—Street Scene Street Scene de Kurt Weill
American opera en dos actes ■ Llibret d'Elmer Rice a partir de la seva pròpia obra ■ Lletres de Langston Hughes ■ Música de Kurt Weill
Estrena a Espanya Acte I: 85 min. • Entreacte: 30 min. • Acte 11: 60 min. • Durada total aprox: 3 h.
Dissabte, 2 de març de 2013
Frank Maurrant / Carl Olsen / Dr. Assistent de Orquestra Simfònica policia Wilson / conductor la il·luminació i Cor del Gran Geof Dolton d'ambulància / nou Sally Ferguson Teatre del Liceu Anna Maurrant llogarer Operador de so Paul Reeves Sarah Redgwick Cyril Auclair Direcció del Cor Rose Maurrant Olga Olsen / Repetidors José Luis Basso Susanna Hurrell mainadera Stuart Wild Harriet Williams Willie Maurrant David Keefe Assistent de la Pablo Cano Mrs. Hildebrand / Assessorament direcció musical Carciofa nova llogatera dialectal Gueràssim Joanna Foote Abraham Kaplan Sally Hague Voronkov / Steve Sankey / Charlie Hildebrand Casting Assistents musicals Riordan oficial Murphy Kelly Sarah Playfair Mark Hastings, Paul Featherstone Henry Davis / Dick Responsables Véronique Werkié, McGann / Shirley Kaplan / policia de la producció Conxita Garcia, Jennie Hildebrand / Ashley Campbell Cath Bates / Vanessa García, Mae Jones Matt Ledbury Jaume Tribó Kate Nelson Gerència Concertino Sam Kaplan Rupert Carlile Mauro Rossi Paul Curievici Sobretituiat Direcció musical Regidoría Lippo Rorentino / Xenia Lewis Giòria Nogué Tim Murray Anabel Alenda Daniel Buchanan Assistent Darren Direcció d'escena Abrahams de la regidoría John Cor Vivaldi - Petits Greta Florentino Fulljames Liz Ellacott Cantors de Catalunya Simone Sauphanor Reposició Sastreria Lucy Bradley Direcció del cor Kirsty Rowe George i Vincent Óscar Boada Jones / Harry Easter / Escenografia i vestuari Attrezzo Dick Bird / Alice agent judicial policia Fitzgerald Editors i James McOran- Il·luminació propietaris Tutora EAMC Campbell Jon Clark Valerie Joyce (European American Emma Jones / Coreografia Music.Corporation) rñáinadéra Arthur Pita Coproducció The Opera Group / Universal Edition A. G. Margaret Preece So Young Vic (Londres), (Viena) Fergus O'Hare originalment produït amb el Watford Palace Amb el patrocini de Theatre Dl·ir fundació ip âberti{ Temporada 2012-2013
0 Fundació Gran Teatre del Liceu
Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge Gràcies per fer-ho possible.
Patrocinadors
r-'ï: Abantia enaòas IWiW loewe mdra ^cofidis ..FUNDAcomc
Protectors
ABC El Corte Inglés Fundació CatalunyaCaixa Laboratorios Ordesa Aena Ercros Fundació Damm Metalquimia Almirall Euromadi Fundación Cultural Nationale Suisse Barcelona Televisió Expansión Banesto NetApp BASF Ferroser Gran Casino de Barcelona • Port de Barcelona Chocolat Factory Fiatc Assegurances Grup Peralada Vueling Coca-Cola Fluidra GVC-Gaesco Danone Freixenet Klein
Col·laboradors
Altair, Management Credit Suisse Grupo Galilea Saga Motors Consultants Eurofragance Illy Caffè Sogeur Banco Mediolanum Freixenet MRW Sumarroca Bon Preu General Cable Nextret Urcotex Cofely GFT Pepsico
Benefactors
Carlos Abril Guzmán Clavel Francisco Gaudier Francisco Reynés Macià Alavedra Josep M. Corrales Lluís M. Ginjaume Miquel Roca Salvador Alemany Manuel Crehuet Ezequiel Giró Josep Sabé Maria Bagués Josep Cusi Jaume Graell Francisco Salamero Joaquim Barraquer Antoni Esteve Manuel Grau Maria Soldevila Núria Basi Magda Ferrer-Dalmau Calamanda Grifoll Jordi Soler Manuel Bertran Sergi Ferrer-Salat José Manuel Mas Karen Swenson Manuel Bertrand Maria Font de Carulla Josep Milian Ernestina Torelló Agustí Bou Mercedes Fuster José M. Mohedano Joan Uriach Carmen Boqueras José Gabeiras Josep Oliu Josep Vilarasau Joan Camprubí José Luís Galí Maria Reig Maria Vilardell t
It Fundació Gran Teatre del Liceu
'íM ^S3r£n
' Street Scene
American opera eii clos actes Liüjret d'Elmer Rice a partir de la seva pròpia obra Lletres de Langstoii Hughes Música de Kurt Weill (1900-1950)
Estrena a Espanya
Patrocinador
oBm fundació ¡A aberti;
Divendres, 1 de març de 2013, 20.00 h, torn PB Dissabte, 2 de març de 2013, 20.00 h, torn PD Dilluns, 4 de març de 2013, 20.00 h, torn PA Dimarts, 5 de març de 2013, 20.00 h, torn PC
www.liceubarcelona.cat
Street Scene
Frank Maurrant Geof Dolton Direcció musical Tim Murray Anna Maurrant Sarah Redgwick Direcció d'escena John Fulijames Rose Maurrant Susanna Hurrell Reposició Lucy Bradley Willie Maurrant Pablo Cano Carciofa Escenografia i vestuari Dick Bird Il·luminació Jon Clark Abraham Kaplan Paul Featherstone Coreografia Arthur Pita Shirley Kaplan Kate Nelson So Fergus O'Hare Sam Kaplan Paul Curievicl Assistent de la il·luminació Sally Ferguson Lippo Florentino Robert Burt Cperador de so Cyril Auclair Greta Florentino Simone Sauphanor Repetidor Stuart Wild Segon repetidor David Keefe George Jones James McOran-Campbell Assessorament dialectal Sally Hague Emma Jones Margaret Preece Casting Sarah Playfair Vincent Jones James McOran-Campbell Responsables de la producció Cath Bates / Matt Ledbury Mae Jones Kate Nelson Gerència de la companyia Rupert Carlile Regidoria Xenia Lewis Carl Olsen Paul Reeves Assistent de la regidoria Liz Ellacott Olga Olsen Harriet Williams Sastreria Kirsty Rowe Attrezzo Alice Fitzgerald Mrs. Hildebrand Joanna Foote Tutora Valerie Joyce Jennie Hildebrand Kate Nelson Coproducció The Opera Group / Young Vic (Londres), Charlie Hildebrand Riordan Kelly originalment produït amb el Watford Palace Theatre Henry Davis, el porter Ashley Campbell Daniel Buchanan Darren Abrahams ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Steve Sankey, el lleter Paul Featherstone Harry Easter, el lasciu cap de Rose Maurrant James McOran-Campbell Direcció del Cor José Luis Basso Dick McGann, el pretendent de Mae Jones Ashley Campbell Dr. Wilson Robert Burt Concertino Kostadin Bogdanoski Mainaderes Margaret Preece, Harriet Williams Assistent de la direcció musical Gueràssim Voronkov James Henry, agent judicial James McOran-Campbell Assistents musicals Mark Hastings, Conxita Garcia, Vanessa Fred Cullen, el seu ajudant Robert Burt García, Véronique Werkié, Jaume Tribó Cficial Murphy Paul Featherstone Sobretitulat Glòria Nogué, Anabel Alenda Nous llogaters Paul Reeves, Joanna Foote Policies Geof Dolton, Ashley Campbell, COR VIVALDI - PETITS CANTORS DE CATALUNYA James McOran-Campbell Direcció del cor Óscar Boada Conductor d'ambulàncies / Lleter Paul Reeves EAMC (EUROPEAN AMERICAN MUSIC CORPORATION) UNIVERSAL EDITION A. G. (VIENA) Editors i propietaris Street Scene
Street Scene (Escena de carrer) és la primera òpera que Kurt L'acció transcorre en un bam molt pobre de Nova York, l'East Weill féu en la seva etapa americana -s'havia instal·lat als Estats Side de Manhattan, en dos dies molt calorosos de Testin, davant Units fugint de la persecució nazi-, que definí com a «american una escala de veïns que protagonitzen les diverses històries de la opera» o «Broadway opera», estrenada al Schubert Theatre de trama, totes d'un realisme cru i una gran duresa -amors, traïcions, Filadèlfia el 1946. El llibret és del dramaturg americà Elmer baralles, xafarderies, tensions-, amb una càrrega important de Rice, escriptor de gran prestigi i compromès políticament, sobre denúncia social i un final tràgic. Es tracta d'una comunitat de una obra pròpia del mateix nom (Premi Pulitzer 1929, portada diverses ètnies, emigrants de procedència distinta, en la qual al cinema per King Vidor el 1931), amb la lletra de les cançons destaca la figm*a angoixada d'Anna Mam'rant («Somehow I never del poeta afroamericà Langston Hughes, figura destacada en could believe»), casada amb Frank, personatge desagradable i l'anomenat Harlem Renaissance dels anys trenta. violent, que l'assassina a ella i l'amant en descobrir la seva relació Weill havia mostrat ja en la seva etapa europea un gran i és detingut per la policia. La seva filla Rose, enamorada de Sam interès pel jazz i la música americana i també pel blues i les Kaplan, somnia en im fntm- millor («We'll go away together») que cançons populars, i aquesta obra suposa la creació d'una es demostrarà impossible i se'n va del baiTÍ amb el germà petit. òpera americana, en anglès, influïda per la comèdia musical L'expnlsió de la família de Jenny Hildebrand, que no pot pagar de Broadway i el jazz, en la qual integi'a recitatius, diàlegs, àries el lloguer, el part de Mrs. Buchanan, les propostes indecents de i conjunts de l'òpera tradicional europea, en un tot harmoniós Harry Easter a Rose, són altres episodis d'aquest brillant retaule, i atractiu. corejat per les xafarderes que tafanegen i critiquen sense pietat. Ara de «Per alguna raó mai no vaig arribar a pensar vegades miro el llibre, la flor està seca, el que la vida podia ser tan avorrida i tan grisa. perfum s'ha esvaït, els Per alguna raó sempre pensaré pètals s'han tornat grisos. Oh, somni d'amor! S'ha de tornar així l'amor? que hi haurà una vida millor. S'ha de tornar així l'amor? La gent hauria d'intentar buscar una forma de portar-se bé, una forma de fer del món un indret amable i feliç, ple de rialles i bones paraules, Però després van arribar els nens. Els seus i de simpatia en tots els rostres. petits braços sempre penjats de mi. Però a mesura Però per alguna raó, al món on vaig créixer que creixien, ells també semblaven allunyar-se, fins i tot els carrers eren foscos, plens de misèria i patiment. Willie, el meu petit Willie - sembla L'eterna rutina diària va ser massa per a ells. que se'n surt prou bé sense mi. Es va endur tota esperança de felicitat. No ho sé - sembla que succeeix quelcom horrible a les cuines on les dones renten els Quan era jove, recordo plats. Els dies es tornen mesos, i els mesos es tornen anys, que sempre somiava portar un vestit de festa. el Però mai no vaig tenir nn vestit de festa, greixós sabó acaba ofegant els nostres desitjós. i suposo que els meus somnis es van perdre en un lloc o altre - En a ningú no va semblar que li importés. algun indret hi ha d'haver una mica de felicitat, una mà per agafar càlida i bondadosa! I en Però quan vaig créixer em vaig dir: "El faré!" algun indret hi ha d'haver dos ulls somrients Perquè creia que tindria bona estrella. que tornin el somriure als meus. En els contes de fades que llegia, Mai no la donzella sempre deia: vaig arribar a pensar "Sé que trobaré un príncep blau que m'estimi". que la vida podia ser tan avorrida i tan grisa. Sempre pensaré Així que vaig anar a passejar pels carrers de Nova York, que hi haurà una vida millor!» i pels estrepitosos túnels del metro sota terra, Anna Maurrant amb l'esperança de descobrir un meravellós amor. «'Somehow 1 never could believe» d'Síreeí Scene
Va ser Frank qui vaig trobar. Oh, el dia del nostre casament, vaig agafar una flor del meu ram i la vaig posar entre les pàgines d'un llibre, i vaig guardar el llibre al seu lloc. 14
«Poear per silenci, Secció 1 EI tcin|)s: Vol. lAXVM (einperaíures altes Núm. The amh molta humitat Resum argumentai 23. 480 Lyceum Post 27 de juliol de 193;i El número 346 (al Lower East Side, Nova York) no és diferent dels edificis de 12 milions sense feina pisos de pedra rogenca L'atur afecta ja el 25 per cent de la poblacióp activa dels EUA cEaquesta illa de cases, rd els ocupants són diferents dels irlandesos, polonesos, alemanys, italians, jueus i suecs que viuen atapeïts als petits apartaments sense aigua calenta dels altres edificis. Un xafogós vespre de juny, els veïns s'asseuen a les escales de l'entrada, es queixen de la ccdor i xafardegen sobre el nen que espera la Sra. Buchanau, els joves i el neguit del Sr. Kaplan pels «escàndols a la premsa capitalista». Pero sobretot fan safareig dels Maurrant, els Kaplan, els Jones, els Flo¬ Treballadors dels molls de Nova York esperant que obrin 1 oficina dtí ! atur ren tino, els Olsen, els Ebildebrand, Heniy Davis... La dada oficial (Latur. eiigiianv lia assolit el 24.9 })er res. batejada pel president, com el «New Deal» i {.|uan- cent de la població at^tix^a dtds Kl'A. per bé tjue alguns lificades en 8.7 liilions de dòlars, jter rtïdreçar la marxa iníorines situen la desocupació real en el 33 por ceri: de l'econonua americana i la {trofuuda crisi social que uns quinze milions de persones sense feina. Els analistes fueteja el jtaís. Es tracta de mesures urgents ¡ter elimi¬ creuen tjue s'ha arribat al ))ic més alt de la gi-an crisi nar les xacres impensables en societats desenvolupades, nord-americana. Loíicina del denitócrata Franklin D. com la fam que afecta milions d'íimericans. Només a Roosevelt, (jue va ser elegit en les presidencials de març Nova York. des del 1930 han mort més d lui ccnttmar passat, ha posat en funcionament una bateria de mesu¬ de [tersones per inanició, segons les dades hospitalàries. .NOTÍCirS AN IMMUiRANT NEIGIIBORIIOOI) Shirley J. Yee DESORDRES A EA Botigues, habitatges de lloguer i edificis MANIEESTACIÓ DEL d apartaments, escoles, tavernes, cases de caritat i (^,entres comunitaris, els PARTIT COMUNISTA carrers, molls, carrerons i un rac^ó sota ekagmen e de e.a cetòneca dee.s desoetdreh e'etodl ets els ponts proporcionaven un espai fí.sic i Dl RANT E.A .MANEE-ES E ACEO CONVOCADA VIA. E»AR E E E CO.Ml NESTA cultural on tenia lloc. un tipus particular «New \(trk; Times» (17 d'octubre dc 1931). de relacions socials i econòmicjues entre La mani- l alcalde Walker, les dones, els homes i els nens urbans fesíació contra Centenars de classe treballadora, i entre les classes la desocuj)ació A'^jj,'de policies mitjanes i les poblacions d'immigrants c o n V o c a d a i detectius, pobres de classe treballadora. pel Partit brandant ]>als, (!omunista a KEEPING THE TENANTS DOWN porres i els punys, Lnion S(juare es van Michael R. Montgomery precipitar LIBERALISM, DEMOCRACY LOWER EAST SIDE va esclatar en e n V e r s I a Mom acostuma a creure un dels multitud, mentre (]iie entre TEIE be()(jrae*eev OE a e.DWI'.r IvAST SEDE ])itjors AND WORKING PEOPEE I disturbis que c o I any 1850 i l'any 10.30 la ciutat de te:ne:.ment: <>? drceeard street p e j a V e n iîlli:-(:<)Ll.aiî HOI.l.VWOOl): i.iiïkeui.ism. dkmockacy .Nova \ork oferia als ciutadans ha vist Nova t o ( ho m pobres Andrew S. Dolkart ({ u i and w ()hkin<; PKOPi.i- in ami-etican e-ee.m les pitjors condicions (rallotjamcni de \o r k els trobaven, els John Bodnar darrers totes l(ís grans ciutats industrialitzades Uanv 1930 el barri de Lower Fast Side anys perseguien pel del món. Els historiadors havia ({uan caiTer i les ries EL posen èmfasi perdut una part significativa de la les 35.000 jtersones (|ue adjacnnits i en LAIÎÀC'E'EIÎ l'IÎKDOMENA.VI- DE I.A CLI/I l RA tiels aiiys trenta en les seva any assistien a la manifestació van deixar centenars al tcTra... no era tant seva característiipies següents: alta poldació. L aprovació 1 1924 la dimensió proletària o conservadora densitat de la d'unes lleis d restrictives va van passar, en un instant, De totes bandes de I escenari coin la seva naturalesa població cpie comj)orta una immigració de composta. no vol dir que Això acabar ser una multitud ordenada i de batalla arribaven (ds (*rits de sobreocupació extrema en els habitatges gairebé totalment amb el flux de qualsevol punt de vista [lossihle fos evident. Durant de lloguer: habitatges de lloguer nous residents en acjue.st barri. Cal afegir- a estones avorrida a ser una les dones i els plors dels homes, aíjiiesta dècada no lii va haver cap atac a gran escala construits tan a hi el fet multitud en lluita. L esclat sobre la prop com sigui possible (jue quan els immigrats més antics ambelcapielro.stre.sagnmits. snpremacia blanca ni l'heterosexualitat. Però les es va per tal de maximitzar l'ús del terreny; prosperaven, marxaven del Lower Fast Side produir desprès que els Làia \ intena d'homes van ser narratives culturals es van caracteritzar per la fusió de habitatges de lloguer foscos, plens de a barris amb menys densitat de poblacicS. líders(omunistes. desafiant els abatuts al terra i apallissats tota mena de «lúgubres antagonismes»: treballador contra malalties, constru'íts piTcàriament i amb especialment Brooklyn i el Bronx, (jue arisos i lesordn^s de la policia, per la |)olicia. La pallissa va capital; col·lectivitat contra individu; home contra dona. tenien edificis més nous de millor risc d incendi; el mínim nivell en l'oferta i (jualitat. vmiexlionare.lss(aisseguidors continuar menti'e (ds homes, i EI.S MOVIMENTS I^OIJTÍOS DE). NEW DEAL acostumaven a de serveis públics; i el fracàs dels esforços Segons el cens dels Fstats Units, entre els a anar cají a 1 .\juntament i algunes dones, cercaven refugi reafirmar els demanar una audií'ncia amb a comMuiita. conceptes convencionals dels rols de gènere, reformistes del segle xix. El capitalisme anys 1920 i 1930 la jioblació del Lower Fast Side va disminuir de 414.909 a 248.696. localitzats en la valoració d una llar centrada en la mare desenfrenat s'e.sgrimcix invariablement i una ei.S í IAB]'I\AT(;eS de encapçalada ¡tel pare. Això va deixar l'esfera econòmica com la causa princijial de tots acjuests |)èrdua dc 166.213 persones. L'any lloguer desestabilitzen les distincions cnicials 1933. ! índex entre princijtalmeiit en mans (run sustentador masculí, malgrat mals socials. d'apariamenls desocupats per.sones i creen confusió on hi hauria d'haver diferència, al barri havia assolit el 22.4 de manera que les llars en (]uc el cap de família era un treballador per cent. que esdevenen una mena (fespai particular totalment en desacord amb 1 ordre moral, mal remunerat sempre tenien dilicultats j)er sobreviure higiènic, econòmic i stLvual de la amb un únic sou. ideologia de classe mitjana. Cindy Weinstein LA HISTÒRIA TRADÍCÍONAI. DE LA OENT TRERAIJ.ADORA Ilow Many Others an' Then' in the Other Ilaljy d'Amèrica del Nord ha estat condensada en la seva hipòtesi materialista. Factors econòmics, directors i QLAN RRILI.A el sol. tota la població cerca el carrer i trasllada proj)ietaris explotadors i íiguiTS píilíticpies conservadores les seves tasques domèsti(|ues. el seu m^goci. les seves arts amatòries al carrer o a les voreres, o hi s esforçaven contínuament a derrotar una massa proletària mandreja (jtian no hi ha res millor a fer. amb jtotencial per general" poderosos moviments [)oIítics democràtics. Jacob Riis How the Other HalfLires ¿ifsi The Lyceum Post aSEss 27 tie juliol (le I'W.'! Protestes pels desnonaments «Els habitatges de lloguer atapeïts i sorollosos eren ètnies un causa de preocupació per diverses, vespre d'estiu sufocant algunes als reformadors socials Adonesl'exteriorpassentd'un edificil'estonade («Ain'tpisos deIt Awful,Manhattanthe Heat?»habitat[«Noper i provocaven reaccions és horrible, la calor?»]) mentre el porter treu les escombraries en els residents. Fa(;ana (i el llroiix («I Got a Marble and a Star» Aiguns es queixaven [«Vaig aconseguir una bala de I KAGMKNT DK LA CHOMCA DE PKOTESTES J (lASSIV ES PER DESNONAMENTS AI. BRONX als reformadors de vidre i una estrella»]). Les dones comencen a xafardejar sobre «New York lunes» (2 de lelm-rde 1932). veïns borratxos, bruts i l'aventura extramatrimonial d'Anna Maurrant amb Sankey, el a causa muntats i a sorollosos, mentre que Prohableinenl del I'red, la imdtiliid [ien. mentre el cap de policia .\o- lleter («Get a Load of That» d'aitres [«Fixa-t'hi»]); callen quan ella entra. es va .xifrar iioinés en 1.000 vick entrava a l'edilici amb deu gaudien de la persones, mal¬ transportistes La Sra. Maurrant i el Les dones cridaven cacofonia de veus i de les jove Sam Kaplan, que està enamorat de grat ([lie en desoljediència va igualar la xifra de mobles... des de les íi- cançons interpretades la seva filla de 4.000 persones (pic va atacar la policia en nestres. la nniltitnd xiulava i esbroncava, men¬ Rose, conversen mentre el Sr. Buchanan es mostra per músics locals als el primer desordre de naturalesa similar esde¬ tre proferia insults, des de diferents indrets. La part seva esposa a carrers i inquiet pel imminent de la («When Woman batalla va començar a i apartaments» vingut el 22 de gener. El dimarts, una dotze¬ simultàniament 1 edifici a Shkley J. Yee Has Baby» [«Quan una dona té una criatura»]). Després arriba na més de famílies havien de ser desnonades, al carrer. Els homes del ca|) de [lolicia van ser An Immigrant Neighborfiood tose (i llevat (pie [tagnessin el lloguer. L'inspector .lo- sorpresos a les escales i només van [loder treba¬ Frank, el suspicaç) marit d'Anna, i exigeix saber per qué sepli Leonary va desplegar a tot el carrer tina llar altra vegada quan la policia vit fer tornar for(;a formada [ler ciin(nanta detectius i agents els iinjuilins novament als sens apartaments» Resum argumentai 21 «En Street Scene, Rose no ha arribat a casa des de la feina. Havent entrat Frank, Rice cerca sintetitzar Anna confessa les seves frustracions i els somnis trencats, i projectar un breu tot i instant en la vida d'una que encara té esperances d'una vida millor («Somehow mostra representativa I Never Could Believe» [«En certa manera, jo mai no hi vaig de la població de poder creure»]). Quan Sankey passa per allà caminant, Anna classe mitjana més el cosa esperona baixa de la ciutat de segueix, la qual les xafarderies de les veïnes Nova York. L'obra (repetició de «Get a Load of That»). Lippo Fiorentino es pre¬ inciou personatges senta amb cornets de gelat per a tots i això proporciona algun de diferent origen alleujament (còmic i d'una altra mena) de la calor («Ice Cream nacional, fe religiosa, Sextet» ocupado, opinió [«Sextet dels gelats»]). Frank, que no està de bon humor, política i nivell malparla dels nens d'avui dia i la societat moderna («Let Things educatiu. A més a Be Like They Always Was» [«Deixeu que les coses siguin com més, malgrat que eren l'obra cobreix només sempre»]). Entra la família Hildebrand, a punt de ser expul¬ un breu segment sada del seu apartament perquè no pot pagar el lloguer, mal¬ temporal, aconsegueix grat que la seva filla gran, Jenny, acaba d'aconseguir una beca incloure la major a a en part dels aspectes («Wrapped in Ribbon and Tied in Bow» [«Embolicada importants de ia vida: una cinta i lligada amb un llaç»]). Els veïns de l'edifici es retiren naixement, mort, amor, a dormir. Sam es queda fora i es dol de la seva solitud enmig problemes econòmics, de tants veïns («Lonely House» [«Casa Una vegada conflictes ideològics, solitària»]). Sam sacrifici propi, desapareix dins l'edifici, entra finalment Rose Maurrant, bondat, mesquinesa, acompanyada del seu lasciu cap Harry Easter. Easter intenta temor, esperança, seduir-la amb promeses de fer carrera al mòn de l'espectacle aspiracions» Anthony F. R. Palmieri («Wouldn't You Like to Be on Broadway?» [«No t'agradaria ser Elmer Rice: A Playwright's a però Rose el rebutja Vision of America Broadway?»]), («What Good Would the Moon Be?» [«De què serviria la lluna?»]). Easter se'n va quan Frank entra a l'edifici. La Sra. Buchanan es posa de part i Rose surt a buscar el metge. Mae Jones i el seu promès Dick, que han estat de festa, ballen el bugui-bugui a la vorera («Moon Faced, Starry-Eyed» [«Cara rodona, molt enamorats»]). Quan Rose torna, el germà de Mae, Vincent, intenta un acostament. Sam surt en defensa de Rose, i Vincent el fa caure a terra. Rose consola Sam i tots dos comparteixen el seu somni d'escapar de la sordidesa de l'edifici («Remember That I Care» [«Recorda que m'importa»]). 22 Resum argumentai Acte II Escena 1 «Rice va lluitar contra la censura I els els altres nens juguen a la vorera («Catch Me If You Interessos creats I Can» [«Atrapa'm si pots»]). L'esposa de Buchanan ha L'endemà, ben aviat, ei germà petit de Rose, Willie, i el fanatisme racial tingut el nen. Rose explica a Sam que se'n va a un funeral. I religiós, contra la Intolerància Frank diu que ell se'n va de la ciutat, però es mostra agressiu política; contra tot allò que quan Anna li pregunta quan tornarà. Rose intenta convèncer tendeix a restringir la Frank perquè sigui més amable amb Anna, però ell no accepta llibertat d'expressió el seu consell («There'll Be Trouble» [«Hi haurà problemes»]). I dilueix la qualitat de l'art teatral. [...] Quan Frank ja ha marxat, Anna envia Willie a l'escola tot dient- En la seva oposició li que algun dia farà que se senti orgullosa d'ell («A Boy Like a tot aquell I a tot You» [«Un noi com tu»]). Rose explica a Sam l'oferta de Harry allò que anava en contra de l'art a Easter. Horroritzat, Sam suplica a Rose que s'escapi amb ell l'escenari, Elmer Rice en aquell mateix moment; ella considera la idea («We'll Go es mostrava vigorós I Away Together» [«Escaparem junts»]) però decideix que ho ha Inflexible. Generós, va Invertir molt de de meditar. Rose se'n va al funeral i arriben els algutzirs per temps I molta energia en una efectuar el desnonament deis Hildebrand, mentre Sam conti¬ guerra que encara nua assegut a les escales de l'entrada. Entra el Sr. Sankey, i la s'havia de guanyar» Sra. Maurrant el convida a pujar al seu apartament. Tot d'una, Anthony F. R. Palmieri Elmer Rice: A Playwright's torna a aparèixer Frank. Sam intenta avisar Anna, però no és a Vision of America temps. Frank corre ràpidament escales amunt i dispara contra Anna i Sankey, el qual cau mort a l'instant. Frank escapa enmig de la confusió, mentre una ambulància, agents de policia i una munió de gent s'agombolen als voltants. Rose torna del funeral just a temps per veure la seva mare, ferida mortalment, que és traslladada en una llitera («The Woman Who Lived Up There» [«La dona que vivia allà dalt»]). 24 Resum argumentai Escena 2 «Qualsevol casa, edifici o amb els cotxets dels nadons per davant de l'edifici part d'aquestes i fan safareig sobre l'assassinat [«Cançó construccions Més tard, aquell mateix dia, dues mainaderes(«Lullaby»passegen que de bressol»]). Rose torna de l'hospital, on la seva mare ha mort. es lloga, arrenda, Mentre Sam i la seva presta o ofereix, germana Shirley intenten consolar Rose, se perquè s'ocupi o senten més trets: Frank Maurrant ha estat capturat per la policia. està ocupat, com Ara penedit, Frank mira d'explicar a Rose per què va cometre a llar o residència, els assassinats («I Loved Her Too» [«Jo també l'estimava»]) per a més de tres famílies que viuen mentre la policia se l'emporta. Sam, una vegada més, declara independentment el seu amor a Rose i li suplica que marxi amb ell, però ella l'una de l'altra i ha decidit que ha de seguir el seu propi camí («Don't Forget amb la seva pròpia cuina, o per a the Lilac Bush» [«No oblidis el lilà»]). Entren dos amb més estranys de dues famíiies es va l'esperança de llogar l'apartament dels Hildebrand. Mentre en una planta, amb fent fosc, els habitants de l'edifici s'asseuen, una vegada més, sala i cuina pròpies, i amb drets comuns a les escales de l'entrada com si no passés res, fent safareig a vestíbuls, escales, i queixant-se de la calor d'«Ain't It Awful, the Heat?» (repetició patis, lavabos o [«No és horrible, la calor?»]). latrines, o alguns d'ells» Mark N. Grant Llei dels (Fundació Kurt Weill per a la Música) habitatges de lloguer de la Ciutat de Nova York de 1867 «IJibcríat d'expressió cs cridar "Teatre!" al inifj «l'un foc encès» (Ahbíe Hotíinan) El llarg viatge cap The Lyceum Post a l'òpera americana 10 de gener de 1947 Escapant de rAleinanya de Hitler, Kurt Weill arrdya Street Scene triomfal als Estats Units el 10 de setembre de 1935 i dóna per Amb Kurt Weill, Elmer Rice i Langston Hughes iieix l'òpera americana acabat un llarg periple que Elia portat d'Alemanya a Erança, de França a Anglaterra i ara, finalment, de la vella Anglaterra al Nou Continent, amb la maleta carregada d'excel·lents treballs anteriors nascuts en un Berlín especialment afavoridor de la novetat i a l'experiment i amb un propòsit clar: esdevenir ciutadà americà. Quan emplena elformulari d'entrada alpaís, en l'apartat «nacionalitat» Kurt Weill hi escriu: «Cap ni una. Abans, alemanya». I, immediatament, telegrafia als seus amics: «Tinc la sensació d'haver arribat, per fi, a casa». La companyia de Iti reposició anglesa de Street Scene, dirigida per John Fulljames (lot ograiia: Keilli Pat tison) La (TÍíica ha estat unànime: Street Scene és un èxit. es la millor producció musical contemporània que po¬ Allans de Lestrena a dia LAdelphi de Nova York, a (dii- pujar a una escenari americà. Es inimaginable tpie cago la ¡irescntació va ser rebuda amb les lloances de qualsevol mena de pi'iblic de qualsevol classe social no la premsa especialitzada: «-Street Scene és una òpera en gaudeixi. Ho té tol!». I el «Musical America» escriu: lan americana com bo és Porg}' oncl Bess i no dublaria «Per fi tenim òpera americana [...]. Es la millor obra gens a situar-la a la mateixa altura que els clàssics de americana del gènere operístic que he escoltat mai, Gershwin» («(diicago Daily News»). A aquest cor de i això inclou la majoria dels títols presentats al .Met¬ veus també s'ba unit «Musical America»: «Street Scene ropolitan i altres ciutats des de fa un quart de segle». CULTURA CULTIUIA CKÍ'I ICA STHEETSCENE l-RACMÜM' DE LA CRÍTICA Ml.'HICAI, DE L· I-vSTRENA AHSOITíTA nSTÎiEETSCEA'E PliRLICADA PEL «NEW VORK TIMES. Olín Downes Durant molt de temps vam tenir la sospita que seria més probable ([ue l'òpera nord-americana, en el sentit vital i contemporani d'aquest mot, procedís del nostre teatre popidar (jue no dels nostres temples augustos de l'art operístic. Després de veure i sentir Street Scene a l'Adelplii Theatre creiem que atjuesta suposició eslava plenament justificada. THE FUTURE OF Va ser interessant observar el llenguatge dels anuncis de respectacle. Sdii va OPERA IN AMERICA evitar acuradament la paraula «òpera., Article pul)licat en «Modern Músic», que continua despertant les suspicàcies uiún. 4 (1947) del nord-americà es mitjà. Street Scene KuRT Weill va anunciar com a «musical dramàtic», una expressió que és entesa i no odiada El concMípte d òpei'a no es pot interpretar NOVA YORK a Broadway. Així doncs, el ptlblic va anar en el sentit limitat que })redonúnava al HCORl' IX)IÍ A IM.A^ a l'espectacle, cosa que potser no hauria segle xix. Si el substituïm per l'expressió fet si relement yViliclc publicat eii el «New ^ ofk TiinevS» (5 de gener de 1947) operístic que contenia «teatre musical», les j)ossibilitats de kurt Weill s'hagués destacat com a tal, i es va sentir desenvolupament aquí, en un país <|ue no emocionat, sorprès i entretingut. L'ò[)era ha de carregar una tradició operística, es Tan bon punt vaig començar a [)en.sar en la música per a havia entrat amb sigil a la seva vida i fan molt més clares. lli veure un Street Scene ])odem REAEISME vaig descolnlr < jiie l obra es prestava a una gran l'havia agafat desprevingut. camp per a la construcció d'una forma nova REAIJSM IN LANCU.VGt: AND .ML SIC: KUiî T WEILL'S STÍÍFFTSCFAF varietal de im'isica, de la mateixa manera que els caiTcrs de (o la reconstrucció d'una de clàssica). Nancy Thuleen Nova York engloben la música de moltes terres i de molla STREET SCENE. TI/EM(EIC OF TUF ORDINAIU David Pountney NEW WORLD SYMPHONIES: HOW AMERICAN gent. Tenia una oportunitat d utilitzar diferents formes Street Scene intenta de debò ser innovadora, i ho aconsegueix d cançons a conjunts CUI.TURE CHANtHÍD EXROPEAN .MUSIC molt bé. Es evident exjjressió musical, des de ]jopulars Weill arriba al lema de la vida (jue Weill sal)ia amb exactitud el que quotidiana Jack Sullan operístics, música d'ambient i música dramàtica, nnísica des de rinlerior. fent confessaries estava creant cjuan barrejava uns elements tan diferents d'amor tragèdies juvenil, música de passió i mort; i, principalment, en una mateixa que inquieten les oprimides «dones i els seus producció. Tal vegada la descripció més la milsica d'una càlida nit (Festiii a Nova L'hiperrealismo descarnat de l'obra de Hice York. encertada de Pèxit de l'obra es atrac^tiu podria fer no (juant a la plats», els ral)iosos homes que s'afeireii a resultava jter als valors de Weill: en claredat, sinó a iamltigüitat: Weill aquesta 1 ídcohol, les joves que estan permanentment la tradició (rEinerson i Whitman, imaginava segueix «línia entre en un teati'e iòpera i la comèdia musical fins al punt que la línia perill de ser víctimes d abusos o musical en (jiiè la persona corrent, i sembla deixar d'existir» i Toient ( excessos. Kn part. ho fa emprant música no la reialesa ni 1 aristocràcia, fos cl centre de jueda exactament on Weill vernacla el vol: insegur, però ami) mentalitat oberta. —jazz, blues, música del carrer— 1 acció. Però Street Scene fa un pas més enllà: i es guanya el menyspreu d'intel·lectuals 1 heroïna és una dona corrent, una mesti'essa De fet, en utilitzar rcx|)rcssió «òjtera nord-americana» jter com Adorno, ptuù aconsegueix l'accés a de casa que s'enfronta als nmlti'actanients del tlescriure Street Scene, segons que sembla. Weill estava les vides quotidianes a través dels seus seu cònjuge i a la manca de recursos íiiuuicers elevant l'aposta en la cursa entre ell mateix i Bodgers i j)ropis un gèneres. Es collage eclèctic, [)ròpia de la classe mitjana baixa, més suljtil Hammerstein. Malgrat (jue la història ha demostrat fjue elaborat gran però amb ine.sti'ia, control i ([ue la pobresa absoluta. Weill opinava que el duo va guanyar aquesta cursa en termes de viabilitat una envers aquests 1 obra tenia una rellevància social immediata, emj)atia commovedora comercial, és jtossible (jue Weill no quedés gaire enrere si humtms de la mateixa manera fràgils i imperfectes. (jue la continua tenint és veritablement l'òpera realista de Broadv>'av avui dia. (jiie pretén ser. The Lyceum Post to de gener de 1047 Tlie Music of tlie Ordinary Ainb Kurt Weill, Elmer Rice i Langsloii Hughes neix l'òpera americana «Estic treballant com mal a la meva vida, una etapa tde la seva carrera que (difereix molt tdel que havia I fins ara [Síreef fet fins aleshores a Scene] sembla Instal·lat a Nova York, WeillAlemanya,començaperòambquerenovatdamanté algunesenergia tremendament bona. (de les seves constants, sobretot el seu apassionat amor vers Sens dubte, és la el teatre i a la miísica escènica, i el seu interès pels temes de peça més Important que he compost des problemàtica social i política. La seva voluntat d'integrar-se en de Die Bürgschaft r«american way of life» és inequívoca; així es desprèn de l'estudi I podria acabar de cartes, entrevistes i tota mena de documents en els quals esdevenint la millor Weill no de totes les meves reprimeix l'expressió d'un desig: «Vull fer música ame¬ obres» ricana». I amb aquest propòsit posa fil a l'agulla. Kurt Weill Primer de tot cal contactar amb els David Pountney millors, convèncer-los del Carta al seu germà Hans (novembre de 1946) seu afany d'integració i encomanar-los el seu interès. I els millors Ell veure rexcel·lent |iro(liiceió (ÏSireel Scene de que és una íorma d art més aviat extraordinària, li obren els 110 braços. Pocs mesos seva Weill que John Fulljaiiies va 1er per a The Opera té gaire a dir sobre la vida (|tiotidiana, però després de la arribada, Group, no puc deixar de peu.sar en la gran utililat que n'estaríeu (Eeipiivocats! Mozart no jieiisava ja estrena a Broadway el que pot ser considerat el seu primer que per a ai.xí, per exemple. Tant Figaro com Cosï tracten tindria la missió de 1 .òjiera accessible» musical americà: Johnny Johnson (1936), un al·legat brutal que n'hi hagués més. d'òiieres sobre la vida clarament sobre persones en les quals ens [lodein quotidiana. Podríeu pensar que l'òpera, com reconèixer. contra la «En escriure «Nia Kurt Weill guerra, adaptació d'El bon soldat Svejk de Jaroslav les lletres d'Ira Gershwin, en el que és el seu retorn a la feina una "òpera per ni a Elmer Rice Hasek, amb direcció escènica de Lee Strasberg; i tot just dos després de la mort del seu germà George. OneTouch of Venus a Broadway" com no els va semblar anys després Knickerbocker Holiday (1938), una mirada crí¬ Street Scene en estrany o Insòlit que (1943), una divertida sàtira sobre l'art modern, i The Firebrand tica al New Deal del president Roosevelt, amb text de Maxwell un Idioma nacional jo, un afroamericà, of Florence (1945), un drama històric amb Benvenuto Cellini Anderson i direcció de Joshua que pogués entendre escrivís la lletra Logan; dues obres amb càrrega de protagonista, són les obres següents, les quals es guanyen tot el poble nord- per a Street Scene. per a un poc acostumat a la política excessiva públic barrejar amerlcà, Weill va Tots dos volien confiança de productors i crítics, i alhora aplanen el camí per a un lletrista compromís i entreteniment, però amb partitures fascinants. arribar aquest poble que arribar, per fi, l'any 1947, a l'estrena d'Street Scene, la seva nord En cada nova americà, en el entengués els estrena, Weill va tibant la corda i apujant el nivell «òpera americana», la seva obra per excel·lència, el seu fill més qual va despertar problemes del risc, amb la que seu estimat, seguretat li proporciona el bagatge compassió. Interès de la gent corrent. del qual, el mateix dia de l'estrena, Weill afirma amb anterior al Berlín Per d'entreguerres i la confiança i l'aplaudiment I autoconsciència» descomptat, orgull de pare: «D'aquí a 75 anys Street Scene serà considerada Langston Hughes els negres que constata en els seus companys i col·laboradors. Lady In the la meva millor obra». Els dos anys següents estrena dos musicals La meva col·laboració els entenem» Dark (1941 una amb Kurt Weill ), burla despietada de la psicoanàlisi mal entesa Langston Hughes més. Love Life (1948) i Lost In the Stars (1949), i mor a Nova i pitjor utilitzada, suposa el seu primer gran èxit comercial; hi La meva col·laboració York l'abril de 1950, quan amb prou feines havien passat sis amb Kurt Weill col·laboren la presència d'una gran estrella, Gertrude Lawrence, mesos des de la seva darrera estrena. que s'ofereix voluntàriament a encapçalar-ne el repartiment, i D'aquesta etapa americana i d'aquests vuit musicals han El 34 El llarg viatge cap a l'òpera americana llarg viatge cap a l'òpera americana 35 «Durant un «Estimats till I sortit cançons que s'han integrat amb ple dret a r<'american assaig amics, wiga, la iviaixa i la irina ae Les tres germanes), gosa verba¬ de Johnny Johnson l'espectacle que litzar: songbook», juntament amb les als sempre va «Mereixem una vida millor. Potser un dia les coses seran d'aquells quals em van presentar presentem aquesta considerar seus diferents. Tal no voler els iguals: George Gershwin, Irving Berlin, Elmer Rice. Havia nit és per a mi vegada sempre anirà tot tan malament. Ah, si Jerome Kern, Cole Porter o Richard Rodgers. Cançons com vist la seva Street l'assoliment d'un jo trobés la manera de marxar d'aquíl». vell Scene a Europa i hi somni; el somni Street Scene és un September Song, Speak Low, Lost in the drama polticosocial que recull, com si es Stars, The Saga havia pensat moltes d'un musical seriós of tractés d'un gran fresc, la vida, els costums i la Jenny, !\/ly Ship, o Sing Me Not a Ballad, tan genuïnament vegades com un i dramàtic per a problemàtica de les classes americanes com alemanyes eren Mack The Knife, Bilbao Song, vehicle perfecte per a l'escena de Broadway menys afavorides en un carrer de Nova York. una obra musical. Era que podria obrir un Una Alabama Song, Surabaya Johnny o Pirata Jenny. Cançons que comunitat, la d'un mateix edifici, formada per persones de una història senzilla nou camp d'activitat formen procedència diversa (la majoria són immigrants), sotmeses als part, d'ençà aleshores, del millor repertori de «crooners», de la vida quotidiana per a cantants, orquestres i formacions de jazz. Són Kurt Weill en estat pur. I són en una gran ciutat, músics, escriptors i rigors de la precarietat laboral, d'una convivència que no sem¬ també dels qui les hem fetes nostres, dels qui les hem cosides una història d'amor, compositors. Aquest pre és fàcil, de la manca de recursos, de l'absència d'un futur passió, cobdícia i somni es fa realitat clar a la nostra biografia, vam enganxar per als més joves i d'un clima extrem que fa de la calor un perquè les esdeveniments mort. Vaig veure aquesta nit. Ara és més que suportar especials o en van convidar totes soles en moments decisius. grans possibilitats tot vostre, i vuii que càstig cal amb resignació. Dintre d'aquest La música popular i l'anomenada «música culta» es fonen en musicals en ei seu sortiu aquesta nit pla general, l'autor acosta el zoom a una història en particular: mecanisme teatral: amb l'ànim de lliurar la del Kurt Weill i el converteixen en un músic sorprenent. matrimoni Maurrant, amb el seu drama íntim de solitud, la vida en un bloc de una batalla important. Street Scene va incomunicació, maltractament i violència de ser, originàriament, una obra teatral d'Elmer pisos entre una nit i Bona sort a tots!» gelosia, gènere; Rice que es va estrenar a Nova York el mes de gener de 1929. ia tarda següent, i em Kurt Weill però ho fa sense perdre mai de vista el conjunt, el col·lectiu Nota d'agraïment adreçada va semblar un gran format per i tot diferents any a la companyia, diferents famílies, i fins generacions, Aquell mateix va guanyar el Premi Pulitzer. L'èxit de públic desafiament trobar exposada al tauler d'avisos de va ser que esdevé el aclaparador i es va mantenir un any en la protagonista plural de l'obra. No és aventurat i mig cartell. De poesia inherent a l'Adelphi Ttieatre de Nova seguida va saltar als escenaris d'arreu del món. Tant és així que aquelles persones York la nit de l'estrena suposar que entre el públic del Teatro Español de Madrid, en dStreet Scene el 14 de novembre de 1930 i barrejar la meva aquelles representacions de la ja s'estrenava al Teatro Español el 9 de gener de 1947 Xirgu, hi havia joves amb vocació música amb el cru de Madrid d'escriptor, potser Antonio Buero (i simultàniament al teatre The Globe de Londres), realisme de i'obra» Vallejo, potser Lauro Olmo, amb traducció al castellà de Juan Chabas i en un exemple de Kurt Weill que anys després van escriure, respectivament. Historia de Score for a celeritat Play una escalera i La camisa, dues obres cabdals de l'anomenat sorprenent en el teatre de l'època. L'obra, amb el nou Article publicat en «teatre social» títol La calle, va arribar aquí de la mà de Margarita Xirgu, la qual el "New York Times» espanyol, clarament influenciades per l'estructura (5 de gener de 1947) i la temàtica ó'Street entusiasmada per la qualitat de la peça i considerant que era Scene; una influència que es pot rastre¬ molt adequada per cridar l'atenció sobre els canvis sociopolí- jar també en Una vella coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet. El tics que s'anaven gestant en una Espanya que s'anunciava ja que és segur és que Kurt Weill va veure la funció d'Elmer Rice a Berlín, republicana, va tenir el ferm propòsit de formar una companyia i que va ser aleshores quan va néixer la idea de convertir-la en allò que s'acostava al centenar d'actors i en la qual ella mateixa que, des d'un primer moment, va interpretava el personatge de Rose, la filla dels Maurrant, la qualificar de «drama musical» i «ópera americana». En Street Weill es noia que somia a escapar de la dura realitat en què viu (el Scene, permet el risc de barrejar tota mena de música en la seva voluntat carrer del títol) i que, a la manera d'alguns personatges de d'arribar a la quantitat (i Txékhov (és inevitable pensar en la Sonia de L'oncle Vània o varietat) de públic més gran possible. Sap que ha d'estrenar 36 El llarg viatge cap a l'òpera americana a Broadway, però no està disposat a sacrificar l'alt nivell de «Rice i Weill volien algú que conegués qualitat que s'exigeix per a aquesta feina. Sap que la construc¬ tots els aspectes de ció que es proposa pot ser massa complexa per als gustos de la ciutat, però que Broadway (parlem del Broadway dels anys quaranta; és trist simpatitzés sobretot amb els seus pobres reconèixer que seria molt pitjor, si no impossible, al Broadway treballadors, la d'ara mateix) i que haurà de fer concessions, algunes lleus, per humanitat dels quals assolir el somni de la continuïtat formal entre música i text que Street Scene va intentar honrar. té intenció de dur al darrer extrem. Decideix deixar enrere els Ei lletrista ideal per marxes que a en tangos, javes, valsos i tant agradaven Brecht a l'espectacle havia època berlinesa, i s'abraça al swing, a la torch song i al blues. I de ser intel·ligent es mira al mirall de Porgy and Bess, que considera l'únic intent sense caure en l'obvietat, inventiu vàlid de genuïna ópera americana, i la qual, coses del destí, però no vulgar o havia estat estrenada el setembre de 1935, quan feia vint dies excèntric, senzill justos que Weill s'havia instal·lat als Estats Units, com si d'una i, tanmateix capaç d'una genuïna volada benvinguda (cómplice i de bon auguri) es tractés. (L'arrencada poètica. La lletra, va d'Street Scene recordarà a més d'un, tant en el vessant musical declarar Weill, havia com en l'escènic, l'arrencada de Porgy and Bess. I no els serà d'"intentar elevar el llenguatge quotidià difícil, tampoc, fent un salt al buit, pensar en el número «Too de la gent fins a una Darn Hot» -deixant de banda ritmes i estils- que va Cole Porter poesia planera i escriure per a Kiss me, Kate i que es va estrenar un any després). sense sofisticació". Un dels primers encerts de Weill és aconseguir la col·laboració "Vam demanar a Langston Hughes del poeta Langston Hughes per a les lletres de les cançons i que s'hi incorporés", el compromís del mateix autor de la funció, Elmer Rice, per a recordava Rice, l'adequació del llibret, la qual cosa garantia la fidelitat a l'original. "perquè no volíem una lletra superficial I dic no pas totes adequació, i adaptació. Perquè de les obres i faceciosa"» de teatre convertides al gènere musical (tant si s'anomenen Arnold Rampersad The Life of musicals, ópera o opereta), Street Scene és un exemple de Langston Hughes fidelitat extrema ni un personatge afegit, ni una escena alte¬ rada- al pensament, la línia argumentai i les situacions del text del qual sorgeix. Quan, després d'un grapat de funcions de preestrena a Fila¬ dèlfia, arriba l'estrena a Broadway (9 de gener de 1947, Adeiphi Theatre), les opinions es divideixen. En general, la crítica hi és bona, molt bona, i celebra la fusió d'estils i l'enorme qualitat de 38 El llarg viatge cap a l'òpera americana la partitura, però el públic, desconcertat, no omple les funcions «Opino fa molt de temps que l'escena i els productors retiren l'obra després de 148 funcions. El 6 de Broadway pot d'abril del mateix any es concedeixen per primera vegada, als arribar a ser una salons de l'Hotel Waldorf Astoria, els Premis Tony de teatre, sortida Important per al compositor nord- de nova creació, i Street Scene premi a la millor aconsegueix el amerlcà I fins I tot partitura, la qual cosa proclama l'obra com el millor musical de podria esdevenir el l'any. (Curiós i paradoxal alhora: el musical que no és un musical, lloc de naixement d'un genuí "teatre musical" perquè es pretén ópera, obre la història dels Tony -essència nord-americà o, sl es pura de Broadway- i esdevé el primer millor musical del seu prefereix, d'una òpera extens palmarès). Mai més no s'ha representat a Broadway. nord-americana [...]. Mal no he Una nova producció, l'any 1959, a càrrec de la New York City pogut veure cap motiu pel qual el a per sempre, Opera obre les portes l'obra, ja de tots els teatres compositor "format" d'òpera del món. (per no dir "seriós") no ha de I és aleshores quan sorgeix l'eterna pregunta: Street Scene, poder arribar a tots els mercats és una òpera o un és El tracta¬ musical? Quina la diferència? disponibles amb la ment? La temàtica? Les exigències vocals? Els intèrprets? O, seva música, I sempre simplement, la intenció i la voluntat de l'autor? En una primera he cregut que l'òpera hauria de formar afirmació, molt simple, d'altra banda, es podria dir que en l'òpera part del teatre viu el component dramàtic ve donat per la música, mentre que en de la nostra època. la comèdia musical ve donat pel text, i la música apareix com Broadway és avui dia un dels grans centres un complement, que es podria anomenar il·lustració o comen¬ teatrals del món. tari. Però això seria, repeteixo, una simplificació molt de primer Té tot l'equip tècnic I grau. La qüestió és molt més complexa. Tots dos gèneres tenen Intel·lectual necessari per a un teatre molt en comú (si amor i mort són els temes per excel·lència de musical seriós» l'òpera, amor i mort formen el nucli central d'Street Scene) i Kurt Weill només algunes diferències. Es en les diferències, crec, on hem Broadway and the Music Theatre de cercar i trobar -si és que cal- la resposta. Els límits són cada Article publicat en vegada més imprecisos. «The Composer's News-Record», num. 2 Quan Swenney Todd es va començar a representar als teatres (1947) d'òpera d'arreu del món, van demanar al mestre Sondheim que en donés el seu parer. Sondheim ho va tenir clar i va enllestir totes les preguntes amb la més senzilla de les respostes: «Òpera és el que es representa en un teatre d'òpera». Josep Maria Pou ELS MAURRANT: Frank, Anna, Rose i Willie ELS FIORENTINO; Lippo i Greta El tramoista Frank és un home dur i bevedor, se¬ L'italià Lippo ensenya vioii i està massa ocupat ver amb la seva família. la seva esposa, Anna, gaudint de ia vida per preocupar-se deis defectes anhela afecte, una mica de felicitat. Ha trobat el dels seus veïns. Deixa a Greta, la seva esposa que necessita en Sankey, el cobrador de la Me¬ alemanya, que no és mare, ia responsabilitat terla. Willie sembla poder passar sense la seva d'expressar qualsevol indignació moral que mare està i Rose enamorada del fill dels Kaplan. s'exigeixi de ia família. ■ri'sT' l'-í'- 1.11 * ELS KAPLAN: Abraham, Shirley ili'Sam J í Samtrobaeneisseusilibresuna forma d'escapar de la misèria del seu ambient i li agrada l'anhel de Rose de marxar del número 346. Promet renunciar a estudiar dret i portar-la a un indret més agradable i acollidor. La seva germana, !■' SïW Shirley, suplica a Rose que el deixi estar, que ■ ■ r ! pt.i !í li permeti acabar els estudis. Mentrestant, Sam S i Rose no poden escapar del xafardeig i la lla.AV L; tafaneria dels Jones. ELS OLSEN: Carl i Olga HUNT s POINT ROAD - La sueca I t'f CITY HALL senyora OIsen deixa de tenir cura del seu nadó per espiar Anna i Sankey, i és la primera que els veu junts. ELS JONES; George, Emma, Mae, Vincent la gosseta i 't d'Emma, Queente ■fm Tôt i que la filla d'Emma, Mae, és un bon element i el seu fill, Vincent, és un perdonavides, Emma critica tothom, incloent-hi els «estúpids estrangers» i «aquella gata de carrer, la senyora Maurrant». ELS HILDEBRAND: Laura i els seus fills pr V Jennie, Mary í Charlie Abandonada pel pare i incapaç de pagar el lloguer, tota la família serà desnonada pel cap de policia. Mentrestant, Jennie es gradua a l'institut «embolicada en una cinta i lligada amb un llaç». I" ^ HENRY DAVIS El porter viu al soterrani. Hi va anar a viure per invitació de Kurt Weill i Langston Hughes. Quan Elmer Rice va escriure per primera vegada sobre l'edifici als anys vint del segle passat, Carl OIsen era el porter i no hi havia personatges afroamericans en l'obra. ' W kÊÊÊT'' l/' «Despenja les estrelles i baixa-les. Em sento sol en aquesta casa solitària d'aquesta solitària ciutat» Sam «Lonely house» d'Sfreef Scene 44 Biografies Tim Murray (Direcció musical) Estudià al Royal College of Music i a la Universitat de Cambridge. Gaudeix d'un creixent prestigi internacional pel seu repertori del segle xx i contemporani. Des del seu debut als BBC Proms amb el Birmingham Contemporary Music Group, ha dirigit orquestres i conjunts a la Gran Bretanya, com la Philharmonia Orchestra, London Mozart Players i City of London Sinfonia. El 2011 dirigi Twice through the Heart de Turnageat (Sadler's Wells de Londres) i The Slee¬ per d'Stephen Deazley (Welsh National Youth Opera). Treballa habitualment al Covent Garden de Londres, on va estrenar recentment The Doctor's Tale en col·laboració amb Terry Jones. Ha treballat amb Mark-Anthony Turnage i al Covent Garden en la preparació d'Anna Nicole, i en Fantastic Mr. Fox (Holland Park de Londres), Die Zauberflôte i Tobias & the Angel (English Touring Opera). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Benefactor John Fuluames (Direcció d'escena) Dóna'ns suport És director associat del Covent Garden de Londres i ha estat director artistic de The Opera Group. Entre els seus treballs més recents es troben La donna En el more del del lago (Covent Garden); La clemenza di Tito, A la casa dels morts, Romeo progromo de Mecenotge del Liceu, hem creat lo figuro del et Juliette i The Adventures of Mr. Broucek Benefoctor omb lo finoiitot de fomentor (Opera North); El retrat (Festival lo porticipoció de lo societat civil en de Bregenz); Snegúrochka i Susannah (Wexford Festival); Fine florentinische loctivitot del Teotre. Aquesto figuro és uno fórmulo de suport individuol dirigicb Tragodie, Gianni Schicchi i Mavra (Òpera Nacional de Grècia); Von Meute auf o persones físiques que omb lo sevo oportoció o Morgen i Sancta Susanna de Paul Hindemith (Lió), i Tobias and the Angel de filontrdpico ojuden oconseguir els objectius dun teotre Jonathan Dove, Street Scene, el musical The Human Comedy i The Enchanted d'òpero de prestigi internocionol. Els Benefactors loctivitot del Teotre Pig de Dove (Young Vic i The Opera Group). A més, ha estrenat produccions porticipen de goudint dun obonoment excepcionol. d'Elena Langer, Luke Bedford i Edward Rushton i òperes de George Benjamin, Harrison Birtwistle i Judith Weir per a The Opera Group. Participo en el progromo de Benetoctors del Liceu La temporada 2010-11 participa en Into the Little Hill al Foyer. El Depoftoment de Mecenotge del Teotre estò o lo vostro disposició per otendre-us ol 93 ^85 99 32 o mecenes^liceubarcelono.com 46 Biografies Biografies 47 Lucy Bradley (Reposició) Arthur Pita (Coreografia) Es va graduar a la Middlesex University en l'especialitat de direcció teatral. Fou De nacionalitat portuguesa, va néixer a Johannesburg, on estudià dansa. Es va directora artística de la companyia teatral de Londres Peckham Shed (2007- traslladar a Londres el 1991 i amplià la seva formació a la Contemporary Dance 2011). Ha dirigit The Last Pearly (Rich Mix), An Ode to My Sisters (en gira School. Treballa com a coreògraf independent i col·labora en produccions tea¬ regional), Shut! i Together (Theatre 503 1 Chelsea Theatre de Londres), The trals, operístiques i musicals, a més de dirigir la seva pròpia companyia, Open Onomatopoeia Society (Gilded Balloon d'Edimburg), Not Loving Susan (The Heart Productions. Ha treballat a escenaris com el Sadler's Wells, Royal National King's Head Theatre de Londres). Com a assistent i directora d'actors ha treba¬ Theatre, The Young Vic, Royal Albert Hall i Covent Garden, a més dels teatres llat a Le nozze di Figaro (Glyndebourne); Giulio Cesare, Pikovaia Dama i A la del West End de Londres, Los Angeles Opera, Israeli Opera, Broadway, entre casa deis morts (Opera North); The Lion's Face, Into the Little Hill i Recital 1 d'altres, i en titols com Mappa mundi. Women beware Women, La Bohème, (en gira amb The Opera Group); The Knight Crew, Le nozze di Figaro i Rusalka Show Boat, Idomeneo, La forza del destino, El jugador. Carmen, The Class Me¬ (Glyndebourne), i The Deranged Marriage (en gira amb Rifco Arts). nagerie. Recentment ha dirigit i coreografiat The Metamorphosis (Linbury Studio La temporada 2010-11 participà com a assistent de direcció en Into the del Covent Garden), pel qual va rebre el South Bank Award for Dance. Little Hill al Foyer. Al Liceu participà com a bailan en The Fairy Oueen (2002-03). Dick Bird (Escenografia i vestuari) Fergus O'Hare (So) Estudià direcció d'escena al Goldsmiths Oollege, fusteria i disseny. Ha parti¬ Ha col·laborat amb The Opera Group en Human Comedy i The Lion's Face. cipat en A la casa dels morts (Opera North), Béatrice et Bénédict, Der Frei- Recentment ha treballat en El misantrop (Liverpool), Glasgow Girls i No Quar¬ schütz i La grande magia (París), El retrat (Bregenz), Les pêcheurs de perles ter (Londres), Arthur Conan Doyle Appreciation Society (Edimburg), cerimò¬ (Londres), La comèdia dels errors (Lausana), L'ocell de foc \ el ballet Aladdin nia d'inauguració dels Jocs Paralimpics de Londres (Olympic Park, Stratford), (Tòquio), Un segreto d'importanza (Bolonya), El burlador de Sevilla (Madrid) Macbeth (National Theatre, Edimburg), Romeo and Juliet (Cork); A Chorus of i Nit de Reis i La tempesta (Varsòvia). A la Gran Bretanya i Irlanda ha treballat Disapproval de Pinter i Abigail's Party (Wyndham Theatre a Westminster) i In en Snegúrochka, Light de Oomplicite, Lear, Il re pastore, The Canterville Chost The Next Room or The Vibrator Play (Bath), Henry V (Globe de Londres), Oncle (amb l'English National Ballet), The Walls, Owen Meany, The night season, Vània (Chichester), Noises Off! (Westminster i Old Vic de Londres) i All New Harvest, Swimming with sharks. The Enchanted Pig, Monkey 1 Been So Long People (Brighton). Als Estats Units ha participat en Macbeth (Lincoln Center (producció del Young Vic i Shakespeare Globe), Othello, As You Like It, La de Nova York); Hecuba, King Lear i La gavina (BAM de Nova York), Noises Off! donna del lago (Londres) i Aladdin (Birmingham Royal Ballet). (Brooks Atkinson de Nova York) i Electra (Barrymore). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Jon Clark (Il·luminació) José Luis Basso (Direcció del Cor) Estudià disseny teatral al Bretton Hall de la Leeds University. És artista asso- D'origen italoargenti, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro Ar¬ ciat de la Royal Shakespeare Company. Ha participat en Written on Skin de gentino de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Colón ■ George Benjamin (Ais de Provenga), Caligula i The Return of Ulysses (ENO de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres Romano de Londres), Orest (Amsterdam), Modern Noh Plays (ROH2 de Londres), The Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcció del Cor del Teatro Lion's Head (The Opera Group); II barbiere di Siviglia, L'elisir d'amore i Cos! San Carlo de Nàpols. Des del 1996 és el mestre del Cor del Maggio Musicale T' fan tutte (Hampshire), i L'amor de les tres taronges (Royal Scottish Academy of Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Pre¬ t/K Music and Drama). En teatre ha col·laborat en A Woman killed with Kindness, mi Grammy. Col·labora amb les més prestigioses batutes del moment; Mehta, Greenland, La bella i la bèstia, Hamlet, The Cat in the Hat, Pains of Youth i Our Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, Class (National Theatre); La comèdia dels errors. Nit de Reis, La tempesta. The De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració Homecoming, Lear, Un conte d'hivern i El mercader de Venècia (Royal Shakes¬ de l'Opera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mahinski de Sant peare Company), entre moites d'altres. Petersburg. La temporada 2010-11 participà en Into the Little Hill al Foyer. És director del Cor del Gran Teatre del Liceu. 48 Biografies Biografies 49 óscar Boada (Direcció del Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya) Susanna Hurrell (Rose Maurrant) Liicenciat per la Royal School of Music en direcció coral, és director musical Nascuda a Londres, estudià al Royal College of Music i National Opera Studio de l'Escola IPSI i del Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya. Va ser pianista de la seva ciutat amb Patricia Rozado i Jeffrey Talbot. El seu repertori durant la titular i assistent de direcció de l'Orfeó Català. Ha col·laborat amb diverses or¬ seva formació al Royal Oollege of Music incloïa els rols de Papagena, Euridice questres de prestigi i amb els directors més importants. Va ser guardonat amb d'Orphée aux enfers, Rossane d'Alessandro, Amarilli d'il pastor fido i rols titu¬ la menció especial del Premi Ciutat de Barcelona 1999. Ha obtingut el Premi lars de Rodelinda (Festival Hàndel de Londres) i Patience de Gilbert i Sullivan Reus de composició per a veus infantils, el tercer premi en el Concurso Interna- (Auditori del Musée d'Orsay de Paris). També ha interpretat els rols de Serpetta zionale Marielle Ventre para Direttori dl Coro i és membre del jurat del Festival (Opéra de Baugé) i Rose Maurrant (Young Vic Theatre de Londres). En concert Internacional de Música de Cantonigròs, del de Torrevieja i Tours. Ha realitzat ha cantat, entre altres títols. El Messies de Hàndel amb l'English Chamber Or¬ amb el Cor Vivaldi gires per Europa, l'Argentina i els Estats Units. chestra (Hexagon de Berkshire, Cadogan Hall i Royal Albert Hall de Londres), Debutà al Liceu amb Tosca (2003-04). Hi ha tornat en nombroses ocasions, Requiem de Fauré (Royal Albert Hall) i a l'estrena absoluta de Deborah de les últimes amb Boulevard Solitude (2006-07), Król Roger (2009-10), Carmen David Oppenheimer (Rose Theatre de Kingston). (2009-10) i «Escenes de Faust de Goethe» (2010-11). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Geof Dolton (Frank Maurrant / policia) Pablo Cano Carciofa (Willie Maurrant) Estudià a la Royal Academy of Music, al National Opera Studio i a Milà. Ha S'ha format en cant i piano, interpretació i dansa, i actualment estudia al Mad cantat als escenaris de més prestigi de la Gran Bretanya, Hong Kong, Adelaide, Fish Singing Studio de Sussex. També assisteix a classes de teatre al Theatre Auckland, Venècia i altres ciutats europees. El seu repertori inclou els rols Workshop de Sussex. Participa en el programa televisiu Small Potatoes amb el rol de Nate de Dr. Bartolo (Savoy Opera); Njegus (Welsh National Opera), i Gugiielmo, for Cbeebies. A més, ha participat com a actor professional en Eisenstein de D/e Fledermaus, Florian de Princess Ida i Alcindoro (ENO de El nou ordre mundial de Harold Pinter amb la companyia Hydrocracker, en la Londres). Recentment ha cantat el rol de Mendo de Don Chisciotte in Sierra pel·lícula muda Travelling Light (National Theatre de Londres) i amb un paper de Morena (Amsterdam); Dr. Neediemeier en l'estrena absoluta d'Skin Deep de D. solista a La Tosca amb l'Ellen Kent Company (Sussex). Sawer, Don Alfonso, baró Zeta i Starveling (Opera North); Eumete d'// n'torno Debuta al Gran Teatre del Liceu. d'Ulisse in patria (WNO); Yamadori (Royal Albert Hall de Londres), i Julietta de B. Martinú i Dancairo (ENO). Com a repositor ha dirigit Macbeth (Glyndebourne i en gira amb el festival) i Tosca com a director associat (Royal Albert Hall). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Sarah Redgwick (Anna Maurrant) Paul Featherstone (Abraham Kaplan / Steve Sankey / oficial Murphy) Nascuda a Wakefield (Regne Unit), es va graduar a la Guildhall School of Music Estudià interpretació i filosofia a la Universitat de Glasgow. Fou actor de teatre and Drama de Londres i realitzà un postgrau d'òpera. Recentment ha interpretat i televisió abans d'estudiar cant i impartir classes d'art dramàtic a la Royal Scot¬ els rols de Donna Elvira (ENO de Londres), Gilda (Opéra de Baugé) i Anna tish Academy of Music & Drama. Ha cantat a I'Scottish Opera, Wexford Festival, d'Intermezzo (Scottish Opera). També ha cantat els rols de Violetta, Giannetta, Festival Holland Park, Grange Park, Garsington, Salzburg i a la Lost & Found Pousette, Mimi, Adele de Die Fledermaus, actor d'A Night at the Chinese Ope¬ Orchestra, entre altres escenaris. El seu repertori inclou rols titulars de Les con¬ ra de Weir (Scottish Opera); Marzelline (Opera Holland Park, Oxford Philomu- tes d'Hoffmann, Faust, Werther i Emani, i Alfredo, a més de Gustavus, Macduff, sica, Scottish Opera); Frasquita i Zerlina (Mid Wales Opera); Despina (Clonter Rodolfo, Calaf, Canio, Eisenstein, Elder Hayes de Susannah de Carlisle Floyd i Opera); Clorinda (Welsh National Opera); Nella, Zerlina, Susanna, Berta d'il Michèle de The Saint of Bleecker Street. Amb The Opera Group ha interpretat barbiere di Siviglia i Brigitta de lolanta (Opera Holland Park); Violetta (Opéra Ivan {El nas), Bill (Mahagonny Songspiel), Eric Stale (Walking Not Driving), el de Baugé), i dama de companyia de Der Zwerg (Opera North), entre d'altres. governador, Martin i Gran Inquisidor (Oandide). Recentment ha participat en Ring També participà en Mahagonny Songspiel (BBC Kurt Weill Festival). Round The World (gira escolar) i El castell de Barbablava. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. 50 Biografies Biografies 51 Kate Nelson (Shirley Kaplan / Jennie Hlldebrand / Mae Jones) Simone Sauphanor (Greta Fiorentino) Inicià la seva carrera als dotze anys com a Jenny d'Aspects of Love en un teatre D'origen francès i crioll (Trinitat i Tobago), estudià a la Guildhall School of Music del West End de Londres. En teatre ha interpretat el rol de Phyllis de 42nd Street and Drama de Londres. Debutà amb el rol de comtessa de Le nozze di Figaro a (Festival de Chichester), Mab i Adelaide de The Enchanted Pig (Govent Garden l'Opera North. Des de llavors ha cantat més de trenta rols, entre els quals Jenny de Londres i New Victory Theatre de Nova York), Mae d'Sireef Scene (Young de Caiguda i ascens de la ciutat de Mahagonny de Weill i Judith d'El castell de Vic de Londres i en gira per la Gran Bretanya); Maisie del musical The Boy¬ Barbablava (Reisopera d'Enschede), com també Mimi, Violetta, Clorinda, Cos- friend, Susie Trevor del musical Lady Be Good i fada d'A fvUdsummer Night's tanza, Fiordiligi, Donna Anna, Alice Ford i Lady Bilowsd'A/í)ert/-/emngrde Britten, Dream (Regents Park Open Air Theatre de Londres); Buffy i Pearl del musical Mrs. Fiorentino (Young Vic i Theater an der Wien). A més, ha participat als musi¬ Starlight Express (Bochum, Alemanya), Amarylis del musical The Music Man cals The Sound of Music com a mare abadessa (en gira per la Gran Bretanya) i (Regents Park Open Air Theatre), entre molts d'altres. A més, ha treballat en rଠ/ Got Rhythm, i com a solista del Requiem de Mozart al Northern Ballet de York¬ dio i cinema {Jane Eyre de Zeffirelli, The Angel of NItshill Road School, El diari shire. Recentment ha cantat al musical Carousel al Barbican de Londres per a d'Anna Frank per a la BBC i Penmarrick i Bill's New Frock per a la ràdio BBC), rOpera North i Street Scene al Châtelet de París. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Paul Curievici (Sam Kaplan) James McOran-Campbell (George i Vincent Jones / Harry Easter / James Henry / policia) Estudià òpera a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. Recent¬ Nascut a Londres, estudià a Milà i a la Guildhall School of Music and Drama i ment ha interpretat els rols d'Stephen en l'estrena absoluta d'In the Locked al National Opera Studio de Londres. El seu repertori inclou rols com a Nardo Room (Scottish Opera de Glasgow i Music Theatre de Gales), Monostatos de de La finta giardiniera, Marcello, Papageno, rol titular de Hamlet, Faike, Pelléas, Die Zauberflote (Garsington Opera de Buckinghamshire), Sam Kaplan d'Sfreef i Tarquinius de The rape of Lucretia. Ha cantat el rol de Belcore i Figaro d'il Scene (Young Vic de Londres); cicle de veus de cançons de Henze al Barbican barblere di Siviglia (Grange Park Opera Young Artists), Bello de La fanciulla de Londres, Vaudémont de lolanta, cavalier de la Force de Dialogues des Car¬ del West i guardabosc de Rusalka (Grange Park Opera). També ha cantat el rol mélites, Ippolito de La Spinalba i Mr. Upfold d'Albert Herring (Guildhall School titular de Don Giovanni, comte de Le nozze di Figaro, pastor i esperit d'Qrfeo i of Music); Rodriguez de Don Quichotte, Don Luigi de Maria Padilla, Trabuco Cascada de Die lustige Witwe (Opera North) i Dandini (Welsh National Opera). de La forza del destino i Evandre d'Alceste (Chelsea Opera Group), i Flavio de Ha interpretat el rol d'Ormus Cama a I'estrena absoluta de The Ground beneath Norma (Grange Park Opera de Flampshire). Curievici agraeix el suport que rep her Feet de Victoria Borisova-Ollas (Festival Internacional de Manchester). de Serena Fenwick. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Robert Burt (Llppo Florentino / Dr. Wilson / Fred CuIIen) Margaret Preece (Emma Jones / mainadera) Nascut a Londres, estudià a la Guildhall School of Music and Drama de la Nascuda a la Gran Bretanya, estudià a la Royal Scottish Academy of Music and seva ciutat. Ha cantat els rols d'Iro (Chicago, BAM de Nova York, Opera North, Drama i al National Opera Studio de Londres. El seu repertori inclou el rol titular Deutsche Oper am Rhein, Gènova, Madrid i Ais de Provenga), Bob Boles (En- de La guineu astuta, rols mozartians com Susanna, Fiordiligi, Despina, Donna schede), Snout (ENO de Londres), Ximenez d'Arms and the Cow de Weill {Der Elvira i la Reina de la Nit, i Rosalinda i Hanna Glawari de Die lustige Witwe, entre Kuhhandel, Opera North) i l'estrena absoluta de Family fvlatters (Festival Tête d'altres. Ha participat als musicals Love Life de Kurt Weill (Susan Cooper), Qf à Tête), entre d'altres. Recentment ha interpretat el rol de Pirelli del musical Thee I Sing de Gershwin (Mary Turner), The Phantom of the Qpera (Carlotta i a Sweeney Todd (Chichester Festival i Londres), Mopsa i Flauta de The Fairy la banda sonora de la versió cinematogràfica de Joel Schumacher), i més recent¬ Queen (Glyndebourne, Paris, Caen i Nova York), reina d'Anglaterra d'Hôtel de ment en The Sound of Music de Webber al Palladium de Londres i en gira. Kis¬ Pékin (Amsterdam), Federico de L'amico Fritz (Opera Holland Park de Londres), ses on a Postcard de Terence Frisby a Bideford (tieta Rose), Dinnerladies (Jean) i Ludd and /s/s (Covent Garden de Londres), Arnalta de L'incoronazione di Pop- The Two Most Perfect Things (Edimburg). A més, ha cantat cabaret en escenaris pea (Teatro Real de Madrid) i director del circ de La núvia venuda (València). com el Metropolitan Room de Nova York. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. 52 Biografies Biografies 53 Paul Reeves (Carl Cisen / lleter / conductor d'ambulància / nou llogater) Riordan Kelly (Charlie Hildebrand) Estudià a la Guildhall School i al National Opera Studio de Londres. Després S'ha format en a tallers de teatre Chichester durant dos anys. Recentment de guanyar el Premi Richard Tucker (Festival de Glyndebourne), cantà diversos guanyà el premi al cantant de teatre musical més prometedor (de menys d'onze rols principals tant al festival com en gira. Ha treballat habitualment a l'ENO de anys). Actua i fa de model des dels sis anys. Recentment ha participat al musi¬ Londres durant els últims deu anys. També ha cantat rols com Colline, Basilio, cal Oliver, en gira per Southampton. En òpera ha debutat amb Street Scene al Sparafucile i Hobson de Peter Grimes a la Welsh National Opera, Scottish Théâtre du Ohàtelet de París. Opera i Opera North, i el rol de Matthew de The Last Supper de Harrison Birt- Debuta al Gran Teatre del Liceu. wistle a rStaatsoper de Berlín, Glyndebourne i South Bank Centre de Londres. Ha interpretat el rol de la mare de Sieben Todsünden de Kurt Weill amb el Ro¬ yal Ballet (Covent Garden de Londres). Amb The Opera Group ha cantat The Birds d'Ed Hughes i The Shops d'Edward Rushton (Londres) i Street Scene (Londres i Viena). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Harriet Williams (Olga Cisen / mamadera) Ashley Campbell (Henry Davis / Dick McGann / policia) Estudià a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. Debutà al Oovent En teatre ha en treballat The Cloured Museum (per a Talawa Theatre al The Vic¬ Garden de Londres com a patge de ParisfaI, a l'ENO de Londres com a Poli- toria and Albert Museum), Five guys named Moe (Theatre Royal Stratford East nesso i amb el Royal Ballet cantà cançons de Duparc a Linvitation au voyage. de Londres), Tick Tick... Boom! (Union Theatre de Londres), Six degrees of se¬ Ha cantat a la Welsh National Opera, English Touring Opera, Opera Holland paration (Old Vic de Londres), Little Fish (Finborough Theatre de Londres), Jack Park i Grange Park Opera, entre altres escenaris. El seu repertori inclou els rols and the Beanstalk (The Barbican Centre de Londres), The Rat Pack (en gira per titulars de Carmen, Ariodante i Dida and Aeneas, Waltraute de Die Walküre, i Amèrica), High Heel Parrot Fish (Theatre Royal Stratford East), Bomb-Mitty of Ottavia, Arnalta i Fortuna de L'incoronazione di Poppea, Mrs. Ouickly, Fenena, Errors (Westminster), Gutted (amb la companyia Team Angelica), The Ruffain on Hannah Kennedy, Smeaton, Flora i Annina, Marcellina, Suzuki, Angelina i Resi¬ the Stair (Barons Court Theatre de Londres) i Fame (Victoria Palace Theatre de na, entre d'altres. Recentment ha cantat el rol de Flosshilde de Der Ring (Royal Westminster). En televisió, ha participat en Ultimate Force de Hollyoaks, William Opera), Madame Larina (English Touring Opera), Mrs. OIsen (Toulon) i Marie a and Mary (ITV), The Mysti Show, Baby Cow de Bard to Verse (BBO 3), Holby l'estrena a Itàlia de For You de Berkeley i McEwan (Roma). Blue, The Gordans Head-Let's Write (BBO) i Hevie Revie (Avalon). Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Joanna Foote (Mrs. Hildebrand / nova llogatera) Darren Abrahams (Daniel Buchanan) Nascuda a Nova Zelanda, estudià interpretació vocal a la UOLA (Califòrnia) i el 2010 amplià la seva formació a l'Accademia di Bel Canto (Itàlia) de Georg de Wexford i Young Vic de Londres i en gira per teatres europeus, rols com Solti i Te Kanawa. Des que es va traslladar a la Gran Bretanya ha cantat el rol Ottavio, Ferrando, comte d'il barbiere di Siviglia, Ernesto de Don Pasquale, de Marie de La fille du régiment i patge de Rigoletto al Festival de Garsington, lopas de Les troyens, Molqi de The Death of Klinghoffer de John Adams, Don en gira per França, Suïssa i la Gran Bretanya amb Diva Opera i Street Scene el Ramiro de La Cenerentofa i Pirelli de Sweeney Todd. Participa habitualment en 2011 amb The en amb Londres estrenes absolutes Opera Group, associació el Young Vic de i la d'òperes modernes i col·labora en la creació de noves òpe- BBO Concert Orchestra. Ha interpretat de res el rol Najade d'Ariadne auf Naxos per al Oovent Garden de Londres, Complicité i de The Opera Group, Opera (Opéra Français de Nova York). El seu repertori inclou els rols d'Adina, Susan¬ Circus Festival de Batignano i Brian Irvine Ensemble. El 2011 cantà el rol titular na, a Festival Nannetta, Monica de The h/ledium, cantat Opera, Welsh National Opera, de The I'ENO de Londres, Scottish Belinda, E; Ha Polly de Die Dreigroschenoper, Doctor's Tale d'Anne Dudley i Terry Jones (ROH2 del Oovent Garden). Julie Jordon, i Col·labora rossinyol de L'enfant et les sortilèges. En concert ha cantat El habitualment en projectes educatius amb nens i és cofundador i Messies de Hândel i el Requiem de Fauré i Stabat Mater de Pergolesi. director de projectes de The Edward Starr Charitable Trust. Debuta al Gran Teatre del Liceu. Debuta al Gran Teatre del Liceu. 54 Biografies Biografies 55 The Opera Group Cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya The Opera Group és una companyia d'òpera premiada i reconeguda internacio¬ Creat l'any 1989 a l'Escola IPSI de Barcelona pel pianista i director Óscar Boa¬ nalment, especialitzada en la producció de nous títols. El seu projecte fusiona el da, ha estat distingit en concursos internacionals, com el de Cantonigròs, Tolosa, millor del teatre i la música contemporània. Les seves funcions tenen l'objectiu Arezzo, Varna, Montreux, Mendoza-Argentina. Recupera obres d'autors catalans de satisfer tant els entusiastes de l'òpera com els que accedeixen per primera i des del 2004 comissiona autors i n'estrena les obres (Salvador Brotons, Albert vegada a aquesta forma d'art. Realitzen gires amb dues noves produccions a Guinovart, Peter Bacchus, Albert García Demostres, Jordi-Lluís Rigol, Eduard l'any, visitant òperes, teatres i festivals, i compartint la seva passió amb la major Iniesta i l'americà Kirby Shaw). Des del 2002 organitza un cicle de concerts propi. audiència possible. Té la seu al sud-est d'Anglaterra, i és associada creativa al Mas i Mas Cor Vivaldi a L'Auditori. També ofereix concerts als més importants au¬ Watford Palace Theatre, artista associada de l'Oxford Playhouse i treballa regu¬ ditoris i sales de concerts, com ara a l'Auditorio Nacional de Madrid, a la catedral larment amb l'Anvil Arts & Basingstoke i Brighton Festival & Dome. The Opera de Màlaga o al Grand Théâtre de Tours. Group és resident del King's College de Londres. Debutà al Liceu amb Tosca (2003-04). Hi ha tornat en nombroses ocasions, les darreres amb Boulevard Solitude (2006-07) i Król Roger (2009-10), Carmen (2009-10) i «Escenes de Faust de Goethe» (2010-11). Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu El primer director titular de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fou Marià Obiols. En la seva història ha estat dirigida per batutes convidades, com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Facció, Manuel de Falla, Alek- sandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto KIemperer, Hans Knapperts- busch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Direcció artística Frederic Wake-Walker Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Direcció executiva Jane-Eve Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Straughton Gerència Alison Porter Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambreling, Ra¬ Gerència de Rebecca Redclift fael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neumann, desenvolupament Lee Scott Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio Varviso. Els directors Tecnologia digital Finances Declan Pollock titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy, Premsa Albion Media Sebastian Weigle i Michael Boder. Actualment el director musical és Josep Pons. Cor del Gran Teatre del Liceu Es consolidà als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottine. En començar Patrons la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vitto- rio Sicuri. Posteriorment n'han estat directors Andrés Máspero, William Spaul- David Bernstein, John Gilhooly, Alice King-Farlow, ding i, actualment, José Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Henry Little, Anthony Newhouse (presidència), Segona Simfonia i Schicksaislied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Andrew Newman i Claudia Pendred Aran (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem i la Missa de la coronació de Mozart i la Missa Solemnis de Beethoven. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha ac¬ tuat a Les Arènes de Nimes, amb II corsaro; ha interpretat Lucia di Lammermoor Patrons fundadors a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a Paris i Goyescas i Noches en los jardines de España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció dels mestres AIbrecht, TERWOOD Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Falrbairn John eLIerman J "" FOUK'DATION Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d'altres. LOTTERY FUNDED 56 ORQUESTRA SIMFÒNICA CLARINET COR DEL GRAN MEZZOSOPRANOS TENORS II DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Laura RUIZ ' TEATRE DEL LICEU Min A. BAEK Omar A. JARA Dolors PAYÀ Marta POLO Florenci PUIG Concertino J. Antonio GÓMEZ (clarinet baix) SOPRANOS I Guísela ZANNERINI Kostadin BOGDANOSKI Margarida BUENDÍA BARÍTONS FAGOT Olatz GORROTXATEGI CONTRALTS Xavier COMORERA VIOLÍ I Bernardo VERDE * Glòria LÓPEZ M. Josep ESCORSA Miquel ROSALES Eva PYREK * Encarna MARTÍNEZ Yordanka LEON Margaret BON HAM TROMPA Eun Kyung PARK BAIXOS Birgit EULER lonut PODGOREANU * TENORS I Dimitar DARLEV Riotr JECZMYK Carles CHORDÀ SOPRANOS II Sung Min KANG Ignasi GOMAR Christo KASMETSKI Núria CORS Xavier MARTÍNEZ Theodor RULES Renata TANOLLARI TROMPETA M. Dolors LLONC Llorenç VALERO Mariano VIÑUALES Miquel Àngel BOSCH * Helena ZABOROWSKA VIOLÍ 11 J. Antón CASADO Emilie LANGEAIS * Charles GOURANT TROMBO Mercè BROTONS Cassiel ANTON ' Andrea CERUTI David MORALES Mihai MORNA ARPA VIOLA J. Antonio DOMEÑÉ Pau! CORTESE * COR VIVALDI-PETITS Maria COSTA Helena PLANS Birgit Renata SCHMIDT PERCUSSIÓ CANTORS DE CATALUNYA Blanca CRESPO Irene PLASS Glaire BOBIJ Artur SALA BOSSY * Emma ADAM Aina CUATRECASAS Anna PORTA Vincent FILLATREAU Ferran ARMENGOL Alba ALMÚNIA Julia DIAZ-PORTALES Alba PORTELLA Miquel Àngel MARTÍNEZ Berta ARAUZO Guillem FERNÁNDEZ Núria PRATS VIOLONCEL Abril ARROYO Marta GIMENO Lara REGOJO Cristoforo PESTALOZZI * PIANO Sofia ARTIGAS Helena IGLESIES Marta ROCA Mathias WEINMANN Mark HASTINGS * Judit BADIA Carlota LOMBARDIA Paula RODES Juan Manuel STACEY Martina BERGLUND Sofia LLOVET Ariadna RUIZ Laia BORRELL Helena LLOVET Marina RUIZ CONTRABAIX Mercè BRUGUERA Sílvia MONTANYA Helena TAJADURA * Frano KAKARIGI * Solista Mercè CARRASCO Meritxell MONTANYA Marina TORTADÈS Cristian SAN DU En cursiva: assistència Maria CHAPMAN Isabel OBIOLS Lucia VÁZQUEZ Berta COROMINAS Pol PLANS Marina VIÑALS FLAUTA Albert MORA • OBOÈ César ALTUR* 58 Enregistraments S'inclou una selecció de les versions íntegres nand Hilt (HD), Chris Ortiz (DB). Studio Or¬ d'Street Scene. Els personatges principals chestra y Studio Chorus. Dir. musical: Izler són esmentats en l'ordre següent: Frank Solomon. Naxos, 1 949. (CD) * Maurrant (FM), Anna Maurrant (AM), Rose English / Erançais Maurrant (RM), Sam Kaplan (SK), Lippo Flo¬ Richard van Allan (FM), Kristine Ciesinski (AM), rentino (LF), Greta Florentino (GF), Emma Janis Kelly (RM), Bonaventura Bottone (SK), Jones (EJ), Olga OIsen (GO), Henry Davis Peter Bronder (LF), Susan Bullock (GF), Ca¬ (HD), Daniel Buchanan (DB). A continuació therine Zeta-Jones (EJ), Angela Hickey (CO), l'orquestra, el cor, el director musical, el di¬ Neil Patterson (HD), Harry Nicoll (DB). Or¬ rector d'escena, si s'escau, el segell disco¬ questra i Cor de l'English National Opera. Dir. gràfic i l'any d'enregistrament. musical: Carl Davis. 1989, Jay Records. (CD) Les versions amb asterisc (*) estan disponibles Samuel Ramey (FM), Josephine Barstow (AM), a l'Espai Liceu. Angelina Reaux (RM), Jerry Hadiey (SK), An¬ thony Mee (LF), Elaine Mackillop (G F), Meriel Dickinson (EJ), Fiona Kimm (CC), Ben Holt Versions en disc (H D). Orquestra i Cor de l'Scottish Opera. Dir. musical: John Mauceri. Decca, 1990. (CD) Norman Cordon (FM), Polyna Stoska (AM), Anne Jeffreys (RM), Brian Sullivan (SK), Syd¬ ney Rainer (LF), Helen Arden (GF), Hope Versions en vídeo Emerson (EJ), Ellen Repp (00), Creighton Thompson (HD), Remo Lota (DB). Dir. musi¬ Marc Embree (FM), Ashley Putnam (AM), Teri cal: Maurice de Abravanel. Sony, 1947. (CD) Hansen (RM), Kip Wilborn (SK), Anthony Mee (LF), Janice Felty (□). Dir. musical: Norman Atkins (FM), Polyna Stoska (AM), Doro¬ James Holmes. Dir. d'escena: Francesca thy Sarnoff (RM), Brian Sullivan (SK), Henry Zambello. Deutsche Staatsphilharmonie Timmerman (LF), Maria Martine, Alice Lee, Rheinland-Pfalz i Theaterchor Ludwigshafen. Catherine Helgenberg (GF, EJ, CO) Ferdi¬ Arthaus, 1995. (DVD) * 60 English 61 ENGLISH VERSION Street Scene was the first opera written by Kurt Number 346 (Lower East Side, New York) is no Tied in a Bow").The building's denizens retire Weill during his American period, after he fled to different than the other brownstone tenements for the night. Sam stays outside to lament his the United States from Nazi on the perseoution. He de¬ block, nor are its occupants any different isolation in the midst of so many neighbors ("Lo¬ fined it as an «American» or from the «Broadway» opera Irish, the Poles, the Germans, the Ita¬ nely House"). After Sam goes in. Rose Maurrant and was it premiered in 1946 at Philadelphia's lians, the Jews and the Swedes who crowd the finally enters, escorted by her lecherous boss Shubert Theater. The libretto is by Elmer Rice, the coldwater flats in the other houses. On a sultry Harry Easter. Easter tries to seduce her with June distinguished and politically committed American evening, the residents sit on the front steps, promises of a show business career ("Wouldn't playwright, who adapted it from his own Pulitzer complain about the heat and gossip about Mrs You Like to Be on Broadway?"), but Rose rebu¬ prize-winning play of the same title (1929). The Buchanan's new baby, about the younger gene¬ ffs him ("What Good Would the Moon Be?"). play was made into a film by King Vidor in 1931. ration and about Mr Kaplan's distress over 'the Easter leaves as Frank enters. Mrs. Buchanan The scandals in lyrics are by the Afro-American poet Langs- the capitalist press.' But most of all goes into labor, and Rose exits to summon the ton Hughes, a leading figure in the so-called Har¬ they gossip about the Maurrants, the Kaplans, doctor. Mae Jones and her boyfriend Dick, who lem Renaissance of the 1930s. the Joneses, the Florentinos, the Olsens, the Hil- have been out partying, do a jitterbug on the Before leaving Europe, Weill had already debrands, Henry Davis... sidewalk ("Moon-Faced, Starry-Eyed"). When shown great interest in jazz, blues and American Rose returns, Mae's brother Vincent makes a music generally, and in popular songs. His aim ACTI pass at her. Sam comes out to defend her, and in Street Scene, which was written in English, Outside a multi-ethnic Manhattan tenement on Vincent knocks him down. Rose comforts Sam, was to create an American a opera influenced by sweltering summer evening, some women are and the two share their dream of escaping the Broadway musicals and jazz but incorporating passing the time ("Ain't It Awful, the Heat?") tenement's squalor ("Remember That I Care"). recitative, dialogue, arias and ensembles from while the janitor takes out the garbage ("I Got a the European operatic tradition. The result is a Marble and a Star"). The women switch to gos¬ ACT II harmonious, attractive whole. siping about Anna Maurrant's extramarital affair The setting is a slum in Manhattan's East Side. with Sankey the milkman ("Get a Load of That"); Scene 1 The action takes place on two scorching summer they stop when she enters. Mrs. Maurrant and Early the next morning; Rose's younger brother days, outside a tenement whose residents are young Sam Kaplan, who is in love with her Willie and the other children play on the sidewalk the protagonists of the various threads of the plot daughter Rose, converse as Mr. Buchanan frets ("Catch Me If You Can"). Buchanan's wife has love about his wife's affairs, betrayals, quarrels, gossip and ten¬ impending childbirth ("When a given birth. Rose tells Sam she is on her way to se relationships, culminating in a tragic ending. Woman Has a Baby"). Then Anna's brutish (and a funeral. Frank says he is going out of town, but The overall picture is unflinchingly realistic, with suspicious) husband Frank arrives and demands he gets truculent when Anna asks when he'll be a liberal dose of social criticism. The multi-ethnic to know why Rose hasn't come home from back. Rose tries to convinoe Frank to be kinder community is made up of immigrants from diffe¬ work. After Frank goes inside, Anna pours out to Anna, but he rejeots her advice ("There'll Be rent parts of the world. Foremost among them is her frustrations and broken dreams, even as she Trouble"). After Frank leaves, Anna sends Willie the anxious Anna Maurrant («Somehow I never continues to hope for a better life ("Somehow I off to school, telling him that he will make her could believe») whose husband, the unpleasant, Never Could Believe"). When Sankey walks by, proud some day ("A Boy Like You"). Rose tells violent Frank, kills her and her lover when he Anna follows him, fueling the neighbors' gossip Sam about Harry Easter's offer. Appalled, Sam finds them together and is then arrested. Their ("Get a Load of That" reprise). Lippo Florenti¬ pleads with Rose to elope with him now; she daughter Rose, who is in love with Sam Kaplan, no arrives with ice-cream cones for everyone, considers the idea ("We'll Go Away Together") dreams of a better future («We'll go away to¬ providing relief (comic and otherwise) from the but decides she needs to think it over. Rose gether») but when this proves impossible, she heat ("Ice-Cream Sextet"). Frank, not amused, leaves for the funeral, and city marshals arrive to leaves with her younger brother. The eviction of rails against kids today and modern society evict the Hildebrands, as Sam remains seated Jenny Hildebrand's family, who cannot pay their ("Let Things Be Like They Always Was"). The on the stoop. Mr. Sankey enters and Mrs. Mau¬ rent, the birth of Mrs Buchanan's child, and Harry Hildebrand family enters, about to be evicted rrant invites him up to her apartment. Suddenly Easter's sexual harassment of Rose are other epi¬ from their apartment because they can't pay the Frank reappears. Sam tries to warn Anna, but to sodes in this brilliant pageant, which is observed rent, even though oldest daughter Jenny has just no avail. Frank rushes upstairs and shoots Anna by a chorus of scathingly critical local gossips. won a scholarship ("Wrapped in a Ribbon and and Sankey, who drops dead. Frank escapes 62 English 63 in the confusion as an ambulance, VERSION policemen, FRANÇAISE Street Scene est le premier opéra composé par and crowds mob around. Rose returns from the Kurt Weill aux États-Unis, où il s'était réfugié funeral just in time to see her mortally wounded pour fuir les persécutions nazies. Cet « ameri- mother carried off on a stretcher ("The Woman can opera », ou « Broadway opera », a été créé Who Lived Up There"). au Schubert Theatre de Philadelphie en 1946. C'est le dramaturge américain Elmer Rice, grand Scene 2 écrivain politiquement engagé, qui a écrit le livret Later that day, two nannies push their baby ca¬ à partir d'une pièce qui lui avait permis de rem¬ rriages in front of the tenement and gossip about porter le prix Pulitzer en 1929 et avait été portée the murder ("Lullaby"). Rose returns from the au cinéma par King Vidor en 1931. Les paroles hospital where her mother has died. As Sam and des chansons sont signées par le poète afro- his sister Shirley try to comfort Rose, more shots américain Langston Hughes, personnage en vue ring out: Frank Maurrant has been captured by de la Harlem Renaissance des années 1930. the police. Now remorseful, Frank awkwardly Avant de partir pour les États-Unis, Kurt Weill tries to explain to Rose why he committed the s'intéressait déjà au jazz et à la musique amé¬ murders ("I Loved Her Too") as the police lead ricaine, au blues et aux chansons populaires. him away. Sam once more declares his love and Cet opéra américain, écrit en anglais, dénote implores Rose to go away with him, but she has l'influence que la comédie musicale de Broad¬ decided that she must go off on her own ("Don't way et le jazz avaient exercée sur Weill. Les ré¬ Forget the Lilac Bush"). Two strangers enter, citatifs, les dialogues, les chansons, les ensem¬ hoping to rent the Hildebrands' apartment. As bles y forment un tout, américain et européen, evening approaches, the denizens of the buil¬ harmonieux et brillant. ding once again sit on the stoop as if nothing L'action se déroule dans un quartier très pau¬ happened, gossiping and complaining about the vre de New York, l'East Side de Manhattan, en heat ("Ain't It Awful, the Heat?" reprise). deux jours d'un été très chaud, devant un im¬ meuble dont les habitants composent une tra¬ Mark N. Grant me en mosaïque : réalisme cru, dureté, amours, (The Kurt Weill Foundation for Music) trahisons, disputes, cancans, tensions, critique sociale et fin tragique. De cette communauté où cohabitent des ethnies diverses, de ce melting- pot d'immigrés, se détache l'anxieuse Anna Maurrant (« Somehow I Never Could Believe »). Frank, son mari, désagréable et violent, découvre qu'elle a un amant et les tue tous les deux. Il est arrêté. Rose, leur fille, amoureuse de Sam Ka¬ plan, rêve d'un avenir meilleur (« We'll Go Away Together ») qui s'avère impossible. Elle quitte le quartier avec son jeune frère. L'expulsion de la famille de Jennie Hildebrand, qui ne peut payer le loyer, l'accouchement de Mrs. Buchanan, les propositions malhonnêtes qu'Harry Easter fait à Rose sont autant d'épisodes de cette fresque brillamment colorée, sur fond des cancans des commères qui observent et critiquent sans com¬ passion. 64 Français Le numéro 346 (dans Lower East Side, à New mé et procure à tous un soulagement, exprimé Anna envoie Willie à l'école en lui disant qu'elle York) n'est en rien différent des autres immeubles de façon comique ou pas (« Ice-Cream Sextet »). sera fiére de lui un jour (« A Boy Like You »). Rose de brique rouge du quartier. Ses occupants ne Frank, qui, lui, n'est pas de bonne humeur, peste parle à Sam de la proposition que lui a faite Ha¬ sont pas non plus différents des Irlandais, des contre les enfants d'aujourd'hui et contre la so¬ rry Easter. Horrifié, Sam supplie Rose de s'enfuir Polonais, des Allemands, des Italiens, des Juifs ciété moderne (« Let Things Be Like They Always avec lui sur-le-champ ; l'idée semble d'abord plai¬ et des Suédois qui vivent entassés dans les pe¬ Was »). Arrive la famille Hildebrand, qui est sur re à Rose (« We'll Go Away Together »), mais elle tits appartements sans eau chaude des autres le point d'être expulsée car elle ne peut pas pa¬ finit par dire qu'elle a besoin de réfléchir. Rose immeubles. Par une étouffante fin de journée de yer son loyer bien que la fille aînée, Jenny, vient s'en va à l'enterrement et des huissiers arrivent juin, assis dans l'escalier de l'entrée, les habitants d'obtenir une bourse (« Wrapped in a Ribbon and pour procéder à l'expulsion des Hildebrand, tan¬ de l'immeuble se plaignent de la chaleur et se Tied in a Bow »). dis que Sam reste assis sur l'escalier de l'entrée. répandent en commérages sur le bébé qu'attend Chacun rentre ensuite se coucher, sauf Sam, Arrive Sankey, et Anna Maurrant l'invite à monter Mme Buchanan, sur les jeunes et sur les réac¬ qui reste seul dehors à se plaindre de la solitude chez elle. Tout à coup survient Frank ; Sam essa¬ tions indignées de M. Kaplan face aux « scanda¬ qu'il ressent au milieu de tant de voisins (» Lonely ye de prévenir Anna, mais il est trop tard. Frank monte les en les qui inondent la presse capitaliste ». Et, sur¬ House »). À peine est-il rentré chez lui à son tour escaliers courant et tire sur Anna et tout, les cancans vont bon train sur les Maurrant, que survient Rose Maurrant en compagnie de sur Sankey, qui tombe raide mort. Frank s'enfuit les Kaplan, les Jones, les Florentino, les OIsen, son libidineux patron, Harry Easter. Celui-ci tente au milieu de la confusion tandis qu'arrivent une les Hildebrand, Henry Davis... de la séduire en lui promettant de l'aider à faire ambulance et la police et que la foule s'agglutine carrière dans le monde du spectacle (« Wouldn't devant l'immeuble. Rose revient de l'enterrement ACTEl You Like to Be on Broadway? »), mais Rose le juste à temps pour voir sa mère, mortellement A l'extérieur d'un immeuble de Manhattan habité repousse (« What Good Would the Moon Be? »). blessée, être emportée sur une civière (« The par des gens d'origines diverses, plusieurs fem¬ Easter s'en va au moment où Frank entre dans Woman Who Lived Up There »). mes passent le temps en essayant d'oublier la l'immeuble. Mme Buchanan est sur le point chaleur caniculaire (« Ain't It Awful, the Heat? ») d'accoucher et Rose part chercher le médecin. Scène 2 tandis que le concierge sort les poubelles (« I Got Mae Jones et son boy-friend, Dick, qui étaient Plus tard, le même jour. Deux bonnes d'enfants a Marble and a Star »). Les femmes échangent allés faire la fête, dansent le boogie-woogie sur passent avec des poussettes devant l'immeuble des ragots sur l'aventure extraconjugale d'Anna le trottoir (« Moon-Faced, Starry-Eyed »). Lorsque en faisant des commentaires sur le meurtre (« Maurrant avec Sankey, le livreur de lait (« Get a Rose revient, le frère de Mae, Vincent, se met à lui Lullaby »). Rose revient de l'hôpital, où sa mère Load of That ») ; dès que celle-ci arrive, toutes se faire des avances. Sam vient à son secours mais est morte. Alors que Sam et sa sœur Shirley taisent. Anna Maurrant et le jeune Sam Kaplan, est assommé par Vincent. Rose console Sam ; s'efforcent de consoler Rose, des coups de feu qui est amoureux de la fille d'Anna, Rose, con¬ tous deux expriment le souhait de fuir cet immeu¬ retentissent : Frank Maurrant a été capturé par la versent tandis que M. Buchanan se montre très ble sordide (« Remember That I Care »). police. Plein de remords, Frank essaye d'expliquer inquiet au sujet de l'accouchement imminent de à Rose pourquoi il a commis ces meurtres (« I Lo¬ sa femme (« When a Woman Has a Baby »). Puis ACTE II ved Her Too ») ; la police l'emmène. Sam décla¬ arrive Frank, le brutal (et méfiant) mari d'Anna, re à nouveau son amour à Rose et la supplie de qui exige de savoir pourquoi Rose n'est pas en¬ Scène 1 partir avec lui ; elle lui répond qu'elle a décidé de core rentrée du travail. Dès que Frank est rentré Le lendemain matin, tôt. Le petit frère de Rose, partir, mais seule (« Don't Forget the Lilac Bush »). dans l'immeuble, Anna s'épanche, évoquant ses Willie, joue sur le trottoir avec les autres enfants Arrivent deux étrangers qui souhaitent louer frustrations et ses rêves brisés, mais disant néan¬ (« Catch Me If You Can »). La femme de Bucha¬ l'appartement des Hildebrand. Alors que le soir moins toujours aspirer à une vie meilleure (« So¬ nan a eu son bébé. Rose annonce à Sam qu'elle tombe, les habitants de l'immeuble reviennent mehow I Never Gould Believe »). Lorsque Sankey va à un enterrement. Frank dit qu'il part en-dehors s'asseoir dans l'escalier de l'entrée et recom¬ passe par là, Anna le suit, ce qui fait que les com¬ de la ville et se montre agressif lorsque Anna lui mencent à bavarder et à se plaindre de la chaleur comme si rien ne mérages reprennent de plus belle (reprise de demande quand il compte revenir. Rose essa¬ s'était passé (reprise de « Ain't « It Get a Load of That »). Lippo Fiorentino arrive ye de convaincre Frank d'être plus aimable en¬ Awful, the Heat? »). avec des cornets de glace pour tout le monde, vers Anna, mais il n'a que faire de ses conseils Mark N. Grant ce qui, par une telle chaleur, tombe à point nom¬ (« There'll Be Trouble »). Une fois Frank parti. (The Kurt Weill Foundation for Music) Coordinació: Juan Carlos Olivares. Disseny del programa de mà: Susana Rodríguez. Biografies: Eva Marín. Impressió: C. G. Creaciones Gráficas, S. A. D.L.: B-1029-2013 Publicitat: Creació i Gestió d'Actes Cuiturals, s. I. (Gestae). Fotografies de la producció: Keith Pattison. Traduccions: TCS, Discobole, Jacqueline Hall. Assessorament lingüístic: Francesc X. Navarro. Informació per contactar publicitat en les publicacions del Liceu o sobre el programa de Mecenatge del Gran Teatre del Liceu a www.liceubarcelona.cat,[email protected] o al 93.485.99.32. El Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificació ISO 14001 (International Standard Organization) / EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) i UNE-EN 16001 (Sistema de gestió energètica).