Butlletí d’informació local des de 1958 · març 2017 · Número 905· 3

Signats els convenis de col·laboració amb quinze entitats esportives L’Ajuntament invertirà 4M€ de superàvit en millorar la ciutat Tancats els comptes del 2016 amb un romanent de 6 M€

Impulsada La Festa de la Carxofa una paula per serveix prop de 5.000 tastos dinamitzar comerç, serveis i restauració

Ciutat La Fundació Provocant la Pau, Premi Amposta

Ciutadans Presentada la Colla de Diables lo Minotaure

Cultura Cultura La Fila, Medalla Amposta d’Honor de la Ciutat Teatre i Dansa programa 25 actuacions 2 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017

sempre a mà MUNICIPAL El superàvit de més de 4 milions d’euros permetrà realitzar diferents obres

Ajuntament d’Amposta 977 700 057

Incidències 24 hores: L’Ajuntament tanca els comptes Tel. 977 702 712

Oficina de Turisme d’Amposta Adreça: Av. Sant Jaume, 1 del 2016 amb un romanent de Telèfon: 977 703 453 Fax: 977 702 324 Correu electrònic: [email protected] tresoreria de 6 milions d’euros

Urgències Tel. 112 ’Ajuntament d’Amposta ha Servei permanent les 24 h. Gratuït. Urgències sanitàries, d’extinció tancat el pressupost del 2016 d’incendis i salvaments, de seguretat Lamb un romanent de tresore- ciutadana i de protecció civil ria de 6 milions d’euros i un supe- Mossos d’Esquadra ràvit de 4 milions d’euros. Aquests Tel. 088. Gratuït. resultats, permeten a l’Ajuntament També es pot trucar des d’una una capacitat de finançament de 3,6 cabina telefònica sense introduir-hi diners milions d’euros. Uns diners que, tal i com ha explicat l’alcalde, Adam Guàrdia Civil Tomàs, es destinaran a inversions fi- Tel. 977 700 051 nancerament sostenibles. Tomàs ha Policia local Amposta avançat que segurament s’invertiran Tel. 977 700 114 en obres financerament sostenibles Bombers d’acord amb la Llei estatal d’estabi- Tel. 085 litat pressupostària com “la segona fase de l’enllumenat, que són uns Emergències mèdiques Tel. 061 Servei permanent les 24 h. 900.000 euros, pluvials, una bossa Gratuït. d’asfalt o la renovació del clave- Urgències sanitàries gueram del Grau i les Quintanes”. El ple de febrer va celebrar-se l’últim dilluns de mes. CAP Amposta Una altra dada significativa del Av. de Catalunya, 2 tancament pressupostari de l’any és Tel.:977 702 890 la ràtio d’endeutament, que se situa posar al carrer més diners, ja que Fax.:977 700 972 Atenció continuada: de 8 a 21 h (de en el 43%, quan l’any passat aquesta s’han incrementat les subvencions El ple també va eliminar dilluns a divendres) xifra del 54%. “L’endeutament, però, i ajuts i s’han fet més inversions”, Fora d’aquest horari atenció no ens preocupa, perquè tenim molt ha afegit l’alcalde. la taxa per drets continuada: s’atendrà al CAE Amposta. Servei d’urgències del marge fins el 120% que permet la Tomàs també s’ha mostrat satisfet d’examen i participació Montsià llei”. Sobre el superàvit, l’alcalde amb la dinàmica que viu l’economia en proves selectives ha assenyalat que “tenir-lo és una i el mercat laboral d’Amposta. “S’es- Hospital Comarcal d’Amposta amb el vot a favor de C. Jacint Verdaguer, 11 anormalitat, el tenim perquè ens tan començant a notar les polítiques Tel.:977 700 050 obliga l’Estat”. “Nosaltres no volem d’ocupació que estem impulsant, ja tots els grups Fax.:977 708 294 superàvit, volem posar diners al que ha baixat l’atur i aquesta baixada Atenció Ciutadana carrer”, ha afegit. “Hem aconseguit és superior a la mitjana de Catalu- nya”, ha comentat Tomàs, “i ja tenim Tel. 012 Serveis i actuacions de la Generalitat de Catalunya. Temes d’interès ciutadà i de caràcter general Gestió telefònica de tràmits Mocions del ple ordinari del 27 de febrer Disponible les 24h del dia tots els dies de l’any Número de telèfon que cal marcar: 1. Moció del PSC-CP contra les pràctiques abusives dors menys la regidora no adscrita Rosita Pertegaz. des de Catalunya: 012. Fora de de les empreses del sector elèctric, la qualitat del 4. Moció conjunta d’adhesió a la campanya casa Catalunya: 902 400 012. Des de l’estranger: 00 34 902 400 012. subministrament, per una millora de la inversió a nostra és casa vostra. Aprovada per unanimitat. la xarxa i pel complement del protocol de pobresa 5. Moció de CiU a favor de la reforma horària. Amposta Ràdio energètica. Aprovada per unanimitat Aprovada per unanimitat Tel. 977 702 144 - 977 701 418 2. Moció del regidor German Ciscar per traure 6. Moció del PSC-CP per instar al Govern espanyol Hife a concurs el subministrament elèctric d’Amposta. per la reforma de l’Impost de l’increment del valor 902 119 814 ( 24 h) Aprovada amb el vot favorable d’EA i el PSC i dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua). www.hife.es l’abstenció de la regidora no adscrita Rosita Per- 7. Moció del Grup Municipal de PXC, per crear un Renfe tegaz i CiU. servei municipal per ajudar els veïns en les seves 905 551 844 3. Moció del regidor German Ciscar per estudiar reclamacions davant les entitats bancàries per la www.renfe.com la creació d’un servei municipal per combatre el devolució de les clàusules terra i les despeses del bullying. Aprovada amb el suport de tots els regi- préstec hipotecari. Retirada. Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 3 Ciutat municipal

El tancament de pressupost deixa en 3,6 milions d’euros la capacitat d’endeutament del consistori

6 M€ de romament de tresoreria

4 M€ de superàvit

43% ràtio d’endeutament

3,6 M€ capacitat de finançament El romanent s’utilitzarà, entre altres coses, per renovar el clavegueram.

les primeres empreses interessades s’acaba, però nosaltres pensem que Per la seva banda, el grup de sentar-ne dos de noves i va recuperar en les ajudes a la contractació”. això és injust perquè si una persona Convergència i Unió en va presentar la que havia retirat en l’anterior hi té dret, no es pot quedar fora”, va dos més. La primera finalment la ple. La primera va ser per traure a assenyalar Tomàs. “Ara, portarem a van presentar de forma conjunta concurs el subministrament elèctric Durant el ple de febrer aprovació que les que es van quedar tots els membres del consistori per d’Amposta i va rebre el suport del es van debatre fins a set sense el 2016, puguin cobrar l’ajuda adherir-se a la campanya Casa Nos- PSC i Esquerra d’Amposta i l’absten- mocions diferents. Totes del 2016 i també la del 2017”, ha dit, tra és Casa Vostra, que té l’objectiu ció de la regidora no adscrita Rosita van tirar endavant, una mesura que va rebre el suport de denunciar la situació que viuen Pertegaz i del grup de Convergència de tots els regidors. les persones refugiades i migrants i i Unió. L’altra va ser la que insta llevat una, que es va El ple també va eliminar la taxa aconseguir la sensibilització i mobi- al govern municipal a estudiar la retirar per drets d’examen i participació lització de la ciutadania i demanar creació d’un servei municipal per en proves selectives, amb el vot polítiques d’acollida reals i efectives combatre el bullying. Aquesta moció Altres temes del ple favorable de tots els regidors. va rebre el suport de tots els regidors Quant a mocions, el ple en va llevat el de la regidora no adscrita, Totes aquestes dades es van pre- debatre fins a set. El PSC en va Amb el superàvit, el que es va abstindre. sentar en el marc del ple ordinari del presentar dues, que van ser apro- govern vol fer la segona El punt més calent de l’ordre del mes de febrer, un ple on van portar- vades per unanimitat. La primera dia va ser el debat de la moció del se a aprovació altres temes com la era contra les pràctiques abusives fase de renovació de regidor German Ciscar, que ja havia modificació de les bases reguladores de les empreses del sector elèctric, l’enllumenat, entre sigut retirada en l’anterior ple i que dels ajuts als perceptors de rendes la qualitat del subministrament per d’altres tenia l’objectiu de crear un servei baixes i amb famílies amb fills a una millora de la inversió a la xarxa municipal per ajudar els veïns en càrrec. L’alcalde va explicar que al i pel compliment del protocol de les seves reclamacions davant les 2016 es va esgotar la partida per pobresa energètica. La segona, per a les institucions. L’altra moció de entitats bancàries per la devolució aquests ajuts i unes 200 persones instar al govern espanyol per la CiU va ser a favor de la reforma de les clàusules terra i les despeses es van quedar fora de l’ajut. “Les reforma de l’Impost de l’Increment horària i també va ser aprovada per del préstec hipotecari. Després d’un bases, tal i com estaven fins ara, del Valor dels Terrenys de Naturalesa unanimitat. tens debat entre l’alcalde i Ciscar, deien que quan s’acaba la partida, Urbana (la plusvàlua). El regidor German Ciscar va pre- finalment la moció es va retirar. 4 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Publicitat Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 5 Ciutat

SEGURETAT

La mitjana de fets delinqüencials és favorable, amb 10 punts menys que a la resta del país Els fets delictius a Amposta baixen un 9%

l conseller d’Interior, Jordi resta de Catalunya. Malgrat això, Jané, acompanyat de l’alcal- el conseller va destacar que hi ha Ede d’Amposta, Adam Tomàs, temes que continuen preocupant, van presidir divendres 10 de febrer a “un d’aquests és el de la droga”, i la tarda la Junta Local de Seguretat va demanar no abaixar la guardia del municipi. en aquesta qüestió. “La majoria El titular d’Interior va desta- d’aquests fets no tenen rellevància car la “bona tasca dels cossos de penal, però hi són i ens preocupen seguretat”, i ha fet una valoració i, per tant, no els volem deixar positiva de la disminució dels fets passar”, ha dit. delictius a la ciutat: “En un any han Precisament, l’alcalde d’Am- baixat un 9,2%, molt més que al posta, Adam Tomàs, s’ha referit conjunt de Catalunya, sobretot en a aquest fet i ha assegurat que un delicte que ens preocupa com s’està fent molt bona feina: “El és el de robatori amb força a domi- tràfic d’estupefaents ens preocupa, cili, que s’ha reduït un 38%”. Jané però veiem que les detencions han també ha explicat que la mitjana augmentat, i per tant, reconeixem de fets delinqüencials és favora- que s’està treballant per millorar ble, amb 10 punts menys que a la la situació”. Jané va presidir l’última Junta de Seguretat Local. reconeixements

El jurat també ha decidit entregar la Menció Especial a la Fundació Pere Mata

La Fundació Provocant la Pau decidit entregar la Menció Especial a la Fundació Pere Mata a les Terres de l’Ebre. Ho ha fet en reconeixement a s’endú el Premi Amposta 2016 la tasca feta per la Unitat Polivalent d’Amposta durant els últims deu anys La Fundació Provocant la Pau, lide- donant suport i servei en Salut Mental rada per Joan Reverté, ha estat la als pacients del municipi i del conjunt guanyadora del Premi Amposta 2016. de les Terres de l’Ebre. Així ho ha decidit el jurat d’aquest reconeixement, integrat per membres Nit dels Mitjans, el 18 de març dels mitjans de comunicació amb pre- L’entrega d’aquests dos guardons es sència a Amposta. El jurat ha decidit farà dins del marc de la Nit dels Mit- entregar aquest reconeixement a Pro- jans de Comunicació el proper 18 de vocant la Pau per la seva implicació en març al saló de plens de l’Ajuntament la solidaritat als refugiats dels camps d’Amposta. El Premi Amposta reco- de Tsalònica i per les diferents accions neix cada any les persones o entitats realitzades en la recollida d’aliments relacionades amb aquesta ciutat, que per a les persones que pateixen les hagin tingut una actuació destacada conseqüències del conflicte armat durant l’any, en qualsevol camp de la de Síria. D’altra banda, el jurat ha vida del municipi. 6 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Publicitat Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 7 Ciutat turisme

Aquest acord inclou la participació en fires i accions de màrqueting i publicitat conjuntes

de viatges i paquets turístics. Les Amposta renova el conveni Córner amb campanyes estan destinades a la difusió dels recursos i productes turístics més destacats del territori el Patronat de Turisme de la Diputació i dels atractius dels municipis que s’hi adhereixen ’Ajuntament d’Amposta va En l’edició d’aquest 2017, l’acord ser un dels onze ens locals de l’han subscrit el Patronat de Turisme Lles Terres de l’Ebre que dijous de la Diputació de Tarragona, els 23 de febrer van signar amb el Pa- ajuntaments d’Alcanar, l’Ametlla tronat de Turisme de la Diputació de Mar, l’Ampolla, Amposta, Ascó, de Tarragona l’acord que regula la Camarles, Deltebre, Jesús (EMD), participació conjunta i coordinada Sant Carles de la Ràpita, Tivissa i en fires nacionals, estatals i interna- Tortosa, i els consells comarcals de cionals, promogudes per l’Agència la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta. Catalana de Turisme i pel Patronat Com a novetat, enguany es recupera de Turisme de la Diputació de la presència a esdeveniments de Tarragona. La ratificació d’aquest promoció turística a l’estranger, compromís es va fer a través de la concretament al Regne Unit, amb signatura del Conveni Corner, que l’objectiu d’incidir en aquest impor- arriba enguany a la seva onzena tant mercat emissor. Així, l’acord edició i que preveu, també, realitzar estableix l’assistència a la fira WTM campanyes publicitàries i accions World Travel Market de (Londres). de comunicació conjuntes a nivell també, la realització d’accions plegar dues campanyes a mitjans També s’ha previst la presència a estatal i internacional, sota el pa- de màrqueting i publicitat con- radiofònics adreçades al mercat certàmens habituals al calendari raigua del Patronat de Turisme de juntes als mercats emissors més estatal i català, i dues més a mitjans dels ens turístics de casa nostra: Fi- la Diputació de Tarragona. importants de les Terres de l’Ebre. on-line per dur l’oferta turística als tur (Madrid), Navartur (Pamplona) El Conveni Corner estableix, Concretament, es contempla des- portals dedicats a la contractació i B-Travel (Barcelona). seguretat Permet al cos de voluntaris contactar directament amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

Ràpita amb el CECAT facilitarà la Protecció Civil ja utilitza les emissores coordinació i alhora garanteix les comunicacions en cas de caiguda de les telecomunicacions ordinàries de la xarxa Rescat de la Generalitat (telefòniques i connexió internet). Les emissores s’han cedit en virtut Protecció Civil de la Generalitat va del conveni de coordinació i col· entregar el 10 de febrer les emissores laboració del Departament d’Interior de la xarxa de radiocomunicacions amb les associacions de voluntaris d’emergències de la Generalitat de protecció civil municipals regis- RESCAT a l’ajuntament d’Amposta trades al Departament d’Interior. perquè els seus voluntaris de protec- L’AVPC d’Amposta, amb 18 volun- ció civil les utilitzin, amb l’objectiu taris acreditats, es va inscriure a la que hi hagi una millor comunicació Generalitat el 21 de setembre del i coordinació entre els organismes. 2006 i l’AVPC de Sant Carles de la Amb l’entrega de les emissores es Ràpita, també amb 11 membres acre- posa en valor la tasca dels volun- ditats, es va registrar a la Generalitat taris, sobretot pel que fa a la seva el 26 de gener del 2009. participació en serveis preventius A l’acte d’entrega, hi van partici- en actes en què es preveu una gran parel regidor de Governació d’Am- concurrència de persones així com posta, Miquel Subirats; voluntaris en situacions d’emergència que de les AVPC d’Amposta i també de afectin el seu municipi. Sant Carles de la Ràpita; dos tècnics Les emissores estan configurades del servei de logística i operativa per poder contactar directament amb territorial de Protecció Civil de la el Centre de Coordinació Operativa Generalitat; el responsable de Pro- de Catalunya (CECAT) de Protec- tecció Civil dels Serveis Territorials ció Civil de la Generalitat en cas d’Interior a les Terres de l’Ebre; i un de necessitat. La connexió directa dels voluntaris de protecció civil d’Amposta i de Sant Carles de la tècnic de la Xarxa RESCAT. 8 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Ciutat infraestructures

Visita de la Diputació i l’Ajuntament a aquesta obra Millora de la carretera a l’Eucaliptus

a carretera TV-3405 d’Am- visita per comprovar com l’entrada posta als Muntells és una de en funcionament ha donat plena Lles carreteres de penetració a resposta als objectius d’aquestes l’interior del Delta de l’Ebre dóna obres. L’actuació ha permès dotar accés al municipi de Sant Jaume de més seguretat a la via, facilitar d’Enveja i al nucli urbà dels Muntells un millor accés per als usuaris dels i a la urbanització i càmping dels equipaments turístics i de la platja, Eucaliptus. A més, constitueix l’accés i també millorar la mobilitat del principal a les platges i com a via de trànsit en general, i el de camions sortida de tota la producció agrícola de mercaderies que operen a la zona, de la zona, amb un trànsit d’una certa en particular. Les obres de la segona importància especialment a l’estiu. fase, que van entrar en servei abans Aquest passat 2016 es va completar d’aquest estiu passat, van suposar el condicionament complet d’aques- una inversió de 1.456.159 euros. ta via, executat en dues fases, que La millora de la seguretat s’ha fet ha permès arranjar un total de sis possible eixamplant la carretera quilòmetres de carretera, amb una de 5,5 metres a 8 metres, amb una inversió global propera als 3 milions barrera de seguretat com a element d’euros. de contenció per evitar caigudes al Dijous 23 de febrer es va fer una visita d’obres a la carretera. El president de la Diputació de canal i la millora dels accessos. A Tarragona, Josep Poblet, i l’alcal- més, s’ha realitzat la urbanització Càmping amb la construcció d’una veix per pacificar el trànsit i donar de d’Amposta, Adam Tomàs, van de l’últim tram que confronta amb rotonda a l’accés de la urbanització seguretat al trànsit de vianants, molt realitzar dijous 23 de febrer una la urbanització dels Eucaliptus i el i la construcció de voreres que ser- important a l’estiu en aquesta zona. festes La direcció general de Cultura Popular ho ha comunicat a l’Ajuntament d’Amposta

de l’estofat, Dia de la Gent Gran o Les Festes Majors, les del Poblenou i les Dia del Poble. Quant als elements tradicionals, en destaquen els bous (en les diferents modalitats). del Grau, al Catàleg del Patrimoni Festiu Finalment, les Festes del Carme del Barri del Grau també s’han inclòs Les Festes Majors d’Amposta, les reconeixement a tres festes molt festius són el repartiment del panoli, dins el Catàleg del Patrimoni Festiu Festes del Poblenou del Delta i les importants del municipi”. els gegants d’Amposta, les bandes de de Catalunya. D’aquestes en destaca Festes del Carme del barri del grau La memòria presentada davant del música, les jotes improvisades i els que són en honor a la Mare de Déu del formen ja part del Catàleg del Patri- departament Cultura per a la inclusió actes taurins en les seves diferents Carme. Són unes de les festes de barri moni Festiu de Catalunya . Així ho d’aquestes tres festes dins el Catàleg modalitats. amb més tradició de tot Amposta, tot ha comunicat la Direcció General de del Patrimoni Festiu de Catalunya ha Quant a les Festes del Poblenou, i que no es coneix la data exacta de la Cultura Popular, Associacionisme estat elaborat pel Museu Terres de cal destacar que habitualment se seva primera celebració. Els elements i Acció Culturals del departament l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta. Les celebren de dimecres a diumenge tradicionals són el repartiment de de Cultura de la Generalitat de Festes Majors d’Amposta actualment i que cadascun dels dies de festes panoli, la missa solemne i processó Catalunya. El regidor de Mitjans de se celebren entorn de la Mare de Déu s’anomena segons les seves principals en honor a la Mare de Déu del Carme, Comunicació i Festes, Ramon Bel, s’ha d’Agost, el 15 d’agost, malgrat que activitats, com per exemple Dia del els concerts i cercaviles de les bandes mostrat “molt satisfet” amb aquesta antigament es dedicaven a Santa bou embolat, Dia del pregó, Dia de de música i el bou capllaçat que es notícia, tot assenyalant que “és un Susanna. Els principals elements la cultura, Dia de les pubilles, Dia va recuperar l’any 2004. revista amposta · Núm. 905 · març 2017 9 Publicitat

AMPOSTA TEATRE I DANSA 2017

Teatre Professional

+ E.V.A. 11 de Març + La distància entre

el llamp i el tro 1 d’Abril

+ Mag Lari 17 d’Agost

+ Art 1 de Desembre

Teatre Amateur

Teatre Familiar

Amposta Comedy

FesticAm

Informació i Venda d’entrades:

· Ajuntament d’Amposta Tel. 977 700 057

· www.amposta.cat

· Oficina de Cultura i Festes, Caselles del Mercat

Organitza: Disseny: Adrià Merín // DL: T 185-2017 T // DL: Merín Adrià Disseny:

Amb el suport de: 10 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Publicitat Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 11 Ciutat comerç

Està integrada per totes les entitats i gremis de la ciutat Impulsada una Taula de Treball pel Comerç Local

a regidoria de Comerç i Mercat Municipal de l’Ajuntament Ld’Amposta ha impulsat la creació de la Taula de Treball del Comerç Local, on estaran integrats representants de la Federació de Comerç d’Amposta (Fecoam), l’As- sociació de Venedors del Mercat i l’Associació de Restauradors, a més de totes aquelles entitats o persones que estiguin vinculades directa- ment o indirectament amb el teixit comercial de la ciutat. “La taula ha de ser un espai de debat local per fer detecció de les necessitats co- mercials i inquietuds del sector”, ha assenyalat la regidora de Comerç i Mercat Municipal, Susanna Sancho, tot afegint que serà en aquest espai, que es reunirà mensualment, on es enguany estan dotades de 50.000 dels serveis, posat dins d’unes mans que hi haurà entre tots els agents decidiran totes les accions incloses euros. “Tot plegat té un objectiu, i que cooperen i d’una bafarada que implicats”, ha explicat la regidora dins del Pla Dinamitzador del Co- és el d’afavorir l’economia circular”, evoca el diàleg i la comunicació de Comerç i Mercat Municipal. merç d’Amposta. Aquest pla, “un assenyala l’alcalde. dels eixos principals del compromís El Pla Dinamitzador Comercial de l’equip de govern d’Esquerra amb d’Amposta partirà de les actuacions el comerç i serveis de proximitat”, ja en marxa per aprofitar l’oportu- en paraules de l’alcalde, Adam To- nitat que representa la Festa del màs, ha de servir per “dotar d’eines Mercat a la Plaça, i la gran quan- i competències a les associacions titat de visitants que rep Amposta. comercials i gremis de la ciutat com Aquestes actuacions són el Concurs Fecoam, l’associació de Restaura- d’Aparadors de la Festa i, enguany, dors i l’Associació de Venedors del una visita turístic comercial per co- mercat, per tal que esdevinguin els nèixer tots els aparadors participants actors principals en el dinamisme i a aquest concurs. A més, abans, foment de la competitivitat d’aquest s’han programat càpsules formatives comerç”. d’aparadorisme. Tomàs també ha explicat que els altres dos grans eixos sobre els Nova imatge que pivota l’impuls d’aquest sector El Pla Dinamitzador Comercial són obres com la rehabilitació del d’Amposta també estrena nova Mercat o la millora de l’enllumenat imatge, dissenyada per Hernan En H. del carrer Major; i les ajudes a la mi- “L’eslògan és a ‘La vora’, per a posar llora i modernització comercial, que èmfasi en la proximitat del comerç i 12 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017

FESTES

El xef de l’Antic Molí, reconegut amb una Estrella Michelin, Vicent Guimerà, va ser el padrí d’aquesta edició La Festa de la Carxofa serveix prop de 5.000 tastos

La Festa de la Carxofa, que es va celebrar com és habitual l’últim dissabte de febrer, va servir prop de 5.000 tastos.

issabte 25 de febrer, el pavelló Enguany, el xef Vicent Guimerà, firal d’Amposta es va omplir de l’Antic Molí d’Ulldecona i reco- Dde gent per degustar les pro- negut amb una Estrella Michelin, va postes que onze restaurants i una apadrinar aquesta festa. Juntament pastisseria van servir diferents tastos amb la Festa de la Carxofa es va ce- amb un producte com a principal lebrar el II mercat de productes de estrella: la carxofa. La vint-i-dosena proximitat quilòmetre zero, amb més edició de la Festa de la Carxofa va d’una quinzena de parades. servir prop de 5.000 tastos, sumant- Fins el 19 de març, aquests ma- hi també el tast popular que serveix teixos establiments serviran els seus sempre l’Ajuntament i que inclou menús dins les Jornades Gastronò- carxofa i carn a la brasa. miques de la carxofa.

El xef Vicent Guimerà, de l’Antic Molí, va ser el padrí d’aquesta 22a edició. La festa implica la participació de molts voluntaris. Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 13 Ciutadans centre obert infantil llar d’infants la sequieta Activitats del Centre Obert Infantil Expressant-se a través de la pintura

El Centre Obert Infantil disposa d’una programació periòdica d’activitats va- riada. Aquestes darreres setmanes els nens i nenes del centre han acabat els capgrossos, fan les tasques escolars, aprenen a cosir, cuinar i a ballar hip hop, fan manualitats i celebren les diades més importants, entre d’al- tres. centre obert infantil

Pintar és una de les activitats més amenes i instructives per als petits i pe- tites. A més de divertir-se, potencia la seva fantasia, la tendència creadora, estimula la comunicació, la sensibilitat i augmenta la capacitat de concen- tració i expressió dels nens i nenes. Aquest art millora nombrosos aspectes del seu desenvolupament, per exemple a nivell físic els ajuda a perfeccionar la habilitat manual, sobretot a nivell de psicomotricitat fina i coordinació d’ull- mà. A nivell emocional, el més important per a nosaltres, els produeix satisfacció i reforça la seva autoestima. A través de la pintura els nens/es descobreixen un món ple de colors, formes, traços i imaginació. Simbolitzen sentiments i experiències. Els hi dóna l’oportunitat d’expressar el seu món interior i canalitzar els seus sentiments d’una manera positiva, ja que per les edats dels nostres petits/es és complicat verbalitzar el que els hi passa. La pintura és com qualsevol altre tipus d’activitat, és un aprenentatge que es pot ensenyar a través de l’exemple, nens/es que en principi no els motiva realitzar-lo al final aprenen i gaudeixen amb ell. És per tots aquests benefi- cis que a la Llar Municipal la Sequieta treballem la pintura amb tot tipus de suports i estris. Perquè tot en les mans dels nostres petits és un món per descobrir i una futura obra d’art.

llar d’infants la sequieta solidaritat llar d’infants la gruneta Descobreix les TE i Amposta recull 300 € solidaris

Ebrejocs.cat i l’Ajuntament d’Amposta van fer entrega dimecres 1 de març del xec de 300 euros recollits amb la venda del Joc Descobreix Les Terres de l’Ebre i Amposta a l’Agrupació Montsianell. De cada joc venut, un euro anava a fins socials.

El nostre pati jardí

La llar d’infants municipal “La Gruneta” conta amb 30 anys d’història i d’expe- riències. Ha anat creixent, ampliant-se...des de els seus inicis, ha anat canvi- ant, innovant any rere any. A “La Gruneta” els infants gaudeixen d’espais i ac- tivitats plenes d’aprenentatge i experimentació. Però on millor s’ ho passen és en el nostre pati ple d’experiències i aprenentatge, perquè és molt important i satisfactori “viure” a l’aire lliure i estar en contacte amb la natura. En el nos- tre pati hi ha hortet on plantem cada curs verdures de temporada (enciam, cols, cebes, tomàquets...), hi ha la zona de les aromàtiques on es pot aguditzar el sentit de l’olfacte. En el pati de “La Gruneta” els infants juguen, es relaxen, fan joc simbòlic, fomenten relacions socials amb els seus iguals i amb les educadores, gaudeixen dels tobogans, pneumàtics, tipis, poalets i pales, de les pedres, fulles, heura, plantes, cargols, marietes... Un dels objectius que ens hem proposat l’equip d’ educadores és anar canviant el nostre pati per un jardí, substituint la majoria d’objectes de plàstic per altres més enriquidors fets amb material reciclat i naturals. Estudis recents afirmen la importància d’apropar els espais naturals als cen- tres educatius per dotar als nens i nenes de vitamina “N”( Natura). El pati “jardí”, espai únic, imprescindible i necessari per als nostres infants.

llar d’infants la gruneta 14 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Ciutadans carnaval 2017 ‘La volta al món en 80 dies’ i ‘Missió Cleopatra’, guanyadores del Carnaval

La comparsa ‘Missió Cleopatra’ (a l’esquerra) es va endur els premis de millor coreografia i animació, mentre que la de ‘La volta al món en 80 dies’ (a la dreta) la de millor carrossa i vestuari.

Divendres 17 es va realitzar la presentació de la Colla de Diables Minotaure i la festa jove al Castell, amb Mano’s Rock.

l Carnaval es va avançar en- les comparses eren molt nombro- guany una setmana a Amposta ses. Totes elles van desfilar des de E i del divendres 17 al diumenge l’Hotel Montsià fins al pavelló firal. 19 van tindre lloc diferents activitats La comparsa ‘La volta al món en 80 com la rua de Carnaval (dissabte dies’, de The Country Sheriffes va vespre) o el Carnaval infantil (diu- endur-se els premis de millor car- menge tarda). Les activitats van rossa i vestuari mentre que ‘Missió començar ja divendres la tarda amb Cleopatra’ va emportar-se els de la presentació de la nova Colla de millor coreografia i animació. Diables d’Amposta, Lo Minotaure, Diumenge la tarda, els més me- a la plaça del Mercat i un posterior nuts van poder gaudir de la xocola- correfoc fins al Pont Penjant. Per la tada i festa infantil al pavelló firal. nit, la música de Mano’s Rock va Els actes al voltant del Carnaval omplir la zona del Castell amb una van acabar dimecres a la nit amb nova Festa Jove. l’enterrament de la sardina, organit- Dissabte la tarda va ser el torn de zat per l’entitat Els Tres Gats Blaus. la desfilada de comparses i carros- Com ja és habitual, es va instal·lar ses. Enguany, malgrat que hi havia el velatori del rei Carnestoltes al menys carrosses que altres anys, Casal, on es van servir pastissets i Dissabte al matí, el Rei Carnestoltes va servir un vermout a la plaça del van desfilar més persones, ja que mistela als assistents. Mercat. Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 15 Ciutadans

‘La volta al món en 80 dies’ i ‘Missió Cleopatra’, guanyadores del Carnaval

La comparsa ‘Missió Cleopatra’ (a l’esquerra) es va endur els premis de millor coreografia i animació, mentre que la de ‘La volta al món en 80 dies’ (a la dreta) la de millor carrossa i vestuari.

El carnaval infantil va omplir el pavelló firal dels mes menuts de casa. 16 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Ciutadans

TEATRE institut de tecnificació Representació ebrenca a l’Associació Catalana d’Escoles de Teatre (ACET)

Estudiants de l’ITec, al debat sobre el futur de l’educació

El dissabte 4 de març, en el marc del debat “El futur de l’educació a Catalunya”, promogut pel Consell Escolar de Catalunya, un grup d’estudiants de l’Institut de Tecnificació va poder exposar la seua percepció i interpretació de la situació del món educatiu en l’actualitat, a més de plantejar algunes propostes sobre l’educació del futur. El seu treball ha estat fruit d’un procés que es va endegar amb un seguit de juntes d’estudiants al centre, en què es va poder reflexionar sobre la situació on ens trobem i cap a on hauria d’anar l’educació a Catalunya. La jornada, a l’auditori del Cosmocaixa, va començar amb el parlament de Lluís Font, president del Consell Escolar de Catalunya, que va donar pas a una taula redona que duia per títol, “Com aprenen els alumnes?”, que va comptar amb la intervenció d’experts que oferiren als presents diverses perspectives L’Associació Catalana d’Escoles de L’ACET, per tant, forma un tant sobre el món de l’educació. Teatre (ACET), entitat que repre- per cent elevadíssim dels futurs pro- En la segona part, Marina Castell, Mercè Hierro, Josep Conde i Jaume Mar- senta el conjunt d’escoles d’estudis fessionals que ompliran pantalles i galef van fer de portaveu dels més de 20 estudiants d’ESO, Cicles d’esports i professionals de teatre a Catalunya, escenaris en els pròxims anys arreu Batxillerat de l’Institut de Tecnificació i van presentar les conclusions a què comptarà, per primer cop, amb re- i fora del territori. L’ACET ha tre- havien arribat. Per fer-ho van tenir l’ajut d’un vídeo elaborat pel propi alumnat. Les professores Rosa Aguilar i Lucia Tomàs van acompanyar el grup. presentació de les Terres de l’Ebre ballat conjuntament amb l’Institut a la junta directiva. Jordi Príncep, del Teatre i amb la Direcció General actual director de l’Escola de teatre de Formació Professional Inicial i i circ d’Amposta-EtcA, centre ads- Ensenyaments de Règim Especial crit a l’ACET des del passat mes de del departament d’Ensenyament juliol, va ser nomenat vicepresident de la Generalitat de Catalunya per de l’entitat el passat divendres 24 a la confecció del Cicle Formatiu de febrer. de Grau Superior en Tècniques L’ACET aglutina a 20 escoles de d’Actuació Teatral. Aquest cicle tota Catalunya que imparteixen es va aprovar l’any 2015. A més formació teatral, moltes de les quals L’ACET és membre del Consell de ofereixen estudis professionals les Arts de Catalunya i de la Plata- avalats per l’Associació d’Actors i forma d’Ensenyament Artístic de Directors Professionals de Catalu- Barcelona i col·labora amb l’Insti- nya (AADPC) que acull als alumnes tut de Cultura de l’Ajuntament de que han finalitzat satisfactòriament Barcelona (ICUB) i amb l’Associació els seus estudis en Art Dramàtic i d’Actors i Directors Professionals de volen ser-ne membres. Catalunya (AADPC).

Toldos per a protecció solar Cortines de protección solar Toldos per a piscines Tapisseria per a la llar Toldos per a remolcs Tapisseria de l’automòvil Toldos per a nàutica Tapisseria nàutica revista amposta · Núm. 905 · març 2017 17

proGramaCió teatraL

El cicle de monòlegs amposta Comedy, art, o l’últim espectacle del mag Lari, plats forts del cicle La temporada Amposta Teatre i Dansa programa fins a 25 actuacions fins desembre

a regidoria d’Ensenyament i Cultura de l’Ajuntament Les principals dates Ld’Amposta ha programat, per aquest 2017, fins a 25 actuacions 18 febrer: L’avi Tonet (familiar) dins del cicle Amposta Teatre i Dansa. 11 març: E.V.A (dansa) Distribuïdes en sis grans àrees temà- 17 març: monòleg Txabi Fran- tiques (teatre professional, teatre quesa amateur, teatre familiar, Amposta 23 març: Dia Mundial del Teatre Comedy i FesticAm), aquestes 25 25 març: Tea Time Magic Show actuacions suposen un pressupost (familiar) total de 70.000 euros. Entre els plats 1 abril: La distància entre el destacats d’enguany hi ha l’obra de llamp i el tro (teatre professional) teatre Art, de Yasmina Reza i els ac- 28 abril: monòleg Fernando tors Pere Arquillué, Francesc Orella i Garcia (Amposta Comedy) Lluís Villanueva. També la programa- 18 abril: Dia Mundial del Circ ció del cicle Amposta Comedy o una L’obra art és una de les principals obres del programa. 29 abril: Dia Mundial de la aposta clara pel FesticAm (Festival Dansa de Teatre i Circ d’Amposta) amb 6 maig: Ploramiques (familiar) l’ampliació d’un dia. “L’aposta que Amposta, que de gener a maig són i al Casal. “Els monologuistes que 9 juny: Impro Freak (Amposta fa l’equip de govern és molt clara”, quatre (Un nou vestit nou, el 21 de vindran a Amposta han participat Comedy) destaca l’alcalde, Adam Tomàs, “tot gener; L’avi Tonet, el 18 de febrer; Tea al Club de la Comèdia com per 30 juny: Salomon (Amposta assenyalant que l’objectiu és poten- Time Magic Show, el 25 de març, i exemple Nene, Eva Cabezas o J. Comedy) ciar la cultura a l anostra ciutat”. Ploramiques, el 6 de maig). El teatre Vaquero. Quant al teatre amateur, es 17 agost: La màgia del Mag Lari Quant al teatre professional, el familiar tornarà a la tardor amb obres programaran tres obres (setembre, 22 setembre: Nene (Carlos cicle arrancarà el proper 11 de març a l’octubre i al novembre. Totes les octubre i novembre). Una serà de la Librado) / J. Vaquero (Amposta amb E.V.A, un espectacle programat obres es fan a la Lira Ampostina a companyia ampostina Terra Baixa Comedy) per la Cia. Jove Marau, d’Amposta. les 18 h. i les altres dos de dos companyies 12 a 14 d’octubre: FesticAM Tindrà dos passis, un a les 19h. I Amposta Comedy és un nou cicle amateurs de les Terres de l’Ebre. 20 octubre: Eva cabezas (Am- un altre a les 20h. Serà a la Unió que s’incorpora a la temporada de Dins d’Amposta Teatre i Dansa també posta Comedy) Filharmònica. En aquest àmbit s’han teatre i dansa i en aquest cas, tal i s’inclou el FesticAm que enguany 1 desembre: Art programat tres espectacles més: La com ha explicat la regidora d’Ense- serà del 12 al 14 d’octubre. Final- 17 novembre: Improvisión distància entre el llamp i el tro, (1 nyament i Cultura, es tracta d’un ment, la programació teatral inclou (Amposta Comedy) d’abril, 22h, la Lira), Mag Lari (17 cicle de monòlegs d’humor “a l’estil la commemoració del Dia Mundial 15 desembre: Gala Final d’agost, plaça de l’Ajuntament) i del Club de la Comèdia”. El cicle del Teatre (el 23 de març) amb la d’Amposta Comedy amb Xavier Art (1 de desembre) . En l’àmbit arrancarà al març i fins al desembre presència de l’Àlex Casanova, el Dia Castells, Jordi Galo i alumnes del teatre familiar s’inclouen els (llevat de juliol i agost) hi haurà un Mundial del Circ (18 d’abril) i el Dia d’Amposta espectacles programats per la Xarxa monòleg mensual. Serà en divendres Mundial de la Dansa (29 d’abril).

Contractes de manteniment Comunitats Garatges Màquines industrials Nova instal·lació Reparació d’aire condicionat

Sòria,10 AMPOSTA 977 707 143 [email protected] 18 revista amposta · Núm. 905 · març 2017 Cultura mÚsiCa

En reconeixement al seu centenari, que celebra aquest 2017 La Unió Filharmònica, Medalla d’Honor de la Ciutat

l ple del mes de febrer ha decidit atorgar, per unanimi- Etat, la Medalla d’Honor de la Ciutat d’Amposta a la Unió Filhar- mònica, que aquest 2017 celebra el centenari de la seva fundació. La màxima distinció de la ciutat, que ja s’ha atorgat al CF Futbol Amposta i a la Lira Ampostina, s’ha entregat a la Fila pel paper dinamitzador in- qüestionable que l’entitat ha tingut en la vida social i cultural d’Amposta durant els seus cent anys de vida, “exercint també un paper cohesiu entre generacions de la nostra ciutat”. “Tanmateix, és una de les bandes de música de referència a La Unió Filharmònica rebrà la medalla d’Honor en el concert inaugural del 29 d’abril tot el país i compta, a més, amb una escola des de la qual forma músics de gran nivell”. de la Medalla d’Honor de la Ciutat a que just rememorarà els cent anys consistori i l’entitat, s’ha convidat Tal i com va explicar l’alcalde la Fila es farà el 29 d’abril, en el marc del primer concert que va fer la Fila. al president Carles Puigdemont a d’Amposta, Adam Tomàs, l’entrega del concert inaugural del centenari, Tomàs també va avançar que des del presidir aquest esdeveniment.

per jesús serrano pons

“Arròs de senyoret” els malucs amb premeditada luxúria, segur, l’amor no s’hi presentaria pas. ment de les quimèriques cabòries que ella, va agafar-li la mà i va posar-la Ningú no l’esperava. L’arravatament, assetjaven l’enteniment i la cigala El menú estava anunciat en un sensualment al damunt de les seves l’excitació i els amants ja hi eren, del seu transitori corser. Mentre la lloc ben visible de la recepció. No anques. L’atracció gravitacional dels només hi mancaven les postres i..., ment de Ramon maquinava alguna hi havia marxa enrere. La roba in- cossos no va poder restar aturada de ben segur, un cafè amb la llet ben excusa ben llastimosa per sortir airós terior de blonda i un somriure ben ni un segon més. Entre petons ben espessida. de la llastimosa circumstància que còmplice no deixaven res a l’atzar. humits i sorolloses refregades, van De tothom és sabut que quant no trigaria gaire a esdevenir-se, va Ella posava la casa i la més absoluta recórrer l’efímera distància que els tens una hamburguesa et fotries un clavar la mirada en una fotografia premeditació. Ell… ell no va saber separava del tàlem nupcial. Ningú entrecot i a l’inrevés i, algunes coses del patró de la casa on, aquest, rebia ni va poder declinar una oferta tan no va parar esment en la porcellana estaven destinades a ocórrer. El Ra- un guardó de mans del senyor Ca- temptadora. Per ser dilluns, el món fina ni en les figuretes de Lladró ni mon no s’ho estava passant del tot bé. sadevall i d’un destacat membre de tenia un cert deix lúbric que resultava tampoc, és clar, en l’orgia golosa de La seva ment no estava per la feina la secció falangista de qui, en aquell del tot corprenedor. retrats i fotografies en blanc i negre del fornici. Tanta pressió semblava moment concret, no en recordava El Ramon, en nàixer, estava des- que semblaven voler empaperar atabalar-lo i la seva ment emetia pas el nom. Llavors, de sobte, totes i tinat a convertir-se en jurisprudent totes i cadascuna de les parets del xecs “a qui el porti” que el seu cor cadascuna d’aquelles idees tòxiques com el senyor Casadevall, el seu passadís... Amb experta eficàcia, va fossilitzat no semblava capacitat per que l’acuitaven van esfumar-se sense pare. Però, quan aquest va traspas- descordar-li camisa i pantalons men- arribar-los a pagar mai. Es trobava dir res i, com si tot aquell efímer sar, l’estiu vinent farà sis anys, en tre ell perdia la seva boca ganuda al aclaparat i no es veia preparat per maldecap poc oportú no s’haguera Ramonet, de sobte i sense haver-s’ho bell mig d’aquella rumbosa pitrera. cauteritzar certs records que ja hau- esdevingut mai, les ganes de mengera proposat pas, va albirar-ho tot amb Assedegats sota el tènue abrigall rien d’estar enterrats sota centenars van tornar-li amb forces renovades. una lucidesa desacostumada i, des- d’uns llençols excessivament blancs, d’estrats de mediocre quotidianitat. Així, amb l’ímpetu amatori rejovenit, prés de rascar el socarrimat fons de van dedicar-se satisfer múltiples La vida acaba per retrobar-te i sem- en Ramon va alçar-se, va giravoltar- la seva cassola personal, va decidir-se afectes mesquins i gaudir així de pre tria el pitjor escenari. El pare la, va separar-li les cuixes amb una a abandonar el guió prefixat del seu la seva nuesa mútua. No convenia ja no hi era i a la mare només la fal·lera carregada de luxúria, va mediocre esdevenir vital. demorar-se, l’espòs era de viatge de visitava, de tant en tant, per dema- gaudir de l’observació encuriosida Ja no eren adolescents i el desig els negocis i calia aprofitar-se, a pressa nar-li diners. S’havia convertit en un d’aquell pubis perfectament rasurat i dominava. El plat ja era a taula i no feta, d’aquelles corbes massa desa- panxacontent... en un vividor... en va disposar-se a degustar un magnífic hi havia cap mena de motiu per com- teses. Mentre ella el cavalcava el seu un cràpula sense ofici ni benefici... arròs de senyoret. De ben segur que pliments falsejats i preliminars del rostre sufocat feia palesa la grandària en un figura... La lúbrica amazona aquell només seria el primer de molts tot innecessaris. Mentre remenava del seu plaer. Aquella tarda, de ben eventual encara no havia parat es- menús ben complets... Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 19 Cultura museu terres de l’ebre

‘Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre’ estarà al Museu fins el 21 de maig Una exposició repassa 120 anys de cinema a les TE

’exposició ‘Aquelles tardes... 120 anys de cine a les Terres de Ll’Ebre’, que es pot veure a la sala d’exposicions temporals del Museu Terres de l’Ebre recupera la història de 120 anys de cine a les Terres de l’Ebre. Inaugurada divendres 3 de març, l’exposició es podrà veure fins el 21 de maig. recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. L’exposició convida al visitant a re- viure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres. L’exposició, organitzada en dues del Museu de les Terres de l’Ebre. A una empenta considerable, va quedar Cotxes, teles i discoteques: parts, ofereix un recorregut per la més, per al seu desenvolupament aturada amb l’esclat de la guerra civil, la crisi dels cines història del cine a les quatre comar- s’ha comptat amb la col·laboració cosa que a més va suposar el tanca- A mitjans de 1960, els vehicles a ques ebrenques, així com una apro- dels equipaments patrimonials del ment de moltes sales i la reconversió motor començaren a generalitzar-se ximació al que va suposar el cinema territori que formen part de la xarxa d’altres a equipaments vinculats a la al territori a conseqüència de la millo- per a la societat del moment al llarg del SAM, i de moltes institucions, em- intendència o serveis militars. ra del nivell adquisitiu de la societat. del segle XX. preses i particulars que han aportat Un cop acabada la guerra, els Aquest fet suposa una major mobilitat La mostra, en una primera part, fotografies, documents i objectes per cinemes que havien resultat menys de la població, que es desplaçarà en el fa un recorregut històric des de les a completar el discurs de la mostra. afectats pel conflicte, van recuperar seu temps de lleure a esdeveniments primeres projeccions cinematogràfi- ràpidament la seva activitat. Ja a mit- i celebracions populars, però també ques al territori en barraques de fira La història del cinema jans de la dècada de 1940, les Terres a veure pel·lícules a aquelles sales de o en teatres, cafès d’associacions, La primera projecció cinemato- de l’Ebre comptaven amb prop de 50 cine més noves o que oferien progra- ateneus o altres fins que es creen les gràfica a les Terres de l’Ebre va tenir sales, un nombre major que l’existent mes amb estrenes. Aquesta mobilitat primeres sales destinades a acollir es- lloc al març de 1897 a Tortosa per abans del conflicte. va condemnar a les sales més petites pecíficament projeccions. La segona part d’un cinematògraf itinerant. A Tot i així, no serà fins a la següent i aquelles que no podien fer front a part de l’exposició fa un recorregut partir d’aquest moment els principals dècada que la totalitat de les pobla- millores tècniques i de comoditat. per la història cinematogràfica, des nuclis del territori començaren a rebre cions de les Terres de l’Ebre gaudiran En paral·lel, l’aparició i la genera- de les primeres projeccions fins a visites de cinematògrafs en el marc de, com a mínim, una sala de cine. lització de la televisió va complicar l’actualitat. Tota l’exposició compta de fires i festes majors. Aquestes sales eren gestionades per la continuïtat d’aquestes sales, ja que amb un extens material gràfic i do- Ja a partir de 1905, es crearen les organitzacions vinculades al règim o la gent va deixar d’acudir al cine. cumental, a més d’objectes originals primeres sales estables dedicades per entitats i associacions culturals Entre els 60 i els 70 l’oci també va com projectors, carteleres, mobiliari a la projecció de films a Tortosa, autoritzades en el cas dels nuclis anar canviant, en generalitzar-se les i elements decoratius de les sales. Amposta, Móra d’Ebre, Ulldecona, més petits, mentre que en els nuclis sales de ball i, entre finals dels 70 i Així mateix, inclou fragments de les Roquetes, etc. Entre les dècades de més grans les explotaven petits em- els 80, les discoteques van atreure entrevistes realitzades a persones de 1910 i 1920, aquests espais eren ja presaris. amb força als més joves. diferents poblacions que al llarg de la presents en altres poblacions de les Entre la dècada del 1940 fins a Així, tot i que les produccions ci- seva vida van estar vinculades al món quatre comarques -algunes fins i finals de la dècada de 1960, el cine nematogràfiques continuaven tenint del cinema, cosa que li confereix a la tot comptaven amb diverses sales-, va ser el principal entreteniment de un públic ampli, el cine en general es mostra una altra dimensió i valor: el oferint una programació estable que la societat ebrenca i va experimen- consumia a casa. Poc a poc, la major del testimoni, en primera persona, de s’alternava amb espectacles de circ, tar el període de major esplendor. part de les sales van anar desapa- tot un seguit de generacions per a les varietés, màgia, teatre, entre altres El cine destacava entre les ofertes reixent, i entre les dècades de 1970 quals el cinema va constituir una de espectacles, esdevenint un entrete- de lleure (ball, futbol, passeig...) i i 1990 van tancar més de 80 sales. les principals formes d’oci al territori niment consolidat per al conjunt de permetia viure altres històries, veure i una finestra a través de la qual les la societat. altres llocs del món, tant reals com Els multisales Terres de l’Ebre s’obrien al món i Fins als inicis de la dècada de 1930, inventats, veure aquells personatges A finals de la dècada de 1990 arri- adoptaven noves modes, mentalitats quan irromp al territori el cinema so- de Hollywood amb els que la societat bava a les Terres de l’Ebre el primer i una nova cultura. nor, les projeccions s’acompanyaven s’identificava i volia imitar, en defi- multisales, l’OCine Roquetes, un L’exposició ha estat produïda amb amb música de piano o d’orquestrina, nitiva, permetia fugir de la realitat espai amb 8 sales de projecció. L’any el suport del Departament de Cultura a més de poder-hi ser present també del dia a dia i obrir una finestra a 2001 apareixia el segon complex i és una iniciativa del Servei d’Aten- un explicador de les escenes. La so- altres mons. d’aquest tipus del territori, l’Amposta ció als Museus (SAM) i el Consorci norització, que s’havia iniciat amb 11, amb 11 sales de projecció. 20 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Cultura

BIBLIOTECA SEBASTIÀ J. ARBÓ BIBLIOTECA SEBASTIÀ J. ARBÓ La Biblioteca celebra el Dia Internacional Josep Sancho presenta la seva tesi sobre de la Llengua Materna el Marcel·lisme a les TE a la Biblioteca

Satisfets tots els qui vam poder als música i la seva veu Verònica La tesi doctoral ‘El Marcel·lisme fabetisme. A més a més, els seus gaudir una vegada més, després de Zuñiga, a Roberto Rallo per deixar- a les Terres de l’Ebre’, de l’autor seguidors obtingueren grans quotes 11 anys, del Dia Internacional de la nos la col·lecció del Petit Príncep en canareu Josep Sancho, se centra en de poder amb les alcaldies més Llengua Materna, on apostem per diferentes llengües...i a Inés Martí la formació i el desenvolupament importants de les Terres de l’Ebre, una educació multilingüe per un Herrero, Regidora de Cultura pel seu del moviment republicà forjat al la presidència de la Diputació de futur sostenible. Moltes gràcies al suport. I als mitjans de comunicació voltant de Marcel·lí Domingo a les Tarragona, entre d’altres. Consorci per la Normalització Lin- que es van interessar. Terres de l’Ebre entre el 1914 i el Aquest llibre explica com es güística, ESARDI, Escola d’Adults, Una tarda per recordar, en veure 1939. Un treball que el propi autor configurà el republicanisme marcel· Institut de Tecnificació, Institut Ra- la cara de felicitat del participants, va presentar a la Biblioteca Sebastià linista en un medi totalment advers mon Berenguer IV i Institut Montsià més enllà de l’exit de l’activitat. J. Arbó. El treball ha fet èmfasi en fins a esdevenir força hegemònica. d’Amposta, Centres escolars de la la configuració de la seva estructu- I, alhora, també elements clau per població. Un gran aplaudiment per Joana Serret ra, en les seves formes d’actuació entendre la història contemporània i d’organització i en la seva relació d’aquestes terres. amb d’altres moviments polítics i L’autor Josep Sancho va ser socials d’aquestes comarques. acompanyat en la seva tertúlia per L’any 1931, amb l’arribada de la Joan Baptista Beltrán, investigador República, el ministre d’Instrucció i estudiós d’història local, que és Pública Marcel·lí Domingo impulsà autor de llibres d’història sobre el decididament la creació d’escoles en territori, i pel periodista ampostí un país amb grans índexs d’anal- Oriol Fuster.

lo pati Tornen Los Vermuts del Pati

Tornen Los Vermuts del Pati, una afavorir el diàleg i el debat; i una iniciativa arrencada l’any passat sessió de dj expressament plante- per apropar l’art contemporani i jada per a l’ocasió. les exposicions actuals des d’una Pel primer vermut de la tem- perspectiva directa i implicada. Un porada, 5 de març a les 12:00h, i diumenge al mes, visita i vermut coincidint amb la inauguració de amb comissaris i artistes relacionats, l’exposició Machirulos y siluros de per descobrir i entendre les expo- Berta Canela a l’Aparador del Cen- sicions amb informació de primera tre, es va comptar amb Amarantis mà, acompanyat d’una Moritz a la DJ, nom de guerra de la coreògrafa solejada plaça entre el Museu i el i ballarina Amaranta Velarde quan Centre (si el temps ho permet) per se posa darrere els plats. revista amposta · Núm. 905 · març 2017 21 Cultura

Josep Valldepérez i Lleixà L’Epipaleolític: una transició cultural molt escaient

L’Epipaleolític o Mesolític són emergència organitzativa en els pròpia humitat atmosfèrica què ques, de supervivència. La capacitat dues terminologies què s’apliquen individus d’aquella època; hom s’havia generat sobre una bona part de llur resolució orgànica, no tan a un període molt determinant de entre altres coses havien aconseguit del planeta, la qual cosa ocasiona- sols es fonamentava en confeccio- la prehistòria; no obstant, sembla desenvolupar, una elaboració molt ria, una situació molt apropiada nar nous mètodes de caça i pesca. La ser que alguns investigadors enca- més precisa en la talla de les pedres perquè es desenvolupessin ingents reflexió més conseqüent consistia, ra no s’han posat d’acord respecte (talla microlítica) què es diferenci- àrees de boscos. Hem de considerar en desenvolupar els recursos més a aquests dos termes. Mesolític aven ostensiblement, de les talles no obstant, que aquesta conjuntura adients i eficients per aconseguir significa, edat mitja de la pedra, i efectuades pels seus predecessors no s’havia prestat pas, durant la una sòlida coexistència. El Homo Epipaleolític, per damunt del Paleo- de l’era Paleolítica. Tot i així, la seva prolongada i eixorca Glaciació. La sapients, vers a la resta d’animals, lític. Aquesta dualitat terminològica cloenda com a cultura de transició variada explosió d’arboredes, faci- estava molt mancat de facultats i probablement altres matisos de no fou pas tan delimitada; tot depèn litaria l’increment d’una fauna més físiques, no obstant, la seva condició caire més etnogràfic i/o idiosin- del lloc on s’hagi desenvolupat. petita i menys gregària què la que com a esser més intel·ligent li va cràtic són els causants d’aquesta Durant aquesta etapa, l’asincro- fins aleshores havia subsistit. Tan- permetre establir-se en la cúspide controvertida disjuntiva, cosa que nisme tecnològic es bellugava mateix, com a efectes del desgel, les de la cadena tròfica. per les ments menys cultivades en folgadament. Una desincronització, zones estepàries on s’alimentaven Com a bons primats, una de les la qüestió ens resulta una valoració que es constata notablement en els els grans herbívors com els mamuts, aptituds més destacades de l’espècie massa complexa alhora de dicta- jaciments d’orient mitjà, on el Homo mastodonts, etç, foren inundades humana l’ha constituït, l’observa- minar i estructurar les respectives sapients del Mesolític, finalitzava pel mar; una dificultat què obliga- ció. Mercès a aquest atribut, l’home causalitats oposades. la seva trajectòria com a caçador ria a aquests gegants prehistòrics a va saber cercar el comportament Per conceptualitzar el contingut recol·lector, sobre el 8.000 aC. En- refugiar-se en les regions àrtiques, dels animals. Una circumstància idiosincràtic d’aquesta cultura de tretant, a les nostres terres; si no és on irremeiablement clourien, per què clouria amb la consecució l’edat de pedra, hem de concebre, que aparegui quelcom més tangible extingir-se. cognitiva de molts dels patrons de que el canvi climàtic, ocasionat per que ho desmenteixi, finalitzava Efectivament, la cultura de l’Epi- conducta, efectuats per aquestes la finalització de la darrera Glacia- sobre el 5.500 aC. paleolític, ha esdevingut una de les criatures. L’exploració faunística, ció, fou el principal causant perquè El final de la Glaciació no tan transmutacions idiosincràtiques i el va conduir a servir-se’n de les la societat del Paleolític Superior sols va capgirar el curs bionòmic etnogràfiques més transcendents característiques més destacades (40.000-30.000 aC al 12.000 aC) de la Terra; com ja s’ha especificat, que ha sofert l’espècie humana. d’aquests captivadors essers. Els conclogués la seva decídua trajec- també va capgirar la trajectòria Tot i així hem de valorar, que per ocells nadadors com els ànecs i les tòria itinerant i es constituís com el idiosincràtica de l’espècie humana. dur a bon terme, llur existència, els gavines, en són un exemple. Foren proemi del que seria la subsegüent El planeta entrava en una dinàmica humans van haver d’harmonitzar els inductors substancials perquè es revolució agrícola del Neolític. Una mediambiental molt excepcional, amb un entorn què no tenia res a desenvolupés l’art de la navegació. circumstància que també ens indica, cosa que irremeiablement provo- veure amb el que havien heretat El llop, també fou un d’aquests com- que la seva permanència com a caria, una severa alteració en el els seus predecessors del Paleolític ponents essencials per l’esdevenir cultura de transició ha esdevingut, comportament de llurs compo- Superior. Òbviament tampoc podem dels homes i dones de l’Epipaleolí- significativament aleatòria. Perquè nents orgànics. Hem de preveure pretendre afermançar amb total tic. La seva domesticació fou molt certament ha estat condicionada si més no que l’augment del nivell rotunditat, que aquesta aculturació adient, perquè com a bon depreda- pels influxos evolutius, propagats del mar causaria una significativa hagués col·lidit tan prestament com dor, intervindria profícuament en la en llurs respectius indrets. Per ser regressió dels litorals, circumstàn- el que la nostra ment ens projecta. persecució i caça dels escorredissos més exactes, aquest període es va cia què forçaria el desplaçament Hem de preveure, que el compor- trofeus alimentaris; tanmateix que, iniciar sobre el 12.000 aC, moment global d’animals; incloent-hi els tament humà hauria transcendit, alhora de vigilar i protegir les llars en què el desglaç d’una bona part humans, cap a les zones més altes equivalentment, amb el panorama de llurs propietaris, constituiria un del planeta ocasionaria un ràpid i resguardades dels fluxos marins. mediambiental que es venia mo- enèrgic i eficient protector. Totes augment del nivell del mar. Una Tanmateix, i com és lògic, les con- delant. les races de gossos tenen un tronc conjuntura no obstant, que tanma- dicions mediambientals del planeta Perquè la gent d’aquest període en comú amb el llop. teix ens suggereix justificar amb un començarien a formular nous pa- es compongués d’una manera més Aquesta escaient transició cultu- acreditat rigor, que el clima fou el trons d’organismes; un efecte que simbiòtica amb l’entorn, havien ral, també es va produir a les terres principal causant d’una rellevant esdevindria, a conseqüència de la d’amprar noves tècniques i tàcti- de l’Ebre. 22 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017

Butlletí d’informació local Ramon Ferré, Jordi Galo Baran- Gràfica S.L. electrònic a: [email protected] o Fundat l’any 1958 co, Maite Subirats Argentó, Joana Dipòsit Legal: T.1645-VII-7 Revista Amposta, plaça de l’Ajunta- Serret Fabra ment 3-4, 43870 Amposta A/e: [email protected] Tots els articles i/o comunicats Edita: Ajuntament d’Amposta, adreçats a la Revista Amposta, han La Revista Amposta no s’identifica Plaça de l’Ajuntament 3-4, 43870 Publicitat: A/e: [email protected] de portar el nom, cognoms, adreça amb les opinions expressades pels Amposta i DNI del seu autor i hauran d’estar signants dels articles que es publi- Redacció: Vanesa Adell Ferré, Manel Impressió: Sistemes de Comunicació enviades necessàriament per correu quen en aquesta revista.

d’activitats esportives al i clubs, que dinamitzen no xiquets i xiquetes. Per tot plegat nostre municipi. L’Ajuntament només la vida esportiva del és important mantenir aquest ha incrementat la partida municipi, sinó que també suport i visibilitzar-lo amb l’acte Quinze entitats esportives de destinada a aquesta finalitat treballen de manera altruista de signatura de convenis que es la ciutat van signar, fa unes fins als 205.000 euros per i desinteressada traslladant va fer al saló de plens. Des d’aquí setmanes, els seus convenis refermar el seu compromís valors molt importants com també el nostre reconeixement a anuals per a la realització amb aquestes associacions l’esforç o el treball en equip als aquesta tasca.

he de tindre el dret a discrepar, es on comença la meua llibertat. La realitat no és així. Per participar en aquesta secció les El dret d’expressió és el que cana- cartes o articles hauran de tenir una litza tant la parla com l’escrit. Jo crec extensió de 30 línies, en cas contrari que aquesta societat nostra després podrien ser retallades. No s’acceptarà cap escrit a mà o en de quasi quaranta anys de demo- còpia en paper. És imprescindible estar cràcia encara no s’ha entès. No està enviades per correu electrònic a la re- en els meus ànims semblar que sóc dacció de la Revista Amposta (premsa@ més avançat, sinó reflexionar. Quan amposta.cat) La Revista Amposta es reserva el dret un legislador fa una llei, aquesta llei de publicar les cartes/articles que no està feta per regular la convivència, respectin aquestes normes. Tampoc es els actes jurídics i protegir als mes podrà mantenir corres­pondència sobre dèbils. Això en la teòrica. les cartes publicades. Si parlem de llibertat d’expressió o Foto de família de les 17 parelles que van celebrar les noces d’or i de plata qualsevol llei social, a qui es protegeix a la Parròquia de l’Assumpció a finals de 2016. amb aquestes lleis, a les majories o a les minories? Està clar, a les minories, El políticament ja que les majories no ho necessiten. correcte Però no ens equivoquem. El que avui són minories, demà poden ser majories. Per això estan els grans Les persones tenim diversos mit- mitjans de comunicació per fer can- jans. Els dos principals són la parla i viar el parer de la gent. Llavors què la escriptura. passa? Que la protecció que tenien En aquests dos mitjans de comuni- com a minoria, allò de la discriminació cació, el més difícil que hi ha és dir positiva, es torna en contra del sector el que un pensa. Trobar una persona que abans tenia una posició avantat- que diu el que pensa és entrar en jada. La intolerància canvia de lloc una polèmica constant, quan no es i ningú ho accepta, segueix la lluita comparteix el pensament. per no perdre posició. Els dos bàndols Després està el políticament correc- segueixen enfrontats. Llavors no es pot te, que és manifestar d’una manera opinar personalment si no ets d’un o altra el que els altres volen sentir, dels dos bàndols, ja que segons ells, allò de la seguretat que dóna saber prens parts de uns o dels altres. No que seràs escoltat. Aquest mitjà de existeix la llibertat d’expressió. Sem- comunicació quasi sempre és emprat pre seràs crivellat pels dos bàndols. pels oportunistes, el que es deia abans Tenim tants exemples en què no «queda bé amb els ous al paner» treure pots opinar per por a ser escarniat a un rendiment personal d’el que es la plaça major, ni més ni menys, com diu, des de el material, fins omplir en les èpoques feudals. Qui pot donar el sac d’ego. opinió sobre, masclisme, feminisme, La excusa més gran que tenen els animalista, temes homòfobs, racisme, oportunistes, és la de « la meua lli- nacionalisme etc? Ets afí al cents per bertat acaba on es comença la teua cent, sinó ets contraris, no existeix o viceversa» Afirmo categòricament ombres o grisos, és blanc o negre. aquesta frase, jo entenc en esta frase Front a esta intolerància, sols ens que tu pots pensar sobre un fet i ex- queda dir la paraula que va dir el com- posar-lo, has tingut la llibertat d’ex- pany Labordeta al PP, a la …. tots. posició i s’acaba la teua llibertat, però llavors entra el meu dret a discrepar i RAFEL SERRET Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 23 Tribuna

ció i fomentar la creació de llocs de beques a l’estudi i s’augmenta el mí- les velles polítiques urbanístiques. treball que treguin ampostins de les nim que rebrà cada estudiant. En quant a les inversions en obres, llistes de l’atur per començar una A més, si Amposta és una ciutat dinà- destaquen els 6.000€ per a la cuina Uns pressupostos nova etapa. Per a això, es dupliquen mica i plural és gràcies a la vitalitat de la llar d’infants La Sequieta. Els mirant a la gent als els ajuts a la contractació i a l’empre- de les seves associacions, que dia a 20.000€ destinats a gronxadors ulls nedoria, incorporant ajudes als em- dia donen vida al municipi i contri- adaptats, perquè tots els nostres prenedors autònoms. Es destinaran bueixen a atreure visitants i projectar xiquets mereixen poder jugar als Esquerra d’Amposta ha impulsat per recursos a la recerca industrial de les Amposta cap a l’exterior. espais municipals, sense esborrar-los al 2017 uns comptes municipals en- nostres empreses per tal que siguin Per potenciar aquesta riquesa s’han cap somriure. Els 50.000€ destinats caminats a ser més socials i solidaris, més competitives. Es contribuirà incrementat les partides destinades a a l’eliminació de barreres arquitectò- posant-se al costat de la gent. 3 són amb 50.000€ a la modernització del ajuts a les entitats culturals i entitats niques per a millorar la qualitat de els objectius: 1) Modernitzar la ciu- comerç i, així, ajudar a les botigues de esportives. Igualment, s’ha previst vida dels veïns amb mobilitat reduïda, tat, 2) Donar suport a les necessitats la ciutat a ser més atractives, eficients un fons destinat a la rehabilitació arribant enguany als 110.000€ en socials i econòmiques i 3) Promoure i accessibles. dels locals de les entitats musicals, supressió de barreres. 25.000€ per la creació d’ocupació estable i de En quant a l’IBI o contribució, 1.800 ambaixadores d’Amposta. a la sala d’exposicions de turisme. qualitat sense oblidar la urgència famílies es van poder beneficiar el S’ha apostat per potenciar la Festa del O els 450.000€ dedicats a la reha- d’aquells que estan a l’atur. 2016 d’una necessària bonificació a Mercat a la Plaça com a esdeveniment bilitació del Mercat Municipal, atès El 2017 es continuarà apostant l’IBI, del 10%. Els bancs i grans teni- generador de dinamisme i riquesa i que presenta greus deficiències, per la creació de plans d’ocupació, dors van contribuir sense bonificació com a pol d’atracció turística, passant detectades ja l’any 2008 però sent perquè la millor política social que a pagar el manteniment de la ciutat. de 80.000 a 150.000€ d’inversió, a llavors ignorades, que mereixen una podem fer és donar feina. Permetran Per això, enguany es multipliquen més de l’aposta ferma d’Esquerra actuació immediata. cobrir necessitats que beneficien a per 5 els diners destinats a l’ajut al d’Amposta per una temporada de Aquestes són algunes pinzellades la ciutat en quant a imatge, neteja i pagament de l’IBI per a què els am- teatre i dansa atractiva i diversa, dels pressupostos de 2017 que ha manteniment. Alhora, suposaran una postins puguin arribar a un estalvi passant de 26.000€ als 35.350€. elaborat Esquerra d’Amposta. S’ha oportunitat laboral i una millora en del 25% de l’IBI del seu habitatge S’ha creat una nova línia de sub- intentat recollir el màxim d’inquie- la qualitat de vida d’algunes famílies de primera residència. venció destinada a la rehabilitació tuds ciutadanes i necessitats socials. ampostines que poden travessar una D’altra banda, un pilar del treball d’habitatges del Casc Antic, Grau i Segur que hi ha aspectes millorables situació econòmicament complicada. digne i una societat avançada és Quintanes. L’objectiu és incentivar els i s’intentaran millorar. Per a això Segur que se senten molt més valo- una societat formada per persones propietaris a rehabilitar les façanes i comptem amb tots els suggeriments rades i amb una millor perspectiva amb un alt nivell de coneixements. interiors i ajudar a recuperar els barris que ens feu arribar la gent, perquè de futur desenvolupant una feina. Conscients d’això, es puja de 20.000€ més degradats de la ciutat, que han una Amposta forta només és possible Apostem per promoure l’autoocupa- a 50.000€ els diners destinats a les patit un històric abandonament per amb una societat participativa.

Després de més d’1 ANY I MIG de Govern. L’Amposta que ens comprometen i no fan L’equip de govern continua aprovant mocions que després incompleix. Sense llum a la Torre de la Carrova, no s’han cobert les pistes exteriors, no s’ha acabat el camp de futbol annex ni s’ha posat una porta d’accés, no s’ha realitzat la zona de jocs inclusiva al Parc dels Xiribecs. Continuarem explicant els incompliments, molt SI, SI, SI i després RES de RES. 24 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Tribuna

l’Ajuntament . Aleshores no ens van tucional”. fer gens de cas però ara després de 16 Volem acordar, en el marc de la revisió mesos, fruit del més elemental sentit de la financiació local, una reforma Rectificar tard no és comú, l’equip de Govern ha hagut de global de l’impost que permeti que la de savis recular i treure una taxa que no no- forma de càlcul de la quota tributària més era innecessària sinó que, a més, reflexi d’una manera més fidel el ver- Era un sense sentit i ho vam dir des moralment era molt injusta i que ha dader increment de valor dels terrenys, del primer dia (per cert, els socialistes perjudicat a molta gent que no s’ha tenint en compte, per exemple, l’any els únics a manifestar-ho votant en pogut presentar a un treball al no tenir en què s’estableix el valor cadastral o contra). Ens referim a la taxa pels els diners per pagar els drets d’examen. els indicadors que reflexin de forma drets d’examen que l’actual equip de Seguirem treballant en aquest sentit adequada l’evolució real del valor dels Govern, en aquest afany recaptador perquè a nosaltres l’únic que ens terrenys on es troben els immobles. que té, va imposar a l’inici del man- mou és la defensa dels interessos Altre cop ens trobem davant d’un cas dat, unilateralment, aprofitant la seva dels ampostins i ampostines, i no que per a nosaltres és d’estricte sen- majoria absoluta. amb declaracions teòriques sinó amb tit comú i de justícia, ja que tan sols Què ha suposat aquesta taxa? Que fets contrastables. Ho hem fet amb demana proporcionalitat i rigor en el ampostins i ampostines, molts d’ells aquestes injustificables taxes pels dret pagament d’un impost per a l’obtenció nois i noies a l’atur, que busquen el d’examen i també ho hem fet en un d’un rèdit real. Ja és trist que, com en seu primer treball i gent amb recursos altre cas que ens afecta, com a ciuta- seu patrimoni durant un interval tem- el cas de les taxes per a drets d’examen, econòmics molt escassos, haguessin dans d’Amposta, potencialment a tots poral. Un impost que s’ha de recordar s’hagi d’arribar a demanar-ho. En fi... de pagar per poder presentar-se a un i a totes. Em refereixo a la necessària que està regulat pel propi ajuntament i D’altra banda, també hem pre- examen per optar a un lloc de treball reforma de l’impost de la plusvàlua. que a la nostra ciutat està en la part més sentat al ple una moció en con- a l’Ajuntament d’Amposta. Se’ns va dir El grup socialista hem demanat a alta del permès per la llei d’hisendes tra de les pràctiques abusives de que 10 o 25 euros era una quantitat l’alcalde que es posi les piles i que faci locals, on el màxim permès és del 30% les empreses del sector elèctric. molt baixa i que el què es perseguia les adaptacions necessàries d’aquest i aquí a Amposta s’està cobrant el 27% Així mateix, demanem la modernitza- era dissuadir a aquells que al final no impost a fi i efecte d’evitar-ne l’apli- Així mateix defensem que l’ajuntament ció de les instal·lacions elèctriques a la es presentaven. Potser sí per a qui té cació automàtica en el supòsit que no estableixi mecanismes que permetin nostra ciutat. Un pla d’inversions per a una nòmina o uns determinat nivell s’hagi produït l’increment de valor dels atendre les reclamacions dels contribu- la retirada dels pals que existeixen en d’ingressos, però no, per a qui no té ni terrenys objecte de l’impost. ents de la manera més eficaç possible molts carrers de la nostra ciutat i que un euro i ha de viure de l’ajuda dels Per què? Doncs perquè no pot ser posant en marxa fórmules que evitin no compleixen la llei d’accessibilitat. seus pares. Així ho vam denunciar els que la gent pagui impostos per haver la judicialització dels procediments. Cada cop és més evident doncs que socialistes des del primer moment en venut el seu terreny, la seva casa, la “Hem d’estar al costat dels ampostins i a Amposta ens cal un canvi. No un el sentit de que s’equivocaven perquè seva finca urbana si realment no s’ha ampostines i facilitar-los la feina a fer canvi de façana. Un canvi real de fer hi ha molta gent, que degut a la pre- produït un benefici econòmic en la en el cas que presentin reclamacions les coses i de com fer-les. Un canvi que, carietat laboral l’únic recurs que té és venda. Actualment es paga pel sol fet per un cobrament indegut, a la vista estic segur anirà agafant embranzida buscar feina en el treball que ofereix d’haver-lo mantingut, el titular, en el de la sentència del Tribunal Consti- i eclosionarà amb força al 2019.

els afectats per assetjament escolar any aplicant-se un preu fix. Des del només tenen visita un cop al mes nostre grup municipal volem pensar en el millor dels casos, tot i que es que això és feia amb la creença que Un servei municipal recomana que visitin un psicòleg una sortia millor de preu si compràvem per combatre el vegada a la setmana. Les famílies 675 ens locals junts que per separat. han de fer front al cost d’aquestes Però després de consultar diverses bullying sessions amb un psicòleg privat, i no comercialitzadores, hem pogut com- En el ple del mes de febrer vam sempre és possible i els que no tenen provar que a Amposta estem pagant demanar que el govern municipal diners, veuen amb desesperació el preus molt inflats, caríssims. estudii la creació d’un servei mu- fet de no poder ajudar el seu fill”. nicipal per combatre el bullying, o Què proposem? assetjament escolar, una xacra que a Què cal fer, a més de donar su- Comprar directament a subhasta com nivell general, es calcula que afecta port a les persones afectades? fa Fecsa Endesa. Així obtindríem un 20% dels xiquets i xiquetes en la Que l’administració pública, els millors preus i uns estalvis d’entre seva època d’estudi. A més, amb les pares i mares i els professors facin el 15% i el 25% en el consum, i per noves tecnologies, aquest percentat- front comú per fer de les vides tant també en la factura de la llum ge està agumentant perillosament. dels nostres fills un espai lliure de dels edificis municipals. La nostra proposta va rebre el suport violència i bullying. Cal educar als de tots els grups municipals. nostres fills perquè no siguin ells qui Quants diners suposaria això? fan bullying i vegin a l’assetjador Per exemple, en el cas de la piscina, Per què volem aquest servei? com un covard i també potenciar la l’estalvi podria ser de 8.000 euros Perquè “malgrat que no és compe- figura de qui denuncia aquests fets (un 17%), mentre que a l’Hospital tència municipal”, sí que és obligació com una persona valenta. Comarcal podríem generar un estal- moral poder-lo tirar endavant per vi de més de 30.000 euros (25%). fer front a aquesta xacra. Els re- Sumant tots els consums municipals cursos actuals de l’Ajuntament per El subministrament la nostra moció per treure a concurs d’Ajuntament i Hospital Comarcal, combatre l’assetjament són del tot el subministrament elèctric d’Am- podríem acabar generant 100.000 insuficients; només hi ha un psicòleg elèctric, a concurs posta. Fins ara, el subministrament euros anuals d’estalvi. Esperem que municipal i, és evident, que aquest s’ha comprat mitjançant l’Associació Amposta sigui pionera i que puguem no pot assumir tots els casos de totes En el ple de dilluns 27 de febrer, Catalana de Municipis amb una començar una petita rebel·lió per les problemàtiques,és per això, que també es va aprovar, per unanimitat, compra agregada d’electricitat cada canviar aquesta situació. Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 25

entitats esportives

Sumen un total de 205.000€, repartits en funció de l’activitat de cada associació L’Ajuntament d’Amposta signa convenis de col·laboració amb 15 entitats esportives

’Ajuntament d’Amposta va signar, dimecres a la tarda, els Lconvenis de col·laboració amb 15 entitats esportives del municipi, que inclouen el suport econòmic de l’Ajuntament per al desenvolu- pament de les activitats d’aquestes entitats durant el 2017. En total, el consistori hi destinarà enguany 205.000 euros, repartits en funció de l’activitat que realitza cada entitat, una xifra que suposa un creixement del 25% respecte la de l’any passat. “Hi ha poques ciutats que puguin presumir del teixit esportiu d’Am- posta”, va destacar l’alcalde, Adam Tomàs, tot posant en valor la tasca feta per les entitats no només en la dinamització de la ciutat sinó també en el desenvolupament del projecte esportiu del municipi, amb instal· El Club d’Escacs d’Amposta anunciava així la data a través de les xarxes socials. lacions de primer nivell. “Darrera de cada construcció o de cada mi- llora hi hagut alguna entitat que ha els membres d’aquestes entitats i va Amposta, Club Natació Amposta, Amposta, Club Futbol Sala Amposta, estirat”, va dir. Per la seva banda, “encoratjar-los a seguir treballant”. l’Associació de Veterans Amposta, Club Esportiu Sala Esgrima Ampos- el regidor d’Esports, Marc Fornós, Les entitats amb les que s’ha rubri- Unió Atlètica Montsià, los Taus Am- ta, Club Futbol Amposta, Club Tir va agrair la tasca diària i amb un cat aquest conveni de col·laboració posta, Club Nàutic Amposta, Club Montsià, Club de Bàsquet Amposta alt grau de voluntariat que fan tots són Club BTT Montbike, Moto Club Hoquei Patí Amposta, Club Handbol i Club Esportiu Àngel – APASA. ball Cortés i Fluixà, quarts al campionat d’Espanya de balls estàndars

Els ampostins Marc Cortés i Vera que van aconseguir el subcampionat Fluixà van proclamar-se el 18 de d‘Espanya categoria absoluta. Els febrer quarts al campionat d’Espanya petits en només 6 mesos ballant de balls estàndars en la categoria junts han aconseguit grans resultats, junior 1. La parella són deixebles ja que són els actuals campions de de Giuseppe Sgroi i Mercè Llorca, Catalunya juvenils. 26 Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 Esports hípica natació Vieito i Rus, els més ràpids de la mitja Marató A les proves de 100 i 200 m. braça i relleu de 4x100 Més de 200 corredors, a la Mitja Bon paper del nedador Marc Martí Marató i els 10k d’Amposta al V Campionat d’Espanya

Més de 200 corredors van participar, del Parc dels Xiribecs. L’ampostí Josep diumenge 12 de febrer, en la tercera Maria Lluís, del Club Montbike Am- El nedador Marc Martí va competir el proves es va apropar a les seves millors edició de la Mitja Marató d’Amposta, posta, i Célia Callarisa, del Sud Actiu cap de setmana de l’11 i 12 de febre al V marques, tot fent un gran paper amb Premi Terre de l’Ebre i els 10.000 qui- Ulldecona, van ser els més ràpits dels Campeonat d’Espanya per comunitats dues terceres posicions en els 100 i en lòmetres d’Amposta, aquesta última 10.000, amb un temps de 0:34:57’ i autònomes celebrat a Castelló a les el relleu i una quarta posició en els 200. prova puntuable dins la Running 0:35:4’, respectivament. José Manuel piscines Gaetà Huguet, representant Les marques van ser de 1:05.58 en els Sèries Terres de l’Ebre. El recorrregut Vieito (independent) i Pilar Rus (del Catalunya. 100, 2:25.04 en els 200 i 1:05.07 en va passar per diferents punts de la Borges Trail) es van imposar a la Mitja Marc va nedar les proves de 100 i la posta del relleu. En la classificació ciutat, amb sortida des de davant del Marató, amb un crono de 1:11:39 i 200 metres braça i el relleu de 4x100 general la comunitat guanyadora ha pavelló esportiu i arribada a l’interior 1:27:29 respectivament. estils on ha nadat la braça. En totes les estat Catalunya. Revista Amposta · Núm. 905 · març 2017 27 Esports hípica rem

Entregats els reconeixements en Doma Clàssica Bons resultats del Club Nàutic Amposta El alumnes del Centre Hípic Carlos Primera Confrontació Catalana i Cid, premiats a la Lliga de Tarragona Bandera Catalana de rem 2017

gala celebrat dissabte 11 de febrer a Reus i que va comptar amb la presència de l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Federació Catalana d’Hípica, Emili J. Zegrí Boada. Els reconeixements rebuts pels alumnes de l’hípica ampostina van ser a la Reprise AP, segon classifi- cat Roger Caballer, i quinta classi- ficada Sofia Villena; a la Reprise Set alumnes del Centre Hípic 1 primer classificat Diego Arasa; Carlos Cid, d’Amposta, van rebre a A la Reprise 2, tercer classificat diferents premis en la disciplina Pau Bel, a la Reprise 3, primera de Doma Clàssica dins la 11a classificada Sara Arnau i tercera edició de la Lliga de Tarragona classificada Veronica Estorach, i Els dies 11 i 12 de febrer es va cele- i Albert Barrera; en 2- sènior el mixte 2016, uns reconeixements que a la Reprise 4 segon classificat brar al Llac de Banyoles, la primera format per Aina Cid i Anna Boada del es van entregar dins el sopar de Emilio Mauri. Confrontació Catalana i la Bandera Olímpic de Barcelona, en 2x màster Catalana de rem, amb la participació Carlos Cañete i Lluís Munti dels clubs catalans a més d’alguns En tercer lloc, 1x cadet Pep Rallo; JUDO club de l’Aragó i una representació en 2- cadet Paula Arques i Celia For- d’Holanda, que entre tots van aportar nés; 1x juvenil Oriol Mateo; 2- sènior 450 remers a la competició. Antonio Delgado i Yago Gavilan; en Bons resultats dels dos competidors Per part del Club Nàutic Amposta, en 4x juvenil Ximo Valls, Ferran Climent, quan als resultats de la Confrontació, Jaume Paz i Quin Valls; en 2x màsters del Club Judo Amposta aquest febrer van obtenir el primer lloc: Diego Vilar i Jose Astudillo. En 1x aleví Sebastià Cano; en 2x El 18 de febrer el Club Judo Am- cipar uns quants judoques del club aleví Noa Guasch i Carme Cercós; Bandera Catalana posta va estar en dos competici- En la Categoria Competdor va par- en 4x aleví Noa Guasch, Carme Aquestes regates es disputen amb ons diferents. En primer lloc, a la ticipar Samuel Palacios Garcia -30 i Cercós, Violant Rallo i Nil Sánchez; les modalitat de vuit amb timoner Super Copa d’Espanya Infantil de Claudia Marti Barrot -35. Samuel i en 4x cadet Paula Arques, Celia For- en les categories promoció i sènior, Montijo (Extremadura) on va par- Claudia van quedar en segona posició nés, Laura Fibla i Maria Gili del CN en una distància de 300m i per eli- ticipar Natalla Penas Forne en -36 Categoria Esportiu: Neus Escrihuela Banyoles; en 2- juvenil Nuria Puig i minació, per part dels bots del CN. Natalia va iniciar al seva competició Jimenez -50, Sontou Toure Oulay-50 Nerea Casanova; en 4x juvenil Oriol Amposta van quedar: en semifinals per ser cap de Sèrie i Andrei Daman Cebotari. -30. Mateo, Alex Paga, Pau Gilabert i Els equips sèniors van aconseguir del Rànquing i el va guanyar en els Neus i Sountou van guanyar tot els Pau Princep; en 4x sènior Antonio la tercera plaça, amb els següents 40 primers segons de combat de seus combats quedant campiones Delgado, Yago Gavilan, Andreu Elias components al equip femení, Nuria ippon d’osaekomi accedint a la final. i Andrei va pujar al calaix fent un i Victor Argento. Puig, Victoria Cid, Iris Castell, Paula Un cop a la final va acabar per la via bronze molt merescut. En segon lloc van quedar: en 1x Arques, Nerea Casanova, Aina Mateo, ràpida amb un espectacular ippon als aleví Noa Guasch; en 4x aleví Sebas- Laura Roso, Iris Garcia i Nuria Martin 35 segons de combats proclamant-se tià Cano, Alex Recio, Adrià Gisbert i de timoner, el masculí estava format Campiona de la Super Copa i sumant Ionut Mirita, en 4x juvenil el mixte per Francesc Franch, Victor Argento, 120 punts al rànquing, consolidant de Marcel Lara, Javier Minerva i Joan Fernàndez, Antonio Delgado, la segona posició del mateix i tenint Ismael Curto i Oriol Gisbert del Yago Gavilan, Andreu Elies, Xavi pràcticament garantint la seva pre- CR. Tortosa; en 4x sènior Francesc Royo, Albert Barrera, Ferran Climent sencia en el campionat d’Espanya. Franch, Albert Barrera, Xavier Royo i Nuria Martin de timoner. En segon lloc, el Club de Judo Am- i Joan Fernàndez; en 4x sènior Nuria La propera regata serà la II Confron- posta va estar a la Copa Catalunya Puig, Victoria Cid, Iris Castell i Aida tació i Bandera Catalana al Llac de Benjamí a Coma Ruga on van parti- Bonfill; en 2- sènior Francesc Franch Banyoles, el 11 i 12 de març. per Josep Parrot Talarn Paco Bello Millan

José Ma., Don Simeon, Don Antonio canvio els plats de la discoteca pels Garde i Don Joaquín Miralles. plats de la cuina. Sense parlar del Als catorze anys plegues del restaurant, perquè no es pot, direm col·legi. Quina és la primera faena que el teu pare obre ell i la nostra que fas? mare Casa Rafael l’any 1985. I aquí A aquesta edat entro a treballar es quan comença la història, ja als tallers dels Germans Gelida i que la meva germana i jo, els dies allí podríem dir que em faig gran. de molta festa, que això s’omplia, Guardo una estima especial als comencem ajudant a casa i d’aquí companys, als caps. Passo molt de ve la meva afició a la cuina. temps fent d’aprenent, el que es Del 1990 al 2000 és quan tu diu avui Formació Professional. et decideixes a ser el continu- Recordo que per aquell temps els ador del negoci... aprenents cobraven molt poca cosa. En fer-me càrrec jo de tot això, Començo cobrant 1500 pessetes a la meua senyora, que és Fuencisla la setmana Curto es posà a la meva disposició. A més, devies seguir estudiant. Ho fa tan bé que, si t’he de ser sincer, Sí, però majoritàriament electrò- avui en dia hi ha moltes coses de les erdoneu però el mes es semblant Amposta. Així és que nica, sobretot la del automòbil. Ara que formen part del nostre negoci passat us vaig fallar. Jo, els meus pares l’any 1965 fan les bé, la temporada que entro a formar que han sigut idea d’ella, per això Pque també estic subscrit maletes i ells, la meva germana i part de la gent que posaven musica et deia que entre els dos fem que a la nostra volguda Revista jo fem cap aquí. a la discoteca de La Lira, que avui la cosa tire endavant. Amposta, vaig fer com tothom: On us poseu a viure? els hi diuen Discjòquei I els pares bé? mirar darrera per veure qui Jo em crio al carrer Sol, jugant Què més? Mira jo amb els meus pares he hi havia i vaig quedar sorprès entre els carrerons i la Torreta. Ju- Col·laboro a la Ràdio. També passat moments tan bons, i m’han de veure-hi un anunci. De gant a capitolet, salto salto paleta, començo una secció de Cròniques ajudat tantíssim que ara que ells seguida vaig recordar que era fava qui cau baix paga, penjant Musicals a la Revista Amposta. necessiten de la meva ajuda, sento a causa d’una acumulació de pilotes per tots los patis del voltant, Durant el meu pas per Ràdio Am- que el que faig es com si pogués faena. Bé, fora més excuses i fent partits de futbol a la plaça de posta, que llavors li dèiem així faig tornar-los alguna cosa d’allò que anem pel d’avui que, com heu l’Església mentre va ser de terra,... de control i a estones, poso música ells han fet per mi. vist, no es diu Rafel. Aquest Gràcies a això es podia jugar també de la més actual. Totes les novetats Alguna afició que la gent és el pare, però avui parlarem al frendit, sense oblidar-nos de les que trobava, que actualment ja han actual no sàpiga. i ens assabentarem d’on va cèlebres anelles de la Plaça de Fidel. passat de moda. Amb totes aquestes A mi m’ha agradat molt el futbol, sortir Paco. Tu ets ampostí? Totes les migdiades allò s’omplia de inquietuds, als Muntells s’obre una però n’havien de millors. Ara et diré Jo em considero ampostí com el jovent jugant a vinora. discoteca i començo a treballar allí que en descobrir el futbol sala em que més, però no puc dir que sóc Parla’ns de les penyes. totes les festes i els caps de setmana. va entusiasmar tant que m’elegiren d’aquí perquè jo naixia a Castro Home, jo jugava d’extrem esquer- Era la coneguda família de Pataque- president de l’associació ampostina. del Río, província de Córdoba, re en la penya Iberus i també la ra, uns avançats de la seua època. Així passo quatre anys, fins que la poble que arriba a tenir casi 9.000 Robesa. Amb aquests jugava Carlos Tenien un local grandíssim on feien feina m’ho fa deixar perquè sempre habitants. Després, a causa de el del Hotel. cine, ball i discoteca. També els es juga en diumenges, que es quan l’emigració, es quedava prop dels A quin col·legi vas anar? recordo amb molta estima. fas mes falta a casa... 6.000, encara que més cap aquí. Poc Vaig als desapareguts Hermanos, Suposo que la mili l’hauràs Una historia real d’un fill d’Am- a poc crec que ja passa als 9.000 davant la caserna de la Guàrdia feta també... posta encara que hagi nascut a una altra vegada, podríem dir que Civil, i allí conec als mestres Don Jo vaig a la mili i quant torno Castro del Rio.