Festival Nits de Classica CERT Diumenge 28 de juny, 21 h. Auditori de la Mercè 2 Concerto Italiano CON Rinaldo Alessandrini, director Els madrigals i Anna Simboli, soprano Gianluca Ferrarini, tenor els experiments expressius Monica Piccinini, soprano Matteo Bellotto, bajo Andrea Arrivabene, alto Craig Marchitelli, tiorba Luca Cervoni, tenor Ugo Di Giovanni, tiorba PROGRAMA Il Pastor Fido PART I Òscar Bonany i Capdeferro, contratenor L. Marenzio (1553-1599): Cruda Amarilli a 5 (Settimo Libro) M. Casentini (1576-1651): Cruda Amarilli a 5 (La cieca) Si bé el madrigal és un dels puntals principals de l’evolució musical del s. XVI, la seva història està S. D’India (1582-1629): Cruda Amarilli a 5 (Primo Libro) marcada tant per les innovacions en la pintura musical, motor expressiu de tota la madrigalística A. Cifra (1560-1629): Cruda Amarilli a 5 (Primo Libro) i principi bàsic de les músiques del renaixement tardà, el manierisme i el primer barroc, com G. Wert (1535-1596): Cruda Amarilli a 5 (Undicesimo Libro) per l’evolució del gust pels textos cada cop més dramàtics i plens d’imatges poètiques, propicis C. Pallavicino (1630-1688): Cruda Amarilli a 5 (Sesto Libro) als madrigalismes més agosarats que culminaran amb els affetti musicali, i que s’allunyaran del C. Monteverdi (1567-1643): Cruda Amarilli a 5 (Quinto Libro) model inicial que Petrarca deixà darrere seu. L. Marenzio: Udite lagrimosi spirti d’Averno a 5 (Sesto Libro) G. Wert: Udite lagrimosi spirti d’Averno a 5 (Undecimo Libro) Així, en una escalada que tendeix a modernitzar la tria dels textos –i simplificant, és clar–, el cinc-cents comença amb un predomini dels textos de Petrarca i els seus primers seguidors, que , 2014 - 190 x 148 cm PART II fa una deriva progressiva cap al gran Torquato Tasso i la seva Gerusalemme liberata i, finalment, cristal·litza en la figura de Giovanni Battista Guarini i el seu Il Pastor fido. G. Wert: Ah, dolente partita a 5 (Undecimo Libro) A. Artusini (1554-1604): Ah, dolente partita a 5 (Primo Libro) Il Pastor fido té molt del llenguatge afectat que els compositors de madrigals aprecien tant G. B. Taroni: Ah, dolente partita a 5 (Primo Libro) per a les seves noves composicions i, no en va, n’utilitzen amplis extrets on aprofiten per C. Monteverdi: Ah, dolente partita a 5 (Quarto Libro) assajar la bateria de recursos madrigalístics amb graus d’atreviment ben diversos. Mentre que On Reflection, Material E01 C. Monteverdi: O primavera, gioventù dell’anno a 5 (Terzo Libro) compositors com Giaches de Wert o Benedetto Pallavicino tenen un estil que tendeix més a una Concerto Italiano & Rinaldo Alessandrini C. Monteverdi: Anima mia perdona a 5 (Quarto Libro) recerca contrapuntística, en la qual els efectes musicals pinten els afectes de manera imitativa, C. Monteverdi: Quell’augellin a 5 (Quarto Libro) els més agosarats s’emparen de les teories cromàtiques per buscar una expressivitat més dura i Ori Gersht: C. Monteverdi: M’è più dolce il penar a 5 (Quinto Libro) contrastada a base d’harmonies sorprenents (en aquest sentit, cal dir sempre que cal escoltar la música dels s. XVI i XVII amb orelles una mica més innocents que les nostres, que s’han impregnat C. Monteverdi: O Mirtillo a 5 (Quinto Libro) de les carregades harmonies del s. XIX). En aquesta segona categoria hi podríem posar l’aposta G. Croce (1557-1609): O Mirtillo a 6 (Quarto Libro) IV V Dip. Legal: GI.1144-2015 monteverdiana, sobretot si pensem en els madrigals dels llibres i , protagonistes de la OBRA PORTADA: controvèrsia amb Giovanni Artusi, en què el compositor de Cremona posa les bases de la seva Rinaldo Alessandrini seconda prattica, i, anant més enllà, les harmonies més agosarades i crues d’un Sigismondo d’India, Rinaldo Alessandrini és clavecinista, organista, fortepianista, a més de fundador i director veritable punta de llança de la innovació musical del canvi de segle, tant en la textura madrigalística a del grup Concerto Italiano. El músic porta més de vint anys a l’escena de la música antiga cinc veus com en la monodia acompanyada que provocarà l’eclosió de l’estil barroc. treballant sobretot el repertori de música italiana. Totes les seves actuacions tenen un segell inconfusible i una expressivitat pròpia de l’estil italià dels segles XVII i XVIII. Les aventures i desventures d’Amarilli, Mirtillo, Silvio i Dorinda, i més aviat les desventures, no ens enganyem, són un terreny abonat per a tota mena d’experiments expressius per part dels compositors Alessandrini està considerat com un dels principals actors de l’escena internacional de la madrigalistes. Ho són més, però, allí on els personatges s’expressen amb més cruesa. Si en Cruda música antiga. La seva voluntat de recuperar el repertori de madrigals dels primers anys del Amarilli/ma grideran per me el poeta explota el dolor d’un amant torturat per l’objecte del seu amor segle XVII, deixat de banda durant molt de temps pels cantants italians, va ser el principal i pel silenci obligat (silenci, però, que trencaran tots els elements de la natura circumdant, si hem de motiu pel qual va fundar el conjunt vocal Concerto Italiano. Amb els anys, ha incorporat a fer cas a les paraules del malaurat Mirtillo), en Ah, dolente partita, els versos de Guarini, de nou en la formació instrumentistes i així, ha estès el seu camp d’investigació a la música religiosa boca de Mirtillo, ens mostren un amant els patiments del qual el porten a una mort que no el permet romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris. morir a causa del mateix dolor. En textos com O primavera gioventù dell’anno, en canvi, el protagonista (Mirtillo de nou), se’ns mostra més assossegat, si bé contrasta el seu propi estat amb la primavera Els seus enregistraments dels madrigals de Monteverdi i d’obres religioses de Vivaldi han estat exultant. celebrades pels aficionats i aclamades per la crítica. Alessandrini és un músic apassionant i apassionat, que ha renovat la manera d’escoltar aquestes obres. A més de portar la direcció de Concerto Italiano, Alessandrini ha desenvolupat una intensa activitat com a solista, i és convidat a festivals d’arreu del món, als EE.UU, al Canadà i al Japó, a més d’Europa. Com a director ha col·laborat amb l’Orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, Orquestra de Cruda Amarilli la Ràdio de Roma, Orquestra Simfònica Ciudad de Granada, Simfònica de Detroit, Orquestra [Prima parte] Regional de Toscana, l’Orquestra de Cambra d’Escòcia, Northern Symphony Orchestra, Cruda Amarilli, che col nome ancora, Amaril·lis cruel, que ja amb el nom, D’amar, ahi lasso ! amaramente insegni; Ai las!, ensenyes a estimar amargament, Orchestra of the Age of Enlightenment, Societat Handel & Haydn de Boston, Freiburger Amarilli, del candido ligustro Amaril·lis, més càndida i bella Barockorchester, Orquestra del Teatre de l’Òpera de Lió, Orquestra de la Ràdio de Múnic, Più candida e più bella, Que la bella troana, Orquestra del Teatre de la Monnaie, entre d’altres. Ma de l’aspido sordo però més indiferent, més ferotge i fugissera E più sorda e più fera e più fugace; que el sord escurçó, Ha dirigit entre d’altres òperes com Semele de Händel (Festival de Spoleto); L’incoronazione Poi che col dir t’offendo, ja que parlant t’ofenc di Poppea (Òpera Nacional de Gal·les, Òpera de Frankfurt, Teatre Valli di Reggio Emilia, Teatre I’ mi morro tacendo. moriré en silenci. Comunal de Bolònia, Òpera de Rhin) o Giulio Cesare de Händel (Teatre Real, Teatre Comunal de Bolònia). El juliol de 2005 va signar la direcció musical i artística de la nova producció de [Seconda parte] L’Incoronozione di Poppea al Teatro Liceo de Salamanca. Ma grideran per me le piagg’e i monti Però cridaran per mi les platges i les muntanyes, E questa selva, a cui i aquesta boscúria a la qual ensenyo tan sovint L’any 2003 va ser nomenat Chevalier dans l’Ordre des Artes et des Lettres, així com Accademico de Si spesso il tuo bel nome la ressonància del teu nom. la Filharmònica Romana. És un dels principals directors convidats de l’Òpera d’Oslo. Di risonar insegno Per mi les fonts i els vents Per me piangendo i fonti, difondran els meus laments E mormorando i venti en plors i murmuris, Diranno i miei lamenti; i parlaran en mon rostre Concerto Italiano Parlerà nel mio volto la pietat i el dolor. La pietade e’l dolore; I si mai s’emmudeix tota altra cosa, Concerto Italiano s’ha convertit, en els seus 30 anys d’història, en una de les formacions E se fia muta ogn’altra cosa al fine parlarà a la fi ma pròpia mort, italianes que ha revolucionat els criteris d’interpretació de la música antiga, des del repertori Parlerà il mio morire, i et farà palesa ma dissort. del madrigal –i Monteverdi en particular– fins al repertori orquestral i operístic del segle xviii. E ti dirà la morte il mio martire. Les interpretacions innovadores de Concerto Italiano han canviat totalment la percepció Udite lagrimosi spirti de la música dels segles XVII i XVIII i de fet, els seus enregistraments pioners de madrigals de Udite lagrimosi spirti d’Averno Oïu llagrimosos esperits de l’Avern, Monteverdi són ara referència absoluta. A més, són considerats per la crítica i el públic com Udite nova sorte di pena e di tormento Oïu la nova llei de pena i de turment, el millor conjunt del música antiga d’Itàlia. A partir del repertori de madrigals, i a més de les Mirate crudo affetto Mireu quin afecte tan cruel interpretacions vibrants d’altres obres barroques més conegudes, Concerto Italiano és també In sembiante pietoso s’amaga en el semblant pietós reclamat per revelar al públic altres obres que han estat oblidades durant segles.