(A)Phonica 2005

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

(A)Phonica 2005 SEGON FESTIVAL DE LA VEU DE BANYOLES DEL 19 AL 26 DE JUNY DE 2005 PRIMER FESTIVAL DE LA VEUwww.aphonica.banyoles.org DE BANYOLES 23, 24, 25, 26 i 27 DE JUNY DE 2004 Autor fotografia portada: Jaume Geli Disseny gràfic: Miquel Amela Impressió: Lith Gràfiques Tiratge: 4.000 Data: Maig-juny 2005 (P)RESENTACIÓ Si algun fet va comportar unanimitat i consens de tot el que vam viure a la nostra ciutat l’any passat, va ser, sens dubte, que el nou projecte de nom (a)phònica fou un èxit a tots nivells: a nivell musical dels artistes que van actuar, de la participació del públic, dels espais, de la programació, dels tallers programats, de les accions al carrer... Ja en el moment de presentar aquest festival comentàvem que l’excusa de la distinció de la capital de la cultura catalana havia de ser, entre d’altres objectius, un motor de noves iniciatives culturals a la nostra ciutat, que sobretot tinguessin continuïtat. La tradició musical de Banyoles, que ve de lluny, la quantitat important d’entitats i grups que es mouen a l’entorn de la música, i aquest nou equipament de l’Ateneu que aglutina aquestes entitats amb l’oferta formativa musical pública de la nostra ciutat, mereixia un festival que es vol afegir a altres propostes ja existents com el Festival de Jazz organitzat pel Taller de Música cada mes de maig o les interessants propostes de Joventuts Musicals durant tot l’any, per citar només un parell d’exemples. Així naixia el primer (a)phònica i aquest 2005, la suma de l’èxit de la iniciativa i dels retocs necessaris que requereix tot projecte que comença, ens il·lusiona per presentar- vos la segona edició d’aquest festival de la veu, d’aquest festival que té la pretensió de ser un referent pel que fa a les diferents disciplines d’aquest instrument musical a vegades tan desconegut però tan proper. Us convido a passejar per la programació que hem preparat, que hi pareu atenció, des de les propostes més conegudes amb noms de primer nivell internacional, fins a les no tan conegudes però d’una qualitat excepcional. Tot plegat per poder cuinar una setmana al carrer, al costat de la veu, de la cultura, de la ciutat. Us hi esperem. Joan Julià REGIDOR DE CULTURA I PATRIMONI CULTURAL Ajuntament de Banyoles (U)NA MICA MÉS (a)phònica, el festival de la veu, arriba a la segona edició després que l’any passat es convertís en una de les propostes musicals més reconegudes que la ciutat de Banyoles va oferir com a capital de la cultura catalana. (a)phònica és un festival que prioritza la qualitat musical i la veu com a instrument més personal i comunicador. La segona edició del festival (a)phònica és una mica més: una mica més de qualitat, una mica més de música, una mica més d’intensitat, una mica més de veu... (a)phònica ha passat de ser un projecte iniciàtic a un festival apreciat, convertint-se en una oportunitat única per gaudir de la veu i la música en escenaris singulars. (a)phònica 2005 seran vuit dies de festival, catorze actuacions musicals, onze activitats paral·leles, dos tallers de formació, tres exposicions, deu escenaris... és una mica més. Banyoles obre les seves portes perquè hi entrin diferents veus, algunes d’històriques, d’altres de noves; algunes de foranes, d’altres de casa; algunes corals, d’altres solitàries; en tot cas, però, totes elles disposades a aportar la seva qualitat al festival de la veu. Banyoles és, durant vuit dies, la capital de la veu. (L)ES SECCIONS DEL FESTIVAL La segona edició d’(a)phònica seran vuit dies de festival amb catorze actuacions musicals de diferent gènere, englobades en les quatre seccions del festival: la veu personal, la veu de prop, la veu coral i la veu mediterrània. La veu personal mostra la sensibilitat de l’oscaritzat Jorge Drexler, de l’artista ultralocal Gerard Jacquet, de l’inclassificable Roger Mas i dels recuperadors de l’obra d’Ovidi Montllor Toti Soler, Ester Formosa i Carles Rebassa. La veu de prop és un intent de diàleg de l’actor compromès Jordi Dauder, dels elogiats Miquel Gil, Jabier Muguruza i Narf i de l’incomparable Enric Casasses, acompanyat de Pascal Comelade, tots ells en la seva versió més poètica. La veu coral ofereix les actuacions de la reconeguda Lieder Càmera, del director Josep Vila Casanas, dels apassionats The Zion Gospel Singers i dels brillants Amanda Members. La veu mediterrània acull la interpretació dels sorprenents Cants Improvisats i del creatiu Cris Juanico amb el seu “Tabaluga viatja buscant el seny”. LA VEU PERSONAL Jorge Drexler Gerard Jacquet Roger Mas Toti Soler, Ester Formosa i Carles Rebassa LA VEU DE PROP Jordi Dauder Jabier Muguruza, Miquel Gil i Narf Enric Casasses amb Pascal Comelade LA VEU CORAL Lieder Càmera The Zion Gospel Singers Amanda Members LA VEU MEDITERRÀNIA Cants Improvisats Cris Juanico i Tabaluga Les actuacions (a)phònica ‘05 SEGON FESTIVAL DE LA VEU DE BANYOLES La veu coral THE ZION GOSPEL SINGERS 19 de juny Plaça del Teatre de Banyoles 22.00 h gratuït Tres apassionats del Gospel i els Espirituals Negres, Didier Likelung, Madina i Mozart Mpia, s’uneixen per crear un dels grups més intensos de l’escena musical Gospel. Sota la impulsió de Didier Likeng, líder de diversos grups de Gospel, el grup africà proposa un Gospel viu, obert, que no deixa indiferent a ningú... És un trio explosiu, que gaudeix d'una de les millors cantants de Gospel, Madina, nascuda a Costa d’Ivori i d'origen Peuhl. Al piano, Mozart Mpia, originari del Congo, és un excel·lent músic que domina perfectament l'estil Gospel amb una sòlida experiència de direcció musical. Didier Likeng, el líder del grup, ja és fortament reconegut en el Gospel europeu com a excel·lent baixista, guitarrista, compositor i cantant. The Zion Gospel Singers actuarà a Banyoles amb un repertori composat per grans clàssics dels Espirituals Negres i del Gospel. Es tracta d’una ocasió única per comprovar la vitalitat del Gospel de la mà d’un dels grups més reconeguts de l’escena europea. Didier Likeng, veu i guitarra Madina, veu Mozart Mpia, veu i piano La veu personal ROGER MAS 20 de juny Pati de la Pia Amoina 22.00 h gratuït Roger Mas no es tanca a res ni enganya, és per això que li ha de venir de gust fer les coses per, acte seguit, llançar-s’hi de cap. Un artista inquiet i una mica inclassificable amb una gran capacitat de connexió tant a nivell personal com a l’escenari. El tractament literari i musical mostra un treball rigorós i precís, i en escoltar-lo tenim l’evidència que allò que ofereix és exactament el que pretenia en el moment de creació. En el darrer treball, “dp”, hi trobem temes en què se serveix des dels recursos més acústics fins als electrònics. I les lletres -en català però també en italià i anglès- ens regalen paisatges que van des del més concret i palpable al més eteri i metafòric. És, segons ell mateix, l'obra més solar del cantautor, en tant que positiva i diürna. Sense arribar als 30 anys, el de Solsona ja acumula quatre discos i s’ha convertit de cop en un cantautor jove i alhora veterà. Roger Mas és un cantautor que acostuma a agradar tanmateix als que normalment no escolten cançó d’autor. Roger Mas, veu i guitarres I.C. Dach, guitarra Xavier Guitó, piano i teclats Xavi Grau, baix La veu de prop GERARD JACQUET 21 de juny Pati de la Pia Amoina 22.00 h gratuït Músic, poeta, pintor, artista ultralocal. Gerard Jacquet seria el representant d'una certa normalitat en el panorama de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Una normalitat més deguda a la seva actitud que no pas a l'entorn. Artista d'una presència efectiva a l'escenari, a voltes inquietant a voltes transgressor. Vestit de negre, els ulls esbatenats, va més enllà del cantant de rock. Es considera un cantautor rock, és a dir que les lletres tenen per a ell un valor literari que les fa tan importants com la música. Partint de les seves propostes estètiques i aprofitant l'herència dels cantautors, marca les interpretacions amb una gestualitat musculada i expressiva. Impúdic i lúdic arriba a l'expressionisme. Gerard Jacquet actualitza amb encert el dialecte en cada un dels gèneres, i des de la perifèria de les nostres perifèries afegeix la seva veu, que partint de l'ultralocal, com proposava Salvador Dalí, s'instal·la al centre de la nostra sensibilitat; llegiu el poema “Ací hi ha” o escolteu la bellíssima balada del seu darrer disc “El tro, per sempre”. Una hora de cançó intimista, poètica. Gerard Jacquet, guitarres, veu Gerard Meloux, ud, guitarres, mandola, buzuki Fifi Debon, acordió La veu de prop ENRIC CASASSES amb PASCAL COMELADE 22 de juny Pati de la Pia Amoina 22.00 h gratuït CANÇONS D'AMOR I DE REVOLUCIÓ «pirineu punt zero» En directe a l’altiplà de l’escenari, L’ENFUTIMUSSAT DEL ZIGO-ZIGO PASCAL COMELADE, músic contrabandista i lladre de músiques, impostor i compositor, avançat de l’argot del soroll, introductor del pas-triple, descobridor del bikini esquizofònic i explorador del music- hall psicòtic, especialista d’art psicopatològic, d’art en brut i d’art meta-racional, historiador del jazz i estripaire del roc a cops de falç, ajunta sense històries la seva obra amb la poesia hermètica, transparent, sòlida, prehistòrica, nocturna, dadà, popular, senzilla, barroca, zen, singlotada, equilibrista, sacra, pallassa, banal, sublim, metafísica, bufetejaire, amorosa, patatera i ben visible que escriu, diu i pronuncia tal qual i també sense històries el literat meta-racional ENRIC CASASSES, EL PRESTIDIGITADOR DEL COSTAT, i, un cop ajuntades, quadren.
Recommended publications
  • Mahalta 2011 Vi Festival Internacional De Poesia De Lleida
    MAHALTA 2011 VI FESTIVAL INTERNACIONAL DE POESIA DE LLEIDA (del dilluns 28 de febrer al divendres 4 de març) POETES Vicent Berenguer (País Valencià) Rosa Fabregat (Lleida) Pere Joan Martorell (Illes Balears) Ignacio Chao (Galícia) Lorenzo Oliván (Cantàbria) Álvaro Salvador (Andalusia) D. Sam Abrams (EUA) Anna Crowe (Escòcia) Taja Kramberger (Eslovènia) * * * Artistes convidats J.M. Pou, Jordi V. Pou, Frank Harrison Trio, Meritxell Nus, Richard Douglas Pennant, C.M. Sanuy, Toti Soler i Eduard Muntada Organitzen: Universitat de Lleida – Aula de Poesia Jordi Jové Institució de les Lletres Catalanes Diputació de Lleida Institut d’Estudis Ilerdencs Ajuntament de Lleida PROGRAMA MAHALTA 2011 Dilluns 28 de febrer TEATRE DE L’ESCORXADOR. SALA 2 20.00 Pou&Pou fan Poe (Inèdits d’Edgar Allan Poe) Lectura de Josep M. Pou Fotografies de Jordi V. Pou Dimarts 1 de març CAFÈ DEL TEATRE DE L’ESCORXADOR 20.00 Open Secrets FRANK HARRISON TRIO featuring RICHARD DOUGLAS PENNANT & MERITXELL NUS Frank Harrison (piano) Davide Petrocca (contrabaix) Stephen Keogh (bateria) Richard Douglas Pennant (poemes) Meritxell Nus (poemes) Producció i direcció artística: Josep Ramon Jové Dijous 3 de març EDIFICI DE LLETRES UdL (pl. Víctor Siurana). Cafeteria 19.30 Inauguració del cicle ‘Cafè Lletres’ Lectura i col·loqui dels poetes convidats al Mahalta 2011 Intervenen: Jaume Barrull, virector de la Universitat de Lleida Joan J. Busqueta, degà de la Facultat de Lletres Pere Rovira, director de l’Aula de Poesia Jordi Jové PUB ANTARES 22.00 Toti Soler & Carles M. Sanuy Cicle Veus Singulars Divendres 4 de març LA SEU VELLA. CASA DE LA VOLTA 20.00 Espectacle poètic Poetes: Vicent Berenguer (País Valencià), Rosa Fabregat (Lleida), Pere Joan Martorell (Illes Balears); Ignacio Chao (Galícia), Lorenzo Oliván (Cantàbria), Álvaro Salvador (Andalusia); D.
    [Show full text]
  • ?Toti Soler, 70 Anys
    Enderrock | Joaquim Vilarnau | Actualitzat el 07/06/2019 a les 14:30 ?Toti Soler, 70 anys El genial guitarrista porta més de cinc dècades als escenaris | Malgrat no ser un cantant molt conegut és l'autor d'èxits com "Em dius que el nostre amor" o "Susanna" Toti Soler actuant al costat de Gemma Humet | Pere Masramon El compositor, guitarrista i arranjador, Toti Soler compleix avui 70 anys. Es va donar a conèixer de ben jove tocant el baix amb Els Xerracs, banda amb la qual fins i tot va tocar al Palau de la Música Catalana però que només va deixar un sol enregistrament: un EP amb quatre cançons. Posteriorment el trobem a Brenner's Folk i a Pic-Nic, on també hi havia carismàtica Jeanette. Al capdavant d'Om va dirigir l'enregistrament del primer disc de Dioptria (Concèntric, 1969) de Pau Riba, ara fa 50 anys. Però Toti es va donar a conèixer al gran públic tocant la guitarra en solitari i al costat d'Ovidi Montllor. Els àlbums Liebeslied (Edigsa, 1972) i El gat blanc (Edigsa, 1973) són bons exemples de la seva primera producció. Tot i que no és un cantant molt conegut és l'autor d'èxits com "Em dius que el nostre amor" o "Susanna", adaptació en català del tema de Leonard Cohen. Company inseparable d'Ovidi Montllor, va seguir enregistrant els seus propis discos: Laia (Zeleste-RCA, 1978), Lonely fire (Zeleste-RCA, 1979), Epigrama (Audiovisuals de Sarrià, 1985)? També ha enregistrat amb altres músics com Taj Mahal, Léo Ferré o Maria del Mar Bonet.
    [Show full text]
  • Guillermosolergarcíadeoteyza
    ECO i DISTORSIÓ Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta GuillermoSolerGarcíadeOteyza Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 4 ECO i DISTORSIÓ Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya / 4 Direcció General de Cultura Popular i Tradicional ECO i DISTORSIÓ Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta Guillermo Soler García de Oteyza Fons de l’escut Fons de l’escut blanc transparent Barcelona, 2012 © de l’edició Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura © del text Guillermo Soler García de Oteyza © de les fotografies Guillermo Soler García de Oteyza si no es dóna l’autoria al peu d’imatge Disseny Mercedes Azúa Dipòsit legal B. 22329-2012 Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.ls Sumari Introducció, Barcelona, 1959 / 9 Els entrevistats / 13 Primera part. La ciutat dels conjunts / 15 Els conjuntos universitarios : Pájaros Locos i Catinos Els rivals més populars: Mustang i Sirex Beat a dojo! Álex y los Findes, Los Jóvenes i Els Dracs Conversos al garatge: Los Salvajes i Los Gatos Negros Bevent del rhythm-and-blues : Los Cheyenes, Los No i Los Go-Go Un toc de folk: Els Tres Tambors i Pic-Nic Solitaris i inclassificables: Lone Star El final de la dècada: la mort dels conjunts Segona part. Pop, context social i indústria / 81 Nova música, nous músics: formar un conjunt a la Barcelona dels seixanta Les actuacions en directe: sales, locals, envelats i festivals Publicar un disc: les discogràfiques i els enregistraments La presència als mitjans de comunicació: ràdio, televisió i premsa escrita Convivint amb el règim: la censura i altres aportacions del franquisme Tercera part.
    [Show full text]
  • Catàleg D'obres
    FELIU GASULL i ALTISENT C/ Pujol, 16, baixos 08022 Barcelona Tel. (34+) 93-4178824 E-mail: [email protected] Curriculum vitae Personal details • Surnames: GASULL ALTISENT Names: FELIU • DNI: 46.219.995-T • Adress: C/ Pujol, 16, baixos. 08022 Barcelona • Telephone: (34+) 93-4178824 630-351-906 • E-mail: [email protected] Academic formation • Certificat d'Études Superieures de Guitare Tutor: Maria Livia Sâo-Marcos Conservatoire de Musique de Genève (Switzerland) Année academique 1982-1983 • Diplome de Capacité Professionelle de Guitare Tutor: Maria Livia Sâo-Marcos Conservatoire de Musique de Genève (Switzerland) Année academique 1982-1983 • Master of Music (Composition) Tutor: Juan Orrego-Salas Indiana University (Bloomington, Indiana, US) 1988 Scholarships awards • Scholarship at Conservatoire de Musique de Genève (Switzerland) 1981-1982, 1982-1983 • Orchestration and composition scholarship at Indiana University. CIRIT (Generalitat de Catalunya) 1985-1986 • Scholarship at Indiana University (Bloomington, Indiana, US) 1986-1987, 1987-1988, 1988(-1989) Awards • Carmichael Competition (choir music) (US), 1988 • Premi Ciutat de Barcelona, 1991 2 Professional academic activities • Assistant Instructor, Latin American Music Center, Indiana University (Bloomington, Indiana, US) 1987-1988, 1988(-1989) • Guitar master class, Columbia International Music Festival (Maryland, US) 1988 • Composition master class, Columbia International Music Festival (Maryland, US) 1988 • Composition master class, University of New Mexico (US) 1995 • Guitar
    [Show full text]
  • Biografía De Toti Soler
    Biografía de Toti Soler Es preciso detenerse para sentir la belleza, tomar al tiempo su pulso de vida para percibir la belleza, prestar atención al alma de cada cosa para encontrar la belleza. Pero si todo nos resulta demasiado vasto y difícil, hay quien nos lo hace cercano y sencillo. Toti Soler, compositor, guitarrista, músico de poemas y cantante, siente, percibe y encuentra la belleza en el corazón de cada cosa y generosamente nos la ofrece en cada una de sus composiciones. Nacido en Vilassar de Dalt (Barcelona) el 1949 inició sus estudios musicales en 1965 en el Conservatori Muncipal de Música de Barcelona, ampliándolos en 1969 en el Spanish Guitar Center de Londres. Esta formación inicial clásica estará siempre presente en su obra pero no será, ni mucho menos, la única. En 1971 conoce al blues-man americano Taj Mahal y aprendiendo y compartiendo el uno del otro la medida del ritmo que da el llanto hecho música realizan juntos diversos conciertos. Pero el camino de contínuo aprendizaje está en su justo comienzo y Toti Soler cautivado por la sabiduría gitana del flamenco más puro viaja a Andalucía en 1972 y adquiere e integra a su música todo el aprendizaje recibido del legendario guitarrista flamenco Diego del Gastor. A partir de 1973 su vida musical inicia un nuevo vuelo. De la mano del poeta, actor y cantante Ovidi Montllor, Toti despliega tota la sensibilidad aprendida y sentida sobre versos de poetas escogidos transformándolos en canciones y recitales que durante veintiseis años llenarán escenarios de inumerables teatros, uno de ellos el celebrado en el mítico teatro Olympia de París.
    [Show full text]
  • El Rock Progressiu a Catalunya (1969-1973)
    Universitat de Barcelona El rock progressiu a Catalunya (1969-1973) La contracultura a principis dels anys setanta. Facultat de Geografia i Història Grau en Història de L‟Art Tutor: Xosé Aviñoa Jordi Erra Picas El rock progressiu a Catalunya (1969-1973); la contracultura a principis dels anys setanta. Índex 1. Introducció ………………………………………………………………………………. 3 2. Els orígens: La revolució de la música pop .……...………………….………………… 5 2.1 Antecedents………………………………………………………………………… 5 2.2 El context musical dels anys seixanta fora d'una Espanya reprimida…………....… 7 2.3 El rock a l'Espanya franquista dels anys seixanta; el sorgiment d'una nova música a Catalunya……………………………………….…..…......... 10 3. El “rollo” progressiu….…………………………………………………………..……. 16 3.1 La contracultura a la Barcelona de principis dels anys 70; Els hippies, LSD i els primers festivals…………………………………………... 17 3.2 Psicodèlia a la Weast Coast americana, el blues-rock, el rock progressiu a Anglaterra i el jazz-rock………………….………….……… 21 3.3 El rock progressiu a Catalunya……………………………………………….…… 27 3.4 Els Grups progressius (1969-1973)……………………………………………...... 31 3.5 Final d'una etapa…………………………………………….………………….…. 41 4. Zeleste; L'Ona Laietana agafa el relleu……………………………………….…........ 43 5. Coneixement i possible influència de l'etapa progressiva en l'actualitat………....... 46 6. Conclusions……………………………………………...…………………………..…. 49 7. Apèndix………………………………………….……………………………………… 53 7.1 Biografia i discografia dels grups progressius……...…...……………………….. 53 7.2 Qüestionaris…………………..…………………………….………....…………... 62 7.3 CD............................................................................................................................. 97 8. Bibliografia………………………………………………………...…………………… 99 1 El rock progressiu a Catalunya (1969-1973); la contracultura a principis dels anys setanta. 2 El rock progressiu a Catalunya (1969-1973); la contracultura a principis dels anys setanta. 1. Introducció. La voluntat de conèixer en profunditat l‟origen del rock al nostre país és el motor d‟aquest treball.
    [Show full text]
  • Hybridization and Its Meanings in the Catalan Musical Tradition
    1 Hybridization and Its Meanings in the Catalan Musical Tradition By Josep Martí (Milà i Fontanals Institution, CSIC, Barcelona) Abstract One of the most interesting subjects related to research on hybridization in music is the study of its semantic implications in a given socio-cultural context. It is clear that hybridization, in one way or another, is an inherent process in all kinds of music. For this reason it is important not only to observe the origins and development of this phenomenon, but also to pay due attention to what hybridization refers to on the emic level, i.e. hybridization as a bearer of meanings, elucidating which meanings are associated by social agents to these kinds of processes. This article focuses on this important question and presents some general reflections on the meanings of hybridization through concrete examples from the Catalan musical tradition. Discussion will be restricted to the ethnicity-semantics axis. For this reason, the examples of the Catalan musical tradition that are taken into account belong to those musical streams that have explicitly conferred ethnic value to it. 1 Introduction Udoubtedly hybridization constitutes an inherent process musical creation. It would be very difficult to understand the dynamics of musical manifestations without taking into account the processes of adoption of musical elements belonging to different stylistic origins. After all, as Eliane Daphy wrote, the intrinsic value of music "lies in its capacity for blending, for mixing different elements which are taken from here and there"1. 1 "réside dans sa capacité à mixer, à mélanger différents éléments empruntés ici et là." 2 In the most general sense of the term, hybridization refers to the adoption by one concrete musical stream of musical elements that come from other streams.
    [Show full text]
  • Recull De Premsa
    Recull de Premsa PAÍS: España FRECUENCIA: Diario PÁGINAS: 34 O.J.D.: 14121 TARIFA: 1410 € E.G.M.: 132000 34 ÁREA: 294 CM² - 35% SECCIÓN:DIJOUS, 16CULTURA D’ABRIL DEL 2015 ara cultura 16 Abril, 2015 OBITUARI MÚSICA Teresa Rebull, la veu de la resistència de la Nova Cançó Mor als 95 anys una referent de la lluita cultural XAVIER CERVANTES BARCELONA Per a Lluís Llach va ser “la marami- ga més forta, compromesa, coratjo- sa i bella”. Marina Rossell assegura que si avui canta és “gràcies a ella”. Feliu Ventura la descriu amb quatre adjectius: “Pionera, solidària, com- La cantant terrassenca Gemma Humet presenta el seu primer disc, Si promesa i rebel”. Tot això era Tere- canto enrere, demà al Petit Palau de la Música. JÚLIA QUINTANA sa Rebull, cantautora, activista i re- ferent de la Nova Cançó morta ahir a Banyuls de la Marenda (Rosselló) Gemma Humet debuta als 95 anys. Nascuda a Sabadell el 21 de se- tembre del 1919, filla de militants amb nostàlgia mediterrània anarquistes, Teresa Soler va adop- tar el cognom del seu company, Jo- ment mediterrànies, de la cançó al sep Rebull, que com ella va formar X.C. flamenc, i amb detalls més jazzís- part del POUM. Durant la Guerra BARCELONA tics, un territori que reflecteix tant Civil –que va recordar cantant ple- Teresa Rebull durant el seu concert d’homenatge el “bagatge familiar” –és filla i ger- na d’emoció el poema Paisatge de al Palau de la Música l’any 2006. XAVIER BERTRAL Gemma Humet (Terrassa, 1988) mana de músics i neboda de Joan l’Ebre de Josep Gual Lloberes en un s’estrena discogràficament amb Si Baptista Humet– com la seva for- EP publicat el 1969–, Teresa Rebull veus de la Nova Cançó a la Cata- canto enrere (Satélite K), tot i que la mació.
    [Show full text]
  • BIO Marina 2015 ENG.Pdf
    Biographical Note Marina Rossell first performed professionally in 1974 as an opener for Lluís Llach, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet and others. In 1976, she released her debut album “Si volíeu escoltar”, which was produced by Llach and drew together a number of traditional Catalan songs brought up to date. These she would perform in her early concerts and soon music critics began to call her “the exquisite voice”. She has recorded over 20 albums in total, including “Penyora” (1979), winner of the Fotogramas de Plata award. “Penyora”, which includes the song La Gavina, made her highly popular. Other successes include her “Bruixes i Maduixes”, Best Catalan Album of 1980; “Rosa de foc”, winner of the Radio 4 people’s choice award; “Cos meu recorda”; “Barca del temps”; “Disc d’Or”; “Cinema Blau”; “Marina” and “Ha llovido”, her first Spanish- language album, which was a major hit throughout Spain and Latin America. Other releases include “Entre línies” (1997), “Y rodará el mundo” (2000), “Cap al cel” (2002), “Marítim” (2003), “Clàssics de Nadal” (2005), “Vistas al mar” (colonial habaneras), “Clàssics catalans” (2007) and “Marina Rossell al Liceu”, album and DVD in 2008. In 2011, she released her first album singing the songs of her friend Georges Moustaki, the beginning of a trilogy dedicated to the French singer-songwriter from Alexandria that would bring her widespread acclaim. The CD, entitled “Marina Rossell canta Moustaki, vol. 1” (2011), was the bestselling album in Catalan, topping 30,000 copies sold. On the second album in the trilogy, Rossell fulfilled Moustaki’s wish, singing his favourite songs, which he had selected for her.
    [Show full text]
  • Joan Manuel Serrat…
    Serrat entre l’A i la Z De la Mediterrània al Pacífic Carles Gámez Ebooks de Vanguardia Comparteix-lo a: © Carles Gámez © D’aquesta edició: La Vanguardia Ediciones, SL Diagonal, 477, 7a planta 08036 Barcelona Primera edició: Novembre de 2013 Dipòsit legal: B.27252-2013 Foto de portada: Marc Arias Disseny de portada, disseny i maquetació: Equip de disseny de La Vanguardia Digital / Actividades Digital Media, SL (ADM) EBOOKS DE VANGUARDIA: www.lavanguardia.com/ebooks Contacte: [email protected] Amb el patrocini de: Honda, The Power of Dreams Índex Pròleg A ‘A fondo’ ‘A su aire’ ‘A vuelo de pájaro’ Abella, Delfí Accessoris Actor Adamo Afonia Àfrica Aiguats Al Tall ‘Al vent’ Albero, Àgata Albero, Marià Alborch, Carmen Alejandro, Manuel ‘Algo personal’ Algueró, Augusto Aliança de Poble Nou Alianza Alineació Allende, Salvador Amargós, Joan Albert ‘Amén’ Amèrica América Joven Amor Amorós, Joan Ana Belén Amistat Andrés Estellés, Vicent Andorra Anoro, Manel ‘Antología de la Nova Cançó Catalana’ Argentina Ariola Eurodisc Arranjaments Assaig ‘Atorrante’ Audició Aute, Luis Eduardo Avedon, Richard Avioneta ‘Avui és diumenge’ Aznavour, Charles B Babar Baez, Joan Balanç Bambi ‘Banda sonora d’un temps d’un país’ Bandera Bandera republicana Barbat, Enric Barça Barcelona Barcelona Traction Bardagí, Josep Maria Bardagí, Jofre Barril, Joan Béart, Guy Beatles, The Belchite Benedetti, Mario Benet, Josep Berlanga, Luis García “Berry”, José Emilio Navarro Viña Bertrana, Aurora Biarnés, Juana Bicicleta Bilingüisme Billar Blaugrana Bobino Boca Juniors Bocaccio
    [Show full text]
  • Experimental Music in Catalonia from 50´S to 90'S Alter Native Music
    Experimental Music in Catalonia from 50´s to 90's Alter Native Music These writings, were published originally in the book Alter Músiques Natives, released by the Catalan Department for Research and Culture (KRTU) in 1995. Although it can not reflect the creative effervescence that the areas of the sound experimentation have lived from its publication until the present, it is however a very useful tool to know what the origins and the growth of the exploratory musics in Catalonia since the decade of the 50 have been. Alter Native Music Julià Guillamon, Victor Nubla, Pau Riba Alter Native Music (read as other local music) aims to provide an overview of the musical experiments that have taken place in Catalonia quite independently of the fashions and dictates of the record industry. Music that could become, or could have become, a cultural alternative setting new direction, as well as little- known music, not generally assimilated because of the precarious nature of the local market. The period covered by the exhibition goes from the beginning of the sixties until today. This is not so much a retrospective review as a reading of the past and present of musical experimentation at a moment when the new technologies presage an unprecedented change in cultural production and diffusion. The exhibition is the result of an investigation that has revealed a number of collections of unreleased or little-known recordings, and thanks to which damaged or poorly preserved material has been transferred to digital format. This material complements the existing discography and forms the basis of the exhibition through a series of listening points.
    [Show full text]
  • Title Communication in Social Media. the Exhibitions Devoted to Salvat-Papasseit and Raimon at Arts Santa Mònica As Case Studie
    Title Communication in social media. The exhibitions devoted to Salvat-Papasseit and Raimon at Arts Santa Mònica as case studies. Authors Badell, Joan-Isidre; Térmens, Miquel; Rovira, Cristòfol Suggested citation Badell, J-I., Térmens, M. and Rovira, C. (2015), ‘Communication in social media: The exhibitions devoted to Salvat-Papasseit and Raimon at Arts Santa Mònica as case studies’, Catalan Journal of Communication & Cultural Studies 7: 1, pp. 71–88, doi: 10.1386/cjcs.7.1.71_1 Abstract This article shows the research results on the exhibitions devoted to Salvat-Papasseit and Raimon at Arts Santa Mònica Creativity Centre, Barcelona. This article is part of a global research project on the presence of Catalonian museums in social media. The main goal of this research is to examine the dissemination and communication strategy used by Arts Santa Mònica in social media platforms. Our methodology consisted in elaborating and applying quantitative and qualitative parameters and indicators for the analysis. Significant data were obtained using the tracking engine DigiDocSpider and were also provided by the centre itself. According to the results, Arts Santa Mònica has a relevant presence on social networks and it is also very active on them. In addition, the centre has a very dynamic website and a significant number of visitors, both virtual and on-site. On the other hand, the results also show the necessity for using new generation tools and for information updates. We conclude this article by mentioning the need for including the above mentioned tools as a way to improve social participation in cultural life and social media, not only as a way to target audiences in exhibitions but also as actual tools of collective participation.
    [Show full text]