Esquema Ascó
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
BIERA D'ebrrie, Tarfragona) 1
El AStENTAMI!:NTO PROTOHiSTÓRICO DEl BARRANC DE GÀfOLS (GiNESTAR, BIERA D'EBrRIE, TARfRAGONA) 1 por M. C. Beimte*, J. Sam11mtí*'' y J. Scmtacana*** JResume111: E! poblado del Barranc de Gàfols se fecha en e! siglo VII y VI a.C. En su última fase, presenta un trazado regular, con calles rectilíneas que interseccionan en iíngulo recto, y viviendas de planta rectangular, dotadas habimalmente de un hogar en posición central. La técnica constructiva se basa en el uso de zócalos de piedra con elevaciones de adobe. Algunas de estas habitaciones tenían un revestimiento mural con decoración pintada de colar rojo, formando temas geométricos. El yacimiento fue abandonado repentinamente y destruido por un fuerte incendio, lo que ha permitido la recuperación, en muy bucn estado, de la mayor parte de los materiales muebles y de abundantes restos paleocarpológicos. Entre los materiales cerâmicos cabe destacar la presencia de un buen número de importaciones fcnicias, así como la presencia de otras cerâmicas a tomo no fenicias, pero que imitan claramente sus fom1as; posiblemente se trata de las primeras producciones a tomo de la zona, anteriores a las cerámicas ibéricas propiamente dichas. Paiabns-dave: Urbanismo y arquitectura protohistóricos. Comercio fenício. Cataluiia. 1, INTRODUCCIÓN ER yacimiento del Barranc de Gàfols, también conocido con el nombre de El Pomeralet, está situado en el término municipal de Ginestar, a poco menos de un kilómetro al sudoeste de esta población, a la derecha dei torrente del mismo nombre, en el punto en que éste desemboca en la Hanada aluvial del Ebro (lám. I). Topográficamente, se trata de una extensa plataforma, claramente delimitada al sudoeste por el Barranco de Gàfols, al norte por el Barranco de Ginestar y al noroeste por un acanülado abrupto, al pie del cual transcurre la 1 Una versión similar de este trabajo ha sido entregada a la serie Tribuna d'Arqueologia para SI.! publicación en lengua catalana. -
Calendari Per Punts
Jornada 01 Rasquera 23 de Març Jornada 02 Reus 30 de Març Jornada 03 Benissanet 06 d'Abril Jornada 04 Vilanova 26 d'Abril Rasquera 15 L'Hospitalet 19 L'Hospitalet 18 Xerta 20 Reus 10 L'Hospitalet 18 L'Hospitalet 18 Pratdip 11 Reus 12 Mont-roig 13 Pratdip 9 Alforja 13 Benissanet 13 Rasquera 16 Masboquera 13 Xerta 18 Benissanet 9 Salomó 15 Masboquera 11 Pinell 14 Vilanova 13 Mont-roig 14 Miami 15 Alforja 15 Vilanova 13 La Fatarella 13 Miami 14 Vandellòs 15 Corbera 14 Salomó 13 Montbrió 16 Pinell 12 Corbera 21 Colldejou 11 Montbrió 17 Horta 9 Bot 13 La Fatarella 12 Colldejou 17 Vandellòs 9 Bot 14 Montbrió 14 Colldejou 12 Bot 13 Horta 16 Colldejou 13 La Fatarella 2 Horta 11 Horta 17 Miami 11 La Fatarella 14 Corbera 14 Vandellòs 13 Montbrió 14 Salomó 17 Bot 13 Vandellòs 15 Masboquera 17 Salomó 15 Vilanova 13 Pinell 16 Miami 11 Mont-roig 8 Corbera 15 Pinell 15 Pratdip 10 Mont-roig 7 Benissanet 11 Alforja 9 Masboquera 13 Rasquera 16 Vilanova 12 Alforja 15 Xerta 15 Rasquera 13 Reus 12 Xerta 15 Pratdip 4 Reus 14 Benissanet 8 Jornada 05 Corbera 27 d'Abril Jornada 06 Bot 11 de Maig Jornada 07 Horta 25 de Maig Jornada 08 Vandellòs 1 de Juny Benissanet 17 L'Hospitalet 14 L'Hospitalet 18 Masboquera 14 Vilanova 10 L'Hospitalet 16 L'Hospitalet 18 Miami 12 Vilanova 13 Reus 18 Miami 13 Pratdip 10 Corbera 19 Benissanet 17 Montbrió 17 Masboquera 15 Corbera 17 Rasquera 16 Montbrió 12 Xerta 11 Bot 15 Reus 18 Colldejou 9 Pratdip 11 Bot 13 Mont-roig 10 Colldejou 9 Alforja 14 Horta 16 Rasquera 19 La Fatarella 15 Xerta 13 Horta 18 Salomó 14 La Fatarella 16 Pinell -
TERRES DE L'ebre Delegat: Ramón Fibla
TERRES DE L'EBRE Delegat: Ramón Fibla Nº PENYA NOM DE LA PENYA POBLACIÓ PROVÍNCIA 216 PENYA BARÇA VINAROS VINAROS CASTELLÓ 221 PENYA BARCELONISTA D'ALCANAR ALCANAR TARRAGONA 226 PENYA BARCELONISTA BARCEBRE TORTOSA TARRAGONA 276 PENYA BLAUGRANA DE FLIX FLIX TARRAGONA 279 PENYA BARCELONISTA D'ULLDECONA ULLDECONA TARRAGONA 302 PENYA BARCELONISTA PERELLO EL PERELLO TARRAGONA 342 PENYA BARCELONISTA LA SENIA LA SENIA TARRAGONA 348 PENYA BARCELONISTA D'ASCO ASCO TARRAGONA 367 PENYA BARCELONISTA "VICENÇ PIERA" SANT CARLES DE LA RÀPITA TARRAGONA 376 PENYA BARCELONISTA L'AMETLLA MAR L'AMETLLA DE MAR TARRAGONA 402 PENYA BARCELONISTA D'ARNES ARNES TARRAGONA 418 PENYA BARCELONISTA CIUTAT DE PEÑISCOLA PEÑISCOLA CASTELLÓ 426 PENYA BARCELONISTA LA CAVA-GALATXO DELTEBRE TARRAGONA 436 PENYA BARCELONISTA DE TIVENYS TIVENYS TARRAGONA 438 PENYA BLAU-GRANA "PLANERS" SANTA BARBARA TARRAGONA 448 PENYA BARCELONISTA BENICARLO BENICARLÓ CASTELLÓ 494 PENYA BARCELONISTA CAMARLES CAMARLES TARRAGONA 498 PENYA BLAUGRANA MORA D'EBRE MORA D'EBRE TARRAGONA 516 GRAN PENYA BARCELONISTA 20 DE MAIG DELTEBRE TARRAGONA 594 GRAN PENYA BARCEL. DE L'ALDEA ALDEA TARRAGONA 612 PENYA BARCELONISTA DE GANDESA GANDESA TARRAGONA 613 PENYA B. D'HORTA DE SANT JOAN HORTA DE SANT JOAN TARRAGONA 637 PENYA B. DE MAS DE BARBERANS MAS DE BARBERANS TARRAGONA 653 PEÑA BARCELONISTA CANET LO ROIG CANET LO ROIG CASTELLÓ 669 PENYA BARCELONISTA DE RASQUERA RASQUERA TARRAGONA 671 PENYA BARCELONISTA SANT JAUME D'ENVEJA SANT JAUME D'ENVEJA TARRAGONA 719 P. BARCELONISTA DEL PINELL DE BRAI PINELL DE BRAI -
Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Tarragona
Desplegament 2020-2022 demarcació de Tarragona Cristina Campillo i Cruellas – Gencat.cat Jaume Vidal González – Diputació de Tarragona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2020 2 Desplegament 2020 (I). Capitals de comarca. El 2020, s’ha fet el desplegament de capitals de comarca, obres promogudes per la Secretaria de Polítiques Digitals (SPD). Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Calendari de recepció d’obres: • El Vendrell – Valls: 31/12/2020. • Valls - Montblanc: 31/12/2020. • Tortosa – Gandesa: 31/12/2020. • Mora la Nova – Falset: 31/01/2021. A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2020 (II). Instruments de comercialització. Llegenda: Xarxa ja existent (cable propi) Xarxa ja existent (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per la SPD el 2020 Xarxa desplegada per la XOC el 2020 Instruments de comercialització: Xarxa desplegada per la SPD el 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) Sol·licituds via el Punt d’Informació Únic (PIU) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/ Xarxa desplegada per la XOC el 2020 • Oferta majorista de lloguer de fibres fosques • Oferta majorista de serveis actius • https://www.xarxaoberta.cat/ 4 Desplegament 2020 (II) Els -
FIESTA Y CULTURA Un Destacado Carácter Histórico De Diversidad Y Tolerancia
LA MÓRA MORISCA EN MÓRA D’EBRE: TRES VISIONES, UN SOLO MUNDO 7 y 8 de julio de 2012 Los vecinos del mercadal y de los barrios cristiano, judío y morisco ambientan las calles y vestidos de época, recrean un momento histórico de convivencia pacífi ca. Artesanos de ofi cios antiguos, espectáculos teatrales y de calle, desfi les, torneos, paradas y productos tradicionales, invitan a los visitantes a disfrutar de una fi esta con FIESTA Y CULTURA un destacado carácter histórico de diversidad y tolerancia. FIESTA DE SAN ANTONIO EN ASCÓ SEMANA SANTA EN FLIX: PROCESIÓN DEL ENCUENTRO Y LAS DESMAS Enero de 2013 Domingo de Pascua Declarada fi esta de interés comarcal y nacional Declarada fi esta de interés comarcal La Fiesta de San Antonio en Ascó ha mantenido vivas unas tradiciones que se pierden en Una apretada agenda de actos laicos, como las coplas o el baile de jotas en la ermita el tiempo y que la hacen singular: mantenimiento de la pliega, las Tres Vueltas, la distin- el Lunes de Pascua, y actos religiosos, entre los que destaca la Procesión del En- ción de las fi guras del clavario y los mayorales, las carreras de caballos, burros y machos, cuentro. La encabezan los Armados con la Samaritana seguidos por las banderas del encender la hoguera y bailar alrededor la jota de Ascó, con música y danza propias. Sagrado Corazón, la madre de dios del Remedio, San Antonio y el Santísimo. Cierra la Virgen, con la Cofradía de los Dolores y un grupo de esclavas. En la plaza Mayor se FUEGO Y EMPUJE; SAN ANTONIO EN LA TORRE DE L’ESPANYOL hace la representación del encuentro de la Virgen con Cristo resucitado y la Samari- Enero de 2013 tana recita Las Desmas, que acaban con la rotura del cántaro. -
URV Facts & Figures
University as a Driver of Regional Socio-Economic Development ASSESSING THE REGIONAL INNOVATION IMPACT OF UNIVERSITIES The case of Universitat Rovira i Virgili and Southern Catalonia Francesc Xavier Grau Secretary for Universities and Research Ministry of Business and Knowledge Government of Catalonia - Spain June 18th 2019 Bucharest, Romania 1 Southern Catalonia (Tarragona), a NUTS 3 region with specific strengths •10,7 % Population (793.155 ) •10,4 % GDP (20.674 M€) •19,1 % Cultural heritage Related to •50 % Chemical industry Catalonia •91 % Energy production •25 % Tourist activity •60% Wine D.O. • Ebro’s delta, Tarragona’s Harbour, Reus Airport, Tarraco World Heritage, 1/3 of nuclear plants in Spain, biggest oil refinery and petrochemical complex in Spain, Port Aventura … 2 Tarragona – NUTS 3 region with specific strengths 3 URV Facts & Figures. Academic year 2017-18 The university tradition in the region dates back to the 16th century. Students: 13.701 Bachelor: 11.141 In December 1991, the Catalan Parliament approved to divide the Master: 1.358 University of Barcelona into four Doctoral: 1.202 independent universities: Universitat de (32% international Barcelona, Universitat de Girona, students) Universitat de Lleida and Universitat Students L3: 4.348 Rovira i Virgili, which embraces all the Personnel higher education institutions of Teaching staff (FTE): 1.146 Southern Catalonia (the region of Tarragona), with initial campuses in Admin/Services staff: 704 Tarragona and Reus. Budget (M€): 103,2 Today, URV faculties are located in: Theses defended: 234 Tarragona, Reus, Tortosa, Vila-seca and WOS/SCOPUS Pub.: 1.313 El Vendrell. (42% international collaboration)4 28 years of URV: Evolution of annual students&publications From a set of colleges depending on UB and UPC … … to a comprehensive research university, with global and local impact. -
La Història Contemporània De La Ribera D'ebre a Través
LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE LA RIBERA D’EBRE A TRAVÉS DELS DOCUMENTS DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA L’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona La Diputació de Tarragona compta amb arxiu des del tercer quart del segle XIX; tanmateix, no va ser fins el 1963 que va estructurar i reogranitzar el seu servei d’arxiu, i fins el 1997 que va crear l’Arxiu Històric. En ell s’hi serven els fons documentals generats per la corporació, de caràcter històric, o sigui entre 1835 i 1970, per tal de facilitar el servei d’accés i consulta de cara als investigadors. L’Arxiu Històric de la Diputació (AHDT) té la seva seu a l’edifici del Museu d’Art Modern, carrer de Santa Anna 8, organisme amb qui comparteix les instal·lacions1. Un total de 16 seccions integren l’AHDT: Actes, Agricultura, Beneficència, Butlletí Oficial, Cadastre, Cens i Eleccions, Cultura, Fundacions, Governació, Intervenció, Obres Públiques, Presidència, Quintes, Registre General, Regiones Devastadas, Urbanisme, Diversa i Llibres Administratius. Amb algunes poques excepcions, cada secció es divideix en dues sèries més, la de capses en quart (Cpq) i la de capses en foli (Cpf). Per referenciar la localització de documents ferem servir aquestes sigles: CUf (Cultura, Cpf), GOq (Governació, Cpq), INf (Intervenció, Cpf), OPf (Obres Públiques, Cpf), R/D (Regiones Devastadas), etc., precedides del corresponent número de capsa. Les dates cronològiques que abasten els fons arrenquen de 1834, quan es van crear les Diputacions, fins el 1970 quan fineix la vigència administrativa de la documentació. Tanmateix, les diferentes seccions de la Corporació s’anaren obrint progressivament, en diferentes dates, a partir de la segona meitat del s. -
Toponímia De Móra La Nova: Móra, Aubals I Sequines
Miscel·lània del CERE 24, 2013: 63-76 TOPONÍMIA DE MÓRA LA NOVA: MÓRA, AUBALS I SEQUINES 9(1785$&$67(//9(//'Ì(= Secció d’Història Local del CERE Professor de secundària i batxillerat RESUM (OVWRSzQLPVWUDGLFLRQDOVQRVyQSURGXFWHGHFDSSODQLÀFDFLy/DJUDQ majoria es van crear espontàniament i amb el pas dels segles s’han consolidat o han desaparegut. Els que s’han conservat són testimonis vius de la història LV·KDQFRQYHUWLWHQIzVVLOVG·DQWLFVSHUtRGHVGHODOOHQJXD/·DUWLFOHGHVWDFD tres topònims de Móra la Nova que representen tres etapes de la història, de la llengua —o de les llengües— i també de la manera de sentir i de veure dels antics pobladors d’aquestes terres. Són topònims encara vius que van més enllà dels límits municipals. La primera etapa, la de les llengües preromanes, està representada pel topònim Móra , d’origen discutit. A la segona es recorda la petjada cultural musulmana amb los Aubals . Tanca l’article les Sequines , nom G·RULJHQURPjQLFOOLJDWDOULXDOHVVpQLHVDOWUHEDOOGHO·KRPHLDODIHUWLOLWDW INTRODUCCIÓ La toponímia del terme de Móra la Nova no és aliena a la seva història, ni a ODJHRJUDÀDQLDOHVGLYHUVHVOOHQJHVTXHKDQXWLOLW]DWHOVVHXVKDELWDQWV(OV QRPVTXHLGHQWLÀTXHQWRWVLFDGDVFXQGHOVVHXVOORFVVyQIUXLWGHODQHFHVVLWDW TXHO·KRPHKDWLQJXWGHEDWHMDUHOVLQGUHWVTXHFRQÀJXUHQO·HQWRUQTXHHOV acull. Van néixer espontàniament utilitzant paraules vives del moment, amb YROXQWDWGHVFULSWLYDSHUSHUSHWXDUXQIHWRSHULGHQWLÀFDUXQDSURSLHWDW0ROWV G·DTXHVWVQRPVHQFDUDWHQHQXQVLJQLÀFDWFODULWUDQVSDUHQWSHUDOVSDUODQWVGHO segle xxi (OPDSDGHOPXQLFLSLHQVLQGLFDOORFVDPEQRPVGHIjFLOFRPSUHQVLy (Comuns, Plans, Mollons, Figuerasses…), al costat d’altres que necessiten una explicació sobre el seu origen si no es vol caure en una interpretació errònia (Domenges, Deveses, Coma, Coscollers…) o els d’origen antroponímic que FRQWHQHQHOQRPDFWXDORSUHWqULWGHOSURSLHWDULGHOVWHUUHQ\VTXHLGHQWLÀTXHQ (coma de Castellà, mas de Manou, sénia de Marianet, barranc de Nolla…). Aquí ens hem proposat introduir-nos en la història que envolta tres topònims 63 00 MCERE_24.indb 63 31/12/14 12:54 V. -
Horario Y Mapa De La Ruta L1555 De Autobús
Horario y mapa de la línea L1555 de autobús L1555 Móra D'Ebre Ver En Modo Sitio Web La línea L1555 de autobús (Móra D'Ebre) tiene 5 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Móra D'Ebre: 18:30 (2) a Móra La Nova: 7:15 - 17:00 (3) a Tortosa: 6:45 - 15:00 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L1555 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L1555 de autobús Sentido: Móra D'Ebre Horario de la línea L1555 de autobús 5 paradas Móra D'Ebre Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes Sin servicio martes Sin servicio Estació D'Autobusos De Tortosa 1 Cl Adria D'utrech, Tortosa miércoles Sin servicio Benifallet (Cruïlla) jueves Sin servicio T-301, Benifallet viernes 15:30 Rasquera (Cruïlla) sábado Sin servicio Ginestar domingo 18:30 18 Cl Ample, Ginestar Móra D’Ebre (Estació D’Autobusos) 8 Cm Hortes Les, Móra d'Ebre Información de la línea L1555 de autobús Dirección: Móra D'Ebre Paradas: 5 Duración del viaje: 45 min Resumen de la línea: Estació D'Autobusos De Tortosa, Benifallet (Cruïlla), Rasquera (Cruïlla), Ginestar, Móra D’Ebre (Estació D’Autobusos) Sentido: Móra La Nova Horario de la línea L1555 de autobús 8 paradas Móra La Nova Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 7:15 - 17:00 martes 7:15 - 17:00 Estació D'Autobusos De Tortosa 1 Cl Adria D'utrech, Tortosa miércoles 7:15 - 17:00 Aldover jueves 7:15 - 17:00 14 Cl S Francesc, Aldover viernes 7:15 - 17:00 Xerta sábado Sin servicio 9 Av Terres De L'ebre De Les, Xerta domingo Sin servicio Benifallet (Cruïlla) -
24, 48 and 72 Hours at Costa Daurada
ENG @costadauradatur 24, 48 and 72 hours at Costa Daurada Table1 Discover Salou ••of Content 4-9 2 Dive into the Costa Daurada •• 10 3 Live PortAventura World ••• 12 4 Hail Caesar • 14 5 Follow the footsteps of the Iberians •• 16 6 Mediterranean architectures • 18 7 Sea lions and pirates •• 20 8 Miró’s corner • 22 9 Roads that talk about wine •• 24 10 Disconnect in Costa Daurada • 26 11 From the orchard to the market • 28 12 The charm of a haunted villa •• 30 13 Ora et labora •• 32 14 Viticulture heritage of the Priorat region •• 34 15 The footprint of prehistory ••• 36 16 The natural modernism of Reus •• 38 17 The Cistercian Route •• 40 18 Map 42 • 24 hours • 48 hours • 72 hours Editted by: Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Passeig Torroja, s/n. 43007 Tarragona Tel. (0034) 977 23 03 12 Texts and Project coordination: Vilaniu Comunicació Photographs: Patronat de Turisme de Salou, PortAventura World, Joan Capdevila/PTCD, Kàrting Vendrell, Museu de la Ràdio, Masia Castelló, Patronat de Turisme de Mont-roig Miami, Patronat de Turisme de Vila-seca La Pineda Platja, FEHT, Lydia Plana Valls, Ajuntament de Valls/Pere Toda, Adernats Printing: Anfigraf, S.A. The interior of the cloister of the monastery of Santes Creus Legal deposit: DL T 829-2019 © Jose Carlos León 1 hours24 hours48 We propose a walk around Salou to discover all its must-see places and enjoy a fabulous combination of beaches, architecture, history and memorable scenery. The Jaume I promenade is a very special place, lined with palm trees and Modernist mansions dating from the early twentieth century. -
Sant Vicent De Miravet, Primitiu Temple Parroquial De Ginestar I Rasquera
SANT VICENT DE MIRAVET, PRIMITIU TEMPLE PARROQUIAL DE GINESTAR I RASQUERA Ventura Castellvell Professor de secundària Secció d’Història Local del CERE i Societat d’Onomàstica PresentaciÓ A mig camí de Rasquera i Ginestar, i davant de Miravet, es va alçar una torre andalusina documentada en el segle xii. Amb el domini cristià es va construir al seu costat un temple que en els segles xiii, xiv i xv va fer d’església parroquial. Actualment, en l’espai que van ocupar aquests dos edificis i altres petites construccions posteriors només hi resten murs discrets i pedres escampades que ens recorden la importància que va tenir el lloc. L’església que es va dedicar a sant Vicent màrtir, diaca hispà, era d’estructura senzilla, com la majoria de les construïdes en el període templer que encara es conserven a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Quan va deixar de ser parròquia va fer d’ermita, on, tot i que no es va rebre el manteniment que requeria, el Diumenge de Rams i per Sant Vicent hi peregrinaven els fidels dels pobles veïns. Ja en el segle xix va fer d’habitatge i terrisseria fins que l’abandó i els conflictes bèl·lics van convertir l’antic conjunt històric en un pedregar. SituaciÓ I ORIGEN Mossèn Bonfill, rector de Miravet, a principis del segle xx resumeix amb poques paraules alguns aspectes de la història del lloc on es va alçar l’antiga església de Sant Vicent quan encara hi havia la cantereria.1 ISSN: 2385-4294 Miscel·lània del CERE 25 (2015): 31-48 31 V. -
Energía Plan Prevenir
arte_cuadriptico_vandellos 20/9/11 16:33 Pgina 1 C M Y CM MY CY CMY K En este mapa se indican las zonas en que se halla dividido el entorno de la Central Nuclear de Vandellòs, los municipios que actúan como Áreas Base de Recepción Social y aquellos que cuentan con plan de plan de Estaciones de Clasificación y Descontaminación, así como las rutas emergencia emergencia que se utilizarían en caso de evacuación. nuclear nuclear siempre es mejor la A REUS prevenir energía N-420 T-310 nuclear A LLEIDA FALSET MONTBRIÓ DEL CAMP A TARRAGONA Una central nuclear es una instalación en la que se obtiene energía T-312 Antes de la emergencia eléctrica a partir de la energía térmica generada en un reactor nuclear. 1. Infórmese del plan de actuación municipal en emergencia MONT-ROIG El combustible utilizado es el uranio. DEL CAMP nuclear de su municipio. PRATDIP INFORMACIÓN A LA POBLACIÓN TIVISSA Las centrales nucleares están diseñadas para que la probabilidad de C-44 AP-7 2. Disponga siempre en casa de una radio, linterna y pilas que ocurran accidentes que puedan afectar al público sea muy baja. A-7 nuevas. No obstante, la experiencia ha demostrado que no es imposible que VANDELLÒS 3. Tenga siempre localizados los documentos importantes se produzcan fallos en los sistemas de seguridad. De estos fallos de N-340 y una pequeña lista de las cosas imprescindibles que tendría que llevarse seguridad pueden derivarse accidentes, algunos de los cuales podrían en caso de evacuación. tener como consecuencia una liberación de sustancias radiactivas L’HOSPITALET DE L’INFANT fuera del emplazamiento de la central.