EntraÊaÊformarÊ partÊdeÊlaÊhist˜riaÊ delÊLiceu
ElÊLiceuÊŽsÊpartÊdeÊtots.ÊColálabora «M’has arrossegat fins al fons, cruel poder de les aigües, i no obstant això saps molt bé que en el teu fred si, no puc morir!»
Rusalka (Acte III) Fundació Gran Teatre del Liceu
Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona societat del gran teatre del liceu consell de mecenatge
www.liceubarcelona.cat Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Direcció del Teatre
PRESIDENT Artur Mas i Gavarró DIRECTOR GENERAL Joan Francesc Marco VICEPRESIDENTS José María Lassalle Ruíz DIRECTOR ARTÍSTIC Joan Matabosch Xavier Trias i Vidal de Llobatera direCTORA ECONÒMICA I FINANCERA Ana Serrano Salvador Esteve i Figueras DIRECTOR DE MÀRQUETING, Martí Torres VOCALS REPRESENTANTS DE LA Ferran Mascarell i Canalda COMUNICACIÓ I MECENATGE GENERALITAT DE CATALUNYA Josep Maria Busquets i Galera DIRECTOR DE PRODUCCIÓ I GIRES Eduard Garcia VOCALS REPRESENTANTS DEL MINISTERIO Miguel Ángel Recio Crespo DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS Jordi Tarragó DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE Santiago Fisas Ayxelà I SERVEIS GENERALS VOCALS REPRESENTANTS DE Jaume Ciurana i Llevadot DIRECTOR TÈCNIC Xavier Sagrera L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Marta Clari i Padrós CAP DE GABINET DE LA DIRECCIÓ Rosa Bassedas VOCAL REPRESENTANT DE Mònica Querol Querol GENERAL I RELACIONS INSTITUCIONALS LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA CAP DEL SERVEI JURÍDIC Jaume Solé VOCALS REPRESENTANTS DEL Josep Vilarasau i Salat CONSELL DE MECENATGE Pablo Cigüela Ibáñez DIRECTOR MUSICAL Josep Pons Luis Abril Pérez DIRECTOR DEL COR José Luis Basso Leopoldo Rodés i Castañé VOCALS REPRESENTANTS DE Manuel Bertrand i Vergés LA SOCIETAT DEL GRAN TEATRE Javier Coll Olalla Consell d’Assessorament Artístic DEL LICEU Josep Maria Coronas i Guinart Manuel Busquet Arrufat ASSESSORS Xavier Albertí Francesc Cortès DIRECTOR GENERAL Joan Francesc Marco i Conchillo Pilar Figueras Anna Maleras SECRETARI Jaume Solé i Janer Ramon Pla INTERVENTOR Joan Guerrero i Luque Antoni Ros-Marbà MEMBRES DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Joan Francesc Marco Comissió Executiva Joan Matabosch Josep Pons José Luis Basso PRESIDENT Miguel Ángel Recio Crespo Jaume Solé VOCALS REPRESENTANTS Xavier Solà i Cabanas DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Vicenç Villatoro i Lamolla VOCALS REPRESENTANTS DEL MINISTERIO Miguel Ángel Recio Crespo DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE Antonio Garde Herce VOCALS REPRESENTANTS DE Jaume Ciurana i Llevadot L’AJUNTAMENT DE BARCELONA Marta Clari i Padrós VOCAL REPRESENTANT DE LA Salvador Esteve i Figueras DIPUTACIÓ DE BARCELONA VOCALS REPRESENTANTS DE LA Manuel Bertrand i Vergés SOCIETAT DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Javier Coll Olalla VOCALS REPRESENTANTS DEL Josep Vilarasau i Salat La Fundació del Gran Teatre del Liceu és membre de: CONSELL DE MECENATGE Pablo Cigüela Ibáñez
DIRECTOR GENERAL Joan Francesc Marco i Conchillo SECRETARI Jaume Solé i Janer INTERVENTOR Joan Guerrero i Luque Plantilla del Liceu
Direcció General Maria Subirana José Antonio Gómez Fulgencio Sandoval Jordi Figueras Emili Roses Joan Francesc Marco Roser Trepat Adam Glubinski Catalin Cristian Sandu Mariel Wlady Fontes Theodore Rulfs director general Jaume Tribó Rodica Monica Harda Birgit Renate Schmidt Isabel Fuentealba Miglena Savova M. Isabel Aguilar Maria Carme Ventura Detlef Hillbricht Oleg Shport Ignasi Gomar Spasova Rosa Bassedas Gueràssim Voronkov Piotr Janusz Jeczmyk Oksana Solovieva Olatz Gorrotxategi Maria Such Paloma Casa Véronique Werklé Christo Kasmetski Juan Manuel Stacey Ramón Grau Lorenzo P. Valero M. Àngels Casals Aleksandar Krapovski Renata Tanollari Airam Hernández Ingrid Venter Laura Cosme Orquestra Emilie Langlais N. Peter Thiemann Andrés Jara Elisabet Vilaplana Ariadna Pedrola Olga Aleshinski Jing Liu Franck Tollini M. Carme Jiménez Mariano Viñuales Laura Prat Cesar Altur Francesc Lozano Vessela Tomov Sung Min Kang Rita Wing Teresa Serra Maria Anca Andrei Kalina Macuta Yana V. Tsanova Hortensia Larrabeiti Helena Zaborowska Jaume Solé Sandra Luisa Batista Edith Maretzki M. Eulàlia Valero Yordanka León Guisela Zannerini Lluís Bellver Enric Xavier Martínez Marie Vanier Graham Lister Departament Francesc Benítez Joan Josep Mercadal Bernardo Verde M. Dolors Llonch Departament Artístic José Miguel Bernabeu Jordi Mestres Àngel Vidal Glòria López P. Econòmic i Joan Matabosch Dorothea Biehler Aleksandra Miletic Francisco Villaescusa Raquel Lucena Financer director Claire Marie Bobij Albert Mora Matias Weinmann Mònica Luezas Anna Serrano Anabel Alenda Kostadin Bogdanoski David Morales Ignacio Zamora Elizabeth Maldonado directora Lluís Alsius Margaret Bonham Liviu I. Morna Encarnació Martínez Jesús Arias Josep Maria Armengol Miquel Àngel Bosch Mihai Morna Cor Xavier Martínez Jordi Cabrero Sònia Cañas Bettina Brandkamp Arturo Nogués Alejandra Marie Aguilar Isabel Mas Cristina Esteve Damià Carbonell Esther Clara Braun Emili Pascual M. Isabel Arqué J. Antonio Medina Maria Jesús Fèlix Albert Castells Mercè Brotons Dolors Payà Min A. Baek Ivo Ivanov Mischev Maria Josep Garcia Luca Ceruti Josep Anton Casado Enric Pellicer Josep Maria Bosch Raquel Momblant Eva Grijalba Concepción García Elena Ceaucescu Raúl Pérez Margarita Buendia José Luis Moreno Esther Juli Vanessa García Andrea Ceruti Cristoforo Pestalozzi Ignasi Campà Daniel Muñoz Gemma Martínez Victòria Gómez Carles Chordà Ionut Podgoreanu Teresa Casadellà Anna Oliva Roser Pausas Mark Hastings Francesc Colomina Alexandre Polonski José Luis Casanova M. Àngels Padró Raquel Pérez Joaquim Iborra Carme Comeche Annick Puig Paul Chiarot Pierpaolo Palloni Gemma Rodríguez Eva Marín Savio de la Corte Ewa Pyrek Alexandra Codina Eun-Kyung Park Josep Valls Àngels Martínez Charles Courant Kornelia Racz F. Xavier Comorera Marta Polo Glòria Nogué Philip-Raymond Joan Josep Renart Núria Cors Joan Prados Departament de Juan Carlos Olivares Cunningham Francesc Rodríguez Rosa Maria Cristo Carles Prat Màrqueting, Núria Piquer Birgit Euler Lluís Rusiñol Miguel Ángel Curras Angèlica Prats Comunicació i Sebastian Popescu Vincent Fillatreau Artur Sala Georgiev Darlev Florenci Puig Mecenatge Susana Rodríguez Juan Pedro Fuentes Rafael Sala Gabriel Antonio Diap Joan Josep Ramos Martí Torres Elena Rosales Nicolae Giurgea Francesc Sánchez María José Escorsa Miquel Rosales director Carmen Aguilar Muntsa Inglada Albert Anguera Gemma Felius Aduino J. Martínez Josuè Sampere Emma Blancafort Elena Moral Ferran Anguera Cristina Fortuny Jaime Martínez Andrés Sánchez Sònia Blanquet Mercè Núñez Ricard Anguera Marta Frades Manuel Martínez Josep M. Sánchez Irene Calvís Meritxell Penas Joan Anton Antich José M. Franganillo Roger Martínez Juan M. Sánchez Montserrat Cardona Joan Rimbau Víctor Antich Ruth Galán Eduard Melich Margarita Sánchez Maite Guerra Josep Maria Sabench Stefano Armani Victòria Gallego Vicenç Miguel Mariano Sánchez Mireia Martínez Pilar Villanueva Jerónima Armas Jordi Gallués Enric Miquel Esther Sanclemente Berna Navarro Mercè Arribas Antoni Garcia Bautista V. Molina Vicenç Santos Josefa Padrós Departament de Antonio Arrufat Joan Carles Garriga Carlos Montosa Javier Sanz Lluís Palomar Recursos Humans i Natalia Barot Josep P. Gil Mercedes Muñoz Pedro Sastre Victòria Pardell Serveis Generals Xavier Bové Fiorella Giudicessi Blai Munuera Jordi Segarra Susanna Piquer Jordi Tarragó Albert Brignardelli María José Gómez Agustí Navarro Maria Serra Maria Teresa Pous director Manuel Cabello Alberto González Mònica Núñez Maria Teresa Sil Sònia Puig-Gros Jordi Aymar Raúl Cabello Carmen González Alfonso Ochoa Jordi Soler Gemma Pujol Cristina Ferraz Julián Candón José Jorge González Albert Ortiz Carles Lluís Suárez Isabel Ramon Pilar Foixench Carles Capdet Antonio Guardiola Amadeo Pabó Marc Teixidor Marta Ribas Mireia Gay Ferran Capella Miguel Guillén Natàlia Paradela Eduard Torrents Inés Riviere Raül López Xavier Carreras José Ángel Hidalgo Carles A. Pascua Antoni Ujeda Helena Roca Xavier Massotti Jordi Castro Adela del Hoyo Albert Peña Esperanza Valderrama Mercè Roig Juan Manuel Muñoz Gertrudis Cayuela Pablo Huerres Liliana Pereña Núria Valero Gemma Sánchez Ruben Ondoño Marc Comas Fernando Jiménez Ana Pérez Andrés Varela Isabel Santana Sandra Oliva Alexandre Curcó Anna Maria Junquera Robert Pinies Ana Sabina Vergara Sari Sanz Júlia Osorio Pietro d’Agostino Jamaine M. Kässler José C. Pita Jaume Vergés Paulina Soucheiron Joan Peyretó Laia Daniels Antonio Larios Salvador S. Pozo Alba Viader Deborah Tarridas Maria Rosa Pons Ricard Delgado Antoni Lebrón Ferran Pratdesaba Patricia Viguer Carme Urgell Sara Ramírez Antoni Díaz Esther Linuesa Esteban Quifer Eva Vílchez Mireia Ventura Mercè Siles José Luis Encinas Eduard López Carles Rabassa Judit Villalmanzo Cristina Viñas Albert Sust Sergi Escoda Francesc Xavier López Lluís Rabassa Ana Zurdo Ferran Torres Yolanda Escoda Jordi López Dolors Rodríguez Departament de Sebastià Escutia Xesca Llabrés Jaume Roig Producció i Departament Tècnic Rafael Espada Ramón Llinás Darío Rojas Gires Xavier Sagrera Guillermo Fabra Mònica Llorens Carlos A. Rojo Eduard Garcia director Antoni Falcó Joaquim Macià Marcos Romero director Rui Alves Josep R. Falcó Francesc Macip Pere Romero Yolanda Blaya Jordi Amate David Farré Antoni Magriñà Josep Rosés Sílvia Garcia Llorenç Ametller Immaculada Faura Begoña Marcos Glòria Royo Carles Gibert Javier Andrés Josefa Fèlix Isaac Martín Josep Sala Fundació Gran Teatre del Liceu
Mecenes · Consell de Mecenatge Patrocinadors
Protectors Col·laboradors
BANCO MEDIOLANUM ILLY CAFFÈ SUMARROCA BON PREU SAGA MOTOR GENERAL CABLE SOGEUR
Benefactors
Macià Alavedra Antoni Esteve Josep Milian Salvador Alemany Magda Ferrer-Dalmau José M. Mohedano Maria Bagués Sergi Ferrer-Salat Josep Lluís Núñez Joaquim Barraquer Maria Font de Carulla Josep Oliu Núria Basi Mercedes Fuster Maria Reig Manuel Bertran José Gabeiras Francisco Reynés Manuel Bertrand José Luís Galí Miquel Roca Agustí Bou Francisco Gaudier Francisco Salamero Carmen Buqueras Lluís M. Ginjaume Maria Soldevila Joan Busó Jaume Graell Ernestina Torelló Joan Camprubí Manuel Grau Joan Uriach Guzmán Clavel Calamanda Grifoll Josep Vilarasau Josep Cusí José Manuel Mas Maria Vilardell † Índex
18 Presentació 24 Festival Bayreuth al Liceu 32 Òperes 60 Dansa 70 Concerts 80 El Petit Liceu 92 Abonaments i localitats 92 Informació
18 Presentació Presentació 19
Presentació
La temporada 2012-2013 té un brillant inici, l’estricte corpus dels drames considerats essencialment els primers dies de setembre, amb la vinguda de wagnerians. També té un gran interès la projecció del l’orquestra i els cors dels Festivals de Bayreuth, la famós film clàssic en dues parts Els nibelungs de Fritz ciutat mítica del wagnerisme, on el compositor féu Lang, estrenat a Berlín el 1924, en col·laboració amb construir un teatre adaptat a la seva concepció de la Filmoteca de Catalunya, projecció acompanyada l’òpera i que cada estiu rep els seus devots procedents de la interpretació en directe de la partitura original d’arreu del món. El Liceu de Barcelona, fidel a la de Gottfried Huppertz. Una exposició sobre Richard seva secular tradició wagneriana, va rebre l’any Wagner completa la celebració. 1955 la visita dels Festivals Wagner de Bayreuth, esdeveniment que commocionà el nostre públic i fou El mateix any 2013 es commemora el bicentenari un gran impacte per a tota la ciutat. Ara, 57 anys del naixement de Giuseppe Verdi i s’ha programat després d’aquella fita, que els aficionats més grans una nova producció de La forza del destino, òpera encara recorden amb emoció, el Teatre torna a acollir de maduresa estrenada el 1862 a Sant Petersburg, l’orquestra i cor de Bayreuth, amb cantants de gran en coproducció amb l’Opéra de París, amb Renato prestigi, que ens farà escoltar, en versió de concert, Palumbo com a director musical. tres grans obres wagnerianes: Der fliegende Holländer (L’holandès errant), Lohengrin i Tristan und Isolde. S’incorporen a la història del Liceu tres òperes de gran És un orgull i una alegria per al Gran Teatre del Liceu interès que mancaven en la seva brillant trajectòria. renovar el contacte amb el món de Bayreuth, seguint En ordre cronològic, la primera és Il turco in Italia, la constant i mai desmentida devoció del seu públic òpera de joventut de Gioachino Rossini, estrenada a per la figura i l’obra de Richard Wagner. Milà el 1814, un deliciós drama buffo segons la moda de les «turqueries» de l’època, que representa una Aquest esdeveniment constitueix el pòrtic d’altres mostra plena de gràcia i agilitat del gran compositor. actes culturals relacionats amb la commemoració del La segona és Iolanta, de Piotr I. Txaikovski, refinada segon centenari, el 1913, del naixement de Wagner. òpera, de gran lirisme, estrenada a Sant Petersburg el Així, dins la temporada, trobem la representació 1892, poc coneguda als teatres d’òpera occidentals, de l’òpera Das Rheingold (L’or del Rin), el pròleg que té l’al·licient d’arribar en versió de concert però de la famosa «Tetralogia» de Wagner Der Ring des amb els cossos estables –orquestra i cor– del Teatre Nibelungen (L’anell del nibelung), estrenada a Munic Mariinski de Sant Petersburg, amb les grans figures l’any 1869, i, en versió de concert, Rienzi, obra de de Valeri Gergiev, el director d’orquestra, i la soprano joventut del compositor, estrenada a Dresden el 1842, Anna Netrebko, que debuta així al Liceu. La tercera sobre el personatge històric romà Cola di Rienzo, és Street Scene (Escena de carrer) de Kurt Weill, relativament poc coneguda perquè no forma part de estrenada a Filadèlfia el 1946, la primera òpera de 20 Presentació Presentació 21
l’etapa americana del compositor germànic, que L’oferta complementària de l’òpera estarà formada denota la influència de la música dels EUA –musicals per una sèrie de recitals i de concerts amb solistes i jazz– en la seva obra de maduresa. rellevants, com Joyce DiDonato o Bejun Mehta. A més a més de celebrar aquesta temporada l’edició número Entre les òperes que completen la temporada, 50 del Concurs Francesc Viñas, l’Orquestra Simfònica esmentem primer tres òperes italianes, Madama del Gran Teatre del Liceu participarà en una sèrie de Butterfly, una de les més populars obres de Puccini, concerts al Palau de la Música Catalana i a l’Auditori estrenada a Milà el 1904, en una refinada coproducció de Barcelona, sota la batuta del nou director musical amb el Royal Opera House Covent Garden de del Liceu, Josep Pons. El director del Cor és José Luis Londres; Il pirata de Vincenzo Bellini amb Mariella Basso i el concertino és Kai Gleusteen. Devia; i la també molt popular L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti (1832), en l’atractiva proposta de Pel que fa a la dansa, esmentem primer la companyia Mario Gas i protagonitzada per Rolando Villazón. novaiorquesa Alvin Ailey American Dance Theater, L’òpera francesa estarà representada per Les contes ja coneguda pels aficionats del Liceu, amb ballarins d’Hoffmann de Jacques Offenbach, estrenada a París afroamericans que integren la seva personal concepció el 1881, magnífica mostra de l’aproximació del de l’experiència ètnica i de la dansa moderna compositor a la grand opéra, que la gran i estimada americana, en un programa eclèctic i atractiu. En soprano Natalie Dessay canta assumint els tres segon lloc, ens visita l’American Ballet Theatre, la principals papers. La nova coproducció del Liceu amb prestigiosa companyia que manté la tradició del l’Òpera de San Francisco serà dirigida per Laurent ballet clàssic als EUA, que ens porta una de les grans Pelly. obres del ballet rus del segle xix, Don Quixot, amb música de Ludwig Minkus, obra mestra del coreògraf Del refinat món de l’òpera txeca ens arriba una Marius Petipa, estrenada el 1869 al Teatre Bolshoi atractiva producció de Rusalka, d’Antonín Dvorˇák, de Moscou. La tercera companyia és el Ballet del estrenada a Praga el 1901, sota la direcció musical Teatre Nacional de Praga amb la seva cèlebra versió d’Andrew Davis i la direcció d’escena d’Stefan d'El trencanous de Piotr I. Txaikovski. La quarta Herheim, figura reconeguda a Europa especialment companyia de dansa és el Ballett am Rhein Düsseldorf des del seu èxit a Bayreuth amb Parsifal. Clou la Duisburg, la companyia estable de l’Oper am Rhein, temporada d’òpera una opera seria d’un Mozart una de les grans institucions culturals alemanyes, que joveníssim, Lucio Silla, estrenada a Milà el 1772, presenta L’art de la fuga de Johann Sebastian Bach quan tenia setze anys, amb una sorprenent riquesa amb la innovadora i esplèndida coreografia de Martin orquestral i de gran dificultat per als cantants. Schläpfer, estrenada el 2002, que ha estat qualificada del misteri de Bach fet moviment. 22 Presentació Presentació 23
Relació d’artistes
Sopranos Mezzosopranos Tenors Barítons Baixos Directors musicals Laura Aikin Anna Alàs Roberto Alagna Roberto Accurso Simone Alberghini Harry Bicket Eliana Bayón Michelle Breedt David Alegret Carlos Bergasa Ain Anger Daniele Callegari Nicole Cabell Gemma Coma-Alabert Roberto Aronica Fabio Capitanucci Ildebrando d’Arcangelo Dale Clevenger Micaela Carosi Marina Comparato Arnold Bezuyen Roberto de Candia Oleg Bryjak Alan Curtis Annette Dasch Marianne Cornetti Clemens Bieber Marc Canturri Carlos Chausson Andrew Davis Natalie Dessay Joyce DiDonato Benjamin Bruns Albert Dohmen Carlo Colombara Stéphane Denève Mariella Devia Mihoko Fujimura Javier Camarena Manel Esteve Madrid Günther Groissböck Antonino Fogliani Norma Fantini Salomé Haller Albert Casals Isaac Galán Robert Holl Valeri Gergiev Vanessa Goikoetxea Nona Javakhidze Josep Fadó Renato Girolami Ante Jerkunica Gottfried von der Goltz Eglise Gutiérrez Katarina Karnéus Christian Franz Greer Grimsley Vitalij Kowaljow Pablo González Hui He Ildiko Komlosi Marcello Giordani Jason Howard Ievgueni Nikitin Tim Murray María Hinojosa Marie Nicole Lemieux Vittorio Grigolo Thomas Johannes Ievgueni Orlov Renato Palumbo Ermonela Jaho Michèle Losier Stefan Heibach Mayer Marc Pujol Víctor Pablo Pérez Inga Kalna Susan Maclean Willem van der Heyden Ralf Lukas Diógenes Randes Josep Pons Young Hee Kim Marisa Martins Ismael Jordi Ambrogio Maestri Friedemann Röhlig Jordi Savall Aleksandra Kurzak Christa Mayer Alfred Kim Joan Martín-Royo Abramo Rosalen Peter Schneider Nino Machaidze Inés Moraleda Michael König Toni Marsol Peter Rose Gueràssim Voronkov Emily Magee Jossie Pérez Gregory Kunde Werner van Mechelen Wilhelm Sebastian Weigle Elisabete Matos Ewa Podlés Jorge de León Xavier Mendoza Schwinghammer Ricarda Merbeth Claudia Schneider Alessandro Liberatore Giovanni Meoni Franz-Josef Selig Directors d’escena María José Moreno Enkelejda Shkosa Antonio Lozano Laurent Naouri Martin Snell Jean-Claude Auvray Anna Netrebko Anna Smirnova Vicenç Esteve Madrid Leo Nucci Bjarni Thor Kristinson Robert Carsen Amarilli Nizza Silvia Tro Santafé Vicente Ombuena Àngel Òdena Christian Tschelebiew Patrice Caurier Camilla Nylund Nadine Weissmann Marcel Reijans Jukka Rasilainen Rainer Zaun John Fulljames Cristina Obregón Stefano Secco Àlex Sanmartí Mario Gas Patricia Petibon Robert Dean Smith Andrew Shore Cantants i actors Claus Guth Patricia Racette Kurt Streit Bruno de Simone de musical Stefan Herheim Ofèlia Sala Zoran Todorovich Pietro Spagnoli Paul Curievici Moshe Leiser Iano Tamar Francisco Vas Vladimir Stoyanov Geof Dolfon Christof Loy Iréne Theorin Mikhaïl Vekua Ludovic Tezier Paul Featherstone Laurent Pélly Violeta Urmana Rolando Villazón Samuel Youn Elena Ferrari Erika Wueschner Klaus Florian Vogt Joanna Foote Orquestra Simfònica Solistes James McOran- i Cor del Gran Contratenors instrumentals Campbell Teatre del Liceu Bejun Mehta Boris Berezovski John Moabi Director musical Julian Rachlin Kate Nelson Josep Pons Frank Peter Paul Reeves Director del Cor Zimmermann Simone Sauphanor José Luis Basso Joseph Shovelton Harriet Williams Festival Bayreuth al Liceu
26 L’holandès errant en versió concert
28 Lohengrin en versió concert
30 Tristan und Isolde en versió concert
El millor Wagner interpretat pels millors wagnerians
El Festival de Bayreuth és el festival wagnerià més prestigiós del món. Va ser creat pel propi Richard Wagner l’any 1874, qui escollí la ciutat de Bayreuth com a seu dels festivals dedicats a la seva obra i hi féu construir un teatre adaptat a les seves teories sobre el drama musical. Per això esdevingué la ciutat mítica del wagnerisme. Des d’aleshores i fins als nostres dies s’han mantingut els seus festivals d’estiu, per on passen les grans figures del cant, de la direcció d’orquestra i de la direcció d’escena de tot el món. I per tot això, s’ha convertit també en un dels festivals amb més dificultats per aconseguir localitats (amb anys de llista d’espera). A més, en rares ocasions surt de la seva seu. Ho va fer per primer cop l’any 1955 per visitar el Liceu, fet històric que va commocionar la ciutat de Barcelona. Al setembre, i desprès de més de 50 anys, torna a escollir el Liceu per repetir la seva visita fora de Bayreuth.
Patrocinador principal Amb la col·laboració 26 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 27 L’holandès errant Der fliegende Holländer en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner basat en el text Aus den Memorien des Herren von Schnabelewopski de Heinrich Heine. Estrenada el 2 de gener de 1843 al Königliches Sächsisches Hoftheater de Dresden. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 12 de desembre de 1885.
Direcció musical Intèrprets Sebastian Weigle Ievgueni Nikitin, Ricarda Merbeth, Michael König, Franz-Josef Selig, Benjamin Bruns i Christa Mayer.
Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth
La primera redempció per l’amor de Wagner
Els wagnerians més estrictes situen en aquesta òpera la frontera per reconèixer els primers indicis de l’autèntic geni de Richard Wagner. El cas és que en L’holandès errant ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l’obsessió del mestre alemany, com ara la redempció per l’amor.
Der fliegende Holländer (L’holandès errant; Dresden, 1843), es basa en una llegenda divulgada per Heine, en què un mariner holandès –condemnat a vagar sens fi pels mars amb el seu vaixell fantasma per haver desafiat els designis divins, fins que l’amor i la fidelitat d’una dona li portin el perdó– arriba a un petit port noruec. Per trobar aquesta dona es permet a l’holandès atansar-se a terra cada set anys. Wagner construeix l’òpera des de la perspectiva de Senta, la noia que SETEMBRE 2012 Torn lliurarà la seva vida al desconegut per redimir-lo de la maledicció, dins dISSABTE 1 20.00 h * el tema de la redempció per l’amor, fonamental en l’obra wagneriana. dIMARTS 4 20.00 h * Espectacle sense entreacte Durada aproximada: 2 hores i 20 minuts Altres actes commemoratius del bicentenari *Funcions fora d’abonament de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58 28 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 29
Lohengrin en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner. Estrenada el 28 d’agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 6 de març de 1883.
Direcció musical Intèrprets Sebastian Weigle Klaus Florian Vogt, Annette Dasch, Susan Maclean, Thomas J. Mayer, Wilhelm Schwinghammer, Samuel Youn, Stefan Heibach, Willem van der Heyden, Rainer Zaun i Christian Tschelebiew.
Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth
El misteri del cavaller del cigne
En l’obra Lohengrin apareix per primera vegada una referència al mite arturià. Lohengrin, fill de Parsifal, l’heroi que posarà fi gairebé quaranta anys després a la gran obra operística de Wagner. Lohengrin és un altre redemptor misteriós, un cavaller sense nom, que arribarà a una societat perduda conduït per un cigne per tal de salvar-la del seu ocàs.
Lohengrin (Weimar, 1850), s’inspira en poemes medievals del cicle artúric. Lohengrin, fill de Parsifal, ha estat enviat a Brabant per salvar Elsa de la falsa acusació de fratricidi i per regir el ducat amb justícia. Arriba dalt d’un cigne, desafia i venç Telramund en el judici de Déu convocat pel rei Enric I l’Ocellaire. Posa com a única condició per al seu matrimoni amb Elsa que ella no li preguntarà mai ni el nom ni la procedència. Però Ortrud, esposa de Telramund, posa en SETEMBRE 2012 Torn l’ànima d’Elsa el dubte. Després de les noces, Elsa fa la pregunta Diumenge 2 19.00 h * fatal i Lohengrin mata Telramund en defensa pròpia, fa saber la seva dIMecres 5 19.00 h * identitat i anuncia la seva partida mentre Elsa mor de tristesa. Durada aproximada: 4 hores i 15 minuts Altres actes commemoratius del bicentenari *Funcions fora d’abonament de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58 30 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 31 Tristan
und Isolde en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
Drama musical en tres actes. Llibret del compositor, basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg (segle xiii). Música de Richard Wagner. Estrenat el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899.
Direcció musical Intèrprets Peter Schneider Iréne Theorin, Robert Dean Smith, Michelle Breedt, Jukka Rasilainen, Robert Holl, Ralf Lukas, Clemens Bieber, Arnold Bezuyen i Martin Snell.
Orquestra i Cor del Festival de Bayreuth
Una obra eterna sobre l’amor i la mort
Richard Wagner estableix un concepte nou sobre la passió: la mort per amor. La màgica història de Tristan i Isolde és l’excusa per sublimar l’amor romàntic i l’amor trobadoresc. Només en la mort es podrà culminar una passió que es projecta en l’eternitat.
Tristan und Isolde (Munic, 1865), obra decisiva en la història de la música del nostre temps, es basa en un poema medieval de Gottfried von Strasburg que narra els tràgics amors de Tristany i Isolda. Wagner en féu l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’aferma, incontenible, a despit de la mateixa voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat. La passió dels protagonistes té l’origen en un filtre d’amor que Isolde beu i fa beure a Tristan pensant que és un filtre de mort.
SETEMBRE 2012 Torn dIjous 6 19.00 h * Durada aproximada: 4 hores i 50 minuts Altres actes commemoratius del bicentenari *Funció fora d’abonament de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58 Òperes
34 La forza del destino 36 L’elisir d’amore 38 Rusalka
40 Il pirata en versió concert
42 Iolanta en versió concert 44 Les contes d’Hoffmann 46 Street Scene 48 Madama Butterfly 50 L’or del Rin 52 Il turco in Italia 54 Lucio Silla
56 Rienzi en versió concert
Cinema al Liceu
58 Els nibelungs en cinema 34 Òperes Òperes 35 La forza del destino
de Giuseppe Verdi BICENTENARI GIUSEPPE VERDI
Òpera en quatre actes. Llibret de Francesco Maria Piave, basat en el drama castellà Don Álvaro o La fuerza del sino (1835) d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas; amb una escena del Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi. Estrenada el 10 de novembre de 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg. Estrena de la versió revisada, el 27 de febrer de 1869 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada –en la segona versió de l’òpera– al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1872.
Direcció musical Intèrprets Renato Palumbo Violeta Urmana, Marianne Cornetti, Marcello Giordani, Direcció d’escena Jean-Claude Auvray Ludovic Tézier, Vitalij Kowaljow, Bruno de Simone, Escenografia Vicenç Esteve Madrid, Marc Alain Chambon Pujol, Anna Alàs i altres. Vestuari (2, 5, 8, 11, 14, 17 i 20 Maria Chiara Donato d’octubre de 2012)
Il·luminació Micaela Carosi, Enkelejda Laurent Castaingt Shkosa, Zoran Todorovitch, Coreografia Leo Nucci, Carlo Colombara, Terry John Bates Roberto de Candia, Abramo Rosalen i altres. Verdi fa que l’impossible esdevingui obra mestra Nova coproducció (9, 13, 16 i 19 d’octubre de 2012) Gran Teatre del Liceu / Només el talent d’un mestre com Verdi pot transformar un Opéra National de Paris Norma Fantini, Anna Smirnova, argument enrevessat, farcit de tòpics de l’escola romàntica Alfred Kim, Vladimir Stoyanov, espanyola, en una òpera que és la quinta essència de l’òpera octubre 2012 Torn Diógenes Randes, Renato italiana del segle xix. Un miracle musical. Dimarts 2 20.00 h * Girolami i altres. Dimecres 3 20.00 h PA Divendres 5 20.00 h E (3, 6, 10 i 18 d’octubre de 2012, La forza del destino és una òpera de maduresa de Verdi (estrenada Dissabte 6 20.00 h PD funcions populars) a Sant Petersburg el 1862), basada en el drama homònim d’Ángel Dilluns 8 20.00 h H Pérez de Saavedra, duc de Rivas, aleshores el més famós dels Dimarts 9 20.00 h A Orquestra Simfònica i Cor dramaturgs romàntics espanyols, amb llibret de F. M. Piave (revisat Dimecres 10 20.00 h PC del Gran Teatre del Liceu per a la versió definitiva de 1869 per Ghislanzoni). La trama narra els Dijous 11 20.00 h B dissortats amors de Leonora, filla del marquès de Calatrava, i Don Dissabte 13 20.00 h C Diumenge** 14 17.00 h T Cor Amics de l’Òpera Álvaro, descendent de la família reial inca. Escenes de gran lirisme i Dimarts 16 20.00 h G de Girona refinament alternen amb passatges còmics i satírics. Dimecres 17 20.00 h D Dijous 18 20.00 h PB Dissabte 20 18.00 h F Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts *Funció fora d’abonament s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 36 Òperes Òperes 37 L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti
Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani. Música de Gaetano Donizetti. Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848.
Direcció musical Intèrprets Daniele Callegari Javier Camarena, Nicole Cabell, Simone Alberghini, Direcció d’escena Eliana Bayón i altres. Mario Gas (11, 14, 16 i 18 de novembre Escenografia i vestuari de 2012) Marcelo Grande Rolando Villazón, Il·luminació Aleksandra Kurzak, Joan Joaquín Gutiérrez Martín-Royo, Ambrogio Producció Maestri, Cristina Obregón Gran Teatre del Liceu i altres. (27, 30 de mai; 2 i 5 de juny de 2013)
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Villazón torna amb la seva gran creació
Nemorino és un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar aquest delicat equilibri.
Novembre 2012 Torn L’elisir d’amore (Milà, 1832), una de les òperes més estimades Diumenge 11 17.00 h * Dimecres 14 20.00 h * de Gaetano Donizetti, significa un progrés en l’evolució de l’opera Divendres 16 20.00 h * buffa en aconseguir que els personatges còmics siguin capaços de Diumenge 18 17.00 h * mostrar també emocions i sentiments. Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, mAIG 2013 Torn un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. DILLUNS 27 20.00 h H L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de DIJOUS 30 20.00 h E Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina. JUNY 2013 Torn dIUMENGE 2 17.00 h T DIMECRES** 5 20.00 h A Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 38 Òperes Òperes 39 Rusalka d’Antonín Dvorˇák
Versió de Stefan Herheim. Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslav Kvapil. Música d’Antonín Dvorˇák. Estrenada al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer de 1924.
Direcció musical Intèrprets Andrew Davis Camilla Nylund, Klaus Florian Vogt, Ildiko Komlosi, Direcció d’escena Emily Magee, Günther Stefan Herheim Groissböck, Vanessa Escenografia Goikoetxea, Young Hee Kim, Heike Scheele Nona Javakhidze, Xavier Mendoza, Toni Marsol, Vestuari Marc Canturri i altres. Gesine Völlm
Coproducció Orquestra Simfònica i Cor Théâtre de la Monnaie del Gran Teatre del Liceu (Brussel·les) / Oper Graz
Herheim rellegeix la Sireneta
La posada en escena de Herheim és l’excepció que confirma la regla. Un concepte dramàtic tan personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvorˇák per tal de construir un univers propi fascinant que s’ha convertit en un dels muntatges més perseguits pels teatres d’òpera d’arreu del món.
Rusalka (Praga, 1901) és l’òpera més coneguda i estimada –amb desembre 2012 Torn La novia venuda d’Smetana– del teatre líric txec. Es tracta d’una Dissabte 22 20.00 h C faula sentimental i simbòlica, centrada en una ondina que adopta la dijous 27 20.00 h A naturalesa humana per amor i en paga cruelment les conseqüències, Diumenge 30 17.00 h T antic motiu de les llegendes nòrdiques molt estimat pel romanticisme. Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana, recull les Gener 2013 Torn melodies tradicionals txeques en les seves balades, cançons i danses. Dimecres 2 20.00 h D dissabte 5 18.00 h F divendres** 11 20.00 h E Dilluns 14 20.00 h H Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 3 hores i 20 minuts s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 40 Òperes Òperes 41
Il pirata en versió concert de Vincenzo Bellini
Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani basat en la tragèdia Bertram, The Castle of St. Aldobrando del reverend R.C. Maturin. Música de Vincenzo Bellini. Estrenada el 27 d’octubre de 1827 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 21 de setembre de 1830. Estrenada al Gran Teatre del Liceu l’1 de gener de 1971.
Direcció musical Intèrprets Antonino Fogliani Mariella Devia, Gregory Kunde, Vladimir Stoyanov i altres.
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Un repte romàntic
Il pirata és una de les òperes menys representades de Bellini. Un autèntic repte per a sopranos i tenors per l’enorme dificultat de les seves àries. Una partitura que pocs gosen afrontar. Una obra només per a les millors veus.
Una òpera romàntica, apassionada com la vida personal del seu autor. Una trama d’amors que es retroben en les situacions més adverses, amenaçats per un destí implacable que no tindrà compassió dels amants. Un argument que regala a la soprano una celebrada escena de follia, com totes les gran òperes de l’època. Amb Il pirata, un encàrrec de La Scala, Bellini va assolir el primer gran èxit de la seva carrera, a més a més de consolidar la seva relació amb el llibretista Felice Romani i d’avançar amb pas ferm envers un estil musical gener 2013 Torn personal en què la melodia assumeix un seductor protagonisme. Il Divendres 4 20.00 h * pirata només s’ha representat una sola vegada durant la temporada dilluns 7 20.00 h B del Liceu (1970-71), amb Montserrat Caballé, Bernarbé Martí i Vicenç Durada aproximada: 2 hores i 50 minuts *Funció fora d’abonament Sardinero en els papers protagonistes. 42 Òperes Òperes 43
Iolanta en versió concert de Piotr I. Txaikovski
Òpera en un acte. Llibret de Módest Ílitx Txaikovski basat en Kong Renés Datter de Henrik Hertz traduït del danès per Fiódor Miller. Música de Piotr Ílitx Txaikovski. Estrenada el 6 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
Direcció musical Intèrprets Valeri Gergiev Anna Netrebko i altres.
Orquestra Simfònica i Cor del Teatre Mariinski de Sant Petersburg
Debut d’Anna Netrebko al Liceu
La visita dels cossos estables del Teatre Mariinski, amb la participació estel·lar d’Anna Netrebko, constitueix una oportunitat excel·lent per descobrir l’exquisida partitura de Txaikovski, una raresa, tresor històric de la lírica eslava, que poques vegades és interpretada als teatres d’òpera occidentals.
Iolanta (Sant Petersburg, 1892), obra de refinat lirisme, situa en època medieval una princesa cega de naixement, a la qual el pare ha envoltat de persones que li han ocultat l’existència del sentit de la vista per evitar-li el dolor de saber-se invident. Un metge oriental assegura tenir el remei per donar la vista a Iolanta, però només serà eficaç si ella pren consciència de la seva realitat, a la qual cosa s’oposa el pare protector. Arriba un cavaller que s’adona de la situació, s’enamora de gener 2013 Torn la princesa, li explica el que és la llum i el color i diu que està disposat dijous 10 20.00 h * a casar-s’hi. La indignació del pare esdevé l’alegria de tots quan el diumenge 13 17.00 h * remei proposat li dóna la visió. Durada aproximada: 2 hores *Funció fora d’abonament 44 Òperes Òperes 45 Les contes d’Hoffmann de Jacques Offenbach
Òpera en un pròleg, tres actes i un epíleg. Llibret de Jules Barbier basat en tres contes d’E. T. A. Hoffmann. Música de Jacques Offenbach. Estrenada el 10 de febrer de 1881 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona en versió castellana al Teatre Eldorado el 22 d’abril de 1905. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1924.
Direcció musical Intèrprets Stéphane Denève Natalie Dessay, Vittorio Direcció d’escena Grigolo, Laurent Naouri, Laurent Pélly Michele Losier, Francisco Vas, Manel Esteve Madrid, Escenografia Isaac Galán, Carlos Chantal Thomas Chausson, Salome Haller, Vestuari Álex Sanmartí i altres. Laurent Pelly (4, 7, 11, 14, 17, 20 i 23 de febrer de 2013) Il·luminació Joël Adam Eglise Gutiérrez, Ismael Dramatúrgia Jordi, Greer Grimsley, Agathe Melinand Gemma Coma-Alabert Natalie Dessay serà totes les amants d’Hoffmann Vídeo i altres. Charles Carcopino (5, 12, 16 i 19 de febrer Qui encara guardi el record de Natalie Dessay en el paper d’Ofelia de 2013, funcions populars) o Manon, comprendrà el que significa veure-la i escoltar-la de Nova coproducció nou assumint el repte vocal d’interpretar ella sola els tres papers Gran Teatre del Liceu / Orquestra Simfònica i Cor femenins protagonistes d’aquesta exigent òpera d’Offenbach. San Francisco Opera del Gran Teatre del Liceu Un autèntic tour de force.
febrer 2013 Torn Les contes d’Hoffmann (París, 1881) és una òpera que respon a Dilluns 4 20.00 h A la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses Dimarts 5 20.00 h PA operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, Dijous 7 20.00 h B combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, Dilluns 11 20.00 h H Dimarts 12 20.00 h PC sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffmann, Dijous 14 20.00 h E narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules Dissabte 16 20.00 h PD que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: Diumenge 17 17.00 h T la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor dimarts 19 20.00 h PE de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos. dimecres** 20 20.00 h D dissabte 23 20.00 h C Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 3 hores i 45 minuts s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 46 Òperes Òperes 47 Street Scene Escena de carrer de Kurt Weill
American opera en dos actes. Llibret d’Elmer Rice sobre la seva pròpia obra. Lyrics de Langston Hughes i Elmer Rice. Música de Kurt Weill. Estrenada el 16 de desembre de 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
Direcció musical Intèrprets Tim Murray Geof Dolton, Elena Ferrari, Paul Featherstone, Kate Direcció d’escena Nelson, Paul Curievici, John Fulljames Joseph Shovelton, Simone Escenografia i vestuari Sauphanor, Paul Reeves, Dick Bird Harriet Williams, James McOran-Campbell, John Il·luminació Moabi, Joanna Foote i altres. Jon Clark
Coreografia Orquestra Simfònica i Cor Arthur Pita del Gran Teatre del Liceu
Coproducció Cor Vivaldi-Petits Cantors Young Vic / de Catalunya The Opera Group Entre l’òpera i el musical
La breu però memorable carrera americana de Kurt Weill es va iniciar amb aquesta obra, la qual constitueix un pont entre la tradició de l’òpera europea del segle xx –amb missatges implícits al segle xix– i la cultura popular americana, amb gran influència de la música negra. Per això la sorpresa davant la convivència de la crítica social i el so de Broadway.
Street Scene (Escena de carrer; Filadèlfia, 1946) és la primera òpera de Kurt Weill de la seva etapa americana (ell la defineix com una american opera), influïda per la comèdia musical de Broadway i el jazz, en la qual integra recitatius, diàlegs, àries, conjunts i cançons. El llibret és del dramaturg Elmer Rice, home políticament compromès, sobre una obra pròpia guanyadora del Premi Pulitzer (1929). La lletra de les Març 2013 Torn cançons són del poeta negre Langston Hughes. L’acció transcorre Divendres 1 20.00 h PB en un barri molt pobre de Nova York, davant una casa de veïns que Dissabte 2 20.00 h PD protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme Dilluns 4 20.00 h PA Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Dimarts 5 20.00 h PC s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre cru, amb una càrrega important de denúncia social i un final tràgic. Durada aproximada: 3 hores l’òpera, de lliure accés per als assistents. 48 Òperes Òperes 49 Madama Butterfly de Giacomo Puccini
Òpera en tres actes. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en l’obra teatral homònima de David Belasco. Música de Gioacomo Puccini. Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904. Estrenada en una nova versió al Gran Teatre de Brescia el 28 de maig de 1904. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 10 de desembre de 1909.
Direcció musical Intèrprets Josep Pons (III/2013) Hui He, Roberto Alagna, Daniele Callegari (VII/2013) Giovanni Meoni, Jossie Pérez, Vicente Ombuena, Roberto Direcció d’escena Accurso, Ievgueni Orlov, Moshe Leiser i Patrice Claudia Schneider i altres. Caurier (21, 24 i 27 de març de 2013) Escenografia Christian Fenouillat Ermonela Jaho, Jorge de Leon, Àngel Òdena, Gemma Vestuari Coma-Alabert i altres. Agostino Cavalca (23 i 26 de març, i 25 de juliol Il·luminació de 2013) Christophe Forey Patricia Racette, Stefano Coproducció Secco, Fabio Capitanucci, Gran Teatre del Liceu / Marie Nicole Lemieux, L’òpera més popular de Puccini Royal Opera House Covent Francisco Vas i altres. Garden (Londres) (20, 23, 26 i 29 de juliol La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt
març 2013 Torn de 2013) pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio-San. La música de Puccini és única per la seva capacitat dijous 21 20.00 h B dissabte 23 20.00 h C Amarilli Nizza, Roberto de despertar emocions, de revelar-nos com a pròpia la felicitat o diumenge 24 17.00 h T Aronica, Carlos Bergasa, el dolor dels seus personatges. dimarts 26 20.00 h A Gemma Coma-Alabert dimecres 27 20.00 h D i altres. Madama Butterfly (Milà, 1904) explica la patètica història d’una geisha (21, 24 i 27 de juliol de 2013) de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San), que confia cegament en l’amor juliol 2013 Torn d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton, que s’ha casat Dissabte 20 20.00 h * Orquestra Simfònica i Cor amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat diumenge 21 17.00 h * del Gran Teatre del Liceu al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat dimarts 23 20.00 h G dimecres 24 20.00 h * amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut dijous 25 20.00 h * durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda divendres 26 20.00 h E i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una dissabte** 27 20.00 h * capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura –amb dilluns 29 20.00 h * elements d’exotisme refinat– s’adequa perfectament a la figura de la Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts fràgil i sensible protagonista. *Funcions fora d’abonament s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 50 Òperes Òperes 51
Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung) L’or del Rin Das Rheingold
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). Llibret i música de Richard Wagner. Òpera estrenada al Teatre Reial de Munic el 22 de setembre de 1869. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 de març de 1910.
Direcció musical Intèrprets Josep Pons Albert Dohmen, Kurt Streit, Andrew Shore, Mihoko Direcció d’escena Fujimura, Ewa Podles´, Robert Carsen Ain Anger, Ante Jerkunica, Escenografia i vestuari Mikhaïl Vekua, Erika Patrick Kinmonth Wueschner, Marcel Reijans, Ralf Lukas, María Hinojosa, Il·luminació Nadine Weissmann i altres. Manfred Voss (20, 23, 26 i 29 d’abril, i 2 de Producció maig de 2013) Bühnen der Stadt Köln Jason Howard, Francisco Vas, Oleg Bryjak, Katarina El principi de la Tetralogia èpica Karnéus, Nadine Weissmann, Friedemann Röhlig, Bjarni «Ara estem patint la destrucció de la naturalesa per l’avarícia del Thor Kristinsson, Inés poder. [...] Wagner ja va intuir que les lleis de la naturalesa i dels Moraleda i altres. homes no estan harmonitzades». Així explica Robert Carsen una (22, 25 i 28 d’abril de 2013) posada en escena intensa però conscientment allunyada de la grandiloqüència. Orquestra Simfònica abril 2013 Torn del Gran Teatre del Liceu Das Rheingold (L’or del Rin; Munic, 1869) constitueix el pròleg dissabte 20 20.00 h C de Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). En un món dilluns 22 20.00 h A harmònic, les ondines vetllen el seu tresor del fons del Rin. El nibelung dimarts 23 20.00 h H Alberich, nan lleig i lasciu, els el roba perquè en sap el secret: qui dijous 25 20.00 h B divendres 26 20.00 h E pugui apoderar-se de l’or i forjar-ne un anell, serà amo del món, amb la diumenge 28 17.00 h T condició de renunciar a l’amor. Wotan, el primer dels déus, guiat per dilluns 29 20.00 h G l’astut semidéu Loge, pren l’or i l’anell a Alberich per pagar el palau Altres actes commemoratius del bicentenari del Walhalla, que uns gegants, Fasolt i Fafner, li han construït. El nan maig 2013 Torn de Richard Wagner: pàgines 24, 56 i 58 profereix llavors la terrible maledicció: l’anell significarà la dissort i la dijous** 2 20.00 h D mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Espectacle sense entreacte un germà mata l’altre per ser-ne l’únic amo. Els déus entren al Durada aproximada: 2 hores i 40 minuts s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. Walhalla. 52 Òperes Òperes 53 Il turco in Italia de Gioachino Rossini
Dramma buffo en dos actes. Llibret de Felice Romani sobre l’obra homònima de Caterino Mazzolà. Música de Gioachino Rossini. Estrenat el 14 d’agost de 1814 al Teatro alla Scala (Milà). Estrenat a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 9 de juny de 1820. Estrena al Gran Teatre del Liceu.
Direcció musical Intèrprets Víctor Pablo Pérez Nino Machaidze, Ildebrando d’Arcangelo, Renato Direcció d’escena Girolami, Pietro Spagnoli, Christof Loy David Alegret, Marisa Escenografia i vestuari Martins, Albert Casals Herbert Murauer i altres.
Il·luminació Orquestra Simfònica i Cor Reinhard Traub del Gran Teatre del Liceu Coreografia Jacqueline Davenport
Producció Bayerische Staatsoper (München) Una de les comèdies més famoses de Rossini
Una comèdia d’intriga, àgil, frívola, de tempo endiablat. Aquest és l’esperit que reflecteix la brillant partitura de Rossini.
Aquesta producció d’Il turco in Italia (Milà, 1814) en representa l’estrena al Liceu. Seguint la moda de les turqueries de la seva època, l’acció se situa a Nàpols, on el poeta Prosdocimo busca un tema literari (per això ha estat considerada «pirandelliana»), i narra els amors del príncep turc Selim i la seva concubina preferida, la gitana Zaida, Maig 2013 Torn i la frivolitat i passió per plaure que mostra la coqueta Fiorilla, casada dissabte 18 20.00 h C amb Don Geronio i amb un devot chevalier servant, Narciso. El turc dijous 23 20.00 h A s’encapritxa de Fiorilla, però finalment, i amb molts equívocs afavorits dimarts 28 20.00 h B pels transvestiments dels personatges, tot acaba bé: els enamorats es reconcilien i Fiorilla decideix intentar ser seriosa. juny 2013 Torn DISSABTE 1 18.00 h F DIMARTS** 4 20.00 h H dIJOUS 6 20.00 h D Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 3 hores i 15 minuts s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 54 Òperes Òperes 55 Lucio Silla de Wolfgang Amadeus Mozart
Opera seria en tres actes. Llibret de Giovanni de Gamerra, amb modificacions de Pietro Metastasio. Estrenada al Teatre Regio Ducal de Milà el 26 de desembre de 1772. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 d’abril de 1987.
Direcció musical Intèrprets Harry Bicket Kurt Streit, Patricia Petibon, Silvia Tro Santafé, Direcció d’escena Inga Kalna, Ofèlia Sala, Claus Guth Antonio Lozano i altres. Escenografia i vestuari (21, 26 i 28 de juny; Christian Schmidt 1, 5 i 7 de juliol de 2013)
Il·luminació Alessandro Liberatore, Laura Manfred Voss Aikin, Marina Comparato, Nova producció Iano Tamar, María José Gran Teatre del Liceu Moreno i altres. (en col·laboració amb (22 de juny; 2, 4 i 6 de juliol el Theater an der Wien de 2013, funcions populars) i la Wiener Festwochen) Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu L’esclat del talent de Mozart
Amb només setze anys Mozart s’apodera de les formes de l’opera seria per compondre una obra sobre l’honor, la traïció i el perdó amb una maduresa artística precoç.
Lucio Silla (Milà, 1772) és la segona opera seria de Wolfgang JUNY 2013 Torn Amadeus Mozart, composta quan tenia setze anys. La partitura és divendres 21 19.00? h C excepcional en la seva poderosa escriptura orquestral i terrible en les dissabte 22 19.00? h PB exigències als cantants. L’acció se situa a la Roma del segle ii dC, dimecres 26 19.00? h D divendres 28 19.00? h E protagonitzada pel dictador Lucio Silla, que vol casar-se amb Giunia, filla del seu enemic polític Mario i enamorada del senador Cecilio, JULIOL 2013 Torn que Silla ha proscrit. Intervenen en la intriga Celia, germana de Silla, Dilluns 1 19.00? h B enamorada al seu torn del patrici Lucio Cinna, amic i protector de dimarts 2 19.00? h PA Cecilio. La conspiració planejada contra el dictador fracassa, però Silla dijous 4 19.00? h PC es mostra finalment magnànim, en una exaltació de la generositat i la divendres 5 19.00? h H clemència dins la línia del Cinna de Corneille. dissabte 6 19.00? h PD diumenge** 7 17.00 h T Tres quarts d’hora abans de l’espectacle Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre **Funció amb servei d’audiodescripció l’òpera, de lliure accés per als assistents. 56 Òperes Òperes 57
Rienzi en versió concert
de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER
Grosse tragische Oper en cinc actes. Llibret i música de Richard Wagner, basat en l’obra d’Edward G. Bulwer-Lytton. Estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d’octubre de 1842. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951.
Direcció musical Intèrprets Pablo González Christian Franz, Michelle Breedt, Elisabete Matos, Peter Rose, Friedemann Röhlig, Josep Fadó, Werner van Mechelen i Àlex Sanmartí.
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Cor del Gran Teatre del Liceu
Polifònica de Puig-reig
Un explendorós Wagner primerenc
L’OBC i el Liceu uneixen les seves forces artístiques per defensar aquesta obra de joventut de Wagner.
Rienzi, der letzte der Tribunen (Rienzi, el darrer dels tribuns; Dresden, 1842) és una «gran òpera tràgica» de Richard Wagner. Obra de joventut, molt influïda per la grand opéra francesa, lluny encara del que serà el model del drama wagnerià, ha estat rebutjada pels wagnerians d’«estricta observança». El personatge històric –Cola di Rienzo, que aspirà a reconstruir l’Imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes, fins a ser assassinat en una revolta– fou convertit per Wagner en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble i mesquina. juny 2013 Torn Dijous 27 20.00 h G diumenge 30 18.00 h F Altres actes commemoratius del bicentenari Durada aproximada: 3 hores de Richard Wagner: pàgines 24, 50 i 58 58 Òperes Òperes 59
Cinema al Liceu
Els nibelungs en cinema
de Fritz Lang BICENTENARI RICHARD WAGNER
El Liceu se suma a la celebració de l’obertura de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya amb la projecció, a la Sala del Gran Teatre del Liceu, de la superproducció dels Estudis UFA dirigida per Fritz Lang i la interpretació en directe de la partitura original de Gottfried Huppertz.
Film de Fritz Lang. Recuperat per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Música: Die Nibelungen, op. 25 de Gottfried Huppertz.
Música JONC – Jove Orquestra Gottfried Huppertz Nacional de Catalunya
Director d’orquestra Manel Valdivieso
Una obra mestra de la història del cinema èpic recuperada ara per la Filmoteca de Catalunya
El Liceu recorda l’esplendor de les grans estrenes del cinema mut i esdeveniments socials i artístics, com fou la presentació d’aquesta obra clau del cinema alemany a l’UFA-Palast de Berlín l’any 1924.
Els nibelungs és un film de Fritz Lang en dues parts –La mort de Siegfried i La venjança de Kriemhild–, mut, en blanc i negre, amb música de Gottfried Huppertz. Escrit amb la seva muller Thea von Harbou, van partir de les fonts utilitzades per Wagner en la seva Tetralogia, però sense seguir-ne la trama, i també de l’obra de Friedrich Hebbel Die Nibelungen (1862). La primera part fou utilitzada posteriorment per la propaganda nazi, però la segona, molt diferent
abril 2013 Torn estilísticament, fou prohibida. Dissabte 27 18.30 h * Durada aproximada: 5 hores i 30 minuts Primera part (Siegfried): 2 hores i 25 minuts Segona part (Kriemhilds Rache): 1 hora i 50 minuts Altres actes commemoratius del bicentenari *Funció fora d’abonament de Richard Wagner: pàgines 24, 50 i 56 Dansa
62 Alvin Ailey American Dance Theater 64 American Ballet Theatre 66 Ballet del Teatre Nacional de Praga 68 Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg
Amb el suport de 62 Dansa Dansa 63
Alvin Ailey American Dance Theater
L’Alvin Ailey Dance Theater va néixer a Nova York l’any 1958. Una companyia formada per ballarins afroamericans que amb la seva aparició va canviar per sempre la percepció de la dansa moderna americana.
Festa Barocca Música Georg Friedrich Händel
Coreografia Mauro Bigonzetti
Vestuari Marc Happel
Il·luminació Robert Battle, director artístic Carlo Cerri Love Stories Música Stevie Wonder i Clarence Paul-Henry Cosby Coreografia Ambaixadors de la dansa afroamericana Judith Jamison amb Robert Battle i Rennie Harris L’any 2008 el Congrés dels Estats Units va atorgar a aquesta companyia el títol oficial d’«ambaixador vital de la cultura Vestuari americana al món». Un reconeixement avalat per 23 milions Susan Hilferty d’espectadors a 71 països dels cinc continents. Il·luminació i disseny de visuals Al Crawford L’Alvin Ailey American Dance Theater torna al Liceu una dècada després del seu recordat debut amb un variat programa manifest del Revelations seu estil personal, una combinació de la singularitat de l’experiència cultural afroamericana i la dansa moderna desenvolupada al segle xx Música als Estats Units. D’aquell programa, el públic recupera Revelations, la Tradicional coreografia que ha esdevingut la carta de presentació internacional Coreografia de la companyia. A aquesta peça mestra se sumen Festa Barroca, setembre 2012 Torn Alvin Ailey la reinterpretació de la sensibilitat del segle xvii amb una dansa Dijous 13 20.00 h PE que constitueix tot un repte tècnic per als ballarins, i Love Stories, Vestuari i decorat Divendres 14 20.00 h * un homenatge a la vinculació històrica del ball amb la comunitat dissabte 15 17.00 h * Ves Harper afroamericana. Una coreografia eclèctica que barreja el hip-hop amb la dissabte 15 21.30 h PB Il·luminació sensualitat caribenya, la dansa contemporània amb les arrels africanes. Durada aproximada: 2 hores i 40 minuts *Funcions fora d’abonament Nicola Cernovitch 64 Dansa Dansa 65
American Ballet Theatre
Des que va ser fundat l’any 1940, l’American Ballet Theatre és la companyia que ha preservat la tradició del ballet clàssic als Estats Units, sense oblidar el patrocini artístic a la creació de noves coreografies. Des del 2006 té el títol de Companyia Nacional de Ballet d’Amèrica.
Don Quixot
Música Ludwig Minkus, Amb arranjaments de Jack Everly
Coreografia Marius Petipa i Aleksandr Gorski
Escenografia i vestuari Kevin McKenzie, director artístic Santo Loquasto
Il·luminació Natasha Katz
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Director d’orquestra La tradició americana del gran ballet clàssic Ormsby Wilkins Un matrimoni ideal: el sentit de l’espectacle anglosaxó i l’exquisida sensibilitat del ballet rus del segle xix units per Don Quichotte, una obra mestra de Marius Petipa.
«Una autèntica celebració de la dansa clàssica». Així aplaudia la crítica del «Washington Post» l’última reposició de la versió de Don Quixot que l’American Ballet Theatre manté al seu repertori des del 1978. Una de les darreres actuacions de Mikhaïl Baryshnikov com a principal ballarí de la companyia. Un exemple de l’alt nivell que s’autoexigeix l’American Ballet Theatre a l’hora de preservar el llegat dels grans octubre 2012 Torn títols del ballet tradicional europeu. Un rigor especialment necessari en dimecres 24 20.30 h H aquesta peça estrenada l’any 1869 al Teatre Bolshoi de Moscou. Una dijous 25 20.00 h D fantasia espanyola inspirada en la novel·la de cavalleries de Miguel de divendres 26 20.00 h E Cervantes que s’ha convertit en un clàssic que posa a prova l’estil, la dissabte 27 17.00 h * tècnica i l’elegància dels millors solistes i les millors companyies. dissabte 27 22.00 h C diumenge 28 17.00 h T Durada aproximada: 2 hores i 20 minuts *Funcions fora d’abonament 66 Dansa Dansa 67
Ballet del Teatre Nacional de Praga
El Ballet del Teatre Nacional de Praga, fundat l’any 1883, és la companyia txeca de dansa més antiga i amb un prestigi més gran. Ara fa set anys que Petr Zusca n’ocupa la direcció artística, amb l’obertura a nous estils i la consolidació del seu renom internacional.
El trencanous un conte de Nadal
Música Piotr I. Txaikovski
Coreografia Youri Vámos
Escenografia i vestuari Michael Scott Petr Zuska, director artístic Il·luminació Klaus Gärditz
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu L’esperit del Nadal al Liceu
El coreògraf hongarès Youri Vámos desperta l’esperit del Nadal tot fusionant en un sol ballet dues de les històries que representen la quinta essència del conte nadalenc. Un regal brillant convertit en dansa.
Al mateix carrer del Londres del segle xix trobem els negocis del prestamista Mr. Scrogge i del joguinaire Herr Drosselmeier. Només als contes poden compartir aventures els protagonistes d’Un conte de Nadal de Charles Dickens i d’El trencanous d’E. T. A. Hoffmann. I al ballet. L’any 2004 el coreògraf Youri Vámos, conegut com "el millor narrador de la dansa", va voler reinterpretar la dramatúrgia de l’obra de Txaikovski -un clàssic de la cartellera nadalenca- i inserir-la en el Novembre 2012 Torn conegut relat de Dickens. El resultat és una celebració de l’esperit Dijous 22 20.00 h * nadalenc. El Nadal elevat al quadrat. Imaginar el teatre com un regal, Divendres 23 20.00 h * amb el seu paper i el seu llaç resplendent de setí vermell, obrir-lo i dissabte 24 17.00 h * dissabte 24 21.30 h * submergir-se en la màgia de la tradició. diumenge 25 17.00 h * Durada aproximada: 2 hores 68 Dansa Dansa 69
Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg
El Ballett am Rhein és la companyia estable de l’Oper am Rhein, una de les institucions culturals més importants d’Alemanya des que l’any 1955 es van unificar els teatres de Düsseldorf i Duisburg.
L’art de la fuga
Música Johann Sebastian Bach
Coreografia Martin Schläpfer
Escenografia Thomas Ziegler
Vestuari Martin Schläpfer, director artístic Catherine Voeffray
Il·luminació Franz-Xaver Schaffer
El misteri de Bach convertit en moviment
L'art de la fuga de Martin Schläpfer és, des que es va estrenar l’any 2002, un clàssic contemporani, el primer gran ballet del coreògraf Martin Schläpfer.
Des del punt de vista del coreògraf Martin Schläpfer, cadascun dels dinou contrapunts de Bach obre la porta a una experiència completament nova. Fragments de mons diferents, quadres contemporanis de la vida que es combinen com en un calidoscopi per crear una peça teatral amb un exigent llenguatge de moviment, divers i imaginatiu, que és una selecció intencionada de l’extravagància barroca. Tot hi cap, en aquesta coreografia, des del vocabulari clàssic al de la dansa contemporània, des del ballet pur a la dansa-teatre, des de les sabatilles de punta a les sabates de taló. Un monument a la dansa sense perdre el nord: el misteri que envolta la incomparable febrer 2013 Torn obra de Bach. Una dècada lliurat a l’autoconfessió musical que el dissabte 9 20.30 h G mestre alemany va deixar finalment inacabada. diumenge 10 18.00 h F Durada aproximada: 2 hores i 15 minuts Concerts
72 Concert Bejun Mehta 73 Concert Final Concurs «Francesc Viñas» 74 Concert Jordi Savall
75 Concert Joyce DiDonato 76 Cicle Liceu al Palau
78 Concerts a L’Auditori
72 Concerts Concerts 73
Concert Concert Final Concurs Bejun Mehta «Francesc Viñas»
Georg Friedrich Händel: Àries d’Amadigi; Riccardo Primo, Solistes guanyadors dels principals premis de la L edició re d’Inghilterra; Agrippina; Orlando; Radamisto; Admeto, del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas». re di Tessaglia i altres.
Bejun Mehta Orquestra Simfònica contratenor del Gran Teatre del Liceu Orquestra Barroca Director d’orquestra de Friburg Gueràssim Voronkov
Director d’orquestra Gottfried von der Goltz
Bejun Mehta Francesc Viñas
Després del triomf a Tamerlano, Bejun Mehta El concert del 50è aniversari del Concurs Viñas torna amb una altra dosi de Händel Quan Maria Vilardell, néta del tenor Francesc Viñas, decideix l’any Al segle xviii, quan Haendel revoluciona l’òpera com un espectacle 1963 fixar per sempre la memòria del seu avi amb un concurs obert als gustos del públic, tot girava al voltant de les sopranos i, de cant amb seu a Barcelona, potser no podia imaginar que sobretot, dels castrati, un tipus de veu que provocava veritables cinquanta anys després aquest certamen presumiria d’un sòlid deliris i entusiasmes equiparables al fenomen fan contemporani. prestigi internacional, amb el suport dels teatres d’òpera més importants del món. Prestigi que convoca més de mig centenar La recuperació gradual del repertori operístic de la primera meitat d’aspirants de seixanta països. del segle xviii ha permès rescatar un tipus de veu que semblava perduda per al públic del segle xxi: la veu dels castrati. Quan l’obra El concert de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc de compositors com Händel va començar a ser habitual en les Viñas» permetrà conèixer els guanyadors dels principals premis temporades d’òpera, es va confiar aquesta tessitura a sopranos i d’aquesta convocatòria. El concurs porta el nom del mític tenor mezzosopranos. Passada l’etapa del descobriment, ara l’exigència del Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863-Barcelona, 1933), de veu flexible públic s’ha sofisticat i demana veus que siguin tan fidels com sigui i delicada i alhora poderosa, que posà sobretot al servei del repertori possible a les tessitures originals. És el gran moment de sopranistes wagnerià. Debutà al Liceu amb Lohengrin (1888), obra que el féu i contratenors, com Bejun Mehta, un cantant amb autèntic estatus famós. Cantà sovint al Liceu, on estrenà Parsifal el darrer dia de 1913. d’estrella.
Finalitzada la prova es farà públic Exposició commemorativa del 50è aniversari el veredicte del jurat internacional. del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas».
PROVA FINAL CONCERT FINAL DESEMBRE 2012 Torn gener 2013 Torn gener 2013 Torn Dilluns 3 20.00 h B Divendres 18 15.00 h * diumenge 20 18.00 h * *Funcions fora d’abonament 74 Concerts Concerts 75
Concert Jordi Savall Concert Joyce DiDonato La tragèdia lírica a França en temps Drama Queens de Lluís XIV i Lluís XV
Fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Marais Obres de Georg Friedrich Händel, Giuseppe Maria Orlandini, Antonio i Les Boréades de Jean-Philippe Rameau. Cesti, Claudio Monteverdi, Reinhard Keiser, Johann Adolph Hasse, Giovanni Porta, Geminiano Giacomelli, Josep Haydn i Leonardo Vinci.
Solistes per determinar Joyce DiDonato mezzosoprano Le Concert des Nations Il Complesso Barocco Director d’orquestra Jordi Savall Director d’orquestra Alan Curtis
Jordi Savall Joyce DiDonato
Versalles al Liceu Torna una de les grans mezzosopranos dels nostres temps Jordi Savall proposa un recorregut per la música de tres compositors que durant un segle van marcar els gustos operístics Joyce DiDonato es lliura a l’exuberant personalitat múltiple de la cort de Versalles. Lully fou el creador de la tragédie lyrique, de les reines del drama líric. Marais un brillant continuador i Rameau el compositor que revolucionà el llenguatge i l’estil de la primera òpera genuïnament L’òpera és un gènere procliu a l’histrionisme, la gosadia, el gest tràgic, francesa. el desmai. Joyce DiDonato recull aquesta personalitat desmesurada i confecciona una vetllada temàtica única: un concert dedicat a les Jordi Savall és una de les personalitats musicals més interessants i drama queens, aquestes protagonistes que converteixen les seves més reconegudes i guardonades del nostre món cultural. Intèrpret vides en un intens fulletó que faria empal·lidir qualsevol diva de la de viola de gamba, director d’orquestra, investigador de la música sobretaula televisiva. Berenice, Orontea, Semiramide, Ifigènia, Armida, antiga, amb el conjunt Le Concert des Nations, fundat per ell i per Cleòpatra. Dones fatals, verges sacrificades. Les unes es mostren Montserrat Figueras, ens ofereix un programa titulat «La tragèdia lírica altives, immunes a l’amor, les altres són víctimes de les seves passions a França al temps de Lluís XIV i Lluís XV», amb fragments d’Alceste sense control. Totes més reals que la vida, com en un melodrama de de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Marais, i Les Boréades de Douglas Sirk. Una desfilada de noms impressionant per a un concert i Jean-Philippe Rameau, fruit del seu profund coneixement de la música una mezzosoprano diferents. barroca francesa, que forma part important del seu vast repertori i que ha donat mostres tan refinades com el famós film Tous les matins du monde (1991).
febrer 2013 Torn Març 2013 Torn Divendres 15 20.00 h PE Dimecres 6 20.00 h A 76 Concerts Concerts 77
Cicle Liceu al Palau
Concert «Liceu al Palau» 01
Robert Gerhard: Alborada interludi i dansa; Alban Berg: Concert per a violí «a la memòria d’un Àngel»; Johannes Brahms: Simfonia núm. 4 Frank Peter Zimmermann, violí Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons
GENER 2013 Dijous 10, a les 20.30 h
Concert «Liceu al Palau» 02
Jaume Pahissa: Nit de somnis; Johannes Brahms: Concert per a violí, Simfonia núm. 1 Julian Rachlin, violí Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons Josep Pons GENER 2013 Diumenge 27, a les 18.00 h
L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que és part essencial de la història i del prestigi de la institució, ha estat convidada al Palau Concert «Liceu al Palau» 03 de la Música Catalana la temporada 2012-2013, i hi celebarà –dirigida pel seu nou titular, Josep Pons, en tres ocasions i, en un quart concert, Joan Lamote de Grignon: Scherzo sobre un tema popular; pel director i virtuós de la trompa, l’americà Dale Clevenger– una Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 2, Simfonia núm. 2 sèrie de concerts que tenen com a protagonista Johannes Brahms, Boris Berezovski, piano precedits per diverses obres de compositors catalans. L’Orquestra ¡nterpretarà també el famós Concert per a violí i orquestra (a la Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu memòria d’un àngel) d’Alban Berg que precisament s’estrenà al Palau Director d’orquestra Josep Pons de la Música l’any 1936, mesos després de la mort del compositor. FEBRER 2013 Dilluns 25, a les 20.30 h Prestigiosos solistes instrumentals participaran en aquest cicle.
Concert «Liceu al Palau» 04
Obres de Giovanni Gabrieli, Paul Dukas, Henry Purcell, Richard Strauss, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i altres. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Dale Clevenger En col·laboració amb JUNY 2013 Dimarts 18, a les 20.30 h INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS www.palaumusica.org 78 Concerts Concerts 79
Concerts a L’Auditori
Concert a L’Auditori 01
Arnold Schönberg: Friede auf Erden, op. 13 Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 9, op. 125 Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Director d’orquestra Josep Pons
MARÇ 2013 Divendres 8, a les 21.00 h Dissabte 9, a les 19.00 h Diumenge 10, a les 11.00 h
Concert a L’Auditori 02
Giuseppe Verdi: Requiem BICENTENARI GIUSEPPE VERDI
Maria Luigia Borsi, Ildiko Komlosi, Russell Thomas, Riccardo Zanellato Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Cor del Gran Teatre del Liceu i L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, que són Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana part essencial de la història i del prestigi de la institució, han estat Director d’orquestra Pablo González convidats també a l’Auditori de Barcelona, al llarg de la temporada 2012-2013, on celebraran –dirigits, respectivament, pel seu nou ABRIL 2013 titular, Josep Pons, i pel director titular de l’Orquestra Simfònica de Divendres 12, a les 21.00 h Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo González– dos Dissabte 13, a les 19.00 h Diumenge 14, a les 18.00 h grans concerts. L’Orquestra i el Cor del Liceu interpretaran la Novena Simfonia de Beethoven i l’OBC interpretarà, amb el Cor del Liceu i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Requiem de Giuseppe Verdi, commemorant el bicentenari del naixement del compositor.
En col·laboració amb
INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS www.auditori.cat El Petit Liceu
83 Così FUN tutte 84 Guillem Tell 85 El Superbarber de Sevilla
86 Petruixka amb IT Dansa 87 Allegro Vivace 88 Els músics de Bremen 89 Amb els peus a la Lluna 90 La casa flotant 91 La Ventafocs 82 El Petit Liceu El Petit Liceu 83
El Petit Liceu Così FUN tutte Programació familiar Al Gran Teatre del Liceu
Gaudir i créixer amb la música
La música i l’art en general són el mitja d’expressió universal, l’estímul apropiat per desenvolupar la sensibilitat, els valors i actituds constructives.
A més a més de l’entreteniment, formen part dels objectius fonamentals del Petit Liceu apropar l’art de l’òpera als més joves d’una manera eficaç i agradable, a través de títols adaptats musicalment i dramàticament al públic infantil i familiar presentats amb un alt nivell artístic, i desvetllar el gust d’escoltar música i veure teatre en directe.
La programació del Petit Liceu té lloc al Gran Teatre del Liceu i en altres sales, com L’Auditori de Cornellà i el Teatre-Auditori de Sant Cugat. A més, alguns d’aquests espectacles es poden veure també en altres ciutats, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol.
Aquesta temporada presentem tres noves propostes a la Sala Gran del Teatre: Così FUN tutte, Amb el peus a la lluna i La casa flotant, produccions que juntament amb els ja «clàssics» del Petit Liceu, La petita Flauta Màgica, Els músics de Bremen, El Superbarber de De l’amor i els seus embolics Sevilla, Allegro Vivace, entre d’altres, donen forma a una temporada de la qual esperem que gaudeixin grans i petits. L’alegria i la profunditat dels canvis de parella més famosos del repertori operístic en una versió de Carol López. Una adaptació en A més de la temporada, dins de l’àmbit escolar, el Petit Liceu ofereix format reduït i en català de Così fan tutte, que trasllada la música de també altres activitats educatives complementàries, visites guiades i Mozart i el llibret de Da Ponte als nostres dies. sessions formatives per a escoles.
Consulteu el programa escolar al web o contacteu al Servei Educatiu Música Wolfgang Amadeus Mozart tel. 93 485 99 23 o [email protected] Dramatúrgia i direcció d’escena Carol López Arranjaments i direcció musical Lluís Vidal Nova producció Gran Teatre del Liceu
Amb la col·laboració de
Espectacle cantat en català Amb el suport de Durada aproximada: 70 minuts octubre 2012 A partir de 14 anys Dissabte 6 12.45 h Guia didàctica a Diumenge 7 12.45 h www.liceubarcelona.cat 84 El Petit Liceu El Petit Liceu 85
Guillem Tell El Superbarber de Sevilla Al Gran Teatre del Liceu A L’Auditori de Cornellà
Vet aquí una fletxa i una poma El barber entremaliat de Sevilla
Una adaptació trepidant de La Baldufa per al públic familiar de l’òpera Il barbiere di Siviglia és la més famosa de les òperes de Rossini, amb de Rossini, que ens explica la llegenda del patriota suís que va guiar les seves cèlebres melodies, ritme incessant i un humor extravertit. És el seu poble contra els dominadors austríacs i que va ser obligat a una obra fonamental del repertori. Tricicle en proposa una adaptació disparar una fletxa a una poma col·locada sobre el cap del seu fill. àgil i plena d’enginy per a tots els públics.
Música Gioachino Rossini Música Gioachino Rossini Adaptació, dramatúrgia i direcció La Baldufa Direcció d’escena Tricicle Direcció d’escena Ramon Molins Coproducció Gran Teatre del Liceu EscenografiaCarles Pijuan Institut Valencià de la Música Producció Gran Teatre del Liceu
Espectacle cantat en català Durada aproximada: 75 minuts octubre 2012 Espectacle cantat en català desembre 2012 A partir de 8 anys Diumenge 14 11.00 h Durada aproximada: 65 minuts Dissabte 15 12.00 h Guia didàctica a Dissabte 20 11.00 h A partir de 6 anys Diumenge 16 12.00 h www.liceubarcelona.cat 86 El Petit Liceu El Petit Liceu 87
Petruixka amb IT Dansa Allegro Vivace Al Teatre-Auditori de Sant Cugat A L’Auditori de Cornellà
La màgia del titella enamorat Un divertit viatge de descoberta de l’òpera
Petruixka és un espectacle de dansa i titelles creat a partir de la Què tenen en comú un amant de l’òpera i una entusiasta del hip-hop? música d’Igor Stravinsky. Explica la història del titella Petruixka que Comediants apropa, d’una manera original i divertida, el món de l’òpera un dia es converteix en una persona de carn i ossos i s’enamora. als més joves amb un espectacle en què Vivace guia una noia en un Stravinsky va crear el ballet fa cent anys. La màgia continua intacta. viatge de descoberta de l’òpera, amb fragments d’òperes del repertori.
Música Igor Stravinsky Música Fragments d’òperes de Monteverdi, Purcell, Mozart, Direcció d’escena Marc Hervàs (Cia. Príncep Tortilau) Rossini, Donizetti, Berlioz, Verdi, Bizet i Puccini. CoreografiaCatherine Allard Direcció d’escena Joan Font (Comediants) Producció Gran Teatre del Liceu Producció Gran Teatre del Liceu
gener 2013 Espectacle cantat en català Dissabte 26 12.00 h Durada aproximada: 60 minuts Durada aproximada: 75 minuts Diumenge 27 12.00 h A partir de 4 anys març 2013 A partir de 8 anys Febrer 2013 Guia didàctica a DIUMENGE 3 12.00 h Guia didàctica a Dissabte 2 12.00 h www.liceubarcelona.cat Diumenge 10 12.00 h www.liceubarcelona.cat 88 El Petit Liceu El Petit Liceu 89
Els músics de Bremen Amb els peus a la Lluna A L’Auditori de Cornellà Al Gran Teatre del Liceu
Rebel·lió a la granja Vols viatgar a la Lluna?
Espectacle de dansa que reelabora el conte infantil Els músics de Aquesta obra narra l’arribada de l’home a la Lluna el 1969 per mitjà Bremen, la història d’uns animals maltractats pel seus amos que es dels tres homes que la van trepitjar per primera vegada. L’altre rebel·len contra aquest situació i que amb el seu enginy i la seva unió protagonista és en Leo, un nen de deu anys que també somnia a hi troben una sortida. arribar a la Lluna i que, a la seva manera, també hi arribarà.
Música Poire Vallvé Música Antoni Parera i Fons Direcció d’escena Joan-Andreu Vallvé Direcció musical Virgína Martínez (Centre de Titelles de Lleida) Direcció d’escena i escenografiaPaco Azorín Producció Gran Teatre del Liceu Coproducció Gran Teatre del Liceu, Grec 2012 Festival de Barcelona, Teatro La Maestranza, Asociación Bílbaina de Amigos de la Ópera (ABAO-OLBE), Teatro Real Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Espectacle cantat en català Durada aproximada: 55 minuts Durada aproximada: 70 minuts març 2013 A partir de 3 anys març 2013 A partir de 8 anys Diumenge 17 12.00 h Guia didàctica a Dissabte 23 12.00 h Guia didàctica a Diumenge 24 12.00 h www.liceubarcelona.cat Diumenge 24 11.00 h www.liceubarcelona.cat 90 El Petit Liceu El Petit Liceu 91
La casa flotant La Ventafocs Al Gran Teatre del Liceu Al Teatre-Auditori de Sant Cugat
L’arca de la saviesa Una noia, una sabatilla i un príncep
Un conte musical escenificat en què la música i la imatge es Comediants ens ofereix una adaptació familiar, a partir de l’òpera La complementen i emocionen. La casa flotant és una interpretació actual Cenerentola, del famós conte de Perrault. La Ventafocs és una història d’un mite universal, L’arca de Noè, per transmetre els coneixements universal que ve de molt lluny, un somni col·lectiu que ha generat musicals i artístics necessaris per a la formació cultural. moltes maneres diverses d’explicar-ho. Aquesta segur que us agradarà.
Música Xavier Montsalvatge Música Gioachino Rossini Creació i dramatúrgia Joaquín Casanova i Elisa Ramos Direcció d’escena Joan Font (Comediants) Direcció d’escena Joaquín Casanova Producció Gran Teatre del Liceu Nova coproducció Gran Teatre del Liceu, Festival Internacional de Música y Danza de Granada, Kreart-La Maquiné
DVD de l’espectacle a la venda a LaieLiceu. Espectacle cantat en català Durada aproximada: 50 minuts Durada aproximada: 60 minuts abril 2013 A partir de 5 anys maig 2013 A partir de 8 anys Dissabte 27 10.45 h Guia didàctica a Dissabte 11 12.00 h Guia didàctica a Diumenge 28 11.00 h www.liceubarcelona.cat Diumenge 12 12.00 h www.liceubarcelona.cat