El Palau De La Generalitat De Catalunya Resum De 600 Anys D'art

Home , Generalitat, Generalitat de Catalunya, Real Audiencia

El Palau de la Generalitat de Catalunya Resum de 600 anys d’art El Palau de la Generalitat de Catalunya Resum de 600 anys d’art Índex

Introducció 5

La Diputació del General 7

La casa gòtica 11

Les formes del Renaixement 25

El Palau usurpat 37

L’època contemporània 39

Traducción castellana 49

English translation 56

3 El Palau de la Generalitat de Catalunya Resum de 600 anys d’art

El Palau de la Generalitat és la seu del President i del Govern de Catalunya. És un bell edifici construït entre els segles XV i XVII. És a Barcelona, la capital de Catalunya, al centre històric de la ciutat. La Generalitat és el sistema institucional en què avui s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya dins l’Estat espanyol.

El conjunt edificat s’aixeca al mateix centre urbà que ja traçaren els romans al segle I. És un edifici de gran densitat simbòlica, d’una significació històrica, artística i política molt important. La seva noble arquitectura es manté viva i en ús, havent superat el pas del temps amb una alta qualificació cultural.

Ocupa l’illa urbana d’origen medieval, irregular, que va de la plaça de Sant Jaume fins al carrer de Sant Sever i del carrer del Bisbe fins al de Sant Honorat. Fa uns 39 metres d’ample per 107 de llargada, i ocupa prop de 4.200 metres quadrats de terreny. Hi ha construïts uns 10.000 metres quadrats i ara hi treballen cap a 200 persones.

5 tongades, a mesura que les circums- La Diputació tàncies històriques afavorien el poder, progressiu, de la institució i es podien del General comprar i reedificar les cases veïnes. La casa fou el primer estatge d’un or- ganisme polític ja existent, denominat Presenta, en conseqüència, des de les des de l’època baixmedieval Deputació formes del gòtic tardà fins a les pròpies del General de Catalunya o Generalitat. del Renaixement. Formes, tant de la Era una estructura de govern pactada construcció com dels objectes que conté. entre els actors polítics de l’època i és Un conjunt unitari que s’ha preservat en considerada entre les primeres més bona part i que els historiadors de l’art liberals i democràtiques, en el context han tingut sempre en gran consideració. de l’Europa del seu temps. Il·lustra de manera exemplar la introducció del Renaixement a Catalunya. Té un con- Fou una institució que s’anà erigint de tingut simbòlic extraordinari, gràcies als manera progressiva. S’originà a partir d’una seus valors artístics, històrics, sentit polític comissió delegada de les Corts catalanes i referents cívics. Ara és un monument viu que passà de ser eventual a permanent. que, pel fet de mantenir unes funcions Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I hereves de les originals, explica la voluntat al segle XIII, i esdevingueren, durant més de mil·lenària dels catalans d’autogovernar- 400 anys, unes assemblees parlamentàries se. És protegit per la legislació com a bé que representaren el general del país. És a d’interès cultural nacional. dir, els tres braços o grups de poder organit- zats del territori en l’edat mitjana i moderna: El poder de la Generalitat augmentava tant l’eclesiàstic, el nobiliari i el de les poblacions com s’allunyava, físicament i políticament, reials. Cada Cort la convocava el rei, s’hi de- la monarquia, alhora que els temps entre liberava i es pactaven tributs, lleis i els límits Corts es dilataven i es feia més complexa de la potestat reial. La Generalitat fou l’òrgan l’estructura política i administrativa. permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions Les Corts de Cervera del 1359 afermaren econòmiques, o el donatiu al monarca. la institució quan hagueren de fer front a les Molt aviat emeté deute públic i arribà a tenir despeses de la guerra amb Castella i ne- forces armades pròpies, de mar i terra. No cessitaren emetre deute públic. En aquesta depenia directament de la corona i actuava guerra el rei de Castella, Pere el Cruel, prete- com a garant de la preservació i defensa de nia els territoris del rei Pere el Cerimoniós; les lleis i els interessos dels catalans. Aragó, el País Valencià, Mallorca i Catalunya.

Existí de forma consolidada des del 1359 L’assalt del Call o barri jueu de Barce- fins al 1714 quan, a causa de la derrota mi- lona, el 1391, facilità que, el 1400, la litar de Catalunya en l’anomenada Guerra Generalitat pogués comprar una primera de Successió –culminada l’11 de setembre finca per establir la seva seu en un lloc amb la presa de Barcelona–, el rei d’Espa- cèntric de la ciutat. Les primeres obres nya, Felip V, la suprimí. Des d’aleshores, coincidiren amb el canvi de dinastia de la arreu dels antics territoris de la corona monarquia, de catalana a castellana, el catalanoaragonesa foren imposades les 1410-1412. Només els grans conflictes lleis de Castella, amb les formes de govern del país establiren parèntesis importants pròpies de la monarquia absoluta. en el creixement de l’edifici: la guerra civil del 1462-1472, la dels remences L’edifici d’avui té els seus orígens l’any 1485-1486, la guerra dels trenta anys 1400 i no completà el seu perímetre 1618-1648 i, finalment, la guerra dels actual fins al 1640. S’anà engrandint a segadors, el 1640-1659. 7 Evolució de la casa i el seu entorn

9 detalls escultòrics, la riquesa del repertori La casa gòtica iconogràfic, l’aire elegant del conjunt i els refinaments estètics de determinats indrets, Es distingeix bé la primitiva casa gòti- sobretot, el medalló de sant Jordi al portal ca quatrecentista, al bell mig del con- del carrer del Bisbe, obra d’un joveníssim junt edificat. Té dues façanes i dues imaginaire, de nom Pere Joan, i la galeria portes, una de més principal pel carrer del pati, i la densa i delicada decoració de del Bisbe i l’altra pel carrer paral·lel la capella de sant Jordi, dirigit tot per Marc de Sant Honorat, que passa a un nivell Safont. una mica més baix. L’encert, per part dels diputats, en la tria S’organitza segons la manera típica, d’aquests joves –que han passat a la secular, de les cases senyorials urbanes de història com els millors del país en el seu l’àrea d’influència catalana: al voltant d’un temps– tingué una afortunada continuació pati central descobert, amb una escala en l’abillament de la casa, sobretot la cape- exterior que porta a la planta principal, a les lla: l’encàrrec d’un retaule al cèlebre pintor estances més nobles. Entremig, una planta Bernat Martorell, i un frontal d’altar i un entresòl, d’estudis. Als baixos, peces de vestuari litúrgic al brodador Antoni Sadurní. serveis, de porteria, de guarda. Sotateu- Sempre amb la figuració, omnipresent a la lada, una galeria coberta de protecció, casa, de la llegenda de sant Jordi. magatzem, desembaràs i més serveis. I un hort annex. El portal d’entrada, en arc de La finca originària es comprà el 3 de mig punt, amb grans dovelles. desembre de l’any 1400. Era al límit de llevant del barri jueu o call major –que fou Sobre aquest esquema, un jove mestre de assaltat i saquejat poc temps abans, l’any cases, Marc Safont –devia tenir cap a 25 1391. Integrada en el seu recinte hi havia la anys el 1410– amb el seu talent, la inspira- sinagoga menor. ció i la confiança dels diputats del moment, bastí una casa alhora útil, bella i ferma, do- A part de l’alineació del carrer i, potser, tada d’una gràcia especial que ha superat alguns fonaments i elements menors, no el pas del temps, de manera que encara s’aprofità res de les edificacions antigues. ara es pot gaudir perfectament de la seva El 1410 s’hi feia obres, ja sota la direcció magnífica arquitectura. Es volgué significar de Marc Safont. El 1416–1419 es referen de manera condecent i sumptuosa amb la tanca i el portal d’accés per l’hort que unes dimensions generoses, amb una donava, a peu pla, al carrer del Bisbe. Amb profusió inusitada d’escultures aplicades el medalló i altres escultures notables de i amb els senyals heràldics identificadors: Pere Joan. El 1425 s’obrava de ple al pati les quatre barres reials catalanes i la creu i a l’escala. El 1434 s’acabà la capella, a la de sant Jordi, patró de la cavalleria, de la planta baixa. Fou el final d’aquesta primera Generalitat i de Catalunya. En l’extraor- etapa d’obres. Des del primer moment es dinària quantitat de documentació de la valorà molt la labor dels mestres, prime- Generalitat que es conserva, es constata, rencs, Marc Safont i Pere Joan. Consta sempre, la voluntat dels diputats que la que es premià en metàl·lic ambdós artífexs, qualitat de l’edifici i del seu equipament fes per la bona feina feta. El 1437 s’acabava el veure a tothom –i quedés per a la història– retaule de sant Jordi, de Bernat Martorell, el poder i el pes polític de la institució. i cap al 1450, el frontal d’altar i el tern brodats per Antoni Sadurní. El resultat, tal com es pot apreciar ara, 600 anys després, fou excel·lent. Els estudiosos han valorat l’harmonia de les proporcions, la qualitat tècnica i l’enginy de la construc- ció i l’adequació funcional. La subtilesa dels 11 La façana gòtica de la casa que dóna al carrer de Sant Honorat ha estat qualificada d’imponent, de gran categoria i de les més lluïdes del gòtic civil català.

Pren forma sobre un parament pla, amb un plec o biaix obligat pel traçat del carrer medieval. És feta de petits carreus de pedra gresosa, de la muntanya de Montjuïc, de Barcelona. Hi ha el portal major, coronat amb l’escut del General –sostingut per dos àngels– flanquejat per dues portes menors, amb funcions de servei. Aquestes estan senyalitzades amb unes figures en relleu a les claus dels arcs, que representen els porters o guardes de la casa. El front dels dos pisos de sobre és retallat per dues rengleres de sis finestres, coronelles –dites així, segurament, per la forma de corona de la llinda. Les de la planta noble, grans, trífores, dividides per dues columnetes ci- líndriques, molt primes, mainells, de pedra calcària nummulítica, de Girona. Les del segon pis, més petites, geminades.

Aquesta façana s’inscriu en el grup de les anomenades de coronelles, de tradició civil, en contraposició a les de traceries, més inspirades en la precedent arquitectura religiosa del país. Totes dues menes són molt presents a la casa i en l’arquitectura catalana. A Barcelona i des de Perpinyà, València o Mallorca fins a Nàpols o Sicília, Xipre i Rodes. 13 La façana gòtica del carrer del Bisbe és una de les millors parts de l’edifici. A l’extrem d’un mur simple d’aparell de pedra, on s’obre l’ampla portalada –potser per a l’accés de carruatges–, hi apareix un coronament admirable, marcat per un gran medalló on figura sant Jordi a cavall tot matant el drac. És esculpit sobre pedra en alt relleu, amb una vivesa i una força compositiva i un detall extraordinaris. La princesa és representada en una gàrgola subjacent.

Era l’antiga tanca de l’hort, a l’altra banda de la casa, al carrer més important, però. Obre un segon accés a l’edifici primitiu, més ample, més cèntric, més bo i a peu pla. Dóna a un pati, l’antic hort, des d’on s’arriba al pati principal, per sota d’un cos edificat, sostingut per tres arcs de pedra, atrevits, de molta llum i molt rebaixats Aquesta entrada es volgué més rica i sumptuosa que l’altra, i d’aquí ve que incorporés un treball escultòric especial, molt apreciat al seu temps i encara admirat fins avui mateix. Té un antecedent formal molt visible a la propera Casa de la Ciutat, a l’entrada primitiva.

S’inscriu en el corrent escultòric anomenat gòtic internacional i consagrà el seu jove autor –20 anys!– Pere Joan, en la història de l’art català. Ha aguantat cap a 600 anys en el mateix lloc, a l’exterior, en força bon estat. Mentrestant, també es mantenia i augmentava el seu valor artístic i patrimonial. En el conjunt d’aquesta obra s’ha ponderat l’audàcia compositiva i el virtuosisme de l’autor. Són d’admirar, amb calma, el repertori de petits caps des d’on arrenquen el seguit d’arcuacions. Un mostrari ben versemblant de rostres, contemporanis a l’imaginaire, vistos, per exemple, com a possibles passa- volants del mateix carrer. S’ha fet notar que la sèrie responia a una voluntat d’humanit- zació del retrat, en sintonia amb un incipient nou esperit dels temps. Les falses gàrgoles, molt expressives. Amb el recurs, valent, del mestre, d’atorgar el paper d’una d’elles al personatge de la princesa de la llegenda de sant Jordi. La barana, de traceries calades, i els pinacles, tots distints, també són obrats 15 amb extrema delicadesa i detall. Moltes par- ticularitats –com passa sovint i ara és el cas– són invisibles a ulls de l’espectador del carrer. Per exemple, les figures d’uns petits nens que rematen els punts més alts dels pinacles, o bé darrere els alts relleus del sant Jordi.

El pati principal de la casa és airós i elegant, senyorial sense afectació. Supe- ra en virtuts els altres patis semblants, més severs, tan notables i habituals en l’arquitectura catalana. L’embolcall de l’ampli espai interior és molt calat, obert. En planta baixa es bada cap a un segon pati, en direcció al carrer del Bisbe. Al primer pis, les altes arcades de les galeries eixamplen i alleugereixen l’espai de celobert del claustre. Una gran profusió de relleus finament esculpits en pedra enriqueix l’entorn.

L’escala reposa en una gran volta de pedra. L’escalonat s’acusa, per fora, sota la barana d’òculs cecs –de traceria gòtica, cap d’igual– amb tot de figures dissemblants, cenyides als petits espais triangulars. Les columnes que sostenen els arcs apuntats de la galeria són extraordinàriament esveltes. De secció quadrilobulada, amb pedra re- sistent, nummulítica, de Girona. Uns rostres expressius ornamenten el seguit d’arren- cades comunes dels arcs. El gran calat del buit de la galeria suspèn l’ànim sota el pes del massís superior. Una motllura horitzontal que relliga el perímetre fa de base d’un altre ritme de pilastres, al pis superior, rematades al cim amb pinacles i recolzades a les bases amb petites mènsules, d’encara més relleus esculturats. Entremig, els ampits, guarnits amb jocs de tres fines arcuacions ogivals en relleu, i, a sobre, el rengle d’obertures de la galeria de les golfes, sota la cornisa que fa

17 de canal. Amb tot de gàrgoles al volt, vint-i- sis, una per cada pinacle; vives, esplèndides. Elles acaben de solemnitzar el clos del gran pati; el celobert perfectament emmarcat. La vibració cromàtica, càlida, de la pedra de Montjuïc ajuda a fer agradable l’espai.

En pujar a la galeria per l’escala exterior apareix l’esplèndida façana de la capella de sant Jordi. Curiosament aquest no era el seu emplaçament original. Fou tras- lladada aquí al cap de 110 anys que fos construïda per Marc Safont a la planta baixa. El racó de la capella, a la galeria gòtica, és molt atractiu. La seva singular façana aporta al conjunt l’esplendor d’una delicada obra decorativa en pedra. L’espai interior original ara fa de mal percebre perquè, en una ampliació feta al segle XVIII, se suprimí la paret del fons. És d’unes proporcions mesurades, petita, de planta quadrada i coberta amb volta de creueria de les dites estrellades.

El fet del trasllat de la capella il·lustra el gran respecte que es tenia per l’obra gòtica de Marc Safont, encara, més de 100 anys després de construïda. A la façana, de prop, a l’entrada, es pot admirar la filigrana de l’obrat de la pedra en mil detalls. Fines mot- llures, traceries, arcuacions, fullaraca calada, petits capitells, angelets, gàrgoles, frondes i florons de dibuix afinat. La visió de conjunt també fa molt de goig. Tres arcs apuntats perforen el mur amb una porta flanquejada per dos finestrals d’ampit baix. L’interior permet admirar la fina volta estrellada amb 13 escultures aplicades a mènsules i claus i, encara ara, el magnífic frontal d’altar, brodat, original del 1432, d’Antoni Sadurní.

Els timpans de les tres obertures de la faça- na són fornits amb gelosies de traceria calada, de delicada fragilitat transparent. Com si fos un model reduït, escultòric o d’orfebreria, quatre petites pilastres disposades per ares- ta s’enfilen adossades per davant entre els brancals de les obertures, fins a transformarse en pinacles simulats. Cada un l’atura, al final, una petita falsa gàrgola que intercepta una singular cornisa de frondes calades. Des 21 de les puntes dels tres arcs, les arquivoltes diverses peces d’orfebreria junt amb més de més enfora o guardapols també s’afuen obres, de moments diversos –com els dos enlaire fent lloc a tres àngels en mig relleu. tapissos flamencs que hi ha avui–, moltes de Amb les frondes, perfectament integrades en gran valor. L’extraordinària escultura de plata els fons decorats amb un teixit de traceries de sant Jordi, del segle XV, ara s’exposa cegues. Igualment arriben, amb florons, al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Els fins a la mateixa cornisa final i acaben amb tapissos són d’una col·lecció amb la història semblants gàrgoles. Set en total, que figuren de Noè, fets al taller de Willem de Panne- bèsties. Aquesta simple composició agafa maker, de Brusel·les, i foren adquirits per la volada, per l’extrema habilitat de l’artista en Generalitat el 1583. la resolució d’un gentil entramat de relleus corbats, fills del repertori formal tardogò- En l’actualitat, les habitacions de la ga- tic, flamíger. A la clau central de la volta leria de la planta noble continuen fent estrellada hi ha la representació escultòrica funcions polítiques importants, com en d’un sant Jordi i a les claus secundàries, dos l’origen de la construcció. escuts de la Generalitat amb la creu del sant, acompanyats de dos més amb les quatre A ponent hi ha dues estances principals, barres reials. Als racons, els nervis principals una més gran que l’altra. A la gran, que fou imposten sobre mènsules amb els quatre pensada per a les reunions del Consistori, evangelistes. Uns altres relleus esculturats en ara hi ha l’avantsala del despatx presidenci- les claus petites, les nervadures secundàries al, anomenada, des de l’any 1926, Saló de i les arcuacions de rebliment completen la la Mare de Déu de Montserrat. La més pe- copiosa vista zenital. tita, que era la sala dels oïdors de comptes, ara és el despatx del President. A l’altre L’equipament de la capella arribà a ser costat, a la galeria de llevant, sembla que espectacular i encara ara se’n conser- hi havia l’arxiu de comptes, on ara hi ha la ven, exposades, diverses peces molt sala d’espera per a les visites de respecte. boniques, de gran valor.

Primer, mentre fou a la planta baixa, es manà fer un retaule al gran pintor Bernat Martorell, que ara s’exposa, en part i disgregat, en museus de París, Chicago i, sembla Filadèlfia. Després, s’encomanà un frontal d’altar i un vestuari litúrgic al brodador Antoni Sadurní, que es poden admirar al mateix lloc original. A més, nombroses altres peces que aviat foren espoliades. D’una segona etapa, la del primer Renaixement a la casa, destaquen, conservats; un reliquiari de l’orfebre Macià Gener, del 1547, un portapau, del 1512, i una singular, bellíssima, estatueta de plata d’autor desconegut, adquirida el 1536, però datada de prop del 1425. Totes, veritables joies d’art referides a la història de sant Jordi. De segur, en una concentració sense parió de referències al sant en un recinte de només 25 metres quadrats. Ara s’apleguen, en el pres- biteri de l’ampliació setcentista i a la sagristia annexa, bona part dels objectes conservats i altres procedents d’aportacions posteriors: 23

El llegat arquitectònic d’aquest pati, obert Les formes al nivell de la planta noble, ha preservat fins als nostres dies la tradició catalana del Renaixement dels patis hort amb tarongers, freqüents a les antigues cases urbanes riques o Si la casa gòtica quedà definida cap al benestants. Ha donat identitat i molt de 1435, no fou fins uns prop de cent anys caràcter a l’edifici. Encara ara és un lloc després que no es feren les primeres clau de relació, trobada i circulació, des ampliacions. S’incorporaren aleshores d’on s’accedeix a les sales de reunions les primeres formes renaixentistes a la més importants. casa, molt sotmeses, encara, a l’estil tardogòtic. A poc a poc, des del 1527 L’abast de les obres d’aquest segon fins al 1550 aproximadament, s’anaren període tingué un objectiu més aviat de configurant l’àrea del primer Pati dels prestigi que d’utilitat estricta. L’ampliació Tarongers, amb les dues galeries o millorà la galeria antiga –en els panys de llotges mig gòtiques mig renaixentis- paret adjacents a l’hort dels tarongers i a la tes. En resultà l’inici a la casa d’un nou sala del Consistori– amb noves obertures espai obert a l’aire lliure, agradable, de pas i d’accés. gràcil, que ha pres, amb el temps i les ampliacions, un caràcter únic, ben es- En aquests anys també es volgué presen- pecial. En la seva construcció, diputats tar millor l’antiga capella i fer-la més monu- i artífexs –el principal de nom Antoni mental. D’aquí ve que es pugés tota, pedra Carbonell– s’avingueren a continuar la a pedra, des la planta baixa, i es reformés composició formal iniciada per Marc l’estructura de la cantonada de la galeria, Safont al pati gòtic. on arriba l’escala. Primer, l’any 1527 es reconstruí una petita Les llotges s’obren al pati amb un híbrid propietat, de la part nord del carrer de descarat d’arcades ogivals sobre columnes Sant Honorat. De la nova estança que es classicistes, de marbre rosat i capitells guanyà a la primera planta, annexa a la corintis de volutes invertides. Aquest sector sala gòtica del Consistori, se’n digué la és obra de l’acreditat fuster arquitecte Cambra Daurada. Ara hi ha la secretaria del Antoni Carbonell, autor, també, del proper President. palau del Lloctinent. Seguí, amb gran respecte, la mateixa pauta compositiva de És obra de Mateu Capdevila, introductor l’obra anterior, de Marc Safont, i integrà destacat al país de les primeres formes amb normalitat a la casa, sense conflicte, del Renaixement. Era una estança noble, les noves formes del Renaixement, a la de retret de la sala principal de la casa. romana, que s’anaven introduint al país. També s’obrí a la galeria amb una porta independent. Hi intervingueren nombrosos Per millorar l’arribada de l’escala a la col·laboradors d’arreu. S’ha de destacar galeria, suprimí el pilar de la cantonada i l’esplèndid sostre enteixinat –104 cam- disposà dues noves columnes –robustes, pers– i els elements decoratius esculpits, clàssiques, també de marbre rosat de Tor- en pedra i fusta. tosa, decorades amb grotescos– que per- meten fer gala de l’habilitat del constructor, Aviat, entre el 1537 i el 1548, es tornà a que es lluïa amb la paradoxa de presentar ampliar la casa i es construí el sector de a la cantonada un capitell penjat. S’hi pati de les dues llotges, es traslladà la guanyà en utilitat, perspectives, espectacle capella de la planta baixa a on és ara i es i solemnitat. Així, la pujada per l’escala va féu la reforma de la cantonada de la galeria obrint la vista, graó a graó, a la delicada gòtica que produí el paradoxal capitell façana de la capella de Marc Safont. sense columna que es pot veure. 27 29 A mesura que augmentava el poder de marc de Joan Aldabó. L’altra és dedicada la Diputació del General, que coincidia al pintor noucentista Joaquim Torres-Garcia amb l’allunyament físic i polític de la i la de la cantonada amb el carrer de Sant monarquia, s’ampliava l’edifici. El 1570 Sever, a l’artista contemporani Antoni es començà la construcció d’una nova Tàpies. sala, la de dimensions més grans i la més luxosa i solemne del moment. Fou De tota aquesta part, fins a cloure el recinte anomenada Sala Nova del Consisto- del Pati dels Tarongers actual, se’n ocupà ri, i ara és el Saló Daurat o Sala del la nissaga de prestigiosos mestres de Govern. cases dels Ferrer: Pere Ferrer major féu el Saló Daurat i Pere Ferrer menor, el fill, i De primer fou més fàcil eixamplar la casa Pere Pau Ferrer, el nét, la resta. Hi treballa- cap al nord, pel carrer de Sant Honorat en- ren, amb més o menys continuïtat, des del llà, cap al de Sant Sever. La nova estança 1570 fins al 1640. i cos d’edificació és obra de Pere Ferrer i queda qualificada pels vuit grans casse- El tipus compositiu de les façanes interi- tons, aparellats, que formen l’espectacular ors, d’ampliació del Pati dels Tarongers, sostre teginat que encara es conserva i es s’adaptà sempre al model que Marc Safont pot admirar. inaugurà al pati gòtic. Sobretot es mantin- gué el nivell de la planta noble i, en façana, Ara el sostre de la Sala de Govern es pre- també el nivell i la unitat formal de les senta darrere una gasa daurada, fruit d’una galeries superiors. De vegades forçant-ne intervenció provisional contemporània la utilitat, per mor de l’harmonia del conjunt que ha retornat el lloc al seu ús originari. del gran pati a cel obert que s’anava for- Aquest enteixinat fou traçat pel fuster de la mant. La suma d’espais que finalment en casa Francesc Soldevila i ja era daurat en resultà confegí, talment, un món interior a moltes parts. Dos grans i valuosos tapissos l’aire lliure, irregular, però; unitari, útil, plàcid flamencs, ara en reserva, havien decorat i agradable. Encara ara aquest lloc té un les parets. També es conserva una galeria paper essencial a l’edifici, fa d’identificador, de retrats dels sobirans de Catalunya és propici a les relacions i actes i dóna un que els diputats encomanaren al pintor accés singular a les sales de reunions més bolonyès Fillippo Ariosto, ara en procés de importants. restauració. En el cas de les façanes que donen als L’any 1596 la Generalitat projectà carrers ja no se seguiren les pautes de ampliar les seves dependències fins a la casa vella. Aquí els Ferrer optaren per ocupar totalment l’illa de cases. Simul- establir una composició clàssica senzilla i tàniament, durant vint anys, es feren funcional. La façana de Sant Sever, encara obres a banda i banda, en direcció al que plana i simple, és una obra interessant nord, cap a Sant Sever, i al sud, cap a pel seu ordre, rigor compositiu i proporci- Sant Jaume. Amb moltes interrupci- ons encertades. Austera. Racional. Sempre ons, cap al 1640 es tancà el perímetre amb el senyal de la Generalitat decorant de la casa. les llindes i identificant la casa. Les façanes laterals d’aquest sector de l’edifici seguiren Les altres sales a continuació del Saló les mateixes pautes, fins a retrobar els Daurat, tres fins a la cantonada amb el paraments antics. carrer de Sant Sever, ja són d’aquest darrer període d’obres. Avui s’utilitzen per fer-hi reunions i actes. Una, ara, és presidida per un gran quadre del 1688, amb la figuració de sant Jordi, obra de Miquel Martorell i 31 33 La plaça de Sant Jaume actual no exis- Sant Jaume, enfront del porxo de l’església tia. L’indret era molt poc espaiós però desapareguda el 1823, sobre l’antic carrer molt valorat. Els diputats del 1596 vol- de les Escrivanies Públiques. Allò que per gueren obrir l’edifici de cara a aquest dins tenia molt d’església, per fora l’arqui- espai. Havia d’incloure una nova cape- tecte sabé trobar la manera de donar-hi la lla, molt més gran, i noves dependènci- monumentalitat civil que se li demanava. es. S’amplià el conjunt edificat amb un Se’n sortí a força d’assimilar el frontis a la cos unitari i contundent. L’arquitecte façana d’un palau italià. El resultat és una Pere Blai construí el millor exemple i el obra original i atractiva, ben composta i rica més monumental de l’arquitectura civil en detalls ornamentals, relleus, materials, del Renaixement a Catalunya. Va saber colors i textures. Amb les reserves pròpies resoldre amb art uns requeriments de l’arquitectura renaixentista de la peri- insòlits: a l’interior, un temple a nivell fèria, l’obra evoca el frontispici del palau de la galeria gòtica i a l’exterior, una Senatorio de Miquel Àngel a Roma. façana civil monumental. L’atenció aviat queda fixada en el portal La plaça avui és fruit dels enderrocs i els d’accés –ara el més principal de la casa– projectes de monumentalització de la ciutat en arc de mig punt, amb dobles columnes que s’iniciaren l’any 1823. La institució del dòriques –els fusts de granit troià, aprofi- General de Catalunya el 1596 es sentia tats, originals del segle II-III, procedents de forta, havia augmentat les seves atribuci- la Tarragona romana–, amb l’entaulament ons i tenia molt d’interès a obrir-se a una i la cornisa, que fa de balconada per a les orientació urbana més prestigiosa, per grans ocasions. Així es forma a la primera reforçar, encara més, la seva presència planta un dens grup central d’elements, pública. Amb aquesta voluntat, s’encoma- marcat per una gran fornícula que equilibra nà al ja cèlebre arquitecte Pere Blai aquesta la composició al mig dels dos finestrals. Tot part de l’ampliació, que s’emprengué, ara fermament suportat per un encoixinat pla exclusivament, en l’estil renaixentista. de pedra rústega i el sòcol llis. Els cossos laterals es ressalten per fora amb un reclau Així, prop de dos-cents anys després sortint, resolt amb un segon ordre de pilas- d’obrir-se el sumptuós accés del carrer del tres de capitell corinti. Bisbe, el diputat president de la corporació, l’abat de Poblet Oliver de Boteller, impulsà l’obertura de l’edifici cap a Sant Jaume i l’antic carrer de les Escrivanies Públiques, que venia a coincidir amb l’encara més antic eix del decumanus romà i l’antic espai, sembla, del forum corresponent a la cruïlla amb el cardo, actual carrer del Bisbe.

L’ampliació cap a Sant Jaume havia de durar 4 anys i, fatalment, en foren més de 20. L’obra suscità un seguit de contro- vèrsies, la més comentada de les quals, una suspensió decretada pel rei, Felip II, alarmat pel seu delegat a Barcelona, el duc de Feria, que denunciava les obres com un desafiament al poder reial.

La nova façana s’obriria davant per davant del buit del vell fossar de Sant Miquel i el de 35 El Saló de Sant Jordi, en origen la Capella Nova, respon al tipus de temple saló de tres naus, renaixentista, de grans però mesurades, equilibrades, proporcions.

Les naus són cobertes amb singulars i arriscades voltes de maó posat de pla, sostingudes, mitjançant arcs, sobre pilars de secció quadrada i motlluratge toscà. Pilars de pedra tallada, esvelts, severs. El tram central d’abans de l’altar és cobert amb una cúpula ovalada, rematada per un llanternó. Ara no es pot copsar tot l’espai de la sala amb plenitud, però es forma un gran àmbit, alhora majestuós i compensat. La decoració actual és de l’any 1926. Són pintures que en una altra ubicació tindrien millor sentit.

Quan es rehabiliti el Saló, de tanta significa- ció cultural, es podrà viure a plaer la seva excel·lent arquitectura interior, ara desfigurada. A banda i banda de la sala hi ha un cos d’edificació, a dues plantes, que arriba fins als dos carrers laterals. Ja en origen eren estances de treball; ara hi ha oficines d’alta representació.

La planta baixa és condicionada en l’alçada per l’obra anterior, ja que s’havia de fer coincidir els terres de la capella nova amb el de la galeria gòtica. Els pilars són relativament baixos i les voltes extraordinàriament rebaixa- des. Ara aparentment de pedra, però en reali- tat fetes de rajols, a la catalana. Molt primes. De dos fulls, només, sota la solera original de lloses de marbre del Saló de Sant Jordi.

37 A partir del primer terç del segle XIX El Palau usurpat també s’encabí a la casa la nova Diputació Provincial de Barcelona, que El període que s’obrí amb la pèrdua ocupà el cos renaixentista de Sant Jau- de les llibertats de Catalunya el 1714 me. La nova organització estatal que i la usurpació de l’edifici conse- s’establí acabà desmembrant el país güent per part de la Reial Audiència en quatre divisions administratives i borbònica fou el més desconsiderat i resultà ser, encara, més centralista que decadent que ha patit mai. la situació sorgida del Decret de Nova Planta del 1716. Tot el conjunt se’n sentí de valent, encara que, per sort, no es perdé res de S’emprengueren obres d’una certa l’essencial. S’adaptà a les noves funci- ostentació, com ara l’escala interior, ons sense cap consideració ni respecte de respecte, de la planta baixa a la pel patrimoni històric. L’Audiència restà planta noble, de l’arquitecte Romà Prats ocupant l’edifici, totalment o en part, Montells. També es restaurà el saló i des del 1716 fins a l’any 1908. la façana de Sant Jaume –que ara ja donava a l’ampli espai actual– i se situà En aquesta època s’amplià la capella, a la fornícula l’estàtua de sant Jordi, enderrocant la paret del fons i cobrint 1867, d’Andreu Aleu, que s’ha pogut el nou espai amb unes falses voltes de contemplar fins avui mateix. guix, simulant el truc dels capitells pen- jats. També sembla que es construí la torre del rellotge, annexa a la gran sala del Consistori, ara sala del Govern.

39 L’època contemporània

Avui l’obra del Palau de la Generalitat de Catalunya es manté, sortosament, fidel a allò més substancial i valuós de la seva arquitectura original. No fou, però, fins al 1907, quan esdevingué president de la Diputació Enric Prat de la Riba, que s’inicià un transcendental període de redignificació de l’edifici, en paral·lel al ressorgiment de l’estructura política nacional.

Les actuacions foren molt nombroses, però les de més entitat consistiren en l’estudi històric del monument i el buidatge de terres del Pati dels Tarongers per tal d’ampliar, aprofitar i sanejar la planta baixa de la casa. Els tarongers s’integraren al nou terra de formigó armat amb unes jardineres ade- quades. A més d’habilitar el sector nord de l’edifici per al nou Institut d’Estudis Catalans, també es començaren una sèrie de pintures murals al Saló de Sant Jordi, obra important de l’artista uruguaianocatalà Joaquim Torres Garcia. Restaren inacabades a la mort de Prat de la Riba, el 1917, i ultrapassaren la simple utilitat decorativa per tornar a símbol de la nova Catalunya noucentista.

Sota la dictadura de Primo de Rivera, 1923–1930, es decorà tota la casa de manera anacrònica i reaccionària, a imatge del mateix règim polític que s’imposà. D’aquesta època són les pintures del Saló de Sant Jordi i el popular pont neogòtic sobre el carrer del Bisbe, fet el 1928, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver.

Allò més il·lustratiu que queda d’aquells anys, de segur, és la pesant obra pictòrica del Saló de Sant Jordi, 1926–1927, sobre- posada materialment a la de Torres Garcia. Una lliçó de maneres, per fer assimilar als catalans la història unitarista espanyola, amb unes pobres pintures sobre tela –fora de temps i de lloc– que impedeixen apreciar l’obra arquitectònica de Pere Blai. 41 Durant el període de la darrera repú- blica espanyola, es concedí un estatut d’autonomia que prengué el nom histò- ric de Generalitat de Catalunya. El nou òrgan polític recuperà l’antiga seu al Palau, durant 8 anys, fins a l’entrada de les tropes del general Franco. L’agitat període republicà gairebé no es reflectí en l’arquitectura del Palau.

Del 1931 al 1936, i amb la guerra espanyola fins al 1939, es feren ben poques intervencions a l’edifici; de fet, cap de prou perdurable ni significativa arquitectònica- ment.

La violenta ruptura que significà la dictadura de Franco, fins al 1977, tampoc comportà grans canvis en el conjunt edificat. Se suprimí de nou la Generalitat i la Diputació Provincial de Barcelona ocupà tot el Palau.

De primer els nous ocupants s’acomoda- ren perfectament a la decoració primoriverista que encara es trobaren. A finals dels anys seixanta i primers dels setanta es traslladaren les pintures de Torres Garcia, que restaven ocultes darrere les actuals del Saló de Sant Jordi, a una sala expressa per a la seva exposició, on es conserven fins avui mateix. S’incorporaren, també, decoracions al·legòriques a l’entrada del pont del carrer del Bisbe, obra de l’escultor Josep M. Subirachs, i als paraments interiors de la sala d’espera de la galeria, l’anomenat Arxiu de Comptes, aquí amb obra pictòrica de Jordi Alumà. L’actual carilló de 49 campanes és de l’any 1976 i en substituí un de més petit del 1927. El so d’aquest singular instrument musical es fon amb l’arquitectura de l’edifici amb un resultat excel·lent.

El 1977, retornada amb la democràcia la Generalitat de Catalunya, amb un nou estatut, el govern s’establí altra vegada a l’edifici i es recomençaren les accions de dignificació i valoració de la seva arquitectura.

En aquesta línia, el 1993 es rehabilitaren els baixos de sota el Pati dels Tarongers, que retornaren als seus espais originals del 1914 i s’adaptaren per a una sala de confe- rències tecnològicament equipada i dotada d’uns foyers amb una excel·lent col·lecció de l’obra del pintor català Antoni Clavé. Més tard s’incorporà a l’edifici, en una sala expressa de la planta noble, l’obra d’Antoni Tàpies Les Quatre Cròniques, inspirada en aquests documents fonamentals de la his- tòria de Catalunya, que es conserven des de l’època medieval. Ara aquesta pintura presideix la Sala de Govern, integrada en l’adequació provisional feta el 2006.

A partir de l’any 1998, s’han arreglat, nete- jat i posat al dia totes les façanes exteriors i interiors. I darrerament s’ha rehabilitat un sector de la planta baixa per a sala de comunicacions i premsa. Continua, a poc a poc, el procés de recuperació i rehabili- tació integral del monument que s’inicià l’any 1987, quan la Diputació Provincial de Barcelona es traslladà a un altre indret de la ciutat.

46 El Palau de la Generalitat años en asambleas parlamenta- los referentes cívicos. En la ac- de Cataluña rias que representaron al general tualidad es un monumento vivo Resumen de 600 años de arte del país. Es decir, los tres brazos que, por el hecho de mantener o grupos de poder organizados funciones heredadas de las origi- El Palau de la Generalitat es la del territorio en las edades Media nales, da testimonio de la volun- sede de la Presidencia y del Go- y Moderna: el clero, la nobleza y tad milenaria de los catalanes de bierno de Cataluña. Se trata de las poblaciones reales. Cada cor- autogobernarse. Está protegido un bello edificio construido entre te era convocada por el rey y en por la legislación como bien de los siglos XV y XVII en Barcelo- ella se deliberaba y se pactaban interés cultural nacional. na, la capital de Cataluña, en el los tributos, las leyes y los límites centro histórico de la ciudad. La de la potestad real. La Genera- El poder de la Generalitat aumen- Generalitat es el sistema institu- litat fue el órgano permanente tó al mismo tiempo que se alejó, cional mediante el cual se organi- que gestionaba estos acuerdos, física y políticamente, la monar- za políticamente el autogobierno sobre todo la recaudación de las quía, a la vez que el tiempo entre de Cataluña dentro del Estado contribuciones económicas y del las cortes se extendió y la estruc- español hoy día. donativo al monarca. Muy pronto tura política y administrativa se emitió deuda pública y llegó a te- hizo más compleja. El conjunto edificado se yergue ner fuerzas armadas propias, de en el mismo centro urbano que mar y tierra. No dependía direc- Las Cortes de Cervera de 1359 habían trazado los romanos en tamente de la corona y actuaba consolidaron la institución cuan- el siglo I. Se trata de un edificio como garante de la preservación do tuvieron que hacer frente a los de gran densidad simbólica, de y defensa de las leyes y de los in- gastos de la guerra con Castilla y una significación histórica, artísti- tereses de los catalanes. necesitaron emitir deuda pública. ca y política muy importante. Su En esta guerra el rey de Castilla, arquitectura noble se mantiene Existió de forma consolidada Pedro el Cruel, pretendía los terri- viva y en uso, al haber superado desde 1359 hasta 1714 cuando, torios de Pedro el Ceremonioso, el paso del tiempo con una alta a causa de la derrota militar de rey de Aragón, Valencia, Mallorca calificación cultural. Cataluña en la llamada Guerra de y Cataluña. Sucesión –que culminó el 11 de Ocupa la manzana de origen me- septiembre con la toma de Bar- El asalto del call o judería de dieval y contorno irregular que va celona–, el rey de España Felipe Barcelona, en 1391, facilitó que, de la plaza de Sant Jaume hasta V la suprimió. Desde entonces, en 1400, la Generalitat pudiese la calle de Sant Sever y de la calle en los antiguos territorios de la comprar una primera finca para del Bisbe hasta la de Sant Ho- corona catalanoaragonesa se im- establecer su sede en un sitio norat. Mide 39 metros de ancho pusieron las leyes de Castilla, con céntrico de la ciudad. Las pri- por 107 de largo y ocupa cerca las formas de gobierno propias meras obras coincidieron con el de 4.200 metros cuadrados de de la monarquía absoluta. cambio de dinastía de la monar- terreno. Tiene unos 10.000 me- quía, de catalana a castellana, tros cuadrados construidos y Los orígenes del edificio actual entre 1410 y 1412. Solo los gran- trabajan allí hasta 200 personas se remontan al año 1400 y este des conflictos del país impusie- actualmente. no completó su perímetro hasta ron paréntesis importantes en el 1640. Se fue ampliando por eta- crecimiento del edificio: la Guerra La Diputación del General pas, a medida que las circuns- Civil Catalana (1462-1472), la tancias históricas favorecían el Guerra de los Remensas (1485- La casa fue la primera sede de poder progresivo de la institu- 1486), la Guerra de los Treinta un organismo político ya existen- ción, al tiempo que se podían Años (1618-1648) y, finalmen- te, denominado desde la época comprar y reedificar las casas te, la Guerra de los Segadores bajomedieval Deputació del Ge- vecinas. (1640-1659). neral de Catalunya o Generalitat. Era una estructura de gobierno En consecuencia, presenta des- La casa gótica pactada entre los actores polí- de las formas del gótico tardío ticos de aquel entonces y figura hasta las propias del Renacimien- La primitiva casa gótica cua- entre las primeras más liberales y to. Formas, tanto de la construc- trocentista, justo en medio del democráticas en el contexto de la ción como de los objetos que conjunto edificado, puede dis- Europa de su tiempo. contiene. Un conjunto unitario tinguirse fácilmente. Cuenta con que se ha conservado en buena dos fachadas y dos puertas. La Esta institución, que se fue con- parte y que los historiadores del fachada principal se encuentra formando progresivamente, tiene arte han tenido siempre en gran en la calle del Bisbe, mientras su origen en una comisión de- consideración. Ilustra de manera que la otra da a la calle paralela legada de las Cortes Catalanas ejemplar la introducción del Re- de Sant Honorat, que pasa a un que pasó de ser eventual a per- nacimiento en Cataluña. Posee nivel algo inferior. manente. En el siglo XIII el rey Jai- un contenido simbólico extraordi- me I consolidó dichas cortes y se nario, gracias a su valor artístico Se organiza según la mane- convirtieron durante más de 400 e histórico, al sentido político y a ra típica y secular de las casas 49 señoriales urbanas del área de Sant Jordi, todo dirigido por Marc calle medieval. Está hecha con arcos de piedra atrevidos, de mu- La cubierta del amplio espacio singular fachada aporta al con- influencia catalana, alrededor de Safont. pequeños sillares de piedra de cha luz y muy rebajados. Como interior es muy calada y abierta. junto el esplendor de una deli- un patio central descubierto, con gres, de la montaña de Montjuïc se quiso lograr una entrada más En la planta baja se abre hacia un cada obra decorativa en piedra. una escalera exterior que lleva a El acierto, por parte de los dipu- de Barcelona. El portal mayor, co- rica y suntuosa que la otra, se segundo patio, en dirección a la El espacio interior original no se la planta principal, a las estancias tados, en la selección de estos ronado con el escudo del General incorporó un trabajo escultórico calle del Bisbe. En el primer piso, percibe bien ahora ya que se su- más nobles. En medio, un entre- jóvenes –que han pasado a la –sostenido por dos ángeles– está particular, muy apreciado en su las arcadas altas de las galerías primió la pared del fondo en una suelo con estudios. En los bajos, historia como los mejores del país flanqueado por dos puertas me- tiempo y todavía admirado hoy ensanchan y aligeran el espacio ampliación realizada en el siglo dependencias de servicios, por- en su tiempo– tiene una afortuna- nores, con funciones de servicio. día. Un antecedente formal muy del patio de luces del claustro. XVIII. Sus proporciones son mo- tería y guardia. En el desván, una da continuación en el atavío de Estas últimas estaban indicadas visible se encuentra en la entrada Una gran profusión de relieves deradas; es pequeña, tiene plan- galería cubierta de protección, al- la casa, sobre todo la capilla: el con figuras en relieve en las cla- primitiva del vecino edificio del finamente esculpidos en piedra ta cuadrada y está cubierta con macén, trastero y más servicios. encargo de un retablo al célebre ves de los arcos, que represen- Ayuntamiento. enriquece el entorno. bóveda de crucería estrellada. Y un huerto anexo. El portal de pintor Bernat Martorell, así como taban los porteros o guardianes entrada, en arco de medio punto, de un frontal de altar y un ves- de la casa. El frente de los dos Se inscribe en la corriente es- La escalera descansa sobre una El traslado de la capilla ilustra con grandes dovelas. tuario litúrgico al bordador Antoni pisos superiores está recortado cultórica llamada gótico interna- gran bóveda de piedra. El escalo- el gran respeto que se tuvo por Sadurní. Siempre con la imagine- por dos hileras de seis ajimeces cional y consagró al joven autor namiento se nota, por fuera, bajo la obra gótica de Marc Safont Sobre este esquema, un joven ría, omnipresente en el edificio, (finestres coronelles en catalán). –¡de 20 años!– Pere Joan, en la barandilla de óculos ciegos –de más de un siglo después de su maestro albañil, Marc Safont –de- de la leyenda de san Jorge. Los de la planta noble, grandes, la historia del arte catalán. Ha tracería gótica, sin igual– cubierta construcción. En la entrada de bía tener unos 25 años en 1410– tríforos, divididos por dos colum- aguantado cerca de 600 años de figuras dispares, ceñidas en la fachada, se puede admirar con su talento, la inspiración y La finca original se adquirió el 3 nillas cilíndricas (o parteluces), en el mismo sitio, en el exterior, los pequeños espacios triangu- de cerca la filigrana del trabajo la confianza de los diputados de de diciembre de 1400. Se encon- muy delgadas, de piedra calcárea en bastante buen estado. Mien- lares. Las columnas que sostie- de la piedra en múltiples deta- aquel entonces, edificó una casa traba en el límite del levante de numulítica de Girona. Los del se- tras tanto, también se mantuvo y nen los arcos apuntados de la lles. Finas molduras, tracerías, a la vez útil, bella y sólida, dota- la judería –asaltada y saqueada gundo piso son más pequeños y aumentó su valor artístico y pa- galería son extraordinariamente arcuaciones, hojarasca calada, da de una gracia especial que poco tiempo antes, en 1391. In- geminados. trimonial. En el conjunto de esta esbeltas. De sección cuadrilo- pequeños capiteles, angelitos, ha superado el paso del tiempo, tegrada en su recinto se encon- obra se ha ponderado la audacia bulada, están hechas con piedra gárgolas, frondas y florones de de manera que todavía hoy se traba la sinagoga menor. Esta fachada se inscribe en el compositiva y el virtuosismo del resistente, numulítica, de Girona. dibujo afinado. La visión de con- puede disfrutar perfectamente de grupo de las llamadas de corone- autor. Vale la pena admirar, con Rostros expresivos ornamentan junto también llama la atención. su magnífica arquitectura. Se le Aparte de la alineación de la calles, de tradición civil, en contra- calma, el repertorio de pequeñas la serie de arranques comunes Tres arcos apuntados perforan el quiso dar la debida importancia lle y, tal vez, algunos cimientos y posición a las de traceries, más cabezas esculpidas a modo de de los arcos. El vacío del gran muro con una puerta flanqueada y suntuosidad, con dimensiones elementos menores, no se apro- inspiradas en la anterior arqui- ménsulas en la base de la serie calado de la galería suspende el por dos ventanales de antepecho generosas y profusión de escul- vechó nada de las edificaciones tectura religiosa del país. Ambos de arcuaciones. Un muestrario ánimo bajo el peso del macizo bajo. El interior permite admirar la turas aplicadas, así como las ca- anteriores. En 1410 se realizaron tipos están muy presentes en la muy verosímil de rostros contem- superior. Una moldura horizontal fina bóveda estrellada con 13 es- racterísticas señas heráldicas: las obras, ya bajo la dirección de arquitectura catalana. En Barce- poráneos del imaginero, vistos, que religa el perímetro sirve de culturas aplicadas en ménsulas y cuatro barras reales catalanas y Marc Safont. Entre 1416 y 1419 lona y desde Perpiñán, Valencia por ejemplo, como posibles tran- base de otro ritmo de pilastras, claves y, hoy todavía, el magnífico la cruz de san Jorge, patrón de se rehízo el muro y el portal de y Mallorca hasta Nápoles, Sicilia, seúntes de la propia calle. Se ha en el piso superior, rematadas frontal de altar bordado, original la caballería, de la Generalitat y acceso por el huerto que daba, Chipre y Rodas. señalado que la serie respondía en la punta con pináculos y re- de 1432, de Antoni Sadurní. de Cataluña. En la extraordinaria al mismo nivel, a la calle del Bis- a una voluntad de humanización codos en las bases con peque- cantidad de documentación de be. Cabe destacar el medallón y La fachada gótica de la calle del del retrato, en sintonía con el na- ñas ménsulas, con todavía más En los tímpanos de las tres aber- la Generalitat que se conserva, otras esculturas notables de Pere Bisbe es una de las mejores par- cimiento de un nuevo espíritu de relieves escultóricos. En medio, turas de la fachada se encuentran se puede constatar siempre la Joan. En 1425, el patio y la es- tes del edificio. En el extremo de los tiempos. Las falsas gárgolas los antepechos, adornados con celosías de tracería, de fragilidad voluntad de los diputados de que calera estaban en construcción. un muro simple de aparejo de son muy expresivas; con el re- juegos de tres finas arcuaciones delicada y transparente. Como si la calidad del edificio y su equi- En 1434, se terminó la capilla, en piedra, donde se abre la ancha curso, valiente, del maestro de ojivales en relieve y, por encima, fuese un modelo reducido, es- pamiento fueran muestra patente la planta baja. Fue el final de esta portalada –quizás pensada para otorgar el papel de una de ellas al la fila de aberturas de la galería cultórico o de orfebrería, cuatro –y quedaran para la historia– del primera etapa de obras. Des- el acceso de carruajes– aparece personaje de la princesa de la le- del desván, bajo la cornisa que pequeñas pilastras dispuestas poder y del peso político de la de el primer momento se valoró un coronamiento admirable, mar- yenda de san Jorge. La barandi- sirve de canal. Una gran cantidad por arista se alzan adosadas institución. mucho la labor de los maestros cado por un gran medallón con lla, de tracerías caladas, y los pi- de gárgolas alrededor –veintiséis, por delante de las jambas de las primerizos Marc Safont y Pere la figura de san Jorge a caballo náculos, distintos todos, también una por cada pináculo–; vivas, aberturas, hasta transformarse El resultado, tal como se puede Joan. Consta que ambos recibie- matando al dragón. Se trata de están trabajados con una delica- espléndidas, acaban de dar so- en pináculos simulados. Cada apreciar 600 años después, fue ron un premio en metálico por el una escultura sobre piedra en deza y un detalle extremos. Nu- lemnidad al recinto del gran pa- uno termina en una pequeña excelente. Los estudiosos han buen trabajo realizado. En 1437 alto relieve, con una viveza, una merosas particularidades –como tio; enmarcando perfectamente falsa gárgola que intercepta una valorado la armonía de las pro- se acabó el retablo de san Jorge, fuerza compositiva y un detalle pasa frecuentemente y este es el patio de luces. Lo agradable singular cornisa de frondas cala- porciones, la calidad técnica y de Bernat Martorell, y hacia 1450, extraordinarios. La princesa está el caso– son invisibles a los ojos del espacio también se debe a la das. Desde las puntas de los tres el ingenio de la construcción, al el frontal de altar y el terno borda- representada en una gárgola sub- del espectador de la calle. Por vibración cromática y cálida de la arcos, las arquivoltas más exte- igual que la adecuación funcional. dos por Antoni Sadurní. yacente. ejemplo, las figuras de unos niñi- piedra de Montjuïc. riores –o guardapolvos– también La sutileza de los detalles escul- tos que rematan los puntos más se afilan hacia arriba y dan lugar tóricos, la riqueza del repertorio La fachada gótica de la casa que No obstante, se trata de la anti- altos de los pináculos o que se Al subir a la galería por la esca- a tres ángeles en la mitad del re- iconográfico, el aspecto elegan- da a la calle de Sant Honorat ha gua valla del huerto, del otro lado encuentran detrás de los altorre- lera exterior aparece la espléndi- lieve. Con las frondas, perfecta- te del conjunto y el refinamiento sido calificada de imponente, es de la casa, en la calle más impor- lieves del san Jorge. da fachada de la capilla de Sant mente integradas en los fondos estético de ciertos detalles, sobre de gran categoría y una de las tante. Abre un segundo acceso Jordi. Curiosamente, este no era decorados con un tejido de tra- todo el medallón de san Jorge más lucidas del gótico civil ca- al edificio primitivo, más amplio, El patio principal de la casa es su emplazamiento original. Fue cerías ciegas. Llegan igualmente, en el portal de la calle del Bisbe, talán. más céntrico, mejor y a pie de airoso, elegante y señorial sin trasladada aquí 110 años des- con florones, hasta la propia cor- obra de un imaginero muy joven, calle. Da a un patio, el antiguo afectación. Supera en virtudes pués de haber sido construida en nisa final y acaban con gárgolas llamado Pere Joan, y la galería del Toma forma sobre un paramen- huerto, de donde se llega al patio a otros patios semejantes, pero la planta baja por Marc Safont. parecidas. Siete en total, que fi- patio, así como la densa y deli- to plano, con un pliegue o ses- principal, por debajo de un cuer- más severos, tan notables y habi- El rincón de la capilla, en la ga- guran bestias. Esta sencilla com- cada decoración de la capilla de go obligado por el trazado de la po edificado, sostenido por tres tuales en la arquitectura catalana. lería gótica, es muy atractivo. Su posición emprende el vuelo por la 50 51 extrema habilidad del artista en cultura de plata de san Jorge, del la parte norte de la calle de Sant la planta baja, y se reformara la Hoy día el techo de la Sala de vel de la planta noble y, en facha- la resolución de un gracioso en- siglo XV, está expuesta en el Mu- Honorat. La nueva estancia que estructura de la esquina de la ga- Gobierno se presenta detrás de da, igualmente el nivel y la unidad tramado de relieves curvos, des- seo Nacional de Arte de Catalu- se ganó en la primera planta, lería, donde llega la escalera. una gasa dorada, fruto de una formal de las galerías superiores. cendientes del repertorio formal ña. Los tapices pertenecen a una anexa a la sala gótica del Con- intervención provisional contem- A veces, forzando su utilidad, en tardogótico, flamígero. En la cla- colección que narra la historia de sistorio, recibió el nombre de la Las logias se abren al patio con poránea que ha devuelto el lugar aras de la armonía del conjunto ve central de la bóveda estrellada Noé, tejidos en el taller de Willem Cámara Dorada. Actualmente un híbrido descarado de arca- a su uso original. El artesonado del gran patio a cielo abierto que se encuentra la representación de Pannemaker, de Bruselas, y se encuentra allí la secretaría del das ojivales sobre columnas fue trazado por el carpintero de la se fue formando. La suma de es- escultórica de un san Jorge y, en fueron adquiridos por la Generali- presidente. clasicistas, de mármol rosado y casa Francesc Soldevila y ya era pacios resultantes compone, un las claves secundarias, dos escu- tat en 1583. capiteles corintios de volutas in- dorado en muchas partes. Dos mundo interior al aire libre, pero dos de la Generalitat con la cruz Es obra de Mateu Capdevila, in- vertidas. Este sector es obra del tapices flamencos grandes y va- irregular; unitario, útil, plácido y del santo, acompañados de dos En la actualidad, las habitaciones troductor destacado de las pri- acreditado carpintero arquitecto liosos, que actualmente están en agradable. En la actualidad este más con las cuatro barras reales. de la galería de la planta noble meras formas del Renacimiento. Antoni Carbonell, también autor reserva, decoraban las paredes. lugar no ha dejado de desem- En los rincones, los nervios prin- siguen cumpliendo funciones Era una estancia noble, retirada del propio Palau del Lloctinent. También se conserva una gale- peñar un papel esencial en el cipales impostan sobre ménsu- políticas importantes, como en el de la sala principal de la casa, Siguió, con gran respeto, la mis- ría de retratos de los soberanos edificio, pues hace las veces de las con los cuatro evangelistas. origen de la construcción. que también se abría sobre la ma pauta compositiva de la obra de Cataluña que los diputados identificador, es propicio para Otros relieves esculturales en las galería con una puerta indepen- anterior de Marc Safont e integró encomendaron al pintor boloñés establecer relaciones y celebrar claves pequeñas, las nervaduras En el poniente se encuentran dos diente. En ella intervinieron nume- a la casa, con normalidad y sin Fillippo Ariosto, ahora en proceso actos y da un acceso singular a secundarias y las arcuaciones de estancias principales, una más rosos colaboradores de todo el conflictos, las nuevas formas del de restauración. las salas de reuniones más im- relleno completan la copiosa vista grande que la otra. En la mayor, mundo. Cabe destacar el esplén- Renacimiento, a la romana, que portantes. cenital. que fue pensada para las reunio- dido techo artesonado –104 fon- se introdujeron en el país. En 1596 la Generalitat proyectó nes del Consistorio, actualmente dos– y los elementos decorativos ampliar sus dependencias hasta En el caso de las fachadas que El equipamiento de la capilla llegó está la antesala del despacho esculpidos, en piedra y madera. Para mejorar la llegada de la ocupar totalmente la manzana dan a las calles no se siguieron a ser espectacular y todavía se presidencial, llamada desde 1926 escalera a la galería, suprimió el de casas. Durante veinte años se las pautas de la casa anterior. conservan expuestas varias pie- Salón de la Virgen de Montserrat. Pronto, entre 1537 y 1548, se pilar de la esquina y colocó dos realizaron obras simultáneamen- Aquí los Ferrer optaron por esta- zas muy bonitas y de gran valor. La menor, que era la sala de los volvió a ampliar la casa y se cons- nuevas columnas –robustas, clá- te a ambos lados, en dirección blecer una composición clásica oidores de cuentas, ahora es el truyó el sector de patio de las dos sicas, también de mármol rosado norte, hacia Sant Sever, y sur, sencilla y funcional. La fachada Primero, mientras estuvo en la despacho del presidente. En el logias, la capilla se trasladó de la de Tortosa, decoradas con gru- hacia Sant Jaume. Con muchas de Sant Sever, aunque plana y planta baja, se encargó la realiza- lado opuesto, en la galería del planta baja a donde se encuentra tescos– que permiten hacer gala interrupciones, hacia 1640 se ce- sencilla, es una obra interesante ción de un retablo al gran pintor levante, se piensa que se en- en la actualidad y se llevó a cabo de la habilidad del constructor, rró el perímetro de la casa. por su orden, rigor compositivo y Bernat Martorell –que en la ac- contraba el archivo de cuentas la reforma de la esquina de la ga- que se lució con la paradoja de proporciones acertadas. Austera tualidad se expone, por partes, donde en la actualidad está la lería gótica que produjo el para- presentar un capitel colgado en Las otras salas a continuación y racional. Siempre con el distin- en museos de París y Chicago. sala de espera para las visitas de dójico capitel sin columna que se la esquina. Se consigue más uti- del Salón Dorado, tres hasta la tivo de la Generalitat que decora Posteriormente, se encomendó respeto. puede ver hoy día. lidad, perspectiva, espectáculo y esquina con la calle de Sant Se- las lindes e identifica la casa. Las un frontal de altar y un vestuario solemnidad. De este modo, la su- ver, ya son de este último periodo fachadas laterales de este sector litúrgico al bordador Antoni Sa- Formas del Renacimiento El legado arquitectónico de bida por la escalera va abriendo de obras. Hoy día se utilizan para del edificio siguieron las mismas durní –que se pueden admirar en este patio, abierto al nivel de la vista, escalón a escalón, sobre la celebración de reuniones y ac- pautas hasta reencontrarse con el sitio original. Además, numero- Aunque la casa gótica quedó la planta noble, ha conservado la delicada fachada de la capilla tos. Una está presidida por un los paramentos anteriores. sas otras piezas que pronto fue- definida hacia 1435, no fue has- hasta nuestros días la tradición de Marc Safont. gran cuadro de 1688, con la figu- ron expoliadas. De una segunda ta casi cien años después que catalana de los patios-huerto ración de san Jorge, obra de Mi- La actual plaza de Sant Jaume etapa, la del primer Renacimien- se llevaron a cabo las primeras con naranjos, frecuentes en las A medida que aumentaba el po- quel Martorell, y marco de Joan no existía. El lugar era bastante to, destacan, conservadas: un ampliaciones. Se incorporaron antiguas casas urbanas ricas o der de la Diputación del General, Aldabó. Otra está dedicada al exiguo pero muy valorado. Los relicario del orfebre Macià Gener, entonces las primeras formas re- acomodadas. Ha dado identidad que coincidía con el alejamiento pintor novecentista Joaquim To- diputados de 1596 quisieron de 1547, un portapaz, de 1512, nacentistas, todavía muy someti- y mucho carácter al edificio. Ac- físico y político de la monarquía, rres García y la de la esquina con abrir el edificio de cara a este es- y una singular, bellísima, estatuilla das al estilo tardogótico. Poco a tualmente sigue siendo un lugar se ampliaba el edificio. En 1570 la calle de Sant Sever, al artista pacio. Tenía que incluir una nueva de plata de autor desconocido, poco, entre 1527 y 1550 aproxi- clave de relación, encuentro y dio inicio la construcción de una contemporáneo Antoni Tàpies. capilla mucho más grande y nue- adquirida en 1536, pero fechada madamente, se fue configurando circulación, desde donde se ac- nueva sala, de mayores dimen- vas dependencias. Se amplió el hacia 1425. Todas, verdaderas el área del primer Patio de los cede a las salas de reunión más siones, la más lujosa y solemne El linaje de prestigiosos maestros conjunto edificado con un cuerpo joyas de arte relacionadas con la Naranjos, con las dos galerías importantes. del momento. Fue llamada Sala de casas de los Ferrer se hizo unitario y contundente. El arqui- leyenda de san Jorge. Sin duda o logias medio góticas y medio Nueva del Consistorio y ahora es cargo de toda esta parte hasta tecto Pere Blai construyó el mejor alguna se trata una concentra- renacentistas. De ello resultó un El alcance de las obras de este el Salón Dorado o Sala del Go- el cierre del recinto del Patio de ejemplo –y también el más monu- ción sin parangón de referencias nuevo espacio abierto al aire li- segundo periodo tuvo un objetivo bierno. los Naranjos actual: Pere Ferrer mental– de la arquitectura civil del al santo en un recinto de solo 25 bre, agradable y grácil, que con más de prestigio que de utilidad mayor realizó el Salón Dorado y Renacimiento en Cataluña. Supo metros cuadrados. En la actuali- el tiempo y las ampliaciones ha estricta. La ampliación mejoró la Al principio fue más fácil en- Pere Ferrer menor, el hijo, y Pere resolver con arte unos requeri- dad están reunidas, en el presbi- tomado un carácter único, muy antigua galería –en los paños de sanchar la casa hacia el norte, Pau Ferrer, el nieto, el resto. En mientos insólitos: en el interior, un terio de la ampliación setecentis- especial. En su construcción, di- pared adyacentes al huerto de partiendo de la calle de Sant ello trabajaron, con más o menos templo a nivel de la galería gótica ta y en la sacristía anexa, buena putados y artífices –entre los que naranjos y a la sala del Consis- Honorat hacia la de Sant Sever. continuidad, desde 1570 hasta y, en el exterior, una fachada civil parte de los objetos conservados destaca Antoni Carbonell– se torio– con nuevas aberturas de La nueva estancia y cuerpo de 1640. monumental. y otros que proceden de aporta- pusieron de acuerdo para seguir paso y de acceso. edificación es obra de Pere Ferrer ciones posteriores: varias piezas la composición formal iniciada y queda calificada por los ocho El tipo compositivo de las facha- Hoy día la plaza es el fruto de de orfebrería junto con más obras por Marc Safont en el patio gó- En estos años también se quiso grandes casetones emparejados das interiores de ampliación del los derribos y los proyectos de de distintas épocas –como los tico. mejorar la presentación de la ca- que forman el espectacular techo Patio de los Naranjos siempre monumentalización de la ciudad tapices flamencos que se pueden pilla y hacerla más monumental. artesonado que todavía se conse adaptó al modelo que Marc que se iniciaron en 1825. La ins- contemplar hoy día–, muchas de Primero, en 1527 se reconstru- Lo que explica que se subiera serva y se puede admirar. Safont inauguró en el patio góti- titución del General de Cataluña gran valor. La extraordinaria es- yó una pequeña propiedad de toda, piedra por piedra, desde co. Sobre todo se mantuvo el ni- de 1596 se sentía fuerte, había 52 53 incrementado sus atribuciones y –hoy día el más principal de la relativamente bajos y las bóvedas por Andreu Aleu en 1867, que se tiempo y de lugar– que impiden y con un nuevo estatuto, el Go- estaba muy interesada en forjarse casa– en arco de medio punto, extraordinariamente rebajadas. puede contemplar hasta hoy día. apreciar la obra arquitectónica de bierno se volvió a establecer en una orientación urbana más pres- con columnas dóricas dobles – Parecen ser de piedra, pero en Pere Blai. el edificio y comenzaron de nue- tigiosa para reforzar, aún más, su los fustes de granito troyano, ori- realidad están hechas de ladrillos, La época contemporánea vo las acciones de dignificación y presencia pública. Con esta vo- ginales de los siglos II-III, proce- a la catalana. Muy delgados, de Durante el periodo de la última valoración de su arquitectura. luntad, se encargó al ya célebre dentes de la Tarragona romana–, dos hojas solamente, bajo la so- Afortunadamente, hoy día la obra República española, se conce- arquitecto Pere Blai esta parte con entablamento y cornisa, que lera original de losas de mármol del Palau de la Generalitat de Ca- dió un estatuto de autonomía En esta línea, en 1993 se reha- de la ampliación, que esta vez se sirve de balcón para las grandes del Salón de Sant Jordi. taluña se mantiene fiel a lo más que tomó el nombre histórico de bilitaron los bajos que se en- emprendió exclusivamente en el ocasiones. De este modo se for- sustancial y valioso de su arqui- Generalitat de Cataluña. El nue- contraban bajo el Patio de los estilo renacentista. ma en la primera planta un grupo El Palau usurpado tectura original. Ahora bien, no vo órgano político recuperó du- Naranjos, que volvieron a sus central denso de elementos, mar- fue hasta 1907 que Enric Prat de rante ocho años la antigua sede espacios originales de 1914 y De este modo, cerca de doscien- cado por una gran hornacina que El periodo que se abrió con la la Riba pasó a ser presidente de en el Palau hasta la entrada de se adaptaron para una sala de tos años después de abrirse el equilibra la composición entre los pérdida de las libertades de Ca- la Diputación, iniciándose así un las tropas del general Franco. El conferencias equipada con la suntuoso acceso de la calle del dos ventanales. Todo firmemente taluña en 1714 y la consiguiente periodo trascendental de redig- agitado periodo republicano casi tecnología adecuada y dotada de Bisbe, el diputado presidente de soportado por un almohadillado usurpación del edificio por parte nificación del edificio, en paralelo no se reflejó en la arquitectura del foyers con una excelente colec- la corporación, el abad de Po- plano de piedra rústica y el zócalo de la Real Audiencia borbónica al resurgimiento de la estructura Palau. ción de la obra del pintor catalán blet Oliver de Boteller impulsó la liso. Los cuerpos laterales se re- fue el más desconsiderado y de- política nacional. Antoni Clavé. Posteriormente se apertura del edificio hacia Sant saltan por fuera con un esconce, cadente jamás sufrido. De 1931 a 1936, y con la Gue- incorporó en el edificio, en una Jaume y la antigua calle de las resuelto con una segunda serie Las actuaciones fueron muy nu- rra Civil hasta 1939, se llevaron a sala especialmente prevista de Escrivanies Públiques, que coin- de pilastras de capitel corintio. Todo el conjunto se resintió enor- merosas, pero las de mayor al- cabo muy pocas intervenciones la planta noble, la obra de Anto- cidía con el todavía más antiguo memente, aunque, por suerte, no cance consistieron en el estudio en el edificio; de hecho, ningu- ni Tàpies Les Quatre Cròniques, eje del decumanus romano y, pa- El Salón de Sant Jordi, originaria- se perdió nada de lo esencial. Se histórico del monumento y el va- na suficientemente perdurable ni inspirada en los documentos fun- rece, el antiguo espacio del forum mente la Capilla Nueva, responde adaptó a las nuevas funciones sin ciado de tierras del Patio de los significativa desde el punto de damentales de la historia de Ca- correspondiente en el cruce con al tipo de templo-salón de tres consideración ni respeto algunos Naranjos con el propósito de am- vista arquitectónico. taluña que se conservan desde el cardo, la calle del Bisbe actual. naves renacentista, con propor- por el patrimonio histórico. La Au- pliar, aprovechar y sanear la plan- la Edad Media. Hoy día la pintura ciones amplias, pero comedidas diencia ocupó el edificio, total o ta baja de la casa. Los naranjos La violenta ruptura que significó preside la Sala de Gobierno, inte- La ampliación hacia Sant Jau- y equilibradas. parcialmente, desde 1716 hasta se integraron al nuevo suelo de la dictadura de Franco, hasta grada en la adecuación provisio- me debía durar cuatro años y, 1908. hormigón armado con jardineras 1977, tampoco comportó gran- nal llevada a cabo en 2006. fatalmente, fueron más de vein- Les naves están cubiertas por adecuadas. Además de habilitar des cambios en el conjunto edi- te. La obra suscitó una serie de bóvedas, singulares y arriesga- En esta época se amplió la ca- el sector norte del edificio para el ficado. Se suprimió de nuevo la A partir de 1998, se han arregla- controversias, entre las cuales la das, de ladrillo colocado de pla- pilla, al demolerse la pared del nuevo Instituto de Estudios Ca- Generalitat y la Diputación Pro- do, limpiado y puesto al día todas más comentada fue una suspen- no, sostenidas mediante arcos fondo y cubrir el nuevo espacio talanes, se empezaron una serie vincial de Barcelona ocupó todo las fachadas exteriores e interio- sión decretada por el rey Felipe sobre pilares de sección cua- con falsas bóvedas de yeso, para de pinturas murales en el Salón el Palau. res. Últimamente se ha rehabili- II, alarmado por su delegado en drada y molduraje toscano. Pila- simular el truco de los capiteles de Sant Jordi, obra importante tado un sector de la planta baja Barcelona, el duque de Feria, que res de piedra tallada, esbeltos y colgados. También parece ser del artista uruguayo-catalán Joa- Al principio los nuevos ocupantes como sala de comunicaciones y denunciaba las obras como un severos. El tramo central ante el que se construyó la torre del re- quim Torres García. Quedaron in- se acomodaron perfectamente a prensa. Continúa, poco a poco, desafío al poder real. altar está cubierto con una cú- loj, anexa a la gran sala del Con- acabadas al morir Prat de la Riba, la decoración primoriverista que el proceso de recuperación y pula ovalada, rematada por un sistorio, que ahora es la sala del en 1917, y ultrapasaron la simple encontraron. A finales de la dé- rehabilitación integral del mo- La nueva fachada se abrió justo cupulino. Hoy día no se puede Gobierno. utilidad decorativa para conver- cada de 1960 y principios de la numento que se inició en 1987, enfrente del vacío del viejo foso percibir por completo el espacio tirse en un símbolo de la nueva siguiente se trasladaron las pin- cuando la Diputación Provincial de Sant Miquel y del de Sant Jau- de la sala, pero se forma un gran A partir del primer tercio del siglo Cataluña novecentista. turas de Torres García, que per- de Barcelona se trasladó a otro me, ante el pórtico de la iglesia espacio, a la vez majestuoso y XIX también se ubicó en la casa manecían ocultas detrás de las edificio. desaparecida en 1825, sobre la compensado. La decoración ac- la nueva Diputación Provincial de Bajo la dictadura de Primo de Ri- actuales del Salón de Sant Jordi, antigua calle de las Escrivanies tual data de 1926. Son pinturas Barcelona, que ocupó el cuerpo vera (1923-1930) se decoró toda a una sala expresamente desti- Públiques. A aquello que por que en otra ubicación tendrían renacentista de Sant Jaume. La la casa de manera anacrónica y nada a su exposición, donde se dentro tenía todas las caracterís- más sentido. nueva organización estatal que se reaccionaria, a imagen del régi- conservan hasta hoy día. Asimis- ticas de una iglesia, el arquitecto estableció terminó desembrando men político que se impuso. Son mo, se incorporaron decoracio- supo encontrar la manera de dar- Cuando se rehabilite el salón, de el país en cuatro divisiones ad- de esta época las pinturas del nes alegóricas en la entrada del le la monumentalidad civil que se tanta significación cultural, se po- ministrativas y resultó ser todavía Salón de Sant Jordi y el popular puente de la calle del Bisbe, obra le pidió. Lo logró a base de asi- drá experimentar a placer su ex- más centralista que la situación puente neogótico sobre la calle del escultor Josep M. Subirachs, milar el frontis con la fachada de celente arquitectura interior, hoy surgida del Decreto de Nueva del Bisbe, construido en 1928, y en los paramentos interiores de un palacio italiano. El resultado día desfigurada. De cada lado de Planta de 1716. obra del arquitecto Joan Rubió i la sala de espera de la galería, es una obra original y atractiva, la sala se encuentra un cuerpo de Bellver. llamada Archivo de Cuentas, en bien compuesta y rica en detalles edificación, de dos plantas, que Se emprendieron obras de una este caso con obra pictórica de ornamentales, relieves, materia- llega hasta las dos calles latera- cierta ostentación, como la es- Lo más ilustrativo que queda de Jordi Alumà. El carillón actual de les, colores y texturas. Con las les. Originalmente eran estancias calera interior, de respeto, de la aquellos años seguramente es la 49 campanas es de 1976 y susti- reservas propias de la arquitec- de trabajo, ahora acogen oficinas planta baja a la planta noble, obra pesada obra pictórica del Salón tuyó otro más pequeño de 1927. tura renacentista de la periferia, de alta representación. del arquitecto Romà Prats Mon- de Sant Jordi, que se sobrepu- El sonido de este instrumento la obra evoca el frontispicio del tells. Asimismo, se restauró el Sa- so materialmente a la de Torres musical singular se funde con la palacio Senatorio de Miguel Án- La planta baja está condicionada lón de Sant Jaume y la respectiva García entre 1926 y 1927. Una arquitectura del edificio con un gel en Roma. en la altura por la obra anterior, fachada –que en aquel entonces lección de modales, para que los resultado exquisito. ya que el suelo de la capilla nue- ya daba al amplio espacio ac- catalanes asimilaran la historia La atención queda atrapada en- va tenía que coincidir con el de tual– y se colocó en la hornacina unitarista española, con pintu- En 1977, restituida la Generalitat seguida en el portal de acceso la galería gótica. Los pilares son la estatua de san Jorge realizada ras pobres sobre tela –fuera de de Cataluña con la democracia 54 55 The Palau de la Generalitat Corts, or parliament, and which construction elements and the The Gothic house The result, as we can see, 600 the staircase. The chapel on de Catalunya passed from being temporary objects contained in the building, years later, was excellent. Schol- the ground floor was finished in Summary of 600 years of art to enjoying permanent status. all of which form a unified whole The original fifteenth-century ars have praised the harmony of 1434, marking the end of this first For more than 400 years, the that has been largely conserved Gothic house at the centre of proportions, the technical quality stage in construction. From the Corts, which were consolidated and which art historians have al- the building can be clearly dis- and the ingenuity of the construc- outset, the work of the first build- The Palau de la Generalitat, seat by King James I in the thirteenth ways held in the highest consid- tinguished. This house has two tion and its impressive function- ers, Marc Safont and Pere Joan, of the Catalan presidency and century, acted as parliamentary eration. The site, which provides façades and two doors, the main ality. Particularly outstanding was praised most highly. The government, is a fine building dat- assemblies representing the so- an exemplary illustration of how door giving onto Carrer del Bisbe, are the subtle sculptural details, records show that both received ing to the fifteenth-seventeenth called general of the country, the Renaissance was introduced the other onto a street parallel the rich iconographic repertoire, generous payment for their excel- century that stands in the historic that is to say, the three estates into Catalonia, is imbued with with it, Carrer de Sant Honorat, the elegant overall air and the lent achievements. Bernat Mar- centre of Barcelona, capital of or groups of organised power extraordinary symbolic content which runs past the building on a aesthetic refinement of certain torell completed the altarpiece of Catalonia. The Generalitat is the that existed in the country during by its artistic heritage, historic slightly lower level. features. These include, par- Saint George in 1437, whilst An- name given to the institutional the Middle Ages and the mod- legacy, political significance and ticularly: the medallion of Saint toni Sadurní finished embroider- system under which the autono- ern period. These estates were: civil standing. This is a truly living The Gothic building is organised in George over the Carrer del Bisbe ing the altar frontal and liturgical mous government of Catalonia the ecclesiastic, the nobility and monument, one that, continu- the typical, secular manner of no- entrance, the work of a young vestments in around 1450. is organised within the Spanish the commoners. Each Cort was ing to perform functions that are ble urban mansions in the Catalan sculptor by the name of Pere State today. called by the king to debate and analogous to the purposes for area of influence: around a central, Joan; the gallery in the courtyard; The façade that gives onto Car- agree on taxes, laws and the which it was first established, open-air courtyard, with an exter- and the dense and delicate deco- rer de Sant Honorat is considered The building stands in the urban limits on royal power. The Gen- embodies the thousand-year nal staircase leading up to the ration of the Chapel of Sant Jordi, an impressive work of the high- centre that was first established eralitat was the permanent body Catalan urge for self-govern- principal apartments on the main all directed by Marc Safont. est quality, and an outstanding by the Romans in the first centu- that administered and managed ance. Finally, the Palau enjoys floor. In between these is a mez- example of Catalan Gothic civil ry. The building is deeply steeped these agreements, particularly legal protection as a site of na- zanine containing studies. On the The excellent judgement that the architecture. in symbolism and is infused with as regards collecting taxes, or tional cultural interest. ground floor are the service and deputies showed in appointing historic, artistic and political sig- the “donation” to the king. The the porters’ and guards’ quarters. these two young artists – who It takes shape against a flat wall nificance. Having survived the institution soon began to issue The power of the Generalitat in- Under the roof are a protecting have gone down in history as the that adopts a bevelled shape passage of time whilst conserv- public debt and even had its creased as the monarch became covered gallery, a storeroom, a finest in the country in their day in order to follow the course of ing its great cultural importance, own armed forces, on land and more distant, both physically and lumber room and more services. – was also demonstrated when it the medieval street. The façade, its noble architecture is still very at sea. The Generalitat did not politically, whilst the time between Voussoir stones form the round came to decorating the building, which is built of small clayish ash- much alive, and fully in use. depend directly on the crown one Cort and another became arch over the entrance. particularly the chapel: the re- lar stones from Mount Montjuïc and worked to safeguard and longer and the political and ad- nowned painter Bernat Martorell in Barcelona, contains the main The site occupies an irregular- defend the laws and interests of ministrative system became more Taking this as his starting point, was commissioned to make an entrance, crowned by the coat of shaped urban housing block of the Catalan people. and more complex. a young master builder, Marc altarpiece, and the embroiderer arms of the General, supported medieval origin that stretches Safont, who must have been just Antoni Sadurní was given the by two angels. The entrance is from Plaça de Sant Jaume to The Generalitat was firmly estab- In 1359, the Corts of Cervera around 25 years of age in 1410, task of producing an altar frontal flanked by two smaller door- Carrer de Sant Sever and Carrer lished from 1359 to 1714 when, served to strengthen the institu- brought his talent and inspiration and the liturgical vestments. The ways, which are used as service del Bisbe, and as far as Carrer de after the military defeat of Cata- tion at a time when it was neces- to bear and, enjoying the trust legend of Saint George was used entrances and are indicated by Sant Honorat. The block is some lonia in the War of Succession, sary to issue public debt in order and confidence of the deputies of as a figurative motif throughout relief figures representing porters 39 metres wide by 107 long, and which ended on 11 September to meet the costs of the war with the time, built a house that was this work, and is ubiquitous in the or guards in the keystones of the occupies an area of nearly 4,200 1714 with the occupation of Bar- Castile. In this war, the king of at once functional, beautiful and whole building. arches. The front of the two up- square metres. Some 200 people celona, King Philip V of Spain Castile, Peter the Cruel, sought to robust. Moreover, Safont infused per storeys features two rows work in the building, which has abolished the institution. After wrest Aragon, Valencia, Majorca his creation with a special grace The original building was pur- of six windows, known as coro- around 10,000 square metres that, the laws of Castile were im- and Catalonia from King Peter the that has enabled it to withstand chased on 3 December 1400. nelles, no doubt in an allusion to under roof. posed on the former territories Ceremonious. the passing of time so that, even The house stood on the eastern the crown-like shape of the lintel. of the Catalan-Aragon kingdom, today, we can appreciate its limits of the Call Major, or Jewish Those on the main floor are large, The “Deputation of the along with the forms of govern- In 1400, not long after the attack splendid architecture. The aim quarter, which had been attacked trifora windows, divided by two General” ment congruent with a regime on the Jewish quarter, or Call, of was to create an appropriately and sacked just a few years be- thin, cylindrical columns, mullions based on absolute monarchy. Barcelona, which took place in large and magnificent palace, fore, in 1391. The site purchased made from nummulitic limestone The building was the first seat of 1391, the Generalitat was able adorned by an unusual profusion contained the minor synagogue. from Girona. The double win- a political body already in exist- The construction of the building to buy an initial site on which to of sculptures and identifying he- dows on the second storey are ence, known since late medi- we see today began in 1400, establish its offices in the central raldic signs – the four bars of the Apart from its alignment with smaller. eval times as the “Deputació del but its present perimeter was not part of the city. The start of these Catalan monarchy and the Cross the street and, perhaps, some General de Catalunya”, or Gen- completed until 1640. The Palau works coincided with a change of Saint George, patron saint of foundations and minor elements, This façade is one of those eralitat. This government struc- was gradually enlarged during in dynasty, from a Catalan mon- cavalry, the Generalitat and Cata- nothing from the older building known as coronelles, traditionally ture, established by agreement different periods as historical cir- archy to a Castilian dynasty, in lonia. The enormous amount of was conserved. By 1410, work used in civil architecture, as op- amongst the political leaders of cumstances favoured the institu- 1410-1412. Only the great con- documentation on the Generalitat had already begun, directed by posed to those known as tracer- the day, is considered to have tion’s growing power, enabling flicts that affected the country that has been conserved makes Marc Safont. The wall and the ies, a style which takes its inspi- been one of the most liberal and neighbouring houses to be pur- caused any lasting interruptions frequent reference to the depu- entrance through the garden ration from the country’s religious democratic systems in Europe in chased and converted. to the expansion of the building: ties’ determination to ensure that that gave directly onto Carrer del architecture. Both styles are its day. the civil war of 1462-1472; the the quality of the building and its Bisbe were rebuilt in 1416-1419. found frequently in the house and As a consequence of this historic War of the Remences, 1485- furnishing should enable every- The medallion and several other in Catalan architecture, not only The Generalitat was an institu- development, the Palau contains 1486; the Thirty Years War, 1618- one – and history – to observe outstanding sculptures by Pere in Barcelona, but from Perpignan, tion that took shape gradually. features that range from the late- 1648; and, finally, the Reapers the power and political impor- Joan were also installed here. Valencia and Majorca to Naples, Its origins are found in a delegate Gothic to the Renaissance style. War, 1640-1659. tance of the institution. In 1425, work was well under Sicily, Cyprus and Rhodes. committee set up by the Catalan These elements include both the way on both the courtyard and 56 57 The Gothic façade that gives onto expressive false gargoyles, the the row of openings in the attic are adorned by delicate, fragile, ered by the early Renaissance were made. This was when the Carrer del Bisbe is one of the fin- master also adopts a daring solu- gallery, below the cornice that transparent tracery openwork. period: a reliquary made by the first Renaissance features were est features in the entire building. tion by assigning to one of them serves as a gutter. And all around Like a scale model of a sculp- silversmith Macià Gener in 1547; added to the building, which was At the end of a simple stone wall, the role of the princess in the leg- are gargoyles, twenty-six in all, ture or precious-metal work, a a peace-plate dating to 1512; still predominantly late-Gothic in where the wide doorway (perhaps end of Saint George. The railing, one for each pinnacle, full of life, row of four small pilasters stands and an unusual and most beauti- style. Little by little, from 1527 originally a carriage entrance) adorned by open tracery, and the splendid. These figures complete before the branches of the open- ful statuette by an unknown artist, to approximately 1550, the area opens, is a splendid crowning pinnacles, each different from the the solemn air of the great open ings, becoming transformed into acquired in 1536, but dating to around the first Orange Tree that features a great medallion next, are also fashioned with enor- courtyard, perfectly framing the simulations of pinnacles. Each is around 1425. All these are verita- Courtyard took shape, with the in which we see Saint George mous delicacy and in great detail. light well. The warm chromatic vi- crowned by a small false gargoyle ble art jewels that take the story of two galleries, half-Gothic, half- on horseback, killing the dragon. As is so often the case, many pe- bration generated by the Montjuïc that meets an unusual cornice Saint George as their theme. There Renaissance in style. The result Carved into the stone in haut-re- culiarities are invisible to the eye of stone helps to make this space adorned with foliage. From the can be no similar concentration of was an embryonic new, open-air lief, this is a striking composition, the spectator from the street. For even more pleasant. points of the three arches, the references to the saint anywhere space in the house. Over time full of life and the most extraordi- example, the figures of small chil- more salient archivolts or cano- as here, in a space measuring just and thanks to various extensions, nary detail. The princess is repre- dren that crown the highest points Ascending to the gallery by the pies also point upwards, forming 25 square metres. Today, many this pleasant, graceful courtyard sented in the gargoyle below. of the pinnacles, or the rear of the exterior staircase, we find the a space for three angels in semi- of the objects conserved, as well has taken on a peculiar, one haut-reliefs of Saint George. splendid façade that adorns the relief. With the foliage, perfectly as others acquired later, are kept might well say unique appear- This was the old wall around Chapel of Sant Jordi. Interest- integrated into the background, in the presbytery that was built ance. In its construction, depu- the garden, on the other side of The main courtyard is spacious ingly, this was not the chapel’s decorated by blind tracery. This as an extension in the eighteenth ties and architects – principal the house, though the more im- and elegant, noble without affec- original emplacement; originally also reaches, with rosettes, the century and in the adjoining sac- amongst whom was Antoni Car- portant street. Here is a second tation. Its virtues make it superior built on the ground floor by Marc final cornice itself, ending with risty: several precious metalworks, bonell – agreed to conserve and entrance to the original building, to similar, more austere courtyards Safont, it was transferred here gargoyle faces. Seven in all, along with other works from differ- continue the formal composition wide, more central, finer and situ- that comprise such an outstand- some 110 years later. The cor- representing beasts. This simple ent periods, such as the Flemish originally conceived by Marc Sa- ated at ground level. This door- ing and frequent element in Cata- ner formed by the chapel, in the composition takes flight thanks tapestries, including many of the font in the Gothic courtyard. way leads into a courtyard, once lan architecture. The envelope Gothic gallery, is most attrac- to the superb ability of the art- highest value. The extraordinary the old garden, and from here to around this large interior space tive. Its unusual façade imbues ist to resolve a pleasing mesh fifteenth-century silver sculpture Firstly, in 1527, a small property the main courtyard, under a built is perforated, left open. On the the whole with a splendour that of curved relief works, the heirs of Saint George is now conserved in the northern part of Carrer de body supported by three dar- ground floor, it communicates with only such a delicately-fashioned of the flamboyant, late-Gothic in the National Art Museum of Sant Honorat was rebuilt. The ing stone arches, considerably a second courtyard, towards Car- decorative work can confer. It formal repertoire. The central Catalonia. The tapestries are from new room that was added on surbased, full of light. This en- rer del Bisbe. On the first floor, the is difficult to identify the original keystone in the star-ribbed vault a collection depicting the story of the first floor in this way, adjoin- trance was intended to be richer, high arches of the galleries extend interior space of this chapel be- is adorned by a sculpture rep- Noah, made at the workshop of ing the Gothic Council Chamber, more sumptuous than the other. and lighten the space formed by cause, in extensions made in the resenting Saint George, whilst Willem de Pannemaker, of Brus- was known as the “Cambra Dau- For this reason, it is adorned by the cloister light well. The whole eighteenth century, the rear wall two of the secondary keystones sels, and were acquired by the rada”, or Gold Room. The room is special sculptural work that was is enriched by a large number of was demolished. The tiny chapel, feature the coats of arms of the Generalitat in 1583. now occupied by the president’s greatly appreciated in its time and reliefs, finely carved in stone. with square ground plan, is har- Generalitat with the Saint George secretary. is still much admired even today. monious in its proportions, and Cross and two more the four bars Today, just as when the Palau A formal precursor to this door- The staircase rests on a great covered by what is known as a of the Catalan monarchy. In the was first occupied, the rooms off The Gold Room was built by Ma- way can be seen in the original stone arch. The steps are star-ribbed vault. corners, the main ribs rest on the gallery on the first floor con- teu Capdevila, one of the most entrance to the nearby Casa de adorned, on the outside, under brackets decorated by the four tinue to be used for important outstanding figures amongst la Ciutat, or City Hall. the railing with its blind oculi (in The fact that the chapel was Evangelists. Additional carved political functions. those who first began to intro- Gothic tracery, each different transferred illustrates the great reliefs in the small keystones, the duce early Renaissance forms to The sculpture, in the so-called In- from the other), with a series of respect that was felt for the secondary ribs and the space- To the west are two main rooms, Catalonia. This was a noble room ternational Gothic style, signified varied figures enclosed in the tiny Gothic work of Marc Safont even filling archings complete this rich one larger than the other. The at the rear of the main room in the the consecration of the artist, Pere triangular spaces. The columns one hundred years after its con- upward view. larger of the two, designed for house. It also communicated with Joan, who was just 20 years of that support the pointed arches struction. In the façade, at the council meetings, contains the the gallery through a separate age at the time. It has stood here in the gallery are extraordinarily entrance, we can admire the fine The chapel was once furnished antechamber to the president’s door. Many craftsmen and artists for 600 years in the same place, in slender. These quatrefoil columns details of the filigree stonework most richly and, even today, sev- office, known since 1926 as from different places took part in the open air, and has been con- are built from strong nummulitic at close-hand. Fine mouldings, eral fine pieces of outstanding the “Saló de la Mare de Déu de the work, whose outstanding fea- served in very good condition. stone from Girona. A number of tracery, arcades, openwork with value are conserved here. Montserrat”, or Hall of Our Lady of tures include the magnificent cof- Meanwhile, its artistic and heritage expressive faces adorn the se- finely-fashioned leaf motifs, small Montserrat. The smaller room, for- fered ceiling, with its 104 fields, value was maintained and even ries of springers common to the capitals, angels, gargoyles, foli- Firstly, the great painter Bernat merly used by oïdors de comptes, and the decorative elements grew, for this is a work that illus- arches. The vast openwork in the age and rosettes. The overall view Martorell was commissioned to officials who inspected the ac- carved in stone and wood. trates Pere Joan’s compositional gallery, seen under the weight is also a delight. Three pointed produce an altarpiece for the counts of the Generalitat, is now daring and artistry. It is well worth of the mass above, takes the arches perforate the wall, form- ground floor, and this is now ex- the president’s office. Opposite, in It was not long before the house taking time to admire the reper- breath away. A horizontal moulding a door flanked by two long hibited, partially and in fragments, the east gallery, what is now the was enlarged once more. Be- toire of small heads from which ing around the perimeter forms windows with low sills. Inside, we in museums in Paris and Chicago. waiting-room for visiting dignitar- tween 1537 and 1548, the court- spring a series of archings. This is the base for another series of pi- can admire the fine star-ribbed Next, the embroiderer Antoni Sa- ies is thought originally to have yard section with the two loggias an interesting and realistic gallery lasters on the upper floor. These vault, its brackets and keystones durní was commissioned to create housed the accounting archives. was built, the chapel was trans- of faces, contemporaries of the pilasters are crowned by pinna- adorned by thirteen sculptures an altar frontal and liturgical vest- ferred from the ground floor to its artist, seen, for example as pos- cles and supported at the base and – even today – the magnifi- ments, and these can be admired Renaissance forms present location and the corner of sible passers-by in the street itself. by small brackets adorned by yet cent original altar frontal embroi- in the original site. Moreover, there the Gothic gallery was reformed, It has been noted that the series more carved relief works. In be- dered by Antoni Sadurní in 1432. were many other works, which The Gothic house was completed generating the paradoxical capi- shows a desire to humanise the tween are the parapets, decorat- were soon looted. The following in around 1435, and it was not tal without column that we can portrait, in line with the burgeoning ed by a series of the finest ogival The tympana in the three win- outstanding works are conserved until nearly one hundred years see today. new spirit of the time. In the highly arcades in relief and, above them, dows that open in the façade from the second stage, that cov- later that the first extensions 58 59 The architectural legacy of this ing” capital, without column, in The three other rooms between interesting work due to its order, take four years but, unfortunately, with large yet harmonious and courtyard, open at the level of the corner. As a result, utility, per- the Gold Room and the cor- compositional rigour and fine pro- was not completed for more than well-balanced proportions. the main floor, has conserved to spective, spectacle and solemnity ner with Carrer de Sant Sever portions. Austere and rational, its twenty. The enterprise aroused a our days the Catalan tradition of were all increased. Now, as we also pertain to this last period of lintels are adorned throughout by series of controversies, amongst The naves are covered by unu- courtyard gardens with orange ascend the staircase, the delicate works. Today, they are used for the mark of the Generalitat, which which the most resounding led sual, daring brick vaults arranged trees, a frequent feature in old ur- façade of the chapel built by Marc meetings and assemblies. One is identifies the house. The side to a suspension decreed by King flat, supported by arches that ban houses pertaining to the rich Safont is gradually revealed, step now adorned by a large painting façades in this part of the building Philip II of Spain, alarmed by his rest on square pillars and Tuscan or well-off. The courtyard gives by step. of Saint George by Miquel Mar- follow the same pattern as they delegate in Barcelona, the Duke moulding. Austere, slender pillars the building identity and charac- torell, dating to 1688. The frame meet up with the original walls. of Feria, who denounced the of carved stone. The central sec- ter, and is still an important place As the “Deputation of the Gen- is by Joan Aldabó. The next room work as being in defiance of royal tion before the altar is covered for both interrelations and circu- eral” increased in power, during is devoted to the noucentista Plaça de Sant Jaume as we know power. by an oval dome, crowned by a lation, leading as it does to the a period when monarchy became painter Joaquim Torres García, it today did not exist in those lantern. At present, it is not possi- main meeting rooms. more distant, both physically and whilst that on the corner with Car- times. The site was small, but The new façade was opened up ble to see the entire space of the politically, the building was ex- rer de Sant Sever pays homage much sought-after. The deputies right over the empty space of the room wholly, but this is a large, The works undertaken in this tended. In 1570, the construction to the contemporary artist Antoni of 1596 wished to open the build- old cemeteries of Sant Miquel majestic, well-balanced area. The second stage were aimed more of a new hall began, and this is Tàpies. ing onto this space, with a new and Sant Jaume, opposite the current decoration dates to 1926 at enhancing the prestige of the now the largest and most splendid and much larger chapel and new porch of the church, which was and features paintings that would site than at achieving utility in its and solemn of those we see today. This entire sector, including the offices. The built area was ex- demolished in 1825, over the make more sense if installed else- strictest sense. The extension This space, originally given the closure of the Orange Tree Court- tended by a striking and harmoni- former Carrer de les Escrivanies where. improved the old gallery – with name of the New Council Room, yard in its present form, is the ous body. The architect Pere Blai Públiques. Although the interior regard to the stretches of wall is now known as the Gold Room work of members of the Ferrer built the finest and most monu- had much of the church about it, Once this Hall, which embod- adjoining the orange-tree garden or Chamber of Government. dynasty of prestigious master mental example of Renaissance the architect ably found the way ies such cultural significance, and the Council Chamber – by builders: Pere Ferrer the Elder civil architecture in Catalonia. In to imbue the exterior with the has been rehabilitated, it will be providing new openings for pas- At first, it was easier to extend the built the Gold Room, whilst his doing so, he artfully resolved the required civil monumentality. The possible to admire its excellent sage and access. house northwards beyond Car- son, Pere Ferrer the Younger, most unusual requirements: to solution chosen was inspired by interior architecture, which is rer de Sant Honorat and towards and grandson, Pere Pau Ferrer, create a church on the same level the façade of an Italian palace, disfigured at present. There is a It was during this period, also, Carrer Sant Sever. The new room did the rest. The Ferrers worked as the Gothic gallery in the interior and the result is an original and two-storey body of construction that it was decided to improve the and construction, by Pere Fer- here, more or less continuously, and a monumental civil façade in attractive work, finely composed on either side, reaching to the old chapel, giving it a more monu- rer, features eight large, paired from 1570 to 1640. the exterior. and rich in ornamental details, two side streets. Originally, these mental appearance. For this rea- coffers that form the spectacular reliefs, materials, colours and tex- were workplaces; now they are son, the entire structure was tak- panelled ceiling that we can see The compositional style adopted The square today is the result tures. With the reserves that must offices occupied by high-ranking en up, stone by stone, from the and admire today. in the interior façades for the of the demolitions and plans to be made in the case of Renais- officials. ground floor, and the structure of extension of the Orange Tree monumentalise the city that were sance architecture in the periph- the gallery corner, where it meets At present, the ceiling of the Courtyard was always adapted to launched in 1825. In 1596, the ery, the work is reminiscent of The height of the ground floor is the staircase, was reformed. Chamber of Government is pro- the model that Marc Safont first institution of the General of Cata- the frontispiece of Michelangelo’s determined by the earlier work, tected behind a gilt gauze, the established in the Gothic court- lonia felt strong. Its powers had Senatorial Palace in Rome. as it was necessary to join the The loggias open onto the court- result of a provisional contempo- yard. Above all, the level of the increased and there was consid- floor of the new chapel with that yard with a daring hybrid of ogival rary intervention that has restored main floor was maintained, as erable interest in establishing its Our attention quickly centres on of the Gothic gallery. The pillars arches over classical columns, the room to its original purpose. was the level and formal unity of seat in a more prestigious part the doorway – now the principal are relatively low and the arches made from pink marble and The panelling was designed by the upper galleries in the façade. of the city, to reinforce its public entrance to the building – with are greatly surbased. Today, they adorned by Corinthian capitals the house carpenter, Francesc On occasions, this entailed forc- presence even more. To this end, its round arch and double Doric seem to be made from stone, but with inverted volutes. This section Soldevila, and was gilded in many ing its utility in order to ensure the renowned architect Pere Blai columns, their shafts of Trojan in reality, tiles were used, Catalan- is by the renowned architect and places. Two large and valuable the overall harmony of the great, was commissioned to under- granite, originals from the second style. Very thin, they have just two carpenter Antoni Carbonell, who Flemish tapestries once adorned open courtyard that was gradu- take this part of the extension, in or third centuries, from Roman leaves, under the original marble also built the nearby Palau del the walls. Also conserved is a ally taking shape. The sum of which he now applied the Renais- Tarragona, with the entablature slab floor of the Hall of Sant Jordi. Lloctinent. Carbonell followed, gallery of portraits of the kings spaces that finally resulted from sance style exclusively. and cornice, which serves as a with great respect, the same of Catalonia, which the depu- all this was like an internal, open- balcony on great occasions. In The Palace is usurped compositional pattern adopted ties commissioned the Bologna air world, irregular but unified, As a result, nearly two hundred this way, a dense central group in the early work by Marc Safont, painter Fillippo Ariosto to pro- useful, peaceful and pleasant. years after the sumptuous Carrer of elements is formed on the The period that began with the integrating the new Renaissance duce, and which are currently be- Even today, this space plays an del Bisbe entrance had been built, first floor, featuring a large niche loss of freedoms in Catalonia in forms that were being gradually ing restored. essential role in the building: it is the deputy and president of the between the two high windows, 1714 and the consequent usur- introduced into the country a la an identifying feature; it is useful corporation, Abbot Oliver de Bo- which balances the composition. pation of the building by the romana, in the most natural way. In 1596, the Generalitat drew up for meetings and events; and it teller of Poblet, ordered the build- All this is firmly supported by a flat Bourbon Court of Justice was the plans to extend its offices to occu- provides a striking access to the ing to be opened up onto Plaça bossage of rough stone and the most ruinous and decadent that In order to improve the intersec- py the whole block of houses. At more important meeting rooms. Sant Jaume and former Carrer de plain socle. The side volumes are the site has suffered in all its his- tion of the staircase with the gal- the same time, over a twenty-year les Escrivanies Públiques, which highlighted in the exterior by a sa- tory. lery, Carbonell removed the pil- period, work took place through- In the case of the façades over- followed the course of the even lient corner, resolved by a second lar from the corner and installed out the site, northwards towards looking the streets, the scheme older Roman decumanus and the order of pilasters with Corinthian The entire building was greatly nine new columns, robust and Sant Sever and southwards to- used in the old house was not space occupied, it seems, by the capitals. affected although, fortunately, classical, also made from pink wards Sant Jaume. Despite many applied. Here, rather the Fer- forum, at the crossroads with the no essential elements were lost. Tortosa marble. Decorated with interruptions, the perimeter of the rers opted to establish a simple, cardo, now Carrer del Bisbe. The Hall of Sant Jordi, originally The site was adapted to its new grotesques, this work demon- palace as we see it today was functional, classical composition. the New Chapel, has the ground purposes with no consideration strated the architect’s skill as he completed by around 1640. The façade on Carrer Sant Sever, The work of extending the build- plan of a Renaissance “salon- or respect for its historic heritage. paradoxically presented a “hang- although flat and simple, is an ing towards Sant Jaume was to chapel” with nave and two aisles, The Court of Justice continued to 60 61 occupy the building, either wholly from the Orange Tree Courtyard made on the building; in fact, damental documents in the his- or in part, from 1716 to 1908. in order to extend, make greater nothing lasting or architecturally tory of Catalonia conserved from use of and sanitise the ground significant was done. medieval times, was installed in a During this period, the chapel floor. Placed in suitable planters, room provided especially for this was enlarged. To this end, the the orange trees were installed Nor were major changes made purpose on the main floor. This rear wall was demolished, and in the new reinforced concrete during the years of the Franco painting now presides over the the new space was covered floor. The northern sector of the dictatorship, which lasted until Chamber of Government, which by false vaults made of plaster, building was furnished in order to 1977 and caused a violent rup- forms part of the provisional re- imitating the trick of the “hang- house the new Institute of Cata- ture in the history of our country. furbishment carried out in 2006. ing” capitals. It appears that the lan Studies, and the Uruguayan- The Generalitat was abolished clocktower was also built adjoin- Catalan artist Joaquim Torres once more and Barcelona Pro- Since 1998, all the façades, both ing the great Council Chamber, García began to paint his impor- vincial Council occupied the en- interior and exterior, have been now the Chamber of Govern- tant series of murals in the Hall of tire Palau site. refurbished, cleaned and mod- ment. Sant Jordi. These works were left ernised. More recently, an area unfinished on the death of Prat From the first, the new occu- on the ground floor was convert- In the early-nineteenth century, de la Riba in 1917, and went pants became perfectly accom- ed into a conference and press the new Barcelona Provincial beyond mere decorative utility to modated to the Primo de Rivera- room. Little by little, the process Council, which occupied the symbolise the new noucentista style decoration that they found of restoring and rehabilitating the Renaissance house overlook- Catalonia. here. In the late-sixties and early- entire monument, which began ing Plaça de Sant Jaume, was seventies, Torres García’s paint- in 1987, when Barcelona Provin- also installed in the building. The During the Primo de Rivera dic- ings, which had been concealed cial Council was transferred to new State organisation estab- tatorship (1923-1930), the whole by those that now adorn the Hall another building, continues. lished finally split the country up house was decorated in an of Sant Jordi, were transferred into four administrative divisions anachronistic, reactionary style, to a room especially furnished and turned out to be even more mirroring the political regime that to exhibit them, and they are still centralist than the system that had been imposed. The features installed in this space today. Alle- had resulted from the Decree of added during this period include gorical decorations by the sculp- “Nueva Planta” in 1716. the paintings in the Hall of Sant tor Josep M. Subirachs were Jordi and the popular neo-Goth- also added to the entrance to Works of a certain degree of os- ic bridge over Carrer del Bisbe, the bridge over Carrer del Bisbe, tentation were undertaken, such built in 1928 by the architect whilst paintings by Jordi Alumà as the inner honour staircase Joan Rubió i Bellver. were also installed on the interior from the ground floor to the first walls of the gallery waiting room, floor, designed by the architect No doubt the most illustrative known as the Archive of Ac- Romà Prats Montells. The Hall feature conserved from those counts. The present carillon, with and façade of Sant Jaume were years is the ponderous pictorial 49 bells, dates to the year 1976, also restored, the latter now giv- work painted directly over that of when it replaced a smaller one, ing onto the large square we see Torres García in the Hall of Sant installed in 1927. The sound of today, and the statue of Saint Jordi (1926-1927). A lesson in this singular musical instrument George by Andreu Aleu (1867) manners aimed at persuading blends with the architecture of was installed in the niche, where the Catalans to assimilate the the building to produce excel- it can still be admired today. history of Spanish unity through lent, truly pleasing results. a series of poor canvases – out The contemporary period of time and out of place – that In 1977, democracy was re- prevent us from appreciating the stored, and with it the Gener- Today, fortunately, the architec- architectural work of Pere Blai. alitat, under a new statute of ture of the Palau de la Generalitat autonomy. Consequently, the de Catalunya still remains faithful During the period of the last Catalan government returned to that which is most substantial Spanish Republic, a statute of to the building, commissioning and valuable in its original ar- autonomy, given the historic works to improve and add lustre chitecture. However, it was not name of Generalitat de Catalun- to the architecture of its historic until 1907, when Enric Prat de ya, was granted to the country. seat. la Riba became president of the The new political body returned Provincial Council, that a signifi- to its original seat in the Palau for As part of these works, in 1993, cant period of restoration of the a period that ended eight years the ground floor under the Or- building began. These moves to later with the entrance of Gen- ange Tree Courtyard was re- return the site to its earlier glory eral Franco’s troops into Barce- stored to its original 1914 ground ran paralleled to the restoration lona. The agitated Republic pe- plan and converted into a well- of the national political structure. riod finds scarce reflection in the equipped conference room with building’s architecture. foyers featuring superb works by Many actions were carried out, the Catalan painter Antoni Clavé. but the most important were From 1931 to 1936, and during Later, a work by Antoni Tàpies, the historic study of the monu- the Spanish Civil War until 1939, Les Quatre Cròniques (The Four ment and the removal of earth very few interventions were Chronicles), inspired by four fun- 62 63 Crèdits Edició Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió

Textos Alfons Roca Vilaregut, responsable del patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Basat en el llibre de Marià Carbonell i Buades El Palau de la Generalitat de Catalunya. 600 anys-Art i Arquitectura

Fotografies Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (Fotògraf: Jordi Bedmar) i MNAC-Museu Nacional d’Art de Catalunya (Fotògrafs: Jordi Calveras, Marta Mérida i Joan Sagristà)

Disseny Óscar Cusidó i Francesc Guitart Maquetació Eix Comunicació

Impressió Tallers Gràfics Soler

Producció i correcció lingüística Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Traduccions DISCOBOLE

Biblioteca de Catalunya - Dades CIP:

Roca, Alfons

El Palau de la Generalitat de Catalunya : resum de 600 anys d'art Text en català, castellà i anglès I. Bedmar, Jordi II. Catalunya. Generalitat III. Títol 1. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) – Història 725.12(467.1 Ba Barcelona) (091)