Vol. 5, Núm. 9, Any 2018
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Vol. 5, núm. 9, any 2018 JOVENTUT, PARTICIPACIÓ I EXPERIÈNCIES EN LA CIUTAT – kult-ur es una revista semestral promoguda pel Seminari Garbell, del Programa d’Extensió Universitària de la UJI, que edita un volum a l’any dividit en dos números. Els treballs publi- cats, que apliquen la revisió cega per parells, s’orienten fonamentalment al progrés de la cièn- cia en els àmbits de la cultura, l’educació i el desenvolupament local, i atorguen preferència a la difusió de resultats de recerca originals. kult-ur admet contribucions d’experts i investi- gadors de tot el món i promou l’intercanvi de plantejaments, la reflexió i la comunicació en els seus tres eixos d’estudi abans referits. Consell editorial: Paco Marco (director) (Universitat Jaume I) – Joan A. Traver Martí (director) (Universitat Jaume I) – Albert López Monfort (Univesitat Jaume I) – Maria Lozano Estivalis (Unive- sitat Jaume I) – Teresa de Jesús Negrete Arteaga (UPN Ajusco, México DF) – Auxiliadora Sales Ciges (Univesitat Jaume I) – Procopis Papastratis (Panteion University, Atenas) Comité científic: Jordi Adell Segura (Universitat Jaume I) – Tomás Alberich Nistal (Universidad de Jaén) – Roser Beneito-Montagut (Cardiff University School of Social Sciences) – Artur Aparici Castillo (Universitat Jaume I) – Luís Alfonso Camarero Rioja (UNED) – Ronnie Casella (SUNY Cortland, EEUU) – Romà de la Calle (Universitat de València) – Yamile Deriche (ISA Universidad de las Artes, Cuba) – Dieter Eissel (Justus Liebig Universität, Giessen) – Ab- dullahi Osman El-Tom (Maynooth University, Ireland) – Miguel Angel Essomba (Universi- dad Autònoma de Barcelona) – Odet Moliner García (Universitat Jaume I) – Lidón Moliner Miravet (Univesitat Jaume I) – Ramón Monfort Salvador (Arquitecte) – Ana Alicia Peña López (Universidad Nacional Autónoma de México) – Pau Rausell Köster (Universitat de València) – Suzanne Reed (Community Developer, EEUU) – Ewa Rokicka (University of Lodz, Institute of Sociology) – Silvia Rut Satulovsky (Universidad de Buenos Aires) – Joan Subirats Humet (Universitat Autònoma de Barcelona) – Enrique Villalva Pérez (Universi- dad Carlos III de Madrid) – Teresa Marín García (Universidad Miguel Hernández de Elche) Equip d’edició: Ángel Gil Cheza – Lluïsa Ros Bouché – Rafael Miralles Lucena – Enrique Salom Marco Secretaria i administració: SASC – PEU – Universitat Jaume I Traduccions i correccions: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Jaume I – B. Mary Savage – Herontrad Linguistic Solutions – Ángel Gil Cheza © Del text: els autors i autores, 2018. © De la fotografia de coberta: Paco Marco, 2018. © De la present edició: Publicacions de la Universitat Jaume I, 2018. Servei de Comunicació i Publicacions – Universitat Jaume I Edifici de Rectorat i Serveis Centrals. Planta 0. Campus del Riu Sec. 12071 - Castelló de la Plana Tel.: +34 964728821 - 8819. Fax: +34 964728832 Adreça electrònica: [email protected] ISSN: 2386-5458 DOI número revista: http://dx.doi.org/10.6035/Kult-ur.2018.5.9 DOI revista: http://dx.doi.org/10.6035/Kult-ur http://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur Blog: http://kultur.peu-uji.es/index.php/es/ revista interdisciplinària sobre la cultura de la ciutat Vol. 5, núm. 9, any 2018 JOVENTUT, PARTICIPACIÓ I EXPERIÈNCIES EN LA CIUTAT – Vicerectorat de Cultura, Extensió Universitària i Relacions Institucionals kult-ur està indexada a: Vol. 5, núm. 9, any 2018 JOVENTUT, PARTICIPACIÓ I EXPERIÈNCIES EN LA CIUTAT acròpoli Editorial ...................................................................................................................................9 àgora Vol. 5. Nº 9. Una introducció a «Joventut, participació y experiències en la ciutat», David Poveda y Ligia Ferro ..........................................................................................19 Adolescentes migrantes, cartografías, paseos por Bilbao y mapas soñados, Karmele Mendoza Pérez y Marta Morgade Salgado ......................................................35 Ephemeral Socialities: Social Navigation among young Danes, Anne-Lene Sand y Nadia Hakim-Fernández .................................................................................................57 El potencial de la música rap para explorar las experiencias en la ciudad de jóvenes migrantes: análisis de la producción musical de Rxnde Akozta, Víctor Corona y Cristina Aliagas-Marín ...................................................................................................81 Youth Music Production and Consumption in Africa, Akeem Ayofe Akinwale ...........105 extramurs Soñar el porvenir, un acto de creación infantil, Fernande Marie Françoise Brisson ...137 stoa Reportatge: Sobirania Alimentària. Entrevista a Francisco Mata Rabasa ......................159 biblos Comentario al libro de David Bacon In the Fields of the North, Ana Alicia Peña .......181 Atisbos al caleidoscopio de escenas (in) cómodas en la escuela, María Norma Bocanegra Gastélum ...............................................................................187 acròpoli ISSN: 2386-5458 - VOL. 5, Nº9, 2018 ACRÒPOLI 9 EDITORIAL Conversació entre iguals It is the experience of dissensus, after all, that drives the different sides to identify common policy-making norms, as they try to make sense of their respective views to one another. And it is those norms that constrain the policies that they are willing to enter- tain and the processes of decision-making they are ready to employ. Philip Pettit, 20121 ’accés lliure i espontani a l’espai públic sembla haver quedat reduït al Ltrànsit per la ciutat. Qualsevol altra activitat està legal i burocràticament reglamentada. Venedors ambulants, músics de carrer i estàtues humanes ne- cessiten autorització i assignació d’espais i temps per part de les autoritats. El consum de begudes alcohòliques pot fer-se només en les terrasses de bars i restaurants privats prèviament autoritzats. L’espai públic acaba sent utilitzat per a activitats de tot tipus però que en última instància es tradueixen en acti- vitats econòmiques privades encara que es tracte d’iniciatives d’institucions públiques (per exemple, ajuntaments) cedides baix la forma de concessió i cànon: parcs utilitzats com a mercats, escenaris d’espectacles, o pistes per a activitats esportives. L’extrema simplificació de les formes mercantils de re- lació reduïdes en última instància a «un guanya en la mesura en què un altre perd» i al revés, han fagocitat l’espai propi de la relació ciutadana. Necessitem reconsiderar les formes que adquireixen l’ocupació i l’ús de l’espai públic (real i virtual) de la ciutat entenent la intervenció en la vida pública com a participació: conversa entre ciutadans sobre aquelles problemà- tiques que consideren rellevants per a modificar i millorar les condicions en 1. Pettit, Philip (2012): On The People’s Terms. A Republican Theory and Model of Democracy. Cambridge U. P. NY. Pág. 268. EDITORIAL 10 ACRÒPOLI les quals es desenvolupen les nostres vides, articulant finalment opinions orientades a incidir en la construcció de propostes genuïnament polítiques. La necessitat de formar part d’eixes converses no sorgeix espontàniament ni de forma generalitzada entre la ciutadania, i depèn a més de tres factors fona- mentals: voluntat, disponibilitat i capacitació, sobre els quals és molt difí- cil incidir en el curt i mig termini. El naufragi del somni il·lustrat de pensar i esperar la universalització de l’educació i l’accés a la informació propor- cionada pel desenvolupament científic i tecnològic ens mostra unes manques gravíssimes en la forma en què s’elaboren, difonen i recolzen les propostes d’acció política. Servisca com a exemple la proliferació de moviments polí- tics sustentats en l’extrema simplificació sense matisos de les seues pro- postes; la pobresa argumentativa plagada de totes les fal·làcies de manual; la incapacitat de diferenciar entre fets i opinions o entre proposicions vertaderes i falses; l’absència de rigor intel·lectual i honestedat, etc. En parlar de democràcia se sol posar l’èmfasi en el moment resolutiu de la votació, ignorant les etapes deliberatives, els processos de construcció de procediments, propostes, acords i consensos, sense els quals la votació que- daria reduïda a una foto d’arribada d’una competició quantitativa no integra- dora de visions i polítiques fragmentàries. No podem simplement votar en les eleccions i delegar tota l’acció política en els professionals fàcilment des- connectats de la ciutadania. Necessitem aprendre a conversar, recuperar la voluntat de participar en la producció de polítiques a traslladar als nostres representants i en el control de la seua execució. En aquest sentit, la iniciativa recent de constituir la «Citizens’ Assembly» d›Irlanda ha resultat una experiència molt potent i de resultats molt satisfactoris. L’Assemblea de Ciutadans ha sigut un exercici de democràcia deliberativa, que ha col·locat al ciutadà en el centre d’importants temes de caràcter legal i polí- tic que concerneixen a la societat Irlandesa. Els cent ciutadans membres de l’As- semblea, amb l’ajuda d’assessorament expert, imparcial i factual, han tractat els següents assumptes: la cinquena esmena de la Constitució; els reptes i oportuni- tats que ofereix una població cada vegada més envellida; les formes de dur a terme els referenda; la fixació de la durada dels períodes parlamentaris. Les conclusions aconseguides van conformar les bases dels diferents informes i recomanacions que es van traslladar al parlament per al seu ulterior debat pels nostres representants elegits. (https://www.citizensassembly.ie/en/)