Etnopoètica: Arxius I Materials Inèdits
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ETNOPOÈTICA: ARXIUS I MATERIALS INÈDITS ETNOPOÈTICA: ARXIUS I MATERIALS INÈDITS a cura d’Àngel Vergés i Vicent Vidal Grup d’Estudis Etnopoètics Societat Catalana de Llengua i Literatura INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS © 2015, dels autors dels articles © Per a aquesta edició, Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans ISBN: 978-84-9965-281-8 DL: B 27267-2015 Primera edició: novembre de 2015 Imatge de la coberta: croquis de les Estunes de Banyoles, extret d’un manuscrit de Pere Alsius Impressió: Llinares Impressors Amb la col·laboració i el suport de la Diputació de Girona L’edició d’aquest llibre s’emmarca en una línia d’investigació sobre literatura popular catalana que ha rebut finança- ment del Ministeri d’Economia i Competitivitat a través del projecte d’R+D: FFI 2012-31808. PRESENTACIÓ ETNOPOÈTICA: ARXIUS I MATERIALS INÈDITS Durant la IX Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics a la ciutat de Vic, l’any 2013, es va decidir celebrar la X Trobada del Grup d’Estudis Etnopoètics a la ciutat de Banyoles el 7 i 8 de novembre de 2014. El tema escollit fou «Etnopo- ètica: arxius i materials inèdits». El grup es trobà a la sala polivalent de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. Gràcies a la gentilesa de Núria Batllem va ser possible la visita de l’arxiu i l’antiga biblioteca del monestir de Sant Esteve de Banyoles. L’arquitecte Jeroni Moner guià el grup al claustre del monestir i una de les joies gòtiques de la capital del Pla de l’Estany: l’arqueta gòtica de Sant Martirià. El dia es tancà amb un concert de guitarra de Jordi Codina. Per fina- litzar les activats, el dia vuit de novembre el grup féu un passeig amb la barca Tirona per l’estany de Banyoles. Durant la trobada hi hagué un ambient relaxat i de concòrdia. El fruit acadèmic d’aquella trobada el trobem arreplegat en aquest volum: ampliat, revisat, polit. Per tal d’agrupar de manera temàtica les diverses inter- vencions, s’ha decidit dividir el volum en dues parts: la primera, «Arxius i insti- tucions», i, la segona, «Autors i materials inèdits». En la primera part els investigadors disserten sobre arxius, institucions i al- tres projectes que emmagatzemen fons d’una gran utilitat per a l’estudi del fol- klore. Encapçala aquesta part un article d’Alexandre Bataller sobre l’arxiu dels Tallers de Música Popular, un dels productes col·lectius més notables de re- col·lecció del cançoner popular valencià. Segueix José Enrique Gargallo, que fa un estudi molt interessant centrat en la paremiologia popular relacionat amb la meteorologia aprofitant la base de dades ParemioRom, una eina en línia amb possibilitats de recerca precises i diverses. Les tècniques de divulgació i recollida de material etnopoètic, doncs, han evolucionat: lluny queden les fitxes metòdi- ques de mossèn Alcover. Petits miracles, però, ens deixen veure sovint la volun- tat de preservar materials i estudis dels grans mestres. Una mostra n’és el paper de M. Magdalena Gelabert i Irene Zurrón, divulgadores a fons de la biblioteca monogràfica de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor. Per la seva banda, Roser Ros i Dolors Llompart analitzen la dimensió de Josep M. Pujol com a activista cultural i animador de projectes i iniciatives en l’àmbit de la cultura oral i la museologia. La gran quantitat de material als nostres arxius és ingent i variada, i és a través d’aquests que Àngel Vergés i David Masgrau rei- 7 vindiquen la figura del folklorista banyolí Pere Alsius. Aquest 2015 se celebra el centenari del decés d’aquest pioner de la prehistòria a Catalunya. La catalogació portada a terme per David Masgrau del fons familiar d’aquest farmacèutic és un primer pas seriós per a poder conèixer la vida i obra del banyolí, encara molt desconegut a casa nostra. Tomàs Vibot tanca aquesta primera part amb la pre- sentació del fons Antoni Pons Pastor de l’Arxiu Històric de la UIB, amb mate- rials summament interessants per a l’estudi del folklore, entre altres disciplines. La segona part, «Autors i materials inèdits», conté aportacions particulars d’autors determinats. En el primer article d’aquest bloc es presenten les singu- lars notes del folklorista Adolf Salvà que Joan Borja documenta en el Folklore valencià de Francesc Martínez i Martínez, una font de primer ordre per a la comprensió dels coneixements de Salvà i del tipus de relació que devien mante- nir els dos folkloristes. Segueix un repàs de Margalida Coll als materials del Recull de Folklore Menorquí d’Andreu Ferrer, l’obra de més entitat del folklo- rista tant pel volum com per la varietat dels materials, bona part dels quals en- cara inèdits. Deixa de ser inèdita, amb l’edició de Carme Oriol, la relació epis- tolar de Serra i Moret amb Joan Amades a propòsit de la donació del manuscrit original del Rondallari de Pineda de Sara Llorens a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que, entre altres qüestions, aporta informació rellevant sobre l’estudi de la rondallística als anys 50. A continuació, Salvador Rebés reivindica la figura de Francesc Nabot, fill de Vilanant. Nabot és un d’aquests autors anò- nims que no ha estat a la palestra dels folkloristes il·lustres però la seva recerca no és gens desdenyable. Més desconegut encara, si més no de moment, és l’autor del Manuscrit de Sabater Carbonell, que Josep Temporal estudia i aprofi- ta per classificar-ne els materials rondallístics. Al capdavall, aquest document certifica que les llibreries de vell són i continuen sent una capsa de sorpreses. L’estudi de la producció de tres folkloristes més clouen aquesta part: Josefina Roma ens endinsa en els estudis de Josep M. Batista i Roca i se centra en l’anàlisi de diversos costums agrícoles antics; Vicent Vidal investiga el conjunt de l’obra folklòrica de Just Sansalvador, un autor vinculat a l’Obra del Canço- ner Popular de Catalunya; i, finalment, Laura Villalba analitza de manera meti- culosa alguns motius rondallístics de la folklorista Adelaida Ferré. Creiem que en aquest volum queda ben palesa la importància que tenen els arxius i les institucions a l’hora de salvaguardar els materials folklòrics i que no restin oblidats. La importància d’iniciatives com aquesta pot ajudar a preservar, conèixer i explorar aquest tipus de materials. No són pocs els documents i els 8 fons que al llarg dels Països Catalans conserven tota mena d’inèdits interessants per capbussar-s’hi, descobrir i estudiar. El conjunt d’articles d’aquest llibre en representa una mostra ben valuosa. Us en convidem, per això, a la lectura. Àngel Vergés – Vicent Vidal Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles – Universitat d’Alacant Grup d’Estudis Etnopoètics 9 I. ARXIUS I INSTITUCIONS L’ARXIU DELS TALLERS DE MÚSICA POPULAR. UNA APORTACIÓ AL REPERTORI ETNOMUSICOLÒGIC VALENCIÀ DES D’UN PROJECTE DE RECERCA ESCOLAR Alexandre Bataller Català Universitat de València Aquest treball és un acostament a l’Arxiu dels Tallers de Música Popular, un arxiu de música popular valenciana,1 l’existència del qual ha estat eclipsada pel seu fruit més notable, la Fonoteca de Materials, un projecte nascut de l’escola pública valenciana i impulsat des l’autogovern valencià en l’etapa immediata- ment posterior a la introducció del valencià a l’ensenyament. 1. Els Tallers de Música Popular Els Tallers de Música Popular (TMP) és el nom d’una campanya escolar desen- volupada al llarg de set cursos escolars, des del curs 1984-85 fins el 1990-91, impulsada per la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valencia- na. En concret per la Direcció General de Centres i Política Educativa, alesho- res dirigida per Baltasar Vives, i duta a terme per un equip encapçalat per Vi- cent Torrent i Centelles (València, 1945), mestre aleshores en excedència i un dels fundadors del grup valencià Al Tall (1975-2013), nascut al caliu del mo- viment de la riproposta dels anys 70, atent al rescat del patrimoni musical propi. Un temps marcat per la urgència, per la voluntat de recuperar de l’oblit unes músiques de la tradició oral, tal com escrivia el mateix Vicent Torrent: El criteri fonamental que hui reclama la tasca de recerca folklòrica és la urgència. Resten pocs anys per a recollir tot allò que està a punt de perdre’s i que encara no s’ha perdut. La mobilització de gran nombre d’equips de recerca possibilita de fer un treball de camp de gran amplitud en poc de temps (Fonoteca de Materials 1987). 1 Quan parlem de folklore musical valencià, des de l’àmbit de la musicologia, hem d’esmentar els noms d’aquells que n’han estat compiladors, els quals, amb el temps, han atresorat impor- tants col·leccions documentals. És la generació posterior a Òscar Esplà, Eduard López-Chávarri o Manuel Palau (i els seus Quaderns de Música Folklòrica), concretada en els treballs de recerca i difusió, entre d’altres, de Maria Teresa Oller, Salvador Seguí o Fermín Pardo (vegeu-ne una síntesi de la qüestió a Pardo; Jesús-Maria 2001). Aquest darrer musicòleg féu donació, a la ciutat de Requena, el 2008, del seu «Archivo sonoro de música y literatura popular», amb més de 325 cintes de música i literatura popular, pertanyents a unes 300 poblacions repartides entre més de 20 comarques valencianes. 13 La recol·lecció de les cançons populars fou duta a terme per equips d’alumnes de la segona etapa d’EGB, els quals, seguint unes orientacions prèvi- es, es dedicaren a entrevistar els veïns grans dels seus pobles i a enregistrar en cintes de casset cançons i melodies tradicionals (vegeu-ne la imatge al·lusiva del xiquet que enregistra la veu d’un poble a la fig.