2010 2011 La Cinquena De Bruckner
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
TEMPORADA DE CONCERTS 2010 21 2011 Programa de mà 18, 19 i 20 de març de 2011 LA CINQUENA DE BRUCKNER ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Michael Boder director XXXIVè FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE BARCELONA De l’1 al 12 d’abril de 2011 Variacions sobre Bach 01 Divendres, 1 d’abril de 2011 / 21h 06 Divendres, 8 d’abril de 2011 / 20. 30h 10 Dimarts, 12 d’abril de 2011 / 20.30h Basílica de Santa Maria del Mar Sala 2 Oriol Martorell Sala 2 Oriol Martorell LEON BERBEN orgue COMPAGNIE CHANT DE BALLES MASQUES Obres de SWEELINCK, SCHEIDEMANN, Vincent de Lavenère joglar Obres de J. C. F. BACH, J. S. BACH i REINCKEN, BUXTEHUDE i J. S. BACH Eric Bellocq llaüts W. F. BACH Bach en Balles 02 Diumenge, 3 d‘abril de 2011 / 20.30h Aquest concert es repeteix en una sessió familiar el dissabte 9 d’abril. Església de Sant Felip Neri TRINITY BAROQUE 07 Dissabte, 9 d’abril de 2011/ 20.30 h Motets de J. S. BACH Sala 2 Oriol Martorell ALQHAI & MARTÍNEZ MOLINA El preu dels concerts és de 15 e, 03 Dilluns, 4 d‘abril de 2011 / 20:30h Fahmi Alqhai viola da gamba excepte els concerts 1 i 3 que són Sala 3 Tete Montoliu Alberto Martínez Molina clavicèmbal gratuïts i el concert 2 que és 25 e. SECRETS DE LES CANTATES DE Sonates per a viola da gamba Preus reduïts per menors de 26 anys, BACH de J. S. BACH jubilats, persones en situació d'atur, Cor i Orquestra d’Antiga de l’ESMUC famílies nombroses, monoparentals, Cantates de J. S. BACH persones amb discapacitat i 08 Diumenge, 10 d’abril de 2011 / 20.30h l'acompanyant quan la seva necessitat sigui reconeguda legalment. Sala 2 Oriol Martorell 04 Dimarts, 5 d‘abril de 2011 / 20.30h JOSETXU OBREGÓN violoncel Abonaments fins a un 50% de Sala 2 Oriol Martorell Obres per a violoncel sol de J. S. BACH, descompte. ALEXANDRE THARAUD piano GALLI i GABRIELLI J. S. BACH Variacions Goldberg, BWV 988 Venda d’entrades a Servicaixa i a Taquilles de L’Auditori 09 Dilluns, 11 d’abril de 2011 / 20.30h 05 Dijous, 7 d’abril de 2011 / 20.30h Sala 2 Oriol Martorell Sala 2 Oriol Martorell CALEFAX REED QUINTET BENJAMIN ALARD clavicèmbal Variacions Goldberg de J. S. BACH i J. S. BACH Variacions Goldberg, BWV 988 obres de HINDEMITH i XOSTAKÓVITX Més informació a www.auditori.cat Consulteu tota la programació del Festival i altres activitats a www.auditori.cat Principal mitjà patrocinador: MARÇ 2011 DIVENDRES 18 | 21h · DISSABTE 19 | 19h · DIUMENGE 20 | 11h PROGRAMA 21 Una catedral sonora Sala 1 Pau Casals LA CINQUENA DE BRUCKNER ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Michael Boder director Anton Bruckner (Ansfelden, Àustria 1824 - Viena 1896) Simfonia núm. 5 en si bemoll major (1875-1878) 81 min Adagio - Allegro Adagio: Sehr langsam Scherzo: Molto vivace Finale: Adagio – Allegro moderato La durada és aproximada. ! Per gaudir millor del concert, apagueu els mòbils, desactiveu tota mena d’alarmes sonores i reguleu els aparells d’audició. Conteniu, en tant que us sigui possible, els estossecs. L’ús d’un mocador redueix notablement l’impacte acústic. COMENTARIS AL PROGRAMA Cinquena Simfonia de Bruckner Anton Bruckner no va poder assistir a l’estrena de la seva Cinquena simfonia perquè aleshores estava malalt a la seva residència vienesa. Com gairebé en totes les obres simfòniques que componia, des que les considerava acabades fins que arribava a la versió definitiva, hi introduïa molts canvis. En aquest cas, l’obra començada el 1875 no la va considerar enllestida fins al 1878 i no es va estrenar fins a l’abril de 1894 a Graz, dirigida pel seu deixeble Franz Schalk, i encara en una versió abreujada. Bruckner moria dos anys més tard sense haver-la sentit i deixant dues simfonies més per estrenar: la Sisena, que ho va ser el 1899 a Viena, dirigida per Gustav Mahler, i la Novena també a Viena el 1903 dirigida per Ferdinand Löwe. La Setena, però, estrenada amb un gran èxit el 1884 a Leipzig i dirigida pel llegendari Arthur Nikisch, va consagrar en vida el compositor. També va ser molt ben rebuda la Vuitena, estrenada a Viena al desembre de 1892 i dirigida per Hans Richter. És ben curiós que aquesta obra magna, que el mateix Bruckner, sovint negatiu i crític amb l’obra pròpia, considerava “el millor que he escrit en matèria de contrapunt”, trigués tant a ser estrenada. Qualificada com a “simfonia de la fe”, “teològica” i “gegantina catedral sonora”, era afrontada amb pors i reticències degut a la seva llarga durada que feia preguntar-se als possibles directors si podrien mantenir l’atenció de l’oient. François-René Tranchefort s’atreveix a dubtar si el mateix Fürtwangler se’n va sortir prou bé en el seu primer enregistrament, ja que calia, a més de fervor, aconseguir-ne una precisió lúcida. D’altra banda, existia un clar distanciament entre aquest gran director alemany i l’obra del compositor, a qui definia com una mena de “místic gòtic extraviat en ple segle XIX”. L’obra comença amb una mena de parany introductori. S’inicia lentament enmig d’una atmosfera d’harmonia absoluta i, de sobte, esclata una mena de violència sonora. Caldria esbrinar de quina manera una actitud contemplativa pot aconduir a fortes interrupcions que duen a l’acció, en un contrast més fort que l’anomenat diàleg entre l’ànima i el destí, una manera d’explicar alguns moments de Beethoven. Unes cavalcades celestials preludien moments apassionats seguits d’un fraseig d’extrema delicadesa. Philip Barford qualifica de “massives contradiccions harmòniques”els cinquanta primers compassos de la simfonia, on remarca que d’esquemes aparentment simples poden sorgir relacions cromàtiques altament complexes. A més a més, canvia constantment de tonalitat sense perjudicar-ne el discurs. La Cinquena de Bruckner és plena de preguntes amb un devessall de respostes generoses i amples en connexió amb la descripció de paisatges i l’evocació de solemnitats, que podem associar a la imatge de l’altiu monestir de Sankt Florian, on va passar bona part de la vida com a estudiant i organista i del qual no es va desvincular mai fins al punt que, tot i morir a Viena, les seves restes descansen sota el seu altar major. El segon moviment, Adagio, comença amb un tema senzill cantat per l’oboè que després reprenen altres instruments, cal remarcar que l’acompanyament de les cordes en pizzicato assumirà importància en l’Scherzo del tercer moviment. El segon tema, emprès per les cordes es desenvolupa en intensitats creixents i en sons molt alts. Dissonàncies integrades i plenitud orquestral remarcada per uns potents intervals de sèptima, que solemnitzen el tema anunciat al principi per l’oboè, que es dilueixen i finen en una mena d’austeritat monacal. El tercer moviment, Scherzo, és realment una anticipació de les simfonies de Mahler. Farcit de temes populars hi ha qui hi detecta una napolitana, és un desplegament de matisos només entenedors i desplegables per una gran orquestra. Mesurar les trompes, que no siguin ofensives i s’integrin en l’embolcall harmònic que el compositor proposa no és fàcil. De simfonismes anteriors més lineals, amb un fil conductor clar, l’obra de Bruckner passa a ser plena de replecs i interseccions, i obliga a una nova manera d’entendre la forma. L’Scherzo finalitza amb una rúbrica molt enèrgica que no fa pas suposar l’inici meditatiu del moviment final. Aquest, a la manera de Beethoven en el darrer temps de la seva Novena, va recollint motius anteriors al servei d’una nova explicació. A l’Adagio inicial, el succeeixen temes fugats que duen a un coral solemne del metall que imprimirà caràcter i que ens durà de la mà, passant per una habilíssima doble fuga i nombroses represes de temes anteriors, a un final lluminós. L’estudiós David Daughty situa aquesta simfonia en el temps, diu que la seva creació coincideix amb les primeres representacions a Bayreuth del cicle de l’Anell del Nibelung de Wagner i la considera una obra positiva i tècnicament innovadora. Una cita per ajudar a entendre Bruckner pot ser la de Claudio Magris que, trepitjant les immediacions de Sankt Florian, en el seu llibre El Danubi, a part de descriure el monestir, l’austera cambra del compositor, l’església i l’orgue, diu que el seu art “neix de la reverència pel paisatge austrobohemi dolç i idíl·lic, amb els seus boscos, la cúpula en forma de ceba de l’església del poble i la calma de casa. La pau domèstica i silvestre és un idil·li, una conciliació dels contrastos aconseguida en una esfera protegida i limitada. Al bosc, la vida es converteix i es transforma, però amb un ritme tan lent que sembla immòbil a l’individu singular i li dóna el sentit de l’eternitat”. Jordi Maluquer TV3 amb L’Auditori SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS PROGRAMA Javier Pérez Senz, periodista i crític musical 21 Anton Bruckner Simfonia núm. 5 en si bemoll major · Orquestra Filharmònica de Munic Sergiu Celibidache, director / EMI (1993) · Orquestra Filharmònica de Berlín Günter Wand, director / RCA (1996) · Orquestra Filharmònica de Viena Hans Knappertsbusch, director / Decca (1956) · Orquestra Filharmònica de Viena Carl Schuricht, director / Deutsche Grammophon (1960) · Orquestra del Concertgebouw d´Amsterdam Eugen Jochum, director / Philips (1964) · Orquestra Filharmònica de Berlín Wilhelm Furtwängler, director / Deutsche Grammophon (1942) · Orquestra Simfònica de la Radiodifusió de Baviera Eugen Jochum, director / Deutsche Grammophon (1958) · Orquestra Filharmònica de Berlín Daniel Barenboim, director / Warner (1991) · Orquestra Filharmònica de Viena Bernard Haitink, director / Philips (1988) · Orquestra Filharmònica de Viena Nikolaus Harnoncourt, director / RCA (2004) · Orquestra Filharmònica de Berlín Herbert von Karajan, director / Deutsche Grammophon (1976) Concerts de l’OBC per Podeu tornar a sentir aquest programa, connectant amb Ràdio Clàssica de RNE el mateix diumenge a partir de les 20 h.