INOEX r-­ EDITORIAL

SALUT A l'ESCOLA LA 2 1. ESCOLA 1 SALUT, per Josep Martí i Valls 4 2. EDUCACIÓ SANITARIA A l'ESCOLA, per Josep M.• Anto 11 3. NENS. EDUCADORS, GUARDERIA 1 SALUT, per Josep Bras 14 4. REVI SIONS MEDIOUES ESCOLARS. pel Dr. Joaquim Juvanet i Sort 18 S. l'EDUCADOR DAVANT LES DROGUES. per Ramón Mendoza Berjano 6. UNA EXPERIENCIA D'EDU CACió SANITARIA A L'ESCOLA, per Rosa Costa Pau i Anna M.• Gené 27

EXPERJl:NCIES ESCOLARS 36 Una proposta de com treballar el sentit de la oida. per Rc;ser Colomer i Surós

DIDACTICA 39 l 'educació artística a pre-escolar, per Roser Juanola r------DE TRASCANTÓ 46 l 'afer Rodés!, per lsidre Creus

DE O A 6 ANYS una EscoJa Bressol. Punts a tenir en compte, Posar en funcionament 48 Núria Jiménez per 50 Observar per _.. , per Tina Roig i Ro ser Ros

INFORMACIONS 1 COMENTARIS l 'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 53 i contractació eventual, per Ramon Plandiura Vilacís 57 Ensenyament 60 Noticies 63 - Textos legals ------Perspectiva Escolar Edicló i Adminlstració: a.a p.s.a. ·Rosa Sensat• - COrsega, 27 1. Tel. 228 00 03 - Barcelona-a

D'aquest número se n'ha fet una difusió especial gracies a la coHaboració de LABORATORIS LETI, S. A.

Consell de Redacció: Rosa Corrió, Montserrat Company, Biel Oalmau. Marta Mata. Ramon Prats, Jordi Vives Di rector: Jordl Tomas Olstribució a lllbrerles: Are de Berá • Llull, 10- 14, B-5 Subscripcions: a.a .p.s.a . .. Rosa Sensat .. Portada i maqueta: Joan Grau Fotógral: Josep Gri Composició: Fernandez, Borrell. 168 lmpremta: l . Juvenil. Maracaibo, 11 Rcalització técnica: KETRES . Tel. 253 36 00 OipOs it lega l : B. 2.090-1975 - ISSN: 021 0-2331 45 Subscripció anual: 1.500 ptes. - P.V.P.: 180 ptes. 1 QUINZE ESCOLES D' ESTIU

Ouinze Escales d'Estiu organitzades pels grups de mestres arreu de Catalunya; quinzena EscoJa d'Estiu de Barcelona organitzada per ·Rosa Sensat•. Dues coordenadas que situen I'Escola d'Estiu en la Geografía i la Historia de la nostra escoJa. Dues coordenadas que es troben en un punt de for~a: el treball deis mestres per mil lorar la propia formació i rell igar-la amb la realitat local, comarcal, de l'escola.

Ja fa cinc anys que •Perspectiva Escolar•, revista de Rosa Sensat. ·batega també amb aquesta sístole i aquesta diastofe. Sístole que és f'activitat d'hivern. aprofundiment de temes monogratics, proposta i traspas d'experiencies pedagogiques, vivencia i reffexió deis fets que marquen fa vida de l'escola; diastole de I'Escola d'Estiu amb efs cursos d'experiencia pedagogica a cada una de les etapes i els monogrilfics i l'esplai i les tro­ bades i el tema general. .. i fins i tot un diari on les plomes fixes de • Perspectiva Esco­ lar• fan fa seva experiencia anual de periodisme al dia.

EscoJa d'Estiu i revista d'escola han anat sempre relacionades, des del temps de fa Man­ comunitat amb els ·Ouaderns d'Estudi,. i de la Generafitat amb el • Butfletí deis Mestres», a ara mateix. 1 no sois a Barcelona amb ·Perspectiva Escolar•, sinó que ja comen~a a fes diverses comarques amb fa pubficació d'•Escofa,. a Girona i efs butlletins que ens arriben de Vic, la Garrotxa, Badalona ... Tota una histori a.

Ouinze Escales d'Estiu, tota una geografía de treballs deis mestres que prefigura i posa els fonaments a l'ordenació territorial de l'escola a Catalunya. Una ordenació que cal fer atenent prioritariament els criteris de qualitat pedagogica, és a dir d'adequació de l'escola a la realitat del medí , a les característiques i a les perspectives del nen en el medí, ade­ quació en organització, participació, continguts. !lengua.

Oualitat pedagogica que passa també per l'atenció a la variadíssima gamma de caracte­ rístiques individuals deis nens. denominador comú ,en l'intercanvi de trebafl deis mestres. per a fa consecució d'una bona escoJa per a tots els nens, cosa que ara fa cinc anys defi­ níem com a EscoJa Públ ica, a la desena EscoJa d'Estiu precisament. lnstrument d'aquesta comunicació del treball solidari deis mestres per I'Escola de Cata­ lunya, ·Perspectiva Escolar .. de Rosa Sensat saluda totes les Escales d'Estiu i espera que la seva comunicació es vehiculi també a través de publicacions i coHaboracions solida­ riament organitzades. 2 Escola i salut

------Josep Martí i Valls------

Malaltia i salut no són termes antagonics de viure i no pas un «estat>> i no solament com absencia de malaltia o amb benestar, Antigament, la malaltia era considerada sinó amb autonomía, solidaritat i joia, és com un dtstig deis «déus». Posteriorment a dir, amb el mínim de limitacions perso­ es va reconeixer que era la perdua o alte­ nals i collectives (tant limitacions físiques ració de certes capacitats biologiques. Pero i mentals com socials) i amb el maxim avui sabem que malaltia i salut no són possible de capacitats individuals i coHec­ termes antagonics i que la salut és molt tives per poder realitzar-se lliurement. més que l'absencia de malaltíes. D'aquesta concepció es despren que la L'Organització Mundial de la Salut salut no és, ni de bon tros, responsabilitat (OMS), el 1946, definía la salut com «un exclusiva deis científics o deis metges, estat de complet benestar físic, mental i quant que no és una qüestió purament social i no solament com l'absencia de ma­ científica ni és la simple absencia de ma­ laltia o minusvalidesa». Aquesta era ja una laltia. En la defensa i promoció de la salut definició positiva de salut, una definició deuen participar-hi, aportant els seus co­ ideologica i utópica en el millor sentit de neixements específics, tot tipus de tecnics, la paraula. Pero la definició de l'OMS té encara ter­ l. En el X Congrés de Metges i Biolegs de mes suficientment ambigus per no ser Llengua Catalana celebrat a Perpinya el se­ > definició i, concretament, els ter­ tembre de 1976 i posteriorment dins del Con­ mes «estat de benestar>> poden ser fins i grés de Cultura Catalana. tot perillosos per a la mateixa salut; per una banda podem tenir un benestar en­ ganyós sota els efectes de !'alcohol o altres drogues, mirant la televisió, evadint-nos i no enfrontant-nos amb els problemes que hauríem de resoldre. I no perque tinguem aquest benestar estarem més sans. Per altra banda - i poso els exemples que sem­ pre posa un gran amic meu quan parla d'aquest tema- la persona que vomita un toxic, que té dolor o febre, no podem dir que tingui benestar, pero, en canvi el seu malestar forma part en aquest moment de la seva salut. En definitiva, la salut no és «un estat>> ni tampoc és sinonim de benes­ tar, no és una qualitat que ara tinguem i dema haurem perdut, perque, igual que la vida, la salut no és estatica sinó dinamica, cada dia podem tenir més o menys salut. Així, recentment, en el nostre país ' s'ha redefinit la salut de l'home «Com una ma­ nera de viure que és cada cop més autO­ noma, més solidaria i joiosa», una manera pero fonamentalment la salut és de res­ Des de la institució escolar es pot influir 3 ponsabilitat individual i de tota la comu­ sobre tots els factors que abans hem vist nitat; el primer responsable de la salut és que incidien sobre la salut. un mateix i només hem de recórrer als També des de l'cscola, com molt bé sa­ tecnics quan el nostre nivell de coneixe­ ben els educadors, ·s'actua sobre el mo­ ments sigui insuficient per resoldre els ment de la vida en que l'individu és més problemes personalment. receptiu, esta en fase de modelatge de la seva personalitat, i és evident que els co­ neixements, els habits, les actituds i les Factors que lnffueixen sobre la salut pautes de conducta adquirirles en aquest de l'home moment J'influiran tota la vida. Tot el que aixo podia significar d'insti­ Sobre el grau de salut d'un poble, influei­ tució repressiva pot avui convertir-se en xen d'una manera multicausal una serie ajuda alliberadora, si es parteix de la con­ de factors tots ells susceptibles de ser mo­ cepció de la salut com una qualitat posi­ dificats per l'acció de !'borne. Per aixo la tiva de la vida. nostra acció individual o coHectiva deter­ Per tot aixo, en la nova escoJa que s'es­ mina el grau de salut de la societat i deis ta dissenyant a casa nostra, creiem que individus que en formen part. una qüestió prioritaria és la de tenir en Quatre són els grans grups de factors compte un ambit tan important com és el que tenen una incidencia important sobre de la salut, la salut deis individus i de la la salut: LA BIOLOGIA HUMANA (]'heren­ societat del futur (sense !'una no és pos­ cia, el grau de nutrició, el creixement, les sible l'altra). Difícilment podrem «apren­ defenses de l'organisme, etc.); ELS CO­ dre» unes altrcs qücstions per a la vida si NEIXEMENTS, HABITS 1 PAUTES DE no és dins d'una societat sana. CONDUCTA TANT INDIVIDUALS COM En aquest sentit, aquests darrers anys a SOCIALS (culturals): J'alimentació, la Catalunya han existit institucions capda­ moda, el consum d'alcohol i tabac, els mit­ vanteres en aquest intent de fer seva la jans de comunicació, I'escola, etc.; LES importancia de tractar seriosament tot el CONDICIONS DEL MEDI AMBIENl' en que fa referencia a la salut i la sanitat a que vivim, com el treball, la ciutat, la con­ !'escoJa. Aquesta és la tasca feta pe! GAPS taminació, els ritmes de vida; EL MO DEL del CoHegi de Metges de Barcelona, per les D'ORGANITZACió SANITA.RIA que el país Escales d'Estiu de «Rosa Sensat» i pcr té establert. ~s evident la influencia sobre l'Institut Municipal d'Higiene de l'Ajunta­ la salut de l'educació sanitaria, les mesu­ ment de Barcelona, a més a més d'altres res preventives, el consumisme farmaceu­ iniciatives de professionals i entitats diver­ tic, la massificació de l'assistencia medi­ ses, que constitueixen un bonic i encoratja­ ca, etc. dor exemple. Són sobre aquests factors, dones, que ~s de destacar també que la primera cal establir programes de promoció i de­ iniciativa d'educació sanitaria que ha tin­ fensa de la salut i no tractar-la com s'ha gut el Departament de Sanitat de la Ge­ estat fcnt fins ara en el nostre pais, com neralitat de Catalunya, un cop rebudes les un afer individual un cop la malaltia es­ primeres compet(mcies, ha estat en el ter­ lava instaurada. reny de l'educació sanitaria a !'escoJa (en coHaboració amb el Departament d'Ensc­ nyament). El paper de l'escola e n l a p romoció Esperem que, en aquest camí que co­ de la salut mencem, aquest número de «Perspectiva Escolar>• sigui una aportació més per a Després de tot el que hem dit fins aquí, sensibilitzar als ensenyants i als pares en resulta evident el paper importantfssim la importancia i la estreta interrelació que ha de tenir !'escoJa en aquesta tasca entre ESCOLA i SALUT. col·lectiva de Uuita per la salut de )'borne i la salut social. L'escola entesa com la pri­ mera i una de les més .importants institu­ cions de la nostra cultura actual, com a educadora de l'individu d'avui i de la so­ cietat de dema. 4 Educació sanitaria a l' escola

------Josep M.• Antó------

1. ¿Per que cal fer educació sanitaria la nostra societat l'educació sanitaria té a l'escola? alguna possibilitat d'actuar sobre determi­ nats Mbits, és precisament a l'escola, per­ En l'article d'en Josep Martí ja han que­ que aixo pot comen~ar a la llar, quan el dat bcn ciares les relacions entre salut i nen és ben petit (vegeu l'article de Pepa escoJa, així com també ha quedat ben es­ Odena «Educació dels Mbits a la llar d'in­ tablerta la importancia de l'educació sani. fants», Perspectiva Escolar n.• 25, maig taria a l'escola. D'una manera resumida, jo 1978, pp. 18-21), pot continuar durant tot només comentaré els objectius. el procés escolar i ser refor~at amb l'ad­ No es tracta només d'una qüestió d'ha· quisició deis coneixements corresponents. bits higienics. L'establiment d'aquests ha­ Encara que l'experi~mcia d'altres palsos no bits és, en molts casos, una qüestió com­ ha demostrat aixo d'una manera esclarido­ plexa. Molts deis habits patogens, relacio· ra, sembla que alguns problemes de salut nats directament o indirectament amb les importants per la seva freqüencia i conse­ causes de les malalties croniques més fre· qüencies podrien ser millorats amb l'edu­ qüents avui, estan fortament arrelats en cació sanitaria: penseu en la caries, el ta­ les nostres formes de vida, contínuament baquisme, I'alcoholisme, el sedentarisme, estimulats per la publicitat en alguns ca­ la tendencia a dietes hipercaloriques amb sos, transmesos deis uns als altres i en alta proporció de lípids, les gastroente­ algunes ocasions amb una transmissió tan ritis en la infancia i d'altres. Pero no cal forta com el fill que adquireix certs Mbits enfocar l'adquisició deis Mbits només pen­ estimulat per la imatge deis pares. Per si sant en la prevenció de malalties concre­ tot aixo fas poc, alguns Mbits com el fu­ tes, podem enfocar-ha en el sentit de pro­ mar o el beure no són, en molts casos, sinó maure Mbits saludables i aixo potset si­ una resposta a altre·s condicionaments pre­ gui el fet més ímportant: activitat i des­ vis: J'angoixa, la frustració, !'stress. D'al­ cans, practica d'esports, higiene corporal, tra banda falten experiencies ben sistema­ alimentació equilibrada, higiene deis sen­ titzades en les quals es pugui mesurar amb tits, etc. Així, dones, primer objectiu: ES­ fiabilitat !'eficacia de I'educació sanitaria. TIMULAR L'ADQUISICIO D'HA.BITS SA­ La velocitat del «sistema» per crear «mals LUDABLES I ELIMINAR HA.BITS PATO­ habits» és sovint sorprenent. Ara bé, si a LOGICS. Un segon nivel! d'objectius es fa evident objectiu de l'educació sanitaria: CONEI- 5 en considerar el contingut fortament social XER LES INFLUENCIES SOCIALS EN de la salut. D'una banda, algunes qüestions LA SALUT 1 AFAVORIR L'ADQUISICIO de salut han esdevingut, avui, interrogants D'OPINIONS DAVANT DELS PERILLS coHectius, fatídicament gestionats al mar­ MÉS GREUS I FREQüENTS PER A LA ge de la majoria de ciutadans: l'exemple SALUT COI.:LECTIV A. més actual i cridaner és la utilització de Finalment, els serveis sanitaris coHecti­ !'energía nuclear que posa en perill no ja vitzats han canviat el tipus de relació met­ la salut nostra, sinó la de les generacions ge-malalt, han demostrat una injusta dis­ vinents. ¿Com podem parlar, en ]'actual tribució social, han despersonalitzat l'as­ estat d'informació pública, de decisions sistencia medica, han suposat un conside­ coHectives? De referendums? Una educació rable augment de la iatrogenia. A la 6a. ses­ objectiva i crítica pot ser l'únic antídot a sió del debat sanitari de l'ambit d'estruc­ la demagogia <> sanitaria en tant macíola, quines són les seves funcions, que moltes de les mesures que es prenen quin és el seu contingut, les normes d'u· són incorrectes, així coro pel fet que es tilització i conservació, etc. fan rutinariament, sense pensar-hi massa. 2. La utilització del termometre en cas En canvi, si aquestes situacions fossin as­ de febre, conf!Íxer l'estat febril ( ensopi­ sumirles amb coneixement i responsabili· ment, vomits, acetona a !'orina, etc.), la tat, els resultats serien notablement dife­ utilització adequada d'antitermics, repos rents. i control fins avisar els pares. 3. Actuació davant d'una ferida, ense­ nyament deis primers auxilis, etc. Així, una i altra vegada, mestre i nens actuen correctament i sabent el perque de tot un seguit d'experiencies, que tantes i tantes vegades es repeteixen al llarg de la vida.

e) La distribució de coneixements

Farero referencia, ara, a l'ensenyament de les qiiestions relacionarles amb la salut del cos.. huma. Assenyalarem només de pas­ sada la difícil decisió de si ho ha de fer el mestre i com ho ha de fer. Pe! que fa al protagonisme del mestre, res no ens autoritza a pensar que els pro­ blemes de sa!ut en la perspectiva de l'en­ senyament no hagin de ser abordats com ho són tots els altres. Aíxo no vol dir que, en qiiestions o situacions puntuals, la par­ tícipació d'un tecnic sanitari (no necessa- riamcnt metge) pugui ser més enriquidora o suggeridora. Aquesta particípacíó ha de tenir sempre una fundó complementaria. L'actualització -en termes sanitaris- deis programes de formació de mestres i un acurat programa de reciclatge hauran de resoldre les dificultats actuals deis mestres -de la majoria- per incorporar l'ensenya­ ment de la salut als seus programes. La distribució d'aquest ensenyament depen de cada curs o area i del metode de cada escoJa. La cosa pot anar des d'un treball de text lliure fins a una «llit;ó» de ciencies naturals. Mario Lodi recull en el seu llibre «Crónica pedagogica» fragments de «diaris escolars» en els quals els nens comenten una visita a !'hospital de la zona. Pe! que fa a la «llit;ó», no ens toca pas a nosaltres dir que, com en altres aspectes, els conei­ xements distribults d'una manera abstrac­ ta i teórica més que practica poc «Conei­ xer» aconsegueixen. Des del meu punt de vista -de metge- podría recomanar un enfocament funcional, higienic i positiu. xements de salut en el procés d'aprenen­ Funcional, en el sentit que la fundó tatge escolar és interessant. L'area de cien­ sigui centre d'interes i així s'expliqui el cíes naturals haura de dur el pes més im­ perque de !'estructura (la funció de bomba portant per assolir com un objectiu propi mccanica del cor al servei de la recircula­ el coneixement del cos huma i les seves ció de la sang, i el perque de la seva es­ funcions. Els mestres de ciimcies naturals tructura en cavitats, valvules i fibres con­ són també, en general, els més motivats tractils ). per l'educació sanitaria. Aquí valdrien ple­ Higienica, en el sentit que cls condicio­ nament les rccomanacions de fundó, hi­ nants del normal funcionament portin a giene i cnfocamcnt positiu. En un altre ar­ comprendre la HIGIENE, que voldria dir ticle d'aqucst mateix número, Rosa Costa en últim terme mantenir el normal funcio­ Pau i Anna Gené exposen molt aclaridora­ nament de l'organisme i per tant la salut. ment aquests aspectes. Ara bé, també en (El repos i la son com a factors que de­ les altres arces o assignatures els coneixe­ terminen el normal funcionament del sis­ ments d'cducació sanitaria hi tenen ca­ tema nerviós central de tot l'organisme i buda. l'estudi d'aquestes necessitats a cada edat.) Dins de les ciencies socials: l'evolució Positiu, perque, en últim terme, la ma­ historica deis medicaments o més global­ Jaltia ha de ser entesa com una forma con­ ment de les difercnts formes de guarir les creta de «mal funcionament», la compren­ malalties (l'aigua, la dieta, les herbes, els sió de la qual i la solució (si és possible) massatges i, més modernament, els medi­ pertany al metge. En canvi, el manteni­ caments) segons el nivel! deis nens, el ment de la salut és un nivell més global, tema pot arribar fins a la discussió deis el centre de gravetat del qua! rccau sobre efectes indesitjables deis medicaments o el mateix individu i la comunitat. «Aquella deis seus aspectcs sociológics. ~s difícil manera de viurc que és autónoma, solida­ des d'aquí fcr propostcs més dinamiques: ria i joiosa» segons el X Congrés de Met­ imagineu-vos, pcr exemple, l'enquesta de ges i Biolegs de llengua catalana. No vol tots els mcdicaments que en un moment dir aixo que en determinats moments la determinat prenen els nens i els seus fa­ presencia directa o indirecta d'una maJal­ miliars, la classificació, els diners que cos­ tia no faci una explicació més «rebuda» i ten, la forma en que els prenen. O bé, una suggeridora. Penseu en un brot de gas­ recerca de la gent que freqüenten les far­ troenteritis i la consideració a la classe macies o els herbolaris del barri o les no­ quant a la higiene del cos i deis alimcnts. ves botigues de naturisme i macrobiotica La possibilitat de diversificar cls conei- <<Ín». També a socials podríem considerar l'es­ hipotetic llibre anomenat <>. Des d'una perspectiva ja els serveis sanitaris: descobrir l'ambit mu­ no estrictament geografica, els conceptes nicipal (la casa de socors o el dispensari de medí ambient i sistemes ecologics són municipal i llurs funcions), l'ambulatori i fonamentals i senzills d'explorar a nivells l'ambit de la Seguretat Social, els hospi­ ben concrets: un bosc, un estany, un jar­ tals, les ambulancies, etc. dí. De fet, l'ecologisme ha dut al terreny A matematiques, imagineu-vos la consi­ públic nombrosos plantejaments de salut deració de conjunts d'organs de diferents i molts exemples poden ser recollits a !'es­ sistemes o aparells, o la construcció d'una cola. Vegeu el núm. 50, febrer 1979, de grafica que expressi la freqüencia cardíaca «Cuadern'os de Pedagogía>>, Ecología en la mesurada pe! pols radial o carotidi (molt escuela, especialment els articles deis facils de prendre en la majoria de casos) membres del Seminari de Didactica de les deis nens que han pujat a una cadira cinc Ciencies de la Natura de Sevilla La ciu­ vegades, deu vegades o deis que s'han es­ dad como investigación i Actividades de tat quiets. D'altra banda, la utilització ma­ campo y de laboratorio. tematica d'alguns indicadors sanitaris pot L'area de llenguatge ofereix possibilitat ser molt suggeridora: d'educació sanitaria a diferents nivells: A) Esperan<;:a de vida en néixer (xifres, coneixement deis noms que designen les construcció d'una gratica i interpretació ). parts del cos, elaboració de textos lliures, B) El mateix per a les xifres de morta- contes sobre situacions de salut: vegeu els 1itat i mortalitat infantil. contes «El nen té tos» (t, n, b), «¡Ay, mis C) O les de mortalitat segons diierents dedos !>> (n, d, y) de la coHecció «A poc a causes. poc» de La Galera. En aquests exemples, Aquests tres indicadors, que poden ser el llenguatge i l'expressió actuen conjun­ molt senzills d'utilitzar, defineixen una tament. bona part del panorama de la salut i la La llista podría ser inacabable. Es trac­ seva evolució. tava només d'enumerar i suggerir les múl­ Un altre aspecte -ja classic- és la uti­ tiples possibilitats de fer educació sanita­ lització a la classe de les xifres i corbes ria a l'escola. En l'avinentesa que conei­ de creixement -pes i talla- deis nens. xements i metodología són imprescindi­ Alguns processos organics permeten d'u­ bles, hem intentat donar aJes a la imagi­ tilitzar orientacions específicament físiques nació de tots els qui treballen a l'escola o químiques. Així el concepte d'exercici i estan interessats en l'educació sanitaria. físic i consum energetic i els conceptes Educació, que d'altra banda, suposa inves­ de caloría i d'aportació calorica. Imagineu­ tigació crítica del medi natural i social i vos l'aplicació a una confecció de calculs difusió d'un concepte de salut que con­ calorics de diferents dietes i de calcul del traposi la total realització de les potencia­ consum caloric, de diversos esports o fins litats de l'home al guany i al consum, mo­ i tot d'una jornada escolar. En el cas de tors del nostre temps. la q~;~ímica: la digestió deis aliments, la utilització del termometre, l'explicació de les famoses tiretes de medir !'acetona a l'orina, poden ser exemples de com apro­ fitar les classes de química per coneixer temes i situacions sanitaris. Pe! que fa a la geografia, un exemple classic és el !libre d'Hipocrates (500 a.C.) Deis aires, aigües i llocs, que comen<;:a així: «Oui vulgui investigar en medicina ha de procedir així: en primer lloc tenir en compte les estacions de l'any i els efec­ tes que cada una d'elles produeix. Després els vents, la calor i el fred, especialment en la seva qualitat de comuns a tots els palsos i després en les peculiaritats de cada lloc». Tot mirant allo que els envol­ ta, els nens podrien facilment escriure un 11 Nens, educadors, guardería i salut

------Josep Bras------

L'origen prioritat deis plantejaments psicopedago­ gics, així com la capacitat d'evicció deis De la in.corporació de la dona al món nens amb malalties agudes, podem distin­ del treball sorgeix un nou conflicte: el de gir genericamcnt entre dos tipus de llars: la cura deis fills. Així van néixer les «COS­ les «escoles» i les «hospitalaries». Potser tureres» i posteriorment les guarderies. aquesta classificació és excessivament po­ Donada l'alta incidencia de malalties agu­ laritzada, pero val pe) seu grafisme. La des transmissibles en aquests grups de resposta sanitaria en el cas de les «hospi­ nens, rapidament es va fixar l'atenció en la talaries» sera similar a qualsevol hospital cura sanitaria, de manera que aquest punt infantil. En aquest article ens referirem esdevingué cabdal i les guarderies es con­ exclusivament a les «escoles», donat que és vertiren en centres sanitaris infantils. l'únic plantejament que pot tenir vigencia El progressiu coneixement psicologic i interes actualment en el nostre país. deis nens fa que es vagi aprofundint en la psicopedagogia de les primeres edats, i així va sorgint una nova concepció de les Pinzellades sociologiques necessitats infantils, i per tant, de les guar­ deries: neixen les «Escoles Bressol», amb Extrapolant dades de l'últim empadro­ una orientació primordialment educativa. nament fet a la ciutat de Barcelona l'any S'amplia enormement la possibilitat de 1975, i en vista de la re'ducció mantinguda coHaboració de la guarderia o llar d'infants de la natalitat durant els últims anys, cal amb el nen i la família. pensar que !'actual població entre O i 3 anys és d'uns 40.000 nens (entre 35.000 i 45.000). l a situació actual de les llars La situació més freqüent deis nens as­ a la ciutat de Barcelona sistents a guarderies és la del pare i mare treballadors. Hi ha excepcions (potser no De les aproximadament 600 llars exis­ tan infreqüents coro hom pot pensar) de tents ara a Barcelona n'hi ha 9 de Mu­ famílies desintegrarles o conflictives. nicipals, 32 del Patronat Municipal, i la El treball deis pares dificulta una cor­ resta repartirles entre les laborals i les recta assistencia del nen en cas de ma­ privades. laltia aguda. es freqüent que els locals i els equipa­ ments siguin deficients, tant per manca de diners com per manca de professionalitat Els problemes de salut observats deis educadors. I són, en part, aquestes a les guarderies deficiencies les que creen el ja conegut re­ ce! i antagonisme deis pediatres respecte Pel que fa a la morbilitat, encara no en a les llars. tenim cap dada objectiva, pero per obser­ El personal educador presenta un ni­ vació personal podem suposar el següent vell bastant baix. 1 coro que no hi ha ordre estimatiu de riscs i causes de ma­ cap escoJa de formació deis educadors laltia: adequada a les necessitats actuals és di­ l. Pel que fa a la patologia prenatal: fícil en aquests moments millorar aquesta risc d'embriopatia rubeolica a les educa­ situació. dores, quan queden embarassades. Pel que fa a la salut, atenent el nivel! i 2. Pel que fa a la patología d'expressió a respondre als microbis del seu am­ bient. 2. És una edat de creixement rapid, amb un anabolisme i reproducció ceHular intensos, que expliquen una alta violencia específica deis virus (i per tant una alta incidencia de les malalties produ'ides per ells ), així com el risc de deficits deguts a ca­ rencies alimentaries. 3. La convivencia deis nens, en contac­ te corporal més directe que a altres edats, explica un grau superior d'ex­ posició microbiana a través del con­ tacte amb nens que estan incubant malalties, així com deis portadors sans de microbis. Aixo ens explica una freq'i.iencia superior de contagis de malalties transmissibles entre els als 0-3 anys, podem situar-la en aquest nens assistents a les guarderies. (Als ordre de prioritats: no assistents, aquesta freqüencia su­ a. Infeccioses (respiratories i otorrinola­ perior de contagis apareixera al pri· ringologiques, bucals i digestives, cu­ mer any d'escolarització.) Hmies i oculars). 4. En els casos d'acumulació excessiva b. Accidents. deis nens a la guardería, el factor c. Problemes carencials ( d'alimentació i esmentat anteriorment s'agreujara. d'atenció ). S. Les joguines utilitzades a aquestes 3. Pel que fa a la patología d'expressió edats, a vegades no es troben en les posterior, derivada de la creació d'habits condicions optimes de seguretat: insans, podem pensar en I'aparició de pro­ atraumatiques, no empassables i ren­ blemes psíquics i psicosomatics (patoJo. tables. Aixo pot convertir-los en me­ gia coronaria, obesitat, restrenyiment), i canismes de transmissió microbiana, caries. a part de possibles agents traumatics. 6. L'escassa informació respecte a la vacuna anti-xarampionosa fa que en­ Els factors que expliquen cara hi hagi molts nens sense vacu­ aquesta patología nar-se'n. El fet que es tracti d'una edat d'expe­ El risc d'embriopatia rubeolica és degut rimentació i d'adqi.lisicions psicomotrius a la manca d'una correcta immunització progressives (prensió, sedestació, gateig, de les educadores (moltes de les quals són deambulació, manualització) explica la in· dones en edat fertil) que estan en contacte cidencia d'accidents. Augmenta aquest pe­ constant amb la població de maxima inci­ rill de fet que els Jocals de les llars gaire­ dencia rubeolica, els nens de O a 4 anys. bé en cap cas han estat constru'its expres­ Són, dones, el sector de població amb sament per a aquesta funció, de manera maxim risc d'embriopatia rubeolica. que s'hi poden veure amb freqüencia cui­ La superior freqüencia d'infeccions a nes perilloses, sortints traumatics, portes aquesta edat s'explica per diversos factors, sense protecció anti-pin<;a-dits, vidres grans la majoria deis quals són immodificables: sense proteccions, etc. l. La baixa immunitat a aquesta edat La creació d'habits insans s'explica pe! (les clones limfocitaries estan en for· desconeixement general de la importancia mació i les taxes d'anticossos són bai­ que tenen els habits en la salut de les per· xes) explica !'alta infectivitat de les sones. Aquest desconeixement s'emmarca parts del cos exposades a !'exterior dins un context social en que encara es de­ (pell, conjuntiva, nas, boca i faringe, lega en el metge i els medicaments el man­ aparclls respiratori i digestiu). Aques­ teniment de la salut. 1 la salut, dones, s'a. ta edat pot anomenar-se d'aprenen­ bandona com a ambit de responsabilitat tatge immunitari, puix el nen apren propia. La feina sanitaria a les guarderies a part de requerir uns coneixements en- 13 torn de l'educació i de la sanitat, també El conjunt d'accions mediques engloba necessita coneixer a fons la realitat de les genericament dos ambits: el de la medici­ llars. na clínica (o assistencia curativa) i el de Són temes principals la creació d'habits la salut pública (que inclou l'educació en de cura del cos, el control de les dades salut, la promoció de la salut i la pre­ evolutives, les primeres cures davant els venció). símptomes habituals, les bases de I'epide· l. L'assistencia curativa. Actualment és miologia aplicades a la llar, l'alimentació. la Scguretat Social qui cobreix majorita­ L'educació en salut no ha de pretendre riament l'assistencia curativa. La pessima només una cxtensió cultural deis educa­ qualitat, en molts casos, de la seva assis­ dors, sinó, evidentment, la capacitació o tencia ambulatoria provoca una descon­ reciclatge professional. fianc;:a gen-eralitzada en la població: quan 3. La promoció de la salut. En casos de sorgeix un problema que es considera me­ malalties croniques o en fase de seqüeles, dicament important no es va a la Segu­ les tasques de rehabilitacions especials rctat Social, sinó a un metge privat, «de (per problemes ortopedics, neurologics, confianc;:a». sensorials, etc.) han d'estar coordinarles Aixo es tradueix amb freqüencia, a les entre el metge del nen, els pares i la llar. llars, en la demanda d'un metge que visiti Així podrcm optimitzar el pas d'aquests els nens periodicament. ÉS a dir, una as­ nens a la llar. sistencia que supleixi en part la de la SS. La creació d'habits sans com són la ne­ S'accepta implícitament així la seva inuti­ teja de les mans, de la boca, del nas, els litat i es crea una duplicitat. habits que ajuden la salut mental, l'edu­ Pensem, pero, en la funció d'una assis­ cació i control alimentaris són tasques fo­ tcncia medica a les guarderies. Les malal­ namentals de cara a les llars. ties agudes queden descartarles, puix que 4. La preve11ció. Engloba diversos am­ els nens malalts no poden anar a les guar­ bits. Podem citar els de la seguretat i sa­ deries, sinó que s'han d'estar a casa (tant lubritat deis locals, inclosa la lluita contra per ells, com pels seus companys). I la pri­ els animals vectors (per exemple: rosega­ mera cura en cas de comenc;:ar una maJal­ dors), la practica correcta de les mesures tia tot estant el nen a la guardería no és habituals d'higiene, la prevenció primaria feina del metge, sinó de !'educador, que ha deis problemes més freqüents (per exem­ d'estar convenientment educat per a aixo. ple: stress, afonies deis educadors), revi­ Pe! que fa als problemes evolutius o cro­ sions laborals correctes, vacunacions com­ nics, llur detecció precoc;: a base de revi­ pletes deis nens, actuació davant brots epi­ sions preventives pcriodiques, fetcs a la demics, orientació clara de l'actuació da­ guardería i a part de les realitzades pe! vant les malalties transmissibles (que obli­ pediatre-puericultor de la família, no té ga a un plantejament ampli i obert de la massa sentit, puix que el diagnostic d'a­ problematica que planteja a la família i quests problemes en el cas del nen petit a la llar el fet que el nen emmalalteixi) i requereix d'un estudi profund i d'una pre­ seguiment sistematic deis principals para­ via sospita de I'anomalia per part deis pa­ metres evolutius, amb una orientació clara res o de !'educador. L'estudi profund no entorn deis signes d'alarma de cara a un sol fer-se a les revisions generals. 1 el co­ diagnostic precoc;:. neixement correcte deis signes d'alarma, Tots aquests aspectes, tan amplis, han que pot fonamentar els criteris per a un de reunir una orientació específica dins del diagnostic precoc;: pot ser canalitzat a tra­ camp de les guarderies. Actualment, els vés d'una capacitació sanitaria deis edu­ recursos necessaris per tal de subvenir cadors, més operativa que la que actual­ aquestes necessitats no estan inclosos dins ment tenen. d'un marc unitari que els doni coherencia. Davant la disjuntiva entre visita medica Convindria, dones, una coordinació i per o educació sanitaria deis educadors cal aixo és imprescindible una resposta global, adoptar, dones, una decisió política: me­ una política sanitaria de guarderies. dicalització o educació. 2. L'educació en salut. Aquesta és la principal eina de treball de cara als tre­ balladors de les llars. L'educació sanitaria, 14 Revisions mediques escolars

Dr. Joaquim Juvanet i Sort ------lnstltut Municipal d'Higlene ------de I'Ajuntament de Barcelona

Un aspecle important dintre de l'ampli -El que es troba són simples detec­ camp de la salut escolar és, sens dubte, cions, pcr tant no tenen la rigorositat el de la revisió medica. Es més, en moltes d'un diagnostic. ocasions es fa sinonim de salut escolar la - La seva realització exigeix l'absencia revisió medica, oblidant totalment aspec­ absoluta de risc. tes tan importants com són J'educació sa­ - Obeeixen a la Jlei generica de rendi­ nitaria o un ambient escolar sa. bilitat medica. El que és evident és que en els nostres -Les tecniques utilitzades cal avaluar­ medís, si s'ha posat en practica algun as­ les en relació a la seva especificitat i pecte de la salut escolar, ha estat aquest selectivitat. de les revisions mediques. Aquesta prefe­ - La seva justificació esta en relació al rencia la noten tant els professionals met­ cost-benefici. ges com els usuaris, i és un deis serveis Amb aquestes característiques, els exa­ contínuament soHicitats a la nostra so­ mens medies escolars es podrien definir cietat. com examens lendents a una valoració de Es més dubtós que aquests examens la salut, per fer evidents anomalies asimp­ s'hagin valorat justament. Hi ha ocasions tomatiques no conegudes previament, per en que !'examen medie escolar esdevé un facilitar en una etapa successiva la de!imi­ acte medie substitutiu de la visita assis­ tació de la seva verilable importancia i el tencial típica; al tres vega des es pensa que diagnostic precí!> de l'afecció per part del aquests examens resoldran problemes col­ metge assistencial. lectius, com la disminució de la mortalitat Si podem considerar valida aquesta de­ infantil, pero la realitat és que gairebé finició, amb totes les limitacions que tola mai hom profunditza en el veritable sig­ definició té, estarem en condicions de po­ nifica! de l'acte preventiu que representa der delimitar clarament una de les arces !'examen medie escolar. d'eficacia de les revisions mediques esco­ Així, en primer lloc és important centrar lars; ens referim al fel que, per la tenden­ bé la valua i significació d'aquests exa­ cia a una valoració de salut en persones mens pcr poder entendre claramenl llur aparentment sanes, gairebé excloem la pos­ incidencia sobre la salut, tant individual sibilitat d'eficacia de dctecció de processos com coHectiva de la població infantil. patologics de caracter agut, jaque la brus­ La primera connotació que l'examen es­ ca aparició d'aquests impossibilita el fet colar ha de tenir, és ésser considerat com de tenir coneixement d'ells abans de la un acle de medicina preventiva, no com un seva aparició. Aquest raonament és avalat acte de medicina clínica o assistencial, pre­ per les diferents esladísliques mundials missa de la qual ja es poden intuir diver­ de troballes realitzades a les revisions me­ scs caraclerístiques: diques escolars, a les quals és difícil tro­ bar procedencies de patología aguda, i, en - Es un acte medie, dut a terme en per­ canvi, trobem amb gran rreqüencia detec­ sones suposadament sanes. cions d'anomalies d'evolució lenta, o sigui -La seva realització no pressuposa ne­ de patología crónica o cronificable. Aquest cessariament conseqüencies terapeuti­ camp és un deis de més rendibilitat deis ques. examens medies escolars. kl

Fig. 1. Control sanitari deis nens de 4 anys d'edat Distrlbuci6 relativa de lotes les anomalies (37.733) a Suecia. Percentatge de nens amb prob/emes de registrades en els 31.086 escolars deis cursos tr., salut descoberts en el control sanltarl (columna Se .• i Be. d'EGB de Barcelona durant el curs esco· de línies continues) i coneguts previament (colum· lar 1976-1977. 1 taxes percentua/s de prevalencia a na de línles discontínues). Les zones ombrejades la mateixa població, segons dades de 1'/MH. representen els problemes funcionalment /mpor· tants. Determlnats per Lund. a) Pe// 1 annexos (2.104} 5,58% 6.77% b) Cap (2.883) 7,64 % 9,27% e) Dents (11 .822) 31.33% 38,03% Aquest fet és confirmat perles d} Col/ (1.950) 5.17% 6,27 O(o experien­ e) Tórax (553) 1.47 % 1,78% cies reali tzades en els nos tres rnedis, on f) Abdomen (234) 62% 75% d'una forma sistematica es fa referencia a g) Apare// gimito-urinarl (2.747} 7.28% 8,84% la treballa de situacions o anormalitats h} Apare// locomotor (7.364) 19.52% 23,69% que no tenen mai el caracter i) Sistema nerviós (88) 23% 28% d'agudes en j} Agudesa visual (7.576} 20,08% 24,37% el moment de la seva presentació. k} Agudesa auditiva (37} 10% 12% També és important, dintre de la inne­ 1) Altres anoma/ies (375) 99% 1.21 % gable eficacia pera la detecció de patología cronificable, distingir entre les troballes ja tura medica que tingui. Per exemple, la conegudes pels pares o responsables dels detecció d'una malposició dentaria en po­ nens examinats i aque!les altres que no blacions on aquesta anomalia es presentí són conegudes o valorades pels tutors. Evi­ amb molla freqüencia i no sigui un signe dentment, on l'examen medie escolar pot de malaltia, difícilment sera detectada per tenir majar rendibilitat és precisament en l'observació directa de la família i fins i aquests darrers, ja que en el primer cas no­ tot dels serveis assistencials; no ser cec, més podra servir com element de coneixe­ pero no veurc bé les lletres d'un escrit, en ment epidemiologic de la coHectivitat, pero una població analfabeta no tindra cap im­ no sera útil de cara a la solució directa del portancia, tot i que condiciona l'aprenen­ problema. tatge futur de la lectura del nen que pateix Aquest fet ens porta a situar la rendibi­ aquesta alleració. litat d'aquests examens dins unes coordi­ Amb aixo volem fer entendre que la ren­ nades variables, com són el grau de des­ dibilitat d'aquests examens esta íntima• envolupament socio-cultural de la població ment lligada al desenvolupament socio­ examinada, ja que el fet que aquesta po­ cukural de la població a examinar. Aquest blació valori o no una anomalía social­ és el motiu pel qual han estat tan criti­ ment assumida dependra del grau de cul- cats per les poblacions altament desenvo- lupades, ja que en aquestes, el grau de 16 sensibilització de lota la població pel que fa a temes de salut és molt alt i, per tant, espont~miament, els responsables del nen ja demanen deis serveis assistencials con­ sen i diagnostic per posar remei a l'ano­ malia observada. Actualment, a palsos d'alt nivell com Suecia, EE.UU., Canada, etcetera, hi ha una tendencia a la supressió deis programes d'cxamens medies a la po­ blació infantil, els quals, de mica en mica són substitu'its per campanyes d'educació sanitaria de la població. En societats subdesenvolupades s'obser­ cosa totalmcnt impossible, ja que és im­ va un fet paradoxal: la quantitat d'anoma­ previsible l'inici d'una malaltia aguda i, lies detectables a la infancia és molt abun­ per tant, la revisió caldria fer-Ia gairebé dant, deteccions que en moltes ocasions contínuament. Així i tot, com que la fina­ arriben a ser de vital importancia per a litat es centra basicament en la patología la població infantil. Tanmateix, tot i que crónica o cronificable, com ja em dit, la la rendibilitat d'aquests examens sigui revisió podra ser molt més espaiada. Tra­ molt alta, els dcficits d'infrastructura assis­ dicionalment, aquests examens s'han fet tencial invaliden tola possibilitat de solu­ com a mínim de curs a curs escolar, fet cionar els problemes detectats, amb la qua! molt comú i socialment ben acceptat. cosa l'eficacia d'aquests examens es perd Aquest fet, no obeeix, pero, a cap criteri per manca de mitjans. sOlidament elaborat, sinó al fet de consi­ En canvi, poblacions de tipus mitja, que derar I'any escolar com una unitat. Es ja tenen infrastructura sanitaries de mi­ compren llibres nous, hi ha nous profes­ Jior o pitjor qualitat, pero capaces de res­ sors i es fa una altra revisió. pondre assistencialment a la problematica Intentar definir-se en el terreny de la de la població, i que no han desenvolupat periodicitat deis examens medies a l'edat suficientment els coneixements de salut i escolar no es pot fer sense un estudi previ on existeixen arees de salut minusvalora­ de les incidencies i tipus d'anomalies tro­ des per la població, i, per tant, incapaces bades i de les possibilitats optimcs de re­ de ser detectarles a nivells primaris de nu­ cuperació d'aquests processos. De moment, cli familiar, seran precisament les que tin­ ja tenim suficients elements de judici per dran més possibilitats d'obtenir, junt amb poder arribar a una definició concreta una alta rendibilitat d'examen medie esco­ d'aquestes pcriodicitats que, esquematica­ lar, la possible solució assistencial deis ment, serien: problemes que aquesta posara en eviden­ -Primera revisió, coincidir.t amb l'inici cia. de l'escolarització obligatoria (lr. Per aixo creiem lógica la necessitat d'a­ d'EGB), 6 anys d'edat. quests examens sentida per la població, - Segona revisió (Se. d'EGB ), 10-11 anys ja que creiem havcr demostrat l'oportuni­ d'edat, moment inicial de l'eclosió pu­ tat que tenen en el nostre context socio­ beral. cultural. Sembla que hi ha una inteHigen­ -Tercera revisió (8e. d'EGB), 14 anys cia col·Iectiva intangible, del poble, que d'edat, fina l de !'etapa d'educació ba­ sol-licita un servei que Ji pot ésser útil. sica. Amb aquestes bases pel que fa a la de­ Aquesta pauta és la que sembla idonia finició dels examens medies escolars, la a la situació de la nostra població, tant seva rendibilitat i relacions amb el desen­ pel tipus de troballes detectades com per volupament socio-cultural de la població a les possibilitats de .recuperació d'aquestes. examinar ens trobem amb un problema de Precisament aquesta distribució coincideix difícil definició: Ens referim a l'establi­ amb les conclusions elaborades per un Co­ ment de la periodicitat d'aquests examens. mité d'experts creat recentment per la Si la finalitat inclou la possibilitat de Consellcria de Sanitat de la Gencralitat de detectar situacions de malaltia aguda, cal­ Catalunya. dría realitzar-los amb la freqüencia neces­ ÉS evident que aquesta periodicitat pot saria per fer cvidents aquestes situacions, ser discutida, i per a alguns coHectius lars i la medicina assistencial, que és la 17 que ha de donar resposta a les deteccions fe tes. ~s molt freqüent que els mateixos ser­ veis assistencials no comprenguín bé l'exa­ men escolar. Sovint, quan el metge assis­ tencial rep informació d'una detecció es­ colar ho interpreta com un diagnostic fet per un altre company, sense tenir en comp­ te moltes vegades les distincions, ja es­ mentades, entre detecció o troballa d'una presumpta anomalia i diagnostic o afir­ mació de patología. ~s natural que moltes sera insuficient, genericament, pero, po­ de les desviacions dels patrons de norma­ dem assegurar que és la que coordina mi­ litat, detectarles en un examen escolar, llor els aspectes de rendibilitat d'aquests sotmesos a més rigor exploratori no tin­ examens. guin importancia; aixo no és un error Un altra area d'eficacia de les revisions medie, és normal que en tot procés de de­ mediques escolars és la capacitat educativa tecció amb tecniques de «Screening» hi que porta la realització de !'examen medie. hagi casos positius falsos i aquest fet no El fet que el nen vagi incorporant al desvirtua en absolut !'eficacia del sistema; seu nivell docent la practica periodica per aixo seria molt important assolir una d'una atenció sanitaria que no resoldra major conjunció entre la medicina preven­ cap problema aparent en aquell moment, tiva aplicada als escolars i els serveis as­ acostuma el nen a l'ús medie, no solament sistencials del sistema sanitari. quan ell és conscient que la seva salut esta Finalment, creiem necessari destacar un en perill, sinó també a la utilització deis altre component important de tota revi­ serveis medies en situació" de normalitat, sió medica: la necessaria i indispensable per prendre les mesures, no per curar-se, comunicació entre pares, escoJa i metge; sinó per millorar el seu nivell sanitari. és indiscutible la necessitat que tot exa­ Creiem que aquest aspecte és molt im­ men medie porti una informació detallada portant i per aixo els examens medies destinada als pares deis nens examinats. s'han d'allunyar deis centres hospitalaris, Un examen medie prescindint del pare o clíniques, ambulatoris, etc. Cal que pene­ responsable del nen, primer encarregat de trio íntimament en la esfera educativa, la salut d'aquest, fóra inadmissible. perque el nen tingui consciencia que el Aquesta comunicació s'ha de fer siste­ procés de la seva formació no es limita maticament per escrit i en ocasions espe­ a les arees de la inteHigencia i l'ensenya­ cials, si hi ha algun problema, fins i tot ment, sinó que la salut també és materia personalment. d'educació. Encara més, els educadors hau­ Encara que normalment aquesta comu­ rien de col·laborar estretament amb els nicació ja té lloc, no podem deixar de re­ professionals de la medicina per donar marcar aquest aspecte fonamental de la una idea del conjunt educatiu que inclou revisió. la salut; el fet que en una escoJa es faci Amb aquest petit repas hem intentat fer un dia una revisió medica i l'endema el paJes que les revisions escolars, ni són una professor parli i comenti el que s'ha fet, solució medica als problemes de la infan­ por ajudar molt a un notable increment cia, ni són actes totalment inútils: són de la cultura d'aquests futurs ciutadans. intents d'avaluació de la salut, evidentment D'altra banda, en moltes ocasions !'edu­ efica~os, actualment i en els nostres medís, cador podra coHaborar a la revisió escolar eJs quals, concebuts en justes proporcions, en la part més difícil, utilitzant la seva poden coHaborar molt en l'elevació del to influencia a nivell familiar per aconseguír de la salut del nostre país i millorar l'edu­ les solucions assistencials proposades a ran cació sanitaria de la nostra infancia. de la revisió medica, coHaborant, a més a la formació sanitaria familiar i -sortint així de l'ambit de l'escola. No podem defugir el tema de les conne­ xions entre aquests examens medies esco- 18 L'educador davant les drogues: Actituds i problemes en la seva actuació

------Ramón Mendoza Berjano, psicoleg ------

lntroducció mits del dcnominat <> al nostre país i analitzarcm quines El tema de l'educació sobre les drogues són les actituds més freqüents que els a les escales és complex i requereix un educadors adopten davant aquest proble­ tractament primmirat. No disposem aquí ma. Donarcm també algunes idees basi­ de prou espai per desenvolupar-lo en tots ques que ajuden el lector a replantejar-se els seus aspectes. El lector pot acudir a la seva postura davant el tema. la bibliografia ja publicada en castella, si vol continuar aprofundint en aquest camp de l'educació tan apassionant com és l'e­ La farmaco-dependimcia a Espanya ducació sanitaria (2, 7, 19, 20, 21).* Tampoc no tocarem en aquest article tot allo que La farmaco-dependencia o drogo-depen­ fa referencia als efectcs de les distintes dencia és la malaltia més estesa del país. drogues - tot i la importancia que tenen­ Avui dia hi ha a Espanya dos milions i ja que sobre aquest punt ja existcixen mig d'alcohOlic!>, dotze milions de fuma­ nombrases publicacions a l'abast de tots dors de tabac, més d'un milió de psico­ els educadors (15, 16, 18, 19). únicament farmacs (barbitúrics, tranquiHitzants i an­ en el cas de la cannabis (haixix, marihua­ fetarnines) i 1.400.000 joves fumadors habi­ na) cal encara acudir a publicacions cs­ tuals de cannabis (2, 4, 11, 18). En conjunt, trangeres pcr obtcnir una informació fia­ a Espanya hi ha més de quinze milions ble i actualitzada ( 1). lgualment, no trac­ llargs de drogo-dcpendents, és a dir, gaire­ tarem aquí deis aspectes socials de les bé la meitat de la població. toxicomanies (2, 8, 14, 18) encara que cons­ Encara que en parlar de les drogues gai­ titucixin el marc global on s'ha de situar rebé sempre solem vincular-les als joves, l'educació sobre les drogues. la farmaco-dependencia no és un proble­ A l'apendix de l'article es pot consultar ma que només afecti principalment i ex­ que s'entén per <> i «abús» d'una droga; també :es el consum iHegal de les drogues, és a hi hem posat un quadre sinoptic que re­ dir, fora de les pautes de consum institu­ sumeix el risc, a curt i llarg termini, del cionalitzades a la nostra societat, allo que consum deis diversos tipus de droga. és, o sol ser, característic deis joves. Aquest article es centrara en els proble­ Des d'un punt de vista sanitari, el con­ mes de l'educació sobre les drogues a !'es­ sum -abusiu o no- que alguns joves fan cola i en l'avaluació de la seva eficacia. de certes drogues no acceptades en la nos­ Com a pas introductori definirem els lí- trá comunitat és només una part, no la més important, del problema global asso­ * Els números entre parentesi fan referen­ ciat al consum de drogues. Des d'un punt cia a la bibliografia que trobareu al final de de vista social, és fals que el consum ille­ l'article. gal de drogues per part deis joves sigui el que origini més problemes a la comunitat, droga iHegal és cara. En el cas concret de 19 tal com es vol fer creure. D'una banda, l'heroina, no és la substancia en si mateixa l'abús de les drogues legals origina proble­ allo que en provoca la delinqüencia, sinó mes economics, educatius i socials d'una la seva iHegalitat. L'existencia d'un crei- envergadura molt més gran. D'una altra, xent i mafiós mercat negre i la delinqüen- una gran part dels problemes que s'atri­ cia que puguin originar els heroi'nomans bueixen al consum de drogues iHegals no és conseqüencia únicament de la política són, en realitat, originats per aquest, sinó legislativa creada per a aquest assumpte. que és conseqüencia de la prohibició de La morfina, que químicament és molt sem­ l'esmentat consum. blant a l'herolna, no origina cap problema Citarem algunes dades sobre les conse­ d'aquest tipus, ja que és de venda legal, qüencies de l'alcoholisme i del tabaquisme bé que molt controlada. al nostre país, ja que són les dues farmaco­ La realitat del problema de l'abús de dependencies més esteses. Calculs recents drogues a Espanya no sempre queda ben indiquen que els accidents de trafic mo­ reflectit en els mitjans de comunicació. tivats per !'alcohol produeixen 36.000 ferits L'educador no ha d'acceptar sense crítica anuals i que els accidents de treball per les informacions que li arriben sobre aquesta mateixa causa són de l'ordre de aquest tema, com a primer pas impres­ 150.000 l'any. Actualment es moren 8.880 cindible per poder ajudar posteriorment persones l'any per causes relacionades els seus alumnes a aclarir les seves idees amb !'alcohol. L'alcoholisme sera, els pro­ sobre aquest punt. xims anys, la tercera causa de mort a Es­ panya, després de les malalties cardiovas­ A Espanya, la reacció d'alarma social culars i el cancer. El cost que tot aixo sig­ davant el consum iHegal de drogues ha tri­ nifica al país és d'uns 22.000.000.000 milions gat molt a anar acompanyada de la intro­ de pessetes anuals (3). Una part conside­ ducció oficial d'aquest tema a les escales, rable deis nens subnormals són fills de a diferencia del que s'ha esdevingut a d'al­ dones que prengueren alcohol durant l'em­ tres pai'sos (20). El 1968 comenc;a aquest baras. Igualment, és freqüent que els nens tipus de consum entre els joves de la das­ més difícils de la classe siguin fills d'al­ se mitjana, fet que origina la consciencia cohOiics traumatitzats pel desgavell fami­ social del «problema». Som al 1980 i l'Estat liar que han de viure. encara no ha ofert una resposta educativa Es calcula que unes 10.000 persones mo­ global, de la mateixa manera que tampoc ren cada any a Espanya a conseqüencia la societat en conjunt no ha sabut oferir deis efectes nocius del tabac. El 19 % deis als joves alternatives valides a l'abús de incendis forestals que estan desertitzant les drogues. el país són prodults per fumadors (cada dia s'encenen al país més de 174 milions de cigarrets). Encara que no esta calculat, Les actituds deis educadors és probable que el tabac origini també un envers les drogues alt nombre d'accidents de td1fic. Els costos d'assistencia sanitaria directa i les perdues Les actituds deis educadors envers el de productivitat originarles pe! tabaquisme consum de certes drogues per part deis en l'actualitat al nostre país són probable­ seus alumnes són molt variarles, encara ment tan alts com els originats per l'al­ que freqüentment tenen en comú el fet de coholisme (2). ser ambivalents i confuses, fruit de la des­ Es diu que l'increment de la delinqüen• orientació de !'educador davant les infor­ cia (especialment delictes contra la propie­ macions contradictories que Ji arriben. En tat) que estem sofrint és en gran part cau­ menys d'una decada hem passat de llegir sat per l'augmcnt del consum de drogues que la droga mena <>. Aquesta por irracional dint oferir als alumnes una alternativa a la droga iHegal és captada pels alumnes, educativa coherent davant l'abús de dro­ els quals poden deixar de considerar el gues. És un problema massa complex per professor coro una font fiable de coneixe­ intentar abordar-lo amb esquemes simplis­ ments al voltant d'aquest tema. tes o amb dubtes perennes. Si els alumnes La segona contradicció que se sol donar estan desorientats i els seus pares també, en aquest grup majoritari és que freqüent· és imprescindible que els educadors no ment són ells mateixos drogo-dependents n'estiguem. o consumidors de drogues acceptades (ta­ Per a una part potser majoritaria deis bac i alcohol, principalment). Prenen dro­ educadors, el <>) que de prevenir també l'alcoholisme, mal inculcar por al porro amb un cigarret el tabaquisme i l'abús de medicaments. a la boca, quan l'efecte més perjudicial de Aquesta postura majoriHtria sol anar l'haixix és el mateix que el del tabac: el acompanyada de dues greus contradic- dmcer (1). ¿Coro pot un professor drogo- dependent inculcar als seus alumnes ha­ descobrim llacunes o contradiccions, can- 21 bits saos en relació amb les drogues? J:.s viem els nostres esquemes. probable que els seus alumnes imitin més Dintre d'aquest procés personal que el seu comportament que no pas les seves cada educador hauria de seguir, l'analisi paraules. de les causes de I'abús de les drogues és Existeix un grup minoritari d'educadors un punt clau. No podem posar en marxa que són consumidors de drogues iHegals mesures preventives en el terreny esco­ (haixix, principalment). També en aquest lar si prcviament no fem una analisi pro­ grup solen haver-hi algunes contradiccions. funda deis orígens de l'abús de les dro­ Aquests educadors solen ser personalment gues en la nostra comunitat (2, 21). Aques­ partidaris del consum de porros. Pensen ta analisi s'ha de fer amb molta cura, ja que l'haixix no origina cap problema, tot que la visió que tinguem de les causes ens i que molt poques vegades n'han estudiat predeterminara l'enfocament que fem de els efectes. Així i tot no soleo gosar a mos­ les solucions del problema. Així, per exem­ trar-se davant els alumnes coro a consu­ ple, el qui pensi que la principal causa del midors de porros per por a la reacció deis consum illegal de drogues rau en el tratic pares, a la del claustre o a la de la direc­ existent d'aquest material i que el «CUl­ ció de l'escola. En realitat no solen estar pable» és el traficant, proposara com a tan profundament convenc;uts de la inno­ gran mesura l'expulsió de l'alumne consu­ cultat de l'haixix per pressionar els seus midor-traficant-proselitista. Pero sembla alumnes a consumir-ne. La situació per a que és una cosa clara que aquesta postura aquests educadors és, dones, sumament és ineficac; i contrapreventiva (21). confusa. D'altra banda, és freqüent que aquests mateixos professors siguin simpatitzants Necessitat de l'educació del moviment ecologista i fins i tot hagin sobre les drogues introdult a les seves classes temes coro el de !'energía nuclear amb la intenció d'in­ Tanta Espanya coro a gairebé tot el món culcar als seus alurnnes el respecte envers es posa en dubte !'eficacia de l'educació el medi ambient. També aquí hi ha una sobre les drogues. Es discuteix sobre qui­ incoherencia entre el que es fa i el que es na ha de ser la forma amb que s'intro­ diu, perque, ¿com pot predicar l'ecologis­ dueixi a J'escola perque els seus possibles me aquell que contamina amb fum canee­ efectes contrapreventius siguin mínims. I rigen els seus pulmons de forma volunta­ aixo no obstant, hi ha una acceptació uni­ ria? Si rebutja les centrals nuclears per­ versal del fet que és necessaria l'educació qui, en definitiva, el risc a Ilarg terme és sobre les drogues. més gran que el benefici a curt terme Les raons que duen a aquesta conclusió ¿coro pot suposar alegremcnt que el porro són moltes. En primer !loe, hi ha una ele­ és inofensiu mentre no es demostri el con­ vada oferta de drogues, les quals es pro­ trari? ¿i per que s'ha de pensar que, en el dueixen i distribueixen massivament, fins suposit que causi alguna malaltia, ja tro­ i tot les que al nostre país són iHegals. bara algú una tecnica per guarir-Ia? L'estudi de CIDUR-EDIS (4) ha posat de Existeix, finalment, un altre petit grup manifest que quasi tots els joves espa­ d'educadors que en el fons envegen els nyols saben com i on comprar drogues il­ seus alumncs. Tal coro diu Finn, <> (10), pero la satisfacció subjectiva gues és una tasca complexa, bé que atrac­ que senten davant aquest metode no té per tiva i necessaria. Donada l'escassesa de que correspondre amb la seva utilitat ob­ coneixements i d'experi(mcies a Espanya jectiva. sobre aquest tema, hauria estat prematur Existeix un mite molt estes entre els propasar en aquest article un programa joves, segons el qua! només pot parlar de didactic per cursos i assignatures en lloc drogues aquell qui les ha provades. Aixo d'haver fet aquestes reflexions generals. suposa una dificultat addicional per a !'e­ Es imprescindible que I'Estat i la Gene­ ducador facil de superar. N'hi ha prou que ralitat invertcixin diners en l'experimenta­ faci adonar-se als alumnes que al!o que ci9 de programes pilots que ens permetin importa en aquest tema, des d'un punt dilucidar les respostes a aquests proble­ de vista sanitari, no és la descripció deis mes i a d'altres que aquí no hem plante­ efectes subjectius de les drogues, sinó els jat (6, 7). Només així podrem arribar aviat riscs per a la sa!ut a curt termini (sobre­ a la confecció de guíes didactiques, a l'es­ dosis, accidents) i a llarg termini (depen- til de les que des de fa anys disposen els educadors i alumnes d'altres palsos (13). anomenats síndromes d'abstinencia són 24 Mentrestant, el camp resta obert a tot ti­ tant físics com psíquics i són diferents pus d'experiencies educatives. L'única cosa segons la droga de que es tracti. La per­ imprescindible és partir d'un estudi preví sona experimenta una forta necessitat físi• de la realitat del consum de drogues per ca de continuar prenent la droga i d'evitar part dels alumnes, centrar el programa en així el síndrome d'abstinencia o privació. un o dos objectius limitats, emmotllar sem­ Tolerancia: Estat d'adaptació caracterit­ pre l'educació a les necessitats deis alum­ zat per la disminució de la resposta a la nes i avaluar després el programa amb mateixa quantitat de droga o per la neces­ tot el rigor (21). sitat d'una dosi més gran per provocar el mateix efecte farmacodinamic; és a dir, necessitat d'administrar-se més quantitat de droga per seguir sentint els mateixos efectes. -----APENDIX----- Tolerancia encreuada: Fenomen pel qual en prendre una droga apareix tolerancia no només a aquesta droga sinó també a una altra del mateix tipus i a vegades d'un 1. Conceptes elementals altre. Per exemple, la heroi'na provoca sobre les drogodependencies tolerancia encreuada a la morfina i vice­ versa; en un grau més petit, el consum Droga: Qualsevol substancia farmacolo­ íntens de begudes alcoholiques produeix gicament activa que pot produir en un or­ tolerancia encreuada als farmacs del ti­ ganisme viu un estat de dependencia psí· pus deis barbitúrics. quica, física o d'ambdues menes. També Drogodependent o drogadicte: Persona que pot entendre's com a sinonim de farmac. presenta dependencia d'una o diverses Farmacodependimcia: Estat psíquic i a drogues. vegades físic causat per l'acció recíproca Abús d'una droga: La forma més fre­ entre un organisme viu i un farmac que qüent d'abús d'una droga és la farma­ porta el subjecte a sentir un impuls irre­ codependencia, pero no és !'única. També primible a prendre el farmac (la droga) de són abús aquestes altres formes de con­ forma contínua o periodica, amb el fi d'ex­ sum: a) la sobredosi, és a dir, prendre perimentar els seus efectes psíquics i a massa droga en massa poc temps (exem­ vegades per tal d'evitar el malestar pro­ ple, l'embriaguesa, que si és profunda pot dult per la privació del farmac. La depen­ ser mortal); la ingestió de la droga, en­ dencia pot anar acompanyada o no de to­ cara que sigui en dosi petita, en una si­ lerancia. Una mateixa persona pot ser de­ tuació de risc especial ( exemples: un con­ pendent d'un farmac o més (15). L'apari­ ductor que pren una copa; una embaras­ ció, en una persona determinada, de de­ sada que fumi o begui alcohol, un epilep­ pendencia per respecte a una droga par­ tic que pren begudes alcoholiques); e) la ticular dependra de !'acció conjugada de barreja de dos o més drogues, que amb tres factors: 1) les característiques perso­ freqüencia és més perillosa que la inges. nals i els antecedents; 2) la naturalesa del tió de cada una d'elles. per separat ( exem­ seu medi sociocultural general i del més ple: barrejar tranquiHitzants amb alcohol, immediat, i 3) les característiques farma­ cosa que pot ser mortal); d) en general, és codinamiques de la droga en qüestió, te­ abús qualsevol forma de consum en que nint en compte la quantitat utilitzada, la el risc que corre el subjecte és més gran freqüencia de l'ús i la via d'administració que el benefici derivat de la utilització de (ésa dir, per ingestió, inhalació o injecció). la droga ( exemple: donar morfina a un Depend.encia psíquica: Situació en la qua! cancerós que s'esta morint perque no pa­ cxisteix un sentiment d'insatisfacció i un teixi no és abús, perque encara que es impuls psíquic que exigeixen !'administra­ converteixi en morfinoman, en aquest cas ció regular o contínua de la droga per tal la cosa important és que el temps que de produir plaer o evitar malestar. visqui el passi amb el menor sofriment Dependencia física: L'adaptació mútua possible; en can vi, injectar-se morfina per entre la persona i la droga és tal que apa­ un dolor pctit o quan es poden utilitzar reixen trastorns fisics intensos quan aques­ altres analgesics menys perillosos, sí que ta no és administrada. Aquests trastorns seria abús) (21 ). 2. Quadre resum deis riscs del consum de cada tipus de drogues

dependencia dependenc ia risc físic de risc psíquic de risc de mor t risc d'accident tolerancia psíquica' física l'ús continuat l"ús continuat per sobredosi laboral o de trafic

opiacis (morfina, heroi:na) +++ + ++ ++ ++++ greu greu greu greu

~ alcohol greu greu greu greu o + + ++++ + + + Cl) ~ barbitúrics (somnífers i ... + + + + + + + +++ + greu greu greu greu o. optalidon) 11) -o tranquiHitzants (valium, + + ++ + + ++ menys menys menys greu líbrium i altres) greu greu greu

anfetamines (pastilles per no dormir o pe¡· + ++ + +++ + + menys greu menys greu aprimar ·Se) greu greu . Cl) ~ coca'ina - + + + + - menys greu menys greu -; greu greu tabac greu escas fumat,no e seas ·BCl) + + +++ + V n'hi ha

cafelna i similars - esd1s esc (xantines) + + as escas e seas

-~aHucinogens (LSD i altres) + +++ - no es greu no es greu :V coneix coneix -o ·ªcannabis (marihuana i + ++ + + greu provable fumat,no greu Cl) o. haixix) n'hi ha

l. Com ja s'ha indicat, el risc de dependencia psicologica depen del subjecte (personalitat, motivacions) i de les seves circumstancies ambii:mtals i no només de les característiques de la droga.

1\) c.n 26 BIBLIOGRAFIA

l. Addiction Research Foundation of Onta­ 15. KRAMER, J. F.; CAMERON, D. C. (comp.): rio: .. cannabis: adverse effccts on health•. Manual sobre dependencia de las drogas. The Journal. Ontario, 1980, n.• 1, pp. 11·12. Ginebra: Organización Mundial de la Sa­ 2. BLANCO PRADAS, F.; MENDOZA BERJANO, R.; lud, 1975, 101 p. VEGA FUENTE, A.: Técnicas de prevención 16. LAPORTE 1 S1\LAS, J.: Les drogues. Barcelo­ de las farmacodependencias. Ponencia na: Edicions 62, 1976, 190 p. presentada en las VII Jornadas Naciona­ 17. MENDOZA BERJANO, R.; VEGA FUENTE, A.: les de Socidrogalcohol. (Pamplona, 27-29 •la educación sobre las drogas en el cen­ de septiembre, 1979, 171 p.) tro escolar•. Drogalcolwl, Valencia, 1978, 3. CÁCERES CORRALES, E.: cAicoholismo: as­ 3 (1), pp. 2-19. pectos médicos y socioeconómicos•. Dro­ 18. MIGUEL, J. M. de, et alii: El alcoholismo galcolwl, Valencia, vol. 2, n.o 4 (1977), a lo claro. Madrid: Editorial Popular, 1979, pp. 43-49. 79 p. 4. Centro de Investigación y Documentación 19. MIROLJ, A. B.: Las drogas: enfoque educa­ Urbana y Rural (CIDUR); Equipo de I n­ tivo. Buenos Aires: El Ateneo, 1976, 121 p. vestigación Social (EDIS): Estudio sobre 20. UNESCO: Informe Unesco: drogas, alie­ el consumo de drogas en la juventud es­ naciones y educación. Madrid: ICCE, 1973, pai'lola. Madrid: Ministerio de Cultura, 88 p. 1979, vol. 0: 78 p.; vol. 1: 237 p.; vol. 2: 21 . VEGA, A.; MENDOZA, R.; SAGRERA, M. l.: La 142 p.; vol. 3: 176 p. educación y las drogas. Madrid: Pablo jcl 5. FTNN, P.: «The role of attitudes in public Río, 1980, 150 p. school alcohol education•. Tlle Joumal of 22. Who Expcrt Committee on Smoking Con­ Alcohol and Drug Education, Lansing, trol: Corttrolling t he smoking epidemic: vol. 20, n.0 3 (1975), pp. 23-30. report o{ tl1e WHO Expert Committee 6. FTNN, P.: «Should alcohol education be on Smoking Control. Geneva: Wor1d taught with drug education?•. The Joumal Health Organization, 1979, 87 p. (WHO of School Health, 1977, 47 (8), pp. 466-469. Technical Report Series, n.• 636). Ya está 7. F!NN, P.: uSurfacing and exploring attitu­ traducido al castellano. des toward alcoholics: approaches and techniques•. Journal o! Alcohol and Drug Education, 1978, 24 (1), pp. 58-72. 8. GONZÁLEZ DuRo, E.: Consumo de drogas en España. Madrid: Villalar, 1979, 323 p. 9. GooosrAor, M. S.: «Alcohol and drug cdu­ cation: modcls and outcomcs•. Health Education Monographs, 1978, 6 (3), pp. 263-279. 10. GOODSTAOT, M. S. et alii.: The status o{ drug education in Ontario: 1979. Toronto: Addiction Research Foundation, 1978, 128 p. 11. Grupo de trabajo para el estudio de los problemas derivados del alcoholismo y del tráfico y consumo de estupefacientes: «Memoria del grupo de trabajo para el estudio de los problemas derivados del alcoholismo y del tráfico y consumo de estupefacientes». Revista de Sanidad e Hi­ giene Pública. Madrid, 1975, 49 (5-6), pp. 409-573. 12. GUIXN, R.: «Attitudinal and behavioral aspects of Mexican American drug use: three year follow up•. Joumal ot Drug Education, 1978, 8 (3), pp. 173-179. 13. Haut Comité d'~tude et d'Information sur l'Aicoolisme: Cet ami qui peut faire du mal l'alcool. Paris: La Documentation Franc;aise, 1977. 14. JERvrs, G.: La ideología de las drogas y la cuestión de las drogas ligeras. Barcelona: Anagrama, 1977, 134 p. 27 Una experiencia d'educació sanitaria a l' E seo la

------per Rosa Costa Pau i Anna M. Gené ------

Com a biolegs que som, quan ens plan­ Al llarg de cinc anys hem estat utilitzant tegcm la necessitat d'educar els nostres l'estudi del cos huma per informar als alumnes per a la seva salut, ens veiem in­ nois deis Mbits d'higiene personal i col­ clinats a utilitzar la Ciencia que més co­ lectiva. Al comen~ament, aquests intents neixem, és a dir, la biología, com utensili varen ser tímids . .Ens limiH:wem solament basic per introduir a l'escola l'educació a donar unes normes d'higiene al final de sanitaria. l'estudi de cada organ o aparell.

Conceptes biologics Conceptes de salut

Respiració ceHular: La contaminació atmosferica de gasos Intercanvi { El tabac i la salut La salut i l'alimentatió Les caries Valor nutritiu deis aliments Els aliments la digestió Conservació deis aliments Dietes equilibrades L'alcohol La propaganda de nous productes El cor i la circulació de la sang { Problemes de la circulació de la sang Reproducció humana { Sexualitat Les drogues legals i iHegals Regulació nerviosa { La salut mental Higiene de la vista i l'o"ida Els organs deis sentits { Higiene de la pell Postures incorrectes El moviment del cos Expressió corporal L'esport no competitiu La fatiga

L'home i els microorganismes perjudicials { Higiene. per~onal i col;lectiva Immumtat 1 vacunac1ó Els ecosistemes i el seu equilibri { Higiene del medi ambient La contaminació atmosferica Els invents i els descobriments { La ciencia i la salut Més tard, quan varem coneixer i ens tenía com objectiu principal fer que els 28 vam identificar arnb el concepte de Salut nens, fruit d'una reflexió amb els seus que dona el Congrés de Cultura Catalana, companys i el mestre, traguessin conclu­ ens vam animar més que mai a portar-lo sions que fossin útils per adquirir nous a I'escola, no solament com una informa­ babits o millorar els que ja tinguessin. ció biologica que calia donar als nostres Aquesta guia constava fonamentalment alumnes, sinó com una nova manera de de tres parts: vi u re. Aquests dos aspectes de l'objectiu que l. Informació previa sobre !'estructura ens proposavem, ens va fer plantejar, per i creixement de les dents. una banda la metodología científica i di­ 2. Explicació del procés que condueix dactica que calia ernprar i, per altra, la a la formació de les caries dentals. nostra actitud humana davant els alum­ 3. Estudi de mecanismes per poder-les nes. Varem veure que no podíem educar evitar. per a la Salut si nosaltres no érem salu­ Nosaltres, donada l'extensió d'aquesta dables, és a dir, si la nostra actitud no guia, reprodulm solament el punt 2 i part era autonoma, solidaria i joiosa. del punt 3. Aquest plantejament ens va portar, des­ prés de discussions i treballs conjunts, a confeccionar un programa que hem expe­ Les dents es poden fer malbé: rimentat durant dos anys. (Veure el re­ Les caries cuadre de la pagina anterior.) En els aliments i en !'aire, hi ha gran quantitat de microorganismes, sers molt Metodología utilitzada petits que solament podem veure al mi­ croscopi i que ens poden produir malal­ No difereix, en principi, de la metodolo­ ties, encara que tamb¿ n'hi ha que ens gía que utilitzern per treballar altres te­ són molt útils. mes. Els microorganismcs creixen i es repro­ Per comprendre millar aquest metode dueixen rapidament quan les condicions reprodu'im dos models de treball emprats del medí on es troben els són favorables. amb els nostres alumncs. En l'interior de la teva boca tens gran quantitat d'aquests petits éssers que s'a­ limenten del sucre que hi ha en els ali­ l. ESTUDI DE LES DENTS ments. Quan menges un aliment ensucrat, els a) Per que vam fer aquest treball microorganismes, per utilitzar el sucre que conté, descomponen aquesta substfm­ Després de fer la revisió medica a !'es­ cia j produeixen al mateix temps un acid. cola, vam veure que aquesta servía de Aquest acid és el que fa malbé les dents, molt poc si no anava acompanyada d'una ja que en destrueix el carbonat calcic. informació que portés els nens a uns can­ vis d'habits ¿Recordes quina part de les dents és Els nois de 6e. d'EGB treballaven en formada de carbonat calcic? aquells moments el cos huma. Després de ¿Creus que l'acid té facil accés a aques­ tots els temes, havíem introdui't unes nor­ ta zona? mcs d'higiene basiques; va ser per aixo que es va considerar convenient estudiar Per comprovar que és l'acid allo que les den ts en aquest curs. ataca les substancies que tenen carbonat Vam escollir aquest tema donada la calcic, pots fer la segücnt experiencia: quantitat de caries detectada en els nens durant la revisió medica, encara que la major part estava controlada medicament. Material

Un tras de mineral de carbonat cal­ b) Com es va treballar cíe; per excmple marbre. Un vidre de rellotge. Vam utilitzar una guia de treball que Acid clorhídric o salfumant. Pensa, per un moment, que els microor- 29 ganismes no disposen de sucre.

Podran produir acids? ¿Sera, per tant, atacada la superfície de les dents? Apareixcran les caries?

Si en !'interior de la teva boca no hi ha sucre, els microorganismes no produeixen acids i per tant no apareixen les caries. E-s important que en la teva boca no hi hagi mai residus de sucre.

¿De quina manera creus que els pots eliminar? ¿E,s bo per a les teves dents menjar aliments cnsucrats si després no et Métode pots nctejar correctament la boca? Pero, ¿quins aliments són els que por­ CoHoca un trosset de carbonat calcic ten sucre? en un vidre de rellotge i tira-hi unes gotes d'acid clorhídric o salfumant. Observa la figura. Hi pots veure tres Que observes? Fes un dibuix en el llistes d'aliments. quadern. La primera llista de color verd és for­ Quan el carbonat calcic es posa en con­ mada per aliments que no tenen sucre. tacte amb un acid, es descompon i pro­ En la segona llista, la de color groc, pots dueix un gas. veure aliments que tenen poc sucre en la seva composició. Deixa que el clorhídric o salfumant La tercera columna, ·la vermella, és for­ actul sobre el carbonat calcic durant mada per aliments molt rics en sucre. una estona. Que succeeix? ¿Per que ara el trosset de mineral és més petit? ¿Prens freqüentment aliments de la columna vermella? ¿Com pot repercu­ Quan tu prens un aliment ensucrat, els tir aquest fet en la teva salut? microorganismes el descomponen i pro­ ¿Et neteges correctament les dents dueixen un acid que ataca l'esmalt, el després de menjar aquests aliments? comen~a a destruir i apareixen les caries. El procés que té lloc en les dents no és tan rapid com el que has observat en !'ex­ periencia. Dintre de la boca J'acid ataca l'esmalt lentament. Pensa que cada cop que menges alimcnts amb sucre, els mi­ crobis el descomponen i n'alliberen la substancia que acaba destruint aquest es m al t.

¿Podem evitar que "els microorganismes descomponguin el sucre? Conclusions i valoració

Has vist que els microorganismes pro Aquesta guia va ser treballada per grups, dueixen les caries dentals, pero per fer encara que les conclusions, després de de­ aixo necessiten descompondre una subs­ bats i posades en comú, van ser fetes en­ tancia. tre tots. Entre les conclusions a que varem ar­ De quina substancia es tracta? ribar, a més de les estrictament higieni- ques, destaquem la necessitat que van sen­ tres alumnes, per tant, osciHava entre els 30 tir els nois de comunicar els coneixements 13-lS anys. que havien adquirit als altres nens de !'es­ Vam elaborar unes guíes d'estudi del cola, sobretot als més petits. Així es van tabac i les seves repercussions sobre el formar sis equips compostos per quatre cos huma. En aquestes guíes, els objec­ persones que explicarien a cada curs les tius a aconseguir foren: conclusions del seu treball, utilitzant ma­ terial didactic elaborat per ells amb l'a­ l. Informar. jut del mestre del curs corresponent. 2. Fomentar el respecte als individus, la També es va formar un grup de sis per­ coHectivitat i el medi ambient. sones que confeccionaren una auca per po­ 3. Estimular J'assoliment d'habits salu­ sar-la a la sortida del menjador, !loe que dables. es va considerar el més adcquat per recor­ 4. Prevenir habits insans. dar als nens la necessitat de netejar-se S. Afavorir la propia manera de ser. les dents. Hem de dir, finalment, que en el conjunt Aquesta guia consta fonamentalment de: de !'escoJa es van detectar canvis reals d'actituds, sobretot en els cursos deis l. Algunes vegades les ceHules no es re- nens més petíts (6-7 anys) i en els quals el produeixen bé: el dmcer. mestre va participar d'una forma més ac­ 2. El tabac pot produir malalties. tiva i recorda sovint als nens, per mitjans 3. Components del tabac. diversos, les conclusions a les quals entre 4. Són toxics els components del tabac? tots i amb l'ajut deis nens de 6e. havien S. ¿~s perjudicial el tabac per a les em­ arribat. barassades? 6. Efectes del tabac en el mcdi ambient.

11. LA RESPIRACió: Nosaltrcs, donada l'extensió d'aquesta només els punts 2, 3 i 4. INTERCANVI DE GASOS guia, reprodulm

EL TABAC 1 LA SALUT

a) Per que vam fer aquest treball

Ens preocupava molt comprovar com entre els nostres alumnes el nombre de fumadors era cada vegada més gran i que l'edat d'aquests anava disminuint. Entre els no fumadors existía una certa inquietud i estaven molt dubtosos sobre si valía la pena o no comenr;ar a fumar. Se'ls acusava de «nens/nenes covards i petits». Volíem, per tant, informar a dos ni­ vells: a. Per als fumadors, a fi que deixessin de fumar. b. Per als no fumadors, ajudar-los a man­ tenir-se en la seva postura de no co­ menr;ar a fumar.

b) Com ho vam treballar

Vam integrar el treball en el tema de la respiració i dins del programa de Ciencies Naturals de Be. d'EGB. L'edat dels nos· EL TABAC POT PRODUJR MALALTIES 2. Cellules productores de mucositat. 31 Per comprendre bé l'acció del tabac so­ Les ceHules ciliars retenen les partícu• bre les vies respiratories, cal recordar la les de pols, que després, per moviments forma en que !'aire entra als pulmons, i forts com la tos, seran expulsades a l'ex· l'oxigen arriba a la sang. terior. Les ceHules mucoses envolten els micro­ Observa !'esquema de la figura. bis i la pols amb unes secrecions que són Anomena les diferents parts i indica expulsarles fora per la tos. quin és el recorregut de !'aire. Que succeeix als alveols? a. Has tingut alguna vegada bronquitis? ¿Per que és tan important que l'oxi­ b. ¿Recordes que succeeix quan tens mol· gen passi a la sang? ta tos? ¿Que segregues? ¿Quin producte deixa la sang als al­ vcols perque sigui expulsat a !'exte­ Aquestes mucositats, carregades rior? de mi· crobis, són protectores del teu organisme Com s'ha produi't aquest gas? i és molt necessari produir-les quan hl ha algun procés infecciós a les vies respira­ En aquest recorregut, !'aire esta en con­ tories ja que contribueixen a netejar-les. tacte amb les ceHules més superficials de El bon funcionament del tot l'aparell sistema respi· respiratori des del nas i la ratori depen de la netedat deis seus boca fins als alveols. con· ductes, ja que així es facilita l'entrada Aquest aire pot anar carregat de pols o d'aire. de microbis que poden produir malalties. Els mateixos conductes respiratoris, pe­ Qualsevol obstacle que impedeixi la cir· ro, disposen de dos sistemes de defensa culació lliure de !'aire, com pot ser un que en condicions normals netegen les excés de mucositat, dificultara la nostra vies respiratories, Es tracta de: respiració i, per tant, !'entrada d'oxigen l. CeHules ciliars. i la sortida de dioxid de carboni.

en els alveols la sang agafa oxigen i despren anhfdrid carbonic

alveols pulmonars La dificultat de circulació de !'aire pro­ Els sistemes naturals de defensa del nos­ 32 vocada per excés de mucositat és una tre cos voleo seguir fundonant, per aixo malaltia molt freqüent entre els fuma­ el fumador té tanta tos. dors i habitants de les graos ciutats i s'a­ nomena bronquitis. ¿Recordes quins són aquests sistemes Associada a la bronquitis, sol apareixer de defensa? una malaltia anomenada enfisema pul­ Quan la quantitat de cigarrets fumats, monar. pero, és massa gran, el nostre sistema A causa del problema de la circulació de defensa no és suficieht. ~s llavors lliure de !'aire, com de la presencia de quan el perill augmenta, ja que la mu· substancies perjudicials, el pulroó perd cositat carregada de microbis i partí• elasticitat i, així, impedeix !'entrada d'aire cules irritants es queda dintre deis pul· als alveols més llunyans, ja que la for~a mons i pot apareixer !'enfisema pulmo­ que el pulmó fa perque !'aire penetri no nar i la bronquitis. és suficient. ¿Recordes comes produeixen aquestes malalties? ¿Recordes quin és el mecanisme pel qua! !'aire entra dios deis pulroons? Pero el tabac no produeix noroés bron­ quitis i enfisema. La falta d'aire dins deis alveols provoca la seva destrucció. Si et tapes la boca amb un tros de roba i a continuació expulses el furo Ara aquests alveols, ¿podran intercan­ del cigarret, veuras que hi queda una viar els gasos? taca de color marró. ¿Creus que una persona que pateixi d'enfisema pulmonar, respirant nor­ d'o­ malment, tindra suficient quantitat COMPONENTS DEL TABAC xigen per a tetes les cellues del seu organisme? Si poguéssim analitzar aquesta taca tro­ ¿ Com creus que el nostre cos soluciona barícm que hi ha unes 3.000 substancies aquest problema? diferents. Augmentara el ritme respiratori. ¿Per D'aquestes, a més de les irritants que ja que? hem estudiat, trobaríem:

Si l'oxigen entra dins del nostre cos amb l. Nicotina. de pas­ la velocitat suficient, la sang haura 2. Monoxid de carboni. sar més freqüentment pels alveols que 3. Quitra. funcionen per tal d'agafar la major quan­ titat possible d'oxigen. Tots aquests productes són toxics, so­ bretot la nicotina i el monoxid de carboni. ¿Com repercutira aixo en el funciona­ Si dubtes d'aqucsta afirmació, pots fer ment del cos? una experiencia molt senzilla utilitzant ¿Augmentara la freqüimcia del ritme unes quantes mosques. cardíac? I el pols? ¿ Creus que a la llarga el cor comen­ ~ara a funcionar malament per excés de treball? ¿SóN ToXICS ELS COMPONENTS DEL TABAC? El tabac conté moltes substancies que es diuen irritants, les quals produeixen Material aquestes malalties a les vies respiratories en actuar sobre les ceHules superficials i 2 erlcnmeiers o recipients que es puguin produir excés de mucositat. tapar. Sens dubte deus haver sentit alguna ve­ 4 tubs de vidre en forma d'ele. gada la tos d'un fumador al matí. 2 xeringues. Un trosset de gasa. ¿Per que creus que es produeix aques­ Uns cigarrets. ta tos? Mosques. Metode Hem vist que les substancies químíques 33 que hi ha al furo d'un cigarret poden ma- Munta els dos erlenmeiers com et mos­ tar les mosques. Aixo vol dir que es pro­ tra la figura i numera'ls. dueixen uns efectes perjudicials per a la El número 1 amb el cigarret apagat ens vida deis animals sotmesos al furo del scrvid1 de testimoni. tabac. Aquest muntatge el fem per tal d'asse­ gurar que !'única variació entre els dos muntatges és que el número 2 té el cigar­ lmplicacions ret cnces. Encén el cigarret del número 2 i «fu­ ¿Que opines de ]'existencia de llocs pú­ ma'!» amb la xeringa. Si s'acaba el cigar­ blics tancats amb persones fumadores rct posa'n un altre d1pidament. i no fumadores on és permes fumar? Parla d'aquest tema amb els teus com­ ¿Que observes en el comportament de panys i escriu les conclusions en for­ les mosques del número 2? ma de carta dirigida al ministre de Succecix el mateix amb les mosques Sanitat. del número 1? Analitzarem ara amb més detall els efec­ Les mosques del número 2 han entrat tes de cada componcnt del tabac. en contacte amb els toxics del tabac.

¿Podem dir que aquestes substancies La nicotina són les que han provocat l'estat en que es troben ara les mosques? Coro hem dit abans, la nicotina és un ¿Com podries respondrc a l'afirmació gran toxic. que aquestes mosques s'han mort per Quan s'inhala, passa al fetge i és trans­ manca d'aire? ¿Quins arguments uti­ formada en substancies menys toxiques litzaries? que són eliminades per l'orina. ¿~s important la utilització del mun­ tatge número 1 per rcspondrc aquestes ¿Quin camí creus que recorrera la ni­ preguntes? cotina fins arribar al fetge? ¿Qui és l'encarregat del transport de la nicotina i substancies toxiques al fetge i als ronyons respectivament?

Com pots veure, són moltes les parts del nostre cos que entren en contacte amb aquestes substancies toxiques.

Fes una llista d'aquests organs i mar­ ca, a la figura del cos huma i amb un punt vcrmell, la seva situació.

1 Encara que la nicotina és eliminada ra­ pidament, té temps d'actuar sobre el sis­ tema nerviós i provocar els efectes d'una droga, és a dir, la dependencia del tabac i, sobretot, problemes a l'hora de deixar de fumar, ja que el cos s'ha acostumat a la presencia de la nicotina i necessita cada vegada una concentració més gran per no­ tar els seus efectes. Posa, a la figura que has dibuixat, un punt vcrmell al cervell que correspon­ dria als problemes que provoca la ni­ 2 cotina a nive\1 del sistema nerviós. 34 Monoxid de carboni versets referents als efectes nocius del tabac. El monoxid de carboni és un gas molt Cal destacar el respecte i l'interes que toxic, ja que travessa facilment les parets varen manifestar els alumnes d'altres cur­ deis globuls vermells i ocupa el lloc de sos. Els més grans, més inquiets, van l'oxigen en associar-se amb !'hemoglobina. demanar d'estudiar el tema dios el seu programa de BUP. ¿Creus que la quantitat d'oxigen dis­ Entre els més petits es varen popularit­ ponible per a les ceHules en aquest cas zar alguns deis versets que es llegien als sera la m a teixa? murals. ¿ Com creus que el cos reacciona da­ El professorat va decidir deixar de fu. vant d'aixo? mar a les classes. Creiem que aquest és Augmentara el ritme cardíac? un fet molt positiu i favorable per a la consecució deis nostres objectius amb els Quan has .estudiat el procés de respira­ alumnes de Se. d'EGB. ció ceHular a nivell de l'aparell respiratori, Deis 120 alumnes que varen treballar has vist que, quan fas un gran esfor~, el el tema, aproximadament el 30% fuma ritme cardíac i respiratori augmenta. de 8 a 10 cigarrets diaris. Un grup de 10 a 12 van decidir de reduir el nombre de Saps per que? cigarrets a 3 diaris. Un grup de sis alumnes varen fer un Un fumador, quan fa un esfor~ físic: cor­ sondeig als estancs per saber la quantitat rent, •practicant un esport, etc., es cansa de marques de tabac que hi ha al mercat. molt més que una persona no fumadora. En la discussió efectuada sobre aquesta trista realitat es va fer una greu acusació Podries ~xplicar per que? al món deis adults que <

Conjunt de cinc llibres de lectura que recobreix els cinc nivells de la primera etapa.

Primer nivell TRIS, TRAS Autors: Marta Mata, Josep M.• Cormand, Mootserrat Corrcig Dibuixos: Fina Rifa Llibre de lectura i quadern. Llibre per al mcstre i material de classe. Versió-adaptació en llengua castellana.

Segon nivell VET-HO AQUI Autors: Montscrrat Correig, Miquel Desclot Dibuixos: Marta Balaguer

Tercer nivell (en curs d'elaboració)

Quart nivell RONDALLA VA, MENTIDA VE Autor: Miquel Desclot Dibuixos: Montse Ginesta

Cinque nivell AIXó ERA 1 NO ERA Autor: Miqucl Desclot Dibuixos: Fina Rifa

Fora de coHecció L'EDUCACió MUSIGAL A LA LLAR D'INFANTS Autors: Pepa Odena i Pilar Figueras

Distri bueix: EXCLUSIVES ESCOLARS, Corscga, 538. Tels. 256 98 03, 4, 5, 6. Barcelona 25 36 Experiéncies escolars

.;:ar a treballar-hi. Es va definir que el que es UNA PROPOST A podia fer era un reconeixement del so deis instruments 1 aleshores saber-los trabar en una composició musical. El treball previ a DE COM l'audició musical va ser el dibuix d'uns quants instruments amb el nom corresponent i dei­ TREBALLAR xar un espai a cada full per poder prendre notes si calia. EL SENTIT DE Funcionament del dia de l'audició

LA o·iDA Eren les tres de la tarda i vam anar cap a la classe. Ja ens la vam trabar mig transforma­ da: hi havien aparegut dos altaveus, un pro­ jector, un amplificador i un aparell de grava­ ció. Les finestres de la classe eren tapades amb cortines i mantes, la disposició de les taules era canviada. Llavors arriba en Yuri amb el seu pare portant dos instruments: un violí i una viola. Tots estavem emocionats. Sóc mestra de Se. d'EGB i, en plantejar-me la El primer que vam fer va ser una presentr ;ió didactica de les Ciencias Naturals que ens de cadascun deis pares on ens explicaren toquen, pensava una vegada i una altra 1 una com els va néixer la seva afecció a la mú­ altra com ter arribar als nois la utilitat de sica. tenir un bon funcionament organic 1 com En Josep M.• Pons va dir que ell tenia una aquest ens possibilita fruir molt més de la ve'ina que tocava el plano i que seJ!lpre l'es­ reali tat que ens envolta. co ltava. A partir d'aquestes circumstancies JI Ha estat quan hem iniciat l'estudi deis sen­ va anar sorgint la curlositat per endinsar-s'hi. tlts que he vist una necessitat extrema de fer La Cristina Valls ens va confessar que per a aquest contacte amb la realitat deis SEUS ella havia estat molt natural, ja que el seu SENTITS. L'ocasió propicia ens ha vingut do­ pare tocava el piano i el seu avi la guitarra i nada pel sentit de l'oida. Ara voldria explicar­ després de sopar (com que no hi havia tele· vos com hem fet aquesta experiencia i una visió) es posaven a tocar els instruments. valoració deis resultats obtinguts. Després Ella, dones. des de molt petita recorda havar­ d'haver treballat l'oTda estudiant les seves se adormit amb la musiqueta de fons. parts i la seva fisiología hem preparat una A en Miquel Rubio també li ve de familia, ja AUDICió MUSICAL. que el seu pare, encara ara. toca la bandúr­ A l'escola, en aquests moments es donen ria i la guitarra, i la mare el piano. A ell 1 classes de música des de 1r. a 4t .. i aniran un seu germa els van matricular des de ben tirant endavant, pero els nois d'aquesta classe petits al conservatorl per estudiar música. En hi han arribat tard i per tant no han tingut la seva carrera musical ha tocat diversos ins­ una sistematització en l'educació musical. truments, segons les necessltats que ha anat Els protagonistas, dones. d'aquesta aventura sentint. En aquests moments toca el con­ musical han estat els nois i uns pares de trabaix, pero temps endarrera havia tocat el l'escola. violí i instruments de percussió. El pare d'un deis nois d'aquesta classe és L'actitud deis nois en l'explicació d'aquestes músic professional i juntament amb d'altres histories personals va ser d'una curiositat deis quals coneixia la seva afeccló per la grandíssima. música i sabia que tenien material preparat, Després d'aixo va comen.;:ar l'explicació de la vam iniciar els contactes. En principi, la Idea diferencia entre soroll 1 so. Escoltavem sorolls de lligarf la isiología de l'olda amb la seva coneguts com ara el de •ping-pong•. •d'un educació els va semblar val ida 1 vam comen- martell•. etc. 1 havíem d'anar-los reconeixent Experiéncies escolars 37

va n anar engrescant i movent-se. Uns ho felen amb el cap, els peus i també n'hi havia que la cadira se'ls feia estreta i tot el seu cos es bellugava. la cloenda va ser l'audició d'un fragment de Rimsky Korsakov on anaven apareixent els instruments i els anavem reconeixent. Amb tot aixo ja se'ns van fer les cinc de la tarda. que és l'hora de plegar. El comentari deis nois es podía deduir d'immediat per les cares que hi posaven i pel que va costar que sortissin de la classe. l 'endema, quan en vam fer la xerradeta i després d'haver-hi dor­ mit, van anar explicant el que els havia sem­ blat. Hi ha a lgunas opinions que les repro­ duiré exactes perque reflecteixen molt bé el seu estat d'anim. l'Oriol ens comentava: Per la teJe fan •El fins arribar a sons que ens era molt difícil de mundo de la música• i la mare moltes vega­ precisar. des em diu que el miri perque la música és Teníem un mural on hi ha la divisló deis ins­ bonica, pero jo ho trobo un •rotllo•: en canvi, truments per famílies i el seu dibuix corres­ aquesta audició m'ha fet entendre que la mú­ ponent. A partir d'aquí hi havia la presentació sica classica és interessant. i audició de cadascun d'ells. El cas de: violí Molts coincldien en el fet que per gaudir de i la viola van ser els més espectaculars per­ la música el que cal és fixar-s'hi molt. que els teníem al davant i eren de veritat i En David. el fill d'en Josep M:. dela que. a no en diapositiva. A més a més. en Miquel ca sa, el pare ja e l feia fixar-s'hi, pero que no els va tocar durant una massa breu estona. Ji agradava 1 en canvi tal com ho havíem fet En arribar a aquest punt els nois comenc;aren a l'escola ho trobava molt lnteressant. a Intervenir amb preguntes: Un altre també deia que el que J'havia impres­ -Per que es posa així? sionat més era adonar-se com els sorolls de -Aixo per que serveix? guerra l'inquietaven i angoixaven i en canvi -Per que et poses dret o assegut? la música el relaxava. En Miquel ens va dir que era la primera vega­ Aquests i molts d'altres que no reprodueixo da que parlava de música a gent que no eren són els comentaris fets a l'audició musical. de l'ofici i se Ji feia difícil trabar un llenguat­ Del resultat global podem deduir algunes con­ ge adequat. Tot i així podem ben creure allo clusions: que •la música es porta a dins•, perque el 1) la música els interessa i reconeixen resultat va ser que els nols el van compren­ l'esforc; mínim necessarl per poder gaudlr-ne. dre molt bé i, sobretot, van fer-se seu tot el D'aquesta feta hi ha hagut un • boom • musi­ que els explicava. cal per aprendre a tocar un instrument. Van remarcar molt que cada instrum ent porta 2) El l ligam establert entre una audició un cert estat d'anim. Així com el vlolr és un musical i el sentit de l'o'ida ens ha permes lnstrument alegre i engrescador. el violoncel veure els lligams amb els altres sentits, els és molt més melancolic. Els nois es van que­ quals anirem realitzant més endavant. dar molt sorpresas i pensatius quan en Miquel 3) la participació deis pares ha engrescat els va explicar que de vegades, tocant el vio­ els nois a fer intervenir tots els recursos pos­ loncel, no sables ni com ni per que els ulls sibles en tot allo que anem investigant i es­ se t'omplien de llagrimes i et lliscaven cara tudtant i !ligar aquests treballs amb el nostre aval l. cos i el nostre entorn. Quan vam arribar als instruments de percus­ sló i metall, les músiques que escoltavem Roser COlOMER 1 SUROS eren de molta vitalitat i a leshores els nois es de I'ESCOLA ESTEl (barrí Guinardó) El desarrollo psicológico 27 frases para enseñar· de la primera infancia a leer O. BRUNET e l. LEZtNE ANDRE IN!ZAij Psicología de la edad La educación del niño preescolar de O a 6 años V. MUJINA ROSA SENSAT. Prelectura para Cuándo enseftar a leer preescolar y reeducación ANDRE INIZAN ALFRED BRAUNER Introducción a la Enseñar a hablar práctica de la educación Laurence Lentin psicomotrlz La estimulación precoz FRANCISCO RAMOS C. Sánchez Palacios Niftos diestros. Tono y psicomotrlcidad niftos zurdos MIRA STAMBAK M. AUZIAS Teoría y práctica de la El niño ante el espacio J. y S. Sauvy Educación preescolar La construcción del VARIOS espacio Lenguaje y clase social PINOL DOURIEZ en la infancia El desarrollo de la MIGUEL SIGUAN sociabilidad Recortables ambientales H. R. SCHAFFER VARIOS Lenguaje rdesarrollo El niilo de dos a diez aftos lntelectua en el nlfto Y. TOESCA A. R. LURIA y F. !A. YUDOVICH

preescolar Eloy Gonzalo, 19-Madrid-lO Tfnos:447 34 24 -447 35 66.

Pablo del Río Editor Didictica 39

L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA A PRE-ESCOLAR

Llenguatge sensoriai/ Li enguatge plastic

Malgrat que tata la programacló de !'etapa de pre-escolar és encara molt experimenta! dins del nostre context escolar, ens adonem que l'expressió artística és on es traba una manca d'informació més important, bult que es maní• testa tant per falta d'orientaclons pedagogi­ ques com d'experlimcies aprofundides 1 biblio­ grafía didactlca. Forma de vida Les referencies bibliografiques, sí bé podem dir que actualment comencen a ser conside­ Si voiem despullar l'expressió Infantil de ta­ rables, no daten de massa temps. De l'expres­ tes les limitaclons tradlclonals és imprescin­ sló plastlca en concret trobem com a primera dible partir de la genes! del procés que seria publicacló, segons A. Maura, el !libre de Rus­ el tempteig experimental i intultlu que !'e­ kin, The Elemental of drawing (1875), centrat tapa pslcologica del nen requerelx. Alxf, els totalment en el dibulx Infantil. Té un tracta­ parvuls elaboraran el seu llenguatge senso­ ment encara molt tradicional 1 comenta només rial, base imprescindible on es recalzara la l'edat que correspondria a la segona etapa. seva expressió plastlca personal (llenguatge Entrant, ja, en el segle XX, és més nombrosa plastic). l'obra de diferents professionals, psicolegs, Podem dir que aquest primer aprenentatge pedagogs, artistes, que demostren una preocu­ ha de passar per tres investigaclons basl­ pació per l'art Infantil. ques: últimament han aparegut algunes lnvestlga­ 1. Les possibilitats del seu propl cos. clons centradas en l'edat pre-escolar.' Aques­ 2. El conelxement sensible de l'entorn. tes aportacions més actuals són d'un gran In­ 3. L'experlencla deis materials plastics més terés, sobretot perqué superen la concepció representatlus. limitada de l'ensenyament tradicional 1 acon­ seguelxen una analisi completa de l'evolució 1. Les possiblfitats del propi cos plastica del nen. Cal reconeixer com una dada lmportant el fet ~s evident que el nen no aconseguira la ma­ que s'hagl vist la necessitat d'estudiar el di­ telxa representacló si la seva postura en l'es­ bulx infantil, pero voldrfem anar més lluny i pai' és diferent. El conelxement de !'esquema aconseguir a més a més Integrar-lo com una corporal lnfluira en la motricitat; segons la po­ forma de vida 1 com una fórmula d'accló peda­ slcló un nen pot plt)ar més amb el llapis, pot goglca, plantejament que estaría d'acord amb girar més el brat;, etc. També l'optlca és dl­ el metode natural de Frelnet 2 (lntegracló glo­ ferent 1 alxo altera els resultats. La varletat bal de l'aprenentatge de la lectura, escriptura de posturas (treballar assegut en una cadlra, 1 dibulx, a la vegada que evolució paraHela estlrat a terra, dret en una paret o plssarra, amb el llenguatge espan tan! del nen). etcetera) afavorlra l'lnfant. 40 Didictica

Un exemple interessant de coneixement del analitzés les diferents propietats del fang, es­ cos són també els exercicis de tacte, com brinant tot el que ens permet de fer. Així apa­ podría ser fer passar les mans per la cara reixeria el modelat. lgualment podríem dema­ mirant i observant que el nas és un volum nar que els nens portessin tata classe de que surt més, que sota hi ha la boca 1 les papers: de diari, de café .. . ; en reuniríem de orelles, que aquestes ten en forat... veurem tota mena: fins, lluents, opacs, etc. Ens do· que aquesta percepció haptica enriquira inte­ naria peu a poder fer jocs sensorials de co­ riorment el nen, riquesa que projectara amb lors, formes, texturas, 1 trabar totes les tec­ la seva expressió tant de dibuix com de mo­ niques de paper arrugat, plegat, etc. Fet aixi delat o altres tecniques. donem més importancia al procés que al re· sultat, conclusió que volem fer ressaltar en 2. El coneixement sensible de f'entorn contra de donar la técnica directament, ja que pensem que és comen<;ar la casa per la No cal insistir en la influencia que el medí teulada. exerceix sobre nosaltres ja que és un tema prou conegut. L'expressió artística esta es­ Acció pedagogica pecialment encarregada del procés de sensibi­ lització, que no vol dir crear dos blocs d'allo Val a dir que no hi ha una fórmula d'acció que és bonic o que no és (fals esteticisme). pedagogica apta per a tothom i en tot mo­ sinó tenir un poder de captació i valoració ment, pero també seria absurd de creure que de tot el que constitueix el nostre entorn na­ creativitat i planificació són dos termes con­ tural i en definitiva la nostra cultura catalana. tradictoris. Si volem tenir una valoració de la L'aspecte artístic de la nostra cultura no el nostra tasca educativa en qualsevol camp, cal formen únicament els museus, !'artesanía o planificar i avaluar, dins de tata la llibertat i altres temes més o menys mitificats. Un nen flexibilitat necessaria. sensible és el que és tan capa<; de valorar La fitxa ·d'observació pot ser un inici per tro· aixo com les pedres de riu en tata la seva bar una metodología de treball en una materia varietat de formes, co lors, etc. o qualsevol en que hi ha molt de perill de dispersar-se. exemple quotidia sense necessitat d'ésser es­ Com tota fitxa (d'aquesta final itat) té uns pecialment original, sinó tan sois de ser ca­ objectius basicament orientatius que poden pa<; d'observar-ho degudament, obtenir la seva reflectir tant una evolució total o parcial de imatge plastica i coneixer el seu nom. principi a final de curs, com un estancament Assolir el nostre medi és arrelar l'ensenya­ en algun aspecte. un nivell de grup o classe. ment en la forma de vida esmentada. Arrela­ unes anomalies, etc. ment que vindra definit pel nostre paisatge, Esta pensada amb uns interrogants que po­ !'arquitectura, les nostres festes (amb tots den ser més amplis segons el criteri del mes· els components: can<;ons, danses, música, am­ tre. També se'n pot alterar l'ordre o passar-la bient...), els nostres oficis (amb les corres­ només parcialment. ponents variacions a través del temps), els El plantejament es fa a partir de !'actitud pré· nostres jocs, els nostres objectes quotidians via a la representació, realització, com a fet (plats, cistells, mobles ... ). tots els compo­ expressiu, i la incidencia en altres materias nents de la cultura material, verbal o tradl· escolars. cional. Aconseguiríem aixi de plasmar-hi uns ele­ ments de tipus abstracta com serien la inicia· 3. L'experiencia deis materia/s p/sstics tiva, la creativitat, l'estructuració espacial; més representatius uns altres elements fisics, com la motricitat, els aspectes sensorials. representació espa­ El coneixement de l'ambient proxim ha de des­ cial; uns quants d'actitud, com la sociabili­ pertar la curiositat envers els materials que tat, habilitat tecnica, efectivitat, i uns ele­ l'envolten; volem dir que ens semblaria ade· ments escolars que serien la relació amb les quat de portar els nens a visitar un terrisser aitres arees (ritmes, seriacions, lateralitat, i, a partir d'aquesta motivació, que el nen relació grafica-verbal. .. ) . Diclactica 41

Expressa relacions topolbgiques? Ouines? Continui'tat-discontinu'itat. Ve'inatge-domini-frontera. Tancat-obert. 1nterior-exterior .3 Expressa relacions emocionals? Hi apareix la linia de terra? Hi fa la linia de terra? Hi ha transparencias? ' Altres ...... \ t 1 C. Motricitat

Quina motricitat ha adquirit? FITXA D'OBSERVACió PRE-ESCOLAR gran motricitat motricitat fina Realitza moviments curts o amplis? A. Analisi previa a la representacló Té el trae fort o fluix? l'expressió de la linia és segura o insegura? Proposa realitzar activitats diversas? Quina duració té de contacte llapis-paper? ¿Vol provar diferents objectes o utilitza només les línies són senzilles les eines típicament escolars o que se Ji pre· múltiples senten? combinades ¿Investiga espontaniament les qualitats del El gest grafic és longitudinal material i fa preguntes? circu lar ¿Adopta diferents posiclons per a les seves combinat representacions? casual dret: parets (murals), pissarra intencional assegut: taula ... provocat (motivat) estirat a terra Té control viso-motriu? agenollat Mou la ma o tot el cos? ¿Agafa el llapis o les eines de diferents ma­ Altres ...... neres? pla ················································································································ de punta ¿la postura del cos és sempre la mateixa o B. Tractament de l'espai varia? Aitres ...... Repartiment del tema en el paper: omple tot el paper utilitza l'angle dret utilitza l'angle esquerra la part superior D. Aspectes sensorials la part interior Posició del paper o el suport: D·a. Color horitzontal vertical ¿Fa servir amb preferencia un o diversos co· invertlt lors? Quins? No té ca p preferencia marcada? 42 Diclactica

Utilitza molts colors? ¿L'ús del color el té D-e. Textura molt limltat? El color, l'aplica subjectivament? ¿Prova espontllniament les possibilitats del Comen<;:a a relacionar-lo amb la realltat? (els material (ratllar-lo, punxar-lo ... )? arbres verds, el cel blau ... ) . ¿Es deixa portar per les qualitats plastiques Pinta cada esquema del mateix color? (el sol del material o va amb una idea preconcebuda? sempre és groc ... ). S'inventa texturas? ¿Eis símbols, si varíen de color, canvien de Sempre utilitza les mateixes? significat? (la rodona vermella pot ser la boca, la rodona blava poden ser els ulls ... ) . Altres ...... Fa barreges de colors? ¿Prefereix el material de suport blanc o de D-d. Vis/6 color? Busca jocs amb colors? ~s un temperament visual? • (intenta repre­ Confon algun color? (no associació del co lor sentar la rea litat copsada) . al seu nom o superposició). ~s de temperament creatiu? (la realitat és Distlngeix els matisos per gammes de co lors? només un punt de referencia per fer volar la (vermell, granate, morat, rosa ... ). seva imaginació). Observa P-spontllniament o cal motivar-lo? Altres ...... ¿Capta les coses en un sentit global o en un ~entit detallístic?

Altres ...... D-b. Forma D-e. Tacte Ouines formes utilitza? Longitudinals Circulars El diverteix el contacte amb el material? Simples Té aversió a utllitzar algun material? Múltiples ¿Prefereix el contacte directe o s'estima més Circults d'agrupament' utilitzar eines? (anagramas, sois, ra­ ¿En les seves representacions es nota una dials ... ) . experiencia h/aptica previa? (treball del sentit ¿Té molta varletat de símbols (diferents ma­ del tacte) . neras de dibuixar les mans, com una marga­ Té bona coordinació viso·motriu? rida, com un sol, el mateix amb els cabe lis ... Hi veiem alguna anomalla? amb les cases, els arbres ... ) ? Hi surt la figura humana? Altres ...... Hi surt el perfil? ¿Representa la diferenciació de sexes i al­ 0/facte i gust en alguns exercicis que ho per­ tres detalls? metin. Hi ha relació entre els objectes? (o tots els etements es mouen separats). Fa representacions en un concepte anatrtic? (enganxa elements; si és fang, unint botes E. Oomini tecnlc rodones o deformadas aconseguiria donar for­ ma. i dibuixant seria unint triangles, quadrats Treballa amb pulcritud? i ratlles que acabaría als esquemes). Es nota una bona precisió? Fa representacions en un sentit sintetic? El tra<;: és segur? (d'una massa de fang li treu volum i així ar­ ¿Acdnsegueix els objectius proposats pel riba a la forma volguda, en dibulx seria una mestre? 'lnla continua que embolicaría tot el contorn de la figura) . Altres ...... Altres ...... Didictica 43

F. Creativitat Altres ...... ,......

¿~s original (personalitat propia) tant en el color, com en les forma, textura 1 expressió en general? Fa esquemas estereotipats? (la casa, les mun­ H. Actitud tanyes en punxa. els castells ... ). ¿Utilitza altres línies a més de les geome­ Deixa el material als seus companys? triques? S'esforca en el seu treball? lnclou accions corporals? ¿Es nega a ter qualsevol treball plastic en Indica el moviment? algunes ocasions? ¿S'oblida sempre de les mateixes parts del Indica el motlu pel qual no vol fer-ho? cos? Aprofita el material i procura conservar-lo? Exagera sempre les mateixes parts del cos? ¿Participa en el grup en cas d'un .treball col­ Té ganes de decorar els seus treballs? lectiu? Té sempre influencia deis seus companys? Esta normalment content deis seus resultats? En té algunes vegades? Desmereix el seu propi treball? ¿Aconsegueix una representació objectlva de Un cop acabada la seva feina. li agrada ense­ la seva idea (equiparar el seu model intern yar-la i parlar-ne? amb la representació externa)? 7 Altres ...... ¿Quan esta sol crea en qualsevol medí (dibul­ xar a terra, construir amb pedres)? ¿Augmenta els detalls en comparació amb al­ tres treballs? Utilitza diferents símbols? (diversas maneres l. Relació amb les altres arees de ter els u lis, els cabells ... ). Utilitza diferents esquemas? (els simbols for­ Matematiques. Figures. Simetries, ritmes, se­ men els esquemas, cotxe, vaixell. .. ). riacions, agrupaments, nocions topologiques. Psico-motricitat. Nocions de lateralitat. Altres ...... dalt-balx dreta-esquerra sobre·sota Música. Representaclons de sons ritmes, G. Iniciativa pautes i espais ... Uenguatge. Comentari verbal que el nen fa ¿El nen demana per dibuixar o ho fa per inicia­ mentre dibuixa. modela ... tiva de !'educador o deis companys? Trabar l'equilibri entre el dir i el ter. ¿Té una idea inicial o la modifica a mesura que Pre-escriptura. Educació del gest gratic espon­ va fent la seva representació? tani del nen per a elaborar sanefes de pre­ ¿Es personalltza amb les seves representa­ escriptura. clons? ¿Utilltza les formes conegudes (per materna­ Roser JUANOLA tiques. rodana, triangle, quadrat)? Té gran varietat de temes? Intenta representar els sons? Posa nom als seus esquemes? Accepta bé que 11 donin tema? ¿~s capac de cenyir-se al tema donat? ¿Té necessitat d'expressar directament el seu NOTES estat anímic o cal provocar-lo indirectament? ¿Eis seus temes són originals o tenen tenden­ 1. R. KELLOG . La expresión pl§stica en preesco­ cia a str estereotipats? lar. Ed. Cincel Kapelusz. Madrid. 1979. Caracteritza el seu propi ambient? 2. C. FREINET. Los métodos naturales. El apren- 44 Diclictica

dizaje del dibujo. Vol. 11. Ed. Fontanella·Estela. Bar­ AVUI, UN PUZZLE. Aclariment celona. 1970. Concepción del espacio en el 3. G. HOllOWAY. Per a una millor comprensió de les possibili­ niño según Piaget. Ed. Paidos. Buenos Aires. 1969. tats de la didactica titulada Avui, un puzzle, 4. G. H. lUOUET, El dibujo infantil. Ed. Médica y (te­ Técnica, S. A. Barcelona, 1978. d'Adolf Almató, publicada al número 42 5. R. KELLOG, La expresión plástica en preesco­ brer 1980) de •Perspectiva Escolar•, cal tenir lar, o. c. en compte que el triangle rectangle no ha 6. O. WILOL()CHER, Los dibujos de los niños. Ed. de ser per for<;a isosceles, com es podría Herder. Barcelona, 1975. deduir erroniament deis dibuixos que iHus­ 7. V. LOWENFElD, Desarrollo de la capacidad traven l'article. Si treballem amb un triangle Kapelusz. Buenos Aires. 1961. creadora. Ed. Cincel escale obtindrem una situació més sugges­ tiva per als nostres alumnes, pel fet que la figura perdra la simetría que apareixia en els dibuixos publicats. A més a més, no ca l dir que els quadrats constru'its sobre els catets ha de ser etecti· vament quadrats. Per iHustrar aquests punts reprodu'im la fig. 3 de l'article aparegut al núm. 42, modificada en el sentit d'aquest aclariment. BIBLIOGRAFIA A. A. A més deis !libres citats a les notes, assenyalem: CALMY. G.. La educación del gesto gráfico. Ed. Fontanella. Barcelona, 1977. DAUCHER. H .. Visión artistlca, visión racionaliza· da. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1978. GRATIOT-ALPHANDERY, ZAZZO, Tratado de psico­ logía del niño. Vol. VI. Ed. Morata. Madrid, 1977. MAURA, A., El dibujo de los niños. Ed. Eubea. Bue­ nos Aires, 1977.

o

Fig. 3 un estor~ editorial al servei del preescolar i del cicle preparatori

POSTERS EDUCATIUS: LA CIRCULACIÓ 1 LA CASA 1 ELS OFICI S PALS 1 GANXOS: Ouaderns d'iniciació al tra<;:at de lletres i números. DRECERA i JA ESCRIVIM : Llibre i quaderns de lectura 1 escriptura si­ multanies. JUGUEM A LA MATEMÁTICA-1: 4-5 anys. JUGUEM A LA MATEMÁTICA-2: 5-6 anys. DI N- DON: Ouaderns d' activitats programades. 4-5 anys. PIM- PAM: Ouaderns d' activitats programades. 5-6 anys. CAP-1-CUA, CATALÁ PERA NO CATALANO-PARLANTS: Segon nivell de Preescolar i primer d'EGB. LA NOSTRA LLENGUA ARA- 1: Primer d'EGB. LA NOSTRA LLENGUA ARA-2: Segon d'EGB. CONTES DE L'ARC DE COLORS- 1: Lectures. primer d'EGB. CONTES DE L'ARC DE COLORS- 2: Lectures. segon d'EGB. CERCLE-1: Matematica. primer d'EGB. CERCLE-2: Matematica. segon d'EGB. MON- 1: Natura i societat. primer d'EGB. MON- 2 : Natura i soc1etat. segon d'EGB.

~ editorial avgda. de sarria, 132 Vicens-Basica s.a. tel. 203 44 00 barcel ona- 17 @® o 46l?[[®0:SW.ITO'l5@ ...... LJ ...... •.....•...... •..•...... •...... •. .. . •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •• •••• ••••••• •••••••••••••••••••• ••••••••••••• •• ••••••••••• -----•••••••••••••••••••••••••••••••••••------L 'AFER RODÉ S! La majoria d'ells han nascut a Catalunya i, si més no, fa cinc anys que viuen a casa nostra. En el número 44 de Perspectiva Escolar correspo­ Aquests 35 nois, es veu molt enfadats, van es­ nent al mes d'abril, demostrava categoricament criure una carta el final del mes de marr; de 1980 que /'afer de Jesús M. Rodés era el primer esc/at al Sr. Ministre d'lnvestlgac/6 i Universltats i de la cartacracia en el nostre país. aquest 14 dies després (fixeu-vos quina rapidesa!) Fa uns dies uns 36 alumnes de Dret, fent ús de va enviar dos lnspectors per esbrinar s/ hl havia la nova forma política, van 1/iurar una carta al Mi­ hagut o no violació de Constitució lingüística. El nistre demostrant que no hl ha dret que algun professor Rodés parlava el CATALA (aquesta era catedratic de Dret no par/i amb la nostra /lengua, la queixa, el p/any). és a dir. el cata/a. La cartacracla no/s, funciona! A partir del 14 d'abril (mira que és mala som­ Tant és aixi que a la redaccíó de Perspectiva Es­ bra!) e/s dos ínspectors pregunten. Interroguen. colar, per no ser menys, també hem rebut una investiguen. van confeccionant un sumar/ 1 a la carta firmada per 32 /ectors. fi donen el seu veredlcte: lntentant no traicionar l'esperít de la carta rebu­ da, creiem que es podría resumir en dos punts: UN CATALA POT PARLAR EL CATALA. A B S O L T !!!! 1) Fan palesa la seva gran adhes/6 incondicional a la cartacracia, factor altament posítiu. segons Quina tranquiflltat! En Jesús Maria Rodés em feía el/s, per trencar amb el desencant i amb el patir molt. No és culpable. tant-se-m'enfotísme general, tornant a ser aixi fervorosament e/s primers i els únics. 2) Voldrien també molta més Jnformaci6 sobre FETS QUE PERDUREN /'afer Rodés, ja que segons el/s el meu arti­ clet delxava ciar la importancia del nou regim 1J Fa un pare// o tres de mesos un altre professor po/ític i, en canvi, no deixava massa ciar /'a­ de la Faculta/ de Cíencies de la lnformació fer Rodés. vR estripar públicament un examen d'una noia per estar escrit en /lengua catalana. Per al bé de la cartacracia intentaré clarificar e/s •ti no tenía la obligación de corregir en ca­ fets. talán.• Ningú no va dir res, ni va escriure cap carta ( • Tele-expres•, 15·4-80). ELS FETS DE L'AFER 2) Milers de nens, pares. avis 1 besavis cata/ans estan aprenent a escrlure en caste/la, tot i A la Facultar de Ciencies de la lnformació de Bar­ viure en pobles del Principal. celona, des de fa molts anys, hi han hagut i con­ 3) Més de dos mil tres-cents vint-i-set mestres tinuen havent-hi classes per aprendre el cata/a castellanoparlants donen classes 11 nens cata­ (naturalment no obligatories). a rores hores 1 tots fans de soca-re/ pe/s quatre cantons. Aquests e/s dies perque e/s alumnes que estudien i viuen mestres no fan el més mínim esforr;: per apren­ a Catalunya puguin. com a minim. entendre el dre el cata/a. cata/a. 4) Altres mestres castellanoparlants fan molts La majaría d'assignatures de la Facultar de Cien­ esforr;:os després de la seva jornada de treba/1 cíes de la lnformació es donen doblades, és a dir, per aprendre la nostra /lengua i la nostra his­ en cata/a i en castellil. toria. En Rodés dóna l'assignatura a Barcelona en cata/a 5) Molts mestres de pares catalans, nascuts a (el/ és cata/a): no es va trabar professor per donar­ Catalunya, no saben el cata/a perque ningú · la en castella a Catalunya. Pero de tates maneres, no els el va ensenyar. Alguns. ara de grans, el deganat va contractar un professor-tutor per si després de la jornada de treba/1 comencen a algun alumne no hagués comprés el sentlt just aprendre la seva /lengua; a/tres no. de /'explicació. Els alumnes. naturalment, pregun­ 6) A infinitat de /loes públics: restaurants. aero­ taven, si volien, en castel/a 1 també feien /'examen ports, jutjats. oficines de passaport, DNI, po­ en caste/la, si volien. Ten/en. pero, de fer /'esforr;: licies municipals i estatals, ajuntaments. trens, d 'entendre la /lengua def professor. després de vaixells. clíniques ... vas tu 1 els parles en ca­ quatre anys 1 escaig de carrera universitaria en tala 1 e//s et contesten en castel/a díent que una facultar catalana. no t'entenen. ~ ®W ...... 47 ••• •••• 1 •••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••®2JCñJW~WlJLf ...... •.••...... • ••••••••••••••••••.•...... 1 ••••••••....•• ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

7) Els retols de les autopistes catalanes et par­ trany. Aquests no han escrlt ni escriuran mal cap len de GERONA, SAN BAUO/L/0, POU/QA. carta al Ministre. LtRJDA, ALICANTE i RASCA-LOBOS 1 de la També sé que la meva mare e m va ensenyar el sortida en diuen •Salida•, pero abans de sor­ cata/á no perque sí, sin6 perque aquest era, és 1 tir diuen TOLL (que vol dlr paga que és gata sera la /lengua del meu poble. 1 calla). No comencem a escriure cartes! 8) Podrla arribar a fer 3.672 apartats més. no vu/1 També sé que els 111/s deis bases 1 els gallees que pero cansar el lector. 1 que consti que només vluen i treballen a Catalunya no tenen, ni em pen­ parlo de fets de /'any 1980. ja que si parlés so que tlndran. escoles 1 unlversitats amb el seu deis tres darrers segles em dirien rencor6s. idioma. El Sr. Seara pensa sofuclonar-ho? També sé. la Constituci6 ho diu, que cap habltant de Catalunya no té /'obligac/6 de saber el cata/a. CONCLUSIONS pero cree que per educac/6, sensibilltat 1 del/ca· desa comenr;arla a ser hora que. almenys, e/s unl­ Ja sé que al meu dlsortat pais la /lengua ha estat 1 versitaris sortlssin de la unlversitat catalana en­ continua essent un problema molt punyent. tenent una mica el cata/a. Per ob/igac/6 no, per També sé que hem de ser comprensius, pactadors. educac/6 si. prudents. contemporanitzadors ... També sé que sí cada vegada que un clutada de També sé i estlc segur que 1/nc un gran respecte Catalunya a qui se 11 trepltja constltucionalment i una gran cstimació a tots aqucl/s que per forr;a. la seva /lengua. escrivís una carta al Ministerl, tot per miseria. s'han vist obllgats a deixar la seva Madrid quedar/a ofegat pe/ paper. terra i han hagut de venir a guanyar-se les garro­ No comencem. dones, a escrlure cartes! tes al meu poble, en unes condicions infrahuma­ nes de vida, en un ambient cultural totalment es- lsidre CREUS 48 de Oa 3 anys De0a6anys

Posar en funcionament més important és l'element huma: els edu­ cadors i el conjunt de tots els treballadors una Escola Bressol. de I'Escola bressol; un personal ben prepa­ rat. que faci la seva tasca individual amb Punts a tenir en compte rigor i la tasca comuna •en equip• per a la preparació, seguiment i valoració del treball pedagoglc de cada día. Aquest és un aspecte de vital importancia encara que, a nlvell de país, no s'hagi reconegut prou, perqué, com diu la Dra. D. Fleming (anglesa, especialit­ zada en educacló pre-escolar) • ... es pot afir· mar que la formació que una societat dóna pre-escolar Amb motiu de les demandes d'assessorament als mestres de l'ensenyament que hom que Rosa Sensat rep per part deis Ajunta­ evidencia la maduresa i la confian~a ments de Catalunya, a l'hora de donar res­ sent en el seu propi futur•. organitzat posta adequada a la necessitat de creació Aquest recull d'orientacions esta una breu de guarderies en els seus municipis, s'ha per apartats: el primer capitel és de les cregut convenlent d'elaborar un document introducció que tracta de l'origen que reculli de forma sintética i a tall d'orien­ guardarles. necessitats tacló tots els aspectes que cal tenlr en comp. El segon ens lntrodueix en les pauta per te per a la construcció, instaHació i funcio­ deis infants, les quals marquen la bressol. nament de les instituclons dedicadas a l'e· als objectius de I'Escola aspectes ducació deis infants petits de 3 mesos a El tercer capítol esta dedicat als 3 anys.* d'organització i funcionament de I'Escola, pas­ els que hi En primer terme, cal anar sensibilitzant la sant pel treball en equip de tots 1 la par­ població per substituir de forma definitiva el treballen, les funcions de cadascú de tots mot guardería pel d'•Escola bressol•, pen­ ticipació en la gestió de I'Escola sant no tant en la forma com en el fons: els directament afectats. l'ambientació i • ... l'educació comen~a bon punt neix l'in­ L'estructura arquitectonica, en el fant ... •. com es deia al Pla General d'Ense­ l'equipament de I'Escola estan inclosos nyament del CENU. 1936; per tant, la lnsti­ quart apartat. un ca­ tucló dedicada a l'educació deis infants més Per la seva importancia, s'ha dedicat preparació petits, és el primer pas de l'escola que ha pítol, el cinque, a la formació i des de trabar continuitat en el Parvulari. del conjunt de treballadors de I'Escola. culna i ne­ Aquesta escoJa no ha d'estar feta amb el deis educadors 1 el personal de també es parla de la motile que comprimeix a altres nlvells de teja fins a la secretaria: per a l'ensenyament; ha d'estar completament pen­ necessitat de la Formació Permanent, de mi­ sada per a la vida deis infants, perque hi pu­ tot el personal, com un deis mitjans guin créixer, alimentar-se, descansar, comu­ llorament de la qualitat pedagogica. a les nicar-se, explorar. ter comprovacions, com­ Hi h a un darrer apartat, el sise, dedicat sobre partir, imaginar, reproduir, en una paraula: disposicions i textos legals per orientar jugar, ja que tetes aquestes experiencias deis la leglslació existent. hi ha una relació de primers anys de la vida són d'una importan­ Darrera de cada capítol utilitzat per cia decisiva per als futurs aprenentatges 1 documentació 1 textos que s'han poden per a la vida del tutur adult. a la confecció del dossier i que també consultar­ Aquest enfocament d'Escola comporta una ser d'utilitat, per als qui desitgen estructura i un funcionament adequats, un los a fl d'ampliar informació. espai i uns mltjans materlals. pero l'aspecte Núria JJMI!NEZ

* Orientacions per posar en marxa una escoJa bressol, Publ icaclons de Rosa Sensat, col. ·Dos­ siers • (en preparació). ES COLA 49 LA PRIMERA INFANCIA Irene Lézine Ed. Gedlsa, Barcelona 1979 EN CATALA Irene Lézine, des de fa molts anys, és el cap d'investigaclons del CNRS (Consell Na­ PRIMEAS LLIBRES PER A cional de Recerques Clentífiques) de Franc;a. Darrera seu hi ha una gran quantitat de treball L'E .G.B. EN CATALA científic sobre aspectes diversos relatius a la APROVATS PEL MINISTERI primera Infancia 1 sobre la practica psicolo­ D'EDUCACió gica a les Guardarles de la PMI (Protection Maternelle et lnfantile). Ella 1 el seu equip de psicolegs han estat, fa més de vint anys, SERIES GRADUADES E.G.B el motor de la renovacló a la lnstitució Guar­ dería a Franc;a. Al llarg d'aquest temps les publlcaclons s'han succe"it l'una darrera l'altra, en forma de !libres, fulletons, o apunts; els te­ Lectura mes han tractat diversos aspectes de la pri­ mera infancia. lletres 15-7 anys). Ymbert A més de la seva practica en la recerca i en Comencem a llegir. Garriga l'assessorament pedagoglc, !'autora coneix bé 1. Bec e 7rol es {5 anys) la bibliografla 1 els treballs d'autors de diver­ 2. Estels 17-8 anys) Ouatre sota un pi 18 10 anysl. Mathieu ses procedencias ldeologlques 1 lingüístiques, les finestres del món (9-11 anys) J Oalmau fet que 11 suposa un ampli dominl de la ma­ Históries del meu país 19 11 anys) . Bagué teria. Plats i olles 110-12 anys) .! M asip El !libre que tenim ara entre mans podríem História de Catalunya. Tria d'episodis dlr que és una síntesi del seu •saber•, acu­ ( 10-14 anys). Rovira V1rgih mulat amb els anys 1 !'experiencia sobre la Guiatge 110-14 anys). Martorell primera infancia. Especlalment pel que fa re­ Selecta de lecturas 110 14 anysl Martorell ferencia als temes cabdals de les primeres 1. Les plantes. els animals, els elements 14rt i 5é) setmanes i prlmers mesos de vida de !'infant: 2. La mar. la plana. la muntanya 15é 16e l la relació afectiva del nadó, l'alimentació, el 3. Els pobles. les c1utats. els homes (7é i Sél llenguatge prevl al llenguatge verbal, etc. ... Els seus conelxements de psicopatologia ens permeten adquirir les nocions elementals so­ bre el diagnostic precoc; de patología i l'e­ volució inicial deis infants prematurs. No obli­ Llenguatge da, i aixo és una constant en les seves publi­ Bon matí. Primer llibre de llenguatge (6 8 anys) cacions, el factor medí-ambient i la seva in­ Sorribas/ Ruiz Ca lonja fluencia en l'evolució de l'infant; situa els llengua catalana. Camps/ Romagosa/ Ginesta: díferents medís de vida entre els quals la l er Rebombori 16 anys) guardería hí té un pes lmportant 1 en aquest 2. on Xerric (7 anys) 3 8 e• a é len preparac1ól capítol resumeix el seu punt de vista sobre el Aprenentatge i domin1de is meca nismes bllsics treball del pslcoleg a la guardería. de la lectura i de l'escriptura . Profu sament Cal remarcar que la blbllografla és amplia, il·lustrat. A tot color. Exercicis. pero acuradament seleccionada. Lectures. Analisi deis fonemes i grafie$. L'estll de !'autora, resultant d'uns treballs Diccionari de sinónims i antónima. Pey diccíonari ideológic catala. Romeu connectats amb la practica, Breu teorics sempre Catalil bilsic. Uobera fan de l'obra una lectura facll 1 amena, inte­ Prácticas de catalán básico. Uobera ressant per a tots aquells que d'una manera clave de ejercicios o altra estan en contacte amb els lnfants des Els pronoms febles. Gelaben del naixement. ~s útil als pares i als educa­ dors .de la primera Infancia, pero també als altres professionals: pediatras, assistents so­ cials. infermeres, etc. EDITORIAL TEIDE, S. A. Pepa ODENA Viladomat, 291 • Barcelona·29 50 De0a6anys de 3 a 6 anys

de l'infant al si del grup, així com la dinamica d'aquest són objectius fonamentals a assolír OBSERVAR al Parvulari. D'altra banda, hi ha dos grups o classes de persones que estan interessades per la vida PER ... quotidiana al parvulari i les seves conseqüen• cies per a la formació de la personalitat 'de l'infant que estem educant. Són els mestres i els pares. Coové que cada grup hi tingui una presencia activa i de prop, si bé cada un d'ells ho mira amb ulls diferents, des d'una perspectiva diferent. Els uns (els mestres) han de considerar l'e­ volució del grup com un reflex directe de la seva tasca educativa. Als altres, llur paper de pares els permet més estar com a observa­ dors indirectes. L'objectiu comú és que els resultats d'aquesta observació influeixin en la tasca educativa de la vida quotidiana de casa i de l'escola. Els uns i els altres han de vetllar per tal que El curs escolar esta a punt d'acabar-se. Per hi hagi continultat en els valors humans que aquestes dates als Parvularis les mestres, ata­ es transmeten a ambdós indrets. baladas. tan tots els possibles per dur a bon De tot aquest procés no podem pas exclou­ terme els objectius que s'han proposat re'n l'infant, el subject~ sobre el qual van a Des de de la plana de 0/6 us hem anat pro­ parar els plantejaments educatius que amb posant periodicament un tema que tingués més o menys encert se li dediquen tot al relació amb el mes que corría en aquell mo­ llarg de la seva infancia i concretament en el ment. Temes com ara una sortida, la mesura període que va deis 3 als 6 anys. Tinguem en de l'espai, l'observació del castanyer, el tió compte que l'infant és conscient que qualse­ de Nadal. l'ofici de teixir, el cos a la classe, vol activitat seva és valorada per aquells que breu noticia sobre les primares jornadas de el rodegen. o a 6 a Granada ... han anat desfilant per la nostra revista. No té res d'estrany que ara, a punt d'acabar­ A. Del mestre se el curs, intentem de fer una breu reflexió sobre les nostres classes i el millor conei­ Perqué el mestre pugui programar les activi­ xemÉmt deis nostres alumnes: les seves reac­ tats ha de partir del coneixement del grup cions i adaptació davant les activitats. contin­ i deis alumnes individualment. Aixo l'ajudara guts i pautes que els hem proposa~. Tot aixo a saber on és cada infant, quin nivel! ha asso­ pot enriquir la nostra practica de mestres lit. Si hom realitza observacions de forma con­ perqué és ben segur que la bona o mala res­ tinuada o acumulativa, al llarg del curs esco­ posta deis alumnes al Parvulari no tan sois lar i a partir de totes i cada una de les acti­ depén d'ells sinó de l'adequació amb que vitats e.n les diferents arees d'expressió, pot­ haurem sabut proposar els treballs de cada ser ajudara a aconseguir que no es creln di a. •buits• o •llacunes• en el desenvolupament la vida quotidiana al Parvulari esta plagada de les capacitats deis nostres alumnes, ja d'activitats noves, l'adquisició i real ització de que es podran detectar possibles dificultats i les quals interessa coneixer per poder valo­ corregir-les, ajudar-les a superar en el mo­ rar els resultats que se'n deriven. ment adequat. Coneixer el nivell d'interiorització de pautes En tots els aprenentatges cal preveure unes de conducta, el nivell i l'evolució deis apre­ etapes a assollr al llarg del curs, de manera nentatges i saber estimar el grau d'adaptació que al final no calgui torear els aprenentatges. Deoaaanys 51

Voler accelerar el ritme d'aprenentatge de Pel que fa a la vida general de classe, convé l'infant és perjudicial per a la seva persona­ també que es faci saber als pares que és el litat i pot arribar a crear-Ji actituds negatives que hi passa. Un sistema bastant util itzat a davant d'un estímul (que d'altra banda cal les nostres escolres és la reunió de pares respectar), com ara estar avorrit. .. de cada classe on, un cop cada trimestre o Hi ha moltes maneres de seguir de prop la cada any, segons necessitat, els pares són vida de classe. Per exemple, l'ús d'una lli­ convidats a sortir del marc fill-pares-mestres, breta/ diari amb un apartat per a cada nen, on per tal de fer-los centrar directament en la es van anotant totes les manifestacions de dinamica que comporta el grup-classe. la seva conducta i la seva evolució al llarg del curs. ts una practica a l 'abast de tothom i va molt bé perque s'hi anoten elements de C. De /'infant la personalitat de l'infant que poden consti­ tuir dades importants a l'hora de definir-lo ts important fer que els nens i nes siguin (canvi de classe. entrevista amb els pares ... ). conscients de com han realitzat un treball o D'altra banda, les parvulistes sabem per ex­ un acte de vida quotidiana. i aquesta cons­ periencia com és d'important d'anotar en al­ ciencia només la poden adquirir veient i co­ gun lloc reaccions i converses al moment en neixent la valoració de l'adult, ja que ell tot que passen, perqué moltes vegades l'activitat sol no és capac;: de fer-Ia. de tot el dia ens fa oblidar els més petits L'infant arriba al Parvulari sabent fer coses, detalls. ts bo de fer anotacions a qualsevol pero sobretot en aquest període se l'ha d'a­ moment, dins la classe, tora, al pati, als men­ judar a fer-ne de noves. Si un treball li costa jadors ... de fer, o bé no el s ap fer, cal que el mestre reflexioni i abans de continuar insistint es plantegi la importancia de l'aprenentatge en B. Deis pares qüestió i cerqui una forma adequada a l'in­ dividu. Una de les formes que se so len utllitzar per Les lloances estereotipades que moltes ve­ posar els pares al corrent de la vida del seu gades llencem sense flxar-nos-hi davant deis flll a la classe és !'informe psicopedagogic, alumnes •bons• perden tot el seu resultat, ja que se'ls sol fer a ma cada semestre, trimes­ que nosaltres, mestres, arribem a mecanitzar tre o bé anyalment. el •molt bé· mirant només el resultat final, La seva confecció ens obliga a reflexionar sense valorar i mesurar l'esforc;: que tot in­ detingudament i profundament sobre com és fant realitza en ter qualsevol treball. ts norma cada infant, quin és el seu treball , com es que tothom treballi; per aixo, hom no neces­ relaciona. sita constantment els elogis d'altri. El que Al moment de descriure'l hem de tenir pre­ és elogiable és l'esforc;: fornit per l'individu, sent de diferenciar ben bé tots els aspectes segons les seves capacitats. de la seva personalitat, situar-los al seu lloc Un mateix infant pot ser molt despert en les i reconeixer la importancia de cadascun d'ells. activitats físiques i sentir-se poc capacitat Tots sabem com és de difícil de no etiquetar per expressar verbalment els seus sentiments. els nens i nenes; per tant, hauríem de vigi lar Per ajudar-lo a superar-se l'hem d'haver ob­ la forma d'expressar els diferents aspectes servat abans, l'hem de coneixer. 1 aixo vol i peculiaritats. dir una atenció especial de la mestra parvu­ ts important que els pares estiguin al cor­ lista envers cada un deis seus alumnes. Per rents deis aprenentatges. actituds, reaccions aixo no té res d'estrany que intentem dotar­ i comportaments de que donen testimoni els nos d'una metodología, o metodologies, els seus fills dins l'ambient escolar. ele¡nents de les quals ens permetin de tenir Aixo ajuda a ampliar el coneixement de la una visió com més ajustada millor a cada un mestra i deis pares, ja que el nen es mou en deis nostres alumnes. dos ambients diferents i la variació d'influen­ cies en cada cas genera conductes dlferents Tina ROIG en l'infant. Roser ROS Ya es hora de que los niños se expresen libremente CICLO PREPARATORIO Expresión Dinámica: Nunca hasta ahora ~e habían matcrial11ado en un hbro estas ideas pedag6g1cas. que hablan del teatro de creación, teatro-taller de la libre expresión, máscaras. títeres. música. ritmo. p>~comotricidad. que fa"oreccn la crea11v1dad ) ti aprendi7BJe para que el nino 'e c\pre~e con libertad

Autores: C:1rme n Ochoa Monserrat Sanuy

Material: Libro de l alumno i.P ...... 260 Jll.~s. Ficha' profesor l.0 . • • . • . . • • 660 Ficha\ profe~or 1.0 (prec. espec.) 530 Cas~ne 1.0 ..•..••• . .•.•.•• 660 Cassenc 1.0 (prec. espec.) .... 530 Libro del alumno 2° ...... 400 Ficha' profe~or 2.P ...... 900 Fichas ¡>rofesor (prec. cspc.) . 720 Casscnc 2. • ...... 770 C_asscttc 2.0 (prec. espc.) ..... 620

Expresión Plástica:

Poemas > canc10nc' populares, adecuada~ a la edad de los escolares. 'On los moti\OS que inducen a de,arrollar una serie de actividades plásticas. con matcnale' como: p l a~ti li na. ceras. rotuladores. acuarela,, pa lillt". p:1 pelcs <.k colores. r~cor1c~ de periódicos .. Au10res: Lorcn1o Corté> Lui~ G Sierra C~

Material: Libro del alumno l.• ...... 3~ Ptf!' Guía del profesor ...... Guía del profesor(prec. espc.). 50 Libro del alumno 2.• ...... J65

TERCER Ct;RSO DE AMBAS AREAS ¡¡El\ PREPARACI0:-.:!1 DISPONEMOS YA DEL SEGUNDO CICLO DI.: E. G R. SEGUIRAN r1 RESTO H-\ST'\ 1 OS O< 110 CliRSOS ATENCION y también ... BIBLIOTECA nr- mtrcAC'lON: "Estrategia> de recuperación escolar indtviduallladu .. Autor: EOUI\ROO SOLER FII'RR I / P.V.P.: JOO fll"'· SOLICITE EJEMPLAR DE MUESTRA CON EL 50% DE DESCUENTO A REEMBOLSO lnformacions ( Comentaris i comentaris ~

L' AJUNTAMENT DE VILANOV A 1 LA GELTRÚ

Continuant la sene d'entrevistes amb res­ P. E. - ¿Ouins altres nivells d'ensenyament ponsables d'Ensenyament d'alguns ajunta­ hi ha a Vilanova? ments catalans, reproduim en aquest número les opinions manifestadas per Assumpta Baig A. B. - Comencant per l'escola bressol, Torras, regidora d'Ensenyament de Vilanova i aquesta és totalment deficitaria. ja que Vi la­ la Geltrú (PSCJ. mestre des de fa 11 anys. nova, amb una població de 47.000 habitants, solament compta amb' una guardería de capa­ Perspectiva Escolar. - Explica'ns una mica citat per a 70 alumnes fins a l'edat de 5 anys. ¿quina és la situació en qué et vas trobar I'A­ Privadament tampoc no compta amb massa juntament el passat mes d'abril? centres. malgrat que surten com a bolets en !loes no massa adequats. Assumpta Baig. - A nivell d'ensenyament del Ara se'n construi·en dues .amb una capacitat pre-escolar i EGB, el primer problema gros de 200 alumnes cadascuna, pero el proppas­ amb que em vaig trabar és el déficit de pla­ sat mes de novembre !'empresa constructo­ ces escolars: no podien ser ateses en prin­ ra va fe r expedient de crisi, i m algrat que cipi 120 soJ.Iicituds de nens de 1r. d'EGB, més I'Ajuntament va fer passes immediatament, de 120 de nens de 5 anys i 180 de 4 anys. les obres, per tal de seguir tots els tramits Per tant, ens trobem amb un gros déficit es­ oficials, sembla que no es reemprendran fins colar (fins aquell moment s'havia dit que a haver fet una nova subhasta amb un termini Vilanova no n'hi havia) i que l'única· forma de d'un any i mig o dos. resoldre'l era que I'Ajuntament habilités aules Tenim també una escala de Formació Pro­ i fes la demanda de mestres al Ministeri, la fessional amb 830 alumnes. Aquesta escala qual -com tothom ja sap- després va in­ comparteix el local amb I'Escola d'Enginyeria tentar retallar; va caldre una gran mobilització Tecnica de la Universitat Politecnica, amb del poble per poder aconseguir obrir les sis les conseqüencies de manca de places i aules que I'Ajuntament havia pogut habilitar d'instaHacions que comporta qualsevol edificl (de fet no vam comencar fins a f inals del mes compartit. Per aquest motiu, i per tal de po­ d'octubre) . der entrar a la programació 80, el passat mes 54 Comentaris

de maig vam cedir al ministeri 1 ha de terreny que en aquests moments no es poden ter i tots els indicis són que la construcció s'lni­ per limitacions economiques. ciarlt aquest any. També tenim l'institut de BUP i la ja esmen­ P. E. - Davant del deflcít escolar en /'EGB, tada escoJa d'Enginyeria Tecnlca. que heu fet? Respecte a l'escola d'adults, hi ha, com el curs passat, dos mestres, malgrat que n'ha­ A. B. - Mira, en principi cal emmarcar la víem soHicitat com a mínim quatre. Per tal política territorial de Vilanova dins un con­ que puguin desenvolupar les seves activitats. text d'elaboració d'un pla general que ens ha I'Ajuntament els ha habilitat un petit local i de donar terrenys: tot i així, com que per la els ha donat una subvenció de 100.000 ptes. conjuntura política en que governem, aquest pla general no avanc;a tan rapidament com P. E. -1 d'ensenyaments especials. que hi ha? vo ldríem els socialistes. estem negociant uns terrenys per tal d'oferir-los rapidament A. B. - Tenim dues escoles munlcipals: !'es­ al ministeri i poder així disposar com a mí· cola municipal d'art, en la qual enguany s'ini­ nim d'un nou centre escolar que no solucio­ cia el preparatori d'escola d'Arts i Oficis, i el narla el problema, pero tampoc no l'agreu­ conservatori municipal de música • Mestre jaria. Montserrat•, en el qual s'imparteix el nivel! Per altra banda, durant aquest hivern s'ha elemental. constru"it un pavelló amb sis noves aules Hi ha un centre de deficients que depen en en una escola. Aquesta construcció va resul­ aquests moments d'un patronat municipal. tar conflictiva ja que el claustra s'hi oposava, Consta de tres departaments: el departament· mentre que els pares la van refrendar. L'A· escola, el departament de pre-taller i el ta­ juntament, conscient del problema escolar ller. Aquest centre du a terme una tasca de Vilanova i fent grans esforc;os per supe­ important i compta amb un pressupost de rar tates les dificultats exposades pel clau­ trenta mil ions. Pero tot i els ingressos de tre, vam decidir de tirar endavant les obres subvencions, ajudes estatals 1 la quota deis aque3tes són ja quasi un fet. pares té un deficit per alumna de cent se· tanta mil pessetes, el qual han de cobrir els P. E. - Ouines altres coses més vas rrobar? a)untaments d'on procedeix l'alumne. Per aixo tenim ja bastant endavant en el procés legal A. B. - Vaig trobar-me amb unes escales to­ la constitució d'una mancomunitat per a l'a­ talment abandonadas, és a dir, que I'Ajunta­ tenció deis minusvalids psfquics de la co­ ment hi havia fet la mínima, mínima conser­ marca del Garraf, ja que pensem que un vació, i havia deixat moltes reparacions i centre d'aquestes característiques ha de ser condicionaments per fer. comarcal i, per tant, cal responsabilitzar-nos Com a exemple citaré que l'escola més an· conjuntament del funcionament 1 de raspee­ tiga fa més de vint-1-cinc anys que no s'ha te econbmic. pintat i diré que segons un avant-pressupost Aquesta és una tasca que costa deu milions que he fet fer, les obres que hi calen pugen de pessetes a I'Ajuntament de Vilanova i, uns vint milions de pessetes. En una altra es­ per tant, ens hem mogut bastant per a la cola feia sis anys que demanaven una solu­ construcció d'una escala nova (les actuals ció al problema de l'aigua i que, fins ara, no instaHacions del departament-escola són molt els ha estat resolt. deficitaries). Pel que correspon a l'estat, se­ Durant aquest any tenim pensat de tramitar gons sembla, en el període d'un mes sortira un pressupost extraordinari dedicat exclusi­ ja a subhasta. Tot i així, no és contradictori vament a reparacions d'escoles. fer construir una escola al ministeri i cons­ En!l vam trobar també amb dues escoles els tituir alhora la mancomunitat, ja que hi ha noms de les quals ens recordaven epoques altres departaments dins el centre. Per al· passades, com José Antonio i Carrero Blanco. tra banda, són moltes les lniciatives que Als claustres i associacions de pares d'aques­ s'haurien de tirar endavant per a atenció tes dues escoles els vam demanar que ens deis sords, deis profunds, residencia,. etc., fessin propostes de noms perque el Pie Mu- lnfoniDCionS i comentaris ~

nicipal pogués decidir. Entre nosaltres els P. E. - ¿Aitres qüestions en el programa d'ac­ hem canviat el nom per Pompeu Fabra i Ca­ tuació? nigó respectivament. Hem fet tots els tra­ mits de papers a nivell d'inspecció i delega­ A. B. - En aquest moment ·estem preparant ció del Ministeri, pero Madrid encara no ha la constitució del Consell d'ensenyament amb fet cas del nostre acord. Per a nosaltres, pero, participació deis sindicats representatius de ja es diuen Pompeu Fabra i Canigó. mestres de Vilanova, representants de les Altres punts conflictius que hi havia entre .escales (mestres. pares i alumnes quan s'es­ els mestres i !'anterior Ajuntament era la caigui) i, evidentment, representació de I'A­ concessió de les tres testes locals les quals juntament. Les tasques d'aquest consell ·se­ !'anterior Ajuntament donava al seu caprici ran sobre la política educativa municipal i fo­ i quan un menys s'ho pensava. Nosaltres, ja namentalment en aspectes pedagogics (con­ al comenc;:ament de curs, vam determinar qui­ trol i participació en la matrícula i funciona­ nes serien per a tots els centres de Vilanova ment pedagogic, ensenyament no reglat, ac­ i ho vam ter acollint una proposta del grup de tivitats extraescolars i coordinació i renova­ mestres de Vilanova: el 17 de gener -testa ció pedagogica); també seran tasca del con­ local-, el dilluns de Carnaval (ja que a cau­ sell les qüestions d'infrastructura com control sa del cansament és impossible de rendir a de les construccions, planificació d'altres, l'escola) i la diada de Sant Jordi, patró de conservació i qüestions complementarles. Catalunya. Vo lem ·també ter, en pla d'experi éncia per a Per a aquesta diada I'Ajuntament ha organit­ aquest estiu, l'organització d'activitats extres zat dues activitats cu lturals a la Pla(fa de la · (podem dir-ne colonies) per als nens. Vila, una al matí i l'altra a la tarda, perqué També volem preparar algunes petites publi­ els nens de Vilanova no s'hagin de quedar a cacions per donar a coneixer personatges vi­ casa. lanovins o temes relacionats amb Vi lanova. Per aixo és important la tasca deis mestres, P. E. - Bé, gairebé ja tenim a sobre an altre perqué topem amb el problema que els mes­ curs. ¿Heu pensat que fer de cara al deficit tres, en no ser de Vilanova, moltes vegades escolar? els desconeixen:. per aixo ho volen compagi­ nar amb una informació més amplia de cara A. B. - Mira, enguany, a fi de poder compta­ als mestres. bilitzar sense problemes aquest déficit, hem centralitzat la inscripció o so~li citud de pla(fa P. E. - ¿Com veus la coHaboració del poble a I'Ajuntament; així cap pare no pot apuntar en aquest programa? el seu fill a tates les escoles i els números són reals. Una vegada comptabilitzat aquest A. B. - Penso que en un principi hi va haver déficit, el donarem a conéixer a la població, un cert desencís perqué poc és el que podem a la Generalitat i a la Delegació. ter des de I'Ajuntament, ja que per a l'ense­ Hem constitui't una comissió de matrícula, nyament no hi ha massa competencies; pero formada per dos representants de cada asso­ després del treball que van poder portar con­ ciació de pares més dos representants de juntament Ajuntament, pares i mestres al cada claustre, !'inspector i l'ajuntament, per­ principi de curs, i l'evolució que hi ha hagut 'qué s'elaborin els criteris d'entrada a cadas­ de programa i d'informació cree que ens hem cuna de les escoles i es puguin demanar els guanyat novament la confian(fa i ara és !'hora mestres per a les aules habilitades que es de treballar fort i junts. necessitaran també per al proper curs. De moment, hi ha més de 600 soH icituds i a les escoles hi ha 'u"es 350 places vacants. A partir del febrer, la Regidoria d'ensenya­ ment organitza converses pedagogiques so­ bre els temes que ens han fet arribar els claustres, les associacions de pares o els ciutadans. l'AMIC HIPOPÓTAM Una obra totatment innovadora per al 1 er nlvell de LLENGUATGE O' E. G. B. 1er, perles 72 lamines (26 x 19'5) a tot color que, desenrotltant un text seguit com un conte amb les aven­ tures de L1Hipop6tam, captlva !'In­ terés de l'lnfant (atternant-se amb tes pagines de trabal! didactic). 2on, pe! complement de textos es­ crits per infants, que estimulen el nen a fer els seus.

per a 2on nivell L'AMIC RINOCERONT Ambdós per un equip de I'Escola Nabl

Obres per a 1' ensenyament del cata! a

Quaderns de catalé 1a V, per Miquel Arlmany. 48 pagines coda un. l·lustrat. Per als nivells 1•• a 5 6 d'E. G. B. Prlmers Curs de Catalé, Segon Curs de Catalé 1 Tercer Curs de Catalé, per Mtquel Arlmany. De 96 a 140 pagines cada un, 19,5 x 14, per al nivel! 6b. i següents d'E. G. B. o per 11 l'estudiós en general. Amb clau d'exerclcls. 1 els mateixos cursos en castalia, per a alumnas de parla castellana: Curso 1.0 de Catalán, Curso 2.0 de Catalán, Curso 3.0 de Catalán, per Miquel Artmany De 112 a 120 pagines 19,5 x 14, adaptació al6. 6 nlvell i següenta d'Educació General Bastea de la nostra Gramática Práctica del Catalán, dividida en tres curses. Amb clau d'exerclcls.

QUADERNS DE LECTURES CATALANES, 1, 11 1 111. De 106 a 114 pagines 21'5 x 16, emb textos antológica amens.

Exerclcls d'lntroduccló simplificada al domlnl del catalé, per Mtquel Artmany. 208 pllgines. Amb clau d'exercicis. Gramática Práctica del Catalán, por Mlquel Arimany. 331 páginas con clave de ejercicios. Rústica i Tela. El catalán en dos semanas, 170 páginas. Rústica.

EDITORIAL MIQUEL ARIMANY S. A. Pla9a Duc. de Medinaceli, 7 • Barcelona-2 lnformacions 1Comentaris i comentaris ~

ENSENYAMENT 1 CONTRACTACIÓ EVENTUAL

Molts, i molt airejats, són els rossecs de No es pot perdre de vista tampoc, en el camp la nostra xarxa educativa estatal. Ouan ens de l'ensenyament estatal, el paper a jugar referim al professorat, tots estem d'acord a per una Generalitat competent. ts de supo· denunciar la seva exagerada mobilitat. No es sar que les competEmcies educatives no es pot funcionar amb canvis constants de mes­ congelaran •in aeternum• a Madrid i que una tres. Adhuc els pares i els alumnes -que majar congruencia en l'adjudicació i durada tan poc pinten si no és per ser utilitzats­ en les places sigui un deis primers objectius. sovint se'n queixen. Tanta mutació, es repe­ L'escola privada, pero. sembla caminar en un teix, no permet la consolidació d'equips peda­ sentit contrari. Ella, que viu grassament a ex­ gogics i, a més a més, és terreny adobat per penses deis problemas de l'escola estatal, se a la provisionalitat deis centres i la inhibició situa aquí justament en el camí deis seus deis seus professors. mals. L'acaparadora dimensió que es dóna a ts ciar que, també sobre aquesta situació, la • llibertat empresarial d'ensenyament•, i a s'hi esta edificant part considerable de la la seva homonima •lliberalització de les rela­ campanya de desprestigi de l'ensenyament es­ cions de treball•, esta afectant l'estabilitat tatal. deis docents i, de retruc, la serietat i cohe­ Sortosament, pero, s'observa una tendencia rencia pedagogica deis centres privats. creixent a recluir el problema a un grau bas­ En aquest cas. com en tants d'altres de l'en­ tant més raonable. L'accés al funcionariat en senyament, estem caminant com els crancs. els darrers temps d'un alt percentatge de con­ S'estan perdent conquestes educatives pel fet tractats i interins n'ha constitu"it un primer de ter prevaler les facilitats empresarials a pas. Sembla ser que, com preveu la futura les exigencies educativas. Vegem-ne una mica llei de la funció pública, la contractació even­ el procés. tual es limitara en endavant a allo que li és L'O¡denanc;:a Laboral de 1974 havia tingut pre­ propi: l'eventualitat. D'altra banda, s'ha anat sent que calia garantir la continu"itat educa­ generalitzant l'assentament deis professors a tiva deis professors. En aquesta lfnia de plan­ les escales i. en aquest sentit, també es pre­ tejament, el seu article 18 assenyalava: • .. . No veu una mobilitat descendent. podrá contratarse, con carácter eventual, al 58

personal docente que Imparta enseñanzas clá­ verda al Govern per tal que, al seu judici i sicas, tales como Educación General Básica, sense necessitat de passar pel Parlament, Bachillerato, etc... • pugui anar dictant les normes que cregui t;s cert que la facilitat d'acomiadament ha res­ oportunas en la línia d'aquells dos Reíais tat bona part de la for(:a al sentit profunda­ Decrets de gener de 1979. Pero, a part d'a­ ment pedagogic d'aquesta prohibició legal. 1 questes posslbilitats que en principl haurlen no només aixo. la facilitat d'acomiadament d'exercir-se excepcíonalment, I'Estatut eixam­ porta sovint el professor a estar més pendent pla considerablement els suposits de contrac­ deis capricis de l'amo que el pot acomladar tació eventual. que no pas de fer una tasca pedagogica dig­ Especial importancia a l'ensenyament -nous na. De tetes formes, la redacció de I'Orde­ titulats i alumnes que comencen a treballar­ nan(:a, en el seu article 18, ha aturat no pocs la tenen les dues modalitats de contractas disbarats educatius. que I'Estatut anomena en practiques i per a Pero, tot i mantenint-se la prohibició, les la formacló. No es tracta, certament, de cap coses han anat canvlant en els darrers dos novetat. la Llei de Relacions laborals de 1976 anys. les posteriors lleis laborals generals ja contemplava aquestes figures, pero no es han obert la porta al fet que també els col­ va portar mal la seva regulació a terme. legis puguin contractar generosament pel me­ A part d'alguns aspectes substancials (el 1976, canlsme de l'eventualitat. A aquest afecte, per aplicar aquests contractas als titulats aca­ foren especialment importants dos Relals De­ demics, hauria calgut la petició del CoHegi crets de gener de 1979. l'un s'encaminava Professional corresponent), la gran diferencia formalment a fomentar el treball deis ]oves. sembla estar en el fet que ara va de debo. l 'altre, per tal de redulr despases a la Segu­ El que preveu el contracta en practiques és retat Social, s'encaminava a promocionar la que els nous titulats, i dins deis dos anys contractació d'aquells que cobressln subsldi següents a l'obtenció del títol, poden ser d'atur. contractats per un temps cert no superior als la particularitat d'aquestes dues disposicions dotze meses. Si bé el sentit d'aquest tipus és que la contractació temporal es pot ter és el de •practiques•. no es preveuen les sigui quina sigui la naturalesa del treball a note3 concretes diferencials d'altres tipus de realitzar. ts a dir, per mitja de contractas contractaclons. En tot cas, el que sí es pre­ eventuals es poden cobrir feines que clara­ veu és teta una nova pluja d'eventualitat a ment no tenen res d'eventualitat. Es més, per les escotes privadas. tal que les empresas s'aboquin a aquests ti­ Aquests obstacles a l'estabilitat del profes­ pus de contractas, se'ls concedeixen -a elles sor en el seu lloc de treball, sumats a la 1 no pas al treballador contractat- bonifica­ majar capacitat acomiadadora deis centres cions de fins el setanta cinc per cent en la que permet la nova legislació, conformen le­ cotització a la Seguretat Social. galment un mal panorama a l'ensenyament pri­ Per raons obvies, aquests contractas han pro­ vat. Si bé no faltaran centres que sobreposin liferat molt a l'ensenyament privat. En major la dignltat 1 continu'itat educativa als beneficis o menor mesura, galrebé tots els centres de la legalitat laboral. no seran -no són• tenen professors en aquesta situació 1, és pocs els que lnverteixin els termes. 1 malau­ ciar, n'hi ha for<:a on l'excepcionalitat esta radament, aquestes escotes acostumen a esdevenint ja una norma. Per períodes que coincidir una vegada més en les zones d'a­ osciHen entre quatre 1 vint-i-quatre mesos, els lumnat culturalment i economicament més treballadors compresos entre els setze i els debil. vint-i-cinc anys i els que cobren el subsidi Caldria estendre aquestes ref:exlons als pa­ d'atur poden estar sotmesos a les mesures res i no perdre de vista aquest nou panorama d'aquells dos Reials Decrets. legal a l'hora de negociar les condicions Aquestes orientacions leglslatives, que van labprals -que sempre tenen molt de peda­ néixer a finals de 1977 amb caracter de pro­ gogiques- de l'ensenyament prlvat. visionalitat, queden fortament consolidadas amb l'anomenat ·Estatuto de los Trabajado­ res•. De primares, aquesta Llei dóna carta Ramon PLANDIURA VILACIS MANLEY®

al se_,rve_, i de_, l 'e_,nse_,nyam_,ent (Noticies NOVETATftn llibres de ESCOLES D'ESTIU MATEMÁTICA DE LA retapaEGB GENERALITAT DE Línia Matematica CATALUN YA Aquesta línia és el resultat d'una reflexió teórica sobre el procés d'assimilació del nen i d'una experimentació meticulosa de les activitats proposades. L'equip d'au· tors, format per Llicenciats en Ciéncies Exactes, Professors d'EGB de la. i 2a. etapa i Psicólegs, han tingut en compte els següents principis, base fonamental de tot el treball: 1 r. El nen ha de partir de situacions concretes (centres d'interés) per arribar a nous coneixernents. 2n. El nen ha de poder aplicar a qualsevol situació els coneixernents adquirits. Per mitjé\ d'exemples i exercicis programats es diri· geix el raonarnent de l'alumne. Guies didactiques les Escoles d'Estiu de Catalunya, que orga· nitzen diversos grups d~ mestres, per segona per a cada curs vegada han estat assumides per la Generali· Contenen una presentació general i una tat que les fa seves i els dóna uns trets classificació per temes, on es faciliten comuns. Aquests trets són: suggeriments i normes metodológiques, que s'hi facl el reciclatge de catala per a organigrarnes de continguts i solució d'activitats. mestres: que tinguin cursos per als diversos nivells: que s'hi treballi un Tema General comú, enguany dedicat a • l 'Escola a Catalunya: relació amb l'entorn social, educatiu i cul­ tural•. A més la Generalitat obté la major part del finan<;ament de cada una de les Escoles d'Es· tiu, deis Ministerls directament o a través deis ICEs. de les tres universitats catalanes. Amb aquests plantejaments, setze grups de mestres que s'han trobat diversas vegades junts a la Conselleria d'Ensenyament, astan preparant per al juliol o setembre I'Escola d'Estiu de la seva comarca. Els uns, com Rosa Sensat la preparen per 15a. vegada, altres com els de les Terres de I'Ebre, Formació Professional, I'Anola 'o Badalona l'organitzen per primera vegada. Heus aquí, dones, la rala­ ció de tetes aquestes Escoles d'Estiu que tant honren els mestres que les promouen des de la base 1 que han estat assumides per la Generalitat. l

¡

· .g·

-

"'"'

...___

n

8

(53)

1

03

(23).

Igualada

Mataró.

00

31

00

Manresa

00

11

(7). .

.

2 2a.

¡¡.

17

r

2

1a

784

46

228

1r

.,

r

.

l.

3

892

384

28

2n.,

Te

Tel.

Cultu

Barcelona

a·.

972-26

1

00

68

00

Barcelona

Tel.

(8).

1

89

5-7.

lOS.

36

76

9

Salle,

Tel. ese.

81

86-88,

8.

Politecnica.

Sabadell

.

11

la

203

centraleta

32

5,

886

249

3r.

Terrassa.

Ral.

Anna,

Girona.

de

Olot.

Oalr.

lnformacló

798

Tel.

Tel.

a

99.

Tel.

19. d'Aicanar.

Tel.

Patronat

Badalona.

1

Barcelona

.

972·50

93 Tarragona.

57

54

3a.

04

n.

Sta.

.

2.

/

Camr

Pierola,

08

d'Ensenyament de

Catalunya,

68

s

77

44

del

02

28 vador

33

Universitat Sol, (17)

.

CULTURAL

· l

UAB

647.

28.

Tel.

de 271

ICE.

08

Baptista

.

Pax• .

85

21

04

la de

Sa

-

la

-73

•

Estatal

Club. Nou,

Humet,

del

Fortuny.

7

ona Font

i

es

l

Sena.

1

796

a

973-24 n

977

228

977 de

3

i

972-21

de

eg

Joan Antoni,

c l

r

l.

cota

arce

s

e

Marques

Ofici B

Tel.

Secretaria ICE Diagonal

T

óMNIUM E Carrer Tel. ICE

Escota

Corsega.

Tel. Rambla Col·

Figueres Mulieres,

St. Lingua

Tel. lmma

Ga

Tel.

Camil St.

Carrer Anna

Consellerla

Tels.

Ajuntament

ona

l

·

Mestres

de

Barce

Professorat

Barcelona

de

Pujades

Cooperativa

de

del

escota

de

Tarragona,

1980

la

escota

Ci~ncies

Grup

Gali

de

de

1

ICE

Roser

una

TIU

de

una

S

Garrotxa

E

'

Formacló

per

la

D

d'EE

Autonoma

per

nclats

Camp

Penedes

rda

Bages

'

I'Anola

Llicenciats e

l

Universitat

S

de

c

at

i

de

i

lnstitut

t Alexandre

mestres

d'Osona,

de

Fundació

d'Educació

del

de

la

Ll

del

Organització

mpo

si

• e

r

E

i

Pedagogica

i

d

Barcelona

COLE

es

Girona

de

r

Mestres

S

Mestres

•

E

up

de

r

I'Ait

Doctors

Unive

UB

tural

de

de

g

Mestres

l

Organitzador

Mestres

Mestres.

Mest

Mestres

Mestres

1

Mestres

Ouímic

la

la

Municipal

de

Doctors

Cu

Universitaria

Sensat

de

de

de

de d'Ensenyants

de

de

de

unya,

a

de

de

Politecnica

l

t

Sabadellenca

Maresme

I'Educació

C11talunya,

·legl

l

Lleida

Rosa

CE

La

ICE

Escota

·Bianquerna• lnstitut

I Grup Grup

Grup Universitat

• ICE

a

Moviment Grup

de

CoHegi

Cata

de Movlment Grup

Grup

Seccló

Grup Esco

lnstltut

CoHectiu del

• Co

l

setembrel

uliol

j

juliol

julio

setem!:lre

setembre jullol

setembre

es

juliol

juliol

6

6

-

-6 -

11

12

Di

t -

-11

embre

-

t

ny

juliol

setembre

setembre

setembre

setembre

se

u

juny

juny-11

setmana

j

agost

juny

juny-4

juny-5 agos agost

2

10

-

-1

30

1-11

30

30

30

25 30

25

1-12

1

~ 1

1-12

1a.

8-13

130

I'Ebre

Formació

Catalunya

de

de

de

Occidental

Nom

Terres

d'Estiu

celona

Garrotxa

r

Pened~s

Emporda

Maresme

les

Vall~s

Ba

Lleida

Girona I'Anoia

Tarragona

la

Badalona

Manresa

Blanquerna•

•

Professional

de

d'Osona

de

de Escota Alt

de

de de

de

del

del

del

de de 1\Jotícies V\laliP- El tema general de MATERIAL PEA l'Escola d'Estiu A I'Escola d'Estiu, altre cop, tenim l'ocasió A CATALOGACIÓ de debatre i posar en comú els problemas i inquietuds que vivim els mestres. El Tema 1 ORDENACIÓ General d'enguany tracta de les relacions en­ tre l'escola i les institucions públiques. !:s DE BIBLIOTEQUES fonamental , en el moment de la recuperació de les institucions catalanes, que els mestres ens plantegem les necessitats que tenim i que no podem assumir solament des de l'escola; ens cal la co~l aborac i ó, participació i gestió de les institucions p úbliques per poder tirar · endavant el projecte d'escola catalana i acon­ seguir una escoJa de qualitat. Fitxes de mida internacional Caldra veure la necessitat o no de crear or­ ganismes i l'estreta relació que s'haura de per a catalegs tenir tant a nivell municipal com de la Ge­ Llibres cedularis neralitat. Cedules pera cataleg d'autors Des de l'escola, temes com les sortides, ex­ biblioteques, pre­ Llibres de registre d'entrades cursions, visites culturals, venció sanitaria, teatr~. orientacló psico-pe­ Classificació Decimal dagbgica, arxius de material. menjadors es­ Universal colars, activitats especials, etc., necessiten alfabetics, siHabics, per a la seva resolució una xarxa institucio­ Jocs nal que permeti els recursos necessaris per de guies, numerics al seu desenvolupament organitzatiu. i geografics !:s en aquest camp que voldriem encaminar varis el Tema General. vist, a més a més, des de Fitxers les necessitats pedagbgiques deis diferents Suporta-llibres nivells educatius, de l'escola bressol fins a Caixes per a fullets i revistes segon ensenyament. Llibres per a control Es tractaria de posar en comú les necessitats que veiem des de l'escola, en la situació de revistes precaria en que es troben respecte a aques­ Organització del servei tes qüestions i, per altra banda, discutir les de prestec de llibres experi encias existents per p oder d ibuixar en­ tre tots quin hauria de ser el paper de les institucions públiques en relacló a l'escola. En la mesura que els mestres participem en aquest moment historie en el debat i con­ creció del projecte d'Escola Pública i Cata­ EXCLUSIVES lana afavorirem que aquesta es porti a terme. Cal que siguem conscients, dones. de la nos­ "WALIP" tra responsabilitat. L'Escola d 'Estiu ha de ser, una vegada més, Tamarit 107. ressb de la veu d'aquells que som t reballa­ Tel. (93) 223 87 94. dors de l'escola. El tema general n'és, cada Barcelona-15 any, una bona ocasió. Siguem-hl tots! lnformacions lrextoslegaJs i comentaris ~

INCREMENT DELS MODULS En virtut d'aixb i amb !'informe favorable del Patronat de la Formació Professlonal, DE SUBVENCió Aquest Ministeri ha disposat: A CENTRES DOCENTS Primer. - El modul de subvenció per a la gratultat de Formació Professional de primer NO ESTATALS grau en centres no estatals (privats o depen­ dents de Corporacions provincials o munici­ pals) al qual es refereixen els punts 14.1 i 14.3 de I'Ordre d'aquest Departament del 20 de desembre de 1979, queda fixat, a partir de 1'1 de gener de 1980 1 fins a nova revisió, Ordre del 27 de marry de 1980 per la qua! en 45.675 pessetes per alumne, per a totes s'íncrementen, a partir de 1'1 de gener de les branques de Formació Professional de 1980, els móduls de subvenci6 a la gratuitat primer grau, excepte les branques Adminis­ de la Formaci6 Professional de primer grau trativa 1 Comercial i de Delineació. per a les en centres no es.tatals. (BOE 28-111-1980.) quals l'esmentat modul sera de 42.187 pes­ setas. Segon. - Es manten en sense variació totes IHustríssim senyor: El punt 14.3 de I'Ordre les altres normes contingudes en la citada ministerial del 20 de desembre de 1979 (BOE Ordre del 20 de desembre de 1979. del 23 de gener següent) va anunciar que els La qua( cosa comunico a V.l. per al seu co­ moduls de subvenció per a la gratultat de la neixement i efectes. Formació Professional de primer grau en cen­ Déu guardi V. l. per molts anys. tres no estatals, fixats per l'esmentada Ordre Madrid, 27 de mar¡; de 1980. en 40 .600 pessetes per alumne, per a tetes les branques de Formació P,rofessional, ex­ OTERO NOVAS cepte les branques Administrativa i Comer­ cial i de Deli neació, per a les quals l'esmen­ IHustríssim senyor Director general d'EJ1se­ tat mbdul es va establir en 37.500 pessetes nyaments Mitjans, President del Patronat de per alumne, podrien ser incrementats per al Formació Professional. segon, tercer i quart trimestre del curs 1979-80 (primer. segon i tercer trimestre de l'any 1980), en la quantitat que permetessin les possibilitats pressuposUtries del Patronat de Promoció de la Formació Professional. La previsible normalització deis recursos eco­ INCREMENT DELS MODULS nbmics d'aquest Patronat, en virtut de la regulació deis seus ingressos pressupostaris, A CENTRES NO ESTATALS realitzada per acord del Consell de Ministres del 22 de febrer últim, permet afrontar la DE FORMACIÓ PROFESSIONAL revisió deis moduls de subvenció per a la DE PRIMER GRAU gratu'itat de la Formació Professional de pri­ mer grau, a partir de 1'1 de gener de 1980, de manera que s'incrementen en un 12,50 per 100, percentatge correlatiu a l'increment de Ordre del 27 de marr; de 1980, ampliatoria de les despeses de sosteniment previst per al les del 31 de julio/ i 17 de desembre de 1979, 1980. per la qua/ s'íncrementen els móduls de sub­ Amb aquesta revisió la subvenció per a la venció a Centre docents no estatals. (BOE 29- gratu'itat de la Formació Professlonal de pri· 111-1980.) mer grau en centres no estatals queda molt prbxim al cost estimat de les despeses de IHustríssim senyor: Les Ordres ministerials sosteniment. del 31 de julio( i 17 de desemqre de 1979 ~ Textos legals

perseguien l'objectiu comú d'incrementar els Aquest modul tindra efectivitat des de 1'1 de moduls a satisfer a les unitats subvenciona­ gener de 1980. des tot tendint a equiparar-los al cost real del 2. Les unitats subvencionadas al 76,39 per lloc escolar estatal, i de possibilitar !'entrada 100 i 53,34 per 100 en virtut d'Ordre minis­ de nous centres en el sistema de subven­ terial del 17 de desembre de 1979 s'incremen­ cions. ten linealment en la mateixa quantitat que Resolta la convocatoria de subvencions es les del 100 per 100, i els seus moduls que­ consideren cobertes les necessitats més ur­ den fixats en 888.904 i 659.343 pessetes, res­ gents respecte a centres que no fru"len de pectivament, i passen a ser el 79,01 i 58,60 subvenció i, en conseqü?mcia, passa a ser per 100 de l'assenyalat per a les unitats al objectiu prioritari aconseguir una efectiva i 100 per 100. real gratu'itat de l'ensenyament en els cen­ Conforme a alfo que s'ha indicat en el número tres subvencionats, mitjan¡;;ant el corresponent anterior aquests moduls tindran efectivitat increment lineal de moduls. des de 1'1 de gener de 1980. L'increment produ"it es justifica i esdevé in­ 3. Per la Direcció General d'Educació Basica dispensable en la mesura amb que es vulgui s'adoptaran les mesures oportunas per tal de aconseguir !'efectiva i rea l gratu"itat abans fer efectiu el pagament als centres deis mo­ esmentada. El modul per subvenció ha d'ab­ duls que s'assenyalen en I'Ordre present. sorbir els successius increments produits du­ Cosa que die a la V.l. per als seus coneixe­ rant els últims anys en els diversos compo­ ments i efectes. Déu guardi la V.l. nents que integren el cost del lloc escolar i, sense superar-lo, s'ha d'aproximar al cost rea l del lloc escolar estatal. En virtut d'aixo, aquest Ministeri ha disposat els punts següents: 1. Es fixa en 1.125.000 pessetes el modul de Madrid, 27 de mar¡;; de 1980-Otero Novas subvenció per a les unitats subvencionadas IHustríssim senyor Director General d'Educa­ al 100 per 100. ció Basica. LES MILLORS OBRES DE LA LITERATURA CATALANA La col·lecció que no vam poder llegir a lescola. Els darrers llibres publicats.

JOAN MANUEL PUIG DEPEDROLO IFERRETER 1DTES TEATRL LES BE.STIES (' D¡ARREGA

N.0 37 N." 38 Preu Preu 17 5 Ptes. 260 Ptes. Puig i Ferreter (1882-1956), poeta en Aquesta novel·la - considerada com l'adolescéncia, es dedica posteriorment una de les millors de !'autor- narra, al teatre, on assolí exits importants i simbólicament, l'opressió d'un poble, va ser considera! per Josep Maria de aclaparat per una burocracia inhumana Sagarra com "el gran valor del nostre i absurda, i, alltora, la seva voluntat de teatre". S'inclouen en aquest recull su pervivimcia. Aigües encantades (1 907), La dama enamorada ( 1908) i El gran Aleix ( 19 12). DE VENDA A TOTES LES LLIBRERlES ,------1 ~~~:!~~~~:;,~;{~l!!u ~~t~~·~,¿~~~~, ~~~:.();;~',' 11~~~~~~~:~;~:;.sadn-- •P•llll·la-, l 1 ~''1' ___,\d rc\·~------1 ___. Id 1\ltlbce/,1 OP __ 1 1 \d$"1$o.".,• •., ,,,• ..,,_.., ..l) Ualtlllot:s.Wot:t.'1\1\.I<.A X ••l(lhh-t•IJ>.OJ>II o!lt \\\0~<> fttoi.,,.b.., l <.O:)Utnotuuhlonl• / •llfll 1 •~ \1 • '------7••--- ol•lllf •"---'• h C41U,J~> I'c-..So~M -I• Caou' És una aportació de "la Caixa" i Edicions 62 a la nostra cultura. 1 BLENDI PROTEGE/X LA SEVA BOCA f PER TAL QUE NO PERO/ MAl EL SOMRIURE

La higiene és fonamental. BLENDI és un dentifrici preparat especialment per als nens. El seu agradable sabor fa que l'obligació diaria de la higiene dental sigui un joc i un plaer. BLENDI protegeix ara les seves dents per tal que no perdin mai el somriure. BLENDI: un somriure permanent.

Preparat per LETI, S. A .. Barcelona segons fórmula de Blendax-Werke Venda exclusiva a farmacias Mainz/ Alemanya

COMERCIAL CLUSA. Divisió Dermo-Dent. Rosselló 285. Barcelona-37