DOCSLIB.ORG

Ruta Granados 1 · CASA NADIUA

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Ruta Granados 1 · CASA NADIUA Ruta Granados 1 · CASA NADIUA El 27 de juliol de 1867 va néixer a Lleida Pantaleó Enric Joaquim Granados i Campiña, fill de Calixto Granados, militar d’origen cubà i d’Enriqueta Elvira Campiña, nascuda a Santander. El matrimoni vivia a prop de la caserna de la Seu Vella on treballava el pare. Quan van arribar a la ciutat, ja tenien dos fills i la mare estava embarassada de l’Enric. Només tres anys després, un nou canvi de destinació a Santa Cruz de Tenerife, va allunyar de Lleida la família Granados i, quan van tornar a Catalunya el 1872, es van instal·lar a Barcelona. Així, doncs, poca era encara la consciència de l’origen lleidatà del nen Granados però, curiosament, anys Lleida, a cavall entre els segles més tard a París i gràcies a l’amistat amb Ricard Viñes, va recuperar aquest XIX i XX era una petita capital de fet amb nostàlgia, cosa que el va portar a visitar alguns cops la ciutat fins a província que, a poc a poc anava establir-hi un lligam especial. entrant en la modernitat gràcies a l’impuls de la Renaixença i de l’incipient Modernisme. Època de formació: Sabem que hi havia una vida musical força activa: Orfeó Lleydatà (1861), primeres bandes 1. De ben petit, Granados ja va demostrar una clara inclinació cap a la i orquestres, societats tipus Cors música i va rebre les primeres classes de solfeig i piano amb el capità Clavé, associacions musicals i la José Junceda, director de la banda militar del Regiment de Navarra i creació de l’Escola Municipal de amic de la família. Música el 1915 (bressol de l’actual Conservatori). 2. Després va entrar a formar part de l’Escolania de la Mercè de Barcelona, dirigida pel mestre de capella Francesc Xavier Jurnet, el qual va reconèixer que mai no havia tingut un alumne com Granados. 3. I, finalment, va rebre classes de piano de Joan Baptista Pujol, un dels primers catalans que va estudiar a París i director d’una acadèmia de piano de la qual van sortir altres grans pianistes i amics com Malats, Vidiella, Viñes i, especialment, Albéniz. Isaac Albéniz (1860-1909) 4. 1887-1889. Estudia a París amb Charles W. de Bériot (1833-1914), Per desig d’Albéniz, Granados va reconegut pedagog del piano. També va relacionar-se amb els músics acabar l’obra “Azulejos” el 1910. més destacats de l’època i anà a l’Schola Cantorum. Coneix a Ricard Viñes! La Paeria i la Diputació, un cop coneguda la notícia de la mort de Granados, van començar a treballar en la preparació d’un seguit d’actes d’homenatge que, finalment, es van desenvolupar els dies 12 i 13 de novembre de 1916: - El diumenge dia 12 es va fer l’acte oficial i protocolari a l’Ajuntament (l’alcalde era el Sr. Antoni Agelet), amb una àmplia representació institucional i social, a més de la presència d’Eduard i Maria de la Soledat Granados, fills del compositor. Posteriorment, una llarga comitiva va desplaçar-se a la casa nadiua on es va inaugurar la PLACA commemorativa, obra de l’escultor Pere Corberó. - L’endemà, dilluns dia 13, es va celebrar una missa solemne a la Catedral Nova i, al vespre, un concert d’homenatge amb la participacío del seu deixeble lleidatà Lluís Farrús (vegeu QR – La Diputació), Frank Marshall (que esdevindria el nou director de l’Acadèmia Granados) i la soprano Carme Bertran. LA INFANTESA DE GRANADOS GRANADOS TOCA GRANADOS ! https://youtu.be/n_JyYXrJNsY?list=PLZU6N5 (Dansa núm.2 “Oriental”) Gr0C0JAffynsN6qzKUrbvfHxrfC https://www.youtube.com/watch?v=Q4_IofNT7N0 Granados era un personatge modern, atent als nous avenços tecnològics. Va enregistrar diversos rotlles de pianola i discs de gramòfon que ens donen la possibilitat d’escoltar-lo (malgrat les lògiques deficiències tècniques de l’època) tocant ell mateix les seves obres al piano! Enric Granados. “Goyescas. No. 4. Quejas ó la maja y el ruiseñor”, Enrique Granados, pianista. Rotlle de pianola. Enric Granados interpreta la “Danza española núm.10”. International Talking Machine [entre 1906 i 1920]. Odeón. Disc de pedra de 78 rpm. Ruta Granados 2 · MONUMENT A ENRIC GRANADOS La tràgica mort de Granados i la seva esposa va provocar una gran commoció internacional de condol, seguida per una allau de subscripcions i ajudes per ajudar econòmicament els sis fills del compositor. Els lleidatans van participar-hi activament i, per perpetuar la seva memòria, Lleida ha fet nombrosos actes i esdeveniments. En destaquem aquests: 1916 – Homenatge - funeral solemne a la Catedral. Col·locació d’una placa en record seu a la casa natal (obra de l’escultor Pere Corberó) i d’un retrat al Saló de plens de La Paeria. 1957 – Estrena de “Goyescas” al Teatre Principal, tot un esdeveniment social a Lleida -a càrrec de la companyia del Liceu- amb la presència de familiars i deixebles del mestre. Exposició retrospectiva a l’IEI de la seva obra, conferències i concerts (amb pianistes tan destacades com Alicia de Larrocha i Rosa Sabater).Per cert, un any abans es van inventar els dolços de pasta seca anomenats Granados. 1966 – 50è aniversari de la seva mort. Després de molt temps de parlar-ne, finalment s’inaugurà el 29 d’octubre el MONUMENT a Granados als jardins de la Seu Vella, idea de l’arquitecte lleidatà Marià Gomà i amb un relleu al·legòric de l’escultor Benjamín Mustiela. A la part del darrera, l’artesà Antoni Guerra reprodueix amb forja cinc compassos d’El fandango del candil (fragment de Goyescas dedicat a R.Viñes!). El monument es va fer per subscripció popular i, en un principi, s’havia de situar al final dels Camps Elisis. Aquell vespre es va representar, per segon cop a Lleida, Goyescas al Teatre Principal. 1967 – 1r centenari del naixement de Granados. Entre tots els nombrosos actes, va destacar la inauguració d’un carrer dedicat al compositor i també, com a curiositat, es va editar un segell commemoratiu. 1995 – S’inaugura l’Auditori Enric Granados amb dues sales de concert (de 800 i 250 cadires), seu també de l’Escola i el Conservatori de Música i autèntic motor de la vida musical lleidatana. 2016 - 2017 - Centenari de la mort i 150è aniversari del naixement de Granados. Concerts, exposicions, publicacions, conferències... “EL FADANGO DEL CANDIL” (amb la partitura) “EL FADANGO DEL CANDIL” Obra dedicada a Ricard Viñes (versió d’Alícia de Larrocha) https://www.youtube.com/watch?v=jb9ieBLCVmA https://www.youtube.com/watch?v=EaCOi2gplYo Ruta Granados 3 · CATEDRAL NOVA PARTIDA DE NAIXEMENT DE GRANADOS del 30 de juliol de 1867 (nascut el dia 27 al c/Tallada núm.1) “ELEGIA ETERNA” per Montserrat Caballé (Poema d'Apel·les Mestres) La Catedral Nova al 1920, encara amb l’església que tenia al https://www.youtube.com/watch?v=c4Ridr4JLVI costat. El 1916 s’hi va celebrar el funeral solemne en record de l’artista que havia estat batejat en aquesta mateixa catedral. Ruta Granados 4 · INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS (IEI) EL LLEGAT EMILI PUJOL A L’IEI LA MÚSICA DE PUJOL: “Guajira” (David Rusell) https://www.youtube.com/watch?v=ib_FV6ECV5k https://www.youtube.com/watch?v=rcVElCyWxMk El llegat Emili Pujol és un fons estrictament musical, cedit a la ciutat de Lleida per la seva vídua la Sra. Adelaida Robert l’any 1988 i que es va obrir al públic el 15 d’abril del mateix any en una sala de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, actualment en reformes. El fons consta de més de 700 partitures, amb un important nombre d’obres originals del propi Pujol, i també d’autors diversos (Falla, Granados, Albéniz...) a més de composicions que li han estat dedicades. Els instruments, situats en una vitrina per preservar-ne la conservació, són els que utilitzava normalment el mestre Pujol en les seus concerts. Completen el llegat una petita biblioteca auxiliar, una part dels seu mobiliari personal i un conjunt de fotografies, quadres i condecoracions que ajuden a conèixer millor la seva figura. Pel seu valor històric destaquen una guitarra d’Antonio Torres del 1863 (és el luthier sobre el qual es basa la guitarra tal com la coneixement avui), ... … una guitarra Garcia (1903), una guitarra barroca (1806) i la famosa rèplica de viola de mà que va encarregar i que va suposar el seu redescobriment. Ruta Granados 5 · CASA NADIUA DE RICARD VIÑES Naixement i primers anys d’estudi Ricard Viñes i Roda va néixer a Lleida el 5 de febrer de 1875 i inicià els estudis musicals als 7 anys amb l’organista de la catedral Joaquim Terraza. Poc després, vistos els grans avenços que feia, ja es va traslladar a Barcelona. Com que no tenia l’edat mínima per ingressar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, va estudiar com a alumne particular amb Joan Baptista Pujol. Dos anys després, el 1887, va poder entrar a l’Escola com a alumne oficial i aquell mateix any va rebre el primer premi de piano. També va estudiar harmonia i composició amb Felip Pedrell. Anada a París L’octubre de 1887, amb només 12 anys, Viñes i la seva mare van traslladar-se a París i va ser admès com a alumne oïdor a les classes superiors de piano que impartia Charles Bériot al Conservatori de París. Viñes freqüentava les reunions de la colònia hispanoamericana i les d’altres cercles benestants on aviat va ser conegut no només com un gran pianista sinó també com una persona molt culta. Va ser en aquests salons parisencs on Viñes va conèixer el noble anglès Lord Butterfield qui esdevindria el seu mecenes.
Load more

Recommended publications
  • Selected Intermediate-Level Solo Piano Music Of
    Louisiana State University LSU Digital Commons LSU Doctoral Dissertations Graduate School 2005 Selected intermediate-level solo piano music of Enrique Granados: a pedagogical analysis Harumi Kurihara Louisiana State University and Agricultural and Mechanical College, [email protected] Follow this and additional works at: https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_dissertations Part of the Music Commons Recommended Citation Kurihara, Harumi, "Selected intermediate-level solo piano music of Enrique Granados: a pedagogical analysis" (2005). LSU Doctoral Dissertations. 3242. https://digitalcommons.lsu.edu/gradschool_dissertations/3242 This Dissertation is brought to you for free and open access by the Graduate School at LSU Digital Commons. It has been accepted for inclusion in LSU Doctoral Dissertations by an authorized graduate school editor of LSU Digital Commons. For more information, please [email protected]. SELECTED INTERMEDIATE-LEVEL SOLO PIANO MUSIC OF ENRIQUE GRANADOS: A PEDAGOGICAL ANALYSIS A Monograph Submitted to the Graduate Faculty of the Louisiana State University and Agricultural and Mechanical College in partial fulfillment of the requirement for the degree of Doctor of Musical Arts in The School of Music by Harumi Kurihara B.M., Loyola University, New Orleans, 1993 M.M.,University of New Orleans, 1997 August, 2005 ACKNOWLEDGMENTS I would like to express my sincere appreciation to my major professor, Professor Victoria Johnson for her expert advice, patience, and commitment to my monograph. Without her help, I would not have been able to complete this monograph. I am also grateful to my committee members, Professors Jennifer Hayghe, Michael Gurt, and Jeffrey Perry for their interest and professional guidance in making this monograph possible. I must also recognize the continued encouragement and support of Professor Constance Carroll who provided me with exceptional piano instruction throughout my doctoral studies.
    [Show full text]
  • An Investigation of the Sonata-Form Movements for Piano by Joaquín Turina (1882-1949)
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by University of Birmingham Research Archive, E-theses Repository CONTEXT AND ANALYSIS: AN INVESTIGATION OF THE SONATA-FORM MOVEMENTS FOR PIANO BY JOAQUÍN TURINA (1882-1949) by MARTIN SCOTT SANDERS-HEWETT A dissertatioN submitted to The UNiversity of BirmiNgham for the degree of MASTER OF MUSIC DepartmeNt of Music College of Arts aNd Law The UNiversity of BirmiNgham September 2014 University of Birmingham Research Archive e-theses repository This unpublished thesis/dissertation is copyright of the author and/or third parties. The intellectual property rights of the author or third parties in respect of this work are as defined by The Copyright Designs and Patents Act 1988 or as modified by any successor legislation. Any use made of information contained in this thesis/dissertation must be in accordance with that legislation and must be properly acknowledged. Further distribution or reproduction in any format is prohibited without the permission of the copyright holder. ABSTRACT Composed between 1909 and 1946, Joaquín Turina’s five piano sonatas, Sonata romántica, Op. 3, Sanlúcar de Barrameda, Op. 24, Sonata Fantasía, Op. 59, Concierto sin Orquesta, Op. 88 and Rincón mágico, Op. 97, combiNe established formal structures with folk-iNspired themes and elemeNts of FreNch ImpressioNism; each work incorporates a sonata-form movemeNt. TuriNa’s compositioNal techNique was iNspired by his traiNiNg iN Paris uNder ViNceNt d’Indy. The unifying effect of cyclic form, advocated by d’Indy, permeates his piano soNatas, but, combiNed with a typically NoN-developmeNtal approach to musical syNtax, also produces a mosaic-like effect iN the musical flow.
    [Show full text]
  • ENRIQUE GRANADOS INÉDITO ( En Recuerdo De Antonio Fernández Cid)
    CICLO ENRIQUE GRANADOS INÉDITO ( En recuerdo de Antonio Fernández Cid) FEBRERO-MARZO 1996 Fundación Juan March CICLO ENRIQUE GRANADOS INÉDITO (En recuerdo de Antonio Fernández Cid) FEBRERO-MARZO 1996 ÍNDICE Pág. Presentación 3 Semblanza de Enrique Granados, por Antonio Fernández-Cid 5 Programa general 9 Notas al programa, por Douglas Riva 13 La obra pianística de Granados 13 Primer concierto 16 Segundo concierto 19 Intérprete 23 Hace cinco años, con motivo del 75 aniversario de la muerte de Enrique Granados, organizamos un ciclo de tres conciertos sobre su obra pianística. Aunque entonces oímos toda su obra editada, éramos conscientes de que faltaban algunas obras inéditas o poco conocidas que ahora vamos a ofrecer en este nuevo ciclo para completar el panorama entonces trazado. La inclusión ahora de algunas obras famosas que entonces oímos no es sólo para dotar de alguna perspectiva a las piezas inéditas. Es bien sabido que Granados era un improvisador nato y que las presiones de los editores le "obligaron " a dar a la estampa obras sobre las que aún tenía cosas que decir. En algunos casos, las escribió, y ahora se podrán escuchar en una versión ligeramente distinta a la habitual. En todos los demás, las versiones que ofrece Douglas Riva son el resultado de un concienzudo análisis de los manuscritos originales, cuya consecuencia es el haber limpiado de errores y erratas las ediciones que normalmente se utilizan. Hasta que publique la edición en la que viene trabajando desde hace tiempo, son también, a su modo, versiones inéditas. En el ciclo que hicimos en noviembre de 1991, las notas al programa y la presentación general corrieron a cargo de Antonio Fernández-Cid, de cuya muerte en plena actividad se cumple ahora un año.
    [Show full text]
  • Iberia De Isaac Albéniz: Estudio De Sus Interpretaciones a Través De “El Puerto” En Los Registros Sonoros
    Tesis doctoral Iberia de Isaac Albéniz: Estudio de sus interpretaciones a través de “El Puerto” en los registros sonoros por María de Lourdes Rebollo García Director: Dr. Francesc Cortès i Mir Programa de Doctorado en Historia del Arte y Musicología Departament d'Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Llletres Universitat Autònoma de Barcelona Mayo 2015 Tesis doctoral Iberia de Isaac Albéniz: Estudio de sus interpretaciones a través de “El Puerto” en los registros sonoros Autora: María de Lourdes Rebollo García Director: Dr. Francesc Cortès i Mir Programa de Doctorado en Historia del Arte y Musicología Departament d'Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Llletres Universitat Autònoma de Barcelona Mayo 2015 A Adrián y Ana Victoria, mis tesoros 4 AGRADECIMIENTOS En primer lugar quiero expresar mi más sincero agradecimiento al doctor Francesc Cortès i Mir por aceptar ser el director de esta tesis, por orientarme en la investigación, y por sus observaciones y correcciones puntuales a este texto. Pero sobre todo, por sus valiosos consejos y sugerencias siempre de manera cordial y abierta que me motivaron a llevar a buen fin esta investigación. Agradezco al doctor Joaquim Rabaseda i Matas su orientación y asesoría al inicio de este trabajo, y a la doctora Montserrat Claveria su apoyo en la tramitación de mi ingreso al doctorado. La realización de mis estudios de doctorado en la Universitat Autònoma de Barcelona fue posible gracias al apoyo de una beca concedida por el Programa de Becas para Estudios en el Extranjero del Fondo Nacional para la Cultura y las Artes (FONCA) en México.
    [Show full text]
  • Homenaje De Enrique Granados Al Cant D'estil: Danza Nº 7 «Valenciana»
    Homenaje de Enrique Granados al cant d’estil: Danza Nº 7 «Valenciana» MARÍA ORDIÑANA GIL Universidad Internacional de Valencia Resumen Enrique Granados ha sido considerado un icono español, un referente de la primera generación modernista surgida a partir de la segunda mitad del siglo XIX. La valorización positiva del folclore y de la historia de la música, así como su voluntad de internacionalización se muestran en la primera de sus obras maestras: Danzas españolas. A través de la Danza nº 7 «Valenciana» el presente artículo se propone ahondar en el conocimiento de Granados soBre la música popular tradicional valenciana y el tratamiento de sus melodías y rasgos distintivos. Asimismo, se pretende dilucidar los vínculos –profesionales y personales– que el compositor tuvo con Valencia a partir de las relaciones con la familia Gal-Lloveras y con el crítico, periodista y compositor Eduardo López-Chavarri Marco. Palabras claves: Enrique Granados, danzas españolas, folclore, Valencia, modernismo, nacionalismo Abstract Enrique Granados is considered a Spanish icon, a member of the first modernist generation that emerged from the second half of the nineteenth century. Granados's valorization of folklore and music history, as well as his determination to gain international recognition for his music are evident in the first of his masterpieces: the Danzas españolas. Using Danza nº 7 «Valenciana» as the prime example, this article aims to show what Granados knew about traditional Valencian popular music and how he treated its distinctive melodies and features. Likewise, it will elucidate the Bond –professional and personal– that the composer had with Valencia through his relations with the Gal-Lloveras family and the critic- journalist-composer Eduardo López-Chavarri Marco.
    [Show full text]
  • Piano Douglas Riva, Piano Michele Scanlon, Piano Mark Kruczek, Organ
    Voices of Ascension Dennis Keene Artistic Director & Conductor Thursday, February 9, 2017 at 8:00pm The Church of the Ascension Fifth Avenue and Tenth Street New York City Performance in honor of Roberta Huber Spain: Granados, Falla & Modernisme Vanessa Vasquez, soprano Francesca dePasquale, violin Vanessa Perez, piano Douglas Riva, piano Michele Scanlon, piano Mark Kruczek, organ Silver Jubilee Society Concert Sponsor Jeffrey & Valerie Paley Piano by Steinway & Sons The audience is urged at this time to make sure that all cell phones and other electronic devices are turned off. The use of cameras and recording devices is strictly prohibited. Members of the audience are cordially invited to greet the artists at a reception following the concert in the Parish Hall (enter through the right side doors). Program ROSARIUM BEATAE VIRGINIS MARIAE PABLO CASALS 1876-1973 Voices of Ascension, Dennis Keene, Conductor, Elena Williamson, soprano, and Mark Kruczek, organ Pau (Pablo) Casals was born in El Vendrell (near Barcelona) in 1876 and died in San Juan, Puerto Rico in 1973. Casals was celebrated throughout the world as cellist, conductor and as a fighter for human rights. He was also a composer of a small body of very beautiful music. These choral works were composed for the men and boy choir of the monastery in Montserrat, Spain. Each piece reveals his ability to express spiritual feelings in a simple, genuine and personal manner. TheRosaries was intended to be sung in the services at Montserrat. The work is a series of very short movements, and is inspired by the tradition of congregational sections alternating with sections for chapel choir or soloists.
    [Show full text]
  • Spanish Identity in the Goyescas of Granados
    Resituating Scarlatti in a Nationalist Context: Spanish Identity in the Goyescas of Granados Maria-Alexandra Francou-Desrochers Schulich School of Music, McGill University Montréal, QC. Canada A thesis submitted to the Faculty of Graduate Studies and Research in partial fulfillment of the requirements for the degree of Masters of Arts ©Maria-Alexandra Francou-Desrochers 2009 Library and Archives Bibliothèque et Canada Archives Canada Published Heritage Direction du Branch Patrimoine de l’édition 395 Wellington Street 395, rue Wellington Ottawa ON K1A 0N4 Ottawa ON K1A 0N4 Canada Canada Your file Votre référence ISBN: 978-0-494-61611-6 Our file Notre référence ISBN: 978-0-494-61611-6 NOTICE: AVIS: The author has granted a non- L’auteur a accordé une licence non exclusive exclusive license allowing Library and permettant à la Bibliothèque et Archives Archives Canada to reproduce, Canada de reproduire, publier, archiver, publish, archive, preserve, conserve, sauvegarder, conserver, transmettre au public communicate to the public by par télécommunication ou par l’Internet, prêter, telecommunication or on the Internet, distribuer et vendre des thèses partout dans le loan, distribute and sell theses monde, à des fins commerciales ou autres, sur worldwide, for commercial or non- support microforme, papier, électronique et/ou commercial purposes, in microform, autres formats. paper, electronic and/or any other formats. The author retains copyright L’auteur conserve la propriété du droit d’auteur ownership and moral rights in this et des droits moraux qui protège cette thèse. Ni thesis. Neither the thesis nor la thèse ni des extraits substantiels de celle-ci substantial extracts from it may be ne doivent être imprimés ou autrement printed or otherwise reproduced reproduits sans son autorisation.
    [Show full text]
  • Music Cds Use the Find Function to Search This List American Classics
    Music CDs Use the Find Function to search this list American Classics: Gershwin - Ellington - Bernstein - Adams John Mauceri, conductor; Hollywood Bowl Orchestra Philips Call No. 001 ¡Ay de Mi! Music for Vihuela and Voice Frank Wallace, baritone, vihuelas de mano Music of the 16th Century Spain for Vihuela and Voice Centaur Call No. 002 Bach: Brandenburg Concertos Nos. 1, 2, & 3 Martin Pearlman, conductor; Boston Baroque Telarc Call No. 003 P.D.Q. Bach: Oedipus Tex and Other Choral Calamities Newton Wayland, conductor; The Greater Hoople Area Off-season Philharmonic & The Okay Chorale Telarc Call No. 004 Music of Samuel Barber Leonard Slatkin, conductor; Saint Louis Symphony Orchestra EMI Call No. 005 Beethoven: The Creatures of Prometheus op. 43. Orpheus Chamber Orchestra Call No. 006 Dvorák: Symphonische Variaationen über ein Originalthema op. 78, Böhmische Suite op. 39 Brahms: Ungarische Tänze John Eliot Gardiner, conductor (3 different orchestras) Call No. 007 Britten: Death in Venice (opera) Call No. 008 (2 disks) Albert Camus: Parle: 2. L'écrivain Call No. 010 Albert Camus: Parle: 3. L'Écrivain et le Théâtre Call No. 011 Elliott Carter: The Minotaur; Piano Sonata; Two Songs Gerard Schwarz, Conductor; New York Chamber Symphony of the 92nd Street Y Call No. 012 Chopin: 24 Preludes, op. 28; Sonata No. 3, op. 58; Mazurka in F minor, op. 68 no. 4 (op. posth.) Vladimir Ashenazy Call No. 013 Selections from the Chopin Collection Artur Rubinstein, pianist Call No. 014 Corneille: Polyeucte Call No. 015 (2 disks) Diderot: Le Neveu de Rameau Call No. 016 Evening Tunes in Prague Prague Chamber Orchestra Encore Call No.
    [Show full text]
  • Copyright and Use of This Thesis This Thesis Must Be Used in Accordance with the Provisions of the Copyright Act 1968
    COPYRIGHT AND USE OF THIS THESIS This thesis must be used in accordance with the provisions of the Copyright Act 1968. Reproduction of material protected by copyright may be an infringement of copyright and copyright owners may be entitled to take legal action against persons who infringe their copyright. Section 51 (2) of the Copyright Act permits an authorized officer of a university library or archives to provide a copy (by communication or otherwise) of an unpublished thesis kept in the library or archives, to a person who satisfies the authorized officer that he or she requires the reproduction for the purposes of research or study. The Copyright Act grants the creator of a work a number of moral rights, specifically the right of attribution, the right against false attribution and the right of integrity. You may infringe the author’s moral rights if you: - fail to acknowledge the author of this thesis if you quote sections from the work - attribute this thesis to another author - subject this thesis to derogatory treatment which may prejudice the author’s reputation For further information contact the University’s Copyright Service. sydney.edu.au/copyright ECHOES OF THE MASTER: A MULTI-DIMENSIONAL MAPPING OF ENRIQUE GRANADOS’ PEDAGOGICAL METHOD AND PIANISTIC TRADITION Carolina Estrada Bascuñana A thesis submitted in partial fulfilment of requirements for the degree of Doctor of Musical Arts Sydney Conservatorium of Music University of Sydney 2015 I declare that the research presented here is my own original work and has not been submitted to any other institution for the award of a degree.
    [Show full text]
  • Enrique Granados' Piano Suite Goyescas
    ENRIQUE GRANADOS’ PIANO SUITE GOYESCAS: LOS MAJOS ENAMORADOS A NARRATIVE INTERPRETATION IN LIGHT OF HIS TONADILLAS FOR VOICE AND PIANO by KATHRYN KOSLOWSKY SCHMIDT B. Mus., The University of British Columbia, 2000 M.Mus., The University of British Columbia, 2002 A THESIS SUBMITTED IN PARTIAL FULFILLMENT OF THE REQUIREMENTS FOR THE DEGREE OF DOCTOR IN MUSICAL ARTS in. THE FACULTY OF GRADUATE STUDIES (Music) THE UNIVERSITY OF BRITISH COLUMBIA (Vancouver) December, 2009 © Kathryn Koslowsky Schmidt, 2009 Abstract Granados’ Goyescas is a substantial six movement work for piano that was written between the years 1900 and 1914. Part I was published in Barcelona by Casa Dotesio in 1912, and Part II in 1914 by Union Musical Espanola. What is not widely known is that around the same time, Granados composed twelve Tonadillas. These songs for voice and piano are closely related to the piano pieces, and were published by Casa Dotesio in 1913. The composer himself acknowledges the important relationship between the Tonadillas and Goyescas in the statement “. I wanted to create a collection that would serve me as a document for the Goyescas.” An analysis of similarities between the two works provides evidence for the fact that at least certain Tonadillas may have been composed before, or concurrently with the piano suite Goyescas, between the years 1900 and 1913. The current literature neglects the important connection between these works (Chapter 2); however, this study maintains that the Tonadillas are highly illuminating for performers, analysts and listeners of Goyescas, and are an important interpretive tool. Furthermore, Goyescas’ programmatic titles, use of folk tunes and other indications demand a narrative interpretation; this is only enlivened by study of the Tonadillas with their descriptive texts.
    [Show full text]
  • Con Exaltacion Poetica 2.05 Music Is a Gorgeous Treat for the Fingers, As All Music That Is the Perfection of Writing for Its Particular Instrument Is
    The Best of Martin Jones Discover … ENRIQUE GRANADOS (1867-1916) DISCOVER Martin Jones has been one of Britain’s Martin Jones, piano most highly regarded solo pianists since first coming to international attention in 1 Allegro de Concierto Op. 46 (1903) 7.20 1968 when he received the Dame Myra Hess Award. The same year he made his 2 Oriental, canción, variada, intermedio y final 10.37 London debut at the Queen Elizabeth 3 Elisenda 5.42 Hall and his New York debut at Carnegie 4 Escenas poéticas I. Berceuse 4.07 Hall, and ever since has been in demand 5 Libro de horas II. El invierno (1913) 4.32 for recitals and concerto performances The Book of Hours : Winter on both sides of the Atlantic. 6 Paisaje Op. 35 Landscape 5.44 He is a prolific recording artist and his Escenas poéticas II (1912) many major projects include the 7 I Recuerdo de paises lejanos 2.17 complete solo piano works of Remembrance of distant countries Mendelssohn, Brahms, Debussy, 8 II El ángel de los claustros 3.33 Grainger, Stravinsky, Korngold, The angel of the cloisters Szymanowski, Granados, Guastavino, 9 III Canción de Margarita 1.35 Mompou, Ernesto Halffter, Joaquin Nin, Has Gál, Jean Françaix, Jean Roger- Song of Margarita Ducasse, and Alan Richardson. 10 IV Sueños del poeta 3.53 Dreams of the poet 11 Estudio Study 3.18 Escenas románticas (1903) 12 II Berceuse - Lento 3.09 13 III Lento - con extasis 5.28 14 IV Allegretto 1.11 2 NI 7729 NI 7729 7 obsessed Granados so much.
    [Show full text]
  • Echoes of the Master: a Multi-Dimensional Mapping of Enrique Granados’ Pedagogical Method and Pianistic Tradition
    ECHOES OF THE MASTER: A MULTI-DIMENSIONAL MAPPING OF ENRIQUE GRANADOS’ PEDAGOGICAL METHOD AND PIANISTIC TRADITION Carolina Estrada Bascuñana A thesis submitted in partial fulfilment of requirements for the degree of Doctor of Musical Arts Sydney Conservatorium of Music University of Sydney 2015 I declare that the research presented here is my own original work and has not been submitted to any other institution for the award of a degree. Signed: …………………………………………………………………………………… Date: ……………………………………………………………………………………… iii For my parents, my brother, my husband and my daughter iv Abstract The interpretation of the piano works of Enrique Granados has challenged musicologists and performers for decades. The performances of Granados have often been described as improvisatory and spontaneous, as if his creative artistry and natural talent denied following any rigid rules. He did not like to perform the same work in the same way more than once and even his compositional process was one of continual evolution. Further, anecdotes about Granados as teacher describe the way he encouraged his students to try different approaches in the performance of his pieces. However, this description of him as a relaxed and rather free spirit might be somewhat misleading. The pedagogical methods of Granados contain painstaking descriptions and guidelines for students and his comprehensive theoretical methods are supplemented by a series of practical exercises, some of which he demanded his students follow rigidly. In an effort to reconcile both sides of his artistic temperament and to steer the student of Granados’ piano works in the right direction, attempts have been made to develop authoritative editions of his works through the analysis of his recordings and scores under the supervision of well-known interpreters of his piano music.
    [Show full text]