Castell Monestir De Sant Miquel D'escornalbou

Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia dEscornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la Generalitat de Catalunya, del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell dEscornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. DEscornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. LAvenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida;

· PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història dEscornalbou del pare Joan les canòniques agustinianes de Sant Miquel Papió, any 1765. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de dEscornalbou, de Santa Maria de Vilabertran A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades Vista del Castell Monestir de Sant Miquel dEscornalbou Catalunya, 1987. al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí educatiu del Museu dHistòria de Catalunya i el Castell Monestir de · PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a larxidiòcesi de Tarragona de Miravet, baluard de lorde del Temple; Sant Miquel dEscornalbou han organitzat una proposta educativa durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: i també les cases-museu de Rafael Casanova, per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es la Diputació, 2000. a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn · PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.Vol. XXI: El Tarragonès, natural i geogràfic, els seus pobladors i lobra dEduard Toda. el Baix camp, lAlt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Una de les prioritats del Museu dHistòria Enciclopèdia Catalana, 1986. Les particularitats de lespai obliguen a fer grups amb un màxim de de Catalunya, ara estès per tot el territori català, 25 alumnes. · ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre dEstudis de la comarca de Reus, 1989. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel i el gaudi de la història de Catalunya · ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de lesglésia dEscornalbou són: i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, Itineraris al voltant de Sant Miquel dEscornalbou a la província de Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, 1980. duna manera molt especial, als escolars darreu Els guardians dEscornalbou Proposta ditineraris a lentorn del recinte monumental de Sant · SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Miquel dEscornalbou: el passeig dels Frares, lermita de Santa Bàr- dEscornalbou: [s.n], 1925 una nova publicació, el dossier educatiu, Itinerari guiat per linterior duna casa senyorial de principis del segle bara, la Font del Sarraí i lentorn de la muntanya. No necessària- · TODA, Eduard. Història dEscornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, adreçat a la comunitat educativa, amb lobjectiu XX, aixecada sobre lantic monestir. La visita es complementa amb ment shan de fer tots perquè no és un recorregut circular. 1984. dajudar a entendre els monuments un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de lentorn immediat dels edificis dEscornalbou, per trobar les Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. i dinformar de totes les activitats educatives màscares que custodien els accessos i els llocs amb més pano- Durada: si es fan tots, d1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una que shi realitzen. ràmica, com si en fossin els guardians. guia amb propostes.

Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita Durada: 1 hora i 30 minuts. dHistòria de Catalunya és oferir cada any noves Experiència Fotogràfica Internacional Plaça Pau Vila,3 dEscornalbou · De l1 doctubre al 31 de maig: 08003 Barcelona Riudecanyes. Baix Camp de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. experiències pedagògiques aplicades El castell monestir de Sant Miquel dEscornalbou està situat al vessant dels Monuments (EFIM) Telèfon 93 225 47 00 Ctra. dEscornalbou, s/n al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots sud de la muntanya dEscornalbou, a uns 650 m daltitud. Aquest conjunt Juga amb les imatges · De l1 de juny al 30 de setembre: www.mhcat.cat 43771 Riudecanyes de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. els nivells educatius: educació infantil, educació monumental sha dentendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell Telèfon: 97 783 40 07 Itinerari guiat per linterior duna casa senyorial de principis del segle L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- primària, educació secundària i batxillerat, hi va realitzar després dhaver-lo comprat. Daquesta manera, a principis Visites comentades per a grups escolars XX, aixecada sobre lantic monestir. La visita es complementa amb numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. tot ajustant els continguts i procediments del segle passat, els vestigis del que havia estat durant ledat mitjana una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt Castell Monestir als objectius curriculars dels diferents cicles castell i canònica agustiniana i, a ledat moderna, convent franciscà es a lentorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra atractiva de descobrir per ells mateixos -des de lull duna càmera- Itinerari Els guardians dEscornalbou manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne alguns dels monuments més representatius de lart i la història de Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. de cada etapa. Més enllà de leducació formal, transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al acabarà elaborant el seu propi escut! Catalunya. les propostes educatives del museu van Itinerari Juga amb les imatges de Sant Miquel començament del segle XX. Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. adreçades, també, a leducació en el lleure Activitat adreçada al cicle superior de Primària Lexperiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de les famílies que visiten els monuments Durada: 1 hora i 30 minuts. de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta Descobreix la història dEscornalbou dEscornalbou a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i Adreçat al segon cicle dESO i a batxillerat. Durada: 2 h. els caps de setmana i durant les vacances, secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). tot oferint una manera diferent de conèixer Descobreix la història dEscornalbou Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). i viure la història de Catalunya. Lactivitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 amb lajuda de leducador, reconstruiran la història del monestir, a lèpoca medieval i moderna, a través de fonts documentals històri- Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Jaume Sobrequés i Callicó ques. La segona part consistirà en la visita a linterior de la casa, Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Director del Museu dHistòria de Catalunya que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana duna família be- nestant de principis del segle XX. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Activitat adreçada a segon cicle de lESO i a batxillerat. Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà. Durada: 2 hores. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora. Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia dEscornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la Generalitat de Catalunya, del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell dEscornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. DEscornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. LAvenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida;

Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita Durada: 1 hora i 30 minuts. dHistòria de Catalunya és oferir cada any noves Experiència Fotogràfica Internacional Plaça Pau Vila,3 dEscornalbou · De l1 doctubre al 31 de maig: 08003 Barcelona Riudecanyes. Baix Camp de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. experiències pedagògiques aplicades El castell monestir de Sant Miquel dEscornalbou està situat al vessant dels Monuments (EFIM) Telèfon 93 225 47 00 Ctra. dEscornalbou, s/n al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots sud de la muntanya dEscornalbou, a uns 650 m daltitud. Aquest conjunt Juga amb les imatges · De l1 de juny al 30 de setembre: www.mhcat.cat 43771 Riudecanyes de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. els nivells educatius: educació infantil, educació monumental sha dentendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell Telèfon: 97 783 40 07 Itinerari guiat per linterior duna casa senyorial de principis del segle L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- primària, educació secundària i batxillerat, hi va realitzar després dhaver-lo comprat. Daquesta manera, a principis Visites comentades per a grups escolars XX, aixecada sobre lantic monestir. La visita es complementa amb numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. tot ajustant els continguts i procediments del segle passat, els vestigis del que havia estat durant ledat mitjana una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt Castell Monestir als objectius curriculars dels diferents cicles castell i canònica agustiniana i, a ledat moderna, convent franciscà es a lentorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra atractiva de descobrir per ells mateixos -des de lull duna càmera- Itinerari Els guardians dEscornalbou manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne alguns dels monuments més representatius de lart i la història de Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. de cada etapa. Més enllà de leducació formal, transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al acabarà elaborant el seu propi escut! Catalunya. les propostes educatives del museu van Itinerari Juga amb les imatges de Sant Miquel començament del segle XX. Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. adreçades, també, a leducació en el lleure Activitat adreçada al cicle superior de Primària Lexperiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de les famílies que visiten els monuments Durada: 1 hora i 30 minuts. de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta Descobreix la història dEscornalbou dEscornalbou a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i Adreçat al segon cicle dESO i a batxillerat. Durada: 2 h. els caps de setmana i durant les vacances, secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). tot oferint una manera diferent de conèixer Descobreix la història dEscornalbou Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). i viure la història de Catalunya. Lactivitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 amb lajuda de leducador, reconstruiran la història del monestir, a lèpoca medieval i moderna, a través de fonts documentals històri- Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Jaume Sobrequés i Callicó ques. La segona part consistirà en la visita a linterior de la casa, Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Director del Museu dHistòria de Catalunya que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana duna família be- nestant de principis del segle XX. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Activitat adreçada a segon cicle de lESO i a batxillerat. Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà. Durada: 2 hores. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora. Lesglésia Façana de lesglésia Biblioteca Interior de la casa

Castell Monestir de Sant Miquel dEscornalbou Des del 1916 va ser membre de lInstitut dEstudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i De lesplendor a la crisi Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, lany 1930 fou El naixement de la canònica Creixement i consolidació dels dominis A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de larquebisbe El claustre nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les de la Canònica de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, obres de restauració. més endavant, la creació dun nou càrrec, el de sots-prior, que El claustre, situat a la banda sud de lesglésia, era lespai Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta Interiors de la casa Espai sarraí residiria sempre al monestir i sencarregaria dels assumptes distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui decadència que té el seu origen en la mala administració dels amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència dE. Castelar Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el Quan, lany 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc dEscornalbou propis de la vida de la canònica. el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A lala béns del monestir i dels territoris que depenien daquest. farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a castell dEscornalbou a larquebisbat de Tarragona perquè hi La construcció del castell monestir dEscornalbou, segons el perquè shi fundés la canònica, sestabliren, també, els límits de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, agregat diplomàtic al Ministeri dEstat. Així lany 1876 va anar fessin un seminari destiu, a canvi de tenir-ne lusdefruit vitalici. pare Papió, el primer que va recollir la història daquesta del que havia de ser la baronia dEscornalbou, un territori molt la sagristia i la sala capitular. A lala sud trobem el mirador que com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. Larquebisbat no va poder mantenir el castell i, després duns muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim don més ampli que incloïa dins el seu terme lArgentera, Colldejou, féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de lantic claustre, Crisi i desaparició del priorat acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova dEscornalbou (comarca Ledifici canonical i el convent franciscà a més de pedres i capitells. Lany 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, el castell es posà a la venda lany 1928. Loperació no va de Siurana. del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des tenir lèxit esperat. (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a Durant lestada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) daquesta situació, larquebisbe prior Ènnec de Vallterra, lany daleshores escriví en català i començà a col·laborar a les La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del dependre de lesglésia de Sant Miquel i a Joan de Santboi a De lantiga canònica resten lesglésia, la cripta i lala de llevant es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, El petit balcó que shi pot veure sanomena el balcó dels músics 1170, poc després de la conquesta daquests territoris, el rei perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. romànic dun sol pis i el van substituir per un de parets tancades obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. Lany 1941 el i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat dAlbert de Castellvell, espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. que saixecava en tres pisos fins a la teulada de lesglésia. A de la canònica com de la baronia. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit vicari general de larquebisbat tarragoní venia el castell, amb accediria a la cuina. A la vegada, des daquesta cuina, també senyor de Siurana, donà el lloc dEscornalbou a Joan de Santboi larribada dels franciscans observants és quan hi hagué més dexcavacions a Tebes i reuní una col·lecció dobjectes egipcis el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant es tindria accés a lentrada de servei de la casa i a lentrada per tal que restaurés i repoblés lindret. També sacordà que Joan de Santboi va haver de fortificar lindret i alhora emprengué Lesglésia reformes a lespai. Així, al costat del claustre, al primer pis, Al segle XVI la comunitat agustiniana dEscornalbou només tenia que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com de ledifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria dutilitzar shi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa la tasca de repoblar el territori. Així, lany 1178, es coneix la shi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un un canonge. Així, el 1574, larquebisbe de Tarragona, Gaspar de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El a segona residència. Lany 1979, la propietat passà a mans el servei per no haver de fer servir lespai de dia dels senyors i una canònica agustiniana. donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors Fou construïda entre els segles XII i XIII i sinclou en larquitectura total de 60 cel·les, entre altres modificacions. Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la com a zona de pas. més per tal que sestableixin a les terres properes a la canònica. de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions que permeté lestabliment duna comunitat de pares franciscans establí estrets lligams amb la ciutat de lAlguer, on impulsà la Diputació de Tarragona ladquiriren al 1983. i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges recol·lectes lany 1580. Un segle més tard, el 1686, els investigació del passat català daquest punt de lilla de Sardenya. A laltre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la Orígens de la canònica La baronia dEscornalbou ja el 1170 era independent; malgrat formals i constructius del gòtic. La sala capitular franciscans observants hi funden un seminari per a les missions Eduard Toda i Güell moria el 26 dabril de 1941 al monestir de sala destar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb lantic americanes. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. de la ceràmica i a lespai habilitat com a celler durant lestada El 26 de juny de 1198 la comunitat dEscornalbou i larquebisbe terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al Lesglésia, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil La sala capitular era lespai on es reunia la comunitat monàstica Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comis- de la família Llopis. Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es llarg dels anys. apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a sió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es lexclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitza Units. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. Duna banda, el que els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les ogival. Amb un arc toral apuntat suneixen la volta de la nau i resolen amb arcs de mig punt. cions que emprengueren els governs de lèpoca. La casa particular ocupava la biblioteca i el despatx dEduard Toda i, de laltra, el terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol La vida canonical la de labsis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a Instal·lat a Londres, després dhaver deixat lactivitat consular, gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el tarragoní. El capítol es va reservar el dret descollir el prior de la sagristia i al claustre. A partir de la reforma de Toda, lantiga sala capitular passà a es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una segon pis sorganitzen com a apartaments independents, ja la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria larquebisbe El model de vida de la canònica agustiniana ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la que a tots dos saccedeix a partir dun rebedor. Es creu que de Tarragona. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà Home del seu temps i amant dEscornalbou i Aznar. canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a Els canonges són els sacerdots que sagrupen per dur una vida llis i sacaba de resoldre amb tres arquivoltes que saguanten el que esdevindria la seva casa particular. amics seus il·lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. Daquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 en comunitat, aplegats al servei duna església, que sanomena sobre tres columnes. A la part exterior de la façana sentreveuen El seu retorn a Catalunya es produí lany 1918 i sinstal·là a pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un Eduard Toda i Güell (1855-1941) lantic monestir dEscornalbou, que havia adquirit el 1911 i Lhabitatge sestructura a partir de tres plantes. A la planta Al segon pis, a través dun rebedor, accedim a la resta dhabita- la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca baixa trobem els espais dús quotidià de la família. Un petit cions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de 1240 per larquebisbe prior de Tarragona Pere dAlbalat. a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de es va eliminar. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i es- Güell i Mercader. La restauració no va tornar ledifici al seu rebedor ens dóna accés a lescala per pujar als pisos superiors de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de criptor, va ser coetani de larquitecte Antoni Gaudí i amic del estat original, sinó que saprofità el que en quedava per bastir- i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim que pogués tenir la família. sant Agustí, motiu pel qual sanomenen canòniques agustinianes. poeta Joaquim Bartrina, entre daltres. hi una residència de caire senyorial. accés al pati. La cripta Els priors Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual 60.000 volums, que convertí en despatx destudi sobre la amb una sèrie dobjectes, reflex dels nombrosos viatges de El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades acabaria impulsant la restauració i nescriuria, amb només història dEscornalbou i per on passaren les personalitats Toda i de lesperit col·leccionista del seu temps. que aquest era lencarregat de prendre les decisions més per dues files darcs formers, amb un pilar central. Actualment quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). catalanes més importants del moment. rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica saccedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que lentrada com els que feien referència als territoris que en depenien. original era per linterior de lesglésia. Lesglésia Façana de lesglésia Biblioteca Interior de la casa

Castell Monestir de Sant Miquel dEscornalbou Des del 1916 va ser membre de lInstitut dEstudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i De lesplendor a la crisi Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, lany 1930 fou El naixement de la canònica Creixement i consolidació dels dominis A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de larquebisbe El claustre nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les de la Canònica de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, obres de restauració. més endavant, la creació dun nou càrrec, el de sots-prior, que El claustre, situat a la banda sud de lesglésia, era lespai Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta Interiors de la casa Espai sarraí residiria sempre al monestir i sencarregaria dels assumptes distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui decadència que té el seu origen en la mala administració dels amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència dE. Castelar Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el Quan, lany 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc dEscornalbou propis de la vida de la canònica. el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A lala béns del monestir i dels territoris que depenien daquest. farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a castell dEscornalbou a larquebisbat de Tarragona perquè hi La construcció del castell monestir dEscornalbou, segons el perquè shi fundés la canònica, sestabliren, també, els límits de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, agregat diplomàtic al Ministeri dEstat. Així lany 1876 va anar fessin un seminari destiu, a canvi de tenir-ne lusdefruit vitalici. pare Papió, el primer que va recollir la història daquesta del que havia de ser la baronia dEscornalbou, un territori molt la sagristia i la sala capitular. A lala sud trobem el mirador que com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. Larquebisbat no va poder mantenir el castell i, després duns muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim don més ampli que incloïa dins el seu terme lArgentera, Colldejou, féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de lantic claustre, Crisi i desaparició del priorat acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova dEscornalbou (comarca Ledifici canonical i el convent franciscà a més de pedres i capitells. Lany 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, el castell es posà a la venda lany 1928. Loperació no va de Siurana. del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des tenir lèxit esperat. (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a Durant lestada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) daquesta situació, larquebisbe prior Ènnec de Vallterra, lany daleshores escriví en català i començà a col·laborar a les La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del dependre de lesglésia de Sant Miquel i a Joan de Santboi a De lantiga canònica resten lesglésia, la cripta i lala de llevant es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, El petit balcó que shi pot veure sanomena el balcó dels músics 1170, poc després de la conquesta daquests territoris, el rei perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. romànic dun sol pis i el van substituir per un de parets tancades obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. Lany 1941 el i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat dAlbert de Castellvell, espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. que saixecava en tres pisos fins a la teulada de lesglésia. A de la canònica com de la baronia. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit vicari general de larquebisbat tarragoní venia el castell, amb accediria a la cuina. A la vegada, des daquesta cuina, també senyor de Siurana, donà el lloc dEscornalbou a Joan de Santboi larribada dels franciscans observants és quan hi hagué més dexcavacions a Tebes i reuní una col·lecció dobjectes egipcis el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant es tindria accés a lentrada de servei de la casa i a lentrada per tal que restaurés i repoblés lindret. També sacordà que Joan de Santboi va haver de fortificar lindret i alhora emprengué Lesglésia reformes a lespai. Així, al costat del claustre, al primer pis, Al segle XVI la comunitat agustiniana dEscornalbou només tenia que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com de ledifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria dutilitzar shi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa la tasca de repoblar el territori. Així, lany 1178, es coneix la shi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un un canonge. Així, el 1574, larquebisbe de Tarragona, Gaspar de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El a segona residència. Lany 1979, la propietat passà a mans el servei per no haver de fer servir lespai de dia dels senyors i una canònica agustiniana. donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors Fou construïda entre els segles XII i XIII i sinclou en larquitectura total de 60 cel·les, entre altres modificacions. Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la com a zona de pas. més per tal que sestableixin a les terres properes a la canònica. de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions que permeté lestabliment duna comunitat de pares franciscans establí estrets lligams amb la ciutat de lAlguer, on impulsà la Diputació de Tarragona ladquiriren al 1983. i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges recol·lectes lany 1580. Un segle més tard, el 1686, els investigació del passat català daquest punt de lilla de Sardenya. A laltre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la Orígens de la canònica La baronia dEscornalbou ja el 1170 era independent; malgrat formals i constructius del gòtic. La sala capitular franciscans observants hi funden un seminari per a les missions Eduard Toda i Güell moria el 26 dabril de 1941 al monestir de sala destar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb lantic americanes. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. de la ceràmica i a lespai habilitat com a celler durant lestada El 26 de juny de 1198 la comunitat dEscornalbou i larquebisbe terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al Lesglésia, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil La sala capitular era lespai on es reunia la comunitat monàstica Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comis- de la família Llopis. Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es llarg dels anys. apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a sió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es lexclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitza Units. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. Duna banda, el que els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les ogival. Amb un arc toral apuntat suneixen la volta de la nau i resolen amb arcs de mig punt. cions que emprengueren els governs de lèpoca. La casa particular ocupava la biblioteca i el despatx dEduard Toda i, de laltra, el terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol La vida canonical la de labsis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a Instal·lat a Londres, després dhaver deixat lactivitat consular, gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el tarragoní. El capítol es va reservar el dret descollir el prior de la sagristia i al claustre. A partir de la reforma de Toda, lantiga sala capitular passà a es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una segon pis sorganitzen com a apartaments independents, ja la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria larquebisbe El model de vida de la canònica agustiniana ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la que a tots dos saccedeix a partir dun rebedor. Es creu que de Tarragona. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà Home del seu temps i amant dEscornalbou i Aznar. canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a Els canonges són els sacerdots que sagrupen per dur una vida llis i sacaba de resoldre amb tres arquivoltes que saguanten el que esdevindria la seva casa particular. amics seus il·lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. Daquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 en comunitat, aplegats al servei duna església, que sanomena sobre tres columnes. A la part exterior de la façana sentreveuen El seu retorn a Catalunya es produí lany 1918 i sinstal·là a pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un Eduard Toda i Güell (1855-1941) lantic monestir dEscornalbou, que havia adquirit el 1911 i Lhabitatge sestructura a partir de tres plantes. A la planta Al segon pis, a través dun rebedor, accedim a la resta dhabita- la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca baixa trobem els espais dús quotidià de la família. Un petit cions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de 1240 per larquebisbe prior de Tarragona Pere dAlbalat. a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de es va eliminar. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i es- Güell i Mercader. La restauració no va tornar ledifici al seu rebedor ens dóna accés a lescala per pujar als pisos superiors de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de criptor, va ser coetani de larquitecte Antoni Gaudí i amic del estat original, sinó que saprofità el que en quedava per bastir- i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim que pogués tenir la família. sant Agustí, motiu pel qual sanomenen canòniques agustinianes. poeta Joaquim Bartrina, entre daltres. hi una residència de caire senyorial. accés al pati. La cripta Els priors Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual 60.000 volums, que convertí en despatx destudi sobre la amb una sèrie dobjectes, reflex dels nombrosos viatges de El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades acabaria impulsant la restauració i nescriuria, amb només història dEscornalbou i per on passaren les personalitats Toda i de lesperit col·leccionista del seu temps. que aquest era lencarregat de prendre les decisions més per dues files darcs formers, amb un pilar central. Actualment quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). catalanes més importants del moment. rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica saccedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que lentrada com els que feien referència als territoris que en depenien. original era per linterior de lesglésia. Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu dHistòria de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia dEscornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la Generalitat de Catalunya, del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell dEscornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. DEscornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. LAvenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. dEscaladei; la Seu Vella de Lleida;