Maquetación 1
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
a les meves mames madola el cos 2003-2007 Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí. Valencia 22 abril al 28 de juny 2009 Taller-Escuela Cerámica de Muel 19 octubre al 20 desembre 2009 EXPOSICIÓN / EXPOSICIÓ Índice / Sumari Organización / Organització Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí Taller Escuela de la Cerámica de Muel Dirección científica / Direcció científica 3 Textos / Texts Jaume Coll Conesa 7 Jaume Coll. Madola, en el Museo Nacional de Cerámica Coordinación en Valencia / Coordinació a València Liliane Cuesta Davignon 10 Daniel Giralt-Miracle. Madola, del segle XX al segle XXI Coordinación en Muel / Coordinació a Muel 27 María Antonia Casanovas. La fuerza de la cerámica. Luis Navarro Agustín 51 Renate Wunderle. MADOLA. Einfühlungsvermögen und Spontaneität Diseño gráfico / Disseny gràfic Jaume Roure / Empathy and Spontaneity Audiovisual 55 Magí Sunyer. Cos refractari. Josep Serrahima i Jover 61 Mireia Freixa. MADOLA. Descripció d’un entorn Transporte / Transport Viguer, S.L. 77 Magí Sunyer. Madola, perfil d’una artista Seguros / Assegurances STAI Obras / Obres Agradecimientos / Agraïments David Moliner Martinez 12 Cerámicas / Ceràmiques Jaume Martí i Llobet Rudolf Strasserl 56 Monotipos / Monotips CATÁLOGO / CATÀLEG 66 Pinturas / Pintures Edición / Edició Asociación de Amigos del Museo Nacional de Cerámica 82 Traducciones / Traduccions Textos / Texts Mª Antonia Casanovas Mireia Freixa Daniel Giralt-Miracle Magí Sunyer Renate Wunderle Coordinación general / Coordinació general Jaume Coll Conesa Coordinación / Coordinació Liliane Cuesta Davignon Diseño y maquetación / Disseny i maquetació Jaume Roure Traducciones / Traduccions Forum Translations Fotografía / Fotografia Nos & Soto Fotografs Jaume Roure Gilibert David Moliner Domingo Impresión / Impressió Norma Editorial ISBN: 978-84-613-0681-7 Depósito legal / Dipòsit legal: 5 Madola, en el Museo Nacional de Cerámica Damos la bienvenida de nuevo en el Museo Nacional de Cerámica a Madola. Ella es asidua vi- sitante de esta casa en muchos de los eventos que organizamos, pero en especial, como par- ticipante activa en algunos de ellos. En esta ocasión nos complace que sea la protagonista ab- soluta de una exposición monográfica de su obra. Madola es conocida fundamentalmente por el uso de la cerámica en la que incluye ineludibles acentos pictóricos y una clara expresión escultórica, y en la que no se limita a la estricta formalidad del objeto, ya que incluye y ordena, con toda intencionalidad, el espacio circundante. La propuesta que presentamos en esta ex- posición sigue esta tónica, pero además se completa al no venir limitada por ningún material, formato o temática, lo que enriquece la contemplación y el conocimiento del trabajo de Madola. Madola bebió en sus orígenes de las sutiles sugerencias de suaves formas y delicadas cubiertas de las cerámicas modeladas por la sabia mano de “Papitu” Llorens Artigas, pero su obra salta más allá de las convenciones de su maestro y se proyecta de modo diferente. Diría que recoge a su vez acentos de Joan Miró, otro gran creador que trabajó mano a mano con Llorens en sus cerámicas, pero cuya expresiva obra trazó nuevos derroteros a través del color y de la forma. Sin duda esa conexión se puede entrever en la profunda investigación de la obra de Miró y el entorno creativo español que motivó la tesis doctoral de la artista. Cuando veo la obra de Madola percibo potencia creadora, fuerza -incluso física-, y evocaciones arcanas de la remota prehistoria, o de algo que recuerda el antiguo mundo clásico, en fin, de lo sólido por su intemporalidad cimentada en la noche de los tiempos que deviene en expe- riencia humana por siglos y siglos, impresiones que sin dudad le confieren solvencia. Algunas me sugieren altares sagrados de profundos templos escondidos en galerías donde se ofician cultos mistéricos, o ruinas evocadoras de esplendores y riquezas que se fueron, pero que per- manecen como victoriosos recuerdos imborrables, también fragmentos de miembros de cí- clopes que forman parte del mito pero que están vivos en nuestra memoria... En todo ello se desvela un derroche de capacidad y fuerza expresiva que evidencia sin tapujos la creatividad de Madola. Por ello su lenguaje no se contenta con lo meramente formal, sino que abarca lo simbólico y lo conceptual, con la complicidad del entorno, creando una especial atmósfera en la presen- tación de su obra, lo que sin duda provoca la lectura subjetiva del espectador asentada en un intenso y duro trabajo reflexivo previo de la autora. En este sentido, la obra trasciende su ma- terialidad y con ello alcanza su estricto y riguroso valor actual y universal, por lo que nos es muy grato tener la ocasión de estar acompañados durante un tiempo por Madola en su esencia y mostrarla a nuestros visitantes. Desde aquí deseo expresar mi agradecimiento a la autora y a todos los que han hecho posible esta exposición con su esfuerzo, en todas y cada una de las tareas que ha sido necesario re- alizar. A todos mis más expresivas gracias. JAUME COLL CONESA Director del Museo 7 columnes, frontons, frisos, piràmides, paral·lelepípedes amb portes i finestres, volums de molta Madola, del segle XX al segle XXI expressivitat que s’anaven allunyant del món figuratiu i apropant al món simbòlic, com deixava explícit en els seus títols o en la seva pròpia morfologia. I si la dècada dels noranta va ser la més arquitectònica, la més directament relacionada amb les construccions del segle XX (les Tot i que segueixo de prop la trajectòria artística de Madola des del 1966, quan va exposar per obres d’aquests anys són edificis, templets, ares, torres, pilons, brocals... que acabava de definir primera vegada a l’Ateneu Barcelonès, encara ara no sóc capaç de precisar si la seva obra és amb un cromatisme particular i amb tatuatges sígnics i cal·ligràfics), amb el canvi de segle ceràmica, escultura, disseny o arquitectura, o si és una instal·lació d’arrel conceptual. recuperà la figura humana i les referències corpòries. En aquest moment mans, cames, peus i torsos es van convertir en els protagonistes dels blocs ceràmics, que van anar perdent el És cert que la podem qualificar com a ceramista, perquè segueix fidel a la ceràmica, com a color per deixar que les terres naturals mostressin tota la seva expressivitat. I és en aquesta escultora, perquè treballa amb la dimensió espaial, i com a dissenyadora, perquè el modelatge, obra on descobrim un retorn al punt de partida, a aquelles maternitats dels anys setanta, però racional o orgànic, és una component bàsica de les seves obres. També és evident que té tractades amb una llibertat i desinhibició que només el domini de l’ofici i de les idees pot vocació arquitectònica, perquè, cada vegada més, els seus objectes són construccions permetre. Les masses seguien essent convulsionades, el tractament de la matèria, violent i concebudes com un edifici. Cap d’aquestes manifestacions de la pràctica artística li és aliena; tot respirava una força geològica, que defugia els refinaments per concentrar-se en la no obstant això, si analitzem la seva evolució veurem com amb els pas dels anys s’ha anat contundència formal, sempre revelant les seves essències mediterrànies. allunyant de les tècniques convencionals i ha anat prescindint de l’encotillament inherent a elles per a instal·lar-se en un territori en què conflueixen determinats aspectes de la ceràmica, El següent cicle de l’itinerari artístic de Madola el constitueixen les obres produïdes entre el l’escultura, el disseny i l’arquitectura que li permeten expressar-se a través de plantejaments 2001 i el 2008, que va presentar al Museu de Montserrat amb el títol Vasos sagrats. En elles pluridisciplinars. Potser per aquest motiu, és oportú recordar el camí que Madola ha hagut de es concentren les dues motivacions que, com ja he dit, mouen l’artista: l’exploració dels vestigis seguir per arribar aquí: el que va de la ceràmica d’arrel popular a la creació contemporània del passat i l’exploració de noves propostes plàstiques, una conjunció que darrerament l’ha més experimental que s’identifica amb l’art conceptual, la deconstrucció i la postmodernitat. portada a desbordar l’objecte per a crear recintes, espais simbòlics, pous, contenidors, cases de l’ànima... unes peces en les quals implica l’objectivitat i la subjectivitat de l’espectador. A l’Escola Massana i a les escoles del Treball i d’Arts i Oficis de Barcelona, Madola va rebre la primera formació artística, uns ensenyaments d’alt valor, atès que als anys seixanta a Catalunya En parlar, doncs, de la trajectòria de Madola, parlem de més de 40 anys de creació, d’una els professionals de la ceràmica pertanyien a la pràctica terrissaire més genuïna, és a dir, que creació inevitablement lligada a la pròpia evolució biogràfica, tècnica, artística, social i ideològica tot el que sabien de les terres, el seu modelatge, els diferents tipus de coccions i l’ample de l’artista. repertori vitri i cromàtic que proporcionen els esmalts, procedia de la saviesa de l’Edat Mitjana, que al nostre país havien recuperat el modernisme i el noucentisme. Aquests coneixements, DANIEL GIRALT-MIRACLE Madola els va posar en evidència en les primeres obres —que, com he dit, vam veure el 1966 a l’Ateneu Barcelonès—, unes peces que no deixaven de ser copes, gerros, bols, plats o formes derivades de les tipologies ceràmiques històriques, tot i que anunciaven una voluntat de renovació i de transgressió, com a resultat d’uns “anys de recerques i esforços constants”, com va escriure el poeta català Salvador Espriu. Efectivament, Madola treia tot el partit possible a les formes convencionals lligades al gerro modelat i al torn, de manera que figures esfèriques, cilíndriques, tancades, obertes... constituïen el laboratori d’experimentació que li permetia alliberar els procediments ceràmics de la tradició del gerro vasiforme i abordar nous camps de recerca que serien més constructius que formalistes.