Les Ceberes De L'horta

Núm. 29, primer semestre 2009

www.fhortasud.org

Les ceberes de l’Horta Sud L’ONU instal·larà una base logística a Quart de Poblet La crisi econòmica incrementa la desocupació a la comarca Entrevista a la tennista Anabel Medina El xalet Giner-Cortina de Torrent La Mancomunitat i la Fundació Horta Sud inicien una campanya divulgativa per a promoure un Pla Estratègic Metropolità La Mancomunitat de l’Horta Sud posa en marxa un sistema de bicicletes de lloguer a Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet i Xirivella sumari

la fundació gent d’ací Enfortir el moviment associatiu, Anabel Medina: «El 2009 està sent repensar el model per a afrontar el millor any de la meua carrera el futur. 4 individual» 18 Julio Huerta Cristina Bea Seligrat

4.000 DVD pel futur de la comarca. 5 patrimoni de l’horta sud

Museu Comarcal «Josep Ferrís March» El xalet Giner-Cortina de Torrent Activitats del primer semestre. 6 (1919-2009) 21 Julio Huerta Tomàs Roselló Jaunzarás Les ceberes de l’Horta Sud 26 sociocomunitari Adrià Besó Ros Més d’una trentena d’alumnes s’han graduat enguany en la Universitat medi ambient dels Majors de Florida 7 Blanca Barberá La comarca aposta pel transport ecològic 28 L’Escola de Capatassos Agrícoles de Fátima Koudsi Catarroja, més de cinquanta anys formant tècnics agraris 8 papers d’història Fátima Koudsi La tancada dels alcaldes a actualitat comarcal Quart de Poblet 29 Francesc Martínez Eleccions europees a l’Horta Sud 10 comunicació Tomàs Sanchis L’Horta entra en el Mapa Mundial Fem xarxa els 7 dies 32 Julio Gómez de la Pau 12 Fátima Koudsi Eines i Silenci, dues noves revistes en valencià 33 La crisi econòmica a l’Horta Sud 14 Francesc Martínez Paula Martínez Borredá

cultura

Naturàlia, un llibre de solidaritat, natura i integració social 34 Papers de l’Horta Francesc Martínez Director: Un passeig per la història del Francesc Martínez Castell-Palau d’Alaquàs 35 Col·laboren en aquest número: Tomàs Sanchis Blanca Barberá, Cristina Bea Seligrat, Adrià Besó, Julio Gómez, Julio Huerta, Fátima Koudsi, Paula Martínez Borredá, Tomàs Rosselló passat i present Jaunzarás i Tomàs Sanchis. La torre medieval de Torrent 36 Assessorament lingüístic: Òscar Pérez Silvestre Fotografia: José Luís Carretero, Adrià Besó, Francesc Martínez i Tomàs Rosselló. Disseny i maquetació: Collage-no coop.v. Impressió: Gráficas Jovi

Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat. Periodicitat: semestral quaderns de l’horta, num 5 Dipòsit legal: V-1372-1994. Antecedents i referències per a una planificació estratègica metropolitana: el cas de l’Horta Sud Entitat editora: Pedro Rubio Navarro, Daniel Monleón Balanzá i Fundación para el Desarrollo de l’Horta Sud. President: Alfred Domínguez Ibáñez Josep Lluís Gisbert de Elío C/ Caixa d’Estalvis, 4. 46900 Torrent Tel. 96 155 32 27 www.fhortasud.org fundació@fhortasud.org

Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió, ni de les fotografies subministrades, dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats. PORTADA: Cebera d’Alfafar. (Adrià Besó). editorial EDITORIAL 30 anys d’ajuntaments democràtics, la necessitat d’un pacte local valencià

nguany celebrem trenta anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després de la Ellarga dictadura franquista. Aquelles llunyanes eleccions del 3 d’abril de 1979 venien carregades de somnis de llibertat i ganes de transformació. L’Horta Sud no ha estat aliena a aquests canvis. Al llarg de tres dècades s’han succeït als ajuntaments corporacions municipals que han aportat el seu treball en la construcció de la comarca que coneixem hui. L’Horta Sud ha vist també com un fet històric i signe de normalitat democràtica l’existència de dones alcaldesses. Els municipis de l’Horta Sud i valencians en general han experimentat un creixement sense precedents en serveis ciutadans, infraestructures i equipaments públics. Els ajuntaments s’han convertit en l’administració més pròxima al ciutadà i els que més esforços i recursos dediquen a donar a la ciutadania els serveis que demana. La Llei Reguladora de Bases de Règim Local de 1985 és la norma bàsica d’organització i funcionament de l’Administració Local. És una llei orgànica d’aplicació en tot l’Estat espanyol que regula les competències de gestió dels ajuntaments. A més, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals regula l’organització i gestió dels ingressos i despeses de l’Administració local. Això no obstant, l’ajuntament continua sent el germà pobre de les administracions públiques, els consistoris no tenen recursos econòmics estables i permanents per a mantindre el nivell de serveis que presten. En el marc estatal, la qüestió està ja regulada en els Pres- supostos Generals de l’Estat: anualment tots els ajuntaments d’Espanya reben unes transferències permanents del Govern central segons la seua població. Però no és així en l’àmbit autonòmic, on els consistoris continuen depenent encara de subvencions voluntàries dels governs autonòmics, alguns dels quals –com és el cas de la Generalitat Valenciana– actuen de forma arbitrària i antidemocràtica discriminant consistoris que no tenen el seu color polític. Això deixa en indefensió i ofega econòmicament un bon nombre d’ajuntaments. Actualment la Generalitat deu més de 600 milions d’euros de subvencions als ajuntaments, entre ells bastants de l’Horta Sud. Cal un pacte local valencià per a solucionar el problema. Diverses comunitats autònomes han aprovat lleis pròpies de règim local amb l’objectiu de reorganitzar l’àmbit administratiu i

financer dels ajuntaments. Andalusia, Aragó, Catalunya, Navarra, Galícia, Astúries, Madrid, Múrcia i Extre- Núm. 29, primer semestre 2009 madura són comunitats amb una àmplia legislació que preven la transferència de competències als ajuntaments i la dotació de recursos econòmics permanents per a mantindre els serveis. Aquests recursos no són subvencions, sinó fons permanents i obligatoris que es donen a tots els ajuntaments segons la seua població i nivell d’ingressos propis, amb independència del seu color polític. La Comunitat Valenciana no té llei pròpia de règim local. El 27 de febrer de 1999, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) aprovà per unanimitat una moció anomenada del Pacte Local Valencià. Una moció que el PP de la FVMP va votar a favor. Aquesta proposta consistia a demanar a la Generalitat la redacció i aprovació en les Corts Valencianes de l’anomenada Llei de Règim Local Valencià i la creació d’un Fons de Cooperació Municipal autonòmic per a garantir suficiència financera als ajuntaments, especialment als que presten serveis que són per llei competència exclusiva del Consell. Però el PP ha ignorat la proposta. A hores d’ara encara no s’ha aprovat tal llei. El PSPV-PSOE, EUPV i BNV de les Corts reivin- diquen la creació del Fons de Cooperació Municipal i rebutgen el model de les subvencions voluntàries, les quals, segons denuncien, es donen seguint criteris de color polític discriminant els ajuntaments no governats pel PP. Malauradament, 30 anys després de les primeres eleccions locals democràtiques, continua sent una assignatura pendent un model de finançament local valencià. I en això no hauria d’haver-hi colors polítics.

3 LA FUNDACIÓ Enfortir el moviment associatiu, repensar el model per a

afrontar el futur Julio Huerta

A la comarca es comença a parlar que cal fer alguna cosa per a canviar i millorar algunes coses en el moviment associatiu, per altra banda més necessari que mai en els temps que vivim.

canviar i millorar algunes coses en el de rebre una formació especialitzada moviment associatiu, per altra banda que els permeta una comunicació in- més necessari que mai en els temps terna més eficaç i una millor gestió i or- que vivim. ganització. Els participants van destacar també com a eix fonamental de la Jornades d’Associacionisme a seua tasca l’ús de les noves tecnologies Alaquàs. Estratègies de futur i la posada en pràctica d’accions comu- Més de mig centenar de persones i vo- nes entre diverses associacions per tal ra una trentena d’associacions vàrem de millorar la comunicació i el missatge n un entorn tan canviant com participar en les jornades que l’Ajunta- que es vol transmetre a la ciutadania. El’actual, les organitzacions que no ment d’Alaquàs, amb la col·laboració tinguen capacitat de resposta aniran del Centre de Recursos Associatius de Jornades d’Associacionisme perdent legitimitat i estaran abocades la Fundació Horta Sud, va organitzar el a l’Horta Sud. Reptes del mo- a convertir-se en grups que es retro- dissabte 13 de juny per tal de conéixer viment associatiu alimentaran dels seus propis errors, de primera mà la situació actual dels Diverses associacions de la comarca, però que no interactuaran amb la col·lectius d’Alaquàs i plantejar pro- en col·laboració amb el Centre de Re- societat en què s’inscriuen. A aques- postes de futur que donen resposta a cursos Associatius, han organitzat per ta situació cal afegir la dependència les seues necessitats. Les persones as- al 4 de juliol unes jornades a Torrent i debilitat financera del moviment sistents van valorar de manera positiva per tal de conéixer el reptes i definir associatiu, que posarà en qüestió la aquesta iniciativa i proposaren la con- prioritats i estratègies de futur de les viabilitat econòmica de moltes asso- vocatòria de noves edicions per tal de associacions de la comarca. En la jor- ciacions que no podran fer front a la continuar elaborant un diagnòstic de la nada intervingué amb una ponència el disminució o al retard en el pagament realitat associativa local. Les associa rector de la Universitat Progressista de les subvencions, les dificultats per cions participants coincidiren en la ne- d’Estiu de Catalunya i exdirector de a l’organització i gestió, les dificultats cessitat que tenen tots els col·lectius la Fundació Ferrer i Guàrdia. Les jor- de planificació a llarg termini que re- nades, les organitzen les associacions dueix les possibilitats de reacció per a de veïns del Vedat, Camí la Noria, afrontar el futur, les dificultats per a l’Asociación de Ecuatorianos, el Centre analitzar l’entorn en què actuem i per Cultural Rociero de Torrent, la Federa- al qual actuem, o l’endogàmia de les ció de Cases de Joventut de la Comu- associacions, que dificulta el treball en nitat Valenciana, l’Associació d’Esplais xarxa i l’aprofitament de les sinergies. Valencians, la Fundació Horta Sud i Aquestes, entre altres, són les raons Caixa Popular. per les quals a la comarca es comença El Centre de Recursos Associatius, a parlar que cal fer alguna cosa per a amb la col·laboració de la Mancomu-

4 LA FUNDACIÓ Núm. 29, primer semestre 2009 5 Ó ------I C DA N

buscadors U

F LA Papers Associatius, diagnòstics organitza- jornades d’associacions comarca Per més informació, pots contactar amb nosaltres des del web www.fhortasud.org, al c/ Caixa d’Estalvis, número 4 de Torrent o telefonant al 961 553 227. adreçats a la millora de i la organització gestió de les associacions, assessoria en l’elaboració de pro - jectes i el dubtes legals, publica- la web, la a subvencions de ció del butlletí assessorament tècnic i ajuda per a organitzar municipals, tius i plans d’enfortiment sonalitzats per per- a cada associació, etc. futurhortasud.wordpress.com) perquè opinió. seua la donar puga ciutadania la Mentre s’inicia la mobilització ciutada na i la campanya informativa, les dues institucions continuaran reclamant a l’Ajuntament de València una visió po sitiva i coordinada perquè el de model dispersió sobre el territori acabe definitivament i s’aposte per una pla municipal, forma de entesa no nificació sinó amb del una visió més pragmàtica conjunt. La Mancomunitat i la Fundació recla men de les tres administracions (Ajun tament de València, Generalitat Valen ciana i Govern central) la cooperació necessària i la complementarietat dels esforços, amb una reflexió conjunta prèvia, per a un territori metropolità al qual afecta i en què s’acumula més d’un milió i mig d’habitants, amb més de catorze milions de desplaçaments diaris. ------que www. de la El programa té com a futur Continuem oferint: formació amb una oferta de més de 20 cursos Nova convocatòria d’ajudes per a projectes de cooperació - interna cional per al 2010, dotada amb 6.000 €. objectiu la col·laboració econòmica en projectes d’ajuda al desenvolupament de països del Tercer Món. El termini de presentació de projectes finalitzarà el 30 de 2009. novembre de nombre d’associacions participants, involucrats, municipis de quantitat la la creació de plataformes estables i que més a projecte, del continuïtat la siguen oberts a la ciutadania i amb un caràcter educatiu i social.

el el futur de la comarca de l’Horta, explica explica els impactes negatius que te nen nen els plans de revisió del PGOU de la capital per a la comarca de l’Hor ta Sud. D’exemples danyosos si hi ha no una coordinació adequada, n’hi ha suficients en el treball audiovisual: l’ampliació del port amb la seua zona de zones la nova urbanització logística, d’horta o la creació de noves infraes viàries. tructures Davant d’aquesta perspectiva negativa d’un des iniciat han entitats les futur, de ànim de diàleg positiu el repartiment de 4.000 DVD a totes les associacions i de institucions la comarca perquè co neguen la realitat del projecte de revi futu promoure de més a València, a sió res conferències i trobades ciutadanes i promou experiències a compartir per re la participació. De fet, amb l’edició recollida una obert s’ha també DVD del de firmes ciutadanes i un bloc ( La Mancomunitat i la Fundació Horta Sud inicien una campanya divulgativa per a promoure un Pla Estratègic Metropolità. - - - - - pel El Pla Pla Estratègic Metropolità:

Mancomunitat Intermunicipal de

ova convocatòria d’ajudes a a Sud Horta i Sud la Fundació l’Horta termini de presentació de projectes finalitzarà el 30 de 2009. novembre Es de valorarà especialment el N projectes interassociatius per al 2010, dotada amb 10.000 €.

sit sit de promoure un Pla Estratègic Me racional futur un assegure que tropolità en a i tenint compte l’Horta, sostenible que la comarca està lligada ineludible ment a la ciutat de València i als seus d’Orde General Pla del revisió de plans Urbana. nació Davant la perspectiva que la pròxima elaboració de la revisió del PGOU de València es realitze de forma unilateral i sense una perspectiva metropolitana (com marca, curiosament, la xa matei Estratègia Territorial del Consell), les dues entitats han editat divulgatiu el DVD han han iniciat recentment una campanya de divulgació ciutadana amb el propò L

Acte de presentació de la campanya al Acte de presentació de la campanya Alfred Domínguez, Club Diario Levante: Boira. Vicent i Josep Empar Navarro 4.000 DVD nitat Intermunicipal de l’Horta Sud i Caixa Popular, continua oferint eines a les associacions: LA FUNDACIÓ Museu Comarcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís March» Activitats del primer semestre Adrià Besó

«Quaderns del Museu Comarcal» El 24 de març va tindre lloc a l’andana del museu la presentació del primer numero de la col·lecció «Quaderns del Museu Comarcal de l’Horta Sud “Josep Ferrís March”», dedicat a Les ceberes. L’acte va estar presidit per Empar Navarro, presidenta del Museu Comarcal, qui va destacar el paper dinamitzador del museu en l’àmbit cultural, dins el qual s’inscriu aquesta Cicle «La memòria de la seda» El paisatge dels horts de tarongers nova línia de publicacions encetada. naix amb la introducció d’aquest Per quart any consecutiu s’ha organit- El treball, realitzat per Adrià Besó, fou cultiu dins el triangle situat entre Pi- zat durant la segona quinzena d’abril presentat per Vicent García Martínez, canya, Albal i Catarroja a partir de aquesta activitat amb la finalitat de arquitecte i professor de projectes de 1880. Aquest procés transformador donar a conéixer la importància so- l’Escola Tècnica Superior d’Arquitec- està encapçalat per la burgesia ciuta- cioeconòmica que tingué la cria del tura de València, qui va destacar la dana, que inverteix en un cultiu ales- cuc de seda a la comarca des de l’edat gran senzillesa i modernitat arquitec- hores molt rendible econòmicament, mitjana fins al seglex viii, la memòria tònica d’una construcció destinada a i alhora aprofita les finques rústiques de la qual va continuar com a activitat resoldre la necessitat d’emmagatze- per a construir les seues segones re- lúdica fins no fa molts anys. S’han re- matge de les cebes. sidències dotades de torres miramar partit 390 caixetes amb més de 12.000 per a contemplar el paisatge, jardins, La col·lecció de «Quaderns del Museu cucs que han estat criats al museu. passejos, etc. Comarcal de l’Horta Sud» es planteja Com a novetat d’enguany cal desta- com una publicació de monografies car la reconstrucció d’un mòdul d’una breus que, amb el treball d’uns quants andana sedera, en la qual s’han criat Cicle «Música al Museu» anys, posarà a la disposició dels lec- els cucs de la mateixa manera que ho Des de fa sis anys, cada dijous del tors i dels investigadors l’amplitud de feien els nostres avantpassats. mes de juny, el museu realitza un ci- temes que conformen el patrimoni cle de música tradicional valenciana cultural de la comarca. I com no, hem Celebració del Dia Internacional amb conferències i concerts. Els con- començat la sèrie amb aquest núme- dels Museus ferenciants que han passat pel museu ro dedicat a la cebera, la construcció El Museu Comarcal s’ha sumat en- han estat persones destacades en que un dia va ser escollida per a defi- guany a aquesta convocatòria pro- l’àmbit de la investigació musical, nir el logotip del Museu Comarcal de posant un itinerari a peu pel paisatge com ara Josep Vicent Frechina, Fer- l’Horta Sud, en ser considerada una dels horts de Picanya. En el recorregut mín Pardo, Josemi Sánchez, Joanvi de les fites culturals i visuals que al de 3,5 km, les persones participants Sempere i Àlex Torres. Les actuacions llarg del segle XX ha caracteritzat el van poder conéixer un dels paisatges musicals han estat a càrrec de Toni paisatge comarcal. El segon número més representatius i alhora descone- Guzman, Pep Gimeno el Botifarra, de la col·lecció que a hores d’ara es guts de la comarca, amb l’objectiu de Toni Violí, Jacint Hernández (d’Alcàs- troba en preparació està dedicat als reflexionar sobre la importància del ser), Carles Dénia, Apa i l’Escola de fumerals. territori i dels nostres paisatges com Cant de Godella, i el Grup de Danses a signes d’identitat cultural. el Raval de Vila-real. Concerts a l’Andana Durant un dissabte al mes, l’andana del museu acull un cicle de concerts de formacions de joves músics que Podeu consultar la programació del estudien als conservatoris i en les museu a www.museuhortasud.com/ bandes de la comarca. L’últim concert activitats.html. va anar a càrrec de l’alumnat del Con- Si voleu rebre informació puntual de servatori de Pollença (Illes Balears), les activitats del museu per correu que es trobaven d’intercanvi amb els electrònic escriviu a alumnes del Conservatori de Torrent. [email protected].

6 SOCIOCOMUNITARI Núm. 29, primer semestre 2009 7 , ------xx ITARI arberà N B OMU lanca C B IO C SO , , les noves qüestions d’una xx «aldea» «aldea» cada vegada més global i història la de l’art. A més, els han de alumnes triar entre una gran varietat de són: d’elles Algunes optatives. matèries iniciació a Internet, el llenguatge del cinema, els reptes de la biogenètica, llen la crític, consum un a per educació igual la o valencianes literatura la i gua tat de en desigual. gènere una societat Per a obtindre el títol oficial propi de Florida s’ha d’haver superat curs aquest de formació i cal classes, assistir ja que a no es fan les exàmens en acabar cada un dels mòduls. En fina litzar aquesta etapa, poden continuar estudiant l’especialització universitària i de política». «Societat Per a matricular-se en la Universitat dels Majors cal superar una prova de selecció que consisteix en una redac ció a partir d’una a conferència la qual l’alumne ha d’assistir prèviament. El període d’inscripció comença al mes de setembre. ajuntaments diversos ha hi Actualment que tenen firmat aquest conveni col·laboració de amb Florida, que pos- sibilita una formació universitària als seus veïns. Es tracta de Massanassa, Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, fafar, Al- Benetússer, Catarroja, Picanya, Picassent, Sedaví, Torrent, Beniparrell, Paiporta, Silla, Paterna, Xirivella o Be- nifaió, entre altres. El El pla d’estudis s’estructura en sis mò duls obligatoris com: claus per a inter pretar la realitat econòmica, les polí tiques econòmiques, els grans temes de la societat espanyola del segle els els grans temes de la societat europea del segle de Florida en la - - - - ors j a M d’alumnes ls ls e rsitat d rsitat e niv U a a deixen a assenyalar que han aprés molt molt aprés han que assenyalar a deixen plaer «el destaquen i alumnes seus dels en poder de coses, compartir poder de ganes moltes amb alumnat a un senyar i participatiu». exigent de formar-se, Els diversos alcaldes i regidors municipis dels de la comarca que convenis tenen firmats amb la dels Majors per a Universitat becar els seus veïns majors de 50 anys solen ser els enca realitzat treball el reconéixer de rregats per aquests estudiants, i els lliuren els diplomes. L La La Universitat dels Majors és una ini necessitat la satisfer a orientada ciativa formativa de totes aquelles persones interessades a continuar estudiant in dependentment de la seua edat. té curs de de una formació durada dos El anys, en què han de realitzar un total de 300 lectives. hores - - - - trentena graduat graduat enguany

total de 33 alumnes s’han gra n duat duat enguany en la Universitat

Alumnes de la Universitat dels Majors. dels dels Majors de Florida. Es tracta la de huitena promoció d’alumnes que es va posar en l’any funcionament des 2000, que sempre ha tingut una gran acceptació. Amb el lema «Pel d’estudiar», són plaer moltes les persones que veuen acomplit el seu somni, com mateixos. els alumnes afirmen personal l’enriquiment destaca Tothom que els proporciona aquesta formació: alguns no van poder eren estudiar jóvens perquè quan van haver de tre

ballar; ballar; altres inverteixen el seu temps fer volgut han sempre que en allò lliure i estudien coses que mai no haurien de tot remar per damunt però pensat, a fet han que d’amics quantitat la quen dels Majors. la Universitat Si per a l’alumnat aquesta experiència ha resultat enriquidora, també ho ha sigut per al professorat. Tots coinci U «Pel plaer d’estudiar», són moltes les persones Universitat Universitat dels Majors s’han Més Més d’una que veuen acomplit el seu somni, com afirmen els alumnes mateixos. SOCIOCOMUNITARI L’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja, més de cinquanta anys formant tècnics agraris

Fátima Koudsi

El centre imparteix dos cicles formatius de grau superior: tècnic en gestió i organització d’empreses agropecuàries i tècnic en gestió i organització dels recursos naturals Vista externa de les instal·lacions de l’Escola de Capataços de Catarroja. i paisatgístics.

ada vegada en són més les insti- L’escola va iniciar l’activitat profes- tècnic/a superior en gestió i organitza- Ctucions que treballen per evitar la sional com a escola de capatassos ció d’empreses agropecuàries i tècnic/a desaparició de l’horta valenciana i el arrossers l’any 1956. Des d’aleshores superior en gestió i organització dels seu entorn. Cada vegada en són més imparteix diversos cursos de Formació recursos naturals i paisatgístics. les administracions públiques preocu- Professional Agrària. Té capacitat per L’alumnat també pot optar per algun pades pel desenvolupament de pro- a un total de 250 alumnes i compta dels dos cicles formatius de grau mitjà grames de gestió orientats a la seua amb un equip docent amb titulació (tècnic/a en explotacions agràries in- protecció i promoció. Cada vegada en agrícola, botànica, jardineria, medi am- tensives o tècnic/a en jardineria) o par- són més les persones anònimes que bient, horticultura… ticipar en el Programa de Qualificació aprenen a gaudir de l’horta, de la seua En aquest institut s’imparteixen dos ci- Professional Inicial, la titulació del qual riquesa i de la seua història. cles formatius de grau superior com ara és la d’operari de vivers i jardins. La desaparició de les zones d’horta en benefici de la construcció és una realitat palpable en moltes comarques de la demarcació de València i en altres parts d’Espanya. A l’Horta Sud hi ha un Centre de Formació Professional, l’Escola de Capatassos Agrícoles, que es preocupa des de fa més de 50 anys per la nostra horta i ensenya els més jóvens a treballar-la i a fruir-la. L’Escola està ubicada al costat del port de l’Al- bufera de Catarroja, a una distància de El centre disposa d’hivernacles de cultius tropicals, horticultura, raïm de taula, fruiters tres quilòmetres del nucli urbà. i flors.

8 SOCIOCOMUNITARI SO C A més dels laboratoris, IO C l’escola compta amb OMU

camps de cultiu N hortofructícoles de ITARI quatre hectàrees de superfície i amb tot tipus de maquinària agrícola.

L’institut és la séu de l’Associació Profesional de Tècnics Especialistes, Capataços Agrícoles i Mediambientals.

L’escola disposa de diverses aules específiques de disseny de jardins, botànica, medi ambient, mecànica i informàtica.

Una sòlida formació dins del sector agrari, del que més pràctica ens enorgullim és que la formació a Totes les titulacions tenen com a eix la nostra escola és fonamentalment transversal la formació agrària. De pràctica». Així, a més dels laboratoris, fet, durant els més de cinquanta anys l’escola compta amb camps de cultiu d’existència han eixit de les seues au- hortofructícoles de quatre hectàrees les professionals qualificats d’aquest de superfície i amb tot tipus de maqui- sector no sols de l’àmbit de la Comuni- nària agrícola. Ofereix també a l’alum- Núm. 29, primer semestre 2009 tat Valenciana, sinó també d’altres zo- nat la possibilitat d’aprendre en els nes del nostre país, fet que contribueix seus tallers de reg, en els laboratoris any rere any a la protecció i al desen- de floristeria i medi ambient o en qual- volupament de la nostra agricultura. sevol dels hivernacles de què disposa: A més d’aquestes titulacions, una altra tropicals, d’horticultura, de raïm de de les característiques que distingeix taula i cultius fruiters, de cultiu de flor aquesta escola de la resta d’instituts de i planta ornamental… formació professional és la importància Dins de l’escola trobem també la seu que el grup docent dóna a la formació de l’Associació Professional de Tècnics cientificotècnica. Per a això l’alumnat Especialistes, Capatassos Agrícoles i disposa de dos laboratoris de fitopa- Mediambientals. Al llarg del curs aca- tologia i fitotècnia completament equi- dèmic aquesta entitat ofereix la possi- pats i amb diverses aules específiques bilitat de realitzar cursos d’especialit- de disseny de jardins, botànica, medi zació subvencionats per la Conselleria ambient, mecànica i informàtica. d’Agricultura, Pesca i Medi Ambient. A Tal com indica el director de l’escola, més, els invita a formar part d’una bor- Vicent Borràs, «a més de la comple- sa de treball que els ajudarà en la fu- ta oferta formativa de què disposem tura inserció en el mercat laboral. Porta d’accés de l’escola.

9 ACTUALITAT COMARCAL Eleccions europees a l’Horta Sud

Tomàs Sanchis

En temps de crisi econòmica, la gent opta per la dreta, malgrat que aquesta crisi internacional que patim haja estat provocada per les polítiques neoliberals dels últims anys.

Mapa de la Unió Europea.

es últimes eleccions al Parlament governava en 16 dels vint ajuntaments l’actual secretari general del PSPV- LEuropeu, celebrades el passat 7 de de la comarca. PSOE, Jorge Alarte, qui va dimitir en juny, han reafirmat la tendència a l’al- Les últimes eleccions europees no han juliol i cedí l’alcaldia a Elvira García ça del PP i la baixada del PSPV-PSOE fet sinó reafirmar un canvi sociològic a per tal de dedicar-se plenament a les a l’Horta Sud. Una tendència que va la comarca que sembla que no poden tasques d’organització dels socialistes començar amb força a partir del 2000 parar els socialistes. Hi ha un viratge valencians. i que s’ha consolidat en les darreres de la societat cap a la dreta, que s’ha La victòria de la dreta ha sigut idèntica convocatòries electorals. El PSPV ha apropiat del discurs de la socialde- a Espanya i en la majoria dels països perdut l’hegemonia que tenia a la co- mocràcia. La imputació judicial del de la Unió Europea. De fet, el Partit marca durant el període 1979-1999. president de la Generalitat, Francisco Popular Europeu s’ha convertit en la Ja són tres victòries consecutives del Camps, per pressumpta corrupció en primera força política del Parlament PP a l’Horta Sud. En les eleccions l’anomenat cas Gürtel no ha minvat d’Estrasburg. En temps de crisi econò- generals del 13 de maig de 2000, el la confiança dels ciutadans amb els mica, la gent opta per la dreta, malgrat PP amb el 45,6% dels vots guanyà populars. El PP ha guanyat en tots que aquesta crisi internacional que paper primera vegada el PSPV, que va els municipis de la comarca llevat de tim haja estat provocada per les políti- obtindre el 38,8% dels vots. Els po- Quart de Poblet. I més encara, els po- ques neoliberals dels últims anys. pulars revalidaren el seu creixement pulars han superat el 50% dels vots en en les eleccions locals i autonòmiques més de la meitat dels municipis de la del 27 de maig de 2007, quan el PP comarca, com ara Albal, Alcàsser, Be- va obtindre una victòria històrica a niparrell, Piscasent, Sedaví, Catarroja, Torrent, Paiporta i Sedaví. El resultat Manises, Massanassa, Llocnou de la d’aquests comicis fou 11 municipis Corona, Torrent i Sedaví. governats pel PSPV-PSOE i huit pel Allò més significatiu ha sigut la victò- PP. Una xifra molt diferent de la de ria dels populars a Alaquàs, poble on les primeres legislatures, quan el PSPV ha estat alcalde durant 1999-2009 Parlament Europeu.

10 ACTUALITAT COMARCAL A C TUALITAT C OMAR

Resultats en vots en les eleccions europees a l’Horta Sud C

Municipi PP PSPV-PSOE EU BNV AL

Alaquàs 5.298 4.929 407 113

Albal 3.257 2.310 113 32

Alcàsser 2.131 1.583 125 29

Aldaia 5.476 4.997 361 47

Alfafar 3.758 3.230 280 35

Benetússer 2.938 2.421 320 38

Beniparrell 445 311 20 8

Catarroja 5.828 3.533 372 143

Llocnou de la Corona 30 20 0 0

Manises 6.282 4.685 459 42

Massanassa 2.165 1.415 102 34

Mislata 7.756 6.905 607 52

Paiporta 4.768 3.772 297 38

Picanya 2.154 1.967 140 29

Picassent 4.197 2.794 203 102

Quart de Poblet 4.631 5.426 417 64

Sedaví 2.236 1.520 112 49

Silla 3.670 2.974 177 96

Torrent 14.960 10.414 668 233 Núm. 29, primer semestre 2009 Xirivella 5.313 4.689 431 42

Partit polític més votat a l’Horta Sud (% dels sufragis)

Alaquàs PP 46,5 Massanassa PP 53,9

Albal PP 53,3 Mislata PP 47,7

Alcàsser PP 50,7 Paiporta PP 49,8

Aldaia PP 47,7 Picanya PP 46,5

Alfafar PP 48,5 Picassent PP 54,0

Benetússer PP 48,4 Quart de Poblet PSPV-PSOE 49,0

Beniparrell PP 54,6 Sedaví PP 54,0

Catarroja PP 54,9 Silla PP 49,4

Llocnou de la Corona PP 56,6 Torrent PP 53,0

Manises PP 51,1 Xirivella PP 47,5

11 ACTUALITAT COMARCAL L’Horta entra en el Mapa Mundial de la Pau

Fátima Koudsi

La futura base de l’ONU de Quart de Poblet donarà un important impuls econòmic als municipis de la comarca.

La nova base de comunicacions de l’ONU es construirà en uns terrenys situats al costat de l’Aeroport de València, en el terme de Quart de Poblet.

erà l’any 2011 quan la nova base i a més duplicarà la capacitat que ara Beneficis econòmics Sde comunicacions de l’Organitza- té la base instal·lada des de fa anys a Segons les primeres estimacions rea- ció de les Nacions Unides començarà a la ciutat italiana de Bríndisi. litzades pel Govern central, l’impacte funcionar amb normalitat a la localitat La decisió que finalment siga Quart econòmic de la nova base de comu- de Quart de Poblet. El Govern d’Espa- de Poblet el lloc triat per l’ONU per a nicacions se situa en 54 milions de nya ha apostat fort per la instal·lació la ubicació de les seues noves instal· beneficis anuals, que sobretot aniran d’aquesta base internacional en uns lacions, ha sigut la resposta a un in- destinats a millorar l’economia local de terrenys situats al costat de l’aeroport tens treball diplomàtic i de gestió dut Quart de Poblet, a algunes de les lo- de Manises, la ubicació dels quals és a terme pel Govern, que finalment es calitats de l’Horta més pròximes i a la la més idònia estratègicament per a fer va veure recompensat el passat mes ciutat de València. A més, en l’informe front a situacions d’emergència per la de desembre quan l’Assemblea Gene- preliminar elaborat pel Govern s’indica proximitat de l’aeroport i d’una ciutat ral de les Nacions Unides va ratificar que durant els primers cinc anys de com València. la designació d’aquest municipi de funcionament els beneficis generats La futura base d’operacions de l’ONU la comarca de l’Horta com a seu de pel funcionament de la base arribaran compta amb una superfície de 90.000 la nova base de comunicacions de als 285 milions d’euros. metres quadrats, dels quals 1.200 es l’ONU. De fet, hi ha hagut diverses L’informe comptabilitza els ingressos destinaran a oficines i 1.800 al centre trobades entre membres de l’exe- produïts per l’activitat de les Nacions de dades. Es construirà a més un ma- cutiu espanyol i destacats líders de Unides quant a consum en telecomuni- gatzem, i s’habilitarà un aparcament i l’ONU, com la que es va produir uns un edifici de radiofreqüència de quasi dies abans de la ratificació de l’acord 200 metres quadrats. per part de l’Assemblea, entre la vice- La missió principal de la base serà la presidenta primera del Govern, María protecció de les comunicacions en- Teresa Fernández de la Vega, i Ban tre les seus centrals de l’organització Ki-moon, secretari general de l’ONU, a Nova York i Ginebra, així com les en què la representant espanyola li transmissions de les missions de pau va expressar l’interés del Govern es- desplegades arreu del món. Amb la panyol per la ratificació de Quart de seua posada en funcionament es do- Poblet com a seu de la nova base narà suport a 90.000 civils i militars, logística. Imatge virtual del futur centre de l’ONU.

12 ACTUALITAT COMARCAL A C TUALITAT Accions internacionals L’Organització de les Nacions Unides té actives 18 missions a tot el plane- ta; d’elles, 16 són missions de pau i

2 són de caràcter polític. Aquestes C

operacions són assistides per un total OMAR de 110.000 persones, de les quals 75.000 són soldats. Entre les missions C

estan les de l’Orient Mitjà, el Caixmir, AL el Líban, Kosovo, el Congo, Libèria, Su- dan, Darfur o Haití. L’objectiu és que des de la futura base de comunicacions de Quart de Poblet es coordinen les comunicacions entre tots aquests punts. Actualment, Espanya participa de forma activa en sis d’aquestes missions internacionals, i també en la lluita El Secretari General de l’ONU, Ban Ki-moon, i la Vicepresidenta primera del contra la pirateria en aigües de So- Govern d’Espanya, María Teresa Fernández de la Vega, van ratificar l’acord de l’Assemblea General de Nacions Unides per a instal·lar una nova base a Quart màlia, Bòsnia i Hercegovina, el Líban, de Poblet. l’Afganistan, Kosovo i el Txad. A més, en les dues últimes, juntament amb el desplegament al Congo, té desplaçats diversos observadors. El Govern estima que es crearan 300 llocs de Amb l’entrada en funcionament de la treball directes, sobretot en el sector de les nova base a la comarca, la presència del nostre país en l’ONU es multipli- telecomunicacions, i 900 llocs indirectes. carà, ja que coordinarà el 50 % de les seues comunicacions arreu del món. El centre de Bríndisi, de rang semblant al de Quart de Poblet –segons les cacions, electricitat, operació i mante- Govern, ja que comporta una inversió primeres estimacions, preparat per al niment d’instal·lacions, salaris de llocs molt elevada, però val la pena ja que primer semestre de l’any 2011–, co- de treball indirectes estables, consum a més de l’impacte econòmic per a la ordina des de fa anys 350 estacions local del personal de les Nacions Uni- zona a escala local, aquest centre es terrestres de satèl·lit en tot el món,

des i despeses de viatge del personal convertirà en el primer referent de les Núm. 29, primer semestre 2009 més de tres milions de comunicacions visitant. Nacions Unides a Espanya i serà el i cinc milions de correus electrònics Pel que fa al grau d’ocupació, el Go- segon emplaçament d’aquest tipus a mensuals. vern estima que es crearan 300 llocs Europa, després de la base de Bríndisi, de treball directes, sobretot en el sec- a Itàlia». tor de les telecomunicacions, i 900 Per la seua banda, l’alcaldessa de llocs indirectes. Quart de Poblet, Carmen Martínez, ha Com a contraprestació, i davant aques- destacat «la important injecció econò- tes dades econòmiques tan benefi- mica, tant directa com indirecta, de cioses per a la comarca, a través del la seua entrada en funcionament», i Ministeri de Defensa, l’executiu ha de- el delegat del Govern a la Comunitat cidit cedir de forma gratuïta a l’ONU la Valenciana, Ricardo Peralta, ha mos- utilització dels terrenys, fins ara de ti- trat el seu orgull i satisfacció i ha afegit tularitat militar, durant els deu primers que reflecteix l’èxit del govern de José anys de funcionament, fet que implica- Luis Rodríguez Zapatero per aconse- rà una inversió del Govern central de guir que la Comunitat, en aquest cas vint milions d’euros. Tal com ha desta- gràcies a Quart de Poblet, figure d’una L’alcalde de Manises, Enrique Crespo, cat la ministra Carme Chacón «aquest manera rellevant en l’àmbit de les ac- María Teresa Fernández de la Vega, Ban projecte significa un gran esforç per al tuacions internacionals. Ki-moon i l’alcaldessa de Quart, Carmen Martínez.

13 ACTUALITAT COMARCAL La crisi econòmica a l’Horta Sud

Paula Martínez Borredá

En abril de 2009 a l’Horta Sud el 77,18% de la població activa tenia ocupació, mentre que la desocupació afectava al 22,82%.

risi econòmica mundial. Com aquests van començar a reduir dràsti- Creix la desocupació Cl’efecte papallona, en què un lleu cament el nombre de préstecs a fi de La desocupació és un dels efectes més aleteig de palometa es fa notar a l’altra reduir el nombre de deutors. Les em- negatius i visibles de la crisi. Si pel banda del món, es diu que la crisi eco- preses n’han resultat les més afecta- març del 2007 un total de 347 dels nòmica va començar als Estats Units des, i amb això cadascun de nosaltres. 542 municipis a la Comunitat Valen- a causa de l’oferiment desmesurat Plantes automobilístiques, del taule- ciana gaudien d’allò que els tècnics d’hipoteques a un tipus de client poc o llet, constructores, promotores i pe- consideren ocupació total, és a dir, gens rendible, econòmicament parlant. tites i mitjanes empreses, en un breu menys del 5,5 % de la població activa És a dir, una persona sense ocupació període de temps han vist minvades en situació de desocupació, ara a pe- fixa, ni ingressos estables i sense pro- les seues vendes i beneficis i han aca- nes arriben a la dotzena les localitats pietats. D’aquesta manera, s’aprofita- bat despatxant personal o directament que es mantenen per davall d’aquest va el boom immobiliari que s’esdevenia plegant. llindar de benestar. als Estats Units, que feia augmentar el Segons l’Institut Nacional d’Estadística Entre l’abril del 2007 –moment en què preu de la vivenda per moments, i els (INE), la Comunitat Valenciana va pas- se suposava que l’economia era pròs- bancs augmentaven els interessos per sar a ser la cinquena regió d’Espanya pera gràcies a l’impuls frenètic de la tractar-se de préstecs més arriscats amb més treballadors implicats en construcció– i l’abril de 2009, la taxa (hipoteques subprime, d’alt risc). regulacions d’ocupació fins al març de de desocupació (el percentatge de pa- El fet que a Espanya, a la Comunitat 2009, només per darrere de Catalu- rats respecte de la població activa) s’ha Valenciana, o fins i tot a la comarca nya (51.093), del País Basc (25.074), duplicat en 373 municipis valencians, de l’Horta Sud, afecte la crisi es deu al de Castella i Lleó (20.071) i de l’Ara- més de dos terços del total autonòmic, fenomen de la globalització. Quan als gó (17.936). A la Comunitat, entre el segons les últimes dades del Servef i de bancs nord-americans començaven a gener i el març, un total de 16.538 l’Institut Nacional d’Estadística (INE). escassejar els diners a causa del gran persones van patir les inclemències El creixement de les persones desem- nombre de préstecs, aquests van em- dels expedients de regulació d’ocupa- pleades ha deixat desfasat el mapa paquetar aquelles hipoteques fem en ció (ERO). de desocupació de la Comunitat Va- paquets que oferien rendibilitats ele- A més, la Comunitat Valenciana és lenciana. A més, en 110 d’aquestes vades amb un risc aparentment baix la segona regió d’Espanya on es van poblacions valencianes més castigades i negociaren amb inversors de tot el autoritzar més expedients de regula- per la crisi la taxa de desocupació s’ha món, entre ells els nostre bancs i cai- ció durant els tres primers mesos de multiplicat per tres, la qual cosa signifi- xes d’estalvis. 2009. Es van posar en marxa un total ca que en un de cada quatre municipis Vist el resultat desastrós de les ope- de 774 ERO, mentre que un any abans de la Comunitat la desocupació s’ha racions entre els bancs de tot el món, n’eren 146 els iniciats a la Comunitat. disparat per damunt del 200%.

14 ACTUALITAT COMARCAL A C TUALITAT En el cas de l’Horta Sud, cap municipi basades en estructures empresarials compte el nombre de població activa no ha arribat a augmentar el 200% minifundistes. de cada municipi, ja que, en aquest des de l’abril del 2007 fins al 2009, Per municipis, les xifres de parats cas, Llocnou de la Corona tenia quatre però sí que el 45% dels municipis so- varien. Basant-se en la proporció de demandes d’ocupació l’abril del 2007 brepassen el 140% d’augment en la població activa entre les diferents lo- i 40 durant el mateix mes enguany. En C taxa de desocupació. En abril de 2009 calitats que conformen l’Horta Sud, canvi, en el cas d’Albal parlem de 570 OMAR hi havien 46.620 aturats a l’Horta Llocnou de la Corona és el munici- en 2007 i de 1.584 enguany, un crei- Sud, xifra que representa el 22,82% pi que ha vist com augmentava un xement més significatiu i preocupant. C de la població activa. La desocupació 244,3% la seua taxa de desocupació, Els altres pobles on més ha crescut AL a la comarca ha afectat sobretot a la seguit d’Albal amb un 176%. Resulta l’atur ha sigut Alfafar, Aldaia, Benipar- construcció, el sector serveis i indús- molt important a l’hora d’interpretar rell, Benetússer, Catarroja i Sedaví. tries tradicionals com la del moble les dades de desocupació tindre en

Impacte de la crisi sobre l’ocupació a l’Horta Sud entre 2007 i 2009

Població activa % augment Municipi Desocupació abril 2007 Desocupació abril 2009 2008 taxa desocupació Demandants d’ocupació 1.426 Demandants d’ocupació 3.323 Alaquàs 13.421 133,8 Taxa desocupació 10,6% Taxa desocupació 24,8% Demandants d’ocupació 570 Demandants d’ocupació 1.584 Albal 6.700 176,1 Taxa desocupació 8,6% Taxa desocupació 23,6% Demandants d’ocupació 335 Demandants d’ocupació 805 Alcàsser 3.888 137,7 Taxa desocupació 8,7% Taxa desocupació 20,7% Demandants d’ocupació 1.370 Demandants d’ocupació 3.261 Aldaia 13.004 131,5 Taxa desocupació 10,8% Taxa desocupació 25,1% Demandants d’ocupació 909 Demandants d’ocupació 2.242 Alfafar 8.894 146,0 Taxa desocupació 10,2% Taxa desocupació 25,2% Demandants d’ocupació 634 Demandants d’ocupació 1.563 Benetússer 6.448 141,2 Taxa desocupació 10,0% Taxa desocupació 24,2% Demandants d’ocupació 63 Demandants d’ocupació 160 Beniparrell 874 156,6 Taxa desocupació 7,1% Taxa desocupació 18,3% Demandants d’ocupació 1.100 Demandants d’ocupació 2.716 Catarroja 11.732 141,1 Taxa desocupació 9,6% Taxa desocupació 23,2% Llocnou de la Demandants d’ocupació 4 Demandants d’ocupació 11 40 244,3 Corona Taxa desocupació 7,9% Taxa desocupació 27,2% Demandants d’ocupació 1.261 Demandants d’ocupació 3.028 Manises 13.547 135,7 Taxa desocupació 9,5% Taxa desocupació 22,4%

Demandants d’ocupació 318 Demandants d’ocupació 809 Núm. 29, primer semestre 2009 Massanassa 3.799 146,5 Taxa desocupació 8,6% Taxa desocupació 21,3% Demandants d’ocupació 2.056 Demandants d’ocupació 4.186 Mislata 19.646 104,0 Taxa desocupació 10,4% Taxa desocupació 21,3% Demandants d’ocupació 958 Demandants d’ocupació 2.391 Paiporta 10.495 144,1 Taxa desocupació 9,3% Taxa desocupació 22,8% Demandants d’ocupació 377 Demandants d’ocupació 828 Picanya 4.806 113,3 Taxa desocupació 8,1% Taxa desocupació 17,2% Demandants d’ocupació 797 Demandants d’ocupació 1.808 Picassent 8.635 117,1 Taxa desocupació 9,6% Taxa desocupació 23,4% Demandants d’ocupació 1.165 Demandants d’ocupació 2.720 Quart de Poblet 10.930 133,6 Taxa desocupació 10,7% Taxa desocupació 24,9% Demandants d’ocupació 386 Demandants d’ocupació 1.008 Sedaví 4.301 158,2 Taxa desocupació 9,1% Taxa desocupació 23,4% Demandants d’ocupació 869 Demandants d’ocupació 1.980 Silla 8.632 123,4 Taxa desocupació 10,3% Taxa desocupació 22,9% Demandants d’ocupació 3.402 Demandants d’ocupació 7.675 Torrent 33.851 121,3 Taxa desocupació 10,2% Taxa desocupació 22,7% Demandants d’ocupació 1.403 Demandants d’ocupació 2.959 Xirivella 13.574 108,9 Taxa desocupació 10,4% Taxa desocupació 21,8% Font: Servef i INE.

15 ACTUALITAT COMARCAL

Resignació o canvi de mentalitat Els experts afirmen que es tracta de la crisi més destructiva de la democràcia. Una crisi més profunda que la de 1993 i la dels anys huitanta del segle XX. De fet, en 1993 el PIB espanyol tingué un dèficit de –1,5, mentre que l’abril de 2009 el PIB se situava en un –2,9. Això no obstant, sembla que encara no s’ha tocat fons: el Banc d’Espanya no és optimista i afirma que es pot arribar a un dèficit superior al 8% del PIB. Davant d’aquesta situació hi ha dues opcions: resignar-se i esperar, o canviar el xip. Mario Caballero León, de l’empresa Idees de la Mancomunitat de l’Horta Sud, aconsella la iniciativa de cada empresa. Cal saber que Idees és una empresa d’economia social es- La desocupació a la comarca ha afectat sobretot pecialitzada en el disseny i la gestió de programes i projectes per al desenvo- la construcció, el sector serveis i les indústries lupament econòmic i social. Treballen tradicionals, com la del moble, basades en tant en l’àmbit local i regional com de la iniciativa privada i aconsellen que, estructures empresarials minifundistes. en compte d’esperar que els sectors es recuperen i es torne al món laboral, es recórrega a l’autoocupació. És a dir, animen la gent a crear la seua pròpia tar-se. Aquesta crisi, o procés de canvi, Empleo», conegut com el Pla Zapatero. ocupació, amb la qual cosa, a més, es com prefereix anomenar-lo Inmaculada Un pla pensat per a mitigar els efec- crearan més llocs de treball. Giménez, ja l’han patit altres sectors tes de la desocupació. A l’Horta Sud D’altra banda, Inmaculada Giménez, amb anterioritat, no és gens nou, i han aquest pla ha deixat en els vint ajun- gerent de l’Agrupació Comarcal d’Em- acabat eixint avant. Això sí, adaptant- taments de la comarca 78,7 milions presaris Alaquàs–Aldaia (ACE), remar- se i esforçant-se. d’euros. Aquest pla està executant-se. ca la importància i el paper decisiu Els consistoris han destinat la inversió que tenen les empreses financeres en Alternatives a la crisi a la realització d’un bon grapat d’obres aquesta situació de canvi: «És molt Per a plorar per la crisi i culpar-ne algú públiques. important l’ajuda i el suport per part ja tenim el govern i l’oposició. És per En algunes localitats de la comarca d’elles perquè l’empresari puga eixir això que el concepte de crisi l’hauríem de l’Horta Sud s’han pres ja iniciatives avant». Però això no deixa exempt de prendre com la cultura oriental, a que, lluny de solucionar per complet el a ningú de l’obligació d’esforçar-se i manera de canvi i de noves oportuni- problema de la desocupació, almenys adaptar-se als nous temps. L’ACE és tats. Està clar que és molt difícil quan la disminueixen i la mitiguen. A Albal, una entitat sense ànim de lucre cre- es té una hipoteca, si no dos, o quan l’Ajuntament ha duplicat la partida ada amb l’objectiu d’oferir suport i els qui treballen per a menjar i portar de pressupost destinada a contractar assessorament empresarial al més alt avant la seua família acaben en la cua persones en l’atur per a realitzar obres nivell. L’ACE parla de l’actualitat com del Servef i sense importar-los ja quin menors a la població. S’ha passat dels una situació complexa en què unes dia de la setmana és, però tot, tard 125.000 euros inicials als 250.000 empreses tanquen i altres ressorgei- o d’hora, té una solució; si no, no es euros. Així mateix, el fons destinat a xen amb algun aspecte diferent a fi de tractaria d’un problema i sempre cal prestacions bàsiques de serveis socials sobreviure. deixar un punt d’esperança. s’ha incrementat novament, després Miracles, si n’hi ha, són pocs, així que Una iniciativa interessant ha estat el d’haver sigut augmentat ja un 70% en una zona en què predomina el sec- programa d’ocupació local del Govern respecte de l’any passat, davant la ma- tor de la fusta, el moble, la il·luminació anomenat «Fondo Especial del Estado jor demanda d’ajudes per part de per- o el transport, el que cal fer és adap- para el Estímulo de la Economía y el sones en situació econòmica precària.

16 ACTUALITAT COMARCAL A C TUALITAT A l’Horta Sud el «Fondo Especial del Estado para el Estímulo de la C

Economía y el Empleo», OMAR conegut com el Pla C

Zapatero, ha deixat en AL els vint ajuntaments de la comarca 78,7 milions d’euros.

També els departaments de Serveis més d’un milió de metres quadrats al Socials dels ajuntaments d’Aldaia i Tor- sector de l’Alter i permetrà ampliar la rent han augmentat en més del 40% zona industrial i comercial de la ciutat les ajudes d’emergència a famílies amb per a propiciar l’arribada a la ciutat tots els seus membres en l’atur. I en el d’indústries i empreses que generen cas d’Aldaia, per a lluitar contra l’atur ocupació i treball estable. s’ha creat el Taller d’Ocupació Rutes Finalment, cal destacar l’actuació de Segures que donarà treball a 40 per- Xirivella. Els comerciants de la loca- sones durant un any. litat estudien amb la Generalitat les D’altra banda, a Manises, l’ajuntament estratègies per a millorar les seues ha firmat un conveni amb la Federació empreses, per a fomentar el comerç Valenciana d’Empreses Cooperatives local, com per exemple ajudes i sub- de Treball Associat (Fevecta) per a vencions per als comerciants de la fomentar el cooperativisme i l’econo- població. A més, l’Agència de Desen- Núm. 29, primer semestre 2009 mia de la localitat. Totes dues entitats volupament Local de l’Ajuntament de donaran suport a aquells projectes i Xirivella ha posat en funcionament una iniciatives orientades a propiciar la cre- aula d’autoconsulta per a desocupats ació de treball i el foment d’ocupació. a les instal·lacions del Centre Cívic «Er- D’aquesta manera impulsaran l’ajuda a nest Lluch». En aquesta aula, el veïnat emprenedors, jóvens i dones, de cara disposa de materials per a la recerca a una futura eixida laboral. Des de Fe- d’ocupació i de recursos de formació vecta, les iniciatives que es plantegen com ara premsa especialitzada, tau- són la formació, l’assessorament i la ler d’anuncis, llibres i documentació, difusió de la fórmula cooperativa com a més d’un ordinador per a realitzar una important basa a tindre en compte consultes en Internet. Tal com ha afir- a l’hora de formar noves empreses. mat Michel Montaner, regidor de De- Torrent també és notícia. En plena senvolupament Local, la desocupació època de crisi, aquest municipi va- és la màxima preocupació, per la qual lencià vol apostar per la inversió que cosa estan disposats a ajudar en tot genere ocupació i l’atracció a la ciutat allò possible que els veïns de Xirivella d’empreses i indústries. Per això ha puguen trobar treball en una situació impulsat un nou parc empresarial de complicada com és l’actual.

17 GENT D’ACÍ Anabel Medina: «El 2009 està sent el millor any de la meua carrera individual»

Cristina Bea Seligrat

Imparable. Així està la tennista de Torrent Anabel Medina. Des que va començar a competir en el circuit professional l’any 1998, ha aconseguit nou títols individuals i tretze en dobles. Ha competit en dos Jocs Olímpics (Atenes i Beijing) i continua sumant èxits en el Roland Garros, afermant-te en la classificació WTA. L’Ajuntament li ha concedit la Medalla d’Or de Torrent i li ha posat el seu nom al mític poliesportiu Villa Carmen.

mparable. Així s’està mostrant la relació? Com és compartir la pista Itennista Anabel Medina sobre les amb ella? pistes. Des que va començar a compe- La relació és com la de tot el món, amb tir en el circuit professional l’any 1998, les seues coses bones i menys bones, ha aconseguit nou títols individuals i però en general és molt bona. També tretze en dobles. L’últim, fa unes set- ho és en la pista, perquè és una juga- manes amb la conquesta del dobles fe- dora amb molta experiència i saber mení en el Roland Garros amb Virginia estar, a més d’una gran estratega. Ruano, per segon any consecutiu. «Fou Encara que als seus trenta-sis anys una recompensa enorme», assegura Vivi s’està plantejant penjar la raque- l’esportista torrentina, que al passat ta… et planteges com podria ser el desembre va rebre també el reconei- teu futur en dobles? xement de la seua ciutat amb la Me- Bé, ara com ara Vivi és la meua pare- dalla d’Or de Torrent i l’anomenament lla actual i només pense de jugar amb del mític poliesportiu Villa Carmen amb ella. Si finalment decideix retirar-se, el seu nom. ja buscaria una altra parella amb qui Enhorabona, Anabel. Com et sents em compenetrara bé per a fer bons després del nou triomf en el Roland resultats. Garros? En quin moment de la teua carrera et La veritat és que molt contenta. Fou trobes? Perquè l’any 2008, amb la una setmana molt pesada però ha primera victòria a la pista parisenca sigut una recompensa enorme haver i la plata a la Xina, asseguraves que pogut guanyar de nou a París. era el millor de la teua carrera, però La medalla de plata a la Xina ja fou, el 2009 no s’està quedant arrere… sens dubte, la confirmació de la gran Sí, sí, la veritat és que en l’àmbit indi- parella que formeu Virginia Ruano i vidual el 2009 està sent el millor de tu (competeixen juntes des del 2007), la meua carrera. He aconseguit per Anabel Medina ha rebut la Medalla d’Or i ara s’ha refermat. Com és la vostra primera vegada entrar entre les millors de la ciutat de Torrent.

18 GENT D’ACÍ G E N T

«Cal anar a poc a poc, D ’ però sense deixar de A CÍ pensar de sumar cada vegada més triomfs»

«Torrent ha recompensat tot el que he lluitat en l’àmbit esportiu»

Articles del diari La Opinión de Torrent vint jugadores de l’any i aconseguir un els meus pares, abans de jugar jo al altre gran torneu en dobles, així que… tennis, ja hi anaven a jugar al frontó, quan acabe l’any veuré quin ha sigut i veure que ara du el meu nom em fa millor! parar-me a pensar-ho i m’impressiona Quin és el pròxim objectiu? un muntó. És com una recompensa a Ara com ara preparar-me molt bé en tot el que he lluitat en l’àmbit esportiu, l’herba per a poder fer un bon Wim- i la ciutat de Torrent m’ho ha premiat. bledon, el següent repte nostre en els dobles. L’Anabel més personal On està el sostre d’Anabel Medina? Nascuda a Torrent el 31 de juliol de Perquè tens només vint-i-sis anys, 1982, Anabel començà a fer les pri- Roland Garros 2008 has viscut ja dos Jocs Olímpics (Ate- meres raquetades als set anys al po- nes i Beijing) I continues sumant tor- liesportiu Villa Carmen. «El meu pare nejos I afermant-te en la classificació jugava al frontó i ma mare, embaras- WTA… sada de mi, anava a veure’l, així que Això no se sap mai. Cal anar buscant imagina-t’ho: m’he criat allí, on fins els objectius a mesura que vas acom- i tot alguns dies vaig entrenar amb Núm. 29, primer semestre 2009 plint els teus propis, a poc a poc, però sabates perquè se m’havien oblidat alhora sense deixar de pensar de voler les esportives», recorda ella, que als sumar cada vegada més. tretze anys hagué de fer una parada Anabel, allà on vas portes el nom en la seua carrera perquè es posava de Torrent amb molt d’orgull. Tens massa nerviosa davant la pressió de la una vinculació molt especial amb competició: «Si ho pense ara, dic “que Roland Garros 2009 la teua ciutat i recentment la ciutat tonta!”, entre cometes, però a aquei- t’ha demostrat que també la té amb xa edat és comprensible. Ho passava tu. Com has viscut el lliurament de molt malament en la pista, però amb la Medalla d’Or de Torrent i que el el temps vas aprenent dels teus errors poliesportiu Villa Carmen porte ara i ho vas solucionant». el teu nom? De retorn a les pistes, l’any 2000 Ana- L’acte de la medalla és molt bonic bel aconseguí el Campionat d’Espanya perquè mai no l’havien donada a cap i son pare ca complir les dues prome- persona física fins ara, però allò que ses que li havia fet: afaitar-se el bigot i realment em fa una gran il·lusió és comprar-li un gos. I és que la família ha l’anomenament del Villa Carmen. És sigut sempre el seu gran suport. «El pit- el poliesportiu on jo em vaig criar com jor d’aquesta professió és que passes Medalla de Plata a Xina, compartida amb a tennista i com a persona perquè molt de temps fora de casa, lluny dels Virginia Ruano.

19 GENT D’ACÍ

teus i deixant de fer moltes coses prò- ments creuats del genoll dret en l’Open El seu palmarés pies de la teua edat, com eixir o estar d’Austràlia 2002, i recuperar i encara Vint-i-dos són els títols que ha asso- amb els amics. És molt sacrificat, però millorar el seu estat de forma fins as- lit Anabel Medina al llarg de la seua malgrat això, val la pena», assegura solir el passat 4 de maig la 16a posició carrera: 9 d’ells en individual i 13 en aquesta torrentina de vint-i-sis anys. en el rànquing de la WTA, la seua millor dobles. Constància, esforç i sacrifici són alguns marca des que va passar a formar part dels valors que han portat Anabel a del circuit professional. «El meu somni superar els moments difícils de la seua seria guanyar el Roland Garros indivi- carrera, com el trencament dels lliga- dual», reconeix la tennista.

Títols individuals

Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Resultat

1 21 de juliol de 2001 Palerm Terra batuda Cristina Torrens Valero 6-4 / 6-4 2 31 de juliol de 2004 Palerm Terra batuda Flavia Pennetta 6-4 / 6-4 3 27 de maig de 2005 Estrasburg Terra batuda Marta Domachowska 6-4 / 6-3 4 30 de juliol de 2005 Palerm Terra batuda Klara Koukalova 6-4 / 6-0 5 19 de gener de 2006 Canberra Dura Yoon Jeong Cho 6-4 / 0-6 / 6-4 6 29 de juliol de 2006 Palerm Terra batuda Tathiana Garbin 6-4 / 6-4 7 26 de maig de 2007 Estrasburg Terra batuda Amélie Mauresmo 6-4 / 4-6 / 6-4 8 24 de maig de 2008 Estrasburg Terra batuda Katarina Srebotnik 4-6 / 7-6(4) / 6-0 9 2 de maig de 2009 Fes Terra batuda Ekaterina Makarova 6-0 / 6-1

Títols per parelles

Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Resultat

Virginia Ruano 1 10 de març de 2001 Acapulco Terra batuda María José Martínez 6-4 / 6-7(5) / 7-5 Paola Suárez Alexandra Fusai 2 14 d’abril de 2001 Oporto Terra batuda María José Martínez 6-1 / 6-7(5) / 7-5 Rita Grande Nadia Petrova 3 12 de maig de 2001 Bol Terra batuda María José Martínez 7-5 / 6-4 Tina Pisnik Joannette Kruger 4 11 d’agost de 2001 Terra batuda María José Martínez 7-6(5) / 6-2 Basilea Marta Marrero Lubomira Kurhajcova 5 31 de juliol de 2004 Palerm Terra batuda Arantxa Sánchez Vicario 6-3 / 7-6(4) Henrieta Nagyova Iveta Beneová 6 24 de juny de 2005 ’ s-Hertogenbosch Herba Dinara Sáfina 6-4 / 2-6 / 7-6(11) Nuria Llagostera Jelena Kostanic 7 2 d’octubre de 2005 Portoroz Dura 6-4 / 5-7 / 6-2 Roberta Vinci Katarina Srebotnik Chin-wei Chan 8 5 d’agost de 2007 Estocolm Dura Virginia Ruano 6-1 / 5-7 / 10-6 Tetiana Luzhanska Eleni Daniilidou 9 11 de gener de 2008 Hobart Dura Virginia Ruano 6-2 / 6-4 Jasmin Woehr Casey Dellacqua 10 6 de juny de 2008 Roland Garros Terra batuda Virginia Ruano 2-6 / 7-5 / 6-4 Francesca Schiavone Vera Dushevina 11 2 d’agost de 2008 Portoroz Dura Virginia Ruano 6-4 / 6-1 Ekaterina Makarova 28 de setembre de Xinyun Han 12 Pequín Dura Caroline Wozniacki 6-1 / 6-3 2008 Yi-Fan Xu Victoria Azarenka 13 5 de juny de 2009 Roland Garros Terra batuda Virginia Ruano 6-1 / 6-1 Elena Vesnina

20 patrimoni de l’horta sud patrimo

El xalet Giner-Cortina de Torrent n i de l’horta sud l’horta de i

(1919-2009) Tomàs Roselló Jaunzarás

A totes aquelles persones que coneixen el significat autèntic de la paraula patrimoni.

La importància del xalet de la família Giner-Cortina radica en la genialitat que l’arquitecte hi va atorgar en construir-lo, tant en els materials Xalet Giner-Cortina. Octubre de 2003, Adrià Besó. com en les formes.

ntre el març i l’abril de 1918, Jo- La família Giner-Cortina rir nomena hereua del xalet de Torrent Esé Giner y Viguer, un conegut in- El 1908, José Giner y Viguer es casà la seua única filla, María Salomé Giner dustrial de València, comprà a la parti- amb la germana del conegut arquitecte Cortina, d’onze anys d’edat, i estableix da de l’Alter de Torrent els terrenys on valencià José Mª Manuel Cortina, amb com a marmessors la seua dona María i construiria el xalet de la família. Per a domicili familiar prop de les Torres de el seu cunyat, l’arquitecte Cortina. això demanà a l’important arquitecte Quart, on es trobava la parada del Posteriorment, i durant diverses dèca- José Mª Manuel Cortina Pérez, germà tramvia a Torrent. Allí nasqué un any des, el xalet serà utilitzat pels Giner- de la seua esposa Elvira María Salo- més tard María Salomé Giner Cortina, Cortina i pels seus familiars, fins que mé, que realitze els plànols d’aquest l’única filla del matrimoni, just en el mo- el 1984 María Salomé Giner Cortina nou edifici. Per a la construcció triaria ment en què José Giner estava iniciant ven la propietat arran d’una greu ma- Núm. 29, primer semestre 2009 el mestre d’obres Alberto Soriano, una fàbrica d’adobatge de pells. El bon laltia. A partir d’aquell moment, el constructor d’altres edificis emblemà- funcionament del negoci va permetre xalet cau en desgràcia, ja que és ocu- tics de Torrent com La Alhambra o el que en 1918 comprara a Torrent les pat il·legalment i és espoliat d’una Cine Montecarlo. L’elecció de Torrent parcel·les on construiria el seu xalet, gran part dels seus materials, a més es deu al fet que gràcies a la implan- però en finalitzar les obres contrau de produir-se els fatídics incendis que tació del trenet i del tramvia a la fi del una grip que serà mortal per a ell. José deixaren l’edifici tan malparat. En l’ac- segle xix, la nostra ciutat destacava Giner y Viguer mor el 1920, tal com tualitat, aquesta construcció encara com «una de las mejores poblaciones podíem llegir en l’esquela publicada en de las cercanías de Valencia, atrayen- alguna portada de la premsa d’època. do a familias muy distinguidas de la De fet, entre els qui presidien el dol ciudad, que tenían casa en esta agra- el dia del seu soterrar estava el seu dable población». En el cas del xalet cunyat, l’arquitecte José Mª Manuel dels Giner-Cortina, el tramvia passa- Cortina. El malaguanyat José Giner fou va a la vora de la parcel·la, fet que soterrat al panteó familiar dels Cortina, va afavorir l’assentament a Torrent al Cementeri de València, projectat per d’aquesta família adinerada de Valèn- l’arquitecte, on també fou enterrada la cia. Aquesta és la història del xalet seua esposa molts anys més tard. En el Elvira María Salomé Cortina Pérez y José Giner-Cortina. testament dictat uns dies abans de mo- Giner Viguer.

21 patrimoni de l’horta sud

Convé ressaltar una circumstància per a la ciutat de València per al Col·legi a adonar-nos de la importància de la del Patriarca o per al pati dels taron- família Cortina: ells mateixos van ser gers de la Llotja. els promotors d’alguns dels edificis Un dels referents més importants que més reconeguts de l’arquitecte, com el va adoptar el xalet Giner-Cortina és seu xalet de Paterna, o els emblemà- la reinterpretació del Pati dels Lleons tics edificis que construiria a l’Eixample de l’Alhambra de Granada, inclosa la noble d’aquesta ciutat, prop del carrer cúpula que el decorador adornista Ra- Rafael Gil, familiar dels Giner-Cortina, al de Colom. És el cas de la Casa dels fael Contreras va col·locar en un dels jardí del xalet. Família Gil de la Calleja, 1938. Dracs, a la cantonada dels carrers de templets d’aquest pati mític. Aquesta Sorni i Jorge Juan. El 1908 projectà cúpula, «subsistente hasta 1934, do- a València el desaparegut Teatre Es- tó a la Alhambra de su imagen más lava, d’un estil arabitzant poc conegut apreciada, convirtiéndose en el marco fins aleshores en l’obra d’aquest arqui- predilecto para artistas, fotógrafos y tecte, pel qual seria denominat com visitantes. La fortuna de tan alocada un «excelente intérprete del árabe». falsedad fue reproducida por arquitec- Aquest mateix estil arabitzant el repe- tos y diseñadores de todo el mundo, en Jardí del xalet Giner-Cortina. L’ama del tiria en l’important projecte del Teatre xalet, María Giner Cortina, és la primera Chapí de Villena, que no arribà a ser de l’esquerra. Família Gil de la Calleja, principis dels anys cinquanta acabat segons l’estil de Cortina, ja que l’arquitecte renuncià a l’obra. Alguns es veu afectada per agressions sense elements neoàrabs dissenyats per al sentit i espolis que fan que, a poc a projecte de Villena van ser recuperats poc, s’esvaïsca l’edifici, obra d’un dels per l’arquitecte i emprats al palauet arquitectes valencians més importants de Torrent, últim exponent íntegre que de la nostra història. es conserva de l’estil neoàrab de l’arquitecte. L’arquitecte L’arquitecte valencià, José Mª Manuel El xalet Giner-Cortina Cortina Pérez (1868-1950) va estudiar En la construcció del xalet de Torrent, arquitectura a Barcelona i Madrid, on el consagrat arquitecte Cortina va in- en 1891 obtingué el títol d’arquitecte. cloure elements arquitectònics propis En finalitzar els estudis tornà a Valèn- de les seues obres més rellevants, i n’hi cia, on un any més tard obtingué la va incorporar d’altres nous i d’originals. plaça d’arquitecte municipal i ocupà La importància del xalet de la família successivament els importants càrrecs Giner-Cortina radica en la genialitat d’arquitecte de l’Eixample i de Cemen- que l’arquitecte hi va atorgar en cons- teris. truir-lo, tant en els materials com en Cortina és considerat un dels arqui- les formes. Les rajoles utilitzades en tectes més rellevants i originals de la la construcció són d’estil neoàrab i les darreria del segle xix i principis del xx. trobem en els catàlegs dels principals Així ho mostren els nombrosos premis fabricadors de rajoles de l’època. El d’arquitectura en les exposicions de disseny d’aquestes rajoles es basava l’època, a més de mèrits com la Meda- en els mosaics ceràmics existents en lla de Plata del Congrés, la Gran Creu edificis tan rellevants com l’Alhambra de la Real Orde d’Isabel la Catòlica o el de Granada o l’Alcázar de Sevilla. La nomenament com a director d’història guixeria emprada en el xalet estava ins- del Centre de Cultura Valenciana, que pirada també en la de l’Alhambra, que li permeteren realitzar la defensa del va ser molt reclamada per la noblesa i palau senyorial d’Alaquàs. Entre els per l’alta burgesia europees de l’èpo- reconeixements que va rebre, un dels ca. El reixat del xalet fou dissenyat per més rellevants fou la butaca d’acadè- l’arquitecte mateix, combinant motius Plànols del xalet Giner-Cortina a l’antiga carretera de València. Torrent (1918-1919). mic de la Reial Acadèmia de Belles Arts medievals i modernistes, dins dels im- Fons Cortina. Arxiu d’Arquitectura i Urba- de Sant Carles. portants tancats dissenyats per Cortina nisme. ITSAV-OP.

22 patrimoni de l’horta sud patrimo

El fàcil accés a la

parcel·la des de n feia diversos anys a sud l’horta de i través dels buits de la tanca ha afavorit els continus espolis i, en conseqüència, el seu lamentable estat de conservació.

Façana principal del xalet Giner-Cortina actualment, en què s’observa l’estat preocupant de conservació. Tomàs Roselló.

villas, palacios, (…) adquiriendo de este prés, una de les obres més importants modo una autenticidad incuestionable». d’aquest arquitecte valencià es troba La cúpula reproduïda al palauet de Tor- en la mateixa situació que el castell a rent atorgarà més importància al xalet, causa de l’estat d’abandó. Els paral· ja que recrea una de les imatges desa- lelismes dels temps i la preocupació paregudes més estimades de l’Alham- de Cortina per les obres del passat bra. Dins d’aquest corrent arabista, el conflueixen de nou en el palauet de xalet inclou en la cornisa els coneguts Torrent. Esperem que tal com va de- com merlets cordovesos, inspirats en sitjar Cortina per al Castell d’Alaquàs, els de la façana d’Almanzor de la Mes- en aquest cas es tornen a complir les quita de Còrdova. Un altre punt de seues paraules: «si nuestra modestísi- referència important que pren aquest ma labor, contribuyendo a divulgar el Fotografia actual del tancat que dóna a la xalet és la similitud amb el pavelló conocimiento de las cualidades artís- façana posterior del xalet Giner-Cortina, en què s’observa un dels buits en el mur arabista que l’Ajuntament de València ticas de este edificio, (…) contribuyese que permeten un fàcil accés a la parcel·la. va muntar en la Fira de Juliol durant la en algún modo a librar a la señorial Tomàs Roselló. Núm. 29, primer semestre 2009 segona meitat del segle xix, l’accés al morada del violento derribo que la qual estava restringit a les classes més amenaza, daríamos gracias a Dios, distingides de la ciutat. desde el fondo de nuestro espíritu, por Finalment, cal recordar el compromís galardón tan pródigo como inmereci- amb el patrimoni valencià de Cortina, do. Y, sin embargo, todavía pediríamos quan en 1918 el propietari del Castell más y con mayor ahínco: pediríamos d’Alaquàs va decidir enderrocar-lo per para este Palacio, (…) un noble destino, fer negoci amb els seus materials. En un uso cultural que lo ensalzase, una aquell moment es féu una crida als digna finalidad que sacara de su actual intel·lectuals de l’època perquè repro- postración a la señorial casona». duïren l’edifici abans de ser destruït i perquè es posaren els mitjans per a Un cas de salvaguarda del conservar-lo, que finalment va ser pos- patrimoni comarcal: Fotografia actual d’un dels arcs del ves- tíbul del xalet Giner-Cortina. Tomàs Ro- sible. Tota la documentació recopilada el Manifest Cortina selló. sobre el castell va eixir a la llum grà- Per tal que un edifici com aquest, cies a la publicació del llibre de J. Mª abocat a l’abandó des de fa diverses Manuel Cortina Pérez titulat El Palacio dècades, se salve, era necessari que Señorial de Alacuás. Noranta anys des- tinguera un important valor ocult. Sent

23 patrimoni de l’horta sud

Incendi que va destruir la coberta del xa- Exterior del xalet Giner-Cortina. Tomàs Roselló, juliol de 2007. let Giner-Cortina. Mónica Ros. Publicat en Levante-EMV (10-8-2006).

xiquet em fascinava tant la seua singu- del seu disseny i que la promotora de- per l’arquitecte José Mª Manuel Cor- laritat com el misteri que l’envoltava, i via ser una família important. En aquell tina Pérez. Només un descobriment a mesura que vaig créixer vaig ser moment vaig sentir indignació de veure tan important com aquest podia traure conscient que darrere dels seus murs un espectacle tan dantesc. Les petja- de la seua letargia aquest edifici tan hi havia una gran història. Feia anys des del vandalisme, l’espoli i els incen- interessant, en un estat de conserva- que em preocupava l’edifici, però pel dis, estaven presents pertot arreu i em ció preocupant. Però aquest xalet ens juliol de 2007, després d’advertir-ne el va envair una gran llàstima. Un escenari reservava una sorpresa més, un fet lamentable estat de conservació, vaig tan desolador va foradar la meua cons- que li retornaria el seu nom oblidat: el informar la Direcció general de Patri- ciència patrimonial i em va conduir a Xalet va ser construït per a la germana moni sobre la seua importància i el seu portar a terme aquesta iniciativa de de l’arquitecte Cortina, i així és com preocupant estat de deteriorament. reclamar la catalogació i conservació va recuperar el seu nom: Xalet Giner- Això va dur a aquest òrgan de la Gene- d’aquest monument. Aquell ímpetu em Cortina. ralitat a instar l’Ajuntament de Torrent va fer contactar amb el doctor en histò- Era el moment de sol·licitar a les ins- a catalogar-lo. Finalment, però, la falta ria de l’art Daniel Benito Goerlich, molt titucions valencianes que hi actuaren. d’interés d’ambdues administracions sensibilitzat amb el patrimoni històric i Aquesta labor requeria temps, però era va deixar el xalet en una situació d’in- gran especialista en el modernisme va- l’única manera de salvar el monument. certesa, així que de nou calia actuar. lencià, qui em va donar a conéixer les Així que en poc de temps vaig redactar Des de fa temps, estava recopilant in- indicacions que necessitava per poder un extens informe posant de manifest formació sobre la importància arquitec- dur a terme aquesta labor. els importants valors culturals de l’edi- tònica de l’edifici, fet que fins i tot em L’objectiu estava clar: per tal d’acon- fici, amb el qual vaig requerir-ne de nou va fer viatjar a Granada, on vaig poder seguir posar de manifest la importàn- la protecció i conservació a la Direcció aconseguir les fotografies antigues de cia de l’edifici, havia de descobrir-ne General de Patrimoni de la Conselleria Jean Laurent del Pati dels Lleons de els orígens. Això fou possible gràcies de Cultura i a l’Ajuntament de Torrent. l’Alhambra, al qual el xalet fa interes- al bon assessorament de Luis Perdi- D’altra banda, per assegurar la con- sants referències. Més tard, vaig tindre gón, director de l’Arxiu d’Arquitectura i servació de l’edifici, vaig sol·licitar el la necessitat de visitar l’interior del xa- Urbanisme de l’ETSAV, que em va po- pronunciament de les institucions as- let Giner-Cortina, i allà estant vaig ser sar sobre la pista correcta: l’arquitec- sessores de la Generalitat en matèria encara més conscient del gran valor te Cortina estava darrere del disseny de cultura, com són la Universitat de arquitectònic de l’edifici. Era evident d’aquest xalet. Això em va dur a bus- València, la Universitat Politècnica i el que s’hi havia cuidat fins a l’últim detall car en els projectes que es conserven Col·legi d’Arquitectes. Per tal d’acon- i hi havia una relació constant i original d’aquest arquitecte i a visitar els seus seguir que institucions tan importants entre les seues diverses ferents parts edificis que es conserven encara. En com la Reial Acadèmia de Belles Arts que li donaven un caràcter unitari, així aquesta recerca intensiva, un matí, el de Sant Carles i el Consell Valencià de que vaig veure-hi clar que només un 14 de novembre de 2008, vaig trobar Cultura estudiaren el tema, vaig haver arquitecte brillant podia estar darrere els plànols originals del xalet, signats de realitzar la meua sol·licitud a través

24 patrimoni de l’horta sud patrimo

una labor reivindicativa ben important gació i conservació del xalet, amb més i posa de manifest el perill que corre un de 1.000 suports d’institucions i enti- dels monuments més importants de la tats locals, intel·lectuals, professors i n

nostra comarca submergit en l’anoni- ciutadans sensibilitzats amb el patri- sud l’horta de i mat fins aleshores. Els mesos següents moni arquitectònic, i el pronunciament van ser de requeriment en requeri- favorable de la Universitat de València, ment a l’Ajuntament de Torrent i a la del Col·legi d’Arquitectes de la Comu- Conselleria de Cultura, per tal que de nitat Valenciana i del Consell Valencià forma urgent adoptaren mesures per a de Cultura, van portar definitivament salvar la vida d’aquest monument, que a intervindre l’àrea d’Urbanisme de s’apagava a poc a poc. Fins i tot vaig l’Ajuntament de Torrent en l’assump- sol·licitar al Ministeri de Cultura el su- te. Per primera vegada en molts anys port a aquesta iniciativa, que després d’abandó, Torrent en conjunt defensa- d’estudiar el tema va recomanar-ne la va el seu palauet com a part del nostre Fotografia aèria del xalet en perfecte protecció i conservació. patrimoni comarcal i encetava el camí estat el 1964. Biblioteca Valenciana. Gràcies a tota aquesta labor es va de la seua futura recuperació. La cata- aconseguir una important reivindica- logació, que ha estat una de les màxi- ció per part de tots els grups polítics mes reivindicacions de la iniciativa, ja de l’Ajuntament de Torrent, que al és un fet. En segon lloc, les mesures d’una entitat comarcal tan comprome- març de 2009 van acordar que se per a garantir els valors culturals de sa amb el nostre patrimoni: l’IDECO de sol·licitara a la Conselleria de Cultu- l’immoble i la reconstrucció de l’edifici l’Horta Sud. ra la seua catalogació, necessària des- semblen llunyanes encara, i estan en Això fet, un tràgic succés va ocórrer. prés de la sol·licitud d’enderrocament mans dels màxims responsables de La vesprada del 16 de desembre de formulada pel seu propietari un mes l’Ajuntament de Torrent. Esperem que 2008 vaig advertir que havien espoliat abans. Però, per contra, no era el camí aquesta recuperació arribe abans que importants peces de valor artístic que correcte, ja que la protecció s’havia de siga massa tard per a un dels nostres formaven part del monument i havien realitzar des de l’Ajuntament. Final- monuments més amenaçats de l’Horta destruït sense cap consideració la zona ment, un manifest defensant la catalo- Sud. del vestíbul del xalet. Va ser una sen- sació amarga i d’impotència veure que el fàcil accés a la parcel·la des de feia Bibliografia de referència diversos anys a través dels buits de la • Arxiu Històric del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València. tanca havia afavorit els continus espolis • Arxiu d’Arquitectura i Urbanisme de la ITSAV-OPV. Fons Cortina. i, en conseqüència, el seu lamentable • Arxiu Històric Municipal de València. estat de conservació. En aquell mo- • Autors diversos. Luz sobre papel. La imagen de Granada y la Alhambra en las ment em vaig veure obligat a donar a fotografías de J. Laurent. Patronato de la Alhambra y Generalife. Granada, 2007. Núm. 29, primer semestre 2009 conéixer públicament els importants • Bayarri, Josep Maria. “In memoriam: Excmo. Sr. D. José Manuel Cortina y Pérez”, valors culturals del palauet de Torrent. en Archivo de Arte Valenciano. Acadèmia de Sant Carles. València, 1954. Això va ser possible gràcies a un perio- • Benito Goerlich, Daniel. La arquitectura del eclecticismo en Valencia. Vertientes disme compromés, que està realitzant de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925. Ajuntament de València. València, 1992. • Biblioteca del Museu de Ceràmica de Manises. • Cortina Pérez, José María Manuel. El Palacio Señorial de Alacuás. Centre de Cultu- ra Valenciana. València, 1922. • Hemeroteca de la Biblioteca Valenciana. • Ramos Gutiérrez, Antonio L. “José María Manuel Cortina en el Teatro Chapí de Villena”, en Actas del Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano. Conselleria de Cultura. València, 1993. • Registre de la Propietat de Torrent 3. • Roca Ricart, Rafael. «De poble en poble, de vila en vila. Lo Rat Penat per l’Horta Sud (1880-1906)», en Torrens 15. Ajuntament de Torrent. Torrent, 2003. • Vegas López-Manzanares, Fernando. La arquitectura de la Exposición Regional Xalet Giner-Cortina (ca. 1981). Fons Cor- Valenciana de 1909 y la Exposición Nacional de 1910. Edicions Generals de la tina. Arxiu d’Arquitectura i Urbanisme. ITSAV-OP. Construcció. València, 2003.

25 patrimoni de l’horta sud Les ceberes de l’Horta Sud

Adrià Besó Ros

Es tracta d’un element constructiu producte d’unes coordenades espacials i temporals concretes, i com a tal duu aparellats uns valors patrimonials intrínsecs. Cebera de Torrent

a cebera és una construcció re- desfet i altres es troben en molt mal vats en terra de forma paral·lela, a un Llativament recent en el paisatge estat de conservació per mancar d’un metre de separació. Aquesta estruc- agrari de l’Horta, ja que es relaciona manteniment constant. Amb aquest tura serveix de suport a una coberta amb l’embranzida comercial que va quadern volem deixar constància de la inclinada a dues vessants. L’accés es experimentar aquest cultiu a partir de seua importància i, per tant, contribuir feia per dues portes situades als dos les darreres dècades del segle xix. La a la conservació i revaloració de les po- extrems, i si era molt llarga per una o seua funció consisteix a servir de lloc ques construccions que encara queden dues portes intermèdies localitzades d’emmagatzematge de la ceba de gra dempeus a la comarca. al llenç lateral. La morfologia de la des del moment que es cull fins que el Les ceberes es construeixen en un cebera ha estat invariable, encara que llaurador troba una bona oferta per a marge de la parcel·la de cultiu, i ha- s’ha produït una evolució pel que fa als vendre-la. Per tant, es tracta d’un ele- bitualment l’eix longitudinal segueix la materials emprats. ment constructiu producte d’unes co- direcció nord-sud per buscar els efec- Les primeres ceberes podien alçar-se ordenades espacials i temporals con- tes dels vents de ponent o de llevant, amb pilars de fusta sense escairar, nor- cretes, i com a tal duu aparellats uns que són els que habitualment bufen a malment de xop. L’espai entre cada valors patrimonials intrínsecs. l’Horta. És una construcció de planta tram es cobria amb unes canyes se- La seua arquitectura s’inspira en la rectangular que no ultrapassa el metre parades entre si dos o tres dits per tal barraca, que es bastia amb una es- d’amplària, mentre que la llargària és que poguera córrer l’aire amb facilitat. tructura de peus drets sobre la qual se variable en relació amb la capacitat Les canyes bé podien estar clavades sostenia la coberta, alhora que servia que es vulga aconseguir. Està formada amb tatxes o lligades amb cordell de de reforç al mur perimetral que es per una estructura de pals de fusta cla- pita. El sòl era de canyes, a uns deu construïa amb blocs de tova. La coberta de la cebera també fou de palla en l’origen, però amb el pas del temps va ser substituïda per la teula plana alacantina. Durant moltes dècades ha constituït una fita visual present en el paisatge de l’Horta Sud, sobretot a Xi- rivella, Paiporta, Alfafar i Sedaví. Com que actualment ha decaigut aquest cultiu, la cebera ha perdut la seua funció, motiu pel qual moltes s’han

26 patrimoni de l’horta sud patrimo centímetres del terra perquè la humi- rà el primer pas en l’estandardització creu de fusta, com imitant les barra- tat no podrira la ceba; perquè no es d’un tipus de cebera basada en una ques, però cap de les ceberes inventa- trencaren en passar a omplir-la o a bui- unitat modular anomenada dau, que riades no la conserva actualment. n dar-la, es feia pel mig un corredor de té unes dimensions de 2 metres d’al- Al mes d’agost, una vegada s’arranca- sud l’horta de i posts. La coberta es feia de palla, igual çada per un metre quadrat de super- ven les cebes i es tallava el rabo amb que la d’una barraca, col·locant un fície. Per això les seues dimensions la corbella, es carregaven al carro amb cavalló de fang i pallús al mig perquè i la capacitat variaran en funció del cabassos per a dur-les a la cebera. Allí l’aigua de la pluja no caiguera a l’inte- nombre de mòduls disposats en sentit les dones les repassaven una per una rior pel cavallet. De la mateixa manera longitudinal. Així, la capacitat d’un dau per a llevar la terra i rebutjar si n’hi ha- que es feia amb les barraques, calia de la cebera sempre és de dos metres via alguna de defectuosa o tallada. A reparar-les i substituir la palla cada cúbics. Com que cada metre cúbic té poc a poc, s’anava omplint cada tram cert temps quan es trobava molt de- cinquanta arroves de ceba, un dau de la cebera col·locant-hi unes canyes teriorada. Tot atenent la relació mor- conté cent arroves. D’aquesta manera, transversals subjectades a cada parell fològica que hi ha entre la barraca i la les transaccions comercials de la ceba de pals per evitar que el muntó s’es- cebera, habitualment s’encarregava de emmagatzemada a les ceberes és ben fondrara. Les cebes hi podien aguantar construir-les un barraquer, que era un senzilla, ja que tan sols comptant els en bon estat fins al mes de novembre, obrer que feia barraques. D’aquestes daus plens s’obté la quantitat de quilos quan ja començaven a grillar. ceberes primitives no hem pogut co- que es poden comercialitzar. També Extracte del text del llibre d’Adrià néixer cap testimoni material, encara en paral·lel a aquest procés van anar Besó (2009): Les ceberes. Museu Co- que les coneixem per imatges. substituint-se les canyes dels traves- marcal de l’Horta Sud «Josep Ferrís Des de la primeria del segle xx, però, sers per cabirons de fusta clavats, i March». s’emprava de forma majoritària la fusta també la coberta de palla per una altra escairada procedent de les travesses formada per quatre fileres de teula ala- velles de les vies que eren renovades cantina per faldó amb el seu carener. periòdicament. Això, sense cap dubte, Aquestes teules, pròpies de l’arqui- contribueix al fet que les dimensions tectura industrial, ja que ben prompte de les ceberes s’estandarditzen, ja són adoptades per a cobrir les naus, que les travesses tenien una longitud es produeixen amb unes mides estàn- fixa de 260 x 14 x 25 cm. Per a les dards que adopten tots els fabricants, ceberes eren serrades per la meitat en la qual cosa contribueix a la fixació de serradores mecàniques, i així la longi- la modularitat i l’estandardització del tud del peu quedava en 260 x 14 x 12 tipus constructiu, així com a facilitar la Alfafar cm, aproximadament. Entre les causes substitució de teules trencades perquè que portaren a l’adopció d’aquesta serveixen les de qualsevol fabricant. fusta figuren sobretot la seua qualitat, Aquesta circumstància es pot compro- ja que generalment es tracta de fusta var en les ceberes inventariades; en la Núm. 29, primer semestre 2009 de roure, així com el tractament antixi- gran majoria hi ha teules de tres, qua- lòfags que duen, trets que afavoreixen tre o més fabricants diferents. la seua major durada respecte d’altres Així, podem comprovar que l’adop- fustes de pitjor qualitat com ara el pi o ció d’un element propi de la societat el xop. D’aquesta manera, el llarg de la industrial com és la travessa de fer- travessa queda repartit de la següent rocarril produirà a la llarga que una forma, aproximadament: 40 centíme- construcció que parteix de la tradició Sedaví tres soterrats en un fonament que es arquitectònica ancestral lligada a la rebleix amb pedra i formigó pobre, uns barraca adopte alguna de les caracte- 20 centímetres de separació entre el rístiques que són pròpies de l’arquitec- terra i l’empostat de fusta que serveix tura industrial, com ara la modularitat d’aïllant, i 2 metres d’alçada. I al nivell o l’estandardització, així com altres del terra cada parella de peus drets materials propis de l’arquitectura fa- s’uneix amb mitja travessa (1,30 cm) bril com la teula alacantina, amb unes que servirà de suport a l’empostat de dimensions també fixades. fusta del terra. Tal com indiquen els diversos autors A més, l’adopció d’aquestes travesses que l’han estudiada, moltes d’elles te- de via per a confeccionar els pals se- nien sobre els extrems del carener una Sedaví

27 MEDI AMBIENT La comarca aposta pel transport ecològic

Fátima Koudsi

La Mancomunitat de l’Horta Sud posa en marxa un sistema de bicicletes de lloguer a Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet i Xirivella.

uatre-centes. Aquest és el nom- generats als municipis, sinó també a la provincial que fomenta la mobilitat i Qbre de bicicletes de lloguer que causa del gran entramat industrial de la el desenvolupament sostenible. en els pròxims mesos podran ser uti- zona, que diàriament genera un elevat Aldaia comptarà amb cinc bancades litzades pels veïnats d’Aldaia, Quart flux de viatgers. Per una altra banda, distribuïdes per diferents punts del nu- de Poblet, Alaquàs i Xirivella. Es tracta contribueix a la implantació d’un siste- cli urbà (al Barri del Crist en tindrà una), d’una iniciativa de la Mancomunitat de ma de transport ecològic i respectuós i per la seua banda Xirivella, Alaquàs i l’Horta Sud en el marc del Pla Director amb el medi ambient. Quart de Poblet disposaran de quatre de la Mobilitat Ciclista de la zona. La ini- L’Horta Sud compta ja amb una infra- punts de lloguer de bicicletes. ciativa, que té una inversió de 391.000 estructura inicial de carril bici de més Cal destacar que altres pobles de la euros, comporta la creació d’un siste- de 23 quilòmetres, un punt de partida comarca, com Catarroja i Picanya, ja ma de transport individualitzat per mit- que facilitarà la utilització d’aquest mit- disposen d’aquest sistema de lloguer jà de bicicletes de lloguer d’ús públic. jà de transport alternatiu. Així, la Man- de bicicletes, mentre que altres –com Aquesta xifra inclou la construcció de comunitat de l’Horta Sud es converteix Torrent– han elaborat un pla per a bancades per a les bicicletes i el seu en una de les entitats principals a esca- implantar també el matei sistema. manteniment durant tres anys. Per a posar en marxa d’aquest projec- Beneficis del projecte te, la Mancomunitat compta amb una Permetrà l’accés a una xarxa de transport públic amb bicicleta. subvenció de l’Agència Valenciana de Representarà un descens en les emissions de gasos contaminants i de sorolls. l’Energia, que finançarà el 62,5% del Unirà aquests quatre municipis entre si d’una forma molt més directa. programa, mentre que l’altre 37,5% Servirà per a aprofitar la xarxa de carril bici com a senda, que permetrà també el passeig i el del total de la inversió necessària se- recorregut dels vianants. rà assumit pels quatre ajuntaments És un mitjà de transport de fàcil utilització, molt accessible a la majoria de la població. que trauran profit d’aquest sistema de Contribueix a l’estalvi econòmic d’energia. transport. Constitueix una alternativa al mitjà de transport motoritzat. Amb la posada en funcionament Fomentarà el desplaçament sostenible entre localitats. d’aquest projecte, la Mancomunitat Convertirà la Mancomunitat en una de les principals entitats, a escala provincial, que aconsegueix un doble objectiu: per un fomenta la mobilitat i el desenvolupament sostenibles Descongestionarà el trànsit en diverses zones de gran afluència. costat, millorar els canals de comuni- Permetrà combinar els desplaçaments interurbans amb recorreguts curts als principals focus cació entre aquestes quatre localitats d’atracció, com són els centres de salut o centres culturals. amb una mobilitat diària complexa i La implantació del sistema i el manteniment generarà nous llocs de treball. nombrosa, no sols pels desplaçaments

28 PAPERS D’HISTòRIA PAPERS dels a

La tancada alcaldes D ’ Quart de Poblet HIST ò RIA Francesc Martínez

L’arribada de la democràcia als municipis consolidava el procés democratitzador encetat per les reformes polítiques del govern d’Adolfo Suárez, el qual va culminar amb l’aprovació de la Constitució de 1978.

A l’Horta Sud les eleccions locals de forma decidida en la lluita per acon- 1979 les va guanyar l’esquerra. El seguir l’Estatut d’Autonomia valencià, PSPV-PSOE governà en 16 pobles de donant suport a la campanya del pre- la comarca i el PCPV en dos. La tradició sident preautonòmic, el socialista Jo- republicana de la comarca, així com la sep Lluís Albinyana, per a guanyar proliferació del moviment obrer a partir l’autonomia per la via de l’article 151 nguany celebrem 30 anys de la de la industrialització dels anys 60, ex- de la Constitució. Econstitució dels primers ajunta- pliquen aquesta victòria aclaparadora De fet, l’Horta Sud va protagonitzar ments democràtics després de la llar- de l’esquerra. Al marge quedaren Albal un esdeveniment polític dels més va- ga dictadura del general Franco. El 3 i Alcàsser, on guanyaren alcaldes pro lents i polèmics que tingueren lloc en d’abril de 1979 tingueren lloc les pri- franquistes ultradretans al front de parla Transició valenciana. Els els dies 4 meres eleccions municipals de l’actual tits independents. al 7 de setembre de 1979 es tancaren període constitucional. L’arribada de Però els primers passos dels alcal- a l’ajuntament de Quart de Poblet 90 la democràcia als municipis consolida- des democràtics d’esquerra no van ser alcaldes, majoritàriament del PSPV i va el procés democratitzador encetat gens fàcils a l’Hort Sud. A més haver PCPV, en protesta per les agressions per les reformes polítiques del govern de trencar amb passat dels anquilosats que van patir en eixe mateix poble d’Adolfo Suárez, el qual va culminar consistoris franquistes, s’implicaren de Josep Lluís Albinyana i el president Núm. 29, primer semestre 2009 amb l’aprovació de la Constitució de 1978. En el territori valencià la Tran- PRIMERS ALCALDES DEMOCRÀTICS DE L’HORTA SUD ELEGITS EN LES ELECCIONS LOCALS sició es va tancar amb l’aprovació de DE 3 D’ABRIL DE 1979 l’Estatut d’Autonomia de 1982. Municipi Alcalde Municipi Alcalde

Alaquàs Albert Taverner (PCPV) Massanassa Paco Soria Pons (PSOE) PARTITS POLÍTICS MAJORITARIS MÉS VOTATS A L’HORTA SUD EN Albal Agustín Zacarés (independent) Mislata José Morales (PSOE) LES ELECCIONS MUNICIPALS DE 1979 Alcàsser Vicente Hernández (independent) Paiporta Bertomeu Bas (PSOE) Partits Regidors Alcaldes Aldaia Salvador Vilanova (PSOE) Picanya Ciprià Ciscar (PSOE) UCD 84 Alfafar José Martínez Chust (PSOE) Picassent Julián Crespo (PSOE) PSPV-PSOE 141 15 Benetússer Josep Sanchis Micó (PSOE) Quart de Poblet Onofre Codonyer (PSOE) PCPV 71 2 Beniparrell Severino Casañ (PCPV) Sedaví Manuel Corredor (PSOE) Independents 28 2 Catarroja Antonio Cubillos (PSOE) Silla Alberto Vedreños (PSOE) URV 1 Manises Antoni Asunción (PSOE) Torrent Manuel Puchades (PSOE) MCPV 1 Llocnou de la Amadeo Gimeno (PSOE) Xirivella José Vicente Catalá (PSOE) PNPV 1 Corona

29 PAPERS D’HISTòRIA

de la Diputació de València, socialista cians. El PSPV defensava la via del Manuel Girona. La tancada va servir 151 i UCD la de l’article 149, que no per a reivindicar l’Estatut d’Autonomia necessitava referèndum. De fet, el con- per la via de l’article 151, que significa seller preautonòmic de Governació de la convocatòria d’un referèndum per la UCD, Enrique Monzonís, així com l’autonomia tal com ho farien Catalun- els governadors civils que procedien ya, Andalusia i el País Basc. del franquisme, van boicotejar siste- La tancada dels alcaldes fou un esde- màticament l’accés per la via del 151. veniment més de l’anomenada Batalla Els alcaldes tancats en Quart havien de València (1975-1982). A València la aprovat en els seus respectius ajun- Transició va tindre elements diferents taments la petició de l’autonomia per d’altres llocs d’Espanya. La societat la via del 151. Precisament, les agres- valenciana es debatia en un conflicte sions i insults que van patir Albiñana i civil particular entorn a la seua identitat Girona per gent que portava senyeres com a poble. Un conflicte conegut com amb franja blava va tindre lloc el dia Batalla de València, que va allargar el 3 de setembre, en la plaça principal procés democratitzador fins a l’1 de del poble, en el transcurs d’una visita juliol 1982, data en què fou aprovat oficial que van realitzar a l’ajuntament l’Estatut d’Autonomia. Reyna, el partit feixista Força Nova, de Quart per a assistir al ple que havia La Batalla de València va ser un con- el món faller i sectors radicals agita- d’aprovar la petició de l’autonomia per flicte civil sobre l’autonomia, en el que dors com el Grup d’Acció Valencianista la via del 151. es van enfrontar dos concepcions dife- (GAV), que va protagonitzar esperpèn- Durant els tres dies que va durar el tan- rents sobre el nom de la llengua (cata- tics actes públics i agressions físiques a cament, l’Horta Sud es va convertir en là/valencià), la bandera (senyera amb polítics i intel·lectuals d’esquerres. el punt de mira de la política valencia- franja blava de la ciutat de València/ En l’altra part se situava l’esquerra na. Hi eren tots els alcaldes socialistes senyera quatribarrada de l’antiga Co- política (PSPV, PCPV, sindicats i partits i comunistes de la comarca, entre al- rona d’Aragó) i la denominació del te- nacionalistes) i un sector compromés tres Paco Soria, Severino Casañ, Albert rritori (regne/país). Unes o altres deno- de la intel·lectualitat valenciana, entre Taberner, Onofre Codonyer i Manuel minacions havien de ser arreplegades els que destacaven Manuel Sanchis Puchades. També es tancaren a Quart en l’Estatut d’Autonomia. Els moments Guarner, Joan Fuster i Vicent Andrés alcaldes d’altres comarques i de les de major tensió es van produir durant Estellés. Aquest sector defensava la principals ciutats valencianes, com Va- 1978-1982, els anys del règim preau- bandera quatribarrada, la denomina- lència, Alacant, Castelló, Alzira, Sagunt, tonòmic del País Valencià, en el que es ció País Valencià i el nom de “valencià” Alcoi i Xàtiva. va constituir una Generalitat provisio- com a variant regional de la llengua Els mitjans d’informació van estar pen- nal, el president de la qual va ser Josep catalana. Els partidaris d’aquest movi- dents de les notícies que sorgien de Lluís Albiñana. ment van ser anomenats “catalanistes”. Quart. La polèmica va arribar fins a tal Les forces conservadores residuals del Foren temps de profunda divisió, on la punt que una comissió d’alcaldes es va franquisme i el principal partit de la racionalitat va quedar arraconada pel traslladar a Madrid per a entrevistar-se dreta, UCD, volien plasmar en l’Estatut soroll de la violència i el fanatisme. Els amb el Ministre de l’Interior per tal de la denominació Regne de València, la sectors ultres hereus del franquisme demanar més protecció policial enfront senyera amb franja blava i el nom de van protagonitzar freqüents agressions la passivitat del Governador civil, José “llengua valenciana”, cosa que supo- a dirigents d’esquerres, utilitzant tam- María Fernández del Río. sava un clar intent de secessionisme lin- bé pistoles i bombes contra autori- El cert és que mentre els alcaldes es- güístic respecte a Catalunya i Balears, tats, intel·lectuals i llibreries. No van taven tancats, a la plaça del poble van comunitats autònomes amb què els escapar a la seua violència, com hem haver enfrontaments verbals i físics valencians compartim una llengua co- dit, Josep Lluís Albiñana ni el presi- entre “blavers” i “catalanistes”, fins al muna: el català. Els defensors d’aquest dent de la Diputació de València, el punt que el Governador volgué suspen- corrent van ser denominats “blavers” i socialista Manuel Girona. Tampoc es dre els actes de les festes patronals es van caracteritzar per un anticatala- van lliurar alguns alcaldes socialistes o de Quart per a evitar més altercats. nisme visceral i xenòfob. Al capdavant Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster, Al mateix temps, de molts llocs arriva- estaven els líders de la UCD valenciana els quals van patir sengles atemptats ben comunicats de suport als alcaldes, (Manuel Broseta i el ministre Fernando amb bomba. com ara el del Sindicat Treballadors de Abril Martorell), el diari Las Provincias La fórmula constitucional d’accés a l’Ensenyament, el sindicat del metall amb la seua directora María Consuelo l’autonomia dividia també als valen- de CCOO de l’Horta, UGT o la corpo-

30 PAPERS D’HISTòRIA PAPERS

acusa la periodista de revoltar des de com a bandera oficial i el nom de la la seua columna a agitadors de carrer llengua autòctona es va denominar

en contra del govern preautonòmic. Ho “valencià”. I per si no fóra poc, el nom D ’

explica així: “He posat a prova el meu oficial del territori va passar a denomi- HIST nivell masoquista llegint el teu mini-ar- nar-se “Comunitat Valenciana”, a pesar

ticle del passat dia 4, on li dius al presi- que en el preàmbul de l’Estatut es re- ò

dent Albiñana, pels incidents de Quart, coneixen els noms històrics de Regne RIA que qui sembra vents arreplega tem- de València i País Valencià. En este pestats, sense adonar-te que portes nou marc polític, la Transició valencia- una temporada sembrant vents amb el na tocava el seu fi. El PSPV guanyava perill d’arreplegar una tempestat, i in- les eleccions autonòmiques de 1982, clús amb granissada. Tu que no baixes consolidant-se també com la força he- del teu búnker, no vas estar en el tan- gemònica en els ajuntaments de l’Horta cament dels alcaldes en l’ajuntament Sud. de Quart. Allí estaven -María Consue- L’últim vestigi del franquisme a l’Horta lo- vells i jóvens lluitadors per la de- Sud. Retirada de l’estàtua de Franco a mocràcia, hòmens i dones que en la Albal l’any 2000. dictadura van eixir al carrer amb el risc ració local de Xirivella, que condemnà de trobar-se amb alguna bala perduda per unanimitat els actes violents contra en l’aire, allí estaven defensant les ins- Albiñana i Girona. L’executiva regional titucions democràtiques, en defensa del del PSPV denuncià també els fets de poble que lliurement els ha triat. Davall Quart i acusà UCD de mantindre una -Ai María Consuelo!- estaven la sèrie de actitud passiva enfront els agressors. personatges que tu diàriament remo- També va haver-hi polèmica periodís- deles des de la teua columneta... amb Manifestació de 1977 a València dema- tica entre Las Provincias i la revista blau, amb blau, la verdadera...” nant l’Estatut d’Autonomia. L’Horta, dirigida per l’alaquaser Josep La tancada dels alcaldes va finalitzar M. Soriano Besó. L’Horta (1978-1981) el 7 de setembre, Quart tornà a la fou la veu del moviment obrer de la co- tranquilitat. Aquest esdeveniment, si marca, dels alcaldes democràtics i dels bé no canvià res la línia imperant de incipients líders d’esquerra, molts dels l’Estatut d’Autonomia aprovat dos anys quals procedien de la lluita antifran- després, fou la primera acció conjunta quista. Paradoxalment, Las Provincias dels alcaldes valencians en defensa de va responsabilitzar al president Albi- la democràcia acabada d’estrenar. Fou ñana dels fets de Quart. La directora també la primera demostració demo- del periòdic va escriure el 4 de setem- cràtica d’un nou poder emergent, el Núm. 29, primer semestre 2009 La democràcia es consolidà definitiva- municipalisme, que buscarà el seu lloc bre una encesa columna en eixa línia. ment després del fallit cop d’Estat del 23 Aquest era el seu argument: “Muchas en l’Estat de les autonomies. de febrer de 1981. En la imatge, carros de veces se ha dicho que quien siembra Després dels fets de Quart el devenir combat a València la nit del 23-F. viento recoge tempestades, y algo de de la història valenciana fou així. El eso se podría aplicar al presidente Albi- 22 de desembre de 1979 dimitia el Bibliografía. ñana, sobre quien recae gran parte de president Albiñana, entregant el carnet • CUCÓ, A.; Roig i blau. La transició de- la culpa de la crispación existente pues i l’acta de diputat del PSPV. Havia fra- mocrática valenciana. Tàndem, 2002. él, olvidando toda clase de promesas, cassat el corrent nacionalista dins del • SANZ DÍAZ, Benito i FELIP SARDÀ, adoptó antidemocráticamente la ban- socialisme valencià. Mesos després es Josep Maria: La construcción política dera cuatribarrada para el Consell...”. va aprovar l’Estatut d’Autonomia en de la Comunitat Valenciana (1962- El diari, però, oblidava que el president què els dos partits majoritaris, PSPV i 1982). Institució Alfons el Magnànim- no utilitzava pistoles, ni pals ni bombes UCD, van arribar a acords de consens. Diputació de València, 2006. per a defendre les seues idees, com sí Un consens on els socialistes acaben • XAMBÓ OLMOS, R.; Comunicació, ho feien els grups “blavers”. acceptant les tesis de la dreta per a política i societat. El cas valencià. Edi- L’Horta va respondre al diari a través acabar amb el conflicte civil que di- cions 3 i 4, 2001. d’una contundent columna de Ferran vidia als valencians. Es va accedir a • Revista L’Horta, nº 1-18. Torrent, titulada “A Maria Consuelo l’autonomia per l’article 149, es va • Diari Las Provincias (dies 5 al 13 de Reyna”. Amb un to sarcàstic, Torrent legalitzar la senyera amb franja blava setembre de 1979).

31 COMUNICACIÓ

Fem xarxa els 7 dies Julio Gómez

Director de Ràdio l’Om i president de la XEMV

La Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes (XEMV) agrupa les ràdios d’Aldaia, Albal, Alaquàs, Almàssera, Benicarló, Burjassot, Godella, l’Eliana, Marines, Pego, Picassent i Castelló de la Ribera. Programa d’Aldaia Ràdio dedicat a les persones majors.

er una xarxa és, en certa mesura, No obstant això, s’havia de fer un pas que fan més enriquidora la nostra con- Ffomentar el teixit social, agrupar més enllà. Com a servei públic, ens de- vivència com a xarxa, però també la les diferents varietats i pensaments vem a la informació de proximitat, pe- visió global de l’oient, del veí que té per ajuntar-los i crear una vertade- rò mostrada d’una forma diferent, allu- més a prop, si cal, la realitat que l’en- ra polifonia de continguts. L’ens que nyats de les ràdios generalistes. Així volta. Un «7 dies», en definitiva, que aglutina una gran part de les emissores arranca el «7 dies», un espai informatiu pretén mostrar els nombrosos accents municipals del territori valencià va a per al cap de setmana en què s’inten- culturals i socials que té la nostra terra poc a poc. No es vol que, com moltes ten plasmar les realitats plurals i dife- i que nosaltres no volem que queden vegades, aquest intent puga tindre un rents que tenen cadascuna de les po- en l’oblit o en l’anècdota. La xarxa està efecte aspirina. Fa poc més de dos blacions que participen en el programa. per a aglutinar, afegir i escoltar el ressò anys, els diversos centres emissors ja Cada setmana aprofundim un tema del que és viu i és notícia al nostres començaren a fer projectes comuns: concret, amb la visió policromada que pobles, viles i ciutats durant els set l’intercanvi de notícies i programació només les localitats, i les seues ràdios, dies de la setmana. per fer més variada i selecta la pro- poden dissenyar. Punts de connexió gramació de les ràdios adherides a la Xarxa d’Emissores Municipals Va- lencianes. Aquests actes únics i de transcendència també serviren per a unir voluntats: el Festival Inquiet, única mostra de cinema en la nostra llengua, n’és un bon exemple, a més de la final de Copa del Rei de futbol de l’any passat. La XEMV vam ser els únics, juntament amb la ràdio autonòmica, que, des de Madrid, ho contàrem en valencià per a moltes localitats de les Desé aniversari de Ràdio Rabosa Estudi de Ràdio l’Om de Picassent. comarques valencianes. d’Almàssera.

32 Comunicació Núm. 29, primer semestre 2009 Ó 33 I - - - - C A C artínez I N M 38.500 62.450 47.350 110.200 258.500 té una nòmi una té Tirada d’eixida Tirada OMU C rancesc Silenci F Lloc d’edició Benetússer Torrent Torrent València Paterna Torrent Paterna 4 18 17 38 77 Publicacions Premsa en castellà cialitzada en informació cultural de tota tota de cultural informació en cialitzada gas cine, llibres, música, teatre, classe: tronomia, història, tendències i art. La Martínez Xavier per dirigida està revista Tolosa amb la coordinació de Maria Benavent. Lapiedra na de de col·laboradors luxe, tots ells especialistes en diverses facetes de la en Toni la Mo Escriuen revista cultura. llà, el torrentí Josep Manuel Almerich, Enrique Herreras, Josep Vicent Frechi na, Teresa Ameida, Salvador Giménez, Thais Bonilla, Francesc Felipe, Alfonso Cardenal, Javier Ferrer, Joan Llobell, i Pérez Sergio Toni Porcar. - - - - , edita , Periòdic compta Silenci Eines compta també Crónica Local Revista Empresarial La Opinión Tu Periódico Local Tu Burjassot al Dia Nou Torrentí Mislata al Día Eines

, Eines. Papers per al canvi so canvi al per Papers Eines. , dirigida per Tomàs Gorria i Ortega, Ortega, i Gorria Tomàs per dirigida , La revista revista La cial d’infor temes tracta i València a s’edita mació general de l’àrea metropolitana de l’Horta, prestant especial atenció a la temàtica social, mediambiental, educativa i cultural de la comarca. La publicació començà a editar-se com un gratuït al novembre de 2007, i es convertí en revista venal als quioscos en 2009. El consell de redacció d’ amb grans analistes, fonamentalment periodistes, professors universitaris i valenciana. civil societat la de referents revista la banda, altra Per amb amb destacats periodistes i activistes de de les enfront la comarca defensors polítiques neoliberals conservadores formen Hi València. de l’Ajuntament de part del consell Ana Gimeno, Antonio Montiel, Pepa Navarro, Paco Simón i Sará Verdú. da da a Torrent, és una publicació espe Lloc d’edició revistes revistes en valencià - Tipus de premsa Tipus Resum de tirades de la premsa en valencià d’informació (any 2007) Principals periòdics locals i comarcals privats de l’Horta (any 2009) Eines Torrent Torrent Meliana Albalat dels Sorells València Torrent Papers Papers de Silenci

Premsa en valencià i El El Cresol, , , Periòdic

Papers Papers Associatius de l’Horta , , les quals tenen el seu àmbit i ues noves publicacions s’han su en premsa la de panorama al mat les quals omplin l’espai informatiu informatiu l’espai les omplin quals Horta Horta al Dia

Silenci Premsa local i comarcal d’informació general (periodicitat setmanal, quinzenal i mensual) de pagament i gratuïta Publicacions periòdiques especialitzades Revistes locals de cultura, festes, patrimoni i associacionisme Total Saó, El Temps, El Punt, L’Avanç Saó, El Temps, Premsa d’informació general que es difon al País Valencià. Papers de l’Horta Papers Associatius de l’Horta Sud El Cresol Horta al Dia Eines Silenci comarcal en la comarcal llengua. nostra Sud, Sud, l’Horta dues noves i i Aquestes València. i l’Horta a difusió de revistes comarcals s’uneixen a altres com valencià. Es valencià. de tracta les revistes

D Eines CULTURA Naturàlia, un llibre de solidaritat, natura i integració social

Francesc Martínez

en valencià i castellà, Naturàlia arreplega 33 poemes dedicats a plantes mediterrànies. En l’obra participen 31 alumnes de segon d’ESO i tres professors. Una altra nota original és que les imatges que il·lustren el llibre han sigut extretes de l’obra Icones et descriptio- nes plantorum (1781-1801) del botà- nic Josep Antoni Cavanilles. D’aquesta

Presentació del llibre en la Casa de la Cultura de Picassent. D’esquerra a dreta: manera, plantes típiques del paisatge Esther Roig, Aïda Monleón, David Planells, Àngel Campos, Albertina Chesa i Artur valencià com l’ametler, el romer, el pi, Hernández. la rosella, la palmera o la morera, ad- quireixen dimensió literària a través del La Nostra Escola Comarcal publica un llibre per llenguatge poètic. El llibre fou presentat el passat 11 juny tal d’ajudar els xiquets de la comunitat indígena a la Casa de Cultura de Picassent. En la guaraní de Bolívia presentació van participar Esther Roig de Menuts del Món, els alumnes de segon d’ESO Aïda Monleón i David Pla- e nou, la Nostra Escola Comarcal fessors. Menuts del Món participa en nells, el tutor de segon d’ESO Miquel Dde Picassent construeix ponts de aquest projecte en deu comunitats Àngel Campos, Albertina Chesa de cultura i solidaritat. El centre ha edi- de l’Alto Parapetí del departament de l’àrea de Pedagogia i Artur Hernández, tat el llibre Naturàlia, herbari poètic, Santa Cruz. Aquesta iniciativa beneficia regidor de Cultura i Joventut de Picas- la venda del qual servirà per a ajudar 2.800 persones de famílies guaranís, sent. 2.500 persones de la comunitat indíge- entre les quals es troben 824 xiquets. na guaraní de Bolívia. El 100% de la re- La Nostra Escola Comarcal s’ha donat captació que se n’obtinga es destinarà en ple amb aquest projecte, i ho fa mi- al projecte Tembipe que desenvolupa tjançant l’educació en valors. Naturàlia a Bolívia l’ONG valenciana Menuts del és un projecte educatiu que combina Món. Aquesta organització no governa- la solidaritat amb els més desfavorits, mental treballa en projectes de coope- l’estima envers la natura i la integració ració i desenvolupament en defensa sociolaboral. De fet, el llibre ha sigut dels drets de la infància. elaborat per l’alumnat de segon d’ESO, Comunitat guaraní que rep l’ajuda de El projecte Tembipe és una iniciativa i l’enquadernació ha sigut realitzada Menuts del Món. promoguda per dones guaranís que pel Centre Ocupacional TOLA, que dó- volen afrontar els problemes de salut na treball a persones discapacitades. i de formació escolar que afecten els Naturàlia és un poemari que té com a seus fills d’edats compreses entre els objectiu acostar l’alumnat al llenguat- 5 i 15 anys. L’objectiu de Tembipe és ge poètic, amb les plantes del nos- fer horts escolars per a la producció i tre entorn com a element comú dels preparació d’una menjada equilibrada poemes. El llibre ha sigut elaborat a al dia. Es combat, així, la desnutrició través d’activitats dissenyades pels de- i l’absentisme escolar. La preparació partaments de Ciències i de Llengües Alumnes de segon d’ESO, autors del dels horts va a càrrec de pares i pro- de la Nostra Escola Comarcal. Escrit llibre.

34 CULTURA C ULTURA Un passeig per la història del

Castell-Palau d’Alaquàs Tomás Sanchis

El llibre de Rafael Roca, publicat per l’Ajuntament d’Alaquàs, recull la visió de diversos escriptors, artistes i estudiosos al voltant de l’edifici.

salvar el Castell de l’enderrocament, de documentació de tot tipus ha generat. la inanició i la indolència. Es tracta, però, d’una documentació Així doncs, a banda d’ajudar-nos a sovint fàcil d’aconseguir que, afortu- aprofundir més i millor el coneixement nadament, i a diferència de la de fa de la història de l’edifici, la trentena noranta o cent vint anys, molts alaqua- llarga d’articles, ressenyes i comen- sers tenen a casa. A més, cal tindre en taris que durant el període consignat compte que, per la seua proximitat en descobriren i lloaren les virtuts del el temps, els darrers trenta anys del Castell-Palau, i que el volum analitza i Castell no permeten la perspectiva banda de l’artístic, l’històric i reprodueix, també varen fer possible, històrica: són matèria periodística, més Al’arquitectònic, un dels valors del d’alguna manera, la seua recuperació que no historiogràfica, que en el futur Castell-Palau d’Alaquàs rau a ser un pública, que finalment tingué lloc al mereixerà estudis com toca. edifici «amb sentiments», un monu- gener de 2003. Així, la recerca s’inicia Així doncs, el volum presenta els docu- ment capaç de provocar múltiples i en 1880, el moment en què es pro- ments més significatius del període diferents emocions. Això, si més no, dueix el «descobriment» del Castell per 1880-1975 que parlen del Castell, a és el que es desprén de les múltiples part dels intel·lectuals valencianistes excepció del volum El Palacio señorial referències bibliogràfiques que, al llarg de l’època, i s’atura en 1975. De fet, de Alacuás, obra de Josep Maria Ma- de les dècades, han deixat anotades la instauració democràtica marca una nuel Cortina Pérez i de Vicent Ferran els diversos historiadors que s’hi han fita en la història del monument, ja que Salvador, que en 1922 edità el Centre aproximat, que l’han visitat i descrit. fou la primera corporació municipal de- de Cultura Valenciana. A més de repre- Núm. 29, primer semestre 2009 I això, una gran força emocional, és el mocràtica constituïda en 1979 la que, sentar el màxim exponent gràfic i his- que transmet el llibret Un passeig per animada pel règim de justícia i de lli- tòric de l’estudi i la reivindicació de la història del Castell-Palau d’Alaquàs bertat que auspiciava la nova conjuntu- l’edifici que durant el segle XX portà a (1880-1975), del qual és autor Rafael ra política, féu explícit el dret i el desig terme la intel·lectualitat valenciana i Roca, president de l’IDECO de l’Horta d’ús i possessió de l’edifici que sempre valencianista, s’ha de dir que és un lli- Sud. havia tingut el poble d’Alaquàs, i que bre actualment molt accessible, per En efecte, el volum, editat en 2008 només privadament s’havia atrevit a haver sigut reeditat dues vegades, en amb motiu del cinqué aniversari de manifestar. Com ara en 1907, quan 1983 i en 2004, per l’Ajuntament l’adquisició pública del monument, fa l’historiador Francesc Vilanova explicà d’Alaquàs. una ullada a la manera com des de que l’aleshores propietari de l’edifici li 1880 fins a 1975 –és a dir, pràcti- havia comentat, en pla de queixa, que cament al llarg d’un segle– diversos «todos los del pueblo se creen con de- escriptors, artistes i estudiosos des- recho al Castillo». Un dret que només crigueren, valoraren i defensaren des ha pogut fer-se efectiu vora cent anys de diaris, revistes, llibres i catàlegs la després. integritat de tan majestuós edifici. Ja D’una altra banda, resulta indubtable que fou aquesta valoració tan unànime que el període 1979-2007 ha sigut i positiva, practicada des del compro- el de màxima reivindicació del monu- mís social i cultural, la que aconseguí ment, i per això mateix el que més

35 PASSAT I PRESENT Foto Casa Manero. Cedida per la família Peiró Simó.

Any 1950 Foto: Francesc Martínez

La torre medieval de Torrent

La torre medieval de Torrent, de 22 metres d’alçada, és l’edifici històric més emblemàtic de la ciutat. Té la consideració de bé d’interés cultural amb la categoria de monument. Ha tingut diverses utilitats al llarg de la història. A més de ser talaia militar defensiva, ha estat presó en alguns períodes històrics. En l’actual període democràtic es va convertir en espai d’exposicions municipals. Durant molts anys la torre ha estat envoltada per un porxo i ha presidit el mercat del divendres de Torrent. La fortificació va donar nom al setmanari torre (1948-57) i una figuera que va créixer en un dels seus murs donà nom a la popular secció «des de la figuera de la torre» de l’esmentat periòdic. L’Ajuntament de Torrent ha restaurat l’edificació i ha recuperat l’antic fossat que envoltava la torre.