Projecte Del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª Fase. TTMM Castelló De Farfanya, Menàrguens I Torrelameu

Generalitat de Catalunya 7020 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Servei d'Arqueologia i Paleontologia Biblioteca del Patrimoni Cultural

Projecte del regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª Fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

Jaume Díaz i Ortells, Pilar Fernández Franca i Cesc Busquets i Costa Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

ÍNDEX

1. Introducció...... 2

2. Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). Marc històric i geofísic. ....3

3. Antecedents arqueològics: jaciments propers ...... 6

4. Metodologia i descripció dels treballs...... 7

5. Resultats de la Intervenció Arqueològica...... 9

6. Inventari material moble...... 21

7. Documentació gràfica...... 23

8. Bibliografia...... 89

9. Netgrafia...... 89

Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica.

Annex 2: Legislació Patrimoni Cultural i Autoritzacions Administratives

1 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

1. Introducció.

Arran de la necessitat d’efectuar un Control Arqueològic dels rebaixos que s’havien d’efectuar en el Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2, l’empresa UTE REGS DE LA NOGUERA ha encarregat a l’empresa ATICS, S.L. la realització d’aquestes tasques arqueològiques mentre duressin els treballs d’obertures de rases, així com la confecció de la memòria tècnica amb els resultats dels treballs.

El desenvolupament d’aquest control de rebaixos venia determinat per l’existència a la zona on s’havia de desenvolupar aquesta obra d’infraestructura hidrogràfica, de diferents jaciments documentats durant la realització de les obres de construcció del canal d’Algerri- Balaguer1.

Aquest control arqueològic dels rebaixos anava encaminat a localitzar restes de materials arqueològics en superfície a les zones desbrossades i a les seccions resultants de les rases efectuades, per tal delimitar possibles àrees d’actuació arqueològica.

El Control Arqueològic dels rebaixos s’ha realitzat, seguint el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, sota la direcció dels següents arqueòlegs i en les dates que s’especifiquen:

Jaume Díaz i Ortells, del 19 al 30 de setembre de 2.005.

Pilar Fernández Franca, del 10 al 30 de novembre de 2.005.

Pilar Fernández Franca, del 16 al 31 de gener de 2.006

Cesc Busquets i Costa, del 27 al 30 de juliol de 2.006

1 Veure Annex 29. Mesures correctores de l’Impacte Ambiental, pàg. 9-11, plànol 12.8.

2 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

2. Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). Marc històric i geofísic.

La Noguera

La comarca de La Noguera és la comarca més extensa de Catalunya i la seva capital és Balaguer. La grandària del territori noguerenc no es correspon, però, amb un terreny particularment apte per a la implantació i l’activitat de l’home. No obstant això, sabem que la comarca fou habitada des del neolític antic, aproximadament al 3500 aC., segons que ho confirmen les troballes de ceràmica epicardial i els instruments apareguts en diverses coves de la comarca i més concretament, per la zona que ens ocupa, a la cova del Tabac de Camarasa.

Al terme municipal de Castelló de Farfafanya, segons comunicació oral facilitada per la Direcció General del Patrimoni Cultural, es localitza una explotoció minera neolitica per extreure silex. Aquest jaciment està actualment en fase d’excavació, i al quedar lluny del traçat de la nova variant de Castelló de Farfanya, la seva ubicació no és a la planimetria que s’adjunta.

A l’època final del bronze, aproximadament a la fi del primer mil·lenni aC., la Noguera va enregistrar una etapa especialment rica i densa de poblament, com ho revelen les múltiples troballes en coves i en poblats a l’aire lliure. Alguns d’aquests poblats també es van continuar en l’època ibèrica, i d’altres s’erigiren de nou en diferents punts de la comarca.

La submissió dels ilergets i l’entrada al món romà representà per la comarca una etapa de pau i prosperitat, en la qual els naturals assimilaren el nou sistema de vida i es plegaren als costums romans. Els testimonis, sense ser abundants, són, però, significatius, com el sarcòfag del segle II dC. d’Àger.

Balaguer era ja una població important en l’època en la que els àrabs senyorejaven el país, segons les troballes fetes a d’indret d’Almatà. Amb la reorganització dels comtats cristians del sector de la Catalunya nord est i tot seguit dels comtats de Pallars i Ribagorça, a càrrec dels comtes i marquesos tolosans, a l’inici del segle IX, aquesta terra es convertí aviat en un sector proper a la frontera i en zona d’expansió dels comtes d’Urgell, que des dels volts de l’any 1000 començaren a moure’s per estendre’s vers Balaguer i Lleida.

El primer capitost que es va destacar en la conquesta fou Arnau Mir de Tost, qui va emprendre nombroses conquestes pel que seria el futur vescomtat d’Àger. El sector de la comarca que ens ocupa, que és el centrat a Artesa de Segre i Ponts, també s’organitzà molt aviat, abans de la conquesta definitiva de Balaguer. La iniciativa de la conquesta d’Artesa vingué de la mà del comte de Barcelona Berenguer Ramon I, que la cedí en feu a Ermengol I d’Urgell. Pocs anys després però, passà a mans també, d’Arnau Mir de Tost. El sector de

3 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Ponts era del comte d’Urgell Ermengol IV. La conquesta definitiva de Balaguer l’any 1105 marca el límit de l’expansió dels comtes urgellesos, que d’ara en endavant hauran de pactar les seves conquestes amb els comtes de Barcelona. Durant el segle XIII es succeeixen nombroses disputes nobiliàries, que són apaivagades pels comtes de Barcelona, fins que l’any 1413 el comtat d’Urgell perd definitivament la seva autonomia i Balaguer esdevingués capital d’una vegueria, així com també Camarasa.

Durant el segle XVI la Noguera esdevingué una de les comarques més fortament castigades pel bandolerisme. Més tard, també fou envaïda per l’exèrcit de Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors, la qual representà la ruïna dels pobles de La Noguera. Durant el segle XVIII la comarca experimentà, a l’igual que la resta del país, un fort creixement, acompanyat d’una important expansió agrícola i una forta empenta constructiva que marcà el traçat definitiu de moltes poblacions.

Del 1810 al 1814 l’exèrcit de Napoleó també ocupà la major part de la comarca, però en general el segle XIX es caracteritzà per un creixement de les terres de la comarca, sobretot les de regadiu. Durant el segle XX la comarca no creix i és degut a l’emigració de la població agrària cap a les ciutats principals, sobretot Lleida i Barcelona i també cap a la capital de la comarca. Aquest factor de despoblació encara se sent amb més força a les zones de l’Alta Noguera.

El territori que constitueix la Noguera correspon a la zona d’expansió del comtat d’Urgell per la línia del Segre. Balaguer i el seu territori fou repoblat a la primera meitat del segle XII. En la divisió de Catalunya en vegueries, vigent el 1304, la Noguera era repartida entre les vegueries de Balaguer, de Camarasa, d’Urgell, de Lleida i de Tàrrega; al segle XVII amb la partició de la vegueria de Camarasa entre les de Lleida i la nova d’Agramunt, aquesta comprenia en gran part terres de la Noguera. Des del 1716 la comarca fou dividida entre els corregiments de Lleida i de Cervera, i amb motiu de la divisió provincial (1834) restà compresa dins la província de Lleida. La divisió de la Generalitat del 1936 establí els límits comarcals d’acord amb l’àrea d’atracció del mercat de Balaguer.

La llei sobre l’organització territorial de Catalunya del 1987 restaurà la comarca de la Noguera com a unitat administrativa i política amb els mateixos municipis que la comarca homònima del 1936. El 1988 el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la comarca del Pla d’Urgell, i els municipis noguerencs de Bellvís, el Poal i Linyola s’hi integraren. Posteriorment, una llei del 1990 segregà de la Noguera els municipis d’Alfarràs i de la Portella per tal d’agregar-los a la comarca del Segrià. L’agricultura i la ramaderia són la base econòmica de la comarca. Els conreus s’han beneficiat de la construcció dels canals de regadiu.

La superfície forestal ocupa més de la meitat de la superfície comarcal i els conreus n’ocupen més d’un terç. Les terres de regadiu, situades al S de la comarca, produeixen, sobretot, blat de moro, blat, alfals i fruiters (que han tingut una gran expansió, especialment

4 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. a la zona propera al Segrià). Els cultius de secà més importants són els cereals, en especial l’ordi i el blat; l’olivera i l’ametller es troben avui en recessió. També cal esmentar la vinya, el gira-sol, els cigrons i els melons. La ramaderia s’ha incrementat notablement; la cria de bestiar, a les granges d’integració, s’especialitza sobretot en el porcí, l’aviram i el boví. Els ovins constitueixen el quart sector ramader de la comarca. La cunicultura, generalment en granges, és concentrada a la vall d’Àger i la conca de Meià i la tradicional producció de mel es troba en certa regressió. La indústria de la Noguera ha tingut un desenvolupament escàs. Es concentra als nuclis més habitats: Balaguer, Ponts i Artesa de Segre.

Castelló de Farfanya

Castelló de Farfanya és un municipi de la Noguera de 53 Km2, localitzat a la vall mitjana del riu Farfanya, afluent del Segre per la dreta. Aquest riu travessa el terme de nord a sud, a la zona de contacte entre les terrasses escalonades que davallen vers el Segre i la Noguera Ribagorçana, i el sector muntanyós iniciat per l’anticlinal diapíric de la serra Llarga, que travessa el terme d’est a oest. Al secà s’hi conrea principalment cereals, oliveres, ametllers i quelcom de vinya. El regadiu aprofita l’aigua del Farfanya a través de sèquies. Hi ha bestiar boví, porcí i aviram. La vila situada a 358 m snm, antigament emmurallada, és a la dreta del riu Farfanya, al peu d’un turó coronat per les ruïnes del castell de Castelló, d’origen islàmic, i per l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic (segle XIV), d’una nau i amb un portal esculpit, Al seu interior s’hi conserva el sepulcre d’Ermengol IX d’Urgell i dos notables retaules de pedra del segle XIV de l’escola de Lleida. L’església de Sant Miquel, dins la vila, conserva una portada romànica del segle XIII. El municipi comprèn també l’antic terme de Torredà.

Menàrguens

La població es va formar al voltant de l'antic castell de Menàrguens, dins la marca de Balaguer, a partir de la carta de poblament atorgada pels comtes d'Urgell el 1163, confirmada el 1270 per Jaume I. Des del segle XV al XVIII va pertànyer al monestir de Poblet.

Torrelameu

Les primeres referències parlen d'una almúnia sarraïna que pertanyia a la ciutat de Balaguer. Torrelameu va caure en mans del comte Ermengol VI d'Urgell el 1147 i aleshores fou integrat a la comanda templera de Corbins. Més tard el 1317, passà a l'ordre de l'Hospital fins a la desamortització. Després del desmembrament del Comtat d'Urgell, Torrelameu fou inclòs dins la vegueria de Balaguer. Pel Decret de Nova Planta passà al corregiment de Lleida fins al 1835 que fou inclòs al partit judicial de Balaguer.

5 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. 3. Antecedents arqueològics: jaciments propers

Els antecedents que tenim de Jaciments Arqueològics documentats en la zona per on ha de transcórrer aquesta obra, es limiten a un punt localitzat i documentat a l’Inventari del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura

Jaciments Arqueològics (J.A.):

J.A. : GRENYANA

Tipus de jaciment

Varis desconegut

Cronologia

Romà Alt Imperi (14 / 192)

Medieval (1150 / 1492)

Modern (1453 / 1789)

6 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

4. Metodologia i descripció dels treballs.

Mentre duraren els treballs d’obertura de rases per les noves canalitzacions es dugué a terme un programa de control dels rebaixos, establint diferents visites mentre durà el desenvolupament de l’obra. Aquest seguiment i control arqueològic s’ha efectuat per tal de prevenir la destrucció de les possibles restes arqueològiques que es poguessin trobar al subsòl.

La metodologia emprada per realitzar les tasques arqueològiques, ha consistit en desenvolupar les següents tasques:

• Control dels moviments de terres de les màquines.

• Documentar les restes i els materials arqueològics apareguts

• Realitzar al laboratori de l’empresa ATICS S.L. el tractament de les dades i objectes apareguts.

• Elaborar els informes i memòries preceptius, segons la normativa vigent.

D’altra banda, seguint les prescripcions que es donaven en l’Estudi Impacte Ambiental i seguint la resolució de la Direcció General del Patrimoni Cultural, el seguiment i control arqueològic s’efectuà en els següents ramals, identificats amb la seva nomenclatura i situats geo-referenciats en l’ANNEX 1: Documentació cartogràfica/planimètrica, d’aquesta Memòria Tècnica:

7 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

Ramal Longitud del ramal Longitud afectada Impulsión A Ajeno a esta obra

A-2 4993 800 A-2-1-1 409 409

A-10 2149 2149

A-10-1 1236 1236

A-10-1-2 279 279

A-10-1-4 79 79

A-10-1-6 38 38 A-10-3 121 121

A-10-4 212 212

A-10-5 351 351 A-10-7 300 300 A-10-9 755 755

A-1 3562 3562 A-1-1 210 210

A-1-11 192 192

A-1-13 1754 1000 A-1-13-4 310 310

A-1-2 131 131

A-1-3 140 140 A-1-4 557 557

A-1-4-2 19 19

A-1-5 2457 1000 A-1-5-1 142 142

A-1-9 200 200

B-1 3430 1000 B 10464 600

B 10464 1300

B 10464 1800

B-3 524 524

C 12876 12876

8 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2.

5. Resultats de la Intervenció Arqueològica.

Durant les primeres visites es controlaren els rebaixos efectuats als Recs determinats com a Rec A-2, Rec A-2-1, Rec A-10, Rec A-10-1 i Rec A-10-5. (Veure documentació gràfica)

Rec A-2

Control arqueològic efectuat a la totalitat d’aquest rec. L’àrea desbrossada es situa entre el camí actual, uns camps llaurats/segats, l’enllaç amb el Ramal A i l’enllaç amb el Rec A-2-1, ocupant una franja d’uns 10 metres d’amplada. La profunditat dels rebaixos efectuats en aquesta franja van des de la retirada de les herbes fins a uns 30-40 cm de profunditat. S’ha controlat tot el rebaix en extensió, així com la terrera producte d’aquest rebaix. (Foto 1, 2 i 3) (Veure documentació gràfica)

En aquest Rec A-2, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-2-1

Control arqueològic efectuat a la totalitat d’aquest rec. L’àrea desbrossada es situa entre el Canal, uns camps llaurats/segats, la base d’un petit turó i l’enllaç amb el Rec A-2, ocupant una franja de uns 10 metres d’amplada. La profunditat dels rebaixos efectuats en aquesta franja van de 30 a 40 cm de profunditat. S’ha controlat tot el rebaix en extensió, així com la terrera producte d’aquest rebaix. (Foto 4 i 5) (Veure documentació gràfica)

En aquest Rec A-2-1, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Al cim del turó que es situa just a l’inici d’aquest Rec A-2-1, s’hi han documentat, en superfície, restes arqueològiques d’època romana (segle I dC.): sigil·lata sud-gàl·lica (un fragment decorat amb palmetes), àmfora tarraconense, ceràmica comuna romana i restes de tegulae. Aquest material estaria relacionat, segurament, amb el jaciment de Grenyana (Jaciment núm. 2)2, documentat durant les obres del Canal Algerri-Balaguer. L’espai on s’han documentat aquestes restes s’ha determinat com a Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.), per tant caldria evitar l’afectació directa d’aquest indret sense el control explícit d’un arqueòleg. (Foto 6) (Veure documentació gràfica)

2 Veure Annex 29. Mesures correctores de l’Impacte Ambiental, pàg. 9-11, plànol 12.8.

9 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec A-10

Control arqueològic efectuat des del PK 0+000 al PK 1+700 aproximadament. L’àrea desbrossada es situa entre el camí actual, diferents camps llaurats, camps segats, zones construïdes, plantacions d’oliveres i vinya, l’enllaç amb el Rec A-10-1 i l’enllaç amb el Rec A- 10-9, ocupant una franja d’uns 10 metres d’amplada. La profunditat dels rebaixos efectuats en aquesta franja van des de la retirada de les herbes fins a uns 30-40 cm de profunditat. S’ha controlat tot el rebaix en extensió, així com la terrera producte d’aquest rebaix. (Foto 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14) (Veure documentació gràfica)

En aquest Rec A-10, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

A la major part d’aquest rec ja s’ha realitzat el rebaix de la canalització del Rec. S’han controlat les seccions resultants d’aquets rebaixos, per comprovar la possible existència d’estructures negatives (fosses) retallades al subsòl. (Foto 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14) (Veure documentació gràfica)

A les seccions de la rasa de canalització del Rec A-10, no s’ha documentat cap tipus d’estructura negativa (fossa) retallada al subsòl

Rec A-10-1

Inspecció visual efectuada des de l’enllaç amb el Rec A-10 fins el final del tram. L’àrea prospectada es situa entre el camí actual, diferents camps llaurats, camps terrassats, zones amb abocaments de terra moderns, plantació de vinya i oliveres, l’enllaç amb el Rec A-10 i el final del tram.. A la zona per on ha de transcórrer el Rec A-10-1, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles en superfície. (Foto 15, 16, 17, 18 i 19) (Veure documentació gràfica)

Rec A-10-5

Control arqueològic efectuat des de l’enllaç amb el Rec A-10 fins el final del tram. L’àrea desbrossada es situa entre el camí actual, diferents camps llaurats, camps terrassats, l’enllaç amb el Rec A-10-1 i el final del tram, ocupant una franja d’uns 10 metres d’amplada. La profunditat dels rebaixos efectuats en aquesta franja van des de 20 a 50 cm de profunditat. S’ha controlat tot el rebaix en extensió, així com la terrera producte d’aquest rebaix. També s’ha controlat tot el talús resultant dels rebaixos situat cap a la meitat d’aquest tram. (Foto 20 i 21) (Veure documentació gràfica)

10 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. En aquest Rec A-10-5, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

En les següents visites efectuades es controlà el procés de desbrossament al Rec determinat com a Rec A-10-1. (Veure documentació gràfica)

Rec A-10-1

Control arqueològic efectuat des de l’enllaç amb el Rec A-10 fins el final del tram actualment desbrossat, justs on comencen uns camps amb plantació de vinya i oliveres. L’àrea prospectada es situa entre el Canal, diferents camps llaurats, camps terrassats, zones amb abocaments de terra moderns i uns camps amb plantacions de vinya i oliveres. (Foto 22, 23 i 24) (Veure documentació gràfica)

En aquest Rec A-10-1, a la zona desbrossada esmentada anteriorment, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

A la zona per on ha de transcórrer la resta de canalització d’aquest Rec A-10-1, que no es desbrossarà per respectar en la major manera possible les plantacions d’oliveres, el control dels rebaixos es farà directament durant la realització de la rasa de canalització d’aquest rec.

Control arqueològic de la rasa de la canalització del Rec A-2-1

El control arqueològic realitzat durant els rebaixos efectuats per la construcció de la rasa de la canalització del Rec A-2-1 anava encaminat a localitzar restes d’estructures arqueològiques en el traçat d’aquesta rec, que afectava la Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.) determinada a l’anterior visita, quan es van documentar restes d’època romana. (Foto 25)

La rasa que es va controlar feia uns 150 metres de llarg per 0,60 metres d’amplada i 1,50 metres de fondària aproximadament. El mètode de treball que es ve far servir va ser decapar, de manera controlada, el substrat vegetal en petits trams de 4 metres (la distància del braç de la maquina) per veure el sol geològic natural. Un cop comprovat que no existien restes arqueològiques en el tram decapat, es procedia a rebaixar la totalitat de la fondària de la rasa. Aquestes tasques es van realitzar amb una maquina retroexcavadora giratòria, amb una pala de 0,60 metres d’amplada. Un cop acabats els rebaixos es varen comprovar les seccions resultants per constatar la inexistència d’estructures arqueològiques retallades al subsòl. (Foto 26, 27, 28 i 29)

11 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. El resultat de les tasques de control de rebaixos van ser negatives des del punt de vista de la documentació de restes arqueològiques, en tot el traçat d’aquest Rec A-2- 1.

Posteriorment, la present intervenció es desenvolupà portant a terme el seguiment i control arqueològic dels rebaixos efectuats als Recs determinats com a Rec A-10-2, Rec A-10-3, Rec A-10-4, Rec A-10-9, Rec A-1+B-1, Rec A-1-1, Rec A-1-2, Rec A-1-3, Rec A-1-5, Rec A-1-5-3, Rec B-1, Rec A-1-13, RecA-1-13-2, Rec A-1. (Veure documentació gràfica).

Rec A-10-2

Control arqueològic de la rasa efectuada a la totalitat d’aquest rec. La rasa es situa, perpendicularment, a una banda del camí pel qual transcorre el Rec A-10, endinsant-se parcialment a l’interior d’un camp. S’han controlat els perfils de la rasa, així com la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-10-2, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-10-3

No es va poder realitzar cap control arqueològic ja que no s’havien efectuat cap tipus de rebaixos del indret on va projectat aquest ramal del rec.

En aquest Rec A-10-3 queda pendent la realització del control arqueològic.

Rec A-10-4

No es va poder realitzar cap control arqueològic ja que no s’havien efectuat cap tipus de rebaixos de l’indret on va projectat aquest ramal del rec.

En aquest Rec A-10-4 queda pendent la realització del control arqueològic.

12 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec A-10-9

Control arqueològic efectuat a la totalitat de la rasa oberta, que es troba ubicada, perpendicularment, a una banda del camí per qual discorre el Rec A-10, i s’endinsa per diversos camps de conreu. S’ha controlat els perfils de la rasa, així com la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-10-9, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-1+B-1

Control arqueològic consistent en la seguiment de la rasa oberta per a la construcció de la canalització del citat rec, i la prospecció de la franja rebaixada prèvia a la excavació de la rasa. Aquest tram discorre perpendicularment al riu. S’ha controlat els perfils del tram de rasa obert, així com la terra producte tant del rebaix de la rasa com de la franja de preparació per a l’excavació de la rasa.

En aquest Rec A-1+B-1, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-1-1

Control arqueològic de la franja oberta previment a l’excavació de la rasa per a la construcció d’aquesta canalització. Aquest ramal neix del Rec A-1+B-1 endinsan-se per diversos camps de conreu.

En aquest Rec A-1-1, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

13 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec A-1-2

Control arqueològic de la franja oberta previnent a l’excavació de la rasa per a la construcció d’aquesta canalització. Aquest ramal neix del Rec A-1+B-1 endinsant-se per diversos camps de conreu.

En aquest Rec A-1-2, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-1-3

Control arqueològic consistent en la prospecció de la franja, desbrossada, d’uns 10 m. d’amplada des del riu fins al Rec A-1-3. La profunditat dels rebaixos en aquesta zona són d’uns 30-40 cm. posteriors a la retirada de les herbes. La prospecció va permetre la recollida en superfície de dos fragments de material ceràmic. Aquestes restes consisteixen en una nansa de gerra de pasta comuna reduïda i un fragment de teula, totes dues troballes, de cronologia moderna (s. XVIII - s. XX), són fruit dels diversos i continuats moviments de terres propis de les tasques agrícoles.

En aquest Rec A-1-3, s’han localitzat béns mobles que cal considerar com a troballes aïllades (sense contextualització arqueològica), ja que la seva presència cal relacionar-la amb aportacions puntuals segurament associades a treballs agrícoles.

Rec A-1-5

Control arqueològic del tram iniciat amb la bifurcació del Rec A-1+B-1. Va consistir en la prospecció de les franges desbrossades, d’uns 10 m. d’amplada cada una d’elles, i d’uns 40 cm. de fondària, que discorrien paral·leles al camí existent. La prospecció va permetre la recollida en superfície de dos fragments de material ceràmic. Aquestes restes consisteixen en un fragment de vora pertanyent a un plat de ceràmica del tipus “blava catalana” (s. XVI - XVIII) i un fragment de teula (s. XVIII - s. XX). Totes dues troballes són fruit dels diversos i continuats moviments de terres propis de les tasques agrícoles.

14 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. En aquest Rec A-1-5, s’han localitzat béns mobles que cal considerar com a troballes aïllades (sense contextualització arqueològica), ja que la seva presència cal relacionar-la amb aportacions puntuals segurament associades a treballs agrícoles.

Rec A-1-5-3

Control arqueològic del ramal que neix del Rec A-1-5-3 per morir al peu de la carretera Balaguer- Alfarràs (C 148); va concentrar-se en la prospecció de la franja desbrossada, d’uns 10 m. d’amplada cada una d’elles, i d’uns 40 cm. de fondària, que discorria paral·lela al camí existent.

En aquest Rec A-1-2, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec B-1

Control arqueològic del tram comprès entre el naixement del ramal A-1-5-3 fins al final del llenç obert, gairebé fins a tocar la C-148. Es va realitzar una prospecció de la zona desbrossada que discorria paral·lela al camí. La prospecció d’aquesta franja, d’uns 10 cm. d’amplada i d’uns 40 cm. de profunditat, va permetre la recollida en superfície de dos fragments de material ceràmic a l’enllaç entre aquest Rec B-1 i el seu ramal B-1-4. Aquestes restes consisteixen un fragment de vora d’un plat de ceràmica vidriada marró (s. XVIII – s. XX) i una placa de marbre de cronologia indeterminada. Totes dues troballes són fruit dels diversos i continuats moviments de terres propis de les tasques agrícoles.

En aquest Rec A-1-5, s’han localitzat béns mobles que cal considerar com a troballes aïllades (sense contextualització arqueològica), ja que la seva presència cal relacionar-la amb aportacions puntuals segurament associades a treballs agrícoles.

15 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec A-1-13

Control arqueològic consistent en la prospecció de la franja desbrossada, d’uns 10 m. d’amplada i d’uns 40 cm. de profunditat, juntament amb el seguiment del tram de rasa obert al llarg d’aquest Rec. Es van controlar els perfils del tram de rasa obert, així com la terra producte tant del rebaix de la rasa com de la franja de preparació per a l’excavació de la rasa.

En aquest Rec A-1-2, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-1-13-2

Control arqueològic de la rasa que es bifurca del Rec A-1-13 i discorre paral·lel al camí existent. S’ha controlat els perfils de la rasa, així com la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-10-2, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-1

Control arqueològic parcial del tram de rasa per on ha de trancórrer la canalització d’aquest Rec des del ramal del Rec A-1-13 fins al ramal del Rec A-1-3.

S’haurà de realitzar el control arqueològic dels rebaixos efectuats en aquest tram en visites successives.

16 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Més endavant, els treballs es concentraren en controlar els rebaixos efectuats als Recs determinats com a Rec A-10-3, Rec A-10-4, Rec A-10-7, Rec A-1, Rec A-1-4, Rec A-1-13- 4. (Veure documentació gràfica).

Rec A-10-3

Control arqueològic de la totalitat de la rasa efectuada, que es situa perpendicular al camí pel qual discorre el Rec A-10. D’aquesta rasa, d’un total de 121.37 m de llargada, 100 cm d’amplada i una profunditat mínima de 160 cm i màxima de 200 cm; s’ha realitzat un control visual dels seus perfils, així com la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-10-3, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-10-4

Control arqueològic de la rasa efectuada a la totalitat d’aquest rec. La rasa, perpendicular al camí pel qual transcorre el Rec A-10, es situa al marge d’una primera finca, d’oliveres, per continuar, després d’un canvi d’orientació d’uns 90º, pels marges d’una segona parcel·la amb ceps de vinya. Els dos trams de la rasa oberta tenien una llargada aproximada de 213 m, una amplada de 2 m i una fondària que oscil·lava entre els 140 i 150 cm. S’ha controlat els perfils de la rasa, així com la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-10-4, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Rec A-10-7

No es va realitza cap control arqueològic ja que la realització d’aquest ramal, Rec A-10-7, ha estat desestimat del projecte d’obra i no es durà a terme.

El Rec A-10-7 ha estat desestimat del projecte d’obra i no es durà a terme.

17 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec A-1

A l’anterior visita, realitzada el dia 23 de novembre de 2005, es va realitzar un control arqueològic parcial del tram de rasa obert, quedant pendent efectuar la resta del control visual del ramal obert del Rec A-1 (entre el Rec A-1-5 i el Rec A-1-13) en una pròxima visita. Així doncs, durant la present visita realitzada al gener de 2006 es va dur a terme un control visual dels perfils d’aquest llenç, a més de realitzar el control arqueològic de la totalitat del tram obert del Rec A-1. Aquesta rasa, d’uns 1113 m de llargada, una amplada que oscil·lava entre els 100 i 150 cm i una fondària màxima d’uns 3m; discorria paral·lela a un camí ja existent i es situava als marges dels diversos camps de conreu pels quals travessava. S’ha controlat els perfils de la rasa, així com la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-1, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

Per altra banda cal destacar que, en uns dels camps que es situen a una banda del camí pel qual discorre paral·lelament la rasa A-1, s’hi han documentat, en superfície, restes arqueològiques d’època moderna (s. XVI- XVIII): una base i un fragment informe de ceràmica blava catalana, una vora de plat vidriat marró, i una nansa de ceràmica acurada reduïda. Per aquest motiu, l’espai on s’han documentat aquestes restes s’ha determinat com a Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A.), per tant caldria evitar l’afectació directa d’aquest indret sense el control explícit d’un arqueòleg. (Veure documentació gràfica)

Rec A-1-4

No es va poder realitzar cap control arqueològic ja que no s’havien efectuat cap tipus de rebaixos del indret on va projectat aquest ramal del rec.

En aquest Rec A-1-4 queda pendent la realització del control arqueològic.

18 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec A-1-13-4

Control arqueològic de la totalitat de la rasa oberta, que es situa paral·lela a un camí preexistent. D’aquest Rec A-1-13-14, d’1 m d’amplada, una profunditat que variava entre els 140 cm i els 200 cm, i una llargada d’uns 311 m; s’ha realitzat un control visual dels seus perfils, així com de la terra producte del rebaix de la mateixa.

En aquest Rec A-1-13-4, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

En les últimes fases dels treballs s’han controlat els rebaixos efectuats als Recs determinats com a Rec C (canalització general) Rec C-3, i Rec C-5. (Veure documentació gràfica)

Rec C (Canalització General)

Control arqueològic efectuat entre el PK 0+000 i el PK 5+300 d’aquesta Canalització General. L’àrea desbrossada que s’ha prospectat es situa, segons els trams, ambdós costats del camí actual (Camí de Menàrguens), entre aquest camí i camps de cereals segats, camps amb plantació de blat de moro adult i camps amb plantació d’oliveres, ocupant una franja d’uns 12 metres d’amplada. La profunditat dels rebaixos efectuats en aquesta franja van des dels 10 fins a 30-40 cm. S’ha controlat tot el rebaix en extensió, així com la terrera producte d’aquest rebaix. (Foto 73, 74 i 75) (Veure documentació gràfica)

En aquest Rec C (Canalització General), no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

A la major part d’aquesta Canalització General, entre el PK 3+270 i el PK 5+300, ja s’ha realitzat el rebaix de la canalització del Rec. S’han controlat les seccions resultants d’aquets rebaixos, per comprovar la possible existència d’estructures negatives (fosses) retallades al subsòl. El substrat geològic on esta excavada aquesta canalització, amb fondàries que van de 3 a 4 metres, esta format per llims, argiles i argiles amb graves i còdols de mides mitja/gran. (Foto 76, 77, 78 i 79) (Veure documentació gràfica)

A les seccions de la rasa de canalització del Rec C (Canalització General), no s’ha documentat cap tipus d’estructura negativa (fossa) retallada al subsòl

Entre els PK 1+740 al 1+380 (erm) i el 4+040 al 4+400 (plantació de vinya), no s’ha pogut prospectar en profunditat dons en el moment de realitzar la prospecció s’estava desbrossant. La prospecció que s’hi ha realitzat no ha permès documentar cap tipus de resta arqueològica. (Foto 80 i 81) (Veure documentació gràfica)

19 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. Rec C-3

Control arqueològic efectuat a la totalitat de la canalització del Rec entre el PK 0+000 i el PK 1+395,22. L’àrea desbrossada es situa a l’esquerra del camí actual (Camí de Menàrguens), entre aquest camí i camps de cereals segats i camps amb plantació de blat de moro adult, ocupant una franja d’uns 12 metres d’amplada. La profunditat dels rebaixos efectuats en aquesta franja van des dels 10 fins a 30-40 cm de profunditat.

En aquest Rec C-3, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

La rasa de canalització d’aquest rec ja s’havia realitzat en la seva totalitat. S’han controlat les seccions resultants d’aquets rebaixos, per comprovar la possible existència d’estructures negatives (fosses) retallades al subsòl. El substrat geològic on esta excavada aquesta canalització, amb fondàries que van de 2,50 a 2,70 metres, esta format per argiles i argiles amb graves i còdols de mides mitjanes/grans. (Foto 82, 83 i 84) (Veure documentació gràfica)

A les seccions de la rasa de canalització del Rec C-3, no s’ha documentat cap tipus d’estructura negativa (fossa) retallada al subsòl

Rec C-5

Control arqueològic efectuat a la totalitat de la canalització del Rec. L’àrea desbrossada es situa a l’esquerra del camí actual (Camí de Castelló), entre aquest camí i camps de cereals segats i camps amb plantació de blat de moro adult, ocupant una franja d’uns 12 metres d’amplada.

En aquest Rec C-5, no s’ha documentat cap tipus de resta arqueològica, ni béns mobles ni immobles.

La rasa de canalització d’aquest rec ja s’havia realitzat en la seva totalitat. S’han controlat les seccions resultants d’aquets rebaixos, per comprovar la possible existència d’estructures negatives (fosses) retallades al subsòl. El substrat geològic on esta excavada aquesta canalització, amb fondàries que van de 1,50 a 2 metres, esta format per argiles, argiles amb graves i còdols de mides mitja/gran i graves. (Foto 85,86 i 87) (Veure documentació gràfica)

A les seccions de la rasa de canalització del Rec C-5, no s’ha documentat cap tipus d’estructura negativa (fossa) retallada al subsòl

20 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. 6. Inventari material moble.

UBICACIÓ NÚM. FRAGMENTS TIPUS

Rec A-1-3 1 Nansa gerra comuna reduïda

Rec A-1-3 1 Fragment ímbrex

Rec A-1-5 1 Vora de plat de blava catalana

Rec A-1-5 1 Fragment ímbrex

Rec B-1 1 Vora de plat vidriat marró

Rec B-1 1 Fragment marbre

21 Control Arqueològic

Projecte del Regadiu Algerri-Balaguer. Sector B. 1ª fase. TTMM Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu. Fase 2. 8. Bibliografia.

DD.AA.. (1993), Carta Arqueològica de La Noguera. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Treball inèdit.

DD.AA (1988), Gran Geografia comarcal de Catalunya. Vol. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.

DD.AA., Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la comarca de La Noguera. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Treball inèdit.

GONZALEZ, JR., (1979), Notes d’Arqueologia de Catalunya, a Informació Arqueològica nº 30, Barcelona.

JUNYENT, E., (1986), El poblament ibèric a l’àrea ilergeta, a 6e col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà.

JUNYENT, E.; LAFUENTE, A.; LOPEZ, J.B., (1994), L’origen de l’arquitectura en pedra i l’urbanisme a la Catalunya occidental, a Cota Zero núm. 10, Vic.

MALUQUER DE MOTES, J., (1986), Apèndix d’arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya, I.A.P.U.B., Barcelona.

9. Netgrafia. www.menarguens.ddl.net www. cat.lleida.com/municipi/turisme.html?municipi=2513480001 www.xtec.cat/crp-noguera/webnoguera/pobles/torrelam.htm

89 Control Arqueològic

Projectes dels Centres de Telecomunicacioms de Capafonts i La Febró (Baix Camp)

Annex 1: Documentació cartogràfica/planimètrica.

Control Arqueològic

Projectes dels Centres de Telecomunicacioms de Capafonts i La Febró (Baix Camp)

Annex 2: Legislació Patrimoni Cultural i Autoritzacions Administratives

LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català

(DOGC núm. 1807, d’11.10.1993)

DECRET 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic.

(DOGC núm. 3594, de 13.3.2002)

(Correció d’errades DOGC núm. 3915, d’ 1.7.2003)

Control Arqueològic

Projectes dels Centres de Telecomunicacioms de Capafonts i La Febró (Baix Camp)

Estudi d’impacte ambiental