Estat Químic De Les Aigües Subterrànies De La Ribera D’Ebre

Miscel·lània del CERE 21, 2010: 221-236

ESTAT QUÍMIC DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES DE LA RIBERA D’EBRE

JOAQUIM ROSET PIÑOL Secció d’Història Natural del CERE. Tivissa Enginyer geòleg

RESUM La qualitat o l’estat químic de les aigües subterrànies determinarà l’ús que se’n pugui fer, així com preveurà possibles problemàtiques associades. La qualitat de l’aigua subterrània vindrà determinada pels continguts en clorurs, sulfats, nitrats i bicarbonats. En aquest treball s’analitzen les característiques generals de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre: flux, direcció i principals característiques químiques. Les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre presenten un flux en direcció al riu Ebre i als principals barrancs. Es conclou que els materials geològics aflorants i les activitats agrícoles i industrials de- terminen les característiques químiques generals de les aigües subterrànies de la comarca.

INTRODUCCIÓ La qualitat o l’estat químic de les aigües subterrànies d’una zona pot determinar l’origen d’una possible contaminació en aquestes masses d’aigua existents en el subsòl.* Les aigües subterrànies pertanyents a un mateix aqüífer presenten variacions en l’estat químic de l’aigua i en funció dels materials que conformen el mateix aqüífer o bé de l’ús del sòl. La determinació de l’estat químic de l’aigua pot determinar l’ús que se’n pugui fer, així com preveure possibles problemàtiques associades a uns determinats valors. Unes aigües amb elevades concentracions de sulfats, nitrats, clorurs, etc. implicaran que no puguin ser utilitzades per a determinats usos i, per tant, requeriran tractaments posteriors.

* Aquest treball va rebre una beca del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre en la seua XV convocatòria del curs 2007-2008. Lliurat al CERE el desembre de 2009.

221

02 MCERE_21.indd 221 3/1/11 19:31:34 J. Roset Hidrològicament parlant la zona de la Ribera d’Ebre es troba a la zona mitjana-baixa de la conca de l’Ebre i representada pel riu Ebre. La hidrologia subterrània de la comarca es troba lligada, en part, a aquest riu i, per tant, part dels aqüífers, sobretot els superficials, hi drenen. Aquests aqüífers es troben constituïts per paquets detrítics permeables (sorres i graves) i paquets cohesius poc permeables (argiles i llims) i, per tant, les aigües subterrànies seran susceptibles a assimilar els elements utilitzats en els diversos sòls. L’estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre presentaran, de forma general, una degradació de la qualitat en funció de la ubicació. L’estudi dels diversos nivells piezomètrics de la zona a estudiar permetrà establir una primera aproximació del gradient hidràulic genèric de la zona. L’anàlisi química dels diversos punts d’aigua permetrà delimitar cadascuna de les zones en funció dels diversos valors químics (sulfats, clorurs, nitrats i bicarbonats). Delimitarem i avaluarem les zones amb diferents estats químics de l’aigua. Amb una bona planificació i caracterització de les diverses masses d’aigua i del quimisme associat en aquestes, es podrien determinar zones on l’estat químic de les aigües subterrànies presentin problemes de qualitat. Aquesta caracterització passaria per la realització d’estudis de diversos elements químics de les aigües subterrànies de la zona. Amb els diversos paràmetres analitzats es podrien planificar actuacions per tal de delimitar les zones amb problemes de qualitat de les aigües subterrànies. Un cop determinades les zones més problemàtiques es podrien prendre mesures per tal d’evitar un empitjorament de la qualitat de les aigües o bé proposar-ne, si escau, una millora qualitativa.

METODOLOGIA Objectius específics Per aconseguir els objectius generals de l’estudi proposat, els objectius específics previstos en aquest treball de recerca són: a) Avaluació del gradient hidràulic general de la zona • Ubicació dels punts d’aigua analitzats • Nivells piezomètrics generals • Fluxos i gradients hidràulics b) Anàlisi química de les aigües subterrànies de la zona • Ubicació dels pous analitzats • Anàlisi química de les aigües subterrànies • Avaluació de l’estat químic de les aigües subterrànies c) Delimitació de les diverses zones en funció de la qualitat de l’aigua subterrània

222

02 MCERE_21.indd 222 3/1/11 19:31:35 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre • Anàlisi global de l’estat químic de les diverses zones • Delimitació de cadascuna de les zones en funció dels diversos elements analitzats

Àrea d’estudi L’àrea d’estudi inclourà la totalitat de la comarca de la Ribera d’Ebre i serà en funció de les dades hidrogeològiques existents a les diverses poblacions de la comarca.

Dades utilitzades Les dades bàsiques per dur a terme aquest estudi són: a) Material cartogràfic i ortofotos de la zona d’estudi extretes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), a diferents escales i tipologies (infraroig i georeferenciades). b) Programari compatible amb les extensions dels diversos mapes a utilit- zar: AutoCad, CompeGps, Miramon, etc. c) Coordenades UTM extretes en GPS per a la delimitació i ubicació de surgències i/o pous. d) Estudis hidrogeològics de zones pròximes. e) Dades piezomètriques facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (www.chebro.es) i referents a la base de dades de l’Inventario de Puntos de Agua (IPA) de la Confederació.

Estructura del treball Per tal d’avaluar l’estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre se seguiran les directrius següents: – Identificació dels diversos punts d’aigua a analitzar. – Estimació del gradient hidràulic general de la comarca i dels fluxos de les aigües subterrànies: a partir dels nivells piezomètrics dels diversos punts d’aigua analitzats s’extraurà i avaluarà el gradient hidràulic general, així com es caracteritzarà, de forma general, el funcionament hidrogeològic de la zona (zones de recàrrega, descàrrega, etc.). – Característiques hidroquímiques de les aigües subterrànies dels punts analitzats i delimitació de cadascuna de les zones: l’anàlisi química de les ai- gües subterrànies es realitzarà a partir de les analítiques existents en diversos pous de la comarca. – Delimitació de cadascuna de les zones en funció de les característiques hidroquímiques de l’aigua: l’avaluació i delimitació de les diverses qualitats de l’aigua es realitzarà a partir de cadascun dels elements escollits per a l’anàlisi de l’estat químic (clorurs, sulfats, etc.).

223

02 MCERE_21.indd 223 3/1/11 19:31:35 J. Roset RESULTATS I DISCUSSIÓ Avaluació del gradient hidràulic general de la zona A partir de l’anàlisi de diversos punts d’aigua (pous, fonts i mines) a cadascuna de les poblacions pretenem avaluar el funcionament hidrogeològic general de la comarca. Aquesta anàlisi permetrà avaluar de forma general els fluxos de les aigües subterrànies de la comarca i els diversos gradients hidràulics existents, així com fer una estimació de les zones de recàrrega i descàrrega dels aqüífers comarcals.

Ubicació dels punts d’aigua analitzats Hem analitzat un total de 316 punts d’aigua (pous, fonts i mines) amb la distribució que s’observa a la taula I.

Taula I. Distribució dels punts d’aigua analitzats Població Punts d’aigua Ascó 26 Benissanet 21 Flix 11 Garcia 26 Ginestar 14 La Torre de l’Espanyol 12 Miravet 39 Móra d’Ebre 28 Móra la Nova 39 Rasquera 31 Riba-roja d’Ebre 12 Tivissa 41 Vinebre 16

Les dades dels pous analitzats han estat facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i per alguns dels propietaris dels pous.

Nivells piezomètrics generals Per a l’anàlisi general dels nivells piezomètrics hem analitzat la profunditat mitjana dels pous (Pp) i la profunditat mitjana de l’aigua (Pa) per a cadascuna de les poblacions. Els resultats són els de la taula II.

224

02 MCERE_21.indd 224 3/1/11 19:31:35 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre Taula II. Valors mitjans de la profunditat dels pous i de l’aigua de cada població Població Pp (m) Pa (m) Ascó 13,8 10,1 Benissanet 56,5 36 Flix 16,8 7,5 Garcia 28,4 12,7 Ginestar 32,5 18,7 La Torre de l’Espanyol 85,9 23,1 Miravet 60,2 38,7 Móra d’Ebre 99,8 45,5 Móra la Nova 50,1 27,5 Rasquera 130,4 67,3 Riba-roja d’Ebre 7,4 4,5 Tivissa 97,6 48,5 Vinebre 80,5 17,4 Mitjana total 58,45 27,50

S’observa que els pous més superficials es troben a les poblacions de Riba- roja d’Ebre, Ascó i Flix, mentre que els més profunds se situen a les zones de Rasquera, Tivissa i la Torre de l’Espanyol. Aquest fet és degut a l’existència de diferents tipus d’aqüífers en cadascuna de les poblacions.

Fluxos i gradients hidràulics Per al càlcul dels fluxos i gradients hidràulics hem calculat l’alçària del nivell de l’aigua respecte al nivell del mar (nivell absolut) per a cadascun dels 316 punts estudiats. Segons les dades analitzades l’esquema general de la xarxa de fluxos de les aigües subterrànies a la comarca es mostra a la figura 1. S’observa com els fluxos de les aigües subterrànies tenen una direcció predominant cap al riu Ebre i coincident amb la disminució de cota topogrà- fica. Les zones de recàrrega (zones on s’alimenten els aqüífers) estan situades a l’extrem est (serra del Tormo, serra de Llaberia i muntanyes de Tivissa), sud (serra de Cardó) i oest (serra de Cavalls, la Picossa i muntanyes de la Fatarella). Les zones de descàrrega natural dels aqüífers se situa al riu Ebre i a les zones geològicament favorables (fonts naturals i mines d’aigua) de la comarca. Els gradients hidràulics existents són molt variables, tot passant de valors elevats (>0,2) a les zones més topogràficament elevades (Tivissa i Rasquera) a valors petits (<0,02) a les zones més planes i pròximes al riu (Benissanet i Ginestar).

225

02 MCERE_21.indd 225 3/1/11 19:31:36 J. Roset

Fig. 1. Esquema general del flux d’aigües subterrànies de la comarca

Anàlisi química de les aigües subterrànies A continuació hem analitzat les variables químiques de 72 captacions d’aigües subterrànies d’on es disposa d’informació completa. Amb aquesta anàlisi hem calculat un valor mitjà comarcal per a cadascun dels elements analitzats, així com els valors màxims i mínims a les poblacions on s’ubiquen. També hem avaluat la raó per la qual es donen aquests valors.

226

02 MCERE_21.indd 226 3/1/11 19:31:37 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre Ubicació dels pous analitzats Hem analitzat un total de 72 punts d’aigua (pous i mines), amb la distribu- ció que s’observa a la taula III. Les dades dels pous analitzats han estat facilitades per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i per alguns dels propietaris dels pous. No s’han pogut aconseguir, mitjançant les dades esmentades, dades analítiques de les poblacions de Flix, Riba-roja d’Ebre i la Palma d’Ebre.

Taula III. Distribució dels punts d’aigua analitzats Població Punts d’aigua Ascó 2 Benissanet 5 Garcia 6 Ginestar 6 La Torre de l’Espanyol 2 Miravet 7 Móra d’Ebre 14 Móra la Nova 8 Rasquera 4 Tivissa 16 Vinebre 2

Anàlisi química de les aigües subterrànies Hem analitzat els paràmetres que apareixen a la taula IV, que inclou les concentracions de clorurs, sulfats, bicarbonats i nitrats. Els valors mitjans, màxims i mínims per a la concentració de cada paràmetre es mostren a la taula V.

Taula IV. Nombre de dades per a cadascun dels paràmetres analitzats Paràmetre Nombre dades Clorurs 67 Sulfats 65 Bicarbonats 58 Nitrats 65

227

02 MCERE_21.indd 227 3/1/11 19:31:38 J. Roset Taula V. Valors dels diversos paràmetres analitzats Valor màxim Valor mínim Paràmetre Valor mitjà (mg/L) (mg/L) (mg/L) Clorurs 97,9 503 (Móra d’Ebre) 14 (Tivissa) Sulfats 268,3 1834 (Tivissa) 8 (Rasquera) Bicarbonats 235,7 385 (Móra la Nova) 61 (Benissanet) Nitrats 21,6 134 (Móra d’Ebre) 1 (Tivissa)

Avaluació de l’estat químic de les aigües subterrànies Els paràmetres analitzats de les aigües subterrànies estan lligats als materials que formen els aqüífers explotats i, per tant, amb la geologia de cada població. Les aigües procedents d’aqüífers mesozoics són de tipus bicarbonatades i sulfatades i, per tant, els paràmetres més importants són els bicarbonats, els sulfats i els clorurs, els quals li denoten un pH bàsic (pH>7) i una duresa important. Aquest fet corrobora que les poblacions assentades en aquests tipus de materials presentin variacions importants respecte a la mitjana comarcal. La presència de nitrats està lligada amb les explotacions agràries existents a sobre dels aqüífers i, per tant, un augment de les àrees cultivades implicarà un augment en el contingut de nitrats a les aigües. El valor mitjà de la comarca denota les nombroses explotacions agrícoles existents (Móra d’Ebre, Móra la Nova, Benissanet, Ginestar, Miravet…). La presència de clorurs podria estar lligada a les activitats industrials existents a la zona o bé a les característiques litològiques d’alguns dels materials geològics dels aqüífers explotats (argiles terciàries o triàsiques).

Delimitació de les diverses zones en funció de la qualitat de l’aigua subterrània En aquest apartat hem delimitat les zones a partir dels valors de cadascun dels paràmetres analitzats de l’aigua, per tal de poder obtenir una zonificació amb característiques singulars o bé delimitar zones amb elevats continguts d’algun dels paràmetres. A partir d’aquesta delimitació es podran analitzar les propietats més generals de les aigües subterrànies de les poblacions de la comarca.

Anàlisi global de l’estat químic de les diverses zones Per realitzar una estimació global de l’estat químic hem procedit a l’anàlisi de cadascun dels paràmetres especificats anteriorment:

228

02 MCERE_21.indd 228 3/1/11 19:31:38 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre

Fig. 2. Distribució de clorurs a les aigües subterrànies de la comarca

Clorurs Segons les dades analitzades la distribució dels clorurs a la comarca és la mostrada a la figura 2. Els valors màxims de clorurs se situen al voltant del riu Ebre i això podria ser degut a la presència de les activitats industrials existents a sobre dels aqüífers explotats. S’observa un valor màxim (>100 mg/L) a la zona de Tivissa i que està lligat amb les característiques litològiques de les argiles triàsiques de la zona i on hi existeixen materials amb aquest element (guixos).

229

02 MCERE_21.indd 229 3/1/11 19:31:39 J. Roset

Fig. 3. Distribució de sulfats a les aigües subterrànies de la comarca

Sulfats Segons les dades analitzades la distribució dels sulfats a la comarca és la presentada a la figura 3. Els valors màxims de sulfats se situen a les zones de Tivissa (>1.000 mg/L) i a la zona interior de Móra d’Ebre i està relacionat amb els afloraments de materials triàsics amb abundants minerals amb sulfats (guixos).

230

02 MCERE_21.indd 230 3/1/11 19:31:40 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre

Fig. 4. Distribució de bicarbonats a les aigües subterrànies de la comarca

Bicarbonats Segons les dades analitzades la distribució dels bicarbonats a la comarca apareix a la figura 4. Els valors màxims se situen a la zona de les muntanyes de Tivissa i a les proximitat de la població de Móra la Nova. Aquest fet està lligat amb les característiques dels aqüífers explotats i pertanyents a materials calcaris i dolomítics del triàsic i juràssic.

231

02 MCERE_21.indd 231 3/1/11 19:31:40 J. Roset

Fig. 5. Distribució de nitrats a les aigües subterrànies de la comarca

Nitrats Segons les dades analitzades la distribució dels nitrats a la comarca apareix a la figura 5. Els valors màxims se situen a les zones més pròximes al riu Ebre i on les explotacions agrícoles hi són molt importants. A mesura que disminueixen les explotacions (zones muntanyoses) la concentració de nitrats baixa de forma considerable.

232

02 MCERE_21.indd 232 3/1/11 19:31:41 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre Delimitació de cadascuna de les zones en funció dels diversos elements analitzats Tenint en compte l’avaluació global dels paràmetres podem caracteritzar, de forma general, l’estat de les aigües subterrànies per a cadascuna de les poblacions analitzades de la comarca. El valors mitjans de cadascun dels parà- metres, per a cada població analitzada, són els mostrats a la taula VI. Els valors estàndard de cadascun dels paràmetres a les aigües subterrànies apareixen a la taula VII. Valors superiors a aquests afectaran el gust i les propietats de l’aigua subterrània i en funció del paràmetre més abundant (gust salat, gust amarg, etc.). Continguts molt elevats d’alguns dels paràmetres poden arribar a afectar la salut (efectes laxants, etc.) Tenint en compte aquests valors hem avaluat l’estat químic de les aigües subterrànies per a cada població analitzada (taula VIII). L’avaluació global per a cadascun dels paràmetres apareix a la taula IX. Ateses les característiques dels fluxos d’aigua subterrània existents a la comarca i abans comentades, podria haver-hi presència d’elements o paràme- tres alts en zones on, des del punt de vista geològic, la seva presència hauria de ser baixa o nul·la (per exemple, sulfats).

Taula VI. Valors mitjans dels paràmetres per a cada població Clorurs Sulfats Nitrats Bicarbonats Població mg/L mg/L mg/L mg/L Ascó 127,6 223,5 6,0 218,3 Benissanet 114,7 351,5 25,5 131,0 Garcia 102,5 207,5 10,2 224,8 Ginestar 88,5 256,0 28,5 230,5 La Torre de l’Espanyol 17,0 30,0 4,5 276,3 Miravet 153,7 282,3 29,8 202,0 Móra d’Ebre 154,6 272,2 32,5 230,1 Móra la Nova 109,6 205,0 21,3 246,8 Rasquera 23,9 29,7 24,8 264,1 Tivissa 38,1 444,2 13,2 263,1 Vinebre 55,5 126,5 1,7 242,7

233

02 MCERE_21.indd 233 3/1/11 19:31:41 J. Roset Taula VII. Valors estàndard dels paràmetres analitzats Paràmetre Valor mitjà estàndard Clorurs 50 mg/L Sulfats 150 a 200 mg/L Bicarbonats 400 mg/L Nitrats 4,5 mg/L

Taula VIII. Contingut dels paràmetres a cada població Contingut Contingut Contingut Contingut Població clorurs sulfats nitrats bicarbonats Ascó Alt Normal Baix Baix Benissanet Alt Alt Alt Baix Garcia Alt Normal Mitjà Baix Ginestar Normal Normal Alt Baix La Torre de l’Espanyol Normal Baix Baix Baix Miravet Alt Normal Alt Baix Móra d’Ebre Alt Normal Alt Baix Móra la Nova Alt Normal Alt Baix Rasquera Normal Baix Alt Baix Tivissa Normal Alt Mitjà Baix Vinebre Normal Baix Baix Baix

Taula IX. Poblacions amb continguts alts d’algun dels paràmetres Percentatge Paràmetre Poblacions amb continguts alts total Ascó, Benissanet, Garcia, Miravet, Móra d’Ebre Clorurs 54,5% i Móra la Nova Sulfats Benissanet i Tivissa 18,1% Benissanet, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre Nitrats 54,5% i Móra la Nova Bicarbonats Cap 0,0%

CONCLUSIONS Avaluació del gradient general de la zona • La profunditat mitjana dels pous de la comarca és molt variable en fun- ció de la població analitzada, tot passant de profunditats mitjanes pròximes o superiors als 100 metres (Rasquera, Tivissa i Móra d’Ebre) a profunditats

234

02 MCERE_21.indd 234 3/1/11 19:31:42 Estat químic de les aigües subterrànies de la Ribera d’Ebre inferiors als 10 metres a les zones més pròximes al riu Ebre (Ascó, Flix i Riba- roja). La mitjana se situa al voltant dels 58,45 metres de profunditat. • La profunditat mitjana del nivell de l’aigua als pous de la comarca també varia molt en funció de la població analitzada, tot passant de profunditats pròximes o superiors als 50 metres (Rasquera, Tivissa i Móra d’Ebre) a profunditats pròximes o inferiors als 10 metres (Ascó, Flix i Riba-roja). La mitjana se situa al voltant dels 27,50 metres de profunditat. • El flux de les aigües subterrànies té una direcció predominant cap al riu Ebre i coincident amb la disminució de cota topogràfica i les zones de recàr- rega dels aqüífers se situen a les muntanyes de la comarca (serra del Tormo, serra de Llaberia, muntanyes de Tivissa, serra de Cardó, serra de Cavalls) i algunes muntanyes de les comarques veïnes (muntanyes de la Fatarella, serra Major…).

Anàlisi química de les aigües subterrànies de la zona • Els paràmetres analitzats de les aigües subterrànies estan lligats als materials que formen els aqüífers explotats i, per tant, amb la geologia de cada població. • Les aigües procedents d’aqüífers mesozoics són de tipus bicarbonatades i sulfatades i, per tant, els paràmetres més importants són bicarbonats, sulfats, clorurs, magnesi, potassi, calci i sodi i li denoten un pH bàsic (pH>7) i una conductivitat elevada. Aquest fet corrobora que les poblacions assentades en aquests tipus de materials presentin elevats percentatges d’aquests paràmetres (Tivissa i Rasquera). • La presència de nitrats està lligada amb les explotacions agràries existents a sobre dels aqüífers i, per tant, un augment de les àrees cultivades implicarà un augment en el contingut de nitrats a les aigües. El valor mitjà de la comarca (21,6 mg/L) denota les nombroses explotacions agrícoles existents (Móra d’Ebre, Móra la Nova, Benissanet, Ginestar, Miravet…).

Delimitació de les diverses zones en funció de la qualitat de l’aigua subterrània • Els valors màxims de clorurs se situen al voltant del riu Ebre i això podria ser degut a la presència de les activitats industrials existents a sobre dels aqüífers explotats. • Els valors màxims de sulfats se situen a les zones de Tivissa (>1.000 mg/L) i a la zona interior de Móra d’Ebre i està relacionat amb els afloraments de materials triàsics amb abundants minerals amb sulfats (guixos). • Els valors màxims de bicarbonats se situen a la zona de les muntanyes de Tivissa i a les proximitat de la població de Móra la Nova. Aquest fet està lligat amb les característiques dels aqüífers explotats i pertanyents a materials calcaris i dolomítics del triàsic i juràssic.

235

02 MCERE_21.indd 235 3/1/11 19:31:43 J. Roset • Els valors màxims de nitrats se situen a les zones més pròximes al riu Ebre i on les explotacions agrícoles hi són molt importants. A mesura que disminueixen les explotacions (zones muntanyoses) la concentració de nitrats baixa de forma considerable. • El 54,5% de les poblacions analitzades presenten continguts mitjans alts de clorurs i nitrats, el 18,1% presenta valors mitjans alts de sulfats; totes les poblacions presenten valors mitjans baixos de bicarbonats.

AGRAÏMENTS La consecució d’aquest treball de recerca no hagués sigut possible sense el suport d’entitats i persones a les quals voldria fer constar el meu agraïment en aquest apartat: • El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) per la concessió de la beca, la qual m’ha ajudat a realitzar el treball. • La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per facilitar dades hidrogeolò- giques de les diverses poblacions de la comarca. • Els propietaris dels pous analitzats, que m’han facilitat dades sobre els seus respectius pous. • Tota aquella gent que m’ha acompanyat en les excursions per avaluar la zona d’estudi.

BIBLIOGRAFIA Confederación Hidrográfica del Ebro (2004): El estado químico de las aguas subterráneas en la cuenca del Ebro. Documentació bàsica de l’organisme. Saragossa. Confederación Hidrográfica del Ebro (2008): Inventario de puntos de agua (IPA). Documentació bàsica de l’organisme. Saragossa. Custodio, E.; Llamas, M.R. (2001): Hidrología subterránea. Vol. I i II. Edi- torial Omega, Barcelona. IGME (Instituto Geológico y Minero de España) (2001): Las aguas sub- terráneas. Un recurso natural del subsuelo. Ministerio de Ciencia y Tecnología, Madrid. Porras Martín, J.; Thauvin, J.P. (1978): Aguas subterráneas. Problemas ge- nerales de la contaminación. Cuadernos del Centro Internacional de Formación en Ciencias Ambientales (CIFCA), Madrid.

236

02 MCERE_21.indd 236 3/1/11 19:31:43