Filologia · Literatura Jordi Satorra i Marín APROXIMACIÓ A LA HIDRONÍMIA GARRIGUENCA 1. Introducció a nostra comarca, malgrat tenir un règim hídric baix, ha generat un seguit de noms de lloc vinculats a la gestió- transició d'aquesta aigua escassa. L'estudi vol fer una aproximació a aquests hidrònims recollits per l'Institut Cartogràfic de Catalunya i en format de llistat descarregat del seu lloc web i sobre el mapa d'aquesta institució. La cerca no és, per tant, absoluta ni sobre el terreny sinó so- bre el registre oficial. El treball vol enumerar els topònims hídrics i classificar-los segonsL la seva naturalesa. 2. Metodologia La investigació es va dur a terme durant l’estiu del 2015 a través del llistats del nomenclàtor oficial de l'Institut Cartogràfic de Catalunya que es pot consultar per Internet1 i complementat amb el mapa comarcal 1:50.000 publicat pel mateix institut i La Vanguardia (en un col·leccionable de mapes comarcals) segons dades del 2003. En el primer llistat hi manquen ubicacions de pobles que no apareixen al llistat oficial i que hem completat a l'intern de l'estudi, en especial els curs fluvials (però a l'annex final per pre- servar la part original de la incorporada ho hem indicat amb un asterisc). També hem modificat l'estructura de taules de l'Excel original per simplificar-la. Hem ajuntat les columnes Municipi 1, Municipi 2 (continuïtat del curs fluvial); hem suprimit la columna de Comarca 1 (per redundant) i hem incorporat la de Comarca 2 (de continuïtat del curs fluvial) amb un asterisc. 1 http://www.icc.cat/ Arbeca 2015 121 Traces 3. Hidronímia garriguenca: concreció i estudi L'aigua és un bé escàs a tot el món des de l'antigor però ho és, especialment, a les comar- ques de l'interior de Catalunya. No serà fins a l'arribada del canal d'Urgell, a mitjan segle XIX, que la situació canviarà. No s'espera un canvi radical de la toponímia garriguenca amb l'arribada del canal Segarra-Garrigues ni dels diversos regs de suport existents. Vinculada estretament a la vida, l'aigua ens ha deixat un testimoni com a recurs necessari que porta associat un perfil determinat d'orografia i també unes obres d'enginyeria civil. La comarca, segons l'Enciclopèdia Catalana2 té 798 km2 i geogràficament "és constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell. Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Fran- colí: serra la Llena, la més alta (alt del Curull, 1.025 m alt.), continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant. Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divi- sòria d’aigües: a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’esquerra, i al sector de Vinaixa i de Tarrés, drenat cap al Francolí i que morfològicament forma part de la Conca de Barberà. El curs d’aigua més important és el riu Set, afluent del Segre per l’esquerra, el qual té molts torrents tributaris, secs gairebé tot l’any. El clima és de transició entre el mediterrani i el de la regió continental, amb una especial caracterització derivada de l’altitud i de la sequedat de l’ambient, notable en aquesta comarca. La mitjana de pluja anual és de 384 mm, que cauen en 47 dies, cosa que representa un dèficit important d’aigua". En la informació comarcal que trobem al Centre de Recursos Pedagògics de les Garrigues3 hi destaquen tres grans cursos fluvials: el riu Set, la vall Major (o riera de Juncosa) i la Femosa. També la Quarta Séquia del canal d'Urgell i el mateix Canal principal. Finalment trobem el flamant canal Segarra-Garrigues, que dóna nom a uns nous hidrònims que no tenim en compte en aquest estudi. Cal fer present però que la zona irrigada (a manta) de la comarca és només d'un 9'5% del total. El primer que constatem és que els hidrònims no representen un percentatge gaire elevat del total de topònims de la comarca: són 151 de 1.213, això suposa un 12'6%. D'aquests, 96 són cursos fluvials i 55 hidrònims pròpiament. Separar cursos fluvials, més complexos, i indrets ens ha de permetre valorar de forma diferent allò que s'esdevé en un poble (més acotat) que allò que afecta a un conjunt de pobles i que fa que el nom sigui de més consens. Després d'una anàlisi ràpida no constatem que tipològicament siguin diferents els hidrònims dels topònims en general. Per fer una classificació ens hem basat en la que fem servir habitual- ment i que és del professor Turull –això sí adaptades al nostre estudi– dins Turull i altres (1994). Així trobem diferents tipus de topònims segons sigui el seu grau de referencialitat amb la re- alitat immediata: Molta, nominació objectiva o referencial (dimensions, vegetació, construccions, etc.); Bastant, antropotopònims; Regular, hagiotopònims; Poca, trasllats i topònims basats en altres topònims; Gens, sèries nominatives i altres. Òbviament, en una qüestió tant arrelada a la terra com són els noms dels indrets d'aigua o els cursos fluvials ens trobem que la gran majoria de les nominacions obeeixen a una nominació objectiva. Així, doncs, els topònims neixen d’un procés de lenta fossilització, un nom propi ha estat abans un nom comú. Aquest nom comú (que sovint designa alguna cosa de la realitat immediata: un element urbà, geogràfic, meteorològic, etc.) en un procés progressiu va perdent valor semàn- tic. Posteriorment, doncs, sols ens queda el significant (les lletres, el mot) que es relaciona amb un lloc geogràfic. Després serà un prototopònim (fase intermèdia) i, finalment, un topònim (nom propi fossilitzat). 2 http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029267.xml 3 http://www.xtec.cat/crp-garrigues/material%20garrigues/RECURSOS_GARRIGUES.pdf 122 X Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Filologia · Literatura Per exemple, l'hidrònim vall Major tindria una formació d’aquesta índole. El primer que faran uns habitants serà designar una vall que per dimensions i capacitat de conduir aigua d'altres valls i fondos i/o per recorregut és considera gran, major (aquí és, evidentment, un nom comú amb una referencialitat absoluta). Poc a poc, però passem a la fase intermèdia: el prototopònim. No és ben bé un nom comú ni molt menys el nom propi que designarà un curs fluvial. La forma de grafiar-lo seria vall major (és a dir, és un curs fluvial però amb un nom propi no com abans que només era una adjectivació descriptiva). Finalment, però, el prototopònim esdevindrà un topònim La vall Major i el seu valor semàntic inicial (el fet de ser una vall gran) quedarà superat pel valor geogràfic (ara és un curs fluvial inter- mitent i la referència real, és una vall gran, ja no és un element comparatiu sinó descriptiu). 3.1 Els cursos fluvials El primer que cal aclarir és que les Garrigues és una zona majoritàriament de secà i, per tant, els conceptes genèrics com "curs fluvial" aplicats a fondos o a un canal parteixen de realitats hídri- ques molt diferents. Res té a veure el Canal d'Urgell, on hi passa aigua durant 9 mesos de l'any, amb el riu Set que baixa, més o menys, de forma constant, del fondo de l'Aiguamoll que només en casos de grans pluges condueix aigua de forma visible. La classificació: a) Nominació objectiva: 4 - Orogràfics: fondo de l'Aiguamoll,5 vall del Coll del Grau, vall de Comacaubes, vall de la Coma Extremera, vall de la Comanglora, vall de la Comaprunera, barranc de la Coma de Sant Pere, vall de Comancerdà, vall de Comanglores, vall de les Comes de Vinaixa, vall de la Cova del Molí, vall de les Coves, riu dels Gorgs, vall de Montvallet, séquia de les Planes, fondo de Puigpelat, vall dels Rasos, barranc del Riuet, barranc de Roca Alta, vall del Salt, lo Toll, barranc de la Valleta. - Construccions: barranc dels Forns, vall dels Horts, fondo del Mas blanc, fondo dels Masos, séquia dels Masos, vall dels Masos6, barranc del Mas d'en Peret, vall del Mas de Ruer,7 barranc de la Pileta, valleta del Pou de la Gisperta, fondo dels Pous, riu de les Tapiades, fondo del Trull. - Flora: fondo de les Alzinetes, barranc de l'Aranyó, vall dels Aranyons, barranc de les Aube- redes,8 riu de la Cana, fondo dels Mallols, valleta del Coscoll, fondo de l'Espariguera, vall de les Estepes, vall de les Figueres, fondo de les Granades, fondo de Matallongues, vall de Melons, rierol de Melons, vall de l'Oliver, barranc del Perer, vall de les Rebolledes, vall del Verger. - Fauna: vall de les Àlies,9 fondo del Corb, 10 barranc del Picot. - Eines: fondo de Barrils, vall del Curro, barranc de l'Escaleta. 4 En alguns casos la adscripció podria ser com element referencial o també de nom de persona: barranc del Mas d'en Peret: hem donat més rellevància a la construcció i no al nom propi. 5 Més conegut com L'aiguamoll. 6 No apareix en el mapa però sí en referències per internet (wikiloc). 7 És habitual que aquest cognom garriguenc apareguí escrit Rué. 8 Alberedes, agrupació d'arbres tipus àlber. 9 Possible deformació del nom àligues. 10 Fa referència al Puig del Corb. Arbeca 2015 123 Traces - Descripció: séquia quarta del Canal d'Urgell, séquia superior de Castelldans,11 vall del Comú, la Femosa,12 séquia Gran, fondo Major, vall Major, vall de les Obagues, fondo del Rossec,13 torrent del Salat,14 reguer del Salat, vall Seca, vall de les Sesaltes.15 - Altres: vall de les Esgorres, barranc de les Gotelleres, riu Set.16 b) Antropotopònims: la Baladró, vall dels Bertolins, 17 riera del Borràs, vall Cansada, fondo dels Escabrers, vall d'en Marc, riu de l'Oró, vall de Reig, vall dels Sabaters, vall del Sarraí, vall de la Sisquella, vall de Siscars, vall de l'Uixol.