TEMPORADA DE CONCERTS 2010 21 2011

Programa de mà 18, 19 i 20 de març de 2011

LA CINQUENA DE BRUCKNER ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL Michael Boder director XXXIVè FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE De l’1 al 12 d’abril de 2011 Variacions sobre Bach

01 Divendres, 1 d’abril de 2011 / 21h 06 Divendres, 8 d’abril de 2011 / 20. 30h 10 Dimarts, 12 d’abril de 2011 / 20.30h Basílica de Santa Maria del Mar Sala 2 Oriol Martorell Sala 2 Oriol Martorell LEON BERBEN orgue COMPAGNIE CHANT DE BALLES MASQUES Obres de SWEELINCK, SCHEIDEMANN, Vincent de Lavenère joglar Obres de J. C. F. BACH, J. S. BACH i REINCKEN, BUXTEHUDE i J. S. BACH Eric Bellocq llaüts W. F. BACH Bach en Balles 02 Diumenge, 3 d‘abril de 2011 / 20.30h Aquest concert es repeteix en una sessió familiar el dissabte 9 d’abril. Església de Sant Felip Neri TRINITY BAROQUE 07 Dissabte, 9 d’abril de 2011/ 20.30 h Motets de J. S. BACH Sala 2 Oriol Martorell ALQHAI & MARTÍNEZ MOLINA El preu dels concerts és de 15 e, 03 Dilluns, 4 d‘abril de 2011 / 20:30h Fahmi Alqhai viola da gamba excepte els concerts 1 i 3 que són Sala 3 Tete Montoliu Alberto Martínez Molina clavicèmbal gratuïts i el concert 2 que és 25 e. SECRETS DE LES CANTATES DE Sonates per a viola da gamba Preus reduïts per menors de 26 anys, BACH de J. S. BACH jubilats, persones en situació d'atur, Cor i Orquestra d’Antiga de l’ESMUC famílies nombroses, monoparentals, Cantates de J. S. BACH persones amb discapacitat i 08 Diumenge, 10 d’abril de 2011 / 20.30h l'acompanyant quan la seva necessitat sigui reconeguda legalment. Sala 2 Oriol Martorell 04 Dimarts, 5 d‘abril de 2011 / 20.30h JOSETXU OBREGÓN violoncel Abonaments fins a un 50% de Sala 2 Oriol Martorell Obres per a violoncel sol de J. S. BACH, descompte. ALEXANDRE THARAUD piano GALLI i GABRIELLI J. S. BACH Variacions Goldberg, BWV 988 Venda d’entrades a Servicaixa i a Taquilles de L’Auditori 09 Dilluns, 11 d’abril de 2011 / 20.30h 05 Dijous, 7 d’abril de 2011 / 20.30h Sala 2 Oriol Martorell Sala 2 Oriol Martorell CALEFAX REED QUINTET BENJAMIN ALARD clavicèmbal Variacions Goldberg de J. S. BACH i J. S. BACH Variacions Goldberg, BWV 988 obres de HINDEMITH i XOSTAKÓVITX Més informació a www.auditori.cat

Consulteu tota la programació del Festival i altres activitats a www.auditori.cat

Principal mitjà patrocinador: MARÇ 2011 DIVENDRES 18 | 21h · DISSABTE 19 | 19h · DIUMENGE 20 | 11h

PROGRAMA 21 Una catedral sonora Sala 1 Pau Casals LA CINQUENA DE BRUCKNER ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Michael Boder director

Anton Bruckner (Ansfelden, Àustria 1824 - Viena 1896)

Simfonia núm. 5 en si bemoll major (1875-1878) 81 min

Adagio - Allegro Adagio: Sehr langsam Scherzo: Molto vivace Finale: Adagio – Allegro moderato

La durada és aproximada.

! Per gaudir millor del concert, apagueu els mòbils, desactiveu tota mena d’alarmes sonores i reguleu els aparells d’audició. Conteniu, en tant que us sigui possible, els estossecs. L’ús d’un mocador redueix notablement l’impacte acústic. COMENTARIS AL PROGRAMA

Cinquena Simfonia de Bruckner Anton Bruckner no va poder assistir a l’estrena de la seva Cinquena simfonia perquè aleshores estava malalt a la seva residència vienesa. Com gairebé en totes les obres simfòniques que componia, des que les considerava acabades fins que arribava a la versió definitiva, hi introduïa molts canvis. En aquest cas, l’obra començada el 1875 nolava considerar enllestida fins al 1878 i no es va estrenar fins a l’abril de 1894 a Graz, dirigida pel seu deixeble Franz Schalk, i encara en una versió abreujada. Bruckner moria dos anys més tard sense haver-la sentit i deixant dues simfonies més per estrenar: la Sisena, que ho va ser el 1899 a Viena, dirigida per Gustav Mahler, i la Novena també a Viena el 1903 dirigida per Ferdinand Löwe. La Setena, però, estrenada amb un gran èxit el 1884 a Leipzig i dirigida pel llegendari Arthur Nikisch, va consagrar en vida el compositor. També va ser molt ben rebuda la Vuitena, estrenada a Viena al desembre de 1892 i dirigida per Hans Richter.

És ben curiós que aquesta obra magna, que el mateix Bruckner, sovint negatiu i crític amb l’obra pròpia, considerava “el millor que he escrit en matèria de contrapunt”, trigués tant a ser estrenada. Qualificada com a “simfonia de la fe”, “teològica” i “gegantina catedral sonora”, era afrontada amb pors i reticències degut a la seva llarga durada que feia preguntar-se als possibles directors si podrien mantenir l’atenció de l’oient. François-René Tranchefort s’atreveix a dubtar si el mateix Fürtwangler se’n va sortir prou bé en el seu primer enregistrament, ja que calia, a més de fervor, aconseguir-ne una precisió lúcida. D’altra banda, existia un clar distanciament entre aquest gran director alemany i l’obra del compositor, a qui definia com una mena de “místic gòtic extraviat en ple segle XIX”.

L’obra comença amb una mena de parany introductori. S’inicia lentament enmig d’una atmosfera d’harmonia absoluta i, de sobte, esclata una mena de violència sonora. Caldria esbrinar de quina manera una actitud contemplativa pot aconduir a fortes interrupcions que duen a l’acció, en un contrast més fort que l’anomenat diàleg entre l’ànima i el destí, una manera d’explicar alguns moments de Beethoven. Unes cavalcades celestials preludien moments apassionats seguits d’un fraseig d’extrema delicadesa. Philip Barford qualifica de “massives contradiccions harmòniques”els cinquanta primers compassos de la simfonia, on remarca que d’esquemes aparentment simples poden sorgir relacions cromàtiques altament complexes. A més a més, canvia constantment de tonalitat sense perjudicar-ne el discurs. La Cinquena de Bruckner és plena de preguntes amb un devessall de respostes generoses i amples en connexió amb la descripció de paisatges i l’evocació de solemnitats, que podem associar a la imatge de l’altiu monestir de Sankt Florian, on va passar bona part de la vida com a estudiant i organista i del qual no es va desvincular mai fins al punt que, tot i morir a Viena, les seves restes descansen sota el seu altar major.

El segon moviment, Adagio, comença amb un tema senzill cantat per l’oboè que després reprenen altres instruments, cal remarcar que l’acompanyament de les cordes en pizzicato assumirà importància en l’Scherzo del tercer moviment. El segon tema, emprès per les cordes es desenvolupa en intensitats creixents i en sons molt alts. Dissonàncies integrades i plenitud orquestral remarcada per uns potents intervals de sèptima, que solemnitzen el tema anunciat al principi per l’oboè, que es dilueixen i finen en una mena d’austeritat monacal.

El tercer moviment, Scherzo, és realment una anticipació de les simfonies de Mahler. Farcit de temes populars hi ha qui hi detecta una napolitana, és un desplegament de matisos només entenedors i desplegables per una gran orquestra. Mesurar les trompes, que no siguin ofensives i s’integrin en l’embolcall harmònic que el compositor proposa no és fàcil. De simfonismes anteriors més lineals, amb un fil conductor clar, l’obra de Bruckner passa a ser plena de replecs i interseccions, i obliga a una nova manera d’entendre la forma. L’Scherzo finalitza amb una rúbrica molt enèrgica que no fa pas suposar l’inici meditatiu del moviment final. Aquest, a la manera de Beethoven en el darrer temps de la seva Novena, va recollint motius anteriors al servei d’una nova explicació. A l’Adagio inicial, el succeeixen temes fugats que duen a un coral solemne del metall que imprimirà caràcter i que ens durà de la mà, passant per una habilíssima doble fuga i nombroses represes de temes anteriors, a un final lluminós. L’estudiós David Daughty situa aquesta simfonia en el temps, diu que la seva creació coincideix amb les primeres representacions a Bayreuth del cicle de l’Anell del Nibelung de Wagner i la considera una obra positiva i tècnicament innovadora.

Una cita per ajudar a entendre Bruckner pot ser la de Claudio Magris que, trepitjant les immediacions de Sankt Florian, en el seu llibre El Danubi, a part de descriure el monestir, l’austera cambra del compositor, l’església i l’orgue, diu que el seu art “neix de la reverència pel paisatge austrobohemi dolç i idíl·lic, amb els seus boscos, la cúpula en forma de ceba de l’església del poble i la calma de casa. La pau domèstica i silvestre és un idil·li, una conciliació dels contrastos aconseguida en una esfera protegida i limitada. Al bosc, la vida es converteix i es transforma, però amb un ritme tan lent que sembla immòbil a l’individu singular i li dóna el sentit de l’eternitat”.

Jordi Maluquer

TV3 amb L’Auditori

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS

PROGRAMA Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

21 Anton Bruckner Simfonia núm. 5 en si bemoll major · Orquestra Filharmònica de Munic Sergiu Celibidache, director / EMI (1993)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Günter Wand, director / RCA (1996)

· Orquestra Filharmònica de Viena Hans Knappertsbusch, director / Decca (1956)

· Orquestra Filharmònica de Viena Carl Schuricht, director / Deutsche Grammophon (1960)

· Orquestra del Concertgebouw d´Amsterdam Eugen Jochum, director / Philips (1964)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Wilhelm Furtwängler, director / Deutsche Grammophon (1942)

· Orquestra Simfònica de la Radiodifusió de Baviera Eugen Jochum, director / Deutsche Grammophon (1958)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Daniel Barenboim, director / Warner (1991)

· Orquestra Filharmònica de Viena , director / Philips (1988)

· Orquestra Filharmònica de Viena Nikolaus Harnoncourt, director / RCA (2004)

· Orquestra Filharmònica de Berlín , director / Deutsche Grammophon (1976)

Concerts de l’OBC per

Podeu tornar a sentir aquest programa, connectant amb Ràdio Clàssica de RNE el mateix diumenge a partir de les 20 h. R. Clàsica Barcelona R. Clàsica Girona R. Clàsica Lleida R. Clàsica Tarragona F. M. 93.0 F. M. 91.1 F. M. 89.2 F. M. 91.5 Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu es va crear per donar suport a les temporades líriques del Gran Teatre del Liceu. El primer director titular va ser Marià Obiols, a qui han seguit Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i . Des de setembre de 2008, el director musical és Michael Boder. En la seva llarga història i com a convidats, l’han dirigida mestres de l’alçada d’Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Alexandre Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, , Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, , Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, , Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Gerd Albrecht, Aleksandr Anissimov, Harry Bicket, Richard Bonynge, Sylvain Cambreling, Paolo Carignani, Frédéric Chaslin, Franz-Paul Decker, Rafael Frühbeck de Burgos, Romano Gandolfi, García Navarro, Lamberto Gardelli, Armando Gatto, Miguel Ángel Gómez Martínez, Cristóbal Halffter, Janos Kulka, Peter Maag, Riccardo Muti, Woldemar Nelsson, Vaclav Neumann, Josep Pons, David Robertson, Antoni Ros Marbà, Julius Rudel, Pinchas Steinberg, Peter Schneider, Silvio Varviso iSebastian Weigle. L’Orquestra ha actuat a: Teatro Real i Palacio Real de Madrid, Arenes de Nîmes, Òpera de Ludwigshafen, Théâtre des Champs Elysées de París, Palau de la Música Catalana i Teatre Grec de Barcelona, Festival d’Orange, Odeon Herodion Atticus d’Atenes, Seu Vella de Lleida, Festival de Peralada, gira per Galícia (Santiago de Compostel·la i Vigo), Palau de la Música de València, Teatro La Fenice de Venècia i Festival de Savonlinna, entre altres. L’Orquestra del Gran Teatre del Liceu es va presentar per darrera vegada dins la Temporada de l’OBC a L’Auditori el passat mes de novembre de 2010. Michael Boder director

Michael Boder va iniciar els estudis musicals al Conservatori de Música d’Hamburg i els va continuar a Florència. Durant l’època en què va ser director musical de l’Òpera de Basilea, els compromisos com a director convidat el van portar a Hamburg, Colònia, Munic, Berlín, Londres i Tòquio. A l’actualitat, Boder exerceix de director d’orquestra en els principals teatres d’òpera i és un convidat habitual de l’Staatsoper de Berlín, Dresden, Hamburg, Munic i Viena, com també de l’Òpera de San Francisco. Les actuacions més importants de la seva carrera inclouen noves produccions del Ring de Wagner a la de Dresden, Jacobsleiter de Schönberg i Gianni Schicchi de Puccini a l’Staatsoper de Viena, Lulu de Berg a l’Staatsoper de Munic, com també Lulu i Wozzek a l’Staatsoper de Viena, Wozzeck a l’Staatsoper d’Hamburg, L’holandès errant a l’Staatsoper de Berlín i a Tòquio, Le grand macabre i el Ring a San Francisco i Khovantxina al Liceu de Barcelona. Una successió d’estrenes mundials són testimoni dels èxits de Michael Boder en la música contemporània, inclosos Der Riese vom Steinfeld i Oedipe de Cerha a l’Staatsoper de Viena, Ubu Rex de Penderecki i Was Ihr wollt de Trojahn a l’Staatsoper de Munic, Das Schloss de Reimann a la Deutsche Oper de Berlín i Faustus, the last night de Dusapin el gener de 2005, com també Phädra de Henze el setembre de 2007 a l’Staatsoper de Berlín. Dedicat igualment a l’escena concertística, ha dirigit a Florència, Lisboa, París i Venècia, i ha treballat amb algunes de les orquestres més prestigioses, entre les quals es troben les filharmòniques de Berlín, Viena, Hamburg i Oslo, la Gewandhaus de Leipzig, la Gürzenich-Orchester de Colònia, la Tonhalle de Zuric, la Simfònica de Viena, la de Bamberg i l’NHK de Tòquio, la Tschechische Philharmonie de Praga i la Simfònica de RàdioViena. Michael Boder va dirigir l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dins la Temporada de l’OBC a L’Auditori el passat mes de novembre de 2010. ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Primers violins Vincent Fillatreau Trompes Kai Gleusteen concertino Nicolae Giurgea Ionut Pogdoreanu * Liviu Morna Franck Tollini Carlos Chordá Escrivá Olga Aleshinsky Felipe Escalada ** Enrique Martínez Eva Pyrek Joaquim Badia ** Ignacio Zamora Nca Andrei Violoncels Trompetes Margaret Bonham Cristoforo Pestalozzi * Francesc Colomina * Birgit Euler Adam Glubinski Josep Anton Casado Piotr Jeczmyk Matthias Weinmann Francisco Villaescusa Christo Kasmetski Esther Clara Braun Aleksander Krapovski Carme Comeche Cervera Trombons Edith Maretzki Rafael Sala Vivas Francesc Sánchez Orteu * Oleg Shport Juan Manuel Stacey Stacey Luís Bellver Oksana Solovieva M. Eulàlia Valero Detlef Hillbritch (Baix) Renata Tanollari Oriol Aymat ** Tuba Yana Tsanova Contrabaixos José M. Bernabéu * Segons violins Sávio de la Corte * Percussió Annick Puig Cristian Sandu Artur Sala Bossy * Emilie Langlais * Francesc Lozano Rodica Monica Harda Lluís Rusiñol Camps Liu Jing Sebastian Forest ** * Solistes Dorothea Biehler Pietro Marmora ** ** Col·laboradors Mercè Brotons Laszlo Onodi ** Elena Ceausescu Flautes Andrea Ceruti Albert Mora Griso * Charles Courant Sandra Batista Kalina Macuta Mijai Morna Oboès Alexandre Polonsky César Altur * Vassela Tomov Enric Pellicer Violes Clarinets Marie Vanier * Philip Cunningham * Birgit Renata Schmidt José Antonio Gómez Fulgencio Sandoval Fagots Claire Bobij Bernardo Verde * Bettina Brandkamp M. Josep Fusté ** PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI + informació a www.auditori.cat

Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya MARÇ divendres 25 21h L’Heroica de Beethoven dissabte 26 19h Arriba el romanticisme diumenge 27 11h TOLDRÀ La filla del marxant. Scherzo Sala 1 Pau Casals PROKÓFIEV Concert per a piano i orquestra núm.3 Preus de 18 a 45e BEETHOVEN Simfonia núm. 3 “Heroica” Antoni Ros-Marbà director Mladen Tcholitch piano (guanyador concurs Maria Canals 2007) ABRIL dissabte 2 19h Gerhard, Falla i McMillan diumenge 3 11h Homenatge a Gerhard Sala 1 Pau Casals MC MILLAN Veni, Veni Emmanuel | GERHARD Pandora e Preus de 25 FALLA El sombrero de tres picos. Suite núm. 2 Pablo González director · Juanjo Guillem timbales

ECM Barcelona L’Auditori series MARÇ dimarts 22 20.30h Tarkovsky Quartet Sala 2 Oriol Martorell Un concert amb regust cinematogràfic que ens mostra el Preu 20e món de l’art a través de la música i el cinema.

Cicle Contrabaix MARÇ dijous 24 21h Bettye LaVette Sala 2 Oriol Martorell Interpretations: The British Rock Songbook Preu 30e El soul flueix per les venes de la vocalista nord-americana guanyadora d’un Grammy pel seu anterior disc.

MARÇ divendres 25 21.30h Joan Isaac Em declaro innocent Sala 2 Oriol Martorell El Festival Barnasants ens porta una de les veus més Preu 15e poètiques de la Cançó. En el seu darrer disc mostra el seu particular desconcert davant la realitat imperant.

MARÇ dijous 31 20.30h Jean-Frédéric Neuburger Piano Sala 2 Oriol Martorell ECHO Rising Stars. Preu 15e Artista presentat per Cité de la Musique de Obres de BACH, SCHUMANN i BEETHOVEN

Catalunya Música amb l’OBC Segueix el concert en directe per Catalunya Música, els diumenges a les 11 h. En diferit pel canal d’internet catclassica.cat, els dimarts a les 21 h. O bé recupera l’àudio a qualsevol hora a catmusica.cat. Pots preparar l’audició escoltant el programa Guia d’orquestra, els dijous a les 23 h. i els diumenges a les 9 h., o sempre que vulguis a catmusica.cat. SISTEMES DE VENDA i INFORMACIÓ > Taquilles de L’Auditori De 15 a 21 hores de dilluns a dissabte; diumenge matí: obert des d’una hora abans fins a la finalització del concert; diumenge tarda/nit: obert des d’una hora abans fins a l’inici del concert.Tel. 93 247 93 00 - Carrer Lepant, 150 · 08013 Barcelona > Telentrada de CatalunyaCaixa Venda d’entrades al telèfon 902 10 12 12, les 24 hores, mitjançant targeta de crèdit i per internet a www.telentrada.com > ServiCaixa Venda d’entrades al telèfon 902 33 22 11, les 24 hores, mitjançant targeta de crèdit i per internet a www.servicaixa.com > Informació i venda per internet a www.auditori.cat

MUSEU DE LA MÚSICA De dilluns a dissabte de 10 a 18 h. Diumenges de 10 a 20 h. Dimarts tancat. Preu de l’entrada: 4 e Entrada gratuïta: menors de 16 i més grans de 65 anys; diumenges a partir de les 15 h.

ATENCIÓ ESPECIAL Es facilitarà un accés còmode als concerts per a les persones amb alguna discapacitat. Es r ecomana trucar al 93 247 93 00 en el moment d’adquirir les localitats.

PREUS REDUÏTS L’Auditori ofereix preus reduïts als menors de 26 anys, jubilats, persones en situació d’atur, famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat i l’acompanyant quan sigui reconeguda la seva necessitat legalment. Més informació a www.auditori.cat

SERVEI GRATUÏT DE GUARDA-ROBA

BAR LLANTERNA

APARCAMENT A PREU REDUÏT Tiquet espectacle 6 e Aparcament Pl. de les Arts. B:SM (Padilla, 159) - fins a 5 hores màxim Aparcament Giménez (Marina, 153) - fins a 3 hores màxim ALTRES APARCAMENTS A PROP DE L’AUDITORI SENSE PREU REDUÏT Estació Barcelona Nord (Alí Bei, 54), Eurogranvia (Lepant, 196-198), Almogàvers-Llacuna (Llacuna, 101), Centre Comercial les Glòries (Ciutat de Granada, 166 / Avda. Diagonal, 208 / Llacuna, 161), Ona Gran Via (Ciutat de Granada, 173-175) i Sancho d’Avila- Empark (Almogàvers, 95 / Sancho d’Àvila, 35).

TRAMVIA Línia T4 (Auditori / Teatre Nacional)

METRO Línia 1 (Marina) · Línia 2 (Monumental)

AUTOBÚS Línies 6, 7, 10, 56, 62, B21, B25 · Nocturns: N0, N2, N3, N7, N11

TREN Línia 1,3,4,7 (Arc de Triomf)

BICING Estació c. Padilla, 151

AMICS DE L’AUDITORI Telèfon 902 228 238

Lepant 150 · 08013 Barcelona - Tel. 93 247 93 00 - www.auditori.cat