Notícies Sobre El Codony

Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, núm. 4, 1981-1982 Publicacions Universitat Rovira i Virgili · ISSN 2604-2096 · https://revistes.urv.cat/index.php/utghf NOTÍCIES SOBRE EL CODONY FRANCESC CORTIELLA I ÓDENA Departament d'História Medieval i Paleografía Si bé Ramon Berenguer I, a mitjan segle XI, iniciá la repoblació de les terres veYnes a la ciutat de Tarragona, aquesta tasca va ser més nominal que efectiva ja que la comarca no oferia les garanties sufi- cients que asseguressin un pacífic establiment deis colonitzadors ni, molt menys encara, la possessió continuada d'unes terres que els pro- porcionessin uns mitjans segurs de subsisténcia. Les possessions sar- raines de Tortosa i de Siurana dificultaven aquesta repoblació i du rant molts anys la feren quasi impossible. Será en temps de Ramon Berenguer III, a comeNaments del XII, quan l'empresa colonitzadora entrará dins el camp de l'eficacia i aleshores es produirá una veritable munió de contractes amb la finalitat de distribuir les terres i de fer els corresponents establiments de finques. Resulta molt difícil de conéixer, amb exactitud, els límits deis diferents indrets que formaven la comarca i en alguns documents hi ha una gran confusió toponímica; ens referim, sobretot, al binomi Codony-Montoliu. Sembla que sota aquest nom hom ha d'entendre una vasta extensió territorial compresa entre els rius Gaiá i Francolí i que en algunes contrades ultrapassava, fins i tot, aquests límits ja que s'estenia més enllá de la riba dreta d'aquest darrer riu. En un document de l'any 1161 podem comprovar aquesta identi- ficació dels dos toponímics; efectivament, Guillem de Claramunt i la seva muller, Saurina, reconeixen tots els delmes de Montoliu o Co- dony a favor de Bernat Ton, arquebisbe de Tarragona. (I) D'una manera palesa el document dóna a entendre que es tracta d'una mateixa unitat territorial. 1. A.H.A.T. - Índex Vell, 451r. Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, núm. 4, 1981-1982 Publicacions Universitat Rovira i Virgili · ISSN 2604-2096 · https://revistes.urv.cat/index.php/utghf 146 FRANCESC CORTIELLA I ODENA Malgrat aquesta confusió deis dos noms en segons quins documents, en altres, i dins d'aquesta mateixa etapa inicial de la repobla- ció de la comarca, hi ha una clara diferenciació. Sembla que el nom de Montoliu es reservava per a les terres més properes al Gaiá i el del Codony per a les del Francolí, encara que hi havia excepcions com és el cas de Puigdelfí que, malgrat de ser situat a la riba del Francolí, pertanyia al territori de Montoliu. Hem de dir que, fins i tot, hem trobat una identificació d'aquests noms de Puigdelfí i de Montoliu tal com si es tractés d'una mateixa unitat territorial; potser no és una cosa massa difícil de comprendre si tenim en compte que Puigdelfí era del senyoriu de la familia deis Montoliu. (2) Fets aquests aclariments previs podríem assenyalar com a nucli originani d'aqu¿st territori del Codony els actuals termes municipals de Perafort (a excepció de la zona de Puigdelfí), la Pobla de Mafu- met, el Morell, els Garidells. la Secuita (a excepció de la zona de l'Argilaga), bona part del de Vilallonga i les parts limítrofes deis Pa- Ilaresos. Constantí i el Raurell. La repoblació d'aquesta considerable extensió territorial va ésser encomanada a diferents senyors; segurament que el primer senyor jurisdiccional del lloc, quan comencá el repoblament real, va ésser Guillem de Claramunt; peró molt aviat ens trobem que uns altres senyors tenen també drets sobre el dit territori: són els Cardona, els Cervera, els Aguiló i l'arquebisbe tarragoní. Aquest complex comandament va donar origen a una série de problemes jurisdiccionals, els quals s'intentaren de solucionar amb diversos acords bilaterals. Anotarem per ordre cronológic tots els pactes que es varen produir: 1.- 14 de juny del 1161 - Guillem de Claramunt defineix tots els delmes del Codony a favor de Bernat Tort. arquebisbe de Tarrago- na. (1) 2.- 1 de juny del 1175 - Les famílies Claramunt i Cardona signen una concórdia amb el rei Alfons I i l'arquebisbe de Tarragona. Beren- guer de Vilademuls. Queden limitades les seves possessions respecti- ves. (4) 3.- 13 de gener del 1177 - El rei i l'arquebisbe ratifiquen la pos- sessió del castell i vita del Codony a favor deis Claramunt i deis Car- dona. Hi estableixen els usatges de Tarragona i els ordenen de fer-hi una muralla. Podran vendre el dit honor a tothom que no sigui cava- Iler ni capellá. ( 5) vol. 1, págs. 510-51 I . 1. MORERA: Tarragona &m'una, 3. A.H.A.T. - Índex Vell, 45 Ir. 4. A.H.A.T. - Índex Vell, 452. 5. A.H.A.T. - Índex Vell, 45 Ir. Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, núm. 4, 1981-1982 Publicacions Universitat Rovira i Virgili · ISSN 2604-2096 · https://revistes.urv.cat/index.php/utghf NOTICIES SOBRE EL CODONY 147 4.- 26 de gener del 1229 - Els Cardona fan una concórdia amb els Claramunt i els donen tots els drets que tenien sobre el Codony. (6) 5.- 7 de maig del 1243 - Guillem d'Aguiló ven a Pere d'Albalat, arquebisbe de Tarragona, alguns drets que tenia sobre el Codony. (7) 6.- 23 de maN del 1247 - Guillem d'Aguiló traspassa a l'arquebisbe la resta deis drets que tenia sobre el Codony. (8) 7.- 4 de novembre del 1247 - L'arquebisbe de Tarragona i Porn de Cervera es posen sota l'arbitri de l'abat de Poblet quant a Ilurs drets sobre el castell del Codony. (9) 8.- 20 de marQ del 1251 - Guillerma de Claramunt i Ponq de Cervera signen una concórdia sobre l'heréncia de Guillem de Clara- munt. (lo) Després de la mort de Guillem de Claramunt, arran de la con- questa de Mallorca, i solucionats una série d'afers testamentaris. va quedar com a senyor principal i inqüestionable de la comarca l'arquebisbe, qui confiá la direcció del dit lloc a diversos castlans, que d'una manera continuada governaren el Codony en nom del prelat tar- ragoní. Peró aquest Codony no era ja aquella vasta extensió territorial del segle anterior; s'havien fet una série de donacions que havien su- posat el seu desmembrament i així es formaren les següents entitats polítiques o administratives: el Codony; Perafort; Penalonga; les Fran- queses del Codony amb els Quarts; la Secuita amb el Pontarró, els Masos, Vistabella, les Gunyoles i Tapioles; Vilallonga; el Raurell; els Garidells; el Morell; la Granja del Codony; Casarrodona, i la Pobla de Mafumet amb la Camareria i les Quadres de Baró. El Codony própiament dit, com a unitat administrativa, sois abarcava, a darreries del segle XIII, les terres compreses dins l'actual nucli de Perafort, entre el Francolí i la partida del Comellar; pel sud seria limitat per les terres del Mas de Blanc i del Mas de Jurat, men- tre que pel nord arribara fins l'emplaQament de l'església parroquial de la dita vila de Perafort. Les seves dimensions aproximades serien de 3.000 metres de llarg, 1.500 metres d'ample i un perímetre de 9.000 metres. El primer nucli de poblament del Codony es pot localitzar prop de l'actual Pont del Codony, entre el Francolí i l'últim tram del tor- 6. UDINA MARTORELL: El «Llibre Manch» de Sanies Creus. págs. 391-394. 7. MORERA: Tarragona Cristiana, vol. II, pág. 57. 8. MORERA: Tarragona Cristiana, vol. II, pág. 58. 9. A.H.A.T. - Índex Vell, 454r. 10. UDINA MARTORELL: El a Llibre Blanch» de Sanies Creits. págs. 394-397. Universitas Tarraconensis. Revista de Geografia, Història i Filosofia, núm. 4, 1981-1982 Publicacions Universitat Rovira i Virgili · ISSN 2604-2096 · https://revistes.urv.cat/index.php/utghf 148 FRANCESC CORTIELLA I CIDENA rent deis Garidells; allí hi havia la primera església, l'abadia, el fossar i el poble vell; les restes arqueológiques són quasi inexistents, sois hi ha unes parets, mig demiides, que hom les coneix amb el nom de l'a- badia. De vell antuvi sembla estrany que no es conservi absolutament res d'aquest primer poblat, peró nosaltres intentarem donar després una explicació d'aquest fet. A darreries del segle XIV o comenqaments del XV va tenir lloc el trasllat d'aquest primer nucli de poblament del Codony cap a un nou indret dins el seu mateix terme municipal. S'escolliren unes terres situades més al nord, justament la part meridional de l'actual nucli de Perafort. Aquest trasllat no fou total ja que l'església, l'abadia i el fossar quedaren en el lloc primitiu fins que s'acordá el seu trasllat, a comengaments del segle XVIII; segurament que també hi restá al- guna casa habitada. Desconeixem els motius d'aquest trasllat, peró podríem suggerir dues possibilitats que no n'exclouen d'altres. La primera seria que es podria tractar d'un trasllat motivat per les poques condicions sanitá- ries d'aquesta partida situada a poca distáncia i a no gaire altura d'un torrent i d'un riu; recordem també que l'época en qué s'efectua el trasllat va ser molt propícia a les pestes, que se suceden periódica- ment. Aquesta explicació és encara viva entre alguns habitants de Pe- rafort, si bé hi ha dues confusions considerables: la primera suposar que aquest fet es produí en una data relativament moderna i la segona pensar que aquests emigrants del Codony són els fundadors de Pe- rafort. La segona possibilitat d'aquest trasllat seria pel motiu de les ilui- tes internes que el Codony visqué en aquest temps, de la qual cosa ens dóna referéncia la carta escrita per l'arquebisbe Enyego de Vallter- ra als seus vassalls del Codony, en la qual els manava que no esti- guessin dividits i que fessin un sol consell.

Load more