Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d’Història de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d’Escornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la , del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d’Escornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. D’Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L’Avenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. d’Escaladei; la Seu Vella de Lleida;

· PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d’Escornalbou del pare Joan les canòniques agustinianes de Sant Miquel Papió, any 1765. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de d’Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Catalunya, 1987. al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí educatiu del Museu d’Història de Catalunya i el Castell Monestir de · PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l’arxidiòcesi de de , baluard de l’orde del Temple; Sant Miquel d’Escornalbou han organitzat una proposta educativa durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: i també les cases-museu de Rafael Casanova, per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es la Diputació, 2000. a Moià, i de Prat de , a Castellterçol. dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn · PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.Vol. XXI: El Tarragonès, natural i geogràfic, els seus pobladors i l’obra d’Eduard Toda. el , l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Una de les prioritats del Museu d’Història Enciclopèdia Catalana, 1986. Les particularitats de l’espai obliguen a fer grups amb un màxim de de Catalunya, ara estès per tot el territori català, 25 alumnes. · ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. : Centre d’Estudis de la comarca de Reus, 1989. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel i el gaudi de la història de Catalunya · ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l’església d’Escornalbou són: i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, Itineraris al voltant de Sant Miquel d’Escornalbou a la província de Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, 1980. d’una manera molt especial, als escolars d’arreu Els guardians d’Escornalbou Proposta d’itineraris a l’entorn del recinte monumental de Sant · SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Miquel d’Escornalbou: el passeig dels Frares, l’ermita de Santa Bàr- d’Escornalbou: [s.n], 1925 una nova publicació, el dossier educatiu, Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle bara, la Font del Sarraí i l’entorn de la muntanya. No necessària- · TODA, Eduard. Història d’Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, adreçat a la comunitat educativa, amb l’objectiu XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb ment s’han de fer tots perquè no és un recorregut circular. 1984. d’ajudar a entendre els monuments un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l’entorn immediat dels edificis d’Escornalbou, per trobar les Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. i d’informar de totes les activitats educatives màscares que custodien els accessos i els llocs amb més pano- Durada: si es fan tots, d’1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una que s’hi realitzen. ràmica, com si en fossin els guardians. guia amb propostes.

Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita Durada: 1 hora i 30 minuts. d’Història de Catalunya és oferir cada any noves Experiència Fotogràfica Internacional Plaça Pau Vila,3 d’Escornalbou · De l’1 d’octubre al 31 de maig: 08003 Barcelona Riudecanyes. Baix Camp de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. experiències pedagògiques aplicades El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou està situat al vessant dels Monuments (EFIM) Telèfon 93 225 47 00 Ctra. d’Escornalbou, s/n al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots sud de la muntanya d’Escornalbou, a uns 650 m d’altitud. Aquest conjunt Juga amb les imatges · De l’1 de juny al 30 de setembre: www.mhcat.cat 43771 Riudecanyes de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. els nivells educatius: educació infantil, educació monumental s’ha d’entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell Telèfon: 97 783 40 07 Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- primària, educació secundària i batxillerat, hi va realitzar després d’haver-lo comprat. D’aquesta manera, a principis Visites comentades per a grups escolars XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. tot ajustant els continguts i procediments del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l’edat mitjana una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt Castell Monestir als objectius curriculars dels diferents cicles castell i canònica agustiniana i, a l’edat moderna, convent franciscà es a l’entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l’ull d’una càmera- Itinerari Els guardians d’Escornalbou manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne alguns dels monuments més representatius de l’art i la història de Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. de cada etapa. Més enllà de l’educació formal, transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al acabarà elaborant el seu propi escut! Catalunya. les propostes educatives del museu van Itinerari Juga amb les imatges de Sant Miquel començament del segle XX. Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. adreçades, també, a l’educació en el lleure Activitat adreçada al cicle superior de Primària L’experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de les famílies que visiten els monuments Durada: 1 hora i 30 minuts. de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta Descobreix la història d’Escornalbou d’Escornalbou a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i Adreçat al segon cicle d’ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. els caps de setmana i durant les vacances, secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). tot oferint una manera diferent de conèixer Descobreix la història d’Escornalbou Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). i viure la història de Catalunya. L’activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 amb l’ajuda de l’educador, reconstruiran la història del monestir, a l’època medieval i moderna, a través de fonts documentals històri- Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Jaume Sobrequés i Callicó ques. La segona part consistirà en la visita a l’interior de la casa, Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Director del Museu d’Història de Catalunya que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d’una família be- nestant de principis del segle XX. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Activitat adreçada a segon cicle de l’ESO i a batxillerat. Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà. Durada: 2 hores. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora. Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d’Història de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d’Escornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la Generalitat de Catalunya, del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d’Escornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. D’Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L’Avenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. d’Escaladei; la Seu Vella de Lleida;

· PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d’Escornalbou del pare Joan les canòniques agustinianes de Sant Miquel Papió, any 1765. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de d’Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Catalunya, 1987. al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí educatiu del Museu d’Història de Catalunya i el Castell Monestir de · PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l’arxidiòcesi de Tarragona de Miravet, baluard de l’orde del Temple; Sant Miquel d’Escornalbou han organitzat una proposta educativa durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: i també les cases-museu de Rafael Casanova, per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es la Diputació, 2000. a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn · PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.Vol. XXI: El Tarragonès, natural i geogràfic, els seus pobladors i l’obra d’Eduard Toda. el Baix camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Una de les prioritats del Museu d’Història Enciclopèdia Catalana, 1986. Les particularitats de l’espai obliguen a fer grups amb un màxim de de Catalunya, ara estès per tot el territori català, 25 alumnes. · ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre d’Estudis de la comarca de Reus, 1989. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel i el gaudi de la història de Catalunya · ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l’església d’Escornalbou són: i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, Itineraris al voltant de Sant Miquel d’Escornalbou a la província de Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, 1980. d’una manera molt especial, als escolars d’arreu Els guardians d’Escornalbou Proposta d’itineraris a l’entorn del recinte monumental de Sant · SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Miquel d’Escornalbou: el passeig dels Frares, l’ermita de Santa Bàr- d’Escornalbou: [s.n], 1925 una nova publicació, el dossier educatiu, Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle bara, la Font del Sarraí i l’entorn de la muntanya. No necessària- · TODA, Eduard. Història d’Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, adreçat a la comunitat educativa, amb l’objectiu XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb ment s’han de fer tots perquè no és un recorregut circular. 1984. d’ajudar a entendre els monuments un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l’entorn immediat dels edificis d’Escornalbou, per trobar les Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. i d’informar de totes les activitats educatives màscares que custodien els accessos i els llocs amb més pano- Durada: si es fan tots, d’1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una que s’hi realitzen. ràmica, com si en fossin els guardians. guia amb propostes.

Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita Durada: 1 hora i 30 minuts. d’Història de Catalunya és oferir cada any noves Experiència Fotogràfica Internacional Plaça Pau Vila,3 d’Escornalbou · De l’1 d’octubre al 31 de maig: 08003 Barcelona Riudecanyes. Baix Camp de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. experiències pedagògiques aplicades El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou està situat al vessant dels Monuments (EFIM) Telèfon 93 225 47 00 Ctra. d’Escornalbou, s/n al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots sud de la muntanya d’Escornalbou, a uns 650 m d’altitud. Aquest conjunt Juga amb les imatges · De l’1 de juny al 30 de setembre: www.mhcat.cat 43771 Riudecanyes de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. els nivells educatius: educació infantil, educació monumental s’ha d’entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell Telèfon: 97 783 40 07 Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- primària, educació secundària i batxillerat, hi va realitzar després d’haver-lo comprat. D’aquesta manera, a principis Visites comentades per a grups escolars XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. tot ajustant els continguts i procediments del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l’edat mitjana una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt Castell Monestir als objectius curriculars dels diferents cicles castell i canònica agustiniana i, a l’edat moderna, convent franciscà es a l’entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l’ull d’una càmera- Itinerari Els guardians d’Escornalbou manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne alguns dels monuments més representatius de l’art i la història de Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. de cada etapa. Més enllà de l’educació formal, transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al acabarà elaborant el seu propi escut! Catalunya. les propostes educatives del museu van Itinerari Juga amb les imatges de Sant Miquel començament del segle XX. Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. adreçades, també, a l’educació en el lleure Activitat adreçada al cicle superior de Primària L’experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de les famílies que visiten els monuments Durada: 1 hora i 30 minuts. de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta Descobreix la història d’Escornalbou d’Escornalbou a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i Adreçat al segon cicle d’ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. els caps de setmana i durant les vacances, secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). tot oferint una manera diferent de conèixer Descobreix la història d’Escornalbou Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). i viure la història de Catalunya. L’activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 amb l’ajuda de l’educador, reconstruiran la història del monestir, a l’època medieval i moderna, a través de fonts documentals històri- Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Jaume Sobrequés i Callicó ques. La segona part consistirà en la visita a l’interior de la casa, Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Director del Museu d’Història de Catalunya que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d’una família be- nestant de principis del segle XX. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Activitat adreçada a segon cicle de l’ESO i a batxillerat. Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà. Durada: 2 hores. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora. L’església Façana de l’església Biblioteca Interior de la casa

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Des del 1916 va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i De l’esplendor a la crisi Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l’any 1930 fou El naixement de la canònica Creixement i consolidació dels dominis A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l’arquebisbe El claustre nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les de la Canònica de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, obres de restauració. més endavant, la creació d’un nou càrrec, el de sots-prior, que El claustre, situat a la banda sud de l’església, era l’espai Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta Interiors de la casa Espai sarraí residiria sempre al monestir i s’encarregaria dels assumptes distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui decadència que té el seu origen en la mala administració dels amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d’E. Castelar Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el Quan, l’any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d’Escornalbou propis de la vida de la canònica. el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l’ala béns del monestir i dels territoris que depenien d’aquest. farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a castell d’Escornalbou a l’arquebisbat de Tarragona perquè hi La construcció del castell monestir d’Escornalbou, segons el perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Així l’any 1876 va anar fessin un seminari d’estiu, a canvi de tenir-ne l’usdefruit vitalici. pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta del que havia de ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt la sagristia i la sala capitular. A l’ala sud trobem el mirador que com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L’arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d’uns muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, , féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l’antic claustre, Crisi i desaparició del priorat acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca L’edifici canonical i el convent franciscà a més de pedres i capitells. L’any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, el castell es posà a la venda l’any 1928. L’operació no va de Siurana. del Baix Camp), i i Pradell de la Teixera Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des tenir l’èxit esperat. (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a Durant l’estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) d’aquesta situació, l’arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l’any d’aleshores escriví en català i començà a col·laborar a les La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del dependre de l’església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a De l’antiga canònica resten l’església, la cripta i l’ala de llevant es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, El petit balcó que s’hi pot veure s’anomena el balcó dels músics 1170, poc després de la conquesta d’aquests territoris, el rei perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. romànic d’un sol pis i el van substituir per un de parets tancades obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L’any 1941 el i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert de Castellvell, espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. que s’aixecava en tres pisos fins a la teulada de l’església. A de la canònica com de la baronia. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit vicari general de l’arquebisbat tarragoní venia el castell, amb accediria a la cuina. A la vegada, des d’aquesta cuina, també senyor de Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan de Santboi l’arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més d’excavacions a Tebes i reuní una col·lecció d’objectes egipcis el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant es tindria accés a l’entrada de servei de la casa i a l’entrada per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que Joan de Santboi va haver de fortificar l’indret i alhora emprengué L’església reformes a l’espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, Al segle XVI la comunitat agustiniana d’Escornalbou només tenia que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com de l’edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d’utilitzar s’hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa la tasca de repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la s’hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un un canonge. Així, el 1574, l’arquebisbe de Tarragona, Gaspar de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El a segona residència. L’any 1979, la propietat passà a mans el servei per no haver de fer servir l’espai de dia dels senyors i una canònica agustiniana. donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors Fou construïda entre els segles XII i XIII i s’inclou en l’arquitectura total de 60 cel·les, entre altres modificacions. Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la com a zona de pas. més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica. de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions que permeté l’establiment d’una comunitat de pares franciscans establí estrets lligams amb la ciutat de l’Alguer, on impulsà la Diputació de Tarragona l’adquiriren al 1983. i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges recol·lectes l’any 1580. Un segle més tard, el 1686, els investigació del passat català d’aquest punt de l’illa de Sardenya. A l’altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la Orígens de la canònica La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat formals i constructius del gòtic. La sala capitular franciscans observants hi funden un seminari per a les missions Eduard Toda i Güell moria el 26 d’abril de 1941 al monestir de sala d’estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic americanes. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. de la ceràmica i a l’espai habilitat com a celler durant l’estada El 26 de juny de 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al L’església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil La sala capitular era l’espai on es reunia la comunitat monàstica Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comis- de la família Llopis. Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es llarg dels anys. apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a sió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es l’exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitza­ Units. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D’una banda, el que els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les ogival. Amb un arc toral apuntat s’uneixen la volta de la nau i resolen amb arcs de mig punt. cions que emprengueren els governs de l’època. La casa particular ocupava la biblioteca i el despatx d’Eduard Toda i, de l’altra, el terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol La vida canonical la de l’absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a Instal·lat a Londres, després d’haver deixat l’activitat consular, gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior de la sagristia i al claustre. A partir de la reforma de Toda, l’antiga sala capitular passà a es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una segon pis s’organitzen com a apartaments independents, ja la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe El model de vida de la canònica agustiniana ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la que a tots dos s’accedeix a partir d’un rebedor. Es creu que de Tarragona. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà Home del seu temps i amant d’Escornalbou i Aznar. canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida llis i s’acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s’aguanten el que esdevindria la seva casa particular. amics seus il·lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s’entreveuen El seu retorn a Catalunya es produí l’any 1918 i s’instal·là a pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un Eduard Toda i Güell (1855-1941) l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i L’habitatge s’estructura a partir de tres plantes. A la planta Al segon pis, a través d’un rebedor, accedim a la resta d’habita- la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca baixa trobem els espais d’ús quotidià de la família. Un petit cions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de 1240 per l’arquebisbe prior de Tarragona Pere d’Albalat. a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de es va eliminar. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i es- Güell i Mercader. La restauració no va tornar l’edifici al seu rebedor ens dóna accés a l’escala per pujar als pisos superiors de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de criptor, va ser coetani de l’arquitecte Antoni Gaudí i amic del estat original, sinó que s’aprofità el que en quedava per bastir- i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim que pogués tenir la família. sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes. poeta Joaquim Bartrina, entre d’altres. hi una residència de caire senyorial. accés al pati. La cripta Els priors Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual 60.000 volums, que convertí en despatx d’estudi sobre la amb una sèrie d’objectes, reflex dels nombrosos viatges de El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades acabaria impulsant la restauració i n’escriuria, amb només història d’Escornalbou i per on passaren les personalitats Toda i de l’esperit col·leccionista del seu temps. que aquest era l’encarregat de prendre les decisions més per dues files d’arcs formers, amb un pilar central. Actualment quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). catalanes més importants del moment. rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica s’accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l’entrada com els que feien referència als territoris que en depenien. original era per l’interior de l’església. L’església Façana de l’església Biblioteca Interior de la casa

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Des del 1916 va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i De l’esplendor a la crisi Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l’any 1930 fou El naixement de la canònica Creixement i consolidació dels dominis A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l’arquebisbe El claustre nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les de la Canònica de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, obres de restauració. més endavant, la creació d’un nou càrrec, el de sots-prior, que El claustre, situat a la banda sud de l’església, era l’espai Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta Interiors de la casa Espai sarraí residiria sempre al monestir i s’encarregaria dels assumptes distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui decadència que té el seu origen en la mala administració dels amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d’E. Castelar Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el Quan, l’any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d’Escornalbou propis de la vida de la canònica. el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l’ala béns del monestir i dels territoris que depenien d’aquest. farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a castell d’Escornalbou a l’arquebisbat de Tarragona perquè hi La construcció del castell monestir d’Escornalbou, segons el perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Així l’any 1876 va anar fessin un seminari d’estiu, a canvi de tenir-ne l’usdefruit vitalici. pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta del que havia de ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt la sagristia i la sala capitular. A l’ala sud trobem el mirador que com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L’arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d’uns muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, Colldejou, féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l’antic claustre, Crisi i desaparició del priorat acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca L’edifici canonical i el convent franciscà a més de pedres i capitells. L’any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, el castell es posà a la venda l’any 1928. L’operació no va de Siurana. del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des tenir l’èxit esperat. (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a Durant l’estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) d’aquesta situació, l’arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l’any d’aleshores escriví en català i començà a col·laborar a les La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del dependre de l’església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a De l’antiga canònica resten l’església, la cripta i l’ala de llevant es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, El petit balcó que s’hi pot veure s’anomena el balcó dels músics 1170, poc després de la conquesta d’aquests territoris, el rei perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. romànic d’un sol pis i el van substituir per un de parets tancades obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L’any 1941 el i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert de Castellvell, espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. que s’aixecava en tres pisos fins a la teulada de l’església. A de la canònica com de la baronia. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit vicari general de l’arquebisbat tarragoní venia el castell, amb accediria a la cuina. A la vegada, des d’aquesta cuina, també senyor de Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan de Santboi l’arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més d’excavacions a Tebes i reuní una col·lecció d’objectes egipcis el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant es tindria accés a l’entrada de servei de la casa i a l’entrada per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que Joan de Santboi va haver de fortificar l’indret i alhora emprengué L’església reformes a l’espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, Al segle XVI la comunitat agustiniana d’Escornalbou només tenia que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com de l’edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d’utilitzar s’hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa la tasca de repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la s’hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un un canonge. Així, el 1574, l’arquebisbe de Tarragona, Gaspar de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El a segona residència. L’any 1979, la propietat passà a mans el servei per no haver de fer servir l’espai de dia dels senyors i una canònica agustiniana. donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors Fou construïda entre els segles XII i XIII i s’inclou en l’arquitectura total de 60 cel·les, entre altres modificacions. Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la com a zona de pas. més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica. de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions que permeté l’establiment d’una comunitat de pares franciscans establí estrets lligams amb la ciutat de l’Alguer, on impulsà la Diputació de Tarragona l’adquiriren al 1983. i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges recol·lectes l’any 1580. Un segle més tard, el 1686, els investigació del passat català d’aquest punt de l’illa de Sardenya. A l’altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la Orígens de la canònica La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat formals i constructius del gòtic. La sala capitular franciscans observants hi funden un seminari per a les missions Eduard Toda i Güell moria el 26 d’abril de 1941 al monestir de sala d’estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic americanes. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. de la ceràmica i a l’espai habilitat com a celler durant l’estada El 26 de juny de 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al L’església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil La sala capitular era l’espai on es reunia la comunitat monàstica Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comis- de la família Llopis. Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es llarg dels anys. apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a sió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es l’exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitza­ Units. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D’una banda, el que els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les ogival. Amb un arc toral apuntat s’uneixen la volta de la nau i resolen amb arcs de mig punt. cions que emprengueren els governs de l’època. La casa particular ocupava la biblioteca i el despatx d’Eduard Toda i, de l’altra, el terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol La vida canonical la de l’absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a Instal·lat a Londres, després d’haver deixat l’activitat consular, gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior de la sagristia i al claustre. A partir de la reforma de Toda, l’antiga sala capitular passà a es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una segon pis s’organitzen com a apartaments independents, ja la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe El model de vida de la canònica agustiniana ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la que a tots dos s’accedeix a partir d’un rebedor. Es creu que de Tarragona. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà Home del seu temps i amant d’Escornalbou i Aznar. canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida llis i s’acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s’aguanten el que esdevindria la seva casa particular. amics seus il·lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s’entreveuen El seu retorn a Catalunya es produí l’any 1918 i s’instal·là a pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un Eduard Toda i Güell (1855-1941) l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i L’habitatge s’estructura a partir de tres plantes. A la planta Al segon pis, a través d’un rebedor, accedim a la resta d’habita- la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca baixa trobem els espais d’ús quotidià de la família. Un petit cions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de 1240 per l’arquebisbe prior de Tarragona Pere d’Albalat. a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de es va eliminar. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i es- Güell i Mercader. La restauració no va tornar l’edifici al seu rebedor ens dóna accés a l’escala per pujar als pisos superiors de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de criptor, va ser coetani de l’arquitecte Antoni Gaudí i amic del estat original, sinó que s’aprofità el que en quedava per bastir- i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim que pogués tenir la família. sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes. poeta Joaquim Bartrina, entre d’altres. hi una residència de caire senyorial. accés al pati. La cripta Els priors Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual 60.000 volums, que convertí en despatx d’estudi sobre la amb una sèrie d’objectes, reflex dels nombrosos viatges de El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades acabaria impulsant la restauració i n’escriuria, amb només història d’Escornalbou i per on passaren les personalitats Toda i de l’esperit col·leccionista del seu temps. que aquest era l’encarregat de prendre les decisions més per dues files d’arcs formers, amb un pilar central. Actualment quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). catalanes més importants del moment. rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica s’accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l’entrada com els que feien referència als territoris que en depenien. original era per l’interior de l’església. L’església Façana de l’església Biblioteca Interior de la casa

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Des del 1916 va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i De l’esplendor a la crisi Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l’any 1930 fou El naixement de la canònica Creixement i consolidació dels dominis A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l’arquebisbe El claustre nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les de la Canònica de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, obres de restauració. més endavant, la creació d’un nou càrrec, el de sots-prior, que El claustre, situat a la banda sud de l’església, era l’espai Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta Interiors de la casa Espai sarraí residiria sempre al monestir i s’encarregaria dels assumptes distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui decadència que té el seu origen en la mala administració dels amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d’E. Castelar Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el Quan, l’any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d’Escornalbou propis de la vida de la canònica. el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l’ala béns del monestir i dels territoris que depenien d’aquest. farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a castell d’Escornalbou a l’arquebisbat de Tarragona perquè hi La construcció del castell monestir d’Escornalbou, segons el perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Així l’any 1876 va anar fessin un seminari d’estiu, a canvi de tenir-ne l’usdefruit vitalici. pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta del que havia de ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt la sagristia i la sala capitular. A l’ala sud trobem el mirador que com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L’arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d’uns muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, Colldejou, féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l’antic claustre, Crisi i desaparició del priorat acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca L’edifici canonical i el convent franciscà a més de pedres i capitells. L’any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, el castell es posà a la venda l’any 1928. L’operació no va de Siurana. del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des tenir l’èxit esperat. (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a Durant l’estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) d’aquesta situació, l’arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l’any d’aleshores escriví en català i començà a col·laborar a les La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del dependre de l’església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a De l’antiga canònica resten l’església, la cripta i l’ala de llevant es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, El petit balcó que s’hi pot veure s’anomena el balcó dels músics 1170, poc després de la conquesta d’aquests territoris, el rei perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. romànic d’un sol pis i el van substituir per un de parets tancades obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L’any 1941 el i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert de Castellvell, espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. que s’aixecava en tres pisos fins a la teulada de l’església. A de la canònica com de la baronia. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit vicari general de l’arquebisbat tarragoní venia el castell, amb accediria a la cuina. A la vegada, des d’aquesta cuina, també senyor de Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan de Santboi l’arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més d’excavacions a Tebes i reuní una col·lecció d’objectes egipcis el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant es tindria accés a l’entrada de servei de la casa i a l’entrada per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que Joan de Santboi va haver de fortificar l’indret i alhora emprengué L’església reformes a l’espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, Al segle XVI la comunitat agustiniana d’Escornalbou només tenia que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com de l’edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d’utilitzar s’hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa la tasca de repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la s’hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un un canonge. Així, el 1574, l’arquebisbe de Tarragona, Gaspar de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El a segona residència. L’any 1979, la propietat passà a mans el servei per no haver de fer servir l’espai de dia dels senyors i una canònica agustiniana. donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors Fou construïda entre els segles XII i XIII i s’inclou en l’arquitectura total de 60 cel·les, entre altres modificacions. Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la com a zona de pas. més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica. de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions que permeté l’establiment d’una comunitat de pares franciscans establí estrets lligams amb la ciutat de l’Alguer, on impulsà la Diputació de Tarragona l’adquiriren al 1983. i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges recol·lectes l’any 1580. Un segle més tard, el 1686, els investigació del passat català d’aquest punt de l’illa de Sardenya. A l’altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la Orígens de la canònica La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat formals i constructius del gòtic. La sala capitular franciscans observants hi funden un seminari per a les missions Eduard Toda i Güell moria el 26 d’abril de 1941 al monestir de sala d’estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic americanes. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. de la ceràmica i a l’espai habilitat com a celler durant l’estada El 26 de juny de 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al L’església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil La sala capitular era l’espai on es reunia la comunitat monàstica Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comis- de la família Llopis. Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es llarg dels anys. apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a sió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es l’exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitza­ Units. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D’una banda, el que els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les ogival. Amb un arc toral apuntat s’uneixen la volta de la nau i resolen amb arcs de mig punt. cions que emprengueren els governs de l’època. La casa particular ocupava la biblioteca i el despatx d’Eduard Toda i, de l’altra, el terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol La vida canonical la de l’absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a Instal·lat a Londres, després d’haver deixat l’activitat consular, gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior de la sagristia i al claustre. A partir de la reforma de Toda, l’antiga sala capitular passà a es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una segon pis s’organitzen com a apartaments independents, ja la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe El model de vida de la canònica agustiniana ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la que a tots dos s’accedeix a partir d’un rebedor. Es creu que de Tarragona. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà Home del seu temps i amant d’Escornalbou i Aznar. canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida llis i s’acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s’aguanten el que esdevindria la seva casa particular. amics seus il·lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s’entreveuen El seu retorn a Catalunya es produí l’any 1918 i s’instal·là a pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un Eduard Toda i Güell (1855-1941) l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i L’habitatge s’estructura a partir de tres plantes. A la planta Al segon pis, a través d’un rebedor, accedim a la resta d’habita- la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca baixa trobem els espais d’ús quotidià de la família. Un petit cions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de 1240 per l’arquebisbe prior de Tarragona Pere d’Albalat. a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de es va eliminar. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i es- Güell i Mercader. La restauració no va tornar l’edifici al seu rebedor ens dóna accés a l’escala per pujar als pisos superiors de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de criptor, va ser coetani de l’arquitecte Antoni Gaudí i amic del estat original, sinó que s’aprofità el que en quedava per bastir- i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim que pogués tenir la família. sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes. poeta Joaquim Bartrina, entre d’altres. hi una residència de caire senyorial. accés al pati. La cripta Els priors Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual 60.000 volums, que convertí en despatx d’estudi sobre la amb una sèrie d’objectes, reflex dels nombrosos viatges de El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades acabaria impulsant la restauració i n’escriuria, amb només història d’Escornalbou i per on passaren les personalitats Toda i de l’esperit col·leccionista del seu temps. que aquest era l’encarregat de prendre les decisions més per dues files d’arcs formers, amb un pilar central. Actualment quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). catalanes més importants del moment. rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica s’accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l’entrada com els que feien referència als territoris que en depenien. original era per l’interior de l’església. L’església Façana de l’església Biblioteca Interior de la casa

Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Des del 1916 va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i De l’esplendor a la crisi Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l’any 1930 fou El naixement de la canònica Creixement i consolidació dels dominis A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l’arquebisbe El claustre nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les de la Canònica de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, obres de restauració. més endavant, la creació d’un nou càrrec, el de sots-prior, que El claustre, situat a la banda sud de l’església, era l’espai Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta Interiors de la casa Espai sarraí residiria sempre al monestir i s’encarregaria dels assumptes distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui decadència que té el seu origen en la mala administració dels amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d’E. Castelar Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el Quan, l’any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d’Escornalbou propis de la vida de la canònica. el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l’ala béns del monestir i dels territoris que depenien d’aquest. farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a castell d’Escornalbou a l’arquebisbat de Tarragona perquè hi La construcció del castell monestir d’Escornalbou, segons el perquè s’hi fundés la canònica, s’establiren, també, els límits de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Així l’any 1876 va anar fessin un seminari d’estiu, a canvi de tenir-ne l’usdefruit vitalici. pare Papió, el primer que va recollir la història d’aquesta del que havia de ser la baronia d’Escornalbou, un territori molt la sagristia i la sala capitular. A l’ala sud trobem el mirador que com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L’arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d’uns muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d’on més ampli que incloïa dins el seu terme l’Argentera, Colldejou, féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l’antic claustre, Crisi i desaparició del priorat acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d’Escornalbou (comarca L’edifici canonical i el convent franciscà a més de pedres i capitells. L’any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, el castell es posà a la venda l’any 1928. L’operació no va de Siurana. del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des tenir l’èxit esperat. (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a Durant l’estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) d’aquesta situació, l’arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l’any d’aleshores escriví en català i començà a col·laborar a les La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del dependre de l’església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a De l’antiga canònica resten l’església, la cripta i l’ala de llevant es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, El petit balcó que s’hi pot veure s’anomena el balcó dels músics 1170, poc després de la conquesta d’aquests territoris, el rei perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. romànic d’un sol pis i el van substituir per un de parets tancades obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L’any 1941 el i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d’Albert de Castellvell, espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. que s’aixecava en tres pisos fins a la teulada de l’església. A de la canònica com de la baronia. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit vicari general de l’arquebisbat tarragoní venia el castell, amb accediria a la cuina. A la vegada, des d’aquesta cuina, també senyor de Siurana, donà el lloc d’Escornalbou a Joan de Santboi l’arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més d’excavacions a Tebes i reuní una col·lecció d’objectes egipcis el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant es tindria accés a l’entrada de servei de la casa i a l’entrada per tal que restaurés i repoblés l’indret. També s’acordà que Joan de Santboi va haver de fortificar l’indret i alhora emprengué L’església reformes a l’espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, Al segle XVI la comunitat agustiniana d’Escornalbou només tenia que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com de l’edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d’utilitzar s’hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa la tasca de repoblar el territori. Així, l’any 1178, es coneix la s’hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un un canonge. Així, el 1574, l’arquebisbe de Tarragona, Gaspar de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El a segona residència. L’any 1979, la propietat passà a mans el servei per no haver de fer servir l’espai de dia dels senyors i una canònica agustiniana. donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors Fou construïda entre els segles XII i XIII i s’inclou en l’arquitectura total de 60 cel·les, entre altres modificacions. Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la com a zona de pas. més per tal que s’estableixin a les terres properes a la canònica. de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions que permeté l’establiment d’una comunitat de pares franciscans establí estrets lligams amb la ciutat de l’Alguer, on impulsà la Diputació de Tarragona l’adquiriren al 1983. i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges recol·lectes l’any 1580. Un segle més tard, el 1686, els investigació del passat català d’aquest punt de l’illa de Sardenya. A l’altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la Orígens de la canònica La baronia d’Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat formals i constructius del gòtic. La sala capitular franciscans observants hi funden un seminari per a les missions Eduard Toda i Güell moria el 26 d’abril de 1941 al monestir de sala d’estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l’antic americanes. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. de la ceràmica i a l’espai habilitat com a celler durant l’estada El 26 de juny de 1198 la comunitat d’Escornalbou i l’arquebisbe terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al L’església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil La sala capitular era l’espai on es reunia la comunitat monàstica Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comis- de la família Llopis. Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es llarg dels anys. apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a sió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es l’exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitza­ Units. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D’una banda, el que els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les ogival. Amb un arc toral apuntat s’uneixen la volta de la nau i resolen amb arcs de mig punt. cions que emprengueren els governs de l’època. La casa particular ocupava la biblioteca i el despatx d’Eduard Toda i, de l’altra, el terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol La vida canonical la de l’absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a Instal·lat a Londres, després d’haver deixat l’activitat consular, gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el tarragoní. El capítol es va reservar el dret d’escollir el prior de la sagristia i al claustre. A partir de la reforma de Toda, l’antiga sala capitular passà a es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una segon pis s’organitzen com a apartaments independents, ja la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l’arquebisbe El model de vida de la canònica agustiniana ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la que a tots dos s’accedeix a partir d’un rebedor. Es creu que de Tarragona. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà Home del seu temps i amant d’Escornalbou i Aznar. canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a Els canonges són els sacerdots que s’agrupen per dur una vida llis i s’acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s’aguanten el que esdevindria la seva casa particular. amics seus il·lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. D’aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 en comunitat, aplegats al servei d’una església, que s’anomena sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s’entreveuen El seu retorn a Catalunya es produí l’any 1918 i s’instal·là a pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un Eduard Toda i Güell (1855-1941) l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i L’habitatge s’estructura a partir de tres plantes. A la planta Al segon pis, a través d’un rebedor, accedim a la resta d’habita- la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca baixa trobem els espais d’ús quotidià de la família. Un petit cions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de 1240 per l’arquebisbe prior de Tarragona Pere d’Albalat. a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de es va eliminar. Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el 1855. Diplomàtic i es- Güell i Mercader. La restauració no va tornar l’edifici al seu rebedor ens dóna accés a l’escala per pujar als pisos superiors de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de criptor, va ser coetani de l’arquitecte Antoni Gaudí i amic del estat original, sinó que s’aprofità el que en quedava per bastir- i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim que pogués tenir la família. sant Agustí, motiu pel qual s’anomenen canòniques agustinianes. poeta Joaquim Bartrina, entre d’altres. hi una residència de caire senyorial. accés al pati. La cripta Els priors Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual 60.000 volums, que convertí en despatx d’estudi sobre la amb una sèrie d’objectes, reflex dels nombrosos viatges de El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades acabaria impulsant la restauració i n’escriuria, amb només història d’Escornalbou i per on passaren les personalitats Toda i de l’esperit col·leccionista del seu temps. que aquest era l’encarregat de prendre les decisions més per dues files d’arcs formers, amb un pilar central. Actualment quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). catalanes més importants del moment. rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica s’accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l’entrada com els que feien referència als territoris que en depenien. original era per l’interior de l’església. Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d’Història de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d’Escornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la Generalitat de Catalunya, del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d’Escornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. D’Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L’Avenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. d’Escaladei; la Seu Vella de Lleida;

· PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d’Escornalbou del pare Joan les canòniques agustinianes de Sant Miquel Papió, any 1765. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de d’Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Catalunya, 1987. al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí educatiu del Museu d’Història de Catalunya i el Castell Monestir de · PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l’arxidiòcesi de Tarragona de Miravet, baluard de l’orde del Temple; Sant Miquel d’Escornalbou han organitzat una proposta educativa durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: i també les cases-museu de Rafael Casanova, per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es la Diputació, 2000. a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn · PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.Vol. XXI: El Tarragonès, natural i geogràfic, els seus pobladors i l’obra d’Eduard Toda. el Baix camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Una de les prioritats del Museu d’Història Enciclopèdia Catalana, 1986. Les particularitats de l’espai obliguen a fer grups amb un màxim de de Catalunya, ara estès per tot el territori català, 25 alumnes. · ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre d’Estudis de la comarca de Reus, 1989. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel i el gaudi de la història de Catalunya · ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l’església d’Escornalbou són: i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, Itineraris al voltant de Sant Miquel d’Escornalbou a la província de Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, 1980. d’una manera molt especial, als escolars d’arreu Els guardians d’Escornalbou Proposta d’itineraris a l’entorn del recinte monumental de Sant · SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Miquel d’Escornalbou: el passeig dels Frares, l’ermita de Santa Bàr- d’Escornalbou: [s.n], 1925 una nova publicació, el dossier educatiu, Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle bara, la Font del Sarraí i l’entorn de la muntanya. No necessària- · TODA, Eduard. Història d’Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, adreçat a la comunitat educativa, amb l’objectiu XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb ment s’han de fer tots perquè no és un recorregut circular. 1984. d’ajudar a entendre els monuments un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l’entorn immediat dels edificis d’Escornalbou, per trobar les Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. i d’informar de totes les activitats educatives màscares que custodien els accessos i els llocs amb més pano- Durada: si es fan tots, d’1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una que s’hi realitzen. ràmica, com si en fossin els guardians. guia amb propostes.

Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita Durada: 1 hora i 30 minuts. d’Història de Catalunya és oferir cada any noves Experiència Fotogràfica Internacional Plaça Pau Vila,3 d’Escornalbou · De l’1 d’octubre al 31 de maig: 08003 Barcelona Riudecanyes. Baix Camp de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. experiències pedagògiques aplicades El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou està situat al vessant dels Monuments (EFIM) Telèfon 93 225 47 00 Ctra. d’Escornalbou, s/n al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots sud de la muntanya d’Escornalbou, a uns 650 m d’altitud. Aquest conjunt Juga amb les imatges · De l’1 de juny al 30 de setembre: www.mhcat.cat 43771 Riudecanyes de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. els nivells educatius: educació infantil, educació monumental s’ha d’entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell Telèfon: 97 783 40 07 Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- primària, educació secundària i batxillerat, hi va realitzar després d’haver-lo comprat. D’aquesta manera, a principis Visites comentades per a grups escolars XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. tot ajustant els continguts i procediments del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l’edat mitjana una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt Castell Monestir als objectius curriculars dels diferents cicles castell i canònica agustiniana i, a l’edat moderna, convent franciscà es a l’entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l’ull d’una càmera- Itinerari Els guardians d’Escornalbou manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne alguns dels monuments més representatius de l’art i la història de Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. de cada etapa. Més enllà de l’educació formal, transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al acabarà elaborant el seu propi escut! Catalunya. les propostes educatives del museu van Itinerari Juga amb les imatges de Sant Miquel començament del segle XX. Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. adreçades, també, a l’educació en el lleure Activitat adreçada al cicle superior de Primària L’experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de les famílies que visiten els monuments Durada: 1 hora i 30 minuts. de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta Descobreix la història d’Escornalbou d’Escornalbou a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i Adreçat al segon cicle d’ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. els caps de setmana i durant les vacances, secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). tot oferint una manera diferent de conèixer Descobreix la història d’Escornalbou Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). i viure la història de Catalunya. L’activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 amb l’ajuda de l’educador, reconstruiran la història del monestir, a l’època medieval i moderna, a través de fonts documentals històri- Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Jaume Sobrequés i Callicó ques. La segona part consistirà en la visita a l’interior de la casa, Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Director del Museu d’Història de Catalunya que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d’una família be- nestant de principis del segle XX. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Activitat adreçada a segon cicle de l’ESO i a batxillerat. Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà. Durada: 2 hores. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora. Per saber-ne més: Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d’Història de Catalunya gestiona · BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d’Escornalbou. Riudecanyes: el patrimoni monumental propietat Fundació Loaiza-Vidiella, 1986. de la Generalitat de Catalunya, del qual formen activitats educatives · CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d’Escornalbou. A: part indrets tan emblemàtics com els monestirs Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993. 2a ed. Vol. 4, p. Dossier educatiu 161-166. de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes;

· GRAS i ELÍAS, Francisco. D’Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L’Avenç, la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa 1910. d’Escaladei; la Seu Vella de Lleida;

· PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d’Escornalbou del pare Joan les canòniques agustinianes de Sant Miquel Papió, any 1765. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de d’Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou Catalunya, 1987. al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí educatiu del Museu d’Història de Catalunya i el Castell Monestir de · PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l’arxidiòcesi de Tarragona de Miravet, baluard de l’orde del Temple; Sant Miquel d’Escornalbou han organitzat una proposta educativa durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: i també les cases-museu de Rafael Casanova, per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es la Diputació, 2000. a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn · PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.Vol. XXI: El Tarragonès, natural i geogràfic, els seus pobladors i l’obra d’Eduard Toda. el Baix camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Una de les prioritats del Museu d’Història Enciclopèdia Catalana, 1986. Les particularitats de l’espai obliguen a fer grups amb un màxim de de Catalunya, ara estès per tot el territori català, 25 alumnes. · ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre d’Estudis de la comarca de Reus, 1989. és la de facilitar el coneixement, la sensibilització Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel i el gaudi de la història de Catalunya · ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l’església d’Escornalbou són: i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, Itineraris al voltant de Sant Miquel d’Escornalbou a la província de Tarragona: 1835-1845. Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, 1980. d’una manera molt especial, als escolars d’arreu Els guardians d’Escornalbou Proposta d’itineraris a l’entorn del recinte monumental de Sant · SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem Miquel d’Escornalbou: el passeig dels Frares, l’ermita de Santa Bàr- d’Escornalbou: [s.n], 1925 una nova publicació, el dossier educatiu, Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle bara, la Font del Sarraí i l’entorn de la muntanya. No necessària- · TODA, Eduard. Història d’Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, adreçat a la comunitat educativa, amb l’objectiu XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb ment s’han de fer tots perquè no és un recorregut circular. 1984. d’ajudar a entendre els monuments un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l’entorn immediat dels edificis d’Escornalbou, per trobar les Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. i d’informar de totes les activitats educatives màscares que custodien els accessos i els llocs amb més pano- Durada: si es fan tots, d’1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una que s’hi realitzen. ràmica, com si en fossin els guardians. guia amb propostes.

Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària La voluntat del Servei Educatiu del Museu Museu d'Història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita Durada: 1 hora i 30 minuts. d’Història de Catalunya és oferir cada any noves Experiència Fotogràfica Internacional Plaça Pau Vila,3 d’Escornalbou · De l’1 d’octubre al 31 de maig: 08003 Barcelona Riudecanyes. Baix Camp de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 15 a 17.30 h. experiències pedagògiques aplicades El castell monestir de Sant Miquel d’Escornalbou està situat al vessant dels Monuments (EFIM) Telèfon 93 225 47 00 Ctra. d’Escornalbou, s/n al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots sud de la muntanya d’Escornalbou, a uns 650 m d’altitud. Aquest conjunt Juga amb les imatges · De l’1 de juny al 30 de setembre: www.mhcat.cat 43771 Riudecanyes de dimarts a diumenge, de 10 a 13.30 h i de 16 a 19.30 h. els nivells educatius: educació infantil, educació monumental s’ha d’entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell Telèfon: 97 783 40 07 Itinerari guiat per l’interior d’una casa senyorial de principis del segle L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni mo- primària, educació secundària i batxillerat, hi va realitzar després d’haver-lo comprat. D’aquesta manera, a principis Visites comentades per a grups escolars XX, aixecada sobre l’antic monestir. La visita es complementa amb numental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. tot ajustant els continguts i procediments del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l’edat mitjana una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt Castell Monestir als objectius curriculars dels diferents cicles castell i canònica agustiniana i, a l’edat moderna, convent franciscà es a l’entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l’ull d’una càmera- Itinerari Els guardians d’Escornalbou manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne alguns dels monuments més representatius de l’art i la història de Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. de cada etapa. Més enllà de l’educació formal, transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al acabarà elaborant el seu propi escut! Catalunya. les propostes educatives del museu van Itinerari Juga amb les imatges de Sant Miquel començament del segle XX. Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. adreçades, també, a l’educació en el lleure Activitat adreçada al cicle superior de Primària L’experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de les famílies que visiten els monuments Durada: 1 hora i 30 minuts. de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta Descobreix la història d’Escornalbou d’Escornalbou a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i Adreçat al segon cicle d’ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. els caps de setmana i durant les vacances, secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). tot oferint una manera diferent de conèixer Descobreix la història d’Escornalbou Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). i viure la història de Catalunya. L’activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, Informació i reserves al telèfon: 695 186 873 amb l’ajuda de l’educador, reconstruiran la història del monestir, a l’època medieval i moderna, a través de fonts documentals històri- Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Jaume Sobrequés i Callicó ques. La segona part consistirà en la visita a l’interior de la casa, Informació: 93 225 47 00 i www.mhcat.cat Director del Museu d’Història de Catalunya que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d’una família be- nestant de principis del segle XX. Àrea de Difusió i Documentació Museu d'Història de Catalunya. Activitat adreçada a segon cicle de l’ESO i a batxillerat. Coordinació: Ita Llevadot ([email protected]) i Griselda Aixelà. Durada: 2 hores. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora.