biografia El diable vestit de frare? Semblança d’Antoni Soler i Ramos

L’any 2013, des del primer de juliol fins al 31 de desembre, es va celebrar arreu del món el 230è aniversari de la mort d’Antoni Soler i Ramos, més conegut com a Padre Soler, compositor de música religiosa i profana nascut a Olot, considerat unànimement el mestre amb més renom de l’escola espanyola de clavecí del període situat entre el Barroc i el Classicisme. museu

municipal MIQUEL VILARÓ I GÜELL > TEXT

d ’ olot l tribut va ser idea de sica clàssica. A fi d’acostar la seva Manuel Ruano Sánchez, figura i la seva música al gran pú- promotor cultural de mú- blic es van programar més de 80 sica espanyola d’origen concerts en els cinc continents, canari, a qui també devem en països tan allunyats com El’homenatge internacional a Pau Ca- Costa Rica, on les seves sonates sals, el 1976, amb motiu del centenari i peces vocals més cèlebres van del seu naixement. Tres anys després, ser interpretades per primera entre el primer de desembre de 1979 i el vegada. Enguany, a la Universitat 31 de gener de 1980, el mateix Ruano va Complutense de s’ha de- organitzar un primer homenatge inter- fensat la tesi doctoral La cuestión nacional al Pare Soler per commemorar de la forma en las sonatas de An- el 250è aniversari del seu naixement. En tonio Soler, a càrrec del musicò- aquella ocasió, en diverses ciutats euro- leg Enrique Igoa Mateos, un rigo- pees i americanes, i a través de conso- rós estudi i una reflexió sobre les lats i ambaixades, es van organitzar 75 agrupacions i la cronologia que mostren >> Retrat apòcrif del Pare concerts que contenien com a mínim les seves sonates. Antoni Soler i Ramos. un terç del programa dedicat a obres de Malauradament, cap dels dos con- Soler. En destaca el monogràfic que va certs previstos a Catalunya va tenir lloc tenir lloc a Köthen, la ciutat on Johann a les comarques gironines, de les quals Sebastian Bach va ser mestre de capella Antoni Soler era originari. Tan sols en del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen, la fase preliminar a l’homenatge es va on es va estrenar un Magnificat poc co- Olotí de naixement, poder sentir una interpretació d’algu- negut del nostre autor. va ser batejat el 3 de nes de les seves peces a l’auditori del L’efemèride necrològica del 2013 ha Centre Catòlic de Blanes, a càrrec de la estat —en paraules del seu promotor— desembre de 1729. El clavecinista argentina Alejandra Sotti- una excusa una mica forçada per des- seu pare, natural de le i del guitarrista, també argentí, Ga- pertar de nou el nom del Pare Soler, un Porrera (el Priorat), briel Paulochenva. Tanmateix, la ciutat personatge avui dia gairebé només co- d’Olot no s’ha oblidat de dedicar-li un negut per melòmans i intèrprets de mú- formava part de la dels seus carrers. banda musical del Regiment de Dragons de Numància

40 > revista de girona 290 >> Antoni Soler i Ramos va escriure gran quantitat Fill d’Olot d’obres, tant religioses com Olotí de naixement, va ser batejat amb profanes. És un dels compositors els noms d’Antoni, Francesc i Josep a europeus més importants de la l’església parroquial de Sant Esteve, el 3 segona meitat del segle xviii, i la quals demostra una fusió magistral de la de desembre de 1729. El seu pare, natu- seva obra s’ha difós per tot el món veu i de la instrumentació. Bona part de ral de Porrera (Tarragona), formava part d’ençà de la década de 1930. la seva producció no va ser impresa, mo- de la banda musical del Regiment de tiu pel qual no es pot saber quants dels Dragons de Numància, fet pel qual hem treteniment (comèdies, sainets, autos, seus manuscrits s’han perdut o quantes de suposar que va ser amb ell amb qui va lloes i entremesos, sovint amb textos de de les seves composicions s’han atribuït fer els primers passos en l’art de la me- Calderón de la Barca), a més d’un gran per error a altres autors. lodia, l’harmonia i el ritme. Al cap dels nombre de composicions vocals en les Entre les seves obres vocals s’han in- anys, aquest aprenentatge el portaria a cloure 128 villancets, alguns avui dia tan ser un dels autors més prolífics i recone- populars com Ciego y Lazarillo (1762), guts del segle xviii espanyol, amb més Ángel (1768), Dos maestros de capilla de 400 obres en el seu haver, entre sona- Antoni Soler va poder (1764), Ángel, San José y Nuestra Señora tes per a teclat (que contenen una àm- desenvolupar el seu (1769), Antón y Gila (1769), Niños (1769) plia gamma de cromatismes melòdics, gran talent musical i les y Cazadores (1772), catalogats, estudiats repetits i difícils creuaments de mans, i publicats el 1979 per Samuel Rubio Cal- harmonies sorprenents i solucions ima- seves capacitats vocals zón (1912-1986), frare agustí i organista ginatives), peces litúrgiques (misses, gràcies al fet que amb d’, un dels grans especialistes psalms, himnes, magníficats, rèquiems només sis anys va ser en el pare Soler, a qui es deu la cataloga- i obres per a servei de difunts) i peces ció general de la seva obra. L’any 2012, musicals per a obres dramàtiques d’en- admès a l’Escolania Igoa va reunir i publicar vint sonates in- de Montserrat, a la qual va pertànyer de 1735 a 1745

revista de girona 290 > 41 biografia EL DIABLE VESTIT DE FRARE?

èdites, que s’han sumat a les 120 catalo- gades per Rubio. Un villancet ben curiós és Villancico de nacions, on fa ús del ca- talà quan la nació catalana acut al portal a adorar el nen: «Deixem-nos de tantes ronques que els catalans han d’entrar, cosa bonica, cosa galana!». Un altre aspecte destacat de la seva trajectòria com a compositor és el seu interès —poc comú en un frare— pel fol- klore espanyol, en el qual es va inspirar per crear, a més de cantates i músiques per a danses, el famós Fandango, pro- bablement la seva obra més coneguda i >> Gravació de villancets del Pare >> Gravació dels Sis quintets interpretada. També resulten singulars Soler a càrrec de l’Escolanía de la per a teclat i quartet de corda a els seus sis quintets per a teclat i quartet Abadía de Santa Cruz del Valle càrrec de la pianista Rosa Torres- de corda, per ser els primers d’aquest de los Caídos, sota la direcció de Pardo i el Cuarteto Bretón. gènere dels quals es té constància. L’any Jean-Michel Hasler, fundador de passat, la Fundació BBVA va finançar l’Ensemble baroque de Limoges. la gravació en un sol volum d’aquests Frare jerònim a El Escorial sis quintets, en una versió esplèndida A El Escorial, on va obtenir destí per a càrrec de la pianista madrilenya Rosa per Montserrat queda palesa en les re- propi desig, passarà la resta de la seva Torres-Pardo i el Cuarteto Bretón. petides ocasions en què va retornar al vida. Així, en els primers anys enclaus- monestir per fer-hi recessos i deixar-hi trat, va rebre classes de l’organista i Escolà de Montserrat sentir la seva música. Així mateix, tenia clavecinista aragonès José Nebra (1702- Des de la infància més primerenca, el costum prudent d’enviar una còpia 1768) i probablement també del fecund Antoni Soler va poder desenvolupar el de les seves creacions musicals als compositor barroc italià Domenico seu gran talent musical i les seves ca- monjos de Montserrat, fet que ha faci- Scarlatti (1685-1757), iniciador de l’es- pacitats vocals gràcies al fet que amb litat que arribessin fins als nostres dies. cola espanyola de clavecí, —de la qual només sis anys va ser admès en l’Es- Des que deixa l’escolania per haver el Pare Soler forma part— present a la colania de Montserrat, en la qual va superat l’edat reglamentària, fixada en cort espanyola des de 1729 arran del romandre de 1735 a 1745 sota la tute- els 16 anys, i fins als 24, quan entra com casament de la princesa portuguesa la del mestre de capella Benet Esteve a monjo jerònim en el monestir de San Maria Bàrbara de Bragança (de qui era (1702-1772) i de l’organista Benet Valls Lorenzo del Escorial, s’obre un parèn- professor de música) amb l’infant Fer- (1714-1782). Cal recordar, per enten- tesi en la seva vida del qual ben poca ran de Borbó (futur Ferran VI). dre l’ambient musical extraordinari cosa es coneix. Se sap que va guanyar La relació deixeble/professor entre que es vivia al monestir, que aleshores la plaça de mestre de capella a la seu Antoni Soler i és en- Benet Esteve era al mateix temps mes- de , però sembla que de seguida cara avui dia motiu de controvèrsia per- tre de Felip Jaume Andreu (1727-1770) es va traslladar a Madrid per seguir la què no està demostrat que existís com i de Benet Julià (1727-1787), aquest vocació religiosa. Ingressà de novici en a tal. A l’entorn d’aquesta polèmica, el darrer de Torroella de Montgrí, com- l’orde dels Jerònims el 1752, i professà el musicòleg tarragoní Miquel Querol Ga- panys d’Antoni, que més endavant 29 de setembre 1753, ocasió per a la qual valdà (1912-2002), en el seu article «Re- esdevindran també destacats autors i va compondre el Veni creator a vuit veus flexiones sobre 1a biografía y producción intèrprets de música sacra. i violins (R.10. en el catàleg de Samuel musical del padre Antonio Soler (1729- El mateix Antoni Soler reconeix la Rubio). No se sap quan va ser ordenat 1783)», defensa que, en tot cas, el com- sòlida formació musical rebuda dels sacerdot, però devia ser abans de 1758, positor d’Olot hauria rebut del mestre seus mestres montserratins en solfeig, moment en què passa a ser mestre de italià consells sobre la tècnica o l’estil en òrgan, harmonia, contrapunt, com- capella del reial monestir, un càrrec re- l’ús del clavecí. Sí és cert, però, que du- posició i instruments en una de les servat únicament a monjos capellans. rant molts anys la música del Pare Soler seves cartes conservades, quan con- va constituir com una mena d’apèndix fessa que amb només tretze o catorze de les sonates de Domenico Scarlatti. anys, essent escolà de la Moreneta, es Actualment, hom reconeix que Scarlat- va aprendre vint-i-quatre obres d’òr- Tenia el costum prudent ti i Soler són els dos gran referents —a gan de Josep Elies (1687-1755), un dels d’enviar una còpia de parts iguals— de la música espanyola compositors més exigents i prestigi- les seves creacions per a teclat del segle xviii. En opinió osos de l’època, del qual va rebre una d’Enrique Igoa, Soler no és millor ni pit- marcada influència. La seva afecció musicals als monjos de jor que Scarlatti: és diferent. Montserrat, fet que ha facilitat que arribessin fins als nostres dies

42 > revista de girona 290 facsímil edició , españa de nacional biblioteca

>> Portada del tractat Llave de >> Edició de segells de correus en >> Classes magistrals de viola al la Modulación y Antigüedades commemoració del segon centenari CIM «Padre Antonio Soler» per part de la Música. de la mort d’Antoni Soler. del violista cingalès Ashan Pillai.

Tampoc no queda demostrat que de Laberintos, un pamflet anònim que És ben curiós que el que es des- Soler s’encarregués de l’educació mu- circulava per Espanya atribuït per diver- prèn dels escassos documents que ens sical de l’infant Gabriel de Borbó, a qui sos autors al mateix Bruguera. El 1972, el parlen de la vida d’Antoni Soler sigui va dedicar una part important de les Reial Patrimoni va col·locar una làpida una dualitat no resolta entre la imatge seves composicions. Malgrat que en les sepulcral commemorativa en l’indret devota, pietosa i sacrificada del mon- Memorias sepulcrales figura que va do- del monestir d’El Escorial on encara es jo, present en les actes capitulars i les nar lliçons de clavecí a l’infant, estudis conserven les seves despulles mortals. sepulcrals, i el caràcter més frívol, inte- recents semblen corroborar que entre ressat i terrenal del geni que s’observa el músic olotí i el fill de Carles III hi va Místic i gentil en els seus intercanvis epistolars. haver una relació estreta però informal, Les fonts que ens permeten saber al- Sembla que el mateix Soler —com en la qual el Borbó encarregaria parti- guns aspectes rellevants de la seva apunta Truett Hollis— era conscient tures a Soler i interpretacions privades biografia són: la relació epistolar que de les dificultats per a un monjo del a canvi de generosos estipendis. va mantenir entre 1765 i 1771 amb un seu temps de compaginar l’austeritat A més de la seva faceta com a com- dels seus grans amics, el compositor de la vida monacal amb les exigències positor, cal fer esment als seus escrits i religiós bolonyès Giovanni Batista més mundanes de compondre per en- teòrics, sempre un pas endavant en el Martini (1706-1784), de la qual es con- tretenir una Cort que passava una part trànsit del Barroc cap al Classicisme en serven set cartes; la correspondència de l’any a El Escorial i que li demanava plena Il·lustració, especialment el titulat —descoberta a finals dels anys noran- divertiment a tant per peça. No resulta Llave de la modulación y antigüedades ta pel musicòleg nord-americà George estrany, doncs, que en una de les seves de la música, de 1762, un assaig finançat Truett Hollis— amb el duc de Medina- cartes al Duc li recordés, en un to jocós per la comunitat jerònima d’El Escorial Sidonia, que li va encarregar l’educació que no deixa de ser sincer, que a ell so- en el qual Soler, a més d’introduir plan- del jove Pere Santamant (1752-?); jun- vint li deien «el diablo vestido de fraile». tejaments teòrics sobre la música del Re- tament amb les Actas capitulares del Si no, quin frare en ple segle xviii es naixement, fa una aproximació tècnica monestir dels jerònims d’El Escorial i podia descuidar, ni que fos transitòria- als dos tipus de modulació. El caràcter les Memorias sepulcrales, redactades ment, de les obligacions de l’hàbit per innovador i atrevit del seu estudi va pro- per un monjo anònim amb motiu del compondre una peça tan gentil i galana vocar un dels enfrontaments més afer- seu decés el 20 de desembre de 1783. com Fandango? Els convido a escoltar- rissats de la història de la música espa- lo en la interpretació sublim del malau- nyola. Entre els seus detractors hi havia rat clavecinista nord-americà Scott Ross. Joan Baptista Bruguera i Morreres, mes- Hi ha una dualitat no tre de capella de l’església de Figueres, resolta entre la imatge Miquel Vilaró i Güell és professor del segurament molest per les crítiques que Departament de Geografia de la UAB. Soler feia en el seu opuscle a Laberinto devota i sacrificada del monjo i el caràcter més frívol, interessat i terrenal del geni

revista de girona 290 > 43