Temps d’Educació, 33, pp. 257-266 © Universitat de Barcelona, 2007 257 257 Antropología de la Educaciónla Antropología y Pedagogía Proce-de de la Juventud. * , que el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i el Teatro Real de Barcelona del Liceu de Gran Teatre , que el ** 1 (2005), va realitzar una àmplia investigació històrico-descriptiva i fenomenològica històrico-descriptiva i fenomenològica una àmplia investigació (2005), va realitzar del projecte «Òpera Oberta» d’aquesta universitat des de fa sis anys. Ha publicat articles en diferents re- universitat des de fa sis anys. Ha Oberta» d’aquesta del projecte «Òpera vistes del’Educació, l’àmbit de Antropologia i Sociologia. Al llarg de trenta anys de docència università- Adreça electrò- universitària. i extensió ria ha estatcultural en implicat de múltiples promoció activitats nica: [email protected] ment exerceix la seva activitat professional com a pedagog de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Baix de Penedès. articles lad’estudis en l’àmbit amb resultats Ha publicat diferents diri- En la seva tesi doctoral, la innovació docent. i els moviments culturals pedagogia social, la joventut, gida pel Dr. Enrique Fuentes amb el títol elEnriquegida pel títol Fuentes amb Dr. sos de enculturación sos de enculturación partir dels models culturals propissobre diferents productes de de joventut a cada època. La seva tesi Juventud.Adreça electrònica: demerè[email protected] de premi va la l’Instituto un següents d’una òpera finalitats: realitzaren la retransmissió directe, d’alta qualitat per amb senyal xarxa limitacionsfer delmissatge cultural a físiques les arribar el seu propi teatre, per de dades; sobrepassar xarxes de gran ample de banda oferiran als nous serveis que les futures els més ciutadans; demostrar accés:www.opera-oberta.org; ciutadans (consulteu: 10.10.2007). En aquest article farem una anàlisi de la categoria artística de l’òpera i la seva im- jecte «Òpera Oberta» Acceptació: 17 de setembreAcceptació: de 2007 17 Jordi Solé Blanch Jordi Solé (**) i Virgili (Tarragona). Actual- Universitat Rovira de la PedagogiaProfessor associat de Departament del (**) L’òpera a la universitat el pro- però en algunes llicenciatures una assignatura La història de l’òpera ha estat (*) i Virgili (Tarragona). Responsable dede la UniversitatDepartament Rovira Pedagogia Professor titular del Paraules clau òpera, educació superior, morals, cultura,valors joves de 2007 2 de setembre l’original: Recepció de Òpera i educació superior superior i educació Òpera FuentesEnrique Goyanes Resum 2006-2007 del Liceu, deltemporada «Òpera de A propòsit projecte article Oberta» en aquest la farem una anàlisi de la categoria artística de l’òpera i la seva importància social en l’educació superior. Les diferents visions sobre de Manon, el que personatge vam tenir l’oportunitat de veure en aquella temporada, serviran de fil conductor per abordar la educativa, dimensió artís- tica i política d’un fenomen cultural ordre de primer a escala mundial. (1) (1) del projecte i2CAT amb les el context s’inclou en Liceu Oberta» del Gran Teatre del «Òpera El projecte Madrid han desenvolupat per mitjà de la tecnologia més avançada d’internet servida desenvolupat per Madrid han les millors retransmissions i l’estudi de les per Telefònica, té l’objectiu d’incloure d’Europa i Llatinoamèrica. universitats quaranta més de produccions operístiques a no forma només els L’educació superior superior. portància social en l’educació saber i la tècnica, sinó que dóna unaprofessionals de les diferents branques del Enrique Fuentes Goyanes i Jordi Solé Blanch territori ilanostrasocietat territori en aquest mónglobalitzat. públiques iprivadesquecontribueixenal nostre la projecciódel desenvolupament i ordre queformenpartd’estratègies culturals ons’integrenmúltiplesplataformes ambequipamentspúblic joveentraencontacte iinstitucionsculturalsdeprimer aquest educativa delacultura.Alhora, tar-se ennouspúblicsafavorintladimensió quebuscaprojec- culturaloperístic model Enstrobemdavantd’unnou tecnologies. sitaris adaptant-se alesnoves pràctiques de funcionament delasocietatialesnoves nyen aquestes òperes enla web delprograma. directe, sinótambé,per l’estudidelscontinguts informatiusiformatiusque acompa- estan familiaritzatselsnostresestudiants, no nomésperalesretransmissionsen ielme perpartdelsdirectorsd’escena, canaldedifusióperInternetambelqual les noves estètiquesno de corrents avantguardista iintegrador exempt deradicalis- dos recursosinexcusablesper S’han utilitzat a la sevaactualització:de vista elpunt decadent, fetques’ha posat enentreditamb el programa«L’òperaalaUniversitat». l’òpera, perpart delpúblicjove universitari,erapercebuda comunartclassista i ra elsvalorsliteraris dediferents culturesielgenidels Però millorscompositors. Maria Antonieta nematogràfiques ambientades en la cultura del ambientadesenlacultura nematogràfiques diferents països,CaixaFòrumhaofertalpúblic deBarcelonalesexposicionsFra- 258 de les fitxes tècniques artístiques les obres l’article esmentades. alfinalde Vegeu (2) natge deManon. temporada 2006-2007,centrada a desenvolupar les diferents visions sobreel perso- Aquest fethaestatespecialmentrellevantsi s’analitzalaprogramaciódelLiceuen amb d’altresactivitatsperaprofitarrecursos iaconseguirsinèrgiesfavorables. Aquest noumodel culturaloperísticnoperdd’establir vinclessòlids l’oportunitat A propòsitdelatemporada2006-2007delLiceu ironitzatenlasevapel·lícula Woody Allenha forma devidaalesrelacionssocialsdels professionals altamentqualificats,com Les produccionsoperístiques són d’àmbiteuropeu ihiparticipend’algunamane- El projecte «Òpera Oberta»ésunaforma El projecte d’apropar l’òperaalsestudiantsuniver- Paral·lelament aaquestfetnocasualhem pogut assistiraduesproduccions ci- puede generar propuestas artísticasdiferentes. A su escenario subirán, pororden dellegada, timulante apropósitojuego intelectual Manon: de mostrar alpúblicocómo un literario texto mismo y poco a más un largode seis diciembre meses alo es- próximo de 22 de aproponer partirdel celona de Bar- Liceo del alTeatro Giozza-, hallevado propio Casati yPaolo ydel Halévy François-Fromental Jean PierreAumer (1830) yde Giovanni Casati(1846),con música, respectivamente, deJacques- -de ballets dos de además hastaocho documentadas, personaje, sobre el óperas de «La abundancia Lescaut alemán RichardKleinmichel.» (Morgades, 2006). para la legendaria soprano lucimiento de españolaMaríaMalibrán,y WilliamBalfe Michael británico del victoriana la ópera ópera como otras dosrarezas inspiradas en lanoveladePrévost que se han quedado fueradel juego: Daniel-François-Esperit Auber, y óperas con el mismo personaje como protagonista en versión deconcierto: non (1894),deJules Massenet;y (1893),deGiacomoPuccini; , de Sofia Coppola. També, i en col·laboració amb fons museístics de en col·laboracióambfonsmuseístics Sofia Coppola.També,i Manon Manon Boulevard Solitude Boulevard (1925), deHenri Busser, ambas tan inusuales en losteatros de (1884),deMassenet;además de fragmentos deotras dos Match Point The maid of ArtoisThe maidof (1952), deHansWerner Henze; rococó : El Perfume 2 . (1836), creadacomo vehículo Schloss del'Orme Manon Lescaut eTom Tykwer,i de , PortraitMa- de (1883),del (1856), de (1856),de Manon Òpera i educació superior . 6 259 259 fasci- , Mémori- Prèvost va Prèvost abbé Exposició a CaixaFò- Exposició fins a l’actualitat. l’actualitat. fins a isme econòmic i social, abocats al Historie du chevalier Des Grieux et de . Per tot això, de ens hem plantejat 5 l’estil Fragonard l’estil El títol original amb el que l’ , ambientades en el mateix període i que, de forma gràfica, de forma i que, període en el mateix , ambientades 4 Inicialment, doncs, el protagonista havia de ser Desser Grieux, però la protagonista havia de Inicialment, doncs, el . Exposició a CaixaFòrum (30/05/07 - 26/08/07). Organitzada per la Fundació «la Caixa», - 26/08/07). a CaixaFòrum (30/05/07 . Exposició Prèvost fou sacerdot, novel·lista i traductor, i laPrèvost fou sacerdot, novel·lista història de Manon va i traductor, abbé i Hogarth 3 Jean-Honoré (1732-1806).Fragonard Orígens i influències.xxi. al segle De Rembrandt rum (10/11/06 - 11/02/07). Organitzada per la Fundació «la Caixa», aquesta ha estat l’exposició més im- per la Fundació «la Caixa», aquesta - 11/02/07). Organitzada rum (10/11/06 l’any 1987 al Grand va presentar que es de la gran retrospectiva portant dedicada a Fragonard després La país. vist mai al nostre que s’ha la primera i Palais de París i al Nova York, Metropolitan de Museum d’arreu d’Europa i els Estats i dibuixos procedents pintures entre de 120 obres va reunir prop mostra el tre- decostat la dels el parentiu amb al seus l’obra de mestres Fragonard i mostrava Units. Presentava ball dels seus de continuïtat i la contemporanis Hogarth William l’exposició es va presentar amb l’objectiu de reconstruir la vida i l'obra d'aquest pintor tot mostrant un mostrant tot pintor vida i l'obra d'aquest la de reconstruir l’objectiu amb va presentar l’exposició es l'ambient on descrivia produir, va que els gravats i els dibuixos per les pintures, exhaustiu recorregut cosmopolita londinencviure, enva la finalitat d'evidenciar què amb seva la important contribució al de l'aportació d'obres va comptar amb també La mostra britànic. l'art modern de desenvolupament inspi- es varen David Hockney o Paula Rego, que ara Yinca Shonibare, grans artistes contemporanis, com per la Tate Britain i or- va ser produïda les seves. La retrospectiva crear rar en l'àcida obra de Hogarth per i per la Fundació ”la Caixa” a París a Réunion des Musées Nationaux i la ganitzada pel Musée du Louvre Barcelona. http://www.metoperafamily.org http://www.metoperafamily.org ha editat el Liceumotiu amb de la representació l’òpera de al teatre. L’educacióformació intel·lectual, no només és va acompanyada o induïdaque sinó L’obra narra la adolescents. El noble història d’amor apassionat d’ambdós Des encapçalar aquest setè volum del seu relat fou Manon Lescaut. (Prèvost, 1731). Sens al nom de la noia el títol de l’obra exigiria reduir decisió popular obsessiva del jove Des Gri- la passió dubte, als lectors de l’època els escandalitzaria presentar amb tot eux per Manon, a qui Prèvost no defugiria seu poder d’atracció el els extrems del vici contemporanis sobre sexual amb la intenció moral d’alertar els es et aventures d’un homme de qualité. d’un homme de es et aventures (3) Manon com a model, Manon com a problema Manon com a model, el 1731El personatge literari de Manon fou creat per Antoine François Prèvost (1697- 1763). L’ aparèixer com a setè i últim volum seva de la primera novel·la llarga titulada gonard (4) (5) (5) la pàgina web del Metropolitan: la temporada 2006-2007 es pot visitar de Per consultar el programa (6) (6) quela Manon de Massanet, el llibret de recull que breus assajos (2007) en un dels Cronk Així ho apunta il·lustren els vicis i les virtuts de l’època. Procedent d’una producció del Covent Gar- d’una producció Procedent vicis i les virtuts deil·lustren els l’època. la seva York ha inclòs en de Nova Opera House el Metropolitan den de Londres, MacMillan el ballet de Sir Kenneth temporada què li serveix, al potencial públic juvenil, l’evocació tan àmplia i reiterativa d’aquest àmplia i reiterativa tan juvenil, l’evocació al potencial públic què li serveix, que despotisme il·lustrat pel i caracteritzat desmesura ple de luxe i període històric una gran revolució. a va donar lloc per valors morals. Com anem veient, la culturala introducció de operística als futurs professionals que gaudiran d’un estatus social elevat que estan i cridats a ser les nos- tres futures elits,tot aquest amb món de relacions interclassistes, ha significat també el contacte implícit amb continguts que no els permet esquivar la reflexió moral, preci- sament a ells, immersos en un corrent d’oportun consum indiscriminat de tota mena de productes,del des pearcing fins el MP3 nats, en alguns casos com els joves Des Grieux i Manon, pel glamour artificial que una altra parella singular, els passegenBeckham, per Califòrnia (Rahola, 2007). Grieux, estudiant de províncies que finalitza els seus estudis de filosofia a Amiens, és de filosofia els seus estudis de províncies que finalitza Grieux, estudiant Enrique Fuentes Goyanes i Jordi Solé Blanch 1761) camins fangosos de l’amor no convencional. camins fangososdel’amornoconvencional. abandonala dòcil iexemplar, família, elsamicsacaba naufragantenels ilareligió enunhomevampiritzat.Perella,l’aplicatestudiantdefilosofia,elfill voluntat pròpia, noia sobrelaconstitucióíntimadeDes Grieux elconverteixenenunéssersense ció deFélixAzúa(2006)en el pròlegde l’obra, perquè l’impacte físicisexual dela mantinguda constituïaun perquè elsseusricsamantspretenenutilitzar-la deplaer—Manonésla comobjecte Manon encarna,doncs,la depravació ielllibertinatgedel’aristocràcia:enprimer lloc, integritat ienteresamoralque la futuraclasse Lafigurade representa. revolucionària ila evidenciar elcontrastprofundentrefrívol móndel’aristocràcia, icorrupte consolidació d’aquesta classe calia social queavançacapalaRevolució,així moralitzant la burgesia(Azúa,2006).es disposaaintroduirelmite Sóntempsde de joguina quees paga per ser lluïdaentreels amics enuna època enlaqueposseir una Laclos (1741-1803), (1741-1803), Laclos 260 de amblahistòria aristocràcia iburgesia d’oposar laintenció Richardson l’obra Advertim de en (7) dormir. Manon,vençuda,expira elseuúltimsospir... impedeixseguirposen a cansamentels endavant.Esfadenities moment queel el la sosté,peròarriba les bèstiessalvatges.Caminenmentreelcoratge Manon de senceres per terresestèrils,travessarmuntanyes escarpadesievitarelsindígenes o arribaralescolòniesangleses,L’única opcióés peròabanshandepassarjornades contra Synneleticreienthavent-lomortproposa a Manon escapar-se dela ciutat. s’enfrontaenunduel DesGrieux seu(Synnelet). tén casarManonambunnebot l’acompanya. Allíacabaranenemistant-se que pre-amb elgovernadordelacolònia tes aLeHavre-de-Grâce, desd’onl’envien capaNovaOrleans.DesGrieux dies oladeportinaAmèrica.Finalment, ungrupde s’emporten Manonamb prostitu- protagonista, perònoaManon,per qui demanen quelatanquinresta dels seus paredelpropi DesGrieux, iladel permet alliberareljove Manon ambanterioritat, de nou.Laintercessiódelpare del joveamant ultratjat,quetambévaserl’amantde escapolir-se’n, però unnou ensibornament aunaltreamant provocaqueels tanquin presó.Aconsegueixen aundelsamantsde la violència. L’engany Manon elsportaa quan aquestalidemana.Després,i de lamà del germàde Manon, cauen el jocila que sentperManonretornaambella bits eclesiàstics,peròobsessionatperlapassió DesGrieux còmodeiluxosa. a oferir-liunavida intentadeixar-latotagafantelshà- i plaers,ésper aixòqueacabaprostituint-seambvellsnoblesdelaciutat disposats traïció. la necessita veure’senvoltadaderiqueses i Manon infidelitat París. Allíviuràla junts a imarxen la voluntatdelsparesdenoia,DesGrieux aalliberar-la s’ofereix delajoveenunconvent,comexigia Perevitar l’internament n’enamora almoment. quan enelpatid’Amiens descobreix d’unafonda l’encantadoraManondequise delqualsofreixungirespectacular lavida tranquil», i presentat comunnoi«dòcil L’obra de Prèvost constitueix un clar antecedent de la de Samuel Richardson (1689- delaSamuelRichardson clarantecedent L’obra dePrèvostconstitueixun flicte social en una lluita de sexes entre la immoralitat de la noblesa i la virtut de la burgesia, una lluita en en unalluita laburgesia, ilavirtutde noblesa laimmoralitat la entre de sexes de unalluita en social flicte con- convertint el dimensió sexual, iladota d’una iburgesia, aristocràcia entre il’oposició home dona tre principis. en- de projecta enlarelació dona Richardson doncs, una Així alasexualitat, respecta que i, pel de les relacions extramatrimonials; la protagonista és una joveburgesa, passiva,fidelalsseus sentiments L’amant éssempre un noblemasculí,actiu isense escrúpols, que es creu obligataprolongar latradició Manon és un personatgesorgitdelmónllibertísegle 7 , de qui va arribar a traduir les seves novel·les, o de l’obra mestra de Choderlo de de Choderlo mestra de l’obra o de novel·les, lesseves traduir a arribar va , dequi Les amistats perilloses, amistats Les status symbol —; en segon lloc, i seguim aquílainterpreta- —; en segonlloc,iseguim escrita cinquanta anysméstard escritacinquanta XVIII i ésaquí on Prèvost 8 . Pamela. Òpera i educació superior , fins de , 261 261 , de La Traviata demimonde Maria Antonieta (Olivares, 2007), (Olivares, 2007), XVIII del segle del on podem veure reflectides figures on podem rococó. theatrum mundi theatrum femme fatale modernes. Aquest detall no va passar desapercebut entredetall no va passar desapercebut modernes. Aquest zapas (Budden, 2006), la 2006), (Budden, , víctima de l’esperit del , víctima de l’esperit XIX En el factor terreny polític,de l’òpera esdevécohesió en un els fonaments d’una moment històric de les revolucions burgeses. Una en aristocràcia decadència era molt més a la dèbil si ordre bur- perfecte oposava el vida se li de estil elva caracteritzar seu que sempre immoralitat privada pendent ple d’egoisme, cortesà, món el fet en orgànica, impensable la solidaritat afavoriria gès. Aquest amoroses. conspiracions i frivolitats d’intrigues, sempre la que l’àngel femení pateix la insistència pateix la Richardson ex- del dimoni masculí. D’aquesta manera, i pressióla que l’àngel femení Manon es convertiria aviat en un mite literari amb que eclosionaria i musical literari en un mite aviat es convertiria Manon for- que ell, completament desarmat,seva sensibilitat aprèn a respectar i els seus la desitjos la i li demana mà. trauria el patró novel·la de la una dona d’amor deburgesa. burge- l’èpocamorals, Impulsada per motius aristòcrata, perfecte en el seu paper de Don Juan d’un sa es resisteix a les dubtoses proposicions Manon i el jove Des Grieux, centre d’atenció d’una comèdia en la que podien la que podien en d’una comèdia Manon i el jove d’atenció Des Grieux, centre Aquests paral·lelismes encara són més evidents en el cas del film encara són Aquests paral·lelismes Valors participatius i llenguatge universal múltiples manifestacions artístiques, reuneix L’òpera com a metafísica, com estètica, realisme i fanta- conjuga magistralment suposa la conjunció de l’esperit humanístic, tant a Orient com a Occident. És un estils sia, i ha estat apreciada en els seus diferents ritual social quasi litúrgic. un llenguatge universal i ha aconseguit crear consciència europea supranacionalista. En aquest sentit, coincidim amb Dawson sentit, coincidim amb Dawson aquest En consciència europea supranacionalista. ça en el segle ça en el segle (8) (8) Ensen però, trobem de sobretot, recordaen el –ens l’època Azúa (2006–, el llindar de la sensibilitat Verdi); la Carmen, de Prosper Mérimeé; l’Emma Bovary, de la comtessa Flaubert; Mérimeé; l’Emma Carmen, de Prosper Verdi); la retra- femenins de Tolstói, personatges Karenina, Stendhal, o l’Anna de Sanseverine, declarada intenció misògina en que, amb forta càrrega sexual tats amb una la major l’home. de perdició la causa de la la convertirien en dona casos, part dels protagonistes del veure’s reflectits els com la Marguerite Gautier, de Dumas fill (font a d’inspiració literària Dumas Gautier, de com la Marguerite el públic juvenil i sobre la platea vam ser testimonis dels somriures de complicitat. i sobre la platea vam ser el públic juvenil ens presenta una Maria de la jove realitzadora quan Però destaquem el punt de vista francesa, cort anys a l’opulenta catorze de Antonieta ingènua, empentada a l’edat es aquell món perillós, en sense guia on, sola i conspiracions i escàndols, plena de mitjançant una conducta d’excessos rebel·la contra l’aïllada atmosfera de Versalles de França. No hi ha dubteque l’acaben convertint en la que reina més incompresa joventut procaç d’una ens parlen o Maria Antonieta conductes com les de Manon decidida a viure al límit com una formafront de fer a les incerteses i les inseguretats del present. de Sofía Coppola. quan Maria Antonieta En un moment s’està de la pel·lícula, empro- Coppolaels seus opulents vestits, Sofía amb combinar vant desenes de sabates per inclou el pla d’unes l’Ancien Régime contemplats amb la mirada dels joves actuals, no són percebuts com a figures ma- no són percebuts mirada dels joves actuals, contemplats amb la al dia adolescents molt propers que viuen com uns interessades, sinó quiavèl·liques i impulsats per un afany narcisista d’admiració. En tot cas, la identificació amb aquests una època tant el seu paper, en desme- interrogar-se sobre personatges els permet joventut del la viure podia al consum, i la que surada en relació Enrique Fuentes Goyanes i Jordi Solé Blanch rio vendersu cuerpo, tenerdinero yalavezamarunhombre». amb lanostraopinió diu:«Lamodernidad de Manonestá en que nove contradicto- mi funciónesponermealserviciodePuccini, i d’acord no deCavani».Acontinuació Manon enunpubounaestacióndetren(BoulevardSolitudeHenze) porque Fragonard, com EnaquestLiliana Cavanis’inspiraen elmóncortesà. sentit, els quadresd’èpocade en dament areeducar-seenelsbonscostumscom preténl’aristòcrataquelaintrodueix amb unadonzelladeprovíncieseducada en ésmés,negadarotun- la tradició,però de cineLiliana Cavani, imaginaunaManon descarada, quasi vulgar, moltpocaveure rebuig a parts iguals. i apassionadacom iinconscientqueacaba amoral,frívola despertant lafascinacióiel espectadors del teatreobserveno ballarins—iels latragèdiad’unajovetaningènua espai delimitatperlesgrades d’un amfiteatre ciutadans onels —personatgesdelcor deManoniDesGrieuxenelcentred’un Hogarth,presentalahistòria tums delpintor pules ivividors,quel’escocès McVicar dramatitza basant-se en elsquadres de cos- l’època reinventatencadarepresentació. els cors, els recitatius, sinó tambél’estilimplícit delseugènere,elgran quadre de amb elsseusl’estructura de la composició, successiusmomentsmusicals,lesàries, ta delsoxímoronspostmoderns.Encada representació apreciaremno només òpera francesa,iquedaràelevada acategoria universal, sotmesaalprocésrevisionis- llenguatge. músicaenunmeta- la converteix musical intèrprets,l’ànima que i els compositors personatges dels idealsdecomportamenten i herois,sinóenelsmèritsexplícitsdels Barcelona. a o d’un director demodaaLondres,Berlín vegades téelsegellpersonal escènic múltiples nacionalitats,etc.,conjuguenel seu art enunamateixa produccióquede 262 diari el vafer que crònica ala apareixen citem que fragments Els (9) cultures nacionals: (2007), quandefensalaidead’una tradicióeuropea quesuperalaideaerrònia deles en realidad carece» (Dawson, 2007, pp. 22-23). que de espiritual autosuficiencia una yposeer símisma unidadcultural por una ser pretende nación elementales ydesde losprofesores alos novelistas y periodistas. Conlaconsecuencia deque cada quedelahistoriatieneconcepción el hombre launiversidadmedio. Se filtró desde alasescuelas La posadaenescenadela En elcas de la temporadadelLiceu 2006-2007, lavisiód’una època plena de crà- Manon Si considereml’òperacomun art total, no noméstrobarem valors moralsomo- ramente político.A lo largodelsiglo tipode Treitschke del yFraude,escritores representantesuniversal, asícomo deunnacionalismopu- laidea de suprema expresión como estado del hegeliana idealización la de dores filosóficos,teñidos historia- los en claro aparece que Lo nacional. propaganda de a menudosushistoriassonmanuales más grandeshistoriadores ymuy nacionalista, decimonónicos, lareligión fueron de ala parapóstoles na hasidoescritaenlamayoría los de casos desde un punto devista nacionalista.Algunos, entre los «El hechodequemuchosnosedencuentala verdad sedebesobretodo a quelahistoriamoder- Textos dediferentsautors,músiquesprocedents dediversosorígens,cantants [accés: 25.8.2007].[accés: Manon Lescout , deMassenet, serà, doncs, desdela perspectivaactual, moltmésqueuna al Liceu. Disponiblea:http://www.elmundo.es/papel/2006/12/20/cultura/2063638.html alLiceu. El petó o El pany Manon Lescaut XIX i ella mateixa ensdiu iellamateixa este movimiento caló en la conciencia popular y produjo la yprodujo popular caló laconciencia movimiento este en , dePuccini,realitzadaperladirectora 9 El Mundo : «Nomeinteresahaceruna a propòsit de l’estrena de de l’estrena a de propòsit Òpera i educació superior 263 263 l’abbé , de Henze. Es Boulevard Solitude . Música: Hans Werner Henze. Weil. Direcció musical: Llibret: Grete . Música: Jules Massenet.. Música: Llibret: Henri Meilhac i Philippe Gille. Direcció Totes aquestes visions, afany de diners, despreci deldespreci passió incontenible sexe, i afany Totes aquestes visions, de diners, Tobias Hoheisel. Il·luminació: Paul Pyant. Coreografia: Denny Sayers. Producció: Coreografia: Denny Sayers. Tobias Hoheisel. Il·luminació: Paul Pyant. Zoltán Peskó. Direcció d’escena: Nikolaus Lehnhoff. Lehnhoff. Zoltán Peskó. Escenografia Direcció d’escena: Nikolaus i vestuari: Laura Aikin va representarManon diferent a una Si Maria Guleghina ha estat una Manon pucciniana, Natalie Manon pucciniana, ha estat una Si Maria Guleghina francesa, va Dessay, Royal Opera House Covent Garden (Londres). Intèrprets: Francisco Pär Lindskog / Royal Opera House Covent Garden (Londres). Juanita Lascarro (Manon Lescout), TomVas (Armand Des Grieux), Laura Aikin / / Hans-Jürgen Lazar (Lilaque, Fox / Michael Kraus (Lescaut), Hubert Delamboye / David Menéndez (Lilaque, fill), Basil (Francis), Pauls Putnins pare), Marc Canturri del Liceu 2006- Teatre del Gran Patten (servent de Lilaque, pare). Temporada 2007. Aquesta Manon pucciniana la vam veure encarnada en una María Guleghina for- María Guleghina en una encarnada veure la vam pucciniana Manon Aquesta musical: Víctor Pablo Pérez. Direcció d’escena: David McVicar. Escenografia i David McVicar. Direcció d’escena: musical: Víctor Pablo Pérez. Constable. Coreografia: MichaelPaule vestuari: Tanya McCallin. Il·luminació: l’originalKeegan-Dolan. Producció: basada en de l’English Nacional Opera Opera de i la Lyric Teatre del Liceu amb el Gran (Londres), en col·laboració Chicago. Intèrprets: Inva Natalie Mula (Manon Lescaut), Rolando Dessay / / Philippe Rouillon Villazón / Stefano Samuel Ramey Secco (cavaller Des Grieux), (comte Des Grieux), Manuel Lanza / Joan Martín Royo (Lescaut), Francisco Vas (Guillot de Morfontaine), Didier Henry (senyor de Brétingny), Cristina Obregón Tobilla Martins (Javotte), Anna (Pussette), Marisa (Rosette), Claudia Schneider (minyona), Lluís(hostaler), Jordi Mas (guardia; sergent), Sintes / Carles Daza Liceu 2006-2007. del Gran Teatre del Temporada Gabriel Diap (guàrdia; arquer). junt amb el seu amant, les que la portaran al viatge interminable de l’exili. la portaran que seu amant, les junt amb el Referències Òperes Boulevard Solitude va mostrar com una dona obsessionada per triomfarl’escala social, implicada en en dona obsessionada per va mostrar com una mo- d’una pintura perdició és el robatori l’objecte de les corrupcions i, curiosament, com valor. Nikolausderna d’incalculable ironitzava la Lehnoff, Cavani, col·loca la seva destinacions molt amb una estació plena de persones Manon moderna en diferents i on matarà al seu protector. apartament la porta fins al sofisticat arribisme social han col·locatarribisme social han de rebel·lia, a una formaprototipus de serManon, d’un fer continua alertant-nos, com ho va molt actual per tràgica i amoral, però Prèvost, sobre els perills que implica una conducta regida només pel caprici, la in- només regida que implica una conducta els perills Prèvost, sobre veure amb la llibertat. quelcom que té poc a vanitat, consciència i la Manon ta i descarada en escena que en cap moment perd la passió i la moment perd la passió en cap melancolia en escena que ta i descarada típiques del compositor«Me italià. sacar el máximo interesa Cavanni: Diu de nou partido de encima de todo actores porque por a los elegir puede aunque no se los personajes, son cantantes». el sexe estima tant que d’una jove tota la sensualitat de Massenet Manon donar a la el joc,sinó les trampes en de joies, no és el robatori aquest cas com els diners, i en Enrique Fuentes Goyanes i Jordi Solé Blanch 264 El Perfume Pel·lícules Manon Lescaut Maria Antonieta Match Point reials). TemporadadelGran TeatredelLiceu2006-2007. (mestre deball),JosephRuiz(fanaler), Celestino Valero(sergent delsarquers Marina), (hostaler; comandantdela Agata Bienkowska(músic),RenéKollo Feria Alberto Chausson /EnricSerra(GerentediSavoir),(Edmondo), IsraelLozano Serjej Larin/ (cavallerRenatoDesGrieux),Carlos (Lescaut), FabioArmiliato Tézier /RobertBork Daniela Dessi/MariaGuleghina(ManonLescout), Ludovic Intèrprets: (Milà). Producció: Mantovanini. Teatro allaScala Il·luminació: Gianni DanteFerreti. Escenografia: Vestuari:GabriellaPescucci. Liliana Cavani. edicions successives).Direcció musical: RenatoPalumbo.Direcciód’escena: (en Illica,PucciniiGiulioRicordi Oliva, MarcoPraga,GiuseppeGiacosa,Luigi a Espanya:24 denovembre 2006. Berner. Disseny deproducció: Uli Hanisch. Vestuari: Pierre-Yves Gayraud.Estrena Muntatge: Alexander Klimek. Griebe. Música:TomTykwer,ReinholdHeil iJohnny Fotografia:Frank Corina Harfouch(madameArnulfi).Producció: BerndEichinger. Jessica Schwarz (Natalie),lianThomas(madameGaillard),Sam Douglas(Grimal), Baldini),Richis), DustinHoffman(Giuseppe SimonChandler(capdeGrasse), Baptiste Grenouille),AlanRickman(Antoine Richis),Rachel Hurt-Wood(Laura 2006. Gènere: Espanya. Any: Drama, (basat enlanovel·ladePatrickSüskind: d’Antònia Fraser, Vestuari: Milena Canonero.EstrenaaEspanya:5degener 2007. Steven Severin.Muntatge:SarahFlack. Disseny deproducció:K.K.Barrett. i RossKatz.Fotografia:LanceAcord.Música: Jean-Benoït Dunckel,NicolasGodini Mercy d’Argentau),RoseByrne(duquessa SofíaCoppola de Polignac). Producció: Danny Huston Shannon(tietaVictòria),(Joseph), Molly SteveCoogan(compte Asia Argento(madameDuBarry),Marianne Maria Teresa), Faitchfull (emperatriu Schwartzman (Lluís XVI),Rip Torn (Lluís JudyDavis(comtessadeNoailles), XV), Jason Gènere: Biopic,Drama.Interpretació:Kirsten Dunst(MariaAntonieta), 2005. de aEspanya:4denovembre producció: JimClay.Vestuari:JillTaylor.Estrena RemiAdefarasin. DissenyDarwin. Fotografia: de Muntatge:AlisaLepselter. Lucy GarethWileyi Ewen Bremmer(InspectorDowd).Producció: Aronson, Letty Armstrong (John), (Sr. Townsend), JohnFortune (Detectiu Banner),Alexander Hewett),PenelopeWilton (Alec (EleanorHewett),JamesNesbitt Brian Cox Hewett), EmilyMortimer(ChloeHewettWilton), ScarlettJohanson(NolaRice), Drama. Interpretació: JonathanRhys Meyers MathewGoade(Tom (Chris Wilton), . Direcció: TomTykwer.Guió:Andrew . Direcció: Eichinger iTomTykwer Birkin, Bernd . DireccióWoody Allen.País:Regne iguió: Unit.Any:2005.Gènere: . Música:Giacomo Puccini.Llibret: RuggieroLeoncavallo,Domenico . Direcció: Sofía Coppola. Guió: Sofía. Direcció:SofíaCoppola.Guió: (basatenelllibre Coppola María Antonieta,laúltimareina). Thriller. El Perfum El Interpretació: BenWhishaw(Jean- Països: EUA i França.Any:2006. Països:EUAi ). Països: Alemanya, Françai Òpera i educació superior . 265 265 Barcelona, Barcelona, Manon Lescaut Manon. . Manon. » [Madrid, El País] 16/12/06. (14.7.2007). Babèlia Barcelona, Destino, 2006 (traducció 2006 (traducció Barcelona, Destino, theatrum mundi El País Madrid, Rialp. Rialp. Madrid, Manon Lescaut. Los orígenes de Europa. de Lluis Maria Todó). Todó). Maria de Lluis Fundació Gran Teatre del Liceu, pp. 74-85. Liceu, pp. 74-85. Teatre del Fundació Gran Disponible a: http://www.elpais.com/articulo/arte/musicas/Manon/Disponible a: 16.12.2006]. [accés: elpepuculbab/20061216elpbabart_19/Tes Fundació Gran Teatre del Liceu, pp. 58-69. Liceu, pp. 58-69. Teatre del Fundació Gran Barcelona, Fundació Gran Teatre del Liceu, pp. 38-54. Liceu, del Gran Teatre Fundació Barcelona, Prèvost, Antoine-François (1731) Prèvost, Antoine-François Beckham y el nadismo». Rahola, P. (2007) «Los Olivares, J. C. (2007) «Manon, la diva del Olivares, J. C. (2007) Dawson, C. (2007) Dawson, C. (2007) Morgades, L. (2006) «Las músicas de Manon». «Las músicas de Manon». Morgades, L. (2006) Bibliografia pp. 9-20. (1731), a Prévost culpable», «Prólogo.Azúa, F. (2006) La sensibilidad la ópera». novela a de la «Manon Lescaut: J. (2006) Budden, Cronk, N. (2007) «Manon y el renacimiento del rococó», a renacimiento del Cronk, N. y (2007) «Manon el Enrique Fuentes Goyanes i Jordi Solé Blanch 266 Opera andhighereducation Résumé. supérieur Opéra etenseignement Palabras clave mundial. aescala orden de primer fenómeno cultural deun ypolítica artística educativa, dimensión la abordar para hiloconductor de temporadaservirán ver endicha oportunidad de hemos tenidola que personajedeManon sobreel visiones Lasdiferentes superior. educación la delaóperaysuimportanciaen artística delacategoría unanálisis hacemos este artículo Resumen Ópera ieducaciónsuperior Mots-clés Mots-clés mondiale. l’échelle à premier ordre culturelde artistique etpolitiqued’un phénomène ladimensionéducative, teur pouraborder fil conduc- auvoir de serviront de de cette cours saison eul’occasion avons nous de Manonque personnage du appréhensions différentes Les supérieur. dans l’enseignement son importance et delacatégorieanalyse de artistique une del’opéra article faisonsdanscet nous Barcelone, Key words of a world-class cultural phenomenon. dimension and political artistic educational, to tackle the tread theguiding provide season will this in to see opportunity the had have that we of Manon of thecharacter various readings ofopera artistic category the and its paperanalyses importancethis in higher education. The Abstract : On the occasion of the projectoccasion “OpenOpera”, of the the: On 2006-2007season of the Liceu, at À proposduprojet : A propósito del proyecto «Òpera Oberta», de la temporada 2006-2007 del Liceo, en temporada dela «Òperaen Oberta», : Apropósito 2006-2007delLiceo, delproyecto : opéra, enseignement supérieur, valeurs morales, culture, jeunes jeunes morales, culture, valeurs supérieur, enseignement opéra, : : opera, higher education, moral values, culture, youth youth culture, values, moral education, higher : opera, : ópera, educación superior, valores morales, cultura, jóvenes cultura, valores morales, superior, educación : ópera, Òpera Oberta (Opéra ouvert), dela saison 2006-2007 du Liceode