L'exili Austriacista
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
FUNDACIÓ NOGUERA Textos i Documents, 35 (1713-1747) L’exiliVolum austriacista I per AGUSTÍ ALCOBERRO BARCELONA, 2002 © Agustí Alcoberro Edita: Pagès Editors, S.L. Edita: Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida Primera edició: desembre de 2002 ISBN volum I: 84-7935-969-2 ISBN obra completa: 84-7935-968-4 Dipòsit legal: L-1.094-2002 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L. Enquadernació: Fontanet Per a l’Anna Grau, companya de viatges i de vida Índex Pròleg de Miquel Batllori .......................................................... 11 A tall d’introducció ................................................................... 15 I ELS PRECEDENTS Entre l’imaginari i el real: la lluita contra el Turc a Hongria i els catalans ...................................................................................... 21 Els monestirs de Montserrat de Viena, Praga i Bezdez ............. 24 La figura de Jordi de Hessen Darmstadt ................................... 26 El govern de Carles III i d’Elisabet Cristina (1705-1713) ........ 29 II ELS CAMINS DE L’EXILI La marxa de l’emperador i de l’emperadriu ............................. 37 L’evacuació ............................................................................... 40 Després de la caiguda de Barcelona ......................................... 46 Mallorca, Sardenya i els últims exiliats .................................... 52 Quants eren els exiliats? ............................................................ 54 8 AGUSTÍ ALCOBERRO III UN COP D’ULL ALS DOMINIS DELS HABSBURG L’Erblande ................................................................................. 62 El regne de Bohèmia ................................................................. 63 Hongria i la frontera oriental ..................................................... 64 Els territoris hispànics ............................................................... 66 L’Imperi. El govern de la monarquia ........................................ 67 Una monarquia composta ......................................................... 69 IV LA GEOGRAFIA DE L’EXILI Itàlia i Flandes ........................................................................... 75 Viena ......................................................................................... 93 Hongria i la Frontera militar. La Nova Barcelona del Banat de Temesvar ................................................................................... 99 V L’EMPERADOR I ELS EXILIATS Un afer de prestigi ..................................................................... 117 La pràctica del govern: els consells d’Espanya, de Flandes i d’Itàlia ....................................................................................... 120 La guerra: els regiments hispànics i les reformes ..................... 136 L’assistència als exiliats ............................................................ 149 La nostàlgia de Carles VI per Barcelona. El «partit espanyol» a Viena....................................................................................... 159 VI SOCIOLOGIA DE L’EXILI VIENÈS Cortesans i alts ministres: el cercle immediat al poder ............ 174 L’entorn pròxim: noblesa menor, funcionaris, militars i ecle- siàstics ....................................................................................... 182 El col·lectiu popular .................................................................. 189 Els àmbits de sociabilitat .......................................................... 193 L’Hospital d’Espanyols ............................................................. 196 L’EXILI AUSTRIACISTA (1713-1747) VII BANAT DE TEMESVAR (1734-1747) La historiografia. Francesc de Castellví .................................... 203 La ciutat ideal. Josep Plantí ...................................................... 210 El pensament polític. Del Via Fora els adormits... a Juan Amor de Soria ..................................................................................... 218 VIII UNA CRONOLOGIA DE L’EXILI L’allau continuada (1713-1725). La Pau de Viena .................... 229 Les conseqüències de la Pau de Viena. Estabilització i integració (1725-1734) ............................................................................... 234 La difícil supervivència (1734-1747) ........................................ 240 IX LA PETJA DE L’EXILI Memòria i història ..................................................................... 247 Bibliografia ............................................................................... 249 Arxius consultats ....................................................................... 255 Índex de noms de persones ....................................................... 257 Pròleg Quan una recerca històrica presenta a part el text de la in- vestigació ja feta i els principals documents nous que li han servit de base, generalment el lector va saltant de la relació històrica al document a mesura que avança en la lectura encuriosida dels fets i dels problemes que hi afloren. Però hi ha obres en què l’interès dels documents seleccionats és tan abassegador que el lector es deixa arrossegar per l’interès i la novetat del corpus documental i es va formant una síntesi pròpia de la història real que els ha anat redactant. Aquest és el cas de l’obra que avui ens regala Agustí Al- coberro, sobretot als qui estàvem adelerats per conèixer més, i d’una manera alhora més personal i més global, un fet de tanta grandària per a la història de Catalunya i de tot Espanya, com el segon acte del drama històric de la guerra de Successió espanyola —un fet només comparable, el mateix segle XVIII, amb els milers de jesuïtes exiliats de les monarquies portuguesa i espanyola i, el passat segle xx, amb l’exili republicà de 1939. La història gairebé només militar i política de l’austriacisme postbèl·lic sorgia de les Narraciones históricas de Francesc Castellví, inèdites fins a la darreria del segle xx i només divulgades frag- mentàriament, quan només eren conegudes a través d’historiadors catalans interessats, sobretot, en el radical canvi polític que el Principat experimentà amb la guerra de Successió: de Sanpere i Miquel o Carreras i Bulbena fins a Duran i Canyameras. Però llurs escrits i els de Pere Voltes i Bou —bé que més centrat, aquest, en 12 AGUSTÍ ALCOBERRO el regne i el regnat de l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei dels catalans, amb noves i fonamentals aportacions dels arxius viene- sos— deixaven entreveure que l’austriacisme hispànic no era sola- ment un episodi de la història militar i política catalanoaragonesa i espanyola, sinó un fenomen històric global de tot Europa, val a dir, de la història militar i política, però també social, econòmica, cultural, religiosa, de tota l’Europa central i meridional, des de la desembocadura del Danubi fins a l’Atlàntic. Dintre d’aquest món, l’exili austriacista representa quelcom més que un episodi o una seriosa peripècia de la història de Catalunya. Es presenta transversalment, però com un llampec lluminós, en la més recent bibliografia sobre el set-cents, la d’Ernest Lluch, Virginia León, Joaquim Albareda i tants altres. Els qui s’havien interessat per les alternatives d’austríacs i borbons a Nàpols i Sicília, i en part també a Sardenya, ja havien entrellucat que a l’encreuament polític, interferit per les guerres de Successió d’Espanya, d’Àustria i de Polònia i per les noves divisions internacionals imposades pels diferents i variats tractats internacionals d’Europa, s’hi havia sumat un interferiment més profund en l’alternant món europeu en què s’havien de moure els exiliats espanyols, l’exili hispànic, com un tot fluctuant, com una medusa de totes les mars europees, les que per llurs costes o pels grans rius de la història eren més tost vies de contactes humans que no pas artificial separació de pobles. En aquesta obra, els canvis fronterers resten més explicats que en tantes altres, amb els consegüents canvis de residència de l’exili austriacista, que viu en un món de projectes mítics i canviants, que alguna vegada s’acosten a una realitat històrica, tot just esfumada, com en el cas de la Nova Barcelona al Banat romanès de Tamisoar o Temesvar, un somni que només amb les noves fronteres orientals del regne d’Hongria havia pogut aparèixer com a versemblant. Però en un ambient que en conjunt ens sembla il·lusori i mític, els noms llegendaris dels catalans més preeminents a la cort de Viena es retallen més humans, amb llurs grans qualitats i els petits o grans defectes que els acompanyen. I en una societat sempre extremadament jerarquitzada, es va creant un món més o menys interclassista, del qual sorgeixen historiadors, politicòlegs, filòlegs, conreadors de totes les ciències de l’esperit, sense cap més unitat que una ventada d’europeisme que els diversifica dels que s’havien quedat a Espanya, més ancorats en la sola, o quasi, L’EXILI AUSTRIACISTA (1713-1747) cultura francesa. Potser una recerca complementària en els arxius de les uni- versitats de tot l’imperi austríac sobre els estudis superiors dels fills dels emigrats espanyols reintegrats a Espanya acabaria d’explicar- nos el que ells representaren en els canvis polítics esdevinguts en els regnats de Ferran VI i Carles III. A tall d’introducció Aquesta és una història de vençuts. Alguns foren doblement i triplement vençuts. Com els qui hagueren d’exiliar-se de primer de Barcelona, després de Mallorca i Sardenya i anys a venir de Sicília o Nàpols. D’autoritats que hagueren de rendir fins a tres regnes, com el marquès de Rubí, successivament virrei últim de Mallorca,