DOCSLIB.ORG

Estat Químic De Les Aigües Subterrànies De La Ribera D’Ebre

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Estat Químic De Les Aigües Subterrànies De La Ribera D’Ebre Miscel·lània del CERE 21, 2010: 221-236 ESTAT QUÍMIC DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES DE LA RIBERA D’EBRE JOAQUIM ROSET PIÑOL Secció d’Història Natural del CERE. Tivissa Enginyer geòleg RESUM La qualitat o l’estat químic de les aigües subterrànies determinarà l’ús que se’n pugui fer, així com preveurà possibles problemàtiques associades. La qualitat de l’aigua subterrània vindrà determinada pels continguts en clorurs, sulfats, nitrats i bicarbonats. En aquest treball s’analitzen les característiques generals de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre: flux, direcció i princi- pals característiques químiques. Les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre presenten un flux en direcció al riu Ebre i als principals barrancs. Es conclou que els materials geològics aflorants i les activitats agrícoles i industrials de- terminen les característiques químiques generals de les aigües subterrànies de la comarca. INTRODUCCIÓ La qualitat o l’estat químic de les aigües subterrànies d’una zona pot de- terminar l’origen d’una possible contaminació en aquestes masses d’aigua existents en el subsòl.* Les aigües subterrànies pertanyents a un mateix aqüífer presenten variacions en l’estat químic de l’aigua i en funció dels materials que conformen el mateix aqüífer o bé de l’ús del sòl. La determinació de l’estat químic de l’aigua pot determinar l’ús que se’n pugui fer, així com preveure possibles problemàtiques associades a uns de- terminats valors. Unes aigües amb elevades concentracions de sulfats, nitrats, clorurs, etc. implicaran que no puguin ser utilitzades per a determinats usos i, per tant, requeriran tractaments posteriors. * Aquest treball va rebre una beca del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre en la seua XV convocatòria del curs 2007-2008. Lliurat al CERE el desembre de 2009. 221 02 MCERE_21.indd 221 3/1/11 19:31:34 J. Roset Hidrològicament parlant la zona de la Ribera d’Ebre es troba a la zona mitjana-baixa de la conca de l’Ebre i representada pel riu Ebre. La hidrologia subterrània de la comarca es troba lligada, en part, a aquest riu i, per tant, part dels aqüífers, sobretot els superficials, hi drenen. Aquests aqüífers es troben constituïts per paquets detrítics permeables (sorres i graves) i paquets cohesius poc permeables (argiles i llims) i, per tant, les aigües subterrànies seran susceptibles a assimilar els elements utilitzats en els diversos sòls. L’estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre presentaran, de forma general, una degradació de la qualitat en funció de la ubicació. L’estudi dels diversos nivells piezomètrics de la zona a estudiar permetrà establir una primera aproximació del gradient hidràulic genèric de la zona. L’anàlisi química dels diversos punts d’aigua permetrà delimitar cadascuna de les zones en funció dels diversos valors químics (sulfats, clorurs, nitrats i bicarbonats). Delimitarem i avaluarem les zones amb diferents estats químics de l’aigua. Amb una bona planificació i caracterització de les diverses masses d’aigua i del quimisme associat en aquestes, es podrien determinar zones on l’estat químic de les aigües subterrànies presentin problemes de qualitat. Aquesta caracterització passaria per la realització d’estudis de diversos elements químics de les aigües subterrànies de la zona. Amb els diversos paràmetres analitzats es podrien planificar actuacions per tal de delimitar les zones amb problemes de qualitat de les aigües subterrànies. Un cop determinades les zones més problemàtiques es podrien prendre mesures per tal d’evitar un empitjorament de la qualitat de les aigües o bé proposar-ne, si escau, una millora qualitativa. METODOLOGIA Objectius específics Per aconseguir els objectius generals de l’estudi proposat, els objectius específics previstos en aquest treball de recerca són: a) Avaluació del gradient hidràulic general de la zona • Ubicació dels punts d’aigua analitzats • Nivells piezomètrics generals • Fluxos i gradients hidràulics b) Anàlisi química de les aigües subterrànies de la zona • Ubicació dels pous analitzats • Anàlisi química de les aigües subterrànies • Avaluació de l’estat químic de les aigües subterrànies c) Delimitació de les diverses zones en funció de la qualitat de l’aigua subterrània 222 02 MCERE_21.indd 222 3/1/11 19:31:35 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre • Anàlisi global de l’estat químic de les diverses zones • Delimitació de cadascuna de les zones en funció dels diversos elements analitzats Àrea d’estudi L’àrea d’estudi inclourà la totalitat de la comarca de la Ribera d’Ebre i serà en funció de les dades hidrogeològiques existents a les diverses poblacions de la comarca. Dades utilitzades Les dades bàsiques per dur a terme aquest estudi són: a) Material cartogràfic i ortofotos de la zona d’estudi extretes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), a diferents escales i tipologies (infraroig i georeferenciades). b) Programari compatible amb les extensions dels diversos mapes a utilit- zar: AutoCad, CompeGps, Miramon, etc. c) Coordenades UTM extretes en GPS per a la delimitació i ubicació de surgències i/o pous. d) Estudis hidrogeològics de zones pròximes. e) Dades piezomètriques facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (www.chebro.es) i referents a la base de dades de l’Inventario de Puntos de Agua (IPA) de la Confederació. Estructura del treball Per tal d’avaluar l’estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre se seguiran les directrius següents: – Identificació dels diversos punts d’aigua a analitzar. – Estimació del gradient hidràulic general de la comarca i dels fluxos de les aigües subterrànies: a partir dels nivells piezomètrics dels diversos punts d’aigua analitzats s’extraurà i avaluarà el gradient hidràulic general, així com es caracteritzarà, de forma general, el funcionament hidrogeològic de la zona (zones de recàrrega, descàrrega, etc.). – Característiques hidroquímiques de les aigües subterrànies dels punts analitzats i delimitació de cadascuna de les zones: l’anàlisi química de les ai- gües subterrànies es realitzarà a partir de les analítiques existents en diversos pous de la comarca. – Delimitació de cadascuna de les zones en funció de les característiques hidroquímiques de l’aigua: l’avaluació i delimitació de les diverses qualitats de l’aigua es realitzarà a partir de cadascun dels elements escollits per a l’anàlisi de l’estat químic (clorurs, sulfats, etc.). 223 02 MCERE_21.indd 223 3/1/11 19:31:35 J. Roset RESULTATS I DISCUSSIÓ Avaluació del gradient hidràulic general de la zona A partir de l’anàlisi de diversos punts d’aigua (pous, fonts i mines) a ca- dascuna de les poblacions pretenem avaluar el funcionament hidrogeològic general de la comarca. Aquesta anàlisi permetrà avaluar de forma general els fluxos de les aigües subterrànies de la comarca i els diversos gradients hidràulics existents, així com fer una estimació de les zones de recàrrega i descàrrega dels aqüífers comarcals. Ubicació dels punts d’aigua analitzats Hem analitzat un total de 316 punts d’aigua (pous, fonts i mines) amb la distribució que s’observa a la taula I. Taula I. Distribució dels punts d’aigua analitzats Població Punts d’aigua Ascó 26 Benissanet 21 Flix 11 Garcia 26 Ginestar 14 La Torre de l’Espanyol 12 Miravet 39 Móra d’Ebre 28 Móra la Nova 39 Rasquera 31 Riba-roja d’Ebre 12 Tivissa 41 Vinebre 16 Les dades dels pous analitzats han estat facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i per alguns dels propietaris dels pous. Nivells piezomètrics generals Per a l’anàlisi general dels nivells piezomètrics hem analitzat la profunditat mitjana dels pous (Pp) i la profunditat mitjana de l’aigua (Pa) per a cadascuna de les poblacions. Els resultats són els de la taula II. 224 02 MCERE_21.indd 224 3/1/11 19:31:35 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre Taula II. Valors mitjans de la profunditat dels pous i de l’aigua de cada població Població Pp (m) Pa (m) Ascó 13,8 10,1 Benissanet 56,5 36 Flix 16,8 7,5 Garcia 28,4 12,7 Ginestar 32,5 18,7 La Torre de l’Espanyol 85,9 23,1 Miravet 60,2 38,7 Móra d’Ebre 99,8 45,5 Móra la Nova 50,1 27,5 Rasquera 130,4 67,3 Riba-roja d’Ebre 7,4 4,5 Tivissa 97,6 48,5 Vinebre 80,5 17,4 Mitjana total 58,45 27,50 S’observa que els pous més superficials es troben a les poblacions de Riba- roja d’Ebre, Ascó i Flix, mentre que els més profunds se situen a les zones de Rasquera, Tivissa i la Torre de l’Espanyol. Aquest fet és degut a l’existència de diferents tipus d’aqüífers en cadascuna de les poblacions. Fluxos i gradients hidràulics Per al càlcul dels fluxos i gradients hidràulics hem calculat l’alçària del nivell de l’aigua respecte al nivell del mar (nivell absolut) per a cadascun dels 316 punts estudiats. Segons les dades analitzades l’esquema general de la xarxa de fluxos de les aigües subterrànies a la comarca es mostra a la figura 1. S’observa com els fluxos de les aigües subterrànies tenen una direcció predominant cap al riu Ebre i coincident amb la disminució de cota topogrà- fica. Les zones de recàrrega (zones on s’alimenten els aqüífers) estan situades a l’extrem est (serra del Tormo, serra de Llaberia i muntanyes de Tivissa), sud (serra de Cardó) i oest (serra de Cavalls, la Picossa i muntanyes de la Fatarella). Les zones de descàrrega natural dels aqüífers se situa al riu Ebre i a les zones geològicament favorables (fonts naturals i mines d’aigua) de la comarca. Els gradients hidràulics existents són molt variables, tot passant de valors elevats (>0,2) a les zones més topogràficament elevades (Tivissa i Rasquera) a valors petits (<0,02) a les zones més planes i pròximes al riu (Benissanet i Ginestar).
Load more

Recommended publications
  • BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1
    El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana.
    [Show full text]
  • Calendari Per Punts
    Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell
    [Show full text]
  • TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
    TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
    Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els
    [Show full text]
  • FIESTA Y CULTURA Un Destacado Carácter Histórico De Diversidad Y Tolerancia
    LA MÓRA MORISCA EN MÓRA D’EBRE: TRES VISIONES, UN SOLO MUNDO 7 y 8 de julio de 2012 Los vecinos del mercadal y de los barrios cristiano, judío y morisco ambientan las calles y vestidos de época, recrean un momento histórico de convivencia pacífi ca. Artesanos de ofi cios antiguos, espectáculos teatrales y de calle, desfi les, torneos, paradas y productos tradicionales, invitan a los visitantes a disfrutar de una fi esta con FIESTA Y CULTURA un destacado carácter histórico de diversidad y tolerancia. FIESTA DE SAN ANTONIO EN ASCÓ SEMANA SANTA EN FLIX: PROCESIÓN DEL ENCUENTRO Y LAS DESMAS Enero de 2013 Domingo de Pascua Declarada fi esta de interés comarcal y nacional Declarada fi esta de interés comarcal La Fiesta de San Antonio en Ascó ha mantenido vivas unas tradiciones que se pierden en Una apretada agenda de actos laicos, como las coplas o el baile de jotas en la ermita el tiempo y que la hacen singular: mantenimiento de la pliega, las Tres Vueltas, la distin- el Lunes de Pascua, y actos religiosos, entre los que destaca la Procesión del En- ción de las fi guras del clavario y los mayorales, las carreras de caballos, burros y machos, cuentro. La encabezan los Armados con la Samaritana seguidos por las banderas del encender la hoguera y bailar alrededor la jota de Ascó, con música y danza propias. Sagrado Corazón, la madre de dios del Remedio, San Antonio y el Santísimo. Cierra la Virgen, con la Cofradía de los Dolores y un grupo de esclavas. En la plaza Mayor se FUEGO Y EMPUJE; SAN ANTONIO EN LA TORRE DE L’ESPANYOL hace la representación del encuentro de la Virgen con Cristo resucitado y la Samari- Enero de 2013 tana recita Las Desmas, que acaban con la rotura del cántaro.
    [Show full text]
  • URV Facts & Figures
    University as a Driver of Regional Socio-Economic Development ASSESSING THE REGIONAL INNOVATION IMPACT OF UNIVERSITIES The case of Universitat Rovira i Virgili and Southern Catalonia Francesc Xavier Grau Secretary for Universities and Research Ministry of Business and Knowledge Government of Catalonia - Spain June 18th 2019 Bucharest, Romania 1 Southern Catalonia (Tarragona), a NUTS 3 region with specific strengths •10,7 % Population (793.155 ) •10,4 % GDP (20.674 M€) •19,1 % Cultural heritage Related to •50 % Chemical industry Catalonia •91 % Energy production •25 % Tourist activity •60% Wine D.O. • Ebro’s delta, Tarragona’s Harbour, Reus Airport, Tarraco World Heritage, 1/3 of nuclear plants in Spain, biggest oil refinery and petrochemical complex in Spain, Port Aventura … 2 Tarragona – NUTS 3 region with specific strengths 3 URV Facts & Figures. Academic year 2017-18 The university tradition in the region dates back to the 16th century. Students: 13.701 Bachelor: 11.141 In December 1991, the Catalan Parliament approved to divide the Master: 1.358 University of Barcelona into four Doctoral: 1.202 independent universities: Universitat de (32% international Barcelona, Universitat de Girona, students) Universitat de Lleida and Universitat Students L3: 4.348 Rovira i Virgili, which embraces all the Personnel higher education institutions of Teaching staff (FTE): 1.146 Southern Catalonia (the region of Tarragona), with initial campuses in Admin/Services staff: 704 Tarragona and Reus. Budget (M€): 103,2 Today, URV faculties are located in: Theses defended: 234 Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca and WOS/SCOPUS Pub.: 1.313 El Vendrell. (42% international collaboration)4 28 years of URV: Evolution of annual students&publications From a set of colleges depending on UB and UPC … … to a comprehensive research university, with global and local impact.
    [Show full text]
  • Esquema Ascó
    2012 MEMORIA ANUAL ÍNDICE 01 PRESENTACIÓN COMPROMISO CON 05 EL MEDIO AMBIENTE 02 ANAV 22 | Programa de Vigilancia Radiológica Ambiental (PVRA) 24 | Sistema de Gestión Ambiental 06 | Misión, Visión y Valores 25 | Estudios, proyectos e informes ambientales 07 | Organización 08 | Recursos humanos 09 | Prevención y salud laboral MEJORA 10 | Formación 06 CONTINUA CN ASCÓ 28 | Inversión 03 28 | Proyectos relevantes 31 | Investigación y cooperación internacional 12 | Esquema funcional 14 | Central Nuclear Ascó 16 | CN Ascó I INTEGRACIÓN EN 17 | CN Ascó II EL ENTORNO Y 07 COMUNICACIÓN 04 CN VANDELLÓS II 32 | Integración en el entorno 33 | Comunicación 18 | Esquema funcional 20 | Central Nuclear Vandellós II 01 PRESENTACIÓN La Asociación Nuclear Ascó-Vandellós II, A.I.E. po humano de ANAV. Asimismo, con la voluntad de (ANAV) opera tres grupos de producción eléctri- promover el desarrollo económico, social y cultural ca nuclear con una potencia de más de 1.000 MWe de las poblaciones del entorno de las dos plantas, cada uno, dos ubicados en Ascó y uno en Vandellòs i ANAV lleva a cabo acciones de colaboración directas l’Hospitalet de l’Infant, todos ellos en la provincia de en el territorio, que en el año 2012 se han traducido Tarragona. en la participación en más de 160 proyectos de ámbi- ANAV trabaja con el compromiso de operar las cen- to medioambiental, socioeconómico y cultural. trales nucleares Ascó y Vandellós II de forma segura, 2012 ha sido para ANAV un año de culminación de fi able, respetuosa con el medio ambiente y garanti- muchos de los proyectos iniciados en los años an- zando a largo plazo la producción de energía eléc- teriores y de inicio de otros de similar envergadura.
    [Show full text]
  • La Història Contemporània De La Ribera D'ebre a Través
    LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE LA RIBERA D’EBRE A TRAVÉS DELS DOCUMENTS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona compta amb arxiu des del tercer quart del segle XIX; tanmateix, no va ser fins el 1963 que va estructurar i reogranitzar el seu servei d’arxiu, i fins el 1997 que va crear l’Arxiu Històric. En ell s’hi serven els fons documentals generats per la corporació, de caràcter històric, o sigui entre 1835 i 1970, per tal de facilitar el servei d’accés i consulta de cara als investigadors. L’Arxiu Històric de la Diputació (AHDT) té la seva seu a l’edifici del Museu d’Art Modern, carrer de Santa Anna 8, organisme amb qui comparteix les instal·lacions1. Un total de 16 seccions integren l’AHDT: Actes, Agricultura, Beneficència, Butlletí Oficial, Cadastre, Cens i Eleccions, Cultura, Fundacions, Governació, Intervenció, Obres Públiques, Presidència, Quintes, Registre General, Regiones Devastadas, Urbanisme, Diversa i Llibres Administratius. Amb algunes poques excepcions, cada secció es divideix en dues sèries més, la de capses en quart (Cpq) i la de capses en foli (Cpf). Per referenciar la localització de documents ferem servir aquestes sigles: CUf (Cultura, Cpf), GOq (Governació, Cpq), INf (Intervenció, Cpf), OPf (Obres Públiques, Cpf), R/D (Regiones Devastadas), etc., precedides del corresponent número de capsa. Les dates cronològiques que abasten els fons arrenquen de 1834, quan es van crear les Diputacions, fins el 1970 quan fineix la vigència administrativa de la documentació. Tanmateix, les diferentes seccions de la Corporació s’anaren obrint progressivament, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s.
    [Show full text]
  • Toponímia De Móra La Nova: Móra, Aubals I Sequines
    Miscel·lània del CERE 24, 2013: 63-76 TOPONÍMIA DE MÓRA LA NOVA: MÓRA, AUBALS I SEQUINES 9(1785$&$67(//9(//'Ì(= Secció d’Història Local del CERE Professor de secundària i batxillerat RESUM (OVWRSzQLPVWUDGLFLRQDOVQRVyQSURGXFWHGHFDSSODQLÀFDFLy/DJUDQ majoria es van crear espontàniament i amb el pas dels segles s’han consolidat o han desaparegut. Els que s’han conservat són testimonis vius de la història LV·KDQFRQYHUWLWHQIzVVLOVG·DQWLFVSHUtRGHVGHODOOHQJXD/·DUWLFOHGHVWDFD tres topònims de Móra la Nova que representen tres etapes de la història, de la llengua —o de les llengües— i també de la manera de sentir i de veure dels antics pobladors d’aquestes terres. Són topònims encara vius que van més enllà dels límits municipals. La primera etapa, la de les llengües preromanes, està representada pel topònim Móra , d’origen discutit. A la segona es recorda la petjada cultural musulmana amb los Aubals . Tanca l’article les Sequines , nom G·RULJHQURPjQLFOOLJDWDOULXDOHVVpQLHVDOWUHEDOOGHO·KRPHLDODIHUWLOLWDW INTRODUCCIÓ La toponímia del terme de Móra la Nova no és aliena a la seva història, ni a ODJHRJUDÀDQLDOHVGLYHUVHVOOHQJHVTXHKDQXWLOLW]DWHOVVHXVKDELWDQWV(OV QRPVTXHLGHQWLÀTXHQWRWVLFDGDVFXQGHOVVHXVOORFVVyQIUXLWGHODQHFHVVLWDW TXHO·KRPHKDWLQJXWGHEDWHMDUHOVLQGUHWVTXHFRQÀJXUHQO·HQWRUQTXHHOV acull. Van néixer espontàniament utilitzant paraules vives del moment, amb YROXQWDWGHVFULSWLYDSHUSHUSHWXDUXQIHWRSHULGHQWLÀFDUXQDSURSLHWDW0ROWV G·DTXHVWVQRPVHQFDUDWHQHQXQVLJQLÀFDWFODULWUDQVSDUHQWSHUDOVSDUODQWVGHO segle xxi (OPDSDGHOPXQLFLSLHQVLQGLFDOORFVDPEQRPVGHIjFLOFRPSUHQVLy (Comuns, Plans, Mollons, Figuerasses…), al costat d’altres que necessiten una explicació sobre el seu origen si no es vol caure en una interpretació errònia (Domenges, Deveses, Coma, Coscollers…) o els d’origen antroponímic que FRQWHQHQHOQRPDFWXDORSUHWqULWGHOSURSLHWDULGHOVWHUUHQ\VTXHLGHQWLÀTXHQ (coma de Castellà, mas de Manou, sénia de Marianet, barranc de Nolla…). Aquí ens hem proposat introduir-nos en la història que envolta tres topònims 63 00 MCERE_24.indb 63 31/12/14 12:54 V.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta L1555 De Autobús
    Horario y mapa de la línea L1555 de autobús L1555 Móra D'Ebre Ver En Modo Sitio Web La línea L1555 de autobús (Móra D'Ebre) tiene 5 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Móra D'Ebre: 18:30 (2) a Móra La Nova: 7:15 - 17:00 (3) a Tortosa: 6:45 - 15:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L1555 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L1555 de autobús Sentido: Móra D'Ebre Horario de la línea L1555 de autobús 5 paradas Móra D'Ebre Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes Sin servicio martes Sin servicio Estació D'Autobusos De Tortosa 1 Cl Adria D'utrech, Tortosa miércoles Sin servicio Benifallet (Cruïlla) jueves Sin servicio T-301, Benifallet viernes 15:30 Rasquera (Cruïlla) sábado Sin servicio Ginestar domingo 18:30 18 Cl Ample, Ginestar Móra D’Ebre (Estació D’Autobusos) 8 Cm Hortes Les, Móra d'Ebre Información de la línea L1555 de autobús Dirección: Móra D'Ebre Paradas: 5 Duración del viaje: 45 min Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Tortosa, Benifallet (Cruïlla), Rasquera (Cruïlla), Ginestar, Móra D’Ebre (Estació D’Autobusos) Sentido: Móra La Nova Horario de la línea L1555 de autobús 8 paradas Móra La Nova Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 7:15 - 17:00 martes 7:15 - 17:00 Estació D'Autobusos De Tortosa 1 Cl Adria D'utrech, Tortosa miércoles 7:15 - 17:00 Aldover jueves 7:15 - 17:00 14 Cl S Francesc, Aldover viernes 7:15 - 17:00 Xerta sábado Sin servicio 9 Av Terres De L'ebre De Les, Xerta domingo Sin servicio Benifallet (Cruïlla)
    [Show full text]
  • 24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
    ENG @costadauradatur 24, 48 and 72 hours at Costa Daurada Table1 Discover Salou ••of Content 4-9 2 Dive into the Costa Daurada •• 10 3 Live PortAventura World ••• 12 4 Hail Caesar • 14 5 Follow the footsteps of the Iberians •• 16 6 Mediterranean architectures • 18 7 Sea lions and pirates •• 20 8 Miró’s corner • 22 9 Roads that talk about wine •• 24 10 Disconnect in Costa Daurada • 26 11 From the orchard to the market • 28 12 The charm of a haunted villa •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Viticulture heritage of the Priorat region •• 34 15 The footprint of prehistory ••• 36 16 The natural modernism of Reus •• 38 17 The Cistercian Route •• 40 18 Map 42 • 24 hours • 48 hours • 72 hours Editted by: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Texts and Project coordination: Vilaniu Comunicació Photographs: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Printing: Anfigraf, S.A. The interior of the cloister of the monastery of Santes Creus Legal deposit: DL T 829-2019 © Jose Carlos León 1 hours24 hours48 We propose a walk around Salou to discover all its must-see places and enjoy a fabulous combination of beaches, architecture, history and memorable scenery. The Jaume I promenade is a very special place, lined with palm trees and Modernist mansions dating from the early twentieth century.
    [Show full text]
  • Sant Vicent De Miravet, Primitiu Temple Parroquial De Ginestar I Rasquera
    SANT VICENT DE MIRAVET, PRIMITIU TEMPLE PARROQUIAL DE GINESTAR I RASQUERA Ventura Castellvell Professor de secundària Secció d’Història Local del CERE i Societat d’Onomàstica PresentaciÓ A mig camí de Rasquera i Ginestar, i davant de Miravet, es va alçar una torre andalusina documentada en el segle xii. Amb el domini cristià es va construir al seu costat un temple que en els segles xiii, xiv i xv va fer d’església parroquial. Actualment, en l’espai que van ocupar aquests dos edificis i altres petites construccions posteriors només hi resten murs discrets i pedres escampades que ens recorden la importància que va tenir el lloc. L’església que es va dedicar a sant Vicent màrtir, diaca hispà, era d’estructura senzilla, com la majoria de les construïdes en el període templer que encara es conserven a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Quan va deixar de ser parròquia va fer d’ermita, on, tot i que no es va rebre el manteniment que requeria, el Diumenge de Rams i per Sant Vicent hi peregrinaven els fidels dels pobles veïns. Ja en el segle xix va fer d’habitatge i terrisseria fins que l’abandó i els conflictes bèl·lics van convertir l’antic conjunt històric en un pedregar. SituaciÓ I ORIGEN Mossèn Bonfill, rector de Miravet, a principis del segle xx resumeix amb poques paraules alguns aspectes de la història del lloc on es va alçar l’antiga església de Sant Vicent quan encara hi havia la cantereria.1 ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 25 (2015): 31-48 31 V.
    [Show full text]