Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Descripció segon la Norma NODAC Fons: AJUNTAMENT DE FARRERA
1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 210 02 82 1.2 Nivell de descripció: fons 1.3 Títol formal: Ajuntament de Farrera. 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1882/2012 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 42 m. + 204 imatges + 1 cartell
2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Ajuntament de Farrera. 2.3 Història del productor: L’Ajuntament de Farrera, té sis nuclis de població: Alendo, Burg, Farrera, Glorieta, Mallolís i Montesclado. La capital del municipi actualment està a Burg. El territori de la Coma de Burg conjuntament amb la Vallferrera i Tírvia fou venut, el 1272, per Arnau Roger I comte de Pallars a Joan I, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i formarà el quarter de Tírvia del Vescomtat de Castellbó. En 1513 el rei Ferran el Catòlic cedí a la seva segona esposa, Germana de Foix, tot el vescomtat de Castellbò. Com a conseqüència d’aquest canvi de senyoria es va encarregar a Pere Tragó l’elaboració del Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbò en 1519. El mencionat Spill és, segon diu la introducció: “un inventari dels castells, viles, llocs, masos, habitants, càrrecs, dignitats, rendes i altres drets pertanyents a la sereníssima reina Germana en el seu Vescomtat de Castellbò”. En aquest inventari es compten: dinou cases a Burg, divuit a Farrera i Alendo, quatre a Mallolís, tres a Glorieta i quatre a Montesclado. S’ha de destacar que aquests territoris reals estaven voltats de diverses senyories, la principal de les quals era el territori de Pallars que en aquell moment tenia la categoria de marquesat i pertanyia al Duc de Cardona i que al segle XVII s’incorporarà al ducat de Medinaceli. Aquesta senyoria s’integrava en una estructura superior, que era la sotsvegueria de
Carrer de Joaquim Sostres, s/n 1 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de Talarn. S’ha de tenir en compte que al Pallars es donen dos elements diferenciadors de la resta de Catalunya: per una part l’existència de la propietat de les terres en franc alou (es a dir bens immobles per els quals no s’ havia de donar cap renda o fer cap servei personal a un senyor superior) i per altre la persistència del sistema comunal d’explotació del territori, de manera que la major part del qual era controlat per les comunitats. Aquestes triaven els seus representants tant a nivell local com de vall: batlles, regidors, cònsols, síndics, etc., i gestionaven lliurement els seus recursos. Al Fogatge de 1553 es compten 12 focs a Farrera, 12 a Burg, 3 a Mallolís.1 Al cens de Floridablanca de 1787, inclosa ja al corregiment de Talarn, la parròquia de Burg compte amb 92 h, Farrera i Alendo 172 h, Mallolís 48 h, Montesclado i Glorieta 89 h.2 Al segle XIX, en 1857 tota la Coma comptava amb 591 h, baixant a 469 h en 1930. La pèrdua de població continua durant tot el segle XX quan arribant a les cotes més baixes als anys 80 amb tan sol 72 h entre els tots els pobles.3 Aquesta pèrdua de població des de la segona meitat del XIX ve motivada primer per la crisis del model d’agricultura de subsistència i en segon lloc per les conseqüències econòmiques que va tenir per a molts pobles i ajuntaments la desamortització civil de Madoz, juntament amb les males collites a causa d’una climatologia adversa durant els anys 1887 i 1897. Aquest procés emigratori continuarà al segle XX, especialment a la dècada del seixanta degut a la industrialització accelerada de l’àrea metropolitana barcelonesa en contraposició a les escasses possibilitats que oferia la vida rural en l’alta muntanya. 2.4 Història arxivística: la documentació estava sota la custòdia de l’Ajuntament de Farrera. Ja a la dècada de 1950, la Secretaria de Farrera estava agregada amb les de Tírvia i Alins (probablement fou així des d’abans de la Guerra Civil), i la documentació de Farrera es trobava a la seu de l’Ajuntament de Tírvia. La
1 IGLESIAS, Josep: El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. 1979. 2 IGLESIAS, Josep: El cens del Comte de Floridablanca 1787 (part de Catalunya), Fundació Salvador Vives Casajuana 1969. 3 SABARTES I GUIXES, Josep Maria: L’èxode Pallarès. Crisi demogràfica i davallada poblacional als Pallars i a l’Alta Ribagorça (1857-1991). Tremp Garsineu Edicions, Tremp, 1993.
Carrer de Joaquim Sostres, s/n 2 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
desagrupació es produí l’any 1999, i la nova seu de l’Ajuntament de Farrera es radicà al poble de Burg, concretament a la primera planta de l’edifici de les antigues escoles. En aquest local la documentació ha patit dues inundacions, el anys 2001 i 2007, causades per filtracions d'aigua provinent del pis superior, que es lloga actualment com a apartament (a causa del trencament de canonades pel gel, durant l’hivern). Les inundacions han afectat greument a la documentació, sumant els seus efectes als de la humitat que pateix l’edifici. Com a conseqüència, s’ha malmès una petita part de la documentació, i s’ha desenvolupat una important i generalitzada infestació de fongs.
2.5 Forma d’ingrés: per transferència de l’Ajuntament de Farrera a l’Arxiu Comarcal el 28-02-1996 per Acord del Ple de l’Ajuntament del 19-12-1995; i per transferències posteriors el maig de 2005, el febrer de 2006, el febrer de 2012 i el juliol de 2018.
3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1 Abast i contingut: la Guerra Civil va destruir la pràctica totalitat de la documentació amb petites excepcions. Per tant les sèries documentals conservades d’aquest ajuntament s’inicien a partir de 1939, i en alguns casos a partir de la dècada de 1950. 3.2 Sistema d’organització: la documentació s’ha classificat d’acord al Quadre de referència per a la classificació de la documentació municipal elaborat per la Comissió del Servei d’Arxius de Normes per a la Classificació de Documentació Municipal. 3.3 Informació sobre tria i avaluació: es van aplicar els criteris de tria i avaluació el 15 d’abril de 1997 amb un volum total de documentació destruïda de 1,30 ml: manaments de pagaments 1956-1979 i manaments d’ingrés 1956-1979. El 28 de febrer de 2018 foren destruïts 0,4 m (manaments de pagament 1996-1999).
3.4 Increments: transferències ordinàries.
Carrer de Joaquim Sostres, s/n 3 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS. 4.1 Condicions d’accés: la majoria dels documents d’aquest fons són de lliure consulta. Ara bé, la documentació relativa als expedients personals, padrons, o temes semblants poden estar afectats per la legislació que protegeix els drets a l’honor i a la intimitat de les persones. 4.5 Condicions de reproducció: es pot reproduir, però es valorarà en cada cas depenen l’estat de la documentació. 4.6 Llengua/escriptura dels documents: castellà i català. 4.7 Característiques físiques i requeriments tècnics: no hi han consideracions de tipus permanent. 4.8. Instruments de descripció: inventari.
5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA 5.1 Existència i localització dels documents originals: documentació original. 5.2 Existència i localització de còpies: no hi han còpies. 5.3 Documentació relacionada: Fons patrimonial de casa Ramonet de Mallolís. Fons de l’ajuntament de Tírvia. 5.4 Bibliografia: ABADAL I DE VINYALS, R (1955): Catalunya carolíngia III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. ABADAL I DE VINYALS, R. (1969): Dels visigots als catalans, La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia. Barcelona: Ed. 62. BARAUT, C. (ed) (1982) : Spill manifest de totes les coses del Vescomdat de Castellbò. La Seu d'Urgell: Societat Cultural Urgel·litana. BONNASSIE, P (1979): Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols, Ed. 62. Barcelona. BRINGUÉ, J. M. (1995): Comunitats i béns comunals al Pallars Sobirà, segles XV- XVIII. Tesi doctoral inèdita. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.
Carrer de Joaquim Sostres, s/n 4 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
BRINGUÉ, J.M.; CASES, Ma. Ll.; MARUGAN, C.M.; RABASA, M.I. (2001): Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida: Pagès. GIMENO, M (1987): Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria; RAPALINO, Verònica (2005): Història del Pallars. Dels orígens als nostres dies. Pagès Editors. Lleida. OLIVER, J (1997): Treball forçat?. Agricultura, ramaderia i domini feudal al Pirineu: una proposta d’articulació (Pallars i Ribagorça c. 800-1000). Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona. OLIVER, J (1997): Respostes de la Coma de Burg, Tirvía i la Vall Ferrera al qüestionari de Francisco de Zamora (1789-1790). Garsineu Edicions. Tremp.
6. ÀREA DE NOTES 6.1. Notes: l’ordenació, classificació i l’inventari va ser realitzat per Carme Maria Marugan el 1997. Inventari continuat per Carme Maria Marugan el 2005, el 2006 el 2012 i el 2018..
7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ 7.1 Autoria i data: Descripció realitzada per Verònica Rapalino el febrer de 2006. La conversió des de la Norma ISADG a la Norma NODAC s’ha fet el 10 de juny de 2008. Actualització de Carme Maria Marugan el desembre de 2012 i el juliol de 2019. 7.2 Fonts: Per a informar l’element Història del Productor s’han utilitzat les obres citades a l’element Bibliografia i també Burgueño, Jesús i Lasso de la Vega, Ferran ( 2002): Història del Mapa Municipal de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions institucionals. Barcelona.
Carrer de Joaquim Sostres, s/n 5 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà
7.3 Regles: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’arxivers de Catalunya, 2006.
Carrer de Joaquim Sostres, s/n 6 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]