Maresme 18 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA MARESME 18 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 18 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2 Massa 18 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Tordera-Besòs Conca/ques hidrogràfica/ques: Les rieres del Maresme Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Arenys de Munt Vilalba Sasserra Sant Pol de Mar Montgat Argentona Llinars del Vallès Santa Susanna Premià de Dalt Sant Vicenç de Montalt Vallgorguina Calella Fogars de la Selva Cabrils Dosrius Premià de Mar Vilassar de Dalt Mataró Malgrat de Mar Sant Cebrià de Vallalta Palafolls Sant Iscle de Vallalta Tiana Vilassar de Mar Òrrius Alella Sant Celoni Pineda de Mar Tordera Canet de Mar Cabrera de Mar el Masnou Arenys de Mar Caldes d'Estrac Teià Sant Andreu de Llavaneres Sèrie 1:50.000, ICC: 365, 393, 394, 421 Àrea/es hidrogeològica/ques: 305 Àrea paleozoica i granítica de Collserola-Maresme Extensió total (km2): 444 Extensió aflorant (km2): 444 Delimitació geogràfica: La massa d’aigua 18 es troba al NE de la província de Barcelona i ocupa tota la comarca del Maresme, limitant al E i S amb el mar Mediterrani, al W i N amb el batòlit granític de la Serralada Litoral Catalana (Serres de Sant Mateu, el Corredor i el Montnegre) i el riu Tordera i el seu delta al NE. Es tracta d’una franja costanera d’uns 8 Km d’amplada mitjana (màxim 15 Km a l’alçada de la Serra del Montnegre) i uns 50 Km de longitud. Tipologia litològica dominant: Granit i Paleozoic Al i l i li lò i Al l i l Pàgina 3 Massa 18 Masses d'aigua subterrània de Catalunya Altres tipologies litològiques: Al·luvial Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures Altres característiques: - Pàgina 4 Massa 18 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 3051H01 Aqüífer dels Granits i materials paleozoics del Maresme 3052A11 Aqüífer dels al·luvials i quaternaris entre Tiana i Caldes d’Estrac 3052A12 Aqüífer de l’al·luvial entre Caldes d’Estrac i Calella 3052A13 Aqüífer dels al·luvials i quaternaris entre Calella i Malgrat de Mar 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques Els 2 grans tipus de aqüífers que es distingeixen a la massa són: - Granits i materials paleozoics del Maresme. Litològicament aquest aqüífer està format per un important batòlit de roques plutòniques àcides (composició granodiorítica) i de petits afloraments paleozoics de gneisos i materials cataclàstics a la zona de Mataró. L’aqüífer present és el dels Granits i materials paleozoics del Maresme (3051H01). - Quaternaris al·luvials i litorals del Maresme. Cobertura quaternària de magnitud i potència variable, fortament condicionada pel basament granodiorític. Els aqüífers presents són: els al·luvials i quaternaris entre Tiana i Caldes d’Estrac (3052A11), al·luvials entre Caldes d’Estrac i Calella (3052A12) i al·luvials i quaternaris entre Calella i Malgrat de Mar (3052A13). La litologia granodiorítica forma el basament general integrant alguns sectors dispersos de materials paleozoics i, en menor proporcions triàsics. Aquest materials serveixen de suport als materials quaternaris que ha estat generats per la meteorització i erosió dels materials granítics i la seva posterior mobilització al llarg de les rieres. El granit meteoritzat es troba a l’interior a partir de les primeres muntanyes i cobreix bona part de l’àrea d’estudi. Es comporta com aqüífer lliure encara que localment pot ser confinat per una cobertura d’argiles. El seu desenvolupament es deu a l’alteració del granit, la seva base és molt irregular i té una potència d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres. L’aqüífer no té continuïtat espacial i és d’escàs desenvolupament a les cotes topogràfiques més elevades. Els dipòsits de materials al·luvials quaternaris constitueixen els aqüífers més importants. Es desenvolupen en un sistema de ventalls al·luvial disposats en una estreta franja costanera d’uns 2 Km d’ample per 50 Km de llarg. Els ventalls s’han format seguint un sistema de falles que estan controlades per la tectònica de l’estructura de la conca mediterrània occidental. Aquestes falles tenen una direcció principal NE – SW (paral·leles a la costa) existint una altra família de falles en sentit perpendicular (NW – SE). Aquestes últimes, perpendiculars a la costa, són les que han facilitat la formació de rieres i torrents que drenen al propis aqüífers al·luvials i litorals. L’al·luvial actual i subactual conté l’aqüífer més important i explotat de massa 18 Maresme. Està constituït per materials detrítics de gra fi–mig, observant canvis bruscos de la granulometria. La mida de gra va des de llim i sorra mitjana fina fins a sorra grollera i clastes. A les capçaleres es troben blocs angulosos. Les màximes potències del conjunt quaternari i granit alterat són de 50-60 m. Les potències dels materials quaternaris de les rieres no Pàgina 5 Massa 18 Masses d'aigua subterrània de Catalunya superen els 30 m. Els dipòsits litorals (sorres quaternàries) amb una amplada mitjana inferior a 1 Km poden arribar a potències de 100 m, essent el valor mitjà de 25-30 m. 3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua Els límits que contenen a la massa d’aigua de l’àrea Collserola Maresme són de diferents naturalesa. - A l'E, SE, S, i SO la línia de costa amb el mar Mediterrani fixa aquest límit. - Al N i NE els límits corresponen al contacte dels materials granítics amb els materials al•luvials de la Tordera Alta, Mitjana i Baixa. - Al NO el límit és la divisòria d’aigües superficials de la Serralada Litoral. 3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX 3.2.1 Recàrrega i descàrrega Recàrrega natural: Es poden diferenciar dos tipus de recàrrega natural: recàrrega pluvial sobre tota la superfície aflorant de la massa i recàrrega des dels cursos d’aigua superficial, rieres de Argentona, Cabrils, etc. Zones de recàrrega: L’extensió total de la massa d’aigua, massís granític, Quaternari al·luvial rieres i litoral. Zones de descàrrega: Quaternari al·luvial rieres i litoral. Mar Comentari: - 3.2.2 Tipus de circulació dominan Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo- minant és de tipus: Porós 3.2.2 Piezometria S’observa, en general, un paral·lelisme de les isopieces en la seva descàrrega al mar i un augment de les curvatures al convergir cap a les rieres, algunes de les quals es converteixen en eixos de drenatge del massís granític. Per tant, la direcció general del flux d’aigua subterrània és de NO a SE. La piezometria de l’aqüífer granític del Maresme segueix els gradients topogràfics del terreny. Els gradients piezomètrics que s’observen a les cotes més elevades estan associats als elevats gradients topogràfics (0,01 a 0,08). La piezometria de l’aqüífer Quaternari al•luvial i litoral presenta isopieces molt paral•leles a la línia de costa i per tant el flux és cap al mar. Els gradients hidràulics són més accentuats a les capçalera de les rieres (0,01 a 0,04) i més suaus a la plana litoral (0,003 a 0,006). Altres inflexions notables es deuen a la presència de bombejos locals. S’aprecien cons de bombeig a Vilassar de Mar, a la desembocadura de la Riera d’Argentona i a les depressions particularment importants a la plana litoral de Calella a Malgrat de Mar.