AIguns Pteridofits interessants deis camps marjats de la serra de Tramuntana (Mallorca)

Guillem ALOMAR, Antoni REYNÉS, Isabel FERRER, Raquel RODRÍGUEZ i Maurici MUS

Alomar, G., Reynés, A., Ferrer, L, Rodríguez, R. i Mus, M. 2000. AIguns Pteridofits interessants deIs camps marjats de la serra de Tramuntana SHNB (Mallorca). Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 43: 99-104. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

S'aporten dades corologiques i ecologiques sobre alguns taxons rars de la flora pteridologica deIs camps marjats de la serra de Tramuntana (Mallorca). Destaquem: azomanes Rosselló, Cubas & Rebassa, Asplenium @ majoricum Litard. i Asplenium x reichstenii Bennert, H. Rasbach & K. Rasbach. SO:;IETAT DHsrORLII Parautes clau: flora pteridófila, llles Balears. NA1\.!1I>J.. a: LES IW.EARS SOME INTERESTING PTERIDOPHYTES ON STONEW ALLS TERRACES OF SERRA DE TRAMUNTANA, MALLORCA ISLAND. Sorne chorological and ecological data about sorne interesting pteridophytes growing on stonewall terraces of serra de Tramuntana (Mallorca Island). We ore piven emphasize Asplenium azomanes Rosselló, Cubas & Rebassa, Asplenium majoricum Litard. and Asplenium x reichstenii Bennert, H. Rasbach & K. Rasbach. Keywords: Pteridophytes, Balearic Islands.

Guillem ALOMAR, Antoni REYNÉS. Isabel FERRER i Raquel RODRÍGUEZ. FODESMA. Consell Insular de Mallorca. Carrer General Riera 111; 07010 Ciutat de Mallorca; Maurici MUS. Departament de Biologia. Universitat de les Jlles Batears. Carretera Valldemossa Km 7,5.

Recepció del manuscrit: 7-oct-99; revisió acceptada: 17-nov-00.

Introducció

Si bé molts deis articles existents 1970, entre d'altres), no s'ha fet encara cap sobre flora pteridologica balear citen de estudi dirigit, específicament, a donar pass ada la presencia de falgueres a compte de la diversitat florística sobre construccions de pedra en sec (Bennert el aquest substrat. al., 1987; Bonafe, 1977; Jaquotot i Orell En el present s'aporten algunes 1986; Lovis i Reichstein, 1970; Lovis el al., troballes interessants que supo sen lOO Boll. SOCo Hist. Nat. Balears. 43 (2000)

I'ampliació de l'area d'on es coneixien els Fins al moment s'han localitzat 28 taxons aquí citats, tots ells considerats rars taxons diferents en els camps marjats i o molt rars a les Balears. N'és excepció construccions de pedra en sec associades I'introdu'it Cyrtomium falcatum, abans no (murs de basses, canaletes, fonts, forns dc conegut com a especie naturalitzada a les cal<;, galeres, mines, parets, pous, sequies, Illes Balears. sínies, etc.) a la serra de Tramuntana (Taula Mallorca té una flora pteridológica 1), la qual cosa representa el 62 % deis relativament rica, amb 45 taxons localitzats taxons presents a I 'illa. Cal mencionar la a diversos biótops. La influencia de gran diversitat d'híbrids (5) en aquest l'a1llament i les condicions ambientals sobre hitbitat, alguns deis quals es localitzcn a les aquesta flora són destacables, donant-li un Balears tan sois als marges de la Serra. interes biogeografic taxonómic gens menYspreable.

Taula 1. PteridOfits observats sobre els camps manjats de la serra de Tramuntana. Tau/a l. Pteridophytes observed on stonewall terraces 01 Serra de Tramuntana.

Adiantum capillus-veneris L. Anogramma leptophy/la (L.) Link Asp/enium azomanes Rosselló, Cubas & Rebassa L. Asp/enium lontanum (L.) Bernh. Asplenium majoricum Litard. Asplenium onopteris L. (Guérin) OC. In Lam. & Oc. Asp/enium ruta-muraria L. Asp/enium sagittatum (OC.) A.J. Bange Asplenium trichomanes L. subsp. inexpectans Lovis Asplenium trichomanes L. subsp. quadrivalens O.E. Meyer Asplenium x barrancense (Bennert & O.E. Meyer) Pericás & Rosselló Asplenium x helii Lusina Asplenium x orellii Lovis & Reichst. Asp/enium x reichstenii Bennert, H. Rasbach & K. Rasbach Asp/enium x sollerense Lovis, Sleep & Reichst. Cosentinia vellea (Ait.) Tod. Cyrtomium lalcatul11 (L. Fil) Presl Cheilanthes acrosticha (Balbis) Tod. Dlyopteris pallida (Bory) C.Chr. ex Maire & Petitmengin subsp. ba/earica (Litard.) Fraser-Jcnkins Equisetum ral11osissil11ul11 Oesf. Equisetum telmateia Ehrh Ophioglossul1l lusitanicum L. Po/ypodium cambricum L. Subsp. serrulatum (Sch. Ex Arcangeli) Pichi-Serm. Pteridium aquilinum (L.) Kuhn in Kersten Pteris vittata L. Selagine/la denlÍculata (L.) Spring C. A l olI/ar. el a l .. Plerid(i!its i l/ l er essal/Is deis cal/ lfJ s I/ IO /jal s de Trall/III/la l/ a 101

Alguns pt eridOfits interessant s pC lils pcnya ls. fin s e ls 600 m ( Bo na fe. presents en els camps marj ats 1977). Sobre camps ma rjals dc la selTa de A splenilllll a ZO lllanes Rosse ll ó, C ubas & Tra munlana ,' ha localilzat a fo nl s, marges i Rebassa pa re t seca: fin s a ls 530 m i a mb dife rc nl La ra lz ia lIu e nl és una fa lg ue ra o ric nl ac ió . princ ipa lme nl no rd . Hi ha un c, e nde m ica de les IIl es Ba lears i de Mú rc ia poqucs po blac io ns que es fa n da mu nl ( Pé rez Carro i Fern ández A reces. 1996). A marges dc g ui xos (Sóll e r). Mall o rca es cone ixia fi ns ara com ocas io na l a pare ls de ba rrancs, lo rre nl s i marges d e Ocia: Sóll er. Cala F ig ue ra. To rre nl de Garo nda L1u calcari (3 1S DE 4 .70/44.02: I 10m ). (Rossell ó. 1989) i de De ia (A lo mar el a l. L1u calcari (3 I S DE 4.71/44.02: I 10 m ). 1995). des e1 e l nivell el e la mar fin s a ls 150 m : a mb una o rie ntació no rd . Fo rnalutx: S ' ha observal sobre e ls marges i pa re l Sa Dumanega (3 1S DE 4.78/44 .04: 230-270 scca: des de" 70 a ls 325 m . m ). Camí e1 cs C rc uc r (3 1S DE 4.78/44.03: 276 Andralx: 111 ). Can Borin o (3 1S DO 4.48/43.77: 50 m ). Sa DU l11a nega (3 1S DE 4 .79/-1 4.04: 3 10 m ).

Oci a: L1u ea lcari (3 1S DE 4.70/44.02: 11 0 m ). L1u ca lcari (3 1S DE 4 .7 1/44.0 2: 110m).

Sóll cr: Co lI des Bo rrassar (3 1S DE 4 .74/44.04: 90 m ). Camí deIS A lo us. Son Ve ncís (3 1S D E 4 .76/44.0 1: 90 -200 m). Sa Moana (3 1S DE 4.76/44 .04 : 325 m ). Sa Pl a na (3 1S DE 4.72/44.02: 325 m ). Ba lit x des M ig (3 1S DE 4 .77/44.0 6 : 430 m ).

Asplel/illlll majoriclIlIl Li lard . La ra lz ia de marge és un a especic d 'origen híbrid (A.\'fJl el/il/ll/ fOl/ lOIllIlI1 x Aspl el/illll/ p elra r chae s ubs p. hi pa l el/ s) e nde mi ca de Ma ll o rc a i e1 e l Pa ís Va lc nc ia (Lagun a el a l .. 1998; Pa ng ua el a l ., 1992: Pé rez Carro i Fcrn á ndcz Arcces. 1992). És un 1 ~l xo n ra r q uc viu a Ics juntes dc ls marges dc ls o livars de Só ll e r ( Bo na re, 1977: Rossell ó el a l .. 1986: Rosse ll ó. 1989). Selva i De ia (A lo mar el a l .. 1995). dcs de is 50 m fi ns a ls 400 111 . Ocasio na lme nt es loca lilza sobre roq ues i Fig. l . A.I'p lellill/ll {/ ~ ()/lIall l'.I' Rossclló. C uba, & Rc ba,,,1. 102 Bo/l. Soco Hi.\·/. Na /. Balear.\'. 43 (2000)

F ig. 2. Asplel/ illl/I lI/!/jo/'ic l/l/I Lit a rd.

Santa Ma ri a del Camí: ColI des Borrassar (3 1S DE 4.74/44.04: 90 Comell ars el e Can M ill o i el e ses Covasses m ). (3 1S DD 4.78/43.95 : 330-380 m). Camí ele la Serra pels A lous. camí de sa Son O li ver (3 1S DD 4 .79/43.94; 225-275 Sen a per Can Carrió. bosc den Moreu 111 ). (3 1S DE 4.75/44.00: 70-450 m). Can Costurer (3 1S DE 4.75/44.04: 125 m l. Sóll er: Camí el es Alo ll S, Can BlI reli ls. ses Rotgeres. Rost ele sa Mo la (3 1S DE 4.7 1/44.03: 180 sa Grill ona. Can Corona. racó den Vive~ m ). (3 IS DE 4.76/44.0 1: 90-3 10 111 ). Torrent den Mo ixina (3 1S DE 4.7 1/44.04: Fo nt den Moscate l!. camí de ~a Cape ll eta 160 111 ). (3 1S DE 4 .7 6/44.03: 125- 190 m) . Rost el e sa Mola (3 1S DE 4.72/44.03; 150- Ses Va lent ines. Sa Moana, Camí Ve ll de 170 111 ). Bülit x (3 1S DE 4.76/44.04: 200-400 m). Camí ele Rocaron , Son Pero i, Can Canals. Bil lit x el ' Amunt. (3 1S DE 4 .7 6/44.05 : 360 Can Bern ael et (3 1S DE ·U3/44.0 1: 2 10- m ). 430 m). Sa Coma ele s Pon (3 1S DE 4.76/44 .06: Es G ui x (3 1S DE 4.73/4402: 200 111 ). 125-4 10 m ). Ca na Roques (3 1S DE 4.73/44.04; 100 m). ColI el e s'U ll astre (3 1S DE 4.77/44.00: 530 Coma Negra (3 1S DD 4 .74/44.00; 450 m). m). Camí el e Caste ll ó (3 1S DE 4.74/44.0 1; 225 Sa Deumaua. Can Ri bera (3 1S DE 4 .77/ m ). 44.01 : 235- 275 m). Camí des Rost (3 1S DE 4.74/44.02; 150 Can Catí. co ll den Se (3 1S DE 4.7 8/44.01: m). 160-400 m ). Co lI de n Se (3 1S DE 4.78/44.02: 150 m ). G. Alomar, et al., Pteridófits interessants deIs camps marjats de Tramuntana 103

Al bosc den Moreu i a sa Dumanega Campanet: s'han observat i s'han recoHectat erugues Es Pou Bo (31S DE 4.97/44.03; 90 m). de la papallona latreillei Duponchel 1827 () (A. Masó Porreres: det.), alimentant-se d'aquesta falguera, així Porreres (ED 5014374; 120 m). com també de falzia glandulosa (Asplenium petrarchae (Guérin) DC.). Aquesta troballa Sa Pobla: constitueix la primera cita del lepidopter per Depuradora de sa Pobla (EE 5.03/44.03; 10 a les Illes Balears. m).

Asplenium x reichstenii Bennert, H. Rasbach & K. Rasbach Agraiments És un tiLxon híbrid (Asplenium majoricum x ) molt rar El nostre agrai'ment al Dr. Albert a les juntes deis marges, entre els 140 m i Masó per la determinació de la papallona els 200 m, deis olivars de Sóller (Rosselló, nocturna; als Drs. Llorenc;: Sáez i J. A. 1989). També s 'ha assenyalat la seva Rosselló per la revisió deis plecs d'herbari presencia al País Valencia (Pérez Carro i i manuscrit i a Joan Salom per la seva cita Fernández Areces, 1996). de Porreres. S 'ha localitzat a noves localitats de Sóller i als marges de Santa Maria del Camí entre els 90 m i els 380 m. Bibliografia

Santa Maria del Camí: Alomar, G., Sáez, U., González, J. M. i Font, J. Coanegra (31S DE 4.78/43.95; 330-380 m). 1995. Notes florístiques de les Illes Balears (VI). Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 38: 153- Sóller: 161. Coll des Borrassar (31 S DE 4.74/44.04; 90 Bennert, W., Rasbach H. i Rasbach, K. 1987. m). Asplenium x reichstenii (=Asplenium fontanum x Asplenium majOl'lcum; Can Gomila (31S DE 4.75/44.01; 140 m). , Pteridophyta), a new endemic Son Vencí s (DE 4.76/44.01; 160 m). fern hybrid from Mallorca, Balearic Islands. Camí vell des Barranc (31 S DE 4.78/44.02; Fern Gaz., 13: 133-141. 150 m). Bonafe, F. 1977. Flora de Mallorca. Vol. 1: 363 pp. Ed. Moll. Palma de Mallorca. Cyrtomium falcatum (L. fil.) Presl. Jaquotot, M.C. i Orell, J. 1968. Asplenium La falzia murera és una falguera majOl'lcum R. Litardiere, su área de aloctona, originaria del Japó, Corea i Xina expansión en la Sierra Norte de Mallorca. Collect. Bot. (Barcelona), 7: 559-571. i utilitzada com a ornamental, sembrada en Laguna, E., Crespo, M.B., Mateo, G., López, S., cossiols a clastres i patis. Aquest taxon viu Fabregat, C., Serra, U., Herrero-Borgoñón, com a subespontani al nord de la península J.J., Carretero, J.L., Aguilella, A. i Figuerola, Iberica (Salvo 1990) on pot ésser abundós. R. 1998. Flora endémica rara ° amenazada S 'ha recol.lectat, també com a de la Comunidad Valenciana. Generalitat subespontania, a diferents sínies i pous a Valenciana. Conselleria de Medio Ambiente. Q Campanet, sa Pobla i Porreres; aquestes Colección Biodiversidad n l. LIFE. 443 pp. dues localitats fora de l'area que compren Grilfiques Vimar. Picanya. Lovis, J.D. i Reichstein, T. 1970. Der la serra de Tramuntana. És la primera cita Farnbastard Asplenium x arel/ii hybr.nov. = per a la flora balear. Asplenium majoricum Litard. x Asplenium trichamanes L. subsp. quadrivalens D.E. 104 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 43 (2000)

Meyer und die Abstammung van Asplenium en el levante español. Anales lardo Bot. majoricum. Ber. Schweiz. Bot. Ges., 79: Madrid, 49(2): 187-194. 335-345. Pérez Carro, F. i Fernández Areces, M.P. 1996. Lovis, J. D., Sleep, A. i Reichstein, T. 1970. Der Híbridos del género Asplenium L. Farnbastard Asplenium sollerense hybr. (Aspleniaceae) en la Península Ibérica. nov.= Asplenium majoricum Litard. x Anales lardo Bot. Madrid, 54: 106-125. Asplenium petrarchae (Guerin) D.C. subsp. Rosselló, J.A, Pericas, J., Alomar, G. i Torres, N. petrarchae. Ber. Schweiz. Bot. Ges., 79: 1986. Notas Pteridológicas. 6. Atlas 369-376. pteridológico de las Islas Baleares. Acta Bot. Pangua, E., Prada, C., Pajarón, S. i Salvo, E. Malacitana, 11: 294-302. 1992. A new Asplenium hybrid from Rosselló, J. A. 1989. La pteridoflora de las Islas Valencia (Spain) related to A. majoricum Baleares. Tesi doctoral inedita. 215 pp. Litard. Bot. J. Linn. Soc., 108: 1-13. Universitat de les IIles Balears. Pérez Carro, F. i Fernández Areces, M.P. 1992. Salvo, E. 1990. Guía de helechos de la Asplenium x protomajoricum hybrid nov. (A. Península Ibérica y Baleares. 377 pp. Ed. fontanum x A. petrarchae subsp. bivalens) y Pirámide. Madrid. precisiones corológicas sobre A. majoricum