Barcelona & Futbol

MUHBA Llibrets de sala, 33 BARCELONA & FUTBOL EL GRAN JOC SOCIAL DEL SEGLE XX

1 © Arxiu DIBA BARCELONA & FUTBOL EL GRAN JOC SOCIAL DEL SEGLE XX AHCB ©

3 A les «Vivendes» del Congrés Eucarístic, 1952. Pérez de Rozas

BARCELONA, CIUTAT I FUTBOL Es pot entendre la Barcelona d’avui sense pensar en l’impacte que ha rebut del futbol? El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle xx: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les jo- guines; en la vida quotidiana, en la construcció dels barris i de les identitats. El futbol ha influït en la participació social de col·lectius minoritzats. La Barcelona contemporània, com tantes altres ciutats del món, s’ha desenvolupat sota una notable influència del futbol.

5 © AFB EL FUTBOL, UN AGENT DE CANVI URBÀ Les classes benestants barcelonines, mateixa d’esport era poc coneguda fins molt avançat el seglexix , practi- per la major part dels barcelonins. caven l’esgrima, el tir, l’hípica i els es- El futbol va aparèixer a Barcelona en ports nàutics, que eren una adaptació el trànsit del segle xix al xx. El van in- moderna de formes de lleure antigues, troduir en els seus cercles de sociabili- pròpies de l’aristocràcia i sovint d’ori- tat enginyers i directius anglesos

gen militar. Ara bé, el 1888 Barcelona residents a Barcelona, membres del © AFB ja era coneguda per les seves societats Reial Club de Regates, expatriats que esportives, amb nombrosos gimnasos freqüentaven el British Club i també que eren centres regeneracionistes alguns industrials catalans que havien de cultura física. estat a l’estranger. El 1892 ja es van Es considerava que l’exercici físic era jugar partits en un descampat de un hàbit saludable i de millora social, Can Tunis, que era un terreny entre Practicant esgrima al Salut Esport Club, 1915 un signe de modernitat, en consonància la fàbrica naviliera, l’Arsenal Civil i Los Deportes, 7 de maig de 1899, imatge (centre i dreta) © BC amb el moviment higienista de final l’hipòdrom. El futbol va incidir ben aviat de segle. L’arribada d’esports nous en l’espai urbà, tant de manera formal d’origen anglès i francès, com el rem, com informal. Amb la seva difusió, el ciclisme, el lawn tennis o l’automo- van començar a proliferar els camps, bilisme, donà lloc a les primeres associ- els estadis, els espectadors i, també, acions esportives, com ara el Reial Club en els dies de partit, va produir un de Regates (1881), el Club Velocipèdic impacte sobre el trànsit i el transport (1884), el Polo Club de Barcelona públic. Així mateix, i des de ben aviat, (1897) o el Lawn Tennis Club (1899). la pràctica informal del futbol es va Tanmateix, aquells anys, la noció generalitzar a les places i als carrers.

Esplanada davant la Sagrada Família habilitada com a camp de futbol, dècada de 1920. Josep Domínguez

Pilota del començament del segle xx

6 7 Velòdrom de la Bonanova, c. 1900. Màrius Aguirre Serrat-Calvó © AFCEC

> Joves jugant a futbol a prop de la presó Model, dècada de 1920. Des de l’inici del segle xx la necessitat d’espais grans, delimitats i de superfície plana per jugar-hi a futbol, va comportar l’ocupació improvisada de © Arxiu Photoaisa descampats, el lloguer de solars i l’ús compartit amb altres clubs Anant al futbol. Embús a la Diagonal, 1925 d’instal·lacions als barris amb espais disponibles. Aquest fou el cas a prop de la presó Model, al Velòdrom de la Bonanova Revista Stadium, núm. 38, i en alguns solars de les Corts. © AMDG de 15 de desembre de 1912 © CCE © AFB © AMDC

Jugant a futbol a l’esplanada de Montjuïc, abans de les obres Jugant en un descampat. A l’esquerra s’entreveu la tribuna per a l’Exposició Universal de 1929. Josep Maristany del camp de futbol de Les Corts, 1930. Joaquim Tapiola i Balmes

8 9 LA CIUTAT I EL FUTBOL EN XIFRES. 1900-2000

1.496.266 habitants 14.770,64 hab. / km2

101,3 km2 97,8 km2 5 31

camps 5.489,3 camps de futbol 2 de futbol públics hab. / km públics

11 teatres 537.354 6 habitants clubs de 175 futbol clubs de futbol

27 teatres

10 11 XUTANT AL CARRER Les societats de gimnàstica van ser, en el caràcter d’element de distinció, per molts casos, el bressol dels primers clubs passar a ser considerat un mitjà de rege- de futbol. Inicialment hi jugaven les classes neració social i, més tard, un espectacle. privilegiades: en una època gairebé Des de final del seglexix , el futbol sense instal·lacions esportives públiques, va començar a canviar la fesomia de les elits disposaven d’instal·lacions com l’espai públic, perquè no hi havia espais els velòdroms o l’hipòdrom, on també específics per jugar-hi. El futbol es podien practicar el joc de pilota. El futbol, practicava a les places, descampats, però, es va propagar ràpidament entre patis interiors, carrers, passatges, parcs, les classes populars, al costat de l’excur- vestíbuls o aparcaments, i això va conti- sionisme i d’algunes formes de lluita. nuar així durant moltes dècades, mentre Amb la incorporació al joc dels sectors la pressió del tràfic rodat i de les orde- socials més humils, el futbol va perdre nances municipals ho van permetre.

> Senyal de «prohibit jugar a pilota» retirada d’una plaça

de Barcelona l’any 2019. © Arxiu Folch Col·lecció MUHBA Treballadors jugant davant la impremta Badia a l’hora del descans, dècada de 1920 © AMC

Quan a principis del segle xx es començà a difondre el joc del futbol pels carrers i places de la ciutat, van esclatar els primers conflictes entre practicants i veïns per l’ocupació de l’espai públic. En aquesta sol·licitud de juliol de 1903, Joan Torres demana a l’Ajuntament de Barcelona permís per retolar a la façana © AMDCV © AMDS d’un edifici de l’Eixample que es prohibeixi de jugar a pilota i d’embrutar la paret. Façana del col·legi de les Carmelites, 1933 Plaça a la Barceloneta, 1970-1990

12 13 © AMDS

Nens jugant a prop de les Cotxeres de Sants, 1977

14 15 Els camps i els bars ESPAIS DE JOC SOTA CONTROL: esdevenen espais de RECINTES TANCATS sociabilitat a l’entorn del futbol. Cafè del camp La domesticació del futbol i l’impuls per de la Bonanova (entre 1895 i 1910) del FC Barcelona a l’antic formalitzar-ne la pràctica a espais con- o l’Hipòdrom de Can Tunis (entre 1900 carrer de la Indústria, a prop trolats es derivava de la seva naturalesa i 1934), freqüentats per la burgesia. de l’Escola Industrial 1909 de joc modern, com a pràctica social Tanmateix, al 1900 Barcelona disposava disciplinada que obeïa un reglament. de sis camps de futbol. Aquell any s’inaugu- Aquest procés va tenir conseqüències rà el camp del Mas Casanovas, amb un territorials molt rellevants: l’aparició partit entre el Barça i l’Hispània Athletic dels camps de joc tancats, la seva ubicació Club, que acollí 4.000 espectadors. L’any canviant en funció del creixement urbà, 1902, Los Deportes informava que hi havia la construcció d’estadis, l’expansió dels dotze camps. Aquest procés va assolir tota espais de joc a les escoles i als barris i, una altra dimensió a la ciutat quan el futbol © AGDB a llarg termini, l’aparició de poliesportius. va esdevenir un espectacle de masses a Al començament, es van llogar espais partir de la dècada de 1920, una tendència que tenien altres usos, com el Velòdrom que no va sinó créixer al llarg del segle xx. © Arxiu RCDE

Entrada del RCD © Arxiu Mas Espanyol, dècada de 1920

> Carnet de sòcia © Fons família Vinyes Roig UE Sant Andreu, 1929 < Camp del RCD Espanyol a Sarrià, Can Ràbia, 1926 © Arxiu RCDE

Col·lecció de cromos de les Xocolates Amatller

Plano sportivo de Barcelona, 1911 a Stadium. El plànol destaca quaranta-cinc instal- lacions esportives i està relacionat amb les reivindicacions dels regeneracionistes i amants de l’esport. D’aquestes instal·lacions, quinze són camps de futbol. Partit de futbol entre els equips de Castella S’hi han encerclat els

i Catalunya a principis del segle xx. Frederic Ballell © AFB camps localitzats.

16 © AFCB 17 LA CONVERSIÓ EN < Entrada al camp de les Corts, ESPECTACLE DE MASSES dècada de 1940. Joaquim Tapiola En la dècada de 1920, els toros havien (1929) fou apte per a 60.000 persones. perdut pes com a espectacle popular, Aquesta transformació del futbol en un mentre que el futbol guanyava en pree- espectacle de masses tingué un impacte minència. Els principals camps tenien una molt important en la relació entre les gran capacitat. Al camp de Les Corts persones i el territori. La mobilitat els dies (1922), hi cabien 22.000 espectadors, de partit, les qüestions de seguretat, i l’estadi de Sarrià (1923) podia donar cabu- les celebracions públiques i la incidència © AMDC da a 10.000 espectadors; el camp del en els transports han tingut una incidència Guinardó (1923) podia allotjar-ne 19.000 creixent, a mesura que el futbol ha anat Autorització a Tranvías de Barcelona per i, posteriorment, l’Estadi de Montjuïc adquirint dimensió ciutadana. organitzar serveis especials des de la plaça d’Espanya a l’Estadi de Montjuic, amb motiu de la final de la Copa del Generalísimo, 1946

Estadi Olímpic de Montjuïc, a la dreta Dia de partit del CF Barcelona, 1966. El Camp Nou de la fotografía, 1929. Josep Badosa es va inaugurar el 1957, tres mesos després de l’aparició del 600 a la factoria d’automòbils SEAT de la Zona Franca, la fàbrica més gran del país. El nou utilitari no va trigar a aparèixer pels volts del camp els dies de partit. A pesar de la dictadura, Barcelona anava recobrant el pols, i el Barça en segueix el ritme i li dona projecció internacional. © AFB © AMC © AFCEC

Al camp de futbol, c. 1921. Carles Fargas i Bonell © AFB

Aparcament a l’estadi de Montjuïc. Partit internacional de futbol Espanya-Alemanya © AFB el 23 de febrer de 1936. Carlos Pérez de Rozas © AFB

18 19 ELS CAMPS I LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA L’impacte del fenomen futbolístic en el dels camps principals a zones periurba- desenvolupament urbà ha estat notable. nes en direcció al Llobregat, a la Foixarda, La relació entre l’ocupació del sòl per a les Corts i Sarrià. I en les dècades de 1960 usos futbolístics, que normalment han i 1970 el creixement urbà va propiciar un buscat terrenys buits, i l’expansió i revalo- doble fenomen: als barris plenament con- ració de l’espai urbanitzat ha creat dinà- solidats, molts camps no van poder conte- miques de localització i deslocalització nir la pressió urbanitzadora, i els clubs dels camps de joc que han anat modifi- d’aquests barris van tenir moltes dificultats cant el paisatge. Del centre a l’exterior de per mantenir-hi els espais esportius. l’Eixample, de l’Eixample a la perifèria, En canvi, als barris nous i als polígons que de la perifèria residencial a les zones in- s’estenien pel creixement migratori de dustrialitzades, etc. Els camps de futbol la ciutat encara hi havia solars buits, fins s’han anat desplaçant i han transformat el feia poc agrícoles, que el futbol va ocupar. territori, enmig d’una dinàmica urbanística Amb les previsions del Pla general metro- més determinada pel mercat i les possibili- polità i els primers ajuntaments democrà- tats d’especular que per la planificació. Els tics, elegits el 1979, es va començar a posar camps contribueixen a promoure l’entorn, ordre en aquesta qüestió, amb una planifi- i quan aquest s’ha urbanitzat completa- cació i unes obres d’adequació i construc- ment, el valor del sòl en propicia el trasllat. ció de camps estables, en un procés no

En la dècada de 1920, el futbol ja era un gens fàcil en el cas dels barris amb una © Arxiu CF Martinenc factor de canvi urbà, amb la construcció densitat d’edificació més important. Camp del CF Martinenc, dècada de 1940 © ANC

El nou camp del CD Europa, al carrer de Sardenya, a la dècada de 1950. Els camps de futbol © AFB han tingut, en conjunt, un paper destacat en el procés urbanístic. Els equips modestos Construcció de la tribuna nova de l’Estadi de Sarrià aprofitaven solars ocasionals, sovint llogats, a Can Ràbia, propietat de la família De la Riba, 1925 fins que la pressió immobiliària els obligava a desplaçar-se i perdien el vincle amb l’entorn © AFB proper. Els estadis dels grans equips, en canvi, Antic camp del CD Europa al Guinardó, conegut han estat un factor de revaloració immobiliària Camp del CD Júpiter al carrer del Taulat, com a Camp dels Cuartels, 1927. Després de i, quan el club va optar per marxar ciutat 139 del Poblenou. Portada d’Arturo Moreno ©AHCB la Guerra Civil, la dictadura va ocupar el terreny enfora, va poder capitalitzar les plusvàlues a Xut! núm. 638b, de 9 de desembre de 1934 per a ús militar i el club en va haver de marxar. generades pels terrenys en propietat.

20 21 EL FUTBOL DOMESTICAT. CAMPS DE FUTBOL A LA CIUTAT DE BARCELONA < Terrenys del futur camp de 1975 les Corts, 1924 > Projecte d’Eusebi Bona de 1952

© AFB per al nou estadi «Gamper» > Barraques a la riera Blanca, vora el Camp Nou, 1958. Joan Jané Brugada. En els anys de creixement sense de- mocràcia, l’arribada d’un flux creixent d’immigrats topava amb la manca d’habitatge. El barraquisme, que havia tingut una gran expansió en el primer terç del segle xx, es va continuar estenent fins a la dècada de 1960. © Arxiu Photoaisa © AMDS

22 23 EL FUTBOL, UNA FORMA DE SOCIABILITAT

Al llarg del segle xx, el futbol ha estat els individus entorn d’una afició una de les activitats que ha afavorit compartida. Com a inductor i, alhora, més la interacció social. Ha contribuït reflex de pautes col·lectives, el futbol a crear formes d’associació formal, pot ser un instrument de disciplina- com els clubs, i també ha servit de ment social, però també, segons base per a una sociabilitat més infor- el context, pot motivar un entorn mal, com la dels seguidors. Així mateix, amb conductes agressives. Tant els ha propiciat les relacions entre grans clubs del futbol professional pares i mares de joves practicants com els clubs modestos incideixen i, de manera destacada, ha actuat en la vida urbana, en les relacions entre com a eix de relació entre veïns homes i dones, entre joves i grans, a d’un mateix barri. En totes aquestes través de la sociabilitat del club circumstàncies, el futbol ha aplegat a la vida, la feina i al barri. © ASM-CDHM

Pintada que reivindica un camp per al CA Ibèria a Can Tunis, 1963

©AHCB

© AHR-NB Paco Candel, fragment de «Volem un camp de futbol», Serra d’Or, agost-setembre de 1963. Deia l’escriptor Paco Candel < Bar Juan, al barri de les Roquetes, dècada de 1970. Ginés Cuesta. Més enllà del terreny Fases del futbol. Joc de cartes que, amb la reivindicació del CA Ibèria, havia descobert el de joc, els bars han estat tradicionalment un espai de sociabilitat on el futbol ha tingut fetes a Barcelona i dedicat a equips valor social i cultural del futbol. El club s’havia format després un paper fonamental. Els trofeus i les imatges de futbolistes icònics, o de l’equip del de futbol, 1922. Les van fer servir de la Guerra Civil, a partir de tres equips de la Marina del Port barri, assenyalen una presència constant del futbol en la vida social. xocolates Orthi, Planells i Riucord i la Zona Franca i estava molt vinculat a la vida veïnal.

24 25 ASSOCIAR-SE PER JUGAR AL FUTBOL

La ciutat contemporània no s’entén d’una societat gimnàstica, però en un sense les associacions, i el futbol no entorn estudiantil: el club va néixer l’any s’entén sense els clubs. Per això 1900 a les aules de la Universitat de l’associacionisme en el món del futbol Barcelona i va començar a jugar al camp ha estat cabdal per construir la societat de Can Grassot, vora la Sagrada Família. urbana en els darrers cent anys. Els Ben aviat l'afició al futbol es va estendre primers clubs, sorgits a final del seglexix , socialment i territorialment. Van sorgir com el FC Català, el FC Barcelona i el clubs arreu de la ciutat, molts dels quals RCD Espanyol, eren simplement grups s’identificaven clarament amb un territori, d’amics interessats a jugar a futbol, sense sobretot als pobles que s’havien agregat gaire pretensions més. Els dos primers a Barcelona amb la unificació municipal es van fundar el 1899 a gimnasos de banda de 1897. Era el cas de l’Europa (1907), i banda de la Rambla, i eren freqüentats a Gràcia; el Júpiter (1909), al Poblenou; per joves de família acomodada, sovint el Sant Andreu (1909); el Martinenc, a originaris d’altres països europeus: el Sant Martí (1909) o el Sants (1922). Tots es Gimnàs Tolosa, en el cas del FC Català, van convertir ben aviat en referents desta- era al carrer del Duc; i el Gimnàs Solé, cats del seu entorn social. En la dècada de ©AFB en el cas del FC Barcelona, era al carrer 1920, tot comptat, una llarga representa- FC Internacional de Sants, 1917. Masdeu Montjuïc del Carme. Tots dos clubs ció de clubs de futbol era present en la van començar a jugar al Velòdrom de vida urbana amb signes ben identificables, la Bonanova, a Sant Gervasi. El RCD fossin els colors de la samarreta, l’escut, Espanyol va formar-se també a partir l’himne, els càntics o bé el carnet de soci. ©AMDCV

> Equip infantil El Torín, Barceloneta, 1934

> Equip de l’Espanyol, 1917. Alexandre Merletti ©AFB > Copa Macaya, guanyada pel RCD Espanyol la temporada 1902-1903. Aquest torneig va néixer el 1900 a Barcelona, promogut pel club Hispània © Museu RCD Espanyol Athletic Club. Era una lliga que es disputava © AHCB entre els clubs de la ciutat. Fins llavors els clubs feien partits amistosos. Va ser el primer Cartell que anuncia un partit benèfic campionat de futbol de l’Estat espanyol. del Barcelona contra l’Europa, 1947

26 27 © AFB

Partit de futbol entre la UE de Sants i el FC Martinenc, 1922 © AFB

Clubs de futbol que hi havia l’any 1928 a Barcelona. Llibre d’Or del Futbol Català CD Júpiter, 1934. Carlos Pérez de Rozas

28 29 DE JUGADORS A SEGUIDORS

A principi del segle xx, el futbol era els de les Corts i Sarrià, amb capacitat cosa sobretot de practicants, amb per a 20.000 espectadors. Els clubs escassa presència d’espectadors, però creixien i es mantenien gràcies als en la dècada de 1910 atreia l’interès seguidors i aficionats, que s’hi compro- de nombrosos espectadors disposats metien pagant-ne les quotes i entrades. a pagar uns diners per poder gaudir Tanmateix, la capacitat per tenir molts del nou espectacle. socis i seguidors va marcar una diferèn- A partir de 1920, la majoria de clubs cia cada cop més radical entre els clubs © AFB © AMDC de la ciutat havien establert la distinció que es podien professionalitzar i els que Partit del CD Júpiter i el Terrassa FC, 1923. J. Rovira Equip dels veïns del c. Morales a les Corts, 1936 entre jugadors i socis, i aquests darrers es mantenien gràcies al voluntariat dels omplien estadis, com per exemple socis més compromesos. © AMDS

Camp de la Unió Esportiva de Sants, s/d

Els seguidors del futbol van desbordar aviat els © MDC estadis per mostrar les emocions. A la imatge es veuen els seguidors del FC Barcelona a l’estació de França, en el primer tren especial que es va orga- © AHCB © AFB

> Cartell del FC Barcelona, a les Corts, 1924 nitzar per acompanyar l’equip a València, l’any 1920. > Cartell d’anunci del CD Júpiter, 1961

30 31 Xemeneies fumejant Poblenou EL FUTBOL A LES NOVES PERIFÈRIES enllà, cap a l’àrea del Besòs, 1978. Pepe Encinas La capacitat del futbol com a joc social ge i altres zones urbanitzades encara per teixir vincles es posà novament no hi arribaven els transports ni hi de relleu en les dècades d’immigració havia equipaments. Els primers xuts intensa i creixement sense democràcia, compartits establien un vincle entre en temps del franquisme, sobretot en els nous habitants. Aquest fet era tan la dècada de 1960 i primers anys de la important o més per la clandestinitat de 1970. Enmig d’una expansió urbana a què la dictadura sotmetia els partits desordenada, a mesura que sorgien i sindicats, els quals sovint trobaven

barris nous ràpidament es creaven clubs aixopluc a les parròquies abans que es Encinas © Pepe de futbol, d’una punta a l’altra de les consolidés el moviment veïnal. Si bé perifèries urbanes, de la Guineueta la dictadura utilitzava el futbol com a la Zona Franca, del Carmel al Besòs. a mecanisme de control social, en el > Setmana de la contaminació En moltes ocasions, el club de futbol dia a dia dels barris de la perifèria al Poblenou, 1975. Pepe Encinas. era una de les primeres entitats que els clubs també van ser instruments Molts conflictes urbans han naixia quan als nous polígons d’habitat- d’incorporació a la ciutat. tingut ressò en el futbol. El juliol de 1975 dos equips van jugar durant la Setmana contra la Contaminació. D’aquesta manera, una acció poc habitual va amplificar la denúncia pública de les instal·lacions contaminants que empudegaven l’aire des del nucli vell del Poblenou fins a

les noves perifèries cap al Besòs. Encinas © Pepe © Pepe Encinas © Pepe © AMPH © Arxiu Ferran Blaya © Arxiu Ferran

Futbol al Bon Pastor, s/d Camp de l’AC Baronense, al barri del Carmel, dècada de 1980 32 33 Futbol al barri de la Teixonera, dècada de 1970. Francesc Català-Roca. A les perifèries de creixement intensiu per la immigració recent, el dinamisme que transmetia el joc en camps de futbol improvisats anava sovint de bracet, a les darreries del franquisme, amb la reivindicació veïnal d’equipaments educatius i sanitaris bàsics, urbanització dels carrers i espais verds. © COAC

34 35 L’ENQUADRAMENT INFANTIL El futbol ha atret sempre la canalla, difícil per a la quitxalla de jugar al carrer des de ben petita. Encara que alguns a causa de la normativa pública i la clubs van crear ja a la dècada de 1910 creixent presència d’automòbils i de algun equip infantil −com és el cas del vianants. Aleshores, molts clubs van FC Barcelona−, la majoria d’infants hi promoure el futbol infantil, i les escoles jugaven de manera espontània, sense anaven millorant els seus equipaments saber-ne ben bé totes les regles, i utilit- esportius. En temps més recents, el zant amb naturalitat carrers i places. Quan futbol infantil ha estat una part impres- en la dècada de 1920 es van començar a cindible de la vida dels clubs que, fer populars els primers cracs, com Josep per aquesta via, també hi incorporaven Samitier o Ricardo Zamora, els infants els pares. Aquesta pràctica mobilitza ja col·leccionaven els cromos dels ídols molts milers de nois i noies (prop d’un i somiaven d’imitar-los. Tanmateix, terç dels qui fan esport), que participen l’organització del futbol infantil era míni- d’una forma de socialització paral·lela ma, i pràcticament inexistent a l’escola. a l’escolar, i que també coneixen la Avançada la dècada dels seixanta, ciutat a partir dels desplaçaments els canvis urbanístics i demogràfics de i dels contactes freqüents que afavoreix © AFB la ciutat van fer que cada cop fos més la competició esportiva. Barceloneta, 1988. Colita © IEFC

Futbol al col·legi La Salle, 1910-1920. Col·l. Roisin © Pepe Encinas © Pepe © AMDS

Nens al carrer d’en Blanco, Sants, 1965. A. Munné Borràs Barri de la Mina, 1986. Pepe Encinas 36 37 © Pepe Encinas © Pepe

Barri de Verdum, 1986. Pepe Encinas

38 39 EL COMBAT DE LES DONES Des del principi, jugar a futbol no era Atesos els obstacles socials i el manteni- per a les dones. Fora d’algunes activitats ment d’estereotips durant els anys gimnàstiques i alguns esports com el de la transició política, la normalització lawn tennis, que es consideraven adients ha estat més lenta que en d’altres esports. a la seva biologia, al paper de mares i al Des del començament del segle xxi, rol social que tenien assignat, els esports el futbol practicat per dones ha crescut de contacte no eren ben vistos per a moltíssim com a esport de base i escolar, les noies, i aquest també era el cas del fins a esdevenir habitual en la major part futbol. El 1914 va tenir lloc a Barcelona d’equips de la ciutat, i això ha fet que clubs el primer partit de futbol jugat per com l’Europa i el Sant Gabriel hagin parti- dones, però sense continuïtat. cipat en competicions oficials de l’Estat, De fet, fins al darrer terç del seglexx i que el FC Barcelona i el RCD Espanyol el futbol fou considerat com un esport ho hagin fet en la lliga professional. En exclusivament masculí. L’inici del futbol la segona dècada del segle xxi, el salt al Arxiu FCB femení regular a la ciutat es produí en la professionalisme reflectia la consolidació dècada de 1970, quan els dos grans clubs d’una nova sensibilitat social, fruit del Article d’Horacio Seguí informant a Revista de la ciutat, el FC Barcelona i el RCD combat de les dones per accelerar canvis Barcelonista núm. 294, 17 de novembre de 1970, de la crida de Immaculada Cabecerán per formar Espanyol, li van donar un impuls important. que, amb gran retard, arribaven al futbol. un equip de futbol femení. Van respondre 15 noies i van poder formar un primer equip femení del FCB. © AFB

Primer partit oficial de futbol femení, 25 de desembre de 1970. Pérez de Rozas Arxiu RCDE © ANC < El primer partit jugat per dones a Barcelona data del 9 de juny de 1914, amb jugadores de l'Spanish Final de la Copa Pernod entre RCDE i Girl's Club, que van formar els equips Giralda i Montserrat, al camp de l'Espanyol. A la premsa d’ini- FC Barcelona, al que va resultar guanyador cis del segle xx les dones apareixien habitualment com a espectadores de les activitats esportives. el RCDE, 28 de març de 1971. Aquest partit va ser destacat per La Unión Ilustrada amb la significativa apel·lació al «sexo femeni- < Cartell del torneig quadrangular de no». L’intent no va tenir continuïtat: el futbol jugat per dones s’ha popularitzat en temps molt recents. la Copa Pernod, 1971

40 41 © MUHBA < Equip de futbol sala femení de l’escola Benjamí, Trinitat Nova, Nou Barris. 1982 > La pràctica del futbol va augmentar pro- gressivament entre les dones a partir de finals de la dècada de 1980 i durant els anys següents, tant pel que fa al nombre d'equips organitzats com de competicions a la ciutat de Barcelona. Això va coincidir amb la proliferació de l’esport femení en general, el desenvolupament de programes públics per a l’activitat física de les dones i la seva popularització. Es van començar a formar equips als barris populars com a seccions de clubs masculins, penyes o bé com a equips nous. En aquesta imatge, l’equip de Vilapi-

cina, que jugava al camp del Turó de la Peira Arxiu particular de Dolors Ribalta a finals de la dècada de 1980 i tenia la seu Partit Barça-Espanyol de lliga, jugat en un annex del Camp Nou el 25 de gener en un bar del carrer Petrarca. Com tants de 1998. Les blanc-i-blaves celebren el segon gol d’un matx que acabà 3 a 3. altres equips de l’època, les jugadores lluïen un patrocinador del barri a la samarreta, que era imprescindible per costejar l’equipament

Campanya del RCDE L’esport no entén de gènere, 2007 42 43 @ Col. Achu Chavarría LA REIVINDICACIÓ DE LA DIVERSITAT EL FUTBOL COM A EIX ASSOCIATIU DELS CIUTADANS, 2019

A finals del seglexx , el futbol va començar a fer sentir el seu potencial d’inclusió més enllà de la immigració, un paper que havia exercit al llarg del segle quan Barcelona creixia ràpidament, i també més enllà del combat 185.000 per la igualtat protagonitzat per les dones. associats Futbol Club Reial Club Deportiu Club Esportiu Club Esportiu Unió Esportiva El terreny de joc ha esdevingut també un espai 148 penyes Barcelona Espanyol de Barcelona Europa Júpiter Sant Andreu de reivindicació social per d’altres sectors. 89 FCB | 39 RCDE Aquest ha estat el cas del col·lectiu LGTBI, 20 altres amb clubs i penyes d’animació propis i amb les manifestacions públiques d’alguns jugadors i jugadores, que han aconseguit un notable ressò públic. Iniciatives d’aquest tipus han fet del món del futbol, durant molt temps CAMPIONATS refractari als canvis, un poderós altaveu soci- Futbol Club Unió Atlètica Unió Esportiva Club de Futbol Unió Esportiva ESCOLARS al. Mitjançant el futbol, un esport social amb Martinenc d’Horta Sants Montañesa Poble Sec referents d’elit, les reivindicacions de drets es 12.850 participants converteixen en qüestions concretes, vincu- 1.100 lades a la vida quotidiana i al lleure ciutadà. equips 9.500 partits

Atlètic Club Atlètic Futbol Club Sant Unió Deportiva Sant Unió Barcelonista Poble Nou Ibèria Martí Condal Genís-Penitents Catalònia

© Arxiu Panteres Grogues © Arxiu Panteres LLIGUES D’EMPRESA L 50 competicions ATUREM LA DISCRIMINACIÓ LGTBI Tot i que el FC Barcelona i el EN EL FUTBOL RCD Espanyol són els clubs més representatius de la ciutat, el món del futbol bar- Club Poliesportiu Club de Futbol Club de Futbol Club Esportiu Turó Escola Esportiva Sarrià Damm Barceloneta de la Peira Brafa celoní és molt més ampli i genera una enorme diversitat d’interaccions socials urbanes. Els 25 clubs que apareixen en la infografia són una mostra de les diverses tipologies, des dels més antics als que es de © Arxiu Panteres Grogues © Arxiu Panteres diquen preferentment al futbol Club Esportiu Panteres Grogues és una associació formatiu, i duen a terme una esportiva de Barcelona que té com a objectiu gran tasca social i educativa Club de Futbol Penya Barcelonista Unió Esportiva Club de Futbol Club Esportiu la principal normalitzar el col·lectiu LGTB en l’esport. en el seu entorn. Don Bosco Anguera Celtic Racing Vallbona Salle Bonanova 44 LA VIOLÈNCIA I EL FUTBOL A LA CIUTAT La conversió del futbol professional Recopa d'Europa, que es va jugar al en espectacle també va donar lloc, ine- Camp Nou entre el Glasgow Rangers i el vitablement, a la proliferació de rivali- Dinamo de Moscou, va ser l’escenari de tats. Les expressions socials d'antagonis- la violència dels seguidors escocesos me entre els seguidors dels clubs han amb grans destrosses a l’estadi. A partir estat múltiples al llarg del segle xx. de 1980 es van fer visibles grups de A les ciutats europees, a partir de la seguidors ultres dels dos principals dècada de 1920 s'han anat produint clubs de la ciutat, el Barça i l’Espanyol, episodis aïllats de tensions violentes vinculats a ideologies d’extrema dreta entre seguidors, que s'han intensificat i que han destacat per perpetrar actes d'ençà de 1960, amb el gran ressò violents i manifestacions d'agressivitat. televisiu del futbol. Des de la dècada L’any 1991, durant un enfrontament, de 1970, amb la consolidació del alguns membres ultres causaren la mort hooliganisme a les illes els conflictes d’un ciutadà francès, seguidor de l'RCD s’estengueren a d'altres països. A la Espanyol. A partir de la primera dècada ciutat de Barcelona, aquest tipus del 2000, una legislació més estricta, © AFCB d'episodis violents dins dels estadis i a l’especialització policial i el control dels fora es donaren sobretot en les dècades mateixos clubs a la ciutat han permès de 1980 i 1990. L’any 1972, la final de la de reduir la violència al món del futbol.

Els seguidors del Glasgow Rangers envaeixen la gespa del Camp Nou a la final de la Recopa d’Europa de 1972, disputada contra el Dinamo de Moscou, fet que va implicar destrosses i desordres públics a l’estadi. © AFCB

Imatges emblemàtiques dels grups radicals © AHCB

46 47 EL FUTBOL, D’ESPECTACLE A INDÚSTRIA INTERNACIONAL Zamora, Sancho i Samitier en un cotxe envoltats de seguidors, Des de la dècada de 1920, en algunes cia essencial d’una gran piràmide, amb 1920. Mateo Vidal ciutats europees el futbol ha estat la la base formada pel futbol comunitari punta de llança de l’esport espectacle i local i la cúspide modelada per les com- i del naixement i desenvolupament peticions internacionals. Aquest model, d’una indústria urbana vinculada al món que comprenia des del futbol com esportiu. En la dècada següent, el feno- a joc de proximitat fins al futbol com men es va estendre a la major part de a espectacle de masses, va mostrar capitals del continent, sobretot a les de una gran capacitat d’adaptació a l'arc mediterrani, i a l’Amèrica del Sud. circumstàncies molt variables al llarg La mercantilització de l’espectacle de gairebé tres quarts de segle, fins futbolístic va contribuir a generalitzar la que va començar a experimentar canvis professionalització legal dels jugadors, substancials avançada la dècada que havia començat a la darreria del de 1980. Amb l’augment del patrocini segle xix, sobretot a la Gran Bretanya i en l’esport i el paper creixent de l Itàlia. A Espanya, la professionalització es plataformes de comunicació, va començar l’any 1926. A Barcelona va i també amb la irrupció de les noves consolidar-se aleshores un negoci tecnologies de la informació i la comu- © AFB amb un impacte econòmic cada vega- nicació, el futbol i la seva influència da més important, en els àmbits de econòmica han suscitat un canvi d’es- FUTBOL I NEGOCI l’esport, el lleure en general, la comu- cala. A l’alba del segle xxi, Barcelona A LA CIUTAT, 2019 nicació, la publicitat, el turisme i la va veure com creixia una indústria de cultura. Així es va fonamentar una l’esport influent, i el futbol tampoc no Lliga 197 trajectòria de llarga durada que tenia es va desentendre d’atreure més visi- millons espectadors En línia l’escala estatal com a marc de referèn- tants en un context de globalització. 7.540.000 usuaris únics

Barça

P V R Champions T E 897 M millons d’euros 103 S pressupost anual A Diaris paper

millons

espectadors

595.350

exemplars

Espanyol

74,6

millons d’euros pressupost RÀ anual DIO

Programes

El Camp Nou en la dècada de 1960 «Una nova tàctica». Antoni Roca

48 49 LA PROFESSIONALITZACIÓ

L’expansió del futbol com a espectacle a Barcelona l’any 1924, van contribuir a de masses a Barcelona a partir de la dèca- difondre el futbol entre les classes popu- da de 1920 va tenir un impacte visible en lars, que se’n convertiren en consumidores la ciutat, els seus habitants, els afeccio- setmanals. El setmanari satiricoesportiu nats i també en el creixement econòmic en català Xut!, que es publicava des de del sector dels serveis, en especial en 1922, va treure el gener de 1928 un total empreses de mitjans de comunicació, de 89.000 exemplars per cobrir el partit publicitat, lleure i espectacles. Des d’ales- entre la Unió Esportiva de Sants i el Reial hores, el futbol va entrar dins de les preo- Club Deportiu Espanyol. L’aparició de la cupacions de l’administració local pel que Lliga de futbol espanyola en la tempora- comportava quant a seguretat, transport da 1928-1929 va accentuar tots els canvis col·lectiu i afectacions del trànsit els dies esmentats, amb una incidència innegable dels grans partits. L’oferta i el consum de en la vida ciutadana. El FC Barcelona va la premsa esportiva es van disparar. guanyar la primera edició de la lliga, en la El 1922 es van editar, en un sol any, una qual van participar l’Espanyol i l’Europa; desena de títols nous vinculats a l’actualitat el Real Madrid va quedar segon. Amb la esportiva, i l’any 1925 van aparèixer 25 professionalització, fins i tot els clubs bar- capçaleres esportives noves a Catalunya: celonins amb més arrelament social van la majoria eren barcelonines i relaciona- tenir cada cop més dificultats per mante- des amb el futbol. La premsa gràfica, nir-se a primera línia; el FC Barcelona i © AFCEC la publicitat i la ràdio, que havia aparegut l’Espanyol s’anaven distanciant de la resta.

> Al camp de futbol, probablement a Horta, a principis de segle xx. Josep Maria Triola > Publicitat del llapis Termosan, aleshores present a tots els vestidors, que té com a reclam el futbolista del FC Barcelona Samitier, a Xut! núm. 586b, 1933 © AHCB

Partit de futbol Irlanda-Espanya a l’estadi de Montjuic, organitzat

Arxiu Ramon Vergés en honor del Comitè Olimpic Internacional, amb l’assistència Partit de Lliga 1a divisió entre el CD Europa del seu president Baillet- > i el FC Barcelona. 16 de febrer de 1930 Latour, el president del Govern provisional de la República, el Sr. Alcalà Zamora, el president

50 51 Tramvies especials dels dies de futbol, dècada de 1920. Gabriel Casas Galobardes

Un cop finalitzada la Guerra Civil espa- L’hegemonia econòmica i social de Barça nyola (1936-1939), la dictadura fran- i Espanyol s’alimentava de la rivalitat entre quista va causar una ruptura profunda en tots dos clubs. Per sota, subsistien els el desenvolupament del futbol a la ciu- clubs nascuts de la fusió d’entitats menors tat. A la repressió generalitzada, que en als antics municipis agregats a Barcelona: el cas del futbol va portar a la depuració el CE Europa, la UE Sant Andreu, el © BC de personal i de jugadors, s’hi va afegir FC Martinenc, la UE Sants o la UA Horta, la precarietat d’una llarga postguerra. als quals s’havia afegit el 1952 el CP Les dificultats dels clubs de futbol no Sarrià, d’origen parroquial. Els seguien, eren, per tant, sols econòmiques. Quan en un tercer grup, els petits clubs de barri, a final de la dècada de 1950 es va reacti- molts dels quals havien nascut arran de var el desenvolupament industrial, es l’expansió urbanística més recent. En els va accelerar l'arribada d'immigrants a la temps d’especulació immobiliària sota

futbol com a joc social als barris nous va que no eren propietaris dels seus terrenys >

> Projecte per al Camp Nou de «La televisión y su poder hermanador», La Vanguardia, anar de bracet de la crisi dels clubs tradi- de joc es van veure obligats a traslladar els Mitjans, Soteras i García-Barbón, 17 de febrer de 1959. La televisió espanyola va retransmetre el cionals i d’una singularitat creixent del camps ciutat enfora, i van perdre la ubica- 1954. Pérez de Rozas primer Real Madrid-FC Barcelona el 15 de febrer de 1959, i es Barça i l’Espanyol: la jerarquització de ció que feia dècades que els identificava ≥ «Canaletes. Hernández» van acabar a les botigues les existències de televisors. La irrupció la piràmide del futbol es va intensificar. amb un territori i amb la ciutat. i «Viviendas economicas», acudits de la televisió, convertida en el nou electrodomèstic del moment, esportius publicats als diaris va marcar el 1959 un abans i un després per als grans clubs, de l’època. Antoni Roca i va canviar els costums socials de les tardes de diumenge. < Camp de l’Europa al carrer de Sardenya, 1950. El CE Europa va perdre el seu camp de joc en ser usat després de la Guerra Civil pels militars com a magatzem de vehicles per desballestar. El nou camp del carrer de Sardenya, inaugurat pel desembre de 1940, va incorporar l’any 1944 una tribuna coberta per a 1000 espectadors, gràcies als ingressos de la venda d’Antoni Ramallets al FC Barcelona. © AMDG

> El 4 de març de 1951, en ple boicot als tramvies per la puja del preu durant la primera gran protesta contra la dictadura, els barcelonins van tornar a casa a peu després del partit Barcelona-Santander, sense © AHCB

Aficionats del Barça i el Sevilla en un partit al camp de la Fabra i Coats a Sant Andreu, 1975. Pepe Encinas

56 57 L’ECLOSIÓ DEL FOOTBALL BUSINESS La mercantilització del futbol va intensi- societats anònimes esportives si ficar-se a partir de la dècada de 1980 no havien tingut beneficis en les i, sobretot, en la de 1990, amb la prolife- temporades anteriors, beneficis que ració de nous models de màrqueting sí que havia tingut el FC Barcelona. i de publicitat i la consegüent injecció Tot el món del futbol es transformava. de capital, propiciada pel desenvolupa- Es feia més car poder jugar i mirar ment de les noves tecnologies de la partits, els patrocinis cada cop marcaven informació i la comunicació i per l’ex- més el futur i el marxandatge adquiria pansió de mercats en un món sense la un pes creixent. La indústria de Guerra Freda. Els clubs professionals l’espectacle futbolístic esdevenia més van haver de canviar d’estratègia i la poderosa i internacional, mentre esta- majoria es van convertir en empreses. blia els seus propis objectius. S’imposa- En aquell moment, molts estaven endeu- va el football business i s’eixamplava tats, i la Llei espanyola de l’esport l’abisme entre els clubs de barri i els de 1990 els obligà a convertir-se en grans clubs amb projecció exterior. © Arxiu Photoaisa

58 59 LA MARCA BARCELONA

Al llarg del segle xx el futbol ha estat futbol barceloní pel que fa als grans un factor cabdal en la internacionalitza- clubs, alhora que tenia, en canvi, un ció de Barcelona. Les competicions impacte molt menor en l’organització internacionals, com la Copa del Món dels petits clubs de base. de 1982, amb els desplaçaments de D’ençà de la primera dècada del nou seguidors i els mitjans de comunicació segle, la configuració de Barcelona com de masses associats, va donar visibilitat a marca s’ha vist reforçada pel coneixe- a la ciutat arreu del món. ment que milions de ciutadans, gràcies La metamorfosi tecnològica, a partir de a la retransmissió dels esdeveniments 1990, va accelerar la globalització del esportius, han tingut de la ciutat.

≥ Inauguració del Mundialet organitzat per la Generalitat, el 26 de juny de 1982. Pérez de Rozas < Inauguració del Mundial de Futbol de 1982 al Camp Nou. Colita

< La internacionalització de les competicions, com la Copa del Món, la Champions League o l’Eurocopa, s’ha accentuat des de finals del seglexx amb les noves tecnologies i la globalització Final de la Champions League. Berlín, 2015 © Arxiu família Borrell i Badia © Alamy del negoci futbolístic.

60 61 EL FUTBOL: IDENTITATS, < Caricatura de l’avi del Barça amb nens de l’Europa dibuixada per Opisso a Xut!, núm. IMAGINARIS I SÍMBOLS 450, 1931. La premsa va ser fonamental per construir imaginaris a l’entorn del futbol. L’arrelament social del futbol, amb tancar el camp del FC Barcelona Al setmanari Xut! (1922-1936), Opisso va crear els clubs i altres formes de sociabilitat durant mig any per ordre governativa. l’avi del Barça, una figura paternalista que informal, a les penyes, als bars Si bé el futbol podia ser un mecanisme aspirava a obtenir un gran consens social, i Castanys va idear «els quatre gats pericos» o simplement vora un camp improvi- de desideologització i conformitat per representar els seguidors de l’Espanyol. sat, ha convertit aquest esport en social, també podia esdevenir un un vehicle d’identificació basat en instrument per mostrar aspiracions els seus símbols, i en un possible mitjà múltiples en cada etapa de la vida per definir-se davant dels reptes urbana barcelonina. Així és com col·lectius. A Barcelona, les circums- ha actuat d’altaveu del catalanisme, tàncies històriques que ha viscut el d’expressió de vocacions democra- país, amb dues dictadures al llarg del titzadores, d'amplificador de reivin- segle xx, han dificultat a la ciutadania dicacions populars i de constructor la lliure adscripció a valors, identitats d’identitats urbanes. Totes les varia- i símbols a partir dels quals expressar bles d’identificació d’una societat vincles amb grups socials determinats urbana complexa troben expressió i fins i tot amb la llengua. d’una manera o una altra: la classe © AHCB El gener de 1925, en temps del dictador social, el barri, la ciutat, el país, el Primo de Rivera, la Guàrdia Civil va gènere o l’orientació sexual. > «Els quatre gats pericos» a la portada del núm. 411 de Xut!, 1930. Aquesta imatge, que el dibuixant Valentí Castanys va popularitzar per referir-se a l’Espanyol com un equip de «quatre gats», tenia relació amb Fèlix el gat, el felí que parlava, talment un periquito, dels © AHCB dibuixos animats en temps del cinema mut.

«Nunca me he peleado en un partido de fútbol. Asi te debes aburrir mucho.» Acudit esportiu. Antoni Roca © Pepe Encinas © Pepe © AHCB

«Les baralles al futbol», a Xut!, > Ofrena floral dels equips barcelonins de futbol núm. 619, de 13 d’agost de 1934. al monument de Rafael Casanova en la festa

62 63 Partit Júpiter-Palafrugell al camp del Júpiter, 24 de setembre de 1931. Josep Maria Sagarra. El futbol ha generat sím- bols i identitats diverses, en no pocs casos en relació amb les vicissituds de la història política del segle xx. A la fo- © AFB tografia el capità del Júpiter lliura una insígnia del club a Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, que reproduïa la que havia estat perseguida per la dictadura de Primo de Rivera. L’escut d’aquest club, amb l’estel de cinc puntes, va tornar a ser prohibit pel franquisme.

64 65 LA CONSTRUCCIÓ D’IMAGINARIS Els equips de futbol configuren espais forma ben visible, fins i tot als escuts, «Barça, Barça, Barça», socials en els quals es reflecteixen les com en el cas del Júpiter, ben conegut article de Manuel Vázquez hegemonies ideològiques de cada mo- per la seva militància obrerista i catala- Montalbán a la revista Triunfo núm. 386, 1969. Encara en ment. A partir de la primera dècada del nista. El franquisme va obligar a eliminar plena dictadura franquista, segle xx, la influència creixent del catala- tot el que pogués recordar el compromís intel·lectuals com l’escriptor nisme va fer que els clubs hi prenguessin dels clubs amb idees i valors democrà- Manuel Vázquez Montalbán posició, amb diferents graus d’implicació, tics, socials i catalanistes, va perseguir i l’historiador Josep Termes que es plasmaven en aspectes com la persones i símbols i va obligar a fer exal- van contribuir a la construcció del concepte del Barça simbologia o l’ús de la llengua catalana. tació pública de la dictadura. El poder com a representant d’una De la mateixa manera, l’impuls de l’obre- estava obsedit a desposseir el futbol Catalunya catalanista i risme abans de la Guerra Civil de 1936- de qualsevol identificació extraesportiva, antifranquista, fent seva 1939 es feia sentir en els clubs dels barris però en el franquisme tardà les reivindi- la consigna «El Barça, més populars, que conjuminaven futbol, barri cacions es van començar a filtrar amb que un club». El Camp Nou i classe social, en algunes ocasions de força per múltiples escletxes. es va convertir en un gresol dels vells catalans i els nous provinents de la immigració, La Guàrdia Civil al camp de les Corts, 1925. i va adquirir un alt contingut Els camps del Barcelona i del Júpiter foren sociopolític. clausurats per la dictadura de Primo de Rivera després d’una xiulada a l’himne espanyol. © MUHBA © AFB © Marta Santaló © AFB © IEFC

Partit de futbol, Espanya-Alemanya. L’equip alemany fa la Membres del CF Europa de Gràcia desfilant Seguidors de la UESA, s/d salutació nazi, 23 de febrer de 1936. Carlos Pérez de Rozas l’11 de setembre de 1936. Fons Merletti

66 67 FUTBOL I BARRI DURANT EL FRANQUISME

A la Barcelona d’abans de la Guerra Civil la immigració més recent, la construcció els principals clubs de cada territori s’hi d’una nova identitat de barri i d’una identificaven, fins i tot amb el nom, fos el certa autoestima col·lectiva no era fàcil. Sant Andreu, el Martinenc, el Poble Sec En molts casos, el club de futbol era o el Sants, per dir-ne uns quants exemples. una de les primeres associacions que es En aquests barris, els clubs de futbol creava, per propiciar al principi l’autore- reforçaven la identitat més bàsica, i fins coneixement del barri, i per ser-ne i tot esdevenien els canals d’expressió posteriorment un element de cohesió. de rivalitats urbanes. Després de la guer- La reivindicació de disposar d’un camp © ASM-CDHM ra, però, van veure dràsticament disminuït per jugar-hi a futbol es convertia en una el seu potencial social per culpa de les demanda social que rebia el suport depuracions i la repressió de la dictadura. de tot el barri, en una relació en què A partir de la dècada de 1960, quan el coincidien el futbol, el bar, la parròquia © AFB Manifestació de veïns dels barris de la Marina i la Zona Franca, creixement urbà va comportar una ex- i unes associacions de veïns incipients, seguidors del CA Ibèria, en reivindicació d’un camp de joc pansió urbana accelerada i es van crear mentre que per sota circulaven els polígons d’habitatge en espais sovint moviments polítics clandestins. L’orgull LA IDENTITAT I EL FUTBOL Club Esportiu allunyats, amb pocs serveis i amb ciuta- de la vivència veïnal s’expressava també Uniﬁcació ALS NOUS BARRIS. 1950-1978 dans provinents de les barraques o de per mitjà de l’equip de futbol local. Ciutat Meridiana Fundat c. 1970

Agrupación Agrupación Deportiva Deportiva Guineueta Canyelles Racing Vallbona CF Fundat el 1961 Fundat el 1971 Fundat el 1964 Ciutat Sociedad Meridiana Recreativa Vallbona Guineueta Torre Baró Fundat el 1964 Canyelles

Les Roquetes UD Torrente Parera La Guineueta Fundat el 1966 Can Peguera la Trinitat Verdun Nova Trinitat Vella

la Trinitat La Prosperitat Turó de Vella Unión la Peira Deportiva Porta Guineueta Vilapicina i la Torre Llobeta Fundat el 1974 Club Esportiu Futbol Sala Congrs Prosperitat Nou Barris CF Torre Llobeta L Fundat el 1978 CF Alzamora

Club Deportivo CD Viviendas Club Esportiu Turó de la Peira del Congreso Congrés Vilapicina CF Damm Franco lliura la Copa del Generalísimo al capità del CF Barcelona, 1959 Fundat el 1959 Fundat el 1956 Fundat el 1951 Fundat el 1953

68 69 DUES POLARITATS FUTBOLÍSTIQUES LOCALS A Barcelona es va produir molt aviat una En algunes ciutats europees també es certa divisió del treball entre els clubs va produir una dualitat similar, però en que creixien per la seva vinculació a un d’altres s’ha mantingut un cert equilibri barri, el més puixant dels quals arribà a entre un nombre més gran de clubs, com ser l’Europa, a Gràcia, i els dos clubs que per exemple a Londres. La rivalitat entre van prendre una dimensió de represen- el Barça i l’Espanyol ha contribuït a fer tació barcelonina, el FC Barcelona i el créixer tots dos clubs. Tant l’un com RCD Espanyol. La diferenciació va co- l’altre s’associen al conjunt de Barcelona, mençar a ser insalvable amb la professio- independentment dels barris on han nalització del futbol i la separació entre tingut les instal·lacions al llarg del els clubs que competien a l’elit i la resta: temps, que en el cas de l’Espanyol es l’Europa va aguantar a primera divisió en van traslladar a principi del segle xxi els tres primers campionats de la lliga a Sant Adrià de Besòs i a Cornellà de espanyola, fins a desaparèixer-ne el 1931. Llobregat, dins l'àrea metropolitana. © AFCB

El camp del Barça, actualment al cor de la ciutat El camp de l’Espanyol a Cornellà de Llobregat

70 71 UNA IDENTITAT GLOBAL El futbol ha estat una de les activitats com a representants de la ciutat en que des de final del seglexx més l’àmbit estatal i europeu des de fa més intensament s’ha globalitzat en l’era d’un segle, ha esdevingut una qüestió digital, amb una allau de fitxatges de plenament global gràcies al Barça, jugadors d’arreu del món, la potenciació un dels clubs més coneguts del món. de les competicions internacionals i Aquest fenomen converteix en l’omnipresència de les retransmissions decisiva la influència econòmica, futbolístiques que, per múltiples mitjans, social, política i cultural que concentra van començar a arribar als darrers el futbol professional en la creació racons del planeta. La llarga trajectòria de la imatge que es projecta de del FC Barcelona i el RCD Espanyol Barcelona, la capital de Catalunya. © Rafa Pérez/Photoaisa © Rodríguez/Alamy EPÍLEG El Barça a Tetuan, Marroc, 2007 Amb samarretes del Barça al Senegal, 2016 INTERROGAR EL FUTUR, MIRAR EL PASSAT Vivim en una societat en transformació constant. Els reptes que comporta fer una ciutat millor, més sostenible i justa, són paral·lels a les incògnites sobre el futur del futbol. Les preguntes que planteja són moltes. L’aposta per un urbanisme nou, amb un ús diferent dels espais públics, permetrà que reaparegui el futbol espontani entre els infants? La tecnologia, amb els e-esports, canviarà la relació dels joves amb el futbol? Mentre es va redefi- nint el paper dels barris en la vida urbana, quin és el futur dels clubs modestos com a peça clau en la vida social d’aquests barris? Quina imatge de la ciutat oferiran en el futur els grans clubs professionals? Serà capaç el futbol d’esdevenir un instrument d’integració en la configuració de la ciutat plu- ral? Quina presència podrà tenir el futbol als barris cada cop més gentrifi- cats? Quin rol tindran les dones en aquest futur? Quin paper ha de tenir

72 Consell d’Edicions Autors del text Arxiu Municipal del Districte de MUHBA Llibrets de sala i Publicacions de Xavier Pujadas Sant Martí AMDSM, Arxiu Municipal l’Ajuntament de Barcelona Carles Santacana del Districte de Sants Montjuïc 1 Barraques. La ciutat informal AMDS, Arxiu Municipal del Jordi Martí Grau Joan Roca Districte de Sants-Montjuïc-Centre 2 Barcelona connectada, ciutadans transnacionals Joan Subirats Humet Revisió de Documentació Històrica de 3 Barcelona i els Jocs Florals, 1859 Marc Andreu Acebal Marta Iglesias Montjuïc-La Marina ASM-CDHM, Gemma Arau Ceballos Joan Roca Arxiu Municipal del Patronat de 4 Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897 Águeda Bañón Pérez l’Habitatge, AMPH, Arxiu Nacional 5 Salomó ben Adret de Barcelona, 1235-1310 Marta Clari Padrós Coordinació editorial de Catalunya ANC, Biblioteca de Núria Costa Galobart Marta Iglesias Catalunya BC, Biblioteca Nacional 6 Ja tenim 600! La represa sense democràcia Mònica Martínez (Viureart) Espanyola BNE, CCE Biblioteca Laura Pérez Castaño 7 La revolució de l’aigua a Barcelona Jordi Rabassa Massons de l’Esport de la Generalitat, Fons Documentació Murals sota la lupa. Les pintures de la capella Joan Ramon Riera Alemany CD Júpiter/AMDSM, Fons família 8 Marta Iglesias Vinyes Roig, Fons Ginés Cuesta/ de Sant Miquel Pilar Roca Viola Mònica Martínez (Viureart) AHR-NB, Fundació Barcelona Edgar Rovira Sebastià 9 Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial Olímpica, Institut Cartogràfic de Recerca gràfica Anna Giralt Brunet Catalunya ICGC, Institut d’Estudis Barcelona, vint històries musicals Marta Iglesias 10 Fotogràfics de Catalunya IEFC, Directora de Comunicació Mònica Martínez (Viureart) 11 L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona Museu ‘Sala Ricardo Zamora’ Águeda Bañón Carles Viñas del RCD Espanyol, Pepe Encinas, 12 Alimentar la ciutat. El proveïment de Barcelona Exposició Disseny i maquetació Photoaisa, Marta Santaló del segle xiii al segle xx BARCELONA & FUTBOL. Almonacid Estudi Agraïments 13 Música, Noucentisme, Barcelona EL GRAN JOC SOCIAL Néstor Bogajo, David Tolo, Revisió lingüística La bandera de Santa Eulalia i la seva restauració Luís Sánchez, Raül Vázquez, 14 DEL SEGLE XX Addenda Pau Vinyes 15 El món del 1714 Organització i producció Primera edició digital: Portada: Partit de futbol al camp Museu d’Història de Barcelona desembre de 2020 16 Fabra & Coats fa museu de l’Europa, 1915. Frederic Juandó © de l’edició: Ajuntament de 17 Monestirs urbans en temps de guerra Direcció del projecte Alegret © AGDB Arxiu General Barcelona, Institut de Cultura, Joan Roca i Albert de la Diputació de Barcelona 18 Música, guerra i pau a la Barcelona moderna MUHBA (Museu d’Història Comissariat Pàgina 1: Cartell del partit de i contemporània de Barcelona) Xavi Pujadas la selecció catalana amb el © dels textos: els seus autors 19 La cartografia medieval i Barcelona Carles Santacana Sunderland, 1935 © de les imatges: Alamy, Arxiu 20 Barcelona a l’antiguitat tardana. Coordinació de l’exposició Alberto Santasusana, Arxiu CF Contraportada: Futbol a la El cristianisme, els visigots i la ciutat Marta Iglesias Martinenc, Arxiu Dolors Ribalta, perifèria, s/d © Familia Cuyàs. Mònica Martínez (Viureart) Arxiu Ferran Blaya, Arxiu Folch, Fons Cuyàs. ICGC 21 Els jueus a la Barcelona medieval. MUHBA El Call Arxiu Fotogràfic de BarcelonaAFB , Arquitectura En queda prohibida la reproducció 22 Hagadàs Barcelona. L’esplendor jueva del gòtic català Espai e Arxiu Fotogràfic del Centre tota i parcial sense el permís exprés de 23 La casa Gralla. El periple d’un monument Excursionista de Catalunya l’editor en els termes marcats per la llei. Disseny grafic i maquetació AFCEC, Arxiu Francesc Català- 24 Primers pagesos BCN. La gran innovació Almonacid Estudi ISBN: 978-84-9156-318-1 Roca. COAC, Arxiu Fundació RCD DL: B 22719-2020 fa 7.500 anys Espanyol, Arxiu FC Barcelona www.bcn.cat/barcelonallibres PRODUCCIÓ DE 25 Imatges per creure. Catòlics i protestants AFCB, Arxiu General de la www.barcelona.cat/museuhistoria L’EXPOSICIÓ VIRTUAL Diputació de Barcelona AGDB, a Europa i Barcelona, segles xvi-xviii Sistemes de Gestió de Arxiu Històric de Barcelona AHCB, Barcelona & futbol és un projecte de Virtual Past la línia de recerca del MUHBA sobre 26 La ferida d’Hipercor. Barcelona 1987 Arxiu Històric de Roquetes Nou els verbs bàsics de la vida i la història Barris AHR-NB, Arxiu Institut 27 El port franc i la fàbrica de Barcelona COL·LECCIÓ MUHBA urbana (proveir, alimentar, treballar, Amatller d’Art Hispànic, Arxiu habitar, cuidar, educar, crear, jugar, etc.) LLIBRETS DE SALA 28 Pere IV. Passatge major del Poblenou La Vanguardia, Arxiu Municipal L'Institut Barcelona Esports ha Direcció de la col·lecció Administratiu AMC, Arxiu col·laborat en aquest projecte 29 Crítica i restitució patrimonial en gastronomia Joan Roca i Albert Municipal del Districte de Ciutat El MUHBA rep el suport del Cercle 30 Barcelona capital mediterrània. Vella AMDCV, Arxiu Municipal del Museu d'Història de Barcelona Edició del Districte de les Corts AMDC, La metamorfosi medieval, segles xiii-xv Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal del Districte de 31 La conquesta del litoral, del segle xx al segle xxi Institut de Cultura, MUHBA l’Eixample AMDE, Arxiu Municipal (Museu d’Història de Barcelona) del Districte de Gràcia AMDG, 32 La ciutat dels polígons. Un itinerari pel Besòs 75 76 © AGDB