LA BELLESA DE LA MAQUINA Fotografia industrial de Ramon de Baños ( 1890-1980) ( 1890-1980) de Fotografia industrial Baños de Ramon LA BELLESA DE LA BELLESA LA MAQUINA

LA BELLESA DE LA MAQUINA Fotografia industrial de Ramon de Baños ( 1890-1980)

8 Crèdits

Exposició Catàleg

Director general de la Il·luminació Edició Fundació Gas Natural Fenosa Toño Sainz Fundació Gas Natural Fenosa Martí Solà Museu del Gas Laboratori fotogràfic Comissari EGM. Barcelona Textos Norbert Tomàs Bilbeny Anna Fors Emmarcat Mercè Tatjer Direcció El Taller Norbert Tomàs Eva Buch Comunicació Disseny gràfic Coordinació Agnès Gallifa Playground Liliana Costa Educació i didàctica Correcció de textos Arxiu i recerca Cristina Martínez Rosa Chico Anna Bragulat Laura Almagro Olga González Pere Martorell Traducció a l’anglès Maria Friel Disseny i producció Gerència Vol2 Design S.L. Mireia de Quadras Impressió CEGE

Digitalització, restauració i còpies Laboratori EGM, Barcelona

Agraïments Xavier Barrionuevo Pina, Joan Boada Raset, Josep Bou Farreras, Mariona Bruzzo Llaberia, Lola Escudero Valverde, Merche Fernández Sagrera, Blanca Giribet, Teresa Jové Meda, Ricard Marco Muñoz, Sílvia Muñoz d’Imbert, Imma Navarro Molleví, Núria Peiris Pujolar, Pere Petit, Núria F. Rius, Francesc Sánchez Mata, María de los Santos García Felguera, Josep Maria Sans Travé, Rosa Saz Alpuente, Eduardo Souza, Jordi Serchs Serra, Vanesa Iribarnegaray, Josep Pujol. Arxiu Mas, Filmoteca de la Generalitat de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya

© 2014, Fundació Gas Natural Fenosa, 1a edició Plaça del Gas, 8. 08201-Sabadell © de les imatges: Arxiu Històric Fundació Gas Natural Fenosa (AHFGNF) Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas (FIAAH-AM) Fons Filmoteca de Catalunya (FFC) Arxiu Nacional de Catalunya / Fons TAF Helicòpter, SA (ANC-TAF) © dels textos: Anna Fors, Marta Tatjer i Norbert Tomàs © de la traducció: Maria Friel

ISBN: XXX DIPÒSIT LEGAL:

Foto de la portada: sala amb aparells d’extracció de gas (supressors automàtics) de la fàbrica de la Barceloneta.

10 Índex

14 Presentació Martí Solà

16 Introducció Norbert Tomàs

19 La indústria i el progrés Mercè Tatjer 20 La Barceloneta i el gas

29 Ramon de Baños Anna Fors i Norbert Tomàs 30 Ramon de Baños, entre el cinema i la fotografia industrial 30 El cineasta 38 El fotògraf

45 La bellesa en la fotografia industrial Norbert Tomàs 46 Cap a un nou llenguatge fotogràfic 50 La relació de Ramon de Baños amb l’empresa Catalana de Gas 52 L’estil del treball de Ramon de Baños 62 Altres treballs fotogràfics de Ramon de Baños 67 Els antecedents de l’obra de Ramon de Baños Norbert Tomàs 68 Els primers reportatges de la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas 84 Les proves fotogràfiques de Photographic Studio Mas - Barcelona

111 L’ Àlbum del 1947 i altres reportatges Norbert Tomàs 114 El retoc en la creació d’una imatge publicitària 118 El procés del retoc manual de Ramon de Baños 122 Fotografia de l’objecte industrial 156 Fotografia de l’arquitectura industrial 170 Fotografia d’altres paisatges industrials 212 Localitzacions 222 La publicitat de catàleg 236 Els reportatges dels serveis de l’empresa 246 La producció i el treball 252 La desconstrucció d’un edifici bell però caduc

273 El film Norbert Tomàs 274 La fabricación de gas de hulla 280 La fotografia del film

298 Bibliografia 300 Index onomàstic 306 English texts

12 13 A la Fundació Gas Natural Fenosa disposem d’un dels públics i privats, participant dels criteris institucionals Presentació arxius d’empresa més grans d’Espanya. A part dels en l’àmbit de la fotografia, intercanviant informació, seus fons documentals textuals s’hi conserven més coneixements i catàlegs, promovent investigació, de 26.000 imatges en diferents formats que provenen difusió i educació. principalment de l’empresa Catalana de Gas i de les empreses que amb el pas dels anys es van anar Amb aquesta exposició volem iniciar una línia que integrant en el grup empresarial i creant el que és ens permeti, d’ara endavant, atorgar valor a aquest actualment Gas Natural Fenosa. No es tracta d’un arxiu fotogràfic de manera que periòdicament fons tancat; en un futur tal vegada no llunyà a aquest puguem dedicar una de les nostres exposicions fons s’afegiran les imatges generades amb motiu de temporals a la fotografia industrial. Així, ens atrevim l’expansió internacional de la companyia. a dir que aquesta és només la primera d’una sèrie d’exposicions que giraran entorn de la fotografia, el Des del Museu del Gas de la Fundació Gas Natural patrimoni industrial i els grans fotògrafs que hi ha Fenosa volem posar a l’abast del sector de la cultura al darrere. Ara és Ramon de Baños el personatge en general, del públic interessat en la fotografia que redescobrim, però segur que després d’aquest i dels estudiosos i investigadors d’aquest àmbit, hi haurà altres magnífics fotògrafs l’obra dels quals, aquest fons en procés de catalogació, descripció i amb una bona investigació, una acurada presentació estudi. Volem fer una aposta ferma per la cultura museogràfica i sobretot un bon treball d’equip, reconeixent el moment de dificultats econòmiques podrem posar a l’abast de la societat. Conscients de per promoure projectes sòlids i ambiciosos, sobretot la importància d’aquestes exposicions, el Museu del en l’àmbit de la preservació i recuperació del fràgil Gas n’ofereix la itinerància i activitats pel territori patrimoni fotogràfic. català, espanyol i internacional.

El nostre fons d’imatges el constitueixen grans Us convidem a gaudir d’aquest gran estudi treballs realitzats per fotògrafs reconeguts, d’alguns d’investigació i sobretot a «mirar» d’una manera dels quals s’ignoraven les activitats desenvolupades diferent aquest patrimoni industrial que tractat amb en l’àmbit industrial. Per tant, mostrem obra inèdita la subtilesa d’un gran fotògraf, esdevé una peça de fotògrafs coneguts per la seva tasca aliena al d’orfebreria, una obra d’art: un vell patrimoni que es món de la indústria. És un patrimoni valuós que ens converteix en bell. És la bellesa de la màquina. ajudarà a construir una baula més en la interpretació de la incompleta historiografia de la fotografia Martí Solà Sugrañes catalana, pionera a l’Estat espanyol i que se situa Director general de la Fundació Gas Natural Fenosa en una posició preferent en l’àmbit europeu. Tenim la voluntat de formar part del sistema únic d’arxius

14 15 Introducció L’obra fotogràfica que presentem en aquest catàleg cameraman, i ho feia amb molt d’orgull, silenciant és fruit d’una troballa a l’arxiu de la Fundació Gas bona part de la seva activitat com a fotògraf. El Natural Fenosa produïda durant la investigació dels testimoni de la seva obra restava d’aquesta manera seus fons fotogràfics, que generosament han estat amagat. Ara, gràcies a la disposició de l’arxiu de posats a disposició de la comunitat cultural. Es la Fundació Gas Natural Fenosa i la col·laboració tracta de la descoberta d’una important col·lecció d’entitats com la Filmoteca de Catalunya i l’Arxiu Mas de fotografies de temàtica industrial realitzades per de l’Institut Amatller d'Art Hispànic, així com també Ramon de Baños, conegut com un dels pioners del la participació entusiasta de moltes altres persones cinema català, i que ara descobrim com un fotògraf expertes i estudioses de la fotografia al nostre país, excepcional dins del context cultural de la segona s’ha pogut identificar el que probablement es pot meitat del segle passat. La seva obra ens ha permès considerar l’obra artística més interessant i més traçar algunes claus per a la interpretació i el relat significativa de Ramon de Baños en l’àmbit de la sobre diversos aspectes de l’evolució de la nostra fotografia de gènere industrial. Una investigació que història de la fotografia i el seu progrés tècnic, el seu alhora ha anat aportant pistes per a la descoberta llenguatge i els actors que hi han intervingut. d’altres treballs desconeguts del fotògraf sobre temàtiques ben diverses. I és que van ser molts els El treball d’investigació desnvolupat al voltant de gèneres tractats per De Baños, desdibuixats en els la figura de Ramon de Baños no és ni molt menys seus propis límits de definició: l’etnologia (fotografies conclusiu, perquè encara hi ha molt material per fetes durant la seva estada a Belem do Pará, al inventariar i identificar. Així mateix, l’arxiu també Brasil), el retrat, el reportatge social, el documental, el té obres d’altres autors com Otto Wunderlich, reportatge d’empresa, el bodegó publicitari... També Adolf Mas, A. i E. F., dits Napoleon, Emili Godes, constatarem com la seva habilitat per al dibuix, així Ignacio de Olalde, José Aldabó, Montserrat com el seu interès per la tecnologia en la indústria Segarra, Joaquim Brangulí i segurament molts cinematogràfica —que el conduí a ser un dels pioners d’altres encara per descobrir. Una recerca que del cinema animat a l’Estat espanyol—, intervé de és especialment interessant pel fet que a l’arxiu manera extraordinària en la sublimació de la imatge es conserven les plaques de vidre o de film i les industrial que conforma aquesta obra que ara pel·lícules negatives d’una bona part dels treballs presentem i que anomenem Àlbum del 1947. Es tracta realitzats per Catalana de Gas al llarg de la seva d’una col·lecció de 58 fotografies de maquinària i trajectòria com una de les empreses més importants arquitectura industrial que defineix l’actiu patrimonial del sector industrial del país. de l’empresa que es publicita en aquell moment de la postguerra. Unes obres que aporten un codi La redescoberta de la figura de Ramon de Baños ha visual propi que ensenya a mirar i gaudir d’una estat especialment singular. Considerat, com hem dit altra manera de la bellesa de la fotografia de gènere abans, un dels pioners del cinema català juntament industrial. Tota una invitació. amb el seu germà Ricardo, amb qui va treballar en molts projectes comuns, ell mateix definia la seva Norbert Tomàs Bilbeny trajectòria professional en l’àmbit del cinema com a Comissari 16 17 18 La Barceloneta La història de la Barceloneta ha estat vinculada des de fa més de 150 anys amb la del gas, una energia i el gas nova que va contribuir a transformar la vida i Plaça de braus El Torín, situada entre la fàbrica l’economia de Barcelona, i que d’ençà de 1842 era de gas i les vies del tren. produïda in situ en terrenys d’aquest barri. Era la plaça més antiga de Barcelona, datada l’any 1843. Es va enderrocar en Amb la instal·lació de la primera fàbrica de gas el la dècada de 1950, quan a 1841 a l’espai conegut com La Ginebra, proper als Catalana de Gas, que era la seva propietària, li va caldre sorrals de la platja, Catalana de Gas va contribuir a eixamplar el terreny la industrialització de la Barceloneta, tradicional barri de la fàbrica. 12,4 x 17,7 cm | AHFGNF mariner i portuari de Barcelona. Poc després, en terrenys que posseïa la família de casa de banys de mar de Barcelona i la plaça de toros La Barceloneta, sobretot a partir de l’endegament l’empresari Pere Gil i Babot, s’instal·là la primera El Torín, a prop de la qual passaven les vies i hi havia del port modern, va esdevenir en la segona meitat fàbrica de gas de Barcelona, la Sociedad Catalana l’estació del ferrocarril de Mataró. del segle xviii un dels grans barris portuaris de la para el Alumbrado por Gas, un cop desestimades Mediterrània, un veritable arsenal civil i gran port altres àrees més centrals. Es considerà que aquests La casa de banys, coneguda com a Banys de Can de comerç amb Amèrica. S’hi aplegaren els mestres terrenys tenien la millor ubicació: la proximitat del Soler, era un edifici amb jardí on es prenien banys d’aixa desplaçats de les drassanes i s’hi instal·laren port, que permetria accedir ràpidament i fàcilment d’aigua de mar en pica o banyera més aviat com a els oficis del mar, abans estatjats al barri de la a l’aprovisionament del carbó necessari per al seu mesura terapèutica; l’aigua arribava en canonades Ribera, destruït després de la guerra de Successió. funcionament, i la situació arran de platja, en un i s’escalfava amb una màquina de vapor. La casa espai encara no poblat del barri com era La Ginebra, de banys, arrendada a particulars en benefici de la Mestres d’aixa, calafats, fabricants de cordam on hi havia moltes hortes, i allunyat del nucli de la Casa de Caritat, desaparegué en instal·lar-se la gran i eixàrcia, ollers de marina, boters, mariners, Barceloneta, que tenia, aleshores, dimensions menors. indústria La Maquinista Terrestre y Marítima. pescadors i armadors omplien els carrers de traçat rectilini i vivien a les cases, totes iguals, de planta En poc temps, les primeres canonades sortides de la La plaça de toros, inaugurada el 26 de juny de 1834, baixa i pis. A més d’aquests oficis s'hi trobaven fàbrica van portar el gas als carrers de la ciutat, on havia estat projectada per l’arquitecte Josep Fontserè establiments d’aprovisionament naval i també fanals nous il·luminaven la nit i també molts edificis, i Domènech, i per la seva proximitat a la Ciutadella d’objectes de marina. D’entre ells sorgiren les tant industrials com d’esbarjo, i fins i tot algun era feta d’obra només fins al primer pis, que era de primeres i grans nissagues de fonedors, com els teatre de la mateixa Barceloneta. Aquesta fàbrica fusta; el 1887 es va reformar aixecant noves grades Lacambra o els Pujades, i ja a l’inici del segle xix les hagué de competir amb la fàbrica municipal, també amb pedra i columnes de ferro colat. primeres empreses de construcció i reparació naval, anomenada Gas Lebon, que es va muntar entre el com els tallers de la Companyia Catalana de Vapors ferrocarril de Mataró i el mar, ja en terrenys de Sant El Torín va ser la primera plaça de toros de Barcelona al Moll Nou (Nuevo Vulcano) el 1834 i, poc després, Martí de Provençals. i s’hi van celebrar moltes curses amb l’actuació de el 1839, la primera empresa dedicada a foneria i a la toreros reconeguts; també eren molt freqüents altres construcció de màquines, la Domènech i Prat, que D’altra banda, les primeres instal·lacions de gas activitats lúdiques com l’enlairament de globus s’establí a la gran illa central del barri. compartiren espai amb dues activitats d’esbarjo: la aerostàtics, en què disposaven de la col·laboració

20 21 No va tardar a establir-se al carrer de Ginebra, el En el primer terç del segle xx les primeres fotografies 1865, al costat de la fàbrica de gas, l’empresa de aèries mostren ja la culminació de l’espai industrial Federico Ciervo. Els Ciervo, antics fonedors de la així com les noves construccions, com l’Hospital Barceloneta, van instaurar una important relació d’Infecciosos (avui Hospital del Mar) i, a la platja, mercantil amb l’empresa del gas en dedicar-se a els dos grans barris de barraques: les del Gas, al la fabricació de comptadors per a la mesura del peu de la factoria de La Catalana, i al costat les del subministrament i ser impulsors de l’elaboració de Somorrostro, a tocar del Poblenou. tubs aïllants Bergmann i la creació de fàbriques de gas i electricitat a diversos indrets d’Espanya. En aquells anys les propostes d’un gran passeig marítim, dibuixat al Pla Jaussely (1907) i projectat Vista parcial de les barraques del Somorrostro. Al fons es Al final del segle xix aquest espai industrial es va el 1918 per l’enginyer J. M. Ortega, i la creació de veuen les siluetes del gasòmetre gran, la xemeneia i la torre d'aigües de la fàbrica de gas de la Barceloneta. consolidar amb noves empreses com els Tallers grans equipaments com un institut oceanogràfic i un La torre d'aigües i la planta de craqueig de la fàbrica de la Foto: Montserrat Sagarra | 15,5 x 23,3 cm | AHFGNF Escuder (1872), d’on sortiria l’Aurora, la primera seguit de balnearis, no prosperaren tot i la conversió Barceloneta vistes des del passeig de la Circumval·lació, màquina de cosir de patent espanyola. de la Barceloneta en un gran espai d’oci marítim; a a l’altra banda de les vies del tren. Foto: Montserrat Sagarra | 17,5 x 23,2 cm | AHFGNF Mentrestant, el port i la Barceloneta, un cop la platja del final del passeig Nacional van proliferar de l'empresa La Catalana (Sociedad Catalana para finalitzada el 1858 la jurisdicció militar, van continuar luxosos i espectaculars establiments de banys de el Alumbrado por Gas, anomenada així fins al creixent. Les grans fàbriques com Catalana de Gas mar com els Orientals i els de Sant Sebastià, modern 1912, que va canviar el nom per Catalana de Gas y i La Maquinista Terrestre i Marítima s’expandiren, casino bastit el 1929, a més dels de l’Astillero i els de La Barceloneta era al final de la dècada de 1930 un Electricidad), que els proporcionava el gas necessari. creant un gran espai fabril en el qual sobresortien Sant Miquel, aixecats a mitjan segle xix i una munió veritable barri industrial a més de portuari, amb Era un espai molt emblemàtic de la ciutat que l'any les noves construccions aixecades entre el 1903 i el d’altres més petits. un gran nombre d’estibadors i pescadors. Havia 1896 va ser objecte d’una de les primeres filmacions 1910 obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, arribat a superar de lluny els 30.000 habitants i d’Alexander Promio, operador de l’empresa Lumière i especialment la torre d’aigües, que avui encara resta La Barceloneta iniciava aleshores una funció assolia alts nivells de densitat en els petits quarts es va exhibir arreu del món. El Torín va ser l’escenari dempeus. Aleshores la fàbrica de gas tenia més de gastronòmica que no ha deixat de créixer fins avui; de casa; s’havien desenvolupat un gran nombre de diverses obres de Ramon Casas i, a l’inici del set-cents treballadors. en aquells anys adquirí anomenada Can Solé, una de publicacions i entitats (centres excursionistes, segle XX, objecte d’un dibuix, Escena taurina, de petita i popular casa de menjars per a treballadors ateneus, cooperatives, casals), tant obreres Pablo Picasso. Mentrestant, a les cases del barri es van alçar més del port que de la mà de Josep M. de Sagarra va com d’una petita burgesia de barri formada per pisos, als quals s’accedia per estretes escales que començar a ser freqüentada per escriptors i artistes, comerciants, botiguers i petits empresaris que Ben aviat, però, el paisatge d’aquesta part de la portaven als petits quarts de casa, els encara avui i fins i tot per visitants il·lustres. arribaren a editar i finançar la revistaMar Vella, on Barceloneta va canviar, en instal·lar-s’hi les grans característics habitatges d’uns trenta metres quadrats es publicà una de les obres de Joan Salvat-Papasseit empreses mecanometal·lúrgiques que havien resultat de dividir en quatre parts la casa original de La factoria de gas, malgrat la competència de (Poemes en ondes hertzianes, 1919), veí del barri. d’acompanyar Catalana de Gas durant més d’un planta baixa i un pis oberta a dos carrers. l’energia elèctrica, mantingué la seva activitat a segle. El 1855 La Maquinista Terrestre i Marítima la Barceloneta abastint com sempre Barcelona El fons fotogràfic de Catalana de Gas mostrava ja s’establí al costat del Nuevo Vulcano, que d’ençà de A La Ginebra els antics horts es van urbanitzar amb d’aquesta font d’energia. La vinculació amb el barri en aquells anys moltes imatges de la factoria i els 1834 tenia tallers al carrer d’Andrea Dòria. El 1849 s'hi carrers amples i cases benestants que es volien era important ja que molts veïns hi treballaven i treballadors. A l’igual que per a altres empreses, la van instal·lar els tallers de foneria i construcció de assemblar a les de l’Eixample; precisament un dels pertanyien a entitats com la Cooperativa d’Empleats fotografia, i fins i tot les primeres filmacions, van màquines de vapor dels germans Alexander. nous carrers s’anomenà Ginebra i comunicava el port i Obrers de Catalana de Gas i Electricitat, i estaven substituir definitivament els gravats vuitcentistes amb l’entrada de la factoria de gas. afiliats als sindicats naixents. per presentar en belles imatges en blanc i negre

22 23 el món del treball i els obrers amb la seva duresa; tornar a ser aixopluc de pescadors i nouvinguts però també mostraven els espais d’equipament que que treballaven al port i a les empreses de la l’empresa havia posat a disposició dels treballadors, Barceloneta i el Poblenou, i que van patir inundacions com ara les dutxes, que en alguns casos podien fer i manca de serveis mínims. Amb la construcció servir els caps de setmana o entre torns els familiars definitiva del primer tram del passeig Marítim el dels que hi treballaven. 1956 i la celebració de la Setmana Naval del 1966 desaparegueren quasi del tot. Bon exemple d’aquestes imatges són els reportatges que va fer per a l’empresa el conegut reporter gràfic i A poc a poc, canvis tecnològics i l’arribada del gas home vinculat al món del cinema Ramon de Baños, i natural convertiren en obsoletes les instal·lacions que continuats com a fotògraf de La Catalana durant de producció de gas, que un cop desmantellades els anys posteriors, constitueixen ara un extraordinari cercaren nous usos. La celebració dels Jocs Olímpics document gràfic d’un món industrial perdut. el 1992 va permetre construir un projecte amb un clar interès urbanístic i social. Finalment, part de l’antiga Després del trasbals de la Guerra Civil, durant la qual factoria de Catalana de Gas ha esdevingut un parc (el la fàbrica i la Barceloneta van ser objecte d’intensos Parc de la Catalana) que conserva la torre d’aigües i i continuats bombardeigs, i de la postguerra, amb l’antic edifici d’oficines, seu ara de la Fàbrica del Sol, grans dificultats per a l’aprovisionament de carbó, a més de la carcassa d’un dels grans gasòmetres. continuà la producció de gas. Les instal·lacions de Catalana de Gas s’ampliaren amb els terrenys de A la resta de terrenys es bastí l’any 2006 el modern la plaça de toros, que s’havien adquirit entre 1934 complex d’oficines de l’empresa, obra dels i 1954. L'any 1958 es va enderrocar la plaça, amb arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, la qual cosa, en una part del terreny que va quedar que manté fins avui més de 150 anys d’història disponible s'hi va instal.lar un camp de futbol per als compartida amb el barri de la Barceloneta. treballadors de La Catalana.

La manca d’habitatge a bon preu omplí de nou Mercè Tatjer Mir amb habitatge informal la platja situada davant Geògrafa i historiadora de la factoria de gas. Els grups de barraques van Universitat de Barcelona

Vista aèria de la fàbrica de Sant Martí al barri de Poblenou, de quan el gas es fabricava amb carbó. Actualment hi ha el parc esportiu i la platja de la Mar Bella c. 1950 | 60 x 50 cm | Autor desconegut | ANC

24 Mar Mediterrani C/ Ginebra 8 2 1 4 3 7

6

5

8 20

19 8

9 1. Entrada pel carrer de Ginebra 2. Edifici de les oficines de la fàbrica 12 18 i habitatges dels capatassos 10 3. Edifici per a ús dels treballadors, amb 18 lavabos, dutxes, menjador, cuines… 11 4. Forns de retortes verticals 5. Instal·lació per al gas d’aigua 6. Edifici de laboratori i serveis sanitaris 13 7. Edifici de tallers 15 8. Gasòmetres 9. Torre de dipòsits de quitrà, aigües 14 C/ Gasòmetre amoniacals i aigua dolça 10. Edifici de les calderes 17 11. Edifici dels aparells per a la depuració física Ronda Litoral

12. Edifici de refrigerants 16 13. Dipòsits de la depuració química 14. Edifici de comptadors 15. Edifici dels reguladors Maqueta de la fàbrica 16. Habitatge del director de la fàbrica de gas de la Barceloneta (1960) 1 7. Edifici de compressors per al transport del gas Catalana de Gas y Electricidad, S.A. 18. Torres de rentatge (scrubbers) 19. Magatzems de carbó 20. Forns de cambres verticals Otto i taller de cribratge de coc amb magatzem

26 27 28 Ramon de Baños, El cineasta amb un xassís per a vuitanta metres de pel·lícula. No eren càmeres fàcils de fer funcionar. entre el cinema i la Ramon de Baños Martínez, pioner del cinema, fotografia industrial realitzador, director de fotografia, fotògraf, cap de L’octubre de 1908 Ramon de Baños es va traslladar a laboratoris i gran amant de les arts en general, va Saragossa per filmar l’arribada dels reis Alfons XIII i néixer al carrer dels Tallers de Barcelona el 17 d’abril Victòria Eugènia i dur a terme diversos reportatges de 1890. Tercer fill d’una família acomodada, el pare durant la seva estada. El 1909 amb el seu germà era funcionari de l’Ajuntament. Ricardo va filmar els fets de la Setmana Tràgica. És a partir d’aquest moment que la Hispano Films

Influenciat des de molt jove pel seu germà gran comença a fer pel·lícules d’argument; per aquest Francisco1, que era fotògraf professional, ràpidament motiu es construeix una galeria de vidre als jardins va mostrar interès per la fotografia: per les càmeres de la productora i amb l’ajuda de cortines blanques i obscures, per la meravella del revelatge i per l’art blaves s’aconsegueix regular la llum del sol. del retoc. Ricardo assumia la tasca de direcció i delegava la càmera a Ramon. Durant aquest període es roden Va iniciar els estudis de Dret i feia pràctiques a les films comLocura de amor (1909), Su propio juez tardes en un bufet d’advocats d’un amic de la família, (1909), Carmen o la hija del contrabandista (1911), etc. però molt aviat Ricardo, el seu germà mitjà, set anys Retrat de Ramon de Baños. més gran que ell, li va demanar que entrés a treballar c. 1911 | FFC De Baños, encuriosit per la feina de projeccionista, a la Hispano Films —situada al carrer de València— sovintejava el Salón Doré, on va coincidir amb com a aprenent i ajudant de laboratori. Ricardo La Hispano Films vivia un període pròsper i es va Fructuós Gelabert, amb qui ja havia col·laborat havia treballat a París a la casa Gaumont i en tornar traslladar a una espaiosa torre del carrer de en algunes feines. Són el mateix Gelabert i el s’associà amb Albert Marro per fundar la Hispano Craywinckel de Barcelona. A l’antiga quadra i cotxera projeccionista de la sala, Mariano Borràs, els que li Films, una empresa productora de cinema, un nou art s’instal·là el laboratori. La tècnica del viratge i tintatge van presentar Joaquim Llopis, un empresari valencià amb un gran futur en aquell temps. dels films era molt important perquè tot es filmava amb negocis a les Amèriques que buscava un bon amb llum natural i, segons el color que se’ls donava, tècnic cinematogràfic per enviar-lo al Brasil a filmar

Ramon de Baños tenia disset anys i va resultar molt es representava que era de dia o de nit. i projectar pel·lícules. Aquesta idea no li va semblar hàbil en el món del revelatge, aplicant millores gaire bé a la família De Baños, però Ramon, que en els aparells del moment i en la manipulació Un any més tard, Ricardo, en veure la bona feina de sempre havia estat inquiet i amb ganes de fer tècnica de les pel·lícules. Durant dos anys, mentre feta, se’l va emportar com a ajudant de càmera i coses noves, no dubtà i va marxar cap a les terres Ricardo rodava a l’Àfrica el conflicte del Rif, Ramon codirector de tot un seguit de reportatges. El primer del Brasil. A més de guanyar un bon sou, aquesta s’encarregava del bon funcionament del laboratori, film que van rodar era un reportatge a l’hipòdrom de oportunitat li permetia sortir de la influència del seu amb uns resultats excepcionals. Barcelona sobre el pilot Louis Blériot, i a continuació, germà i treballar per a ell mateix. aquest cop amb Albert Marro, l’homenatge que la ciutat de Barcelona va dedicar a Àngel Guimerà. Les Al final de l’agost de 1911, amb vint-i-un anys, Ramon

1. Els noms del germans Ricardo i Francisco de Baños els escrivim en castellà tal com els esmenta en Ramon a les seves memòries càmeres que utilitzaven els germans De Baños eren de Baños marxà cap a Belem, capital de l’estat de (v. bibliografia). dues Urban amb calaix de fusta i objectiu Voigtländer, Pará. Un cop allí va alternar la direcció de l’empresa

30 31

Indígena de l’Amazones recollint cautxú d’un arbre. però la seva esposa i la família li van treure la idea deixa meravellat. La primera cinta que van rodar va Ramon de Baños del cap. Durant els dies de recuperació, Ramon de ser La danza fatal (1914), amb Pastora Imperio com (Brasil, juliol de 1913). Placa de vidre pintada amb anilina | 7,6 x 7,8 cm | FFC Baños sovintejava l’estudi fotogràfic del seu germà a protagonista. En acabar el film sorgiren conflictes Francisco i és justament allí on va veure la possibilitat entre Carreras i Togores, aquest va abandonar el film i Aquella espècie de penombra verdosa em va alarmar i vaig preguntar al senyor Silva d’un negoci nou. Van decidir associar-se i muntar una De Baños va ser l’encarregat de muntar-lo. si hi havia d’altres llocs més esclarissats, empresa de retoc i reproducció de fotografies: ja que l’espessor del brancatge tamisava Al final de 1914 Ricardo de Baños va trencar amb molt la llum i m’impedia fer una bona fotografia, i és que la sensibilitat A mi el que m’interessava —i on veia un futur Albert Marro i va abandonar la Hispano Films. Un ortocromàtica de la pel·lícula negativa de possible— era el negoci a gran escala de les any més tard va crear la seva pròpia productora, la què jo disposava no era gaire apta per ampliacions fotogràfiques i no el de retratar la Royal Films, i va demanar al seu germà Ramon que a això. [...] Afortunadament, vam trobar gent, i així va ser que, pensant-ho bé, vaig traçar un lloc més favorable, on destacaven un pla per estendre el negoci per tota la Península s’afegís al projecte, malgrat que ja treballaven junts diversos arbres productors de cautxú, —sense la marca de cap productora— en la filmació altíssims i robustos, que vaig considerar mitjançant una xarxa d’agents o representants que bons per a fotografiar. es volguessin ocupar de l’assumpte mitjançant d’operacions quirúrgiques, una tasca que van una bona comissió. A aquest efecte vaig redactar mantenir fins als anys vint. de Baños, Ramon: Memòries un fullet per instruir els agents per aconseguir comandes i que col·laboressin així en el meu A l’estiu de 1916 Argos Films s’associa amb la projecte. El pla va merèixer l’aprovació del meu germà i entre els dos vam posar mans a l’obra.2 casa francesa Films Cinématographiques CH. J. Drossner per coproduir La vida de Cristóbal Colón Van llogar un local a la rambla dels Estudis amb y su descubrimiento de América (1916), dirigida per Bonsuccés: un tercer pis amb una magnífica galeria, Gérard Bourgeois, amb Edouard Renault i Ramon parcialment moblada, i amb una bonica escala interior. de Baños fent d’operadors. El pressupost del film va superar el milió de pessetes de l’època i, segons d’exhibició cinematogràfica amb la realització d’una unes febres palúdiques que el van obligar a tornar a Malgrat tot, aquest negoci no va aconseguir l’èxit explica Joan Francesc de Lasa, «tot i no ser un sèrie de reportatges i documentals per a la Pará Films, Barcelona per poder recuperar la salut. que esperaven i el van tancar. Francisco va continuar film perfecte, sí que va ser una obra seriosa, ben que ell mateix havia creat. Posteriorment va posar amb la fotografia i Ramon tornà a treure el nas pel documentada i ambientada, i amb una extraordinària en marxa el noticiari Pará Films Jornal, en el qual Un cop a Barcelona, es va instal·lar a viure amb 3 món del cinema. tècnica» . El rodatge s’allargà pràcticament un any i s'intercalava publicitat filmada pel mateix De Baños. la seva dona, Rosita Argentó —amb qui s'havia es van fer servir decorats naturals de Sevilla, Còrdova casat per poders mentre era al Brasil— a casa dels A mitjan 1914, l’empresari Josep Carreras funda la i Barcelona. El film s’estrenà el 20 de maig de 1917. L'estada al Brasil li va permetre fer altres negocis: seus pares, al número 15 del carrer de Barberà. productora Argos Films i contracta Josep Togores la distribució d’olis i la representació de qualsevol Ràpidament es va refer de les febres, segons com a director artístic i De Baños com a operador. Tornant a la Royal Films, Ramon de Baños va producte que vingués d'Europa, però tots aquest consta a les seves memòries: «Pels bons cuidados Aquest és enviat a París per comprar aparells de començar a treballar-hi el març de 1916 com a negocis no sortien sempre com esperava i quan el de la seva esposa i per la seva vitalitat i joventut». laboratori per a l’empresa, i la ciutat de la llum el operador i cap de laboratori. El primer film per a la Ministeri d'Agricultura, Indústria i Comerç de Pará li Disposava d’alguns diners i va buscar algun negoci va proposar rodar una sèrie de documentals sobre la per començar. Ricardo va continuar treballant a la recol·lecció del cautxú, el cacau i el cafè no va dubtar Hispano Films amb Albert Marro on, per motius a acceptar-ho. Durant les filmacions pel riu Amazones personals, Ramon no volgué tornar. També es va 2. Memòries de Ramon de Baños, dipositades a la Filmoteca de Catalunya. 3. Joan Francesc de Lasa (Barcelona, 1918-2004) va ser crític, investigador, documentalista, historiador i director de cinema. Va escriure sobre la picada d'un mosquit el va portar a contraure plantejar el retorn al Brasil, on tenia feina assegurada, els pioners del cinema a Catalunya i va ser biògraf dels germans De Baños amb el llibre que ressenyem a la bibliografia.

32 33 marca va ser El idiota (1916), distribuïda per Pathé prestigi a la marca. El primer va ser el boxejador Jack Films, i seguidament es van rodar La cortina verde i Johnson, i la segona, Raquel Meller, amb qui Ramon Juan José, ambdues estrenades el febrer de 1917. va mantenir una bona amistat per sempre més.

Durant el període en què De Baños va treballar per a L’últim film que van fer junts a la Royal Films va ser la Royal Films, també ho feia de manera esporàdica la nova versió de Don Juan Tenorio (1922), on Ramon per a altres productores com la Momo Films, on de Baños no es va limitar a fer d’operador, sinó que rodà la sèrie Cipriano, que constava de sis curts i també va escriure el guió que, segons Joan Francesc tenia com a protagonista l’actor còmic català Miquel de Lasa, «és més cinematogràfic que el de totes les Masi. També va fer de director tècnic en dos films pel·lícules que va dirigir Ricardo i, per descomptat, d’animació gràcies als coneixements que tenia de incomparablement superior al del Tenorio de 1908». la truca: una càmera fixa muntada sobre un peu Després d’aquest film els dos germans ja no van especial amb l’objectiu mirant avall, amb una taula tornar a treballar junts. de fusta i vidre i uns llums de suport a sota del vidre i a sobre, que capturava les imatges fotograma a Entre 1922 i 1923 Ramon va fer un seguit de Retrat de Ramon de Baños al despatx de casa seva. fotograma, com si fos una càmera de fotos, i les pel·lícules industrials, entre les quals La industria del FFC gravava sobre una pel·lícula. corcho, filmada a Palafrugell.

No hem d’oblidar tot un seguit de pel·lícules Canigó Films encarrega el 1923 a Àngel Guimerà de vistes i alhora poder recórrer tota la Península Cyma, instal·lats al número 8 de la rambla de pornogràfiques que els dos germans De Baños l’argument per a una pel·lícula basada en el drama ensenyant el funcionament de la primera càmera Catalunya. En aquesta empresa capdavantera en la van rodar entre els anys 1918 i 1925. Films amb Mossèn Janot, estrenada amb aquest mateix títol. amateur de pas estret, cosa que va propiciar que el tècnica del tiratge de títols, revelatges i perforacions arguments simples i amb una forta influència dels Josep Amic i Bert, conegut com Amichatis, va fer el cinema arribés a tots el aficionats. de cintes verges, hi treballà dos anys. La productora filmscochons francesos, que feien servir prostitutes guió tècnic i De Baños, aleshores ja reconegut com Emérita Films: Reportajes Cinematográficos del Barri Xino com a actrius i xulos, pintes i fatxendes un dels millors operadors del moment, va col·laborar El 1926 De Baños torna a treballar com a operador Nacionales, propietat d’Eleuterio Mendoza, contracta com a actors. La hipòtesi generalitzada és que en el projecte portant la direcció tècnica. professional. Arturo Carballo, empresari del Cine De Baños com a càmera de la sèrie «España histórica, Ramon i Ricardo van acceptar fer aquest gènere Doré de Madrid, vol un film que inclogui els números monumental, pintoresca e industrial», un conjunt de cinematogràfic pels importants ingressos que els Aquest mateix any Enric Riba el contracta per de les revistes de teatre de Madrid i Barcelona del films documentals de caire divulgatiu entre els quals proporcionava. Històricament, s’ha afirmat que treballar a Pathé Baby, SAE. Aquesta empresa tenia moment lligades entre si amb una trama argumental roda els de la fàbrica de cervesa El Águila de Madrid Ricardo era el director d’aquestes pel·lícules, però la distribució de la casa Pathé i de les càmeres Debrie senzilla, i contracta Ramon de Baños com a càmera i el de Catalana de Gas y Electricidad. El documental Ramon va alternar la seva tasca d’operador amb la a Espanya. Ramon marxa a París per aprendre la dels rodatges a Barcelona. De Baños va muntar publicitari i industrial, lligat a una empresa o altra, no direcció de moltes d’elles. tècnica del revelatge per inversió i a la tornada tres decorats al cinema Novedades i allí va fer totes deixarà mai més de formar part de l’activitat laboral s’encarrega de muntar el laboratori de revelatge les filmacions. El film es va titularFrivolinas i es de Ramon de Baños. Els anys 1918 i 1919, respectivament, s’estrenen dues als baixos de l’empresa. L’any següent Ramon de va estrenar al mateix Cine Doré de Madrid el 18 pel·lícules, Fuerza y nobleza (1917) i Los arlequines Baños és nomenat cap tècnic de la representació a d’abril de 1927. L’any 1929 té lloc l’Exposició Internacional de de seda y oro (1918), totes dues dirigides per Ricardo Espanya de la nova càmera Pathé de format 9,5 mm. Barcelona, i De Baños és l’encarregat de fer-ne la i amb Ramon d’operador. En ambdós films es va Aquesta ben retribuïda feina li permetia aplicar els L’any següent Ramon de Baños va entrar a formar pel·lícula oficial. De Lasa explica que va organitzar contractar artistes famosos per donar publicitat i coneixements que tenia sobre la tècnica de presa part de l’equip tècnic dels laboratoris cinematogràfics el film com un projecte doble: per un costat l’oficial

34 35 i per l’altre el comercial, amb l’objectiu d’aconseguir Un cop acabat i amb poca feina entre mans, De També va participar en molts concerts i en alguna (1952), a De Baños li sobraven uns quants metres de que les indústries i els comerços s’interessessin per Baños aprofita el temps adaptant el guió del clàssic festa major. A més, explica que tenia debilitat per cinta i va aprofitar per filmar Gelabert, de qui, amb 78 sortir en el film i participessin en el projecte. Fuenteovejuna, de Lope de Vega, juntament amb cantar l’òpera Marina. D’altra banda, durant tota la anys, va deixar testimoni. Antoni Sau i Ramon Quadreny. De Baños no havia vida li va agradar escriure, i va publicar articles en Josep Maria Bosch, gran amic de Ramon de mostrat mai un posicionament polític: als inicis de un munt de revistes sobre temes molt diversos, no Un any després Ramon de Baños va fer la seva Baños, li va encarregar el 1932 la renovació dels la guerra va fer d’operador per a la CNT-FAI, de la tan sols sobre cinema i fotografia, sinó també sobre última feina d’operador a la pel·lícula La montaña seus laboratoris cinematogràfics, els més antics mateixa manera que més endavant també ho va fer moltes altres temàtiques. Ens ha deixat infinitat sin ley (1953), dirigida per Miquel Lluch. Va continuar, de Barcelona en tiratge de còpies, tiratge de títols per al Movimiento Nacional. de cartes, articles i unes fantàstiques i caòtiques emperò, treballant en la realització de trucatges, artístics, moviment per a portades i tràilers, etc. memòries que donen fe de la facilitat que tenia per a portades, dibuixos, rètols, publicitat i títols de De Baños, reconegut expert en aquest camp, va El cinema va esdevenir sonor, i no tots els directors l’escriptura i que alhora són un gran testimoni de tot crèdits per a moltes productores del moment, ser nomenat director tècnic de l’empresa i aprofità i tècnics van saber adaptar-se a aquesta nova etapa. el que va viure. Com era d’esperar en un personatge aprofitant sempre la seva estimadatruca . També l’ocasió per introduir els últims avenços tecnològics. Per a Ramon de Baños el canvi no va ser traumàtic. tan prolífic com va ser Ramon de Baños, també fent reportatges fotogràfics per a empreses, com va fer alguna pinzellada en el món de la poesia, i Catalana de Gas. Fins i tot va fer funcionar una petita Entre les moltes inquietuds que tenia De Baños Ja el 1939 es documenten factures de l’empresa dins del seu llegat ens ha deixat un recull de poesia empresa de retolació per a botigues. Ell mateix ens també hi havia la necessitat de crear una associació Profilms, creada per De Baños i mantinguda fins romàntica. El 1946 ell mateix va crear l’Associació ho explica en un dels seus moltíssims escrits: «En de tècnics cinematogràfics. D’acord amb les seves als anys quaranta, especialitzada en reportatges dels Amics de les Arts, una entitat artística, cultural 1970, al cumplirse ochenta años de mi edad y sesenta pròpies paraules4, cinematogràfics publicitaris i industrials. i recreativa que promovia el cant, la música, la y cuatro de actuación constante dentro de la industria poesia, el teatre, la dansa, la pintura..., i organitzava cinematográfica, y hallándome en perfecto estado Teniendo yo deseos de agrupar a todos La postguerra va ser molt dura: l’escassedat de tertúlies, homenatges, balls, sopars i tota classe físico, sigo al pie del cañón, como vulgarmente se los elementos técnicos de la industria pel·lícula verge per als rodatges permet dur a terme d’esdeveniments relacionats amb el món de les dice, alternando los trabajos cinematográficos con la cinematográfica española para la defensa de sus molt poques pel·lícules. El primer llargmetratge arts, que va presidir i dirigir fins que la sordesa li fotografía industrial». intereses morales y materiales y sabiendo que otros compañeros —Carrasco, Cánovas, Burgos, en què va participar després del conflicte va ser ho va permetre. etc.—, tenían la misma idea, me entrevisté con La alegría de la huerta (1939/40). Ramon de Baños El 1975 va rebre diversos homenatges, inclosa la ellos y les dije que uniríamos nuestros esfuerzos va buscar alternatives laborals en la fotografia i El 1946 va col·laborar en diversos films de dibuixos Medalla al Mèrit al Treball, que com a pioner del hasta la gran creación de la Unión Profesional de va començar a treballar més intensament en els animats juntament amb el dibuixant Muntañola cinema li va atorgar la Diputació de Barcelona. Técnicos Cinematográficos Españoles. reportatges fotogràfics d’encàrrec, tant en l’àmbit i el llavors aprenent de direcció Francesc Rovira- Els últims anys de la seva vida, amb una salut ja molt de les empreses com de tot tipus d’esdeveniments, Beleta. Els tres van fundar la productora CEIDA, i van debilitada però amb una gran memòria, De Baños va L’agost de 1935 ja s’ha creat l’associació i el traient el màxim partit de la venda de les còpies i el realitzar tres curts amb un ninot protagonista que van aprofitar per escriure les seves vivències, aconsellat juliol del 1936 és traspassada a la Sección de retoc fotogràfic. vendre a la distribuïdora CIFESA. Aprofitant latruca per Joan Francesc de Lasa. El que va començar sent técnicos cinematográficos del Sindicato Único de de De Baños, els tres van produir uns quants anuncis un passatemps acabà convertint-se en un gran llegat. Espectáculos Públicos. A part del món del cinema, Ramon de Baños tenia de cinema publicitari. força inquietuds culturals. Li agradava molt cantar i Ramon de Baños morí a Barcelona el 2 de gener Durant la Guerra Civil, i malgrat les complicacions, tenia una bonica veu de tenor. En les seves memòries El 1952 el cineasta Fructuós Gelabert va rebre un de 1980 quan li faltaven pocs mesos per complir De Baños va continuar fent reportatges publicitaris i comenta que va estudiar cant amb el mestre Vidal homenatge i va decidir tornar a filmar la seva primera noranta anys. feines de trucatge. És durant aquest període que la Nonell i que va debutar amb molt èxit al Teatre pel·lícula, Riña en un café (1897), aquest cop amb productora Internacional Films el contracta com a Olympia l’any 1931. El 1940 va fer una audició per a Ramon de Baños d’operador. Aquesta va ser l’última Anna Fors cap de càmera del filmLos héroes del barrio (1937). Ràdio Barcelona, on cantà Tosca, Aida i I Pagliacci. cinta dels dos pioners. Segons Joan Francesc de Bibliotecària i documentalista Lasa, un cop acabat el rodatge de Riña en un café 4. Memòries de Ramon de Baños, dipositades a la Filmoteca de Catalunya.

36 37 El fotògraf i desconstrucció d’espais de producció i instal·lació dedicat tota la vida, la vaig aprendre juntament amb de maquinària. Tot el procés ha estat documentat els meus germans Francisco i Ricardo, més grans que Ramon de Baños (1890-1980), juntament amb per nombrosíssims reportatges a càrrec de fotògrafs jo que eren fotògrafs professionals». el seu germà Ricardo de Baños (1882-1939), és coneguts i per d’altres encara per identificar, de conegut com uns dels pioners del cinema català just manera que s’ha constituït un arxiu de milers Abans de marxar al Brasil, el 1906 s’havia iniciat després del seu amic Fructuós Gelabert (1874-1955) de fotografies. en el camp de la cinematografia com a ajudant i de l’aragonès Segundo de Chomón (1871-1929), als estudis de la productora Hispano Films, que el establert a Barcelona el 1900. En el present treball només hem pogut traçar algunes seu germà Ricardo havia creat amb Albert Marro. pistes del que podria ser la redescoberta de molts Dedicava molts esforços a tasques de laboratori, Ara, amb motiu de treure a la llum part de l’arxiu altres treballs fotogràfics que Ramon de Baños va fer revelatge, muntatge, retocs, etc. Explica a les fotogràfic de la Fundació Gas Natural Fenosa, és per a altres indústries, com ara paisatgístiques, de seves memòries que «tant el meu germà com l’ocasió per descobrir alguns trets de la tasca com a retrats o etnogràfiques, que resten encara inèdits. Per jo, mal m’està dir-ho, sempre ens vam distingir fotògraf de Ramon de Baños i valorar la seva tant, aquí no quedarà conclòs l’estudi del que hauria per l’excel·lent qualitat fotogràfica de les nostres expressió en l’àmbit concret de la imatge industrial i de ser una visió completa de la seva obra fotogràfica, pel·lícules, reconeguda per propis i estranys». publicitària. De Baños sorprèn per la seva vida que ben segur no ens decebrà. Ramon de Baños en moltes ocasions empra el mot dedicada intensament a la tècnica d’un nou ofici fotografiar per referir-se al que nosaltres anomenem en constant evolució i perfeccionament, el cinema, La dedicació de Ramon de Baños a la cinematografia acte de filmar. És a dir, quan feia la captura en així com pel seu interès per les arts del dibuix4, la és pel que se l’ha valorat sempre i se l’ha estudiat. pel·lícula d’una escena, ell considerava que l’estava literatura5, la poesia6 i la música, especialment la Certament, a la seva biografia ell mateix es refereix fotografiant. Un bon exemple d’aquesta apreciació lírica. La seva implicació com a «fotògraf adjunt als per sobre de tot a la seva feina cinematogràfica i al seu el tenim en la filmació que De Baños fa de la festa Serveis Tècnics de Catalana de Gas y Electricidad, viatge de joventut a Belem de Pará, al Brasil (1911-1913), del vint-i-dosè aniversari de la proclamació de S.A. de Barcelona» des dels anys cinquanta fins un viatge que per l’experiència i els èxits assolits el va la República Brasilera, on va filmar la sortida del als últims dies de la seva professió, fa que es marcar per a tota la vida. La primera pel·lícula que es Governador del seu palau amb cotxe. El cotxe tenia Retrat de Ramon de Baños amb una càmera Leica IIIf. conservi una col·lecció de fotografies excepcional va filmar al Brasil va ser precisament seva ( c.1930 | FFC Embarque capota i va demanar permís perquè la baixessin. En i completa que ens proporciona un relat inèdit do eminente Dr. Lauro Sodré, setembre de 1911) i, reproduir l’escena, De Baños comenta: «els cotxers d’una gran indústria. Aquesta indústria, que des per tant, va ser també un dels pioners del cinema en baixaren la capota, per la qual cosa el cotxe va dels seus inicis va estar en constant evolució i aquell país. Però de fet, en el mateix contracte que va quedar bé de llum per fer una bona fotografia». Es expansió, amb una inversió important en tecnologia signar amb Joaquim Llopis, l’empresari valencià que preocupava molt de l’enquadrament i l’obturació i estructura, va dedicar molts esforços en construcció li proposà treballar al Brasil per a l’explotació d’una de l’objectiu, així com del ritme i la velocitat de la sala de projeccions que tenia a Belem, De Baños es manovella, que es feia anar a mà. Volia obtenir una comprometia a actuar com a maquinista de cinema bona impressió en el film, i en els revelatges de 4. El 1906 anava a cursos de dibuix lineal i ornament a l’Escola Superior d'Arts i Indústries i Belles Arts (Llotja). 5. Ramon de Baños reconeix que quan amb setze anys treballava al despatx de l’advocat criminalista Modesto Álvarez va poder dedicar amb un 10% de dedicació, com a cameraman amb un seguida volia veure si estaven ben impressionats. moltes estones a la lectura d’una biblioteca que tenia molt ben assortida i que el va influir notablement en les seves aficions literàries. A l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya es conserva una llista que Ramon de Baños va elaborar amb un centenar d’articles publicats entre els 25%, i amb un 50% als treballs de fotografia. anys 1905 i 1918 dels temes més variats i sorprenents. Alguns exemples són: «De la molécula al sol», «La bebida en diferentes países», Els primers films de De Baños van ser documentals «Superalimentación para los tuberculosos», «Como viven los peces voladores», «Infección por las momias,», «Ellas en el tocador», «La China», etc. Els mitjans eren diaris (El Noticiero Universal, Las Noticias, La Vanguardia, La Veu de Catalunya) i setmanaris (Miau, Orbi…!, El Quan escriu el seu currículum de cameraman realitzats amb la seva productora, Pará Films. mundo científico, El hogar y la moda, Foyer, La Ilustración Artística…). comença dient: «La fotografia, branca a la qual m’he L’endemà del dia que va presentar les primeres 6. El 15 de novembre de 1958 l‘Academia Hispano Americana de Costa Rica atorgà el títol de Conseller núm. 75 a «el artista poeta Don Ramón de Baños Martínez».

38 39 va fer una gran ampliació fotogràfica de mida a gran escala per tota la Península, amb una xarxa natural en què destacava, sobre un fons negre, d’agents o representants a qui oferien una bona poderosament, el tors d’un atleta, girat d’esquena comissió. Per a aquesta tasca van editar un fullet de i de cintura en amunt, amb els braços enlaire, 36 pàgines titulat Lo que era, lo que somos y nuestro fent destacar la seva musculatura i emmarcada la Segell emprat entre Segell emprat fotografia amb un fantàstic marc daurat (i al seu trabajo, que inclou un índex exhaustiu sobre molts els anys 1931 i 1935. passada la Guerra Civil. voltant diverses mostres de retrats fotogràfics). aspectes de l’empresa. Al prefaci, a l’apartat «Lo que Aquesta fotografia a les nits s’il·luminava a era», s’explica l’excel·lència del treball de Francisco intervals per transparència, que resultava un bell de Baños i com és de conegut internacionalment, efecte que cridava poderosament l’atenció. produccions al Theatro Odeón de Belem els de marca alemanya. Segurament, amb el retorn sobretot «als principals centres comercials d’Amèrica [...] Vaig equipar el pis conforme a les necessitats diaris exalçaren les pel·lícules destacant la nitidesa precipitat a Barcelona, De Baños degué deixar Llatina» (Xile, Argentina, Uruguai, Brasil, Mèxic, del negoci. El rebedor i la gran sala d’espera, de la fotografia. al Brasil un interessantíssim arxiu de pel·lícules amb una taula central on hi havia els àlbums Cuba i Perú). i fotografies de temes de botànica, zoologia, amb les mostres de retrats a diverses mides. Un També va ser al Brasil i amb la seva productora on De etnografia... del qual malauradament, ara per ara, es cadiratge otomà compost per butaquetes [...] A l’apartat «Lo que somos», s’explica que s’afegeix al Baños va fer el seu primer film de gènere industrial. desconeix la localització. convidava al descans. Un gran globus elèctric negoci Ramon de Baños, detallant la seva experiència: amb quatre llums penjant il·luminava el saló. Una Es tracta d’un documental sobre la fabricació també fotògraf que ha estudiat i practicat els últims porta entapissada donava pas al despatx, format de cordills titulat Manufactura de Cordelería y L’estudi fotogràfic a la rambla dels Estudis, avenços als estudis més grans del món, com l’Artistic per una taula, una gran butaca, dues llibreries Arpilleras de Martins, Jorge y Cía. de Pará (gener de número 11 (1914) separades per un cortinatge de vellut vermell Portrait Company de Chicago, Illinois (EUA). 1912). Per a la filmació es van fabricar uns quadres —que dissimulaven la porta de vidriera d’una de llum artificial per il·luminar i impressionar Quan Ramon de Baños torna del Brasil veu que el habitació del costat—, una tauleta amb màquina Allí este hombre aprendió cuantos procedimientos adequadament la pel·lícula. Era la primera vegada panorama de la producció fílmica a Barcelona no d’escriure, cadires i instal·lació elèctrica ad hoc se emplean para la confección de los nuevísimos que emprava la llum artificial i De Baños expressa és gaire encoratjador, fins i tot el seu amic Fructuós completaven el despatx. retratos mecánicos, con los cuales estamos ya asombrando a los inteligentes por la maravillosa que «gràcies a aquests va aconseguir uns efectes Gelabert fa pel·lícules molt de tant en tant. Davant la [...] Així vaig equipar el pis i la galeria amb un cert luxe. Vaig comprar per a la galeria una ejecución, finura de tintes y, en una palabra, el fotogràfics magnífics ja que feia ressaltar certs detalls necessitat de treballar demana ajuda al seu germà moderna màquina alemanya que duia a la part gran efecto artístico que presentan. interessants de la fabricació». Francisco, que l‘orienta i li comenta que hi ha un del davant un gran mirall giratori per a la posició estudi fotogràfic per llogar en un punt molt cèntric de vertical o horitzontal que al centre deixava pas Explica que arriba equipat amb màquines i En els primers temps de feina al Brasil, pel fet que Barcelona, a la rambla dels Estudis cantonada amb per a l’enfocament, i així la persona o els grups aparells no coneguts ni utilitzats fora de l’Artistic la tasca de projeccionista no l’ocupava del tot, va el carrer del Bonsuccés. Els dos germans lloguen el es podien veure en la posició en què havien Portrait Company. decidir muntar un petit laboratori fotogràfic per poder local, que inclou una magnífica galeria. Com que no de ser fotografiats. Diversos fons, mobles, cortinatges, catifes i tot el que em va semblar treballar durant el dia. es tenen gaires descripcions d’estudis fotogràfics útil per aconseguir bones fotografies de les Llavors fan publicitat de la «Conveniencia de d’aquells temps hem cregut oportú aprofitar l’ocasió persones retratades. poseer retratos»: En les expedicions que va fer a l’Amazones (el viatge per transcriure el seu record de com es van instal·lar a Xingú per filmar la indústria del cautxú així com (FFC 2.1.3): El negoci no rutllava gaire i De Baños va veure més Nosotros no fabricamos retratos ampliados sin l’expedició científica a l’Alto Acre), a més de portar futur en les ampliacions fotogràfiques que retratant gusto alguno, pues estamos en la convicción Al contracte [de lloguer] hi figurava també un de que un retrato ampliado con arte es siempre pel·lícula verge, va anar equipat amb gran quantitat la gent. Per aquest motiu els dos germans van aparador que donava al carrer del Bonsuccés en muy superior a una fotografía. Un retrato de los de rodets per fer fotografies així com amb una bona planificar un negoci de retoc i reproducció fotogràfica el qual vaig fer posar un gran vidre i vaig cobrir que nosotros presentamos al público es tal como càmera fotogràfica de 10 x 15 centímetres plegable el seu interior amb vellut vermell. El meu germà

40 41 aparecería la persona retratada ante vosotros. Però, malauradament, la Guerra Civil Espanyola i el Quan Catalana de Gas considera De Baños com a al 1960, amb més de 2.300 fotografies, i la gran Una fotografía es simplemente una reproducción bloqueig econòmic de les potències vencedores de fotògraf de l’empresa, li proporciona estabilitat de quantitat de lots de fotografies que es conserven mecánica, mientras que un retrato ampliado es el la segona Guerra Mundial a l’Estat espanyol amb feina i li permet desenvolupar un gran encàrrec, a l’arxiu de la Fundació Gas Natural Fenosa. L’any resultado producido por la mente de un inspirado la finalitat de fer caure la dictadura van provocar l’elaboració del que anomenarem a partir d’ara 1962, De Baños desenvolupa un reportatge sobre la artista. […] POR AMOR A LA POSTERIDAD, los retratos no son objeto de lujo, sino una imperiosa l’escassetat de materials fotogràfics i equips tècnics, Àlbum del 1947, un excepcional treball de fotografia instal·lació al mar del tub per descarregar les naftes necesidad. Debéis tener retratos de familia: esto malgrat que l’any 1940 va aparèixer la casa de industrial. Catalana de Gas va fer aquest àlbum als dipòsits de Sant Martí i la Barceloneta. Aquest reforzará los lazos del hogar. productes fotogràfics Valca al País Basc i el 1941 la amb l’objectiu de regalar-lo al cap d’Estat, Francisco mateix reportatge també és cobert simultàniament firma Negtor a Barcelona. Els cineastes i fotògrafs es Franco, com a propaganda i mostra de l’important per Josep Brangulí i Claramunt (1913-1991). La A l’apartat «Garantía de nuestro trabajo», diuen: ressentien de l’autarquia i tenien molta dificultat per actiu capital de què disposava la companyia. continuïtat de reportatges elaborats per Brangulí en treballar comercialment. Com desmitifica el fotògraf anys posteriors per a l’empresa Catalana de Gas i la Nosotros garantizamos una reproducción exacta Josep Maria Casademont en una conversa amb Joan Posteriorment a aquesta magnífica obra, Ramon retirada de De Baños poc després (probablement per de cada fotografía, exceptuando fotografías Fontcuberta (Serra d’Or, núm. 279, desembre de de Baños continuà treballant per a l’empresa duent l’edat) sembla que va ser un traspàs convingut entre de cadáveres o de esas borrosas o apagadas y 1982), més que buscar una explicació als interessos a terme innombrables reportatges: la col·lecció de ambdós fotògrafs. en mala condición. No garantizamos retratos cuando se nos ordene cambios de original, tales existencials o espirituals dels fotògrafs dels anys 26 àlbums de producció elaborats des del 1952 fins como quitar el sombrero, arreglar el vestido, cinquanta i parlar de l’expressió visual i l’estil de les alterar el peinado, etc. SIEMPRE RESULTA seves obres, el que cal fer és entendre que aquells MEJOR HACER LOS RETRATOS TAL COMO SEA professionals, per sobre de tot, estaven preocupats LA FOTOGRAFIA ORIGINAL. per poder viure d’una professió i convertir-se en fotògrafs professionals. Casademont diu «nosaltres Finalment ofereixen retrats tipus fotocrayon («son som gent de postguerra i sabem el que és passar los más modernos y duraderos que se conocen») i fam». I és en aquest context que Ramon de Baños, fotooli en ampliacions de 20 x 50, 50 x 60 i 60 x 100 sense desvincular-se de la pràctica cinematogràfica centímetres. i del treball d’animació, desenvolupa tota mena treballs fotogràfics d’encàrrec, des de l’industrial fins Com ja s’ha explicat, després d’aquest intent de al de reportatge i, fins i tot, el de bodes i comunions. dedicar-se a la fotografia, Ramon de Baños continua Entre els anys 1941 i 1944 du a terme durant moltes la seva vida professional com a càmera. setmanes i mesos els reportatges dels Concursos Vivientes Lápiz Vera, un concurs organitzat per Al documental que va dirigir Joan Francesc de Lasa, Radio Nacional per a cantants lírics que actuaven a que el va filmar a casa seva els darrers anys de la Sala Mozart. El programa era conduït pel popular la seva vida (L’últim peoner, 1976, Filmoteca de la animador Poussinet. Hi va fotografiar el debut dels Generalitat de Catalunya. Durada de 12 minuts), de guanyadors del concurs: la primera va ser Victòria Baños declara: «Per sobre de tot sóc un càmera i ho dels Àngels i el segon, Manuel Ausensi. dic amb orgull». Amb la truca, la màquina que es va (revista Radio Nacional. 26 de març de 1944). Aquesta construir ell mateix per fer cinema d’animació, diu activitat el degué engrescar en l’afició a la lírica i a que «jugo a ser magos, a fer màgia d’imatges i de fundar l’Associació dels Amics de les Arts. trucatges». D’aquest gènere també va ser pioner.

42 43 44 45 Cap a un nou La revolució industrial, durant la segona meitat del Visió. És també en aquest context que es comença de textures pictòriques o dibuixístiques). Era una segle xix, genera una nova societat i la transformació a manifestar un interès per la fotografia publicitària: manera de justificar com la tècnica i la química llenguatge radical de les ciutats, el comerç i el paisatge urbà, s’organitza l’any 1931 a París la primera exposició fotogràfica es podien expressar en imatges que fotogràfic que absorbeix el desplaçament de gran quantitat d’aquest gènere, «La publicité par la photographie», assolien el mateix nivell artístic que la pintura de població rural. S’esdevé un gran canvi entès a la galeria Art Contemporain. El 1932 l’entitat del tradicional i, per tant, podien reivindicar-ne el com a progrés però que coexisteix amb una forta Publi-Club (creada per a la defensa dels professionals reconeixement com a art. Un exemple d’aquesta conflictivitat social generada per una diferència de de la publicitat) organitza el Primer Saló de Fotografia posició el tenim a La Ilustració Catalana —revista per classes cada cop més radicalitzada. L’explotació Publicitària a Barcelona. Alguns destacats membres excel·lència de difusió de la imatge que explicava dels recursos energètics per al consum i la indústria d’aquesta entitat creen el Seminari de Publicitat el món a través de reportatges fotogràfics—, que produeixen també un gran canvi en determinats en el si de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat de dedicava, de tant en tant, unes pàgines a «los paisatges rurals: colònies industrials que s’instal·len Catalunya, en un moment en què la psicologia a nostres artistes de la fotografia» per mostrar-nos al costat dels rius, embassaments i mines, amb un Catalunya, amb l’arribada de la Segona República, uns treballs que emulaven el llenguatge pictòric gran desenvolupament dels mitjans de comunicació, adquireix una gran vitalitat en fer explícits els seus modernista del moment. la construcció de xarxes ferroviàries, carreteres per grans avantatges per al desenvolupament del als automòbils, estacions i ponts. benestar de moltes esferes socials i la millora del Durant l’evolució a Catalunya cap a la Nova sistema econòmic del país. Objectivitat, representada per fotògrafs com Emili Hi ha una gran evolució tecnològica, és l’era de Godes (1895-1970) o Antoni Arissa (1900-1980), o per l’eclosió del maquinisme. En el camp de la fotografia Si bé durant les primeres dècades del segle xx la les obres de factura plenament publicitària realitzades l’avenç és imparable, amb la creació de tota mena nova fotografia és practicada a Catalunya per un per Pere Català Pic (1889-1971), Josep Masana (1892- d’aparells per reproduir imatges i l’aplicació de conjunt de fotògrafs que se situen en el llenguatge 1979), Josep Sala (1896-1962) o Ramon Batlles (1901- les solucions químiques per a la captació. El de les noves avantguardes que es desenvolupen a 1983), es va anar articulant una nova gramàtica en la llenguatge evoluciona ràpidament. Superada la l’Europa central, no serà fins a la Segona República representació de l’objecte. Aquesta ens proposava consciència reproductiva objectiva de la fotografia, quan es manifestin plenament els seus postulats, una mirada que requeria una actitud molt diferent el fotògraf, amb actes conscients o intuïtius, pren en un moment en què encara està molt present a la que apliquem quan observem la fotografia la decisió d’allò que vol representar en el moment el pictorialisme, un corrent estètic àmpliament documental, que ens estimula amb una percepció de realització de la fotografia. Decisions que té promogut per les revistes del seu temps, les gairebé hipnòtica de memòria històrica a partir d’una controlades al llarg de tot el procés de creació, des agrupacions fotogràfiques i els cercles artístics. veritat suposada. En canvi, per «veure» en la nova de la captació fins a la còpia final. L’estètica del pictorialisme menystenia la reproducció fotografia hem d’aprendre a llegir la imatge en si realista i objectiva de les fotografies documentals. mateixa, coneixent el seu propi alfabet. Durant el període d’entreguerres del principi del segle En l’elecció dels temes, es consideraven apropiats o xx apareixen els moviments artístics d’avantguarda, no en el sentit d’una poetització de la realitat, com La fotografia de l’objecte industrial es nodreix del que representen una renovació radical dels diu Joan Fontcuberta, en sintonia amb els corrents llenguatge que proposa la Nova Objectivitat i el posa llenguatges plàstics. La fotografia també hi té un simbolistes francesos i prerafaelites de tradició al servei de l’interès publicitari que vol acomplir. paper important pel que fa a la renovació visual i anglesa. La pràctica anava acompanyada d’una No podem establir límits en la definició de gèneres són dos els moviments a partir dels quals s’articula sèrie de treballs anomenats pigmentaris (fórmules icònics ja que aquests mateixos queden desdibuixats aquesta nova mirada de l’aprehensió de l’espai químiques i processos de laboratori aplicats al per la pràctica dels mateixos fotògrafs, que transiten mitjançant la fotografia: la Nova Objectivitat i la Nova negatiu i a les còpies en paper per obtenir resultats còmodament entre ells. Per tant, quan parlem de

46 47 fotografia industrial no podem caure en la definició construcció del ferrocarril (1890) així com un altre Però és l’obra de l’enginyer industrial i de sensorials que aporta la tecnologia i que estan fent d’un gènere delimitat en si mateix. Contràriament, d’important sobre l’estat de les obres del port de camins, aficionat a la fotografia, Esteve Terradas canviar radicalment la manera de viure queden tant ens podem trobar amb representacions de Barcelona en transformació (1896). (1883-1950) que ens descobrirà la bellesa de les reflectides en unes escultures d’al·legories que la realitat en consonància amb una interpretació construccions tècniques. representen la captació de la llum i del so a través més documental, com amb llenguatges propis que Josep Brangulí (1879-1945) fotografia tota mena dels aparells moderns: una té a les mans una càmera responen a la utilització dels valors estètics de què es d’espais i l’industrial també n’és una constant. La Aquests treballs mostren la modernitat i el progrés fotogràfica (en al·lusió a la capacitat de captació nodreix aquesta Nova Visió. seva pràctica com a fotoperiodista fa que les seves científic i tècnic a través d’una representació de la llum); una altra, una làmpada (en al·lusió a imatges responguin a una mirada més documental, molt acurada. La mateixa fotografia, com a mitjà la disponibilitat de la llum); una altra, la ràdio (en Si busquem els antecedents de la fotografia industrial incorporant els treballadors dins l’escena, oferint tecnològic, era considerada símbol de la modernitat. al·lusió a la captura del so) i, la darrera, el gramòfon els trobarem en l’obra de fotògrafs del final del un retrat social de l’home i la seva feina amb les Domènech i Montaner en fa una clara al·lusió a la (en al·lusió a la reproductibilitat del so en el moment segle xix com Charles Clifford, Jean Laurent i José màquines. En canvi, el seu treball de la fàbrica de gel façana de la Casa Lleó i Morera del passeig de Gràcia que es desitgi). Spreafico, i en la de catalans del canvi del segle com Folch Hermanos de Barcelona (1919) té una concepció de Barcelona. Les expectatives de noves percepcions Pau Audouard, Josep Brangulí o Frederic Ballell, entre narrativa diferent, sòlida, amb uns enquadraments d’altres. Les seves obres reflecteixen la fascinació ben estudiats al servei de la definició de la visual per les noves estructures (lineals, corpòries i maquinària dins d’un espai industrial estructurat. Ja compositives) d’un espai en transformació constant entre els anys 1941 i 1944 fa unes propostes clares de a causa dels canvis urbanístics i de paisatge que fotografia industrial amb les imatges dels telers de la acompanyen la revolució industrial del moment. fàbrica Manufacturas Valls, S.A. de Navàs, on remarca perspectives acusades i línies diagonals. Charles Clifford (1820-1863) va dur a terme l’encàrrec reial de les obres de canalització d’aigües del canal Frederic Ballell (1864-1951) també vol testimoniar la d’Isabel II. El francès Jean Laurent (1816-1886) vida de les petites indústries en què els obrers i les també es traslladà a la Península per fotografiar les obreres són elements constitutius d’una realitat social transformacions del paisatge per a la construcció del polaritzada. Són il·lustratives les imatges d’unes ferrocarril, un tema també tractat pel malagueny José obreres de Tarragona que greixen les rodes del que Spreafico (1831-1878). L’obra d’aquests fotògrafs la sembla ser una gran dinamo (1917). Però al costat podem considerar com l’antecedent dels treballs que d’aquestes imatges més documentals representa va desenvolupar l’alemany Otto Wunderlich (1886- unes altres on queda palesa la nova mirada en la 1975), que s’estableix a Espanya el 1913 i treballa representació de l’espai a través de composicions per a empreses constructores i industrials com la visuals on predominen línies, llums i ombres: una mateixa Catalana de Gas (una obra que encara està bateria de dinamos amb moltes línies de fuga pendent d’estudiar). (1910), el punt de fuga centrat d’un pont ferroviari vist des de les vies (1915) o el ritme de les ombres Pau Audouard (1857-1918) va dur a terme un encàrrec de les clavegueres del subsòl de la Via Laietana de per a La Maquinista Terrestre y Marítima sobre la Barcelona (1913)1.

1. Vegeu: Jordi Calafell.

48 49 La relació de Ramon Ramon de Baños va treballar per a l’empresa Catalana activitat professional. Explora les possibilitats del diari es desenvolupaven a les fàbriques de Catalana de Gas y Electricidad, S.A. abans de la Guerra Civil. cinema d’animació aplicat al món publicitari, alhora de Gas, que es renovaven constantment, donant de Baños amb Va fer els reportatges del seu estand en la primera que assumeix feines fotogràfiques que el porten a fer suport al treball que realitzaven els tècnics de l’empresa Exposició de la Indústria Hotelera i d’Alimentació reportatges de tota mena. l’empresa. Les grans dimensions de la fàbrica, la celebrada el 1927 a Barcelona, així com de l’exposició seva estructura de complicades instal·lacions, una Catalana de Gas d’aparells de la botiga de l’empresa al Portal de És en aquest moment quan Catalana de Gas li producció de funcionament imparable i les constants l’Àngel. També va fer, per encàrrec de la mateixa encarrega el gran Àlbum del 1947. Després d’aquest grans obres que es duien a terme, atorgaven una Catalana de Gas, reportatges de la instal·lació de la treball, la col·laboració amb l’empresa s’intensifica, complexitat especial a la feina encomanada a De calefacció per gas al Palau de la Música Catalana i al i a partir dels anys cinquanta De Baños comença a Baños, que ell resolia amb precisió de rellotger. El Museu d’Art Modern. fer reportatges per a la companyia amb regularitat resultat d’aquesta intensa dedicació és l’important i plena dedicació, uns reportatges que tenen com a fons fotogràfic de què disposa actualment l’arxiu de Altrament, Ramon de Baños es va passejar per la objectiu testimoniar (representar més que relatar) tot la Fundació Gas Natural Fenosa, un testimoni gràfic fàbrica de Catalana de Gas a la Barceloneta per rodar allò que succeïa a l’empresa: des de les construccions que relata els quaranta anys de col·laboració del la pel·lícula documental La fabricación de gas de hulla, i desconstruccions fins al treball dels obrers, així com fotògraf amb la companyia, l’obra més significativa un encàrrec que la productora Emérita Films li fa l’any mostrar els equipaments de la indústria i els serveis del qual presentem en aquest catàleg. Les seves 1927 amb l’objectiu de projectar la cinta a l’Exposició socials. També s’encarrega de treballs publicitaris. fotografies, que es poden comptar a milers, es Universal de Barcelona l’any 1929. Amb anterioritat Ramon de Baños va ser considerat «fotògraf adjunt converteixen així en un valuós material i veritable a aquestes dates no tenim constància que De Baños als Serveis Tècnics de l’empresa», vinculació de testimoni per seguir i entendre la història de la dugués a terme cap reportatge per a Catalana de Gas, freelance que va mantenir fins almenys l’any 1966, ciència i la tècnica de la fabricació del gas i les seves tot i que quan prepara per a la companyia l’anomenat quan ja tenia 76 anys2. indústries a Catalunya. Àlbum del 1947 incorpora una sèrie de fotografies retocades a partir d’uns clixés preexistents amb imatges Durant aquest temps, De Baños va fer un seguiment de la fàbrica dels anys 1910, d’autoria incerta. molt escrupolós de les obres que a un ritme quasi

La Guerra Civil va representar un canvi radical en l’estructura econòmica del país i especialment en l’exercici professional dels fotògrafs i cineastes, els quals, per causa de l’autarquia del govern, tenien dificultats per obtenir de l’estranger material fotogràfic manufacturat de qualitat. Tot i les circumstàncies, Ramon de Baños va tenir la gosadia d’anar a França, 2. Hi ha una sèrie de testimonis documentals que demostren la vinculació laboral entre De Baños i l’empresa. Catalana de Gas tenia el que en deien «el Grupo de Empresa de Educación y Descanso» −que després es va anomenar simplement «Grup d’Empresa»−, una sèrie de serveis en plena contesa bèl·lica, per proveir-se de material. i activitats socials i d’oci que s’oferien als treballadors, independentment de la seva categoria, i que van funcionar fins als anys vuitanta. En Però, tot i així, la realitat econòmica del moment tractar-se d’una empresa molt familiar, en les activitats que es desenvolupaven participaven famílies senceres, i era fàcil que els més joves acabessin establint nous llaços familiars. Una de les activitats que es van organitzar va ser la convocatòria d’un concurs fotogràfic adreçat als acompanyada d’unes expectatives complicades i una treballadors de Catalana de Gas y Electricidad, S.A. El 1959 (segona convocatòria del concurs), el president del Grup d’Empresa, José M. de gran competència en la feina com a càmera, no li la Prada, adreça una carta a Ramon de Baños en què li proposa, en nom de la junta directiva, formar part del jurat. A l’encapçalament de la carta es dirigeix a ell com a «Fotógrafo de Catalana de Gas y Electricidad, S.A.» (FFC 8.4.6_003). A la vuitena convocatòria del concurs (l’any permeten assolir gaires projectes fílmics. És per això 1969) es va donar la circumstància que el jurat d’admissió i qualificació estava format per membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Un altre testimoni de què disposem és la carta adreçada per Ramon de Baños a l’empresa Butano, S.A. (2.7.1962), en la qual es presenta com que després de la guerra De Baños fa un gir en la seva a fotògraf de Catalana de Gas per tal d’oferir els seus treballs fotogràfics (FFC 8.4.7_002).

50 51 L’estil del treball A l’hora de definir l’estil de l’obra de Ramon de Baños ens hem de remetre a l’estudi de la col·lecció de Ramon de Baños de fotografies encarregades per la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas al voltant de l’any 1910. No es tenen prou elements per establir amb certesa la seva autoria però, en tot cas, són unes imatges que Ramon de Baños coneix i que incorporarà al gran treball que conforma l’àlbum que per a Catalana de Gas realitza l’any 1947. Més endavant ens centrarem detalladament en l’estudi d’aquesta col·lecció per intentar deduir l’autoria dels negatius originals corresponents. Són unes imatges que, d’alguna manera, anticipen l’estil de l’obra que coneixem d’ell i que mostren clarament un procés cap a la recerca d’una expressió genuïna de l’objecte industrial fotografiat. Sotmeses a un magnífic treball de retoc, ajudaran De Baños a crear la seva obra més depurada i assolir així les màximes cotes de perfeccionament tècnic. Altrament, en aquestes imatges s’albira amb claredat la transició que va des de l’apreciació de la fotografia documental cap a la conformació del llenguatge propi de la Nova Visió que tan patent es fa en la fotografia industrial de Ramon de Baños de després de la guerra.

Al costat d’aquest llenguatge tan proper als postulats de la Nova Visió, trobem una sèrie de fotografies, concretament unes vistes de la indústria Catalana de Gas, on De Baños fa servir la tècnica anomenada «carbó», d’ennegriment directe, pròpia del pictorialisme. Aquest estil, com hem dit, dominant durant el primer terç del segle xx, va tenir una revaloració després de la postguerra amb el fotògraf Ortiz-Echagüe com el seu màxim exponent. De Baños ens demostra, amb aquestes fotografies, que la mateixa imatge que havia treballat en el sentit Carrer de la fàbrica de la Barceloneta amb la torre d'aigües al fons. A l’esquerra hi ha l’edifici de la Nova Visió −d’embelliment i sublimació de la de la depuració química. Còpia al carbó o d’ennegriment directe | 40 x 30 cm | c.1940 | AHFGNF

52 53 Depuració física «Dr. Otto» de la fàbrica de gas de la Barceloneta. Torres de rentatge per polvorització (scrubber) dels gasògens que s’estaven ampliant. Còpies al carbó o d’ennegriment directe | 40 x 30 cm | c. 1940 | AHFGNF

54 maquinària i el paisatge industrial a través d’un claredat d’altres fotògrafs de gènere industrial. És retoc acuradíssim− també pot representar-la el cas de Josep Brangulí, autor d’acurades imatges amb aquest llenguatge pictòric sense alterar-ne industrials. En la representació de l’espai laboral l’interès compositiu. dels comerços té el costum de fer-hi intervenir les persones. El mateix succeeix amb l’espai industrial, El reportatge industrial acostuma a complir una que representa de la manera més estètica possible, descripció verídica de l’espai i l’objecte però, en la tot i que l’humanitza i el socialitza gràcies a la figura mesura del possible, aquest acaba conformant una humana. Acostumat a retratar la vida de la societat, representació estètica i de la bellesa emprant una des de l’àmbit laboral fins al del lleure, del públic gramàtica visual que li és adequada per a tal fi. Tant institucional i polític, els figurants són una constant l’interès (publicitari) del client que fa l’encàrrec com en la seva obra. En el cas de la representació de l’emoció del fotògraf quan executa i crea la imatge, l’espai arquitectònic, la figura humana li serveix condueixen a conformar aquest llenguatge. per establir una escala de comparació i magnificar l’obra. Ho veiem a la fotografia del Palau de la En el cas dels reportatges de la construcció de les Indústria, construït per a l’Exposició Universal del diferents fàbriques de gas realitzats per Ramon 1929, en la del taller de fotogravat de l’empresa de Baños, les imatges no es presenten ni molt Unión de Fotograbadores (c. 1916) o en la de la menys com a senzilles representacions d’una Central Tèrmica a Sant Adrià del Besòs (1913)3. realitat verídica, sinó que reclamen una atenció especial. Són fotografies que tot i seguir un objectiu En canvi, Ramon de Baños aconsegueix allunyar-se publicitari transmeten una emoció espiritual, quasi del fet escènic eludint la presència humana (que, religiosa, sobre l’objecte representat. No hauríem d’altra banda, havia estat un element definitori d’entendre que l’encàrrec publicitari coarta la llibertat del seu treball cinematogràfic) per representar els d’expressió del fotògraf, sinó que, precisament, espais i les sales de màquines com si es tractés d’un gràcies als mitjans que li fan rendible la feina, bodegó d’estudi, tot aprofitant la possibilitat de poder li permeten fer un gran treball. En el cas de la disposar de les peces aïllades i de manera lliure. fotografia industrial, les servituds de l’encàrrec pel Es tracta de la creació d’una imatge en si mateixa que fa als condicionants que pot imposar el client no a partir d’una realitat preexistent, una maquinària són menys −encara que d’una altra naturalesa− que pesant, inamovible, que interactua amb un forçós els que poden exigir els clients del retrat o els editors espai arquitectònic tancat o un paisatge industrial dels reportatges gràfics. delimitat. Amb aquestes condicions, el fotògraf recorre al retoc sistemàtic de les fotografies per Una altra constant pròpia de l’estil de Ramon de traslladar l’interès a la contemplació específica de Baños a favor de la sublimació dels objectes és la l’objecte. Idealitza la indústria i la sublima mostrant falta de la presència de la figura humana en les seves una magnificència arquitectònica, la bellesa d’un Torre d'aigües de la fàbrica de gas de la Barceloneta, que contenia els dipòsits d’aigües composicions. En aquest sentit es diferencia amb objecte o una màquina separada del fons en un amoniacals, quitrà i aigua dolça. Còpia al carbó o d’ennegriment directe | 40 x 30 cm | c. 1940 | AHFGNF 3. Vegeu: Levenfeld et al. 56 57 Grups electrògens amb una potència total de 780 CV de la central elèctrica de reserva de la fàbrica de gas de la Barceloneta. Original que forma part de l’Àlbum del 1947. 21,7 x 30,2 cm | AHFGNF perfecte ordre tecnològic, una acurada disposició i del cinema (recordem el seu laboratori Cyma [1926] la importància que De Baños atorgava al retoc la la mateixa fàbrica del gas el fotògraf du a terme als descripció de cadascun dels elements compositius. o la construcció de la truca), per fer un treball de trobem en una sèrie de factures que se’n conserven, anys cinquanta, on amb la mirada i el coneixement Són imatges ben enquadrades, estructurades, factura publicitària de dibuixos animats en el cas en les quals, juntament amb els treballs de realització d'un enginyer aplicat resol la representació del mesurades, polides i depurades. del cinema i de retoc amb aerògraf i pinzell en el de de les fotografies i les seves ampliacions, De Baños complicat entramat de pilars, tubs, màquines, bigues, les fotografies; un retoc no dissimulat que arriba a sempre incloïa una partida corresponent a treballs espais, estructures i processos en el seguiment de S’acompleix d’alguna manera el que Man Ray diu: reconduir la imatge cap a una expressió d’il·lustració de retoc. Com a gran dibuixant que era, tenia relació les obres. «Fotografio el que no desitjo pintar i pinto el que no amb un nivell de perfeccionament excepcional. amb altres il·lustradors que col·laboraven amb ell puc fotografiar». Dedicarem una atenció especial a aquest treball de per fer les feines de cinema animat (com el conegut Persona metòdica, De Baños portava un control retoc al capítol de l’Àlbum del 1947. Joaquim Muntañola) i també els retocs de fotografia. minuciós de les seves feines. Col·leccionava molts Ja hem explicat que abans de la Guerra Civil ens És el cas del dibuixant publicitari J. Mateu, que li va paperets on anotava la descripció dels treballs, els trobem amb una sèrie de fotògrafs promotors del Amb un llenguatge propi de la fotografia industrial, fer els retocs del reportatge que va realitzar per a la productes i les fórmules químiques que feia servir, llenguatge publicitari a Catalunya que beuen de l’arquitectònica i la publicitària, en el cas de De indústria La Moravia l’any 1962 (FFC 8.4.8_011, els preus i els cobraments, llistes del nombre de les aportacions formals i conceptuals de les noves Baños el retoc adquireix una importància especial. _013 i _014). reportatges que feia, els articles que escrivia, etc. Són avantguardes: Pere Català Pic, Josep Masana i Josep Hi ha fotografies de maquinària en què, a més d’especial interès els documents que es conserven a Sala. Mentre aquests utilitzen la fotocomposició, la d’un treball zelós de definició i precisió descriptiva, L’estil perfeccionista i meticulós de De Baños queda la Filmoteca de Catalunya ja que poden aportar una sobreimpressió o l’abstracció en els seus treballs, intervé un acuradíssim retoc realitzat amb aerògraf, també palès en els àlbums de control de producció informació molt interessant i detallada respecte a la Ramon de Baños aprofita la seva habilitat en el que li permet perfeccionar les llums, les formes i i construcció de les instal·lacions industrials que de seva manera de treballar. dibuix i la fototècnica, que tant practica en el món polir les superfícies. Una prova que ens demostra

Manuscrit de la nota Dibuix d’un set fotogràfic de despeses de còpies, d’ampolles de vidre per a revelatge i retoc de fotos. la casa de cosmètics Vera. c. 1966 | FFC c. 1940 | FFC

60 61 Altres treballs Altres reportatges de gènere realitzats per Ramon de Baños són el de la fàbrica de malta La Moravia, fotogràfics de successora de la companyia cervesera de Charles Ramon de Baños Bouvard, situada al barri de Sants i creada el 1921, i el de la indústria Aceites La Aceitera. Les imatges que representen la maquinària i els processos de fabricació tenen l’estil propi que caracteritza les seves fotos industrials.

Pel que fa a la vessant publicitària, Ramon de Baños també va desenvolupar, després de la guerra, gran quantitat de treballs fotogràfics per a empreses com Platon Teixidó de Barcelona (Fábrica Electro Radio Metalúrgica), Hygassa de Bilbao (especialitzada en forns i gasòmetres i proveïdora de Catalana de Gas y Electricidad), Basso & Weisse (instal·lacions de transport mecànic) (FFC 8.4.8_020), Joyas Vendrell, Joyas Bermejo, Unión Suiza Duward, Perfumería Vera, Perfumerías Debé, S.A., Muebles La Fábrica, i moltes altres. Cal destacar també la presència a la Filmoteca de Catalunya dels reportatges de vistes interiors i exteriors dels vaixells de la flota de la companyia Trasmediterránea.

És important apuntar que l’any 1944 Ramon de Baños treballa per a la Delegación Nacional de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS, publicant unes fotografies a la revistaRadio Nacional. De fet, de l’any 1941 al 1944 va fer durant uns quants mesos els reportatges per a Radio España-Barcelona dels populars Concursos Vivientes Lápiz Vera, que Vista exterior de la fàbrica La Moravia. Foto: Ramon de Baños. Retoc: J. Mateu | 1966 | FFC eren presentats pel cèlebre locutor Poussinet. S’hi presentaven cantants novells que De Baños retratava durant les proves eliminatòries i també en altres actes relacionats: el debut de la guanyadora Asunción Llenas al Teatre Olympia amb l’òpera La Bohème (14 de febrer de 1943), el concert d’homenatge als quatre finalistes de l’edició 1942-43 a la Sala Mozart, 62 63 o el banquet d’homenatge als finalistes al Círculo dels espots publicitaris, un àmbit en què treballarà Militar. De Baños va retratar Victòria dels Àngels, posteriorment amb l’agència Publi Films (1938) i en guanyadora de la primera edició del concurs (La què continuarà fent col·laboracions durant els anys Vanguardia, 11 de maig de 1973), i també Manuel quaranta fent servir la tècnica dels dibuixos animats. Ausensi, guanyador de la segona. Serà també ell qui dugui a terme els reportatges del debut d’aquests La versatilitat professional de Ramon de Baños queda cantants lírics al Teatre Olympia, així com altres descrita en la carta que l'any 1962 escriu al seu amic i reportatges de representacions d’òpera i teatrals en fotògraf argentí Pere Gaspar. Li explica l’incendi dels diversos escenaris. Estudis Orphea i li comenta com li va la seva feina habitual: «...alternant la fotografia industrial amb Cal destacar que cap a l'any 1931, Ramon de Baños la cinematografia (pel·lícules publicitàries per a la forma part com a tècnic del Departament de Publicitat TV, portades per a les pel·lícules, tràilers, dibuixos Cinematogràfica de l’empresa Roldós, una de les més animats, etc.). He rodat alguna que altra pel·lícula importants del sector publicitari d’aquell moment. amb Iquino4, algun documental industrial i para de És en aquesta empresa on s’introdueix en el món comptar» (FFC 8.4.7_017).

Cantant a la Sala Mozart de Barcelona (situada al carrer de la Canuda, número 10) per als «Concursos Vivientes Lápiz Vera» de Radio Nacional. Publicada a la revista setmanal Radio Nacional, número 281 (26 de març de 1944). AHFGNF

Fitxa de control de feina per a Hipòlit Lázaro. FFC

Instal·lacions per a la fabricació de malta a La Moravia. FFC

4. Ignasi Ferrés i Iquino (1910-1994), director, guionista i productor del cinema català. 65 66 Els primers És comú que les empreses facin ús dels reportatges fotogràfics, tant per fer el seguiment de les obres, per reportatges de la a la descripció de les instal·lacions i la maquinària Sociedad Catalana en els seus informes empresarials, com també per a la seva publicitat. És el cas de la Sociedad para el Alumbrado Catalana para el Alumbrado por Gas, creada el 1843 por Gas per Charles Lebon, els germans Gil i Serra i altres accionistes, que va anar documentant gràficament la seva història fabril1. Però és sobretot durant el període 1903-1909 quan s’amplien i es renoven les instal·lacions amb la construcció dels nous edificis de l’arquitecte Domènech i Estapà (1858-1917), que la companyia encarrega una sèrie de reportatges fotogràfics. A aquest període es correspon la important col·lecció de 163 fotografies de la fàbrica que, en no estar signades —excepte una petita sèrie— no es poden atribuir a cap fotògraf en concret. Aquest fet ens ha portat a elaborar un estudi minuciós que encara no podem donar per conclòs a l’espera de trobar noves evidències. Tot seguit, però, explicarem les primeres conclusions a què hem arribat.

El primer nom que apareix en relació amb aquestes 163 fotografies és el del fotògraf Adolf Mas (1861- 1936) i el seu estudi Photografic Studio, S.A. Serà a ell a qui, a partir dels llibres de registre del seu arxiu i la documentació que es conserva a la Fundació Gas Natural Fenosa, es podrien adjudicar un nombre reduït d’aquestes primeres fotografies de la companyia.

Vistes exteriors dels carrers de la indústria que cerquen sempre la representació A l’Arxiu Mas hi ha un registre de dotze fotografies de la torre d'aigües. Les fotografies d’aquestes postals es van impressionar en datades en dos períodes: 1906 i 1909. Corresponen a plaques de vidre de 13 x 18 cm amb doble imatge a cadascuna i en van resultar negatius de 9 x 12 cm. A l’arxiu de la Fundació Gas Natural Fenosa es conserva la 1. A l’arxiu de la Fundació Gas Natural Fenosa hi ha moltes fotos d’autors encara per identificar. A més dels que comentem en aquest catàleg placa original de 18 x 24 cm. (Ramon de Baños, Adolf Mas, A. i E. F., dits Napoleon, i Joaquim Brangulí) n’hi ha d’altres com Ignacio de Olalde, Emili Godes, Otto 1906 | 9 x 14 cm | IAAH-AM Wunderlich i Montserrat Sagarra. Pel que fa a Àngel Toldrà Viazo, curiosament la seva relació no va ser de fotògraf, sinó de proveïdor de certs productes com ara caixes de màstic Piller i bidons de valvulina (durant els anys 1898-1901).

68 69 la fàbrica Sociedad Catalana para el Alumbrado por aquest criteri, degué menystenir les imatges que la companyia anteriors al canvi de nom de l’any 1912. Gas, que l’any 1912 va canviar de nom per Catalana representaven maquinària industrial. Per tant, les fotos que contenen hem de suposar de Gas y Electricidad. A les fitxes, Mas, en comptes que són anteriors a aquesta data, llevat que els d’escriure el nom que l’empresa tenia en el moment A les fitxes que mostrem, Pelai Mas hi fa constar àlbums haguessin estat reutilitzats. Concretament, en què es fan les fotografies, escriu el nou, l’adquirit «Establecimientos Industriales; B. Barna - Catalana són un total de 163 còpies (de mides 18 x 24 cm a partir de l’any 1912. Aquests registres els degué fer de Gas; Doménech i Estapá arquit.». Per tant, va en cel·loïdina2). Al revers de 51 còpies no hi ha cap amb posterioritat a aquest any i, per tant, podríem conservar aquestes fotografies perquè valorava la marca. En canvi, a les 112 restants apareixen dos pensar en possibles imprecisions en la datació de les reproducció de l’obra d’un arquitecte reconegut. Eren tipus de segells de tinta. Al més generalitzat, que fitxes. Unes imprecisions que es posen de manifest imatges d’uns edificis bonics on apareixia la torre trobem en 90 còpies, hi diu «Photographic Studio en comprovar que els números de registre de les d’aigües, construïda per Domènech i Estapà per a la - Barcelona». A l’altre, estampat a les 22 còpies fotos realitzades el 1906 (1152, 1178 a 1180) són companyia i que en el seu moment es va convertir en restants, s’afegeix la paraula «Mas» (aquest és el que posteriors a la correlació de números de les fotos tota una icona. figura a les fotos de les pàgines 76 (3), 93 (1), 95, 122 fetes l’any 1909 (1099 a 1106). (7) i 258. A totes figura la indicació per a la numeració Una altra de les fotografies que també es troben a de clixé i sèrie, però els espais estan sense omplir. Segells utilitzats al dors de les fotografies per L’Arxiu Mas es trasllada a l’Institut Amatller d’Art faltar a l’Arxiu Mas podria ser la publicada l’any 1907 l’empresa Ampliaciones y Reproducciones Mas Hispànic l’any 1941 gràcies a l’acord a què havien a La Ilustració Catalana, al número del 6 d’octubre Altrament, al dors de les 163 fotografies que a l’inici del segle xx. arribat Pelai Mas (fill d'Adolf) i Teresa Amatller. Mas (pàg. 651). Representa novament la torre d’aigües integren els àlbums només trobem que a divuit hi s’havia fet càrrec de l’arxiu creat pel seu pare quan que emergeix per sobre d’un edifici. Una foto que, consta el segell amb el nom de Mas, acompanyat aquest va morir l’any 1936, i Amatller, amb l’objectiu segons s’indica, està presa des del pont de la Secció de vegades amb l’estampació dels coneguts segells de conservar i promoure el llegat artístic del país, Marítima. Està signada per A. Mas. secs que l’identifiquen. aquell any havia fundat l’Institut Amatller seguint el consell de Josep Gudiol, estretament relacionat amb En una nota manuscrita que es conserva a l’Arxiu la família Mas. A més dels reportatges fotogràfics, Mas es fa referència a sis fotos de Catalana de Gas els Mas es dedicaven a l’explotació comercial del publicades a la revista madrilenya La Esfera l’any seu arxiu, nodrit principalment per fotografies de 1917. Es troben en un número especial del mes de caràcter documental d’obres art, edificis singulars maig dedicat a les indústries. Efectivament, hi ha Segells secs utilitzats en algunes còpies i paisatges. Quan l’arxiu s’incorpora a l’Institut reproduïdes les fotos d’una maqueta del complex fotogràfiques fetes per l’empresa d’Adolf Mas. Amatller, la seva explotació es cedeix a l’empresa fabril, la vista d’un carrer amb els gasòmetres i la El mussol damunt la M representava l’emblema Ampliaciones y Reproducciones Mas, creada el torre d’aigües, una sala d’extractors de gas, una de la deessa de la saviesa, Atena. 1900. En aquestes circumstàncies, l’any 1953 el fill vista de la fàbrica de Sevilla, una sala de purificadors de Mas va anul·lar quatre de les dotze fotografies de químics de gas i una sala d’aparells de rentatge. Catalana de Gas registrades a l’arxiu (elimina tant Aquestes dues últimes van ser positivades i les plaques de negatiu de vidre com les fitxes). El retocades per Ramon de Baños per incorporar-les motiu d’aquesta eliminació es pot suposar: optimitzar a l’Àlbum del 1947. 2. La cel·loïdina és una emulsió fotogràfica anomenada també aristotípia al col·lodió (o citrat). S’impressiona per ennegriment directe (és a l’espai de l’arxiu, preservant només imatges que va dir, no hi intervé el revelador, sinó que després d’exposar-la a la llum es renta amb aigua, de manera que s’elimina la part de l’emulsió no considerar que podia comercialitzar, principalment Pel que fa a l’arxiu de la Fundació Gas Natural activada i es fixa). Al marge d’algunes plaques negatives de vidre d’aquesta col·lecció de fotos hi ha escrit «papel citrato» com a indicació de com havien de ser positivades. El paper citrat era manufacturat i comunament comercialitzat al principi del segle, i es va fer servir les de temàtica artística i paisatgística. Aplicant Fenosa, aquest conserva uns àlbums fotogràfics de aproximadament entre el 1885 i el 1940.

70 71 D’altra banda, als llibres de comptabilitat de sorprenent el fet que a la dècada de 1940 Ramon de l’empresa dels anys 1909 i 1910 es relacionen una Baños incorpori al conjunt del seu treball unes còpies sèrie de factures pagades a Adolf Mas. S’hi especifica retocades d‘algunes d’aquestes fotografies. la realització de clixés de mides 18 x 24 cm i de còpies («pruebas fotográficas»). La suma de còpies Com dèiem, l’any 1907 la companyia va pagar a correspon a un total de 88 que figuren als àlbums de Napoleon diverses factures en concepte de 49 l’empresa però, en canvi, la indicació de realització «pruebas» de fotografies (és a dir, còpies). La de clixés correspon només a quinze fotos. Al llibre Fundació Gas Natural Fenosa conserva almenys vuit de factures de l’any 1907 trobem un altre apunt que còpies de mida 18 x 24 cm enganxades en un suport detalla «9 clichés 18 x 24, fábrica». Per tant serien un de cartró de diverses sales de màquines i soterranis total de 24 clixés realitzats per Adolf Mas. de la fàbrica de la Barceloneta. En aquell moment l’estudi Napoleon és conegut principalment pel seu Pel que fa a l’Arxiu Mas, trobem que l’any 1906 hi ha treball quasi exclusiu en el camp del retrat. Si més registrades onze fotos de «Catalana de Gas», a les no, ara per ara no es coneix que dugués a terme cap quals se n’afegeixen vuit més l’any 1909. En total treball sobre maquinària industrial3. són dinou fotos que s’aproximen a la suma de les que tenim relacionades als llibres de factures de Aquestes vuit fotos formen part també de la la companyia (24) i a les divuit còpies signades als col·lecció dels àlbums de la Sociedad Catalana para seus àlbums. No hi ha cap altre registre de factures el Alumbrado por Gas que, com la majoria de la per la realització dels altres clixés. Apuntem que les resta, duen el segell al dors de Photographic Studio - dates d’aquests clixés coincideixen amb el període Barcelona. Per tant, podem suposar que el fotògraf de construcció dels edificis de Domènech i Estapà —que encara no podem identificar— va lliurar (1903-1909). plaques de vidre al client (a l’empresa) i posteriorment aquest va encomanar la realització de les còpies Si tots aquests documents demostren que Adolf Mas en paper a diferents estudis, com podien ser els és l’autor de 24 còpies, el dubte que se’ns presenta Napoleon i el d’Adolf Mas, que entre els seus serveis és reconèixer l’autoria de l’altra seixantena de oferien el revelatge per a altres professionals. plaques, de les quals Mas va fer còpies però sense signar-les amb el seu nom, sinó amb el genèric De fet, l’arxiu de l’empresa ha acumulat al llarg Fitxa de mida postal de l’Arxiu Mas amb el número Torre d'aigües i fonaments per a la construcció de l’edifici de de Photographic Studio. I el problema per establir de la seva història gran quantitat de còpies de de registre 1152. depuració química BAMAG (Berlin-Anhaltischen Maschinenbau- l’autoria es complica quan, tot i que les plaques clixés originals positivades per altres fotògrafs o Imatge invertida. Aktien-Gesellschaft). Hi podem veure com s’ha retocat la 1906 | 9 x 14 cm | IAAH-AM fotografia: s’han fet desaparèixer els dos obrers que hi havia al originals són al dipòsit de l’arxiu de la Fundació Gas laboratoris. L’empresa conserva la propietat de totes mig del carrer i n’han quedat un al seu lloc, a l’esquerra, i un altre Natural Fenosa, trobem que els estudis Napoleon les plaques (de vidre de mides 18 x 24 i 13 x 18 les assegut al mig de l’obra. Aquesta còpia forma part de l’àlbum de la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, que conté 67 fotos l’any 1907 fan còpies d’algunes. Però encara és més més antigues, i de film 13 x 18 les posteriors). No era més. Al revers hi ha el segell de Photographic Studio. 24 x 18 cm | AHFGNF

3. Cal considerar l’opinió de la professora María de los Santos García, segons la qual al final del segle xix i principi del xx, quan els Napoleon feien aquestes «Gravure Napoleon», ja sortien de l’estudi per fer altres treballs. Des de l’arribada del cinema, que van promoure, també sortien per fer pel·lícules. Però en aquest cas no consta la factura com a realització de clixé, sinó com a realització de còpies.

72 73 estrany que un fotògraf deixés els clixés a l’empresa podem afirmar amb prou certesa que alguna d’elles per a la qual treballava habitualment. Un bon la va fer Ramon de Baños basant-nos en les seves exemple el tenim amb Josep Brangulí: quan en un característiques estilístiques. És el cas d’aquesta moment de la seva vida va treballar com a fotògraf fotografia no signada, en què si es compara amb la de l’entitat bancària Caixa de Pensions per a la d’Adolf Mas s’observa una clara diferència: el punt de Vellesa i d’Estalvis (“la Caixa”), els clixés de les seves vista. De Baños tenia l’hàbit de pujar als punts més fotografies van quedar propietat de l’empresa. elevats de la fàbrica per representar els exteriors del complex industrial. D’aquesta manera fa empetitir Pel que fa a la possible atribució de fotografies no l’espai per on transita l’home i magnifica la dimensió signades que es troben a l’arxiu de la companyia, dels edificis, els gasòmetres i altres instal·lacions.

Vista d’un dels carrers principals de la fàbrica Còpia atribuïble a Ramon de Baños. amb els gasòmetres a una banda i la torre 12 x 9 cm | AHFGNF d’aigües a l’altra. 1909 | 9 x 14 cm | IAAH-AM, núm. reg. 1106

Vistes de les sales de màquines extractores de gas. 1909 | 9 x 14 cm | IAAH-AM, núm. reg. 1102 i 1105 Fotograma de la pel·lícula La fabricación de gas de hulla realitzada per Ramon de Baños el 1927.

75 El punt de presa de vista és el mateix que Baños fa Aquesta sèrie d’imatges serveixen per veure com servir en el rodatge de la seva pel·lícula de l’any 1927. es fan les diverses còpies a partir d’un mateix clixé o semblant. La foto de Ramon de Baños es basa en En aquestes fotografies veiem com l’estudi Napoleon un clixé no identificat als àlbums de la companyia fa una còpia de la mateixa imatge que també apareix i és lleugerament diferent a les còpies de Mas i en altres còpies que trobem sense signar als àlbums Napoleon. La representació de la fuga de l’espai de la companyia anteriors a l’any 1912. L’estudi Mas en és molt semblant però està feta amb una òptica fa una des del mateix punt de vista però més elevat. més angular que li permet incloure més objectes a l’enquadrament. És curiós com retoca els elements antics que formaven part d’una imatge preexistent.

Sala de màquines d’extracció del gas. Còpia Gravure Napoleon signada «A y E. F., dits Napoleon». Agost de 1907 | Paper gelatinobromur de plata sobre cartró | 16 x 22 cm | AHFGNF

Còpia Gravure Napoleon signada «A y E. F., dits Napoleon». Paper gelatinobromur de plata sobre cartró c. 1907 | 22 x 16 cm | AHFGNF

Retalla i pinta la llinda esglaonada de la finestra, elimina els llums modernistes, pinta els nous llums del sostre i dibuixa els nous respiralls del sostre rectangulars tapant els antics amb forma lobular. Dues vistes dels dos passadissos de la mateixa sala de màquines fetes al mateix moment. D’aquesta imatge hi ha dues Antiga sala de depuració física del gas. A continuació tenim un altre exemple de còpies còpies: una amb el segell de Photographic Studio - Barcelona, i una altra amb el de Photographic Studio Mas - Barcelona Separadors de quitrà Pelouze. que, a més, té un segell sec rodó. signades i sense signar d’una mateixa vista. Forma part del tercer àlbum de la Sociedad Paper citrat | 18 x 24 cm | AHFGNF Catalana para el Alumbrado por Gas juntament amb vuit fotografies més positivades amb aquest De les fotografies de Napoleon, a més de les tres procediment on no s’identifica l’autoria. magnífiques imatges que hem presentat aquí, Còpia en paper citrat | Abans de 1912 | 25 x 19 cm AHFGNF les altres còpies que es conserven corresponen a instal·lacions de canalitzacions al soterrani de la indústria. A les pàgines 96-97, 99 i 100 (1 i 2) les reproduïm però amb còpies fetes per Adolf Mas. 76 77 Sala de màquines per a la depuració física del gas. Rentadores rotatives de naftalina. Còpia al platí signada «A y E. F., dits Napoleon (Gravure Napoleon)» i còpia en paper citrat d’autoria no identificada (pertany al tercer àlbum de la companyia). Hi ha una altra còpia amb segell de Photographic Studio - Barcelona al segon àlbum. 15,2 x 21, 6 cm | 18 x 24 cm | AHFGNF

Còpies en paper citrat signades al dors amb el segell de Photographic Studio - Barcelona. També hi ha unes Sala de màquines de purificació física del gas amb aparells de separació de quitrà còpies més sense signar. Pelouze. Aquesta fotografia pertany a l’Àlbum del 1947. 18 x 24 cm | AHFGNF 29 x 20,5 cm | AHFGNF

79 A continuació tenim una altra d’aquestes imatges Les fotografies d’aquests àlbums tenen una que s’assemblen molt a la fotografia de Ramon de cuidada composició, uns bons punts de vista i Baños. Adolf Mas la té identificada al seu fitxer. Als enquadraments, una bona qualitat i una manera de àlbums de l’empresa hi ha una versió molt semblant. representar els espais industrials reeixida. De les Després n’hi ha una altra on diu Photographic Studio imatges d’aquestes fotografies trobarem la rèplica - Barcelona que és exacta a la que Ramon de Baños en la pel·lícula que Ramon de Baños va filmar l’any va copiar, retocar i incloure a l’Àlbum del 1947. 1929 de la fàbrica de la Barceloneta. Les similituds formals d’algunes vistes es poden explicar pel fet que És difícil de saber quina relació va tenir Ramon de determinats espais no ofereixen gaires opcions als Baños amb aquestes fotografies preexistents quan diversos fotògrafs per representar-los d’una manera decideix incorporar-les al costat de les altres fotos diferent. Així i tot, podem trobar alguns detalls que formen part del treball que va desenvolupar per a estilístics recognoscibles i diferenciables. la companyia en la dècada dels anys quaranta. En resum, a l’arxiu de l’empresa Catalana de Gas hi Tenim constància que Adolf Mas es presentava ha 88 clixés dels quals es van fer 163 còpies. Només com a director de Photographic Studio, per tant tenim la certesa que Adolf Mas va ser autor de quinze entenem que era una empresa de serveis fotogràfics d’aquests clixés. La resta els van fer servir per fer- amb personal al seu càrrec. Podria De Baños haver ne còpies indistintament Adolf Mas, els Napoleon i col·laborat professionalment amb Photographic De Baños. El fet que en aquell temps els fotògrafs Studio Podia haver realitzat alguns d’aquests no vetllaven gaire per identificar l’autoria de les originals abans de la seva estada al Brasil (1911- seves obres i que les col·laboracions mútues fossin 1914)? Durant el període final de la construcció de habituals, ens deixa en aquest cas i de moment totes la fàbrica de Domènech i Estapà, De Baños ja tenia les hipòtesis obertes. En tot cas, podem considerar una formació prou sòlida com a fotògraf. Havia après aquesta col·lecció de fotografies com l’antecedent l’ofici a l’estudi del seu germà Francisco i als setze del que seria la creació d’una magnífica obra, anys va deixar els estudis de lleis per ajudar el seu l’àlbum de Catalana de Gas de l’any 1947, integrat germà Ricardo en l’empresa Hispano Films, acabada per 58 fotografies, la majoria realitzades i totes elles de fundar, treballant al laboratori de perforat de film, retocades i positivades per Ramon de Baños. positivat i revelatge.

Instal·lació antiga de la depuració física del gas de la fàbrica de la Barceloneta. Rentadores rotatives de naftalina. Original que forma part del treball de l’Àlbum del 1947. 20,6 x 29 cm | AHFGNF

81 Còpia per retocar de Ramon de Baños. Original que forma part del treball de l'Àlbum del 1947. Instal·lació per a càrrega i circulació del coc als Còpia sense autoria identificada que pertany al segon 29 x 20,6 cm | AHFGNF forns de retortes verticals de la fàbrica de gas de la àlbum de la companyia d'abans del 1912. Hi ha una Barceloneta (les retortes són forns hermètics al gas segona còpia amb el segell de Photographic Studio - que reben l’escalfor de manera indirecta). Barcelona al dors. 1909 | 9 x 14 cm | IAAH-AM, núm. reg. 1099 24 x 18 cm | AHFGNF

82 Les proves fotogràfiques de Photographic Studio Mas - Barcelona

Tubs que condueixen als barrilets les parts volàtils formades pels gasos i vapors dels forns verticals. Fàbrica de gas de la Barceloneta. Còpia feta de Photographic Studio sense autoria certa que pertany al segon àlbum de la companyia. Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF

84 Portes de càrrega del carbó dels forns Otto de la fàbrica de gas de la Barceloneta. Cintes de distribució del carbó cap a diferents dipòsits i magatzems. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF Còpia de Photographic Studio sense autoria certa que pertany al segon àlbum de la companyia. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF

86 Passadís dels forns. 23 x 17 cm | AHFGNF Transport del carbó a través de cadenes de catúfols. 18 x 24 cm | AHFGNF

88 Catúfols de transport de carbó als forns. Motors per al funcionament de les cintes transportadores de carbó als forns. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF Sistema de transport de carbó als forns. Transportador Bradley. Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF

92 93 Sala situada a l’esquerra de la torre d'aigües on es ventilava i es regenerava l’òxid de ferro que servia per a la depuració química dels àcids sulfhídric i cianhídric que contenia el gas. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF

Passadís de l’edifici dels forns de la fàbrica de la Barceloneta. Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF Instal·lacions de tubs per al transport del gas i cables elèctrics circulant pels soterranis. D’aquesta col·lecció de fotografies hi ha una sèrie de còpies signades per Photographic Studio - Barcelona i una altra muntada sobre cartrons on s’indica «Gravure Napoleon» signades «A y E. F., dits Napoleon». 17,3 x 23,1 cm | AHFGNF

96

100 Maquetes que representen l’estructura de les sitges de carbó dels forns alts. 18 x 24 cm | AHFGNF

Voltes de sosteniment de l’estructura de les grans sitges de carbó. 18 x 24 cm | AHFGNF

102 Vagonetes de transport del carbó del magatzem fins als forns alts en la primitiva fàbrica de la Barceloneta. Entrada del carrer de Ginebra. 17,5 x 23,2 cm | AHFGNF

104 Sistema de vagonetes i cintes de catúfols davant del magatzem de carbó. 23,3 x 17,4 cm | AHFGNF

Retorn de les vagonetes buides després de descarregar als forns. 23,2 x 17,5 cm | AHFGNF

106 Sala de màquines de vapor per moure els sistemes de transport. 18 x 24 cm | AHFGNF

Vista parcial de la sala de compressors de la fàbrica de gas de la Barceloneta. 24 x 18 cm | AHFGNF

108 110 L’ Àlbum del 1947 A continuació presentem la col·lecció que configura l’empresa energètica més important d’Espanya i el gran àlbum de fotos que Catalana de Gas va instal·lada just al costat de La Maquinista, també confeccionar l’any 1947. Es tracta d’un compendi de 58 hauria volgut rebre aquesta visita per tot el que imatges que mostren les instal·lacions de màquines representava. Però com que no va ser així, la i els edificis de l’empresa presentades en una luxosa companyia va decidir confeccionar un luxós àlbum edició que havia de donar testimoni de com Catalana de fotografies que va fer arribar a Franco com de Gas s’havia convertit en una de les companyies a obsequi. Segurament, l’empresa tenia previst més destacades del sector industrial a l’Espanya aprofitar la visita de Franco per fer-li alguna demanda d’aquell moment. A la coberta de l’àlbum, juntament relacionada amb l’obtenció d’autoritzacions amb el nom de la societat, es fa constar el seu període d’ampliació o inversió. És evident que, per a tal fi, d’existència: 1843-1947. També es fa referència al les fotografies de la indústria que contenia l’àlbum capital actiu de l’empresa: «Capital social: 200.000.000 tenien un caràcter marcadament publicitari, i se ptas.». A més de les fotografies, l’àlbum inclou una sublimava la representació de les màquines, les sèrie de gràfics amb els històrics de consum de instal·lacions i el complex d’edificis definits com a carbó, producció de gas i un plànol amb la xarxa de objecte amb la seva magnificència i amb una càrrega distribució a diferents punts de Catalunya. semàntica de modernitat. És així com l’anomenat Àlbum del 1947 es va convertir en un dels treballs El mes de maig d’aquell any, el cap de l’Estat, de més envergadura que Ramon de Baños va dur a Francisco Franco, en un viatge que va fer a Catalunya, terme per a Catalana de Gas, en el qual destaca de va visitar una de les indústries més representatives manera especial el minuciós treball de retoc manual del moment: La Maquinista Terrestre y Marítima. aplicat a les imatges. Probablement Catalana de Gas, considerada

Àlbum del 1947. 32,5 x 44,5 x 5,5 cm | AHFGNF

112 113 El retoc En l’era de la fotografia digital, el retoc s’ha convertit en un pràctica habitual i a l’abast de tothom gràcies en la creació a l’aparició d’eines informàtiques com, per exemple, d’una imatge el popular programa Adobe Photoshop. Aquesta pràctica tan generalitzada del retoc ha facilitat la publicitària transformació, alteració, muntatge i manipulació de la imatge, ha multiplicat els efectes estètics així com l’impacte visual. Però la digitalització de la fotografia també ha portat conseqüències negatives, com la pèrdua de credibilitat pel que fa a la veracitat de les imatges que es mostren.

Abans de l’arribada del món digital, la manipulació de les imatges a través del retoc quedava allunyada de les mans dels aficionats. Només estava reservada a un reduït grup de professionals que amb gran Forn de cambres verticals. Còpia positiva en paper abans de ser retocada | 20,4 x 28,7 cm | AHFGNF habilitat i un gran entrenament retocaven les imatges manualment. El públic sabia d’aquesta manipulació però també que només es practicava a petita escala. Un bon exemple de fotografies que a l’època se sabien retocades són les realitzades per alguns règims autoritaris de la Segona Guerra Mundial, on segons quins personatges considerats inconvenients es feien desaparèixer de l’escena. En l’àmbit del retrat és evident que el retoc estava molt acceptat. Pensem que al principi del segle xx els estudis Napoleon van tenir fins a una vintena de retocadors dedicats únicament a aquesta tasca. S’utilitzaven pintures d’aquarel·la o a l’oli, llapis de color o de grafit, pastel o anilines.

S’oblida sovint que la fotografia va ser, des del seu mateix naixement, un artifici, una manipulació constant de la realitat per part dels fotògrafs. Per exemple, la fotografia en color va existir des d’un bon principi si tenim en compte que les imatges Forn de cambres verticals. es tenyien químicament o s’acolorien pintant-les Foto retocada | 20,4 x 28,7 cm | AHFGNF

114 a mà. El 1839 el gravador suís Johann Baptist correccions del to del color (dominants cromàtiques) Isenring pintava amb goma aràbiga i pigments o l’ajustament dels grisos, però es prohibia els daguerreotips. El mateix va succeir amb el qualsevol manipulació tècnica que representés cinema, que pràcticament va néixer sonor: un actor l’eliminació o afegit d’elements o la recol·locació explicava en directe la pel·lícula que es projectava o d’aquests en la imatge. uns músics interpretaven la música o feien efectes també en directe. Només va caldre que amb el El públic ha acceptat aquest paper de la fotografia temps aquests efectes es poguessin mecanitzar i com a testimoni de la realitat, i ha deixat el processar per perfeccionar-los i generalitzar-los. reconeixement del retoc en un pla somort fins Sembla que el 3D sigui un invent d’ara, quan l’efecte a l’arribada de la tecnologia digital, que l’ha de la imatge en relleu ja existia a les fotografies popularitzat. Aquesta ha temptat la manipulació de la estereoscòpiques de la segona meitat del segle xix. imatge amb interès de millorar les fotografies cercant Així doncs, la realitat transformada a mans dels un impacte estètic que va més enllà de la correcció fotògrafs ha tingut un llarg recorregut. tècnica. Però els elements tècnics i mecànics han representat sempre una elecció subjectiva del Podríem dir que un dels únics àmbits que s’han vist fotògraf per representar una imatge. La realitat ha deslliurats de la creença de la manipulació fotogràfica estat sempre manipulada, per molt que es vulgui ha estat el dels mitjans de comunicació, en què el donar valor objectiu de testimoni, ja des de la públic ha volgut reconèixer com a reals les imatges mateixa elecció dels elements que surten o no a partir publicades. És per això que les editorials i agències dels límits de l’enquadrament d’aquesta o també de de comunicació s’han encarregat de vetllar perquè l’instant que ha escollit per disparar l’obturador. És el la veracitat de la fotografia sigui reconeguda, ja que punt de vista personal i propi del fotògraf. de l’objectivitat de la informació depèn la confiança dels seus clients. En aquest sentit, el sector dels En el cas de la fotografia publicitària, aquesta no mitjans d’informació va disposar del llibre d’estil, pretén —com diu Raúl Eguizábal— la veritat ni la una publicació creada com a referent per establir els bellesa, encara que en ocasions no li falti bellesa i, límits de tota manipulació que no fos estrictament a la seva manera, no li manqui veritat, mentre es la necessària per tal d’eliminar efectes de revelatge mostri com a publicitària. o transmissió per a l’edició correcta: s’acceptaven

Forn de cambres verticals. Còpia positiva en paper de la imatge ja retocada 20,9 x 29,2 cm | AHFGNF

116 El procés Ramon de Baños executa els retocs de les fotografies El treball de les fotos retocades per Ramon de Baños (reflexos) amb color blanc. Amb una punta de tall de l’Àlbum del 1947 amb l’objectiu d’idealitzar el parteix d’una placa negativa de vidre (de 18 x 24 cm) finíssima i ben afilada es rasca l’emulsió fotogràfica del retoc manual patrimoni industrial de Catalana de Gas per la via que conté la imatge de la captura original. En fa una per fer desaparèixer aquells punts o ratlles foscos i de Ramon de Baños de la seducció amb valors estètics d’estil propi. còpia ampliada en paper amb unes mides adequades aclarir la superfície. S’allunya de l’interès per representar la realitat de per poder treballar amb precisió els detalls a retocar manera verídica i en canvi treballa per fotodibuixar (generalment d’uns 30 x 40 cm). Aquesta primera Un cop retocada la còpia de paper, en tractar-se d’un la realitat desitjada. Perfila els elements, els imatge conté tots els «defectes» dels elements no original únic, De Baños fa una altra placa negativa redibuixa, pinta les llums i les ombres, els contrasta manipulables de la realitat fotografiada a més de de 18 x 24 cm (anomenada internegatiu) per tal adequadament per definir els diferents plans i neteja les limitacions que ofereix la càmera fotogràfica i de dur a terme posteriorment les còpies positives irregularitats i imperfeccions. Aquest tractament l’emulsió negativa (contrastos de llum que escaigui. És evident que, encara que el retoc l’aplica tant en les màquines-objecte com en les o desenfocaments). perfeccionés els detalls de la foto original, el darrer vistes arquitectòniques exteriors convertides també pas d’internegatiu i còpies provocava la pèrdua de en objecte aïllat en si mateix. És sobre aquesta còpia que treballa De Baños amb certa qualitat en la definició de la imatge. ajuda d’uns finíssims pinzells, l’aparell d’aerògraf, Un dels manuals sobre retoc fotogràfic més coneguts pintures, llapis i eines de tall esmolat. L’aerògraf és El fet que Ramon de Baños fos un bon dibuixant i es publica l’any 1946. Escrit per l’il·lustrador i una eina pneumàtica que polvoritza la pintura amb una persona molt minuciosa i tècnica, va facilitar retocador americà Raymond Wardell (1886-1966), el un flux d’aire (semblant al sistema de l’esprai). Li indubtablement que reeixís de manera excel·lent llibre Short Cuts to Photo Retouching for Commercial permet definir superfícies, plans de llum. Amb els en aquest treball de 58 fotografies que componen Use explica amb detall les tècniques de com llapis i pinzells, utilitzant una gamma de diferents l’Àlbum del 1947. manipular les imatges per canviar la seva aparença1. grisos, perfila contorns i afegeix altes llums

Abans, però, ja s’havien experimentat moltes tècniques per al retoc. La revista El Progreso Fotográfico (juny de 1925) ens explica algunes de ben curioses: quan les còpies encara estan mullades es poden retocar amb molta facilitat i sense deixar marques visibles delatores. Un procediment senzill és el de la utilització de molla de pa fresc. La humitat de la molla de pa, juntament amb la seva acció detersiva, permet aclarir fàcilment les tintes, especialment a les zones una mica extenses com, per exemple, el cel.

1. Vegeu: Raymond Wardell.

118 119 A continuació mostrem un gràfic on es representa el procés de retoc fotogràfic aplicat a una imatge que correspon a un carrer de la fàbrica de gas de la Barceloneta amb la torre d’aigües al fons.

Retoc aerògraf

Retoc llàpis

Placa de vidre Còpia positiva en negativa (18 x 24 cm) paper (30 x 40 cm) Imatge retocada sobre Placa de vidre la còpia positiva negativa (18 x 24 cm) Retoc pinzell

Captura de la imatge Còpies positives en paper de mides variables

120 FotografiaFotografia dede l’objectel’objecte industrial industrial

La columna de l'esquerra està formada per còpies revelades per Photographic Studio - Barcelona (18 x 24 cm) cap a la dècada de 1910, i les de la dreta són còpies retocades per Ramon de Baños cap als anys quaranta i que formen part de l'Àlbum de 1947.

122

Sala de màquines amb extractors que aspiren el gas dels refrigerants i donen la pressió necessària perquè circuli pels aparells i s’omplin els gasòmetres. 20,3 x 29 cm | AHFGNF

Comptadors de la producció de gas de la fàbrica de la Barceloneta. 29,1 x 20,9 cm | AHFGNF

126 Màquina de vapor i dinamo convertidora rotativa de 200 kW a la central elèctrica de reserva. 21,2 x 29,6 cm | AHFGNF

129 Rentadores rotatives d’amoníac del procés de la depuració física del gas a la fàbrica de la Barceloneta. Sala amb purificadors de gas per al procés de depuració química del gas d’hulla. 20,5 x 29 cm | AHFGNF 20,8 x 29 cm | AHFGNF

130 131 Dispositius de descàrrega i evacuació de coc dels forns de retortes verticals. Refrigerants del gas Reutter de la fàbrica de la Barceloneta. 29 x 20,7 cm | AHFGNF 29,8 x 20,5 cm | AHFGNF Transportador de carbó d’hulla Bradley. Cinta transportadora sobre les sitges de carbó. 28,7 x 20,4 cm | AHFGNF 29 x 20,8 cm | AHFGNF Motocompressors Roots. 20,6 x 29,2 cm | AHFGNF

Motocompressors rotatius per al transport del gas a distància. 20,5 x 29 cm | AHFGNF

136 Màquina turboextractora. 20,4 x 29 cm | AHFGNF

138 Motocompressors alternatius per al transport del gas. Màquina turboextractora. 13 x 18 cm | AHFGNF 20,5 x 29,4 cm | AHFGNF Motocompressors alternatius. Motoventiladors de gas d’aigua carburat. 12,6 x 17,5 cm | AHFGNF 9 x 14 cm | AHFGNF

142 143 Reguladors automàtics de pressió per a l’emissió de gas. 13 x 18 cm | AHFGNF Laboratori: balances de precisió. 20,8 x 29,2 cm | AHFGNF

Vista parcial dels laboratoris. 20,6 x 29,1 cm | AHFGNF Laboratori: dinamòmetre. 20,5 x 29,2 cm | AHFGNF

Taula d’anàlisis del laboratori. 20,8 x 29 cm | AHFGNF Laboratori: vitrines d’assaigs. 20,7 x 28,8 cm | AHFGNF

148 Laboratori d’anàlisi. 12,4 x 17,2 cm | AHFGNF

Laboratori per a assaig d’olis i quitrans. 20,4 x 28,9 cm | AHFGNF

Laboratori per a proves d’aparells. 12,4 x 17,2 cm | AHFGNF

150 Aparells registradors de control del laboratori. Còpia d’un original retocat a mà | 12,4 x 17,2 cm | AHFGNF

Laboratori: proves industrials de carbons. Còpia d’un original retocat a mà | 20,3 x 28,8 cm | AHFGNF Instal·lació de calefacció. 12,5 x 17,5 cm | AHFGNF

152 Bàscula per pesar l’entrada i sortida de carbó de la fàbrica i regulador de gas. Sala de control de les línies ONIA (Office National des Industries de l’Azote) de la planta de craqueig de 20 d’abril de 1955 | 10,6 x 16,9 cm | AHFGNF la fàbrica de Sant Martí. En primer terme els comandaments hidràulics. AHFGNF Fotografia de l’arquitectura industrial

Façana de l’edifici dels laboratoris d'anàlisi i serveis mèdics de la fàbrica de la Barceloneta. 20,4 x 29 cm | AHFGNF

156 Edifici d’oficines situat a l’entrada del recinte fabril pel carrer de Ginebra. És l’únic edifici conservat, juntament amb la torre d'aigües. Actualment és la seu de l’equipament municipal La Fàbrica del Sol. 20,5 x 29 cm | AHFGNF

Edifici de forns i refrigeració de la fàbrica de Sant Martí. 20,4 x 29 cm | AHFGNF Edifici de l’estació compressora per al transport del gas a distància a la fàbrica de Sant Martí. Probablement el projecte arquitectònic va anar a càrrec de l’enginyer industrial Lluís Marquet i Torrents, també director general de la companyia, i es va bastir entre les anys 1940 i 1945. 20,4 x 29 cm; 12,4 x 18 cm; 21 x 29,5 cm | AHFGNF

160 Edifici i scrubbers (depuradors) de la fàbrica de Sant Martí. Producció de gas d’aigua blava. 21,5 x 30 cm | AHFGNF

Parc de coc de la fàbrica de Sevilla. 20,4 x 29 cm | AHFGNF Edifici i taller de garbellat de carbó de coc de la fàbrica de la Barceloneta. 20,4 x 28,6 cm | AHFGNF

Edifici de forns i refrigeració de la fàbrica de Sant Martí. 31 x 40 cm | AHFGNF Torre, sala de forns i central tèrmica de la fàbrica de Sevilla. 13 x 18 cm | AHFGNF

Purificadors de la fàbrica de Sevilla. 13 x 18 cm | AHFGNF

Sala d’aparells, torre i gasòmetre de la fàbrica de Sevilla. 13 x 18 cm | AHFGNF

166 Edifici d’extractors de la fàbrica de la Barceloneta. 21,2 x 30 cm | AHFGNF

Rentadors i condensadors de la depuració física. Aquesta imatge l’empresa la va fer servir per a la felicitació de Nadal de l’any 1940. 29 x 20,4 cm | AHFGNF Fotografia d’altres paisatges industrials

Carrer de la fàbrica de la Barceloneta. Atribuïble a Ramon de Baños. 12 x 9 cm | AHFGNF

170 Carrer de la fàbrica de la Barceloneta. A l’esquerra hi ha la sala per regenerar l’òxid de ferro a fi de purificar el gas. A continuació, la torre d’aigües (que tenia diferents nivells, amb dipòsits de quitrà, aigües amoniacals i aigua dolça). Al fons, els gasòmetres. La imatge de l'esquerra és una còpia original sense retocar i la de la dreta és una còpia original retocada a mà. 39,8 x 29,8 cm; 29,5 x 21 cm | AHFGNF Instal·lació per a la depuració química del gas en primer terme, i al fons, sales de refrigerants i aparells per a la depuració física. 8,5 x 10 cm | AHFGNF

Vista parcial de la fàbrica. 10,5 x 16,8 cm | AHFGNF

El mateix espai anterior de la instal·lació per a la depuració química del gas però cobert posteriorment per edificis. 17,1 x 23 cm | AHFGNF

174 175 Part superior del gasòmetre número 1 de la Barceloneta. 10,7 x 16,8 | AHFGNF

Passadís d’un espai de depuració química. 17 x 10,7 cm | AHFGNF Entrada de la fàbrica de Sant Martí pel carrer del Taulat. Descàrrega del carbó de coc procedent dels forns de cambres verticals Otto. 13 x 17,7 cm | AHFGNF El carbó d’hulla, un cop escalfat a altes temperatures i destil·lat de quitrà, aigua i gas, es transformava en carbó de coc, que la fàbrica revenia per a la indústria del ferro. 10,9 x 16,7 cm | AHFGNF Edifici de reguladors i comptadors de la fàbrica de la Barceloneta. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

Edifici amb màquines reguladores. A la dreta, l’espai de depuració química. Instal·lació de gasoductes. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

181 Dipòsits de propà. Imatge realitzada i retocada per Ramon de Baños. N’hi ha una altra còpia amb segell de Joaquim Brangulí al dors. 12,8 x 17,7 cm | AHFGNF

Instal·lacions dels dipòsits de propà a la fàbrica de la Barceloneta. 18,1 x 24 cm | AHFGNF

183 Primer dipòsit de gas propà instal·lat a la fàbrica de la Barceloneta. Original retocat a mà per Ramon de Baños. 15,6 x 22,6 cm | AHFGNF Passadís del primer pis del gasòmetre número 1 de la Barceloneta. 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF

Dipòsits de gas propà. 22,5 x 16,7 cm | AHFGNF

187 Instal·lacions de la planta de craqueig a la fàbrica de gas de Sant Martí. Instal·lació de tubs. 16,8 x 10,5 cm | AHFGNF 16,9 x 10,5 cm | AHFGNF Presa d’entrada d’aire de la ONIA 11,9 x 18 cm | AHFGNF Instal·lació per al transport d’hulla als forns de càmera Otto. 7 d’agost de 1954 |10,7 x 17 cm | AHFGNF

Vista parcial de la primera planta de craqueig. 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF

193 Compressors tipus Roots. Vista des dels forns de càmeres verticals Otto. 16,5 x 22,8 cm | AHFGNF 13 x 18 cm | AHFGNF Escales i ascensors per pujar al gasòmetre MAN (Maschinenfabrik Augsburg-Nürnberg). 14,6 x 9,6 cm | AHFGNF

Gasòmetre MAN (Maschinenfabrik Augsburg-Nürnberg) a Sant Martí. Tenia una alçada de 70 metres. 18 x 13 cm | AHFGNF 196 Estació superior i ascensors interior i exterior del gasòmetre MAN de la fàbrica de Sant Martí. Armadures de la part superior del gasòmetre MAN. 9,7 x 14,6 cm | AHFGNF 9,7 x 14,6 cm | AHFGNF Sitges de carbó de la fàbrica de Sevilla. 13 x 18 cm | AHFGNF 200 Compressor. Instal·lació per depurar l’aigua a la fàbrica de Sant Martí. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF 1963 | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

202 203 Compressors GHH d’aire d’alta pressió de la fàbrica de Sant Martí. 10,7 x 16,8 cm | 16,8 x 10,5 cm | AHFGNF Vista nocturna de la planta de craqueig de la fàbrica de Sant Martí. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

Carrer central de la fàbrica de Sant Martí. Al fons es veuen els forns de carbó d’hulla, i a la dreta, els dos gasòmetres. 10,7 x 16,9 cm | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

206 Vista nocturna del gasòmetre número 1 de la Barceloneta. 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF

Vista nocturna del gasòmetre MAN de Sant Martí. 11,2 x 16,8 cm | AHFGNF

209 La plaça d’Espanya i els pavellons de l’Exposició Universal il·luminats de nit. Realització i retoc: Ramon de Baños 38,6 x 45 cm | AHFGNF Localitzacions És habitual que el client (empresari, industrial unes vistes panoràmiques de la ciutat, situada en un la immensitat dels dipòsits, les estructures de o immobiliari) encarregui la realització d’un territori ben pla. vagonetes, els espais de circulació de vies i carrers reportatge que identifiqui l’espai físic que ocupa amb la ciutat de fons. Destaquem el to líric d’una la seva empresa i on s’ubica. És el que en l’argot Des de l’altíssim gasòmetre M.A.N. de la fàbrica composició molt personal i lliure en la representació professional se’n diu «fer localitzacions». La de Sant Martí, de 70 metres d’alçada, De Baños del carrer del Taulat (pàg. 218). La fàbrica de Sant feina exigeix dur a terme una correcta descripció pren unes vistes que semblen fotografia aèria. Són Martí és un simple referent al fons del carrer que hi geogràfica de l’espai i la definició del volum que imatges que presenten composicions amb marcats dóna accés, i l’entorn que el constitueix, un camp ocupa l’arquitectura (alçats i perspectives) així com punts de fuga, línies diagonals que assenyalen llaurat. Es recrea en els detalls de les línies que composicions de conveniència esteticista. Hi haurà un intencionat recorregut visual, contraposició de esquiven una petita plantació d’alls, les ombres en l’encàrrec mateix uns condicionants clars que pesos visuals, tant de formes com de llums. Hi ha coincidents d’uns pals o la sinuositat que pateix la hauran de complir una funció específica: mostrar imatges molt ben resoltes pel que fa a la presentació línia de la paret que defineix el precís eix central l’impacte sobre l’entorn, el disseny, la funcionalitat. dels elements arquitectònics, les piles de carbó, de la imatge. La visió de l’exterior vol ser, en la majoria dels casos, la representació del contingut o d’allò que es vol mostrar publicitàriament com a empresa (modernitat, situació estratègica, però sobretot actiu patrimonial).

Les localitzacions representen moltes vegades un repte per al fotògraf, ja que davant de la immobilitat de l’espai a representar ha de cercar molt adequadament els millors punts de vista i saber aprofitar bé les condicions naturals de la llum de dia.

Ramon de Baños es mou molt còmodament per la indústria de la Barceloneta i sovint aprofita per enfilar-se dalt dels edificis, torres i estructures dels gasòmetres per tal de trobar els punts de vista més expressius i afavorir una bona representació del paisatge industrial. Aquest mateix interès ja el mostra l’any 1912 quan, durant la seva estada al Brasil, ha de fer un documental a la ciutat de Belem. Segons ens explica a les seves memòries, va aprofitar l’ocasió per enfilar-se a les torres de Mur de la fàbrica de gas de l’Arenal, que era a tocar del mar. Al fons es poden veure les estructures metàl·liques ferro d’uns dipòsits d’aigües de cinquanta metres d’alguns dels seus gasòmetres i a la llunyania s’aprecia la torre d'aigües de la fàbrica de la Barceloneta. Desembre de 1958 | 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF d’alçada per, des del capdamunt, poder filmar

212 213 Existències de carbó de la fàbrica de la Barceloneta amb l’estació de França a la dreta. Taller de ferreria. 13 d’octubre de 1963 | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF 17,5 x 22,7 cm | AHFGNF Vista de la Barceloneta des de dalt del gasòmetre número 1. A la dreta hi ha l’entrada del carrer de Ginebra, i al davant, l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima. 9 x 12 cm | AHFGNF

Vista de Sant Martí des de dalt del gasòmetre MAN A la dreta, el carrer del Taulat. 17 de maig de 1956 17 x 10,8 cm | AHFGNF

216 Forns de cambres verticals Otto. Edificis i taller de garbellat de coc a la fàbrica de la Barceloneta. 11 de juliol de 1955 | Placa de vidre | 9 x 12 cm | AHFGNF

Carrer del Taulat i part de la Tallers de ferreria i fusteria. fàbrica de Sant Martí. 10,8 x 16,8 cm |AHFGNF 17 x 10,7 cm | AHFGNF

219

La publicitat El primer testimoni de la relació entre Ramon de ortogonalitat o correcció de paral·leles verticals que han esdevingut gairebé icones), com havien fet Baños i Catalana de Gas el tenim en el reportatge fetes amb càmera tècnica. Hi ha un acurat treball Josep Brangulí, Alessandro Merletti o Adolf Zerkowitz de catàleg que fa l’any 1927 fotografiant l’estand de l’empresa d’il·luminació en els espais d’interior que passa anys abans. a la primera Exposició de la Indústria Hotelera i desapercebut per la naturalitat amb què està fet, d’Alimentació, celebrada a l’espai firal de Barcelona. sobretot pensant en els mitjans tècnics de què es Les dels fanals al mig dels carrers de la ciutat de Un reportatge anterior al documental que va dur a disposava en aquell moment. Amb la fotografia feta Barcelona també són imatges prototípiques en la terme per a la mateixa empresa sobre la fabricació amb trípode, les exposicions més o menys lentes o descripció del paisatge urbà. Les de De Baños anaven del gas a través de la productora Emérita Films. la il·luminació de magnesi —que contaminava amb destinades a unes fitxes que descrivien amb precisió l’excessiu fum que desprenia— De Baños ja resolia totes les tipologies que feia servir la companyia de La relació s’intensifica amb una sèrie de reportatges les fotos d’interiorisme, però va anar més enllà, i va gas però, una vegada més, encara que la feina estava que De Baños desenvolupa sobre els productes de incorporar la il·luminació elèctrica que s’imposava al servei de l’encàrrec, De Baños resol amb emotiva l’empresa i els seus espais expositius, que daten en aquells temps impulsada per les necessitats del força una imatge com la de la cruïlla de la plaça entre els anys 1929 i 1932: la botiga de venda cinema, que ell coneixia prou bé. d’Antoni Maura amb la Via Laietana. d’aparells de l’avinguda del Portal de l’Àngel, l’exposició de cuines al pavelló de l’Exposició La representació dels espais del Palau de la Música o Podem veure en aquests treballs l’inici d’unes feines Universal de Barcelona, la instal·lació de radiadors del Museu d’Art ve condicionada precisament per la publicitàries que passada la guerra sovintejaran en el de gas al Palau de la Música Catalana i al Museu descripció dels radiadors de gas. Així i tot, De Baños seu treball amb un conjunt de marques, realitzacions d’Art del Parc de la Ciutadella, i el catàleg de tota la va fer les típiques fotografies de la cantonada exterior cinematogràfiques, fotografies de bodegó, retocs tipologia de fanals instal·lats als carrers de la ciutat de l’edifici del Palau i l’interior de la seva sala de fotogràfics, etc. encara per descobrir i estudiar. de Barcelona. En aquest àmbit, sobre la descripció concerts amb absoluta centralitat i simetria (imatges de l’efecte de la il·luminació de gas a la ciutat, hem trobat al fons de l’Arxiu Històric de la Fundació Gas Natural Fenosa alguna fotografia nocturna dels fanals de la plaça de Catalunya presa fantàsticament per Emili Godes. Però la màxima expressió publicitària de la il·luminació nocturna per gas la trobem al magistral treball de De Baños en què recrea l’efecte de la plaça d’Espanya amb l’espai i els pavellons de l’Exposició Universal. És la màxima idealització de l’efecte que es vol mostrar, amb una combinació de treball fotogràfic i trucatge a base de Estand de l’empresa a la primera retoc pictòric fet a mà (pàg. 210-211) Exposició de la Indústria Hotelera i de l’Alimentació que se celebrà l’any 1927 als pavellons firals, on hi hauria l’Exposició En totes aquestes imatges es reconeixen els Universal de Barcelona l’any 1929. El Comitè Executiu de l’Exposició concedí elements compositius que caracteritzen el gènere a Catalana de Gas y Electricidad, S.A. la per mostrar de manera clara i precisa els elements Medalla d’Or i el Diploma d’Honor. que es pretén descriure. Plans frontals, simetries, Placa de vidre | 13 x 18 cm | AHFGNF

222 223 Exposició i venda d’aparells a la botiga de l’avinguda del Portal de l’Àngel de Barcelona. La botiga era al costat Cuina de gas exposada al pavelló de l’Exposició Universal de Barcelona decorat per Santiago Marco. Marco va ser un mateix de la seu social de la companyia i la va dissenyar Santiago Marco segons l’estil art déco. Va rebre el premi del dels impulsors del FAD i també en va ser president. Va promoure l’obertura cap a nous estils com l’art déco a l’Exposició Foment de les Arts Decoratives (FAD). Internacional del Moble i Decoració d’Interiors celebrada a Barcelona l’any 1923. AHFGNF 1929 | Placa de vidre | 13 x 18 cm | AHFGNF Cuina de gas exposada al pavelló de l’Exposició Universal de Barcelona decorat per Santiago Marco. 1929 | Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF

Aparells de gas exposats a la botiga de l’avinguda del Portal de l’Àngel situada al costat de l’edifici de l’antiga la seu social de la companyia. Placa de vidre | 13 x 18 cm | AHFGNF

227 Interior de la botiga situada al carrer de Portal de l’Àngel. Placa de vidre | 13 x 18 cm | AHFGNF

Fanal de gas al carrer de Jaume I de Barcelona. Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF

228 Fanal a la cruïlla de la plaça de Lesseps amb l’avinguda de la República Argentina. Al fons hi Fanal a la cruïlla de la plaça d’Antoni Maura amb la Via Laietana. La casa Cambó ja està construïda i ha les desaparegudes cotxeres del Gran Metro de Barcelona. s’inicien les obres de l’edifici de Foment del Treball (1931-1932). Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF Vista parcial de la sala de concerts del Palau de la Música Catalana amb els radiadors Wright Radiador de gas a l’entrada principal del Palau de la Música Catalana. independents amb vàlvula de regulació automàtica. 1929 | Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF 1929 | Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF Emplaçament del radiador al Museu d’Art del parc de la Ciutadella de Barcelona amb la instal·lació de tubs soterrats. c. 1930 | Placa de vidre | 13 x 18 cm | AHFGNF

Caldera de gas instal·lada en un habitatge particular de Barcelona. Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF Els reportatges A més dels treballs marcadament publicitaris encomanats per l’empresa Catalana de Gas, dels serveis aquesta volgué documentar tots els serveis de de l’empresa què disposava complementaris als estrictament productius. Tenien també un efecte propagandístic perquè reflectien com l’empresa tenia cura del benestar dels seus treballadors. Un dels serveis que destaquen és el mèdic. Hi havia una unitat d’infermeria per atendre principalment lesions de cremades i asfíxia per gasos i fums. Disposava també d’una habitació amb llits i un vehicle ambulància propi. L’edifici de menjadors, els vestuaris i les dutxes per als treballadors fogoners també es van fer amb cura. Eren unes bones instal·lacions. El de la fàbrica de la Barceloneta va ser dissenyat per Domènech i Estapà, i s’integrava harmònicament amb tots els edificis del recinte fabril. Als menjadors de la fàbrica de Sant Martí col·locaren bancs a l’exterior de l’edifici tant per fer cantina com per utilitzar-los per al repòs d’una feina que era molt dura.

Ramon de Baños resol eficaçment les imatges

d’espais interiors d’altres serveis d’ordre com són Edifici de serveis per als treballadors fogoners els accessos a les oficines, els despatxos, el control de la fàbrica de gas de la Barceloneta. de fitxes per marcar entrades i sortides o la cambra Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF subterrània de la caixa forta.

Fins i tot dins de l’actiu de l’empresa hi ha el parc de vehicles, que es descriuen a manera de catàleg però que ens expressa tant la disponibilitat de serveis de transport per a la producció com la jerarquització del transport privat dels quadres directius.

Nous menjadors i vestidors amb bancs per descansar a l’exterior destinats a altres treballadors de la fàbrica. 4 de febrer de 1957 | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF 236 Unitats d’infermeria per atendre cremats. Habitació d’infermeria. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF

Dependència del servei mèdic. Equip de raigs X. Placa de vidre | 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

Antiga sala d‘atenció mèdica. Autor desconegut. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF

238 Antic menjador dels fogoners. Autor desconegut. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF

Vestuaris actualitzats cap a la dècada de 1950. 10,7 x 16,7 cm | AHFGNF

Vestidors de la fàbrica de la Barceloneta a l’edifici construït per Domènech i Estapà. Autor desconegut. Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF

240 Rellotge i fitxer per marcar les entrades i sortides dels treballadors. Porta del carrer de Montsió a l’edifici de l’antiga seu social de la companyia. c. 1960 | 10,7 x 17,1 cm | AHFGNF

Escala dins del recinte de la caixa forta de l’antiga seu social de l’avinguda del Portal de l’Àngel, que permetia accedir als armaris situats a l’altell. Placa de vidre | 12 x 9 cm | AHFGNF Buick per al Buick de gerència servei de direcció usat per Ricardo (matriculat el 1940). Margarit Calvet (matriculat el 1935).

Austin Camió Chevrolet parcialment per a transports renovat usat diversos pel secretari (matriculat de Direcció. el 1955).

Studebaker per a Camió Ford A per ús del subdirector al transport del Ramiro Delgado carbó. (matriculat el 1929).

Camió Ford 6V Ambulància per a transport (matriculada diversos. el 1956).

Despatx de l’edifici d’oficines de la fàbrica de la Barceloneta al principi del seglexx . Actualment és l’espai destinat a l’equipament municipal La Fàbrica del Sol. Placa de vidre | 9 x 12 cm | AHFGNF

Còpies de mides 10,6 x 16,8 cm aproximadament | AHFGNF

244 La producció L’obra que fins ara hem presentat de Ramon de Baños (l’Àlbum del 1947 i els seus antecedents) i el treball s’emmarca en una tipologia de treball concreta: l’interès per mostrar amb mirada publicitària la potència econòmica de la indústria, tractant d’explicar l’objecte i l’espai industrial.

Però aquestes imatges no relaten el treball dels obrers i els efectes de la producció i la consegüent expressió de l’esforç físic de l’home, del transport de sang, el moviment de les màquines, la pol·lució i la contaminació de l’aire fruit de la combustió del carbó i el funcionament d’uns grans forns que treballen a altes temperatures.

En canvi, aquesta mirada de la indústria més «activa» sí que la trobem perfectament representada i justificada en la realització del film La fabricación de gas de hulla, realitzat per Ramon de Baños l'any 1927. L'efecte del foc i el fum que desprenen els forns i la intervenció de l’home immers en aquest paisatge que podríem qualificar d’infernal no s’escapa de la força emotiva que té l’escena en si mateixa. I Ramon de Baños ho accentua al film amb el tintat de colors taronges, vermells i rosats.

L’efecte d’aquestes imatges en què apareixen les ombres dels treballadors enmig del fum i la llum del foc no se li escapen tampoc a Adolf Mas quan fotografia la fosa d’unes peces del monument al doctor Robert als tallers Masriera i Campins (La Ilustració Catalana, 11 de febrer de 1906).

Neteja dels tubs situats a dalt dels forns. 1956 | Placa de film 11,8 x 8,9 cm | AHFGNF 246 Descàrrega dels forns verticals de la fàbrica de gas de Sant Martí. 17,4 x 23,4 cm | 17 x 23 cm | AHFGNF

Fotograma del film La fabricación de gas de hulla. Vista del gasòmetre número 1 i piscina de refrigeració Carro de descàrrega de coc dels forns de Taller de forja amb les fornals i les encluses a la fàbrica de la Barceloneta. d’aigua de la fàbrica de la Barceloneta. cambres verticals Otto. Placa de vidre | 18 x 24 cm |AHFGNF 12,8 x 17,8 cm | AHFGNF 16,7 x 10,7 cm | AHFGNF La desconstrucció L’any 1842 es va inaugurar la primera fàbrica La fàbrica estava permanentment en obres. La una mirada analítica tant del volum que ocupa la de gas d’Espanya, amb continuïtat que estava demanda de consum de gas anava en augment i construcció com de l’espai que compartimenta o els d’un edifici bell situada a la Barceloneta. L’any següent Charles la producció no es podia aturar de dia ni de nit. Els buits que deixa. però caduc Lebon, els germans Gil i Serra i altres accionistes forns nous es van construir al costat dels antics la van convertir en la Sociedad Catalana para el mentre aquests funcionaven. Als anys cinquanta, De Baños treballa intensament en Alumbrado por Gas. la documentació de les successives obres i elabora Un cop acabat tot el complex d’edificis, els àlbums de producció de l’empresa en les diferents La indústria va anar creixent i el 1893 l’arquitecte gasòmetres i carrers nous, es van produir noves fàbriques de la Barceloneta, l’Arenal, Sant Martí, Josep Domènech i Estapà (1858-1917) va ser transformacions exigides per una indústria on Badalona i Sabadell. Documenta les construccions, l’encarregat de projectar l’ampliació i millora del l’evolució i la modernització dels processos de instal·lacions, reparacions i ampliacions. que ja existia. Aquest arquitecte va ser l’autor fabricació era constant. Les noves màquines, d’obres civils tan singulars a Barcelona com dipòsits i canalitzacions agredien constantment A les imatges de les pàgines 258, 259 i 260, els l’Hospital Clínic, l’Observatori Fabra, la presó l’ordre arquitectònic fins al punt de fer-lo incòmode grans refrigerants de gas en forma de grans pilars Model, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, el Palau o inservible. Ramon de Baños, testimoni d’aquestes gaudeixen d’un espai generós d’aspecte insòlitament de Justícia (amb Enric Sagnier) o l’estació de la successives transformacions, va aprofitar per catedralici, tant per l’alçada com per la lluerna de Magòria. També va fer la seu de Catalana de Gas representar en imatges el teixit de tubs i murs, el finestretes i el rosetó de la façana principal. A les a l’avinguda del Portal de l’Àngel. Les obres de la diàleg entre aquests a través d’una sèrie d’estructures imatges següents veiem com De Baños representa fàbrica es dugueren a terme entre els anys 1903 visuals de línies i plans contundents, acusant una la dessacralització d’aquest mateix espai amb i 1911. Els pavellons administratius, laboratoris i vegada més les línies de fuga, les fortes i mesurades l’obsolescència que adquireixen els aparells i tallers responien a l’estil modernista que imperava diagonals i els enquadraments que disseccionaven i l’enderroc de l’edifici. en aquell moment però amb una decoració més fragmentaven l’espai. austera. Val a dir que l’estil de Domènech i Estapà En el procés de desconstrucció es produeixen canvis es defineix com a eclèctic. Els edificis que contenien De Baños representà l’espai escenogràfic i «el de ritmes visuals, de plans i textures que intervenen els compressors, reguladors, comptadors i diversa canvi de decorats» que es produïa amb les obres, en la descomposició de l’obra. maquinària gran i pesant es van ubicar dins d’uns impregnant de càrrega emotiva la seva representació. espais amplis, diàfans, amb terres ben pavimentats, En un primer moment obtingué unes imatges Més endavant, a la pàgina 269, veiem com mentre es polits amb bonics detalls de sòcols amb rajoles de molt harmòniques i endreçades dels interiors i la construeix la planta de craqueig s’enderroquen les colors combinats, sostres amb cornises motllurades seva maquinària, que li permeteren realitzar, un parets de l’antic edifici com si es tractés del procés i làmpades de llautó i tulipes de vidre d’estil cop retocades, les eminents representacions de d’una crisàlide. modernista. L’exterior es resolia amb multitud de l’objecte i l’espai. La fotografia d’arquitectura promou fórmules geometritzants amb la disposició i l’encaix de forma original del maó vist. De tot el conjunt de construccions dissenyades per Domènech i Estapà destaca la torre d’aigües, en la qual l’arquitecte es lluí especialment. Va ser, des del punt de vista de l'estructura i ornamentació, la més important de les que es van aixecar a Catalunya en aquells temps i s’han conservat fins ara. 252 253 Carrer amb els edificis de refrigerants i depuració física del gas a l’esquerra i l’edifici de Edificis del laboratori d’anàlisis i del servei mèdic de la fàbrica de gas de la Barceloneta. les calderes a la dreta. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF A tocar de la xemeneia de la fàbrica de gas de la Barceloneta hi ha l’edifici on s’elaborava el sulfat amònic. Placa de vidre | 18 x 24 cm | AHFGNF

Un dels carrerons de la fàbrica de gas de la Barceloneta que envoltaven la xemeneia. Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF

Edifici de reguladors de la fàbrica de gas de la Barceloneta. Placa de vidre | 24 x 18 cm | AHFGNF

256 Refrigerants Reutter situats a l’edifici del costat de la torre 19 d'agost de 1963 | 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF d'aigües i dels de depuració física del gas. Placa de vidre | 18 x 13 cm | AHFGNF Enderroc de l’edifici que contenia els refrigerants del gas. 6 de desembre de 1963 | 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF Desconstrucció de l’edifici de depuració química, instal·lada per BAMAG (Berlin Anhaltische Maschinenbau-Actien-Gesellschaft). 1953 | 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF Desconstrucció de la sala de regeneració de les terres d’òxid de ferro per a la purificació del gas. Enderroc dels edificis de refrigerants i depuració física del gas. 1953 | 10,8 x 16,8 cm | AHFGNF 6 de desembre de 1963 | 10,7 x 16,7 cm | AHFGNF Solar de l’antic edifici de regeneració de terres d’òxid de ferro. Al fons hi ha l’Hospital d’Infecciosos, construït el 1905. 6 de juny de 1964 | 10,7 x 16,1 cm | AHFGNF Enderroc de l’edifici de compressors (entre els edificis de reguladors i depuradors). 10,6 x 16,9 cm | AHFGNF Tres vistes de la desconstrucció de l’edifici de regeneració de terres d’òxid de ferro per a la depuració química del gas. Al fons encara es pot veure la sala de refrigerants. 10,8 x 16,8 cm | 16,8 x 10,6 cm | AHFGNF

266 Desconstrucció d’edificis antics per a la construcció de la planta de craqueig. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF Enderrocament de l’edifici de garbellament del carbó de coc. 10,6 x 16,6 cm | AHFGNF

Enderrocament d’edificis, amb la torre de comptadors al fons. 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF

Bastiment de fustes per a la construcció d'edificis nous. 16,9 x 10,7 cm | AHFGNF 272 La fabricación El 1929 Ramon de Baños va ser contractat per Aquests documentals se centraran principalment de la filmació, així com tampoc amb la manera com l’empresa de pel·lícules publicitàries Emérita Films, en tres temes: les visions turisticoregionals del s’havien de finançar. Aquesta indefinició va anar en de gas de hulla que li encarregà el rodatge de diverses cintes, com país enfocades a fomentar el turisme, el problema augment quan les subdelegacions del Patronato van la dedicada a la Caixa de Pensions per a la Vellesa colonial amb el Marroc i la lloança de personalitats cedir poders a les Juntas Provinciales de Turismo i d'Estalvis, la d’una fàbrica de confeccions de afins al règim. També recolliran els avenços que perquè fossin elles les encarregades de donar suport, Saragossa o la de la fàbrica de cervesa El Águila, s’estan experimentant en tots els àmbits, com els principalment econòmic, als projectes, que podien S.A. de Madrid, entre d’altres1. També va rodar una científics, tècnics o industrials, amb l’objectiu de ser presentats per empreses o particulars, així com cinta per a l’Obra Social de la Diputació Provincial recuperar la imatge negativa que es té del règim, també pels mateixos membres de les Juntas. És fàcil sobre la Casa de Maternitat a Barcelona i una tant a escala nacional com a l’estranger. En aquestes deduir que la participació de diferents productores, pel·lícula completa (d’una hora i quinze minuts de circumstàncies, les exposicions internacionals de cadascuna amb la seva pròpia manera de fer, durada) de la fàbrica de la Barceloneta de la Catalana Barcelona i Sevilla són absolutament oportunes i no acompanyada per una manca de criteris unificadors de Gas y Electricidad, S.A., ambdues pensades amb seran desaprofitades pel règim, que promourà amb aplicables a la realització dels films, va donar com a l’objectiu de ser exhibides a l’Exposició Universal de especial interès la filmació de pel·lícules dedicades resultat un conjunt de pel·lícules i documentals molt Barcelona de l’any 1929. a aquests dos importants esdeveniments que poden irregular, tant pel que fa al llenguatge cinematogràfic, contribuir tant a prestigiar novament el país. l’enfocament dels continguts —visions regionals, És interessant contextualitzar el moment en què De provincials o locals— o l’extensió de les cintes. Baños va dur a terme aquest conjunt de produccions, Com hem dit, la producció de pel·lícules comptava i per fer-ho ens basarem en un estudi de l’historiador amb el suport de diferents organismes públics, com És en aquest context que Emérita Films encarrega Luís Fernández Colorado2, especialitzat en la el Patronato Nacional de Turismo, constituït a partir l’any 1927 a Ramon de Baños la filmació de la producció de cinema documental i propagandístic del Decret de la Presidència de 26 d’abril de 1928 pel·lícula La fabricación de gas de hulla, un film que espanyol d’aquella època. amb l’objectiu de «divulgar en todos sus espectros havia de mostrar les instal·lacions i l’activitat de la el reconocimiento de España [...] dentro y fuera de fàbrica de Catalana de Gas, una de les indústries L’any 1929 España està governada pel règim del nuestra patria, ya directamente o contratando en més importants del país que s’erigia com a exemple general Primo de Rivera que, com altres dictadors, su totalidad o en parte este importante servicio». El indiscutible de progrés i modernitat. veu en el cinema, i més concretament en el gènere Patronato també havia de donar suport a qualsevol del documental, un mitjà ideal per transmetre amb iniciativa que contribuís a afirmar el prestigi del país immediatesa i facilitat els seus idearis. Aquesta davant els visitants de les exposicions de Sevilla i consideració motivarà la creació de diferents Barcelona. Actuava a través de les cinc delegacions organismes i institucions dedicats a promoure la en què estava dividit, les quals feien els encàrrecs a producció de pel·lícules documentals, sotmeses totes les diverses productores. Si bé l’objectiu d’aquests elles a mecanismes de control per tal de garantir que documentals estava clarament definit, no passava el els objectius propagandístics es vegin acomplerts. mateix amb el seu plantejament o la durada i l’estil

1. Emérita Films li adreça una carta el 4 d’abril del 1929 en què li demana que acabi de rodar el film de El Águila (a Saragossa) perquè té pendent d’iniciar una pel·lícula per a Urodonal (un medicament per als ronyons) a Barcelona (Fons Filmoteca de Catalunya). 2. Vegeu: Luis Fernández Colorado.

274 275 Vista de la torre d'aigües amb la ciutat al fons. Gasòmetre i vagonetes transportadores de carbó. 1927 | FFC 1927 | FFC

Carrer amb els edificis de refrigerants i depuració química Edifici del laboratori i els serveis sanitaris. Al fons, les sitges de carbó. del gas a l’esquerra. 1927 | FFC 1927 | FFC Vista de la ciutat i la torre d'aigües des del gasòmetre 1. 1927 | FFC

Vista d’un carrer des de dalt del gasòmetre 1. 1927 | FFC

Edifici dels refrigerants del gas. 1927 | FFC La fotografia Ens ha semblat oportú publicar una selecció mineral de l’hulla. Al llarg del film es mostren els Hi ha una notable direcció d’escena pel que fa a del film de fotogrames de la pel·lícula de nitrat (que es processos mecanitzats del transport del carbó dins l’actuació dels treballadors. Per exemple, en una conserva a l’arxiu de la Filmoteca de Catalunya) de la fàbrica a través de vagonetes i catúfols. També de les escenes, per tal d’accentuar la perspectiva per comparar-los amb l’obra fotogràfica que la intervenció dels obrers en l’alimentació manual fugada de l’espai dedicat a la regeneració de l’òxid de Ramon de Baños va fer amb posterioritat sobre la de les tremuges, el desguàs dels carbons i la neteja ferro, De Baños situa els obrers arrenglerant-los en mateixa fàbrica. dels forns. Tot i que la pel·lícula és en blanc i negre, la mateixa fuga, fent-los treballar d’una manera ben les imatges en general estan tenyides de color; i les acompassada. (pàg 282-283) La pel·lícula explica, tal com apunta el títol, el que mostren el treball en els forns ho estan de color procés de fabricació del gas d’hulla i ho fa d’una taronja, vermell i rosa per tal d’accentuar l’efecte Pel que fa a la representació de les instal·lacions de manera molt detallada. En total té una durada de 66 de la calor. Les diferents feines que desenvolupen l’espai exterior, com ja hem dit, De Baños fa servir minuts i 27 segons (1.375 metres), està dividida en el treballadors queden ben reflectides. Es veu punts de vista paral·lels de les seves fotografies quatre parts i conté 88 intertítols. com la tasca dels forners era la més dura de totes posteriors, tot i que a la pel·lícula molts d’ells estan i com l‘empresa tenia un servei mèdic d‘atenció enriquits per efectes com bonics moviments de El primer que constatem en comparar el film específica per a casos de cremades i intoxicació càmera i un preciós tràveling que realitza aprofitant amb les fotografies és un contrast de discursos. de fums i gasos. La intervenció activa de l’home les vies de vagons del carrer principal que circula En canvi, hi ha interessants paral·lelismes en apareix en el control de les màquines: els químics als entre gasòmetres. la selecció dels enquadraments. Alguns, per la laboratoris, els encarregats del control de la bàscula limitació de l’espai interior, són inevitables, però i els transportistes del carbó conduint camions o bé d’altres realitzats en espais més oberts ens revelen carros i vagons tirats per cavalls. que l’elecció del punt de vista de l’escena respon a un estil d’expressió personal.

Les fotografies de l’Àlbum del 1947 acomplien l’objectiu de publicitar la fortalesa econòmica de Catalana de Gas gràcies al béns patrimonials que conformaven l’actiu immobilitzat de l’empresa. Per tant, les imatges havien de reflectir clarament aquest actiu amb una representació idealitzada dels edificis i la maquinària sense cap altre element que distragués d’una lectura perfectament nítida. Per contra, la pel·lícula, rodada vint anys abans, volia mostrar la gran capacitat per produir energia d’una fàbrica que funcionava de manera ininterrompuda, Tubs i estructures. i a través dels intertítols, explicar amb detall el 1927 | FFC procés de fabricació del gas per mitjà del carbó

280 281

Operació d’extracció del sulfat amònic que s’ha fabricat a partir de les aigües amoniacals que serveixen per al rentatge del gas. 1927 | FFC

Arribada de vagonetes de carbó d'hulla als forns. 1927 | FFC Tubs que condueixen el gas dels forns als barrilets. 1927 | FFC

Recàrrega de carbó als forns. 1927 | FFC

286 Netejant les graelles dels forns. 1927 | FFC

Cinta transportadora de carbó de coc. Carregament de carbó per dalt del forns de retortes verticals. 1927 | FFC 1927 | FFC

288 Operari de la bàscula mesurant el pes. 1927 | FFC

Carro a la bàscula que pesa el carbó transformat en coc abans de sortir de la fàbrica. 1927 | FFC

Carro carregant carbó de coc. 1927 | FFC Químic fent anàlisis. Operari anotant les lectures del comptador. 1927 | FFC 1927 | FFC

Sala de comptadors de la producció de gas. 1927 | FFC

292 Separadors de quitrà Pelouze. 1927 | FFC

Màquina de vapor i dinamo per generar electricitat. Sala de màquines 1927 | FFC d’extracció de gas. 1927 | FFC Sala amb purificadors de gas per al procés de depuració química del gas d’hulla. 1927 | FFC Alayo, Joan Carles, i Barca, Francesc X. La tecnología García Felguera, María de los Santos. Els Napoleon. Bibliografia del gas a través de su historia. Ed. Fundació Gas Barcelona. Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Ajuntament Natural Fenosa. Barcelona, 2011. de Barcelona, 2011.

Arroyo, Mercedes. La industria del gas en Barcelona, González López, Palmira. El cine en Barcelona. Una 1841-1933. Innovación tecnológica, territorio urbano generación histórica. 1906-1923. Facultat de Geografia y conflicto de intereses. Ediciones del Serbal. i Història de la Universitat de Barcelona. Tesi doctoral Barcelona, 1996. dirigida pel Dr. Miquel Porter i Moix. Barcelona, 1984.

Cabero, Juan Antonio. Historia de la cinematografía La Ilustració Catalana. Revista setmanal il·lustrada. española: once jornadas, 1896-1948. Ed. Gráficas Barcelona, 1902-1916. Cinema. Madrid, 1949. La Esfera. Revista gràfica. Madrid, 1914-1931. Calafell, Jordi. 1909. Fotografia, ciutat i conflicte. Ed. Ajuntament de Barcelona. Arxiu Fotogràfic de Levenfeld, R.; Vallhonrat, V., I Fernández, M. Brangulí. Barcelona, 2009. Catàleg de l’exposició al CCCB. Ed. Fundación Telefónica. Barcelona, 2010. Casamartina Parassols, Josep. L’interior del 1900. Adolf Mas, fotògraf. Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Naranjo, Joan. Les avantguardes fotogràfiques a Terrassa, 2003. Espanya. Catàleg de l’exposició. Ed. Fundació “la Caixa”. Barcelona, 1997. Bajac, Q.; Balsells, D.; Micoch, J.; Naranjo, J., i Rigol, P. Praha París Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 Rodrigo y Alharilla, Martín. La família Gil. Empresarios a 1948. Catàleg de l’exposició al MNAC. La Fábrica catalanes en la Europa del siglo XIX. Ed. Fundació Editorial. Madrid, 2010. Gas Natural. Barcelona, 2010.

De Baños, Ramon. Memòries de Ramon de Baños. Rodríguez Molina, M. José, i Sanchis Alfonso, José Un pioner del cinema català a l’Amazònia. Ixía Llibres. Ramón. Directorio de fotógrafos de España (1851- Col·l. Farenheit 451, núm. 4. Barcelona, 1991. 1936). Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia. València, 2013. De Lasa, Juan Francisco. Los hermanos Baños. Filmoteca Nacional. Madrid, 1975. Sáiz, Dolors. i Sáiz, Milagros. “El Seminari de Publicitat de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat”. —. Aquell primer cinema català. Els germans Baños. Revista d’Historia de la Psicologia, vol. 19, núm. 2-3, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. p. 225-234. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona, 1996. Barcelona, 1998.

Eguizábal, Raúl. Fotografía publicitaria. Ediciones Sontag, Susan. Sobre fotografia. Ed. Edhasa. Cátedra (Grupo Anaya, S.A.). Col·l. Signo e imagen. Barcelona, 1981. Madrid, 2001. Tarrés i Ginestà, Jaume. “Les targetes postals de Fernández Colorado, Luis. Visiones imperiales: n’Adolf Pla i Ginestà (1860-1936)”. Revista Cartòfila. documental y propaganda en el cine español Suplement 1, any XXVI. Barcelona, 2009. (1927-1930). VI Congreso de la Asociación Española de Historiadores del Cine, p. 97-110. Cuadernos de la Tatjer, Mercè. Burgueses, inquilinos y rentistas. Academia, núm. 2. Madrid, 1988. Mercado inmobiliario, propiedad y morfología en el centro histórico de Barcelona: La Barceloneta, 1753- Foncuberta, Joan. Historias de la fotografía española. 1982. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Escritos 1977-2004. Ed. Gustavo Gili, S.L. Madrid, 1988. Barcelona, 2008.

298 Academia Hispano Americana Casademont, Josep Maria, 42, 43 Índex onomàstic de Costa Rica, 38 Casas, Ramon, 22 Aceites La Aceitera, 62 Casino de Sant Miquel, 23 Agrupació Fotogràfica Casino l'Astillero, 23 de Catalunya, 51 Català Pic, Pere, 47, 60 Aldabó, José, 17 Catalana de Gas, v. Sociedad para el Alfons XIII, 31 Alumbrado por Gas / Álvarez, Modesto, 38 v. Sociedad Catalana Amatller, Teresa, 70 de Gas y Electricidad Amic i Bert, Josep, 34 Catalana de Gas y Electricidad, 13, 22, 23, 24, 27, 35, 37, Amichatis, v. Amic i Bert, josep 38, 43, 48, 50, 51, 52, Ampliaciones y 62, 70, 81, 113, 118, Reproducciones Mas, 70, 71 222, 223, 236, 274 Argentó, Rosita, 32 CEIDA, 37 Argos Films, 33 Chomón, Segundo de, 38 Arissa, Antoni, 47 Ciervo, Federico, 22 Art Contemporain, 47 CIFESA, 37 Artistic Portrait Company Cine Doré (Barcelona), 35 (Chicago), 41 Cine Doré (Madrid), 35 Arxiu Mas, v. Mas, Adolf Cine Novedades, 35 Associació Amics de les Arts, 42 Círculo Militar, 65 Audouard, Pau, 48 Clifford, Charles, 48 Ausensi, Manuel, 42, 65 CNT-FAI, 36 Ballell, Frederic, 48 Companyia Catalana Banys de Can Soler, 21 de Vapors Transatlàntics, 20, 22 Banys de Sant Sebastià, 21 Cooperativa d'Empleats i Obrers Banys Orientals, 23 de Catalana de Gas i Electricitat, 23 Baños, Francisco de, 30, 33, 39, 40, 41, 81 Cyma, 35, 60 Baños, Ricardo de, 17, 30, 31, 32, 34, 38, Delegación Nacional de Prensa 39, 81 y Propaganda de FET y de las Basso & Weisse, 62 JONS, 62 Batlles, Ramon, 47 Delgado, Ramiro, 244 Blériot, Louis, 31 Dels Àngels, Victòria, 42, 65 Borràs, Mariano, 31 Diputació de Barcelona, 37 Bosch, Josep Maria, 36 Domènech i Estapà, Josep, 22, 23, 68, 70, 72, 81, Bourgeois, Gérard, 33 236, 240, 252 Bouvard, Charles, 62 Domènech i Montaner, Lluís, 49 Brangulí i Claramunt, Josep, 43 Domènech i Prat, 20 Brangulí Soler, Josep, 48, 57, 75, 223 Eguizábal, Raúl, 116, 299 Brangulí, Joaquim, 17, 68, 183 El Águila, 35, 274 Burgos, 36 El Hogar y la Moda, 38 Butano, S.A., 51 El Mundo Científico, 38 Caballo, Arturo, 35 El Noticiero Universal, 38 Caixa de Pensions per a la El Progreso Fotográfico, 118 Vellesa i d'Estalvis ("La Caixa"), 75, 274 El Torín, 21, 22 Calafell, Jordi, 48 Emérita Films, 35, 50, 222, 274, 275 Cambó, Francesc, 231 Escola Superior d'Arts Can Solé, 21, 23 i Indústries i Belles Arts (Llotja), 38, Canigó Films, 34 Estació de França, 50, 214 Cánovas, 36 Estació de Magòria, 252 Carrasco, 36 Estudis Orphea, 65 Carreras, Josep, 33 Exposició Universal Casa de la Caritat, 21 de Barcelona (1929), 57, 210, 222, 223, 225, Casa de la Maternitat 227, 274 (Barcelona), 274 300 Fábrica Electro Radio La Prada, José María de, 51 Palau de Justícia, 252 Terradas, Esteve, 49 Metalúrgica, 62 La Vanguardia, 38, 65 Palau de la Indústria, 57 Theatro Odeón, 40 Fàbrica del Sol, 24, 158, 245 La Veu de Catalunya, 38 Palau de la Música Catalana, 50, 222, 232, 233 Togores, Josep, 33 Fernández Colorado, Luis, 274 Lacambra, 20 Pará Films, 32, 39 Toldrà Viazo, Àngel, 68 Filmoteca de Catalunya, 17, 36, 38, 42, 61, 62, 280 Las Noticias, 38 Pathé Baby, SAE, 34 Trasmediterránea, 62 Films Cinématographiques CH. Lasa, Joan Francesc de, 33, 34, 35, 37, 42, 299 Pathé Films, 34 Unión de Fotograbadores, 57 J. Drossner, 33 Laurent, Jean, 48 Patronato Nacional de Turismo, 275 Unión Profesional de Técnicos Folch Hermanos, 48 Lázaro, Hipòlit, 65 Perfumeries Debé, S.A., 62 Cinematográficos Españoles, 36 Foment del Treball, 231 Lebon, Charles, 68, 252 Photographic Studio, S.A., 71, 72, 73, 76, 79, 81, 82, Unión Suiza Duward, 62 Fontcuberta, Joan, 42, 47 Llenas, Asunción, 62 84, 96, 122 Valca, 42 Fontserè i Domènech, Josep, 21 Llopis, Joaquim, 31, 39 Picasso, Pablo, 22 Vera, 42, 61, 62, 65 Foyer, 38 Lluch, Miquel, 37 Platon Teixidó, 62 Victòria Eugènia, 31 Franco, Francisco, 43, 113 Lope de Vega, Félix, 36 Poussinet, 43, 62 Wardell, Raymond, 118 Fundació Gas Natural Fenosa, 15, 17, 38, 43, 51, 68, 69, Lumière, 22 Primo de Rivera, Miguel, 274 Wunderlich, Otto, 17, 48, 68 70, 72, 222 Man Ray, 60 Profilms, 36 Zerkowitz, Adolf, 223 García Felguera, Manufactura de Cordelería y Promio, Alexander, 22 María de los Santos, 72, 299 Arpilleras de Martins, Jorge Publi Films, 65 Gas Lebon, 21 y Cía., 40 Publi-Club, 47 Gaspar, Pere, 65 Manufacturas Valls, S.A., 48 Pujades, 20 Gaumont, 30 Marco, Santiago, 224, 225, 227 Quadreny, Ramon, 36 Gelabert, Fructuós, 31, 37, 38, 40 Margarit Calvet, Ricardo, 246 Ràdio Barcelona, 37 Gil i Babot, Pere, 21 Marquet i Torrents, Lluís, 160 Radio España - Barcelona, 62 Gil i Serra, 252 Marro, Albert, 30, 31, 32, 33, 39 Radio Nacional, 42, 62, 65 Godes, Emili, 17, 47, 68, 222 Mas, Adolf, 17, 68, 70, 71, 72, 73, 75, Ràdio Nacional, 42, 65 Gran Metro de Barcelona, 230 77, 81, 246, 299 Reial Acadèmia de Ciències i Arts Gudiol, Josep, 70 Mas, Pelai, 70 de Barcelona, 252 Guimerà, Àngel, 31, 34 Masana, Josep, 47, 60 Renault, Edouard, 33 Hispano Films, 30, 31, 32, 33, 39, 81 Masi, Miquel, 34 Riba, Enric, 34 Hospital Clínic, 252 Masriera i Campins, 246 Roldós, 65 Hospital del Mar, v. Hospital d'Infecciosos Mateu, J., 61, 63 Rovira-Beleta, Francesc, 37 Hospital d'Infecciosos, 23, 264 Meller, Raquel, 34 Royal Films, 33, 34 Hygassa, 62 Mendoza, Eleuterio, 35 Sagarra, Josep M. de, 23 Imperio, Pastora, 33 Merletti, Alessandro, 223 Sagarra, Montserrat, 22, 23, 68 Institut Amatller d'Art Hispànic, 17, 70 Miau, 38 Sagnier, Enric, 252 Institut Psicotècnic de la Ministeri d'Indústria, Agricultura Sala Mozart, 42, 62, 65 Generalitat de Catalunya, 47 i del Comerç de Pará 32 Sala, Josep, 47, 60 Internacional Films, 36 Miralles, Enric, 24 Salón Doré, 31 Iquino (Ignasi Ferrés Iquino), 65 Momo Films, 34 Salvat-Papasseit, Joan, 23 Isenring, Johann Baptist, 116 Movimiento Nacional, 36 Sau, Antoni, 36 Jaussely, Léon, 23 Muebles La Fábrica, 62 Serra d'Or, 42 Johnson, Jack, 34 Muntañola, Joaquim, 37, 61 Silva, 32 Joyas Bermejo, 62 Museu d'Art Modern, 50, 222, 223, 234 Sindicato Único de Espectáculos Joyas Vendrell, 62 Museu del Gas, 15 Públicos, 36 Juntas Provinciales de Turismo, 275 Napoleon, A. i E. F. dits, 17, 68, 72, 76, 77, 79, 81 Sociedad Catalana para el 13, 20, 21, 22, 23, 24, 35, La Catalana, v. Sociedad para el 96, 114 Alumbrado por Gas, 37, 38, 40, 43, 48, 50, Alumbrado por Gas / Negtor, 43 51, 52, 62, 68, 70, 72, v. Catalana de Gas y Nonell, Vidal, 36 73, 77, 81, 113, 222, Electricidad Nuevo Vulcano, v. Companyia Catalana 225, 236, 252, 274 La Esfera, 70 de Vapors La Ilustració Catalana, 47, 70, 246 Observatori Fabra, 252 Spreafico, José, 48 La Ilustración Artística, 38 Olalde, Ignacio de, 17, 68 Tagliabue, Benedetta, 24 La Maquinista Terrestre Orbi…!, 38 Tallers Escuder, 22 y Marítima, 21, 22, 48, 113, 216 Ortega, J. M. 23 Tatjer Mir, Mercè, 13, 24 La Moravia, 61, 63, 64 Ortiz-Echagüe, José, 52 Teatre Olympia, 36, 62, 65

302 Títol pintat a mà per Ramon de Baños amb les lletres “FIN” per a filmar i incloure al final d’una pel·lícula. Vidre | 24 x 30 cm | FFC The beauty of the machine Industrial Photography by Ramon de Baños (1890-1980) Foreword Preface genres were covered by De Baños, blurred in their own The Fundació Gas Natural Fenosa boasts one of the largest By means of this exhibition, we wish to initiate a trend The photographic work we present in this catalogue is boundaries of definition: ethnology (photographs company archives in Spain. In addition to its collection of that allows us, from this point forth, to afford value to the product of a discovery made in the Fundació Gas documentary records, it contains more than 26,000 images this photographic archive so that one of our temporary Natural Fenosa archive whilst conducting research into its taken during his stay in Belém in the Brazilian state of Pará), in various formats, mainly of the company Catalana de Gas exhibitions may be regularly devoted to industrial photography collection, which has generously been placed portraiture, social reportage, documentaries, company photography. Thus, we dare say that this marks only and the companies that have joined the business group at the service of the cultural community. It constitutes the reportage, advertising still life photography, etc. We will also the first in a series of exhibitions that will revolve over the years to create what is Gas Natural Fenosa today. It unearthing of a major collection of industrial photographs note how his drawing skills and his interest in technology in around photography, industrial heritage and the great does not constitute a closed collection; in the not too distant produced by Ramon de Baños, the acclaimed pioneer the film industry – which led him to be one of the pioneers future, it shall incorporate the images produced to mark the photographers behind these masterpieces. This time of Catalan cinema, now revealed as an outstanding of animated film in Spain – played an extraordinary role in round, we are rediscovering the figure of Ramon de Baños, company’s international expansion. exalting the industrial image that comprises the work we but he will no doubt be followed by other magnificent photographer in the cultural backdrop of the latter half of the 20th century. His work has allowed us to delineate a number are now presenting and that we have named the Àlbum del The Fundació Gas Natural Fenosa’s Museu del Gas wishes photographers, whose work we shall be able to place within of parameters for interpreting and outlining different 1947. It features a collection of 58 photographs of machinery to place this collection, which is being catalogued, described society’s reach, thanks to effective research, painstaking and industrial architecture that define the Catalana de Gas and studied, within reach of the world of culture at large, museographic presentation and, above all, good teamwork. aspects in the evolution of our history of photography, as company’s assets, publicised at that time in the post-war members of the public interested in photography and well as its technical advances, its language and its leading period. Works that provide their own visual code that scholars and researchers in this field. We wish to make a Aware of the importance of these exhibitions, the Museu de protagonists. resolute commitment to culture, bearing in mind these Gas offers travelling exhibitions and activities in Catalonia, shows us how to contemplate and appreciate the beauty of times of economic difficulties for promoting solid and Spain and abroad. The research undertaken around the figure of Ramon de the industrial photography genre in a different manner. A ambitious initiatives, particularly as regards preserving and Baños is not by any means conclusive, as a great deal of veritable treat. restoring fragile photographic heritage. We invite you to relish this outstanding research study and, material has yet to be inventoried and identified. Moreover, in particular, to “look” at this industrial heritage differently, the archive features works by other artists such as Otto Our repository of images comprises superb works which, captured with the subtlety of a great photographer, Wunderlich, Adolf Mas, A. and E. F., known as Napoleon, undertaken by renowned photographers, some of whom becomes a precious jewel, a work of art: long-standing Emili Godes, Ignacio de Olalde, José Aldabó, Montserrat were unaware of the activities carried out in the industrial heritage that has become beautiful. Such is the beauty of Segarra, Joaquim Brangulí, and no doubt many more who sector. Therefore, we display the hitherto unpublished the machine. are yet to be discovered. The research study is particularly work of photographers acclaimed for their work beyond interesting as the archive houses glass plate negatives and Martí Solà Sugrañes the world of industry. It is valuable heritage that will help film negatives illustrating many of the works executed by Managing Director of the Fundació Gas Natural Fenosa us devise another tool for interpreting the incomplete Catalana de Gas throughout its history as one of the leading historiography of Catalan photography, which is pioneering companies in the country’s industrial sector. in Spain and holds special status in Europe. We wish to The rediscovery of the figure of Ramon de Baños has proven be part of a unique system of public and private archives, to be particularly remarkable. As we mentioned above, he is sharing institutional criteria in the realm of photography. considered to be a pioneer of Catalan cinema, together with Exchanging information, knowledge and catalogues. his brother Ricard, with whom he worked on many joint Promoting research, dissemination and education. projects. He himself defined his professional career in the field of cinema as a cameraman, and did so with great pride, keeping much of his work as a photographer a secret. As a result, testimony to his work remained concealed. Now, thanks to the access to the Fundació Gas Natural Fenosa archive and the collaboration of bodies such as the Government of Catalonia’s Filmoteca Archive and the Amatller Institute’s Mas Archive, as well as the keen participation of many other photography experts and scholars in Catalonia, we have been able to identify what almost certainly may be deemed the most interesting and significant artwork produced by Ramon de Baños in the field of industrial photography. What’s more, this research has unearthed clues to discovering other unknown works by the photographer on many different topics. Indeed, many The industry and progress Pipes from the factory soon started to convey gas to the city established their foundry and steam engine construction promenade, included in the Jaussely Plan (1907) and streets, where new lampposts lit up the night, and to many workshops in the neighbourhood. designed in 1918 by the engineer J. M. Ortega, and to The Barceloneta neighbourhood and gas buildings, both factories and leisure centres, as well as to establish major facilities such as the Oceanographic Institute theatres in the Barceloneta itself. The new facility competed Soon after that, in 1865, Federico Ciervo set up a company in and several spa centres were not adopted in the end. The history of the Barceloneta neighbourhood has been with the Gas Lebon municipal gasworks, located between Carrer de Ginebra, next to the gasworks. The Ciervo family, Nonetheless, the Barceloneta was becoming a popular focus linked to the gas industry for more than 150 years. It was in the Mataró railway line and the sea, in the Sant Martí de formerly devoted to the foundry industry in the Barceloneta, of seaside leisure activities. Spectacular, luxurious bathing 1843 that gas, then a new energy source that would help to Provençals neighbourhood. established important business links with the gas company, houses were established on the beach at the end of Passeig transform the life and economy of Barcelona, began to be engaging in the manufacture of gas supply meters and Nacional. These included Els Orientals and Sant Sebastián, produced in situ in this coastal area. Moreover, this first gasworks stood near two leisure leading the manufacture of Bergmann insulating pipes and a modern leisure centre built in 1929, as well as El Astillero amenities: the Barcelona seawater bathing house and the gas and electricity factories in several places in Spain. and the Sant Miquel Bathing House, opened in the mid-19th In that year, 1841, Catalana de Gas contributed to the Torín bullring, which was located near the railway lines and century, and a large number of smaller enterprises. th industrialisation of the Barceloneta, the Catalan capital’s the Mataró station. Towards the end of the 19 century, this industrial site seafaring and port neighbourhood, by installing the first was further consolidated by the establishment of new The Barceloneta later became a centre for cuisine, gasworks in the site known as La Ginebra, near the sands on The bathing house, known as Banys de Can Soler, occupied companies, such as Tallers Escuder (1872), a workshop that an activity that has developed ceaselessly in the the coast. a building with gardens where users took the seawater in made La Aurora, the first Spanish patented sewing machine. neighbourhood ever since. In those days, one of the most baths, as a therapeutic activity more than anything. The Meanwhile, after the end of military jurisdiction in 1858, renowned restaurants was Can Solé, a small, popular diner In the second half of the 18th century, particularly after the water was piped in and then heated by a steam machine. the port and the Barceloneta neighbourhood continued to for port workers that, led by the author Josep M. de Sagarra, modern new port opened, the Barceloneta became one of The site, leased to private tenants on behalf of the Casa de grow. Great factories such as those of Catalana de Gas and began to be frequented by writers and artists and even the great harbour neighbourhoods in the Mediterranean, a Caritat charity organisation, was later demolished to make La Maquinista Terrestre i Marítima expanded to create a illustrious visitors. veritable civil arsenal and an important centre of sea trade way for the great factory known as La Maquinista Terrestre y huge industrial zone. Several new constructions, designed with America. Ship’s carpenters moved here from the old Marítima. by the architect Josep Domènech i Estapà and built between Despite the emergence of competition from electricity, Drassanes shipyards, and members of other seafaring 1903 and 1910, stood out over the industrial buildings. the gasworks continued its activities in the Barceloneta, trades also set up shop in the neighbourhood, displaced The bullring, inaugurated on 26 June 1834, was designed These included, particularly, the water tower, which is still supplying Barcelona with this energy source. The company from La Ribera when that area of the city was demolished by the architect Josep Fontseré i Domènech. Due to its standing. In those days, the gas plant employed more than had also forged close links with the neighbourhood, as after the War of the Spanish Succession. proximity to the Ciutadella fortress, only the ground floor seven hundred workers. many local residents worked at the factory and belonged was built in stone, whilst the first floor was constructed in to such organisations as the Catalana de Gas y Electricidad Shipwrights, caulkers, rigging and fishing gear makers, wood. In 1887, the site was reformed, and new stands were Meanwhile, more blocks of flats were built in the Employees’ and Workers’ Cooperative and were members potters, coopers, sailors, fishermen and ship-owners filled built in stone with cast iron columns. neighbourhood, reached by narrow staircases leading to of the burgeoning unions. the rectilinear streets of this neighbourhood, occupying the the tiny quarts de casa (“quarter-houses”). These typical identical, two-storey houses. As well as these trades, stores The Torín, which was the first bullring in Barcelona, was Barceloneta apartments, which measure around thirty By the end of the 1930s, the Barceloneta was a truly selling ship supplies and goods required at sea also sprang used to host many bullfights featuring famous matadores. square metres in size and can still be seen today, were the industrial neighbourhood, as well as a port area where up, and the first foundries, long-standing family firms such The site also provided the venue for other forms of result of dividing the original two-storey houses, which many stevedores lived and work. The local population now as Lacambra and Pujades, opened. All this was followed, in entertainment, such as hot air balloon flights, organised in looked down onto two streets, into four parts. stood at over 30,000, and the tiny quarts de casa flats were the early 19th century, by the appearance of the first shipping cooperation with “La Catalana” (the gas company known becoming massively overcrowded. Many publications and construction and repair firms. These included the workshops as Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas until In La Ginebra, the old market gardens were finally associations (rambling societies, athenaeums, cooperatives, of both the Companyia Catalana de Vapors (Nuevo Vulcano) 1912, when its name was changed to Catalana de Gas y urbanised, and wide streets lined by spacious houses were social centres, etc.) had been established, by both the on the Moll Nou dock, in 1834, and, shortly afterwards, in Electricidad), which provided the gas needed for this activity. built in imitation of the city’s modern Eixample district. working classes and the small bourgeois community formed 1839, the first company devoted to machine foundry and The bullring, an outstanding site in the city, also became the by tradespeople, shopkeepers and small entrepreneurs. construction, Domènech i Prat, whose factory occupied a subject of one of the first films made by Alexander Promio, One of these new streets, named, precisely, Carrer Ginebra, These even financed and published the magazineMar Vella, great central block in the neighbourhood. a cameraman who worked for Lumière. The film, made in communicated the port with the entrance to the gasworks. to which the author Joan Salvat Papasseit, a local resident, 1896, was later shown around the world. The Torín bullring contributed one of his works (Poemes en ondes hertzianes, 1919). Not long after this, after more central locations had been was the setting for several works by the painter Ramon The first aerial photographs, taken during the first third th th discarded, the first gasworks in Barcelona, operated by the Casas, whilst, in the early 20 century, the artist Pablo of the 20 century, show that the industrial area had Even in those early days, the Catalana de Gas photographic Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, was built Picasso also set his drawing Bullfighting Scene here. been completely developed by then, along with new archive contained many pictures of the factory and on land owned by the family of the entrepreneur Pere Gil constructions, such as the Infectious Diseases Hospital its workers. As in the case of many other companies, th i Babot. This site was considered ideal, as it was near the Soon, though, the landscape in this part of the Barceloneta (now the Hospital del Mar) and, on the beach, two large photography – and even early films – replaced the 19 - port, ensuring quick and easy supplies of the coal that was began to change, as large metal working companies were shanty towns: “Gas”, at the foot of the Catalana de Gas century etchings that had previously been used for this needed to operate the factory. Moreover, the site stood established here, standing shoulder-to-shoulder with the plant; and, adjoining it, “Somorrostro”, on the border with purpose, presenting fine black-and-white images of the beside the beach, in La Ginebra, an as-yet unpopulated area Catalana de Gas factory for more than a century. In 1855, the Poblenou district. world of work, along with portraits of workers and their in the neighbourhood, occupied by many market gardens, La Maquinista Terrestre i Marítima was built beside Nuevo harsh conditions. Moreover, these archives also contained and at some distance from the centre of the Barceloneta, Vulcano, whose workshops had been operating in Carrer photographs of the amenities that the company provided which was smaller in size in those days. d’Andrea Dòria since 1834. In 1849, the Alexander brothers Proposals put forward iat that time to build a large for workers, including showers, which, in some cases, could be used at the weekend or between shifts by the families of Ramon de Baños by the city of Barcelona to Àngel Guimerà, filmed alongside from Europe. Nevertheless, all these businesses did not company employees. Albert Marro. The De Baños brothers used two Urban always turn out as expected and when the Brazilian Ministry Ramon de Baños, between film and industrial photography cameras featuring a wooden case and a Voigtländer lens, of Industry, Agriculture and Trade proposed he film a series A good example of these images are the reportages made with a chassis for eighty metres of film. These cameras were of documentaries on the harvesting of rubber, cocoa and for the company by Ramon de Baños, a well-known graphic The filmmaker not easy to operate. coffee, he did not hesitate to accept the assignment. During reporter who also had links to the cinema. De Baños later filming on the Amazon River, a mosquito bite led him to became the company’s photographer, over the years Ramon de Baños Martínez, a pioneer of film, film director, In October 1908, Ramon de Baños moved to Saragossa to contract malarial fever and forced him to return to Barcelona building up what is now an extraordinary graphic archive cinematographer, photographer, director of laboratories film the arrival of King Alphonso XIII and Queen Victoria to be nursed back to health. illustrating an industrial world that has since been lost. and avid lover of the arts in general, was born on Carrer Eugenie and to undertake several documentaries during dels Tallers in Barcelona on 17 April 1890. The third child of their visit. In 1909, he filmed the events of Tragic Week Once in Barcelona, he moved in with his wife, Rosita After the upheaval of the Spanish Civil War, when both alongside his brother Ricardo. It is from this point forth Argentó – whom he had married by proxy while in Brazil – the gasworks and the Barceloneta were intensely and a well-to-do family, his father was a civil servant in the City that Hispano Films began to make feature films; therefore, in his parents’ home, at number 15 on Carrer de Barberà. frequently bombed, and the postwar years, when coal was Council. a glass gallery was built in the gardens of the production He recovered rapidly from the fever, as recorded in his in short supply, gas production continued. La Catalana de Gas expanded its facilities, occupying the land where Influenced by his elder brother Francisco, a professional company and, with the aid of blue and white curtains, the memoirs: “Thanks to the devoted care of his wife and his the bullring had formerly stood, acquired between 1934 photographer, from a very early age, he soon showed amount of sunlight could be regulated. youth and vitality”. He had some money and he sought and 1954. In 1958, the company converted this site into a an interest in photography: in camera obscuras, in the out a business to begin with. Ricardo continued to work football pitch for the workers. wonder of photographic processing and in the art of photo Ricardo took on the task of directing and delegated filming at Hispano Films with Albert Marro where, for personal retouching. to Ramon. During this time, films such asLocura de reasons, Ramon did not wish to return. He also considered The response to the shortage of affordable housing was, amor (Love Crazy, 1909), Su propio juez (His Own Judge, returning to Brazil, where he had guaranteed work, but his once more, the construction of a shantytown on the beach He began his studies in Law and undertook an 1909), Carmen o la hija del contrabandista (Carmen or the wife and his family dispelled that idea from his mind. During facing the gasworks. These huts were inhabited by fishermen apprenticeship in the afternoons in the law firm of a family Smuggler’s Daughter, 1911), etc., were shot. his recovery, Ramon de Baños frequented his brother and immigrants who worked in the port or for companies in friend. However, soon afterwards, Ricardo, his middle Francisco’s photography studio and this is precisely where the Barceloneta and Poblenou neighbourhoods, and suffered brother, seven years his senior, asked him to start working Intrigued by the work of the projectionist, De Baños he saw the opportunity for a new business. They decided from flooding and a lack of basic services. Nearly all this at Hispano Films – located on Carrer de València – as an frequented the Salón Doré cinema, where he coincided to become partners and to set up a photo retouching and informal housing disappeared after the construction of the apprentice and laboratory assistant. Ricardo had worked with Fructuós Gelabert, with whom he had previously reproduction company: first stretch of the Passeig Marítim promenade in 1956 and in Paris at the Gaumont company and upon his return he collaborated on a number of projects. It was Gelabert the celebration of Navy Week in 1966. forged a partnership with Albert Marro, founding Hispano himself and the cinema’s projectionist, Mariano Borràs, who What interested me – and where I saw a possible Films, a film production company, a new art with a introduced him to Joaquim Llopis, a businessman from future – was a large-scale photo enlargement Little by little, the gas production facilities were made promising future at that time. Valencia with businesses in the Americas who sought a business and not portraiture, and that was how, obsolete by technological changes and the arrival of good film technician to send to Brazil to shoot and screen with careful consideration, I drew up a plan to natural gas. Ramon de Baños was seventeen years old and proved films. This was not a very good idea in the eyes of his family, extend the business across the country by means but De Baños, who had always been restless and eager of a network of agents and representatives willing Preparations to host the 1992 Olympic Games enabled to be highly skilled in photographic processing, making to explore new horizons, did not hesitate and travelled to handle the matter for good commission. To a project with clear urban and social benefits to be improvements to the devices of the time, and in the implemented. Finally, part of the former Catalana de Gas technical manipulation of films. While Ricardo filmed the Rif to Brazil. Besides earning a good salary, this opportunity this end, I put together a leaflet to instruct agents works was turned into a park (Parc de la Catalana), where conflict in Africa for two years, Ramon oversaw the smooth allowed him to stray from the influence of his brother and to on how to get orders and to thereby get them the water tower, the old office building (which now houses running of the laboratory, yielding exceptional results. work for himself. involved in my venture. The plan earned the the Fàbrica del Sol) and the frame of one of the huge approval of my brother and between the two of gasometers are conserved. Hispano Films enjoyed a prosperous spell and moved to a In late August 1911, at the age of twenty-one, Ramon de us we got down to work1. spacious single-detached dwelling on Barcelona’s Carrer Baños set off for Belém, capital of the state of Pará. Once The rest of the site is occupied by the firm’s modern office de Craywinckel. The laboratory was set up in the old stable there he alternated directing for the cinematic screening They rented out a premises on Rambla dels Estudis with complex, designed by the architects Enric Miralles and and garage. The film toning and colourisation technique was company with producing a series of documentaries for Pará Carrer de Bonsuccés: a third floor with a magnificent partly Benedetta Tagliabue and built in 2006. In this way, then, the very important because everything was filmed using natural Films, which he himself had set up. Later he launched the furnished gallery, with a beautiful inner staircase. Catalana de Gas companycontinues to forge a history that light and, according to the resulting colour, it depicted either film magazinePará-Films-Jornal , in which he interspersed has been shared with the Barceloneta neighbourhood for day or night. advertising filmed by De Baños himself. However, this business did not reap the success they more than 150 years. expected and it closed down. Francisco carried on with A year later, Ricardo, on seeing the fine work achieved, took His stay in Brazil allowed him to engage in other businesses: photography and Ramon delved back into the world of film. Mercè Tatjer Mir him with him as a camera assistant and co-director of a distributing oils and representing products that originated Geographer and historian whole host of documentaries. The first film they shot was University of Barcelona a documentary filmed in the Barcelona racetrack about the pilot Louis Blériot. This was followed by a tribute dedicated 1. Translated from the Memoirs of Ramon de Baños, held in the Filmoteca de Catalunya. In mid-1914, the businessman Josep Carreras founded the stand with the lens pointing down onto a pane of back-lit SAE. This company distributed for Pathé and Debrie cameras oldest in Barcelona in printing copies, producing artistic production company Argos Films and hired Josep Togores glass, which captured the images frame by frame, as if it in Spain. Ramon moved to Paris to learn the photographic titles, activity related to covers and trailers, etc. De Baños, as artistic director and De Baños as cameraman. He was were a camera, and recorded them on a roll of film. processing technique as an investment and, on his return, a renowned expert in this field, was appointed technical sent to Paris to buy laboratory equipment for the company, he set up the photographic processing laboratory on the director of the company and availed of the opportunity to and the City of Lights left him spellbound. The first film he We cannot fail to mention a series of pornographic films ground floor of the company. The following year, Ramon de introduce the latest technological advances. shot was La danza fatal (The Fatal Dance, 1914), starring that the De Baños brothers filmed in 1918 and 1925. Films Baños was appointed head technical representative in Spain Among the many concerns held by De Baños was also the Pastora Imperio in the leading role. Upon completion of the with simple plots and strongly influenced by French cochon for the new Pathé 9.5 mm camera. This well-paid job allowed need to set up an association of film technicians. In his film, conflict arose between Carreras and Togores, and the films, which used prostitutes from the Barri Xino (once the him to apply the knowledge he had of exposures and to own words3, latter abandoned the film and De Baños was responsible for old city’s red-light district) as actresses and pimps, shady travel the length and breadth of the country teaching the the film editing. characters and exhibitionists as actors. The widespread workings of the firstamateur narrow-gauge camera, which Myself wishing to bring together all the technical assumption is that Ramon and Ricardo agreed to make proved conducive to bringing film to all its enthusiasts. elements of the Spanish film industry to defend In late 1914, Ricardo de Baños put an end to his partnership this film genre on account of the considerable income it its moral and material interests and knowing that with Albert Marro and left Hispano Films. A year later, he generated for them. Historically, it was said that Ricardo was In 1926, De Baños resumed his work as a professional fellow colleagues – Carrasco, Cánovas, Burgos, set up his own production company, Royal Films, and the director of these films, but Ramon alternated his work as cameraman. Arturo Carballo, businessman from the Cine etc. –, had the same idea, I met with them and asked his brother Ramon to join the venture, though they cameraman with directing many of them. Doré in Madrid, in pursuit of a film that included all of told them we had to join forces until the great were already working together – without being under any Madrid and Barcelona’s theatre magazine issues at the time establishment of the Professional Union of production company – in the filming of surgical operations, In 1918 and 1919, respectively, two films were released, intertwined in a simple storyline, hired Ramon de Baños Spanish Film Technicians. a job they upheld until the 1920s. Fuerza y nobleza (Strength and Nobility, 1917) and Los as a cameraman to do the filming in Barcelona. De Baños arlequines de seda y oro (Silk and Gold Harlequins, 1918), mounted three sets at the Novedades cinema and did all the In August 1935, the association was set up and, in July 1936, In the summer of 1916, Argos Films partnered with both directed by Ricardo and filmed by Ramon. Famous filming there. The film was entitledFrivolinas (Frivolous) and it was transferred to the “Film Technicians’ Section of the the French company Films Cinématographiques CH. J. actors were hired for both films to lend publicity and was filmed at the Cine Doré in Madrid on 18 April 1927. Single Union for Public Entertainment”. Drossner to co-produce La vida de Cristóbal Colón y prestige to the company. The first was the boxer Jack The following year, Ramon de Baños joined the technical su descubrimiento de América (The Life of Christopher Johnson, and the second, Raquel Meller, a close friend of team at the Cyma cinematographic laboratories, located During the Civil War, and despite complications, De Columbus and His Discovery of America, 1916), directed Ramon from that point forth. at number 8 on Rambla de Catalunya. He worked for two Baños continued to engage in advertising features and by Gérard Bourgeois, with Edouard Renault and Ramon years in this leading company in the technique of printing, trick photography work. It was during this time that the de Baños as cameramen. The film’s budget exceeded one The last film they made together at Royal Films was the processing and perforating blank tapes. The production production company Internacional Films hired him as head million pesetas at the time, and according to Joan Francesc remake of Don Juan Tenorio (1922), in which Ramon de company Emérita Films: Reportajes Cinematográficos cameraman of the filmLos héroes del barrio (Heroes of the de Lasa, “while not a perfect film, it was indeed a serious Baños was not limited to cameraman, but he was also Nacionales, owned by Eleuterio Mendoza, hired De District, 1937). Upon completion of the film and with little work, well documented and set, and with extraordinary wrote the script. According to Joan Francesc de Lasa, it was Baños as cameraman for the series “España histórica, work on his hands, De Baños availed of the time to adapt technique”2. The filming lasted almost a year, using the “the most cinematographic one of all the films directed by monumental, pintoresca e industrial” (Historical, the script of the classic filmFuenteovejuna (The Sheep Well), natural scenery of Seville, Cordoba and Barcelona as a Ricard and, needless to say, incomparably superior to that Monumental, Picturesque and Industrial Spain), a series of by Lope de Vega, together with Antoni Sau and Ramon backdrop. The film premiered on 20 May 1917. of Tenorio in 1908”. After this film, the two brothers did not informative documentaries which included filming of the Quadreny. De Baños had never shown a political stance: at work together again. brewing company El Águila in Madrid and Catalana de Gas the onset of the war, he was a cameraman for the Iberian Returning to Royal Films, Ramon de Baños started working y Electricidad. The advertising and industrial documentary, Anarchist Federation CNT-FAI, in the same way as later on he in March 1916 as a cameraman and head of laboratory. The Between 1922 and 1923, Ramon made a series of industrial linked to one company or another, would never cease to be did so for the Movimiento Nacional (National Movement). first film for the company wasEl idiota (The Idiot, 1916), films, which includedLa industria del corcho (The Cork part of the work of Ramon de Baños. Sound film emerged and not all directors and technicians distributed by Pathé Films, followed by the filming of La Industry), filmed in Palafrugell. knew how to adapt to this new era. For Ramon de Baños, cortina verde (The Green Curtain) and Juan José, both In 1929, the Universal Exposition was held in Barcelona, the change did not prove traumatic. released in February 1917. In 1923, Canigó Films commissioned Àngel Guimerà with and De Baños was in charge of making the official film. writing the plot for a film based on the playMossèn Janot, According to De Lasa, he organised the film as a two- In 1939, there is a record of bills for the company Profilms, During the period in which De Baños worked for Royal released with the same title. Josep Amic i Bert, otherwise pronged project: on the one hand, the official film and, on established by De Baños and maintained until the 1940s, Films, he also worked sporadically for other producers such known as Amichatis, wrote the technical script and De the other, the commercial one, in an endeavour to pique the specialised in film advertising and industrial documentaries. as Momo Films, where he filmed the seriesCipriano , which Baños, already known as one of the best cameramen interest of businesses to appear in the film and to take part consisted of six short films and starred the Catalan comic of the time, collaborated in the project in charge of in the project. The post-war period proved to be harsh: the shortage of actor Miquel Masi in the leading role. He was also technical technical direction. blank film for shooting meant few films were made. The first director on two animated films thanks to his knowledge of Josep Maria Bosch, a great friend of Ramon de Baños, feature-length film in which he took part after the war wasLa the rostrum camera: a fixed camera mounted on a special That same year, Enric Riba hired him to work for Pathé Baby, commissioned him to renovate his film laboratories, the alegría de la huerta (The Joy of the Ranch, 1939/40). Ramon

2 Joan Francesc de Lasa (Barcelona, 1918-2004)was a critic, researcher, documentalist, historian and film director. He wrote about the pioneers of cinema in Catalonia and was the biographer of the De Baños brothers with the book that is reviewed in the bibliography. 3. Translated from the Memoirs of Ramon de Baños, held in the Filmoteca de Catalunya. de Baños sought employment alternatives in photography working but in the production of trick photography, covers, This industry, ever-evolving and expanding since its Before leaving for Brazil, in 1906, he had made his first and began working more intensely on commissioned photo drawings, signs, advertising and credits for many producers inception, with a major investment in technology and forays into the field of film as an assistant at the studios reportages, both for companies and all sorts of events, of the time, always availing of his beloved rostrum camera. structure, devoted strenuous efforts to the construction of the production company Hispano Films that his brother making the most of the sale of prints and photo retouching. He also made photo reportages for companies such as and dismantling of production spaces and the installation Ricardo had set up with Albert Marro. He dedicated a great Aside from the world of film, Ramon de Baños held many Catalana de Gas. He even ran a small labelling business for of machinery. The entire process has been documented by deal of effort to laboratory work, photographic processing, cultural interests. He loved singing and had a beautiful shops. He describes it himself in one of his many writings: numerous reportages by well-known photographers and by editing, retouching, etc. In his memoirs, he recounts that tenor voice. In his memoirs, he says he studied singing “In 1970, on turning 80 years of age and marking 64 years others yet to be identified, such that an archive of thousands “both my brother and I, it hurts me to say, were always set with the teacher Vidal Nonell and made his debut, with of constant activity in the film industry, and finding myself of photographs has been compiled. apart by the excellent photographic quality of our films, resounding success, at the Teatro Olympia in 1931. In 1940, in perfect physical health, I am still at actions stations recognised by all and sundry”. Ramon de Baños often used However, in this work we could only track down some the word ‘photography’ to refer to what we call the act he auditioned for Ràdio Barcelona, in which he sang Tosca, as the saying goes, alternating film work with industrial clues as to what could be the rediscovery of many other of filming. In other words, when he captured a scene on Aida and I Pagliacci. He also took part in many concerts photography”. photographic works that Ramon de Baños carried out film, he considered that he was photographing it. A good and some town festivals. What’s more, he claims to have for other industries, such as landscape, portraiture or example of this statement is found in De Baños’ filming of had a weakness for singing the opera . In addition, In 1975, he received various tributes, including the Medal Marina ethnographic pieces, which are still unpublished. Therefore, the celebration of the 22nd anniversary of the proclamation throughout his life he loved writing, and he published for Merit at Work, awarded to him by Barcelona Provincial the study will not be concluded here of what should be a of the Brazilian Republic, in which he filmed the governor’s articles in many magazines on various topics, not only film Council as a pioneer of cinema. comprehensive overview of his photographic work, which departure from his mansion by car. The car had a hood and photography, but many other subjects also. He has will surely not disappoint us. and he requested permission to lower it. In reproducing left us countless letters, articles and incredible and chaotic In the last years of his life, in very compromised health the scene, De Baños commented: “the drivers lowered memories which attest to his writing skills, and which bear yet with a great memory, De Baños made the most of it Ramon de Baños’ dedication to cinematography is the the hood, so the car was in good light to take a good great testimony to his life experiences. As expected in such to write down his experiences, upon the advice of Joan reason why he always has been appreciated and studied. photograph”. He was very concerned about the framing and a prolific character as Ramon de Baños, he also made forays Francesc de Lasa. What started out as a pastime turned out Indeed, in his biography, he himself refers above all to the lens shutter, as well as the rhythm and speed of the into the world of poetry, and the legacy he bequeathed to to be a great legacy. his film work and his trip to Belém in the state of Pará in crank, which was activated by hand. He wanted to achieve us includes a collection of romantic poetry. In 1946, he set Brazil in his youth (1911-1913), a trip whose experience and a good print on the film, and on the developed prints he up the Association of Friends of the Arts, an artistic, cultural Ramon de Baños died in Barcelona on 2 January 1980 just successes marked him for life. The first film he shot in Brazil immediately wanted to see if they were well imprinted. and recreational institution that promoted singing, music, months before turning ninety years of age. was actually his own (Embarque do eminente Dr. Lauro poetry, theatre, dance, painting, etc., and organised literary Sodré, Boarding of the Eminent Dr. Lauro Sodré, September The first films by De Baños were documentaries undertaken circles, tributes, dances, dinners and all kinds of events Anna Fors 1911) and, therefore, he was one of the pioneers of cinema with his production company, Pará Films. The day after related to the arts world, which he chaired and led until he Librarian and documentalist in this country. But in fact, in the very contract signed with presenting the first productions at the Teatro Odeón, became deaf and could no longer do so. Joaquim Llopis, the Valencian businessman that proposed the daily newspapers praised the films enthusiastically, he work in Brazil to run a cinema he had in Belém, De highlighting the sharpness of the photography. Baños agreed to work as a projectionist 10% of the time, as In 1946, he collaborated on several animated films alongside The Photographer a cameraman 25% of the time, and on photo assignments The first film of an industrial nature that was made was the cartoonist Joaquim Muntañola and the then direction 50% of the time. carried out in Brazil with his production company. It apprentice Francesc Rovira-Beleta. The three of them Ramon de Baños (1890-1980), together with his brother was a documentary about cord manufacturing entitled founded the production company CEIDA, and they made Ricardo de Baños (1882-1939), is known as one of the When writing his cameraman CV he began by saying: “I Manufactura de Cordelería y Arpilleras de Martins, Jorge pioneers of Catalan cinema just after his friend Fructuós three short films with a doll as the main character which learned photography, a branch to which I have dedicated y Cia. (Manufacture of Cordage and Sackcloths by Martins, Gelabert (1874-1955) and Segundo de Chomón, the latter they sold to the distributor CIFESA. Making the most of De my entire life, alongside my elder brothers Francisco and Jorge y Cia., January 1912). For the filming, artificial light from Aragon (1871-1929), who settled in Barcelona in 1900. Baños’ rostrum camera, the three of them produced a few Ricardo, who were professional photographers ”. boxes were manufactured to illuminate and imprint the advertising film adverts. film properly. It was the first time he used artificial light Now, in bringing to light some of the Fundació Gas In 1952, the filmmaker Fructuós Gelabert received a tribute Natural Fenosa’s photo archive, it is the opportunity to discover some of the features of Ramon de Baños’ work and decided to remake his first film,Riña en un café (Fight 4. In 1906, he attended line drawing and ornamental composition classes at La Llotja Arts and Crafts School. as a photographer and to appreciate his work in the at a Café, 1897), this time with Ramon de Baños behind 5. Ramon de Baños acknowledges that, at sixteen years of age, when he worked in the office of the criminal lawyer Modesto specific realm of industrial and advertising image. De the camera. This was the last film by the two pioneers. Álvarez, he was able to dedicate a great deal to time to reading in a library that was well stocked and that bore a considerable Baños is surprising on account of his life deeply devoted According to Joan Francesc de Lasa, upon completion of influence on his literary interests. In the Government of Catalonia’s Filmoteca Archive, there is a list compiled by Ramon de to the technique of a new craft in constant evolution and Baños featuring around one hundred articles published between 1905 and 1918 on the most varied and surprising themes. Some the filming ofRiña en un café (1952), De Baños had a few refinement, as well as his interest in the arts of drawing4, examples include “De la molécula al sol” (From the molecule to the sun), “La bebida en diferentes países” (Drinking in different metres of tape left over and availed of it to film Gelabert, of literature5, poetry6 and music, especially opera. His countries), “Superalimentación para los tuberculosos” (Superfoods for tuberculosis patients) , “Como viven los peces voladores” whom, at 78 years of age, he left testimony. involvement as an “assistant photographer in the Technical (How flying fish live), “Infección por las momias” (Mummy infection), “Ellas en el tocador” (Women in the powder room), Services of CATALANA DE GAS Y ELECTRICIDAD, S.A. in “La China” (China), etc. The media were daily newspapers (El Noticiero Universal, Las Noticias, La Vanguardia and La Veu de One year later, Ramon de Baños did his last job as a Barcelona” from the 1950s to the end of his profession, Catalunya) and weekly newspapers (Miau, Orbi…!, El mundo científico, El hogar y la moda, Foyer, La Ilustración Artística, etc.). 6. On 15 November 1958, Costa Rica’s Hispanic American Academy awarded the title of Advisor no. 75 to “the artist poet Don cameraman on the filmLa montaña sin ley (The Lawless yielded an exceptional and complete collection that Ramón de Baños Martínez”. Mountain, 1953), directed by Miquel Lluch. He continued affords us an unprecedented account of a great industry. and De Baños declared that “thanks to them, he achieved you to relax. A large electric sphere with four Then they advertised the “Conveniencia de poseer retratos” company Negtor opened in Barcelona, in 1940 and 1941 magnificent effects as they highlighted certain interesting lights hanging from it illuminated the room. (The Desirability of Having Portraits): respectively. Filmmakers and photographers resented the details in the production”. An upholstered door gave way to the office, autarky and had great difficulty in working commercially. comprising a table, a large armchair, two We do not produce enlarged portraits without any As the photographer Josep Maria Casademont demystifies In the early days of working in Brazil, since his work as a bookshelves separated by a red velvet curtain taste, because we believe that a portrait enlarged in a conversation with Joan Fontcuberta (Serra d’Or, no. projectionist did not occupy him fully, he decided to set up a –which concealed the glass door of the adjoining with skill is always much superior to a photograph. 279, December 1982), rather than seeking an explanation small photo laboratory in order to work during the day. room –, a small table with a typewriter, chairs A portrait that we present to the public is how for photographers’ existential or spiritual interests in the and an ad hoc electrical installation completed the person depicted would appear before you. A 1950s and speaking of visual expression and the style of In the expeditions he made in the Amazon (the trip the office. [...] That is how I furnished the photograph is simply a mechanical reproduction, their works, what must be done is understand that these to Xingú to film the rubber industry and the scientific apartment and the gallery with a certain degree whereas an enlarged portrait is the product of the professionals, above all, were concerned about being expedition to Alto Acre), in addition to bringing blank film, of luxury. I bought a modern German machine mind of an inspired artist. […] FOR THE LOVE OF able to live off a profession and becoming professional he was equipped with a large number of rolls of film to for the gallery that had a large rotating mirror POSTERIORITY, portraits are not a luxury object, photographers. Casademont said “we are post-war people take photographs as well as a good German 10 x 15 cm on the front to see the vertical or horizontal but an absolute necessity. You must have family and we know what it’s like to go hungry”. And it is in this folding plate camera. Upon his hasty return to Barcelona, position that gave way to the focus in the centre, portraits: this will strengthen the ties in the home. context that Ramon de Baños, without dissociating himself De Baños must have left behind a fascinating archive of and thus the person or the groups could see from the practice of film and animation work, engaged films and photographs on the subjects of botany, zoology, themselves in the position in which they had to In the section “Garantía de nuestro trabajo” (Guarantee of in all kinds of commissioned photography work, from ethnography, etc., whose location is unfortunately unknown be photographed. Various backgrounds, pieces Our Work), they state: industrial photography to reportage and, even, weddings for the time being. of furniture, curtains, rugs and everything and communions. Between 1941 and 1944, he undertook that seemed useful to me to achieve good We guarantee an exact reproduction of each reportages for the Concursos Vivientes “Lápiz Vera” Photography studio on rambla dels Estudis, no. 11 (1914) photographs of the people portrayed. photograph, with the exception of photographs over weeks and months. It was a contest organised by of corpses or blurry or dull photographs or those Radio Nacional for opera singers that performed in the On his return from Brazil, he saw that the film production The business did not go very well and De Baños saw in poor condition. We do not guarantee portraits Sala Mozart. The programme was hosted by the popular scene in Barcelona was not very encouraging; even his more future in photo enlargements than in taking people’s when alterations to the original are requested, entertainer Poussinet. He photographed the debut of the friend Fructuós Gelabert only made films from time to portraits. For this reason, the two brothers planned a such as removing the hat, fixing the dress, competition winners: first, Victòria dels Àngels and, then time. Given the need to work, he assisted his brother large-scale photo retouching and reproduction business adjusting the hairstyle, etc. IT IS ALWAYS BETTER Manuel Ausensi (Revista Radio Nacional, 26 March 1944). Francisco, who guided him and informed him that there throughout the country, with a network of agents or TO DO THE PORTRAITS JUST LIKE THE ORIGINAL This activity must have spurred his love of lyrical music and was a photography studio for rent in a very central location representatives to whom they offered good commission. PHOTOGRAPH. his establishment of the Association of Friends of the Arts. in Barcelona, on Rambla dels Estudis, on the corner with For this work they edited a 36-page booklet entitled Lo que Carrer del Bonsuccés. The two brothers rented out the era, lo que somos y nuestro trabajo (What It Was, What We Finally, they offered photographic crayon (“they are the When Catalana de Gas considered De Baños as the premises, which included a magnificent gallery. As there are are and Our Work), which included a comprehensive index most modern and long-lasting that are known”) and company photographer, it gave him job security and very few descriptions of photography studios from those of many company aspects. In the preface, in the section “Lo photographic oil type portraits in enlargements of 20 x 50, allowed him to carry out a major commission, the times, we consider it appropriate to avail of the opportunity que era”, the excellence of the work of Francisco de Baños 50 x 60 and 60 x 100 cm. production of what we shall call from this point forth to transcribe their memory of when they moved in: and his international acclaim are described, particularly the Àlbum del 1947, an exceptional work of industrial “in the main commercial centres in Latin America” (Chile, As already explained, following this endeavour to devote photography. Catalana de Gas created this album with the In the lease there was a sideboard that Argentina, Uruguay, Brazil, Mexico, Cuba and Peru). himself to photography, Ramon de Baños continued his aim of giving it to the head of state, Francisco Franco, as overlooked the street Carrer del Bonsuccés on career as a cameraman. propaganda and a display of the considerable capital assets which I got a large piece of glass placed and In the section “Lo que somos” (What We Are), he In the documentary directed by Joan Francesc de Lasa, owned by the company. covered its interior with red velvet. My brother explained how he joined Ramon de Baños’ business, which he shot at his home in the last years of his life (L’últim made a large life-size photo enlargement in outlining his experience: also a photographer who had peoner, The Last Pioneer, 1976. Government of Catalonia Subsequent to this magnificent work, Ramon de Baños which the torso of an athlete stood out strikingly studied and practised the latest advances in the world’s Film Archive. Length: 12 minutes), De Baños declared: continued working for the company conducting countless against a black background, his back turned largest studios, such as the Artistic Portrait Company in “Above all I am a cameraman and I say so with pride”. With reportages: the collection of 26 production albums made and from the waist upwards, with arms raised, Chicago, Illinois (USA). the rostrum camera, the machine he built himself to produce between 1952 and 1960 with more than 2,300 photographs drawing attention to his muscles, and the animated films, he said, “I play the magician, doing magic and the large number of sets of photographs preserved in photograph was framed with a wonderful golden There this man learned how many procedures with images and trick photography”. He was also a pioneer the archive of the Fundació Gas Natural Fenosa. In 1962, frame (surrounded by various displays of photo are employed to make the brand new mechanical of this genre. De Baños carried out a reportage on the installation in portraits). This photograph was lit up at night portraits, with which we are already amazing the sea of the pipe to discharge naphtha in the Sant Martí at intervals through transparency, which was a the enlightened people due to the wonderful However, unfortunately, the Spanish Civil War and the and Barceloneta tanks. This same reportage was covered beautiful effect that was incredibly eye-catching. execution, fineness of inks and, in a word, the economic blockade of the victorious powers during World simultaneously by Josep Brangulí i Claramunt (1913- [...] I fitted out the apartment according to the great artistic effect they present. War II in Spain in order to bring down the dictatorship led 1991). The ongoing reportages produced by Brangulí in business’ needs. The hall and the large waiting to the shortage of photographic materials and technical subsequent years for the company Catalana de Gas and De room, with a central table where there were He explains that the studio was equipped with machines and equipment. Nevertheless, the photographic equipment Baños’ departure soon after (probably due to his age) seems albums with samples of portraits of various equipment that were not known or used outside the Artistic company Valca opened in the Basque country and the to be a transfer agreed between both photographers. sizes. An Ottoman set of armchairs [...] invited Portrait Company. Beauty in industrial photography While during the early 20th century the new form of definition of a genre delineated in itself. On the contrary, Navàs, in which distinct perspectives and diagonal lines are photography was practised in Catalonia by a group of we find both representations of reality in line with a more noteworthy. Towards a new photography language photographers who adopted the language of the new documentary interpretation and depictions with their own avant-gardists emerging in Central Europe, it would not be language that correspond to the use of aesthetic values that Frederic Ballell (1864-1951) also sought to depict the life of The industrial revolution, during the second half of the until the Second Republic that their tenets would be fully fuelled this New Vision. small industries in which workers were constituent elements 19th century, gave rise to a new society and the radical manifested, at a time when pictorialism was still markedly of a polarised social reality. Illustrative are the images transformation of cities, trade and the urban landscape, present, an aesthetic movement widely advocated by If we search for the antecedents of industrial photography, of labourers in Tarragona greasing the wheels of what which absorbed the displacement of a large swathe of the magazines, photography groups and artistic circles in that we will find them in the work of photographers in the seems to be a large dynamo (1917). But next to these more rural population. A major change, deemed to be progress, era. The aesthetics of pictorialism underrated the realist late 19th century such as Charles Clifford, Jean Laurent documentary images, he portrays other spaces where the took place but which was coupled with strong social unrest and objective reproduction of documentary photography. and José Spreafico, and on the Catalan scene at the turn new perspective is palpable through visual compositions generated by class differences that increasingly intensified. The choice of themes was considered appropriate or not in of the 19th to 20th century in the work of Pau Audouard, in which lines, light and shadow predominate: a dynamo The harnessing of energy resources for consumption and the sense of an idealisation of reality, as Joan Fontcuberta Josep Brangulí and Frederic Ballell, among others. Their battery with many vanishing lines (1910), the vanishing industry also led to a dramatic change in certain rural says, in tune with French Symbolist and British Pre- works reflect the visual fascination with the new (lineal, point centred on a railway bridge seen from the tracks (1915) settings: industrial settlements on the banks of rivers, Raphaelite movements. The practice was accompanied corporeal and composition-based) structures of a space in or the rhythm of the shadows of the underground sewers on reservoirs and mines, considerable development of the by a series of works using the “pigmentary” technique constant transformation as a result of changes in the urban Barcelona’s Via Laietana (1913)7. media, the construction of railway networks, roads for (chemical formulae and laboratory processes applied to the environment and the landscape that accompanied the automobiles, stations and bridges. negative and to paper prints to obtain results with textures industrial revolution at the time. But it is the work of the industrial and civil engineer, and an reminiscent of a picture or drawing). It was a way of amateur photographer, Esteve Terradas (1883-1950), which Tremendous technological progress took place; it was the justifying how the photographic technique and chemistry Charles Clifford (1820-1863) conducted the royal shows us the beauty of technical constructions. advent of mechanisation. In the realm of photography, could be manifested in images that achieved the same commission documenting works for the piped water supply progress never slackened, with the creation of all kinds artistic level as traditional painting and, therefore, could from the Isabel II canal. The Frenchman Jean Laurent (1816- These works show the modernity and scientific and of devices to reproduce images and the application of claim its recognition as art. An example of this position 1886) also moved to Spain to photograph transformations in technical progress through meticulous portrayal. chemical solutions for capturing images. The language can be found in La Ilustració Catalana − a magazine par the landscape to build the railway, a subject also covered by Photography itself, as a technological medium, was swiftly evolved. Having overcome photography’s objective excellence for disseminating images that explained the José Spreafico hailing from Málaga (1831-1878). The work of considered a symbol of modernity. Domènech i Montaner reproduction consciousness, the photographer consciously world through photo reportages –, which occasionally these photographers can be considered as the antecedent of made a clear allusion to it in the façade of the Casa Lleó i and intuitively decided what they wanted to convey at the dedicated a number of pages to “our photography artists” works undertaken by the German Otto Wunderlich (1886- Morera on Barcelona’s Passeig de Gràcia. The expectations time of taking the photograph. Decisions they controlled to show us works that emulated the Modernista (Catalan 1975), who settled in Spain in 1913 and worked for building of new sensory experiences brought about by technology throughout the entire creation process, from capturing the Art Nouveau) pictorial language of the time. and industrial companies such as Catalana de Gas itself (a and that radically changed the way of life are reflected in image to ultimately printing it. work that is yet to be studied). sculptures of allegories that represent the capture of light During Catalonia’s evolution towards New Objectivity, and sound through modern devices: one holds a camera The interwar period in the early 20th century witnessed the represented by photographers such as Emili Godes (1895- Pau Audouard (1857-1918) undertook a commission for La in their hands (alluding to the capacity to capture light); emergence of avant-garde art movements, which marked 1970) and Antoni Arissa (1900-1980), or commissioned works Maquinista Terrestre y Marítima on the railway construction another, a lamp (alluding to the availability of light); another, a radical renewal of artistic languages. Photography also of a distinct advertising nature executed by Pere Català Pic (1890), as well as another important assignment on the a radio (alluding to the capture of sound) and, the last one, played a key role therein as regards visual renewal and (1889-1971), Josep Masana (1892-1979), Josep Sala (1896- state of works in the transformation of Barcelona’s port a gramophone (alluding to the reproducibility of sound this new perspective in understanding the space through 1962) or Ramon Batlles (1901-1983), a new language was (1896). whenever it was desired). photography was manifested through two movements, gradually shaped in representing the object. It put forward i.e. New Objectivity and New Vision. It was also in this a perspective that called for a very different approach Josep Brangulí (1879-1945) photographed all kinds of Ramon de Baños’ relationship with the company Catalana context that an interest began to be shown in advertising to the one we apply when contemplating documentary spaces, and industrial photography is also a constant in his de Gas y Electricidad, S.A. photography: the first exhibition of this nature entitled “La photography, which kindles an almost hypnotic perception oeuvre. His practice as a photojournalist brought a more publicité par la photographie” was organised in Paris in of historical memory on the basis of a supposed truth. documentary perspective to his images, incorporating Ramon de Baños worked for the company Catalana de Gas 1931, at the Galerie d’Art Contemporain. In 1932, the Publi- However, to “see” in this new genre of photography we workers into the scene, offering a social portrait of man before the Spanish Civil War. He did the reportages for its Club institution (set up to defend advertising professionals) have to learn to read the image in itself, familiarising and his work with machines. Nevertheless, his work in stand at the first Hospitality Management and Food Fair held organised the First Advertising Photography Fair in ourselves with its alphabet. Barcelona’s ice factory Folch Hermanos (1919) bears a in Barcelona in 1927, as well as the exhibition of appliances Barcelona. Some prominent members in this institution different, solid narrative concept, with well-studied framing at the company store on Portal de l’Àngel. Commissioned by established the Advertising Seminar in the headquarters Photography of industrial objects drew upon the language in an endeavour to define the machinery within a structured Catalana de Gas, he also did reportages on the installation of the Government of Catalonia’s Psychotechnics Institute, put forward by New Objectivity and harnessed it for the industrial space. Already between 1941 and 1944, he put of gas heating at the Palau de la Música Catalana concert at a time when psychology in Catalonia, with the advertising purpose it sought to accomplish. We cannot forward clear industrial photography proposals with hall and the Modern Art Museum. arrival of the Second Republic, acquired great vitality in set boundaries in defining the iconic genres as they were images of looms at the Manufacturas Valls, S.A factory in Other than that, Ramon de Baños visited the Catalana de demonstrating its tremendous advantages for developing blurred by the practice of photographers themselves, the welfare of many social spheres and improving the who moved comfortably between them. Therefore, when 7. CALAFELL, Jordi. country’s economic system. speaking of industrial photography we cannot fall into the Gas plant in the Barceloneta to shoot the documentary film from construction and demolition work to the work of original negatives. They constitute images that somehow be imposed by the client was no less – despite being of La fabricación de gas de hulla (The manufacture of Coal labourers, as well as the plant facilities and social services. anticipate his style of work that we are familiar with, and another nature – than that which could be demanded by Gas), a commission from the production company Emérita He was also responsible for advertising assignments. Ramon which clearly show the search for a genuine expression of other portrait clients or editors of graphic reportages. Films in 1927, which was intended to be screened at the 1929 de Baños was considered “photographer attached to the the industrial object photographed. These photographs, Photographers have always exercised their profession with Barcelona Universal Exposition. Previous to these dates, company’s Technical Services”, a freelance association which subject to magnificent retouching work, would help De a passionate commitment to image, with a great sense we have no record that De Baños undertook any reportages he upheld until at least 1966, when he was 76 years old8. Baños produce his most refined work and thereby achieve of creativity and artistic vision, often working beyond the for Catalana de Gas, with the exception of his preparations the highest levels of technical enhancement. Moreover, confines of the commission. for the company’s so-called Àlbum del 1947, in which he During this time, Ramon de Baños scrupulously monitored a clear glimpse is caught therein of the transition from incorporated a series of retouched photographs from the work carried out at the Catalana de Gas plants almost considering photography as an artistic medium along the Another constant trait in the work of Ramon de Baños in pre-existing negatives with images of the plant in 1919, daily, which were constantly refurbished, supporting the lines of pictorialism – as we said, the style which prevailed favour of the exaltation of objects is the lack of presence of whose authorship is uncertain. Adolf Mas (1861-1936) took work undertaken by the company’s technicians. The plant’s in the first third of the 20th century – to the shaping of the the human figure in his compositions. In this regard, he is a series of photographs for the Catalana de Gas company large dimensions, its structure of complicated facilities, language characteristic of New Vision, which is so evident in clearly set apart from other industrial photographers. This between 1906 and 1910. Therein, Mas offers both descriptive non-stop production and constant execution of major works Ramon de Baños’ industrial photography after the war. is the case of Josep Brangulí, the author of painstaking views of the architectural space (the magnificent buildings afforded particular complexity to the work assigned to De industrial images. In depicting company workspaces, he by the architect Domènech i Estapà with the famous water Baños, which he undertook with the painstaking precision Alongside this language reminiscent of the tenets of New had the habit of having people involved in the scene. The tower) and of heavy machinery in the interior rooms. of a watchmaker. The product of this intense dedication is Vision are a series of photographs, images of the Catalana same occurs in the case of the industrial space, which he the significant collection of photographs now housed in the de Gas industry to be precise, in which De Baños employed portrays in the most aesthetic manner possible, although The Spanish Civil War marked a radical change in Fundació Gas Natural Fenosa archive, graphic testimony the so-called “coal” technique, which entailed direct he humanises and socialises the space thanks to the the country’s economic structure and particularly in which tells the story of the photographer’s forty years of blackening, characteristic of pictorialism. This style, as we human figure. Accustomed to depicting life in society, photographers and filmmakers’ professional activity who, collaboration with the company, whose most significant said, dominant during the first third of the 20th century, was from the workplace to recreation, institutional and political on account of the government’s autarky, had difficulties in work is featured in this catalogue. His photographs, which revalued after the post-war period thanks to its foremost life, figures are a constant in his work. When rendering obtaining quality photographic material from abroad. Yet, amount to thousands, therefore constitute valuable material exponent, the photographer Ortiz-Echagüe. By means of the architectural space, the human figure helped him Ramon de Baños was bold enough to travel to France, in the and veritable testimony for tracing and understanding the these photographs, De Baños shows us that the same to establish a scale of comparison and to magnify the throes of the war, to stock up on material. However, even history of science and the technique behind manufactured image he had worked on along the lines of New Vision – work. This can be seen in the photograph of the Palace so, the economic reality of the time, coupled with difficult gas and its industries in Catalonia. embellishing and exalting the machinery and industrial of Industry, built for the 1929 Universal Exposition, in expectations and major competition as a cameraman, did landscape through meticulous retouching − he could also the photoengraving workshop of the company Unión de not allow him to secure many film projects. For this reason, Ramon de Baños’ working style portray the scene using pictorial language without altering Fotograbadores (c. 1916) and in that of the Electric Power in the wake of the war, De Baños took a turn in his career. the compositional interest. Station of Catalonia in Sant Adrià del Besòs (1913)9. He explored the possibilities of animated film applied to the When it comes to defining Ramon de Baños’ working style, world of advertising, while taking on photography work that we must refer to the study of the collection of photographs Industrial reportage tends to render a true description of Conversely, Ramon de Baños managed to move away from led him to do reportages of all kinds. commissioned by Sociedad Catalana para el Alumbrado por the space and object, but as far as possible this ends up the scene avoiding human presence (which, moreover, Gas around 1920. Their authorship cannot be established becoming a portrayal of aesthetics and beauty, employing had been a defining element in his film work) to portray It was at this point that Catalana de Gas commissioned the with certainty due to insufficient information but, in any a visual language that is appropriate for said purpose. Both the spaces and machinery rooms as if they were a still great Àlbum del 1947. Thereafter, collaboration with the case, Ramon de Baños was familiar with these images and the (advertising) interest of the customer commissioning life study, availing of the possibility to arrange the pieces company increased and, as of the 1950s, De Baños began incorporated them in the major work comprising the album the work and the photographer’s emotion in executing and separately and freely. It entailed creating an image in to produce reportages for the company regularly and full that he produced for Catalana de Gas in 1947. Later on creating the image shape this language. itself based on a pre-existing reality, a heavy, unmovable time, which sought to bear testimony (portraying more than we will focus in detail on the study of this collection in an machine, which interacted with an inescapable, closed recounting) to everything that happened in the company: endeavour to ascertain the authorship of the corresponding In the case of Ramon de Baños’ reportages documenting architectural space or a demarcated industrial landscape. the construction of various gas plants, the images are not Under these conditions, the photographer resorted to presented as simple portrayals of a true reality, but call systematic retouching of the photographs to shift the 8. There is a stream of documentary testimony that shows the working relationship held between De Baños and the company. for special attention. These photographs, while pursuing interest to specifically contemplating the object. He Catalana de Gas had what they called the “Company Education and Rest Group” - later to be renamed simply the “Company an advertising goal, convey a spiritual, almost religious idealised and exalted the industry, revealing an architectural Group” -, a host of social and recreational services and activities offered to the employees, regardless of their status, and which emotion of the object depicted. The advertising assignment magnificence, the beauty of an object or a machine ran until the 1980s. As it was a very family-oriented company, entire families took part in the activities, and it was common for young people to end up forging new family ties. Amongst the activities they organised was a photography contest aimed at the should not be deemed to restrict the photographer’s detached from the background in perfect technological suppliers of Catalana de Gas y Electricidad, S.A. In 1959 (the second edition of the contest), the chair of the Company Group, José freedom of expression but, precisely, thanks to the media order, carefully arranging and describing each of the M. de la Prada, wrote a letter to Ramon de Baños on behalf of the board, proposing he sit on the panel of judges. In the letter that made the job profitable for them, they could do a great compositional elements. These images are well framed, heading, he is addressed as “Photographer at Catalana de Gas y Electricidad, S.A.” (Filmoteca de Catalunya Archive, 8.4.6_003). job. In the case of industrial photography, the constraints structured, measured, polished and refined. In the eighth edition of the contest (1969), the panel of judges admitting and rating the entries happened to be members of of the assignment as regards the conditions that could What Man Ray asserted is somewhat accomplished, “l paint the Photographic Association of Catalonia. Another piece of testimony lies in the letter addressed by Ramon de Baños to the company Butano, S.A. (2.7.1962), in which he presented himself as a photographer at Catalana de Gas in order to offer his photography services (Filmoteca de Catalunya Archive, 8.4.7_002). 9. See: Levenfeld et al. what cannot be photographed, and l photograph what l do A methodical person, he thoroughly kept track of his work. photographed in the elimination rounds and in other related The antecedents of de Baños’ work not wish to paint.” He collected many pieces of paper on which he described events: the debut of the winner Asunción Llenas at the Teatre the works, products and chemical formulae he used, Olympia with the opera La Bohème (14 February 1943), the The first reportages for the Sociedad Catalana para el We have already explained that, prior to the Spanish Civil prices and invoices paid, lists of the names of reportages concert in honour of the four finalists in the 1942-43 edition Alumbrado por Gas War, there were a number of photographers that advocated he did, articles he wrote, etc. Of particular interest are the at the Sala Mozart, and the banquet in honour of the finalists advertising language in Catalonia, who borrowed from the documents housed in the Filmoteca de Catalunya, as they at the Círculo Militar. De Baños photographed Victòria dels It is common for companies to make use of photo formal and conceptual input of the new avant-gardists: can provide fascinating and detailed information as regards Àngels, winner of the contest’s first edition La( Vanguardia, reportages, for overseeing works, describing the facilities Pere Català Pic, Josep Masana and Josep Sala. While they the manner in which he worked. 11 May 1973), as well as Manuel Ausensi, winner of the and machinery in their business reports and for advertising used photocomposition, overprinting and abstraction in second edition. He would also carry out reportages of the purposes. This is the case of the Sociedad Catalana their works, Ramon de Baños leveraged his skill in drawing Photographers have always exercised their profession with debut of these opera singers at the Teatre Olympia, as well para el Alumbrado por Gas, the Catalan Gas Lighting and phototechnique, which he practised so much in the a passionate commitment to image, with a great sense as other reportages of opera and theatre performances in Company, established in 1843 by Charles Lebon, the Gil world of film (for instance, his laboratory Cyma [1926] and of creativity and artistic vision, a means of doing things various venues. i Serra brothers and other shareholders, who graphically the construction of the rostrum camera), in order to carry that, however, could not be dissociated from the need to documented the history of the plant11 .However, it was during out advertising work: of cartoons in the case of film, and earn a livelihood from day-to-day work. Therefore, we will Around 1931, Ramon de Baños was a technician in the the period 1903-1909 in particular when they extended retouching with an airbrush and brush in photography often have to take another glance at his work to discern the Department of Film Advertising at the company Roldós, and refurbished the facilities with the construction of work; unconcealed retouching that ended up redirecting the limitations imposed by the client’s commission, the budget one of the most important in the advertising industry new buildings by the architect Domènech i Estapà (1858- image towards a form of illustration with an exceptional and the media, limitations that would influence how well his at that time. There he was introduced into the world of 1917), when the company commissioned a series of photo level of refinement. We will dedicate special attention to this professional skills would be developed. commercials, a field in which he would later work with reportages. The large collection of photographs of the retouching work in the chapter on the Àlbum del 1947. the agency Publi Films (1938) and a realm in which he plant that are featured in this exhibition correspond to this Photography work in other areas would continue collaborating in the 1940s, using the period which, in not being signed – with the exception of With a language characteristic of industrial, architectural animated technique. a small series – cannot be attributed to any photographer and advertising photography, in the case of De Baños, Other industrial photography assignments performed by in particular. This has led us to carry out an in-depth study retouching took on special importance. There are De Baños are the malt factory La Moravia, the successor In 1962, in a letter written to his Argentine friend and that we cannot yet conclude as we are awaiting the finding photographs of machinery in which, in addition to keen of Charles Bouvard’s brewing company, located in the photographer Pepe Gaspar, he described the fire at the of new evidence. However, what follows are the first definition and descriptive precision, painstaking retouching Sants neighbourhood and set up in 1921, and the company Estudis Orphea and told him about his usual work: “... conclusions we have reached. using an airbrush is noted, which allowed him to perfect Aceites La Aceitera. The images depicting the machinery alternating industrial photography with cinematography the light and the forms, and to polish the surfaces. Proof of and manufacturing processes bear the style characteristic of (advertising films for TV, covers for films, trailers, cartoons, The first name that appears in relation to these 163 the importance De Baños attached to retouching lies in the these industrial photographs. etc.). I have shot the occasional film with Iquino10, some photographs is that of the photographer Adolf Mas (1861- series of bills that have been kept, together with photograph industrial documentaries and that’s all” (Filmoteca de 1936) and his Photographic Studio, S.A. According to production and enlargement work. De Baños always On the advertising front, Ramon de Baños also carried out, Catalunya Archive, 8.4.7_017). the archive record books and documentation held in the included a heading corresponding to retouching work. after the war, a large number of photography assignments Fundació Gas Natural Fenosa, a small number of these first As a great draughtsman, he had relationships with other for companies such as Platon Teixidó in Barcelona (electro- company photographs are attributed to him. illustrators who worked in conjunction with him to produce metallurgy plant), Hygassa in Bilbao (specialised in animated film work (such as the acclaimed cartoonist furnaces and gas holders, a supplier of Catalana de Gas In the Mas Archive, there is a record of twelve photographs Joaquim Muntañola) as well as photographic retouching. y Electricidad), Basso & Weisse (mechanical transport dating two periods, namely, 1906 and 1909. They correspond This is the case of the advertising draughtsman J. Mateu, facilities) (Filmoteca de Catalunya Archive, 8.4.8_020), Joyas to the company Sociedad Catalana para el Alumbrado por who retouched the reportage he carried out for the company Vendrell, Joyas Bermejo, Relojes Unión Suiza Duward, Gas, which changed its name to Sociedad Catalana de Gas La Moravia in 1962 (Filmoteca de Catalunya Archive, Perfumeria Vera, Perfumeries Debé, S.A., Muebles La in 1912. In the files, Mas, rather than writing the company 8.4.8_011, _013 and _014). Fábrica, and many others. Also noteworthy in the collection name at the time the photographs were taken, noted the at the Filmoteca de Catalunya are reportages of interior and new name, acquired in 1912. These records must have been The perfectionist and meticulous style of De Baños is exterior views of the fleet of the company Trasmediterránea. created subsequent to that year and, therefore, there may be also evident in the albums chronicling the production and It is important to point out that in 1944 Ramon de Baños inaccuracies in the dating of the files. Such inaccuracies are construction of the industrial facilities of the gas plant worked for the State Delegation for Press and Propaganda made evident when verifying that the record numbers of the itself that the photographer executed in the 1950s. Therein, of the Spanish Phalanx of the Assemblies of the National photos taken in 1906 (1152, 1178 to 1180) are subsequent to by way of the perspective and knowledge of an applied Syndicalist Offensive, publishing a number of photographs engineer, he depicts the complicated network of pillars, in the Radio Nacional magazine. In fact, from 1941 to 1944, pipes, machines, beams, spaces, structures and processes in he undertook the reportages for a few months for Radio 10. Ignasi Ferrés i Iquino (1910-1994), Catalan film director, scriptwriter and producer. monitoring the works. España-Barcelona of the popular contest “Concursos 11. In the Fundació Gas Natural Fenosa Archive there are many photographs by authors that are yet to be identified. In addition to Vivientes Lápiz Vera”, hosted by the famous entertainer those we discuss in this catalogue (Ramon de Baños, Adolf Mas, A. and E. F., known as Napoleon, and Joaquim Brangulí), there are Ignacio de Olalde, Emili Godes, Otto Wunderlich and Montserrat Sagarra. As regards Àngel Toldrà Viazo, oddly he was not a Poussinet. Amateur singers were presented who De Baños photographer but a supplier of certain products such as Piller boxes of mastic and cans of lubricant for mechanical equipment (during the years 1898-1901). the correlation of numbers of the photographs taken in in Seville, a room with gas chemical purifiers and a room If all these documents show that Adolf Mas is the author of As regards the possible attribution of unsigned photographs 1909 (1099 to 1106). with scrubbers. The latter two were printed and retouched 24 prints, the question posed is determining the authorship found in the company archive, we can state with reasonable by Ramon de Baños, and he incorporated them into the of the other 60 plates, of which Mas made prints without certainty that, on the basis of their stylistic features, some The Mas Archive was transferred to the Amatller Institute Àlbum del 1947. signing them with his name, but with the general name of them were produced by Ramon de Baños. This is the of Hispanic Art in 1941 thanks to the agreement reached of Photographic Studio. And the problem of determining case of this unsigned photograph; if it is compared with the between Pelai Mas, Adolf’s son, and Teresa Amatller. Mas As regards the Fundació Gas Natural Fenosa archive, it the authorship is compounded by the fact that, though the photo taken by Adolf Mas, a clear difference is noted, i.e. had taken over the archive of his father when he passed housed a number of company photo albums previous to original plates are stored in the Catalana de Gas archive, the angle. De Baños used to climb to the highest points of away in 1936, and Amatller, in an endeavour to preserve the name change in 1912. Therefore, we have to presume we find that the Napoleon studio made a number of prints the plant to portray the exterior of the industrial complex. In and promote the country’s artistic legacy, had set up the the photos it contains are previous to this date, unless thereof in 1907. However, it is even more surprising that, in this manner, he diminished the area people moved through Amatller Institute that year on the advice of Josep Gudiol, the albums had been reused. Specifically, there are a the 1940s, Ramon de Baños incorporated retouched copies and magnified the size of the buildings, the gas holders and who held close ties with the Mas family. In addition to photo total of 163 copies (measuring 18 x 24 cm, in celloidin12). of some of these photographs in his work collection. other facilities. The angle is the same one used by De Baños reportages, the Mas family was devoted to the commercial On the back of 51 prints there is no mark. On the other As we mentioned, in 1907, the company paid the Napoleon in the shooting of his film in 1927. exploitation of their archive, mainly featuring documentary hand, in the 112 remaining prints there are two types of ink studio various invoices for 49 photographic “proofs” (i.e. photographs of art works, unique buildings and landscapes. stamps. The most common one, found on 90 prints, reads prints). The Fundació Gas Natural Fenosa retains at least In these photos, we see how the Napoleon studio made a When the archive was integrated into the Amatller Institute, “Photographic Studio – Barcelona”. On the 22 remaining eight copies measuring 18 x 24 cm fixed to a cardboard print of the same image that also appears in other unsigned its running was transferred to the company Ampliaciones prints, the word “Mas” is added to the stamp (this appears support in various machine and basement rooms in the prints in the company’s albums prior to 1912. The Mas studio y Reproducciones Mas, created in 1900. In 1953, Mas’ son in the photos on pages 76 (3), 93 (1), 95, 122 (7) and 258.). Barceloneta plant. At that time, the Napoleon studio was produced one from the same angle but higher up. destroyed both the files and the corresponding glass plate All of them feature the negative plate and series number, mainly known for its work almost exclusively in the field of negatives. He may have done so in order to optimise the but the spaces are unfilled. portraiture. For the time being, it is not known if it produced This series of images was used to show how the different archive space, holding onto the images he felt he could any work on the subject of industrial machinery13. prints were made using the same or similar negative plate. sell, mainly the images with artistic and landscape themes. Otherwise, on the back of the 163 photographs comprising The photo by Ramon de Baños is based on an unidentified Applying this criterion, he must have underrated the images the albums, there are only eighteen that bear a stamp with These eight photos are also part of the collection of albums negative plate in the company’s albums and is slightly depicting industrial machinery. the name of Mas, sometimes accompanied by the stamp belonging to the Sociedad Catalana para el Alumbrado por different to the Mas and Napoleon prints. The portrayal with the well-known dry seals that identify him. Gas which, like most of the others, bear a stamp on the back of the space’s vanishing point is very similar but is done In the files we show, Pelai Mas noted “Establecimientos which reads Photographic Studio – Barcelona. Therefore, using a lens with a wider angle that allowed him to include Industriales; B. Barna – Catalana de Gas; Doménech i Estapá Moreover, the company’s account books in the years 1909 we can assume that the photographer – whom we cannot more items in the frame. It is funny how he retouched the arquit”. Therefore, he kept these photographs because and 1910 feature a series of invoices paid to Adolf Mas. yet identify – delivered glass plates to the client (to the old elements that were part of a pre-existing image. He cut he valued the reproduction of an acclaimed architect’s Specified is the production of negative plates measuring gas company) and subsequently commissioned the paper and painted the jagged lintel of the window, removed the work. They were images of some beautiful buildings that 18 x 24 cm and prints (“photographic proofs”). The number prints from various studios, such as from the Napoleon and Modernista lamps, painted new ceiling lamps and drew new featured the water tower, built by Domènech i Estapà for the of copies amounts to a total of 88 featured in the company Adolf Mas studios, whose services included photographic rectangular vents covering the old ones with a lobe shape. company, which became a veritable icon at the time. albums but, on the other hand, the indication of the processing for other professionals. Here is another example of signed and unsigned prints of production of plates only corresponds to 15 photographs. the same view. Another photograph which is missing from the Mas Archive The 1907 invoice record also contains a note which specifies In fact, over its history, the company archive accumulated may be the one published in 1907 in La Ilustració Catalana, “9 negative plates 18 x 24, plant”. Therefore, there would be a large number of prints of original negative plates made Of the Napoleon photographs, in addition to the three in the issue of 6 October (p. 651). Once again, it depicts a total of 24 negative plates made by Adolf Mas. by other photographers or laboratories. The company magnificent images presented here, the other prints kept the water tower that rises above a building and which, retained ownership of all the plates (glass plates, the correspond to pipeline facilities in the plant basement. On as indicated, was taken from the bridge in the Maritime Regarding the Mas Archive, we find 11 photos of oldest measuring 18 x 24 and 13 x 18, and subsequent pages 96-97, 99 and 100 (1 and 2), we reproduce them but Section. It is signed by A. Mas. “Catalana de Gas” on record in 1906, to which eight more film plates measuring 13 x 18). It was not uncommon for with prints made by Adolf Mas. were added in 1909. In total, there are 19 photos, close to a photographer to lend their negative plates to a company In a handwritten note kept in the Mas Archive, reference is the total number noted in the company’s invoice books (24) with which they regularly worked. A good example thereof Below we have another of these images that bears great made to six photographs of Catalana de Gas published in and in the 18 signed prints in its albums. There is no other is Josep Brangulí: when he worked as a photographer for semblance to the photograph by Ramon de Baños. Adolf the Madrid magazine La Esfera in 1917. They are found in a record of invoices for the production of other negative the banking institution Caixa de Pensions per a la Vellesa Mas identified it in his file. The company albums feature special issue in the month of May dedicated to industries. plates. We note that the dates of these negative plates i d’Estalvis (“la Caixa”), the negatives of his photographs a very similar version. There is another view that reads Indeed, reproduced therein are photos of a model of the coincide with the construction period of Domènech remained the property of the company. Photographic Studio – Barcelona which is the same as the factory complex, the view of a street with gas holders and i Estapà’s buildings (1903-1909). the water tower, a gas extractor room, a view of the plant

12. Celloidin is a photographic emulsion also known as collodion aristotype (or citrate). Prints are made by way of direct blackening 13. The opinion of Professor María de los Santos García must be taken into consideration, according to whom in the late (i.e. developer is not used; instead, after exposure to the light the print is rinsed with water, thereby eliminating the emulsion not 19th and early 20th century, when the Napoleon studio produced these “Gravure Napoleon”, they left the studio to carry activated and it is fixed). The margin of some glass plate negatives in this collection reads “citrate paper” as an instruction on out other jobs. Since the advent of cinema, which they promoted, they also left the studios to make films. However, in how they had to be printed. Citrate paper was manufactured and commonly marketed at the beginning of the century. this case, the invoice does not state the production of negative plates but the making of prints. one Ramon de Baños copied, retouched and included in the The Àlbum del 1947 and other reportages. Before the advent of the digital world, image manipulation manipulation that constituted the removal or addition of Àlbum del 1947. through retouching was far removed from the hands of elements or their repositioning in the image was prohibited. Here we present the collection featured in the large photo amateurs. It was reserved to a handful of professionals who, It is difficult to determine the relationship Ramon de Baños album compiled by Catalana de Gas in 1947. It constitutes a with tremendous skill and training, retouched the images The public has accepted the role of photography as a held with these pre-existing photographs when he decided collection of 58 images that show the company’s machinery manually. The public was aware of this manipulation but witness to reality, and the recognition of retouching was to incorporate them alongside other photos that are part of and buildings presented in a luxurious edition that would also that it was only exercised on a small scale. A good brushed aside until the advent of digital technology, which the work undertaken for the company in the 1940s. bear testimony to how Catalana de Gas had become one of example of photographs that were known to be retouched has made it popular. Such technology has spurred image the leading companies in the industrial sector in Spain at at the time were those produced by some authoritarian manipulation in the interest of enhancing photographs, We have proof that Adolf Mas presented himself as director that time. The album cover, alongside the company name, regimes in the Second World War, in which figures deemed seeking an aesthetic impact that stretches beyond technical of the Photographic Studio, therefore we understand displayed its period of existence, i.e. 1843-1947. Reference to be inconvenient were removed from the scene. In the correction. However, technical and mechanical elements it was a photographic service company with personnel is also made to the company’s capital assets: ”Capital stock: field of portraiture, it is clear that retouching was greatly have always been a subjective choice of the photographer under his supervision. Might De Baños have collaborated 200,000,000 ptas”. In addition to photographs, the album accepted. Note that in the early 20th century the Napoleon to portray an image. Reality has always been manipulated, professionally with Photographic Studio? Might he have included a series of charts with records of coal consumption, studios had some twenty employees dedicated solely to the despite the level of objective value sought to be lent to the produced some of these original prints prior to his time in gas production and a map showing the distribution network task of retouching. Watercolour or oil paints, colouring or testimony, from the very choice of elements that appear or Brazil (1911-1914)? During the final period of the construction in different parts of Catalonia. graphite pencils, pastels or anilines were used. not as a result of the confines of the frame or the moment of the plant by Domènech i Estapà, De Baños already had that the photographer chooses to press the shutter release solid photography experience under his belt. He had learned In May of that same year, the head of state, Francisco It is often forgotten that photography was, from its button. It is the photographer’s own and personal point the craft in his brother Francisco’s studio and, at sixteen Franco, visited one of the most emblematic industries at very birth, a trick, a constant manipulation of reality by of view. years of age, he abandoned his law studies to help his the time, namely, La Maquinista Terrestre y Marítima, while photographers. For instance, colour photography existed brother Ricardo in the company Hispano-Films, which had on a trip to Catalonia. Catalana de Gas, considered the from the very beginning if we bear in mind that images In the case of advertising photography, it does not seek – recently been set up, working in the laboratory perforating, most important energy company in Spain and located just were dyed chemically or were hand coloured. In 1839, the as Raúl Eguizábal says – either truth or beauty, though on processing and developing film. next to La Maquinista, would have liked to receive this visit Swiss engraver Johann Baptist Isenring painted the first occasions it is not devoid of beauty and, in its own way, it is on account of what it represented. However, as this was coloured daguerreotype using a mixture of gum Arabic and not devoid of truth, while it is displayed as advertising. The photographs in these albums are characterised by not the case, the company decided to compile a luxurious pigments. The same occurred in cinema, which was virtually careful composition, good angles and frames, high quality album of photographs that it sent to Franco as a gift. No born with sound: an actor narrated the film being screened The working process and a successful means of portraying industrial spaces. doubt the company had intended to avail of Franco’s visit live or musicians performed the music or produced sound In the images of these photographs is the replica of the to formulate some sort of request related to obtaining effects live. All that was needed was time for these effects Ramon de Baños retouched the photographs in the Àlbum film Ramon de Baños shot in 1929 of the Barceloneta extension or investment permits. It is clear that, to this end, to be mechanised and processed to refine and replicate del 1947 in order to idealise the industrial heritage of plant. The formal similarities of some angles can be the photographs of the industry contained in the album them. It seems that 3D is a modern-day invention, though Catalana de Gas through seduction with his own style explained by the fact that certain spaces did not offer many have a marked advertising nature, exalting the portrayal the effect of images in relief already existed in stereoscopic of aesthetic values. He moved away from the interest in options to the various photographers to portray them of machines, facilities and the set of buildings defined as photography in the second half of the 19th century. Therefore, depicting reality in a truthful manner; conversely, he sought differently. However, we can find some recognisable and an object of magnificence and laden with connotations reality transformed in the hands of photographers has had a to photo-draw the desired reality. He outlined the elements, distinguishable stylistic details. of modernity. This is how the so-called Àlbum del 1947 long history. he redrew them, he painted the light and the shadows, became one of the works of greatest magnitude that he contrasted them fittingly to define the different planes In short, the Catalana de Gas company archive contains 88 Ramon de Baños carried out for Catalana de Gas, in We could say that one of the only areas from which the and removed irregularities and imperfections. He applied negative plates of which 163 prints were made. We are only which painstaking manual retouching work of the belief of photographic manipulation was dispelled is the this processing both in object machinery and the exterior certain that Adolf Mas was the author of 15 of these plates. images is noteworthy. media, a field in which the public wished to recognise architectural views turned into an isolated object in itself. The rest were indistinctively used to make prints by Adolf the published images as real. It is for this reason that Mas, Napoleon and De Baños. The fact that, in those times, Retouching in creating an advertising image publishers and media agencies were assigned the task of One of the most well-known manuals on photographic photographers did not devote much attention to identifying ensuring the veracity of a photograph was recognised, retouching was published in 1926. Written by the American the authorship of their works and mutual collaboration was In the age of digital photography, retouching has become because their customers’ trust hinged on the objectivity illustrator and retoucher Raymond Wardell (1886-1966), common leaves all hypotheses open in this case and for a common practice within everyone’s reach thanks to of the information. In this regard, the media sector had the book Short Cuts to Photo Retouching for Commercial the time being. In any case, we can consider this collection the advent of IT tools such as the popular programme a style guide, a publication created as a reference to set Use provides a detailed description of techniques for of photographs as the antecedent of what would become Adobe Photoshop. The widespread practice of retouching forth the limits regarding any manipulation that was not manipulating images to change their appearance14. the creation of a magnificent work, the Catalan de Gas has facilitated the transformation, alteration, editing strictly necessary to eliminate the effects of photographic company’s Àlbum del 1947, comprising 58 photographs, and manipulation of images, multiplying the aesthetic processing or transmission for proper publishing: Previously, however, many retouching techniques had been most of which were taken and all of which were retouched effects and the visual impact. However, the digitalisation corrections of the colour tone (dominant colours) or the tried and tested. The magazine El Progreso Fotográfico (June and printed by Ramon de Baños. of photography has also yielded negative repercussions, adjustment of grey scales were accepted, but any technical 1925) explained some of the rather curious ones: when such as the loss of credibility as regards the veracity of the Photographic proofs belonging to the Photographic Studio images that are shown. 14. WARDELL, Raymond. Mas - Barcelona (see photos on pages 85 to 109) prints were still wet, they could be retouched easily and See diagram of the retouching process on page 120. Ramon de Baños moved comfortably through the plant in Palau de la Música Catalana and Modern Art Museum in the without leaving visible clues thereof. A simple procedure the Barceloneta neighbourhood and often climbed to the top Ciutadella park, and the catalogue of all kinds of lampposts was to use the crumb of fresh bread. The moisture in the 1. Image capture of its buildings, towers and gas holder structures in order to installed on the streets of the city of Barcelona. In this area, bread crumb, together with its detergent action, lightened 2. Glass negative plate (18 x 24 cm) find the most expressive angles, facilitating a fine portrayal on the description of the effect of gas lighting in the city, in the dyes easily, particularly in somewhat large areas, such 3. Positive print on paper (30 x 40 cm) of the industrial landscape. He showed this very interest the Fundació Gas Natural Fenosa Historical Archive we have as the sky. 4. Retouching with airbrush as early as 1912 when, during his stay in Brazil, he had to found some night photographs of the lampposts in Plaça 5. Retouching with pencil produce a documentary in the city of Belém. According to de Catalunya, fantastically taken by Emili Godes. However, The work of retouching photographs by Ramon de Baños 6. Retouching with brush his memoirs, he availed of the opportunity to climb to the the foremost expression of publicity of the gas night began with a glass negative plate (18 x 24 cm) which 7. Retouched image on positive print top of iron water tank towers, fifty metres high, to capture lighting is found in the masterly work of De Baños in which contained the image of the original shot. He made an 8. Glass negative plate (18 x 24 cm) panoramic views of the city, located on really flat terrain. he recreates the effect of Plaça d’Espanya with the space enlarged copy of the image on paper of a suitable size to 9. Positive prints on paper of various sizes and pavilions of the Universal Exposition. It is the utmost work on the details to be retouched with precision (generally, From the towering Man gas holder at the San Martí plant, idealisation of the effect that is sought to be conveyed, with 30 x 40 cm). This first image contained all the “flaws” of Photographs of industrial subjects (pp. 123-155) 70 metres high, De Baños took some shots that seem a combination of photography and trick photography work the non-editable elements of the reality photographed, in to be aerial photographs. They are images that present through manual pictorial retouching (pp. 210-211). addition to the limitations offered by the camera and the The column on the left comprises prints processed by the compositions with distinct vanishing points, diagonal lines negative emulsion (light contrasts and blurring). Photographic Studio - Barcelona (18 x 24 cm) towards 1919, that signal an intentional visual path, a contrast of visual In all these images, compositional elements are recognised and those on the right are prints retouched by Ramon de weights, both of forms and light. There are very well- that characterise the genre to show the elements that he De Baños worked on this copy with the help of very fine Baños towards the 1940s. planned images as regards the presentation of architectural wished to describe clearly and precisely. Front planes, brushes, an airbrush apparatus, paints, pencils and sharp elements, the coal piles, the immense tanks, the cart symmetries, orthogonality or the correction of vertical cutting tools. The airbrush was a rubber tool that pulverised Photographs of industrial architecture (pp. 157-169) structures, the traffic area of roads and streets with the city parallels with a technical camera. There is careful lighting the paint with a stream of air (similar to the spray system). in the background. We highlight the lyrical tone of a highly work in the interior spaces that go unnoticed on account It allowed him to define surfaces and planes of light. With Photographs of other industrial landscapes (pp. 171-211) personal and free composition in the portrayal of Carrer de of the naturalness with which they are created, particularly pencils and brushes, using a scale of greys, he outlined Taulat (p. 218). The Sant Martí plant is a simple reference taking the technical means available at the time into contours and added other light (reflections) with the Location shooting point at the end of the street that affords access to the consideration. Using a tripod, fairly slow exposures and colour white. With a very fine and sharp-edged tip, the plant, and its surroundings, a tilled field. It is recreated in magnesium illumination – which polluted on account of the photographic emulsion was scraped off to remove those It is common for the client (entrepreneur, industrialist the details of the lines that dodge a small plantation of excessive smoke it emitted – De Baños captured the interior dark spots or lines and to lighten the surface. or property developer) to commission the execution of garlic, the coincidental shadows of sticks or the twists and design photos, but went a step further, incorporating electric a reportage that identifies the physical space occupied turns of the line of the wall that defines the very central lights required at that time driven by the needs of film, with Once the paper print was retouched, as it was the only by their company and its location. This is what is called axis of the image. which he was greatly familiar. original copy, De Baños made another negative plate “location shooting” in professional jargon. The work calls measuring 18 x 24 cm (called the internegative) in order for a suitable geographical description of the space and Advertising of the catalogue The depiction of the spaces of the Palau de la Música and to make the positive prints required later on. Obviously, the definition of the volume occupied by the architecture the Modern Art Museum is governed precisely by the though the retouching enhanced the details of the original (elevations and perspectives) as well as compositions The first evidence of the relationship between Ramon de description of the gas radiators. Even so, De Baños took the photograph, the final internegative step and prints resulted that are aesthetically appropriate. The commission itself is Baños and Catalana de Gas lies in the reportage produced typical photographs of the outside corner of the building in the loss of a certain degree of quality in the image characterised by clear determinants that must fulfil a specific in 1927 in which he photographed the company’s stand of the Palau and the inside of its concert hall with absolute definition. function: to demonstrate the impact on the surroundings, at the first Hospitality Industry and Food Fair, held in centrality and symmetry (images that have become almost the design and the functionality. The vision from the outside Barcelona’s exhibition grounds. A reportage previous to iconic), just as Josep Brangulí, Alessandro Merletti and The fact that Ramon de Baños was a good draughtsman seeks to be, on the whole, a portrayal of the content or the the documentary he carried out for the same company Adolf Zerkowitz had done years previously. and a highly meticulous and technically-minded person was publicity image the company wishes to project (modernity, on gas production through the production company undoubtedly conducive to his success in producing this strategic location, but particularly company assets). Emérita Films. The city of Barcelona’s streetlamps were also archetypal work of 58 photographs that comprise the Àlbum del 1947. images in describing the urban landscape. Those taken by Location shooting often constitutes a challenge for the The relationship intensified with a series of reportages De Baños were intended for files that accurately described Below a picture is shown which shows this process in the photographer; faced with the immobility of the space to be that De Baños carried out on the company’s product and all the types used by the gas company but, once again, photograph of a floor for refilling the central gas holders in portrayed, they have to effectively seek out the best angles its exhibition spaces, which date between 1929 and 1932: though it was commissioned work, De Baños captured an the vertical chamber furnaces. and know how to make the most of the natural daylight the appliance store on the Avinguda del Portal de l’Àngel, image such as that of the intersection of Plaça d’Antoni conditions. the exhibition of kitchens in the pavilion of the Barcelona Maura with Via Laietana with powerful emotion. Universal Exposition, the gas radiator installations at the We can see in these works the beginning of some However, these images do not recount the work of the meters and various large and heavy machinery were located In the image on page 258, the large gas cooling systems advertising assignments recurrent in his work in the post- labourers and the effects of production and the consequent in wide, open spaces with well-paved polished floors, in the form of large pillars enjoy a generous space of an war period with a whole host of brands, film productions, expression of man’s physical strength, of the transportation featuring beautiful skirting board detail with multi-coloured unusual cathedral-like appearance, both in terms of height, still life photographs, photographic retouching, etc., yet to of energy, the movement of machines, pollution and air tiles, ceilings with moulded cornices, brass lamps and the glass skylights and the rose window on the main façade. be discovered and studied. pollution as a result of coal burning and the running of large Modernista-style glass tulip-shaped lamps. The exterior was In the following images, we see how De Baños depicts furnaces that operated at high temperatures. characterised by a multitude of geometric forms with the the desecretion of this very space with the obsolescence Reportages of the company’s services original layout and fitting of exposed brickwork. Of the entire acquired by the equipment and the building’s demolition. On the other hand, we do find this more “active” set of buildings designed by Domènech i Estapà the water tower is noteworthy, in which the architect’s work stands out The demolition process witnessed changes in the visual In addition to working distinctly in the realm of advertising, perspective of the industry perfectly depicted and justified in particular. It was, from the point of view of its structure rhythms, planes and textures involved in the pulling down commissioned by the Catalana de Gas company, he in the film productionLa fabricación de gas de hulla (The and ornamentation, the most important of those erected in of the building. wished to document all the services available over and manufacture of Coal Gas), in 1927. The effect of fire and Catalonia at that time and it still stands to this day. above those strictly related to production. They also smoke emitted by the furnaces and the intervention of men Later on, on page 269, we see that while they built the exerted a propaganda effect because they reflected how immersed in this environment, which we could describe as The factory was permanently in construction. The demand cracking floor, the walls of the old building were demolished the company looked after the welfare of its employees. infernal, does not escape the emotional power of the scene for gas consumption grew steadily and production could not as if it were a chrysalis process. Among the noteworthy services was the medical service. itself. What’s more, Ramon de Baños accentuates it in the cease day or night. The new furnaces were built next to the There was a nursing unit to tend to mainly burn injuries film with orange, red and pink shades. old ones while they still ran. and asphyxiation from gas and smoke. They also had a designated room with beds and their own ambulance. The effect of these images in which the shadows of Once the entire complex of buildings, gas holders and The building with the canteen, the changing rooms and workers appear amidst the smoke and glow of the fire did new streets were completed, new transformations took showers for stokers were also constructed with care, not escape Adolf Mas either when he photographed the place, required by an industry in which the evolution and constituting good amenities. The plant in the Barceloneta smelting of pieces for the monument to Doctor Robert in the modernisation of manufacturing processes were constant. neighbourhood was designed by Domènech i Estapà, and Masriera i Campins workshops (La Ilustració Catalana, 11 New machines, tanks and pipelines constantly undermined harmoniously blended in with all the buildings in the factory February 1906). the architectural order to the point of making it awkward site. In the canteen at the Sant Martí plant, they placed or unusable. Ramon de Baños, witness to these successive benches outside the building, designed as rest areas for The demolition of a beautiful but old, run-down building transformations, took advantage of them to capture the what was really hard work. material of pipes and walls in images, as well as the In 1842, the first gasworks opened in Spain, located in the dialogue between them through a series of visual structures Ramon de Baños effectively captured images of interior Barceloneta neighbourhood. The following year, Charles of forceful lines and planes, once again acknowledging the spaces of other services such as access to the offices, Lebon, the Gil i Serra brothers and other shareholders vanishing points, the strong and precise diagonal lines and frames that dissected and fragmented the space. controlling entry and exit from the plant and the turned it into the Sociedad Catalana para el Alumbrado por underground safety deposit box chamber. Gas, the Catalan Gas Lighting Company. Ramon de Baños portrayed the stage and the “change of scenery” that took place in the works, imbuing his portrayal Among the company assets was the fleet of vehicles, The industry progressively grew and, in 1893, the architect with deep feeling. At first, he obtained very harmonious which are described in the form of a catalogue, but that Josep Domènech i Estapà (1858-1917) was responsible and orderly images of the interiors and their machinery, for planning the extension and upgrading of the existing express both the availability of the transport services for which enabled him to produce, once retouched, outstanding building. This architect was the author of civil engineering production and the hierarchy of private transport for the portrayals of the object and the space. Photography works in Barcelona as unique as the Hospital Clínic, the management staff. of architecture fosters an analytical gaze of both the Fabra Observatory, the Model prison, the Academy of volume occupied by the construction and the space it Science and Arts, the Palau de Justícia law courts (with Enric Production and work compartmentalises or gaps it leaves. Sagnier) and the Magòria railway station. He also designed the main Catalana de Gas office on the Avinguda del Portal The work by Ramon de Baños we have presented thus In the 1950s, De Baños worked intensely on documenting de l’Àngel. The plant works were carried out between 1903 far (the Àlbum del 1947 and its antecedents) is part of successive works and compiled production albums for and 1911. The administrative pavilions, laboratories and a specific type of work: the interest in conveying the the company in the various plants in the Barceloneta, workshops bore the Modernista (Catalan Art Nouveau) style Arenal and Sant Martí neighbourhoods and in Badalona economic strength of the industry with an advertising slant, that prevailed at that time but with more austere decoration. and Sabadell. He documented constructions, installations, endeavouring to explain the purpose and industrial space. Suffice to say that Domènech i Estapà’s style is defined as repairs and extensions. eclectic. Buildings that contained compressors, regulators, Film shooting of films dedicated to these two major events that to compare them with the photography work that Ramon de As regards the depiction of the facilities of the outside could contribute to restoring the country’s prestige. Baños subsequently carried out for the same plant. space, as we said, De Baños used angles parallel to those La fabricación de gas de hulla (The manufacture of Coal Gas) used in his later photographs, though in the film many of As we said, film production enjoyed the support of various The film describes, as the title suggests, the coal gas pro- them are embellished with effects such as striking camera duction process, and does so in great detail. In total, it lasts movements and a beautiful dolly, which he made taking In 1929, Ramon de Baños was hired by the advertising film public bodies, such as the Patronato Nacional de Turismo, 66 minutes 27 seconds (1,375 metres), is divided into four advantage of the truck tracks on the main passage that ran company Emérita Films, which commissioned him with the National Tourism Board, established in accordance parts and has 88 insert titles. between the gas holders. the shooting of various films, such as those dedicated with the Presidential Decree of 26 April 1928 with the goal to the Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, to a of “disseminating the recognition of Spain across all its The first thing to note in comparing the film with the pho- Bibliography (p. 298) clothing factory in Saragossa and to the brewing company spheres [...] inside and outside our homeland, whether tographs are the contrasting discourses. However, there 15 directly or contracting this important service in part or in El Águila, S.A. in Madrid, among others . He also shot are interesting parallels in the selection of frames. Some, Index of names (p. 300) a film for the Provincial Council’s Social Projects on the whole.” The Board also had to lend support to any initiative on account of the limited interior space, are inevitable; Casa de Maternitat in Barcelona and a full-length film (one that contributed to affirming the country’s prestige before however, others shot in more open spaces reveal that the Translated by: Maria Friel and Alan Moore hour fifteen minutes long) about the Catalana de Gas y visitors to the expositions in Seville and Barcelona. It choice of angle for the scene corresponds to a personal style Electricidad, S.A. plant in the Barceloneta neighbourhood, operated by means of the five delegations in which it was of expression. both intended to be screened at the 1929 Barcelona divided, which commissioned work from various producers. Universal Exposition. While the purpose of these documentaries was clearly The photographs in the Àlbum del 1947 achieve the goal of defined, the same did not apply to the approach, length or conveying the economic strength of Catalana de Gas thanks style of the filming, or to the means of financing. This lack to the assets that were part of the company’s fixed assets. It is interesting to set the moment when De Baños carried of definition was further exacerbated when the Board’s Therefore, the images had to clearly reflect this asset with out this set of productions in context. This will be done sub-delegations transferred powers to the Provincial an idealised portrayal of the buildings and the machinery so on the basis of a study by the historian Luís Fernández Tourism Boards to assume responsibility for lending without any other element that distracted from a perfectly Colorado16, specialised in producing Spanish documentary support, mainly in economic terms, to the projects, which sharp reading. On the other hand, the film, shot twenty and propaganda films at that time. could be presented by companies or individuals, as well years previously, wished to show the great energy-produc- tion capacity in a factory that operated non-stop. By means as members of the Boards. It is easy to deduce that the of insert titles, it gave a detailed description of the gas In 1929, Spain was governed by the regime of General participation of different producers, each with their own way production process, using the mineral coal gas. Throughout Primo de Rivera who, like other dictators, perceived film, of doing things, coupled by a lack of criteria common to film the film, the mechanised processes of transporting the coal and more specifically the documentary genre, to be an productions, resulted in a highly irregular set of films and inside the plant using light trucks and buckets are shown, ideal medium to convey his ideologies in an immediate documentaries, as regards the film language, the focus of as is the intervention of workers in the manual feeding of and simple manner. This would spur the establishment of the content – regional, provincial or local perspectives – and the hoppers, coal drainage and the cleaning of the furnaces. different bodies and institutions dedicated to promoting the the film length. Though the film is in black and white, the general images production of documentary films, all of which were subject are dyed green, and those depicting the work in the furnaces to control mechanisms to ensure propagandistic goals It is in this context that Emérita Films commissioned are dyed the colours orange and red in order to accentuate were accomplished. These documentaries were to focus Ramon de Baños with the shooting of the filmLa the effect of the heat. The different duties performed by the primarily on three issues: regional tourism-oriented visions fabricación de gas de hulla (the manufacture of Coal Gas) workers are well reflected. It can be seen how the work of of the country aimed at fostering tourism, the colonial issue in 1929, a film that had to show the facilities and activity the stokers was the toughest job of all and how the com- with Morocco and the praise of figures with affinities for of the Catalana de Gas plant, one of the most important pany had a specific medical service for burn cases, as well the regime. They would also feature the progress taking industries in the country that stood as an indisputable as smoke and gas poisoning. Man’s active intervention appears in the control of the machines, the chemists in the place across all spheres, including scientific, technical and example of progress and modernity. laboratories, those in charge of controlling the scales and industrial advances, in an endeavour to counteract the Film stills those transporting the coal who drove trucks or carts and negative image held by the regime, both nationally and wagons drawn by horses. abroad. Against the backdrop of these circumstances, the Photographs of the film Barcelona and Seville universal expositions were wholly There is remarkable stage direction with regard to the auspicious occasions and would not be wasted by the We deemed it fitting to publish a selection of stills from the employees’ acting. For instance, in one of the scenes, in regime, which was to promote with special interest the nitrate film (housed in the Filmoteca de Catalunya Archive) order to accentuate the vanishing perspective of the space dedicated to regenerating iron oxide, De Baños aligned them on the same vanishing point, making them work in a 15. Emérita Films addressed a letter to him on 4 April 1929 in which he was asked to finish shooting the film El Águila very rhythmic manner. (in Saragossa) because he was due to start a film for Urodonal (medicine for the kidneys) in Barcelona (Filmoteca de Catalunya Archive). 16 See: Luis Fernández Colorado. Photo captions different trees, really tall and robust ones p.65.2 Singer at the Sala Mozart in Barcelona p.76.1 Gas extraction machinery room. p.82.1 Print by an unidentified author that p.96 to 101 Pipe installation for the that produced rubber, stood out, which I (at Carrer de la Canuda, no. 10) for the Radio Gravure Napoleon print signed “A y E. F., dits belongs to the company’s second album. transportation of gas and electrical wires Acronyms used in the photo captions: considered good to photograph. National contest “Concursos Vivientes Lápiz Napoleon”. Copy bearing the stamp of the Photographic in the basement. In this collection of RAMON DE BAÑOS: Memòries (Memoirs) Vera”. Published in the weekly magazine August 1907 | Gelatin silver bromide paper Studio – Barcelona on the back. photographs, there is a series of prints Fundació Gas Natural Fenosa Historical 7.6 x 7.8 cm | FFC Radio Nacional, no. 281 (26 March 1944). on cardboard | 16 x 22 cm | AHFGNF 18 x 24 cm | AHFGNF signed by the Photographic Studio - Archive (AHFGNF) AHFGNF Barcelona and another mounted on Filmoteca de Catalunya Archive (FFC) p.35 Portrait of Ramon de Baños in his home p.76.2 and 76.3 Two views of two passages p.83 Print retouched by Ramon de Baños. cardboard that reads Gravure Napoleon Amatller Institute of Hispanic Art – Mas office. p.69 External views of the streets at the in the same machinery room at the same 29 x 20.6 cm | AHFGNF signed “A y E. F., dits Napoleon”. Archive (IAAH-AM) FFC plant that seek to portray the water tower. time. There are two prints of this image: AHFGNF Arxiu Nacional de Catalunya Archive / TAF The photographs on these postcards were one bearing the stamp of the Photographic p.85 Pipes that led the volatile constituents (Aerial and Photogrammetric Surveying p.38 Portrait of Ramon de Baños with a Leica printed on glass plates 13 x 18 cm with Studio – Barcelona, and the other the formed by gases and fumes in the vertical p.102.1 and 102.2 Models representing the Works) (ANC-TAF) IIIf camera a double image on each one, producing Photographic Studio Mas – Barcelona stamp, furnaces to the barrels. Barceloneta gas structure of the blast furnaces’ coal silos. c. 1930 | FFC negatives 9 x 12 cm. The Fundació Gas which has a round dry seal. plant. Print made by the Photographic 18 x 24 cm | AHFGNF Cover. Room with gas extraction apparatus Natural Fenosa archive houses the original Citrate paper | 18 x 24 cm| AHFGNF Studio, whose author is uncertain, which (automatic suppression systems) at the p.40.1 Stamp used in the years 1931 and plate measuring 18 x 24 cm belongs to the company’s second album. p.103 Supporting vaults in the structure of Barceloneta plant. 1935. 1906 | IAAH-AM p.77.1 Old physical gas purification room. Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF the large coal silos. Pelouze tar separators. It is part of the 18 x 24 cm | AHFGNF p.21 El Torín bullring, located between the p.40.2 Stamp used following the Spanish p.71.1 and 71.2 Stamps used on the back third album of the Sociedad Catalana p.86 Coal loading doors in the Otto furnaces gas plant and the train tracks. It was the Civil War. of the photographs by the company para el Alumbrado por Gas, together with at the Barceloneta gas plant. Lids for loading p.104-105 Carts delivering coal from the oldest square in Barcelona, dated 1843. It Ampliaciones y Reproducciones Mas in the an additional eight photographs printed the coal in the furnaces. warehouse to the blast furnaces in the was demolished in the 1950s when Catalana p.53 Street at the Barceloneta plant with the early 20th century. using this procedure and whose author is Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF original Barceloneta plant. Entrance on de Gas, its owner, needed to extend the water tower in the background. On the left unidentified. Carrer de Ginebra. factory grounds. stands the chemical purification building. p.71.3 and 71.4 Dry seal stamps used in Print on citrate paper | Prior to 1912 p.87 Coal distribution belts towards different 17.5 x 23.2 cm | AHFGNF 12.4 x 17.7 cm | AHFGNF Carbon print made via direct blackening some photographic prints made by the 25 x 19 cm | AHFGNF storage tanks and warehouses. Print made 40 x 30 cm | c. 1940 | AHFGNF Adolf Mas company. The owl on the “M” by the Photographic Studio, whose author is p.106 System of carts and bucket conveyor p.22 Partial view of the Somorrostro symbolised the emblem of the goddess of p.77.2 Gravure Napoleon print signed “A y E. uncertain, which belongs to the company’s belts in front of the coal warehouse. workmen’s shelters. In the background, p.54-55 “Dr. Otto” physical purification at the wisdom, Athena. F., dits Napoleon”. second album. 23.3 x 17.4 cm | AHFGNF the silhouettes of the large gas holder, the Barceloneta gas plant. Scrubber towers in c. 1907 | Gelatin silver bromide paper on Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF chimney and water tower at the Barceloneta the gas holders that were being extended. p.73.1 Postcard size file from the Mas cardboard | 22 x 16 cm | AHFGNF p.107 Return of the empty carts after gas plant can be seen. Carbon prints made via direct blackening Archive bearing the record number 1152. p.88 Coal transportation via bucket chains. unloading at the furnaces. Photo: Montserrat Sagarra c. 1940| 40 x 30 cm | AHFGNF Inverted image p.78. Physical gas purification machinery 18 x 24 cm | AHFGNF 23.2 x 17.5 cm | AHFGNF 15.3 x 13.3 cm| AHFGNF 1906 | 9 x 14 cm | IAAH-AM room with equipment for separating Pelouze p.56 Water tower at the Barceloneta gas tar. This photograph belongs to the Àlbum p.89 Passage between the furnaces. p.108.1 and 108.2 Steam engine room to run p.23 The water tower and cracking floor plant, which contained storage tanks for p.73.2 Water tower and foundations for the del 1947. 23 x 17 cm | AHFGNF the transport systems. at the Barceloneta factory seen from the ammonia water, tar and water. construction of the chemical purification 29 x 20.5 cm | AHFGNF 18 x 24 cm | AHFGNF Passeig de la Circumval·lació, on the other Carbon print made via direct blackening building BAMAG (Berlin-Anhaltischen p.90 Buckets transporting coal to the side of the train tracks. 40 x 30 cm | c. 1940 | AHFGNF Maschinenbau-Aktien-Gesellschaft). p.79.1 and 79.2 Machinery room for physical furnaces. p.109 Partial view of the compressor room at Photo: Montserrat Sagarra 24 x 18 cm | AHFGNF gas purification. Naphthalene rotary washer 18 x 24 cm | AHFGNF the Barceloneta gas plant. 17.5 x 23.2 cm| AHFGNF p.58 Sets of electric generators with a total scrubbers. Platinum print signed “A y E. F., 18 x 24 cm | AHFGNF power of 780 CV in the reserve power plant We can see how the photograph was dits Napoleon (Gravure Napoleon)” and p.91 Engines for the running of the conveyor p.25 Aerial view of the Sant Martí plant in at the Barceloneta gas plant. retouched: two of the workers in the middle print on citrate paper by an unidentified belts to transport coal to the furnaces. p.113 Àlbum del 1947. the Poble Nou neighbourhood, when the Original that is part of the Àlbum del 1947 of the street have disappeared and one author (it belongs to the company’s third 18 x 24 cm | AHFGNF 32.5 x 44.5 x 5,5 cm | AHFGNF gas was manufactured with coal. This is the 21.7 x 30.2 cm | AHFGNF remains in their place, on the left, and album). There is another print bearing site of the sports park and Mar Bella beach another seated in the middle of the works. the stamp of the Photographic Studio - p.92.1 and 92.2 System for transporting coal p.115.1 Vertical chamber furnace. today. p.60 Handwritten note of expenses related This print is part of the album belonging to Barcelona in the second album. to the furnaces. Positive print on paper prior to retouching. c. 1950 | 60 x 50 cm | ANC-TAF to prints, photographic processing and the Sociedad Catalana para el Alumbrado 15.2 x 21.6 cm | 18 x 24 cm | AHFGNF 18 x 24 cm | AHFGNF 20.4 x 28.7 cm | AHFGNF retouching. por Gas, which contains an additional p.26-27 Model of the Barceloneta factory c. 1966 | FFC 67 photos. It bears the stamp of the p.79.3, 79.4 and 79.5 Prints on citrate paper p.93.1 and 93.2 Bradley conveyor belt. p.115.2 Vertical chamber furnace. Retouched complex. Photographic Studio on the back. signed on the back bearing the stamp of the 18 x 24 cm | AHFGNF photo. 1960 | 20.4 x 40.5 cm | AHFGNF p.61 Drawing of a set of photographs of Photographic Studio - Barcelona. Of the first 20.9 x 29.2 cm | AHFGNF glass bottles for the cosmetics company p.74.1 View of one of the main streets of the two there is an additional unsigned print. p.93.2 p.31 Portrait of Ramon de Baños. Vera. factory with the gas holders on one side and 18 x 24 cm | AHFGNF 18 x 24 cm | 17.6 x 23.2 cm p.117 Vertical chamber furnaces. c. 1911| FFC c. 1940 | FFC the water tower on the other. Positive print on paper of the retouched 1909 | 9 x 14 cm | IAAH-AM, record no. 1106 p.80. Old chemical gas purification facility at p.94 Room located to the left of the water image. p.32 Indigenous Amazonian person p.63 External view of La Moravia factory. the Barceloneta plant. Naphthalene rotary tower where iron oxide was ventilated 20.4 x 28.7 cm collecting rubber from a tree. Ramon Photo: Ramon de Baños. Retouching: J. p.74.2 Print attributable to Ramon de Baños. washer scrubbers. Original that is part of the and regenerated, used for the chemical de Baños (Brazil, July 1913). Glass plate Mateu. 12 x 9 cm | AHFGNF Àlbum del 1947. purification of hydrogen sulphide and p.123 - 125 The first column are prints painted with aniline. This kind of greenish 1966 | FFC 20.6 x 29 cm | AHFGNF hydrocyanic acids contained in the gas. processed by the Photographic Studio - penumbra alarmed me and I asked Mr. Silva p.74.3 Still from the filmLa fabricación de Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF Barcelona (18 x 24 cm) towards 1910, and if there were other lighter places, as the p.64 Facilities for the manufacture of malt at gas de hulla (The manufacture of Coal Gas), p.82.1 Facility for the loading and the second column are prints retouched by thickness of the branches sifted the light a La Moravia. made by Ramon de Baños in 1927. transportation of coke in the vertical retort p.95 Passage in the furnace building at the Ramon de Baños towards the 1940s. great deal and prevented me from taking a FFC furnaces at the Barceloneta gas plant (retorts Barceloneta plant. good photograph, and the orthochromatic p.75.1 and 75.2 Views of the gas extraction are airtight gas furnaces that receive the Glass plate | 24 x 18 cm |AHFGNF sensitivity of the negative film I had was not p.65.1 Work control sheet for Hipòlit Lázaro. machinery rooms. heat indirectly). suitable for that purpose. [...] Fortunately, 1909 | 9 x 14 cm | IAAH-AM, record no. 1102 1909 | IAAH-AM, record no. 1099 we found a more auspicious place, where and 1105 p.126 Machinery room with extractors p.146 Laboratory: precision scales. p. 160.1, 160.2 and 161 Building housing the p.175.1 Facility for gas chemical purification p.189 Installation of pipes. p.209 Night view of gas holder number 1 at that pump the gas from the compressors 20.8 x 29.2 cm | AHFGNF compressor station for long-distance gas in the foreground, and in the background, 16.9 x 10.5 cm | AHFGNF the Barceloneta plant. and afford the necessary pressure for it to transportation to the Sant Martí plant. The cooling system rooms and physical 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF circulate through the apparatuses and fill the p.147 Partial view of the laboratories. architectural project was probably led by the purification equipment. p.190-191 Inlect duct at the ONIA. gas holders. 20.6 x 29.1 cm | AHFGNF industrial engineer Lluís Marquet i Torrents, 8.5 x 10 cm | AHFGNF 11,9 x 18 cm| AHFGNF p.210-211 Plaça d’Espanya and the Universal 20.3 x 29 cm | AHFGNF also the company’s managing director, and p.192 Partial view of the first cracking floor. Exposition pavilions lit up at night. p.148.1 Laboratory: dynamometer. was built between 1940 and 1945. p.175.2 The same space as the previous 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF Production and retouching: Ramon de p.127 Gas production meters at the 20.5 x 29.2 cm | AHFGNF 20.4 x 29 cm; 12.4 x 18 cm; 21 x 29.5 cm photograph illustrating the facility for Baños. Barceloneta plant. AHFGNF chemical gas purification but covered by p.193 System for transporting coal to the 38,6 x 45 cm | AHFGNF 29.1 x 20.9 cm | AHFGNF p.148.2 Laboratory: testing display cabinets. buildings. Otto chamber furnaces. 20.7 x 28.8 cm | AHFGNF p.162 Building and scrubbers at the Sant 18 x 23 cm | AHFGNF 7 August 1954 | 10,7 x 17 cm | AHFGNF p.213 Wall of the Arenal gas plant, which p.128-129 Steam engine and 200 kW rotary Martí plant. Blue water gas. was a stone’s throw from the sea. The metal converter dynamo in the reserve power p.149 Laboratory analysis table. 21.5 x 30 cm | AHFGNF p.176 Passage in a space for chemical structures of some of its gas holders can be plant. 20.8 x 29 cm | AHFGNF purification. p.194 Roots-type compressors. seen in the background, and the water tower 21.2 x 29.6 cm | AHFGNF p.163 Coke site at the Seville plant. 17 x 10.7 cm | AHFGNF 16,5 x 22,8 cm | AHFGNF at the Barceloneta plant can be made out in p.150.1 Gas analysis laboratory. 20.4 x 29 cm | AHFGNF the distance. p.130 Rotary ammonia scrubbers in the 12.4 x 17.2 cm | AHFGNF p.177 Upper part of gas holder number 1 at p.195 View from the Otto vertical chamber December 1958 |10,7 x 16,9 cm | AHFGNF physical gas purification process at the p.164 Screening building and workshop at the Barceloneta plant. furnaces. Barceloneta plant. p.150.2 Apparatus testing laboratory. the Barceloneta plant. 10.7 x 16.8 | AHFGNF 13 x 18 cm | AHFGNF p.214 Coal stocks at the Barceloneta plant 20.5 x 29 cm | AHFGNF 12.4 x 17.2 cm | AHFGNF 20.4 x 28.6 cm | AHFGNF with the Estació de França train station on p.178 Entrance to the Sant Martí plant on p.196 Stairs and lifts to ascend the MAN gas the right. p.131 Room with gas purifiers in the p.151 Laboratory for testing oils and tars. p.165 Building housing furnaces and cooling Carrer del Taulat. holder. 13 October 1963 | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF chemical purification process of coal gas. 20.4 x 28.9 cm | AHFGNF systems at the Sant Martí plant. AHFGNF 14,6 x 9,6 cm | AHFGNF 20.8 x 29 cm | AHFGNF 31 x 40 cm | AHFGNF p.215 Smithery. p.152.1 Control recorder apparatuses. Print p.179 Unloading of the coke from the Otto p.197 MAN gas holder at the Sant Martí 17,5 x 22,7 cm |AHFGNF p.132 Equipment for unloading and of an original retouched manually. p.166.1 Tower, furnace room and thermal vertical chamber furnaces. Coal gas, once plant. It had a height of 70 metres. removing coke from the vertical retort 12.4 x 17 cm | AHFGNF power station at the Seville plant. heated to high temperatures and the tar, 18 x 13 cm | AHFGNF p.216 View of the Barceloneta from the top furnaces. 13 x 18 cm | AHFGNF water and gas are distilled, was turned into of gas holder number 1. On the right is the 29 x 20.7 cm | AHFGNF p.152.2 Heating installation. coke, which the factory resold to the iron p.198 Upper station and indoor and outdoor entrance on Carrer de Ginebra, and in front, 12.5 x 17.5 cm | AHFGNF p.166.2 Machinery room, tower and gas industry. lifts of the MAN (Maschinenfabrik Augsburg- the company La Maquinista Terrestre y p.133 Reutter gas cooling systems at the holder at the Seville plant. 10.9 x 16.7 cm | AHFGNF Nürenberg) gas holder at the Sant Martí Marítima. Barceloneta plant. p.153 Laboratory: industrial coal tests. Print 13 x 18 cm | AHFGNF plant. 17 x 23 cm | AHFGNF 29.8 x 20.5 cm | AHFGNF of an original retouched manually. p.180 Building with regulatory machines. On 9.7 x 14.6 cm | AHFGNF 20.3 x 28.8 cm | AHFGNF p.167 Purifiers at the Seville plant. the right, the chemical purification space. p.217 View of Sant Martí from the top of the p.134 Bradley coal gas conveyor belt. 13 x 18 cm | AHFGNF Installation of pipelines. p.199 Reinforcement of the upper part of the MAN gas holder on the right, on Carrer del 28.7 x 20.4 cm | AHFGNF p.154 Scales to weigh the entry and exit of 10.7 x 16.8 cm AHFGNF MAN gas holder. Taulat. 17 May 1956 coal at the plant and gas regulator. p.168 Building housing extractors at the 9.7 x 14.6 cm | AHFGNF 10,7 x 16,8 cm |AHFGNF p.135 Conveyor belt above the coal silos. 20 April 1955 | 10.6 x 16.9 cm | AHFGNF Barceloneta plant. p.181 Regulator and meter building at the 29 x 20.8 cm | AHFGNF 21.2 x 30 cm | AHFGNF Barceloneta plant. p.200-201 Coal silos at the Seville plant. p.218 Carrer del Taulat and part of the Sant p.155 ONIA (Office National des Industries 10.7 x 16.8 cm | AHFGNF 13 x 18 cm | AHFGNF Martí plant. p.136 Rotary motor-compressors for long- de l’Azote) control room at the cracking plant p.169 Scrubbers and physical purification 17 x 10,7 cm | AHFGNF distance gas transportation. in the Sant Martí plant. In the foreground are condensers. The company used this image p.182 Propane tank facilities at the p.202 Compressor. 20.5 x 29 cm | AHFGNF the hydraulic controls. on their Christmas greeting card in 1940. Barceloneta plant. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF p.219 Otto vertical chamber furnaces. AHFGNF 29 x 20.4 cm | AHFGNF 18.1 x 24 cm| AHFGNF Buildings and coke screening workshop at p.137 Roots motor-compressors. p.203 Water purification system at the Sant the Barceloneta plant. 20.6 x 29.2 cm | AHFGNF p.157 Façade of the building housing the p.171 Street at the Barceloneta plant. p.183 Propane tanks. Martí plant. 11 July 1955 | Glass plate 9 x 12 cm | AHFGNF chemical laboratories and medical services Attributable to Ramon de Baños. Image taken and retouched by Ramon 13 April 1961 | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF p.138-139 Turbo extractor machine. at the Barceloneta plant. 12 x 9 cm | AHFGNF de Baños. There is another print bearing pp.220-221 Smithery and carpentry 20.4 x 29 cm | AHFGNF 20.4 x 29 cm | AHFGNF Joaquim Brangulí’s stamp on the back. pp. 206 Night view of the cracking floor at workshops. p.172 and 173 Street at the Barceloneta 12.8 x 17,7 cm| AHFGNF the Sant Martí plant. 10,8 x 16,8 cm | AHFGNF p.140 Alternative motor-compressors for gas p.158 Office building located at the entrance plant. On the left is a room to regenerate 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF transportation. to the factory site on Carrer de Ginebra. It is iron oxide in order to purify the gas, p.184-185 First propane gas tank installed p.223 Company stand at the first Hospitality 13 x 18 cm | AHFGNF the only building remaining, together with followed by the water tower (which had at the Barceloneta plant. Original retouched p.204 and 205 GHH high-pressure air and Food Industry Fair held in 1927 at the the water tower. Today it is the seat of the different levels, with tar, ammonia water and manually by Ramon de Baños. compressors at the Sant Martí plant. fair pavilions, which would be the site of the p.141 Turbo extractor machine. municipal facility La Fàbrica del Sol. fresh water tanks). In the background are the 15.6 x 22.6 cm | AHFGNF 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF 1929 Barcelona Universal Exposition. The 25.5 x 29.4 cm | AHFGNF 20.5 x 29 cm | AHFGNF gas holders. On the left, an original print, not Exposition Executive Committee awarded retouched; and on the right, an original print p.186 Propane gas tanks. p.207.1 and 207.2 Central street at the Sant Catalana de Gas y Electricidad, S.A. the gold p.142 and 143 Water gas motor ventilators. p.159 Building housing furnaces and cooling retouched manually. 22.5 x 16.7 cm | AHFGNF Martí plant. In the background are the hard medal and diploma of honour. 9 x 14 cm | AHFGNF systems at the Sant Martí factory. 39.8 x 29.8 cm; 29.5 x 21 cm | AHFGNF coal furnaces, and on the right, the two gas Glass plate 13 x 18 cm | AHFGNF 20.4 x 29 cm | AHFGNF p.187 Passage on the first floor of gas holder holders. p.144-145 Automatic pressure regulators for p.174 Partial view of the factory. number 1 at the Barceloneta plant. 10,7 x 16,9 cm | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF gas emission. 10.5 x 16.8 cm | AHFGNF 10.7 x 16.9 cm | AHFGNF 13 x 18 cm p.208 Night view of the MAN gas holder at p.188 Cracking floor facilities at the Sant the Sant Martí pant. Martí gas plant. 11,2 x 16,8 cm | AHFGNF 16.8 x 10.5 cm | AHFGNF p.224 Display and sale of appliances on p.234 Location of the radiator at the Modern p.244.1 Buick at the service of management p.255 Laboratory analysis and medical p.270 Wooden frame for the construction of p.285.2 Men dragging carts. Barcelona’s Portal de l’Àngel avenue. Art Museum in Barcelona’s Ciutadella park (registered in 1940). service building at the Barceloneta gas plant. new buildings. 1927 | FFC The store was right next to the company with the installation of underground pipes. AHFGNF Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF 16,9 x 10,7 cm | AHFGNF headquarters and was designed by Santiago c. 1930 | Glass plate 13 x 18 cm | AHFGNF p.285.3 Man dragging a cart to fill it with Marco in an art deco style. It garnered the p.235 Gas boiler installed in a private home p.244.2 Management Buick used by Ricardo p.256.1 One of the lanes at the Barceloneta p.271.1 Demolition of the coke screening coal. award for the Promotion of the Decorative in Barcelona. Margarit Calvet (registered in 1935). gas plant surrounding the chimney. building. 1927 | FFC Arts (FAD). Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF AHFGNF Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF 10,6 x 16,6 cm | AHFGNF AHFGNF p.286 Pipes that brought the gas from the p.237.1 Service building for stokers at the p.244.3 Partially renovated Austin used by p.256.2 Near the Barceloneta gas plant p.272.2 Demolition of buildings, with the furnaces to the barrels. p.225 Gas cooker displayed at the Barcelona Barceloneta gas plant. the management secretary. chimney stands the building where meter tower in the background. 1927 | FFC Universal Exposition decorated by Santiago Glass plate 18 x 24 cm | AHFGNF AHFGNF ammonium sulphate was produced. 10,7 x 16,9 cm | AHFGNF Marco. Marco was one of the promoters and Glass plate | 24 x 18 cm | AHFGNF p.287 Reloading coal in the furnaces. president of FAD. He promoted the opening p.237.2 New canteens and changing rooms p.244.4 Chevrolet truck for different transport Stills from the film La fabricación de gas por 1927 | FFC up to new styles such as art deco at the with rest benches outside for other factory (registered in 1955). p.257 Regulator building at the Barceloneta hulla (Manufacture of Coal Gas), filmed in International Exposition of Furniture and workers. AHFGNF gas plant. the Barceloneta gas plant p.288.1 Cleaning the grills of the furnaces. Interior Decoration held in Barcelona in 1923. 4 February 1957 | 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF Glass plate | 24 x 18 cm | AHFGNF 1927 | FFC 1929 | Glass plate 13 x 18 cm | AHFGNF p.244.5 Studebaker for the use of the p.276 View of the water tower with the city in p.238.1 Nursing units to attend to burn assistant manager Ramiro Delgado the background. p.288.2 Conveyor belt for transporting coke. p.226 Gas appliances displayed at the store injuries. (registered in 1929). p.258 Reutter cooling systems located in 1927 | FFC 1927 | FFC on Avinguda del Portal de l’Àngel situated Glass plate 18 x 24 cm | AHFGNF AHFGNF the building next to the water tower and next to the building housing the company physical gas purification building. p.276 Building housing the laboratory and p.289 Loading of coal above the vertical headquarters. p.238.2 Infirmary. p.244.6 Ford A truck for coal transport. 27,5 x 17,8 cm | AHFGNF health services. In the background, the coal retort furnaces. Glass plate 13 x 18 cm | AHFGNF Glass plate 18 x 24 cm | AHFGNF AHFGNF silos. 1927 | FFC p.259 18 august 1963 | 16,8 x 10,7 cm 1927 | FFC p.227 Gas cooker displayed at the Barcelona p.238.3 Nursing units to attend to burn p.244.7 Ford 6V truck for different transport. AHFGNF p.290 Trolley on the scales that weighed the Universal Exposition decorated by Santiago injuries. p.277.1 Gas holder and carts transporting coal transformed into coke before leaving Marco. Glass plate 10,7 x 16,9 cm| AHFGNF p.244.8 Ambulance (registered in 1956). p.260 Demolition of the building that coal. the plant. 1929 | Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF AHFGNF contained the gas cooling systems. 1927 | FFC 1927 | FFC p.238.4 X-ray equipment. 19 August 1963 | 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF p.228 Interior of the store situated on the 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF p.245 Office in the office building at the p.277.2 Street with the cooling system and p.291.1 Scales operator gauging the weight. Avinguda del Portal de l’Àngel. Barceloneta plant in the early 20th century. p.261 Demolition of the chemical physical gas purification buildings on the 1927 | FFC Glass plate 13 x 18 cm | AHFGNF p.239 Old medical care room. Today it is the space allocated to the purification building, installed by BAMAG left. Author unknown municipal facility La Fàbrica del Sol. (Berlin Anhaltische Maschinenbau-Actien- 1927 | FFC p.291.2 Trolley loading coke. p.229 Gas street lamp on Barcelona’s Carrer Glass plate 18 x 24 cm | AHFGNF Glass plate 9 x 12 cm | AHFGNF Gesellschaft). 1927 | FFC de Jaume I. 1953 | 16,8 x 10,7 cm | AHFGNF p.278.1 View of the city and the water tower Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF p.240 Stokers’ old dining quarters. p.247 Cleaning of the pipes above the from gas holder 1. building. p.292.1 Chemist conducting analyses. Author unknown furnaces. 1956 p.262 Demolition of the room for 1927 | FFC 1927 | FFC p.230 Street lamp at the intersection of Glass plate 18 x 24 cm | AHFGNF Glass plate 11,8 x 8,9 cm | AHFGNF regenerating iron oxide soil for gas Plaça d’Antoni Maura with Via Laietana. purification. p.278.2 Gas cooling system. p.292.2 Worker noting the meter readings. The Cambó house was already built and p.240.1 and 240.2 Changing rooms at the pp.248.1 and 249 Unloading of vertical 1953 | 10,8 x 16,8 | AHFGNF 1927 | FFC 1927 | FFC works began on the Employment Promotion Barceloneta plant in the building constructed furnaces at the Sant Martí gas plant. building (1931-1932). by Domènech i Estapà. 17,4 x 23,4 cm | 17 x 23 cm | AHFGNF p.263 Demolition of the cooling system and p.279 View of a street from the top of gas p.293 Gas production meter room. Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF Author unknown physical gas purification buildings. holder 1. 1927 | FFC Glas plate 18 x 24 cm | AHFGNF p.248.2 Still from the film La fabricación de 6 December 1963 | 10,7 x 16,7 cm | AHFGNF 1927 | FFC p.231 Street lamp at the intersection of Plaça gas de hulla (The Manufacture of Coal Gas). p.294.1 Pelouze tar separators. de Lesseps with Avinguda de la República p.241 Refurbished changing rooms towards p.264 Plot of the old building for 1927 | FFC Argentina. In the background are the now the 1950s. p.250.1 View of gas holder no. 1 and water regenerating iron oxide soil. In the p.281 Structures and pipes. disappeared garages of the Gran Metro 10,7 x 16,7 cm | AHFGNF cooling pool at the Barceloneta plant. background lies the Infectious Diseases 1927 | FFC p.294.2 and 294.3 Gas extraction machinery de Barcelona that had opened five years 12,8 x 17,8 cm | AHFGNF Hospital, built in 1905. room. previously. p.242 Clock and time sheet to record the 6 June 1964 | 10,7 x 16,1 cm | AHFGNF p.281.1 Gas holder 1. 1927 | FFC Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF entry and exit of workers. Door on Carrer de p.250.2 Truck for unloading coke from the 1927 | FFC Montsió in the building housing the former Otto vertical chamber furnaces. p.265 Demolition of the compressor building p.295 Steam engine and dynamo for p.232 Gas radiator at the main entrance to company headquarters. 16,7 x 10,7 cm | AHFGNF (between the regulator and purification p.282-283 (explained in the preceding text) generating electricity. the Palau de la Música Catalana. c. 1960 | 10,7 x 17,1 cm | AHFGNF buildings). 1927 | FFC 1927 | FFC 1929 | Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF p.251 Forging workshop with forges and 10,6 x 16,9 cm | AHFGNF p.243 Stairs within the vicinity of the safety anvils at the Barceloneta plant. p.284 Extraction of ammonium sulphate p.296 Room with gas purifiers for the coal p.233 Partial view of the Palau de la Música deposit box in the former headquarters Glass plate | 18 x 24 cm | AHFGNF p.266, 267 and 268 Demolition of the manufactured from the ammonia water used gas chemical purification process. Catalana concert hall, featuring independent on Avinguda del Portal de l’Àngel, which building for regenerating iron oxide soil for for gas scrubbing. 1927 | FFC Wright radiators with automatic valve granted access to the lockers. p.254 Street with buildings housing cooling gas chemical purification. In the background, 1927 | FFC regulation. Glass plate 12 x 9 cm | AHFGNF and physical gas purification systems on the the cooling system room can be seen. p.304 Title handpainted by Ramon de Baños 1929 | Glass plate 18 x 13 cm | AHFGNF left and the boiler building on the right. 10,8 x 16,8 cm | 16,8 x 10,6 cm | AHFGNF p.285.1 Arrival of carts full of hard coal at the with the letters “Fin” (End) to film and p.244 Company vehicles used in the 1940s Glass plate | 24 x 18 cm | AHFGNF furnaces. include at the end of a film. and 1950s p.269 Demolition of old buildings for the 1927 | FFC Glass | 24 x 30 cm | FFC construction of the cracking floor. 10,7 x 16,8 cm | AHFGNF

LA BELLESA DE LA MAQUINA Fotografia industrial de Ramon de Baños ( 1890-1980) ( 1890-1980) de Fotografia industrial Baños de Ramon LA BELLESA DE LA BELLESA LA MAQUINA