DOCSLIB.ORG

Estudi Sobre L'habitatge a La Demarcació De Girona: Habitatges

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Estudi Sobre L'habitatge a La Demarcació De Girona: Habitatges ESTUDI SOBRE L’HABITATGE A LA DEMARCACIÓ DE GIRONA: HABITATGES PRINCIPALS, SEGONES RESIDÈNCIES I APARTAMENTS TURÍSTICS Albert SALÓ MAYOLAS ISBN: 84-690-1285-1 Dipòsit legal: GI-1222-2006 Estudi sobre l’habitatge a la demarcació de Girona: habitatges principals, segones residències i apartaments turístics Albert Saló Mayolas Girona Juliol de 2005 Aquesta tesi doctoral ha estat realitzada amb el suport del Programa de Beques de Recerca de la Universitat de Girona. Beca: BR01/22. També s’ha inscrit en dos projectes de recerca: CYCIT/FEDER (2FD97-0489) i REN2003-09029-C03/MAR. Anna Garriga Ripoll, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Girona CERTIFICO : Que Albert Saló Mayolas ha dut a terme sota la meva direcció el treball que amb el títol “Estudi sobre l’habitatge a la demarcació de Girona: habitatges principals, segones residències i apartaments turístics” presenta en aquesta memòria, i que constitueix la seva tesi doctoral per optar al grau de Doctor per la Universitat de Girona. I, perquè consti, signo aquest certificat. Vist-i-plau Director del Departament Anna Garriga Ripoll Miquel Carreras Simó Girona, 4 de juliol de 2005 TESI DOCTORAL Estudi sobre l’habitatge a la demarcació de Girona: habitatges principals, segones residències i apartaments turístics Autor: Albert Saló Mayolas Directora: Dra. Anna Garriga Ripoll UNIVERSITAT DE GIRONA Departament d’Economia Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Girona juliol de 2005 ÍNDEX Introducció............................................................................................................. 1 Capítol 1: L’evolució dels habitatges a la demarcació de Girona durant el segle XX (1900-2001)......................................................................................... 9 1.1. Dades i evolució dels censos d’habitatge.................................................................... 11 1.1.1. Primeres dades: de 1900 fins a 1920.................................................................. 13 1.1.2. Anys 1930-1940................................................................................................. 14 1.1.3. Any 1950............................................................................................................ 15 1.1.4. Any 1960............................................................................................................ 16 1.1.5. Anys 1970-2001................................................................................................. 17 1.2. Estimació del nombre d’habitatges: 1900-1950......................................................... 18 1.2.1. Justificació dels criteris i variables utilitzats...................................................... 18 1.2.2. Metodologia de l’estimació i exemple numèric: any 1900................................ 22 1.2.3. Resultats i comentaris......................................................................................... 29 1.3. Anàlisi descriptiva....................................................................................................... 33 1.3.1. Anàlisi provincial............................................................................................... 33 1.3.2. Anàlisi per zones geogràfiques concretes.......................................................... 38 1.3.3. Anàlisi municipal............................................................................................... 41 1.3.4. Anàlisi per dimensió dels municipis.................................................................. 45 1.4. Habitatges principals i demografia: anàlisi 1991-2001.............................................. 57 1.4.1. Relació entre habitatges principals i variables demogràfiques: 1991-2001........ 58 1.5. Valoració global 1900-2001: l’efecte de la població i el turisme sobre l’evolució dels habitatges................................................................................................... 64 1.5.1. Anàlisi de dades “pooled least squares”............................................................ 66 1.5.2. Anàlisi de dades “cross-section”........................................................................ 68 1.5.3. Anàlisi de dades de pannell................................................................................ 72 1.6. Conclusions.................................................................................................................. 75 Capítol 2: Les segones residències a la demarcació de Girona.......................... 79 2.1. Importància de la segona residència a Girona.............................................................. 82 2.2. Definició i evolució dels censos d’habitatge respecte a la segona residència: 1900-2001........................................................................................................................... 84 i 2.2.1. Els habitatges secundaris: 1900-1950................................................................... 85 2.2.2. Els habitatges secundaris: 1960-2001................................................................... 91 2.2.3. Habitatge secundari versus habitatge no principal................................................ 96 2.3. Anàlisi de l’evolució de la segona residència en el període 1960-2001....................... 98 2.3.1. Anàlisi provincial................................................................................................... 98 2.3.2. Anàlisi per zones geogràfiques............................................................................... 100 2.3.3. Anàlisi gràfica: municipis especialitzats en segones residències a Girona............ 103 2.3.4. Municipis especialitzats en segones residències a l’interior i al Pirineu................ 108 2.3.5. Anàlisi municipal per la zona Costa Brava............................................................. 113 2.3.6. Anàlisi comparativa entre les zones Costa Brava i Cerdanya................................. 128 2.4. Conclusions..................................................................................................................... 138 Capítol 3: Anàlisi hedònica dels preus de lloguers d’habitatges d’ús turístic a la Costa Brava........................................................................................................... 141 3.1. Introducció....................................................................................................................... 143 3.2. Bases de dades sobre habitatges d’ús turístic.................................................................. 146 3.2.1. Dades generals.......................................................................................................... 146 3.2.2. Mostra analitzada per l’anàlisi de preus d’habitatges d’ús turístic........................... 149 3.3. Anàlisi descriptiva............................................................................................................ 152 3.3.1. Anàlisi de preus.......................................................................................................... 152 3.3.2. Anàlisi de correlacions entre variables descriptives dels habitatges d’ús turístic...... 157 3.4. Valoració dels atributs dels habitatges d’ús turístic a través de mètodes hedònics........... 160 3.4.1. Regressions hedòniques: dades totals i dades intermediari majorista........................ 162 3.4.2. Exercici numèric: valoracions d’alguns atributs específics....................................... 171 3.4.3. Regressions hedòniques amb interaccions entre variables explicatives.................... 175 3.5. Conclusions....................................................................................................................... 178 Capítol 4: Anàlisi comparativa entre preus hedònics d’hotels i habitatges d’ús turístic................................................................................................................ 181 4.1. Revisió de la literatura...................................................................................................... 183 4.2. Preus hedònics d’hotels i habitatges d’ús turístic............................................................. 186 4.3. Conclusions....................................................................................................................... 197 ii Resum i conclusions................................................................................................... 199 Annexos....................................................................................................................... 207 Annex 1: Classificació municipal per zones geogràfiques....................................................... 209 Annex 2: Anàlisi comarcal de l’evolució d’habitatges a Girona: 1900-2001.......................... 211 Annex 3: Mapes descriptius a nivell municipal....................................................................... 221 Annex 4: Anàlisi descriptiva municipal dels habitatges a la Costa Brava............................... 231 Annex 5: Anàlisi descriptiva dels habitatges d’ús turístic....................................................... 237 Annex 5.1. Anàlisi descriptiva pel total de dades................................................................. 237 Annex 5.2. Anàlisi descriptiva amb les dades de l’intermediari majorista........................... 250 Annex 5.3. Anàlisi de correlacions entre variables descriptives: dades majorista............... 263 Annex 5.4. Resultats descriptius varis.................................................................................
Load more

Recommended publications
  • Amateur Museum Practices: Leisure, Myth, and Ritual
    Doctoral Thesis Amateur Museum Practices: Leisure, Myth, and Ritual Seven Case Studies from Catalonia and a Contrast Case from Colombia Mariona Moncunill Piñas Thesis Supervisor: Natàlia Cantó Milà (UOC) Doctoral Programme: Information and Knowledge Society Universitat Oberta de Catalunya 2017 2 $*5$Í0(176 $OD1DWjOLD&DQWy0LOjODPHYDGLUHFWRUDGHWHVLTXHP¶KDUHJDODWWDQWHVKRUHVLTXH P¶KDHPSqVDWUHXUHHOPLOORUGHPLPDWHL[D$ODUHVWDGHPHPEUHVGHOJUXSGHUHFHUFD HVSHFLDOPHQWDO5RJHU0DUWtQH]O¶,VDDF*RQ]jOH]O¶(XQLFH5RPHUR5LYHUDi també a O¶6ZHQ6HHEDFKSHUODVHYDJHQHURVLWDWDOOOHJLULGLVFXWLUODPHYDIHLQD $O¶$OED&RORPER9LODUDVVDO¶$QD5RGUtJXH]*UDQHOHO3DX$OVLQDLHO-HV~V&DUULOOR per el seu suport emocional i els seus comentaris. També a tots els companys que han compartit el procés de fer el doctorat amb mi, per les seves experiències, bromes i ansietats i, sobretot, pels dinars de tres anys: Clara, Elisa, Manu, Marina, Adriana, Ivan, Lara, Vanina, Débora, Lara, i en especial a la Karla Berrens, sense la que ni tan sols P¶hauria decidit a començar a fer el doctorat. $OIHUUDQ(O2WURTXHKRIDWRWSRVVLEOHLQFORVDODPHYDHVWDGDDO¶,QVWLWXWR7HFQROyJLFR Metropolitano de Medellin. Al Christian Papilloud per acollir-PH D O¶,QVWLWXW IU Soziologie, i a ell i a la Katja Müller pels seus comentaris i consells. A la Sylvia Terpe, la seva família i els seus amics per fer-me sentir a Halle com a casa. A O¶$QJHOD-DQQHOOL per compartir la seva feina amb mi malgrat les barreres idiomàtiques LDO¶$OLFLD9HOD pels seus consells. A la meva germana, que jugava a fer museus amb mi i als meus pares i avis que es veien obligats a visitar-los i a pagar entrada. Als meus pares també per portar-nos a suficients PXVHXVFRPSHUTXqXQGLDVH¶QVDFXGtVMXJDUDIHUPXVHXVSHUHOVXSRUW incondicional a totes les meves decisions incloent la de fer el doctorat, i perquè sempre m¶KDQDMXGDWWDQWFRPKDQSRJXW a aconseguir els meus objectius.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • 11Maig14b RIBES DE FRESER
    ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 615 - Gener del 2013 ISSN 1132 – 7014 D.L.B. 28.178 - 92 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 14B DE MAIG DEL 2011 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Per Josep M. Mata-Perelló i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el de Vilamalla a la Mina Saragossa; i com des d´aquesta fins al Pla de les Barraques. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per tres dels seus sectors més representatius: en concret pel Mantell del Cadí, per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser, i també per la Zona Axial, pròpiament dita.
    [Show full text]
  • Diagnosi Socioeconòmica Del Ripollès, Any 2018
    DIAGNOSI SOCIOECONÒMICA DE LA COMARCA DEL RIPOLLÈS 1 AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT DEL RIPOLLÈS ANUALITAT 2018 *Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local Territori objecte de la intervenció El Ripollès és una comarca de muntanya del Pirineu oriental amb una extensió de 956,2 km2. Pel nord limita amb la Cerdanya i les comarques franceses del Conflent i el Vallespir; a l’oest amb el Berguedà; a l’est amb la Garrotxa, i pel sud amb la comarca d’Osona. Els municipis que conformen la comarca del Ripollès són 19 amb una població l’any 2018 que sumava 25.000 habitants. Deixant de banda la capital, Ripoll, i els municipis 2 de Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Ribes de Freser, la resta de municipis tenen menys de 500 habitants amb trets clarament rurals. El territori s’estructura bàsicament en tres grans àrees amb unes característiques concretes i diferenciades amb la resta. La primera àrea és la Vall de Ribes, i es situa al nord-oest de la comarca. És una zona d’alta muntanya i que pateix un fort procés de despoblament durant els darrers anys. Per les seves característiques geogràfiques i paisatgístiques, hi predominen bàsicament activitats agrícoles i, concretament, ramaderes i el turisme de muntanya. També hi haurà la Vall de Camprodon, que es situa al nord-est de la comarca. També hi predominen les activitats ramaderes i el turisme, i també ha patit, tot i que de manera no tant acusada com la Vall de Ribes, un fort despoblament en els darrers anys.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Planoles
    Ajuntament de Planoles AGENDA 21 LOCAL DE PLANOLES DOCUMENT I I: PLA D’ACCIÓ Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu dels PALS del Ripollès i planejaments associats, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora dels PALS del Ripollès i planejaments associats, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– ÍNDEX DOCUMENT II: PLA D’ACCIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT 1. INTRODUCCIÓ 3 2. PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT 6 3. RESUM DEL PLA D’ACCIÓ LOCAL PER A LA SOSTENIBILITAT 27 4. PLA DE TREBALL 29 5. PLA DE SEGUIMENT 31 Agenda 21 local 1 Document II: Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat 1.
    [Show full text]
  • Planes Al—Luvials I Prats Del Ripollès
    Planes alluvials i Prats del Ripollès Codi: 192 Superfície i municipis que es comprenen: 2.856,64 ha. Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, Les Llosses, Molló, Ogassa, Planoles, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan les Abadesses, Sant Pau de Segúries,Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter. Delimitació: Es tracta d'un conjunt de plans de mides i pendents variables que es troben propers a nuclis urbans. Hom distingeix dos tipus de plans en funció de la seva morfologia: En primer lloc, terrasses fluvials o planes alluvials que es defineixen pel marge característic del seu perímetre. En són exemples les terrasses del Freser a Ripoll, del Ter a Sant Joan de les Abadesses, a Sant Pau de Segúries o a Vilallonga de Ter, del Merdàs a Gombrèn i Campdevànol. I en segon lloc, plans de petites dimensions amb pendents suaus o acusats, que sovint es troben resseguits parcialment o totalment per murs o rengleres arbrades. Ho són els de Planoles, Campelles, Ribes de Freser, Vallfogona de Ripollès, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Molló. Finalment, feixes aclarides que hom reconeix fàcilment per la seva morfologia esglaonada. Se’n defineixen a Les Llosses, Campdevànol i Ogassa. Caracterització de l’espai: Cal destacar que aquest espai conté un seguit de prats, feixes o camps discontinus i dispersats pel territori a mode d'espais menors. La totalitat d'aquests espais menors foren cultivats durant segles fins no fa pas masses anys. Actualment, molts han passat a ser pastures permanents i tan sols els camps on s'accedeix amb tractor és cultiven. Els espais que corresponen a planes alluvials es troben a les parts baixes de les valls, sempre associades a rius.
    [Show full text]
  • Agenda 21 Local De Gombrèn
    Ajuntament de Gombrèn AGENDA 21 LOCAL DE GOMBRÈN DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA I DIAGNOSI ESTRATÈGICA Juny 2007 Realitzat per: Amb el suport de: Equip de coordinació: Vicenç Sureda i Obrador, director facultatiu de les Agendes 21 locals del Ripollès, Diputació de Girona Jordi Batchelli i Aulinas, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Ripollès Marta Vayreda i Almirall, coordinadora de les Agendes 21 locals del Ripollès, ambientòloga –DEPLAN– Equip de redacció: Elisabet Bartés i Rica, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell i Sánchez, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat i Rodríguez, ambientòloga –DEPLAN– Marc Armas i Bigarós, ambientòleg –DEPLAN– Manel Vàzquez i Bosch, arquitecte –Vàzquez i Bosch arquitectes– Georgina Vàzquez i Utzet, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Enrique Gonzàlez i Duran, arquitecte – (eGGv arquitectes–) Francesc Córdoba i Monturiol, biòleg –FRACTÀLIA– Quim Felip i Bahí, tècnic forestal –FRACTÀLIA– Marta Ayuso i Garriga, tècnica forestal –FRACTÀLIA– Sònia Casadevall i Casas, ambientòloga –FRACTÀLIA– Cati Garí i Nicolau, ambientòloga –FRACTÀLIA– Ponç Feliu i La Torre, biòleg i ambientòleg –SERPA– Anna Puigemont i Bonmatí, ambienòloga –SERPA– Dídac Perales i Giménez, ambientòleg –SERPA– Josep M. Costa i Mercadal, geòleg –GEOINFORMES– Joan Plana i Turró, enginyer industrial –Plana i Hurtós enginyers– Manel Serrat i Juanola, enginyer tècnic agrícola –Plana i Hurtós enginyers– Carles Casabona i Ferré, ambientòleg –TRAÇA– Enric de Bargas i Sallarés, ambientòleg –TRAÇA– Agenda 21 local ÍNDEX 0. Introducció A. Antecedents 7 B. Objectius C. Metodologia 1. Generalitats 1.1. Emmarcament geogràfic 11 1.2. Límits geogràfics 2. Descripció de l’entorn físic A. Memòria descriptiva 15 2.1. Clima i metereologia 2.1.1. Temperatura 2.1.3.
    [Show full text]
  • Els Boscos Públics Del Ripollès Produeixen Estella Que Serveix Com a Combustible Per a Calderes Ubicades En Edificis Municipals
    NOTA DE PREMSA ELS BOSCOS PÚBLICS DEL RIPOLLÈS PRODUEIXEN ESTELLA QUE SERVEIX COM A COMBUSTIBLE PER A CALDERES UBICADES EN EDIFICIS MUNICIPALS Es calcula que a finals d’any el Ripollès tindrà 7 calderes municipals que s’alimentaran amb estella procedent dels seus boscos públics. Actualment, ja hi ha 3 calderes en funcionament a Campdevànol, Planoles i Vallfogona del Ripollès i 4 calderes en construcció a Llanars, Planoles, Ripoll i Ribes de Freser. L’aposta que els boscos públics del Ripollès estan fent en matèria de biomassa es debatrà aquest divendres sobre el terreny en el marc de les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera, organitzades pel Consorci Forestal de Catalunya. Santa Coloma de Farners, 5 de maig del 2011 – Es calcula que cada any, es poden aprofitar dels boscos públics del Ripollès fins a 14.700 tones de biomassa energètica (amb un 50% d’humitat aprox.). Tenint en compte aquest potencial anual aprofitable i amb l’objectiu de donar valor a la fusta de baixa qualitat per a ús energètic tot generant llocs de treball, reduint emissions de CO2 i afavorint l’estalvi de consum de combustible, el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), el Consell Comarcal del Ripollès i l’Institut Català d’Energia van redactar l’any 2009 el Pla estratègic d’aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic a la comarca del Ripollès. Des del CEINR, amb la col·laboració i supervisió del DAAM, es gestionen els espais protegits i els boscos públics de la comarca i es porten a terme, amb mitjans propis totes les fases de producció d’estella.
    [Show full text]
  • 06 Dòrria Planoles A4 EN Bx
    ITINERÀNNIA, NETWORK OF TRAILS EN Itinerànnia is a network of trails, with over 2500 kilometres between the neighbouring regions of Ripollès, Garrotxa and Alt Empordà. A network of hiking trails is like a road map, but with footpaths, allowing the hiker to get from any one point to another. It retrieves the old historic roads between the 0606 villages to reach many small places. VALL DE RIBES The network off ers many diff erent hikes depending on the time or diffi culty and you interest over nature, on the time or difficulty and you interest over nature, architecture or culture. Each route that we propose is just a little taste of an extensive network of trails that you can walk to discover the Ripollès, Garrotxa and Alt Empordà counties. THE SIGNS All the trails of the network are marked regularly over the paths with horizontal painted yellow signs. ROUTE +INFO: DÒRRIA PATH’S www.itinerannia.net PLANOLES MARKS TURN LEFT / RIGHT WRONG www.vallderibes.cat DÒRRIA (3 x 10 cm) PATH www.elripolles.com #sendersvallderibes The marks are placed approximately every 300 High 8h 30min metres painted on tree trunks, stones or using and other mediums already deployed in the area. The vertical signs is located at crossroads. The basic Download ITINERÀNNIA APP network signalling (banners with red tip) indicate the 4 nearest population in each direction and time needed. The banners of the itineraries of the munic- ipalities, as the one you have in your hands, have a green tip shows the name and direction of the route. You will fi nd information boards with a map of the county’s trails in every village or city integrating the network.
    [Show full text]
  • Presentació Del CEIN
    1 ÀMBIT DE GESTIÓ Boscos públics de propietat municipal Espais d’interès natural i XN2000 Es gestionen 20.000 ha de boscos públics, i 23.000 ha d’espais protegits 2 APROFITAMENTS FORESTALS • Programació actuacions, redacció de projectes • Assenyalament dels arbres a tallar (30.000 any) • Control dels aprofitaments (cubicacions, pesos..) 3 MILLORES FORESTALS • Aclarides, estassades, podes • Recuperacions pastures • Millores i obertura de pistes forestals • +350.000 € d’inversió a la comarca/any 4 SUPORT ALS RAMADERS • Substitució de filats espinosos • Cremes controlades • Mànegues ramaderes • Abeuradors.... 5 GESTIÓ D’ESPAIS NATURALS • Àrees de lleure • Manteniment de senders (+250 km/anuals) • Senyalització valors naturals • Gestió d’espècies amenaçades 6 Biomassa al Ripollès Aprofitament de biomassa forestal de boscos públics per ús energètic 7 Problemàtica actual: 1.- Boscos cada vegada amb major quantitat de fusta de mala qualitat 2.-Augment de la massa boscosa i pèrdua de pastures 3.-Disminució constant en el preu de la fusta i augment dels costos d’explotació, manca de valor econòmic d’espècies com el faig o roure CONTEXT SOCIOECONÒMIC 1.- Estalvi energètic i econòmic començant per equipaments públics 2.- Reducció de les emissions de CO2 3.- Generació de llocs de treball 4.- Millora de la mobilitat pels espais forestals 9 Pla estratègic 2008 ESTALVI ANUAL ESTALVI ANUAL CONSUM COST ANY Nº COST ANY COST ANY ESTELLA RIPOLLÈS ESTELLA RIPOLLÈS ANUAL REAL BIOMASSA AJUNTAMENT INSTAL·LA GASOIL C GAS CEINR RESPECTE GASOIL CEINR RESPECTE GAS
    [Show full text]
  • Indicadors Generals De L'agència De Desenvolupament Del Ripollès
    Indicadors Generals de l'Agència de Desenvolupament del Ripollès 281 805 146 251/ 288 Persones ateses que Ofertes laborals estaven buscant feina Persones han rebut Persones han trobat gestionades i vacants que o es volien formar formació feina han suposat les ofertes 461 108 18 11 de 13 Persones Empreses emprenedores Empreses creades Espais llogats al prospectades assessorades centre d'empreses 20 23 27 119719,5 € Traspassos de negocis Empreses amb Empreses del Ripollès Estalvi energètic gestionats assessorament que han sol·licitat un previst en empresarial ajut LEADER administració pública 78 61 Accions de suport i Socis de la marca de participació en Garantia Producte promoció turística del Ripollès Indicadors de persones ateses Persones ateses a través de programes ocupacionals per gènere Persones ateses a través de programes ocupacionals per municipi Persones Demandants Municipi ateses registrats % 138 Altres 6 0 #Div/0! D Campdevànol45 134 33,6% H 143 Campelles 1 4 25,0% Camprodon 28 72 38,9% Gombrèn 2 10 20,0% Llanars 2 13 15,4% Molló 2 8 25,0% Pardines 1 1 100,0% Persones ateses a través de programes ocupacionals per territori Planoles 3 11 27,3% Queralbs 1 7 14,3% Persones Demandants Territori % ateses registrats Ribes de Freser27 70 38,6% Altres 6 0 #Div/0! Ripoll 118 543 21,7% Baix Ripollès205 844 24,3% Sant Joan de les Abadesses35 134 26,1% Vall de Camprodon37 131 28,2% Sant Pau de Segúries6 28 21,4% Vall de Ribes33 94 35,1% Setcases 2 1 200,0% 281 1069 26,3% Vallfogona de Ripollès1 8 12,5% Vilallonga de Ter1 9 11,1% 281 1053
    [Show full text]
  • 1 ACTA DEL CONSELL DE GOVERN. SESSIÓ NÚMERO 1/2015 Lloc
    ACTA DEL CONSELL DE GOVERN. SESSIÓ NÚMERO 1/2015 Lloc: Sala “de Govern” del Consell Comarcal del Ripollès Data: Dimarts 20 de gener de 2015 Hora d’inici: 19:00 hores Hora d’acabament: 20:15 hores Règim de sessió: Ordinària Assistents: President: • Sr. Miquel Rovira i Comas Vicepresidents: • Sra. M. Immaculada Constans i Ruiz • Sr. Josep Coma i Guitart Consellers (amb veu i sense vot): • Sr. Juan Bautista Cruz Aznar • Sr. Joan Bernadas i Rosell • Sr. Aleix Busquets i Brullet • Sr. Pep Palos Sastre • Sr. Xavier Perpinyà i Colomer Secretària accidental: • Sra. Marta Arxé i Llagostera Excusa la seva absència: • Sr. Joan Manso i Bosoms • Sr. Albert Puigvert i Tuneu L’objecte de la reunió és celebrar la sessió ordinària del Consell de Govern i tractar els assumptes de l’ordre del dia següent: ORDRE DEL DIA 1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior. 2. Aprovació dels convenis de col·laboració entre el Consell Comarcal del Ripollès i el Consorci Ripollès Desenvolupament i els Ajuntaments de Campelles, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Molló, Setcases, Gombrèn, Camprodon, Toses, Campdevànol, Planoles i Llanars, en el marc del Programa Treball i Formació de persones aturades. 3. Proposta d’informar favorablement el transport d’altres usuaris en les Rutes 1, Setcases-Camprodon, i 2, Molló- Camprodon, del transport escolar 1 4. Aprovació de factures. 4.1. Ratificar l’aprovació de factures. 5. Mocions d'urgència: 6. Informació de Presidència i Gerència. 7. Precs i preguntes. El president obre la sessió i es tracten els punts de l'ordre del dia.
    [Show full text]