Olga Viñals CAR, vint-i-quatre anys d’història al servei Traduccions a l’anglès: Mary Black de l’esport d’elit ...... 18 Les opinions i les anàlisis dels col·laboradors de la revista Món.cat representen CAR, twenty-four years of history serving elite sports ...... 21 el seu punt de vista personal i no comprometen la posició del Patronat Catalunya Món. L’esport com a eina d’inclusió ...... 24 Es permet la reproducció d’articles sempre que es faci menció de Món.cat Sports as a tool of inclusion ...... 26 i del nom de l’autor.

Expedicions de Gaspar de Portolà: els primers catalans a Califòrnia ...... 28 The expeditions of Gaspar de Portolà: the first Món.cat Magazine. Number 8 May - August 2011 Catalans in California ...... 31 Publisher: Patronat Catalunya Món Mar Raventós, presidenta de Codorniu ...... 34 Editing and Administration: av. Diagonal, 418, 1r 2a, 08037 Barcelona Mar Raventós, president of Codorniu ...... 37 Tel.: +34 93 445 71 00 / Fax: +34 93 554 16 14 www.revistamoncat.cat [email protected] Argentina i Mèxic / Argentina and Mexico ...... 38 Editor-in-Chief: Roser Clavell, Secretary General of the Patronat Catalunya Món Empreses ...... 46 Companies ...... 47 Journalism Coordinator: Teresa Carreras, Journalist Technical Secretary: Elisabet Moragas, Head of the Dissemination and L’impacte del canvi climàtic a Catalunya ...... 48 Programming Department, Patronat Catalunya Món The impact of climate change in Catalonia ...... 50 Editorial Council: Teresa Carreras, Santiago J. Castellà, Fernando Guirao, Més que un club, menys que un estat ...... 52 Marisol López, Elisabet Moragas, Mònica Sabata, Valentí Sallas, Rita Sancho, More than a club, less than a state ...... 54 Janine Serra, Eduard Soler, Alexis Villanueva and Olga Viñals Mohamed Soulimane, director de l’Orquestra Original design and layout: Barcino Solucions Gràfiques SL Àrab de Barcelona ...... 56 Legal registry: B-9421-2011 Mohamed Soulimane, conductor of the Arab ISSN: 2014-119X Orchestra of Barcelona ...... 58 Covered photography: (www.fcbarcelona.cat) La ruta europea dels cementiris ...... 60 The european cementeries route ...... 62 Back cover photography: (istockphoto) Has collaborated in this issue Rita Sancho. Bolet, bolet, bolet ...... 64 Wild, wild mushrooms ...... 65 Catalan texts proofread by Olga Viñals Translations into English: Mary Black The opinions and analyses of the contributors to Món.cat Magazine reflect their own personal point of view and do not necessarily reflect the position of the Patronat Catalunya Món. Articles may be reproduced provided Món.cat and the name of the author are mentioned.

Patronat CatalunyaMón www.patronatcatalunyamon.cat editorial editorial

mmon.caton.cat © Esther Sanromà Roser Clavell Secretària general del Patronat Catalunya Món Secretary General of the Patronat Catalunya Món

Amb el leitmotiv «L’esport trenca fronteres», parlar de la integració, aquesta vegada a través “plays a fundamental role in training many Món.cat, Catalunya al món, ens ofereix una visió de la música, en una entrevista al director de Catalan athletes whose results have gradually de l’esport com a eina d’internacionalització. l’Orquestra Àrab de Barcelona, Mohamed improved over time”. Entre tots els esports és potser el futbol, per Soulimane. Tanca la secció un article de Josep In addition to being an important tool for la seva popularitat, el que millor refl ecteix Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i internationalisation, sports can also become a aquesta capacitat d’esborrar fronteres. A casa Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, tool for inclusion, and this facet is analysed in nostra no es pot parlar de futbol sense parlar sobre l’efecte del canvi climàtic en la primera the third article in the “Foreign Action” section del FC Barcelona, entitat que ha portat el nom activitat empresarial de Catalunya: el turisme. written by Rossend Sanglas, Director of Projects de Catalunya arreu del món, i de qui ja el llunyà Per cloure aquest número 8, que surt a les Cooperativa 70. 19 de febrer de 1922 Joan Gamper va escriure darreries de l’estiu, s’han inclòs dos articles The section “Discover Where We Are” takes us «la seva fama mundial ha omplert d’orgull que ens evoquen ja la tardor, quan «el bosc to California with the Association of Friends of Catalunya», com ens recorda el periodista es pinta de groc intens i carbassa», com tan Gaspar de Portolà and Mar Raventós, President Màrius Carol en el seu article «Un sentiment bé descriu la periodista Helena Garcia Melero, of the Codorniu Group, which chose California anomenat Barça». autora d’un d’ells, «Bolet, bolet, bolet», on ens as the site for its international expansion. presenta aquestes delícies que omplen els Més enllà del futbol, en territori català se receptaris de casa nostra. L’altre, escrit per In this edition, the section on “Companies celebren tot tipus d’esdeveniments esportius, Mª Lluïsa Yzaguirre, directora de l’ASCE, ens around the World” presents two interviews with de competicions de gran ressò internacional parla de la Ruta Europea dels Cementiris, i ens the leaders of the ACC1Ó Business Promotion «que el fan ser més reconegut a escala mundial». recorda que, a banda de constituir una part Centres (CPNs) in Argentina and Mexico in Tal com assenyala Ivan Tibau, secretari general extraordinària del patrimoni cultural europeu, which they tell about their efforts to help Catalan de l’Esport, «Catalunya té esportistes de gran en ells «es manifesta de manera clara la companies internationalise. qualitat, així com entitats i instal·lacions que han identitat cultural i religiosa del país o la regió The fi nal section, “Get to Know Catalonia”, demostrat al llarg dels anys la seva capacitat a què pertanyen». revisits the topic of sports with Barça, which organitzativa». Entre aquestes instal·lacions es in the words of journalist Antoni Bassas is “the Bona lectura! troba el CAR (Centre d’Alt Rendiment) a qui most massive internationalisation tool Catalonia Món.cat dedica un article. Aquesta entitat «té has”. We also talk again about integration, this With the leitmotiv of “Sports transcend un paper fonamental en la preparació de molts time through music in an interview with the frontiers”, this issue of Món.cat, Catalunya esportistes de casa nostra, els resultats dels director of the Arab Orchestra of Barcelona, al món offers a picture of sports as a tool for quals han anat millorant al llarg del temps». Mohamed Soulimane. The section closes with internationalisation. A banda de ser una important eina d’inter- an article by Josep Enric Llebot, Secretary nacionalització, l’esport pot esdevenir també Because of its popularity, of all the sports perhaps of the Environment and Sustainability of the una eina d’inclusió i així és analitzat en el football is the one that best represents this ability Generalitat de Catalunya, on the effects of tercer escrit de la secció «Acció exterior» per to break down frontiers. It is impossible to talk climate change on the most important business Rossend Sanglas, director de projectes de about football in Catalonia without mentioning activity in Catalonia: tourism. FC Barcelona, an organisation which has Cooperativa 70. To close issue 8, which will come out in late carried the name of Catalonia all over the world. «Descobreix on som» ens porta a Califòrnia In fact, long ago, on the 19th of February 1922, summer, we have included two articles with de la mà de l’Associació d’amics de Gaspar de Joan Gamper wrote that “its world fame has a whiff of the upcoming autumn, when “the Portolà, i de Mar Raventós, presidenta del grup fi lled Catalonia with pride”, as journalist Màrius forest is painted in bright yellow and deep Codorniu, que va apostar per aquesta terra per Carol reminds us in his article “A feeling called orange”, as Helena Garcia Melero, author of iniciar l’expansió internacional del grup. Barça”. the article “Wild, wild mushrooms”, so aptly tells us as she showcases these delicacies that fi ll L’apartat «Empreses arreu» ens presenta en Beyond football, all sorts of sporting events the cookbooks of Catalonia. The other, written aquesta ocasió, a través de dues entrevistes have been held in Catalonia, including large- by Maria Lluïsa Yzaguirre, the President of amb els seus responsables, la tasca que duen scale international competitions “which help Association of Signifi cant Cemeteries in Europe, a terme per al foment de la internacionalització make it better known around the world”. As the talks about the European Cemeteries Route de l’empresa catalana els CPN (Centres de Secretary General for Sports Ivan Tibau says, and reminds us that in addition to being an Promoció de Negocis) d’ACC1Ó a l’Argentina i “Catalonia is the home to world-class athletes, extraordinary part of Europe’s cultural heritage, Mèxic. not to mention entities and facilities that have cemeteries are “places where the cultural and A l’últim bloc, «Coneix Catalunya», es reprèn el demonstrated their organisational capacity religious heritage of the country or region where tema de l’esport amb el Barça, en paraules del over the years”. These facilities include CAR they are located is clearly expressed”. periodista Antoni Bassas, «l’eina més massiva (High Performance Centre), to which Món. d’internacionalització de Catalunya», i es torna a cat devotes an entire article. This organisation Happy reading! 5 conversem amb let's talk with... © Olga Viñals © Olga Viñals un sentiment anomenat barça 6 mmonon ccatat Sandro Rosell sempre diu que, abans que res, el Barça és un sentiment. El president del Club vol palesar amb aquesta frase que l’entitat aplega no només emocions, sinó que disposa d’un esperit propi que ens ajuda a entendre què és el país. Un entrenador argentí de la plantilla, César-Luis Menotti, ho va defi nir amb ulls forasters d’aquesta manera: «El Barça és un monument al sentiment de Catalunya.» Aquest monument s’ha erigit al llarg de cent dotze anys gràcies a la fi delitat del club amb el país, estant al costat de les aspiracions dels catalans, actuant com a element d’integració, marc de convivència i model de comportament. El passat del club és ple de moments èpics, però mai com ara el present resulta tan encoratjador per encarar el futur. En efecte, en temps de crisi de les nostres societats, el Barça, gràcies al lideratge de Guardiola, ha passat a ser una cosa més: un territori de recuperació de valors sòlids, posant per davant el valor de tenir valors. O dit d’una altra a dir-li: ni les puntades de peu al camp, ni m’ho sembla més», explica Rexach. Una cosa manera, s’ha convertit sense els cops baixos davant dels micròfons. I una semblant em va comentar Valentí Guardiola, pretendre-ho, en un veritable full dada que pot semblar marginal però que pare de l’entrenador, quan en el seu primer de ruta per a la regeneració moral resulta signifi cativa: el Banc de Sabadell, any com a tècnic em va comentar a la mitja d’un món desnortat. que va apostar per la fi gura de Guardiola part d’un partit a l’estadi: «En Pep sap molt i el seu discurs per a la imatge de la seva de futbol, però no em pensava que fos tan bon psicòleg.»

Carles Rexach Bakero va explicar en un llibre que Johan

Carles Rexach, exfutbolista, exentrenador i Cruyff —l’home que va fer que el barcelonisme actual assessor de la Junta directiva, ho té recuperés la seva autoestima i que el futbol clar: «No és casualitat que el Barça i el Barça B s’entengués d’una altra manera— va dir als hagin guanyat la temporada passada el trofeu jugadors «sortiu i passeu-vos-ho bé» en el fair-play a primera i segona divisió. Vol dir vestidor del vell Wembley, on el Barça va que els futbolistes no només aconsegueixen guanyar la seva primera Copa d’Europa. èxits jugant bé, sinó jugant net. Guardiola ha A la fi nal de Roma, Guardiola va passar als sabut inculcar-los que ser jugador del Barça entitat, va aconseguir 70.000 nous clients a futbolistes un emocionant muntatge de la vol dir fer un esforç per a l’excel·lència com l’àrea de Madrid. Sorprèn que la fotografi a de pel·lícula Gladiator per motivar-los. Dos anys a esportistes i com a persones.» En aquest l’entrenador de Santpedor rebi les persones després, quan van tornar a Londres, els va fer un sentit, l’entrenador té clar d’on ve el club i què que arriben a les sucursals de la capital de discurs sobre la força de voluntat d’Abidal, que representa, i la voluntat d’integració de talent l’Estat, però sobta més veure que la gent ha s’havia recuperat d’un càncer amb tota la seva i compromís s’ha mostrat com una fórmula entès que aquell rostre és la millor metàfora entrega personal per poder jugar la fi nal. Pep magistral. Per això va voler parar-li els peus a de la credibilitat de l’entitat fi nancera. «Parlo sap gestionar les emocions dels seus homes Mourinho, no només a la gespa, sinó també sovint amb el Pep, ja com a futbolista era tant com sap treure’ls el màxim rendiment. a la sala de premsa. No s’hi val tot, va venir molt llest, però com a entrenador encara 7 © www.fcbarcelona.cat

Xavi Hernández Dins de l’esperit Barça hi va haver un moment 1979, a partir d’una masia de principis del clau: la creació d’una fàbrica de talent, que segle XVIII, l’antiga casa pairal Can Planes, que Xavi, un dels capitans, ha explicat que arran permetés formar nois com a futurs jugadors havia estat seu social del club. Diu Perarnau de tot plegat Carles Puyol va proposar que d’elit a partir d’una idea com és que el club que la Masia s’ha convertit en una veritable Abidal aixequés la Champions en lloc de fer- ho ell, que era a qui li tocava: «Era un moment ha de tenir una forma d’expressió futbolística institució del món del futbol: «Els dirigents perquè el gaudís després del mal tràngol que pròpia. És el que Martí Perarnau anomena d’aquest esport contemplen amb admiració van passar ell i la seva família.» El jugador «l’idioma Barça» en el llibre El camí dels i estupefacció com totes les places de la considera que un dels èxits de l’equip és que campions, recentment publicat, que té en la Pilota d’Or 2010 són acaparades per Messi, «no hi ha cap ego, tot són bromes, tots són seva història de poc més de trenta anys tres Iniesta i Xavi, tres ﬁ lls predilectes de la Masia, bona gent; manen els de casa, i té lògica que noms clau: Laureà Ruiz, Johan Cruyff i Pep tres membres selectes d’aquesta autèntica sigui així perquè quasi la meitat de la plantilla Guardiola. En qualsevol cas, va ser Josep Lluís societat blaugrana amb denominació s’ha criat a can Barça». Núñez qui va posar en marxa el projecte l’any d’origen.» 8 mmonon ccatat un dels capitans xavi del Barça Xavi Hernández va ingressar a la Masia —bressol de la pedrera blaugrana— Ser futbolista del Barça i, a la vegada, amb onze anys i, vint anys després, és el futbolista que més partits ha emocionalment del Barça resulta un jugat amb el Barça en tota la seva història. Nascut a Terrassa (Barcelona) avantatge o un inconvenient? és culer —seguidor blaugrana— de cap a peus, ﬁ ns al punt que ha ignorat Inconvenient cap. Ser futbolista del Barça les ofertes que li han fet en el decurs de la seva carrera els millors equips i a més ser culer no és bo, es boníssim. I d’Europa. Una d’elles, la que li va posar damunt la taula el Milan quan tenia vint anys, multiplicava per dotze el seu salari al club. Però ell ho va no resulta una responsabilitat, sinó tot un tenir clar, volia triomfar al Barça; val a dir que la seva mare s’hi va negar privilegi. amb la mateixa rotunditat: «Tu no te’n pots anar a Itàlia, tu on has de Sembla que Guardiola no només vulgui triomfar és al Barça.» I així ho va fer. Avui és un dels capitans de l’equip, bons futbolistes, sinó també bones el futbolista del Barça amb més títols i el mirall de les noves generacions. persones, m’equivoco? I el millor migcampista del món. Per això, Xavi ha parlat per als lectors de Les dues coses són importants. Una plantilla Món.cat dels valors del Barça. és un grup humà que, com més cohesionat

És conscient de formar part del millor estigui millor perquè afrontarà amb més bona equip de la història del futbol? disposició els compromisos esportius. En el vestidor hi ha molt bon ambient. Porto catorze No sé si som el millor equip de la història, «Ser culer i futbolista anys jugant en el primer equip i el clima dels però estic convençut que estem fent el millor del Barça no és bo, és darrers temps segurament és el més sa que futbol que s’hagi vist mai. Som el club de boníssim.» hagi viscut mai. moda, estem vivint un moment únic i resulta molt gratiﬁ cant ﬁ gurar en aquesta plantilla. Una vegada va dir que això del Barça és el més semblant a un negoci familiar? El Barça és un club de futbol i, com a tal, el una visibilitat més gran que ens permet incidir És clar, només funciona si tots remem en la seu objectiu ha de ser guanyar títols. Però, en el foment de valors com la cultura de mateixa direcció, li posem tota la il·lusió del a més, vostès s’han proposat fomentar l’esforç, el treball en equip, la feina ben feta... món i som capaços de rearmar-nos davant uns valors. Són conscients d’aquesta Som conscients que les noves generacions les ensopegades. responsabilitat afegida? ens miren no només pel que fem el camp, Plenament. Sabem que els dos objectius són sinó també pel nostre comportament fora del Màrius Carol Periodista de La Vanguardia importants. El fet de guanyar títols ens dóna terreny de joc.

Ciutat Esportiva de demanar permís al club per parlar amb un Joan Gamper periodista. És important dir que hi ha vint-i- un cercadors de talent a Catalunya i catorze Avui la pedra rústica de l’antic mas és història a la resta d’Espanya per fer informes sobre i la residència de joves futbolistes està feta de vidre i acer a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, xicots que juguen bé al futbol, que després on viuran vuitanta nois del planter. Allà se’ls seran validats pels entrenadors dels equips forma com a esportistes i com a persones. formatius. També hi ha tres entitats que hi I, en la mesura que es pot, se’ls allunya de aporten nois: l’FCBEscola, que és un recurs conceptes com l’èxit o la fama, ﬁ ns i tot se’ls addicional, amb franquícies pel món; la manté apartats dels mitjans de comunicació: Fundació Eto’o, que aporta joves africans, i de fet, no poden concedir entrevistes ﬁ ns que l’Escola FC Barcelona Junior Luján, que és una © www.fcbarcelona.cat pertanyen al Barça B; quan són juvenils han mena de sucursal de la Masia a l’Argentina. 9 © www.fcbarcelona.cat

Ramon Alfonseda de grans clubs del continent, i que han creat Lliga aquesta idea amb les conclusions que la plataforma European Former Futbol Players treu Miquel Àngel Violant en un curiós llibre Com que el Barça té ànima pròpia, el sentiment Associations per difondre’l i impulsar-lo. que porta per nom El mètode Guardiola, culer no té edat, no només a la graderia. Els subtitulat Per què els líders amb sentit comú futbolistes que han vestit la samarreta blau obtenen resultats descomunals, que utilitzen i grana mantenen la vinculació a través de Les bodes de plata a les escoles de negocis. Violant afi rma que l’Associació Barça Jugadors (l’antiga Agrupació L’any de les bodes de plata, la Junta del l’entrenador del Barça ha aconseguit que en de Veterans), que presideix en Ramon Barcelona va incloure en el seu butlletí un temps de precarietat, quan minva el consum i Alfonseda, format a les categories inferiors i curiós decàleg en el qual exposava com la confi ança davant del futur, la bona actuació que va ser jugador de l’entitat als anys setanta. havia de ser el soci del club. És curiós que del conjunt blaugrana hagi estat un valuós Els barcelonistes recorden especialment contrapunt d’alegria, de demostració el gol que va fer a la pròrroga d’una fi nal que l’esforç val la pena per aconseguir de Copa jugada a l’estadi Bernabéu el tota mena de metes. La gran lliçó és 1971 i que va permetre el 4-3 que els va que l’equip té un estil de joc, però donar el títol. «El Barça també és diferent també un estil de comportament, i els perquè va saber impulsar abans que cap seus triomfs són la constatació que tan altre una associació d’exjugadors com la important com guanyar és fer-ho amb nostra que representa tota la història de un tarannà que resulta un exemple l’equip. És una manera de reivindicar el per a tota la societat. Joan Gamper nostre passat, però sobre tot de fomentar va escriure el dia que va col·locar la el coneixement i l’amistat entre diferents primera pedra de les Corts: «El nostre generacions de jugadors i, en algun poble s’ha fet seu el Barcelona i cas, d’ajudar algun futbolista que no ha Barcelona s’ha fet el club de tothom; la tingut sort a la vida després de penjar les seva fama mundial ha omplert d’orgull botes.» Una de les coses interessants de Catalunya.» Això avui encara és més l’Associació és la implicació de futbolistes profund, perquè es podria afegir que del primer equip: «Estem orgullosos de aquesta glòria és més gran, doncs els tenir el capità del primer equip, en Carles que defensen el seus colors tenen clar Puyol, a la Junta directiva. Però també que els valors són claus a la vida i que que el 0,5% dels ingressos de jugadors no es poden entendre els èxits sense i tècnics vagin a l’entitat que agrupa els entendre els seus valors. El sentiment veterans. La idea és senzilla: futbolistes fi nançant fa vuitanta-cinc anys l’entitat aixequés la Barça creix en el món global, però l’esperit futbolistes. Diners que serveixen per formar-se, bandera del respecte als rivals, de l’educació Barça es fa cada vegada més fort en el cor per estudiar, per ajudar. També amb això el al camp, de la conducta digna. El darrer de la gent. Barça ha estat pioner.» El model ha interessat punt establia que aquesta conducta havia Màrius Carol la FIFA, la UEFA i la FIFPRO (sindicat europeu de comportar que, quan algú digués que Periodista de La Vanguardia de jugadors) que volen exportar-lo a la resta era del Barça, se li obrissin totes les portes.

1100 mmonon ccatat a feeling called barça © www.fcbarcelona.cat

Sandro Rosell always says that more than anything else, Barça is a feeling. With this phrase, the President of the Club wants to capture the fact that Barça not only inspires our emotions but also has a spirit of its own that helps us to understand what the country is. An Argentine coach on staff, César-Luis Menotti, deﬁ ned it from a foreigner’s vantage point: “Barça is a monument to the feeling of Catalonia”. This monument has been built over the course of 112 years thanks to the club’s loyalty to the country, accompanying Catalans in their aspirations and acting as a force of integration, a framework of peaceful coexistence and a model of behaviour. The club’s past is full of epic moments, but never before has the present been so encouraging a place to look towards the future. Indeed, at this time of crisis in our societies, Barça, thanks to Guardiola’s leadership, has become something more: a place where solid values can be revived, emphasising the value of having values. In other words, Barça has inadvertently become a sort of roadmap for the moral regeneration of a world that has lost its bearings. 1111 © www.fcbarcelona.cat © JM Algersuari

Carles Rexach told his player; neither kicks on the pitch nor about football, but I never thought he’d be low blows in front of the microphones. And such a good psychologist”. Carles Rexach, the former footballer and a fi gure that might seem trivial but is actually coach and current consultant to the Board Bakero recounted in a book that Johan signifi cant is that the Banc de Sabadell, a of Directors, puts it emphatically: “It is no Cruyff – the man who revived the Barça Catalan bank, landed 70,000 new clients in coincidence that Barça and Barça B won the phenomenon’s self-esteem and led football to the Madrid area after featuring Guardiola fair-play trophy last season in the fi rst and be understood a new way – told the players and his discourse in its corporate image. It is to “go out and have fun” in the old Wembley second divisions. It means that our footballers surprising that the image of Guardiola, a native locker room, where Barça won its fi rst win not just by playing well but by playing clean. of Santpedor, Catalonia, welcomed people Guardiola has managed to inculcate in them arriving at the bank branches in Madrid, but European Cup. At the fi nal in Rome, Guardiola that being a Barça player means making the it is even more astonishing to see that people showed his players an exciting montage from effort to excel as both athletes and individuals.” interpreted this face as the best metaphor of the fi lm Gladiator to motivate them. Two years In this sense, the coach clearly sees where the the bank’s credibility. “I talk with Pep often, later, when he returned to London, he gave club is heading and what it represents, and and as a player he was very clever, but as a them a speech on Abidal’s willpower after this his desire to bring in talent and commitment coach he seems even more so,” says Rexach. player had summoned all his personal drive has revealed itself to be his master formula. Valentí Guardiola, the coach’s father, told to recover from cancer so he could play in This is why he wants to rein in Mourinho, not me something similar back in his fi rst year as the fi nal. Pep knows how to handle his men’s only on the pitch but also in the press room. assistant coach. Halfway through a match at emotions, just as he knows how to squeeze The rule is emphatically not ‘anything goes’, he the stadium he said to me: “Pep knows a lot the best performance from them. 1122 mmonon ccatat Xavi Hernández one of Xavi, one of the team captains, explained Barça s that although he was supposed to raise the ’ Champions Cup in victory, Carles Puyol captains suggested that he let Abidal raise it instead in light of his ordeal: “It was a moment worth savouring after all the hardship he and his family had been through”. Xavi believes that xavi one of the keys to the team’s success is that Xavi Hernández entered the Masia – the school of young Barça players-in- “there is no ego; everything is jokes, everyone training – at the age of eleven, and twenty years later he is the footballer is nice. The bosses are in charge, and it’s logical who has played the most matches with Barça in its entire history. Born in that it should be that way because almost half Terrassa (Barcelona), he is a “culer” – a Barça fan – from head to toe, so the team was raised with Barça.” much so that he has even ignored offers he has received throughout his career from the best teams in Europe. One of them, which came from Milan when he was twenty years old, would have paid him twelve times as much as Barça. But he had no qualms: he wanted his glory to come with Barça. Even his mother patently refused the offer: “You can’t go to Italy; with Barça is where you have to triumph”. And so he did. Today he is one of the team captains, the Barça footballer with the most titles and the mirror of the new generations. Not to mention the best midfi elder in the world. For this reason, Xavi has spoken to Món.cat readers about Barça’s values.

Are you aware that you are a member of Guardiola seems to want not just good the best team in the history of football? footballers but good people. Am I right? There was a key juncture in the spirit of Barça: I don’t know if we’re the best team in history, Both things are important. A team is a group of the creation of a talent factory which enabled but I’m sure that we are playing the best humans who fulfi ls its sporting commitments boys to be trained as future elite players based football that has ever been seen. We are a better the most cohesive it is. There’s a great on the idea that the club should have its own fashionable club; we’re at a unique team and atmosphere in the locker room. I have been form of expressing football. This is what Martí it is extremely gratifying to be part of it. playing on the fi rst team for fourteen years, Perarnau calls “the Barça language” in his Barça is a football club, and as such, its goal and the climate in recent years is by far the recently published book El camí dels campions has been to win titles. But the team has also healthiest I’ve ever experienced. (The Pathway of Champions), which in its set out to encourage values. Are you aware history of a little over 30 years contains three of this added responsibility? key names: Laureà Ruiz, Johan Cruyff and Absolutely. We know that both goals are Pep Guardiola. Still, Josep Lluís Núñez was “Being a Barça fan important. Winning titles gives us greater the one who launched the project in 1979 at and player isn’t just visibility, which enables us to be more effective an early 18th century country estate, the former in fostering values like the culture of effort, good; it’s great”. Can Planes manor, which had been the club’s teamwork, a job well done... We are aware headquarters. Perarnau says that the manor that the new generations look at us not only has become a veritable institution in the world for what we do on the pitch but also for our Did you once say that Barça is really like a of football: “the leaders of this sport look with behaviour off the playing fi eld. family-owned company? admiration and astonishment how all the Absolutely: it only works if we are all heading places in FIFA’s 2010 Ballon d’Or prize were Is being a Barça footballer and simulta- neously a passionate Barça fan an advantage in the same direction, if we put all our hearts taken by Messi, Iniesta and Xavi, three native or disadvantage? into it and if we are capable of bouncing back sons of Can Planes, and three select members after setbacks. of Barça, this authentic blue-and-red society There is no disadvantage whatsoever. Being a with an appellation of origin of its own.” Barça player plus a fan isn’t just good; it’s great. Màrius Carol And it isn’t a responsibility but a privilege. Journalist at La Vanguardia

1133 © Futbol Club Barcelona © Futbol

Ciutat Esportiva the Eto’o Foundation, which brings in young of the team. It is one way of not only claiming Joan Gamper African players; and the Escola FC Barcelona our past but especially fostering knowledge Junior Luján, which is like a branch of the old and friendship among different generations Today the rustic old stones of the ancient manor house but in Argentina. of players and, in some cases, helping the manor are history, and the glass and steel occasional footballer who is down on his luck residence of the young footballers is in the after turning in his jersey.” One of the interesting Joan Gamper Sports City, where 80 youths Ramon Alfonseda things about the association is the involvement from the team live. There they are trained as Since Barça has a soul of its own, the Barça of footballers from the fi rst-string team: “We both athletes and people. And, to the extent faithful know no age, and not just in the stands. are proud of having the captain of the fi rst possible, they are sheltered from concepts like The footballers who once wore the blue and red team, Carles Puyol, on the Board of Directors, success and fame, and are even kept away jersey keep up their ties through the Associació from the media: in fact, they are not allowed but we are also proud that 0.5% of the income Barça Jugadors (Barça Players Association, of all the players and coaching staff goes to to grant interviews until they play with Barça B. formerly the Veterans Groups), presided over the veterans’ organisation. The idea is simple: When they are youth players, they have to ask by Ramon Alfonseda, who trained in the lower footballers fi nancing footballers, money that is for the club’s permission to talk to journalists. ranks and was a player in the 1970s. The used to train, to study, to help. Barça has been It is important to note that there are 21 talent former Barça players particularly recall the a pioneer in this, too.” The model has caught scouts in Catalonia and 14 in the rest of Spain goal that led to overtime in the fi nal match of to send in reports on boys who play football a cup played at Madrid’s Bernabéu stadium the interest of FIFA, UEFA and FIFPRO (the well, which are later validated by the coaches in 1971, which enabled them to win 4-3 and European footballers’ union). They have plans of the training teams. There are also three bring home the title. “Barça is also different to export it to the other major clubs on the feeder organisations that funnel boys into because it was capable of creating a former continent and have created the European Barça: the FCBEscola, which is an additional players’ association like ours before any other Former Football Players Associations platform resource with franchises all over the world; team did which represents the entire history to spread and spearhead it. 1144 mmonon ccatat © Futbol Club Barcelona © Futbol

The silver wedding Barça, all the doors were open to them. This and trust in the future are waning, the Barça idea links up with the conclusions that Miquel coach has made his team’s outstanding For its 25th anniversary, the Barça Board performance a valuable counterpoint of joy, included in its newsletter a curious Decalogue Àngel Violant draws in a intriguing book called demonstrating that effort helps one to achieve setting forth how club members had to be. El mètode Guardiola (The Guardiola Method), all sorts of goals. The main lesson is that the It is curious that the organisation raised the subtitled Per què els líders amb sentit comú team has a playing style all its own, but it also banner of respect for rivals, politeness on the obtenen resultats descomunals (Why Leaders has a style of behaviour, and its triumphs are pitch and decent conduct 85 years ago. The with Common Sense Get Uncommon Results), proof that it is as important to win as it is to win which is used in business schools. Violant claims last point stated that ultimate purpose of this with a style that is an example for society as a behaviour was that when someone was from that at a time of instability, when consumption whole. On the day that the ﬁ rst stone was laid in the Les Corts stadium, Joan Gamper wrote: “Our people have made Barcelona their own, and Barcelona has become everyone’s club. Its world fame has ﬁ lled Catalonia with pride.” That rings even truer today, because we could add that this glory is even greater, so those who

© www.fcbarcelona.cat defend Barça’s colours clearly understand that values are crucial in life and that successes cannot be understood without understanding their values. The Barça feeling is spreading in the global world, but the Barça spirit is becoming stronger in people’s hearts. Màrius Carol Journalist at La Vanguardia 1155 acció exterior els external action esdeven esportius © Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya La internacionalització La història d’un país està plena d’esdeveniments culturals que serveixen per explicar el seu present i en construeixen el futur; de moviments socials de l’esport català és un i econòmics que l’han fet créixer i renovar-se, i, evidentment també, en el dels grans eixos de la terreny esportiu, de competicions de gran ressò internacional que s’organit- política esportiva del zen en el seu territori i que el fan ser més reconegut a escala mundial. Govern.

La internacionalització de l’esport català és Aquest 2011 no ha estat una excepció en un dels grans eixos de la política esportiva aquest sentit. Fins al moment, ja hem acollit els Snowboard de la Molina d’aquest hivern passat, del Govern i té com a principal objectiu situar Grans Premis de Fórmula 1 i Motociclisme al entre molts d’altres, que ens han fet gaudir amb el nostre esport en el lloc que realment es Circuit de Catalunya, dues cites consolidades els millors especialistes europeus i mundials. mereix. Catalunya té esportistes de gran i esperades pels nombrosos aﬁ cionats al món qualitat, així com entitats i instal·lacions que del motor que hi ha al nostre país. A banda, He pogut assistir a molts d’aquests campi- han demostrat al llarg dels anys la seva i per primera vegada, la ﬁ nal four de la Lliga onats i he comprovat la capacitat de treball, capacitat organitzativa. Aquesta és una força Europea de Waterpolo femení s’ha celebrat d’esforç i d’organització de les entitats que hem de continuar explotant. a casa nostra, organitzada pel CN Sabadell, responsables d’acollir-los i de convertir-los brillant campió de la competició. en un èxit a tots els nivells. Però també m’he Anualment, se celebren al nostre país moltes convençut que a Catalunya disposem d’unes proves de referència internacional en les No podem oblidar tampoc un altre esdeve- instal·lacions i equipaments esportius de quals hi ha esportistes catalans amb opcions niment clàssic com és la prova del Campionat primer ordre, preparats per assolir qualsevol importants d’aconseguir bons resultats. No cal del Món de Windsurf a Sant Pere Pescador, repte organitzatiu, gràcies a una estructura repassar la llista de campions catalans olímpics, la Volta Ciclista a Catalunya, el Campionat tècnica i humana de gran qualitat. mundials, europeus, integrants de seleccions d’Europa de Canoe Eslàlom (piragüisme) de estatals i catalanes, etc. per adonar-nos del la Seu d’Urgell —la tercera competició més Amb vint anys de vida, el Circuit de Catalunya gran potencial de l’esport de Catalunya. Això important d’aquesta especialitat després dels és un dels referents internacionals de Cata- no és a l’abast de molts països. Jocs Olímpics i els Mundials—, o el Mundial de lunya pel que fa a l’esport. Pel seu asfalt i 1166 mmonon ccatat © Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya imentsclaus en la projecció exterior de catalunya

les seves tribunes passen durant tot l’any Capítol a part mereixen les entitats esportives internacional i amb normalitat, porten el nom els principals protagonistes dels esports catalanes, pal de paller del nostre sistema de Catalunya als ulls de tot el món. Ho fan, al de motor d’aquí i de l’estranger, així com esportiu i artífexs del prestigi que tenim com costat de seleccions que representen sovint milers d’espectadors arribats de tot el món, a país en aquest àmbit. Sense desmerèixer països molt més poblats i amb més recursos, que no només s’asseuen per contemplar un la gran tasca que desenvolupen els milers de a través de la seva participació en tota mena espectacle esportiu de primera magnitud, clubs de Catalunya —tant en el treball de base de competicions, on exhibeixen una manera sinó que també coneixen l’entorn del traçat, com en l’alta competició—, no podem obviar que d’entendre i viure l’esport que ha portat a hi fan una despesa i, conseqüentment, poques entitats del país projecten la imatge de un model d’èxit. Aquest és un camí que ha d’anar a més. contribueixen de manera important a Catalunya com ho fa el Futbol Club Barcelona, potenciar l’activitat econòmica del país. El la dimensió del qual trenca fronteres i arriba a El reconeixement internacional del nostre pretext d’una prova esportiva, juntament gairebé qualsevol racó del món. esport necessita que els estaments públics

amb la capacitat organitzativa del personal El seu potencial esportiu, amb els recents i les entitats privades remin en la mateixa del Circuit, ens serveix, en aquest cas, per èxits del seu equip de futbol, però també el direcció. Des del Govern, treballarem per fer al més estreta possible la relació entre projectar una bona imatge del país al món. treball formatiu i la col·laboració en iniciatives tots els actors esportius —els mateixos El Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant de caire social i humanitari, han exportat uns esportistes, els entrenadors, les federacions, Cugat del Vallès, on es formen els nostres valors que el situen con una «marca» molt els clubs i les empreses del sector— perquè esportistes d’elit; el Canal Olímpic del Parc cotitzada i un clar ambaixador de Catalunya si ens projectem a l’exterior units, farem més als cinc continents. del Segre, a la Seu d’Urgell, o les estacions força i Catalunya augmentarà el seu prestigi d’esquí i muntanya del nostre Pirineu són Així mateix, les federacions catalanes te- internacional com a país modern i avançat. altres exemples que integren el grup de grans nen cada cop més incidència en la inter- escenaris que any rere any situen Catalunya nacionalització del país mitjançant l’esport. Ivan Tibau i Ragolta Secretari general de l’Esport de la Generalitat de en el mapa dels esdeveniments esportius La vintena de seleccions catalanes que, avui Catalunya internacionals. dia, tenen dret a competir oﬁ cialment a escala 1177 sporting events keys to Catalonia's outreach abroad

The history of a country is full of cultural events that are used to explain its present and build its future; the social and economic movements that have led it to grow and revamp itself; and obviously, in sports, the international competitions that are held there which help make it better known around the world.

The internationalisation of Catalan sports is one of the major strands of the government’s sports policy, and its main goal is to give our sports the status they really deserve. Catalonia is the home to world-class athletes, not to mention entities and facilities that have demonstrated their organisational capacity over the years. This is a strength we have to continue to exploit.

Every year, many famous international trials are held in our country in which Catalan athletes run a good chance of being successful. There is no need to run through the list of Catalan Olympic, world or European champions, or Catalan athletes on both state and Catalonia- wide teams, to realise the vast potential of sports in Catalonia. Not all countries can boast the same.

This year has been no exception. To date, we have already hosted the Grand Prix of © Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya Formula 1 and Motorcycling on the Circuit de Catalunya racetrack, two longstanding events that are anxiously awaited by countless racing Th e internationalisation fans in our country. Likewise, the ﬁ nal four of of Catalan sports is one of the European Women’s Water Polo League the major strands of the was held here for the ﬁ rst time, organised by government’s sports policy. the Sabadell Swimming Club, the runaway champion of the competition.

Nor can we fail to mention other classic events, including the World Windsurﬁ ng Championship

1188 mmonon ccatat held in Sant Pere Pescador, the Catalonia Bicycle Tour, the European Canoe Slalom Championship in La Seu d’Urgell – the third most important competition in this sport after the Olympics and the World Championships – and the World Snowboarding Championships in La Molina this past winter, among many others which have allowed Catalans to enjoy watching the top European and world specialists ﬁ rsthand.

I have been fortunate enough to attend many of these championships, and I have noted the capacity for work and the effort and organisation of the entities in charge of hosting them and making them successes on all levels. However, I have also become convinced that in Catalonia we have world-class sports installations and facilities that are prepared to rise to any organisational challenge thanks to boosting Catalonia’s economy. The pretext serves as an identifi able ambassador for to their extremely high-quality technical and of a sports competition coupled with the Catalonia all over the world. human structure. organisational capacity of the racetrack staff Likewise, the Catalan federations are playing With 20 years of experience under its belt, help us to project a positive image of the an ever greater role in internationalising the the Circuit de Catalunya racetrack is one of country to the world. country through sports. The 20 Catalan teams Catalonia’s international benchmarks in the The Centre d’Alt Rendiment (High- that as of today have the right to offi cially sport. The leading motor sport champions Performance Centre, or CAR) in Sant Cugat compete internationally bring the name of from both here and abroad compete on its del Vallès, where our elite athletes are trained; Catalonia to the eyes of the entire world. racetrack and stand on its daises all year round, the Olympic Channel in Parc del Segre in La They do so, shoulder to shoulder with teams accompanied by thousands of spectators from Seu d’Urgell; and the downhill and cross- that often represent countries much more country ski stations in the Catalan Pyrenees populous and with more resources, through are yet other examples of the large-scale their participation in a range of competitions, venues that place Catalonia on the map of where they display a way of viewing and international sporting events year after year. experiencing sports that has yielded a successful model. This is a pathway that has to As the backbone of our athletic system and be pursued further. the reason for our country’s prestige in this fi eld, Catalan sports organisations deserve a The international recognition of our sports paragraph of their own. Without downplaying requires public and private bodies to proceed the huge efforts put out by the thousands of in the same direction. We in the government clubs in Catalonia – both in their groundwork will work to make the relations among all and in prestigious competitions – we cannot the actors in the fi eld of sports – the athletes forget the fact that just a handful of entities in themselves, coaches, federations, clubs the country project the image of Catalonia the and companies in the industry – as close as way Football Club Barcelona does, as its sheer possible, because if we project ourselves to scale breaks down boundaries and reaches the outside world as a single voice, we will virtually every corner of the world. leave a stronger impact and Catalonia will earn even more international prestige as a modern, Barça’s athletic potential, with the recent advanced country. all over the world who come not only to watch successes of its football team, as well as a fi rst-rate sporting event but also to learn its training and cooperation on social and about the environs, spend money there and humanitarian initiatives, have exported values Ivan Tibau i Ragolta Secretary General of Sports of the Generalitat consequently make a signifi cant contribution that make it a highly coveted “brand” that of Catalonia 1199 car vint-i-quatre anys d'història al servei de l'esport d'elit

El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès inicia el seu camí el 1987, vinculat a la nominació de Barcelona com a seu olímpica, i sota l’auspici de la Secretaria General de l’Esport i el Consejo Superior de Deportes. Ara, a punt de celebrar les noces d’argent, es prepara per inaugurar aquesta tardor un nou mòdul esportiu pensat per ser una instal·lació de referència a escala mundial, que sintetitza els vint-i-cinc anys d’experiència del Centre amb la innovació en l’esport, prenent la tecnologia i la seva aplicació com a base per a la millora en l’alt rendiment. El mòdul serà una realitat per a la preparació dels Jocs Olímpics de Londres, el gran aparador de l’esport d’elit.

Aquest mòdul, d’uns 24.500 m2 de superfície, Però si hi ha un fet que ha de caracteritzar Equilibri entre rendiment i salut: inclourà tres piscines per a les diferents aquest edifi ci i fer que sigui únic, és l’alt es busca trobar els motius de les lesions modalitats, sales per a la pràctica d’halterofília, nivell de dotació tecnològica, que permetrà esportives que es puguin produir, a través de tennis taula i esports de combat i espais per a dur a terme un augment de la qualitat en els l’enregistrament de l’activitat. la gimnàstica esportiva masculina i femenina, entrenaments, i que tant els entrenadors com Modularitat: que permeti anar creixent en així com salts de trampolí. També una sala per els preparadors físics puguin treure el millor el temps. a la musculació, vestidors, despatxos, sales aprofi tament dels espais esportius. Perquè Integració: unifi car diferents necessitats de reunió, i està previst en el futur un espai això sigui possible la seva construcció s’ha tecnològiques sobre plataformes comunes per a la recuperació postesforç. basat en vuit principis: úniques.

2200 mmonon ccatat Aquest grup està format pels professionals Al maig d’aquest 2011, del CAR, així com també de l’INEFC i el CST el CAR s’ha convertit en (Consorci Sanitari de Terrassa), i compta amb l’únic centre reconegut per la col·laboració d’institucions i empreses. la Federació Internacional Al maig d’aquest 2011, el CAR s’ha convertit de Tennis Taula (ITTF) per en l’únic centre reconegut per la Federació la seva qualitat en la vessant Internacional de Tennis Taula (ITTF) per la tecnològica de l‘entrenament. seva qualitat en la vessant tecnològica de l‘entrenament. Ja abans, el Centre havia col·laborat amb la ITTF en projectes de recerca i en organització d’events. Associació Internacional de Centres Comitè Olímpic El Centre d’Alt Rendiment va participar el Internacional-Solidaritat 1999 en el I Fòrum Internacional de l’Esport Olímpica d’Elit, celebrat a Austràlia, i en va organitzar la Solidaritat Olímpica (SO) és una comissió segona edició el 2001. del Comitè Olímpic Internacional creat per ajudar els comitès olímpics nacionals (CON), El CAR va impulsar durant aquella trobada particularment aquells amb més necessitats, l’embrió d’una futura Associació Mundial de perquè puguin desenvolupar les seves Centres d’Alt Rendiment, amb la formació pròpies estructures per afavorir l’expansió de d’un grup de treball inicial amb represen- l’esport al seu país. tants de set països. Actualment, l’Asso- ciació aglutina setanta-tres centres, i el CAR n’ha tingut des d’aleshores la Secretaria Perma- nent. Tam bé continuen les trobades No invasivitat: integrar tecnologies que per- bianuals i aquest metin respectar la mobilitat de l’esportista durant any se ce lebrarà l’entrenament (tecnologia sense cables). el VII Fòrum a Feedback instantani: retorn d’informació, París. L’Associació de manera immediata, de l’activitat enregis- materialitza l’objec- trada durant l’entrenament. tiu general d’establir Qualitat: ﬁ able, durable i que permeti acollir- vies de comunicació se a estàndards. i col·laboració entre els diferents centres El CAR ha colaborat amb SO rebent al Centre esportistes d’aquests països i posant al seu Control: poder gestionar el procés d’entre- del món, així com de persones i entitats interessades en l’esport d’elit. abast els serveis de què disposa, tot afavorint nament i el propi ediﬁ ci amb dispositius a la seva millor preparació esportiva. l’abast de la mateixa xarxa. Recerca Ecologia: respectar normatives ecològiques Solidaritat Olímpica també té programes per La temporada 2008-09 es va posar en i mediambientals, i pensar en solucions a la formació d’entrenadors. Des del 1998, el funcionament un grup de treball de recerca avançades en aquest sentit. CAR, conjuntament amb l’INEFC, organitza consolidat, fruit d’una llarga tasca, anomenat els cursos de formació en ciències aplicades El nou mòdul serà, doncs, una instal·lació GIRSANE (Grup d’Investigació del Rendiment a l’esport per a entrenadors, que ha arribat única al món, amb l’objectiu de millorar la i la Salut de l’Alt Nivell Esportiu), que va obtenir ja a la vint-i-cinquena edició. A més, també feina i els resultats dels esportistes catalans, el reconeixement com a grup de treball de ha realitzat tot un seguit de cursos d’aquest però també d’atraure les concentracions de recerca per part de l’AGAUR (Agència de tipus en altres països, bàsi cament de l’àrea grups pro vinents d’altres països. Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca). d’Iberoamèrica.

2211 D’altra banda, aquest 2011, un professional del CAR ha format part del grup d’experts comissio nat pel COI que va viatjar a Palestina per participar en l’elaboració d’una estratègia medallistes olímpics de desenvolupa ment esportiu a llarg termini Des que l’any 129, a la 227a Olimpíada, Lucius Minicius Natalis va esdevenir el primer amb el Comitè Olímpic de Palestina i les campió olímpic «català» en guanyar una cursa de quadrigues, molts són els esportistes autoritats pertinents. catalans que han inscrit el seu nom en el palmarès olímpic.

Educació integral dels Si mirem el passat destaquen noms com els dels mítics Josep Samitier, conegut com esportistes l’«home llagosta» pels seus salts, i Ricard Zamora. Ambdós esportistes encapçalen, El CAR, a través del SAE, Servei d’Atenció a per ordre cronològic, la llista dels medallistes catalans dels Jocs Olímpics de l’era l’Esportista, participa en grups d’experts de la contemporània en guanyar la medalla de plata amb l’equip de futbol a les Olimpíades Unió Europea en dual careers, és a dir, en la d’Anvers el 1920. Després d’ells, molts altres noms s’hi han afegit. Sense ànim de ser importància de fer compatible la pràctica de exhaustius i només citant ors i plates olímpics, podem esmentar els següents: l’esport al màxim nivell amb la formació integral Atletisme Jordi Llopart, Maria Vasco de l’esportista, la seva vida personal, acadèmica, Ciclisme Josep Anton Hermida laboral, la seva orientació vocacional. Ja al 2010 Hípica Beatriu Ferrer-Salat el Centre va participar en la conferència «Dual Gimnàstica Núria Cabanilles (gimnàstica rítmica), Gervasi Deferr Natació Andrea Fuentes, Gemma Mengual, Gisela Moron, Irina Rodríguez careers in elite sport in Europe: Challenges and Tenis Jordi Arrese, Sergi Bruguera, Sergi Casal, Arantxa Sánchez Vicario best practices», i aquesta tardor tornarà a haver- Sandra Azón, Miquel Noguer, Josep Maria van der Ploeg, Begoña Vela hi una trobada d’experts. i Natàlia Via-Dufresne Voleibol Xavier Bosma Preparació d’esportistes Pel que fa als esports d’equip, és impossible, en aquest espai, reunir tots els medallistes Durant els seus gairebé vint-i-cinc anys catalans. Només en citarem alguns: d’història, el Centre ha rebut concentracions d’esportistes d’altres països. Hi ha grups que Bàsquet Pau i Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Ricky Rubio Els esmentats Samitier i Zamora, Josep Guardiola, vénen amb assiduïtat, i d’altres, per exemple Futbol Xavi Hernández, Carles Puyol grups australians, fan una estada al CAR per Handbol David Barrufet, Enric Massip ultimar la seva preparació abans de competicions Hoquei sobre herba Cèlia Corres, Ana Maiques, Elisabeth Maragall, Núria Olivé internacionals que tinguin lloc a Europa. Waterpolo Daniel Ballart, Manuel Estiarte, Sergi Pedrerol, Jordi Sans Capítol a part mereixen els equips masculins d’hoquei sobre herba: els combinats Finalment, cal no perdre de vista que allò que olímpics s’han nodrit, des de la seva primera participació en els Jocs de l’any 1928, de fa més visible l’esport català arreu del món són jugadors catalans, entre els quals cal destacar la nissaga dels Amat, l’últim dels quals, els resultats dels esportistes en competicions Pol Amat, va ser nomenat millor jugador del món el 2008. internacionals. En aquest punt, el CAR té un paper fonamental en la preparació de molts esportistes de casa nostra, els resultats dels quals han anat millorant al llarg del temps, com per exemple Gervasio Deferr (gimnàstica esportiva) i Gemma Mengual (natació sincronitzada).

Les medalles aconseguides en competicions internacionals han seguit una tendència a l’alça. Per exemple, als Jocs Olímpics de Pequín’08, hi va haver 7 medalles gestades al CAR, superant l’anterior xifra màxima, les 5 de Barcelona’92. Pel que fa als Campionats del Món, la temporada 2009-2010 es van aconseguir 26 medalles, 25 en Campionats d’Europa i 23 en altres competicions internacionals. © Foto cedida per Piko Zulueta © Foto Centre d’Alt Rendiment 2222 mmonon ccatat ccarar twenty-four years of history serving elite sports

The High Performance Centre (Centre d’Alt Rendiment, or CAR) in Sant Cugat del Vallès got its start in 1987 upon Barcelona’s nomination as an Olympic host city and under the auspices of the Secretariat General of Sports and the Higher Sports Council. Now, on the verge of celebrating its silver anniversary, CAR has plans this autumn to usher in a new module designed to house a benchmark facility worldwide that synthesises the Centre’s 25 years of experience with innovation in sports. The goal is to take technology and its applications as the foundation for improving high performance. The module will become reality in preparation for the London Olympics, the most important showcase of elite sports.

This module, which measures around 24,500 Integration: Merging different technological m2, will include three swimming pools for In May 2011, CAR needs in single shared platforms. the different events within this sport; rooms became the only centre Non-invasiveness: Integrating technologies for practising weight lifting, table tennis and recognised by the that enable the athlete’s mobility to be respected combat sports; and areas for male and female International Table during training (cable-free technology). gymnastics and trampoline jumping. There will Tennis Federation Instantaneous feedback: Immediate also be a weight room, locker rooms, ofﬁ ces (ITTF) for its quality in and meeting rooms, and there are future plans information return on the activity recorded for an area for post-effort recovery. the technological facet of during training. training. However, if there is one feature that Quality: A reliable, durable facility that meets characterises this building and makes it all the standards. Balance between performance and unique, it is its high level of technology, which health: Seeking the reasons behind the Control: Being able to manage the training will enhance the quality of training so that both sports injuries that may occur by recording the process in the building itself using devices coaches and the physical trainers can get more activity. available to the network itself. mileage from the athletic facilities. For this to be possible, the construction of the facility was Modularity: Allowing the facility to grow Ecology: Respecting ecological and environ- grounded upon eight principles: over time. mental norms and devising advanced solutions. 2233 The new module will thus be particularly the neediest a unique facility in the world ones, to develop their with the goal of improving own structures needed to the efforts and results of encourage the expansion Catalan athletes, but also of of sports in their country. attracting groups from other CAR has worked with OS countries. by welcoming athletes from these countries to the centre and availing International them of the services it association offers in an effort to boost of high- their preparedness as performance athletes. centres Olympic Solidarity also In 1999, the High offers programmes to Performance Centre train coaches. Since 1998, participated in the 1st CAR has been working in International Forum on Elite conjunction with INEFC to Sports held in Australia, and organise training courses it sponsored the second in the sciences applied edition in 2001. At that to sports for coaches event, CAR spearheaded and trainers. This course the embryo of the future is now in its 25th edition. World Association of It has also delivered an High Performance Sports entire series of courses Training Centres by forming of this kind in other an initial working group countries, particularly in with representatives from Latin America. seven countries. Today the association has 73 member Likewise, since 2011 a centres, and since then CAR professional has CAR has held the permanent secretariat. made up of professionals from CAR as well been a member of the experts commissioned The biannual meetings are still being held, as from INEFC and CST (Health Consortium by the IOC to travel to Palestine to participate this year the 7th Forum is scheduled for Paris. of Terrassa). It also receives support from in drawing up a long-term sports development The association materialises the overarching institutions and companies. strategy in conjunction with the Olympic Committee of Palestine and the relevant objective of forging channels of communication In May 2011, CAR became the only centre authorities. and partnerships among the different centres recognised by the International Table Tennis in the world as well as individuals and Federation (ITTF) for its quality in the organisations interested in elite sports. technological facet of training. Prior to that, Comprehensive athlete the centre had partnered with the ITTF on education research projects and in organising events. Research Through its SAE (Athlete Care Service), CAR In the 2008-2009 season, after lengthy efforts participates in European Union expert groups International Olympic a consolidated working research group was in dual careers, that is, in the importance of Committee – Olympic launched called GIRSANE (Research Group making the practice of sports as compatible Solidarity in Performance and Health in High-Level as possible with the athlete’s comprehensive Sports). This group earned recognition from Olympic Solidarity (OS) is a department within education, personal, academic, working and AGAUR (Agency to Manage University Aid the International Olympic Committee created vocational lives. Back in 2010, the centre and Research) as working group, and it is to help national Olympic committees (NOCs), took part in the conference on “Dual careers

2244 mmonon ccatat in elite sport in Europe: Challenges and best Finally, we cannot lose sight of the fact that Olympics, seven medals were won by athletes practices”, and another expert meeting will be what gives Catalan sports the greatest visibility who had trained at CAR, which is higher than held again this autumn. around the world is its athletes’ results in the previous peak of ﬁ ve at the 1992 Barcelona international competitions. On this point, CAR Olympics. In the 2009-2010 season, Catalans plays a fundamental role in training many won 26 medals in world championships, 25 Training athletes Catalan athletes whose results have gradually in European championships and 23 in other During its almost 25 years of history, the centre improved over time. Successful examples international competitions. has welcomed groups of athletes from other include Gervasio Deferr (gymnastics) and countries. Some groups come regularly, while Gemma Mengual (synchronised swimming). The High Performance Centre others, such as Australian groups, stay at CAR The number of medals won by Catalans in to ﬁ nalise their training before participating international competitions has only been on international competitions held in Europe. the upswing. For example, at the Beijing 2008

olimpic medallists

Ever since Lucius Minicius Natalis became the ﬁ rst “Catalan” Olympic champion

by winning a chariot race in the year AD 129 at the 227th Olympics, many Catalan © iStockphoto athletes have set Olympic records.

If we peer back into the past, we can see names like the legendary Josep Samitier, known as the “lobster man” because of his jumps, and Ricard Zamora. Both athletes are at the top of the chronological list of Catalan medallists in the contemporary Olympics because of the silver medals they won with the football team at the 1920 Antwerp Olympics. Many other names have been added since then. Without listing all of them but instead only citing gold and silver medals, we can mention the following:

Track and Field Jordi Llopart, Maria Vasco Bicycling Josep Anton Hermida Horseback Riding Beatriu Ferrer-Salat Gymnastics Núria Cabanilles (gimnàstica rítmica), Gervasi Deferr Swimming Andrea Fuentes, Gemma Mengual, Gisela Moron, Irina Rodríguez Tennis Jordi Arrese, Sergi Bruguera, Sergi Casal, Arantxa Sánchez Vicario Sandra Azón, Miquel Noguer, Josep Maria van der Ploeg, Sailing Begoña and Natàlia Via-Dufresne Volleyball Xavier Bosma

Regarding team sports, it would be impossible to list all the Catalan medallists in the space available. Instead, we shall only cite a few: Basketball Pau i Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Ricky Rubio Els esmentats Samitier and Zamora, Josep Guardiola, Football Xavi Hernández, Carles Puyol Handball David Barrufet, Enric Massip Field Hockey Cèlia Corres, Ana Maiques, Elisabeth Maragall, Núria Olivé Water Polo Daniel Ballart, Manuel Estiarte, Sergi Pedrerol, Jordi Sans

The male ﬁ eld hockey teams deserve a paragraph all their own: the Olympic teams have recruited Catalan players ever since they ﬁ rst competed in the games in 1929, including the Amat family, whose latest representative, Pol Amat, was named the best player in the world in 2008.

2255 © Fundació Esportiva L’Hospitalet Atlètic Esportiva© Fundació L’Hospitalet ll'esport'esport ccomom a eina d'inclusió A l’esport se li atribueix una enorme força d’inclusió i cohesió social, de superació de prejudicis discriminatoris. I és ben cert que potencialment és així, però és un gran error pensar que la pràctica esportiva assegura per ella mateixa aquests efectes beneﬁ ciosos. Perquè l’esport esdevingui un element d’inclusió i cohesió social i un àmbit de formació de la ciutadania del futur, cal una orientació deliberada i una gestió explícita del vessant educatiu com a prioritat, ﬁ ns i tot per davant dels resultats en la competició.

Entitats esportives, entitats seva integració s’esmenta explícitament entre d’aprenentatge. Aquest reforç escolar educatives els objectius de la tasca socioeducativa de incideix en les actituds i els hàbits bàsics l’entitat. A aquest efecte, l’entitat compta de comportament i aprenentatge, amb una La Fundació Esportiva L’Hospitalet Atlètic amb un educador social en plantilla i amb perspectiva a llarg termini i prioritzant l’aspecte és una entitat situada al barri del Gornal el suport de dos educadors de medi obert global i afectiu de la persona. Es parteix de les de l’Hospitalet, ciutat veïna de Barcelona. d’adscripció municipal. A més, els setze necessitats específi ques de cada infant i es Aquesta entitat manifesta explícitament que la tècnics esportius de l’entitat es denominen treballa amb un esquema de relació tutorial i seva fi nalitat és contribuir a l’educació de les educadors/entrenadors i tenen la formació i personal nen-nena/monitor-monitora. persones, a la formació integral dels nens i les les funcions que es corresponen amb aquesta nenes que militen als seus equips. La Fundació Esportiva L’Hospitalet Atlètic és denominació. L’entitat també compta amb dos un exemple molt il·lustratiu del potencial de A la Fundació, gairebé 230 infants i joves del treballadors socials que operen amb els nens, l’esport com a eina de formació de la ciutadania barri entre quatre i divuit anys i de diverses les nenes i les famílies, sempre en coordinació i, per tant, de foment d’una societat inclusiva procedències accedeixen a un àmbit de relació amb el director esportiu. i adaptada a la diversitat. Malauradament, deliberadament orientat a fi nalitats formatives Recentment, la Fundació ha iniciat el programa però, és molt poc representatiu de la realitat on aprenen a conviure en la diversitat. «Pilota i llibreta», que s’adreça a infants i joves esportiva. Casos així són escassos; sumen El 60% dels esportistes de la Fundació són de primària i secundària abocats al fracàs una proporció testimonial, per no dir residual. immigrants o fi lls d’immigrants. Per això, la escolar per problemes socials i altres difi cultats Massa sovint els resultats esportius es 2266 mmonon ccatat l'esport com a einaeina d'inclusiód'inclusió prioritzen per sobre de la formació dels infants (www.juga-la.cat), creada per la Fundació FC En aquest sentit, la Fundació ha endegat una i els joves, i fi ns i tot per sobre de l’esportivitat, Barcelona—, i també com a espai de vivència experiència pilot a diferents ciutats catalanes el joc net i la diversió. de tots els valors que es volen transmetre en que es caracteritza per haver de mobilitzar aquests àmbits socialitzadors i de convivència. recursos per tal d’afavorir la integració d’infants Inversament, de vegades són les entitats A aquest efecte, l’equip d’educadors localitza i i joves procedents d’altres països. orientades a fi nalitats socioeducatives les que es forma en el coneixement tècnic de disciplines incorporen l’esport com a eina de treball. És el En defi nitiva, hem vist que l’ús de l’esport esportives idònies per a aquestes fi nalitats cas de l’Esplai la Florida, situat a l’Hospitalet com a instrument de socialització i integració formatives i inclusives, com són el futbol fl ag de Llobregat. requereix una intencionalitat deliberada i una o el korfball. A més, la llengua vehicular és el operativa sistemàtica que generi i sostingui Aquest esplai ha incorporat l’esport com un català, incloent-hi el bloc «Esport i integració», espais de relació inclusius en tots els aspectes instrument més en els seus serveis i activitats en el qual intervenen els infants i els joves que (gènere, procedència cultural, discapacitats, habituals, com ara l’esplai diari i de cap de participen en les activitats esportives o amb etc.). Aquests programes han d’estar orientats setmana, el reforç escolar, la direcció del casal l’esport com a eix didàctic central. a la formació integral i modulats amb criteris, de joves o el punt d’accés i formació en les noves A escala internacional, cal destacar el paper i la recursos i procediments adients per a un tecnologies. La formulació i la realització de tots rellevància de la Federació StreetFootballWorld, treball socioeducatiu efi cient en entorns aquests programes s’adequa a la diversitat constituïda per entitats socioeducatives inde- socials caracteritzats per la diversitat. En això, de l’entorn de l’entitat, que es manifesta en pendents de més de vuitanta països que han en el fons, l’esport no és diferent de la música, altíssims nivells d’infants i joves procedents de incorporat una determinada modalitat de les arts plàstiques o les activitats de natura, la immigració recent, prop del 80%. futbol com a eina educativa, sempre inserida disciplines també emprades com a instruments En aquest esplai l’esport es fa servir com en plans educatius detallats i rigorosos. Avui, socioeducatius. a element de refl exió i treball —a través de la Fundació FC Barcelona impulsa, amb el Rossend Sanglas cinefòrums o de l’ús de recursos educatius programa «Futbol 3», l’ús d’aquest model ins- Director de projectes Cooperativa 70 específi cs, com ara el de la web JUGA-LA trumental de l’esport educatiu a Catalunya. 2277 © Fundació Esportiva L’Hospitalet Atlètic Esportiva© Fundació L’Hospitalet

Sports are attributed huge powers of social inclusion and cohesion, as well as the capacity to overcome discriminatory prejudices. And this is indeed sports as potentially true, yet it is a grave mistake to think that practising sports in itself ensures these beneﬁ cial effects. In order for sports to become a tool of social inclusion and cohesion and a way of training future citizens, the a tool of priority must be a deliberate orientation and explicit management of the educational facet above and beyond the results in competitions.

Sports organisations, atmosphere of relaxation deliberately oriented inclusion towards educational goals where they learn to educational organisations live together in diversity. The Hospitalet Atlètic Sports Foundation is an organisation located in the Gornal Sixty percent of the athletes at the Foundation are immigrants or the children of immigrants. neighbourhood of L’Hospitalet de Llobregat, For this reason, their integration is explicitly a city near Barcelona. This organisation mentioned in the goals of the organisation’s explicitly states that its purpose is to contribute social and educational mission. To this end, to individuals’ education, that is, to the the organisation has a social educator on comprehensive formation of the children who staff and the support of two environmental belong to its teams. educators who work for the city. What is At the Foundation, almost 230 children and more, the organisation’s 16 sports experts young adults from the neighbourhood, from are called educators/coaches, and they have a wide variety of countries and all between the training and knowledge to work in this the ages of four and eighteen, soak up an fi eld. The organisation also has two social 2288 mmonon ccatat workers to work with the children and their (www.juga-la.cat) created by the FC Barcelona different cities around Catalonia which have families, always in coordination with the sports Foundation, as well as a venue for experiencing to mobilise resources in order to foster the director. all the values that these centres of socialisation integration of children and young adults from other countries. Recently the Foundation launched a and peaceful coexistence aim to convey. To programme called “Ball and Notebook” which this end, the team of educators locate and get In short, we have seen that the use of sports as is targeted at children in primary and secondary training in the technical knowledge of sports an instrument of socialisation and integration school bound for school failure and dropout disciplines appropriate for these training and requires deliberate intentionality and a due to social problems and other learning inclusionary goals, such as fl ag football and systematic way of operating that creates and diffi culties. This school tutoring programme korfball. What is more, the language used sustains spaces of interaction that are inclusive touches on the basic attitudes and habits is Catalan, including the unit on “Sports and in all respects (gender, cultural background, of behaviour and learning with a long-term Integration” in which the children participating disabilities, etc.). These programmes must perspective, prioritising the person as a whole in the sports activities or activities revolving be oriented towards holistic formation and and as an affective being. It is grounded upon around sports take part. modulated with criteria, resources and the basic needs of each child and operates within the schema of a personal and tutorial relationship between the child and tutor.

The Hospitalet Atlètic Sports Foundation is a highly illustrative example of the potential of sports as a tool of citizenship training, and therefore as a tool to foster an inclusive society adapted to diversity. Yet unfortunately it is not very representative of the reality of sports as a whole. Cases like this one are hard to ﬁ nd; they are testimonial, if not an anecdotal. All too often the results of sports competitions are prioritised over the formation of children and young adults, and even over sportsmanship, fair play and fun.

Conversely, sometimes organisations with social and educational missions end up resorting to sports as a working tool. This is the case of Esplai la Florida, also in the town of L’Hospitalet de Llobregat.

This recreational centre has brought in sports as yet another instrument in its regular list of services and activities, such as its daily activities, weekend activities, school tutoring, management of the young adult centre and Internationally, we should spotlight the role procedures appropriate for effi cient social the new technologies access and training and prominence of the streetfootballworld and educational efforts in social environments point. The formulation and implementation of network, made up of independent social and characterised by diversity. In this, ultimately, all these programmes adapts to the diversity educational organisations from 80 countries sports is no different than music, the fi ne of the organisation’s setting, which shows that have adopted this form of football as arts and nature activities, disciplines which are also harnessed as social and educational extremely high levels of recently immigrated an educational tool, always within detailed, instruments. children and young adults, close to 80% of the rigorous educational curricula. Today the total. FC Barcelona Foundation uses its “Football At this recreational centre, sports is used as 2” programme to encourage this use of this Rossend Sanglas Director of Projects Cooperativa 70 a means of refl ection and work through fi lm instrumental model of educational sports in forums and the use of specifi c educational Catalonia. In the same vein, the Foundation resources, such as the JUGA-LA website has embarked upon a pilot experiment in 2299 descobreix on som dicover where expedicions de we are gaspar de portolà Els primers catalans a Califòrnia ©Associació d’amics de Gaspar Portolà ©Associació d’amics

La Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, cos de l’exèrcit colonial espanyol format per voluntaris catalans, va ser enviada a Nova Espanya quan José de Gálvez, visitador general, va demanar al rei Carles III l’enviament de tropes per explorar la costa de l’Alta Califòrnia i del nord-oest del Pacíﬁ c. Molts dels homes que formaven part d’aquest cos militar van participar en les expedicions d’en Gaspar de Portolà a l’Alta Califòrnia, junt amb un contingent important de missioners franciscans provinents del Principat i les Illes. Aquestes campanyes van tenir un paper important en la gènesi de la moderna Califòrnia, un dels estats més pròspers dels Estats Units d’Amèrica. En el decurs d’aquestes expedicions es va fundar la missió de San Diego, la primera de tot un seguit de missions franciscanes moltes de les quals van ser l’embrió de ciutats tan importants com San Francisco o Los Angeles.

Quan el 1767 el rei Carles III d’Espanya va (que no només tenien colònies a la costa La colonització espanyola del territori es ordenar l’expulsió dels jesuïtes dels territoris est del continent, sinó que havien conquerit faria a través de la instal·lació de missions de la Corona, el virrei de Nova Espanya va recentment el Canadà), bé pels russos (els i presidis. La fundació de les primeres va encarregar al balaguerí Gaspar de Portolà la seus caçadors estaven baixant cap al sud des quedar en mans de l’orde franciscà que missió de fer complir aquesta ordre a la Baixa d’Alaska i els territoris propers), es va proposar ja s’havia fet càrrec de les missions dels Califòrnia. iniciar la colonització de l’Alta Califòrnia. expulsats jesuïtes; de la fundació dels segons se n’encarregarien els militars comandats Un any més tard, Espanya, seguint amb la La Reial Ordre de 23 de gener de 1768 donava per Gaspar de Portolà, nomenat «governador política d’expansió iniciada l’any 1492 amb el llum verda a l’ocupació de Califòrnia i ordenava d’ambdues Califòrnies». descobriment d’Amèrica, i davant la possibilitat la de la badia de Monterrey i, en cas que no que el territori fos reclamat bé pels anglesos fos possible, si més no, la de San Diego.

3300 mmonon ccatat La primera expedició

Aquesta primera expedició va ser organitzada en cinc seccions, tres marítimes i dues terrestres, que s’haurien de trobar a San Diego. El primer grup marítim, a bord del San Carlos, va partir de La Paz (Mèxic) el 10 de gener de 1769, i el va seguir mesos després el vaixell San José i el pailebot San Antonio. Quant als dos grups terrestres, van sortir de la missió de San Fernando de Velicata (Mèxic); el primer, en què hi anava el cronista ofi cial de l’expedició, el franciscà natural de Mallorca Joan Crespi, el mes de març, i el segon, amb Gaspar de Portolà i el mallorquí fra Juníper Serra, franciscà president de les missions, junt amb nombrosos missioners, Mónica, i van continuar pels indrets que colons i membres de la Companyia Franca de per arribar a Monterrey. Així, a mitjans d’abril, han esdevingut després les ciutats de Santa Voluntaris de Catalunya, el mes de maig. el San Antonio va salpar per trobar la badia, Clarita, Santa Bárbara o San Simeón, fi ns mentre que per terra Portolà va tornar cap al Els primers a arribar a la badia de San Diego, arribar a les escarpades muntanyes de Santa nord tot desfent el camí que havia fet pocs durant el mes d’abril, van ser els integrants de Lucía, que els expedicionaris van travessar mesos abans. les seccions marítimes, que viatjaven a bord no sense difi cultats, fi ns trobar el riu Salinas i El 24 de maig de 1770, al cap de trenta-sis del San Carlos i del San Antonio, mentre que la badia de Monterey, que no van identifi car dies de camí, amb només dos de descans, el vaixell San José va desaparèixer durant la en confondre-la amb mar oberta a causa de arribaren a la travessia sense que mai més se’n sabés res. l’espessa boira. Setmanes després se’ls van unir les dues creu que ha- seccions terrestres. No es van aturar aquí i van seguir cap al nord vien plantat i fi ns arribar a la badia de San Francisco, on aquest cop, van acabar fent marxa enrere per iniciar el en un dia camí de retorn cap a San Diego, després de clar i sense cartografi ar i donar nom a nombrosos llocs al boira, sí van sud de la zona del Golden Gate. A principis identifi car la del 1770 van arribar a San Diego pensant que badia. El 3 de havien fracassat en la seva missió de trobar juny de 1770, Monterrey, que tampoc no havien identifi cat s’inicià la cons- en el seu viatge de tornada. trucció de la missió San Carlos Borromeo del Carmelo i es va fundar La segona expedició el presidi de Monterrey.

L’expedició, pràcticament desfeta per causa En arribar a San Diego, el comandant del Amb l’ocupació de Monterrey, Portolà va de les penalitats sofertes durant el viatge, San Carlos, Vicent Vila, va convèncer Portolà considerar que havia acabat la tasca que se havia complert amb un dels objectius recollits que allà on havien plantat una creu —lloc que li havia encomanat; va cedir el comandament en la Reial Ordre de 23 de gener; quedava, posteriorment esdevindria Paciﬁ c Grove—, al també català Pere Fages, militar nascut doncs, arribar a la badia de Monterrey. era realment la badia de Monterrey. a Guissona, i va tornar a Mèxic, i uns anys després a Lleida, on morí. Així, el 14 de juliol, una part dels expedicionaris Convençut pel seu subordinat, al qual es va van partir cap al nord, i el 2 d’agost van afegir la insistència del pare Serra a continuar Ramón Baiget Viale de Montebello arribar al lloc que ara ocupa la ciutat de Los la missió i el seu propi sentit del deure, Portolà Director general de l’Associació d’amics Angeles; van continuar el seu viatge, passant va decidir esperar l’arribada del San Antonio de Gaspar de Portolà pel camí indi que més tard esde vindria que havia anat a buscar vitualles, i iniciar una el Bulevard Wilshire de la ciutat de Santa segona expedició conjunta terrestre i marítima

3311 associació d'amics el camí reial de gaspar de portolà de l'alta L’Associació d’amics de Gaspar de Portolà va ser fundada a la ciutat de Balaguer el 3 d’abril de 1981 amb dos grans objectius: donar a conèixer la fi gura històrica del califòrnia balaguerí Gaspar de Portolà (1717-1786) i promoure les relacions ofi cials d’amistat entre les institucions i les entitats de Catalunya i Califòrnia. El Camí Reial de l’Alta Califòrnia unia les vint-i-una missions que es van anar Aquest segon objectiu s’ha vist impulsat per la Resolució de 12 de maig de 1987 del construint a mesura que avançava la Parlament de Catalunya que, en representació dels ciutadans, acceptava la invitació, colonització espanyola, de sud a nord, feta al juliol del 1986 pel cos legislatiu de Califòrnia als ciutadans de Catalunya, a al llarg de 970 kilòmetres en una ruta «agermanar-s’hi a fi de promoure els intercanvis artístics, acadèmics i culturals, i de paral·lela a la costa. fer que l’amistat i la relació entre els californians i els ciutadans de Catalunya siguin inesborrables i duradores». La primera missió va ser fundada l’any 1769, a San Diego, durant la primera En l’actualitat les activitats s’han multiplicat i hi ha més de trenta projectes en marxa, expedició de Portolà, per fra Juníper Serra, alguns de gran calat. Els més importants van encaminats a impulsar les relacions entre nascut a Petra (Mallorca); l’última es fundà les societats civils catalana i californiana a tots els nivells. l’any 1923 a Sonora, quan aquest territori Entre els projectes de l’Associació destaquen els següents: formava part de Mèxic, el qual havia • Creació d’un comitè mixt de personalitats per mantenir i fomentar activitats en el marc aconseguit la independència el 1821. de l’agermanament entre Barcelona i San Francisco. D’altres missioners de parla catalana • Suport per a la microfi lmació de documents inèdits de la Bancroft Library sobre els —com els mallorquins Joan Crespi, que va primers anys de Califòrnia. descriure el paisatge californià, i Francesc • Signatura d’un acord, prevista per a l’octubre-novembre d’enguany, entre parcs Palou, considerat el primer historiador de naturals de Califòrnia i Catalunya. Califòrnia, i els músics catalans Esteve Tapis • Preparació d’una exposició antològica d’art català del període comprès entre el 1888 i Narcís Durán, qui va escriure la Misa de i el 1936 al Museu Young de Belles Arts el 2014. Cataluña— van deixar la seva empremta en • Impuls d’un acord entre l’Hospital Clínic de Barcelona i el seu homòleg de la USCF aquestes missions i en la història de l’actual (Universitat de Califòrnia, San Francisco). Califòrnia, fi ns al punt que una estàtua de • Impuls d’acords entre les vuit universitats catalanes i la Universitat de Califòrnia per Juníper Serra és a la National Statuary Hall posar en marxa programes de treball encaminats a aconseguir l’excel·lència acadèmica Collection del Capitoli dels Estats Units, seguint el model d’efi ciència «University California System». enviada per l’estat de Califòrnia per honrar • Està previst començar a fi lmar la pel·lícula Califòrnia, amb el suport de TV3, TVE i Telefónica, la seva memòria. dirigida per Antoni Verdaguer, basada en les expedicions de Gaspar de Portolà. La importància del Camí Reial per al desenvolupament de Califòrnia a estat molt

gran. Entre ﬁ nals del segle XIX i principis del

XX es va convertir en una de les primeres qui va ser gaspar de portolà? carreteres de l’estat i fou senyalitzada amb campanes que penjaven de suports en Gaspar de Portolà i Rovira (Balaguer 1716-Lleida 1786) va forma de bastons franciscans. néixer en el si d’una família de la noblesa i es va dedicar a la carrera militar, que va iniciar l’any 1734 amb el grau d’alferes. Trenta anys més tard, ja amb el grau de capità va ser destinat a Nova Espanya. L’any 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia (Mèxic), com a governador, amb la missió d’expulsar-ne els jesuïtes i comandar una expedició a l’Alta Califòrnia amb la ﬁ nalitat de colonitzar-la per a la Corona espanyola. Portolà va continuar sent governador de les dues Califòrnies ﬁ ns a l’any 1770 en què tornà a Mèxic. El 1776 va esdevenir governador de Puebla. En ser escollit el seu successor, va tornar a Catalunya on va ser nomenat tinent del rei de la Plaça i Castells de Lleida, on morí l’any 1786. the expeditions of gaspar de portolà Th e fi rst Catalans in California ©Rosa Navarro

The Free Company of Volunteers of Catalonia, a Spanish army corps made of volunteer Catalan soldiers, was sent to New Spain when the Visitor General, José de Gálvez, asked King Charles III to send troops to explore the coast of Alta California and the Paciﬁ c northwest. Many of the men in this military corps participated in Gaspar de Portolà’s expeditions in Alta California, accompanied by a large contingent of Franciscan missionaries from Catalonia and the Balearic Islands. These campaigns played a crucial role in the inception of modern California, one of the most prosperous states in the United States of America. In the course of these expeditions, the mission at San Diego was founded, the ﬁ rst in a series of Franciscan missions, many of which came to form the embryo of such important cities as San Francisco and Los Angeles.

rd When King Charles III of Spain order the Jesuits and given the possibility that the land would be The Royal Order dated the 23 of January expelled from the lands owned by the Crown claimed by either the English (who not only had 1768 gave the green light to the occupation in 1767, the Viceroy of New Spain assigned the colonies on the east coast of the continent but of California and ordered the occupation of Balaguer native Gaspar de Portolà the mission had also recently conquered Canada) or the Monterrey Bay or, if that proved impossible, at least San Diego Bay. of carrying out this order in Baja California. Russians (their hunters were heading south from

One year later, continuing with its expansion policy Alaska and their own territory), Spain set out to The Spaniards colonised the land by setting up started in 1492 with the discovery of America, colonise Alta California. missions and garrisons. The Franciscan order 3333 ©Associació d’amics de Gaspar de Portolà ©Associació d’amics de Gaspar Portolà ©Associació d’amics

©Associació d’amics de Gaspar de Portolà

was in charge of founding the missions, since Although it had practically been destroyed that the place where he had planted the cross it had taken over the ones formerly occupied from the trials and tribulations of the journey, - a site that would later become Pacifi c Grove - by the expelled Jesuits, while the soldiers led the expedition had fulfi lled one of the was actually Monterrey Bay. by Gaspar de Portolà, who was appointed objectives stated in the Royal Order dated the Convinced by his subordinate along with Father “governor of the two Californias”, were charged 23rd of January. Now its only goal remaining Serra’s insistence that he continue the mission with founding the garrisons. was to reach Monterrey Bay. and his own sense of duty, Portolà decided to Thus, on the 14th of July, some of the await the arrival of the San Antonio, which had expeditionaries headed northward, and on left to bring supplies, to start a second joint The fi rst expedition the 2nd of August they reached the site now land and sea expedition to reach Monterrey. This fi rst expedition was organised into fi ve occupied by the city of Los Angeles. They Thus, in mid-April, the San Antonio weighed detachments, three of them maritime and two continued their journey along the Indian trail anchor to search for the bay, while Portolà terrestrial, which were supposed to rendezvous that would later become Wilshire Boulevard in headed back north by land, retracing the route in San Diego. The fi rst maritime detachment, the city of Santa Monica, and they forged on he had taken a few months earlier. sailing on board the San Carlos, left La Paz through the sites that later became the cities of On the 24th of May 1770, after 36 days on the th Santa Clarita, Santa Barbara and San Simeon. (Mexico) on the 10 of January 1769 and was road with only two stops, they reached the They then reached the craggy mountains of followed several months later by the ship San cross that they had planted, and this time, on a Santa Lucia, which the expeditionaries crossed José and the pilot boat San Antonio. Both clear day with no fog, they did identify the bay. without incident, until they reached the Salinas land detachments departed from the mission On the 3rd of June 1770, construction began River and Monterrey Bay. However, they failed at San Fernando de Velicata (Mexico). The on the mission of San Carlos Borromeo de to identify Monterrey Bay, as the dense fog led fi rst, which was accompanied by the offi cial Carmelo, and the garrison of Monterrey was them to confuse it with the open sea. chronicler of the exhibition, the Mallorcan- founded. born Franciscan Joan Crespi, departed in They did not stop there but continued heading With the occupation of Monterrey, Portolà March and the second, with Gaspar de Portolà north until they reached San Francisco Bay, believed that he had fi nished the job he had and the Mallorcan priest Juníper Serra, the where they ended up retracing their steps to been entrusted. He handed over the command begin their homeward journey to San Diego, Franciscan president of the missions, along to his fellow Catalan Pere Fages, a soldier born after they had mapped and named numerous with numerous missionaries, colonists and in Guissona, and returned to Mexico and a few sites south of the Golden Gate area. They members of the Free Company of Volunteers years later to Lleida, where he died. of Catalonia, in May. reached San Diego in early 1770 thinking that they had once again blundered in their mission The fi rst to reach San Diego Bay in April were to fi nd Monterrey, which they once again failed the members of the military detachments Ramón Baiget Viale de Montebello to identify on their way back. Director General. travelling on board the San Carlos and the Association of Friends of Gaspar de Portolà San Antonio. Meanwhile, the San José disappeared without a trace during the The second expedition journey. Weeks later they joined up with the When they reached San Diego, the captain of two land detachments. the San Carlos, Vicent Vila, convinced Portolà 3344 mmonon ccatat association of friends of gaspar de portolà The Association of Friends of Gaspar de Portolà was founded in the between Barcelona and San Francisco. city of Balaguer on the 3rd of April 1981 with two major objectives: • To support the microfi lming of unpublished documents from the to spread awareness of the historical fi gure of the Balaguer native Bancroft Library on California’s early years. Gaspar de Portolà (1717-1786) and to promote offi cial friendly relations among the institutions and organisations of Catalonia and • To sign an agreement, slated for October-November of this year, California. between natural parks in California and Catalonia.

This second objective received an impetus from the Parliament of • To prepare an anthological exhibition of Catalan art from the period Catalonia’s resolution dated the 12th of May 1987, which, on behalf spanning 1888 to 1936 to be held at the Young Fine Arts Museum of the citizens of Catalonia, accepted the California legislature’s in 2014. invitation extended in July 1986 to “twin with California in order to • To spearhead an agreement between the Hospital Clínic of promote artistic, academic and cultural exchanges, and to make the Barcelona and its counterpart at USCF (University of California, friendship and relationship between Californians and the citizens of San Francisco). Catalonia ineffaceable and lasting”. • To promote agreements between eight Catalan universities and Since then, the activities have multiplied, and today there are more the University of California to launch working programmes aimed than 30 projects underway, some of them quite ambitious. The most at achieving academic excellence by following the University of important ones are aimed to promoting relations between Catalonia’s California System model of effi ciency. and California’s civil societies at all levels. • To begin fi lming on the movie Califòrnia with the support of TV3, The association’s projects include the following: TVE and Telefónica. The fi lm will be directed by Antoni Verdaguer

• To create a mixed committee of personalities aimed at maintaining and is based on the expeditions of Gaspar de Portolà. and fostering activities that fall under the twinning agreement

who was gaspar de the king's highway portolà? of alta california Gaspar de Portolà i Rovira (Balaguer 1716 The King’s Highway of Alta California joined the 21 missions which were built as the Spanish - Lleida 1786) was born to a noble family colonisation progressed from south to north over a stretch of 970 kilometres running parallel and embarked upon a military career as to the coast. a second lieutenant in 1734. Thirty years later, having reached the rank of captain, In 1769, the fi rst mission was founded in San Diego by Father Juníper Serra, a native of he was sent to New Spain. In 1767 he Petra (Mallorca), during Portolà’s fi rst expedition. The last mission was founded in Sonora was sent to Baja California (Mexico) as in 1923, back when this area was still part of Mexico, which had won its independence in the governor with the mission of expelling 1821. the Jesuits and leading an expedition to Other Catalan missionaries – such as Mallorca natives Joan Crespi, who wrote accounts Alta California in order to colonise it for of California’s landscape, and Francesc Palou, regarded as the fi rst historian of California, the Spanish Crown. Portolà remained and Catalan musicians Esteve Tapis and Narcís Durán, the latter the author of the Mass of the governor of the two Californias until Catalonia – also left their mark on these missions and on California’s history, to such an 1770, when he returned to Mexico. In extent that a statue of Juníper Serra can be found in the National Statuary Hall Collection of 1776 he became the governor of Puebla, the United States Capitol, a gift from the state of California to honour his memory. Mexico. When his successor was chosen, The King’s Highway proved to be extremely important in California’s development. Between he returned to Catalonia, where he was the late 19th and early 20th centuries, it became one of the most important thoroughfares appointed King’s Lieutenant for the in the state and was marked with bells hanging from poles shaped like the Franciscans’ castles and strongholds of Lleida. He died staffs. there in 1786.

3355 © Esther Sanromà

mmarar rraventósaventós La vall de Napa, una part de la Califòrnia catalana. Mar Raventós, apassionada de la vinya, implicada de ple en els seus projectes enològics a Napa Valley.

3366 mmonon ccatat A la vall californiana de Carneros, banyada pel riu del mateix nom, Codorniu elabora un borgonya de qualitat. Els experts diuen que és gràcies a la barreja entre els corrents freàtics del Pacíﬁ c i el suau ambient climàtic de tall mediterrani. Tot va començar l’any 1991, a la mítica Napa Valley, situada al nord de la badia de San Francisco i coneguda mundialment per la seva producció de vins de qualitat. Aleshores es vivia la maduresa real d’un mercat, el de la vinya, que es va començar a saturar al llarg de la primera dècada del segle XXI. Però Codorniu ha perseverat en el destí atzarós del comerç internacional. I se n’ha sortit. Va entrar als Estats Units amb el mateix convenciment que manifesten les nostres millors capçaleres exportadores, les Werfen, Nutrexpa, Torres, Roca o Agroalimen, per posar exemples de motors indiscutibles.

Mar Raventós, l’actual presidenta de Codorniu, qualitat, i aporta unes vendes molt superiors fred de Califòrnia, el lloc més adequat per a la resumeix, a dia d’avui, l’experiència agosarada a les inicialment previstes per nosaltres. nostra producció. d’aquell primer pas: «No me’n penedeixo, perquè la vall de Napa californiana és una Alguns experts del sector relacionen la Quin és el secret dels vins produïts a de les regions vitícoles més prestigioses força d’una marca amb la seva extensió de Califòrnia? del món.» I, de ben segur, encara hi ha una vinya. Hi està d’acord? L’ús de la tecnologia més innovadora al servei altra raó més poderosa: «L’expansió a fora de Només li diré que Codorniu compta avui amb de la puresa del raïm i els coneixements de Catalunya, l’hem feta a partir de la nostra fi lial 3.000 hectàrees de vinya, entre el que tenim a l’enòleg Mark Beringer. L’Artesa es fermenta als Estats Units. Avui podem dir que aquell Catalunya i altres punts de la península, com a amb un tanc d’acer inoxidable i disposa de primer moment va ser un fet germinal, tal com la Ribera del Duero, i Califòrnia i l’Argentina. barriques de roure d’origen francès, on el vi el temps ha demostrat.» L’actual presidenta es cria pausadament. de Codorniu relata a Món.cat els seus somnis Califòrnia, una part de l’Amèrica catalana, de creixement empresarial des de la seu té marcat, en la seva pell, el segell dels corporativa de Barcelona mentre els seus «En la nostra expansió Raventós. Codorniu va començar allà amb els pensaments recorren totes i cada una de les a Califòrnia sentim el vins escumosos i ha seguit amb vins varietals, hectàrees catalanes de la vall de Napa. suport i la comprensió com el reserva pinot noir de Russian River La primera executiva de Codorniu és una de l’actual Govern de la o el chardonnay de la vall del riu Carneros. Raventós Chalbaud, fi lla de Jesús Raventós, Generalitat.» «Són vins inspirats en els caves tradicionals», expresident de la gran patronal agrícola afegeix Mar Raventós, «tradicionals, com catalana (Institut Agrícola Català de Sant els que s’elaboren al Penedès, a l’estil dels Isidre), i de Tere Chalbaud. És una dona molt Jaume Codorniu, Non Plus Ultra, Reina Maria elegant d’arrel bascofrancesa. Parla amb Codorniu va començar a Califòrnia amb Cristina, els clàssics aromes belle époque, uns ulls molt vius, enclavats en concavitats la marca Codorniu Napa, dedicada bàsi- sense oblidar l’Anna de Codorniu, un cava de afectuoses, i mou les mans vigorosament cament a l’elaboració d’escumosos. Però color de palla, amb refl exos daurats». vostès han canviat el pas. Per què? quan s’esplaia en la seva particular mirada La presidenta de Codorniu es considera una sobre la difícil conjuntura actual: «És un El canvi té relació amb la demanda del mercat dona nascuda per a la vinya, amb especial moment molt dur per a la indústria i els i amb el resultat del treball entre els nostres devoció per les valls dels Estats Units, que es negocis, en general. Però, val la pena seguir enòlegs i els tècnics de la Universitat de matisen d’or i violeta en l’època de la verema. en el camí de la internacionalització. Nosaltres Califòrnia, a Davis. Ara estem molt contents Mentre analitza la complexa oferta de Codorniu seguirem als Estats Units o a l’Argentina; avui de l’experiència. L’elaboració dels nostres vins i l’entramat de les seves explotacions, la seva ens sentim ajudats i sobretot compresos per a Califòrnia es realitza en un edifi ci emblemàtic memòria visual la transporta a les vinyes l’Administració actual de la Generalitat.» —alhora bodega i seu corporativa de l‘entitat californianes, on hi té una part important de als Estats Units— obra de l’arquitecte la seva vida professional. Vostès hi han esmerçat esforços i terra, a Domingo Triay, que va col·laborar amb la fi rma Califòrnia. Fins a quin punt? Bouliny. Aquí, a Napa, es va seguir el model Josep Mª Cortés Tenim 140 hectàrees de vinya a Napa Carne- de Raimat, la nostra bodega a Lleida. Periodista de La Vanguardia ros, 120 a Sonoma Coast i 164 a Alexander Valley. Allà treballem, sota la marca Artesa, Diuen que a la vall de Carneros es fa el el concepte de vi tranquil —fi ne wine— que millor vi d’Amèrica? implica una criança sense àcids i d’alta I és veritat. Carneros té el microclima més 3377 In California’s Carneros Valley, bisected by the river of the same name, Codorniu crafts a quality burgundy. Experts say that its quality is thanks to the blend of the groundwater currents of the Pacifi c and the mild, Mediterranean-style climate. It all started back in 1991 in the legendary Napa Valley located north of San Francisco Bay and famed worldwide for its quality wine production. That time marked the true maturation of a market, the wine market, which began to become saturated in the fi rst decade of the 21st century. However, Codorniu has persevered in the chancy world of international trade, and it has fared well. It entered the United States with the same conviction as Catalonia’s leading exporters, including Werfen, Nutrexpa, Torres, Roca and Agroalimen. © Esther Sanromà

Today Mar Raventós, the current President of agricultural organisation in Catalonia (Institut Carneros, 120 on the Sonoma Coast and 164 Cordorniu, summarises the experience gained Agrícola Català de Sant Isidre) and Tere in Alexander Valley. There, under the Artesa in that early stage: “I don’t regret it, because Chalbaud. She is a very elegant woman of brand, we work the concept of fi ne wine, which California’s Napa Valley is one of the most Basque and French extraction. She speaks implies high quality ageing without acids, and prestigious winemaking regions in the world”. with vivid eyes embedded in an affectionate it is yielding much higher sales than we initially And there is unquestionably an even more face, and she moves her hands animatedly as anticipated. powerful reason: “We conducted our expansion she pours out her particular view of today’s Some experts in the sector associate the outside Catalonia from our subsidiary in the diffi cult economic juncture: “It is a very hard United States. Today we can say that that fi rst strength of a brand with how many hectares period for the industry and for businesses in stage was planting the seeds, as time has of vineyards they have. Do you agree? general. But it is worth continuing along the shown.” The current President of Codorniu told pathway of internationalisation. We will stay in All I can tell you is that today Codorniu has Món.cat about her dreams of business growth the United States and Argentina; today we feel 3,000 hectares of vineyards, including the from the company’s corporate headquarters in aided and especially understood by the current ones we have in Catalonia and other parts of Barcelona, as her thoughts spirited her away to administration of the Generalitat.” Spain such as Ribera del Duero, along with each of the Catalan hectares in Napa Valley. California and Argentina. You have invested efforts and land in The fi rst female executive of Codorniu is a Catalonia. How much? Raventós Chalbaud, the daughter of Jesús Codorniu got its start in California with Raventós, former President of the large We have 140 hectares of vineyards in Napa the brand Codorniu Napa, which basically 3388 mmonon ccatat mmarar rraventósaventós Napa Valley, a Catalan part of California Mar Raventós, a winemaking devotee, fully involved in her oenological projects in Napa Valley

“In our expansion to California we feel the support and especially the understanding of the current government of the Generalitat.”

entailed sparkling wines. But now you have microclimate in California, so it’s the best place “traditional like the ones crafted in the Penedès, shifted gears. Why? for our wine production. in the style of Jaume Codorniu, Non Plus Ultra, Reina Maria Cristina, the classic belle époque The change is related to the market demand What is the secret of the wines produced aromas, and of course Anna by Cordorniu, a and the outcome of the joint efforts of our in California? straw-coloured cava with hints of gold.” oenologists and the technicians from the The use of state-of-the-art technology to ensure University of California at Davis. Now we are The President of Codorniu considers herself the purity of the grapes and the knowledge of very happy with the experience. Our wines to be a woman born for winemaking with oenologist Mark Beringer. Artesa is fermented are crafted in California in an iconic building particular loyalty to the valleys of the United in a stainless steel tank, and it uses French oak – which serves as both the winery and our States, which become shaded with gold barrels, where the wine ages gradually. and violet in grape harvest season. As she corporate headquarters in the United States – analyses Codorniu’s complex set of wines designed by the architect Domingo Triay, who California, a Catalan part of America, on the market and its web of vineyards, her worked with the ﬁ rm Bouliny. Here in Napa bears the footprints of the Raventós family. visual memory transports her to the California we follow the model of Raimat, our winery in Codorniu began there with sparkling wines vineyards, where much of her professional life Lleida. and has continued with varietal wines, such as the Russian River Reserve pinot noir and its plays out. They say that Carneros Valley is where the Carneros River Valley chardonnay. “The wines Josep Maria Cortés best wine in America is made, right? are inspired by traditional cavas (Catalan Journalist at La Vanguardia Yes, and it’s true. Carneros has the coolest sparkling wines)” adds Mar Raventós, 3399 empreses arreu companies around the world

argentina © iStockphoto

4400 mmonon ccatat Un dels objectius d’aquesta secció és donar a conèixer com es treballa des de Catalunya per a la internacionalització de les empreses catalanes. En aquest número s’inclouen entrevistes amb els responsables dels Centres de Promoció de Negocis (CPN) d’ACC1Ó —l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana— de dos països del continent americà, l’Argentina i Mèxic. Aquests països pertanyen a dues àrees econòmiques tan dispars com són el MERCOSUR (Mercat Comú del Sud, integrat per l’Argentina, el Brasil —país del qual es va parlar en el núm. 3 de Món.cat, Catalunya al món—, el Paraguai i l’Uruguai, i Xile i Bolívia com a membres associats) i el NAFTA (Acord Nord-americà de Lliure Comerç, integrat per Mèxic, els Estats Units i el Canadà). A través d’aquestes entrevistes ens donen a conèixer quines són les oportunitats que aquests països ofereixen a les empreses catalanes i quins són els serveis que poden donar els CPN.

One of the goals of this section is to spotlight the efforts underway in Catalonia to internationalise Catalan companies. This edition features interviews with the heads of the Business Promotion Centres (CPNs) of ACC1Ó – the agency whose mandate is to support the competitiveness of Catalan businesses – in two countries in Latin America: Argentina and Mexico. These countries belong to two different economic areas, MERCOSUR (the Southern Common Market, made up of Argentina, Brazil [the country interviewed in issue 3 of Món.cat, Catalunya al món], Paraguay and Uruguay, and Chile and Bolivia as associate members) and NAFTA (North American Free Trade Agreement, which includes Mexico, the United States and Canada). Through these interviews, they share the opportunities that these countries offer Catalan companies and the services that the CPNs can provide. mèxic

4411 argentina

L’Argentina, estat d’Amèrica del Sud, limita al nord amb Bolívia, al nord- Argentina, a state in South America, borders Bolivia to the north, Pa- est amb el Paraguai, a l’est amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic, i a raguay to the northeast, Brazil, Uruguay and the Atlantic Ocean to the l’oest amb Xile. east, and Chile to the west. És un país amb un gran potencial econòmic, colpejat al llarg de la seva Argentina is a country with vast economic potential that has been be- història per nombroses crisis econòmiques. Després de la forta recessió sieged by numerous economic crises throughout its history. After the econòmica i la crisi del sistema fi nancer que va patir l’any 2001, va re- heavy recession and the crisis in the fi nancial system in 2001, it entered gistrar una fase de creixement econòmic amb taxes d’increment del PIB a phase of economic growth with around 9% spikes in its GDP per year al voltant del 9% anual entre el 2003 i el 2007. Després d’una desacce- between 2003 and 2007. After a slow-down in 2008 and stagnation in leració durant l’any 2008 i un estancament el 2009 per causa de la crisi 2009 due to the world economic crisis, growth in GDP has returned econòmica mundial, el creixement del PIB ha tornat a les taxes dels anys to the previous rates. Today, the major challenges facing the Argentine anteriors. Actualment, la infl ació i la cancel·lació del deute extern vençut economy are infl ation and cancellation of the external debt now due. són els dos grans reptes a què s’enfronta l’economia argentina. Regarding its economic structure, the agriculture industry is essential to the Quant a l’estructura econòmica, el sector agropecuari és essencial economy: grains and oilseeds targeted for export have made Argentina per a l’economia: la part de cereals i llavors oleaginoses destinats a l’exportació ha fet que l’Argentina assoleixi una participació de gairebé attain an almost 10% share in world trade. On the other hand, the transfor- el 10% del comerç mundial; d’altra banda, la transformació de produc- mation of agricultural products accounts for a major part of its industry. tes agropecuaris representa una part important de la seva indústria. Argentina’s services industry currently contributes more than half of the Pel que fa al sector serveis, contribueix actualment en més de la meitat del GDP. Within this industry, the major sector is tourism, which accounts for PIB. Dins d’aquest sector destaca la indústria turística, que representa un 7.7% of the country’s GDP and is the fourth highest currency-generating 7,7% del PIB del país i n’és el quart sector generador de divises. sector in the country.

Nom: República Argentina Offi cial name: Argentine Republic Capital: Buenos Aires Capital: Buenos Aires Forma d’estat: República federal i presidencialista Government: Federal presidential republic Moneda: Peso argentí (ARS) Currency: Argentine peso (ARS) Llengües: L’espanyol és la llengua ofi cial. El guaraní és coofi cial a Languages: Spanish is the offi cial language. Guaraní is co-offi cial la província de Corrientes. De les altres llengües autòctones desta- in the province of Corrientes. Other prominent local languages by quen, pel nombre de parlants, el quítxua, amb gairebé 1,5 milions, i number of speakers include Quechua, with almost 1.5 million, and l’araucà, amb més de 100.000. Araucana, with more than 100,000 speakers. Religions: Catòlics 92%, protestants 2%, jueus 2%, altres 4% Religion: Catholics 92%, Protestants 2%, Jews 2%, others 4%. Cap d’estat i de govern: Cristina Fernández de Kirchner, Partit Head of state and government: Cristina Fernández de Kirchner, Justicialista, des del 10 de desembre de 2007. (Eleccions presiden- Justicialist Party, since the 10th of December 2007. (Presidential elec- cials cada quatre anys, previstes per a l’octubre del 2011.) tions are held every four years and are scheduled for October 2011.) Principals ciutats: La ciutat més gran de l’Argentina és Buenos Main cities: The largest city in Argentina is Buenos Aires, with a Aires, amb una població de 18 milions d’habitants. Altres ciutats im- population of 18 million inhabitants. Other important cities are Cór- portants són Córdoba, ciutat industrial i universitària; Rosario, amb doba, an industrial and university city; Rosario, a major river port; un important port fl uvial; La Plata, capital de la província de Buenos La Plata, the capital of the province of Buenos Aires; San Miguel Aires; San Miguel de Tucumán, un diversifi cat centre industrial; Mar de Tucumán, a diversifi ed industrial centre; Mar del Plata, the main del Plata, el principal centre de turisme estiuenc, i Mendoza, eix summer tourist destination; and Mendoza, the hub of a major fruit- d’una important regió fruitera, vinícola i petroliera. growing, wine and oil region.

Fonts: Argentina. Brussel·les: Comissió Europea, DG Trade, 2011 Sources: Argentina. Brussels: European Commission, DG Trade, 2011 Argentina, fi txa país. Barcelona: ACC1Ó Argentina, fi txa país. Barcelona: ACC1Ó http://www.anella.cat/fi txes-pais [Consulta: juny 2011] http://www.anella.cat/fi txes-pais [Retrieved: June 2011] The World Factbook. Washington: Central Intelligence Agency The World Factbook. Washington: Central Intelligence Agency https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook [Consulta: juny 2011] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook [Retrieved: June 2011]

4422 mmonon ccatat Habitants /Inhabitants Esperança de vida en néixer Superfície /Area Taxa d’atur Índex d’alfabetització Life expectancy at birth Unemployment rate Literacy rate 120.000.000 10% 97,2% 2 100% 90.000.000 2.780.400 km 7,9% (no inclòs un milió de 60.000.000 km2 aproximadament 80% 41.700.000 de territori antàrtic) 5% 30.000.000 73,71 80,36 (not including 40% anys anys approximately one 0 2 years years million km in Antarctic 0% (2011 estimació / estimate) territory) 2010 0%

PIB/capita PIB per sectors Inﬂ ació / Inﬂ ation Importacions (MEUR) Exportacions (MEUR) GDP/capita GDP by sector Imports (MEUR) Exports (MEUR) 22% 6.893€ 24 8,5% 48.200 7. 5 0 0 50.000 50.000 Agricultura /Agriculture 16 43.300 5.000 31,6% 8 25.000 25.000 2.500 Indústria / Industry 10.300 9.600 0 0 59,8% 0 Béns Serveis 0 Béns Serveis (2010 estimació / estimate) Serveis / Services (2010 estimació / estimate) Goods Services Goods Services © Meritxell Diaz

Què atrau de l’Argentina a les empreses L’empresa catalana té una forta presència a curts per causa de la infl ació que acompanya catalanes? l’Argentina. Al voltant de setanta empreses l’activitat econòmica. Crec que l’afi nitat cultural, la capacitació i la dels sectors més diversos estan instal·lades Continuen les empreses en contacte professionalitat dels recursos humans així com en aquest mercat. Hi ha empreses de serveis amb ACC1Ó un cop en el país? Quins la facilitat relativa d’implantació en el mercat són TIC i educatives que aprofi ten l’afi nitat cultural; serveis ofereixen des del CPN a aquestes factors clau per a les empreses catalanes en també d’industrials i fi ns i tot les dues empreses empreses? aquest mercat. més grans de cava estan presents en el mercat Els oferim serveis personalitzats d’assesso- Quins són els sectors que ofereixen més fabricant localment els seus vins i caves. rament: recerques de mercat, identifi cació oportunitat de negoci a les empreses de socis locals, selecció de recursos humans, Quins són els principals obstacles amb els catalanes a l’Argentina? controls d’inventaris, entre altres activitats. quals s’enfronten? L’intercanvi comercial entre Catalunya i Ens adaptem a la necessitat de l’empresa Els temps de l’Administració pública i la protecció l’Argentina és complementari. L’Argentina per solucionar-li les difi cultats que troba en el insufi cient de la propietat intel·lectual són compra productes de manufactura industrial mercat local. barreres als negocis; en el cas dels productes, com béns d’equip i els seus accessoris. Ens podria dir, basant-se en la seva ho són els aranzels alts, els tràmits i els requisits Catalunya compra béns agroindustrials. També experiència, què es coneix de Catalunya a per a la importació (certifi cats d’origen, llicències hi ha una forta complementació en el sector l’Argentina? automàtiques d’importació, etc.). automotor, en l’intercanvi d’autocomponents. Es té una bona percepció de Catalunya. Gaudí, Les indústries culturals, amb l’editorial al Quines diferències fonamentals hi ha en la gastronomia i la ciutat de Barcelona són un capdavant, tenen grans oportunitats a la manera de treballar de les empreses del referent cultural de disseny i innovació i, per l’Argentina, així com les TIC per a la venda o el país amb les catalanes? descomptat, el Barça! desenvolupament de productes. L’empresari català està més preparat per a Horacio Babini Bosch Quins són els sectors amb més presència la planifi cació a llarg termini. L’argentí està Director del CPN d’ACC1Ó a Buenos Aires catalana i per què? acostumat a terminis de planifi cació més 4433 © Meritxell Diaz © Meritxell Diaz

What attracts Catalan businesses to showing in Argentina. Around 70 companies Do companies stay in touch with ACC1Ó Argentina? in a wide variety of sectors are operating in once they are in the country? What services I think that the cultural affi nity, the training this market. There are ICT service and training does the CPN offer these companies? and professionalism of the human resources companies that take advantage of the cultural We offer them personalised consulting services: and the relative ease of entering the market affi nity, as do industries, and in fact the two market studies, identifying local partners, hiring are key factors for Catalan companies in this largest cava (sparkling wine) companies are human resources, inventory control and other market. present in the market manufacturing their activities. We adapt to the companies’ needs in order to help them resolve the diffi culties they What are the sectors that offer Catalan wines and cavas locally. fi nd in the local market. companies the most business opportunities What are the main obstacles they face? in Argentina? The public administration’s lag time and the Based on your experience, could you tell us Commercial exchanges between Catalonia inadequate protection of intellectual property what Argentines know about Catalonia? and Argentina are complementary. Argentina are barriers to business. In the case of They have a positive perception of Catalonia. buys industrial goods like capital resources products, the high tariffs are an obstacle, and Gaudí, the food and the city of Barcelona are and accessories, and Catalonia buys agro- so are the import requirements (certifi cates of cultural referents of design and innovation. industrial goods. There is also a great deal of origin, automatic import licenses, etc.). And, of course, they know Barça! complementariness in the automotive sector, especially in the trade in auto parts. What are the fundamental differences in The cultural industries, led by the publishing how Argentine and Catalan companies Horacio Babini Bosch Director of the ACC1Ó CPN in Buenos Aires industry, also offer huge opportunities in operate? Argentina, as do ICTs for product sales and Catalan businesspeople are better prepared development. for long-term planning. Argentines are more Which sectors have the most Catalan used to shorter planning cycles because of the companies and why? infl ation that comes with the economic activity Catalan companies have made a strong there. 4444 mmonon ccatat mèxic Mèxic, estat d’Amèrica del Nord, limita al nord amb els Estats Units Mexico, a North American state, borders the United States to the north, d’Amèrica, a l’est amb la mar de les Antilles, al sud amb Guatemala i the Gulf of Mexico and the Caribbean Sea to the east, Guatemala and Belize, i a l’oest amb l’oceà Pacífi c. Belize to the south, and the Pacifi c Ocean to the west. Mèxic ha estat el país llatinoamericà més afectat per la crisi, a causa, en Mexico is the Latin American country that has been the most heavily affec- gran mesura, que la seva economia depèn de les exportacions als Estats ted by the crisis, largely because its economy depends on exports to the Units d’Amèrica, de les remeses dels seus emigrants en aquell país i dels United States of America, remittances from emigrants living in that country ingressos del petroli. La crisi va afectar negativament les tres variables i and oil revenues. The crisis negatively affected all three sources of income, això es va refl ectir en una davallada del PIB mexicà d’un 6,5% l’any 2009 and this was refl ected in a 6.5% drop in Mexico’s GDP in 2009 and a rise i en un augment de la pobresa. El país va sortir amb força de la recessió in poverty. The country rallied from the crisis in 2010 thanks to the major durant l’any 2010 gràcies a la forta recuperació de les exportacions i el recovery in exports, and the GDP rose 5.5%. PIB va créixer un 5,5%. The industrial sector contributes one-third of the country’s GDP and is El sector industrial aporta un terç del PIB del país, i es caracteritza per la marked by its polarisation: on the one hand there is a small group made seva polarització: d’una banda, existeix un petit grup format per empre- up of highly competitive companies, while on the other there is a much ses molt competitives, i, de l’altra, un de més ampli amb carències tecno- larger group with major technological shortcomings and lacking in com- lògiques i escassa competitivitat. Destaca la indústria minera: el subsòl petitiveness. The mining industry is prominent: Mexico’s land is rich in mexicà és ric en jaciments minerals tant metàl·lics com no metàl·lics; en- minerals, both metal, such as silver, and non-metal, such as fl uorite. tre els primers destaquen els de plata i entre els segons, els de fl uorita. The country is also a major oil producer, but this positive feature has El país és també un gran productor de petroli però aquest fet positiu turned into a burden on its economy since one-third of its income comes s’ha convertit en un llast per a la seva economia ja que un terç dels seus from oil, and this means heavy dependence on a product whose price is ingressos en provenen, i això representa una forta dependència d’un constantly fl uctuating. producte el preu del qual fl uctua constantment.

Nom: Estats Units Mexicans Offi cial name: United Mexican States Capital: Mèxic Capital: Mexico City Forma d’estat: República federal i presidencialista Government: Federal and presidential republic Moneda: Peso mexicà (MXN) Currency: Mexican peso (MXN) Llengües: L’espanyol, parlat per més del 90% de la població. Con- Languages: Spanish is spoken by more than 90% of the popula- viu amb més de seixanta llengües autòctones. tion. It coexists with more than 60 autochthonous languages. Religions: Catòlics 76,5%, protestants 6,3%, sense especifi car Religion: Catholics 76.5%, Protestants 6.3%, unspecifi ed 13.8%, 13,8%, altres 0,3% others 0.3%. Cap d’estat i de govern: Felipe Calderón Hinojosa, Partit d’Acció Head of state and government: Felipe Calderón Hinojosa, Na- Nacional, des de l’1 de desembre de 2006. (Eleccions presiden- tional Action Party, since the 1st of December 2006. (Presidential cials cada sis anys, previstes per al juliol del 2012.) elections are held every six years and are scheduled for July 2012). Principals ciutats: La ciutat més poblada i el centre cultural del Main cities: The most populous city and the cultural centre of the país és la capital, Mèxic, amb una població de 9 milions d’habitants. country is the capital, Mexico City, with a population of 9 million inha- Altres ciutats importants són Puebla, una de les més antigues del bitants. Other important cities include Puebla, one of the oldest cities país i centre industrial; Guadalajara, centre comercial i de serveis; in the country and an industrial hub; Guadalajara, a hub of trade and la ciutat industrial de Monterrey; Ciudad Juárez, centre comercial services; the industrial city of Monterrey; Ciudad Juárez, a hub of trade i d’indústria manufacturera; León, centre de la zona agrícola d’El and manufacturing industry; León, the centre of the El Bajío agricultu- Bajío; Tijuana, una de les ciutats frontereres més importants, i Vera- ral region; Tijuana, one of the most important border cities; and Vera- cruz, port principal del país. cruz, the country’s main port.

Fonts: México. Brussel·les: Comissió Europea, DG Trade, 2011 Sources: Mexico. Brussels: European Commission, DG Trade, 2011 Mèxic, fi txa país. Barcelona: ACC1Ó Mèxic, fi txa país. Barcelona: ACC1Ó http://ww.anella.cat/fi txes-pais [Consulta: juny 2011] http://ww.anella.cat/fi txes-pais [Retrieved: June 2011] The World Factbook. Washington: Central Intelligence Agency The World Factbook. Washington: Central Intelligence Agency https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook [Consulta: juny 2011] https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook [Retrieved: June 2011] 4455 Habitants /Inhabitants Esperança de vida en néixer Superfície /Area Taxa d’atur Índex d’alfabetització Life expectancy at birth Unemployment rate Literacy rate 120.000.000 113.700.000 10% 100% 90.000.000 1.964.375 km2 5,6% 86,1% 60.000.000 5% 80% 30.000.000 73,65 79,43 40% 0 anys anys 0% years years (2011 estimació / estimate) (2010 estimació / estimate) 0%

PIB/capita PIB per sectors Inﬂ ació / Inﬂ ation Importacions (MEUR) Exportacions (MEUR) GDP/capita GDP by sector Imports (MEUR) Exports (MEUR) 7.215€ 6 218.000 214.000 225.000 225.000 7. 5 0 0 4,2% 4,1% Agricultura /Agriculture 4 5.000 150.000 150.000 33,3% 2 2.500 Indústria / Industry 75.000 75.000 17.400 12.200 0 0 62,5% 0 Béns Serveis 0 Béns Serveis (2010 estimació / estimate) Serveis / Services (2010 estimació / estimate) Goods Services Goods Services

Què atrau de Mèxic a les empreses Quins són els sectors amb més presència serveis ofereixen des del CPN a aquestes catalanes? catalana i per què? empreses? Mèxic és un país amb enormes possibilitats El turisme, el sector de l’energia, l’editorial, Es dóna suport a les empreses en el per (entre d’altres) la seva enorme xarxa de la cultura, les indústries TIC, el sector desenvolupament dels seus negocis a Mèxic tractats comercials i la privilegiada situació farmacèutic i les parts automotrius. Aquests a través d’assessorament, serveis a mida i geogràfi ca; el seu gran dinamisme empresarial; sectors són competitius a escala internacional acompanyament en tot el procés. En la fase el creixement de les classes mitjanes; els baixos i a Mèxic troben oportunitats de negoci. de seguiment es manté el contacte amb costos laborals, i la seva estabilitat econòmica Quins són els principals obstacles amb els assessoria més específi ca. i política. A més, els vincles històrics entre quals s’enfronten? Ens podria dir, basant-se en la seva Catalunya (Espanya) i Mèxic són prou forts i la El temps per a la presa de decisions de les experiència, què es coneix de Catalunya percepció dels productes i els serveis made in empreses mexicanes és llarg i es requereix a Mèxic? Spain és molt positiva. paciència i perseverança per part de les El més conegut és la ciutat de Barcelona, el Quins són els sectors que ofereixen més empreses catalanes. Barça, Gaudí, Miró, el disseny, les editorials i oportunitat de negoci a les empreses Quines diferències fonamentals hi ha en les cadenes hoteleres. catalanes a Mèxic? la manera de treballar de les empreses del Gabriela Gándara Els sectors més destacables són la construc- país amb les catalanes? Directora del CPN d’ACC1Ó a Mèxic DF ció, el turisme, les energies renovables, A Mèxic l’organització del treball és vertical, les TIC, les manufactures (sobretot els mentre que a Catalunya és més horitzontal. components de l’automòbil), l’aeronàutica i el Continuen les empreses en contacte sector fi nancer. amb ACC1Ó un cop en el país? Quins

4466 mmonon ccatat What attracts Catalan businesses to internationally and they fi nd plenty of business take decisions, so Catalan companies need Mexico? opportunities in Mexico. patience and perseverance. Mexico is a country with enormous possibilities, What are the main obstacles they face? What are the fundamental differences in how including its vast network of trade treaties and Mexican companies need a long time to Mexican and Catalan companies operate? its privileged geographic location. These are coupled with its dynamic business community, In Mexico companies are organised vertically, the rise in its middle class, low labour costs while in Catalonia they are more horizontal. and economic and political stability. What is Do companies stay in touch with ACC1Ó more, the historical ties between Catalonia once they are in the country? What services (Spain) and Mexico are rather strong, and the does the CPN offer these companies? perception of products and services “made in Spain” is quite positive. Companies are provided support as they develop their businesses in Mexico through What are the sectors that offer Catalan consulting, customised services and coaching companies the most business opportunities in Mexico? throughout the entire process. Contact The most prominent sectors are construction, continues through more specifi c consulting in tourism, renewable energies, ICTs, the follow-up phase. manufactured goods (especially automobile Based on your experience, could you tell us components), aeronautics and the fi nancial what Mexicans know about Catalonia? sector. The best-known things are the city of Which sectors have the most Catalan Barcelona, Barça, Gaudí, Miró, design, the companies and why? publishing houses and the hotel chains. Tourism, energy, publishing, culture, the ICT industries, pharmaceuticals and automotive Gabriela Gándara parts. These sectors are competitive Director of the ACC1Ó CPN Mexico City

4477 empreses

Aquesta empresa familiar de Gandesa (Tarragona), fundada l’any 1965, es dedica a la «manipula- Una realitat per a ció de paper i cartró per a la fabricació d’envasos i embalatges per a la indústria agroliamentària, especialment la dedicada a pastisseria». El 20% de la producció s’exporta a països europeus i gráficas a l’Aràbia Saudí. L’any 2009 va ser la primera empresa de l’Estat espanyol a fabricar safates de cartró per a forn, producte que ﬁ ns aleshores es comprava a Itàlia. Gráﬁ cas Salaet té dos centres de producció a l’estranger, un a l’Argentina i l’altre a Romania. El primer, que ocupa actualment salaet uns 30 treballadors es va fundar l’any 1982 i abasteix els mercats d’Amèrica del Sud.

Aquest jove celler de Mollet de Peralada, a l’Alt Empordà (Girona), va començar a funcionar l’any Una aposta de 2002, quan Josep Serra va comprar unes vinyes antigues a un pagès. Amb els coneixements de futur per a l’antic propietari i la compra de noves vinyes i maquinària, la Vinyeta va aconseguir comercialitzar el primer vi l’any 2007. Actualment, la producció arriba a les 100.000 ampolles de vi provinent de l’explotació de 30 hectàrees de vinya. Ara fa un any Josep Serra va apostar per la internaciona- celler la lització. En l’actualitat exporten ja a set països europeus i aquestes vendes van representar l’any 2010 un 15% del volum total de facturació. Els vins produïts a la Vinyeta han apostat per creuar l’Atlàntic durant el 2011 i fer així el salt al nou continent: els Estats Units, el Canadà i Mèxic són vinyeta els seus objectius. Aquesta aposta ha de permetre que la Vinyeta creixi un 30% en facturació i producció.

COMSA es va constituir a Reus (Tarragona) l’any 1891 com a empresa dedicada als treballs de Una realitat per a via i renovació d’estacions de ferrocarril. En la dècada dels quaranta del segle passat va diver- siﬁ car la seva activitat a altres àmbits de l’enginyeria civil. L’any 1961, neix EMTE, dedicada a comsa- treballs d’instal·lació en el camp de la producció i la distribució d’electricitat. L’any 2009 ambdues empreses s’uneixen per constituir un grup que actualment ha assolit una facturació internacional que supera els 300 milions d’euros. La ﬁ lial argentina va iniciar les seves activitats l’any 1994 i emte ha portat a terme importants obres d’infraestructures ferroviàries. A Mèxic, COMSA ha aconseguit enguany el primer gran contracte d’infraestructures en adjudicar-se la modernització d’una carretera a la Baixa Califòrnia del Sud.

argentina argentina © Meritxell Diaz © Meritxell Diaz

4488 mmonon ccatat companies

This family-owned company from Gandesa (Tarragona) founded in 1965 “manipulates paper and A reality for cardboard to manufacture containers and packaging for the agro-food industry, especially pas- tries”. Twenty percent of its output is exported to European countries and Saudi Arabia. In 2009, gráficas it was the ﬁ rst company from Spain to manufacture cardboard trays for ovens, a product that had been purchased in Italy until then. Gráﬁ cas Salaet has two factories abroad, one in Argentina and another in Romania. The Argentine factory was founded in 1982 and currently employs 30 wor- salaet kers; it covers the entire South American market.

A future This young winery from Mollet de Peralada, in the Alt Empordà (Girona), began to operate in 2002 when Josep Serra bought some old vineyards from a farmer. With the old owner’s know- challenge for how and the purchase of new grapevines and machinery, La Vinyeta commercialised its ﬁ rst wine in 2007. Today it produces 100,000 bottles of wine grown on 30 hectares of grapevines. One year ago, Josep Serra decided to go international, and already today the company exports to seven celler la European countries. Its international sales accounted 15% of the total turnover in 2010. The wines crafted at La Vinyeta started to cross the Atlantic in 2011 and thus take the leap to the new continent. The United States, Canada and Mexico are its targets. La Vinyeta forecasts that its turnover vinyeta and production will rise 30% thanks to its internationalisation.

COMSA was founded in Reus (Tarragona) in 1891 as a company working in railway construction A reality for and renovations of railway stations. In the 1940s it diversifi ed its activities into other kinds of civil engineering. EMTE, a company founded in 1961, works on installations in the fi eld of electrical comsa- production and distribution. In 2009, the two companies merged to form a group that today has an international turnover of over 300 million euros. Its Argentine subsidiary started operating in 1994 and has carried out major railway infrastructure projects. This year, COMSA has managed emte to land its fi rst large infrastructure contract in Mexico in the tender to modernise a motorway in Baja California Sur.

argentina mèxic mèxic © Guiomar Amell Guiomar Amell © Meritxell Diaz

4499 coneix catalunya get to know catalonia l'impacte

El Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya ha elaborat el 2n Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, publicat recentment, on s’explicita el coneixement i els impactes del canvi climàtic a Catalunya. Des d’una perspectiva metodològica, l’informe es perﬁ la com una aproximació a escala territorial dels escenaris de futur i les conseqüències del canvi climà- tic. En aquest article s’esmenten algunes de les conclusions i dels impactes que s’entreveuen a l’estudi, especialment en el turisme a Catalunya.

En el període 1950-2008, la temperatura mitjana anual s’ha incrementat a Catalunya a un ritme que oscil·la entre +0,18°C/dècada i +0,23°C/dècada i que globalment es pot estimar com de +0,21°C/dècada. Així, mentre

5500 mmonon ccatat la temperatura màxima augmenta a un ritme L’índex climàtic, corresponent al màxim nom- estacions d’esquí en estacions de muntanya. aproximat de +0,25°C/dècada, la temperatura bre de dies consecutius en un any amb Finalment, tot el conjunt, encara molt mínima ho fa a +0,17°C/dècada. L’anàlisi precipitació inferior a 1 mm, o longitud màxima minoritari, defi nit com a turisme alternatiu estacional indica que a l’estiu s’ha experimentat de la ratxa seca, és l’únic índex d’extrems (rural, d’aventura, «ecològic», etc.) és el que un augment més marcat (+0,35°C/dècada), que presenta una tendència signifi cativa en presenta una millor situació en haver quedat mentre que la tardor és l’únic període que algunes regions de Catalunya des del 1951 i relativament al marge de la crisi. no mostra una tendència estadísticament per a tots els intervals temporals. D’altra banda, s’ha de continuar ressaltant signifi cativa d’augment. el relatiu desinterès en el tema, tant des del Tot i l’heterogeneïtat del territori català, cal dir mateix sector (amb la possible, i fi ns a cert que en l’anàlisi duta a terme per al segle XX La precipitació anual punt lògica, excepció de l’esquí) com des de a partir de 121 observatoris, la precipitació a Catalunya ha la mateixa comunitat científi ca. Els impactes anual a Catalunya ha descendit un 1% (-6,6 descendit un 1%. del canvi climàtic en les diferents modalitats mm respecte de la mitjana catalana del El fet més remarcable del turisme català segueixen una mica les període 1961-1990). El fet més remarcable és la disminució a la pautes ja conegudes. El turisme de sol i platja és la disminució a la primavera, un 22%. continua semblant relativament poc vulne- L’estiu, la tardor i l’hivern presenten lleugers primavera, un 22%. rable pels majors impactes que tindran les increments. La disminució de la precipitació destinacions competidores i per la possibili- durant la primavera s’ha accentuat des del tat de desestacionalitzar l’oferta. Altrament, 1970 i s’ha estès a l’estiu, on, tot i que no Les prediccions climàtiques per a l’horitzó del hom creu que impactes com l’escassetat té signifi cació estadística, durant el període segle XXI assenyalen un escenari hidrològic de recursos hídrics o l’augment del nivell 1975-2000 s’ha reduït un 1,32% per any. que, en termes generals, implica una disminu- del mar es poden gestionar amb l’aplicació de noves tecnologies com la dessalinització Les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle ció de la disponibilitat d’aigua a Catalunya. El o la construcció d’obres de defensa. En tot (GEH), tant de Catalunya com d’Espanya, han canvi climàtic produirà una alteració del cicle cas, la disponibilitat d’energia que permeti augmentat en el període 1990-2007. En canvi, hidrològic, consistent, a grans trets, en una disposar de sufi cient condicionament d’aire durant els anys 2008-2010 han disminuït com a disminució del cabal dels rius, una disminució i dessalinització serà un dels reptes del conseqüència de la crisi fi nancera. A Catalunya, de la recàrrega subterrània i una modifi cació futur. Per la seva banda, el turisme d’hivern el sector que més contribueix a l’emissió de dels diferents processos biogeoquímics que continua sent la modalitat més vulnerable al GEH és el sector de processament d’energia. determinen la qualitat de l’aigua. canvi climàtic i també la que més s’esforça a Sobre la base dels diferents escenaris desenvolupar adaptacions com la fabricació previsibles, els propers anys la temperatura Com afectaran les condicions de neu artifi cial, també problemàtica en termes tendirà a augmentar al mateix ritme que ambientals descrites el turis- energètics, o la diversifi cació d’activitats més durant els darrers anys de fi nal del segle XX. La me a Catalunya? enllà de la neu. Les formes alternatives de precipitació podria començar a disminuir (fi ns Aquesta continua sent la primera activitat turisme presenten també una vulnerabilitat a un 10% de mitjana anual), especialment a la econòmica de Catalunya i es continua relativament alta en dependre molt del primavera i la tardor i, de forma una mica més caracteritzant per una gran diversitat patrimoni natural o cultural però, alhora, són marcada, a l’àrea del Pirineu. Per a la meitat de modalitats i una capacitat excel·lent les que més es poden benefi ciar de polítiques del segle XXI, la temperatura podria arribar d’adaptació a nous reptes com el canvi territorials i ambientals no estrictament a pujar fi ns gairebé 2°C respecte a la de climàtic. El període que s’ha obert amb la crisi vinculades al clima. fi nals del segle XX. Aquests augments serien, econòmica del 2007 ofereix interrogants molt Així doncs, el sector turístic català gaudeix probablement, més alts a l’estiu que a l’hivern, importants sobre el segment turístic de sol i d’una llarga història, es troba molt ben arrelat serien generals en tot el territori però menys platja, sens dubte i de llarg, el que té un major al país i es caracteritza també per un gran acusats a les zones litorals. Les precipitacions, impacte en la creació de riquesa i ocupació. dinamisme. Probablement, en el context però, no haurien de canviar gaire. Per la seva banda, el turisme basat en els actual econòmic li és imprescindible una certa esports hivernals, i en concret l’esquí, sembla reconversió, i que aquesta s’orienti en una línia Impactes associats al clima haver arribat a un sostre en la seva expansió. de sostenibilitat que permeti també millorar En general, per tant, els models albiren un Afectat també per la crisi immobiliària, el l’adaptació al clima més càlid del futur. clima futur més sec, en termes generals, i sector intenta adaptar-se a les incerteses Josep Enric Llebot sobretot més variable. També es pronostiquen climàtiques, principalment amb neu artifi cial Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la més inundacions sobtades i extraordinàries. i, en alguns casos, amb la reconversió de les Generalitat de Catalunya

5511 the impact of climate in Catalonia

Annual precipitation in Catalonia has dropped 1%. Th e most remarkable fact is the 22% drop in rainfall in the spring.

The Group of Experts on Climate Change in Catalonia has drawn up the recently-published Second Report on Climate Change in Catalonia, which outlines the knowledge and impact of climate change in Catalonia. From a methodological standpoint, the report is like a territory-wide examination of future scenarios and consequences of climate change. This article summarises some of the conclusions and impacts mentioned in the study, especially regarding tourism in Catalonia.

In the period from 1950 to 2008, the average autumn and winter show slight increases. The in the late 20th century, and these increases annual temperature in Catalonia rose at a drop in precipitation during the spring has will likely be higher in the summer than in the pace that fl uctuated between +0.18° C to become even more pronounced since 1970 winter. They may be common to Catalonia as +0.23° C per decade and can be estimated and has extended to the summer: although it is a whole, though they will be less noticeable in globally at +0.21° C per decade. While the not yet statistically signifi cant, rainfall fell 1.32% the coastal areas. However, the precipitation is maximum temperature is rising at a rate of per year between 1975 and 2000. not slated to change signifi cantly. approximately +0.25° C per decade, the Greenhouse gas emissions in both Catalonia Impacts associated with the minimum temperature is increasing at a and Spain rose from 1990 to 2007. In contrast, climate rate of only +0.17° C for the same period. from 2008 to 2010 they dropped as a result The seasonal analysis indicates that the rise of the fi nancial crisis. In Catalonia, the industry Therefore, generally speaking the models has been more pronounced in the summer that contributes the most to greenhouse gas forecast a dryer overall climate in the future, (+0.35° C per decade), while the autumn emissions is energy processing. and especially a more variable one. There are is the only season that shows no statistically also predictions of more sudden, extraordinary Based on the different scenarios forecasted, signifi cant increase. fl oods. in the forthcoming years the temperature will Despite the heterogeneity of Catalonia, the continue to rise at the same pace as in the The climate index, which corresponds to the analysis performed for the 20th century based waning years of the 20th century. Precipitation maximum number of consecutive days in a on 121 observatories showed that annual may continue to drop (up to 10% on average year with precipitation under 1 mm, or the precipitation in Catalonia has dropped 1% annually), particularly in the spring and maximum length of a dry spell, is the only (-6.6 mm compared to the average from 1961 autumn, and somewhat more noticeably in index of extremes that has shown a signifi cant to 1990). The most remarkable fact is the 22% the Pyrenees. By the mid-21st century, the trend in some regions of Catalonia since 1951 drop in rainfall in the spring, while the summer, temperature might even be 2° C higher than for all the time intervals. 5522 mmonon ccatat change © Javier García-Díez

The climate predictions for the 21st century estate crisis as well, the sector is trying to adapt In turn, winter tourism continues to be the most point to a hydrological scenario which to climatic uncertainties, primarily with artifi cial vulnerable to climate change, and also the generally entails a drop in the availability of snow and in some cases by converting downhill one that is making the most efforts to develop water in Catalonia. Climate change will lead ski stations into cross-country stations. Finally, all adaptations, such as by manufacturing artifi cial to an alteration in the water cycle, which the other lesser versions bundled under the term snow, which is also problematic in terms of broadly speaking will consist of a drop in the alternative tourism (rural, adventure, “ecological”, energy, and by diversifying activities beyond water fl ow in rivers, a decrease in groundwater etc.) show the hardiest health, as they have those in the snow. The alternative forms of recharge and a modifi cation in the different remained largely unaffected by the crisis. tourism also show a relatively high degree of vulnerability as they rely heavily on the natural biogeochemical processes that determine On the other hand, we should continue to or cultural heritage, yet at the same time water quality. highlight the relative lack of interest in the they are the ones that can benefi t the most subject both in the industry itself (with the from territorial and environmental policies not How will the environmental possible and to some extent logical exception strictly linked to the climate. conditions described above of skiing) and among the scientifi c community. affect tourism in Catalonia? The impact of climate change on the different To conclude, the Catalan tourism industry forms of tourism in Catalonia tends to follow enjoys a long history, is very deeply rooted Tourism is still the leading economic activity in the patterns that are already known. Beach in the country and is characterised by a high Catalonia, and it continues to be characterised tourism continues to seem somewhat sheltered degree of dynamism. In today’s economic by a vast diversity of models and an outstanding because of the higher impacts affecting the context, a certain amount of reconversion is capacity to adapt to new challenges such as competing destinations and the possibility of probably necessary, and it should be oriented climate change. The period that got underway deseasonalising the tourism. Likewise, people towards a line of sustainability that also enables with the economic crisis in 2007 poses some believe that impacts like the water shortage the tourism industry to adapt to a warmer very important questions on the beach segment or the rise in sea level can be managed by climate in the future. of tourism, far and away the one with the applying new technologies like desalination greatest impact on wealth creation and jobs. and defensive structures. In any event, the Josep Enric Llebot In turn, the expansion of the tourism revolving availability of energy which allows us to have Secretary of the Environment and Sustainability of the Generalitat of Catalonia around winter sports, specifi cally skiing, seems enough air conditioning and desalination will to have reached its ceiling. Affected by the real be one of the future challenges. 5533 més que

«Més que un club signifi ca la plasmació de l’orgull català que va mantenir viu l’esperit de la regió durant els anys en què Espanya gemegava sota el règim feixista de Franco.»

Que no s’ofenguin ni Miró, ni Dalí, ni la Sagrada Família, ni la ciutat de Barcelona en el seu conjunt, ni Ferran Adrià, ni Pau Gasol, ni “la Caixa”, ni Grífols, però allò més mundialment conegut de Catalunya és el Barça. Impossible anar per cap dels cinc continents, per remot que sigui l’indret, sense trobar-se algú que porti la samarreta blaugrana. Qualsevol català que hagi viatjat una miqueta podria explicar la mateixa experiència, aquell «Ah! Barcelona… Messi…» que un interlocutor de llengua incomprensible pronuncia amb un somriure còmplice als ulls.

Però aquest 2011, el Barça ha creuat la publicar tres pàgines de Messi, i va utilitzar què Espanya gemegava sota el règim feixista darrera frontera. Passarà a la història com l’any sis columnes per explicar un sol gol: el que de Franco. Els seguidors del Barça sovint que els mitjans de comunicació de referència l’argentí li va marcar al Madrid al Bernabéu, exhibeixen una pancarta on diu “Catalunya mundial van debatre si el Barça era el millor la nit del 0-2 de la Champions, amb aquell no és Espanya”.» equip de futbol de tots els temps. eslàlom celestial. Així que els mitjans es permeten unes breus

Després del 5-0 al Madrid, de novembre del La canonització mediàtica del Barça va incursions sobre les arrels del Club, han de 2010, L’Équipe va regalar el DVD als seus sempre acompanyada d’un context. Diu The parlar de Catalunya. I això, escrit en la caixa lectors. Al juny del 2011 la revista Newsweek New York Times: «Madrid, la capital, va ser de ressonància popular que és la pàgina va posar Guardiola a la portada de l’edició la base de la dictadura de Franco. Barcelona d’esports, adquireix proporcions de publicitat per a Sud-amèrica i Àsia i va preguntar-se si és al cor de la regió autònoma de Catalunya, que no es podria pagar tarifa en mà. el Barça era el millor equip que mai s’havia amb la seva pròpia llengua i identitat cultural». De l’impacte del Barça, sobretot en aquestes vist. Dies abans, The Economist va col·locar O The Economist: «El català es parla sovint tres temporades en què ha estat dirigit per el Barça als headlines i li va dedicar una al vestidor», o «Més que un club signiﬁ ca la Josep Guardiola, és difícil parlar-ne sense pàgina sencera titulada «The Catalan Kings», plasmació de l’orgull català que va mantenir semblar exagerat. Però una suma d’audiències i pocs dies després, The New York Times va viu l’esperit de la regió durant els anys en televisives globals, punxades a Youtube, 5544 mmonon ccatat unmenys club que un estat © www.fcbarcelona.cat

entrades a Facebook i a Twitter, ha fet córrer Washington he comprovat que en aquest un estrany, o un tipus sospitós, si no perillós. la xifra de 200 milions de simpatitzants món en què vivim, si no tens un estat propi Tan fàcil com és acceptar la realitat dels barcelonistes a tot el món. Ningú no sap no existeixes. No existeix la teva nacionalitat estats. Els humans entenem perfectament les del cert quants, però és segur que milions si no té darrere un passaport que l’avali. Si fronteres polítiques. Són les normals perquè de seguidors taral·legen el cant del Barça topes amb un interlocutor amb curiositat que no demanen cap explicació. La resta són en català o s’enfunden la samarreta amb la acceptarà que et defi neixis de manera diferent entelèquies, i en un món que només creu allò bandera de Catalunya sense cap problema, a l’ofi cial, però serà un acte benvolent per que toca, les entelèquies fan molta mandra. perquè la gent és dels que guanyen i busca part seva. Igual passa amb la llengua. Ja pots Sí, el Barça és l’eina de difusió que més difon experiències úniques. I el Barça guanya i anar explicant que parles una llengua llatina, Catalunya, i en aquesta tasca de suplència cada partit seu és promesa de gaudi estètic, igual que l’espanyol, el francès o l’italià. Que continua sent més que un club. Però si parlem d’espectacle. una llengua no tingui un estat a darrere no objectivament de la veritable i homologable És un fet: el Barça és l’eina més massiva s’entén gaire. La llengua d’un territori sense eina d’internacionalització del país, només d’internacionalització de Catalunya, i connecta estat propi té tendència a ser assimilada n’hi ha una. Només cal que els catalans el país amb l’èxit i el joc net. a un dialecte. Per desgràcia, la política és diguem si això ens importa molt o gens. La resta són proeses que parlen molt bé de la Podríem deixar-ho aquí i quedar-nos tan més important que la cultura. El Barça ens nostra voluntat de ser, però que sempre ens satisfets, però si ens hi fi xem bé, veurem que internacionalitza sí, però internacionalitza una deixaran a un pam de la normalitat. som davant un fenomen tan extraordinari «regió autònoma», una excepció cultural, una com incomplet. identitat diferenciada que a l’hora de la veritat Antoni Bassas, periodista cedeix el pas a l’única identitat homologada. Observem les difi cultats que tenen per Corresponsal de TV3 als Estats Units d’Amèrica referir-se a nosaltres: «regió autònoma Donar tantes explicacions sobre la identitat a de Catalunya…». En els anys que visc a l’estranger és estar condemnat a ser un pesat, 5555 © Olga viñals

more than less than a club a state

May neither Miró, nor Dalí, without fi nding someone However, this year, 2011, Barça has crossed nor the Sagrada Família, sporting the red and blue the ﬁ nal frontier. It will go down in history as jersey. Any Catalan who has the year that the leading media worldwide nor the city of Barcelona as a debated the possibility that Barça is the best whole be off ended, nor Ferran travelled a bit could recount football team of all time. Adrià, nor Pau Gasol, nor “la the same experience, that “Oh! Barcelona... Messi...”, which After the 5-0 win against Madrid in November Caixa”, nor Grífols. But what 2010, L’Équipe gave its readers a free DVD. an interlocutor utters in an is known the best around A June 2011 issue of Newsweek magazine incomprehensible language the world about Catalonia put Guardiola on the front cover of its South with a gleam of complicity in American and Asian edition and pondered is Barça. It is impossible to their eyes. whether Barça was the best team ever. travel all the continents, no Days earlier, The Economist put Barça in the matter how remote the spot, headlines and devoted an entire page to the

5566 mmonon ccatat team in an article headlined “The Catalan Kings”. And just a few days later, The New York Times published a three-page spread on Messi and took up six columns to describe just a single goal: the one that this Argentine made © Olga viñals with that brilliant slalom at Madrid’s Bernabéu stadium the night of the 0-2 victory in the Champions League.

The media’s canonisation of Barça always comes with contextual informa tion. The New York Times says: “Madrid, the capital, was the base of the Franco dictatorship. Barcelona is the heart of the autonomous region of Catalonia, with its own language and cultural identity.” The Economist explained: “Catalan is often spoken in the locker room”, and “more than a club, it is the embodiment of Catalan this phenomenon is as incomplete as it is identity that at the moment of truth has to bow pride that kept the region’s spirit alive when extraordinary. down before a single uniform identity. Spain groaned under the fascist Franco Having to give the foreigner so many Let us look at the diffi culties people face when regime. Barça fans regularly sport banners explanations about your identity means being talking about us: “autonomous region of proclaiming that ‘Catalonia is not Spain’.” condemned to being overbearing, or even Catalonia...” In the years that I’ve been living suspicious, if not dangerous. That is how easy If the media want to make brief incursions into in Washington, I have noticed that in this world it is to accept the reality of states. We humans the roots of the Club, they have to speak about in which we live if you do not have a state of understand political frontiers perfectly. They are Catalonia. And this, written in the popular your own you do not exist. Your nationality common because they require no explanation. sounding board of the sports pages, takes on does not exist if you do not have a passport Anything else is an illusion, and in a world that the proportions of advertising that would be that validates it. If you meet up with a curious only believes in what it can touch, illusions are unaffordable in cash. interlocutor he or she a big bore. It is diffi cult to speak about Barça’s impact, will be glad to accept “More than a club, it Yes, Barça is the tool especially in these past three seasons when that you defi ne yourself that spreads the word it has been led by Josep Guardiola, without differently to the offi cial is the embodiment of about Catalonia the seeming to exaggerate. However, a sum of line, but that will be a Catalan pride that kept furthest and widest, global television audiences, hits on YouTube benevolent act on their the region’s spirit alive and in this job as a and posts on Facebook and Twitter have part. The same holds when Spain groaned constant stand-in it summoned the fi gure of 200 million Barcelona true with language. under the fascist Franco is more than a club. fans all over the world. No one knows for You can explain that regime”. However, if we talk certain how many there are, but it is clear you speak a Romance objectively about the that millions of fans hum the Barça song in language just like true and standard Catalan or wear the jersey with the fl ag of tool of a country’s Spanish, French or Catalonia without any hang-ups, because they internationalisation, there is only one. All we Italian all you want. But people have a hard are people who like to win and seek unique Catalans have to do is say whether this matters time understanding a language that does experiences. Barça does win, and each match to us a lot or not at all. The rest is just processes not have a state behind it. The language promises aesthetic pleasure, showmanship. that speak volumes about our desire to be but of a territory without a state of its own has that will always leave us just a half-step away It is a fact: Barça is the most massive internatio- a tendency to be considered a dialect. from normality. nalisation tool Catalonia has, and it associates Unfortunately, politics is more important than the country with success and fair play. culture. Barça does indeed internationalise Antoni Bassas, journalist TV3 correspondent in the United States of We could just leave it there and feel satisfi ed, us, but it internationalises an “autonomous America but if we look more closely, we will see that region”, a cultural exception, a differentiated

mohamed soulimane director de l'Orquestra Àrab de Barcelona (OAB)

5588 mmonon ccatat En Mohamed Soulimane, nascut a la ciutat marroquina de Xaouen, no es podia imaginar quan va arribar a Catalunya, l’any 1995, que es convertiria en un símbol de la integració social, a través de la música, per a la ciutat de Barcelona. Ha estudiat per enginyer electrònic però el cuc de la música sempre l’ha acompanyat.

«Jo vinc», va explicar a Món.cat, «d’una ciutat joc de colors de totes les banderes àrabs Brussel·les, on tenia una beca per anar a petita que té una gran cultura. Els meus pares magistralment dibuixat per l’artista Maite acabar els meus estudis d’enginyer electrònic. em van transmetre els valors del respecte, Niño. Em vaig quedar aquí i d’això ja fa disset anys. l’estimació i el no fer mal a ningú per tirar Crec que la societat catalana s’ha tornat Com deﬁ niries el vostre estil? endavant a la vida.» Malgrat tot, un desgraciat més conservadora però els esdeveniments La música és com la cuina. L’has de saber episodi l’ha marcat per sempre. Dos anys internacionals no hi han ajudat. Fins ara, els maridar en les seves justes proporcions. després d’haver arribat a Barcelona, va patir immigrants portàvem l’etiqueta de venir a treure Nosaltres tenim un estil propi en el qual la intolerància d’un grup de skins que el va la feina dels altres, potser de robar. I ara, a més, barregem la música popular i tradicional del apallissar i el va deixar en coma per tenir un se’ns penja la de terroristes. En els mitjans de Marroc amb la d’aquí. La música catalana i color de pell diferent. Ara, el naixement del comunicació no es destaquen mai les coses l’espanyola estan impregnades de la cultura petit Ayoub li ha fet entendre que la vida positives que la societat catalana té gràcies a àrab. Tenim moltes coses en comú i ara és continua i que vol transmetre al seu ﬁ ll els la immigració. Sempre tot és negatiu. Alguna el moment de fer aquest tipus de música valors que li van donar els seus pares. cosa haurem fet malament, potser també nos- multiètnica. altres, però hem Ell és l’ànima d’un projecte de continuar tre- que va començar a so- ballant per la inte- miar des del moment que gració, i la música va arribar a Catalunya. és una eina molt «Eren les festes de la important. Mercè», continua explicant Mohamed, «i hi havia molts En Mohamed s’ha grups que tocaven en un casat amb una escenari preciós, situat a catalana i ha for- la plaça Catalunya. Jo em mat una família vaig imaginar que arribava aquí. No pensa a a tocar-hi.» I es va posar a tornar al Marroc, treballar. Era l’any 2005. Va de moment. Aquí crear l’Orquestra Àrab de ha posat les se- Barcelona (OAB), l’única ves arrels. Ell parla formació no clàssica resident català. Li agrada La música contribueix a la integració de a l’Auditori de Barcelona. Aquesta és la el pa amb tomàquet però també un bon les persones? primera vegada que una orquestra d’aquest cuscús. Li fan por les formacions polítiques Vull pensar que sí. Els immigrants que anem tipus té una relació estable amb l’Auditori i que fan servir la immigració com a arma. a viure en un altre país l’hem de conèixer i amb les altres formacions residents a la casa. «Jo, com a emigrant, no vull ser moneda respectar. Allò més important és trobar el de canvi. Compleixo amb els meus deures nostre lloc en la societat que ens acull. Encara Acaba de sortir el vostre tercer disc. Quin però també vull tenir drets.» En Mohamed hi ha molta feina a fer perquè realment la és el missatge? Soulimane es va emocionar quan el Barça integració sigui completa. Nosaltres paguem El missatge és la tolerància i el respecte va guanyar la Champions i va veure que el els nostres impostos però no podem votar. La entre les persones. És un disc que porta per capità Puyol va permetre que l’Abidal alcés la democràcia encara no és completa. Teníem títol LiLLibertaibebertrta, Libertad, Llibertat i la meitat dels copa «això va ser un exemple dels valors que una actuació de l’OAB als Estats Units i temes estan dedicats a les revoltes àrabs i a marquen aquest club. Però m’agrada més ni a mi ni al cantant ens van donar el visat totes les persones que surten al carrer per quan aquests valors es mostren per ajudar la perquè en el nostre passaport hi ha el nom reclamar una vida digna. Formen aquesta gent que té sous baixos, igual que els de la de Mohamed. Encara s’ha d’avançar molt per orquestra en Mohamed, en Mahamed majoria de la població, com ens ha ensenyat la integració en tot el món. Ayoub, l’Aziz, en Jordi, en Joan, en Sergio, a fer el cooperant català Vicente Ferrer», va l’Achraf i en Quim, que es el tècnic. Portem Com veus tu la societat catalana? concloure contundent. violins, llaüt, percussions, baix i contrabaix, Quan vaig sortir de Xaouen, Barcelona era Teresa Carreras teclats orientals i bateria. La portada és un la meva primera etapa abans d’arribar a Periodista

5599 mohamed soulimane conductor of the Arab Orchestra of Barcelona (OAB)

When he came to Catalonia in 1995, Barcelona, he suffered from the intolerance It was 2005. He created the Arab Orchestra Mohamed Soulimane, a native of of a group of skinheads who beat him and of Barcelona (OAB), the only non-classical the Moroccan city of Chaouen, left him in a coma just because his skin was resident group at the Auditori of Barcelona, could not have imagined that music a different colour. Now, the birth of his son the ﬁ rst time an orchestra of this kind has had would lead him to become a symbol Ayoub has helped him to understand that life a stable relationship with the Auditori and its of social integration in the city of goes on, and Mohamed wants to share with other resident music groups. Barcelona. He studied electronic his son the values that his parents inculcated Your third record was just released. What is engineering, but he always had a in him. passion for music. its message? He is the heart and soul of a project that he “I come from a small city that has a great began to dream about soon after he reached The message is tolerance and respect among culture,” he recounts. “My parents taught me Catalonia. “It was during the La Mercè peoples. The record is called LiLLibertadibebertrtadad, Libertad, the values of respect and esteem, and they told festival,” Mohamed explains, “and there were Llibertat (Freedom), and half of the songs me never to hurt anyone as I make my way in many bands playing on a beautiful stage are devoted to the Arab uprisings and all life.” Nevertheless, an unfortunate episode did in Plaça Catalunya. I imagined myself up the people taking to the streets to demand mark him forever. Two years after arriving in there performing.” So he got down to work. a decent life. The orchestra is made up of © Esther Sanromà

6600 mmonon ccatat Mohamed, Mahamed Ayoub, Aziz, Jordi, integration is a reality. We pay our taxes but have to keep working towards integration, and Joan, Sergio, Achraf and Quim, who is the cannot vote. Democracy is not yet complete. We music is a very important tool. technician. We play violins, a lute, percussion, have an OAB performance in the United States, Mohamed is married to a Catalan woman and a bass and a double bass, oriental keyboards and they refused to give me and the singer started a family here. He has no plans to return and drums. The cover is a mosaic of all the visas because the name Mohamed is on our to Morocco for the time being. He has laid colours found in Arab fl ags masterfully drawn passports. We have a long road ahead before down his roots here. He speaks Catalan. He by the artist Maite Niño. integration is achieved all over the world. likes pa amb tomàquet (bread with tomato, How would you defi ne your style? a Catalan staple), but he is fond of couscous, How do you see Catalan society? too. He is afraid of political parties that use Music is like cuisine: you have to know how When I left Chaouen, Barcelona was my immigration as a weapon. “As an emigrant, I to pair ingredients in the right proportions. We fi rst stop on my way to Brussels, where I do not want to be currency. I fulfi l my duties have our own style which blends popular and had a scholarship to fi nish my studies as an but I want rights, too.” Mohamed Soulimane traditional Moroccan music with music from electronic engineer. I ended up staying here was thrilled when Barça won the Champions here. Catalan and Spanish music are totally – that was 17 years ago. I think that Catalan League and saw how the team captain, Puyol, imbued with Arab culture. We have many society has become more conservative, but allowed Abidal to raise the cup. “That is an things in common, and now is the right time to international events have not exactly helped example of the values that characterise this make this kind of multi-ethnic music. either. Until now, we immigrants were accused club. But I like it better when these values are Does music contribute to integration among of trying to come here to take other people’s used to help people with low incomes, like peoples? jobs, perhaps to steal as well. And now, on the majority of the people, as the Catalan aid worker Vicente Ferrer showed us how to do,” I would like to think so. We immigrants who go top of that we are also labelled terrorists. The he concluded emphatically. to live in another country have to learn about positive things that Catalan society has gotten and respect that country. The most important out of immigration are never highlighted in the Teresa Carreras Journalist thing is to fi nd our place in our host society. media. Everything is always negative. Perhaps There is still a lot of work to be done before we, too, have done some things badly, but we

“We strive to express respect and tolerance through music”.

No es tracta d’un laberint sinó d’una part de l’Eixample de Barcelona esculpida damunt una làpida de marbre blanc sobre la tomba d’Ildefons Cerdà, polític, enginyer de camins i pioner de l’urbanisme modern. Th is is not a labyrinth but part of Barcelona’s Eixample district sculpted above a white marble slab over the tomb of Ildefons Cerdà, a politician, civil engineer and pioneer in modern urban planning. la ruta europea Els cementiris constitueixen una part extraordinària del patrimoni cultural dels Cementiris europeu. Són llocs comuns a totes les ciutats i els pobles d’Europa en els quals es manifesta de manera clara la identitat cultural i religiosa del país o la regió a què pertanyen. Per aquesta raó tenim l’obligació de salvaguardar i donar a conèixer el gran patrimoni que amaguen, quasi sempre desconegut però no per falta d’interès d’un públic potencial, sinó per falta de mecanismes que apropin el ciutadà a aquests espais considerats per la majoria com a llocs exclusius d’enterrament.

Aquests recintes formen part del nostre tots ells són testimonis dels nostres costums en memòria d’alguns col·lectius, fets històrics patrimoni material per les seves obres vers la vida i la mort; així mateix, són catàlegs o persones individuals trobarem la manera de arquitectòniques, per les seves escultures irrepetibles de les tendències escultòriques i recordar per no oblidar. i les seves inscripcions i, fi ns i tot, per la artístiques dels últims dos segles, refl ex del Per totes aquestes raons, l’ASCE, associació seva planifi cació urbanística. Però, a més patrimoni artístic de la ciutat, per la qual cosa europea de cementiris, va començar a treballar a més, són el suport dels costums i les es poden considerar museus a cel obert. fa dos anys en la Ruta Europea de Cementiris, pràctiques relacionades amb la mort i El patrimoni funerari europeu, manifestació de que fou reconeguda l’any 2010 pel Consell les persones difuntes, i formen el nostre formes culturals molt diverses depenent del d’Europa com a ruta cultural europea, igual patrimoni immaterial. Tot plegat confi gura país, la regió, la cultura o la religió, expressa el com el Camí de Sant Jaume, les Rutes del el patrimoni funerari, on trobarem part de record de les persones que ens han precedit Llegat Andalusí, la Via Francígena, o la Ruta de la nostra memòria històrica, memòria que i que són les constructores del nostre passat les Oliveres. Aquesta ruta vol unifi car amb una estem obligats a conservar i transmetre a les més proper. Aquests recintes ens parlen mateixa imatge corporativa les visites guiades generacions futures. en moltes ocasions d’etapes de la nostra que ja existeixen en molts dels cementiris Des dels cementiris monumentals de les història que no podem oblidar; així, visitant europeus, però sense perdre la imatge pròpia grans ciutats fi ns als petits cementiris rurals, mausoleus, cenotafi s i monuments construïts de cada un d’ells, a més de formar una xarxa 6622 mmonon ccatat Seixanta cementiris, localitzats en quaranta-sis ciutats de divuit països, formen part actualment de la Ruta Europea dels Cementiris que recorre Europa de nord a sud, de Novosibirsk (Rússia) a Màlaga, i d’est a oest, de Bucarest a Plymouth.

La seva característica més important és la interacció generada entre els seus membres més que el valor individual de cada un d’ells. Els objectius principals de la Ruta són:

• Expandir el gran patrimoni funerari europeu, pel seu valor històric i artístic. • Mostrar els valors que han guiat la construcció d’Europa com ara la tolerància i el diàleg intercultural i interreligiós. • Promoure el turisme cultural oferint nous espais. • Promoure la restauració del paisatge funerari.

en la qual qualsevol dels cementiris que la poder ampliar més el de Poblenou; és el gran van treballar per a la ciutat, les supersticions, componen tingui informació dels altres. reﬂ ex d’aquella ciutat poderosa, modernista i l’amor, el desamor, l’humor... és a dir, un

industrial de principis del segle XX. passeig per la història i la cultura de la ciutat. L’itinerari ofereix per primer cop un producte cultural en el qual, d’una manera nova, El Cementiri General de Reus, construït La Ruta, formada pels cementiris construïts història, art, memòria i natura queden lligades el 1869, va ésser fi nançat per donacions des de la Il·lustració fi ns als nostres dies, en uns recorreguts que, en formar part de la privades, per substituir els tres cementiris anima les persones a entendre la cultura mateixa ruta, donen una visió conjunta de la situats en el centre de la ciutat. Fent una europea refl ectida en aquests espais gran diversitat europea. passejada pels seus carrers farem un presents en dos universos, un de vida i un recorregut per la seva història. Cal destacar, altre de mort, dues realitats ineludibles en el El cementiri d’Arenys de Mar, els de Montjuïc per la seva importància, la tomba del general nostre món i a les nostres vides. Un temps i Poblenou a Barcelona, els cementiris Nou Prim. endarrere, la simple idea d’un projecte cultural i Vell d’Igualada, el General de Reus, el de europeu de cementiris hagués estat una Al Cementiri de Sant Sebastià, a Sitges, on Sant Sebastià a Sitges, i el cementiri Nou de gosadia. Probablement la raó principal fos la importants famílies que passaven l’estiu en Terrassa, són els recintes catalans en aquesta inevitable connexió amb la mort. És necessari aquesta localitat van construir les seves Ruta Europea. Alguns d’ells, com els que recordar que a la nostra societat la mort és sepultures, trobarem una important mostra segueixen, ofereixen la possibilitat de realitzar tractada normalment com un tema tabú a les escultòrica realitzada pels grans mestres del visites guiades. conversacions diàries, pretenent amagar o no modernisme. Barcelona, en la seva Ruta dels Cementiris admetre el seu important paper. El Cementiri Nou de Terrassa, construït entre inaugurada el 2004, reuneix les visites als dos És impossible, però, negar que els cementiris 1928 i 1932 és un resum de la història de la cementiris monumentals de la ciutat, el de tenen una gran riquesa cultural, i són per ciutat de la segona meitat del segle XX. Poblenou (1819) i el de Montjuïc (1883). això una part essencial del nostre patrimoni Aquestes visites ens conviden a realitzar un El Cementiri de Poblenou, el més antic de comú, patrimoni que tenim l’obligació de passeig per la història d’aquestes ciutats i salvaguardar i transmetre a les generacions Barcelona, fou el primer que es va construir per la vida dels seus ciutadans: les epidèmies futures. fora muralles després de la prohibició que van assolar les ciutats, les revoltes socials d’enterrar en els cementiris parroquials. La que les van saquejar, la revolució industrial, seva inauguració va suposar un canvi radical Mª Luisa Yzaguirre els seus líders polítics, les noves fortunes Presidenta de l’ASCE per als costums funeraris de la ciutat. americanes, l’especulació de la terra, les El Cementiri de Montjuïc és el gran cementiri disputes polítiques, les diferències socials, els de Barcelona, construït per l’Ajuntament en no estils artístics i els artistes i els escriptors que 6633 © ASCE ASCE ©

tthehe

eeuropeanCemeteriesur Routeopean Cemeteries are an extraordinary part of Europe’s cultural heritage. They can be found in all the cities and town of Europe as places where the cultural and religious heritage of the country or region where they are located is clearly expressed. For this reason, we are compelled to safeguard them and share the vast cultural heritage they harbour. This bounty is almost always unknown, not because of a lack of interest among the potential audience but because of a dearth of mechanisms to bring citizens to these places, which the majority of people view exclusively as burial grounds.

6644 mmonon ccatat Cemeteries are part of our tangible heritage because of their architecture, their sculptures SixtySSiixxtty cemeteriescceemete located in 46 cities in 18 countries are and their inscriptions, and even because of currentlyccuurrrreennttly pparta of the European Cemeteries Route, which their urban planning. However, they are also spansssppaanns EuEuroperop from north to south, from Novosibirsk the backdrop of customs and practices related (Russia)((RRuussssiiaa) to MMálaga, and from east to west, from Bucharest to death and the dead, and they thus form toto Plymouth.Pllyymmouth part of our intangible heritage as well. As a TheTThhe mostmmost ssalient feature is the interaction among its whole, they comprise a funerary heritage membermmeemmbbeer cemeteriescem more than the each one’s individual which harbours part of our historical memory, value.vvaaluluee. TheThe mmain objectives of the Route are: a memory we are obligated to conserve and • To expandexxppand Europe’s enormous funerary heritage because transmit to future generations. ofof itsittss historicalhistor and artistic value From the monumental cemeteries of large • ToTo demonstratedeemmonst the values that have guided the construction cities to tiny rural cemeteries, they are all ofof EEurope,uurope, including tolerance and intercultural and inter- testimonies to our customs in life and in death. religiousrelliigiioous didialogue Likewise, they are unique catalogues of the • ToTo promoteprroomote cultural tourism by offering new destinations sculptural and artistic trends in the past two • ToTo promoteprromote the restoration of our funerary landscape centuries, a refl ection of the city’s artistic heritage. In this way they can be regarded as outdoor museums. the New and Old Cemeteries in Igualada, The New Cemetery of Terrassa, built between the General Cemetery of Reus, Sant Sebastià 1928 and 1932, is a summary of the city’s Europe’s funeral heritage, the expression of Cemetery in Sitges and the New Cemetery of history in the second half of the 20th century. highly diverse cultural mores depending on the Terrassa are the Catalan cemeteries that are These tours beckon us to stroll through the country, region, culture or religion, expresses included in this European Route. Some of history of these cities and the lives of their the memory of the people who have preceded them, such as the ones described below, offer citizens: the epidemics that besieged the us and built our most recent past. Cemeteries the option of guided tours. cities, the social upheaval that beset them, the often speak to us about stages in our history Industrial Revolution, their political leaders, that we should not forget. Thus, visiting In its Cemeteries Route launched in 2004, the newly-minted American fortunes, land mausoleums, cenotaphs and monuments Barcelona combines visits to the city’s two speculation, political disputes, social differences, built in memory of groups, historical deeds or monumental cemeteries, the one in Poblenou artistic styles and the artists and sculptors individuals is one way to prevent them from (1819) and the one in Montjuïc (1883). who worked for the city, superstitions, love, falling into oblivion. The Cemetery of Poblenou, the oldest in heartbreak, humour... that is, they are a veritable For all of these reasons, two years ago Barcelona, was the fi rst one built outside the jaunt through the city’s history and culture. the ASCE, the Association of Signifi cant city walls after the ban on burying the dead in The European Cemeteries Route, which Cemeteries in Europe, began to work on church cemeteries. Its opening ushered in a is made up of cemeteries built from the the European Cemeteries Route, which was radical change in the city’s funeral customs. Enlightenment until today, encourages people recognised by the Council of Europe in 2010 to understand European culture as refl ected The Cemetery of Montjuïc is the largest as a European Cultural Route on par with in these realms which hover between two cemetery in Barcelona and was built by the the Way of Saint James, the Routes of the universes, life and death, two ineluctable Town Hall when the Cemetery of Poblenou Legacy of Al-Andalus, Via Francigena and the realities in our world and in our lives. could be expanded no further. It is a perfect Routes of the Olive Tree. This route aims to In the past, the simple idea of a European refl ection of the powerful, modernist, industrial take the guided tours already existing in many cultural project involving cemeteries would city of the early 20th century. European cemeteries and unify them under have been audacious, and the main reason the same corporate image without losing each The General Cemetery of Reus, built in 1869, was probably the inevitable connection with cemetery’s unique feel. It also aims to develop was fi nanced by private donations to replace death. We should recall that in our society a network in which any of the member the three cemeteries located in the city centre. death is usually considered taboo in daily cemeteries has information on the others. When we stroll through its streets we are conversations in an effort to conceal or not The route offers a cultural product which for actually touring its history. The tomb of General admit its important role. the fi rst time and in an innovative way links Prim is the most noteworthy feature. However, it is impossible to deny that cemeteries history, art, memory and nature in large-scale Sant Sebastià Cemetery in Sitges is where harbour vast cultural wealth and are thus an essential part of our shared heritage, a heritage routes which, as part of the same overall route, prominent families who summered in this provide an overview of Europe’s vast diversity. that we have the obligation to safeguard and town built their graves. There we can fi nd an transmit to future generations. The cemetery in Arenys de Mar, the ones in important sample of sculptures rendered by Barcelona’s Montjuïc and Poblenou districts, the great masters of Art Nouveau. Maria Luisa Yzaguirre - President of ASCE 6655 © Mario Krmpotic. DGT © Mario Krmpotic.

bolet, bolet, bolet

L’accés cada cop més massiu als nostres la collita a unes poques estacions. Ara això la ceba en el mateix oli, una mica de tomàquet, boscos, en gran part fruit de l’èxit de programes ja no és necessari perquè, de bolets, en un got de vi, deixar reduir. Afegir-hi la carn i els de televisió com Caçadors de bolets, de TV3, podem trobar tot l’any, i de procedències ben moixernons prèviament escaldats. Cobrir-ho ens ha fet creure a molts de nosaltres que diverses, malgrat que molts cops ens facin amb l’aigua dels bolets i deixar-ho coure.» És la som potencials boletaires. Tant és així, que creure tot el contrari. Però l’estació preferida poesia del plat que recites quan l’has assimilat fi ns i tot algú que es considera urbanita com per als bolets continua sent la tardor, encara de petit. En aquella època, als anys setanta, jo mateixa en molts aspectes —en altres que a la primavera i l’estiu també en trobem. tot era més de casa. Més nostre. Vivíem en no tant— m’atreveixo a escriure sobre un A fi nals de setembre el bosc es pinta de groc un món menys global i el que menjàvem era tema com són els bolets, un producte que intens i carbassa. La humitat del sòl t’impregna d’algun lloc de la vora, també els moixernons, mereixeria ser tractat des de l’òptica afi nada els peus quan les fulles es fan resistents al que si avui els trobem frescos, no cal dubtar- dels micòlegs i els boletaires professionals. passeig. La fressa, l’olor, la remor d’un riu a ho, són molt més aromàtics. Però ja se sap Com que no és el cas, ho intentaré fer amb la vora, la troballa entre la fullaraca del barret que el moixernó sec, si es fessin eleccions, la mateixa delicadesa i respecte amb què d’un bolet que volia passar desapercebut... guanyaria pel seu elevat índex de popularitat ja m’acosto al bolet quan sota una pinassa És el primer rovelló de la temporada. Un dels que és el rei dels supermercats, i avui, a l’hora humida se’m descobreix en mig del bosc. més comuns és el lactarius deliciosus, un bolet de cuinar amb presses, possiblement sigui Si és comestible, m’acosto a collir-lo amb el amb personalitat pròpia, molt recomanable a també dels més utilitzats. compromís que, un cop al cistell, al bosc no la brasa i amb all i julivert. Si és petit, en forma Els més elegants, però, en aquest món en quedarà ni rastre. El bolet no s’ha de tallar, de botó, és exquisit per acompanyar la carn subjectiu de gustos i sabors, són el cep i l’ou cal fer una certa palanca per desenterrar-lo. o com a entrant. Normalment el trobareu a la de reig. Escriure sobre ells i que se’m faci Després, taparem amb la mateixa terra que vora de les arrels d’un pi, perquè d’elles pren la boca aigua, tot és un. El cep és molt bo l’embolcallava el forat que habitava. l’aliment que després li dóna tant de gust. fresc i cru, laminat i amanit amb una senzilla Antigament, la collita del bolet estava estre- El cert és que la cuina dels bolets em suggereix vinagreta d’oli d’oliva verge i vinagre de poma tament relacionada amb la proximitat. Els qui tot un món digne d’exportar més enllà de les amb una mica de sal gruixuda. Fantàstic vivien a la vora del bosc en tenien accés i els nostres fronteres. El moixernó és un dels per acompanyar una torrada prima. Cuit de les grans ciutats no tant, per les difi cultats primers bolets que recordo dels meus plats és molt bo per fer-ne un bon arròs. A mi pròpies d’una època en què desplaçar-se no preferits de petita. La iaia Rosa cuinava un m’agrada preparar-los amb molta ceba ben era fàcil com ara. Era quan encara no havíem esplèndid fricandó. Com el seu no n’he tornat a caramel·litzada i els ceps secs sense rentar, pujat al tren de la globalització i podíem aturar tastar. «Fregir la carn enfarinada, retirar. Potxar els remenem i hi afegim l’arròs. Hi donem 6666 mmonon ccatat unes quantes voltes perquè l’arròs s’impregni i hi afegim el brou. Un cop de forn de vint minuts i ja ho tenim.

De ceps n’hi ha principalment quatre espècies, la majoria es troben a l’alta muntanya, boletus edulis, però una d’elles, el boletus aereus, es fa present al litoral. El cep en un plat sempre et fa quedar bé. Com l’ou de reig o amanita cesarea, que per a mi és el bolet més delicat per la seva textura, perfum i personalitat. Quan és jove una membrana l’embolcalla i li dóna una certa semblança d’ou, d’aquí li ve el nom. Té un caràcter tan marcat que com més senzill es presenti, millor. En aquest sentit, és wild, una autèntica delícia menjar-ne en forma de carpaccio o tan sols remenat amb ou. No és wild mushrooms dels més fàcils de trobar, —per això és més car— però donaré una pista: li agraden les alzines sureres. Dit això, que hi hagi sort, que gaudiu del bosc i si hi trobeu un bon bolet no deixeu passar l’oportunitat d’assaborir-lo en un bon àpat.

The rise in the number of people fl ocking to In the past, wild mushroom gathering was Les carreroles són uns bolets de primavera our forests, largely resulting from the success closely tied to proximity. People who lived que es troben als prats. Són fantàstiques of television programmes like Caçadors de near a forest had access to it, while big per menjar en forma de truita i als meus fi lls bolets (Wild Mushroom Hunters) on Catalonia city dwellers had it harder because of the els agraden molt. Television (TV3), has led many of us to believe diffi culties inherent in a time when travelling that we are all budding wild mushroom was not as easy as it is today. This was back hunters. In fact, even someone who considers when we had not yet joined the bandwagon recepta of globalisation and the harvest was limited herself to be an urbanite, like myself in many to just a few seasons a year. Today this is no 1- Netegem les carreroles perquè no tin guin respects – though not in others – dares to write sorra. longer necessary because we can fi nd wild on a topic like wild mushrooms, a product mushrooms of many different provenances all 2- Les remullem i els traiem la brossa que hi that really deserves to be examined from the hagi quedat enganxada. year round, even though sometimes we are fi ne-tuned vantage point of a mycologist or led to believe the opposite. However, the best 3- No les deixem massa estona sota l’aigua professional wild mushroom hunter. But since que podrien perdre els sabors i les season for mushrooms is still the autumn, even it befalls me, I will try to write with the same propietats. though you can fi nd them in the spring and delicacy and respect with which I approach a 4- Les passem per la paella amb oli. Que summer as well. In late September the forest wild mushroom when I discover one under a treguin l’aigua i quan ja s’hagi reduït les is painted in bright yellow and deep orange. posem en un bol on haurem batut els ous. wet Scotch pine in the middle of the forest. If it The moistness of the soil permeates your feet Fem la truita i l’acompanyem amb una bona is edible, I draw closer to pick it with a pledge as the leaves hamper your stride. The rustle, llesca de pa amb tomàquet. that not a trace of the mushroom will remain the scent, the burbling of a nearby brook, the in the forest once it hits my basket. You cannot discovery of a mushroom cap that wanted to Bon profi t!!!! cut a mushroom; you have to gently wrest it escape notice nestled among the leaves... It is out of the soil. Afterwards, you cover the hole the fi rst wild mushroom of the season. One of it inhabited with the same soil. the most common is the lactarius deliciosus,

6677 which has a personality of its own and is highly recommended for grilling with garlic Fairy ring mushrooms are springtime mushrooms found in open meadows. They and parsley. If it is little and button-shaped, it are fantastic for eating in omelettes, and my children really love them. is exquisite when paired with meat or as an appetiser. You will usually ﬁ nd it near the roots of pine trees, because the mushrooms drink from that tree the nourishment that then gives recipe them such ﬂ avour. 1- Rinse the mushrooms to remove the sand.

The fact is that cooking with wild mushrooms 2- Soak them and pick off any grass that is still stuck to them. evokes an entire world worth exporting beyond 3- Do not leave them in the water for too long because they could lose their fl avour our borders. Saint George’s mushroom and properties. (moixernó) is one of the fi rst mushrooms that 4- Sauté them in a saucepan with oil. When they have released all their liquid and reminds me of my favourite dishes when I have reduced, place them in a bowl with beaten eggs. Cook the omelette and was a child. Grandmother Rosa used to cook serve it with a hearty slice of bread spread with tomato. a wonderful fricandeau. I have never again tasted one like hers. “Dredge the meat in fl our, fry it and then remove it from the heat. Sauté the onion in the same oil, then add a bit of tomato and a drop of wine and let it reduce. Blanch the mushrooms and then add them with the meat to the sauce. Pour in the are excellent when fresh and raw, thinly sliced its texture, scent and personality. When it liquid from the mushrooms and let it cook.” It and dressed with a simple vinaigrette of virgin is young, it is enveloped in a membrane, is the poetry of the dish that you recite when olive oil and apple vinegar and a sprinkle of making it resemble an egg, hence the name you learned it in your youth. At that time, in coarse salt. They are also fantastic on a thin in Catalan (ou means egg). It has such a the 1970s, everything was more homemade, slice of toasted bread. Cooked, they are great strong personality that the simpler the dish, more authentically ours. We lived in a less for rice dishes. I like to prepare dried, unrinsed the better. In this sense, eating it raw and global world, and what we ate came from porcini with lots of caramelised onion. I mix thinly sliced or simply scrambled with an nearby, the Saint George’s mushrooms, too, them and add the rice. Stir constantly so the egg is a true delicacy. It is not one of the which if you fi nd them fresh today are infi nitely rice absorbs their fl avour and add stock. Bake easiest mushrooms to fi nd – which is why it more fl avourful. However, now we know that if in the oven for twenty minutes and you are is more expensive – but let me share a hint elections were held, dried mushrooms would ready to go. with you: it likes cork oak trees. Having said win hands down because of their popularity, that, good luck! Enjoy the forest, and if you There are basically four major wild mushroom since they rule in the supermarkets. And today, fi nd a good wild mushroom, do not miss the species. Most are found in the mountains, since we are always in a hurry when we cook, chance to savour it in a delectable meal. like boletus edulis, but one of them, boletus they are probably used more frequently, too. aereus, can also be found on the coast. Porcini However, the most elegant members of this in a dish always look good, as do Caesar’s Helena Garcia Melero TV3 journalist subjective world of tastes and fl avours are the mushrooms, which I fi nd to be the most poporcinircini (cecepp) and CaesarCaesar’s s mushrooms (ou de delicatedelicate mushroommushroom inin termsterms ofof reireigg). Just writinwritingg about them makes mmyy mouth water, thetheyy are so delicious. Porcini © Mario Krmpotic. DGT © Mario Krmpotic.

6688 mmonon ccatat Món.cat, Món.cat, Catalunya al món Catalunya al món Disponible cada quatre mesos Available electronically every en format electrònic a four months at www.revistamoncat.cat www.revistamoncat.cat s Món.cat aporta articles exclusius, realitzats per pe- sMón.cat features exclusive articles written by indepen- riodistes independents o experts, sobre els diversos dent journalists or experts on different timely issues aspectes de l’actualitat del país, com també notí- in our country, as well as news items, interviews cies, entrevistes i reportatges relatius a la tasca and reports on the internationalisation efforts being d’internacionalització que es duu a terme des de conducted in Catalonia. Catalunya. s Món.cat wants to help Catalonia reach all four corners s Món.cat vol fer arribar Catalunya a tots els racons of the earth and contribute to promoting and projecting del món i contribuir a la promoció i la projecció de la the dynamic of internationalisation of Catalan society, dinàmica d’internacionalització de la societat catalana, including actions conducted both at home and outside tant de les accions que es realitzin en el territori com Catalonia. de les que es duguin a terme fora. Issue 7 - January-April 2011. The Healthcare System in Núm. 7 - Gener-abril de 2011. El sistema de salut a Catalonia: We Export a Benchmark Model Catalunya. Exportem un model de referència Issue 6 - September-December 2010. Culture, Núm. 6 - Setembre-desembre de 2010. La cultura, Ambassador of Catalonia ambaixadora de Catalunya Issue 5 - May-August 2010. Catalonia, Committed to the Núm. 5 - Maig-agost de 2010. Catalunya, compromesa Environment amb el medi ambient Issue 4 - January-April 2010. Catalonia in the Europe of Núm. 4 - Gener-abril de 2010. Catalunya a l’Europa dels the States estats Issue 3 - September-December 2009. Catalonia’s Núm. 3 - Setembre-desembre de 2009. La cooperació Foreign Cooperation catalana a l’exterior Issue 2 - May-August 2009. The Internationalisation of Núm. 2 - Maig-agost de 2009. La internacionalització de the Catalan Economy l’economia catalana Issue 1 - January-April 2009. Euro-Mediterranean Núm. 1 - Gener-abril de 2009. Barcelona euromediterrània Barcelona ISSN: 2014-119X

Patronat www.patronatcatalunyamon.cat CatalunyaMón

Av. Diagonal, 418, 1r 2a Ediﬁci de la Generalitat a Girona Anselm Clavé, 2, 6è Rambla Nova, 118, 2n 1a Cervantes, 7 08037 Barcelona Pl. Pompeu Fabra, 1 25007 Lleida 43001 Tarragona 43500 Tortosa Tel.: +34 93 4457100 17001 Girona Tel.: +34 973 230260 Tel.: +34 977 245958 Tel.: +34 977 443808 Fax: +34 93 5541614 Tel.: +34 872 975148 Fax: +34 973 239284 Fax: +34 977 228434 Fax: +34 977 228434