Les Ceberes De L'horta
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Núm. 29, primer semestre 2009 www.fhortasud.org Les ceberes de l’Horta Sud L’ONU instal·larà una base logística a Quart de Poblet La crisi econòmica incrementa la desocupació a la comarca Entrevista a la tennista Anabel Medina El xalet Giner-Cortina de Torrent La Mancomunitat i la Fundació Horta Sud inicien una campanya divulgativa per a promoure un Pla Estratègic Metropolità La Mancomunitat de l’Horta Sud posa en marxa un sistema de bicicletes de lloguer a Alaquàs, Aldaia, Quart de Poblet i Xirivella SUMARI la fundació gent d’ací Enfortir el moviment associatiu, Anabel Medina: «El 2009 està sent repensar el model per a afrontar el millor any de la meua carrera el futur. 4 individual» 18 JULIO HUERTA CRISTINA BEA SELIGRAT 4.000 DVD pel futur de la comarca. 5 patrimoni de l’horta sud Museu Comarcal «Josep Ferrís March» El xalet Giner-Cortina de Torrent Activitats del primer semestre. 6 (1919-2009) 21 JULIO HUERTA TOMÀS ROSELLÓ JAUNZARÁS Les ceberes de l’Horta Sud 26 sociocomunitari ADRIÀ BESÓ ROS Més d’una trentena d’alumnes s’han graduat enguany en la Universitat medi ambient dels Majors de Florida 7 BLANCA BARBERÁ La comarca aposta pel transport ecològic 28 L’Escola de Capatassos Agrícoles de FÁTIMA KOUDSI Catarroja, més de cinquanta anys formant tècnics agraris 8 papers d’història FÁTIMA KOUDSI La tancada dels alcaldes a actualitat comarcal Quart de Poblet 29 FRANCESC MARTÍNEZ Eleccions europees a l’Horta Sud 10 comunicació TOMÀS SANCHIS L’Horta entra en el Mapa Mundial Fem xarxa els 7 dies 32 JULIO GÓMEZ de la Pau 12 FÁTIMA KOUDSI Eines i Silenci, dues noves revistes en valencià 33 La crisi econòmica a l’Horta Sud 14 FRANCESC MARTÍNEZ PAULA MARTÍNEZ BORREDÁ cultura Naturàlia, un llibre de solidaritat, natura i integració social 34 PAPers de l’Horta FRANCESC MARTÍNEZ Director: Un passeig per la història del Francesc Martínez Castell-Palau d’Alaquàs 35 Col·laboren en aquest número: TOMÀS SANCHIS Blanca Barberá, Cristina Bea Seligrat, Adrià Besó, Julio Gómez, Julio Huerta, Fátima Koudsi, Paula Martínez Borredá, Tomàs Rosselló passat i present Jaunzarás i Tomàs Sanchis. La torre medieval de Torrent 36 Assessorament lingüístic: Òscar Pérez Silvestre Fotografia: José Luís Carretero, Adrià Besó, Francesc Martínez i Tomàs Rosselló. Disseny i maquetació: Collage-no coop.v. Impressió: Gráficas Jovi Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat. Periodicitat: semestral quaderns de l’horta, num 5 Dipòsit legal: V-1372-1994. Antecedents i referències per a una planificació estratègica metropolitana: el cas de l’Horta Sud Entitat editora: PEDRO RUBIO NAVARRO, DANIEL MONLEÓN BALANZÁ I FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD. President: Alfred Domínguez Ibáñez JOSEP LLUÍS GISBERT DE ELÍO C/ Caixa d’Estalvis, 4. 46900 Torrent Tel. 96 155 32 27 www.fhortasud.org fundació@fhortasud.org Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió, ni de les fotografies subministrades, dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats. PORTADA: Cebera d’Alfafar. (Adrià Besó). EDITORIAL EDITORIAL 30 anys d’ajuntaments democràtics, la necessitat d’un pacte local valencià nguany celebrem trenta anys de la constitució dels primers ajuntaments democràtics després de la Ellarga dictadura franquista. Aquelles llunyanes eleccions del 3 d’abril de 1979 venien carregades de somnis de llibertat i ganes de transformació. L’Horta Sud no ha estat aliena a aquests canvis. Al llarg de tres dècades s’han succeït als ajuntaments corporacions municipals que han aportat el seu treball en la construcció de la comarca que coneixem hui. L’Horta Sud ha vist també com un fet històric i signe de nor- malitat democràtica l’existència de dones alcaldesses. Els municipis de l’Horta Sud i valencians en general han experimentat un creixement sense precedents en serveis ciutadans, infraestructures i equipaments públics. Els ajuntaments s’han convertit en l’administració més pròxima al ciutadà i els que més esforços i recursos dediquen a donar a la ciutadania els serveis que demana. La Llei Reguladora de Bases de Règim Local de 1985 és la norma bàsica d’organització i funcionament de l’Administració Local. És una llei orgànica d’aplicació en tot l’Estat espanyol que regula les competències de gestió dels ajuntaments. A més, la Llei Reguladora de les Hisendes Locals regula l’organització i gestió dels ingressos i despeses de l’Administració local. Això no obstant, l’ajuntament continua sent el germà pobre de les administracions públiques, els consistoris no tenen recursos econòmics estables i permanents per a mantindre el nivell de serveis que presten. En el marc estatal, la qüestió està ja regulada en els Pres- supostos Generals de l’Estat: anualment tots els ajuntaments d’Espanya reben unes transferències perma- nents del Govern central segons la seua població. Però no és així en l’àmbit autonòmic, on els consistoris continuen depenent encara de subvencions voluntàries dels governs autonòmics, alguns dels quals –com és el cas de la Generalitat Valenciana– actuen de forma arbitrària i antidemocràtica discriminant consistoris que no tenen el seu color polític. Això deixa en indefensió i ofega econòmicament un bon nombre d’ajun- taments. Actualment la Generalitat deu més de 600 milions d’euros de subvencions als ajuntaments, entre ells bastants de l’Horta Sud. Cal un pacte local valencià per a solucionar el problema. Diverses comunitats autònomes han aprovat lleis pròpies de règim local amb l’objectiu de reorganitzar l’àmbit administratiu i financer dels ajuntaments. Andalusia, Aragó, Catalunya, Navarra, Galícia, Astúries, Madrid, Múrcia i Extre- Núm. 29, primer semestre 2009 madura són comunitats amb una àmplia legislació que preven la transferència de competències als ajun- taments i la dotació de recursos econòmics permanents per a mantindre els serveis. Aquests recursos no són subvencions, sinó fons permanents i obligatoris que es donen a tots els ajuntaments segons la seua població i nivell d’ingressos propis, amb independència del seu color polític. La Comunitat Valenciana no té llei pròpia de règim local. El 27 de febrer de 1999, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) aprovà per unanimitat una moció anomenada del Pacte Local Valencià. Una moció que el PP de la FVMP va votar a favor. Aquesta proposta consistia a demanar a la Generalitat la redacció i aprovació en les Corts Valencianes de l’anomenada Llei de Règim Local Valencià i la creació d’un Fons de Cooperació Municipal autonòmic per a garantir suficiència financera als ajuntaments, espe- cialment als que presten serveis que són per llei competència exclusiva del Consell. Però el PP ha ignorat la proposta. A hores d’ara encara no s’ha aprovat tal llei. El PSPV-PSOE, EUPV i BNV de les Corts reivin- diquen la creació del Fons de Cooperació Municipal i rebutgen el model de les subvencions voluntàries, les quals, segons denuncien, es donen seguint criteris de color polític discriminant els ajuntaments no governats pel PP. Malauradament, 30 anys després de les primeres eleccions locals democràtiques, con- tinua sent una assignatura pendent un model de finançament local valencià. I en això no hauria d’haver-hi colors polítics. 3 LA FUNDACIÓ Enfortir el moviment associatiu, repensar el model per a afrontar el futur JULIO HUERTA A la comarca es comença a parlar que cal fer alguna cosa per a canviar i millorar algunes coses en el moviment associatiu, per altra banda més necessari que mai en els temps que vivim. canviar i millorar algunes coses en el de rebre una formació especialitzada moviment associatiu, per altra banda que els permeta una comunicació in- més necessari que mai en els temps terna més eficaç i una millor gestió i or- que vivim. ganització. Els participants van desta- car també com a eix fonamental de la JORNADES d’ASSOCIACIONISME A seua tasca l’ús de les noves tecnologies ALAQUÀS. ESTRATÈGIES DE FUTUR i la posada en pràctica d’accions comu- Més de mig centenar de persones i vo- nes entre diverses associacions per tal ra una trentena d’associacions vàrem de millorar la comunicació i el missatge n un entorn tan canviant com participar en les jornades que l’Ajunta- que es vol transmetre a la ciutadania. El’actual, les organitzacions que no ment d’Alaquàs, amb la col·laboració tinguen capacitat de resposta aniran del Centre de Recursos Associatius de JORNADES D’ASSOCIACIONISME perdent legitimitat i estaran abocades la Fundació Horta Sud, va organitzar el A l’Horta SUD. REPTES DEL MO- a convertir-se en grups que es retro- dissabte 13 de juny per tal de conéixer VIMENT ASSOCIATIU alimentaran dels seus propis errors, de primera mà la situació actual dels Diverses associacions de la comarca, però que no interactuaran amb la col·lectius d’Alaquàs i plantejar pro- en col·laboració amb el Centre de Re- societat en què s’inscriuen. A aques- postes de futur que donen resposta a cursos Associatius, han organitzat per ta situació cal afegir la dependència les seues necessitats. Les persones as- al 4 de juliol unes jornades a Torrent i debilitat financera del moviment sistents van valorar de manera positiva per tal de conéixer el reptes i definir associatiu, que posarà en qüestió la aquesta iniciativa i proposaren la con- prioritats i estratègies de futur de les viabilitat econòmica de moltes asso- vocatòria de noves edicions per tal de associacions de la comarca. En la jor- ciacions que no podran fer front a la continuar elaborant un diagnòstic de la nada intervingué amb una ponència el disminució o al re tard en el pagament realitat associativa local. Les associa- rector de la Universitat Progressista de les subven cions, les dificultats per cions participants coincidiren en la ne- d’Estiu de Catalunya i exdirector de a l’organització i gestió, les dificultats cessitat que tenen tots els col·lectius la Fundació Ferrer i Guàrdia.