Orquestra simfònica de i nacional de catalunya

pablo gonzález, Director titular OCoNCeRT INAUGURAL —De LʼOBCB

5, 6 I 7 d'OCTUBRE de 2012

C Sala 1 / Pau casals

www.obc.cat

Lepant 150 08013 Barcelona

www.auditori.cat L’OBC va ser fundada el 1944 pel compositor, violinista i director Eduard Toldrà, i des de la seva creació ha interpretat el gran repertori orquestral sense oblidar la música catalana. Des de la temporada 2010-2011, el director titular és Pablo González, després d’haver estat dirigida per Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz Paul Decker, i Eiji Oue entre d’altres. Els principals directors i solistes del panorama musical col·laboren de manera habitual en les temporades de concert. Des de l’any 1999, l’OBC té la seva seu a L’Auditori, dins del Consorci de L’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

A més de la temporada estable de concerts a L’Auditori, l’OBC ha actuat a sales de prestigi d’arreu d'Europa (Londres, París, Viena), dels Estats Units i del Japó. Enguany ha estat convidada a Àustria, Eslovènia i Croàcia. Ha enregistrat obres simfòniques dels compositors més destacats per a segells discogràfics internacionals i ha rebut el Grammy Llatí en tres ocasions.

L’OBC també participa en les activitats del Servei Educatiu i en programes socioedu- catius. També col·labora amb altres institucions musicals com el Palau de la Música Catalana, el Liceu i el Festival de Peralada. Els seus concerts són retransmesos per Catalunya Música, Radio Clásica i TV3, i ha estat la primera orquestra de l'estat a signar un acord estable amb la plataforma digital Medici.tv per retransmetre els concerts en directe per Internet.

PRIMERS VIOLINS / Roberto González, concertino / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer / Carlota Amargós / Judith Bofarull / Paola Caballero /  SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Jindrich Bardon, assistent / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Assumpta Flaqué / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Marina Surnacheva /  VIOLES / Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Rocío Gómez, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Maria Juan / Albert Romero  VIOLONCELS / José Mor, solista / Nabí Cabestany, assistent / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume Güell / Olga Manescu / Linda d'Oliveira / Jean-Baptiste Texier / Marc Galobardes / Laia Puig  CONTRABAIXOS / Christoph Rahn, solista / Enric Rigau, assistent / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Albert Prat / Nenad Jovic  Flautes / André Cebrián, solista / Beatriz Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS / Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès  CLARINETS / Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en Mi b / Alfons Reverté, clarinet baix  FAGOTS / Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot  TROMPES / Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / Juan Conrado García, assistent solista / David Bonet / David Rosell, assistent  TROMPETES / Mireia Farrés, solista / Saúl Rubio / Angel Serrano, assistent / Adrián Moscardó  TROMBONS / Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix  TUBA / Pablo Fernández  PERCUSSIÓ / Roxan Jurkevich, assistent / Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila / Miquel Àngel Martínez  ARPA / Magdalena Barrera  PIANO / Dolors Cano CONCERT N.01 Concert INAUGURAL

OCTUBRE 2012 DIVENDRES 5 21h

Dissabte 6 19h

DIUMENGe 7 11h

JOHANNES Concert per a piano i orquestra 50 min. BRAHMS núm. 2 en Si bemoll major, op. 83 1/ (1878-1881) HAMBURG 1833 VIENA 1897 Allegro non troppo Allegro appassionato Andante Allegretto grazioso

PAUSA 20 min.

BLAI Plain-Chant (2011) 10 min. 2/ SOLER 1a audició BARCELONA 1977

DMITRI Simfonia núm. 1 en Fa menor, 28 min. D. XOSTAKÓVITX op. 10 (1924-1925) SANT PETERSBURG Allegretto - Allegro non troppo 1906 - MOSCOU 1975 Allegro Lento Allegro molto - Lento

Agrairíem que apaguéssiu els Els temps i la durada del concert Fotografia →A li Schafler mòbils, desactivéssiu les alarmes són aproximats. sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

3 COMENTARI

David Puertas Esteve

El Concert per a piano núm. 2 de Brahms en lloc dels tres moviments pel King’s College de Londres, on va ser ortodoxos, en presenta quatre i la deixeble de George Benjamin. Les seves intervenció del violoncel al tercer composicions han estat interpretades moviment va molt més enllà del simple internacionalment per reconeguts solistes, acompanyament d’un concert. conjunts de cambra i orquestres, entre les quals hi ha la London Philharmonic Orches- Xostakóvitx va acabar la primera tra, que l’any passat li va encarregar l’obra de les seves simfonies, una petita que sentirem avui, Plain-Chant, estrenada joia que no s’interpreta gaire sovint, al Queen Elizabeth Hall de Londres. quan tenia 19 anys, com a treball de graduació al Conservatori de Continua l’autor: “Una característica fona- mental de Plain-Chant és que no es basa en Leningrad l’any 1926. l’escala tradicional de dotze semitons, sinó en escales amb quarts de to. Així, per exem- Parlo amb Blai Soler per telèfon unes hores ple, la sonoritat que domina bona part de abans que comenci la cerimònia inaugural la peça és la de l’interval de tres quarts de dels Jocs Olímpics: “Londres és un batibull. to, que a Occident ens sona més aviat es- Per sort, jo visc als afores, en un barri trany i exòtic, però que s’utilitza de forma força tranquil: aquí puc escriure música corrent en altres indrets, com ara a l’Orient sense el xivarri de la gran ciutat. Aquests Mitjà. Haig de dir que l’execució d’aquests dies, però, tot està bastant esvalotat: els intervals poc comuns ha presentat un repte transports, la gentada, el trànsit...”. Ja fa notable als músics de les orquestres que anys que viu a la capital britànica. Nascut ja han interpretat l’obra (la London Phil- a Barcelona l’any 1977, Blai Soler va es- harmonic Orchestra i la Tiroler Symphonie- tudiar violí al Conservatori Superior de la orchester Innsbruck), que, a més d’haver de ciutat abans d’anar a ampliar estudis a An- parar molt l’orella, han hagut de fer servir glaterra. “Vaig traslladar-me a Londres el digitacions i tècniques instrumentals poc 1996 per estudiar violí al Royal College of comunes per aconseguir l’afinació correc- Music –m’explica–. Durant aquells anys em ta –un repte al qual s’hauran d’enfrontar vaig dedicar amb tota la intensitat al violí, també els músics de l’OBC!”. tot i que paral·lelament també componia. Un cop acabats els meus estudis al Royal El títol de l’obra fa referència al cant pla, College, la necessitat d’escriure música va nom amb el qual es coneixen els cants anar prenent més i més força i, malgrat catòlics d’origen medieval que presenten haver començat una carrera sòlida d’ins- una sola melodia sense grans salts als in- trumentista, vaig decidir aparcar el violí tervals –es mouen amb notes molt properes i dedicar-me exclusivament a la composició, entre si– i amb un ritme pausat i allargas- que és allò amb què em sento plenament sat. Aquesta peculiar sonoritat tan auste- realitzat”. El 2010 Blai Soler es va doctorar ra i ascètica del cant pla és tractada per

4 molt més extensa de l’habitual i que, en lloc dels tres moviments ortodoxos, en presenta quatre. L’altra particularitat és la inter- venció del violoncel al tercer moviment en Blai Soler, que descriu així la seva obra: un paper que va molt més enllà del simple “El repte que em vaig proposar en compon- acompanyament d’un concert. En aquest dre Plain-Chant va ser desenvolupar una cas, l’autor demana al violoncel que dialogui obra simfònica de factura simple i transpa- de tu a tu amb el piano. Destaquem també rent, tot utilitzant materials més acostats que les melodies zíngares que tant estima- a la idiosincràsia del cant pla que a la de va l’autor tenen cabuda al darrer moviment l’escriptura orquestral contemporània. Així, de l’obra. doncs, la peça és menada per un discurs bàsicament melòdic –en alguns punts fins i El darrer gran simfonista del segle XX, el tot purament monòdic– d’intervals conjunts darrer amant de l’orquestra com a ins- que prescindeix d’elements secundaris o trument, va ser Dmitri Xostakóvitx. A més d’acompanyament i que, de fet, ens podríem d’òperes, música per a cinema i concerts, gairebé imaginar cantat a cappella. D’altra és autor de 15 simfonies, la primera de les banda, i malgrat els punts que té en comú quals constitueix una petita joia que no amb el llenguatge arcaic del cant pla, Plain- s’interpreta gaire sovint. Es tracta d’una Chant en divergeix radicalment en l’aspecte obra que Xostakóvitx va acabar quan tenia expressiu. Mentre que el cant pla és una 19 anys –poc agosarada encara– que li va música de to serè, que convida al recolli- servir com a treball de graduació al Con- ment religiós, la meva peça produeix, ben al servatori de Leningrad (1926), però que contrari, forts contrastos emocionals, fins ja presenta els trets característics del i tot de ressonàncies romàntiques. En són llenguatge de l’autor: dissonàncies, ritme exemple els nombrosos passatges fortissi- intens i obsessiu, instrumentació original, mo a tutti i els tempestuosos crescendos, al tractament cambrístic en algunes seccions, costat de fragments d’una calma profunda. un particular sentit de l’humor i aclucades L’estructura general de la peça queda em- d’ull a la música de varietats. marcada per una violenta introducció i una coda de proporcions substancials basada SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS en la insistent repetició d’un únic acord de Javier Pérez Senz, Periodista i crític musical tres notes, amb la nota la, elevada un quart de to, com a so prominent”.  → Concert per a piano núm. 2

La manera de fer sonar una orquestra fa Orquestra Filharmònica de Berlín Emil Gilels, piano / Eugen Jochum, director 130 anys era ben diferent. Un dels autors Deutsche Grammophon (1972) que en va saber treure tot el profit, que la va fer sonar al cent per cent de forma  Dmitri Xostakóvitx clàssica, va ser Johannes Brahms. Efecti- → Simfonia núm. 1 vament, fins i tot en un concert en què el Orquestra Simfònica de Berlín Kurt Sanderling, director paper rellevant és el del solista, Brahms treballa l’orquestra de forma genial. El Berlin Classics (1986) Concert per a piano núm. 2 (estrenat l’any 1881) presenta algunes particularitats que L’FNAC RECOMANA el fan diferent dels típics concerts per a  Arcadi Volodos → Volodos in Vienna (Skriabin, Ravel, Liszt) solista que s’estilaven a l’època. La prin- cipal novetat és que es tracta d’una obra Sony. Sony Music Entertainment España (2010)

5 PABLO GONZÁLEZ DIRECTOR TITULAR

La present temporada dirigirà la Royal Liverpool Philharmonic, l’Orchestra de la Svizzera Italiana, les filharmòniques de Lieja i Varsòvia i la Scottish Chamber. També debutarà als EUA amb la Simfòni- ca de Dallas. Recentment s’ha estrenat al Concertgebouw d’Amsterdam amb la Fil- harmònica dels Països Baixos, al Japó amb la Simfònica NHK, a Madrid amb la Simfònica de Londres i al Musikverein amb l’Orquestra Tonkünstler. Manté una relació regular amb la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken-Kaiserslauten, amb la qual va enregistrar dos CD, un amb obres de Schu- mann guanyador del 2011 ICM Award. En l’àmbit operístic ha dirigit Carmen a Sant Se- Pablo González és el director titular bastià i Don Giovanni a l’Òpera d’Oviedo, on de l’OBC des de setembre de 2010 tornarà amb La Bohème. Al Liceu i amb l’OBC ha dirigit Daphne (2011), La flauta màgica (2012) i el juny de 2013 dirigirà Rienzi. Ha estat director associat de les simfòniques de Londres i de Bournemouth i principal director convidat de l’Orquestra de Grana- da. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R. Capuçon, Hagner, Ger- hardt, Urmana i Volodos. Va néixer a Oviedo el 1975 i va estudiar direcció a la Guildhall School de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i el 2006 el Concurs Internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

6 Arcadi Volodos piano

Nascut a Sant Petersburg, va estudiar cant i direcció i més tard va començar els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat. Després va continuar a Moscou amb Galina Egiazarova, a París amb Jacques Rouvier i a Madrid amb Dmitri Bashkirov. Des del seu debut a Nova York el 1996, ha actuat arreu del món amb orquestres i directors tan im- portants com les filharmòniques de Berlín, Israel, Munic i Nova York, l’Orquestra Philar- monia, la Royal Concertgebouw, la Dresden Staatskapelle o les simfòniques de Boston i Chicago, dirigides, entre d’altres, per Myung-Whun Chung, Maazel, Gergiev, Levine, Mehta, Ozawa, J. P. Saraste, Bychkov i Chai- lly en els escenaris més importants d’Euro- Volodos és un dels pianistes pa, els EUA i el Japó. Des del seu aclamat més importants del món musical debut al Festival de el 2002, hi ha de l’actualitat estat convidat tots els anys.

El seu debut al Carnegie Hall (1998) va ser enregistrat per Sony Classical. Posterior- ment, amb el mateix segell, ha enregistrat diversos CD i interpretacions en directe. El 2007, pel CD Volodos interpreta a Liszt va ser nomenat “Elecció de l’editor” de la revis- ta Gramophone i va rebre els premis Diapa- son d’Or i ECHO-Klassik. El 2010 va publi- car, en CD i DVD, el seu recital al Musikverein de Viena, qualificat per Gramophone com el millor enregistrament instrumental del 2010.

Volodos va col·laborar amb l’OBC per dar- rera vegada el maig de 2006 interpretant el Concert per a piano núm. 2 de Prokófiev.

Fotografia →A li Schafler

7 SI US AGRADA AQUEST CONCERT, SEGUIU ELS CIRCUITS…

Circuit: Segles XX i XXI / En família L’OBC amb Alban Gerhardt

Novembre 2 → 21h / 3 → 19h / 4 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Alban Gerhardt, violoncel Pablo González, director

 Obres de: Gerhard, Lalo i Stravinsky Circuit: Tecla / Cambra i Recitals

Preus: de 23 a 51 € RAFAL BLECHACZ

Novembre, 15 → 20.30h # Sala 2 Oriol Martorell

Rafal Blechacz, piano

 Obres de: J. S. Bach, Beethoven, Debussy i Szymanowski

Preus: 28 €

PROPERS CONCERTS A L'AUDITORI

L’OBC i La Setena de Beethoven

oCTUbre 19 → 21h / 20 → 19h / 21 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Marta Infante, mezzosoprano Kees Bakels, director

 Obres de: Verdi, Rossini i Beethoven

GIOVANNI ANTONINI Preus: de 23 a 51 € / Circuit: Joana d'Arc & IL GIARDINO ARMONICO oCTUbre, 17 → 21h # Sala 1 Pau Casals

Julia Lezhneva, soprano Giovanni Antonini, direcció

 Obres de: Vivaldi, Händel, Geminiani, Haydn i Mozart

Preus: De 23 a 73 € / Circuit: Antiga