anys GDM 251985·2010

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 274, març del 2010 SALA RELLOTGERIA -JOIERIA AUTOMOCIÓ 1964 · 46 anys · 2010 • MECÀNICA I ELECTRICITAT DE L’AUTOMÒBIL • PNEUMÀTICS • ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT C/ , 9 Tel. 93 555 07 76 CE masnovina@masnovina .com - C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • www.masnovina.com

8ANYS7 TALLERS MASNOU 1923-2010 Exposició i venda: Àngel Guimerà, 14. Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 87 anys al seu servei

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA 2010

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoca l’Assemblea General ORDINÀRIA per al diumenge, 11 d’abril del 2010, a les 12 del migdia, al local social, c/. Doctor Agell, 9. PROPOSTA D’ORDRE DEL DIA 1/Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de les Assemblees Ordinària i Extraordinària del 2009. 2/Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2009 (*) 3/Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2010 (*) 4/Presentació de la memòria de l’any 2009 i projectes per al 2010. 5/Suggeriments i preguntes.

(*) L’estat de comptes del 2009 i el pressupost del 2010 són, des del dia 11 de febrer, a disposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions i mocions a la proposta d’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts fins a 30 dies abans del dia de la celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de l’Associació.

Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou GENT Editorial L’APLEC DE SARDANES DEL MASNOU L’Agrupació Sardanista del Masnou organitza per al diumenge 28 de març el XXXVIII Aplec de Sardanes del Masnou als jardins del Casino, espai emblemàtic i incompara- Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa- ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscrita ble que acull, un any més, la festa grossa de la sardana a la nostra vila. amb el número 7.669 al registre d'associacions L’Aplec significa quelcom més que una gran ballada, és el retrobament de gent que esti- de la . ma la nostra dansa, gent vinguda de tot arreu per festejar-la, per fer i refer amistats a Equip de Redacció: l’entorn de les anelles airoses, amb les mans enllaçades i enlaire l’esperit; també és per Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol a les colles l’estímul de concursar, de fer la feina ben feta dansant com un sol cos i un Portada: Primavera. 28 de març: 38è Aplec de sol respir, enduts per la veu disciplinada i vibrant dels instruments de la cobla. L’Aplec Sardanes del Masnou és tot això i és també germanor, és integració i és país. Disseny i muntatge: Taller de publicitat. Per a l’associació Gent del Masnou, l’Aplec d’enguany té, a més, un valor afegit, que

Publicitat: 93 555 80 06 ens afalaga i estimula especialment. L’Agrupació Sardanista del Masnou ha tingut la gentilesa d’oferir-nos, gràcies a la complicitat i inspiració del compositor Sigfrid Galbany Imprimeix: Jobagraf. i Abril, una sardana inèdita titulada 25 anys de Gent del Masnou, que s’estrenarà durant Tiratge: 3.500 exemplars. l’Aplec en homenatge a la nostra associació, amb motiu de celebrar els vint-i-cinc anys

Paper ecològic de 90 g. de la fundació, motiu pel qual ens sentim altament honorats i agraïts. En correspondència a aquest gest d’amistat de l’Agrupació Sardanista i del compositor Edita: Gent del Masnou Galbany, demanem als socis de Gent del Masnou que el 28 de març s’acostin a l’Aplec Dipòsit legal B. 29.758-87 i hi participin activament i en gaudeixin, fent costat a l’esforç de l’Agrupació per mante- GENT DEL MASNOU nir i promocionar la sardana, expressió viva i sublim del sentiment català. Dr. Agell, 9 08320 El Masnou No hi podem faltar! T. 93 540 39 29 [email protected] SEGONA ONADA SOBIRANISTA www.gentdelmasnou.cat Després del tret de sortida d’ i de la consulta del 13-D, el 28 de febrer L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable, darrer va ser promoguda la segona onada sobre la sobirania de Catalunya. Aquesta necessàriament, del contingut dels articles signats vegada van ser una vuitantena de municipis els qui van convocar la ciutadania a les pels seus col·laboradors. urnes i, de bell nou, es va poder celebrar sense cap mena d’incidents i fent gala de civis- me i esperit democràtic exemplars. Primeríssim La mitjana de participació acumulada en les consultes celebrades fins a la data és d’un 25%, sobre un milió de votants convocats, amb un 92% a favor del sí. Dades prou nota- L’Associació Gent bles i meritòries, si bé els detractors de les consultes han pretès ridiculitzar o banalitzar- del Masnou se suma les ometent que aquestes no tenien caràcter vinculant i que han estat realitzades per iniciativa popular, sense gairebé recursos ni comptar amb el suport institucional ni publi- al desconsol de tots citari de gran abast que solen acompanyar les votacions “oficials”. els germans xilens S’acosten les noves tongades del 25 d’abril i el 20 de juny propers, en les quals seran en els fets ocor- convocats a les urnes més d’un milió de votants d’uns 200 municipis; destaquen per la seva dimensió Girona, Lleida, Tarragona, , Reus, Cornellà i altres. reguts el passat mes Tal vegada el més important de tot plegat és que s’ha trencat el tabú de la paraula sobi- de febrer en aquell rania i que es pot plantejar la qüestió sense que la sang arribi al riu, tal com s’escau en país amic. els països on regna la democràcia i el sentit comú. Que duri. Encara estem a les beceroles del procés; però alguna cosa s’està covant en la cons------ciència ciutadana del nostre país i caldrà estar molt atents a les properes consultes. Assemblea General ORDINÀRIA El President Diumenge Sumari 25 d’abril del 2010 EDITORIAL ...... 3 MISTERIS DE L’ÀFRICA per Jordi Canal Soler ...... 4 Informació pàg. 2 GRÈCIA per Joan Maresma Duran ...... 5 BÚSTIA OBERTA ...... 7 EL TEATRE DEL CANVI (7) per Joan Camps ...... 8 ------A CONTRACOR per Ramon Serra ...... 11 HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...... 12 28 de març QUI ÉS AQUEST PERSONATGE per Antoni Ferrero ...... 14 ANTONI BATLLORI I JOFRÉ Per Josep Condeminas ...... 16 38è Aplec de la PARLEM DE LLIBRES per Pere Martí i Bertran ...... 16 TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas ...... 17 Sardana al Casino GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT per Carles Maristany ...... 18 GENT DEL MASNOU INFORMA ...... 19 LA PUNTA DE LA LLENGUA per Esteve Pujol i Pons ...... 19 del Masnou GDM 25è ANIVERSARI per Joan Muray ...... 21 LA CUINA DE L’ANTÒNIA ...... 21 Info. pàg 4-5 ARRAN DE SÒL per Pledebuit ...... 22 ANECDOTARI MASNOVÍ per Joan Maresma Pujadas ...... 22 3 MORABITS, GRIGRÍS I ALTRES MISTERIS D’ÀFRICA (primera part) porta, vam acotar el cap per poder-hi entrar i vam pujar per una estreta esca- Jordi Canal i Soler Per la de graons desgastats. Dins la saleta Diuen que el president de Mali no pot amb prou feines hi cabíem tots sis. A un passar per la ciutat de Mopti sense anar racó, prop d’una petita finestra que dei- a visitar el morabit de Segubongo. Seria xava entrar un raig de sol i una mica una descortesia, un afront tan greu que d’aire, s’hi asseia el morabit. Amb una el santó podria llançar una maledicció al setantena d’anys mal portats, vell i president. I és que mentre que a la emmagrit, amb les galtes xuclades i resta de països musulmans el morabit recobertes de les traces d’una barba és només el mestre alcorànic o un blanca mal afaitada, vestit amb un caftà home piadós que coneix les escriptu- de seda morada, el morabit ens va de mul·làs i peregrinacions a la Meca. res, a l’Àfrica negra el morabit ha vingut rebre assegut al terra sobre una manta. Desdentegat, escopí finalment quatre a substituir el fetiller ancestral i combina Ens vam asseure al terra davant seu. capellans a cada mà. Seguint els movi- el coneixement de l’Alcorà amb la pràc- No parlava francès, només bambara, ments d’en Sidiki i la filla del morabit, tica de l’endevinament, la imposició de que ens anava traduint el nostre guia o ens vam portar les mans a la cara i al benediccions o malediccions, la curació la seva filla, una dona grossa asseguda cor, i vam agrair la benedicció del mora- de malalties i la creació d’amulets pro- al costat del morabit. Ratllava la cin- bit amb un bitllet de mil cefes i ens vam tectors anomenats grigrís. quantena i anava vestida amb amples enretirar respectuosament. Quan en Sidiki, el nostre guia pel riu robes brodades i sumptuosament orna- La filla ens va acompanyar fins a la Níger, ens va proposar d’aturar-nos a mentada amb unes immenses arraca- barca, a la vora del riu. El sol comença- Segubongo per visitar-ne el més res- des d’or, que li deformaven les orelles. va a enrogir-se a l’oest i la barcassa pectat dels morabits de Mali, jo no les El vell ens va donar la benvinguda i ens provinent de Tombuctú retornava a tenia totes. La fama del morabit, deien, va desitjar una bona estada al seu país. Mopti plena de passatgers i es perdia ja travessava les fronteres. Era capaç de Tenia una pipa de fusta a l’abast. La va a la llunyania del riu. Els pescadors teixir amb les seves mans samarretes agafar i en va fer una xuclada escassa. començaven a preparar les piragües de cotó màgiques que convertia en Un petit núvol de fum blau va sortir de la per sortir a parar els hams. Vora l’aigua armilles antibales. De moment n’havia boca del morabit en exhalar-lo. Feia unes dones rentaven atuells i pots de teixit dotze, i el president i els ministres olor de tabac de mala qualitat. Va deixar plàstic. Els nens del poble ens envolta- en tenien una cadascun. Era clar que la pipa a un costat i agafà del terra un ven i insistien què els féssim fotogra- aquell morabit era un prodigi d’home. rosari de granes de metall. fies. La filla del morabit se’ns va acostar Calia conèixer-lo. –I doncs, què necessiteu? amb un dit assenyalant l’orella dreta. Li Vivia al mig del poble. En un àrid pati de En Sidiki va dir-li que estàvem a punt feia mal. S’hi havia posat cotó fluix però terra batuda, envoltat de parets de tot- d’emprendre un viatge pel país Dogon i el mal no desapareixia. Ens va dema- xana assecada al sol, s’aixecava un necessitàvem assegurar-ne l’èxit amb nar si teníem alguna cosa per curar-la. edifici de dos pisos, cúbic, de façana la seva benedicció. Ens va fer estendre Nosaltres vam tornar cap a Mopti amb foradada per alguna petita finestra i una els dos palmells de les mans cap a ell i la benedicció del morabit. La seva filla porta baixa que donava a un estret al cap d’un moment ens el vam trobar es va quedar al poble amb un parell rebedor de parets brutes. Un parell de inclinat, escannejant amb ulls ràpids d’ibuprofenos per alleugerir un mal que cabres descansava a l’ombra d’un racó cinc parells de mans esteses, mentre el seu pare, el morabit més poderós de del pati polsegós. murmurava unes pregàries que resso- Mali, no havia pogut curar. Vam descalçar-nos a l’entrada de la naven a les parets folrades amb pòsters http://apuntsdeviatge.blogspot.com/

38è Aplec del Masnou Hi col·labora 28 de març del 2010 al Casino del Masnou Hi actuaran les cobles Marinada i Jovenívola de . A la tarda a partir de les 4 les mateixes cobles i, a més, s’hi afegirà La Principal del Llobregat, amb concurs de colles improvisades, rifes i premis per a tothom. Hi trobareu el Mercat de les Arts. Veniu tots a l’Aplec, us hi esperem. Visca la Sardana!

4 haguessin passat vuit anys. I és ben veri- tat –i em sap greu– que jo no sóc un exemple a l’hora d’escriure emails i no segueixo el que deia, crec, Plató: allò de Per Joan Maresma Duran no deixar créixer l’herba en el camí de l’amistat… Amb el Kostas vam estar un dia al Peloponès, al meravellós teatre d’Epidaure i a les runes de la mítica Micenes, dinant en un poblet ben pinto- resc i agradable anomenat Náfplio, una excursió d’un dia que he fet moltes vega- des i que no m’he cansat de repetir. El ja llunyà octubre de 1995 vaig marxar seriosament– està rovellat, si bé al final També aquests dies vam estar a l’illa de de la vila. Em va sortir feina en una peti- del viatge sí que n’havia recuperat alguna Rodes, que no coneixia i que em va sor- ta illa del Mar Egeu –Syros el seu nom– cosa: les llengües són en algun racó del prendre gratament. La ciutat dels com a professor d’espanyol. El setembre cervell, gairebé oblidades, però floreixen a Cavallers de l´Orde de Sant Joan és ben del següent any em van contractar per poc a poc fent-les servir, encara que algu- interessant, si bé aquests xicots haurien treballar a l’Instituto Cervantes d’Atenes i na vegada vaig barrejar grec i portugués… de cuidar millor el patrimoni que tenen, ja em vaig estar a la capital hel·lènica fins a Atenes, que és una ciutat més aviat ano- que no es poden visitar les mesquites l´octubre de 2001. dina, grisa i enorme –té el seu encant, otomanes –és clar que amb les males El que havia de ser una feina transitòria, però– la vaig trobar una miqueta canvia- relacions greco-turques ho puc com- per sortir del pas, per adquirir experièn- da: carrers de vianants que no hi eren, prendre– ni totes les esglésies, i la ciutat cia, s’ha convertit en el meu modus aeroport eficient i on es pot arribar amb hauria d’estar més polida. No em van vivendi amb els anys. No em queixo: metro –a la flamant T1 de Barcelona no acabar de convèncer, no obstant, les quan sóc a classe encara ric força i hi arriba…–, el mercat central de carn i restauracions italianes –Itàlia va ocupar m’agrada el tracte amb les persones, tot de peix una miqueta més net, el barri de el Dodecanès de 1912 a 1945 i aquestes i que ser un rodamón té també alguns Plaka més arreglat. Tot això té una altra illes van passar a l’estat grec el 1947– inconvenients, però són les dues cares cara: el sou mínim és molt baix –uns 800 dels anys trenta del Palau del Gran de la mateixa moneda... euros; no sé l’equivalent al terme mileu- Mestre –els mosaics són fantàstics; de la Aquestes vacances de Nadal vaig tenir rista–, preus elevats –menjar fora és una veïna illa de Kos, tot i que si veiem foto- la sort de tornar a estar a terres gregues miqueta caret en la meva opinió– i fets grafies del segle XIX d´aquest Palau, amb la Mari, la meva esposa. Deu dies curiosos –poca gent pren ja el famós podem pensar que els qui el van recons- al país dels déus, al bressol de la civilit- cafè grec (el cafè turc per entendre’ns; el truir van tenir molta imaginació…– ni les zació occidental –diuen els pòsters del del marro) i molts s´han passat a de les runes de Lindos, que té una acrò- Ministeri de Turisme–. Un país que ha l’expresso o al frappè (es veu que s’han polis situada al capdamunt d’un penya- avançat materialment i que diuen que tornat fins). segat més que espectacular. són més seriosos ara, amb l’euro i els Vaig tenir la sort de passar un temps amb Dies de descans, de bons records, de jocs olímpics de 2004, tot i que no fa el Kostas, un molt bon amic de fa molts vells coneguts. Espero que ho puguem gaire la Unió Europea els va estirar les anys i amb el qual vam estar encara repetir novament encara en aquesta orelles per haver falsificat dades econò- d’acord en molts assumptes, rient força existència, tot i que segons l’Spyros –un miques d’aquesta crisi que sembla que de bajanades actuals i passades –tot i altre amic– tornem cap al segle XIX, i jo hi no s’acaba. que em fa l’efecte que hi ha cada vegada estic d’acord... però això són figues d’un El meu grec modern –que vaig estudiar menys coses per riure– com si no altre paner.

38è Aplec del Masnou Hi col·labora 28 de març del 2010 al Casino del Masnou Al migdia Dinar de Germanor Arròs Sardanista, pollastre amb samfaina, postres, pa, vi i cava, aigua, cafè, gotes. Preu: 16€ Reserva de tiquets: cada dime- cres i dijous de 8 a 9 del vespre al local de l’Agrupació (Plaça d’Ocata n. 8); també al tel. 93 555 08 82 de 8 a 9 del vespre; venda de tiquets a Caixa de Girona 2030 0191 33 3300001585 Veniu tots a l’Aplec, us hi esperem. Visca la Sardana!

5 24 hores al seu servei Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia Març 2010 1 dilluns Viayna C 29 dilluns Riera 2 dimarts Dominguez 30 dimarts Fàbregas 3 dimecres Aymar 31 dimecres Viayna C 4 dijous Ocata 5 divendres Riera 6 dissabte Fàbregas 7 diumenge Fàbregas 8 dilluns Dominguez 9 dimarts Aymar Abril 10 10 dimecres Ocata 11 dijous Riera 1 dijous Aymar 12 divendres Fàbregas 2 divendres Aymar

13 dissabte Viayna C 3 dissabte Aymar Setmana Santa 14 diumenge Viayna C 4 diumenge Aymar 15 dilluns Aymar 5 dilluns Aymar 16 dimarts Ocata 6 dimarts Viayna C 17 dimecres Riera 7 dimecres Dominguez 18 dijous Fàbregas 8 dijous Fàbregas Sant Josep19 divendres Viayna C 9 divendres Ocata 20 dissabte Dominguez 10 dissabte Riera 21 diumenge Dominguez 11 diumenge Riera 22 dilluns Ocata 12 dilluns Viayna C 23 dimarts Riera 13 dimarts Dominguez 24 dimecres Fàbregas 14 dimecres Aymar 25 dijous Viayna C 15 dijous Ocata 26 divendres Dominguez 16 divendres Riera 27 dissabte Ocata 17 dissabte Fàbregas Set. 28 diumenge Ocata Santa 18 diumenge Fàbregas

AYMAR (Maricel) Almeria, 14 93 555 03 81 DOMINGUEZ Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou) 93 555 59 36 FÀBREGAS Navarra, 68 93 555 19 79 OCATA St. Domènec, 1 93 555 33 08 RIERA J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic) 93 555 08 55 VIAYNA (M.J.Cardona) Prat de la Riba, 23 93 555 04 03

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia FARMACÈUTICS DEL MASNOU FARMACÈUTICS tics i que la política és la sí que seria un pas enda- més noble de les arts, la vant pel reconeixement del que exigeix més enteresa valor dels polítics. Cal aca- ciutadana, major dedicació bar amb el corporativisme personal, incessant estudi i entre partits, allò d’estirar Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta cal que portin les una lleialtat sense fissures de la manta... dades personals de l’autor: nom, cognoms, adreça, núm. del DNI i signatura. L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a als principis que regeixen el Mai no trobarem el sistema doble espai; en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les. A les car- sistema de govern. Aquest perfecte per a tothom, però tes que es publiquin hi hauran de figurar el nom i cognoms de l’autor o les ini- és un principi bàsic de la seria un primer pas. cials corresponents, i en cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes; cultura democràtica. Personalment crec que han seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres- També inclou la convicció sortit més polítics corruptes pondència amb els seus autors. que el poder no concedeix que “salvadors de la pàtria”. EL CINEMA LA Totes les llengües, d'una el dret a prendre el pèl al El sistema de pactes ja CALÀNDRIA I LA forma o d'una altra, impo- ciutadà. l’hem paït, fa més de trenta LLEI DEL CINEMA DE sen mesures de protecció; El desprestigi d’una anome- anys que dura. I, si us plau, CATALUNYA amb més raó una llengua nada classe política (que no no intenteu espantar el per- minoritària, com el català. de tots els polítics) se l’han sonal, que ja hem crescut. Quan dies enrere el cinema No és veritat que la llei guanyat a pols ells, tot so- Marisol Zamora Viñuales Expresidenta de l’AAVV del La Calàndria va fer vaga reduirà el nombre de lets? Només cal llegir o escol- contra la Llei del Cinema de tar les notícies d’aquests Casc Antic del Masnou pel·lícules d'estrena ni els ------Catalunya, vaig justificar llocs de treball, sinó tot al “dolents mitjans de comuni- aquesta mesura en el meu cació que enverinen aquesta contrari; la mesura pot ser RESUM DE LA CARTA DE cercle d'amistats amb infantil i democràticament un incentiu. Quants de nos- RESPOSTA DE JOAN l'argument que la decisió ignorant societat”. altres no hem volgut veure CAMPS I ORTIZ A MARTA deuria ser fruit de la pressió La societat només som cul- una determinada pel·lícula NEIRA, REGIDORA DE que les distribuïdores feien pables de la pèrdua d’inno- en català, i després de CULTURA. sobre les sales de projec- cència; anàvem amb el lliri comprovar a la cartellera Entrada al registre de ció, amb l'amenaça de dei- a la mà i no solament ens les poques sales i els hora- l’Ajuntament del Masnou xar de subministrar les van arrabassar el lliri, algu- ris intempestius en què es amb el número còpies de les pel·lícules na mà també va caure. projectava, ho hem deixat E-2010/001644 d'estrena. La societat en general no és córrer i ens hem quedat a i data 11 de febrer. Aquest cap de setmana he casa. tan ignorant com per no ado- quedat sorprès quan en nar-se de les manipulacions L'argument d'implantació Benvolguda Marta, distingi- entrar al cinema se'ns ha de certs mitjans de comuni- progressiva del cinema en da regidora Neira, repartit una octaveta a dues català en funció de la cació i actuar en conseqüèn- cares; en una d'elles diu: demanda és una fal·làcia; cia amb l’única eina que té al Atenc amb actitud constructi- “Català i feina Sí! Quotes i no podem confiar més en seu abast, EL VOT. va el teu escrit referit al meu atur No! Estimem el cine, el les bones paraules, ni de Aquest país té una cultura article de gener 2010 a Gent nostre país i la nostra llen- les distribuïdores, ni de les mil·lenària, uns costums arre- del Masnou. És la segona gua...”, a l'altra cara exposa sales de projecció, perquè lats difícils de canviar i uns vegada que m’acuses de fal- tota una sèrie d'arguments han demostrat que no hi ha sentiments de pàtria amb els sejar la veritat: primerament contra la Llei del Cinema de cap voluntat d'avançar en quals no s’ha de jugar. en la carta de registre S- Catalunya. aquest sentit. És un país complex i difícil, 2009, que vas enviar-me, on Quanta demagògia junta! La demanda ja existeix, ara i per tant necessita de polí- posaves de testimoni la El missatge de l'octaveta toca satisfer-la! tics que donin la talla com a meva germana en una de està totalment alineat amb Companys de La Calàndria, tals. Polítics sincers, les teves reunions informati- les tesis d'aquells que ata- heu perdut un client i un humils, comunicatius, bons ves del pessebre vivent. Si el quen constantment el cata- defensor de la vostra sala. administradors, amb una meu pare no ens va enga- là i les mesures de protec- Atentament, bona base cultural i que, nyar, jo sóc fill únic. T’excuso ció que es prenen a favor Francesc Piera Moré per sobre de tot, treballin i de tan absurd i fals testimoni, de la nostra llengua. Fa ------governin pensant en totes però de la dita carta en vas unes setmanes la Sra. les persones, i de veritat. rebre deguda resposta, núm. Rosa Díez del partit Unión MÉS DE POLÍTICS Per tal que la gent es torni a de registre E-2009/003507, Progreso y Democracia, il·lusionar cal canviar en la qual jo constatava les coneguda pel seu anticata- Partirem de la base que els coses; per exemple, el sis- falsedats essencials del teu lanisme, exposava els polítics són necessaris a tema d’eleccions hauria de escrit i te’n demanava rectifi- mateixos arguments. tots els governs democrà- ser de llistes obertes. Això cació. El teu silenci adminis- 7 Continua a la pàg. 9 EL TEATRE DEL CANVI (VII): Les peces del puzle Per Joan Camps i Ortiz Al novembre de 2008 escrivia aquí sobre el perill de les males companyies. Em referia a George Bush, el genet texà de l’apocalipsi que en el 2003 s’havia reunit amb Blair i Aznar a Portugal, sent-ne l’amfitrió Durão Barroso. Aleshores els havia embolicat en la guerra d’Iraq i, com si no hagués passat res, tornava a la palestra inter- nacional proposant solucions magis- trals pels danys col·laterals del seu últim galimaties; l’embolic se li havia enquistat a Wall Street amb les hipote- ques subprime i, en rebentar, el pus havia infectat l’economia mundial. tats? Qualsevol que assumeix la gestió individualitat humana, que, en definiti- Tornava amb la motxilla a punt de de les crisis mal tancades al món, està va, és la que val, com a exemples cito rebentar, plena de pesta, de fam, de predestinat al desgast d’haver Leonardo da Vinci o Alexander Fleming guerra i de mort: 11 S – 2001 atemptat d’atendre el llast dels disbarats que li per dir-ne un parell, a les Torres Bessones i tot seguit guer- han acumulat els seus antecessors; Enmig de tot això que ens sobrepassa, ra a l’Afganistan. 2003 guerra de d’Iraq. només anomenant els més poderosos i nosaltres som aquí i ara! Enclastats! El 11 M - 2004 atemptat de Madrid. 22 els qui més podrien fer-hi, ningú no se’n Parlament, tal com jo predeia aquí fa d’agost del 2005 el Katrina. 7 de juliol salva: ni Benet XVI ni Putin ni Hu Jintao, mesos, ha assumit la seva ineptitud per del 2005 atemptat de Londres i aques- tampoc Obama; ja que la meitat del seu redactar una llei electoral amb cara i ta vegada, octubre del 2008, es reunia temps l’han de malbaratar diàriament a ulls, vull dir democràtica. Mentrestant de nou amb José Manuel Durão donar blat de moro a les gallines dels ens arriben els cants de sirenes d’un Barroso i també Nicolas Sarkozy, tots seus galliners: el discurs quotidià per pacte d’Estat amb el rei pel mig. Quina tres amb la pretensió de reformar distreure i entendrir la massa, no sigui por! PSOE i PP amb casaca blava con- l’ordre mundial del capitalisme. que se’ls revolti per allò de no poder tra els indis, que som nosaltres. També No fem llenya de l’arbre caigut, ja que, complir mínimament, no les vanes pro- hi ha rumors de canvi de govern a si bé per on passava Bush ja no creixia meses, sinó la feina important de cada Madrid, “elemental, estimat doctor l’herba, cal reconèixer que els nans del dia que els pertany: o sigui, amb la veri- Watson!”. Amb un Zapatero desacredi- seu circ li van créixer com gegants i els tat per davant i donant exemple, fer ser- tat, em miro la nòmina ministerial amb problemes acumulats i originats al seu vir el seu poder suprem a millorar la la senyora Fernández de la Vega en entorn, podien desbordar qualsevol. No naturalesa humana. Tots sense excep- hores baixes i pregunto: on podríem tro- sé si per maldestre o per cenizo, com ció, en voler llegir el discurs quotidià bar més incompetència concentrada en diuen els castellans; però és cert que perden l’escriure que necessiten els un Consell de Ministres de la història Bush va deixar la Casa Blanca plena de pobles per fer fecund el futur. d’Espanya? La idea més brillant que he deixalles com si l’hagués habitat un Però ja ho deia jo en un escrit anterior, sentit proposa canviar els ineptes de les grup d’okupes. Recordem la presó de si el vol d’una papallona als antípodes carteres econòmiques, per definició: Guantánamo, la perversió psicopàtica canvia el rumb dels nostres nords, què treball, habitatge, afers socials, etc., per del seu exèrcit a les presons d’Afgnis- passa quan aquests poderosos es lle- gent independent experta i sense car- tan i l’Iraq i les franquícies de la CIA ven amb el peu esquerre o de mala net PSOE. Un cataplasma més, perquè tolerades per Europa on han estat tortu- lluna? Doncs passa que, si trepitgen la és evident que el més inútil, això ja ho rant presumptes innocents per compte merda que tenen acumulada, la merda reconeixen amb la boca petita al mateix de la democràcia americana. esquitxada és per a tots. Són els exce- PSOE, és el senyor Rodríguez M’imagino Barack Obama obrint els dents del purí que contamina, donat Zapatero, traçut només en pèrdues de calaixos del despatx ovalat i fent neteja. que ells són impotents i incompetents temps. A veure qui és l’expert indepen- És clar que perdrà popularitat accelera- per fer-lo innocu. Volent o sense voler dent, que no estigui amb l’aigua al coll dament; a veure qui és capaç de fer dis- acaben frenant o esterilitzant la fertilitat per l’atur, que s’embolica entonant la sabte d’aquest munt d’embolics i creativa de la humanitat, la font de segona veu per aquest canta- estructurar un mínim ordre de priori- riquesa que només és a l’abast de la mañanas? 8 patx, tot i ser un espai del ocupats, i també la ràpida qual no se sap cap utilitat evolució, en negatiu, de les important per a la ciutadania. finances públiques a causa Has volgut mostrar el teu d’excessives polítiques de tratiu m’atorga plena raó. que, de la meva part, ni “bla, poder sacrificant el Casal de despesa insostenibles. De la conversa que vas voler bla, bla...”, “ni mentides”, “ni la Gent Gran de Can Malet, D'un superàvit important tenir amb mi a La Calàndria i vils tripijocs”. Pel que fa a les quan tu disposaves del des- s'ha passat en poc temps a no a la Regidoria de Cultura dades objectives de les aprofitat pati auditori Ca un progressiu i preocupant –lloc que hauria estat més quals et vanes, fes-te el judi- n’Humet, un lloc ideal per nivell de dèficit, que duu adient– ja entenc que és la ci tu mateixa: el Síndic de muntar-hi el pessebre, ja que l'endeutament a xifres exa- meva paraula contra la teva, Greuges ha assumit el que li de dia és vigilat per funciona- geradament elevades, per però et recordaré textual- heu dit: “La finca de can ris municipals i de nit es pot damunt del límit fixat per la ment el que vas dir-me amb Malet és propietat de tancar amb clau i forrellat. UE. En dos anys no s’ha fet sorna: “Mira que tu i jo ha- l’Ajuntament”, esteu confo- Marta, jo els escrits els res- res, llevat de pseudopolíti- guem de veure’ns per parlar sos: la finca de Can Malet és ponc tots, sigui per cortesia o ques d’aparador i xecs en d’un pessebre!” i vas afegir patrimoni dels habitants del per educació, i em plau més blanc de caire electoralista, seriosament: “L’Eduard se’m Masnou i té una placa a quan puc reconèixer que però que no serveixen per va enfadar molt perquè l’any l’entrada del pati que no diu m’he equivocat. He rellegit reactivar el país. I, en canvi, 2008 no vam fer el pesse- pas Jardins de Can Malet, totes les dades a l’entorn del s’han bandejat les políti- bre”, la conversa va ser sinó Casal de la Gent Gran Pessebre Vivent i, saps?, si ques adreçades a incenti- col·loquial fins que, esgotats de Can Malet. Per què no no pots respondre a tan var l’economia productiva. els teus febles arguments, jo expliques a la ciutadania el breus i senzilles preguntes, Part del problema ha estat vaig dir-te amb paraules tex- motiu d’haver falsejat la només em deixes l’alternati- la manca de visió i tuals: “El que aneu a fer és nomenclatura del paratge? A va de constatar: el Pessebre d'anticipació dels líders una alcaldada!”. Aleshores veure, Marta, cita’m un refe- Vivent d’Amics Pere Grau polítics; bé, diguem-ho amb vas delatar la implicació per- rent municipal pel qual hagin imposat arbitràriament a la propietat, dels funcionaris sonal que volies eludir. Va tancat dos mesos un jardí pista de petanca del Casal de partit que governen el ser quan amb mal geni vas viu com és el pati de la Gent de la Gent Gran de Can país; bé, corregim-ho de exclamar: “D’alcaldada, Gran de Can Malet, profa- Malet ha estat la més nou, dels qui manen, que res!”. Amb això subratllat ja nant-lo amb una tanca ver- il·lustríssima de totes les és una cosa molt diferent, i vaig tenir-ne prou per decidir gonyosa de plàstic verd per alcaldades mai vistes. que només ha contribuït a la meva carta dirigida a afavorir el caprici d’uns Finalment, si no vols donar empitjorar la situació. Els Eduard Gisbert perquè assu- quants. Et marques tres mil deguda resposta a aquest nostres veïns d’Europa han mís o desmentís l’actitud que cinc-cents visitants al escrit, et prego que el publi- actuat de manera més tu m’havies pintat d’ell. Pessebre; m’has deixat quis a la revista el Masnou assenyada, han pres deci- Jo i els veïns estem acostu- impressionat! No cal que Viu, també les dues cartes sions més encertades, i mats que una carta a demostris tan gratuïta exa- que l’Alcalde Eduard Gisbert això els ha permès recon- l’Ajuntament esgoti els tres geració, però sí que et no m’ha contestat, així la ciu- duir millor la situació. mesos a rebre’n una respos- demano que reflexionis la tadania podrà tenir a l’abast Per entendre'ns, clar i cata- ta, per la qual cosa entenc pregunta següent: No hi una informació de primera là, que aquí no hi ha esta- que ni a l’Alcalde del havia més d’una dotzena de mà, sense manipular i ajus- distes a cap nivell de Masnou ni a tu, tal com dius, llocs al Masnou per posar-hi tada a la realitat. govern. I, precisament, per “No us ve gens de gust el Pessebre? Per exemple: Amb la cordialitat de sempre, sortir d'aquest atzucac, ens d’atendre els escrits”, ni no era molt millor i adient el Joan Camps i Ortiz cal això i no funcionaris de aquells que us arriben pel Pati de Ca n’Humet? És més ------partit, que tenen altres prio- conducte reglamentari del espaiós i també és propietat ritats i amb prou feines registre. Per favor, Marta, de l’Ajuntament, oi? La seva VÉNEN saben de què parlen i què rellegeix ratlla per ratlla els estructura us hauria permès MALTEMPSADES tenen entre mans. Alguns dos escrits, núms. de regis- evitar l’espantosa tanca prou feina tenen per llegir i tre E-2009/004402 i verda que vau posar i no De crisis n'hi ha hagut mol- entendre el que els prepara /006862, dirigits a Eduard hauríeu canviat vergonyosa- tes. La més forta i recent va un tercer i, si surten del Gisbert molt abans de fer ment el nom del paratge. És ser a l'inici de la democrà- guió, si improvitzen, pública la meva denúncia i clar! L’Ajuntament pot pro- cia. A principis dels anys 80 l'espifien sovint. I quan han tindràs tots els arguments gramar-hi el que vulgui, però la taxa d'atur superava en 5 d'escriure una frase neces- que rebaten de dalt a baix el a la Regidora de Cultura no li punts la xifra del 2009. Però siten la "xuleta" i copiar a contingut del que em dius a agrada tenir un pessebre el que ara preocupa és el l'estil dels exercicis Gent del Masnou. Vull dir vivent al costat del seu des- ritme de creixement de des- cal·ligràfics que ens ense- 9 Continua a la pàg. 10 i sortir de casa al cotxe, els que l’empresa constructora senyors Policies, a qui de l’obra de la nova plaça té ningú no va veure, com una un privilegi? Que té un per- au de rapinya, amagats, mís especial? nyaven a l'escola quan hipoteca a la següent gene- ens deixaren una multa. Ja sé que ningú no em con- devíem tenir set anys. ració. I no fa gaire encara Dos dies després vaig anar testarà, però és una gran No és que tots siguin així, ni pretenien donar lliçons al a les oficines de l’Ajunta- injustícia, em sembla a mi. de lluny, però els llestos, els món. ment i, fora de tota lògica, Que visqui per sempre la qui saben de lletra, sorpre- Llorenç Birba i Fonts no vaig poder-la pagar per- igualtat! nentment tenen la descon------què, segons la funcionària Joan Maresma Pujadas fiança de l’aparat del partit, que em va atendre, no ------els fan por, i els tenen com QUE VISQUI LA tenien el comunicat de la a màxim en tercer lloc, no IGUALTAT policia perquè no els FORATS AL PASSEIG fos cas que destaquessin l’havien passat. DE MAR massa o que posessin el El dia 19 de gener, dia del D’acord, vaig cometre una país per davant del partit. meu aniversari, en vaig fer infracció, haig de pagar. Ara El passeig de Mar ha que- Anem arreglats si aquest 86, la policia municipal em va bé, no ve de nou –perquè dat molt malmès a causa de personal ha de tirar del fer un regal. Moltes gràcies. tot el poble ho veu cada les obres que s’han fet a la carro. I, el que és pitjor, que El carrer Sant Pere, on visc dia– a la vorera de la nostra riera de Teià. El pas de cot- aquests encara no saben i on vaig néixer, és estret i Plaça Vella hi ha una xes i camions ha generat que quan el país anava bé, ja sabem que no s’hi pot màquina aparcada voltada molts forats que, quan plou, no era precisament gràcies aparcar. amb tanques i cintes per- es converteixen en un fan- a ells. Als anys 80 teníem Aquest dia, jo i els meus fills què ningú no pugui tocar-la, gar i fan que la gent rellis- estadistes, líders que veníem de Capçanes, un i fa dies i dies que hi és. qui. sabien què volien i on ana- poblet del Priorat on tenen Em sembla que des de les Els que anem a passejar ven i, a més, cosa impor- un bon vi. Naturalment, per festes de Nadal que destor- acostumem a ser persones tant, impregnaven confian- descarregar dues caixes ba el pas de vianants, i la grans i no tenim gaire equi- ça. Ara, en canvi, tenim d’ampolles de vi i una gar- policia és cega i les autori- libri. Aquests forats són un irresponsables, amb una rafa, vàrem deixar el cotxe tats també, i ningú no en diu perill per a nosaltres i seria bena als ulls, que, amb les sobre la vorera. res. d’agrair que l’Ajuntament seves actuacions, només Quina seria la nostra sor- És que les infraccions no els omplís de sorra o sauló. traslladen una immensa presa que, el temps d’entrar són iguals per a tothom? O Montserrat Valldeperas Roig Obertura de la biblioteca provisional Joan Coromines A finals de l’any 2009, la Biblioteca Municipal Joan Coromines va tancar les portes com a conseqüència de les obres d’ampliació que s’hi han de dur a terme. Mentre s’executin les obres, s’ha instal·lat una biblioteca provisional a la Sala d’Actes Municipal (SAM), a l’Edifici Centre, que ha entrat en funcionament el 15 de febrer, que mantindrà l’horari habi- tual de la biblioteca. A la biblioteca provisional, s’hi pot trobar un fons bàsic, la viatgeteca, el fons multimèdia i les novetats literàries. Les persones que hagin de tornar material de la Biblioteca ho podran fer mitjançant la bústia de la porta de la Biblioteca, que continua operativa.

Centre de Diumenge amb Lletres podologia ANTEM Horari: de dill. a div. Diumenge 28 de març a les 7 de la tarda de 9,30 a 13 i de 15,30 a 19 Vetllada artística, literària, musical... dissabte de 9 a 13 dimarts tancat A càrrec del Grup Rauxa de Gent del Masnou Flos i Calcat, 61 ENTRADA GRATUÏTA 93 540 38 36 · 618 61 11 86

10 A contracor Per Ramon Serra i Roca

Espantat pel soroll va amagar-se darrere un arbre mentre fitava aquell carruatge metàl·lic, que pesadament recorria la pista rogenca d’argila. Ocult rere els matolls va seguir amb gran curiositat les petjades uniformes d’aquell mons- tre. Uns centenars de metres més enllà va aturar-se i uns homes pàl·lids com la lluna van sortir-ne apressadament i corregueren fins al proper riu. Ell els mirava sense enten- dre res, quan de cop un fort espetec, sec com un llamp, va remoure les aigües properes i un gran hipopòtam va començar a xisclar. Més detonacions van omplir l’aire eixor- dadorament i ell, ben amagat, contemplava l’assassinat d’aquella bèstia grossa i rodona que ja surava pel corrent tota envoltada de sang. Aquella gent reien com embogides i semblaven contentes. Va pensar que el recollirien per menjar-se’l, però només el van contemplar mentre el cor- rent l’arrossegava riu avall, fins que es va perdre en la llu- nyania. Desesperat davant la visió terrible de matar per distracció, es va allunyar sigil·losament i va caminar hores fins a tro- bar el seu clan. Ell, Txaca el lleó, era testimoni d’un crim estúpid i sense robar inútilment, perquè no té sentit. sentit, que una colla de brètols de pell clara havien comès Un cop a la vora del riu, el lleó en cap va fer sortir els xim- sobre un germà de la sabana. Ell matava per sobreviure i panzés fins al campament perquè agafessin aquelles eines per protegir els cadells, per menjar i per salvar dels perills que podien matar-los de lluny. els seus, però aquells humans mataven per divertir-se, per A poc a poc i emparats per la fosca van complir la seva mis- veure sang i per sentir-se poderosos. sió apilant sota un arbre tot aquell arsenal. Un cop acaba- Txaca va explicar al cap dels lleons el que havia vist. da la seva feina, van entra en acció les serps, que podien – I dius que són a la vora del riu? llançar el seu verí de una certa distància, amb la recoma- – Sí, i semblava que volien passar-hi la nit. nació que la quantitat no fos letal. – Doncs no tenim gaire temps, avisa la resta, però a tots. – Però ells van matar l’hipopòtam– va dir una de les serps. A la reunió convocada pel lleó van assistir-hi tota mena – Nosaltres ho farem diferent. d’animals, i enemics gairebé irreconciliables es trobaven Finit l’encàrrec de les serps tothom va esperar l’albada, que plegats per una causa comuna. Zebres, lleons, guepards i era el moment en què el lleó tenia previst que tot l’escamot serps de tota mena, impales i nyus, rinoceronts i ximpan- actués junt. zés i tot aquell que volgués dir-hi la seva a l’assemblea. Els comentaris nocturns eren de tota mena i la majoria volia – Hem de castigar aquest intrusos– digué una girafa. matar els intrusos i no entenien tanta precaució davant – Sí, però hem de preparar bé el pla, perquè ens poden d’una gent que sense les seves armes estaven completa- matar de lluny. ment indefensos. – Jo els puc prendre aquestes coses que ens maten– con- A trenc d’alba van encerclar el campament i totes les bès- tinua un ximpanzé. ties alhora van començar a cridar. Els humans, adolorits pel – Jo els puc adormir amb el meu verí– continua un escur- verí, van sortir de les tendes i es van trobar rodejats per un çó banyut. feix d’animals, i no veien les seves armes enlloc. – Bé, els demostrarem que no poden fer el que volen a les El lleó en cap es va posar a parlar. nostres terres – No ens agrada que mateu per divertiment, per això tam- Tal dit tal fet, es formà un escamot amb els animals neces- poc no us matarem a vosaltres; així que ara mateix, despu- saris per a cada tasca concreta i abans que caigués la nit lleu-vos i cremeu tot el que porteu, roba inclosa, i torneu es van posar en marxa a la recerca dels intrusos. per on heu vingut i penseu que la propera vegada no serem La sabana lluïa amb el crepuscle i l’herba fresca flairava tan generosos. gràcies a les recents pluges, una aroma intensa i pene- trant. Mentrestant Txaca pensava que la unió dels animals Imatge impagable la d’un grup d’humans salvatges fugint enfront del perill era el millor d’aquell vespre i sabia que no amb el cul enlaire, i una colla d’animals que no podien evi- els movia la venjança sinó la justícia, i que la vida no es pot tar un somriure sorneguer. 11 “Excmo. Sr. Marqués de Alcañices para Històries de la vila S.M. el REY. Per Joan Muray MADRID Trescientos Capitanes y Pilotos de buques mercantes y gran número de REUNIÓ DE NAVILIERS hombres de mar reunidos en la villa de Masnou para dedicar una expresión de AL MASNOU DEL 1879 gratitud a la Junta Provincial de Aquesta reunió, del que ara se’n diria Agricultura Industria y Comercio de d’alt nivell, fou celebrada a la nostra Barcelona por el señalado servicio vila el 9 de febrer del 1879, al “Circo”, nacional prestado con la información lloc que després fou la societat “La verificada. Acompañados en este Acto Calàndria”, i fou seguida d’un àpat, de SENADORES i DIPUTADOS, servit al mateix indret. Asociaciones Económicas y otras res- Vegem primer diversos escrits sobre petables personas pertenecientes a aquesta important reunió. El primer diversos ramos de la riqueza pública y (1), molt aclaridor, diu així: representantes de la prensa envían a “Una data memorable per al Masnou i S.M. un respetuoso homenaje. per a la història econòmica del país és Después de haberse prostrado ante el la del 9 de febrer del 1879, en què amb ALTÍSIMO e implorado su DIVINA una reunió de naviliers a la nostra vila, PROTECCIÓN a favor del trabajo de economistes, capitans de marina, tantas familias que dependen de los comerciants i financers, s’intentà en va grandes intereses marítimos de la de fer front a una crisi que qui més patria amenazados de próxima ruina havia contribuït a accentuar era el impetran de los levantados y reconoci- mateix Govern, com és habitual en el Reunió de naviliers. Dibuix d’Apel·les dos propósitos de S.M. la adopción por Mestres. Arxiu de l’Ateneu Barcelonès. nostre estat, en adherir-se al fet diferen- parte de su Gobierno de enérgicas refor- cial de bandera, és a dir, a la supressió més ens deixà constància d’una pan- mas arancelarias que salven aquellos del privilegi que tenien els vaixells esta- oràmica romàntica de l’Ajuntament i de intereses eminentemente españoles. tals sobre els estrangers de transportar la platja de l’any 1879”. Para conseguirlo es necesario que se la mercaderia de casa amb els nostres El segon (2), més curt, diu així: denuncien, hasta a costa de toda clase “barcos” abans que els forans, sense “...la nova llei (3) de lliure comerç, de sacrificios si son necesarios, los consultar pas gaire profundament dictada pel govern espanyol, que sem- actuales Tratados de Comercio, como aquells que al Masnou hi foren pre- blava protegir més els de fora que els se verifica hoy en otras naciones que sents: Foment de la Producció de casa, estipulava que podia carregar también quieren salvarse. Espanyola, Associació de Naviliers, i transportar tota mena de mercaderies Rogamos a V.M. y a su ilustre Gobierno Societat Econòmica d’Amics del País, qualsevol vaixell i de qualsevol nació o esta importante medida que es de aspi- Institut Agrícola Català de Sant Isidre, estat. A causa d’aquest greu problema ración NACIONAL y al recobrar el periodistes, etc. per a la nostra marina, hi hagué al Gobierno de V.M. su libre acción bien- El resultat fou: Decadència del comerç Masnou una important reunió de navi- hechora para los intereses patrios liga- a Ultramar, minva de vaixells de vela liers...” (4). dos y comprometidos sean las consi- per “barcos” de vapor i hèlix (més I el darrer correspon a un document fet guientes reformas de protección que se d’estrangers que d’estatals), desapari- i signat per l’alcalde de l’Ajuntament del llevan a cabo las que levanten el pode- ció de les drassanes del Masnou, Masnou i un llarg seguici de personali- río marítimo de la NACIÓN QUE DES- Vilassar, Mataró, Blanes, Lloret, etc., i tats del moment, que diu així: APARECE, las que devuelvan la pros- sobretot, preponderància de les mari- peridad a las demás fuentes de trabajo nes veïnes de França, Itàlia, Anglaterra i Alemanya sobre la nostra. De tot aquest procés, sols en queda la constància documental de la premsa de l’època i el bonic dibuix aquí reproduït, fet pel polifacètic Apel·les Mestres. La reunió i l’àpat tingueren lloc al “Circo”. La taula tenia forma d’àncora i l’escenari estava ornamentat amb moti- us marins, més o menys com els captà l’inoblidable Apel·les Mestres, que a Escut del Masnou, sector del mateix dibuix i arxiu. 12 que se estancan y marque un período de gloria inmarcesible para el reinado de V.M. Alcalde de Masnou, José Marco. – Vice-Presidente Sociedad Económica de Barcelona, Vicente Romero. – Instituto Industrial, Mariano Perellada. – Presidente Fomento de la Producción Nacional, José Pujol Fernández. – Presidente Instituto Agrícola, Marqués de Palmerola. – Presidente de la Producción Española, Fernando Tanlina. – Presidente Asociación Naviera, Federico Nicolau. Masnou 9 de Febrero de 1879” Taula amb els comensals que assistiren a la reunió. El primer, el més aclaridor i complet, ens conta que aquella reunió era de ge dels participants a la reunió, podríem que, o no va entendre res, o només li cabdal importància, i especialment que identificar-los, i la d’un escut del interessava quedar bé amb el poder se celebrés al Masnou, fet que demos- Masnou, amb més afegits dels que central, encara que amb això perjudi- tra la força econòmica i comercial de la sembla que tenia. qués tan greument el comerç marítim nostra vila en aquell temps. Ens presenta un escut partit, a la prime- de la vila. Un comerç que, com es va Després remarca el difícil moment que ra part o superior, hi veiem el mas i el poder comprovar posteriorment, va travessava el comerç marítim, a causa paller, símbols del Masnou, i a la part de començar una decadència, que no va especialment de la mala administració baix, la tiara i les claus de Sant Pere, parar fins a la desaparició total de la de l’estat, promulgant una llei, talment patró del Masnou. I a més, hi va posar nostra marina. feta a mida dels forans i en contra dels uns ornaments externs que no havíem Aquest escrit de l’Ajuntament d’alesho- de casa, si és que els catalans ho eren, vist mai, com dos vailets mig nus i res, quan el llegeixes per primer cop, o només ho eren per a segons què. cofats amb barretina. sembla com si t’haguessis equivocat de Amb aquesta llei es va perjudicar enor- A l’escut estricte se li anaren afegint document, ja que quasi no esmenta el mement el comerç marítim, comerç que simbolismes, fins quedar el pastitx en fet concret, i sí, en canvi, només parla aleshores tenia dos problemes més que què es va convertir, per, finalment, de postrar-se davant el Altisimo, ajudaven a agreujar-lo, la implantació del seguint les lleis del Parlament de d’implorar la seva Divina protección, per vapor en la marina, i el del telègraf. Catalunya, deixar-lo com el tenim ara. més avall pregar a V.M. (6) i al seu El telègraf va produir, amb la rapidesa La darrera imatge del dibuix, a la part il·lustre govern aquella important mesu- amb què es podien transmetre les notí- baixa, és una vista de l’Ajuntament del ra d’aspiració Nacional, de la seva lliure cies, les novetats de tota mena, que, en Masnou i la platja, tenint al mig la, per acció benefactora pels interessos certa manera, fou perjudicial per al desgràcia, empalissada, que va fer ins- patrios, perquè ajudessin amb les comerç mercant, ja que fins aleshores tal·lar la companyia del ferrocarril i que seves reformes de protecció per aixe- aquest havia estat l’únic mitjà de fer arri- fou causa de molts problemes entre el car el poder marítim de la Nación que bar preus i matèries enllà la mar, i ara, en 1847 i 1867 (5). desaparece. canvi, quan els vaixells i la seva càrrega El segon escrit fou un extracte del pri- Donava a entendre que la llei que hi arribaven, allà ja sabien preus i altres mer, i l’únic fet que remarca especial- havien fet i les mesures que portaven a notícies sobre el que portaven. ment és que aquella malaurada llei pro- terme eren talment per protegir el No sols hi perdien els vaixells amb els tegia els vaixells forans en contra dels comerç marítim, quan en realitat foren armadors, capitans i marineria, sinó propis. En aquest cas, els catalans en una ruïna total. que de retop també incidia en les feines sortien força perjudicats. Per desgràcia, els fets, tot i no ser igu- de terra, com les de les drassanes, i el En canvi, el tercer, fet per l’Alcaldía als, sembla que es vagin repetint i que, corresponent nombre de persones que Constitucional de la Villa de Masnou, a mentre el poble va per un lloc, els qui hi treballaven i en vivien. més d’un vassallatge total, demostra manen van per un altre. Quant a la imatge que ens quedà de la reunió, és un esplèndid document, sor- git de la ploma del gran artista que fou Apel·les Mestres, que deixà constància de l’acte amb tota mena de detalls, com fou la decoració amb què es va ornar l’escenari del “Circo”, la dels comen- Ajuntament i platja del Masnou, sector del mateix dibuix i arxiu. S’hi pot veure “l’empalissada”, sals, que, si sabéssim com era la imat- que dividia el Camí Ral de la via del tren, i que fou causa de molts enfrontaments. 13 Del que sí que dóna fe és de les dife- Masnou, i que reproduírem a la revista “La febrer del 1879 era Gabriel Sanjuan i rents personalitats que assistiren a la Roca de Xeix”, núm. 3, de març del 1992, Ramentol, que ho fou de l’1/3/1877 a reunió i posterior banquet. Foren les dedicada a “La premsa al Masnou del l’1/7/1879. següents: segle XIX”, feta per Joan Muray. FONS CONSULTATS 2-Aquest, més curt, pertany a una confe- - Arxiu Històric Municipal del Masnou. - Alcalde del Masnou (7) rència titulada “De la independència muni- - “La Roca de Xeix”, núm. 3, març del 1992. - Sotspresident de la Sociedad Eco- cipal a la decadència de la marina de vela, - Escrit de Lluís Galera, reproduït a la revis- nómica de Barcelona passant per l’època daurada i l’expansió ta “La Roca de Xeix” abans esmentada. - Instituto Industrial urbanística”, de Joan Muray, i posterior- - Butlletí de Gent del Masnou, núm. 122, -President del Fomento de la Produc- ment reproduïda en sengles articles maig del 1997. ción Nacional d’aquesta revista, als núm. 112, 113 i 122. - Butlletins de Gent del Masnou, núm. 262 - President de l’Instituto Agrícola 3- Es refereix a la d’aquell 1879. i 263, de febrer i març del 2009. - President de la Producción Española 4- No continuem, perquè el que ve està ja - Ateneu Barcelonès. Dibuix d’Apel·les Mestres. aclarit a l’escrit anterior. - President de l’Asociación Naviera 5- Vegeu butlletins de Gent del Masnou, - A més de tres-cents capitans i pilots de núm. 262 i 263. Fe d’errates de les HISTÒRIES DE vaixells mercants 6- Això, i va per als més joves, vol dir LA VILA del mes de febrer: “Vuestra Majestad”. A la cronologia d’Antoni Suñol NOTES 7- Hi figura com a alcalde un tal José consta com a data de defunció 1- El present escrit fou fet per Lluís Galera Marcó, quan en realitat amb aquest nom l’any 1959, i fou el 1918. i Isern quan era director del Museu del no n’hi ha hagut mai cap. Qui ho era pel Que en quedi constància.

Nou Món, entre ells el dels asteques, on CONCURS ho féu amb un famós espanyol. Als 40 anys i encara casat amb seva pri- Qui és aquest personatge? mera dona, tingué un gran èxit artístic i Per Antoni Ferrero actuà amb un company també molt Amb aquest article-concurs convidem a participar tots els lector, d’acord amb les famós. Quatre anys més tard es divorcià bases següents: Cal endevinar de quin personatge estem parlant i comunicar-ho a i es mantingué “solter” tres anys, però la redacció del Butlletí mitjançant correu electrònic ([email protected]) o per aquest segon matrimoni li durà sols qua- correu ordinari (c/Dr. Agell, 9, 08320 el Masnou) indicant el nom del personatge en tre anys. qüestió i les dades personals del concursant: nom i cognoms, adreça i telèfon de El fet d’anar adquirint una bona fama li contacte. Entre tots els encertants sortejarem cada mes un CD del llibre virtual Gaia permeté actuar també en el “Vell 2148.“Una història de l’Univers i de la Vida” Continent”, inclosa la seva sempre recor- Cal que les respostes arribin per tot el dia 20 de cada mes, com a màxim. El guan- yador serà anunciat al Butlletí del mes següent. dada Catalunya. Tot i no fumar amb pipa, va posar una Va nàixer el primer dia de l’any 1900, en sobre els bancs dels parcs. botiga per vendre’n i aquesta afecció una localitat famosa d’una “província” Tingué la sort de conèixer un altre cata- pels negocis (com tants altres catalans) catalana. I ves per on, per aquest fet tant là (amb habilitats semblants a les va decidir-lo a posar diversos restau- ell com els seus germans quedaran seves), de nom Agustí, que l’ajudà força, rants, que gestionava amb un dels seus exempts del servei militar, i això a causa i formaren una parella artística. En reco- germans. I fou un gran amant de les peti- d’una disposició militar per celebrar el nèixer que no tenia prou fusta per a l’art tes “mascotes”. nou “segle”, son pare, presoner polític, clàssic, es dedicà a una activitat més Va viure fins a molt gran, i al llarg de la fou “alliberat” (un error corrent sobre lleugera. seva vida tingué prou temps, i l’ocasió, quan comença un nou segle, o Tenia la gràcia, a vegades, de comple- per esposar-se dues vegades més. La mil·lenni). mentar les actuacions amb una altra de tercera dona quan tenia 52 anys i aquest Fou batejat amb el nom de Francesc les seves habilitats artístiques, fins al matrimoni durà dotze anys; i, a la darre- d’Assís … … Minguell de Bru i Deulofeu punt que, quan tenia 24 anys, va ser ra, l’esposà quan ja tenia complerts els La família emigrà a una illa del Carib contractat per un important diari. 66 anys, però se’n divorcià també al cap quan ell tenia cinc anys per les activitats Tan bon punt pogué reunir uns “cale- de dotze anys. Totes elles eren artistes. polítiques de son pare. rons”, es traslladà a ponent del gran pa- Amb 18 anys viatjà a una gran ciutat del ís, on trobà una antiga companya d’es- EL GUANYADOR DEL CONCURS DEL país veí, on no trobà la persona que li tudis de quan vivia a l’illa del Carib. Fou MES DE FEBRER VA SER: havia recomanat d’anar-hi. No li fou fàcil la seva primera muller; ell tenia 29 anys. MARTA ANGLÈS VIÑAS sobreviure en desconèixer-ne la llengua, Pels dots organitzatius va poder anar EL NOM DEL PERSONATGE: JOSEP ANDREU I LASERRE, DE NOM ARTÍSTIC i ho passà molt malament i va haver de reunint un bon grup, que va actuar a “CHARLIE RIVEL” demanar caritat pels carrers i dormir diferents indrets d’aquells països del 14 Mercat Municipal Collita pròpia Comandes a domicili Mercat Municipal i l’hi portarem a casa. i l’hi portarem

TOTFRESC.NET Fruites i Verdures SERVEI A DOMICILI EL MASNOU

FRUITES I VERDURES I FRUITES 93 540 03 52 93 540 41 96 · 93 540 16 80 Fontanills, 59 Tel 93 555 32 32 El Masnou

Tenim bacallà per cuinar i cuinat. Pizzes i menjar per emportar Mestres Villà, 101· 93 5516 64 També tot el que necessiteu per cuinar les WWW.CANRAC.COM vostres receptes. www.pledepasta.com

ECOLñG S land IQ N o a U R Y E

A S

C

Romà Fabra, 18 · 93 555 73 95 Yolanda Elaboració pròpia El Masnou Per una alimentació sana i equilibrada Mercat Municipal 93 540 11 37

Figura col·leccionable 15è any.* Vella de set peus o Vella És una gentilesa dels comerciants que Quaresma s’anuncien en aquesta pàgina . Figura de cartó retallat (Col·lecció de *A causa de la considerable devallada del Joan Amades) finançament publicitari a la revista Gent del Masnou, ens hem vist obligats a retallar cos- Normalment la Vella de set peus, com La Bacallanera, al Rosselló, La Patorra, tos de producció; per aquesta raó el retalla- el seu nom indica, tenia set cames. al Bages, La Sarraïna (qualificatiu molt ble de la Vella de 7 peus o Vella Quaresma, Aquesta que reproduïm, però, no té despectiu i denigrant); de fet hi ha qui que era de dues pàgines, ha quedat reduït a c,ames sinó braços i, a més a més en diu que les set cames volien represen- una. Esperem que l’any que ve puguem tor- nar al format habitual. té vuit. Ben bé el Costumari Català de tar els set-cents anys que els musul- J. Amades no n’explica el perquè, enca- mans estigueren a la nostra terra i, per Amplieu la figura al format d’altres anys ra que explica que aquestes figures tant, la Quaresma i abstinència que de (35x25cm aprox.), Retalleu-la, si voleu, amb braços són típiques a Palafrugell. la llei de Déu van haver de patir i expe- enganxeu-la en una cartolina i pengeu-la. La Vella Quaresma es posava a les rimentar els cristians. A Itàlia també hi Darrere de cada mà poseu-hi un llamí o cases per recordar les 7 setmanes ha una figura similar a qui diuen la Vella reclam i feu que cada setmana de la d’abstinència en el menjar. Se Serrada o a les illes Balears Sa Jaia Quaresma (del 17 del 2 al 4 del 3), els més l’anomena de diverses maneres en Serrada. petits de la casa li tallin un braç i hi trobin diferents indrets; a Barcelona se li deia la sorpresa. ANTONI BATLLORI I JOFRÉ (Barcelona, 14/3/1915 - 30/9/1999) Un gran dibuixant Per Josep Condeminas

De petit havia vist les seves il·lustracions en llibres d’estudi i publicacions, com el “TBO”, “Mundo Católico” i d’altres; però no vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment fins a l’any 1990. Era un home cordialíssim, amb un fi sentit de l’humor i de seguida vam fer amistat. Residia a Barcelona, però passava llargues temporades a Teià, on tenia una casa. Era el darrer representant de la generació de grans dibuixants catalans, com Junceda, Opisso, Cornet i Apa. Persona de gran religiositat, molt vinculat a l’església de Sant Martí de Teià. Els dos vitralls i el plafó de l’altar major són obra seva. Tenia un extraordinari domini de la ploma i, encara que com a professional dibuixava qualsevol tema, crec que la seva espe- cialitat era el món rural català, la pagesia. A mi m’agradava molt el seu estil, i vaig tenir el goig de comprar-li dos dibuixos; un d’ells és el que il·lustra aquest article. El seu fill, també dibui- xant, publica diàriament a “La Vanguardia” unes tires còmiques que parodien l’actualitat política. Quan va morir, la seva família va donar el seu estudi de treball al poble de Teià i, actualment, està instal·lat amb tota fidelitat a En reconeixement a la seva extraordinària aportació a la cultu- l’edifici del Casal d’Avis, on es pot visitar el dissabte d’11 a 13. ra catalana, la Generalitat li va concedir la “Creu de Sant Jordi”.

amagar i que cartaginesos i romans Parlem de llibres volen aconseguir al preu que sigui. A Per Pere Martí i Bertran l’entorn del segon, destaquen les intri- gues i lluites entre faccions, a la Una història de mateixa Siracusa, alhora que es fa una bona immersió en la pell d’una vius i de morts ciutat ocupada, d’uns vençuts, d’uns Jordi Achón (, 1954) és un guanyadors...; amb les grandeses professor de ciències i matemàtiques (com per exemple la del dramaturg que, a més de diversos materials i lli- Hipòstemes), les baixeses (com per bres de text sobre la seva matèria, ha exemple les del traïdor Zoippos o del publicat tres novel·les tant per a joves general Marcel) i, sobretot, la humani- (L’enigma de l’escriba) com per a tat de tants i tants personatges que adult (Els tarongers de l’indià i El nín- lluiten per ser fidels a ells mateixos, xol d’Arquimedes1). però que conviuen, cauen i s’alcen ) La novel·la juvenil és una obra sobre (com per exemple Càstor, Rufí...). l’espoli cultural en la qual té un gran Tot aquest món, ple de vida i de mort, pes l’estudi de l’escriptura cuneïforme. ens és narrat per una musa (vet aquí Les dues obres d’adults són clarament l’element fantàstic fonamental), novel·les històriques, també molt imbricats en l’acció. Una acció que Urània, musa de l’astronomia, cosa documentades i elaborades. La prime- gira al voltant de dos eixos principals: que permet a l’autor de gaudir d’un ra es desenrotlla a cavall entre els la vida i els descobriments del gran narrador gairebé omniscient, que es segles XVIII I XIX i ens parla, entre mol- matemàtic Arquimedes i la conquesta passeja amb tota normalitat per la tes altres coses, d’indianos i de maço- de Siracusa per Roma, una plaça clau Terra i també per l’Infern. La intriga neria. La darrera, publicada recent- per dominar la Mediterrània. A l’entorn recorre tota l’obra, tant la part que es ment, a més de ser una novel·la histò- del primer eix destaca el misteri de desenrotlla en el món dels vius com la rica, també té uns graus de fantasia i l’arma secreta que se suposa que un que ho fa en el dels morts, i la peça d’intriga molt elevats, perfectament Arquimedes ja gran va construir i que permetrà de trobar-ne el desllori- 16 gador, i que dóna títol a l’obra, serà natge al gran matemàtic, amb el nom trobats i ben utilitzats. l’stomachion, un trencaclosques molt de “nínxol d’Arquimedes”. No voldria difícil de resoldre que Arquimedes acabar sense ressaltar que a més es 1 Jordi Achón: El nínxol d’Arquimedes. estudià en una de les seves obres tracta d’una obra d’allò més ben escri- Col·lecció “Càlam”. Editorial Barca- menors i que Ciceró batejà, en home- ta i plena de recursos literaris molt ben nova, Barcelona, 2009. 480 pàgines.

direcció d’Hermann Retorn a Andratx. Teatre capital Bonnín. Fotografia gentilesa de EEBrossa (La cartellera barcelonina) El dia 11 de març di- Per Rosa M. Isart ([email protected]) i M. Josep R. Lucas (gràfics) em una cosa impor- tant: A mi no em diguis Del país amor. En aquesta obra, l’autora del text, Marta Buc- Dramaturgs del país. El 25 de febrer i fins al 28 de març haca (Bcn, 1979), l’obra El berenar d’Ulisses d’Enric Nolla, amb direcció de dirigeix (TNC, Sala Magda Puyo, es representa a la Sala Beckett. Tallers) un bon gra- Mentrestant, el Festival Rambleros fa que trobem una pat de bons actors del país: Jordi Banacolocha, Rosa carpa gegant instal·lada a la Rambla de Santa Mónica, on Boladeras, Òscar Castellví, Míriam Iscla, Anna Moliner, Joan la figura de Colom visualitza la mar i la gent, els crits i els Negrié, Àngels Poch, David Vert i Lluís Villanueva. Vostès han anhels. Mentrestant, el nostre admirat –mític, amic de ser admiradors del seu gran text L’olor sota la pell (2005). Cyrano– Josep Maria Flotats actua al Teatre Lliure al Vostès han de ser lectors d’aquest llibret, que publicà la lloabilís- muntatge El encuentro de Descartes con Pascal Joven sima Arola Editors i ... dels múltiples llibrets de teatre que (fins al 21 de març), i el gran Fermí Reixach continua ofe- s’arrisquen les editorials del país a fer circular pel mercat del país. rint, solitari a escena, plena la platea, el seu Diari d’un boig No pesen. Al tren es llegeixen la mar de bé. al Versus Teatre. L’amor ens fa embogir… o, folls, l’amor Poc després d’aquesta estrena, en Marc Artigau presenta suavitza el(s) dolor(s)? En tot cas en Reixach ens demos- T’estimem tant, Grace a la Nau Ivanow (del 18 al 21 de tra què és “amor al teatre”, què és poder mental, què és març). El mateix recinte acull del 24 al 28 de març una vèncer al cos durant vuitanta minuts i declarar-se guanya- bomba: Mi relación con la comida d’Angélica Liddell hi dor infinit. I atenció: l’escenografia que aporta Oriol Riera arriba a través de Pau de Nut i Sonia Espinosa. La pregun- fa que el muntatge, intens i descoratjador, estimador i ta final és: quina és la nostra relació amb el país? enyoradís, ens acabi penetrant fins a la medul·la. Que tris- L’estimem? Ens movem per ell? O… només agafem l’AVE? tes les vides dels buròcrates! Podem meditar-ho al La directora teatral Lurdes Barba dirigeix l’Àurea Màrquez Poble Espanyol, que i en Xavier Ripoll tot el mes, al Círcol Maldà (c/ del Pi, 5), acull del 25 al 28, a a la posada en escena La música segona de Marguerite final de mes, l’edició Duras. Mentre aquestes paraules resonen, doncs, per primera del TOT Ciutat Vella, les del nostre admirat Baltasar Porcel (1937- Festival: titelles, ob- 2009) omplen la calidesa del Brossa Espai Escènic. jectes, teatre, 15 fun- TOT Festival Retorn a Andratx hi fa temporada fins al 14 de març, amb cions, 6 companyies. Foto cedida

MMACE02 (Millor Mestre Artesà Xocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronze MMAPE03 (Millor Mestre Artesà Pastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

antiga pastisseria Font 93 555 34 75 Navarra, 100 · El Masnou [email protected] · www.davidpastisser.com

17 GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT ARXIPRESTAT DE LA CISA Per Carles Maristany CONFERÈNCIES: SENSE TÍTOL ANY SACERDOTAL Els “Salvadors de la Pàtria”, tots aquells qui ja han decidit que pensar per tots nosaltres és cosa que els ha estat atribu- DILLUNS 1 DE MARÇ DE 2010: ïda de naixement, crec que van errats. “LA FIGURA DEL SACERDOT” Pretenen imposar-nos una llibertat i aquesta està ja coartada A càrrec de Mn. Lluc Riera en el mateix instant de l’intent. Vicari General de la diòcesi de Mallorca En principi volen eliminar els santcrists de les escoles, sola- ment de les públiques. Això potser ha sigut tan sols un toc DILLUNS 15 DE MARÇ DE 2010: d’atenció per així veure o, millor dit, copsar com el poble “LAICS EN EL MÓN I EN L’ESGLÉSIA” pensa, respira i reacciona a l’acció exposada de manera tan A càrrec del Dr. Francesc Torralba planera, tan subtil; un subterfugi per velar l’estratagema. Laic, casat, pare de família. Comencen així i per això. Ja van fer-ho no fa pas gaires Catedràtic de la URL. anys. Recordo la foguera a la Plaça de l’Església, però en comptes de ser festiva fou una pira; res a veure amb la DILLUNS 22 DE MARÇ DE 2010: foguera de la nit més curta de l’any. “TAULA RODONA” Comencem així i ja en parlarem de les de terme i de les creus Hi participaran: parròquia de la que fan palès als cementiris “públics” l’especial tarannà dels Isabel Elies, Santa Creu, de , , parrò- nostres avantpassats, dels avials que allà reposen. Josep Joan Roig Em manquen les paraules més adients; i cerco ajut en la quia de Sant Feliu, de , David paraula impresa per continuar. Izquierdo Fontanills i Bruno Bércha, prevere, Llegeixo a “Camí”: Em preguntes: i aquesta Creu de fusta, parròquia de Sant Cristòfor, de Premià de Mar, per què? I copio d’una carta: “En aixecar els ulls del micros- Mateu Terrats Oliver, prevere, parròquia de Sant copi, la mirada topa amb la Creu negra i buida. Aquesta Creu Joan d’Horta, de Barcelona. sense Crucificat és un símbol. Té un significat que els altres Enrique López Viguria i Choni Alfonso no veuran. I aquell que, cansat, estava a punt de deixar la Pezonaga Comunitat Parroquial del Masnou. feina, torna a acostar els ulls a l’ocular i continua treballant: Modera la taula rodona: Mn. , perquè la Creu solitària està demanant unes espatlles que Antoni Babra Rector de la Parròquia de la Santa Creu, vulguin carregar-la”. I per finir llegeixo a Heine quan escriu: Sents la campana?; de Cabrils. agenolla’t; li porten els últims sagraments a Déu, que està Totes les conferències se celebraran a la morint. Ja podem albirar el seu despertar, mentre que el vos- tre Déu és declarat “mort” pels teòlegs de la secularització. Parròquia de Sant Pere del Masnou a les 21.30h Tot el que antecedeix fa pensar en els resultats que poden esdevenir de posar-ho en marxa. Amic lector/a: En trauràs l’entrellat d’aquestes sospitoses maniobres que volen portar a terme en “benefici” de la joven- tut escolar, de la nostra jovenalla? No busco cap resposta. Tan sols un instant de reflexió! Jaume I, 112 93 555 80 06/16 59

DISSENY GRÀFIC 08320 El Masnou · El Maresme

TALLER DE PUBLICITAT TALLER Lluís Valls Marí Disseny Logos · Anagrames Treballs d’impremta Produccions mínimes Pàgines web. Targetes, paper de carta etc. Impressió digital

18 GENT Curs d’iniciació a la DEL MASNOU Informa Gaita Escocesa Per a totes les edats i a qui Exposicions pugui interessar d’aprendre Fins al 5/3 aquest instrument. Maquetisme de trens, cartells, etc. de l’Associació d’Amics No són necessàries del Ferrocarril del Masnou. (AFEM) nocions de música. Del 6 al 26/3 Mètode tradicional. GENÍS REINA. Olis Curs trimestral. Del 27 /3 al 16/4 Un dia a la setmana. BLANCDEGUIX-BLANCDENIT. “NOCTURNS”. Dibuixos i pintures d’alumnes adults de l’escola Blancdeguix. Preu, 40€ Socis, 25€ QU A E L S P Inscripcions a CAVA Col·leccionisme Gent del Masnou, TROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLA- Dr. Agell, 9 QUES DE CAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES, POSAVASOS, GOIGS, ETC. 93 540 39 29 [email protected] (Cada segon dimecres de mes, al local social de Gent del Masnou.) Properes trobades Horari del local social: Dimecres 10 de març, de 7 a 9 del vespre Feiners de 6 a 8 del vespre Festius de 12 a 2 del migdia

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU Passejada matinal al Castell de Sant Miquel Diumenge dia 21 de març a les 9 del matí a la plaça dels Cavallets. El Castell de Sant Miquel, municipi de Montornès del Vallès, conserva part de la torre; està edificat sobre un antic poblat i la notícia escrita més antiga data del 1109; altitud 426 metres. Es donarà un itinerari i es faran parades per explicar els diferents llocs per on passem. En arribar al lloc de destinació, es donarà esmorzar. Activitat oberta per a tothom.

La punta de la llengua (11) Per Esteve Pujol i Pons Les llengües, totes, incorporen mots d’altres llengües per nostre lèxic. expressar una realitat nova quan no en tenen de propis. Uns en dono uns quants exemples: anorac – bàdminton – Però també és normal que les llengües acabin transcrivint biquini – blues – bodi – bricolatge – buquet – casset – aquests mots nous segons la manera en què la llengua ho crep – disc compacte – entrecot – escànner – eslip – fa habitualment. Així van néixer garatge, xofer, càrter, estàr- espagueti – esquaix – estoc – estop – flaix – forfet – ter, palier, delco, gasoil, xassís, cabriolé… en el vocabulari fúting – gimcana – gurmet – haixix – ioga – iogurt – de l’automòbil; o bé orsai, futbol, córner, gol, linier, hoquei, lasanya – litxi – màrqueting – pantis – parquet – pàr- bàsquet, fúting, handbol, tennis… en el terreny de l’esport. quing – pedigrí – pizza – pòquer – púding – pularda – I cent mil més des d’abracadabra, passant per hamburgue- puzle – rànquing – relé – rímel – rulot – sandvitx – suflé sa, handicap, hangar…, fins a zwitterió. – tiquet – tràiler – turnedó – vamba – vàter – xampú – Tinguem en compte, però, que molt sovint veiem mal escri- xandall – xàrter – xef – xèrif – xerpa – xip – xotis – xou tes algunes paraules que ja consten oficialment al nostre dic- – xovinisme – zombi… cionari normatiu amb la grafia adaptada a l’estil català; cal O sigui, res de parking, ni ticket, ni water, ni charter, ni escriure-les, doncs, correctament perquè ja formen part del show, ni stop, ni… sinó ben escrits a la catalana i prou!

19 EL BUS DELS CAMPIONS ARRIBA AL MASNOU EL 13 DE MARÇ

El bus dels campions, en un any per no oblidar, arribarà a la nostra vila el dissabte 13 de març i restarà ubicat als Jardins dels Països Catalans, de 10 a 14. És per a la nostra Penya un tre equip. S’han preparat socis i simpatitzants l’any VENIU-HI, orgull de poder estar entre unes activitats infantils per a inoblidable de les 6 copes, les escollides per a aquesta aquesta ocasió, que consisti- fita mai assolida per cap A LA FESTA DE ruta del Bus, entre més de ran en una xocolatada popu- entitat mundial. Amb aquest LES 6 COPES! 1.500 penyes. Per això no lar i oferiment d’obsequis. objectiu el Barça ha organit- podem defraudar aquest zat aquest bus especial, TOTS HI ESTEU acte i hem d’acudir massi- El FC Barcelona ha volgut que farà la ruta per més de CONVIDATS vament a fer costat al nos- compartir amb els seus 100 poblacions.

20 Interioritats de la primera celebra- La cuina de l’Antònia ció del XXV ANIVERSARI DE GENT DEL MASNOU Per Joan Muray Vocal de Cultura

Enguany, com deveu saber, aquesta “casa” celebra els seus primers VINT-I-CINC anys de vida. Les NOCES D’ARGENT. Amb tal motiu s’organitzaran al llarg d’aquest 2010 actes Crema de Sant Josep de tota mena per celebrar-ho com cal. El primer, l’obertura, ha estat, com es diu ara, un “sopar de treball” de la Junta Directiva (que cadascú es va pagar). La Ingredients Junta al llarg de l’any es reuneix un munt de vegades, sem- 1 Litre de llet fresca. 1 Branca de vainilla. pre tan sols per treballar, i vam creure oportú de fer el pri- 1 Canó de canyella. 6 Rovells d’ou. mer acte commemoratiu menjant i treballant alhora. Així, d’una forma distesa, engegar aquesta celebració. 200 g de sucre. 60g de midó o Maizena Deveu haver vist que el primer mot d’aquesta crònica és 1 Pell de llimona INTERIORITATS, i així serà, tot recordant el gran amic i col·laborador incansable dels primers anys de Gent del Masnou, Miquel dels Sants HUMET i ARGEMÍ, que sovint Elaboració feia interioritats de diferents actes, signat amb el pseudò- En un cassó d’acer inoxidable, hi posarem els nim de MIQUI. Aquestes, amic Miquel, van per tu. rovells d’ou i el sucre. Interioritats Ho batem fins que quedi escumós. Hi afegirem el - La Junta aquest cop va reunir-se en un “cel obert”, sense por midó, ja dissolt amb una mica de llet. de mullar-se, si de cas, un xic per dins amb sucs de la nostra terra, bo i menjant, tot i alternant-ho amb propostes de progra- La resta de la llet, la branca de vainilla, la canyella mació d’aquests vint-i-cinc anys argentats i, per què no?, amb i la pell de llimona, les deixarem a foc suau, sense acudits, que feien pair millor. No tot ha de ser seriós, prou trist és el moment per no agafar-se’l un xic en conya. deixar de remenar fins que arrenqui el bull i ho - Al sopar érem nou, nou a l’entorn d’una taula, taula que retirarem del foc. no era rodona, ni tots nou, tot i que cavallers, no érem els nou cavallers fundacionals del Temple. Aboqueu la crema en una plata i deixeu-la refredar. - Entre les tendències dels nou, em refereixo de cara a les menges, n’hi ha que tiraren cap a “marc” i uns altres cap a Abans de servir-la, però, escampeu el sucre morè muntanya, o sigui petites diferències, que no foren tals en per sobre i cremeu-lo en el moment de portar-la a triar els suc amb què regar-ho. Tots triàrem vins de casa; taula. És genial si ho feu amb un bufador de s’ha d’escombrar cap a casa, prou que escombren, i a vol- tes ens llencen al damunt la porqueria, els de l’altiplà. cuina....!, no s’embruta gens, ràpid i queda boníssima! - Com ja he dit al començament, al final cadascú es va gra- tar el canut (llegeixi’s la butxaca), que res no fou de gorra Ep! Amb les clares d’ou podeu fer llengües de gat ni pagant l’ase dels cops (llegeixi’s el ciutadà), ni va sortir per menjar-les amb la crema. Molt fàcils de fer... de cap tant per cent. però això ja serà una altra recepta.... - No us puc avançar les novetats de programació, ja que, tot i que n’hi ha ja de ben lligades, d’altres encara no ho estan prou. Ja ho anireu veient al llarg de l’any degudament anunciat al butlletí. Felicitats a tothom. Sant Felip, 45. 93 540 97 41 el Masnou Canonge Baranera, 75. 93 384 43 51 anys [email protected] De tot per a la cuina

GDM 1985·2010 25 21 Arran de sòl Anecdotari masnoví Per Pledebuit Per Joan Maresma Pujadas QUINA L’any passat (pel maig) us vaig comentar alguns aspectes de la crisi, l’econòmica vull dir. I encara dura, tot i que NIT! alguns “savis” mesetaris ja diuen que li veuen el final, Déu els escolti. Tot i que, per desgràcia, altres (que toquen més de peus a terra) diuen que durarà. I esperem i desitgem En Bombeta que s’acabi així. era un xicot Però la crisi de què ara vull parlar no és de l’econòmica, no; més viu que vull fer-ho d’altres crisis (en plural i general) com ja, en part, ningú. Havia us deia a l’escrit del mes passat. fet de tots els Em refereixo a crisis més humanes, no de butxaca, perquè oficis i sempre tot no han de ser els calés en aquest món. N’hi ha d’altres, se’n sortia de i força preocupants, com la que deia al darrer escrit, la del tot. silenci. Sí, amics, el silenci, la quietud, la tranquil·litat, etc., Als anys trenta també estan en crisi, i segurament tantes d’altres que no havia fet de apunto aquí; només algunes, a tall d’exemple, com: camioner por- - La de principis; que avui dia sembla que no existeixen, o tant peix del estan molt amagats en tanta gent, a la qual tot rellisca (com Nord a Barce- es diu ara), i van trepitjant tot els que se’ls fot al davant. lona i, com que en aquella època no hi havia congeladors, Potser es pensen, perquè ningú no s’ha cuidat de dir-los el donaven una bona prima al qui arribava més aviat a que són, que això es refereix al pica-pica que et serveixen Barcelona, ja que el peix es feia malbé pel camí. Sempre abans del plat fort. guanyava ell. No sé com, però va ser policia amb els republicans i, aca- - La de proïsme; sembla que, malauradament, fortament bada la guerra civil, va ser-ne de la policia franquista. accentuada, i que, per sort, encara aflora en fets molt con- Alt i ben plantat, era capaç de presentar-se a qualsevol per- crets, com ara els cataclismes (especialment els llunyans), sonatge important i, amb una xerrameca eloqüent i convin- aleshores sí; però en canvi els que podrien fer-se a prop de cent, el que era negre ho feia veure blanc. casa, aquests no els veuen o no es volen veure, i també Un dia, un dissabte a la tarda, va anar a la millor i més luxo- n’hi ha i molts. sa pelleteria del Passeig de Gràcia de Barcelona, acom- - La de civisme. Ui aquesta, a voltes sembla que no exis- panyat d’una dona de “bandera”, una noia jove i guapa, ben teixi, si més no en general (ja que, per sort, podem compro- formada, que es feia mirar. Volien un abric de pells, el més var que n’hi ha) i en gent ben jove, que tan sovint es deni- bo que tinguessin. La noia se’l va emprovar i li queia d’allò gra alegrement. Però la majoria se la passa per l’entrecuix més bé i, tot rient, li demanà si també li podia comprar una i es queda tan tranquil. jaqueta, i ell generosament hi accedí. - La de la dignitat; pobra dignitat, que malmesa està; Tot fent broma amb el pelleter, a l’hora de pagar li va dir que també n’hi ha que la conserven; però, “refonoll”, alguns li faria un xec i, abans que el senyor pelleter hi posés cap sembla que només conservin la que dóna (?) la pela (bé, inconvenient, ell li digué que ja comprenia que era dissab- l’euro) o la del càrrec, encara que s’hagi de pagar al preu te a la tarda i que no es podia posar en contacte amb el que sigui. banc; però, tot seriós, li digué: – No es preocupi, jo li deixo l’abric i la jaqueta i vostè dil- - La de la coherència; aquesta pobra, molts no saben ni luns, de bon matí, telefona al banc i s’informa de la meva què és. Potser es pensen que és una herència a duo o trio. persona; jo vindré a mig matí a buscar-ho. Tot i que la crisi d’aquest valor ja ve de lluny, de molt lluny. Tot això fent mil magarrufes a la noia, dient-li que dilluns al - La de netedat; pobreta meva, aquesta també està passa- matí tindria el que havia comprat. da de rosca. D’exemples, els que vulgueu: tirar papers i de Arribà dilluns al matí i ell tot sol es presentà a l’establiment tot a terra havent-hi papereres, posar els peus damunt el i, amb una forta abraçada a l’amo, li digué: seient on un altre s’ha d’asseure, deixar la brossa de tota – Sí, ja sé que vostè es pot enfadar i molt, però pensi que mena fora dels contenidors, i tots els etc. que vulgueu. al cap i a la fi, no l’he enganyat en res; vostè es queda amb I seguiria i seguiria, com una sínia, que sempre gira donant el gènere, que és ben seu, i jo només he de donar-li les voltes. Nosaltres també ho faríem i seria com picar ferro gràcies i ben gràcies per la nit que he passat. No s’ho pot fred. imaginar. Perdoni’m, i altra vegada moltes gràcies! Apa, doncs, bup, bup. Quedaren molt bons amics. 22 FINQUES MESLLOC ASSESSORIA IGLESIAS LLIGOÑA CAYETANO FISCAL • LABORAL • COMPTABLE • ASSEGURANCES T/ 93.555.69.03 • GESTIÓ IMMOBILIÀRIA • GESTIONS DE TRÀNSIT Fwww.meslloc.comP Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El Masnou Tels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53 Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou -

Finques Puig S L Serveis immobiliaris en general

Administració i venda de pisos, cases i rústiques. Propietat horitzontal Pl. Marcel·lina Monteys, 1 Assessoria jurídica Telèfon/fax: 93 540 39 06 Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou 08320 EL MASNOU Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • [email protected]

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51 ESPECIALISTES EN DIAMANTS I X I X E O E O P S P S

R

R A

A M A M A O N N I O I N D N D C O C O

I X I X E O E O P S P S

R R

A A

M A M A N N O I O I N D N D C O C O E I X P O S

Per a encàrrecs: R

Botiga, Santa Rosa, 27 · 93 540 16 80 A Mercat Municipal del Masnou · 93 540 41 97 També en pot comprar al nostre web: M A N TOTFRESC.NET O I N C O D

i l’hi portarem a casa. Taller de Publicitat 10 de Publicitat Taller ▼