Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Sobirà

Descripció segon la Norma NODAC Fons: AJUNTAMENT DE FARRERA

1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 210 02 82 1.2 Nivell de descripció: fons 1.3 Títol formal: Ajuntament de Farrera. 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1882/2012 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 42 m. + 204 imatges + 1 cartell

2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Ajuntament de Farrera. 2.3 Història del productor: L’Ajuntament de Farrera, té sis nuclis de població: Alendo, Burg, Farrera, Glorieta, Mallolís i Montesclado. La capital del municipi actualment està a Burg. El territori de la Coma de Burg conjuntament amb la Vallferrera i Tírvia fou venut, el 1272, per Arnau Roger I comte de Pallars a Joan I, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i formarà el quarter de Tírvia del Vescomtat de Castellbó. En 1513 el rei Ferran el Catòlic cedí a la seva segona esposa, Germana de Foix, tot el vescomtat de Castellbò. Com a conseqüència d’aquest canvi de senyoria es va encarregar a Pere Tragó l’elaboració del Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbò en 1519. El mencionat Spill és, segon diu la introducció: “un inventari dels castells, viles, llocs, masos, habitants, càrrecs, dignitats, rendes i altres drets pertanyents a la sereníssima reina Germana en el seu Vescomtat de Castellbò”. En aquest inventari es compten: dinou cases a Burg, divuit a Farrera i Alendo, quatre a Mallolís, tres a Glorieta i quatre a Montesclado. S’ha de destacar que aquests territoris reals estaven voltats de diverses senyories, la principal de les quals era el territori de Pallars que en aquell moment tenia la categoria de marquesat i pertanyia al Duc de Cardona i que al segle XVII s’incorporarà al ducat de Medinaceli. Aquesta senyoria s’integrava en una estructura superior, que era la sotsvegueria de

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 1 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de . S’ha de tenir en compte que al Pallars es donen dos elements diferenciadors de la resta de Catalunya: per una part l’existència de la propietat de les terres en franc alou (es a dir bens immobles per els quals no s’ havia de donar cap renda o fer cap servei personal a un senyor superior) i per altre la persistència del sistema comunal d’explotació del territori, de manera que la major part del qual era controlat per les comunitats. Aquestes triaven els seus representants tant a nivell local com de vall: batlles, regidors, cònsols, síndics, etc., i gestionaven lliurement els seus recursos. Al Fogatge de 1553 es compten 12 focs a Farrera, 12 a Burg, 3 a Mallolís.1 Al cens de Floridablanca de 1787, inclosa ja al corregiment de Talarn, la parròquia de Burg compte amb 92 h, Farrera i Alendo 172 h, Mallolís 48 h, Montesclado i Glorieta 89 h.2 Al segle XIX, en 1857 tota la Coma comptava amb 591 h, baixant a 469 h en 1930. La pèrdua de població continua durant tot el segle XX quan arribant a les cotes més baixes als anys 80 amb tan sol 72 h entre els tots els pobles.3 Aquesta pèrdua de població des de la segona meitat del XIX ve motivada primer per la crisis del model d’agricultura de subsistència i en segon lloc per les conseqüències econòmiques que va tenir per a molts pobles i ajuntaments la desamortització civil de Madoz, juntament amb les males collites a causa d’una climatologia adversa durant els anys 1887 i 1897. Aquest procés emigratori continuarà al segle XX, especialment a la dècada del seixanta degut a la industrialització accelerada de l’àrea metropolitana barcelonesa en contraposició a les escasses possibilitats que oferia la vida rural en l’alta muntanya. 2.4 Història arxivística: la documentació estava sota la custòdia de l’Ajuntament de Farrera. Ja a la dècada de 1950, la Secretaria de Farrera estava agregada amb les de Tírvia i (probablement fou així des d’abans de la Guerra Civil), i la documentació de Farrera es trobava a la seu de l’Ajuntament de Tírvia. La

1 IGLESIAS, Josep: El Fogatge de 1553. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana. 1979. 2 IGLESIAS, Josep: El cens del Comte de Floridablanca 1787 (part de Catalunya), Fundació Salvador Vives Casajuana 1969. 3 SABARTES I GUIXES, Josep Maria: L’èxode Pallarès. Crisi demogràfica i davallada poblacional als Pallars i a l’Alta Ribagorça (1857-1991). Garsineu Edicions, Tremp, 1993.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 2 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

desagrupació es produí l’any 1999, i la nova seu de l’Ajuntament de Farrera es radicà al poble de Burg, concretament a la primera planta de l’edifici de les antigues escoles. En aquest local la documentació ha patit dues inundacions, el anys 2001 i 2007, causades per filtracions d'aigua provinent del pis superior, que es lloga actualment com a apartament (a causa del trencament de canonades pel gel, durant l’hivern). Les inundacions han afectat greument a la documentació, sumant els seus efectes als de la humitat que pateix l’edifici. Com a conseqüència, s’ha malmès una petita part de la documentació, i s’ha desenvolupat una important i generalitzada infestació de fongs.

2.5 Forma d’ingrés: per transferència de l’Ajuntament de Farrera a l’Arxiu Comarcal el 28-02-1996 per Acord del Ple de l’Ajuntament del 19-12-1995; i per transferències posteriors el maig de 2005, el febrer de 2006, el febrer de 2012 i el juliol de 2018.

3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1 Abast i contingut: la Guerra Civil va destruir la pràctica totalitat de la documentació amb petites excepcions. Per tant les sèries documentals conservades d’aquest ajuntament s’inicien a partir de 1939, i en alguns casos a partir de la dècada de 1950. 3.2 Sistema d’organització: la documentació s’ha classificat d’acord al Quadre de referència per a la classificació de la documentació municipal elaborat per la Comissió del Servei d’Arxius de Normes per a la Classificació de Documentació Municipal. 3.3 Informació sobre tria i avaluació: es van aplicar els criteris de tria i avaluació el 15 d’abril de 1997 amb un volum total de documentació destruïda de 1,30 ml: manaments de pagaments 1956-1979 i manaments d’ingrés 1956-1979. El 28 de febrer de 2018 foren destruïts 0,4 m (manaments de pagament 1996-1999).

3.4 Increments: transferències ordinàries.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 3 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS. 4.1 Condicions d’accés: la majoria dels documents d’aquest fons són de lliure consulta. Ara bé, la documentació relativa als expedients personals, padrons, o temes semblants poden estar afectats per la legislació que protegeix els drets a l’honor i a la intimitat de les persones. 4.5 Condicions de reproducció: es pot reproduir, però es valorarà en cada cas depenen l’estat de la documentació. 4.6 Llengua/escriptura dels documents: castellà i català. 4.7 Característiques físiques i requeriments tècnics: no hi han consideracions de tipus permanent. 4.8. Instruments de descripció: inventari.

5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA 5.1 Existència i localització dels documents originals: documentació original. 5.2 Existència i localització de còpies: no hi han còpies. 5.3 Documentació relacionada: Fons patrimonial de casa Ramonet de Mallolís. Fons de l’ajuntament de Tírvia. 5.4 Bibliografia: ABADAL I DE VINYALS, R (1955): Catalunya carolíngia III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. ABADAL I DE VINYALS, R. (1969): Dels visigots als catalans, La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia. Barcelona: Ed. 62. BARAUT, C. (ed) (1982) : Spill manifest de totes les coses del Vescomdat de Castellbò. La Seu d'Urgell: Societat Cultural Urgel·litana. BONNASSIE, P (1979): Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols, Ed. 62. Barcelona. BRINGUÉ, J. M. (1995): Comunitats i béns comunals al Pallars Sobirà, segles XV- XVIII. Tesi doctoral inèdita. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 4 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

BRINGUÉ, J.M.; CASES, Ma. Ll.; MARUGAN, C.M.; RABASA, M.I. (2001): Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). : Pagès. GIMENO, M (1987): Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria; RAPALINO, Verònica (2005): Història del Pallars. Dels orígens als nostres dies. Pagès Editors. Lleida. OLIVER, J (1997): Treball forçat?. Agricultura, ramaderia i domini feudal al Pirineu: una proposta d’articulació (Pallars i Ribagorça c. 800-1000). Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona. OLIVER, J (1997): Respostes de la Coma de Burg, Tirvía i la Vall Ferrera al qüestionari de Francisco de Zamora (1789-1790). Garsineu Edicions. Tremp.

6. ÀREA DE NOTES 6.1. Notes: l’ordenació, classificació i l’inventari va ser realitzat per Carme Maria Marugan el 1997. Inventari continuat per Carme Maria Marugan el 2005, el 2006 el 2012 i el 2018..

7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ 7.1 Autoria i data: Descripció realitzada per Verònica Rapalino el febrer de 2006. La conversió des de la Norma ISADG a la Norma NODAC s’ha fet el 10 de juny de 2008. Actualització de Carme Maria Marugan el desembre de 2012 i el juliol de 2019. 7.2 Fonts: Per a informar l’element Història del Productor s’han utilitzat les obres citades a l’element Bibliografia i també Burgueño, Jesús i Lasso de la Vega, Ferran ( 2002): Història del Mapa Municipal de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions institucionals. Barcelona.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 5 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacions Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

7.3 Regles: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’arxivers de Catalunya, 2006.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 6 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]