ORIGIN AND FATE OF NITRITE IN MODEL ECOSYSTEMS: CASE STUDIES IN GROUNDWATER AND CONSTRUCTED WETLANDS Elena Hernández del Amo Per citar o enllaçar aquest document: Para citar o enlazar este documento: Use this url to cite or link to this publication: http://hdl.handle.net/10803/668664 http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons Reconeixement- NoComercial-SenseObraDerivada Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial- SinObraDerivada This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial- NoDerivatives licence Doctoral thesis Origin and fate of nitrite in model ecosystems: case studies in groundwater and constructed wetlands. Elena Hernández del Amo 2019 Doctoral thesis Origin and fate of nitrite in model ecosystems: case studies in groundwater and constructed wetlands. Elena Hernández del Amo 2019 Doctoral programme in Water Science and Technology. Thesis supervisors Dr. Lluís Bañeras Vives Dr. Frederic Gich Batlle PhD candidate Elena Hernández del Amo This thesis is submitted in fulfilment of the requirements to obtain the doctoral degree from the Universitat de Girona “Caminante, son tus huellas el camino y nada más; Caminante, no hay camino, se hace camino al andar.” Antonio Machado AGRAÏMENTS Sembla que ara sí, comença a acostar-se realment el final d’aquesta etapa, la tesi. Una etapa que sense vosaltres, la gent que m’envolta, no hagués estat possible, perquè d’una manera o altra tothom ha fet possible que aquesta tesi acabés agafant forma. Així que, què menys que dedicar- vos com a mínim un apartat, no? Aquest apartat no pot començar sense un GRÀCIES en majúscules a tothom, però en primer lloc als “jefes”, Catxo i Gich. Gràcies per haver confiat en mi durant tots aquests anys, per la paciència i les ganes infinites que heu posat en que aquesta tesi fos possible. Catxo, gràcies per saber empatitzar en tot moment, per les converses fora de feina tot i mai estar d’acord al 100%, per tenir sempre uns minuts encara que no existissin i, com no, per confiar en que us fes de masovera! Gich, gràcies per saber treure sempre la part positiva de tot, per tota l’energia dedicada en que tot surti endavant i ens afavoreixi a tots i, evidentment, per totes les recomanacions de música i esdeveniments varis durant tots aquests anys. Gràcies a tota l’àrea de micro, entre totes i tots feu que la feina sigui molt més planera. Bo, per estar sempre disposat a resoldre dubtes i donar un cop de mà, i per fer-me de jefe a tots els congressos! Marga, la teva energia és impressionant, per ser-hi sempre i fer mil malabars per poder arribar a tot. Xavi Vila, per les converses a altes hores del vespre sobre de tot una mica. Carles i Jesús, la vostra experiència és totalment d’agrair, sobretot quan vaig començar a fer classes. Tri, infinites gràcies per la teva paciència i implicació en tot, per tots els tallers i jornades que hem organitzat junts, i perquè sempre treus un moment per preguntar “com estàs?”. Gela, en l’últim any, de fet en l’últim semestre, potser és quan t’he pogut conèixer més; gràcies per fer que les classes, i en especial les pràctiques de micro, passessin més ràpides. Carla, per totes les estones compartides de despatx i de classes, i per tota l’ajuda incondicional sobretot en aquest tram final. Eliana, per totes les converses al despatx, per sempre tenir un moment per escoltar, però sobretot pel viatge a Leipzig i Berlin. Eli, la teva paciència i perseverança amb la feina és impressionant, i fa que la resta ens motivem. Núria, per totes les hores compartides destinades a corregir informes, a preparar classes i a fer cafès, fer-ho juntes fa que sigui dintre de tot més amè. Queralt, l’energia positiva que transmets ajuda a agafar els dies amb més positivitat. Paola, benvinguda energia fresca i positiva sempre! Laia, per totes les estones compartides al laboratori i fora, per sempre estar disposada a ajudar, per escoltar-me sempre en els bons i mals dies, la teva energia és admirable. Carla i Marina, vau arribar en ple curs i admiro la vostra capacitat d’enganxar-vos, gràcies per ser- hi en tot moment que he necessitat un SOS! Gràcies també a totes i tots els micros que ja no són a la UdG, però que han estat una part molt important d’aquest camí, des del principi fins ara que arriba el final. Jess, no cal dir massa res, des de que vam començar la carrera, fins que hem acabat la tesi, hem compartit moltíssims moments. Sergi, la teva positivitat en tot moment fa canviar la perspectiva de moltes coses. Olga, per trobar sempre la part bona de tot i de tothom. Mireia Fillol, per la teva energia i la teva motivació en tot moment, i per tots els congressos compartits. Àlex, per totes les birres de divendres a la tarda compartides, i per fer que entengués millor els anammox! Mireia López, per sempre tenir un moment, traient-lo d’on faci falta, pel que calgui. Ari i Sara, crec que per molt que escrivís em quedaria curta, així que simplement gràcies infinites per tots els moments compartits, des de que us vaig conèixer fins avui. Ari, per guiar-me des del primer moment que vaig venir al grup, per tots els cafès compartits, per sempre treure el moment per fer-me arribar energia quan més la necessito. Sara, per totes les estones de cotxe compartides, per totes les converses de tot, per escoltar totes les meves desfogamentes i entendre’m sempre. Imma, no calen masses paraules tampoc, simplement gràcies, per la teva energia positiva i carregada de paciència que transmets sempre, perquè des del primer dia que ens vam conèixer al 109 hi has estat incondicionalment, en tots els aspectes. A tots els becaris amb qui he pogut compartir diferents moments durant aquests anys. Als que no són a la UdG però sempre hi són: Pau B., Roger i Luis, per tots els cafès i estones compartides al mur de les lamentacions, tot i lamentant-nos, sempre intentant aportar un punt de positivitat a tot. Txell i Santi, totes les converses compartides amb vosaltres sempre carregaven d’energia i permetien desconnectar en qualsevol moment de la feina. Als suros: Sandra, no puc dir massa res, són molts anys compartint cafès, i converses infinites, al mur i a davant de l’aulari. Iker, amb tu també hem pogut compartir molts cafès, i moltes històries i consells, sempre buscant la part positiva de tot. A les genètiques: Judith, amb els últims anys he tingut la oportunitat de conèixer-te més, sempre disposada a fer una pausa de desconnexió total i poder debatre temes ben diversos. Alba, pel teu suport els últims mesos de tesi, sempre dient que això ja estava, ara sí que està! Núria i Melania, per sempre tenir un moment per fer mini pauses al passadís. Als neuros: Pau C. crec que ets el millor veí de taula que podia tenir i transmets súper bones energies sempre. Irene, per estar sempre disposada a escoltar i donar consells. Als bioquímics: Àlex, per totes les estones compartides sobretot aquest darrer any, fent cafès o en assemblees i reunions del comitè. Montse, per sempre preguntar un “com estàs” i per la teva energia. Jess, m’encanta la teva paciència i positivitat en tot moment. Anna, Laura, Pedro i Adrià, per fer que els dinars i cafès es converteixin en estones que sembla que no siguem a la feina, per ser els organitzadors oficials d’“eventos”, admiro la vostra energia! Fora dels becaris, gràcies a les “jefas” del suro per estar sempre disposades a donar un cop de mà, sobretot a la Mercè per compartir les primeres classes amb mi i ensenyar-me com funcionava tot el món de la docència. I en general, a tota la gent del departament, gràcies per ser com sou, per fer que l’ambient de treball sigui tan agradable i còmode fins i tot en els dies més “grisos”. També a la gent d’eco, amb qui hem compartit varies estones, i en especial als geòlegs, a l’Anna per totes les estones de l’article dels pous d’Osona. A més, no voldria deixar-me tota la gent de UdG.doc, per tota la feina que hem fet i que continueu fent dia a dia. I a tots els companys i companyes d’UniDiGnitat, per totes les estones compartides fent i no fent feina. Mireia, admiro la teva capacitat de ser-hi sempre i l’energia que tens. Rost, per comptar amb mi en aquest projecte, però sobretot gràcies per tot, per sempre estar disposat a fer un cafè o el que calgui, per escoltar-me en tot moment i compartir opinions. A banda de tota la gent que m’ha acompanyat en l’àmbit acadèmic (i en part personal), aquesta tesi no hagués estat possible sense totes aquelles persones que sempre hi són, aquelles que sempre feu que tot tiri endavant, i que òbviament us mereixeu, com a mínim, una part d’aquest apartat. A en Ferran, per tots els sopars a Ca la Flora i a Can Pericus aguantant les meves “xapes” sobre la tesi, entre altres coses, i per tots els moments que portem compartits des de Casa Nostra... A l’Ula, per sempre preguntar “i la tesi què?”, i només amb una mirada saber que cal canviar de tema. A l’Òscar, perquè segur que a dia d’avui encara no saps què faig, però sempre preguntes.