Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49

Memòria mapa de patrimoni cultural de

Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès)

Juliol 2013

Redacció: Jordi Montlló Bolart

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

ÀREA DE CULTURA Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

ÍNDEX Pàg. PRESENTACIÓ 4 AGRAÏMENTS 5 METODOLOGIA Marc teòric 6 Explicació fitxa 9 Elements no inclosos en el Mapa 9 Processos de treball 10 MARC TERRITORIAL Escut municipal i toponímia 16 El medi físic 16 La població i la seva activitat 19 Evolució històrica 22 RESULTATS DE L’ESTUDI Patrimoni immoble 27 Patrimoni moble 41 Patrimoni documental 42 Patrimoni immaterial 43 Patrimoni natural 46 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS Protecció legal 49 Estat de conservació 53 Cronologia 56 Titularitat 57 ELEMENTS NO FITXATS 58 BIBLIOGRAFIA 60 ANNEX 1 Elements no fitxats 68

Memòria tècnica | 2

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

FITXA TÈCNICA

Nom del projecte: Mapa del Patrimoni Cultural i Natural de Sant Llorenç d’Hortons

Població i comarca: Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Promoció: Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons

Execució: Jordi Montlló Bolart, historiador

Equip de suport: Laura Bosch Martínez

Coordinació Oficina de Patrimoni Cultural Lluís Rius Font (Diputació de Barcelona)

Dates d’execució: Gener – juny de 2013

Memòria tècnica | 3

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

PRESENTACIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local. Dins del seu programa d’Estudis i Projectes, l’OPC promou l’elaboració de Mapes del patrimoni cultural i natural, amb la col∙laboració dels municipis interessats, seguint els següents objectius:

. Captació exhaustiva de dades relacionades amb elements del patrimoni cultural i natural del municipi. . Valorització dels elements reconeguts. . Adopció de mesures per a la seva protecció, consolidació i/o conservació. . Planificació d’accions de difusió i de rendibilització social cultural.

Aquesta memòria tècnica reflecteix el resultat dels treballs de recerca i elaboració del Mapa del patrimoni cultural i natural del municipi de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). L’estudi ha estat encarregat a Jordi Montlló Bolart per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a partir de la sol∙licitud efectuada per l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons.

El treball s’ha realitzat entre els mesos de gener i juny de l’any 2013.

Memòria tècnica | 4

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

AGRAÏMENTS

Aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable col∙laboració d’un seguit de persones a qui volem donar un sincer regraciament.

En primer lloc volem agrair la col∙laboració de l’Ajuntament i el seu personal pel seu interès i per les gestions facilitades en tot moment; molt especialment a la Mercè Postiguillo.

Per la seva dedicació, entusiasme i implicació en el treball durant diversos dies que ens van acompanyar a visitar elements i ens van facilitar gestions, volem fer un regraciament molt carinyós al Joan Esteve de Cal Fèlix i al Francesc Urpí.

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les atencions rebudes dels tècnics del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

El nostre agraïment també és per totes les persones que ens han obert amablement les portes de casa seva.

En l’apartat de metodologia es pot veure el llistat de totes les persones que han col∙laborat d’una manera o altra en la gestació d’aquest treball, la informació de les quals ha estat valuosíssima.

Memòria tècnica | 5

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

METODOLOGIA

MARC TEÒRIC

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic del treball és l’inventari de tots els elements susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevant o singulars d’aquella població pels seus valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet englobar‐hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les dades que s’hagin pogut aplegar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral facilitada per particulars, propietaris o representants d’entitats socials i/o culturals del municipi. Amb l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis estadístics, a fi i efecte de fer‐ne les valoracions corresponents, tant a nivell individual de cada bé com a nivell global, tant del seu estat de conservació, com del nivell de protecció que té o de les seves característiques històriques.

El que es tracta, és de facilitar a l’Ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquell municipi d’una eina de coneixement de la globalitat dels seus béns patrimonials, des d’una concepció àmplia del patrimoni cultural. Es tracta d’obtenir un instrument que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la planificació de projectes de rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió: rutes didàctiques o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències, etc. També ha de servir per facilitar la presa de decisions en el planejament urbanístic, la planificació de senyalització o la coordinació de programes conjunts amb municipis veïns.

Els Mapes del patrimoni cultural i natural d’un municipi són, bàsicament, elements vius: pot créixer o disminuir segons les circumstàncies conjunturals. S’hi poden afegir nous elements perquè es consideri oportú o perquè apareguin elements desconeguts en el moment de la realització del treball: nous jaciments arqueològics, donacions de col∙leccions, etc. També es pot donar el cas que s’hagin de suprimir elements per robatori, destrucció, natural o antròpica o canvis de criteris. Amb aquestes premisses, cal considerar el Mapa del patrimoni cultural i natural com una eina dinàmica i activa.

Però, s’ha de tenir present que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta, en el sentit acadèmic de la paraula. Tampoc es pretén fer una història del municipi, ni fer una anàlisi de l’evolució social o econòmica, ni un estudi estadístic o demogràfic d’aquell poble. No es parteix d’un plantejament d’una hipòtesi que cal confirmar o rectificar; ni

Memòria tècnica | 6

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) s’han fixat uns objectius científics que cal assolir. Per tant, no hi ha unes conclusions finals; ja que no es tracta d’un element tancat, sinó obert, com ja s’ha comentat.

Tampoc és un catàleg del patrimoni arquitectònic o urbanístic del municipi; amb una normativa associada de protecció. Per tant, no té cap influència ni transcendència en la protecció urbanística d’un bé o element. Tot i que si que pot servir com a document base per a futures catalogacions. És un simple inventari, una base de dades relacionades amb unes coordenades que l’ubiquen en un espai concret; un mapa amb les corresponents fitxes al servei dels ciutadans i ciutadanes, que recull tot el patrimoni existent a la població o relacionat amb ella.

A partir d’aquest treball es poden gestionar i implementar futures polítiques culturals o patrimonials, programar recerques d’investigació o elaborar plans de protecció urbanístics; però sempre com un punt d’inici; sense capacitat legal ni normativa.

Els Mapes del patrimoni cultural i natural d’una població han de comprendre la detecció exhaustiva, descripció i valoració dels diversos béns i elements patrimonials inclosos i classificats en al següent tipologia.

1.‐Patrimoni immoble 1.1‐ Edificis

1.2‐ Conjunts arquitectònics

1.3‐ Elements arquitectònics

1.4‐ Jaciments arqueològics

1.5‐ Obra civil

2.‐Patrimoni moble 2.1‐ Elements urbans

2.2‐ Objectes

2.3‐ Col∙leccions

3.‐ Patrimoni documental 3.1‐ Fons d’imatges

3.2‐ Fons documental

3.3‐ Fons bibliogràfic

4.‐Patrimoni immaterial 4.1‐ Manifestacions festives

4.2‐ Tècniques artesanals

4.3‐ Tradició oral

Memòria tècnica | 7

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

4.4‐ Música i dansa

4.5. Costumari

5.‐Patrimoni natural 5.1‐ Zones d’interès natural

5.2‐ Espècimens botànics singulars

Dins l’àmbit del patrimoni immoble inclou edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós, industrial o simbòlic. La tipologia de conjunts arquitectònics inclou diversos edificis que formen un conjunt o estructures complexes composades per diversos elements edificats. En la tipologia d’elements arquitectònics s’inventarien elements rellevant d’un edifici: parts singulars d’edificis, elements d’origen arquitectònic que ja no formen part de cap edifici, i elements que formaven part de l’entorn inherent d’un edifici. També s’inclouen estructures arquitectòniques de caire rural o popular. Dins aquest àmbit s’inventarien jaciments arqueològics de qualsevol tipus i cronologia i obra civil, obres de caràcter públic o comunal.

El segon àmbit és el de patrimoni moble, que inclou elements urbans, objectes i col∙leccions. Els elements urbans fan referència a monuments o elements commemoratius o ornamentals instal∙lats a la via pública.

L’àmbit de patrimoni documental inclou fons d’imatges, fons documentals i fons bibliogràfics. Els primers fan referència a sèries d’imatges (fotografies, films, ...) que formen un fons o una col∙lecció, segons criteris temàtics o de propietat. Els fons documentals són sèries de documents que formen un arxiu de propietat pública o privada. S’entén fons bibliogràfics a sèries de llibres que formen part d’un arxiu, biblioteca o col∙lecció que tinguin un valor històric i patrimonial.

El patrimoni immaterial inclou manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música, dansa i costumari. La tipologia de les manifestacions festives recull les festes populars locals, en la seva globalitat, o destacant una activitat singular específica dins la festa, formin part o no del cicle festiu anual, religiós o laic. S’entén per tècniques artesanals les manifestacions singulars i específiques de la localitat o el seu entorn, en relació als oficis, a l’artesania, a la gastronomia, etc. Per tradició oral cal entendre qualsevol referència d’origen no literari (transmesa oralment tot i que es pot haver publicat) relacionada amb llocs o elements del terme: contes, llegendes, etc. Dins aquest àmbit del patrimoni immaterial també s’inclouen manifestacions musicals tradicionals singulars i específiques de la localitat que estiguin en vigor o bé que s’hagin perdut. Finalment en l’apartat de costumari es documenten maneres d’actuar o de fer,

Memòria tècnica | 8

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) comportaments socials o actituds específiques del municipi que estiguin en vigor o bé que s’hagin perdut.

El darrer àmbit és el de patrimoni natural que abasta dos tipologies: zones d’interès o espècimens botànics singulars. Pel que fa a zones d’interès són les que tenen un valor específic a causa de les seves característiques botàniques, ecològiques, zoològiques, geomorfològiques o paisatgístiques, encara que hagin estat creades o alterades per intervencions antròpiques. Els espècimens botànics de caire singular que tenen un interès sovint més històric o cultural que no pas ecològic també es documenten.

EXPLICACIÓ FITXA

Per inventariar o documentar tota aquesta tipologia de béns patrimonials, s’ha utilitzat el model de fitxa en MS ACCES 2000, establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; Latitud; Altitud; Fitxes associades; Accés; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; Vincles; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a un màxim de tres fotografies. Hi ha diversos tipus de camp segons s’indica a continuació:

Obligatoris / Només s’han de complimentar els camps de la fitxa que sigui possible, No obligatoris d’acord amb el volum d’informació disponible, excepte els que són obligatoris. Els camps restants es poden deixar en blanc si no hi ha informació.

Tancats / Alguns dels camps són tancats (és a dir, presenten un desplegable Oberts amb un conjunt d’opcions tancades prement una sageta a la dreta). La resta de camps són oberts (la redacció és lliure)

Limitats / Tots els camps tenen un espai limitat (el que es veu a la fitxa) excepte extensibles alguns que són extensibles (es pot escriure fins a 4000 caràcters), que presenten al costat dret del camp dues sagetes.

ELEMENTS NO INCLOSOS EN EL MAPA

Hi ha una sèrie d’elements que no han de ser inclosos en el Mapa del patrimoni com a fitxa. És el cas d’elements poc singulars o dubtosos, o bé elements que d’entrada no mereixen o no poden ser fitxats però sí citats. En aquest cas, s’inclouen en un apartat o llistat “d’elements no fitxats”. Es tracta d’elements poc rellevant, amb pocs valors històrics o artístics; o bé, elements desapareguts o destruïts; o bé, elements que tot i tenir‐ne referències orals o bibliogràfiques no s’han pogut localitzar; o bé, elements

Memòria tècnica | 9

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) pertanyents a altres municipis limítrofes, però que es creia que eren del municipi en estudi; o bé, que formen part d’un altre element, i que no cal singularitzar. La relació de tots aquests elements s’incorpora a la memòria ordenats per tipologies.

De totes maneres, hi ha elements que no s’han de fitxar mai. Són els casos d’entitats i associacions culturals, socials o esportives; festivals i altres esdeveniments culturals no festius; biblioteques o altres equipaments culturals; l’escut municipal; personatges il∙lustres o esdeveniments. Els Mapes del patrimoni són inventaris d’elements del patrimoni cultural, no és el cens de recursos culturals del municipi. No es tracta de documentar l’activitat o l’agenda cultural, sinó aquella que té un plus de component patrimonial, històrica o tradicional, ja sigui material o immaterial.

Es pot donar el cas d’haver de reflectir la importància d’una entitat determinada per la seva implantació o antiguitat. En aquest cas es pot fer fitxant una activitat tradicional o festiva que organitzen, o fent la fitxa del seu arxiu o del seu fons documental o ,fins i tot, documentant la seva seu, encara que l’edifici com a tal no tingui prou entitat arquitectònica.

PROCESSOS DE TREBALL

Fase prèvia de documentació:

La primera tasca que es planteja en la realització del Mapa del patrimoni cultural i natural d’un municipi és la recerca documental en arxius, biblioteques i serveis oficials on hi hagi la possibilitat o la sospita de l’existència d’informació referent a aquell municipi. En aquest sentit, els treballs previs de documentació han estat els següents:

. Consulta i buidatge de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, dipositat en el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya; a partir de l’aplicatiu eGIPCI que permet la consulta de les fitxes telemàticament.

. Consulta de les memòries d’excavacions arqueològiques o estudis d’impacte ambiental relacionades amb el municipi de Sant Llorenç d’Hortons, dipositades en el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya.

. Consulta i buidatge de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, dipositat en el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya; també a partir de l’aplicatiu eGIPCI que permet la consulta de les fitxes telemàticament.

Memòria tècnica | 10

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

. Consulta dels Mapes de Patrimoni Cultural i natural de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona corresponents als municipis de Masquefa i Sant Esteve Sesrovires.

. Consulta i buidatge de l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, dipositat en el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, a Terrassa.

. Consulta i buidatge de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, dipositat a la direcció General de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya.

. Consulta i buidatge de l’Arxiu del Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona.

. Consulta de l’anuari estadístic de Catalunya (Idescat) per les dades demogràfiques, econòmiques i estadístiques del municipi.

. Consulta de l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica.

. Consulta de l’inventari d’arbres monumentals i d’interès local i comarcal del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

. Consulta on line de l’ Institut Geològic de Catalunya.

. Consulta de la Memòria digital de Catalunya on es troben diverses col∙leccions fotogràfiques consultables telemàticament.

. Arxiu municipal de Sant Llorenç d’Hortons

. Arxiu parroquial de Sant Llorenç.

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com el Costumari de Joan Amades o la Catalunya romànica, però d’altres ben concretes, com ara les publicacions editades per l’Ajuntament o els programes de Festa Major. Els temes han estat d’allò més variats, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu consultar aquesta bibliografia en l’apartat novè d’aquesta memòria.

La consulta i el buidatge de tots aquests arxius, inventaris i fons bibliogràfics i documentals, ha permès elaborar un primer llistat provisional d’elements, el qual ha estat contrastat amb els responsables del seguiment per part de l’Ajuntament i l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, així com amb alguns dels informants que han col∙laborat durant la realització del present treball.

Memòria tècnica | 11

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Treball de camp:

La tasca més ingent, però alhora fonamental i indispensable d’aquesta fase és la de visitar in situ els diferents béns patrimonials: edificis, fonts, jaciments arqueològics, objectes, espècimens d’interès, etc.

Hem comptat amb la col∙laboració d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques particulars. En alguns casos, però, no ha estat possible entrar, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca.

Durant el treball de camp s’han fotografiat en format digital els elements que han estat localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements per problemes amb l’accés o per tractar‐se d’esdeveniments organitzats durant el curs de l’any i s’han utilitzat les fotografies cedides pels propietaris o per l’Ajuntament. La qualitat de les imatges, sovint ha estat determinada per condicionants físics irreversibles com l’estretor d’alguns carrers a l’hora de fotografiar edificis o la presència d’elements aliens a l’arquitectura, la manca de visibilitat o perspectiva. L’estretor dels carrers influeix directament tant per la manca de perspectiva com per la creació de zones de grans contrastos lumínics, per la incidència dels raigs solars. Però l’objectiu d’aquestes fotografies no és artístic sinó el d’identificar l’element inventariat.

De cada element s’han pres la situació geogràfica en coordenades UTM. El sistema utilitzat de referència geodèsica és l’ETRS89 ( EPGS:25831), a partir del programa INSPIRE creat per la Comunitat Europea per tal de promoure l’harmonització de la geoinformació per tots els estats membres per tal de facilitar l’interoperabilitat entre els territoris, i que és el que utilitza la Diputació de Barcelona des d’enguany. En el cas del patrimoni immaterial es posen coordenades quan el bé inventariat discorre en un lloc concret o característic. El cas de la tradició oral i peces musicals es poden ubicar en coordenades genèriques, al costat de l’Ajuntament com a punt de referència, ja que afecten a tot el municipi. En el cas d’elements immobles amplis, tipus camins, boscos, jaciments arqueològics, es posen les coordenades d’un punt intermedi. També en els casos de conjunts arquitectònics com carrers o grups de cases. També es dona el cas d’inventariar elements que es troben en altres municipis (arxius, museus, col∙leccions privades,...). En aquests casos, les coordenades UTM, fan referència a l’Ajuntament o amb un edifici relacionat.

El treball de camp s’ha recolzat amb una sèrie d’entrevistes a persones relacionades amb entitats socials i culturals del municipi que poguessin tenir alguna vinculació amb elements del patrimoni cultural de Sant Llorenç d’Hortons o amb propietaris o masovers de masies. La relació d’aquestes entrevistes és la següent:

Nom Representació Arqué, Josep Can Carafí

Memòria tècnica | 12

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Batlle, Narcís La Beguda Bonet, Josep Maria Can Mus Bosch, Josep Maria arqueòleg Caballé, Paulina Ca l'Esteve de la Riera Calçada, Mn. Sebastià Museu Seminai Conciliar Carafí, Carme Can Quico Carafí, Pere Sant Joan Samora Carcasé, Anna Col∙lecció Aribau (Ajuntament) Carreras Bonastre, Jaume Particular Carreras Torrents, Josep Can Prats i ex alcalde Carreras, Elena Societat Cultural Hortonenca Carreras, Pere Historiador local Carreras, Pilar Cal Prats Catalan, Jordi Sardanes, parcs i jardins Catalán, Julian Cal Serra Conejo, Josep Arxiu municipal Esteve Fuguet, Jaume Font de ca l'Amèlia Esteve, Joan Cal Fèlix Esteve, Magda Can Esteve de la Riera (Ajuntament) Esteve, Manel Ca l'Esteve de la Riera Farré, Jordi Vinseum Farreny, Montserrat Museu Vicenç Ros de Martorell Fresneda, Rafael Can Ferreguet Galdón, Encarna Can Casanova Gimferrer, Lluís Carles Gegants de La Beguda Gonzalo, Daniel Vigilant municipal Guasch, Josep Can Font de l'Alzinar Julià, Gemma Serveis tècnics Julià, Joan Caminaires Julià, Jordi Brigada Ajuntament Julibert, Jaume Font de l'Ernesto Malet, Antoni Col. Carruatges Martín, Carles Facultat Geologia Martínez, Vicenç Regidor de Cultura Moix, Ramon Terrazel Moliné, Maria Font de l'Ernesto Murria, Francesc Cal Prats Ollé, Joan Casal d'Avis Piqué, Palmira Can Pujades Pitarque, Maria Teresa Cal Ros Ponnou, Jaume Vinya de La Soleia Postiguillo, Mercè Ajuntament Prados, Assumpció Font de Cal Matador Prados, Manuel Font de Cal Matador Ràfols, Joan Cal Ros

Memòria tècnica | 13

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Ramon, Mn. Josep Parròquia Roldán, Encarna Can Casanova Soler, Laia Can Font de l'Alzinar Torner, Rosa La Cova Urpí, Francesc Fuster / enterrador Urpí, Montse Serveis tècnics Valls Claramunt, Pere Sant Joan Samora Vidal, Isabel Can Claramunt Vilhelm, Robert Can Ferreguet Villen, Manuel Can Raimundet

Treball de gabinet:

La fase final del treball consisteix en redactar la present Memòria, amb totes les dades obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les corresponents fitxes de cada element i fer‐ne una anàlisi i un diagnòstic concret sobre la rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural de Sant Llorenç d’Hortons.

Les dades obtingudes de la recerca bibliogràfica són fruit d’una compilació més que d’un treball d’investigació, com ja s’ha especificat en l’apartat corresponent. Per tant, no sempre es poden contrastar. Sovint la historiografia local és poc metòdica i s’acostuma a alimentar d’ella mateixa, sense contrastar amb les fonts originals. Per aquest motiu, si hi ha algun error, s’ha d’entendre dins aquesta particularitat.

En el cas d’elements catalogats, els noms utilitzats a les fitxes són els que surten en la documentació oficial consultada. Quan es coneix un altre nom d’un mateix element a través de la informació oral o d’una altra documentació consultada (IPA o bibliografia), també es posa en un altre camp. Si un element té un patronímic com a identificador, es manté la grafia original.

Signatures abreujades d’arxius entitats consultats:

AMC Arxiu Municipal de Sant Llorenç d’Hortons APC Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d’Hortons CC.AA Carta Arqueològica CEC Centre Excursionista de Catalunya ICC Institut Cartogràfic de Catalunya IPA Inventari del Patrimoni Arquitectònic IPEC Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya IPIC Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya

Memòria tècnica | 14

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

SAM Servei d'Atenció Museística SPAL Servei del Patrimoni Arquitectònic Local

Memòria tècnica | 15

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

MARC TERRITORIAL

ESCUT MUNICIPAL I TOPONÍMIA

L’escut oficial de Sant Llorenç d’Hortons té el següent blasonament: escut caironat: de sinople, una graella de sable posada en pal amb el mànec a dalt. Per timbre té una corona mural de poble. El castell i la serra són elements parlants al∙lusius al nom de la vila.

La graella és l’atribut de Sant Llorenç, patró del poble que va patir martiri quan el van posar en una graella.

Aquest escut es va adoptar per acord de Ple de l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons del dia 4 d’abril de 2001 i va ser aprovat per la Generalitat, el 22 de juny de 2001, per Resolució publicada al DOGC núm. 3424 de 5 de juliol de 2001.

Hortons és el lloc consagrat a la parròquia de Sant Llorenç, on s’origina el municipi. El nom prové del llatí HORTU camps de conreu d’horta, és a dir, verdures, llegums i arbres fruiters, facilitat per la presència d’aigua.

EL MEDI FÍSIC

Sant Llorenç d’Hortons és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès, ubicat a l’extrem nord est de la comarca al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat.

L’Alt Penedès és una de les quatre comarques que formen la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de l’any 1936 i en la restitució comarcal de 1987. La seva capital és Vilafranca del Penedès. La comarca té una extensió de

Memòria tècnica | 16

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

592,41 km2 i una altitud mitjana de 216 metres sobre el nivell del mar. Limita amb l’Anoia pel nord; amb el Baix Llobregat per l’est; amb el Garraf pel sud, i amb el Baix Penedès i l’Alt Camp per l’oest.

Conté una part plana formada per sediments del Quaternari que comprenen la major extensió dels termes municipals de Vilafranca del Penedès, Pacs, Sant Cugat Sesgarrigues, Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, etc, els quals són dipositats damunt d’uns altres sediments miocènics que emergeixen en bona part dels termes de Subirats, Sant Sadurní d’Anoia, Santa Margarida i els Monjos, Vilobí del Penedès, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, el Pla del Penedès, Puigdàlber, etc. A mestral i al nord té la Serralada Prelitoral Catalana, amb les serres locals d’Ancosa, Font‐rubí i Mediona que el separen de la comarca d’Igualada, i a migdia la Serralada Litoral amb les formacions cretàcies de l’Àguila i d’Olèrdola que el separen de Garraf. A ponent la depressió planera es prolonga vers el Baix Penedès, sense trets físics destriables, i a llevant ho fa vers el Baix Llobregat seguint la vall inferior de l’ Anoia. En el curs d’aquest riu, aigües amunt, el límit comarcal és fixat a l’estret del Badorc i, aigües avall, al de Gelida. De cara al Llobregat, un altre confí convincent és el coll d’Ordal. El punt més alt de la Serralada Prelitoral a l’Alt Penedès és al Castellar, de la serra d’Ancosa (944 m), i el de la serralada costanera, a l’Àguila (468 m), mentre que el pla vilafranquí es troba a 223 m. Aquest pla ofereix un doble vessant, molt suau: un, vers el riu de Foix, i l’altre, vers l’Anoia, i a l’esquenall hi ha la Granada, a 272 m d’altitud. El riu de Foix, que recorre la part de ponent de la comarca i travessa perpendicularment la depressió, tributa directament a la mar, després d’haver travessat la Serralada Litoral, mentre que l’Anoia es corba en angle recte, segueix longitudinalment la depressió i desemboca al Llobregat. De la conca de l’Anoia solament un fragment pertany a l’Alt Penedès, ja que la seva cubeta de recepció és constituïda per la conca d’ Òdena i el curs final s’inclou al Baix Llobregat. Com afluents de l’Anoia hi ha el riu de Bitlles i la riera de Lavernó. La serralada costanera, a causa de la seva altitud poc accentuada, no detura les influències mediterrànies. En canvi, la prelitoral priva que penetrin a l’Alt Penedès les influències climàtiques molt més crues i irregulars de la Depressió Central. La mitjana anual de temperatura al pla vilafranquí és de 15°C i la de pluja, de 550 mm, repartits en un 18% a l’hivern i a l’estiu, un 26% a la primavera i un 37% a la tardor. La vegetació és mediterrània marítima septentrional poc humida, de la qual els primitius alzinars han desaparegut, en gran part substituïts per boscs de pi blanc i per brolles de romaní i bruc d’hivern.

El municipi de Sant Llorenç d’Hortons limita al nord i a l’est amb Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); al sud amb Gelida, municipi amb el que fa, en part, límit La Rierussa; amb Sant Sadurní d’Anoia i Piera (comarca de l’Anoia); i al nord oest amb Masquefa (comarca

Memòria tècnica | 17

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) de l’Anoia). Té una superfície de 19,73 km2 i una població de 2528 habitants, amb el cens de 20121. Per tant, la seva densitat demogràfica és de 128,2 habitants per km2.

Està emplaçat a la banda esquerra del riu Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat. Les cotes més altes (283 m) corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires. El terme és drenat per diverses rieres, la més important de les quals és la riera de Ca l'Esteve o la Rierussa, eix hidrogràfic del terme, que aboca a l’Anoia ja en terme de Gelida. Aquestes rieres que reben el nom de torrents és un dels elements més característics de l’orografia de Sant Llorenç.

Els materials que constitueixen el subsòl del terme municipal tenen el seu origen a l època del Miocè, concretament en un context geològic de transgressions marines i posterior retirada de les aigües, adquirint un entorn més deltaic, cap una major continentalitat de l’entorn, anomenat en termes geològics “el complex marí i de transició”. En la seva etapa de màxima transgressió marina és fàcilment evident per la presencia d’argiles blaves molt plàstiques en els talussos de la Rierussa en el sector de la Pedrera i can Raimundet. Aquests materials els trobem alternats per elements de litologia més grollera, com les arenisques bioclàstiques, fortament endurides i responsables dels salts d’aigua de can Raimundet i can Prats i, en el sector de Gelida, a la Ferreria. Aquests elements són especialment visibles en el sectors més meridional del terme.

Els materials sedimentaris d’origen marí són recoberts, en la majoria del municipi, per d’altres materials anomenats de transició, de litologia variada, rica amb argiles, gresos i conglomerats, tot plegat és indicatiu d’un canvi de d’entorn ecològic d’aigües profundes, per adquirir unes característiques ecològiques més pròpies de zones d’inundació tipus delta cap a un sistema més continental, molt visible en e sector de la Rierussa a partir de la Pedrera fins a ca l’Esteve de la Riera i can Bonastre. Aquests elements terrígens culminen a Hostalets de Pierola amb les seves series miocèniques mes recents d’edat, (Aragonià ‐ Vallesià), riques en materials fossilífers clarament continentals.

1 Idescat

Memòria tècnica | 18

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

El sector NW del terme, dominen els materials més grollers: conglomerats amb matriu argilosa sense cimentat procedents dels ventall al∙luvials de Vallbona d’Anoia, els quals s’estenen pel territori ben localitzats en el sector del Portell, el Grandet fins la vinya del Magí i cal Santjust vell, molt visibles en el sector de la indústria Expert i costat esquerra de la carretera BV‐2249 sentit creu trencada. Aquests són dipòsits atribuïts a una edat de l’Aragonià superior ‐ Vallesià.

Altres elements geològics interessants són les antigues terrasses fluvials, penjades en el tram alt de la Rierussa, anterior a l’edat del gel, ara fa uns 20.000 anys, concretament son els antics dipòsits, rics en còdols de les antigues lleres dels rius, present davant del nucli de can Francisquet, en el sector de la Pedrera. De fet, l’erosió accelerada en els períodes de la darrera glaciació va afavorir una erosió desmesurada dels llits dels torrents, responsable dels forts perfils i xaragalls a la riera de cal Mus, Torrentfondo i la Rierussa, essent un aspecte visual dels efectes del paisatge de Sant Llorenç d’Hortons com a conseqüència dels nous pendents assolits en l’època dels gels.

Fa 10.000 anys la glaciació es va acabar, els rius i les desembocadures van estabilitzar‐se i com a conseqüència el fenomen d’excavació de les seves valls va quedar aturat. En el cas de la Rierussa, la seva ràpida formació queda demostrada pel fet de que els conglomerats només han estat localitzats al capdamunt dels vessants de la vall on hi havia hagut la primitiva terrassa fluvial. Aquest fenomen es pot observar de manera molt clara des del camí que porta a Sant Joan Samora, en un tram sense vegetació que queda al capdamunt de la timba que hi ha al darrera de Can Francisquet.

El municipi, a més del poble de Sant Llorenç d’Hortons, que és on resideix l’ajuntament, comprèn els agregats de la Beguda Alta, la Beguda Baixa, Sant Joan Samora, la caseriu del Torrentfondo i alguna urbanització (Can Bargalló i el Grandet).

Les dues principals vies de comunicació són: primer, la carretera local de Gelida a Monistrol d’Anoia, que enllaça la comarcal de Vilafranca a Martorell amb la carretera local de Sant Sadurní d’Anoia a Piera, que passa pel poble de Sant Llorenç d’Hortons; l’altra carretera és la de Martorell a Capellades, que voreja el límit nord‐oriental del terme amb Sant Esteve Sesrovires. Dins el terme de Masquefa hi una estació del ferrocarril.

LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT

Establir estadístiques de població en períodes en que no hi ha informació objectiva és especulació pura i dura que no porta enlloc. A Sant Llorenç d’Hortons en el període antic es troba poblament que no es pot avaluar ni en termes absoluts ni tan sols en termes relatius, ja que caldria estudis en profunditat i en extensió de la totalitat de jaciments i restes arqueològiques. No és fins el segle XIV que tenim les primeres dades, fruit dels fogatges de 1358, 1365‐70, 1378, 1497, 1515 i 1555 (Iglesias:1988).

Memòria tècnica | 19

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

La fiabilitat de les dades dels fogatges és sempre tema de debat i el mateix Iglesias admet moltes llacunes. De fet en el fogatge de 1358 s’estableixen 5 focs per Sant Joan Samora i 96 a Gelida, castell que disposa entre d’altres de la jurisdicció de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons. Per tant no és possible dissociar les dades de les diferents parròquies. D’altra banda, no tornem a tenir dades de Sant Joan Samora fins els fogatges de 1515 (10 focs) i 1555 (8 focs). Mentre que a Gelida segons el fogatge de 1365‐70 disposa de 105 focs; en el del 1378 de 95 focs; en el de 1378 baixa a 35 focs, en el de 1515 es recupera lleugerament amb 37 focs i finalment en el de 1555 té 44 focs. La mitjana en el fogatge de 1365‐70 per la comarca de l’Alt Penedès és de 4,63 focs molt per sobre de la mitjana catalana. En aquest percentatge hi té molt a veure els càlculs de la capital Vilafranca, que Iglesias estudia i qüestiona relativament.

Però quan parlem de focs, com es tradueix en habitants? En general es considera, a priori per consens, que a un foc li pot correspondre entre 4 i cinc persones. Aquest número és una pura especulació al meu entendre difícil de defensar. De quin tipus d’habitants estem parlant, des de la perspectiva moderna actual de ciutadania universal, incloent‐hi els infants que no han fet la comunió (que durant molt de temps no eren considerades ànimes en els censos parroquials), incloent‐hi els esclaus o els serfs? Quatre persones per una unitat familiar en un ambient rural de l’època sempre m’ha semblat una quantitat feta amb criteris de finals del segle XX d’una societat urbana occidental; sobretot tenint en compte que fins fa ben poc, en moltes cases occidentals del primer món actual convivien tres generacions, fins i tot en pisos petits. I pel que sembla, retornem als orígens, per motius econòmics. Deixant de banda aquestes tribulacions, historiadors i demògrafs es plantegen sovint la versemblança d’uns documents, els fogatges, creats amb una clara funció tributària i, per tant, exposats al frau de la típica i tòpica fenomenologia hispànica.

Memòria tècnica | 20

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Durant el segle XVII continua la tònica de creixement fruit de la bonança econòmica i social que serveix per consolidar el creixement del segle XVI.

Fins el segle XVIII no es comencen a formar els primers nuclis urbans. Fins aleshores el poblament del que actualment és el terme municipal de Sant Llorenç es caracteritzava per la seva dispersió, format per masies i cases de pagès disseminades al llarg del territori que depenia de la baronia de Gelida: La Casa gran, Can Casanovas, Can Carafí, Can Font de l’Alzinar, Can Prats, Can Raimundet, Can Serra, Can Bosch, Can Canyes, Ca l’Esteve de la Riera, Can Claramunt, Can Mus, etc.

Com es pot observar a la gràfica hi ha un creixement sostingut durant els segles XVI i XVII i a partir del segle XVIII, coincidint amb l’augment econòmic i d’intensificació del conreu de la vinya, es produeix un creixement demogràfic exponencial que es frena de cop, coincidint amb la fil∙loxera.

Durant el segle XX i fins la dècada de 1990 el número d’habitants es mantindrà força estable i augmenta amb un canvi de rol econòmic del municipi, l’arribada tardana de certa industrialització, la millora de comunicacions i el paper de ciutat dormitori vinculada al mercat laboral de la capital catalana.

L’activitat econòmica

L’activitat econòmica tradicional de la població de Sant Llorenç d’Hortons ha estat des dels seus orígens l’agricultura. I en concret, el conreu de la vinya. El desenvolupament demogràfic al llarg de la història ha anat vinculat am el desenvolupament econòmic de la vinya. En l’actualitat aquest predomini es manté, tot i que amb unes característiques diferenciades d’èpoques anteriors.

Com es pot observar a la gràfica següent, de les 841 Ha de superfície agrícola utilitzada, el 67% es dedica a la vinya. Aquest percentatge no és directament proporcional amb el de sectors econòmics que avalua els treballadors utilitzats per a cada segment.

Memòria tècnica | 21

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Però aquest és un fenomen normal tenint en compte el grau de mecanització del camp. El que sí que ha canviat, tot i que ens manquen dades quantitatives a nivell històric, és la relació de propietat entre home i terra. Històricament, Sant Llorenç d’Hortons ha estat un poble de parcers, que llogaven les terres als seus propietaris amb contractes de parceria, durant uns anys determinats a canvi d’una part de la collita. Els propietaris del terme es reduïen a una dotzena escassa de cases, algunes de les quals tenien cellers “comunitaris”. És a dir, cellers que eren propietat del senyor de la casa, com Can Raimundet o Can Font de l’Alzinar, on els parcers portaven el raïm a premsar i una part se la quedava ja el propietari.

Pel que fa a la pastura, gairebé el cent per cent està dedicada als ovins. Només resta un petit percentatge pels conills.

Pel que fa als sectors econòmics i al número de treballadors que hi té afiliats, ja sigui en règim general de la seguretat social o al règim d’autònoms, el sector predominant és el de serveis, seguit del de la indústria. La incorporació del sector industrial és un fenomen molt recent, a partir de la creació d’un petit polígon situat a l’extrem nord del municipi, tot i que l’impacta es pot trobar més en el municipi veí de Sant Esteve Sesrovires.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Fer un estudi de les societats antigues a partir de criteris moderns o contemporanis, com el dels límits municipals resulta infructuós, sinó estèril, ja que les estructures socials, polítiques i econòmiques d’aquells grups no responen a les mateixes necessitats que les societats actuals. Aquest tampoc és el lloc de fer una historiografia comarcal per ampliar la reduïda perspectiva d’un estudi tan local com el centrat en un municipi; ni és l’objectiu d’aquest treball, que pretén el coneixement dels valors patrimonials del municipi per a una posterior planificació i programació cultural.

Per tant, per entendre millor el poblament en època prehistòrica o antiga ens caldria veure’n les particularitats de jaciments arqueològics més enllà de Sant Llorenç d’Hortons

Memòria tècnica | 22

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) o l’ús d’una bibliografia específica que sintetitzés les diferents descobertes. La presència de poblament prehistòric dins els límits del municipi de Sant Llorenç d’Hortons són en el dia d’avui inexistents.

Els elements, testimonis o evidències més antigues trobades dins el nostre terme municipal es situen en un context de cultura ibèrica entre els segles Vi i I aC. Tot i que no s’ha documentat cap estructura arqueològica que faci pensar en un hàbitat, sí que s’han documentat ceràmica ibèrica en més d’un punt. Aquestes troballes en superfície poden fer pensar en l’existència d’un poblament que encara no s’ha documentat però que futures recerques facilitarien dades inèdites. Aquestes troballes es centren bàsicament, al voltant de Can Font de l’Alzinar (fitxes 8, 9 i 148) i la zona del Torrentfondo (fitxes 2 i 3).

L’arribada del món romà a la societat ibera suposarà un trencament de totes les estructures de tipus econòmic, polític, cultural, social i, fins i tot, religiós. Aquest canvi trigarà dos segles en consolidar‐se, però serà definitiu. Els models econòmics i polítics seran els que tindran una reestructuració més brusca. El model d’establiment en turó o zona elevada serà substituït per una explotació extensiva del territori que requerirà construir les estances agrícoles al costat dels habitatges; i la conquesta militar requerirà un control més ferri dels substrat indígena, al cap i a la fi vençut.

Fins el moment, no sembla identificar‐se d’una manera prou clara i dins el terme municipal de Sant Llorenç d’Hortons la presència d’alguna gran vil∙la romana, a semblança de municipis veïns. El que s’ha detectat és l’explotació d’una pedrera (fitxa 5) situada a la Rierussa, al salt de Can Raimundet, per a la construcció del Pont del Diable de Martorell. Possiblement futurs estudis puguin determinar el moment d’explotació d’una altra pedrera existent riera amunt, just en el Salt de la Pedrera (fitxa 195).

Així com la substitució de la cultura ibera per la romana, allò que eufemísticament es coneix com romanització, suposà un trasbals important; també el final del món romà fins l’assoliment del feudalisme necessità d’un temps per assentar‐hi les bases i que en quedessin testimonis.

La continuïtat d’hàbitat en aquest territori més que fer‐se evident s’entreveu a partir de restes aïllades o petites evidències que permeten unir amb un fil molt prim en el temps. En una vinya amb oliveres a l'oest de l'antiga masia de Cal Simó de Baix, avui en ruïnes, i a la banda septentrional de l'antic camí que unia Sant Llorenç d'Hortons amb La Beguda, passant per La Torreta, es localitzà una necròpolis d'època medieval (fitxa 4). Les dades de l'aixovar són ambigües; segons Isidre Clopas es van trobar fragments de ceràmica ibèrica i un lacrimal romà. A més en el Museu hi ha un vas globular amb les lletres CMV grafiades a la base i també hi ha fragments de ceràmica grisa monocroma medieval. Vist la tipologia de l'aixovar, amb la presència de material romà, els autors de la Carta Arqueològica (1998) es decanten per una adscripció cronològica de la necròpolis en època medieval (ss

Memòria tècnica | 23

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

X‐XIII) que ha utilitzat elements més antics sacralitzats com a elements de prestigi. També relacionen aquesta necròpolis amb la de La Torreta, 800 metres al sud (fitxa 7).

Malgrat tot, les circumstàncies de les troballes, la poca documentació científica que se n'ha pogut extreure i la seva destrucció parcial fan que sigui molt difícil treure'n més conclusions. La protecció legal de la zona hauria de permetre en un futur poder realitzar intervencions arqueològiques científiques abans de qualsevol altra remoció de terrenys i permetre'n un millor coneixement. Dels sis enterraments, només dos conservaven la seva estructura sense alterar. Es van poder distingir tres tipus d'enterraments: cistes rectangulars, rectangulars amb capçalera arrodonida i infantils. Les restes òssies dels enterraments es van dipositar al cementiri de La Beguda, alguns es conserven en el Museu de Martorell.

Els reis francs prenen la iniciativa a partir del mateix segle VIII per assegurar les seves fronteres davant les incursions islàmiques. Pipí el Breu (751‐768) primer i Carlemany (768‐814) després, estableixen una zona de frontera defensiva que es coneixerà amb el nom de Marca Hispànica. Després d’un primer fracàs a la derrota de Roncesvalles (778), és Lluís el Pietós, fill de Carlemany l’any 798, l’encarregat d’organitzar els nous territoris, després de la pressa de Vic, amb la repoblació del territori i l’establiment d’una línia de fortificació.

No és fins entrat el segle X que trobem les primeres mencions documentals referents a aquest territori, quan les comarques frontereres de l’Alt Penedès i l’Anoia foren integrades dins les jurisdiccions del casal comtal de Barcelona, ampliant vers ponent, pel que fa al Penedès i el Garraf, els límits del comtat i del bisbat de Barcelona. Aquesta conquesta es caracteritzà per un fenomen generalitzat de construcció de castells termenats amb funcions militars i d’enquadrament de la població pagesa. Així, i per al cas que ens ocupa, són significatives les primeres mencions documentals dels castells de Subirats (917) o Gelida (945). Com a conseqüència de la conquesta militar del Penedès pel comte de Barcelona, aquestes terres passen a dependre del castell de Gelida i de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons. A l’acte de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, de l’any 945, la comtessa Riquilda de Barcelona dóna l’església de Sant Llorenç amb el seu cementiri i sagrera. L’any 1080, el monestir de Sant Cugat del Vallès cedeix l’església de Sant Joan, sufragània de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons, al clergue Ramon Seniofred. Durant segles, el castell i les dues esglésies es mantindran com els principals referents d’un paisatge clapejat de petites explotacions agrícoles que amb el temps es convertiran en les masies actuals.

A partir del segle XIII el govern local format per la representació dels habitants de les parròquies de Sant Llorenç d’Hortons, Sant Joan Samora i de Sant Pere de Gelida rep el nom de la Universitat de Gelida.

Memòria tècnica | 24

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

La implantació del conreu de la vinya de manera extensiva, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVIII, provoca l’arribada de treballadors del camp. Dels 136 habitants que tenia la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons l’any 1719 es passa als 318 del 1842 i el 1887 s’arriba als 1.299. Aquest creixement de la població comporta l’aparició de carrers aïllats de cases entre mitgeres que seran l’embrió del nucli d’Hortons (1750‐1818) primer i, més tard, dels de la Beguda Alta, Beguda Baixa, Torrentfondo i de Sant Joan Samora (1818‐ 1891).

Joan Bonastre, propietari de Can Raimundet i regidor del Municipi de Gelida, probablement per desavinences amb el dret d’ús de les aigües de la Rierussa i del torrent de Can Bosch, inicia a principis del segle XIX els tràmits de segregació de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons. El 10 de març de 1818 el Suprem Consell de Castella dictamina a favor de la creació del municipi de Sant Llorenç d’Hortons i es converteix en el primer alcalde.

El creixement urbanístic del nucli urbà de Sant Llorenç d’ Hortons neix de la cessió de terres, amb compensacions, fruit de les necessitats de mà d’obra pel conreu de la vinya, per part dels propietaris de Can Vall, Can Serra i Cal Santjust, adquirint una estructura de barris desdibuixats i aïllats, molts d’ells seguint el traçat d’antics camins com: el camí de Can Valls, camí de la Font de la “Bassa Gran” i antiga carretera de Piera. Sorgint així els nuclis del barri de Roser, el barri de la Font o de Sant Antoni i, el barri del Raval amb el carrer de Santa Filomena. Aquesta estructura es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbana elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914‐41), imposant així una certa coherència de nucli ordenat, amb la finalitat d’aglutinar els tres barris mitjançant un projecte d’eixampla, oferir espais d’ús col∙lectius i millores dels serveis urbans.

El barri del Roser és el més antic del nucli d’Hortons i del terme de Sant Llorenç d’Hortons. Les primeres cases entre mitgeres s’aixequen en terres de l’antiga propietat de Cal Valls fins a formar un carrer que es va anomenar de les Casetes (final s. XVIII), de Sant Isidre (vers 1820) o de Francesc Layret (1933). En un segon moment es conformarà el carrer del Roser (o de Fermín Galan i García Hernández el 1933) probablement sobre el traçat de l’antic camí d’accés a Cal Valls. Finalment, entre els anys 1818 i 1889, s’obrirà el carrer de Migdia (vers 1820), anomenat també de Joaquim Raventós Romeu (1928) o de Santiago Rusiñol (1933). És en aquest carrer més modern, i per una qüestió de major entitat urbana del barri, on s’aixequen els locals de les primeres societats del poble.

Memòria tècnica | 25

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Actualment funciona La Societat Cultural Hortonenca que es crea l'any 1941 (el 29 de juny) a partir de dues entitats que havien existit abans de la guerra civil espanyola: La Sociedad Agrícola Hortonense i la Sociedad Antigua Hortonense. L'any 1905 es crea el Centro Agrícola Recreativo Hortonense a la Sala de Baix (actual seu de l'Ajuntament), que posteriorment es convertirà en La Sociedad Agrícola Hortonense, coneguts com els blancs, en contraposició als negres. Eren els representants dels sectors conservadors de la població. La sala es va fer en terrenys propietat de Josep Sàbat i Estruch, conegut com el cover perquè vivia a la Cova. La Sociedad Antigua Hortonense es crea l'any 1925 i va rebre afiliats d'una altra societat que va tancar als anys 20: els virats. Són els representats del sector obrer.

A partir de 1941 la nova entitat centra les seves activitats a la sala de baix (símbol dels guanyadors) i la sala de dalt es traspassa a la Falange. Des de llavors la principal activitat de l'entitat es va centrar en la organització de la Festa Major, durant molts anys en exclusiva i actualment compartint organització amb els Mallols.

Fins els anys 1950, gràcies a la vinya i el vi, el municipi aconsegueix mantenir‐se; però, al quedar al marge de la industrialització dels anys 1960‐1975 experimenta una forta recessió demogràfica. De 1.072 habitants el 1950 passa a 961 el 1975. A partir de 1979, la situació s’estabilitza i es recupera gràcies al fenomen de la segona residència. La construcció i el comerç es converteixen en els motors principals de l’economia local que es veu afavorida amb l’enllaç de l’autopista a Gelida (1986). Avui, la funció dels pobles com a nuclis dormitoris i de serveis de Barcelona s’ha consolidat i conviu amb la implantació d’una àmplia zona industrial.

Memòria tècnica | 26

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

RESULTATS DE L’ESTUDI

S’han fitxat un total de 222 elements del patrimoni cultural i natural del municipi de Sant Llorenç d’Hortons. En destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements corresponents a l’àmbit del patrimoni immoble, especialment els edificis i els elements arquitectònics. També és important el patrimoni natural, no tant percentualment, sinó en superfície i rellevància paisatgística.

En la següent taula es poden observar les dades absolutes i els percentatges tant per àmbits com per tipologies:

Àmbits / Tipologies Codi Nombre % Nombre % Àmbits Tipologies PATRIMONI IMMOBLE 153 69% 100% Edificis 1.1 66 43% Conjunts arquitectònics 1.2 5 3% Elements arquitectònics 1.3 64 42% Jaciments arqueològics 1.4 11 7% Obra civil 1.5 7 5% PATRIMONI MOBLE 18 8% 100% Elements urbans 2.1 1 6% Objectes 2.2 9 50% Col∙leccions 2.3 8 44% PATRIMONI DOCUMENTAL 9 4% 100% Fons d'imatges 3.1 4 44% Fons documentals 3.2 5 56% Fons bibliogràfics 3.3 0 0% PATRIMONI IMMATERIAL 21 9,5% 100% Manifestacions festives 4.1 7 33% Tècniques artesanals 4.2 0 0% Tradició oral 4.3 4 19% Música i dansa 4.4 5 24% Costumari 4.5 5 24% PATRIMONI NATURAL 21 9,5% 100% Zones d'interès 5.1 11 52% Espècimens botànics 5.2 10 48%

TOTALS 222 100% 222

Memòria tècnica | 27

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

PATRIMONI IMMOBLE

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, s’ha partit bàsicament de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d’Hortons, del catàleg de Béns a protegir i del catàleg de masies. També s’han consultat els corresponents arxius i inventaris citats en l’apartat de metodologia, especialment l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat i l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica. Aquests llistats preexistents s’han confrontat amb el treball de camp, incorporant o descartant elements segons les característiques de cada element.

Memòria tècnica | 28

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Percentualment, destaquen les tipologies d’edificis i elements arquitectònics amb un 43% i un 42%, respectivament, seguides molt de lluny pel 7% dels jaciments arqueològics. Les tipologies amb menor percentatge de representació corresponen als conjunts arquitectònics i l’obra civil.

En el cas del municipi de Sant Llorenç d’Hortons, el patrimoni immoble és un clar reflex de la seva evolució històrica, des dels inicis fins els nostres dies, en el sentit més estricte i literal de l’expressió.

A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble hem establert cinc tipologies:

 Edificis. Es tracta d’edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari o simbòlic, ja sigui d’ús social, religiós, industrial, militar, etc.

 Conjunts arquitectònics. Diversos edificis que formen un conjunt o estructures complexes composades per diversos elements construïts.

 Elements arquitectònics. Poden ser elements rellevants d’un edifici: parts singulars d’edificis, elements d’origen arquitectònic que ja no formen part de cap edifici; o estructures arquitectòniques de menor entitat, de caire rural i popular.

 Jaciments arqueològics. Jaciments arqueològics de qualsevol tipus i cronologia. Inclou estructures en estat de ruïna.

 Obra civil. Obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal.

Tipologia d’edificis

Dins d’aquesta tipologia, entesa com a construcció unitària, tant formalment com volumètrica, i que inclou edificis singulars amb valor monumental, artístic, històric, etnològic, religiós o industrial, s’han inventariat 66 edificis.

El municipi de Sant Llorenç d’Hortons es caracteritza, com ja hem vist anteriorment, per tenir varis nuclis de població, força separats entre ells i un gran poblament dispers en masies, vinculat amb la seva economia agropecuària, de llarga tradició. Els dos nuclis més importants són el d’Hortons i el de Sant Joan Samora, que es formen al voltant de les dues construccions més antigues del municipi: l’església romànica de Sant Joan Samora i l’antiga església, també romànica, de Sant Llorenç. Aquests nuclis, però, són de formació molt més recent; el d’Hortons a partir del segle XVIII i el de Sant Joan Samora, del segle XIX. Ambdós formats a partir de la necessitat d’assentar els parcers que treballaven les vinyes propietats dels senyors que vivien a les masies.

Memòria tècnica | 29

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Les primeres construccions

Sant Joan de Samora (fitxa núm. 40) i algunes restes de l’església de Sant Llorenç d’Hortons (fitxa núm. 35), són els elements representatius de l’arquitectura romànica a Sant Llorenç.

El primer document on surt referenciada l’església de Sant Joan Samora data de l’any 1080, en una donació que fa el clergue anomenat Ramon Seniofred, a l’abat Andreu del monestir de Sant Cugat. A canvi, aquest, concedeix a Seniofred l’administració de l’església de Sant Joan Samora amb totes les seves terres. L’any 1163 la capella és anomenada com a Sant Joan Moragrega en una donació de Bernat de Puigalt a la Canonja de la Catedral de Barcelona, de tres masos que són "apud sanctum Johanem de Mora Greca" (libri Antiquitatum núm. IV, foli 81‐81, núm. 217). L'any 1182 es renova aquesta donació afegint la càrrega de celebrar un ofici solemne al cor de la Seu el dia de la consagració de l'altar de Sant Andreu. La documentació posterior sobre Sant Joan és escassa fins el segle XIV on un document de la Pia Almoina datat el 17 de novembre de 1316, cita un Bernat de Fonollar que pren possessió de la quadra de Sant Joan Samora, del terme del castell de Gelida, que els comtes de Pallars i senyors de Cervelló, Hug de Mataplana i Sibil∙la, li han atorgat mentre no li facin lliurament total de 15.000 sous de Barcelona, pel dot de Blanca, filla de Ferrer d’Abella, amb qui ell es casa. Per aquesta ocasió reten homenatge i fan jurament de fidelitat a Bernat de Fonollar els habitants de dita quadra de Sant Joan.

Els vestigis romànics de Sant Llorenç d’Hortons es van poder identificar l’any 1977 i són visibles des de la rectoria. Consisteixen en el mur sencer de ponent, en el qual es conserven els muntants d’un campanar de cadireta de dues obertures, i part del mur de migdia, on es conserva una finestra de doble esqueixada, i part de la porta d’entrada amb una arquivolta amb guardapols, repicada que emmarca les dovelles de l’arc. Per aquestes restes es pot deduir que l’església romànica era d’una sola nau amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, els fonaments del qual es trobarien sota el paviment de l’actual edifici. Molt semblant a la capella de Sant Joan Samora, fins i tot amb el campanar de cadireta.

El primer document on surt referenciada aquesta església data de l’any 945, en l’acta de fundació del monestir de Santa Cecília de Montserrat, on Riquilda, comtessa de Barcelona i esposa del comte Sunyer, llega a aquest cenobi l’església de Sant Llorenç d’Hortons,

Memòria tècnica | 30

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) situada al terme de Gelida, amb el seu cementiri i sagrera. El monestir montserratí posseïa altres alous a Hortons, com el de Sorba, donat pel monjo Geldemir l’any 978. En un plet entre el senyor Umbert de Gelida i els habitants de l’alou de Sorba, es denuncià que Umbert obligava l’església de Sant Llorenç d’Hortons a lliurar‐li una lliura de cera. Es va dictaminar que a partir d’aquell dia la cera havia de ser donada al monestir de Santa Cecília per la seva festivitat.

L’arquitectura popular de les masies

En els gairebé vint quilòmetres quadrats del municipi on s’alcen els nuclis d’Hortons, sant Joan Samora, La Beguda Alta, La Beguda baixa, el Torrentfondo i algunes urbanitzacions sorgides de la follia materialista d’una època, s’alcen vint‐i‐cinc masies, alguna en ruïnes, fruit d’un poblament característic durant molts segles i que responia a una realitat social i econòmica, que aglutinava gran quantitat d’extensió de terres en poques mans. L’explotació d’aquestes terres ha perdurat durant tots aquests anys. La distribució d’aquest poblament en masies, cases de pagès i masoveria és un reflex de la seva dedicació agropecuària i es manifesta en una arquitectura popular, simple, de llarga tradició i sense gaires floritures que anirà evolucionant amb el pas del temps i transformant segons les necessitats de cada moment.

Les manifestacions presents d’aquesta arquitectura tenen el seu origen en el segle XVI, les més antigues. Possiblement fruit d’un bon moment econòmic. Tot i que documentalment es pot retrocedir fins uns segles abans (ss. XIII‐XIV) en molts casos. La tipologia de masies és diversa i amb el pas del temps han anat patint transformacions, afegits i supressions; però destaca el model de masia closa amb tanca i barri i amb annexos de caràcter industrial al seu voltant (cellers, cups, magatzems, etc). Els casos més clars són els de Cal Raimundet (fitxa núm.17); el de Cal Font de l’Alzinar (fitxa núm.31), el de Cal Canyes (fitxa núm.26), o el de Can Pujades (fitxa núm. 38). D’altres, la seva pròpia situació els fa de recinte clos, és el cas de ca l’Esteve de la Riera (fitxa núm. 32). Moltes d’aquestes conserven els seus magnífics cellers, ara en desús a causa de les noves tècniques agrícoles i tecnologies.

Memòria tècnica | 31

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Una tipologia d’edificis força present i que tenen a veure amb les masies i l’explotació vitivinícola del terme i que s’han tingut en compte en aquest mapa són les barraques de vinya. Se n’han inventariat una dotzena, les més representatives per la morfologia, tradició i conservació. Les barraques són molt característiques en zona de vinyes, però l'Alt Penedès no és una comarca que es caracteritzi per una tipologia particular de barraques i tampoc per tenir‐ne gran quantitats. L'orografia i geomorfologia del terreny (recordem que el subsòl de fons marí es ric en materials amb gresos, argiles i sorres). Per aquest motiu tenen més valor les que s’han conservat.

La Barraca de ca l’Estruch (fitxa núm. 206) és la única conservada feta amb la tècnica de la pedra seca en tot el terme municipal. Està aixecada sobre una plataforma rocosa i feta amb carreus d’arenites compactes, molt proper a l’antiga pedrera del Pi Pujol, alguns d'ells de dimensions considerables. És de planta circular amb els murs d'un gruix d'un metre i un diàmetre interior de 2 metres. La coberta és de falsa cúpula feta amb pedres per aproximació de filades amb llosa de tancament. A la part exterior està impermeabilitzada amb terra i plantes grasses (sedum).

La porta d'accés està orientada al nord i és de forma trapezoïdal amb una amplada a la part superior de 47 cm i a la part inferior de 70 cm; l 'alçada és de 113 cm.

Les més antigues estan construïdes amb paraments de paredat antic, fets de pedra irregular unida amb morter de calç. Normalment s’ha ensorrat la coberta antiga i s’ha refet amb fibrociment. Les més recents estan fets amb maó arrebossat amb façanes coronades amb ornaments. Acostumen a ser de principis de segle XX.

L’arquitectura religiosa

A part de les referenciades esglésies romàniques, l’església parroquial de Sant

Memòria tècnica | 32

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Llorenç s’amplia a partir del creixement del municipi i les noves necessitats litúrgiques. L’església actual, reformada entre 1845 i 1847, és d’una sola nau, amb un absis semicircular, capelles laterals entre els contraforts i un campanar de base quadrada i secció octogonal a la part superior. L’altar major i els laterals es decoren amb retaules d’obra d’estil neoclàssic.

En aquest apartat cal parlar de l’església de la Immaculada Concepció (fitxa núm. 46), sufragània situada a la beguda Alta, que havia estat la capella de Cal Simó de Dalt. Es construí l’any 1817, d’estil neoclàssic i és de planta rectangular, d'una sola nau amb voltes de quatre punts i arcs torals, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Capçalera rectangular. Campanar de cadireta i una arcada amb teuladet a dues aigües, coronant la façana, que és de gran sobrietat i senzillesa estilística, amb un únic eix de verticalitat centrat per la porta d'entrada, de llinda recta, damunt seu una obertura d'ull de bou el∙líptic i el campanar.

El creixement de la segona meitat del segle XIX i principis del XX

En aquest període es produeixen una sèrie de transformacions urbanístiques que marcaran el futur del municipi. No només del nucli antic d’Hortons, sinó també la creació de nous barris com el Torrentfondo o Sant Joan Samora. L’any 1926 es presenta el primer pla d’ordenació urbanística elaborat per l’arquitecte municipal Josep Ros i Ros, obrint carrers que enllaçaran els barris del roser i de Santa Filomena.

Coincideix en un període on arquitectònicament es presenten formes noves de representació de l’espai domèstic, familiar que compartirà registres d’edificis públics. El llenguatge adoptat en aquests projectes es decantarà pel noucentisme. També apareixen noves concepcions com la de la ciutat jardí, amb la inclusió d’un espai verd al voltant de la llar. Així ens trobem exemples a la Vila Maria (Mañé) (fitxa núm. 18) o Vila Estruch (fitxa núm. 210).

Tipologia de conjunt arquitectònic

Dins d’aquesta tipologia formada per l’agrupació física de diferents edificis i elements arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors formals i

Memòria tècnica | 33

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) volumètrics, s’han inventariat cinc conjunts que conformen els cinc nuclis principals de desenvolupament urbà del municipi, cadascun dels quals te la seva pròpia dinàmica i idiosincràsia.

L'actual nucli de Sant Llorenç d'Hortons o Hortons (fitxa núm. 211), per diferenciar‐lo dels altres nuclis del municipi, és el resultat d'una transformació que va començar en el segle XVIII. L'any 1750 no existia res, només l'església parroquial i les masies. El creixement es vertebra a partir de tres barris aïllats: el del Roser ( terrenys de Cal Valls); el de Sant Antoni (antic camí per anar a la font de la Bassa Gran i propietat de Can Serra i el barri del Raval amb el carrer de Santa Filomena, proper a la casa de Can Santjust nou). Aquesta estructura es manté fins l'any 1926 quan es presenta el primer pla d'ordenació urbana elaborat per l'arquitecte municipal Josep Ros Ros (1914‐41) amb l’objectiu de lligar els barris i ‐lis un sentit d’unitat. Els carrers més antics són: Sant Isidre, Roser, Sant Antoni, Santa Filomena, Migdia, Major i el de la Font.

El Nucli de Sant Joan Samora (fitxa núm. 212), neix d’un primer carrer de només 8 cases entre mitgeres que es delimita entre els anys 1818 i 1889 i que s’anomena el Caseriu de Can Carafí o les Casetes de Can Carafí. Es forma a redós, però al marge, de l'església romànica de Sant Joan Samora, en un moment tardà de finals del XVIII o principis del XIX, a partir de treballadors i parcers de les masies de la parròquia (Cal Raimundet,, Ca l'Almirall, Can Carafí, la Casanova, la Casa Gran o Can Bosch). Les cases es construeixen a llevant del camí que travessa de nord a sud, de Cal Raimundet o Gelida per enllaçar amb el Camí Ral.

El Nucli del Torrentfondo (fitxa núm. 213), és un barri format a partir de l'alineació

Memòria tècnica | 34

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) de cases en un únic carrer seguint el camí de Ca l'Esteve de la Riera. Originàriament les cases eren de cós, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb el carener paral∙lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant de les cases hi havien els seus corresponents hortets. Actualment les cases presenten diverses modificacions, amb aixecaments de plantes noves i els hortets del davant s'han convertit, majoritàriament, en nous habitatges, magatzems o garatges. Encara es conserva algun pou antic.

La Beguda Alta (fitxa núm. 214), és un nucli urbà que està dividit en tres termes municipals: Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Sant Llorenç d'Hortons, i també pertany a tres comarques diferents: l'Anoia, el Baix Llobregat i el Penedès. El límit del terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons és el carrer de la Font i el carrer de Mn. Jacint Verdaguer, que és l'antiga carretera, el Camí Ral de Barcelona a Lleida i que donà origen al nom, ja que hi havia una parada amb hostal per abeurar els cavalls,a l'igual que a la Beguda Baixa.

I, finalment, la Beguda baixa (fitxa núm. 215), que està situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires, l'antic Camí Ral. Les cases estan construïdes al costat meridional de la carretera i destaca el mas Canyadell.

Tipologia d’element arquitectònic

Dins d’aquesta tipologia formada per parts d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou valors com per destacar‐lo o estructures arquitectòniques de menor entitat, de caire rural i popular i que testimonien activitats econòmiques, de caire industrial, artesanal o agropecuari, s’han inventariat 64 elements.

Segons els usos a què anaven destinats aquests elements els hem classificat en cinc grups:

 Elements arquitectònics relacionades amb activitats econòmiques tradicionals: coves de sauló, piques, cellers o forns o teuleries.  Elements arquitectònics relacionats amb l’abastiment d’aigua: fonts, basses, dipòsits o cisternes, molins i pous.  Elements relacionats amb els límits de propietats i termes: fites.  Elements arquitectònics de caràcter religiós: creus.  Elements arquitectònics de caràcter estructural: rellotges de sol bàsicament.

Dins la primera categoria d’aquesta classificació; elements arquitectònics relacionats amb activitats econòmiques tradicionals i, en el cas de Sant Llorenç, val a dir que estem parlant bàsicament del conreu de la vinya, trobem quatre tipus d’elements molt característics d’aquesta zona. L’element més nombrós documentat són les piques; també hem trobat un parell de coves excavades en el terreny natural a modus d’aixopluc; un celler i un forn o teuleria.

Memòria tècnica | 35

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Pel que fa a les piques, són estructures formades per un compartiment, que pot ser simple o doble, que s’anomena pica i un dipòsit o cisterna d'aigua destinada a la fabricació del "caldo bordolés" (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. La pica està feta de maons posats en pla arrebossada a l'interior, per tal d'impermeabilitzar‐la. A la part interior s'observa les restes de color verdós característic de la barreja. El dipòsit, que està al seu costat, servia per recollir l'aigua de la pluja. A la part superior acostuma a haver‐hi un petit forat per on entrava l'aigua amb un petit fragment ceràmic que serveix per impedir al màxim el pas de sorra i restes vegetals.

Quan es sulfatava una vinya es feia a peu i amb la sulfatadora, amb una capacitat màxima de 20 litres, penjada a l'esquena. Per aquest motiu era usual que en una mateixa vinya existissin diverses piques, per tal de no fer més feixuga la tasca del pagès. Són elements molt fràgils i que el seu ús ha estat superat per noves tècniques i necessitats i per tant, es troben la majoria d’elles en estat precari i de deteriorament constant.

Se n’han documentat 12, però és possible que en resti alguna pendent perquè no s’hagi trobat. També és molt possible que moltes s’hagin perdut definitivament per la preparació de nous camps de conreu, urbanització de terrenys, etc. Si més no, amb aquests dotze elements queda testimoniada una manera de treballar el camp present en els nostres camps fins fa quatre dies. Les piques inventariades són: Pica 1 de la vinya de cal Fèlix (fitxa núm. 172); Pica 2 de la vinya de cal Fèlix (fitxa núm. 174); Pica 1 de la vinya de la Soleia (fitxa núm. 201); Pica 2 de la vinya de la Soleia (fitxa núm. 202); Pica 3 de la vinya de la Soleia (fitxa núm. 203); Pica de Can Carafí (fitxa núm. 57); Pica de la vinya de Can Carafí (fitxa núm. 45); Pica de Can Font de l'Alzinar (fitxa núm. 191); Pica del Camí de la Vinya (fitxa núm. 192); Pica del Mas Salom (fitxa núm. 175); i Pica del camí de La Beguda (fitxa núm. 205).

Els altres elements inventariats relacionats amb activitats econòmiques de caire tradicional són dues coves excavades en marges per fer d’aixopluc, actualment utilitzades per caçadors, però que originàriament estaven relacionades amb el conreu de la vinya: Cova de Cal Simó (fitxa núm. 197), i Cova del bosc d'en Peret Borreguer (fitxa núm. 198); un celler El celler de Cal Ros (fitxa núm. 124), que a més té la particularitat que el material extret de la seva excavació es va utilitzar per l’ampliació de l’església parroquial; i

Memòria tècnica | 36

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) finalment, un forn de teuleria, Forn de Can Pujades (fitxa núm. 169). És un forn ubicat darrera la casa de Can Pujades, en un marge orientat al sud, a la part alta del qual hi ha una vinya i la part inferior són horts. Només es visible la façana on hi ha la boca de càrrega de la cambra de combustió. Al costat mateix hi ha les basses d'aigua provinent de la mina i la terrassa on ara hi ha els horts deu ser fruit de l'extracció d'argila per la construcció de teules i rajols de la casa. La cambra de cocció i la graella no es poden veure perquè estan colgades de terra i no es pot saber el seu estat de conservació.

S’han inventariat trenta‐cinc elements arquitectònics relacionats amb l’abastiment d’aigua: 15 pous (fitxes 44, 48, 54, 75, 85, 90, 91, 94, 133, 135, 136, 143, 144, 149 i 200); 14 fonts (fitxes núm. 95, 97, 99, 100, 101, 102, 103, 104, 106, 108, 109, 110 i 112); dues mines (fitxes 105 i 171), una cisterna (fitxa núm. 52), una bassa (fitxa núm. 128); i un safareig (fitxa núm. 134).

La gran quantitat d’aquest tipus d’elements posa de rellevància la importància que ha tingut sempre l’aigua per la vida de la gent, les estratègies per aconseguir‐ne, per emmagatzemar‐la i per distribuir‐la. Fins i tot les cases del nucli antic, la majoria, disposaven de pous a l’interior.

Pel que fa a les fonts, n’hi ha moltes que s’han perdut, s’han malmès o colgat de forma intencionada o accidental. D’altra banda moltes s’han assecat de forma natural o per el trencament de les mines que les alimentaven. L’aigua també ha estat durant molts anys un element vital per l’oci de la comunitat i moltes fonts servien per fer trobades socials o per recuperar forces del camí, quan els trajectes es feien a peu. Cal mantenir les que no s’han perdut i fer els possibles per recuperar‐ne d’altres.

El tercer grup d’aquesta subdivisió corresponen a dues fites antigues una de propietat de finques entre La Cova i Cal Canyes (fitxa núm. 1) i la Fita dels Tres Termes (fitxa núm. 181). Aquesta darrera, es tracta d’una fita de pedra local de base quadrangular que posteriorment es converteix en triangular que delimita el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia i Piera. La base de la fita de 78 cm d'alçada és de secció quadrada. A partir d'aquesta alçada té una alçada de 22 centímetres de secció triangular. En cada costat del tram triangular hi ha inscrit el nom del municipi que li pertany aquell costat.

Memòria tècnica | 37

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Dins d’aquesta tipologia, també hi ha un grup de dos elements de caràcter devocional. Són la Creu de Sant Isidre (fitxa núm. 61) i la Creu de Nostra Senyora (fitxa núm. 62).

Finalment, els principals elements arquitectònics de caràcter estructural inventariat són els rellotges de sol; més que elements estructurals són elements singulars que formen part d’un edifici, com la Façana pintada de Cal Piano (fitxa núm. 127). Però els rellotges de sol destaquen per la gran quantitat varietat d’estils i cronologies. Es tracta dels següents: Rellotge de sol de Ca l'Esteve de la Riera (fitxa núm. 178); Rellotge de sol de Cal Raimundet (fitxa núm. 187); Rellotge de sol de Can Canyes (fitxa núm. 153); Rellotge de sol de Can Pujades (fitxa núm. 167); Rellotge de sol de la Casa vella de Can Serra (fitxa núm. 141); Rellotge de sol de la Masoveria de Cal Simó (fitxa núm. 190); Rellotge de sol de La Pedrera (fitxa núm. 188); Rellotge de sol de la Rectoria (fitxa núm. 93); Rellotge de sol de La Torreta (fitxa núm. 189); i els dos rellotges de sol de Can Font de l'Alzinar (fitxa núm. 142).

Tipologia de jaciments

Dins d’aquesta tipologia, on s’inclouen els restes o vestigis del passat de qualsevol tipus de cronologia i estructures en estat de ruïna, s’han inventariat onze jaciments.

Per documentar el patrimoni arqueològic de Sant Llorenç d’Hortons s’ha partit de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del propi Catàleg de béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Si han afegit els masos enrunats, que no conserven la coberta i sense possibilitat de reconèixer l’alçat a simple vista, i durant el treball de camp s’ha descobert un jaciment nou.

Els jaciments inclosos en el Catàleg són sis: A

Memòria tècnica | 38

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) prop de la fàbrica Expert (fitxa núm. 2); Camps de Can Esteve (fitxa núm. 3); Can Simó (fitxa núm. 4); Pedrera romana de la Rierussa (fitxa núm. 5); La Torreta (fitxa núm. 5), i el camí de Sant Llorenç a Gelida. Però aquest darrer en realitat es tractava d’una prefitxa de l’Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya que posteriorment es va donar de baixa i que en realitat no corresponia a un jaciment arqueològic, sinó a un projecte de variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV‐2249, PK 5+800 al 7+100. Precisament l'any 2006 es va realitzar una prospecció arqueològica en aquesta zona, que van donar com a resultat la troballa de ceràmica ibèrica en dos punts del traçat. Es tracta dels jaciments Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 (fitxa núm. 8) i Variant de Sant Llorenç d'Hortons 2 (fitxa núm. 9).

L’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC) recull els cinc jaciments reals del Catàleg, els dos corresponents a la intervenció a la que ens hem referit i el jaciment anomenat Torrent de Cal Mus (fitxa núm. 6). Aquest darrer, es tracta d’una troballa en superfície de material arqueològic format per vint fragments informes de ceràmica, arrel d’una prospecció arqueològica en aquesta zona, en motiu del projecte "Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia", que afectava els municipis de Gelida, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Sadurní d'Anoia, el Pla del Penedès, Subirats, Avinyonet del Penedès i Olesa de Bonesvalls.

En el mapa del patrimoni cultural de Sant Llorenç d’Hortons s’hi ha afegit tres nous jaciments: el Camí de Can Torres (fitxa núm. 148); Cal Baró (fitxa núm. 81) i Cal Simó de Baix (fitxa núm. 76). El primer correspon a una nova troballa documentada durant la realització del treball de camp per l'elaboració del present Mapa. Es va localitzar un fragment de vora d'àmfora ibèrica. La troballa es va produir en superfície en un marge d'una vinya situada al costat del camí de Can Torres, en el trencall que es dirigeix a la font i al salt del torrent de Can Prats. L'existència d'un jaciment arqueològic a la zona s'haurà de confirmar en futurs treballs de recerca, ja que una única troballa per se és pot significativa, però alerta de la possible presència d'un jaciment en una zona propera, i, per tant, caldrà controlar futurs moviments de terres a la zona.

Els dos darrers corresponen a la casuística d’estructures en estat de ruïna; les antigues masies de Cal Baró i Cal Simó de Baix. És molt probable que el número de jaciments pugui

Memòria tècnica | 39

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) augmentar a mesura que es facin noves intervencions i s’investigui més, ja que el poblament dispers és molt elevat i la troballa de ceràmica en superfícies és molt freqüent.

Tipologia d’obra civil

Finalment, dins de la darrera de les tipologies del patrimoni immoble, que inclou obres d’enginyeria de caràcter públic o comunal, s’han inventariat set elements. La majoria d’aquests elements, relacionats amb camins. Es tracta de dos ponts, el Pont de cal Fèlix (fitxa núm. 173), i el Pont de Cal Prats (fitxa núm. 150). Aquest darrer fou construït l'any 1908, en el torrent de Can Farreguet, per facilitar el transport de material de construcció destinat a les reformes de la masia homònima. També s’han inventariat dos camins històrics: el Camí de Can Font (fitxa núm. 123), i el Camí de la Roca o de Can Canyes (fitxa núm. 122) i la Torre del’aigua (fitxa núm. 23). El camí de la Roca era l'antic camí que comunicava Sant Llorenç d'Hortons amb Gelida, passant per la Rierussa. Abans que es fes el camí del cementiri, que passava pel costat de Cal Baró, s'utilitzava en aquest primer tram aquest camí i connectava amb la Rierussa a l'alçada de La Pedrera, després el camí continuava pel torrent i passava per sota Cal

Raimundet.

Precisament a La Rierussa, a l’alçada de la Pedrera, hem inventariat el salt de la Pedrera (fitxa núm. 195) com obra civil perquè, a l’igual que la zona del Salt de Can Raimundet, s’havia utilitzat com a Pedrera, en aquesta zona també són visibles les traces d’una pedrera antiga que només s’ha conservat amb el topònim de la masia.

L’element més interessant d’aquesta tipologia és l’Aqüeducte de Can Claramunt (fitxa núm. 121), situat en el Torrent de Can Pujades, entre Can Pujades i Can Claramunt, i que conduïa l'aigua d'una casa a l'altre a través d'una canal que per salvar el desnivell del torrent es va fer passar per damunt una arcada. Aquesta arcada té una llargada d'uns sis metres amb les dovelles ben escairades i amb el parament de paredat

Memòria tècnica | 40

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) antic, fet de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter de calç. La part oest de l'arcada ha sofert desperfectes i per la part superior no arriba a l'altre costat del torrent. La morfologia d’aquest element i els materials utilitzats fan pensar en una cronologia d’època moderna, però difícil de concretar més sense estudis més detallats. També requereix una bona consolidació.

PATRIMONI MOBLE

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar disset elements del patrimoni de Sant Llorenç d’Hortons que s’adapten a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes i col∙leccions.

S’ha detectat un únic element urbà, es tracta del Pàmpol (fitxa núm. 67), una escultura pública situada a la Plaça de l'Era d'en Peret, feta en acer cortén per l'escultor Juan José Novella. És de grans dimensions i és visible pels quatre costats. Representa un pàmpol, una fulla de cep, ressaltant les nerviacions i deixant en espai sense ocupar, lliure la resta de la fulla. La seva morfologia i situació permet ser un marc excepcional per centralitzar altres activitats o espectacles, fent servir el Pàmpol de fons d'escenari.

Pel que fa a l’apartat d’objectes, se n’han documentat 9. D’aquests, destaquen objectes de gran valor històric, com la Pila baptismal de sant Joan Samora (fitxa núm. 74) i la Pila baptismal de Sant Llorenç

Memòria tècnica | 41

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) d’Hortons (fitxa núm. 63), que conserven la seva funcionalitat litúrgica in situ. També s’inclouen les diferents parelles de gegants del municipi: els de la beguda (fitxa núm. 96), els Gegants de Sant Joan Samora (fitxa núm. 117) i els Gegants de Sant Llorenç (fitxa núm. 116). L’Estendard de l'Agrupació Coral La Primavera (fitxa núm. 221), és emblemàtic per la història de la Societat Cultural Hortonenca i forma part del referent simbòlic del municipi.

Pel que fa a les col∙leccions documentades a Sant Llorenç d’Hortons, n’hem inventariat vuit: dues de titularitat privada, tres de pública i tres pertanyents a entitats. Les de titularitat pública corresponen a la Col∙lecció arqueològica de Cal Simó del museu Vicenç Ros de Martorell (fitxa núm. 77), al fons municipal d’art (fitxa núm.166), i a la Col∙lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons de Vinseum (fitxa núm. 184). Les col∙leccions pertanyent a entitats són els Personatges del Terrazel (fitxa núm. 118), Col∙lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar (fitxa núm. 185), i la Col∙lecció d'art de Salvador Alibau (fitxa núm. 186).

PATRIMONI DOCUMENTAL

Dins d’aquest àmbit, s’han inventariat nou elements que es poden agrupar en dues tipologies: fons d’imatges i fons documentals, ja que no s’ha individualitzat cap fons bibliogràfic.

Del primer cas, s’ha inventariat un total de 4 fons: un de particular, dos de públics, i un pertanyent a una entitat, tot i que també hi ha imatges dins el fons de l’Arxiu Municipal (fitxa núm. 88) i en el fons documental de la Societat Cultural Hortonenca (fitxa núm. 220). Els fons públics són el Fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (fitxa núm. 154), i el Fons fotogràfic Josep Salvany de la Biblioteca de Catalunya (fitxa núm. 156). El fons pertanyent a una entitat és el Fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (fitxa núm. 155). Tots ells amb imatges molt interessants de sant Llorenç d’Hortons.

Memòria tècnica | 42

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Del segon cas se n’han inventariat un total de 5 fons documentals, que es poden dividir en dos tipus, segons la titularitat i el seu origen: fons públic i fons privats. Dins dels fons privats s’hi troben els fons religiosos o d’entitats i els particulars.

 Fons públics: Fons documental de l'arxiu municipal de Sant Llorenç d’Hortons (fitxa núm. 88); Fons documental de la Biblioteca de Catalunya (fitxa núm. 203).

 Fons privats: els fons religiosos com el Fons documental de l'arxiu parroquial (fitxa núm. 66); i fons procedents d’entitats particulars com el Fons documental de la Societat Cultural Hortonenca (fitxa núm. 220).

Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars per temors diversos, no volen publicitat. Podríem afirmar, sense por a equivocar‐nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar‐los importància pels seus propietaris resten en l’anonimat.

PATRIMONI IMMATERIAL

Dins d’aquesta tipologia, s’han inclòs dins el mapa del patrimoni cultural de Sant Llorenç d’Hortons vint‐i‐un elements que es poden agrupar en cinc tipologies: manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari.

Dins d’aquesta tipologia de patrimoni, en destaca l’àmbit de manifestacions festives, sobretot per l’auge i l’empenta del Terrazel (fitxa núm. 119). El Terrazel és un espectacle de carrer d’arrel tradicional. La dramatització tracta el tema del perill que representa la contínua pressió humana sobre el medi ambient. Constitueix un dels actes centrals de la Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons. Té quatre parts ben diferenciades: Els entremesos; el carrer de foc; l'espectacle i el correfoc. Els seus orígens cal buscar‐los en

Memòria tècnica | 43

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) una reunió convocada per Rafel Capdevila, tinent d'alcalde, el gener de 1995 a l'Ajuntament, a unes quantes persones del municipi. El motiu era una "Carta als reis" que un grup de joves havia adreçat al consistori reclamant actes dedicats a la joventut. Ramon Moix, que a l'any anterior havia participat de la Patum de Berga i va quedar impressionat per la seva força i intensitat, va proposar un espectacle amb el mateix esperit però amb un tema contemporani. L'objectiu era inaugurar el nou espectacle el 10 d'agost d'aquell mateix any, festivitat de Sant Llorenç i Festa Major del poble. Només es demanaven dues condicions indispensables: tenir una direcció artística per assegurar‐ne la qualitat i que fos obert a la participació popular tant en la construcció d'elements com en la posada en escena. Però un dels aspectes més importants del Terrazel és la participació activa i creativa a través dels diferents tallers. El Terrazel ha anat evolucionant des dels orígens i s’ha convertit en un espectacle viu, dinamitzador i integrador de la societat hortonenca.

Evidentment, el Terrazel està directament vinculat amb la Festa Major de Sant Llorenç (fitxa núm. 69). Donada la particularitat demogràfica de sant Llorenç amb l’existència de nuclis poblacionals d’igual o similar antiguitat del nucli d’Hortons, ens trobem amb sengles festes majors a Sant Joan Samora (fitxa núm. 49) i La Beguda (fitxa núm. 114).

A més a més cal considerar manifestació festiva la Trobada gegantera (fitxa núm. 15) i el Vot de poble (fitxa núm. 70). El dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià màrtir, es fa festa a la població arrel de la renovació d'un vot per haver‐se salvat d'una epidèmia de Còlera. L'acte principal és la Missa cantada pel Cor parroquial amb benedicció de coques i la cantada dels goigs del sant i l'adoració de la relíquia a l'església parroquial. A continuació es fa una ballada de sardanes amb coca i moscatell pels assistents. Finalment, a la tarda, es fa ball per a tothom. Durant el ball es fa el sorteig i ball del caramel dedicat als nens.

Memòria tècnica | 44

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

S’han documentat quatre elements relacionats amb la tradició oral, dos d’ells han estat publicats i dos han estat recollits de forma oral, gràcies al senyor Pere Carreres. Del primer cas hem inventariat la història dels Bandolers de Can Prats (fitxa núm. 92) i l’hem relacionat amb la llinda de la porta de l’església (RIUS, Lluís: 2009), i la dita Oli de bequerut, oli brut (fitxa núm. 107), ampliada amb informació facilitada pel Joan Esteve de Cal Fèlix. Les dites recollides oralment que els més grans del poble encara utilitzen, però desconegudes per la majoria i, per tant, en perill d’extinció són Anar cap a cal Baró (fitxa núm. 162), i Ets més tossut que els bous de La Pedrera (fitxa núm. 147).

Cal Baró era una antiga masia, avui en dia completament derruïda, que es troba entre el nucli de Sant Llorenç d'Hortons i el cementiri; al costat mateix del camí del cementiri. Tota comitiva fúnebre que es dirigeixi de l'església parroquial al cementiri havia de passar per davant de la masia de Cal Baró. Per aquest motiu en un moment indeterminat i per tradició oral popular quan es moria algú en deien que anava cap a Cal Baró, com a metàfora de cementiri o del més enllà.

Diu la tradició oral que els amos de la masia de La Pedrera van comprar dos bous per llaurar la terra i replantar vinyes. Però es veu que aquests bous anaven per on volien i no hi havia manera de fer‐los anar rectes. I per aquest motiu en el poble quan algú era molt tossut se li deia que era més tossut que els bous de La Pedrera.

No s’ha inventariat cap llegenda, tot i que el topònim de les bruixes relacionat amb una font i un torrent ens feien sospitar al principi amb l’existència d’alguna llegenda que les entrevistes personals que hem fet amb la gent del poble no s’han pogut confirmar. D’haver existit és probable que se n’hagi perdut el record.

L’àmbit de música i dansa ve presidit per una sèrie de goigs que es canten a les diferents esglésies i ermites del municipi. No s’ha inventariat el goig imprès, com a objecte bibliogràfic, d’edició concreta, sinó el fet antropològic d’aquests himnes cantats. En concret s’han inventariat els Goigs a honor de Sant Llorenç (fitxa núm. 64), els Goigs de Sant Sebastià (fitxa núm. 65), els Goigs del Roser (fitxa núm. 87). La música creada especialment pel Terrazel ha merescut una fitxa a part dins d’aquesta tipologia (Fitxa núm. 120). Finalment hem creat una fitxa per les diferents sardanes relacionades i creades per al municipi (fitxa núm. 111).

La darrera tipologia del patrimoni immaterial fa referència a maneres d’actuar, comportaments socials relacionats amb els cicles de la vida com el naixement o la mort, actituds relacionades amb les creences, específiques de la localitat o del seu entorn. Aquestes actituds o aquests comportaments no s’acostumen a delimitar per un terme municipal sinó que forma part d’un col∙lectiu més global, relacionat amb la geografia del lloc. Sovint no es tenen en compte a l’hora de fer aquest tipus d’inventari perquè els mateixos entrevistats ho consideren una cosa normal o, en molts casos, ho tenen guardat

Memòria tècnica | 45

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) en un calaix molt profund de la seva memòria, ja que potser fa molts anys que no es practiquen i només ho han sentit explicar als pares, als padrins o als avis. A Sant Llorenç d’Hortons n’hem inventariat cinc, però estic convençut que una recerca antropològica en profunditat en documentaria més. Els inventariats a Sant Llorenç d’Hortons són: Curació de nens de pit (fitxa núm. 160), Els rams de Sant Pere Màrtir (fitxa núm. 159), , Protecció contra les tempestes (fitxa núm. 158), Treure el dol (fitxa núm. 161), i Curació dels nens trencats (fitxa núm. 146). Documentat també en altres pobles com: Sant Joan de Vilatorrada, Avinyonet del Penedès, Santa Fe del Penedès i Montornès.

Els quatre primers costums els va publicar Castellà‐Gassol (1983), a partir del treball de Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899), rector de sant Llorenç d’Hortons a finals del segle XIX, quan escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica dels seus nous feligresos. Per tant, es tracta d’una informació de primeríssima mà dels comportaments i creences de fa més de 100 anys. La única pega es que només han estat parcialment descrites, sense analitzar o fent‐ho des de l’òptica catòlica i no antropològica. Curiosament el darrer element anomenat curació dels nens trencats i publicat per Lluís RIUS (2008), també gràcies a informació oral es pot molt bé relacionar amb la pràctica que explica Mn. Miquel Riu amb la curació de nens de pit, que mereixeria un estudi més detallat.

PATRIMONI NATURAL

S’han inclòs vint‐i‐un elements en el Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Llorenç d’Hortons dins l’àmbit del Patrimoni Natural. Dins d’aquest, es diferencien dues tipologies o categories: els espècimens botànics i les zones d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor ecològic, paisatgístic o

Memòria tècnica | 46

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) cultural.

Dins d’aquesta primera tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus).

Les zones d’interès inventariades responen a diverses morfologies: arbredes com la Roureda de Cal Santjust (fitxa núm. 145); també hi trobem torrents com la Rierussa (fitxa núm. 12); tres zones d’interès paleontològic com són el jaciment paleontològic de La Cova (fitxa núm. 10), el jaciment paleontològic de La Pedrera (fitxa núm. 11) i el talús d’en Raimundet (fitxa núm. 183); dues zones de nidificació, una d’orenetes (fitxa núm. 71) i l’altra del Picot verd (fitxa núm. 157). Finalment trobem un una font, la del Torrent de Can Bosch (fitxa núm. 79). La majoria de fonts del municipi es troben en zones que podrien ser considerades d’interès, però al tenir elements arquitectònics que l’embelleixen han de ser considerades dins un altre àmbit.

Els torrents i rieres de Sant Llorenç d’Hortons tenen un rol molt important com a corredor biològic, ja que gràcies a la vegetació que s’hi desenvolupa afegit a la presència d’aigua, la fauna hi pot trobar refugi, aliment i circular lliurement d’una zona a l’altre. A part d’inventariar La Rierussa, també hem inventariat dos elements relacionats amb aquests torrents: el Salt de Can Prats (fitxa núm. 151) i el Salt de Can Raimundet (fitxa núm. 152). El Salt de la Pedrera (fitxa núm. 195), s’ha considerat obra civil, però també podria estar

Memòria tècnica | 47

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) dins l’àmbit i la tipologia de zones d’interès. En tot cas són molts els elements que poden tenir diverses accepcions patrimonials i de cara a prendre mesures de protecció, conservació i difusió s’han de tractar de forma global, com diem en els apartat corresponents. Les classificacions són convencions que ens ajuden a treballar.

S’han documentat deu espècimens botànics classificat en set espècies arbòries. Es tracta de tres alzines (Quercus ilex ssp ballota) l’Alzina de Can Pujades (fitxa núm. 168), l’Alzina de Can Torres (fitxa núm. 193) i l’Alzina del Capatàs (fitxa núm. 78); una figuera (Ficus carica), la Figuera de La Soleia (fitxa núm. 204); un pollancre (Populus nigra), el Pollancre del Torrent de Can Pujades (fitxa núm. 170); un xiprer, el Xiprer de Can Raimundet (fitxa núm. 53); la Parra de Cal Quico (fitxa núm. 51); l’Olivera de Ca l'Esteve de la Riera (Fitxa núm. 73); i dos pins (pinus pinea), el Pi de la Rectoria (Fitxa núm. 60) i el Pi Gros de Ca l'Almirall (Fitxa núm. 72).

A excepció de la monumentalitat del xiprer de Cal Raimundet i el Pi Gros de Ca l’Almirall, la resta d’espècimens tenen interès més per una particularitat cultural o simbòlica que per la rellevància biològica, tal i com s’explica en les fitxes corresponents.

Memòria tècnica | 48

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS

PROTECCIÓ LEGAL

La situació dels 222 elements inclosos en el Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Llorenç d’Hortons a nivell de protecció legal és molt heterogènia. El marc legal específic per a la protecció del patrimoni cultural de Sant Llorenç d’Hortons és el planejament urbanístic del municipi a través del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en la sessió del 22 de desembre del 2005, i publicades el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 16/03/2006. En aquest planejament s’incorpora el Catàleg de béns a protegir.

Però en el capítol XIV sobre Normes de protecció dels béns naturals i culturals en l’article 343 es compromet a desenvolupar un Pla especial urbanístic per completar les previsions d’aquest Planejament. També especifica que el Pla especial haurà de comprendre, almenys, els edificis i els sòls inclosos en les categories definides en aquesta normativa. És a dir, el Catàleg de béns a protegir. El Catàleg, per la seva part, incorpora la carta arqueològica i paleontològica de Sant Llorenç d’Hortons, segons l’Inventari i documentació del Patrimoni arqueològic i Paleontològic de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de Cultura.

La inclusió d’un edifici en el catàleg de béns a protegir implica la prohibició d’enderrocar‐ lo o de canviar‐ne les característiques, tant de l’edifici com del seu entorn ambiental. Només es podran realitzar obres de consolidació, restauració i de reutilització. Finalment explica que el Pla especial haurà d’establir una regulació més concreta que el Planejament general.

El context normatiu vigent català que incideix sobre la Protecció del Patrimoni Cultural català i que afecta a Sant Llorenç d’Hortons és:

. La Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. . Decret 78/2002, de 5 de març del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya (DOGC 3594 de 13 de març de 2002). . La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents.

La Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català (LPCC), estableix tres categories de protecció comunes a béns mobles, immobles i immaterials: els Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN), els béns catalogats i la resta de béns integrants del patrimoni cultural català, segons el concepte definit en l’article primer. Pel que fa a la màxima categoria de protecció, els Béns culturals d’Interès Nacional (BCIN), equiparables als Béns d’Interès

Memòria tècnica | 49

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985), s’atribueix a la Generalitat la facultat de declarar els béns d’interès cultural.

La Llei crea una segona esfera de protecció dels béns del patrimoni cultural de menor rellevància, els béns catalogats, els instruments de protecció i de control dels quals recauen principalment en els municipis o consells comarcals, si el municipi té menys de 5.000 habitants, com és el cas de Sant Llorenç d’Hortons. Aquesta figura es denomina Béns Culturals d’Interès Local (BCIL).

Béns Culturals d’Interès nacional (BCIN)

D'acord amb els articles 7.1 i 13.1 de la LPCC, "els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, han de ser declarats d'interès nacional" i "han de ser inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional" gestionat pel Departament de Cultura.

D'acord amb la disposició addicional primera de la LPCC; el decret de 22 d'abril de 1949, sobre protecció de castells, i la disposició addicional segona de la Llei 6/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, correspondria atorgar aquest nivell de protecció a les creus de terme de més de 100 anys i a totes les fortificacions i castells. Però en el cas de sant Llorenç d’Hortons no existeix cap bé cultural que compleixi les condicions necessàries per ser declarat d’interès nacional (BCIN).

Béns Culturals d’Interès Local (BCIL)

D'acord amb l'article 15 de la Llei 9/1993, "els béns integrants del patrimoni cultural català que, tot i llur significació i importància, no compleixin les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional han de ser inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català". L'article 17 fixa que "la catalogació de béns immobles s'efectua mitjançant llur declaració com a Béns Culturals d'Interès Local".

La disposició addicional primera de la LPCC determina que "els béns immobles que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir, llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la consideració de béns culturals d'interès local i queden inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català".

Però en el cas de Sant Llorenç d’Hortons el Catàleg inclou una fitxa específica per a cada element considerat BCIL:

Número Nom 35 i 36 Església parroquial de Sant Llorenç i Rectoria

Memòria tècnica | 50

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

24 Cal Canyadell 39 Cal Simó 46 Església sufragània de la Immaculada Concepció 13 Sala del Centre Recreatiu Agrícola Hortonenc 14 Sala de la Societat Antiga Hortonenca 40 Església sufragània de Sant Joan Baptista 27 La casa vella de Can Serra 32 Ca l’Esteve de la Riera 17 Cal Raimundet 25 Can Prats 28 La Pedrera

Tot seguit, hi figura un llistat sota l’epígraf “Altres elements catalogats en aquest Pla General i inventariats per la Generalitat de Catalunya i/o pel Col∙legi d’Arquitectes de Catalunya, sense regulació específica, a considerar pel futur Pla Especial” i afirma que no es podran enderrocar fins que, mitjançant un Pla especial urbanístic, els valori detalladament. Es tracta dels següents elements:

Número Nom 76 Can Simó de baix 34 Can Bosch 22 Cal Claramunt dels Tres trulls 26 Cal Canyes 20 Ca l’Almirall 83 Can Serra 29 Can Mus 21 Can Carafí 33 La Cova 37 Can Rovira 38 Can Pujades 31 Can Font 30 Cal Matador 41 La Casa Gran de Sant Joan Samora 18 Vila Maria (Mañé) 15 Cal Jepet 16 Cal Quico 23 La Torre de l’aigua 42 Ca la Josefina 43 Cal Pau del Corn 137 Casa Valls

Com ja s’ha especificat, el Catàleg inclou la Carta arqueològica i paleontològica de Sant Llorenç d’Hortons, segons l’Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i

Memòria tècnica | 51

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Paleontològic de Catalunya de la Direcció General del Patrimoni Cultural del departament de Cultura; on s’inventarien els següents elements:

Número Nom 2 A prop de la fàbrica Expert ‐ Camí de Sant Llorenç a Gelida 3 Camps de Can Esteve 4 Can Simó 5 Pedrera romana de la Rierussa 7 La Torreta

Pel que fa a la fitxa de la Generalitat amb el nom “Camí de Sant Llorenç a Gelida” es tractava d’una pre‐fitxa que posteriorment es va donar de baixa quedant sense efecte la seva regulació. Aquest llistat, com veurem en l’apartat de recomanacions ha quedat obsolet donada l’evolució de la recerca en aquest camp i a l’arqueologia preventiva dels nous projectes viaris.

Finalment els elements de la carta paleontològica, que inclou el catàleg i en el Mapa del Patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç entren dins la tipologia de zones d’interès, a excepció del jaciment del mas Barnic, perquè pertany al municipi de Masquefa, són:

Número Nom 10 Jaciment paleontològic de La Cova 11 Jaciment paleontològic de La Pedrera

Zona de nidificació d’orenetes (fitxa núm. 71)

En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) que hi nidifiquen.

Totes les orenetes són espècies protegides per la llei 22/2003 de 4 de juliol de protecció dels animals (DOGC 3926 del 16 de juliol de 2003), pel seu paper beneficiós en el control de plagues i insectes, com a àvides insectívores que són. Els seus nius, com tots els de les espècies protegides, no es poden destruir, tot i que no estiguin ocupats. Per tant, és necessària una autorització, que atorga el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Únicament es donen autoritzacions d’aquest tipus quan es fan obres de rehabilitació (en aquest cas, només s’autoritza a retirar els nius fora de l’època de cria i s’obliga a mantenir les condicions favorables perquè després de les obres les orenetes puguin tornar a fer‐hi els nius), per enderrocs inevitables (construccions en risc d’enrunament) o per situacions sanitàries molt clares.

Memòria tècnica | 52

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Zona de nidificació del picot verd (fitxa núm. 157)

La zona de nidificació de l’espècie Picus viridis està situada en el torrent de Can Serra, just davant de la font de l’Amèlia, en els horts d’en Francisquet. Es tracta d’un ocell conegut popularment com picot, fuster o fusteret, que es troba disseminat per tot el municipi. La seva presència s’ha detectat en aquest tram del torrent on hi ha bosc de ribera amb pollancres i oms morts i malalts que queden encara dempeus, orientats al sud‐est. Els nius que s’hi observen tenen una forma perfectament arrodonida, d’un diàmetre de 6 a 7 centímetres.

Es tracta d’una espècie protegida pel Decret 2/2008 (15 abril de 2008) de Llei de protecció dels animals.

Objectes de museu

Els objectes de museus, és a dir els que es troben dipositats i inventariats dins una col∙lecció museística de Catalunya, estan protegits per la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural Català. Són els casos de Col∙lecció arqueològica de Cal Simó del museu Vicenç Ros de Martorell (fitxa 77); Col∙lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons de Vinseum (fitxa 184), o la Col∙lecció paleontològica procedent de Sant Llorenç d'Hortons del Museu del seminari Conciliar (fitxa 185).

Documents de més de cent anys d’antiguitat

Els documents amb més de cent anys d’antiguitat resten protegits per la Llei 10/2001, de 13 de juliol d’arxius i documents. Són els casos del Fons documental de l'arxiu parroquial (fitxa 66), d’alguns fons privats i part del Fons documental de l'arxiu municipal (fitxa 88).

ESTAT DE CONSERVACIÓ

Pel que fa a l’estat de conservació dels 222 elements del mapa, cal dir que, a nivell general, és força homogeni, ja que com demostra el gràfic predomina el bon estat de conservació. Això es deu, però, que a nivell urbanístic el patrimoni immoble, sobretot els edificis o els elements arquitectònics, són força predominants i la majoria es troben en un bon estat de conservació, ja que es tracta de les residències habituals.

Dins l’àmbit de patrimoni immoble, la tipologia amb un estat de conservació més precari és la dels jaciments arqueològics. La majoria són notícies de troballes superficials o casuals que no s’han pogut verificar amb una intervenció arqueològica i, per tant, el seu estat de conservació no es coneix, com tampoc es coneix la tipologia de jaciment o la seva cronologia. Són els casos dels jaciments coneguts amb el nom “A prop de la fàbrica Expert” (fitxa 2); Camps de Can Esteve (fitxa 3); Torrent de Cal Mus (fitxa 6); Variant de Sant Llorenç d'Hortons 1 i 2 (fitxes 8 i 9). D’altres jaciments en els que s’han pogut documentar estructures, s’han destruït parcial o totalment. Són els casos de les

Memòria tècnica | 53

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) necròpolis de Cal Simó (fitxa 4) i La Torreta (fitxa 7). En el primer cas caldria estudiar si pot haver‐hi un assentament proper o que estigui relacionat amb els dos jaciments, però per fer‐ho caldria programar un projecte que considerés l’excavació arqueològica.

Hi ha cases que s’han restaurat fa poc i amb uns criteris molt adequats, en quant a materials, composició, respecte pels elements originals i colors. Per contra hi ha alguna mancança en sentit contrari de construccions que han estat abandonades i amb la manca de manteniment s’han anat deteriorant. L’ús continuat d’un edifici, ja sigui com habitatge, espai laboral o lúdic n’és la seva principal salvaguarda. Per contra quan un edifici s’abandona, comença el seu deteriorament, fins a portar‐lo a la situació de ruïna o, fins i tot, a desaparèixer. El desús és el principal enemic per mantenir un bon estat de conservació; això passa en alguns edificis.

El cas més extrem el trobem amb l’antiga masia de Cal Baró (fitxa 81), totalment enderrocada de fa temps i el cas de Cal Simó de Baix (fitxa 76) que havia estat una magnífica masia que ja l’any 1986 estava abandona i en mal estat de conservació però que encara contenia “interessants elements renaixentistes ... diversos cellers i un pati que havia estat fortificat, amb un portal adovellat datat el 1557” (ROSSELLÓ, Joan: 1986;130). En aquest mateix article es demana que s’aturi el procés de ruïna. Malauradament aquesta crida no va tenir ressò i avui en dia el seu estat mereix la consideració de jaciment arqueològic més que no pas la d’edificació. Un altre cas que pot córrer la mateixa sort que Cal Simó de Baix o Cal Baró és el de La Torreta (fitxa 84) i el de Cal Simó de Dalt (fitxa 39) a la Beguda Alta.

Tot i la generalització del bon estat de conservació de la majoria d’elements si que és veritat que hi ha un percentatge per sobre de la mitjana d’elements en mal estat. Això és motivat per l’existència de força elements arquitectònics que s’han inventariat característics del treball agrícola de la zona i que han estat propis d’una època passada i

Memòria tècnica | 54

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) que actualment han quedat en desús. És el cas de pous, barraques de vinya, piques o algun rellotge de sol associat en algun edifici abandonat. El cas de la Creu de Sant Isidre (fitxa 61) és especialment delicat perquè després de patir un accident i recuperar‐ne les parts ha restat desmuntada davant la rectoria sense tornar a instal∙lar i permetent un deteriorament inexorable.

Un altre element que requereix una atenció especial és l’aqüeducte de Can Claramunt (fitxa 121), que té deficiències estructurals de subjecció degut a l’exposició de les baixades d’aigua pel torrent i que donat el seu interès històric i arquitectònic és mereixedor d’una intervenció.

De l’àmbit del patrimoni moble que inclou fonts urbanes, elements urbans, monuments, objectes o col∙leccions, es pot dir que tenen, a nivell general, un molt bon estat de conservació. A Sant Llorenç d’Hortons trobem un elevat respecte per aquest tipus d’elements. Evidentment que els que es troben dins de museus, el seu estat de conservació és idoni. Un cas que ja es comenta a les recomanacions i que podria perillar és el la Pila baptismal de Sant Llorenç d’Hortons (fitxa 63), ja que es troba a l’exterior totalment desprotegida en tots sentits, mediambientals i antròpics.

El patrimoni documental també té un bon estatus de conservació, sobretot els que es troben en institucions: Fons documental de l'arxiu municipal de Sant Llorenç (fitxa 88), el Fons documental de la Societat Cultural Hortonenca (fitxa 220) o el Fons fotogràfic del centre Excursionista de Catalunya (fitxa 155). Pel que fa als arxius particulars és una altra història ja que no sempre es conserven amb les mesures de prevenció que exigeixen aquests materials. En algun cas, donada la seva importància, caldria adoptar mesures concretes de catalogació i conservació.

El patrimoni immaterial documentat en aquest mapa gaudeix d’una excel∙lent salut, en temes generals, ja que es tracta d’elements vius, com les Festes Majors (fitxes 49, 69 i 114), el Vot de poble (fitxa 70) o la Trobada gegantera (fitxa 115), entre d’altres. D’una manera especial, cal destacar tots els elements vinculats amb el Terrazel (fitxa 119) que tot i ser de recent creació s’ha arrelat amb molta força dins la societat i creix dia a dia. Una altra tema són algunes de les tradicions orals recollides o de costumari que no són fruit d’una recerca exhaustiva i algunes referències són bibliogràfiques però que no han estat estudiades amb deteniment. Per tant creiem que s’ha de fer una atenció especial donada la riquesa manifestada en el present mapa.

L’àmbit de patrimoni natural es divideix en dues tipologies: les zones d’interès i els espècimens botànics. Tant en un cas com en l’altre, el seu estat de conservació, a excepció de casos puntuals, és bo. Això no vol dir que no es puguin millorar alguns aspectes. És important preservar les franges de vegetació arbòria o arbustiva en els diferents marges i lleres que configuren els torrents del terme municipal, evitant la

Memòria tècnica | 55

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) proliferació d’espècies al∙lòctones o invasives, i mantenir les lleres netes d’obstacles per tal de prevenir possibles desastres en època de pluges fortes.

CRONOLOGIA

En referència a la cronologia dels elements inclosos en el Mapa de Sant Llorenç d’Hortons, com mostra de forma contundent la corresponent gràfica, predominen els elements d’època moderna i contemporània, la major part dels quals tenen una continuïtat en època contemporània.

Aquesta és una dada que no ens ha de sorprendre, tenint en consideració tots els estudis i anàlisi realitzats fins el moment. Però també destaquen els elements d’època medieval, ja sigui la construcció global, com el cas de Sant Joan Samora (fitxa 40) o que conservin algun element, com l’església parroquial de Sant Llorenç (fitxa 35) o algunes masies.

També és lògic que percentualment, els jaciments arqueològics estiguin en inferioritat. La dificultat de conservació d’aquest tipus de restes n’és, en part, l’explicació. En aquest cas trobem que no arriba a l’1% de possibles jaciment amb restes prehistòrics que encara són hipotètics i un 3% d’època antiga, comptant els de període ibèric i romà. D’aquests predominen els d’època ibèrica amb un 2%.

La formació relativament recent dels diferents nuclis poblacionals del municipi es reflecteix en la gràfica amb l’elevat percentatge d’elements d’època contemporània. Les masies majoritàriament tenen un origen en època moderna, sinó algunes més antigues, que s’entreveu en algun finestral gòtic.

En aquest gràfic no s’han considerat els elements relacionats amb el patrimoni natural, tal com espècimens singulars o zones d’interès com ara els jaciments paleontològics, ja que es regeixen per altres criteris.

Memòria tècnica | 56

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

TITULARITAT

Al tractar‐se d’un Mapa de patrimoni cultural amb un àmbit geogràfic delimitat per la globalitat del terme municipal com a criteri d’estudi, és lògic que el percentatge més alt, pel que fa a la titularitat dels béns, sigui el de privada. Tot i que no deixa de ser una dada relativa, sempre pot donar una idea més amplia i ens pot servir a nivell comparatiu per constatar una realitat força evident i d’altra banda, el percentatge públic és el què permet l’ajuntament actuar d’una forma més directa.

En tot cas, el que caldria discernir amb més deteniment és la diferència entre propietaris particulars o individuals, com el cas de cada habitatge, amb entitats i associacions i institucions com l’església, que històricament ha tingut i continua tenint un pes molt important en l’àmbit, social, cultural i polític. Per exemple d’aquest 80% de béns de titularitat privada, un 7’5% pertany a l’església catòlica i només un 1’7% a entitats o associacions socials o culturals.

Del 20% de propietat pública es reparteix entre entitats públiques, com museus, arxius, biblioteques i altres centres culturals o administratius; elements urbans gestionats per l’Ajuntament i béns corresponents a patrimoni immaterial, tipus manifestacions festives, tradicions orals o costumari, que són de domini públic sense exercir una propietat en el sentit legal de la paraula.

També cal tenir en compte, si es volen fer servir aquestes dades, que hi ha unes quantes fitxes de conjunts que fan referència a grups de béns, que tenen diversos propietaris, com els diferents nuclis de població: Hortons, Sant Joan Samora, La Beguda Alta, La Beguda Baixa o Torrentfondo; o zones d’interès i jaciments arqueològics.

Memòria tècnica | 57

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

ELEMENTS NO FITXATS

En l’elaboració dels Mapes de Patrimoni Cultural d’un municipi, tal i com estableixen els Plecs de Prescripcions Tècniques per la realització de Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, hi ha elements que no s’han de fitxar mai, com per exemple les entitats o associacions culturals o esportives, les biblioteques o altres equipaments culturals, l’escut municipal, personatges il∙lustres, esdeveniments o festivals. Els mapes del patrimoni no són el cens de recursos culturals del municipi. No es tracta de documentar l’activitat cultural, sinó només aquella que té un determinat component patrimonial, històric o tradicional.

Tampoc s’han de fitxar elements poc singulars o dubtosos, que no siguin prou representatius dels valors originals d’un estil o època concreta; bé per formar part d’un conjunt indeterminat dins el volum construït, bé perquè ha perdut en el decurs del temps aquells trets característics que el feien rellevant.

Tampoc s’han de fitxar elements de gran valor patrimonial però que s’hagin destruït, o que no s’hagin pogut localitzar tot i tenir‐ne referències per informació oral o bibliogràfica.

Evidentment, tampoc s’han de fitxar elements que es troben en el terme municipal del poble veí, tot i que s’hagi cregut sempre que pertanyien al municipi en qüestió.

En aquest apartat de la memòria s’inclouen la relació d’elements poc significatius o de rellevància patrimonial però desapareguts que se’n tingui constància, o elements no localitzats. D’aquesta manera sempre en quedarà documentat i no es perdrà la informació. Pot ser el cas d’un element que hagi estat robat i que es recuperi o un element que no s’hagués pogut localitzar en el seu moment i per circumstàncies vàries es pugui redescobrir.

En l’àmbit de patrimoni immoble, s’han deixat de fitxar edificis, cases o construccions que figuren en el catàleg de masies i cases rurals del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en sòl no urbanitzable i no s’han incorporat en el Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Llorenç d’Hortons per tractar‐se d’elements poc singulars, que no tenen o han perdut els seus valors a nivell històric o arquitectònic. Són els casos del Mas dels Quatre vents o les cases 1 i 2 de Cal Matador. El cas de Cal Santjust vell és un cas a part. Es tractava d’una de les masies més conegudes, ja que també hi havia els safareigs on la gent del poble hi anava a rentar la roba. Es va destruir i només es conserva el record i alguna imatge com la que podeu veure en la pàgina següent. Antigament eren tres masos: lo mas Porcell (a) Puigbover, lo mas Casanoves i lo mas Mata. Els Santjust ja els trobem des de principis segle XVI fins que al segle XVIII hi hagué pubilla que es casà (1754) amb un Casadevall.

Memòria tècnica | 58

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

Les barraques de pagès o de vinya s’han fitxat la majoria, només les més grolleres arquitectònicament parlant o construïdes molt recentment i amb materials poc adequats al territori s’han deixat de banda. La barraca de Cal Raimundet és un cas especial. Es tractava d’una barraca feta en pedra seca, només se’n conserva una altra en tot el terme municipal de Sant Llorenç, però fonts orals ens van explicar que per remoció de terrenys amb la finalitat de plantar‐hi una vinya la van destruir. Per aquest motiu l’hem afegit en aquest llistat d’elements no inventariats.

Lamentablement també s’han perdut o destruït elements arquitectònics i objectes d’interès històric i/o artístic, com la creu de terme de Sant Joan Samora, de la que només se’n conserva el record a tracés del nom d’un carrer; o l’antiga Creu de Nostra Senyora; la capella de Cal Matador; la Bòvila de les escoles o la de Ca n’Estruch; així com l’altar de Sant Joan de Samora i imatges religioses.

L’apartat de les fonts és força dramàtic, ja siguin classificades com a zones d’interès o com elements arquitectònics, moltes han quedat colgades o destruïdes per remoció de terrenys de forma natural, però sobretot antròpica. Algunes han quedat seques però se’n conserva l’estructura i potser en el futur es podran recuperar, d’altres quedaran en el record. Hi ha dues fonts que les hem afegit en aquest llistat perquè tot i tractar‐se de fonts en perfecte estat de conservació i fins i tot recuperades, es troben en termes municipals veïns. Es tracta de la Font d’en Mata (Gelida) i la Font dels Oms (Masquefa).

Tots aquests elements i la resta els podeu trobar a l’annex número 4, al final d’aquesta memòria.

Memòria tècnica | 59

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

BIBLIOGRAFIA

AA.VV (1986). Sant Llorenç d’Hortons; dins l’Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya; l’Alt Penedès. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

AA.VV (1998). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. L'Alt Penedès; Sant Llorenç d'Hortons. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

AA.VV (2004). Rellotges de sol a Catalunya, un patrimoni per descobrir. Societat Catalana de Gnomònica. Ed. Efadós. Barcelona.

AA.VV (2008). Memòria de prospecció arqueològica del projecte "Unitat de Transformació industrial Torrentfondo III" Sant Llorenç d'Hortons, març 2008. Arxiu Servei Arqueologia i Paleontologia.

ABAT, ANTONI (2000). Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Sala Cardenal Carles. Curs 2000‐2001, dins Butlletí Informatiu, núm.1.

ADELL i GISBERT, Joan Albert (1992). Sant Llorenç d’Hortons; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l’Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170.

AGUILAR, J.P. MICHAUX, J. i MAYNÉ, J. (1978) "Mioplioce du Languedoc ‐ Rousillon et de la Catalogne espagnole"; dins Guide des excursions. Montpellier, pàg. 23

AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Béns a protegir; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.

AJUNTAMENT DE SANT LLORENÇ D'HORTONS (2005). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Llorenç d'Hortons.

ALIBAU, Salvador (2000). Alibau, obra, i tècnica de la fibra de cel∙lulosa. Arola Editors. Barcelona.

ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892). "Catálogo de los moluscos fósiles pliocénicos de Cataluña". Publicación de la Crónica Científica. Barcelona.

ANDINO, H.; BADOSA, E.; CLARABUCH, O.; LLEBARIA, C. (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Ed. dels autors. Barcelona.

ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.

AYMÍ, R.; HERRANDO, S. (2003). Anuari d’Ornitologia de Catalunya. Ed. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

Memòria tècnica | 76

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.

BATALLER, J.R. (1953). Nota sobre los gasterópodos marinos nuevos del Miocénico Catalán. Anales. Esc. Peritos Agra. Vol. XII, pàgs. 1 a 21. Barcelona.

BATLLORI, Jordi (1990). Estudio malacológico del yacimiento de la Pedrera (Sant Llorenç d'Hortons). Barcelona,. Tesi Doctoral.

BATLLORI, J. i MARTINELL, J. (1992). Actividad predadora en moluscos del Mioceno del Penedès (Catalunya); dins Revista especializada de Paleontologia, núm. 7 (1), pàgs. 24 a 30.

BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.

BOLÒS, O.; VIGO, J.; MASALLES, R. M.; NINOT, J.M. (1993). Flora manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona.

BORRAS, A.; JUNYENT, F. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Ed. Intercomarcals, S.A. Manresa.

BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (no consta) La nostra història; publicat a la pàgina web de l'Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons o http://www.ajhortons.cat/wp‐ content/uploads/text_historia.pdf

BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31.

BOSCH CASADEVALL, Josep Maria (2009). Diccionari de les masies de Sant Llorenç d'Hortons (ss. XVI‐XIX), dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç d'Hortons de 2009, pàgs. 17 a 23.

BOSCH i CASADEVALL, Josep Maria (2013). Església parroquial de Sant Llorenç i rectoria (1845‐1847), a http://www.ajhortons.cat

BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.

BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.

CALZADA RADIA, Mn. S.; CASANOVAS CLADELLAS, Mª.L.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Publicat dins Acta Geológica Hispànica. Institut Nacional de Geologia, C.S.I.C. Año VII, núm.5. pàgs. 143 a 148. Septiembre ‐ Octubre.

Memòria tècnica | 77

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

CARAFÍ, E. i CIVIL, J. (1971). Cinc Esglésies Gelidenques : més de mil anys d'història. Gelida.

CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora.

CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d’història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l’ermita de Sant Joan Samora.

CASANOVAS, Mª.L.; CALZADA, S.; SANTAFÉ LLOPIS, J.V. (1972). Contribución al estudio del Mioceno del Penedès (sector Gelida). Dins Acta Geológica Hispánica. T.VII, núm. 5. Pàgs. 143‐148. a: http://digital.csic.es/handle/10261/7826

CASTELLÀ‐GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons.

CLAVELL, J. (2002). Catàleg dels ocells dels Països Catalans (Catalunya, País Valencià, Illes Balears Catalunya Nord). Lynx edicions. Barcelona.

COROMINES, JOAN (1995). Onomasticon Cataloniae. Volum III, Casserres. Ed. Curial edicions i Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Barcelona, pàg. 301.

CRUAÑES OLIVER, E. i VIRELLA TORRAS, X. (1984). Piques baptismals d’immersió del Penedès i el seu entorn. Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès, pàgs. 49 i 50.

CRUAÑES i RÀFOLS, Joan i CLAVER i SALVAT, Libert (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l’Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171.

CRUSAFONT, M. TRUYOLS, J. (1954). "Sinopsis estratigrafico‐paleontológica del Vallès ‐ Penedès"; dins Arrahona, núm. 4, pàg. 15. Sabadell.

ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2009). L’aigua a Sant Llorenç d’Hortons. Les fonts, els pous i La Rierussa. Treball de recerca de 2n de Batxillerat de l’escola intermunicipal del Penedès. Inèdit.

ESTRAGUÉ CARRERAS, Alba (2010). Les fonts de Sant Llorenç d’Hortons. Programa de Festa Major de Sant Llorenç d’Hortons de 2010, pàgs. 19 a 22.

Estudi d'Impacte ambiental del Projecte variant de Sant Llorenç d'Hortons, Ctra. BV‐2249, PK 5+800 al 7+100. Arxiu Servei Arqueologia. Barcelona, 2006. Inèdit.

Estudi d'Impacte Ambiental del Projecte variant de la C‐243. Tram: St. Sadurní d'Anoia‐ Martorell, 2000: Arxiu Servei Arqueologia.

Memòria tècnica | 78

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

FARRÉ i OLIVÉ, Eduard (1990). Los canteiros y el reloj de sol. Editorial Monogafias de arte Roca. Barcelona.

FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007) "Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia". Campanyes 2006‐2007. Mem. Núm.: 8035. Arxiu Servei Arqueologia.

GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.

GUIDI‐SÁNCHEZ, José Javier (2010) "Domus ruralis penetense. Estrategias y formas de hábitat entre Barcelona y Tarragona en el tránsito de la Antigüedad tardía a la Alta Edad Media"; dins Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 20, pàg. 93‐123.

GUTIÉRREZ GARCIA MORENO, Anna ( 2009). Roman Quarries in the Northeast of Hispania (Modern Catalonia). Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.

HUME, R. (2002). Guía de campo de las aves de España y Europa. Ed. Omega.

IGLÉSIES i FORT, Josep (1962). El fogatge de 1365‐70. Contribución al conocimiento de la población de Catalunya en la segunda mitad del s. XIV. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Letras de Barcelona, núm. 496, vol. XXXIV. Barcelona.

IGLESIAS, Josep (1979). El fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona.

IGLESIAS, Josep (1988). Estudi de les xifres de població de l’Alt Penedès en el curs de sis segles (1358 – 1975). Institut d’Estudis Penedesencs. Barcelona.

IGLÉSIES i FORT, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona, vol. I.

JARDÍ, Eulàlia i JUNCOSA, Glòria (1999). Guia dels museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura . Edicions Península. Barcelona.

LLADÓ,O. ( 2013) Un viatge pel Penedès Submarí. Descobrir, núm. 177. o http://www.descobrir.cat/ca/galeria‐imatges.php?IDG=143&IDI=18678

LLORACH i SANTÍS, Salvador (1984). El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia, pàgs. 43 i 44.

MARTIN CLOSAS, Carles (2012). L'última glaciació a Sant Llorenç d'Hortons; dins el programa de Festa Major de 2012. Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 24 a 28. o http://www.ajhortons.cat/wp‐content/uploads/la_ultima_glaciacio_a_st_Llorenc.pdf

MARTIN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Pagès editors, Lleida.

Memòria tècnica | 79

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

MARTINELL, J.; PORTA, J. de. (1981). "Presencia de Vaginella austriaca Kittl (Pteropoda) y fauna malacológica acompañante en el Mioceno de Catalunya"; dins Iberus núm. 1, pàgs.1 a 8.

MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc‐ Martin.

MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc‐CEC. Barcelona.

MASCLANS, F. (1990). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc‐CEC. Barcelona.

MAURI, A.; GALINDO, J.; ALVAREZ, A.(1999). "La seqüència constructiva del Pont del Diable (Martorell)". A: Jornades sobre el Pont del Diable, 1999.

MIRALLES, Eloi (1991).Sant Joan Samora estrena gegants aquest diumenge; El 3 de vuit, divendres 23 d'agost de 1991.

MOIX, Ramon (2005). 50 anys d’història dels reis mags a Sant Llorenç d’Hortons. Ajuntament de Sant Llorenç.

MOLANO ROYO, Julio. Els matador: Un croquis al natural. o http://www.ajhortons.cat/wp‐content/uploads/els_matadors.pdf

MONTLLÓ BOLART, Jordi i BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2011). La gestió dels espais naturals a Catalunya: un model ancorat en el passat. IIª Trobada d’estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central i VIª del Parc del Montnegre i El Corredor. Museu‐arxiu de Vilassar de Dalt, 17 i 18 de novembre de 2011

MORENO, J. A.; PEÑAS, A. ROLÀN, E. "Fauna Malacológica Miocénica de La Pedrera, Sant Llorenç d'Hortons (NE Península Ibérica)"; dins II Congreso Internacional de las Sociedades Malacológicas Europeas.

NAVAS, E. MARTINELL, J; DOMÈNECH, R.; BATLLORI , J. (in lit) Correlación bioestratigráfica entre el Mioceno de Sant Pau d'Ordal y el de Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès, Barcelona).

NICOLAU, Mn. Francesc (2000). 125 anys d’activitats al Museu Geològic del Seminari de Barcelona, dins la revista. Batalleria núm. 9, pàgs. 43 a 47.

OLIVARES i ALFONSO, Joan (1998). Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida. Edita Caixa d'estalvis d'Ontinyent. Ontinyent.

PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares,

Memòria tècnica | 80

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

19‐21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.

PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona.

PASCUAL, Ramon (1990). Guia dels arbustos dels Països Catalans. Ed. Pòrtic. Barcelona.

PASCUAL, Ramon (2009). Guia d’arbres per a nois i noies. Valls. Ed. Cossetània Edicions.

PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.

PI de CABANYES, Oriol (2001). La matemàtica en la pintura de Salvador Alibau; dins SCM / Notícies, butlletí de la Societat catalana de Matemàtiques, núm. 16, desembre de 2001. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pàgs. 10 a 12.

RIBA, Oriol et alii (1997). Diccionari de Geologia. Ed. Institut d’Estudis Catalans. Ed. IEC en coedició amb Enciclopèdia Catalana.

RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH).

RIUS i SERRA, Josep (1945‐47). Cartulario de Sant Cugat del Vallès, vol. II, document 702, CSIC. Barcelona, pàgs 364 i 365.

RIUS, Lluís i MAURI, Alfred (2007). Un viatge submarí per l'Alt Penedès: Amics dels Parcs Naturals, núm. 10, febrer de 2007. Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, pàgs. 14‐ 19. o http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/43727.pdf

RIUS FONT, Lluís ( 2007). La història més bella de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major.

RIUS FONT, Lluís (2008). Històries d'arbres; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2008, pàgs. 25 a 29. o http://www.ajhortons.cat/wp‐ content/uploads/histories_arbres.pdf

RIUS FONT, Lluís (2009). Can Prats i les ànimes del purgatori; dins Programa de Festa Major de Sant Llorenç de 2009, pàgs. 24 a 28. o http://www.ajhortons.cat/wp‐ content/uploads/can_prats.pdf

RIUS FONT, Lluís ( 2011). Xarxes, camins i carreteres. Programa de Festa major, pàg. 18‐ 19.

RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22.

Memòria tècnica | 81

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

ROIG i MONTSERRAT, pvre. Joan i SOLER i SOLER, pvre, Mn. Josep (1996). Goigs en lloança de Sant Llorenç Màrtir. Ed. Altés, s.l. Barcelona. Imprès el 10 d’agost de 1996.

ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net

ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol II l'Alt Penedès. Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 124 a 133.

ROVIRA TUBELLA, Ramon (1992). San Joan Samora; dins Catalunya Romànica, vol. XIX, El Penedès i l’Anoia. Antoni Pladevall (dir). edita Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pàgs. 170 i 171.

ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm

ROVIRA TUBELLA, Ramon (2000). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Llorenç d'Hortons. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/2000.htm

TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18.

TORRENTS RUIZ, Gemma (2010). Memòries de La Cova. Treball de recerca de 2n de batxillerat, tutoritzat per Ricard Garcia, curs 2009‐2010. ant Llorenç d'Hortons. Inèdit. http://www.xtec.cat/extcrp‐baga/entorn/casserres/cbalma.htm http://losfolloneros.blogspot.com.es/2010/09/19‐de‐setembre‐de‐2010‐caminada‐ de.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Casserres

Memòria tècnica | 82

Mapa del patrimoni cultural i natural de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

ANNEX 1: Elements no fitxats

Memòria tècnica | 83

Denominació Codi Àmbit Tipologia Motiu Barraca en pedra seca de Cal Raimundet 1.1 Patrimoni immoble Edifici Colgada Mas els quatre vents 1.1 Patrimoni immoble Edifici Poc rellevant a nivell històric o artístic Cal Santjust Vell 1.1 Patrimoni immoble Edifici Enderrocat Casa 1 de Cal Matador 1.1 Patrimoni immoble Edifici Poc rellevant a nivell històric o artístic Casa 2 de Cal Matador 1.1 Patrimoni immoble Edifici Poc rellevant a nivell històric o artístic El pou de Sant Joan Samora 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Enderrocat Creu de terme de Sant Joan Samora 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Antiga Creu de Nostra Senyora 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Font del Pere Figueres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Font de la Mina de Can Serra 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Safareig de Cal sant just vell 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desaparegut Capella de Cal Matadó 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Bòbila de Ca n'estruch 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Bòbila de les escoles 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Pou de la vinya del Fèlix de La Torreta 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic De construcció recent Font dels Oms 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Pertany a Masquefa Font de Cal Ferreguet 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colgada Font del Joan Sadurní 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Colgada Font del Rumaldo 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic No trobada Font del Pere Figueres 1.3 Patrimoni immoble Element arquitectònic Desapareguda Camí Ral en el seu pas per Sant Llorenç 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Potencialment poc patrimonialitzable Font de la Plaça Marimon Llançà 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font davant de l’Ajuntament 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de dalt del carrer Major 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça de la Solella 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça Pompeu Fabra 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça Triangular 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça dels Petits Caramellaires 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça del Molí de Vent 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça Europa 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Font de la Plaça de l’Era d’en Peret 2.1 Patrimoni moble Element urbà Poc rellevant a nivell històric o artístic Altars de Sant Joan Samora 2.2 Patrimoni moble Objecte Cremats durant la Guerra Civil Imatge de Sant Antoni 2.2 Patrimoni moble Objecte Escàs valor històric o artístic Imatge de Sant Roc 2.2 Patrimoni moble Objecte Escàs valor històric o artístic Imatge de la Mare de éu del Roser 2.2 Patrimoni moble Objecte Escàs valor històric o artístic Flaviol del Matador 2.2 Patrimoni moble Objecte Desaparegut Documentació de la Casanova 3.2 Patrimoni documental Fons documental desapareguts Llegenda de les bruixes del Torrentfondo 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral Inexistent Font d'en Mata 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Pertany a Gelida Font de Cal Muç 5.1 Patrimoni natural Zona d'interès Colgada El Pi Pujol 5.2 Patrimoni natural Espècimen singular Desaparegut

Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 2 22/06/10 11:49

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Comte d’Urgell, 187 Edi ci del Rellotge 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 Fax 934 022 825 [email protected] www.diba.cat/opc