Barcelona & Futbol
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
MUHBA Llibrets de sala, 33 BARCELONA & FUTBOL EL GRAN JOC SOCIAL DEL SEGLE XX 1 © Arxiu DIBA BARCELONA & FUTBOL EL GRAN JOC SOCIAL DEL SEGLE XX AHCB © 3 A les «Vivendes» del Congrés Eucarístic, 1952. Pérez de Rozas BARCELONA, CIUTAT I FUTBOL Es pot entendre la Barcelona d’avui sense pensar en l’impacte que ha rebut del futbol? El futbol ha contribuït a la construcció social de la ciutat al llarg del segle xx: en els usos de l’espai públic, en la internacionalització i en l’economia; en els mitjans de comunicació, en els relats locals, les rivalitats, els hàbits dominicals, el joc i les jo- guines; en la vida quotidiana, en la construcció dels barris i de les identitats. El futbol ha influït en la participació social de col·lectius minoritzats. La Barcelona contemporània, com tantes altres ciutats del món, s’ha desenvolupat sota una notable influència del futbol. 5 © AFB EL FUTBOL, UN AGENT DE CANVI URBÀ Les classes benestants barcelonines, mateixa d’esport era poc coneguda fins molt avançat el segle XIX, practi- per la major part dels barcelonins. caven l’esgrima, el tir, l’hípica i els es- El futbol va aparèixer a Barcelona en ports nàutics, que eren una adaptació el trànsit del segle XIX al XX. El van in- moderna de formes de lleure antigues, troduir en els seus cercles de sociabili- pròpies de l’aristocràcia i sovint d’ori- tat enginyers i directius anglesos gen militar. Ara bé, el 1888 Barcelona residents a Barcelona, membres del © AFB ja era coneguda per les seves societats Reial Club de Regates, expatriats que esportives, amb nombrosos gimnasos freqüentaven el British Club i també que eren centres regeneracionistes alguns industrials catalans que havien de cultura física. estat a l’estranger. El 1892 ja es van Es considerava que l’exercici físic era jugar partits en un descampat de un hàbit saludable i de millora social, Can Tunis, que era un terreny entre Practicant esgrima al Salut Esport Club, 1915 un signe de modernitat, en consonància la fàbrica naviliera, l’Arsenal Civil i Los Deportes, 7 de maig de 1899, imatge (centre i dreta) © BC amb el moviment higienista de final l’hipòdrom. El futbol va incidir ben aviat de segle. L’arribada d’esports nous en l’espai urbà, tant de manera formal d’origen anglès i francès, com el rem, com informal. Amb la seva difusió, el ciclisme, el lawn tennis o l’automo- van començar a proliferar els camps, bilisme, donà lloc a les primeres associ- els estadis, els espectadors i, també, acions esportives, com ara el Reial Club en els dies de partit, va produir un de Regates (1881), el Club Velocipèdic impacte sobre el trànsit i el transport (1884), el Polo Club de Barcelona públic. Així mateix, i des de ben aviat, (1897) o el Lawn Tennis Club (1899). la pràctica informal del futbol es va Tanmateix, aquells anys, la noció generalitzar a les places i als carrers. Esplanada davant la Sagrada Família habilitada com a camp de futbol, dècada de 1920. Josep Domínguez Pilota del començament del segle XX © AFB Portada de Los Deportes, 31 de maig de 1903 © Arxiu Photoaisa © Fundació Barcelona Olímpica © Fundació 6 7 Velòdrom de la Bonanova, c. 1900. Màrius Aguirre Serrat-Calvó © AFCEC > Joves jugant a futbol a prop de la presó Model, dècada de 1920. Des de l’inici del segle xx la necessitat d’espais grans, delimitats i de superfície plana per jugar-hi a futbol, va comportar l’ocupació improvisada de © Arxiu Photoaisa descampats, el lloguer de solars i l’ús compartit amb altres clubs Anant al futbol. Embús a la Diagonal, 1925 d’instal·lacions als barris amb espais disponibles. Aquest fou el cas a prop de la presó Model, al Velòdrom de la Bonanova Revista Stadium, núm. 38, i en alguns solars de les Corts. © AMDG de 15 de desembre de 1912 © CCE © AFB © AMDC Jugant a futbol a l’esplanada de Montjuïc, abans de les obres Jugant en un descampat. A l’esquerra s’entreveu la tribuna per a l’Exposició Universal de 1929. Josep Maristany del camp de futbol de Les Corts, 1930. Joaquim Tapiola i Balmes 8 9 LA CIUTAT I EL FUTBOL EN XIFRES. 1900-2000 1.496.266 habitants 14.770,64 hab. / km2 101,3 km2 97,8 km2 5 31 camps 5.489,3 camps de futbol 2 de futbol públics hab. / km públics 11 teatres 537.354 6 habitants clubs de 175 futbol clubs de futbol 27 teatres 10 11 XUTANT AL CARRER Les societats de gimnàstica van ser, en el caràcter d’element de distinció, per molts casos, el bressol dels primers clubs passar a ser considerat un mitjà de rege- de futbol. Inicialment hi jugaven les classes neració social i, més tard, un espectacle. privilegiades: en una època gairebé Des de final del segle XIX, el futbol sense instal·lacions esportives públiques, va començar a canviar la fesomia de les elits disposaven d’instal·lacions com l’espai públic, perquè no hi havia espais els velòdroms o l’hipòdrom, on també específics per jugar-hi. El futbol es podien practicar el joc de pilota. El futbol, practicava a les places, descampats, però, es va propagar ràpidament entre patis interiors, carrers, passatges, parcs, les classes populars, al costat de l’excur- vestíbuls o aparcaments, i això va conti- sionisme i d’algunes formes de lluita. nuar així durant moltes dècades, mentre Amb la incorporació al joc dels sectors la pressió del tràfic rodat i de les orde- socials més humils, el futbol va perdre nances municipals ho van permetre. > Senyal de «prohibit jugar a pilota» retirada d’una plaça de Barcelona l’any 2019. © Arxiu Folch Col·lecció MUHBA Treballadors jugant davant la impremta Badia a l’hora del descans, dècada de 1920 © AMC Quan a principis del segle XX es començà a difondre el joc del futbol pels carrers i places de la ciutat, van esclatar els primers conflictes entre practicants i veïns per l’ocupació de l’espai públic. En aquesta sol·licitud de juliol de 1903, Joan Torres demana a l’Ajuntament de Barcelona permís per retolar a la façana © AMDCV © AMDS d’un edifici de l’Eixample que es prohibeixi de jugar a pilota i d’embrutar la paret. Façana del col·legi de les Carmelites, 1933 Plaça a la Barceloneta, 1970-1990 12 13 © AMDS Nens jugant a prop de les Cotxeres de Sants, 1977 14 15 Els camps i els bars ESPAIS DE JOC SOTA CONTROL: esdevenen espais de RECINTES TANCATS sociabilitat a l’entorn del futbol. Cafè del camp La domesticació del futbol i l’impuls per de la Bonanova (entre 1895 i 1910) del FC Barcelona a l’antic formalitzar-ne la pràctica a espais con- o l’Hipòdrom de Can Tunis (entre 1900 carrer de la Indústria, a prop trolats es derivava de la seva naturalesa i 1934), freqüentats per la burgesia. de l’Escola Industrial 1909 de joc modern, com a pràctica social Tanmateix, al 1900 Barcelona disposava disciplinada que obeïa un reglament. de sis camps de futbol. Aquell any s’inaugu- Aquest procés va tenir conseqüències rà el camp del Mas Casanovas, amb un territorials molt rellevants: l’aparició partit entre el Barça i l’Hispània Athletic dels camps de joc tancats, la seva ubicació Club, que acollí 4.000 espectadors. L’any canviant en funció del creixement urbà, 1902, Los Deportes informava que hi havia la construcció d’estadis, l’expansió dels dotze camps. Aquest procés va assolir tota espais de joc a les escoles i als barris i, una altra dimensió a la ciutat quan el futbol © AGDB a llarg termini, l’aparició de poliesportius. va esdevenir un espectacle de masses a Al començament, es van llogar espais partir de la dècada de 1920, una tendència que tenien altres usos, com el Velòdrom que no va sinó créixer al llarg del segle XX. © Arxiu RCDE Entrada del RCD © Arxiu Mas Espanyol, dècada de 1920 > Carnet de sòcia © Fons família Vinyes Roig UE Sant Andreu, 1929 < Camp del RCD Espanyol a Sarrià, Can Ràbia, 1926 © Arxiu RCDE Col·lecció de cromos de les Xocolates Amatller Plano sportivo de Barcelona, 1911 a Stadium. El plànol destaca quaranta-cinc instal- lacions esportives i està relacionat amb les reivindica- cions dels regeneracionistes i amants de l’esport. D’aquestes instal·lacions, quinze són camps de futbol. Partit de futbol entre els equips de Castella S’hi han encerclat els i Catalunya a principis del segle XX. Frederic Ballell © AFB camps localitzats. 16 © AFCB 17 LA CONVERSIÓ EN < Entrada al camp de les Corts, ESPECTACLE DE MASSES dècada de 1940. Joaquim Tapiola En la dècada de 1920, els toros havien (1929) fou apte per a 60.000 persones. perdut pes com a espectacle popular, Aquesta transformació del futbol en un mentre que el futbol guanyava en pree- espectacle de masses tingué un impacte minència. Els principals camps tenien una molt important en la relació entre les gran capacitat. Al camp de Les Corts persones i el territori. La mobilitat els dies (1922), hi cabien 22.000 espectadors, de partit, les qüestions de seguretat, i l’estadi de Sarrià (1923) podia donar cabu- les celebracions públiques i la incidència © AMDC da a 10.000 espectadors; el camp del en els transports han tingut una incidència Guinardó (1923) podia allotjar-ne 19.000 creixent, a mesura que el futbol ha anat Autorització a Tranvías de Barcelona per i, posteriorment, l’Estadi de Montjuïc adquirint dimensió ciutadana. organitzar serveis especials des de la plaça d’Espanya a l’Estadi de Montjuic, amb motiu de la final de la Copa del Generalísimo, 1946 Estadi Olímpic de Montjuïc, a la dreta Dia de partit del CF Barcelona, 1966.