La nova ruta esportiva Ciutat jugable Projecte fotogràfic Popularri, una xarxa bestial Millores a Via Trajana Casal de Gent Gran Canal barri Entrevista a Patricia del Hoyo Tastet d’Automoció Marxa Exploratòria El Pla de Barris en xifres Memòries a la contra

LA VERNEDA I

Diari del Pla de Barris. Març 2020 Gratuït. Agafa’m! DIARI DEL PLA DE BARRIS Març de2020 reciclat iimprès localment. confeccionat ambpaper Aquest diarihaestat © Fotografies: elsautors © Il·lustracions: elsautors © Textos: elsautors Rotimpres Impressió Mot Agitació Gràfica Direcció idisseny d’art Esperança Sierra Serra Mar Padilla Lorena Montón Joan B. Roselló Redacció Equip delPladeBarris Consell redactor Mar Padilla Cap editorial Ajuntament deBarcelona Edita Sumari El PladeBarris L’entrevista barri a Canal barri La crònicaLa a lacontra Memòries fotogràfic Dia adia, en xifres Projecte Editorial Accions Portada 6/7 4/5 12 11 10 9 8 3 2 1

L’Alcaldessa deBarcelona Ada Colau Ballano ajudeu afer delvostre barriunllocmillorperviure-hi. comprometen ambelseu futur. Gràcies atots els quecada dia deciutadans que se’l fan seu, queelviuenipateixen i,sobretot, quees és unacomunitat barri un carrers; i els edificis Sense però barrisnohihaciutat, elbarrinosón nomésels alcarrer.sortir fa aixecar lapersiana illevar-nos ambunsomriure iganesde la vidadebarri,queensfa sentir acompanyats, laqueens res detot això. Elqueésfonamental éshaver millorat unamica fet programes peralagentgran, però noés elmésimportant s’han i edificis rehabilitat s’han d’ocupació, plans i música de de projectes, s’han arreglat escoles i places, s’han fet classes timen els carrers que trepitgen. S’han dut a terme centenars per seure-hi, discutir iposar-se atreballar ambtots elsquies mans: viure ElPladeBarrisésunataulaparada encomunitat. que amenacenelésmésindispensableperalséssers hu- tir lavidaaciutatipercombatre lasoledat il’individualisme, El PladeBarrisésnomésuninstrumentperajudaraenfor plaça, van donantforma alaBarcelona quejaésaquí. Marcelo, el Ferran, mentre juguen junts al pati de l’escola o a la Wang, el Carlos, la Mariona, l’Ayla, el Mohamed, la Cristina, el Ielsbarristambésóncomunitat. lallavor defutur, allàonel resoldre oconstruirrespostes alesnecessitatssocials dela ments en quèels veïns i veïnes s’han arremangat per exigir, biblioteca, un autobús o un camp de futbol, i els milers de mo per evitar videstrencades, lesmanifestacions demanantuna sociació deveïns, cada desnonamentaturat posant-hi elcos les lluites peraconseguir barrisdignes,lesassemblees a l’as enganxada alespedres delescases ial’asfalt delscarrers: en quèlaciutatesfaElbarriéstambémemòria comunitat. l’AMPA preparant elCarnestoltes imilionsdepetitsmoments fent depetanca sota lapartida unarbre, elgrupdemares de a lacuadelforn amblaveïna quefa diesquenoveus, elsavis Un barrisón elsnensilesnenesjugantalaplaça, laconversa Editorial 2 —Editorial - - - - La Verneda i la Pau - - 01 02

èrries. Ara, tot això està això tot èrries. Ara, ojecte inclou la transformació de l’espai de l’espai inclou la transformació ojecte - quantitat d’infra ò és degut a la gran ona. ar-hi un nou espai més amable i social. i social. un nou espai més amable ar-hi erveis. També s’ampliarà l’espai públic i l’espai s’ampliarà erveis. També El nou projecte de Via Trajana inclou la inclou Trajana Via de El nou projecte en un nou eix cívic. Via T El nou pr

a espais socioeducatius de petanca i horts de petanca a espais socioeducatius 01 02 quantitat d’infraestructures. acullgran rajana transformació de l’espai en un eix cívic, la cre en un eix cívic, de l’espai transformació —com i comunitaris socials ació de nous usos ar Amb l’objectiu de fer una diagnosi participada de fer Amb l’objectiu dels anys al llarg Trajana, de Via amb el veïnat - sessi diverses terme a dut s’han 2018 i 2017 la remodelació ons participatives per tractar de la z transport del públic i l’ordenació urbans—, de el privat, bicicleta, vianants, l’optimització - arqui de barreres i l’eliminació l’accessibilitat d’un carril la implantació així com tectòniques, de s de la l’enllumenat i es milloraran urbà, el verd els elements de mobiliari urbà. i Besòs vorera Via Trajana l’espai Es millora públic d’un dels aïllatsbarris més de la ciutat de la Verne és una de les zones Trajana Via que viu més aïllada del da i la Pau de la resta barri. Aix són com l’espai, que travessen estructures els polígons i les vies f i la Pau el Pla de Barris de la Verneda canviant: en aquest en- integral una intervenció planteja i del veïnat amb la resta connectar-lo per torn gener ------02 es més rellevants s’hi ins es més rellevants er inclusives també per a les do er inclusives erneda i la Pau amb els principals punts tí, saben que la pràctica de l’esport és una de l’esport tí, saben que la pràctica cop acordades les millores, s’inicien les s’inicien millores, les acordades cop de ping pong, màquines de fitnes i pistes de pistes i fitnes de màquines pong, ping de enciar els espais que afavoreixin la pràctica la pràctica enciar els espais que afavoreixin tius del barri son massa masculins, i les mi massa masculins, tius del barri son ear una ruta que tingui la capacitat d’acollir d’acollir ear una ruta que tingui la capacitat va taula de ping-pong a la rambla de Guipúscoa. taula de ping-pong a la rambla va Dia a dia, barri a barri — 3 erior equip d’educadors socials del barri, i Laui barri, del - socials d’educadors equip erior Tot a punt, doncs, per posar en circulació aques a punt, doncs, per posar en circulació Tot Un Plànol de la V de la ruta esportiva. del recorregut No

’esport és una de les eines amb més èxit és una de les eines amb més èxit ’esport au, i per a la resta d’esportistes. — d’esportistes. au, i per a la resta comunitària de la bicicleta, els patinets i els patins. la bicicleta, els patinets i de comunitària Anna segons més avançada, d’edat I per als veïns les Verneda, la de Gran Gent de Casal del González, i incenti física ajuden a millorar caminades socials. les relacions ven L . de les comunitats per a la dinamització re i Helena Sarasa Carme Herrero tècniques Les flexionen sobre una dada important: espor “Els espais que el futbol és el rei i no deixa espai per a gaire espai per a gaire i no deixa que el futbol és el rei les activi- més triomfen cop més. Amb tot, cada i, per tant, s’haurien rodes tats esportives sobre de pot llores de les instal·lacions i l’oferta esportiva han i l’oferta de les instal·lacions llores de passar per s i de patinatge. de vòlei bàdminton, lai Verneda la de veïns als per saludable ruta nova ta P ra Majó, directora del centre de Serveisde de Socials centre del directora Majó, ra Sant Mar de les perso eines per a la integració de les millors esportius dife i interessos —d’edats el veïnat tot i de la pista Trajana la intervenció comença obres: els esports on es practiquen ma la pista Menorca, 01 02 Ortiz, de nes.” En aquest sentit, Maria Casala i Fran l’ant nes i la dinamització L’objectiu de les comunitats. és cr de convivèn la salut i els espais potenciar rents—, i la Pau. la identitat de la Verneda cia, i reforçar del la resta a que fa Pel joritaris (futbol i bàsquet). barri, als punts i a les plac tipus de mobiliari esportiu, com diferents tal·laran taules ------01 Pista Trajana Via i la Pau Pista patinatge La Carpa

Plaça Plaça de la cultura Pistes Pistes Menorca a Gran via a Gran Espais lliures Espais lliures la Verneda Pistes a Plaça a Plaça Pistes xplica Montse Redón, cap de pro cap Redón, Montse xplica de la Verneda Verneda de la ruta esportiva esportiva ruta a. “Per començar, es va fer un llistat ex fer es va començar, a. “Per Cooperativa Cooperativa Santa Fe En marxa la nova la nova En marxa estudiat els que funcionen bé i els que són són que els i bé funcionen que els estudiat os es va parlar amb diferents associacions de associacions parlar amb diferents os es va ere de la plaça. A La Pau, Chus Berlán lamenta A La Pau, de la plaça. ere Així, Cristina Mancha, Mónica García i Juni Leo i Juni Leo García Així, Cristina Mancha, Mónica ò que tenen pocs espais esportius.ò que tenen A la Ver neda Alta, Gloria Maestre i Anabel Fernández re i Anabel Fernández neda Alta, Gloria Maestre al patinatge practicava es 80 als anys com corden darr millorables. I, sobretot, s’ha parlat amb el veïnat per s’ha parlat amb el veïnat I, sobretot, millorables. es practi mà quin tipus d’esport saber de primera el Casal de Gent Gran entitats del barri com veïns, bressol. instituts i escoles de la Verneda, que la explicar van Trajana, de Via veïnes Jiménez, “Les història: molta barri té pista esportiva del seu els mateixos entre les hem anat arreglant pistes les porteries.” pintat i hem cosit hem Les veïns. Maño i Salvador López banda, Paquita D’una altra Aquest Aquest ambiciós projecte que canviarà la fisono abans de posar-lo a fons mia del barri s’ha treballat en marx l’esport. i espais on es practica haustiu d’entitats S’han en i què podem millorar a on, què necessiten ca, aquest àmbit”, e Durant i la Pau. del Pla de Barris de la Verneda jecte mes tam com que al barri de la Palmera, sas subratllen de petanca, hi ha molta tradició Trajana, bé a Via per REDACCIÓ — REDACCIÓ Des del districte de Sant Martí,Des del districte el Pla de Barris conjuntament han decidit millorar amb el veïnat els espais esportius i renovar posar en marxa del barri i, alhora, ruta esportiva de cinc un nova i uneix que connecta quilòmetres barriades: la Verneda, quatre les i la Pau. la Palmera la Via Trajana, Dia a dia, barri a barri Dia a dia, DIARI DEL PLA DE BARRIS daria viure-ho desd’aquestvessant”, haexplicat. ballar demonitor enun cau: “Depetithihavia anatiara m’agra que aquestaexperiència liservirà pertenir méseinespertre amb elbarriilagentjove. GilmarMostorino, de19anys, creu elles ipensaraposarenmarxa projectes encomú relacionats trobades perconèixer-se hanestatunaoportunitat entre ellsi c llar demonitors delleure id’esport.Això hohanfet demanera formar-se iaprendre dinàmiquesqueelsserviran pertreba llarg del2018aquestsjoves van fer trobades setmanals per per amonitors(CIATE) esportius imonitors demenjador. Al pr nat perl’Associació (ASME),té l’objectiu Esport de SantMartí juvenil, delPladeBarrisil’Agència deSalutPública, igestio programa formatiu iprelaboral Aquest programa delJO+VE. Una quinzena de joves han rebut el certificat de al participació per dinamitzar elbarri Els joves fan pinya Programa JO+VE quem algunesd’aquestes 63accions. de cada barri.Acontinuació usexpli- d’entitats, associacions icooperatives ielsmembresSant Martí dedesenes dels equipsmunicipalsdeldistricte de de cada barri—,lesqueformen part cada pla—formats perveïnes iveïns que conformen elsgrupsimpulsors de i l’empenta d’unmuntdepersones: les coses gràcies alesreflexions, eltreball trama demostra com podemcanviar les la lluitacontra lesdesigualtats.Aquesta trama depersones ambunmotor comú: marxa, però és,sobretot, unaimmensa és unarealitat demés60accions en El PladeBarrislaVerneda ilaPau REDACCIÓ — Accions onjunta ienunambientdetreball moltamè. Aquesta sèrie de omoure alternatives d’oci saludable i la formació prelaboral 02 - - - - nous jocsinfantils el primerbarriambels La Verneda ilaPau, Ciutat jugable sector, esbusquen itineraris decontinuïtat iespecialització. els tastets demanera positiva ivolen orientar-se cap aaquest les mateixes especialitats.Després, sielsalumnescompleten tastets demanera positiva, esderiven alsCPdenivell 1de ha de sables quequalsevol professional delsector del’automoció que elsalumnesaprenen lesqüestionsbàsiques iindispen es desenvolupen enaquestes duesespecialitats,demanera l’automoció iconeguin quinessón lesprincipalstasques que les persones que fan aquest tastet s’introdueixin al món de per apersones interessades enl’automoció. L’objectiu ésque teòrica ipràctica d’electromecànica icarrosseria devehicles de públic. S’ofereixen unasèrie detallers deformació gratuïta Activa queofereix noves alternatives professionals atot tipus tr delsalumneshaestatelTastetció perpart d’Automoció. Es mes que ha funcionat prou bé i amb un alt grau de satisfac tants delPladeBarrislaVerneda ilaPau. Undelsprogra L’activació econòmica delbarriésundelseixos mésimpor professionals amb noves alternatives S’activa l’ocupació Tastet d’Automoció als inf lades ambl’espai públicieljoc, undret humàreconegut per ies treballament, delamàdelteixit social ilesentitatsvincu demanera transversalmobilitzat diverses àrees de l’Ajunta i l’estimulació del joc. Per concretar la nova estratègia s’han del pla,vol incorporar tot l’entorn l’esport urbàaljocfortuït, que fa alconcepte deciutatjugable, l’aspecte mésinnovador sigui enpar xen tambépossibilitatslúdiquesal’entorn ielsaccessos, ja Croàcia, Dinamarca, França iSuècia.Elsespaislúdicsoferei referència deljoc al’espai públiccom Alemanya, Anglaterra, de singulars, com lesquejas’hanimplementat enpaïsos de d’àrees dejocise’n van crear 69 de noves, cinc delsquals llarg jaesvan delpassatmandat, renovar mésd’uncentenar l’ pament d’aquesta proposta activament tant hihanparticipat trobada en un espai cohesionador i lúdic. En el desenvolu jugable, amableiacollidor, quegenerinoves de oportunitats plaça del’escola delasortida Pau La en unentorn escolar V dable delsinfants, inicia unadelesproves pilotalbarridela ciutat accessible atothom, sostenible ipelcreixement salu- bada ielsvinclessocials alsespaisdejoc. fomentin lacreativitat ilainteracció, ilapotenciació delatro i elc ció d’espais amblaciutadania,promoció del’activitatfísica tat sigui jugable, se sustenta en quatre grans pilars: la cocrea cagovern,de concepque primeraper vegada totaque la ciu estratègi mesura La tancades. i específiques lúdiques àrees joc infantil al’espai públicdetotamésenllàles laciutat, del visió nova una promoure vol de L’Ajuntament equip directiu del’escola com lesfamilies. Atotaal laciutat, erneda ilaPau. Concretament s’hatreballat perconvertir la acta d’un programa organitzat conjuntament amb Barcelona A 4 —Accions quest nouenfocament, quevol contribuir agenerar una ontacte amblanatura, l’impulsdelsjocsinclusiusque ants. conèixer. Posteriorment, siels alumnes completen els cs ijardins, places ocarrers peravianants.I,pel 01 ------i laPau la Verneda Barris de del Plade importants eixos més és undels del barri econòmica L’activació per alsinfants reconegut un dret humà públic ieljoc, amb l’espai vinculades i lesentitats teixit social de lamàdel Es treballa 06 05 04 03 02 01

Car de ballbastons. Moment d’ i lapromoció delasalut. potenciarà laprevenció El nouCasaldeGentGr de laciutat. Una nenajugaenunpar a lesformacions delpla. monitors assisteix delleure iesport Un grupdejo teòrica deltallerd’automoció. Alumnes ipr tell de les Marxes Exploratòries.tell delesMarxes assaig deltaller ofessor durant laclasse ves ifuturs an c infantil c infantil 03 La Verneda i la Pau 06 04 El Casal de Gran Gent de la Verneda és un dels nous tres espais de la de salut xarxa comunitària de la ciutat, des format, del 2014, per l’Espai Social i de Salut de la Guineueta

------a visita a la col·lecció permanent a visita a la col·lecció ció comunitària s’hi ha detectat una millora una millora s’hi ha detectat ció comunitària erior, de manera que a la planta baixa hi hagi els que a la planta baixa de manera erior, va rampa i l’ampliació de l’espai relacional a l’exterior, a l’exterior, relacional i l’ampliació de l’espai rampa va Accions — 5 Accions Aquest equipament, en funcionament des de fa més de més equipament,fa de des funcionament en Aquest seva agenda d’activitats sempre ofereix iniciatives interes iniciatives ofereix agenda d’activitats sempre seva an de la Verneda, al barri de la Verneda i la Pau, està en fase està en fase i la Pau, al barri de la Verneda an de la Verneda, euros per a l’any vinent. Aquest programa és una estratègia és una estratègia programa vinent. per a l’any Aquest euros , com la sortida al Museu Egipci de Barcelona que van fer fer que van de Barcelona Egipci la sortidasants, com al Museu el grup de dones del Casal. L 25 anys, és un dels nuclis de trobada més importants del barri, és un dels nuclis de trobada 25 anys, i la les dones. El en la salut de la ciutadania, especialment entre a 25 barris i unes Salut als Barris ja arriba Barcelona programa els recur es triplicaran i per potenciar-lo 390.000 persones, d’1,4 milions el 2015 i el 2019, amb un pressupost entre sos d’ escoles, d’altres, en què participen, en xarxa entre de treball esportius, centres socials, entitats primària, d’atenció equips i el veïnat. Sanitari de Barcelona el Consorci socials, serveis La xarxa d’espais de salut comunitària als barris pren forma forma als barris pren de salut comunitària d’espais La xarxa d’ells un equipaments, nous tres de marxa en posada la amb els pro és potenciar L’objectiu Pau. i la al barri de la Verneda la preveu i se’n externes com tant internes de millora d’obres ubi- equipament, Aquest 2020. de febrer de finals a reobertura dels redistribució una nova 16-20, tindrà Binèfar, al carrer cat espais d’int les planta s’hi ubiquin i a la primera espais oberts, de relació, per de millora obres s’hi fan També aules i els espais de tallers. la il·lumi els espais i s’hi potencia la mobilitat per tots afavorir per existents exteriors les fusteries la substitució de totes del paviment. i la reparació unes de noves amb detall explicar amb una guia, que va fer es va del Museu Se a les sales del Museu. trobar que vam peces les diferents Casal de Gent Gran Gran Casal de Gent de la Verneda per Un nou espai de trobada del barri avis i els a les àvies de la salut a la ciutat per mi i promoció de prevenció grames El Casal de Gent i les veïnes. la qualitat de vida dels veïns llorar Gr en la creació consisteix La exterior intervenció nació natural. d’una no als 2011, el i 2001 del Salut de l’Enquesta de dades les gons barris amb més ac ------05 es més clàssiques i motiven l’alumnat d’una ma es més clàssiques i motiven va Navas, mestra de l’institut Bernat Metge, està de l’institut Bernat Metge, mestra Navas, va ones, com és el cas de Camp Arriassa. Hi poden participar totes les dones que visquin les dones que visquin de Camp Arriassa. Hi poden participar és el cas ones, com totes al que vol afavorir, a partir dife d’aquestes tallers de afavorir, al que vol in A les escoles i els instituts de la Verneda i la Pau el profes i la Pau i els instituts de la Verneda A les escoles ompromís amb la comunitat i el seu entorn. A més, aquests entorn. seu i el amb la comunitat ompromís eatre, circ, dansa, audiovisual) treballades en l’àmbit de les en l’àmbit de treballades dansa, audiovisual) circ, eatre, o treballin dintre del territori que s’analitza. del territori dintre o treballin var var l’aparcament reordenar i mobilitat la millorar públic, l’espai dignificar d’enlluernat, millores realitzar d’algunes z amb una reunió començar va el procés i la Pau, de la Verneda de les veïnes urbà. En el torn l’espai el Exploratòria, la Marxa feta pel barri. Un cop el recorregut i proposar per establir els problemes de ús i seguretat de matèria en quotidiana vida seva la podrien millorar que elements situ cal que destacar va es on finals, conclusions les treballar participarvan van hi que dones de grup carrers i hi diuen la seva per millorar el barri per millorar i hi diuen la seva carrers i parcs de jardins o falta amb els cotxets llocs pels quals no es pot transitar massa fosques, Zones de la ciutat quan passegen les veïnes amb els quals es troben Són alguns dels problemes infantils. tal permanent. Per d’inseguretat tinguin una sensació d’elles que moltes barris i que fan pels seus per ciutat la de barris els sortidesiniciat unes ha de Barris el Pla tots a situació, aquesta revertir de les dones poden obser D’aquesta manera, de gènere. perspectiva des d’una territori el explorar Les dones fan una ruta per les places i els dones fan Les Marxa Exploratòria Marxa tallers de la Caixa d’Eines ajuden a detectar noies i nois amb d’Eines ajuden a detectar de la Caixa tallers aquest a potenciar les arts especial per i ajudar-los un interès artístic. vessant lectiu aju en horari que aquest tipus d’activitats convençuda del barri tant, artístiques les disciplines (música, Per magnitud. mera t compe altres per aprendre eina primordial una són escoles les vir i reforçar i comunitaris, socials valors treballar tències, educatiu programa d’Eines, un Així neix Caixa tuts personals. i cultur so de competències amb l’alumnat el treball disciplines, rents i la trans i comunicatives, relacionals afectives, cioculturals, i el la solidaritat la cooperació, positius, com missió de valors c pro de les disciplines treballar l’alumnat han escollit i sorat popular. i cultura festiva imatgeria circ, d’audiovisuals, ducció I funciona. E que no aporten competències altres den l’alumnat a aprendre les assignatur la memo continuïtat, treballen a tenir especial. “Aprenen nera afirma. i la disciplina”, rització, la concentració els instituts i les escoles els instituts de pri i socialitzadora és una eina transformadora La cultura i cultural per a tots a tots per i cultural Un programa educatiu educatiu Un programa Caixa d’Eines Caixa DIARI DEL PLA DE BARRIS La sirenaLa deles12,plaça delaPau , 2018 Mònica Roselló Verneda —La ilaPau 6 —Projecte fotogràfic La Verneda i la Pau Projecte fotogràfic — 7 fotogràfic Projecte Aquesta fotografia forma part de la col·lecció “Setze barris. Mil ciutats: Fotografies per a altres relats de Barcelona”, relats de Barcelona”, per a altres Fotografies forma part “Setze barris. Mil ciutats: col·lecció de la fotografia Aquesta al barri Gòtic). Verònica, de la (plaça del Borsí del 2019 a l’edifici al 31 de març fins des del 16 de febrer exposada EL SUPLEMENT DIARI DEL PLA DE BARRIS

A BARCELONA REVERTIM LES DESIGUALTATS ENTRE ELS BARRIS DE LA CIUTAT El Besòs i el Maresme La Verneda i la Pau El i Baró de Viver Zona Nord La Les Roquetes Sant Genís dels Agudells i La Marina sud i el Gòtic sud

Editorial Mapa de les obres Accions del Pla Entrevista a la contra: L’educació als barris del Pla de Barris de Barris Oriol Nel·lo Barris d’oficis 2-3 4-5 6-7 8 Pàg. Pàg. Pàg. Pàg. L’educació als barris, una arma carregada de futur

01 02

REDACCIÓ — “No hem de deixar mai els professors sols”, diu Integrasons (orquestes de percussió) i EducArtS En la lluita contra les desigualtats, el Joan Artigal, el director del nou institut Trinitat (música, circ, teatre i dansa) permeten que fora el Pla de Barris, conjuntament amb Nova, al barri del mateix nom. El Joan creu que la de l’horari escolar els nens i les nenes puguin se- veritable arma educativa és la suma d’una comu- guir gaudint de la cultura si així ho desitgen. l’Institut Municipal d’Educació de nitat formada per l’escola, la familia, el barri i les No hem d’oblidar la importància de l’educació Barcelona, el Consorci d’Educació administracions, amb objectius comuns. Aques- en el lleure, on també diversos informes ens aler- ta escola, amb una proposta educativa global i la ten de les desigualtats existents en l’oferta entre i l’Institut de Cultura de Barcelona, seva remodelació integral, va pel camí de ser un uns barris i altres de la ciutat. Per aquest motiu el

EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS DE PLA DEL – DIARI EL SUPLEMENT desenvolupa un centenar nou pol educatiu de referència a Barcelona. Un Pla de Barris, juntament amb l’Institut Municipal dels pilars d’aquest projecte és oferir una educa- d’Educació de Barcelona, impulsa el projecte Ba- d’actuacions —quantitaves ció de llarg alè, un camí que comença en l’escola obab (creació de nous espais i caus, i suport als i qualitatives— per millorar bressol i acaba al batxillerat. La segona idea és existents) i el projecte Temps de Joc (espai de que l’escola ha de ser un espai obert a tot el ve- trobada els dissabtes al matí on l’esport s’utilitza l’educació en els barris més ïnat, una nova biblioteca-mediateca i el gimnàs, com a eina educativa). — vulnerables. L’Ajuntament de uns espais que es vol que siguin oberts al barri per a ús de tots els veïns i veïnes, dins i fora de Barcelona ha invertit 29 milions l’horari escolar. El tercer pilar d’aquest centre és d’euros en posar en marxa que inclou la comunicació audiovisual com a eix obres de millora d’estructura, transversal per a totes les edats. Com a la Trinitat Nova, la cultura i la seva ex- implementar tecnologies de pressió en les diverses disciplines artístiques la informació i la comunicació, (música, circ, teatre, dansa, audiovisuals, plàstica, poesia…) ha entrat a totes les escoles i instituts i reforçar els equips pedagògics amb el programa Pla de Barris, amb el convenci- amb la incorporació de perfils ment que l’art ajuda a crear un entorn més atrac- tiu, i permet treballar competències relacionals socials als centres escolars. i valors com el compromís, el treball en grup, la Aquestes millores han arribat a convivència, l’esforç, entre altres, a la vegada que ofereix experiències artístiques a nenes i nens escoles bressol, centres d’infantil que, sovint, no tenen l’oportunitat d’experimentar. i primària, i instituts dels 16 barris La Caixa d’Eines (catàleg de propostes artístiques que ajuden les escoles a triar el projecte que més del Pla de Barris, com per exemple s’adeqüi a les seves necessitats), EducArtS (pro- l’institut escola Trinitat Nova, posta artística a les escoles de Zona Nord de ) i la proposta d’audiovisual o música com a el Til·ler, l’institut Rambla Prim eix vertebrador de tot el projecte educatiu de l’Ie o l’escola Bàrkeno. Trinitat Nova o el Til·ler de Bon Pastor són exem- 01 Participants del programa EducArTS ples que expliquen aquesta voluntat. a la rua de Carnestoltes. Les propostes de Vozes (ensenyaments musi- 02 Un alumne aprèn circ amb el programa Caixa d’Eines. cals, especialment instruments de corda i corals),

2 — Reportatge Sense barris no hi ha Barcelona ------05 networking en fires de la ciutat. També s’han L’àmbit d’activació d’activació L’àmbit econòmica del Pla de Barris ha posat més en marxa de 89 programes les per millorar laborals oportunitats REDACCIÓ — REDACCIÓ Una de les causes més importants que defineix la precarietat d’atur i la la desigualtat és el nivell tant, Barris, de Pla del inicis dels des ja Per boral. dels barris ha estat un ob econòmica l’activació de Amb un pressupost jectiu bàsic del programa. marxa en posat s’han d’euros, 10 milions de més i l’atur per reduir i programes més de 70 projectes les oportunitats des de diferents millorar laborals més adequades a neces amb respostes fronts, amb Barcelona sumant esforços sitats diferents, i amb la xar amb els equips de districte Activa, Barris El programa territori. de cada d’entitats xa foment el i formació la de l’àrea en treballa d’Oficis de gène amb perspectiva i sempre de l’ocupació ubica a les empreses Per ha molts altres. i n’hi re, des als polígons industrials s’ha posat en marxa d’es serveis un pla de dinamització que ofereix i treball o d’acompanyament de vendes tratègia de d’im d’accions sèrie una barris els tots engegat a de el cas com i solidària, social puls de l’economia for per projecte un Vella, LasTrinitat la a Magas d’espectacles. de vestuari en l’elaboració mar-se dinamitzacióla és treball de línies les de altra Una finançar a ajuda que barri, mateix el en econòmica veïnat, pel mateix posades en marxa iniciatives a la brutal crisi a resposta com vegades moltes — dels últims anys. econòmica A diferents A diferents necessitats, diferents respostes ------04 La crònica — 3 La crònica Una tarda d’hivern, a les clases del programa del programa a les clases d’hivern, Una tarda de Barris Donés és coordinadora La Mireia El programa Barris d’Oficis, adreçat a perso nes residents als barris on l’Ajuntament de Bar ofereix aquesta Barris, de Pla el desplega celona en a persones sociosanitària d’atenció formació també d’altres situació de dependencia, però de perso cura sociosanitari, auxiliar com feines, industrial nes en situació de dependència, neteja — i reparació. i manteniment i gestió de residus, pagar les factures mensuals. El Mariano és cons pagar les factures que no pot és un tren cient que aquest programa em pa “Em donen un bon titol, escapar: deixar seu el en creu I feina.” buscar a m’ajuden i guen és a cuidador: “D’alguna manera, nou futur com la gent i tinc faci m’agrada que ja he fet, una feina diu convençut. la veritat”, litat per relacionar-me, Barris d’Oficis, el Mariano, amb 29 companys i de la Ma les indicacions més, rep companyes les primeres que ensenya la professora carena, i el tre de les cures la percepció nocions sobre el respec parlar sobre Toca persones. ball entre a aprendre dels altres, la paraula i a al temps te també —i metafòrica de forma i a teixir escoltar con de una xarxa de corda— amb un joc real, fiança i suport. Al llarg dels pròxims mesos, els d’hi de pautes també formació alumnes rebran mobilitat o acompanyament alimentació, giene, la qualitat de vida de les per per millorar social que cuidaran. sones d’Oficis a Fundacióla Sant Li Joan el programa. de les entitats que desenvolupa de una Déu, que suposa: brillen els ulls quan parla del repte molt hetero són el curs que fan persones “Les i situacions vitals diferents gènies, i han viscut complexes.” ------03

Barris d’Oficis. Barris d’Oficis. el programa La Marina Dona Empenta. el programa a la Trinitat Vella. a la Trinitat Par Una tar Una v

LasMagas, ticipants alprojecte da enunaclassedelprograma eïna delaMarinapromociona 04 05 03 REDACCIÓ — REDACCIÓ a cui per aprendre clases Un grup d’alumnes rep dar persones dependents. Entre tots fan un mu- un fan tots Entre dependents. persones dar cuidant uns avis ells mateixos s’han dibuixat ral: canto una En lliure. l’aire a luminós, espai un en nou, di s’hi llegeix: “Un moment nada del mural mateixos. d’ells i dels avis Parlen i millor.” ferent més de 50 anys Molts d’aquests alumnes tenen i finsfa poc vivien en l’atur o encadenant treballs Barris d’Oficis,Amb seva lael programa precaris. per tothom conegut sort El Mariano, ha canviat. treba el Marian a Sant Genís dels Agudells, com amb els matins cuidant un home de 89 anys llava als migdies en un magatzem i demència senil, diu. per una miseria”, “Tot un bar. a a les tardes que millori reals probabilitats el Mariano té Ara, futur. i, amb ella, el seu situació laboral les seva Des del 2019 el Mariano és una de les 75 perso nes que cursa el Barris d’Oficis, un programa de treball i formació que inclou un contracte laboral jornada completa d’un i any, a amb unes - condici els alum ons salarials dignes. D’aquesta manera, temps el seu tot poden dedicar nes seleccionats i la seva energia a aprendre un oficisense inter i, per tant, la un sou tenen rupcions, ja que reben podran aquest temps de tot que al llarg seguretat L’ocupació com a prioritat per combatre les desigualtats les per combatre com a prioritat L’ocupació Barris d’Oficis: Barris oportunitat una d’aprendre real treballant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS 34. 02. 22. 20. 19. 11. 39. 32. 12. 18. 31. 05. 14. 38. 37. 36. 35. 33. 17. 13. 10. 07. 06. 03. 01. 40. 30. 29. 28. 27. 26. 25. 24. 23. 21. 16. 15. 09. 08. 04. emodelació delaplaça deSantMiquel: es delsespaisd’entrada delesescoles es delafaçana delCentre es alsJardins deSantPau delCamp. imilloreseurbanització delarambla del imilloreseurbanització delsjardins es delpatiilasalad’actes del’Institut delaplaça deFornells. eurbanització imilloreseurbanització delcarrer es puntualsal’espai públical’entorn es al’antigaEscola SantJosep Oriol emodelació total del’Institut SantJordi anjament delesconnexions subterrànies delsespaisinteriors entreeurbanització es alaCasa Taxonera. es alaplaça d’Isop. eació d’unnouparc urbàimirador es alaplaça delsGarrofers. es alaplaça delaVall d’Hebron. es alaplaça delaTeixonera. es alaplaça delaFont delRoure. imilloreseurbanització del’espai esportiu imilloreseurbanització delcarrer deNínive. delsjardinseurbanització delcarrer deTir. delsentorns delCasal eurbanització delcarrereurbanització d’Olvan. imilloreseurbanització del’entorn es alasaladeteatre es al’Escola EnricGranados. ció d’un imilloreseurbanització delazona verda va pistadebàsquet alsJardins

del PladeBarris Mapa d’obres de MariaZambranoiNouBarris. els carrers d’Aiguablava, dePortlligat, de laMarina. als equipamentsdelvoltant delsjardins. i laprogramació d’activitatsperalveïnat de lesVoltes d’en Cirés perpotenciar l’ús de GentGran deSantGenísdelsAgudells. de lazona dejocs. nou espaisense cotxes iampliació de lamasiaCanSoler. el carrer deSamaniegoielcarrer d’Arenys. a lazona delPolvorí. de MinalaCiutat. al carrer deSant Crispí. Can Farrero. al carrer delaMare deDéudelsÀngels. al carrer deSanta Rosalia. Cívic Drassanes. de l’Escola Bàrkeno. del Moviment Obrer. Les Roquetes dels carrers delaPedrosa id’Aiguablava. de Barcelona per convertir-la enl’InstitutTecnològic Trinitat Nova. i creació d’unnoucentre: InstitutEscola de laCasal’Aigua. TrinitatLa Nova Campa. de La Millores alaplaça deMatíasGuiu. Sant GenísdelsAgudells ilaTeixonera del carrer delaQuímica. de laMediterrània. Renovació imillora delsJardins de l’antigacolònia Santiveri. Millores delsentorns del’espai públic Marina La Drassanes, RubénDarío, iCollaso iGil. la convivència iconnectar elstres espais. espais, potenciar-hi elsusos veïnals, afavorir de Vázquez els Montalbánperdinamitzar Raval, plaça deSalvador Seguíiplaça El Raval sudielGòtic Escola Turó delesRoquetes. R Millor Millor R Arr R Millor Instal·lació d’ Cr Millor Millor Millor Millor Millor R R R R R R Instal·lació d’ Instal·lació d’ Millor Millor Construc R No Instal·lació denousas Nou espaiperajo R Millor Millor Millor R R Millor R escales peravianants escales mecàniques entre escales mecàniques

skate parkalaplaça ves ientitatsdelbarri censors verticals

4 —Mapad’obres La Marina 13 15 14 8 11 9 12 7 10 i elGòtic sud El Raval sud 3 2 1 4 5 6 Sense barris no hi ha Barcelona

an del Bon Pastor. Vella. an de la Trinitat

Millor R R Nou cir Millor Millor R A Cober R Millor Construc Millor R R R Construc Nou Casal de Gent Gr R T R Nou Casal de Gent Gr Millor Enderroc de l’antic cinema Pere IV per a la de l’antic cinema Pere Enderroc d’un nou equipament. construcció futura a l’Institut Rambla Prim. Millores de l’Institut a la sala d’actes Millores Barri Besòs. del menjador social i millores Remodelació Gregal. i cooperativa i la Pau La Verneda Trajana. de Via i la Pau. de la Verneda lliure esportius a l’aire La Pau. de l’Escola a la sala de teatre Millores als espais públics dels jocs infantils Millores La Pau. de l’Escola de la plaça mecàniques a l’entorn de l’avinguda de l’avinguda a l’entorn mecàniques de Peguera. de Rasos Energètic i Punt d’Assessorament OAC Nord. a la Zona Baró. públic a Torre de Viver i Baró El Bon Pastor Club de Lluita. Colom en el nou Institut de Formació Rubió i Tudurí. Professional Vella La Trinitat dels Infants. dels Drets plaça i nova Foradada del adequació i millores Remodelació, i de l’Espai Barcino. de la Trinitat passatge esportiva i millora d’una cal·listènia Creació dels entorns i l’enllumenat dels camins del Camí de Ronda. de l’Escola i millores Remodelació Ramón y Cajal. i el Maresme El Besòs al carrer Reurbanització i millores el Magnànim. d’Alfons Zona Nord de Clariana i Campins. del carrer de Caracas. del carrer del Campillo de la Virgen. de futbol de . de Torre Baró. Baró. de Torre a Baró de Viver. de Viver. a Baró de Mossèn Cortinas.de Mossèn del carrer de Camp Arriassa. del carrer zona esportiva de Ciutat Meridiana. zona a l’entorn de la presó de la Trinitat Vella. de la Trinitat de la presó a l’entorn

públic es puntualsdel’espai

delBesòs. es puntualsalMercat públic eurbanització al’espai imillores eurbanització del’entorn imillores cuit esportiu: delsespais millora es al’InstitutBernatMetge. Alta. Verneda a delCasaldeGentGran eurbanització iinstal·laciód’escales delcamp vestidors dequació dels delapista imillora tura eurbanització del’antiga imillores albarri es delasenyalística ció d’unaOficinadel’Habitatge, peraltransport es d’accessibilitat eurbanització iremodelació eurbanització alaplaça imillores delscarrers delclavegueram enovació defutbol ció d’unnoucamp esportiu l’espai de emodelació imillores del’anticInstitutCristòfol ransformació dela eurbanització alcarrer imillores 62. 63. 64. 65. 66. 68. 71. 72. 53. 57. 58. 59. 61. 67. 70. 73. 42. 47. 48. 54. 55. 56. 60. 41. 51. 49. 44. 43. 46. 52. 50. 69. 45. 58 60 50 59 48 55 51 53 54 45 36 10 tr 40 obr i l’ac 14 obr 9 obr 46

37 57 47 – – educatius encentres omillores integrals ansformacions – – laconnectivitat públic, del’espai es demillora cessibilitat és de 87 milions d’euros. 73 obres d’aquestes total La inversió comunitaris d’equipaments ocreació es demillora lliure esportius al’aire d’espais ocreació es demillora Les obres del Pla de Barris, així com les més de 600 accions que que de 600 accions les més Barris, així com del Pla de obres Les desigualtats les a objectiu rebaixar com el pla, tenen conformen s’han prioritzat les això, Per els barris. que pateixen socials milloren la vida comunitària, que afavoreixen intervencions les desigualtats a reduir dels barris i contribueixen l’accessibilitat educatives. en: es reparteixen intervencions Les 56 52 41 34 43 La Trinitat La Trinitat Vella 49 42 35 44 33 Mapa d’obres — 5 Mapa d’obres 67 El Bon Pastor El Bon Pastor de Viver i Baró 72 39 65 69 70 Zona Nord Zona 38 73 62 61 68 La Trinitat La Trinitat Nova 66 40 63 71 64 La Verneda La Verneda i la Pau Les Roquetes Les El Besòs i el Maresme 28 32 24 29 16 30 31 18 23 26 20 17 19 21 22

27

25

i la Teixonera dels Agudells dels Agudells Sant Genís Sant EL SUPLEMENT – DIARI DEL PLA DE BARRIS n’expliquem algunes. territoris. Enaquestespai desigualtats socials enaquests de 600accions perreduir les ha posatenmarxa més barris mésdesfavorits delaciutat, El PladeBarris,present a16dels Trinitat Vella olesRoquetes. — en barriscom elBonPastor iBaró deViver, la aprenentatges enlacura delaprimera infància l’àmbit delasalutposen tambél’accent enels amb elsserveis iequipamentsdelterritori. mental com encol·laboració delacomunitat, provinents tantdelaxarxa deserveis desalut ajovesun catàleg detallers oberts (16-25anys) Xarxa Sense Gravetat, unprograma queofereix delcol·lectiu. Unaltresibilització exemple ésla treballen aspectes com lainclusiósocial ilavi manera, através del’equip decriquetfemení es teixir noves xarxes de sociabilitat. D’aquesta nouvingudes,perajudar-lesa noiesdefamílies a específicament adreçat programa un És Vella. als barrisdelBesòs ielMaresme, ilaTrinitat obrir ireforçar l’acció comunitària ésLes Dúnia, inclou l’esportaquestcas, elcriquet— —en per l’Hospital deSantRafael. Unaltre projecte que vitats lúdiquesiterapèutiques alapiscina de ivulnerabilitat desenvolupend’aïllament acti lut alaPiscina, onpersones grans ensituació Sa- Fem comprogrames marxa en posat s’han barris deSantGenísdelsAgudells ilaTeixonera parentals, entre altres. del’aprenentatgeevitar d’habilitats l’aïllament, mentació, depotenciar lesrelacions socials i d’apropar-s’hi siguiatravés del’esport,l’ali nen elmateix objectiu,encara quelaforma projectes que, d’unamanera od’unaaltra, te motiu quetots elsplansdebarricompten amb cional detots elsveïns iveïnes. peraquest Es traduint enunamillora delbenestarfísiciemo de potenciar hàbits saludables, que s’acaben pectes queesconsideren al’hora importants tes pertaldedonarunimpulsenaquellsas treballat amblesàrees, idistric departaments reduir aquestes diferències, elPladeBarrisha ri derendes baixes. Amblavoluntat d’ajudara bar aser 8anys superiorquelad’algúd’unbar un ciutadàd’unbarriderendes altes puguiarri acaben generant quel’esperança devidaentre desigualtatsque tats enl’àmbitdelasalut, forme, delcreixement alerta delesdesigual L’Agència deSalutPública, enelseu últimin saludable en comú,unhàbit L’impuls delavida La salutalsbarris Moltes altres activitatsdelPladeBarrisen Per exemple, peralveïnat demésedatdels ------

04 03 01 05 02

Jessica Salapar Nous Lideratges alsBarris. a lanova SalaJove. Joves deSantGenísdelsAgudells Nous Lideratges alsBarris. aunasessiódelprogramaParticipants a lapiscinadel’HospitalSantRafael. Gent gran deSantGenísdelsAgudells (les Roquetes). Festa comunitàriadelaPinya 6 —Accions ticipa alprogramaticipa

04 03 02 01 05 àmbits i culturals dediferents d’entitats socials apropats’han alatasca Més dequaranta joves impulsades perlamateixa població. — nous actiuscomunitaris ifer emergir iniciatives rables és on hi ha més dificultats per identificar aquests barris,jaquealsterritoris mésvulne diu. lluny”, no m’he de posar límits i que puc anar més sociació. “Ara sé quepucfer méscoses, que rar-se itirar endavant projectes delaseva as empode a ajudat l’ha programa el que afirma del barridelaMarinaiunalesparticipants, tics ihanaprès aconstruir unprojecte social. àmbits, hanentrevistat diversos dirigentspolí tasca d’entitats socials iculturals dediferents s’han apropatPla deBarriss’hanconegut, ala de joves delesàrees deBarcelona onactuael col·lectives. Alllarg delprograma, unaquinzena el teixit social iser promotors depropostes tari percontribuir milloraconstruir oreforçar sobre aspectes dedesenvolupament comuni persones i,alhora, donaformació participants te promou elprocés d’empoderament deles barris mésdesfavorits Elprojec delaciutat. una formació vivencial adreçada ajoves dels i l’InstitutdeGovern iPolítiques Públiques,és Bofill Jaume Fundació la Barris, de Pla pel sat la seva tercera edició. Aquest projecte, impul programa Nous Lideratges, que ja ha celebrat tur delbarri.Per això esva posarenmarxa el les decisionsqueconformen elpresent ielfu o coneixements activament en per participar ven icreixen. Però notothom té temps, espai Els barris de Barcelona són reno ens vius.Es lideratges alsbarris A larecerca denous Nous lideratges ció, l’acció ilagestió. — seu bonfuncionament:laintenció, laparticipa rebut formació enelsquatre àmbitsclauperal del Pla deBarris.Untotal de 34entitatshan ment iformació del’acció veïnal als16barris ha posatenmarxa unprograma d’acompanya- de servei peralesassociacions delaciutat, conjuntament ambTorre Jussana,uncentre nitaris i,peraixò, alllarg delsdosúltimsanys, Pla deBarrisvol reforçar elsmoviments comu munitària— hand’estar vives ienmoviment. El clau alterritori depotenciació delaxarxa co aquest camí, lesentitats del barri —agents com millorar elfuturjunts.Per mantenir obert ses estroba, comparteixexperiències ipensa inquietuds socials i ganes decanviar lesco atiu ireivindicatiu. Amoltsbarriselveïnat amb Barcelona ésunaciutatrica enesperit associ- comunitaris els moviments per reforçar Una einaclau a entitats Formació Programes comen aquestsson importants, Jessica Sala,periodistaenunapublicació ------Sense barris no hi ha Barcelona 09 06 07 08

La nova plaça Dolors Canals, plaça Dolors La nova i el Maresme. al barri del Besòs infantil en un parc Una nena juga de la ciutat. de la metodologia Infografia de les Marxes Exploratòries. al barri de Baró de Viver. al barri de Baró R

definques, ehabilitació 06 07 08 09

------Accions — 7 Accions El Programa de Rehabilitació de Finques, del Finques, de Rehabilitació de Programa El un progra a crear empènyer va fet Aquest − Fer més accessibles les ajudes (que po − Preservar les condicions de vida dels ac − Contribuir a la incorporació al mercat de − Contribuir a la cohesió social gestionant la a tota A partir diagnosi feta d’una potent ha tècnic de l’equip camp de El treball El projecte, dotat amb dotat El projecte, 15 milions d’euros, voltant al beneficia de 1.582 famílies Molts barcelonins i barcelonines saben que saben i barcelonines Molts barcelonins per rehabili subvencions ofereix l’Ajuntament tar interiors d’edificisi façanes o per instal·lar si ho desconeixes, què passa Però ascensors. cap o no tens demanar-los, o si no saps com administrador de finques per fer totesles les en marxa, per posar-ho gestions necessàries o si al teu edifici no hi ha establertacap comu- i demanar d’acord per posar-te nitat de veïns aquests ajuts? de Bar d’Habitatge Pla de Barris i el Consorci aques a resposta donar per néixer va celona, va de Barcelona L’Ajuntament situacions. tes constatar que certes finques, degut sobretot no i econòmica, social complexitat a la seva aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques tant,per municipals i, queden rehabilitació de i de les de rehabilitació de processos al marge d’ajudes públiques. convocatòries ma d’ajudes amb un finançament busquen que clarament específic d’accés uns criteris i millorar finques degradades i amb una alta vul - reha la facilitar-ne de tal per social, nerabilitat són: Els objectius del programa bilitació. den arribar a ser del 100 % segons les - condi cions socials dels beneficiaris), incorporant un el en tot jurídic i social tècnic, acompanyament de rehabilitació. procés possibles movi els i evitar i veïnes, tuals veïns ments d’expulsió. de lloguer social. nou habitatge comu- les de regulació la propiciant i conflictes nitats de propietaris. ciutat de Barcelona (UPC, 2017) i identificades crítics (so més les finques amb uns indicadors de un treball fer es va cials i de conservació), comunitats les a apropant-se proactiu camp en el l’acompanyament i oferint-los detectades d’ajudes. i la tramitació de rehabilitació procés de un total i acompanyar permès detectar 135 comunitats de propietaris de finques po de i iniciar un total vulnerables tencialment 104 expedients (1.582 famílies beneficiàries) que acabaran rehabilitant la seva finca gràcies al suport d’aquest programa. i social econòmic Actualment, 38 finques ja han iniciat i lesobres 2020. — aquest durant fer-ho preveuen resta la Rehabilitació Rehabilitació de finques d’ajuts Un programa específics per el dret garantir a l’habitatge digne

------in situ elements que difi- A principis del 2019, el veïnat de la colònia colònia de la A principis del 2019, el veïnat Qui decideix l’urbanisme de l’espai públic? Car públic? Qui decideix l’urbanisme de l’espai Marxes Exploratòries dones canvien Les públic l’espai rers i places massa foscos, zones on no es pot on zones foscos, massa i places rers de jardins falta de bebè, amb un cotxet transitar públic és de tothom, L’espai infantils... i parcs només alguns dels proble són aquests però veïnes les amb ulls de dona, detecten mes que, tal de revertir pels barris. Per quan caminen públic per l’espai i millorar aquesta sensació a tothom, el Pla de Barris, conjuntament amb iniciar fa va de gènere, de transversalitat l’àrea amb perspectiva a peu uns recorreguts mesos solucions per trobar amb les veïnes, de gènere, agradable la vida més fàcil, que facin conjuntes les D’aquesta manera, el veïnat. a tot i segura observar dones van si els canviem, la vida quotidiana i que, culten treballades passejades, Aquestes la milloren. s’han de preparació, en una sessió prèviament i als barris de la Marina, la Verneda dut a terme la Trinitat el Bon Pastor, Vella, la Trinitat la Pau, al i, recentment, i el Maresme el Besòs Nova, barri de les Roquetes. Marina —espebarri de la el i de tot Santiveri la han celebrat és clar— cialment, les veïnes, a partir renovats reurbanització dels entorns, en la Marxa sorgir de les demandes que van que de gènere amb perspectiva Exploratòria Se n’ha dos anys. fa zona a la mateixa fer es va la visibilitat, la vegetació la il·luminació, millorat el cla i s’ha renovat i l’amplada de les voreres, i les el paviment el mobiliari urbà, tot vegueram, s’han tornat els carrers Ara, enjardinades. àrees i també segurs, agradables més accessibles, per a les dones i per a tothom. — “El descans, el joc i el temps lliure són tan im són lliure el joc i el temps “El descans, l’infant de portantsdesenvolupament al per a la salut i l’atenció l’habitatge, la nutrició, com Barcelo diuen les Nacions Unides. l’educació”, més amable amb els una ciutat na ha decidit ser —i neces el que més volen nens i les nenes, i Amb aquesta idea, i emmarcat és jugar. siten— dona molt “Barcelona de govern dins la mesura un pla per impulsar de joc”, s’ha posat en marxa afavorint públic, visió del joc a l’espai una nova importància i millo social la seva i reconeixent El Pla de Barris parti la vida comunitària. rant amb més d’una cipa de ple en aquest projecte nous es reforçant en marxa, d’accions desena el o afavorint de joc que inclouen una àrea pais i carrers. places i jardins, joc espontani en parcs la renovació són Alguns d’aquests projectes de la Mediterrània, dels espais de joc als jardins Corti Mossèn al barri de la Marina, i a la plaça que es plaça la nova així com nas, al Bon Pastor, al barri de la La Pau, de l’Escola als voltants farà buida, on les és una plaça “Ara i la Pau. Verneda No marxen. i infants els buscar famílies a venen les temps: molt en poc canviarà hi ha vida. Això participar van en la propos famílies de l’escola en i, d’aquí a poc, plaça aquesta nova ta per fer les nenes i els nens aquest nou espai hi jugaran Sònia Burgués, les famílies”, explica i xerraran de l’escola. — directora Barris jugables Barris i places Jardins, jugables més carrers per als més petits per als més “Hem d’enfortir el teixit L’ENTREVISTA A LA CONTRA veïnal i les polítiques públiques per plantar cara a les desigualtats” Oriol Nel·lo, president del Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona

REDACCIÓ — Per què el Pla de Barris dona tanta importància a l’educació? Davant la desigualtat i la L’escola incideix de manera extraordinària segregació, necessitem cons- en el progrés o el retrocés d’un barri. Les truir més ciutat i més societat. desigualtats es generen a través de meca- nismes econòmics, però es reprodueixen a L’Oriol Nel·lo (Barcelona, través d’altres mecanismes, i un d’aquests 1957), doctor en Geografia, és l’escola. La reducció de les desigualtats passa per mesures de caràcter econòmic. treballa, des de la universi- Però per evitar que la desigualtat es con- tat, des de l’escriptura i des solidi i creixi cal tenir un sistema escolar capaç d’oferir igualtat d’oportunitats a tots de la política per reduir les els nois i noies independenment del nivell de renda de les seves famílies. desigualtats socials entre En aquests temps de globalització i les persones. Ho va fer des polítiques transnacionals, ressurgeix la reivinidicació de les polítiques lo- de la Generalitat, al front de cals i de barri. Per què? D’on surgeix la idea del Pla de Barris? la Llei de barris (2004), i ara Travessem un període en què s’estan po- ho fa des del Pla de Barris de L’increment preocupant de les desigual- sant en dubte drets que nosaltres conside- tats, agreujat sobretot a partir de la crisi, ràvem irreversibles: les pensions, la salut, l’Ajuntament de Barcelona. fa que aquelles persones que tenen més l’educació. Cal defensar i refermar les po- L’Oriol està convençut que la necessitats de serveis i menor capacitat lítiques socials. I per fer-ho cal territorialit- adquisitiva es vegin empesos a viure en els zar-les, és a dir, cal partir dels problemes complexitat de la desigualtat barris amb més dèficits urbanístics, educa- de cada lloc concret i projectar polítiques tius, de serveis… Això suposa un problema, adaptades a cada lloc. urbana exigeix una interven- Per què funcionen més les polítiques però, a la vegada, dona l’oportunitat de rei- socials si es territorialitzen? ció coral entre les iniciatives vindicar, amb tota justícia, més serveis per ciutadanes i unes polítiques a aquests barris, per assegurar els drets Primer, perquè son més eficaces; segon, dels que hi viuen. Aquest és l’objectiu del perquè permeten implicar el teixit ciuta- públiques robustes i innova- Pla de Barris: impulsar polítiques públiques dà, i tercer, perquè d’aquesta manera la dores. En aquesta entrevista, específiques per lluitar contra els efectes ciutadania se les fa més seves. A més de l’Oriol subratlla que els drets de la desigualtat en aquells barris que més ser pensades en cada territori han de tenir la pateixen, polítiques que permetin inter- l’ambició de cobrir tots els aspectes de la socials s’han de defensar venir-hi de forma integral i transversal per vida del barri: de l’educació al comerç, de millorar les condicions de vida. l’habitatge a l’espai públic, de l’accessibili- cada dia i que els barris orga- Què creus que s’està aconseguint tat als serveis. Ara bé, les institucions d’àm- amb el Pla? nitzats són els que millor fan bit superior també tenen responsabilitats. front a les crisis. Una de les poques coses bones que ha sor- No és correcte pensar que les necessitats tit de la crisis tan profunda i brutal que hem dels barris s’han de tractar únicament amb patit és una florida molt important d’inici- recursos locals. L’Ajuntament de Barcelona atives ciutadanes, de formes alternatives pot tirar endavant el Pla de Barris perquè té d’organització, com els bancs de temps, la grandària que té, però els petits ajunta- els menjadors populars, etc. La peculiari- ments no ho poden fer, és impossible. O hi tat del Pla de Barris és que l’Ajuntament de ha una transferència de recursos des de la Barcelona el va concebre no de forma uni- Generalitat i des de l’Estat cap als ajunta- lateral, com a institució, sinó proposant als ment o no hi ha manera de millorar els bar- veïns dels barris de fer un pla junts, a partir ris vulnerables. Què podem aprendre d’un programa d’allò que les entitats i associacions veï- com el Pla de Barris? nals ja estaven fent o volien fer als barris. D’aquesta manera s’han aconseguit millo- Crec que aquest Pla confirma tres coses. res d’estructures i de serveis, així com mi- Una és la necessitat de coneixement, per llores organitzatives i de cohesió entre els mesurar i canviar la ciutat. L’altra és la ne- veïns. Aquest és un resultat que potser no cessitat de la intervenció des dels poders veus quan passes pels carrers, però és es- públics, per no deixar la ciutat en mans sencial: si tenim un teixit veïnal fort, tenim d’impulsos del mercat que generen desi- una major capacitat per plantar cara a l’ad- gualtat. I la tercera és que només es pot versitat, establir mecanismes de solidaritat tenir èxit si el veïnat s’organitza i fa seves que funcionen i, també, millorar la capacitat aquestes conquestes. — de reivindicar els drets socials.

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA www.pladebarris.barcelona DIARI DEL PLA DE BARRIS Canal barri els delpr mentació paramèdica oncològica, c ria quehihaguésmésesplais, ma a qui vaig explicar que m’agrada- T ticipar alaformació Recondueix el apuntada, emvan escollir perpar dinàmiques. — ganes quealbarris’higenerinno dor ipersonaambmoltes desuport així quehisoc méscom aorganitza tinc, ara no emveig fent de monitor, sigui aquestesplai.Jo, perl’edat que línies iunesbósdelquevolem que som deuquejatreballem enunes ér nes decrear aquestprojecte. Al’inici Baobab xar fora. Ambl’ajudadelprograma fos delmeubarriinohaver demar seu dia m’hauria agradat que l’esplai després vaig ser-ne monitor, ijaenel cincs anys vaig anaraunesplaii això, crear teixit associatiu. Desdels Baobab elque busca és precisament s’ac res iniciatives olesquehi havia no la Verneda, perquè nohihavia gai “ perfecte. — par gués combinar lesduesfeines, lade podr obres, aixíque, sitot va bé, alfebrer de mani- el final, l’examen tinc breu ja m’he tret lateòrica alaprimera ien que vaig dirquesí,i des d’aleshores he col·laborat amblaCreu Roja. Així carnet d’ambulàncies,perquè també De f la pertreure’m lallicència d’autobús. em van escollir i vaig anar a l’autoesco immediatament, aprofitar vaig de s pidament emva l’oportunitat sortir per afrontar reptes laborals. Però rà- empr culum iapresentar-nos davant una a preparar correctament uncurrí- uns cincdiesonensvan ensenyar “ Mentr trobar laMarina,unanoiadelprogra gràcies aunareunió. Allà,emvaig Vaig conèixer elprograma Baobab eu Perfil, del Pla de Barris. Van ser Van Barris. de Pla del Perfil, eu aus i mésmoviment associatiu a i futura conductora d’autobusos Anna Márquez –Paramèdica Raúl Franco –Informàtic associatiu“ moviment necessita més autobusos de conduir la idea El barri M’encanta em duespersones, iara mateix en amèdica ilade conductora, seria abaven d’engegar. Ielprograma et, conduir m’encantaet, ijatincel er conductora d’autobusos. Ila é conduir unautobús. Isipo esa, osigui,unapetitaformació e estava estudiantmicropig , vam buscar gentambga ograma Làbora, onestava

8 —Canal barri “

ves ------

de c ció per a joves més representativa grama NousLideratges, unaforma- t dar lesnecessitats i propostes que D gramades: xerrades delaPAH, de ser lesactivitatsque hihavia pro “ al P fera ielementsd’imaginarifestiu per nos del’escola hemcreat unacuca amb elPlapelPopularri, iambelsna del barri. Com a AMPA hem treballat de totes lesentitatsiassociacions c nitiva, elPladeBarrishafet queens c cessitats iquesorgeixin solucions, ens permet exposar les nostres ne a t tiu delPlaésqueenshanposatcara sagem cada divendres. Elmésposi pogut fer ungrupetdepersones ias de cada i, gràcies ales reunions del Pla ple, volíem crear unacolla debatu molta energia, ambaixò. Per exem- s bilitats dedur-les aterme. Enaquest veure sisón factibles isihihapossi l’educació delesseves criatures, “ persones delbarri.— joguines ideroba peralsnensiles exemple organitzar una recollida de mentre esfeia laformació, com per ja pr ment amblagentdelBesòs. Defet, ens vam especial cohesionar molt, els altr atives moltinteressants. Amés,amb la mentivaig poderdescobrir inici- exemple. Personalment, emva obrir d’activitats. Elqueemv pulsar l’associacionisme através un col·lectiu de joves que busca im- P sentant delMIJAC delaVerneda ila amb altres persones. Jo soc repre fet haestatsempre encol·laboració em considero unlíderitot elquehe m’acabava defer elpes,jaqueno que enunprimermomentelnomno de famílies. La meva La de famílies. feina éstraslla irepresentantEls Horts delavocalia Soc membre del’AMPA del’escola Em van al pro trucar per participar enen les famílies enrelacióenen lesfamílies amb entit, elPladeBarrisenshadonat entit, oneguéssim ihacreat unaxarxa defi- En sinergies. i ol·laboracions au i, a part, membre Guarida, de La au i, apart, Sebas TabaruelaSebas –Empresari Adri Clemente –Aparellador experiència va seruna Fernàndez com David persones PAH oamb gent dela de lesfamílies necessitats avid Fernàndez o d’Ada Colau, per Parlar amb Trasllado les otes lesassociacions, cosa que Barris i altres associacions, hem opularri delaVerneda. — ogramàvem ipensàvem coses ada barri.Haigdeconfessar es membres delaformació a atreure van

“

“ ------nens de5a13anys. — realitzem van destinadesanenesi normes. Sommonit carreguem delmaterial ienfem les per Des de l’inici s’han posat les bilitat. “ aquesta oportunitat. — aquesta oportunitat. la millora del seu barri. Gràcies per moltes persones compromeses amb nous espaisder enassemblea quegenerennitzats digital i elsjovesfabetització orga d’AMPAS que volen treballar en l’al en unaxarxa cooperadora, elsgrups les donesdelbarriques’ nyar diferents processos, com elde al maig. També hepogutacompa- els veïns ilesveïnes, iquese celebra els instituts,lesf lesescoles,pular enquèparticipen exemple, elPopularri, unafesta po anys hemcomençat afer camí. Un millora peralbarri.Després de tres projectes ipropostes col·lectives de necessitats i,després, impulsant les plegats definint Primer, Pau. la i la x ment ambelsveïns ilesveïnes iamb l’oportunitat detreballar conjunta - “ que ció d’unany iara fa unsvuitmesos P pressar-nos isentir-nos escoltats. i diem,enaquestgruppodemex pr sació quelagentmésgran nopara a joves, moltscops tenim lasen podem dir-hi ifer-hi lanostra. Com de 16a20anys, iésunespaion alJO+VEtenim Els queparticipem s sible fer unaactivitatdelleure, però persones quevulguinielssiguipos forma gratuïta peratotes aquelles el nostre temps ielnostre servei de les creem, ensen lesdinamitzem, activitats peranenesinensalbarri: El quefem ésorganitzaricoordinar que tambéhihagentdeVia Trajana. Verneda ilaPau, sobretot, encara associació dejoves delbarridela una delgrupJO+VE, Formo part un gran repte i una gran responsa Pla deBarrisvaig sentir queseria Quan v empre promovent lasalutil’esport. er participar-hi vaig fer unaforma- Alba Sánchez –Monitora i laPau del PladeBarrislaVerneda Montse Redón –Capdeprojecte a nenesinens activitats per del seubarri amb lamillora compromeses persones moltes Organitzem He conegut ou atenció alescoses quevolem sones alcentre, iaixò m’ha donat arxa associativa delaVerneda hi col·laboro. Les activitats que aig saberquetreballaria al amílies, lesentitatsi amílies, elació. Heconegut

ors queoferim

organitzen

“

“

------La Verneda i la Pau 11 2017 2018 11.734 Extracció de dades: 2019 Extracció +68 FAMÍLIES NOVES QUE PARTICIPEN EN PROJECTES EDUCATIUS PER ENFORTIR LA COMUNITAT EDUCATIVA 2016 0 2016 9.961 2 +257 NOUS JOVES QUE PARTICIPEN ACTIVAMENT EN PROJECTES DEL BARRI

Ecologia urbana Ecologia Drets socials Drets Educació 104 NENS I NENES QUE PARTICIPEN EN NOUS A L’ANY DE LLEURE ESPAIS EDUCATIU econòmica Activitat HABITATGES DE LA VERNEDA DE LA VERNEDA HABITATGES QUE REBEN AJUDES I LA PAU PER A LA REHABILITACIÓ DELS EDIFICIS ON VIUEN D’ESPAIS D’ESTADA D’ESTADA D’ESPAIS AUGMENT INFANTILS I PARCS a 1,15 camps de futbol. aproximadament Equival +9.465 m 21 EMPRESES DE LA VERNEDA ASSESSORADES PEL I LA PAU DINAMITZADOR DEL POLÍGON +18 % 642 +11 NOUS PROGRAMES OCUPACIONAL DE FORMACIÓ AL BARRI MUNICIPAL AUGMENT DE PARTICIPANTS DE PARTICIPANTS AUGMENT EN PROGRAMES DE SALUT A LA CIUTAT COMUNITÀRIA El Pla de Barris en xifres — 9 El Pla de Barris en xifres 20 % Educació 23 % Educació 203.342 PERSONES QUE S’HAN BENEFICIAT DEL PLA DE BARRIS BARCELONA A TOT

13 % Activitat econòmica 11 % Activitat econòmica 12,5%

9 % Drets socials 17 % Drets socials — Població Població del Pla de Barris. de Barcelona A Barcelona hi viuen A Barcelona 1.620.343 persones, 1.620.343 persones, persones s’han beneficiat s’han beneficiat persones segons dades de l’Idescat. dades de l’Idescat. segons Als barris de la Verneda i la Pau 28.678 i la Pau Als barris de la Verneda 58 % Ecologia urbana 12.712.977 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ I LA PAU A LA VERNEDA 49 % Ecologia urbana 150.000.000 € 150.000.000 € TOTAL PRESSUPOSTÀRIA DOTACIÓ EL PLA DE BARRIS A TOT Amb més de 600 accions impulsades 600 accions Amb més de a Barcelona, anys tres els últims durant més dels resultats alguns aquests són Pla de Barris. tangibles del El Pla de Barris en xifres El Pla de Dotació pressupostària Dotació Població beneficiada Població DIARI DEL PLA DE BARRIS La crònica ims retocs delPopularri. aunadelesbestioles 02 01

del barri. les edatsidetotes leszones de lesveïnes iveïns detotes ja querepresenten laforça tan subtilcom indestructible, són elresultat d’unatrama figures d’imatgeria festiva ens enteli elsulls:aquestes la llumielsoroll delafesta no verd, Però ampliiobert. que de laVerneda ilaPau, unbarri rers ielsespaisal’aire lliure grata perpassejar pelscar- són unacompanyia mésque bastons ielsnúmeros decirc de lesbatucades, elsballsde grossos, sumatsalagresca espiadimonis, undrac icap- unacucafera,Un gegant, un REDACCIÓ — Gegants ibèst Últ ies celebren lafesta populardelbarri. 01 una xarxa bestial Popularri, especial iques ra popularvam veure queesdonava unacohesió V se Redón, cap deprojecte delPladeBarrisla no tes criatures són lesprotagonistes delPopularri, la vam començar atreballar lesactivitatsdecultu aquesta trama veïnal desd’unbonprincipi:“Quan del 2018. la Pau, celebrada perprimera vegada el27demaig mans, elcap, elcor ielritmedetotes itots, aques d’associacions ientitatsdelbarri.Fetes ambles de nenesinens,mares ipares, mestres imembres de trobades, converses iesforços decentenars d’hores resultat el són flamants bèsties Aquestes tegrador social delcentre, explica queelprojecte cucaferes deroba decolors vius. Àlex Serrano, in Pau, alcarrer Extremadura, van confeccionar dues alaramblal’Escola Prim, Horta, idel’Escola La això fa queelbarri,alfinal,tinguimés força”. social iensajudenaconèixer-nos mésimillor. Tot accions comunitàries quefomenten lacohesió enl’àmbitsocial:qui som. són Itambéésimportant peralbarri;ensexplicaàmbit important d’on venim, enriqueix, ensensenya aconviure. amés,un És, essencial peralsbarrisialespersones. Ens d’entitats VERN,entén que“lacultura popular és t des, iesva decidirque lacultura popularera una nenes i nens, joves i associacions de les barria un grupdetreball conjunt entre escoles, famílies, potenciar aquestatrama ienfortir veïnal. va Es fer que unsdelsobjectiusbàsicsdelPlahavia deser i laPau esva decidir, conjuntament ambelveïnat, a l’hora defer aterrar elPladeBarrisalaVerneda interessos, gustos i procedències diferents. Així, un barriésunasumacoral depersones d’edats, i,sobretot,Sant Martí elveïnat, tenen moltclarque delsgrupsdetreball”. delaparticipació ba apartir menta la Montse; “fins i tot el nom de Popularri arri- l’Oihane. “Tot ésfruitdeltreball comunitari”, argu d’aquestes experiències alscarrers delbarri”,diu emàtica comuna perteixir perfecta xarxa albarri. erneda ilaPau, hanviscut,potenciat ielaborat va festa anualdecultura popular delaVerneda i Oihane Espuñez,tècnica decultura, iMont Al llarg delcurs 2017-2018elsalumnes de Roger Torrell, president de la coordinadora L’Oihane 10 —Lacrònica , laMontse, elsequipsdedistricte de eria unabonaideafer unamostra “Aquestes imatges dela del barri” les edats itotes leszones la força delveïnat detotes cultura popularrepresenten ------la Pau. — les mans,elcap ielcor delbarridelaVerneda i edats icondicions que, d’algunamanera, jasón agrupa bèsties, ritmes i persones de totes les complexos, peraprendre aser constants.” l’autoestima, iexercicisfàcils, quepotenciïn més a t natxo, professor decirc, éscontundent iconvenç també s’hitr Metge alBernat bastons, dels A banda ografies. modernes estancreant lesseves pròpies core d’aquí,ambmúsiques balls tradicionals i,apartir ritme, en aquest cas, el dels bastons. Han après els Palmera.La barri”, explica Rafa Tajuelo, del’AMPA del’Escola per integrar unamica lavidadel’escola alavidadel obrir-nos alesactivitatsqueespodenfer albarri, per alla. Alprincipivan començar nomésdeufamílies, centració, encara quesempre s’escapa algunari de l’Escola Palmera, La éstot soroll icares decon s cessita ritmeperdesplegarelsseus encants ila Via Trajana. al casal”, explica NúriaBorràs, delcasal infantil de i lesmares demoltsdelsnensinenesquevenen torna aveure lallum.“Eldrac elvan crear elspares de lesvelles, queara, ambelPopularri enmarxa, bèstia nova albarri,eldrac deVia Trajana n’és una sentatives delbarri. repre més figures noves les de una en convertit la V tia delesGuspires ielsDiablesde deSantMartí trestant, un centenar de metres mésenllà,laBès ac malment noarribaríem,ilaconstrucció delacuca tallers estem arribantapersones alesqualsnor és especialment interessant perquè “gràcies als eva dansahipnòtica. Eltallerdebatucada Tutuka, onsegueix queesfacin mésseva l’escola”. Men othom: “Elquefem ésposarenmarxa accions ò va creixent. “L’objectiu ésfer labatucada per Popularri, enresum, ésunexcel·lent nomque A l’InstitutBernatMetge tambéhitreballen el En tot cas, tota bèstia,vinguid’on vingui,ne P erneda, unespiadimonisd’ullsenormes,s’ha erò, sil’espiadimonis delaVerneda ésuna eballen activitatsdecirc. Asier Gar 02 ------La Verneda i la Pau - - Agència Agència

es vegades l’atur és una situació es vegades erència entre caure i saber que tens una saber que tens i caure entre erència egueixo treballant en aquests temes, és en aquests temes, treballant egueixo at no vol dir estar quiet. i la T’hasat no vol d’activar am. - han d’apren ec que és bàsic: les persones eballar el tema d’hostaleria i restauració, d’hostaleria i restauració, eballar el tema an poder fer pràctiques en empreses asso- en empreses pràctiques an poder fer a part més màgica és sentir que tens un a part que tens és sentir més màgica ot suma quan hi ha xarxa! tr el que més m’agrada i la meva passió. Per Per passió. i la meva el que més m’agrada de perso- reinserció estic fent ara exemple, contra amb Acció nes que surten de la presó la F dre a demanar una mica d’ajuda i tenir clar d’ajuda i tenir una mica a demanar dre que molt Sí, s posant l’accent en el turisme. Vam fer fer Vam en el turisme. posant l’accent d’auxiliar de cuina i cambrers, formacions laboral. un 40 % d’inserció aconseguir i vam és el JO+VE, amb l’ projecte I l’altre feina, al final, arriba. — feina, de Salut (ASPB), en què el jovent feia forma- feia en què el jovent de Salut (ASPB), i oci. de lleure de temps ció de monitoratge V contractats. ser van ciades i finalment alguns T aques puntual. El que passa és que si no tens És molt més vulnerable. es torna tot ta xarxa la dif tens i saber que no n’hi o caure a sota xarxa i estar a punt de caure és molt diferent cap: que estar cauràs” que algú t’agafi i et digui “no En situació de necessitat, s’ha de i caure. sol moltes s’activen demanar ajuda. Quan ho fas, as l’orientadora, la coordinadora, persones: una entitat al darrere. grups, tota sociacions, L entorn, per a tu i per al teu suport al darrere, família. Que no estàs sol. la teva per a tota un feina Els diria que parin de buscar dia i que es dediquin a pensar què és el en què els agradaria fer, que els agradaria es poden reciclar. o en quina feina formar-se dels així surts coses, de la roda altres Entre un no, currículums i tens dies dolents: envies resposta... no o no tens un altre no, un altre es A vegades no. serà que tot penses Llavors o estudiar reciclar-se pensa que formar-se, el temps, és perdre una entrevista fer com important, no: és molt ma- però és una altra ho és tot. Estar I activar-se d’activar-se. nera atur Cr Ara també treballes en temes d’empre- en temes també treballes Ara nedoria i ocupació? que estan en I què diries a les persones situació d’atur? Per què creus que és tan important fer fer que és tan important què creus Per comuni- aquesta trama aquesta xarxa, el veïnat? tària entre Patricia del Hoyo Patricia Veïna del barri i, durant anys, anys, del barri i, durant Veïna al barri” treballadora al polígon de la Verneda al polígon treballadora d’ocupació d’ocupació “Ajuda molt molt “Ajuda directament directament fer formació formació fer vors va aparèixer el Pla de Barris el Pla de Barris aparèixer va vors ’hi ha un parell d’especialment ma- d’especialment ’hi ha un parell t? L’entrevista — 11 L’entrevista am aconseguir una connexió real amb amb real una connexió am aconseguir sones i pensava noves solucions, nous solucions, noves i pensava sones an dir que els va cridar molt l’atenció la cridar molt l’atenció an dir que els va Al principi jo ho veia complicat, però quan quan però complicat, Al principi jo ho veia oportunitat una tenir al meu barri vaig vaig de ser. el lloc on jo havia pensar que era em l’entrevista per fer avisar Quan em van v al polígon, però Érem dubte. el barri, sens no acabàvem desconnectats, com estàvem i la Pau. a la Verneda mateix, aquí de treballar persones moltes que hi havia veure Vaig en situació vulnerable, amb necessitats: en situació d’atur de feina, amb problemes dones atu- molt significatiu, durada de llarga molt més pensar de treballar I vam rades... al barri. Lla cos. Un va ser el projecte FuturJob, on vam on vam FuturJob, el projecte ser Un va cos. meva insistència i perseverança. [Riu.] He i perseverança. insistència meva treballant-hi. anys tres estat gairebé projec- coordinava laboral, orientadora Era amb les directa d’atenció tasques feia tes, per possibilitats. o noves projectes Que v conjuntament. a treballar començar i vam no ho sé, gent de molts llocs, Abans venia a la en canvi, però, d’Olesa de Montserrat, I hi ajuda molt coneguts. no érem Verneda al barri. directament d’ocupació formació fer Doncs n Vas voler començar a treballar en te- començar a treballar voler Vas barri de forma al teu mes d’ocupació conscien Què feies a la feina? a la feina? Què feies en desta- què fer, que vas això I de tot caries? al Pla de Barris, aquí s’han fet Gràcies de l’orienta- en l’àmbit molts programes dos? Ens n’expliques ció laboral. REDACCIÓ — REDACCIÓ ens la Patricia com Persones que de cop, ajuden a entendre, que hi ha esperança, sempre to- i que entre per fer molt tenim moltes canviant estem i tots tes La Patri- entorn. al nostre coses és pedagoga, i la 29 anys, cia té i aju- passió és acompanyar seva en a persones feina dar a trobar treba- Va situació de precarietat. a com a Nicaragua anys llar tres part formar d’una i va cooperant del polígon de de les empreses viu És de la Verneda, Trajana. Via del i és membre Prim a la rambla del Pla de Barris grup impulsor on el ves- i la Pau, de la Verneda és econòmica sant d’activació - molt important.categòri Afirma ener- part que gran de la seva ca de i capacitat gia, perseverança Pepi. àvia de la seva li ve treball L’entrevista Memòries a la contra José Ángel Borlán “Del barri en recordo des dels inicis la força del seu associacionisme”

Conjunt d’habitatges del barri la Verneda i la Pau ubicats entre la rambla de Guipúscoa i la Gran Via de Catalanes. Autors: Julio Maspons Casades i Oriol Ubiña. Data:1969

viu a la Verneda des de l’any 1965, però José Ángel Borlán 1995 vam escriure un article que es deia “La Verneda - Pa- va néixer a l’estació de tren de Comtal, a rís: cinco horas en tren”, on explicàvem que, en breu, podrí- la casa dels treballadors: el seu pare era un dels caps em aixecar-nos i anar a dinar a París. [Riu.] Estava previst de l’estació. El José Ángel és professor i periodista. que les obres acabessin l’any 1999 o 2000. Encara estem Ho sap tot, del barri, i per això és una de les peces fo- esperant poder agafar un dia el tren, al costat de casa, i namentals de l’equip del Pla de Barris de la Verneda anar a París!.» i la Pau que treballa la memòria popular per donar a conèixer al veïnat jove els orígens del barri. «En positiu, del barri en recordo, des dels inicis, la força del seu associacionisme. Cada vegada que hi havia una lluita «Fa temps, els terrenys del que ara coneixem com la Verne- per una escola o el que fos, s’hi apuntava tothom. Tots a da i la Pau eren camps plens d’horts i alguns masos. Des- l’una. Les primeres agrupacions que tolerava el règim de prés, a partir de mitjan segle xix, comencen a venir fàbri- Franco eren les denominades Asociaciones de Cabezas ques. La Verneda és el nom d’un bosc de verns, de alisos de Familia, conegudes popularment com els Cabezones. en castellà. I el nom de la Pau ve perquè hi ha un polígon Després van venir les associacions de veïns, però no van que es deia així, que es va inaugurar el 1965, quan va venir ser legals fins al 1978. Al barri hi havia, i encara hi són, el dictador Franco. El nom era per commemorar els supo- un munt d’associacions: de futbol, de bàsquet, d’escacs sats vint-i-cinc años de paz, després de la Guerra Civil.» —una de les primeres de la ciutat—, de cultura popular, de teatre, educatives, de pares i mares d’escola...» «Les primeres passes de la Verneda i la Pau són als anys 50, quan l’emigració arriba del camp a la ciutat i la gent viu en «En negatiu, l’any 1982 —exactament un mes abans de barraques. Un segon estadi del barri va ser la construcció les eleccions del 28 d’octubre, que va guanyar Felipe Gon- dels polígons del Besòs, o el de la Pau: la gent ja té feina i ja zález— va haver-hi una sèrie de manifestacions contra la ha sortit de la barraca. I després arriba el tercer estadi: quan població gitana que vivia a la Perona, el barri de barraques la gent ja té una feina més o menys fixa, té aquí a tota la fa- més gran de la ciutat. Al barri hi havia delinqüència, contra- mília i es comencen a comprar el pis, sigui de cooperatives ban..., i hi havia gent que, sense cap tipus de prova, culpa- d’habitatge, d’empreses com Gallina Blanca, de la Guàrdia va el veïnat de la Perona de tot això. Un dia va haver-hi un Civil o de la Guàrdia Urbana. Al barri hi ha pisos considerats robatori i rumors d’una violació, i el barri es va encendre. lliures, però la majoria són d’ajuts públics o cooperatives.» Durant una setmana cada nit hi havia talls de trànsit, fo- gueres... Molt passat de voltes. Després d’això, d’aquest «Durant els primers 20 anys la Verneda i la Pau era un barri esclat, el barri mai més va viure una cosa així: crec que la dormitori, en el sentit sociològic del terme: era un lloc on gent va aprendre el perill d’aquest tipus de manifestacions no hi havia ni escoles, ni centres de salut. Un lloc on tornes socials tan enceses, d’aquest tipus de rebuig tan bèstia, per dormir després de treballar i on t’aixeques per tornar a que no aporta res de bo.» treballar la matinada següent. Tots hem vist quan s’hi van fer les clavegueres, quan s’hi van posar els primers fanals. «Abans hem parlat dels tres estadis del nostre barri. El futur Nosaltres demanàvem signatures pel carrer, per reclamar és el quart estadi, que passa per l’acabament de l’estació que posessin els primers semàfors a cruïlles molt perillo- de l’AVE de i el perill de gentrificació que pot pa- ses, com al carrer Cantàbria amb Menorca. El barri el va fer tir la Verneda i la Pau. Al voltant de l’estació s’hi preveu la el veïnat. Després, amb les primeres eleccions democràti- construcció de 3.500 nous habitatges, més 500 habitatges ques municipals del 1979, els primers governs de la ciutat que es faran al terreny on abans hi havia la fàbrica de Co- el que van fer va ser acabar el barri. Van posar-hi les esco- ca-cola i 200 més que s’estan fent al límit del barri... Això les, els instituts, i van a donar més qualitat de vida al barri.» vol dir que hi arribaran nous habitants d’un nivell adquisitiu diferent, la qual cosa repercutirá en els lloguers i els preus «Ara la Verneda i la Pau és un barri pràcticament acabat. del barri en general. No ens estem preparant per al que ens Llevat de l’estació de l’AVE, és clar. Recordo que a l’any vindrà i tot això s’ha de explicar al veïnat.» —

SENSE BARRIS NO HI HA BARCELONA Per a més informació sobre altres accions municipals, consulteu el web de l’Ajuntament: www.pladebarris.barcelona www.barcelona.cat