Festival Nits de Classica CERT

Diumenge 28 de juny, 21 h. Auditori de la Mercè 2 Concerto Italiano CON Rinaldo Alessandrini, director Els i Anna Simboli, soprano Gianluca Ferrarini, tenor els experiments expressius Monica Piccinini, soprano Matteo Bellotto, bajo Andrea Arrivabene, alto Craig Marchitelli, tiorba Luca Cervoni, tenor Ugo Di Giovanni, tiorba

PROGRAMA Il Pastor Fido

PART I Òscar Bonany i Capdeferro, contratenor L. Marenzio (1553-1599): Cruda Amarilli a 5 (Settimo Libro) M. Casentini (1576-1651): Cruda Amarilli a 5 (La cieca) Si bé el és un dels puntals principals de l’evolució musical del s. xvi, la seva història està S. D’India (1582-1629): Cruda Amarilli a 5 (Primo Libro) marcada tant per les innovacions en la pintura musical, motor expressiu de tota la madrigalística A. Cifra (1560-1629): Cruda Amarilli a 5 (Primo Libro) i principi bàsic de les músiques del renaixement tardà, el manierisme i el primer barroc, com G. Wert (1535-1596): Cruda Amarilli a 5 (Undicesimo Libro) per l’evolució del gust pels textos cada cop més dramàtics i plens d’imatges poètiques, propicis C. Pallavicino (1630-1688): Cruda Amarilli a 5 (Sesto Libro) als madrigalismes més agosarats que culminaran amb els affetti musicali, i que s’allunyaran del C. Monteverdi (1567-1643): Cruda Amarilli a 5 (Quinto Libro) model inicial que Petrarca deixà darrere seu. L. Marenzio: Udite lagrimosi spirti d’Averno a 5 (Sesto Libro) G. Wert: Udite lagrimosi spirti d’Averno a 5 (Undecimo Libro) Així, en una escalada que tendeix a modernitzar la tria dels textos –i simplificant, és clar–, el cinc-cents comença amb un predomini dels textos de Petrarca i els seus primers seguidors, que PART II fa una deriva progressiva cap al gran i la seva Gerusalemme liberata i, finalment, cristal·litza en la figura de Giovanni Battista Guarini i el seu Il Pastor fido. G. Wert: Ah, dolente partita a 5 (Undecimo Libro) A. Artusini (1554-1604): Ah, dolente partita a 5 (Primo Libro) Il Pastor fido té molt del llenguatge afectat que els compositors de madrigals aprecien tant G. B. Taroni: Ah, dolente partita a 5 (Primo Libro) per a les seves noves composicions i, no en va, n’utilitzen amplis extrets on aprofiten per C. Monteverdi: Ah, dolente partita a 5 (Quarto Libro) assajar la bateria de recursos madrigalístics amb graus d’atreviment ben diversos. Mentre que C. Monteverdi: O primavera, gioventù dell’anno a 5 (Terzo Libro) compositors com o Benedetto Pallavicino tenen un estil que tendeix més a una Concerto Italiano & Rinaldo Alessandrini C. Monteverdi: Anima mia perdona a 5 (Quarto Libro) recerca contrapuntística, en la qual els efectes musicals pinten els afectes de manera imitativa, C. Monteverdi: Quell’augellin a 5 (Quarto Libro) els més agosarats s’emparen de les teories cromàtiques per buscar una expressivitat més dura i Ori Gersht: On Reflection, Material E01 , 2014 - 190 x 148 cm C. Monteverdi: M’è più dolce il penar a 5 (Quinto Libro) contrastada a base d’harmonies sorprenents (en aquest sentit, cal dir sempre que cal escoltar la música dels s. xvi i xvii amb orelles una mica més innocents que les nostres, que s’han impregnat C. Monteverdi: O Mirtillo a 5 (Quinto Libro) de les carregades harmonies del s. xix). En aquesta segona categoria hi podríem posar l’aposta G. Croce (1557-1609): O Mirtillo a 6 (Quarto Libro) iv v Dip. Legal: GI.1144-2015 monteverdiana, sobretot si pensem en els madrigals dels llibres i , protagonistes de la

OBRA PORTADA: controvèrsia amb Giovanni Artusi, en què el compositor de Cremona posa les bases de la seva Rinaldo Alessandrini seconda prattica, i, anant més enllà, les harmonies més agosarades i crues d’un Sigismondo d’India, Rinaldo Alessandrini és clavecinista, organista, fortepianista, a més de fundador i director veritable punta de llança de la innovació musical del canvi de segle, tant en la textura madrigalística a del grup Concerto Italiano. El músic porta més de vint anys a l’escena de la música antiga cinc veus com en la monodia acompanyada que provocarà l’eclosió de l’estil barroc. treballant sobretot el repertori de música italiana. Totes les seves actuacions tenen un segell inconfusible i una expressivitat pròpia de l’estil italià dels segles xvii i xviii. Les aventures i desventures d’Amarilli, Mirtillo, Silvio i Dorinda, i més aviat les desventures, no ens enganyem, són un terreny abonat per a tota mena d’experiments expressius per part dels compositors Alessandrini està considerat com un dels principals actors de l’escena internacional de la madrigalistes. Ho són més, però, allí on els personatges s’expressen amb més cruesa. Si en Cruda música antiga. La seva voluntat de recuperar el repertori de madrigals dels primers anys del Amarilli/ma grideran per me el poeta explota el dolor d’un amant torturat per l’objecte del seu amor segle XVII, deixat de banda durant molt de temps pels cantants italians, va ser el principal i pel silenci obligat (silenci, però, que trencaran tots els elements de la natura circumdant, si hem de motiu pel qual va fundar el conjunt vocal Concerto Italiano. Amb els anys, ha incorporat a fer cas a les paraules del malaurat Mirtillo), en Ah, dolente partita, els versos de Guarini, de nou en la formació instrumentistes i així, ha estès el seu camp d’investigació a la música religiosa boca de Mirtillo, ens mostren un amant els patiments del qual el porten a una mort que no el permet romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris. morir a causa del mateix dolor. En textos com O primavera gioventù dell’anno, en canvi, el protagonista (Mirtillo de nou), se’ns mostra més assossegat, si bé contrasta el seu propi estat amb la primavera Els seus enregistraments dels madrigals de Monteverdi i d’obres religioses de Vivaldi han estat exultant. celebrades pels aficionats i aclamades per la crítica. Alessandrini és un músic apassionant i apassionat, que ha renovat la manera d’escoltar aquestes obres. A més de portar la direcció de Concerto Italiano, Alessandrini ha desenvolupat una intensa activitat com a solista, i és convidat a festivals d’arreu del món, als EE.UU, al Canadà i al Japó, a més d’Europa. Com a director ha col·laborat amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, Orquestra de Cruda Amarilli la Ràdio de Roma, Orquestra Simfònica Ciudad de Granada, Simfònica de Detroit, Orquestra [Prima parte] Regional de Toscana, l’Orquestra de Cambra d’Escòcia, Northern Symphony Orchestra, Cruda Amarilli, che col nome ancora, Amaril·lis cruel, que ja amb el nom, D’amar, ahi lasso ! amaramente insegni; Ai las!, ensenyes a estimar amargament, Orchestra of the Age of Enlightenment, Societat Handel & Haydn de Boston, Freiburger Amarilli, del candido ligustro Amaril·lis, més càndida i bella Barockorchester, Orquestra del Teatre de l’Òpera de Lió, Orquestra de la Ràdio de Múnic, Più candida e più bella, Que la bella troana, Orquestra del Teatre de la Monnaie, entre d’altres. Ma de l’aspido sordo però més indiferent, més ferotge i fugissera E più sorda e più fera e più fugace; que el sord escurçó, Ha dirigit entre d’altres òperes com Semele de Händel (Festival de Spoleto); L’incoronazione Poi che col dir t’offendo, ja que parlant t’ofenc di Poppea (Òpera Nacional de Gal·les, Òpera de Frankfurt, Teatre Valli di Reggio Emilia, Teatre I’ mi morro tacendo. moriré en silenci. Comunal de Bolònia, Òpera de Rhin) o Giulio Cesare de Händel (Teatre Real, Teatre Comunal de Bolònia). El juliol de 2005 va signar la direcció musical i artística de la nova producció de [Seconda parte] L’Incoronozione di Poppea al Teatro Liceo de Salamanca. Ma grideran per me le piagg’e i monti Però cridaran per mi les platges i les muntanyes, E questa selva, a cui i aquesta boscúria a la qual ensenyo tan sovint L’any 2003 va ser nomenat Chevalier dans l’Ordre des Artes et des Lettres, així com Accademico de Si spesso il tuo bel nome la ressonància del teu nom. la Filharmònica Romana. És un dels principals directors convidats de l’Òpera d’Oslo. Di risonar insegno Per mi les fonts i els vents Per me piangendo i fonti, difondran els meus laments E mormorando i venti en plors i murmuris, Diranno i miei lamenti; i parlaran en mon rostre Concerto Italiano Parlerà nel mio volto la pietat i el dolor. La pietade e’l dolore; I si mai s’emmudeix tota altra cosa, Concerto Italiano s’ha convertit, en els seus 30 anys d’història, en una de les formacions E se fia muta ogn’altra cosa al fine parlarà a la fi ma pròpia mort, italianes que ha revolucionat els criteris d’interpretació de la música antiga, des del repertori Parlerà il mio morire, i et farà palesa ma dissort. del madrigal –i Monteverdi en particular– fins al repertori orquestral i operístic del segle xviii. E ti dirà la morte il mio martire. Les interpretacions innovadores de Concerto Italiano han canviat totalment la percepció Udite lagrimosi spirti de la música dels segles xvii i xviii i de fet, els seus enregistraments pioners de madrigals de Udite lagrimosi spirti d’Averno Oïu llagrimosos esperits de l’Avern, Monteverdi són ara referència absoluta. A més, són considerats per la crítica i el públic com Udite nova sorte di pena e di tormento Oïu la nova llei de pena i de turment, el millor conjunt del música antiga d’Itàlia. A partir del repertori de madrigals, i a més de les Mirate crudo affetto Mireu quin afecte tan cruel interpretacions vibrants d’altres obres barroques més conegudes, Concerto Italiano és també In sembiante pietoso s’amaga en el semblant pietós reclamat per revelar al públic altres obres que han estat oblidades durant segles. La mia Donna crudel piu dell’Inferno, de la meva dona, més cruel que l’infern, perche una sola morte ja que una sola mort El seu repertori actual inclou obres de música sacra de Händel, Scarlatti, Legrenzi, Vivaldi, non può far satia la sua ingorda voglia. no pot saciar el ferotge apetit Melani, Pergolesi i Stradella; obres instrumentals de Bach, Vivaldi, Corelli, Geminiani, Locatelli i E la mia vita è quasi de la meva dona cruel. Rossini; obres vocals de Monteverdi, Marenzio, De Wert, Charpentier, Nenna i De Monte. una perpetua morte: I la meva vida és Mi comanda ch’io viva gairebé una perpètua mort: Ha actuat als festivals i escenaris més prestigiosos del món, i entre els projectes dels darrers perche la vita mia m’ordena que visqui di mille morte’l dí ricetto sia. perquè la meva vida anys cal destacar la trilogia de Monteverdi al Teatro alla Scala, dirigida per Bob Wilson. de mil morts cada dia sigui plena. Ah, dolente partita! La formació enregistra en exclusiva per al segell Naive. Els premis que ha rebut la seva Ah, dolente partita! Ai, dolorós allunyament! discografia són nombrosos i destaquen quatre premis Gramophone els anys 1994, 1998, 2002 ah, fin de la mia vita! Ai, fi de la meva vida! i 2004. da te parto e non moro? De tu em separo, i no em moro? E pur i provo I, tanmateix, experimento E lascivetto vola i alegrement vola, la pena de la morte Les penes de la mort, Hor da l’abete al faggio ara de l’avet al faig e sento nel partire I sento, mentre m’allunyo, Et hor dal faggio al mirto,- i ara del faig a la murtra, un vivace morire, una vívida mort S’havesse humano spirto, si tingués un esperit humà diria: che da vita al dolore que alimenta el dolor Direbb’: Ardo d’amor, ardo d’amore! “Cremo d’amor, cremo d’amor!” per far che moia immortalmente il core tot fent que mori immortalment el cor. Ma ben arde nel core Crema el seu cor E chiam’ il suo desio que crida l’objecte del seu desig, O primavera, gioventù de l’anno Che li rispond’: que li respon: O primavera, gioventù de l’anno, Oh primavera, joventut de l’any, Ardo d’amor anch’ io! “jo també cremo d’amor!” bella madre de’ fiori, bella mare de les flors, Che sii tu benedetto, Sigues beneït d’erbe novelle e di novelli amori, de noves herbes i de nous amors, Amoroso, gentil, vago augelletto! amorós i gentil bell ocellet. tu ben, lasso, ritorni, tu, ai las!, retornes, ma senza i cari giorni però sense els dies enyorats M’è piú dolce il penar de le speranze mie. de les meves esperances. M’è piú dolce il penar per Amarilli, M’és més dolç penar per Amaril·lis Tu ben sei quella Tu ets ben bé aquella che il gioir di mill’altre; que fruir de mil d’altres; ch’eri pur dianzi, sì vezzosa e bella; que eres no fa gaire, tan graciosa i bella; e se gioir di lei i si la seva fruïció ma non son io quel che già un tempo fui, però jo ja no sóc aquell que solia ser, mi vieta il mio destino, oggi si moia em veta el meu destí, que avui mateix es mori sì caro a gli occhi altrui. tan estimat als ulls d’altri. per me pure ogni gioia. per mi tota joia. Viver io fortunato Viure afortunat Anima mia, perdona per altra donna mai, per altro amore? per una altra dona, per un altre amor? Anima mia, perdona Perdona, ànima meva, né, volendo, il potrei Ni, volent, podria, a chi t’è cruda sol dove pietosa a qui t’és cruel només perquè no né, potendo, il vorrei. ni, podent, voldria. esser non può; perdona a questa, solo et pot correspondre; perdona a qui és, E, s’esser può che ‘n alcun tempo mai I si mai es troba que en algun moment nei detti e nel sembiante tan sols de paraula i en aparença, ciò voglia il mio volere el meu desig vol això rigida tua nemica, ma nel core la teva rigorosa enemiga, si bé, en el fons del cor, o possa il mio potere, o el meu poder ho pot pietosissima amante; la més devota amant: prego il cielo ed Amor che tolto pria prego al cel i a l’Amor que abans e, se pur hai desio di vendicarti, I si, tanmateix, sents desitjos de venjança, ogni voler, ogni poter mi sia. em sigui pres tot poder i tota voluntat. deh! qual vendetta aver puoi tu maggiore Quina revenja pot ésser millor del tuo proprio dolore? Que el teu propi dolor? O Mirtillo O Mirtillo, Mirtill’anima mia, Oh Mirtil, Mirtil ànima meva, [Seconda parte] se vedessi qui dentro Si veiessis com està, aquí dins Che se tu se’ il cor mio Que si tu ets el meu amor, come sta il cor di questa el cor d’aquesta Come se’ pur mal grado com és el cas a desgrat che chiami crudelissima Amarilli, que anomenes cruelíssima Amaril·lis, Del ciel e della terra del cel i de la terra, so ben che tu di lei se bé que tu, vers ella, Qual hor piagni e sospiri els teus plors i sospirs són els meus. quella pietà che da lei chiedi avresti. tindries tota la pietat que li demanes. Quelle lagrime tue son il mio sangue Les teves llàgrimes són la meva sang Oh anime in amor troppo infelici ! Oh, ànimes que en l’amor sou massa infelices! Quei sospir il mio spirto e quelle pene i els sospirs el meu esperit ; Che giova a te, cor mio, l’esser amato ? En què et beneficia, cor meu, l’ésser estimat? E quel dolor che senti i les penes i el dolor que sents Che giova a me l’aver sì caro amante ? En què em beneficia a mi tenir un amant tan desitjat? Son miei non tuoi tormenti són els meus, i no pas els teus turments. Perché, crudo destino, Perquè, cruel destí, ne disunisci tu, s’Amor ne stringe ? no desuneixes tu el què l’Amor no enllaça? Quel Augellin E tu perché ne stringi, I tu perquè no ho enllaces, Quel Augellin, che canta Aquell ocellet que canta se ne parte il destin, perfido Amore ? si el destí no ho separa, pèrfid Amor? Si dolcemente tan dolçament, S a b i e s q u e ...? R ecomanacion s Pere Andreu Jariod

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

... ‘Il Pastor Fido’ de Guarini, va ser una de les obres més conegudes i traduïdes del seu temps? WEB DEL CONCERTO ITALIANO MONTEVERDI, VIVALDI, HÄNDEL: MONTEVERDI: UN COMPLETO ANÁLISIS Denominada Tragicomèdia Pastoral, Giovanni Guarini la va escriure el 1590. Des d’aleshores la seva popularitat no va deixar www.concertoitaliano.it ARIAS, MADRIGALS & CANTATAS DE LA VIDA Y OBRA DEL GENIAL de créixer, arribant fins a principi del seglexviii . Aquesta és sens dubte l’obra més coneguda d’un dels poetes i diplomàtics (en construcció) Sara Mingardo (contralt) · Concerto MÚSICO ITALIANO renaixentistes més respectats i influents. La seva vida familiar va ser més desgraciada, especialment per la mort de la seva filla, Italiano · Rinaldo Alessandrini (dir.) Paolo Fabri la cantant Anna Guarini, assassinada pel seu propi marit i el seu cunyat. MONTEVERDI: VESPRI SOLENNI CD OPUS 111 (2004) 600 pàgines. Turner Publicaciones PER LA FESTA DE SAN MARCO (1989) Concerto Italiano · Rinaldo MARENZIO: MADRIGALI LIBRO I & II Alessandrini (clavecí i direcció) Concerto Italiano · Rinaldo ... Händel va convertir ‘Il Pastor Fido’ en òpera el 1712? CD NAÏVE (2014) Alessandrini (director) L’estrena va tenir lloc al Queen’s Theatre de Londres. Giacomo Rossi va ocupar-se del llibret, a partir del poema de Guarini. La CD OPUS 111 (1999-2001) rebuda no va ser tan bona com Rinaldo, l’òpera precedent. La crítica de l’època va rebutjar el caràcter estàtic de l’obra -que MONTEVERDI: MADRIGALI només desenvolupava l’acció a l’Arcàdia-, que els vestits usats pels cantants fossin vells i que l’òpera fos excessivament curta. Concerto Italiano · Rinaldo Händel en va fer una revisió el 1734. Va substituir moltes àries per altres de cantates i òperes anteriors, i el famós castrat Cares- Alessandrini (clavecí i direcció) tini va cantar un dels papers protagonistes. CD OPUS 111 (2010)

... ‘Il Pastor Fido’ de Vivaldi, no és de Vivaldi? Durant molts anys s’ha cregut que aquesta col·lecció de sis sonates havien estat escrites pel compositor venecià. Però el fet és que el músic Nicolas Chédeville va arribar a un acord amb l’editor Jean-Noël Marchand per publicar una col·lecció d’obres pròpies amb el títol d’Il Pastor Fido, opus 13, d’Antonio Vivaldi. L’objectiu, a banda dels evidents beneficis econòmics, era donar reconeixement al seu instrument, la musette (semblant a la gaita o la cornamusa), associant aquelles peces a un gran compositor ja consagrat com era Vivaldi. P r o p e r s c o n c e r t s

CON3 CERT CON4 CERT ... els primers madrigals van aparèixer a Itàlia al segle xiv? Aquest gènere poètic-musical va anar evolucionant des d’aleshores. L’època de màxim esplendor, però, cal situar-la durant el Renaixement i el primer Barroc. D’aquesta etapa són precisament els madrigals amb acompanyament instrumental. Majori- tàriament, però, els madrigals són peces polifòniques a capella. A banda d’Itàlia, Anglaterra va ser un altre focus important i nombrosos compositors anglesos es van interessar per aquest gènere.

... Monteverdi va compondre nou llibres de madrigals? A través d’aquestes obres podem resseguir, no només l’evolució del compositor, sinó també el pas del Renaixement al Barroc, Anne Sofie von Otter & Ian Bostridge, Steven amb el canvi de l’estil polifònic tradicional –en el qual totes les veus tenien la mateixa importància– a la nova melodia acom- Kristian Bezuidenhout Isserlis & Julius Drake panyada –en la qual hi ha una veu que sobresurt de la resta–. Els vuit primers llibres van ser publicats en vida de Monteverdi, entre 1587 i 1638. L’últim volum, va aparèixer pòstumament, el 1651. Dimarts 30 de juny a les 21h Diumenge 5 de juliol a les 21h Claustre de la Catedral. Preu: 20 € Claustre de la Catedral. Preu: 15 € INSTITUCIONS

PATRONS

COL·LABORADORS PRINCIPALS

MECENES

AMB EL SUPORT DE

MITJANS COL·LABORADORS

Més informació: www.auditorigirona.org/nitsdeclassica 872 08 07 09

Segueix-nos a: