DOCSLIB.ORG

PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural Del Cadí-Moixeró the Cadí-Moixeró Natural Park

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural Del Cadí-Moixeró the Cadí-Moixeró Natural Park PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural del Cadí-Moixeró The Cadí-Moixeró Natural Park El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai prote- The Cadí-Moixeró Natural Park is a protected area that git de 41.060 ha que es reparteixen en 17 municipis covers an area of 41,060 hectares, distributed among (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cerdanya, Castellar 17 municipalities (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cer- de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gósol, Guardiola de danya, Castellar de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gó- Berguedà, Josa i Tuixent, la Vansa i Fórnols, Montellà sol, Guardiola de Berguedà, Josa i Tuixent, La Vansa i i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, Urús i Vallcebre) Fórnols, Montellà i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, de tres comarques diferents (Berguedà, Cerdanya i Alt Urús and Vallcebre) in three different counties (Ber- Urgell). guedà, Cerdanya and Alt Urgell). Situat en els Prepirineus, és considerat un parc de The park lies in the Pre-Pyrenean range and is regard- muntanya per la seva orografia, que oscil·la dels ed as a mountain park because of its terrain, which 800 m al fons de les valls als 2.648 m del cim del ranges from 800 m above sea level at the valley bot- Vulturó, punt culminant. tom to an altitude of 2,648 m of Vulturó, the highest peak. Les muntanyes que el formen són la serra del Cadí, la serra del Moixeró, el massís del Pedraforca i part de la The mountains making up the Park are the Cadí range, Tosa i el Puigllançada. També és en aquesta zona on CRÈDITS the Moixeró range, the Pedraforca massif and part of es troben dos grans corrents d’aigua, com són el riu Dibuixos: Daniel Olivera the Tosa and Puigllançada massif. Two major rivers Llobregat i el riu Segre. Disseny: Salvador Vinyes also meet in this region: the Llobregat and the Segre. Textos: Parc Natural del Cadí-Moixeró Traduccions: Traduït Coordinació: Imma Espel 3 la Guingueta Puigcerdà Ger Talltendre Arànser All Bescaran Cortàs N- 260 Lles Castellnou Urtx Músser de Carcolze Aristot el Vilar d’Urtx Prullans Travesseres el Pont de Bar Bellver de Estamariu el Segre Alp Cerdanya la Seu d’Urgell Toloriu Prats N- 152 Talló Das N- 260 Martinet Santa Eugènia Beders C- 162 Bar Montellà La Molina el Segre Olià Bor C- 16 Masella Arsèguel Pi Pedra Urús Béixec Alàs Vilanova Riu de Cerdanya de Banat Nas Cerc Riu de l’Ingla Ortedó Riu Cadí la Fou Víllec de Bor Riu de Quer Cava GR 150 Collada de Toses GR 107 Serrat de les Esposes Riu Cerc Estana la Tosa Ansovell el Querforadat Toses GR 7 el Ges Coll de Lletó Cal Basté Cortals de l’Ingla Jou Niu de l’Àliga Pla d’Anella Santuari del Boscal Santuari de Coll SERRA DEL MOIXERÓ Ntra. Sra. de de Pal Bastanist Penyes altes del Moixeró Puigllançada Coll de Coll de la Creueta Pendís LLEGENDA / LEGEND Tossal de Rus Prat de Cadí Prat d’Aguiló Gréixer Rebost Coll de Pal Castellar SERRA DEL CADÍ Coll de Sant Jordi Municipis / Villages Tancalaporta de n’Hug la Torre GR 150-1 Santuari / Sanctuary Vulturó Pas dels del Cadí Pic de les Tres Puig de la Gosolans GR 4.2 Cap de la Fesa Canaletes Canal del Cristall Comabona Riutort Refugis / Mountain shelters Pic de la Costa Erols Adraén Cabirolera el Goleró Riu de Santuari Colls / Cols de Paller el Bastareny Gréixer Santuari GR 4 Pics / Peaks Gresolet St. Marc Coll de de Brocà Cornellana la Bena Túnel / Tunel Cadinell Clot del Moro Cal Tasconet Gisclareny GR / Long distance trails Josa de Cadí Casa Coll de Bancs Gresolet Riera del Gresolet Bagà Carreteres / Roads Fórnols SERRA DE GISCLARENY Fórnols GR 107-3 Lluís Estasen C- 16 Sisquer Pistes / Non sealed roads Riu de Josa Cal Ferrer Turbians Clotarons Gósol PEDRAFORCA la Pobla Límits Comarcals / County boundaires Riu de Saldes el Llobregat de Lillet Montargull Maçaners Guardiola Rius / Rivers Sorribes Tuixent de Berguedà Riu de la Vansa de la Vansa l’Espà el Roget Saldes Sorribes GR 7 Sant Julià de Cerdanyola Feners Riu Aigua de Valls 4 5 Vallcebre el Llobregat la Coma la Pedra Cercs Vilada Berga GEOLOGIA La història geològica del Parc Pel que fa al modelat càrstic, hi està lligada amb la formació destaquen diversos indrets com: dels Pirineus. La fou de Bor: Comprèn la sorgència actual, les sorgències Hi destaquen manifestacions superiors i la cova, una de les volcàniques com: més extenses de Catalunya. Les colades-dom d’andresi- L’adou del Bastareny: És la tes del Tossal de Lletó, que es sorgència més alta i coneguda presenten en forma de roques de descàrrega permanent del riu volcàniques de colors grisosos i Bastareny (un dels afluents més verdosos amb una banda supe- importants del riu Llobregat), rior de cendres i tufs volcànics tot i que n’hi ha de superiors de i lutites roges amb còdols per caràcter temporal. sobre. Les fonts del Llobregat: Són Les riolites de Gréixer: La el fenòmen de sorgència càrstica presència d’aquestes roques més conegut de Catalunya, amb prové d’una colada volcànica de gran afluència de visitants. l’edat autoniana (fa uns 265 mi- lions d’anys). Aquest és un aflo- Com a curiositat, cal citar la rament únic a Catalunya. mina de petroli de Riutort El pitó volcànic de Prat d’argiles bituminoses de l’eocè d’Aguiló: És un aflorament vol- que ha estat habilitada per po- cànic extens i gruixut de com- der-la visitar. posició dacítica que destaca per la colada volcànica en forma d’agulla anomenada pitó que es troba pocs metres abans d’arri- bar al prat. 6 CARA NORD DEL CADÍ 7 Foto: Rafael López-Monné GEOLOGY The geological history of the With regard to karst formation, Park is directly connected with there are some worth mention- the formation of the Pyrenees. ing: Fou de Bor: It comprises Examples of volcanic activity the existing spring, the upper worth noting are: springs and the cave, which is The volcanic andesite lava one of the most extensive in flow of Tossal de Lletó which Catalonia. appear in the form of grey and Adou del Bastareny: This greenish volcanic rocks with an is the highest and most well- upper layer of volcanic ash tuff known spring to permanently and red lutite topped with peb- feed the Bastareny river (one of bles. the most important tributaries The rhyolites of Gréixer: of the Llobregat river), though The presence of rocks known as there are other higher ones that ‘rhyolites’ is the result of a vol- flow seasonally. canic flow from the Autunian Llobregat springs: These age (265 million years ago). This are the most well known karst outcrop is unique in Catalonia. spring phenomenon in Catalo- The volcanic spout of Prat nia, attracting huge numbers of d’Aguiló: This is a large, thick visitors. volcanic outcrop made up of dacite with a notable volcanic An interesting curiosity is the extrusion in the shape of a spire, former oil mine in Riutort known as a spout, which can (Berguedà) containing bitumi- be found a few metres before nous clay from the Eocene epoch reaching the meadow. which has now been equipped for visitors. 8 CARA SUD DEL CADÍ 9 9 Foto: Rafael López-Monné Piràmide de vegetació Vegetation range VEGETACIÓ En zona alpina La vegetació del Parc és In alpine area molt variada, ja que les 2.648 m condicions climàtiques i Gentiana verna Gentiana pyrenaica d’altitud permeten que hi coexisteixin espècies estatge alpí / alpine level PRAT ALPÍ alpines, eurosiberianes i mediterrànies. 2.000 m Bulbocodi PINEDA DE AVETOSA VEGETATION Pulsatilla alpina estatge subalpí / subalpine level PI NEGRE The vegetation in the Park Bulbocodium vernum Pinus uncinata is very varied, as the climate Abies alba 1.600 m and altitudes mean that PINEDA DE FAGEDA alpine, Euro-Siberian and PI ROIG Fagus Mediterranean species can sylvatica coexist. En zona de rocalla In rocky area Pinus sylvestris estatge montà / mountain level ROUREDA Julivert d’isard Orella d’ós Corona de rei DE ROURE Xatardia scabra Ramonda myconi Saxifraga longifolia MARTINENC ALZINAR MUNTANYENC Quercus pubescens Quercus ilex 800 m cara sud - solana cara nord - obaga Delphinium Woodsia pulchella Dracocephalum Silene acaulis south face north face 10 montanum austriacum 11 Al Parc hi ha catalogats 92 mol·luscs, 218 aràcnids, 359 coleòpters, 276 espècies de lepidòpters nocturns i 115 lepidòpters diürns. Hi destaquem diverses espècies especialment protegides com el cargol Pyrenaearia parva. The following have been catalogued in the Park: 92 molluscs, 218 arachnids, 359 Coleopterans, 276 nocturnal Lepidoptera and 115 diurnal Lepidoptera. invertebrats Of these, we should mention several Papallona apol·lo Papallona graèlsia Escanyapolls o Pyrenaearia parva Tegenaria carensis species that enjoy special (Parnassius apollo) (Graellsia isabelae) cérvol volador (Lucanus cervus) És un mol·lusc endèmic Tot i que pertany a un protection as the És un exemplar gran És una espècie nocturna dels Pirineus amb unes gènere molt comú, és Pyrenaearia parva snail. i vistós, però, alhora, que viu en els boscos És característic per ser àrees de distribució molt una espècie que compta rar, que viu en terrenys de pi roig del Parc. La l’escarabat més gran localitzades i aïllades. amb una protecció espe- humits i rocallosos d’alta seva raresa l’ha portat a d’Europa i per tenir la The Pyrenaearia parva cífica per la seva raresa. invertebrates muntanya. comptar amb una protec- seva gran mandíbula en snail is a mollusc endemic Though the Tegenaria Apollo butterfly ció d’àmbit europeu. forma de banyes de cér- to the Pyrenees with very carensis spider belongs to It is a large, colourful Spanish moon moth vol.
Load more

Recommended publications
  • Festes Majors Aplecs Fires Mercats APLECS
    OFICINES DE TURISME Aplec del Boscalt (1934) Festes Majors Turisme de la Seu d’Urgell Oficina de Turisme d’Oliana Aplecs C. Major, 8 - La Seu d’Urgell Av. Barcelona, 81 - Oliana Tel.: 973 351 511 Reserva Tel.: 973 470 339 www.turismeseu.com aquí el teu www.oliana.cat Fires allotjament Turisme Alt Urgell La Rectoria d’Alinyà Últim dissabte de maig Pg. Joan Brudieu, 15 - La Seu d’Urgell Pl. del Ball Pla - Alinyà Mercats APLECS Sant Martí. Tel.: 973 353 112 Tel.: 608 055 666 Taús - Valls d’Aguilar www.alturgell.cat www.alinyamuntanya.cat Dilluns de Pasqua Florida 16 de juny (Diumenge després) Oficina de Turisme a Organyà Casa dels Parcs dels Pirineus La Trobada. Montferrer Sant Quiri. Pl.de les Homilies, s/n - Organyà Av. de les Valls d’Andorra, 33 Font Bordonera. Organyà Berén - Valls d’Aguilar Tel.: 973 382 002 La Seu d’Urgell - Tel: 973 360 954 Mare de Deú de les Peces. www.organya.cat www.parcsnaturals.gencat.cat Alàs 24 de juny Oficina de Turisme a Tuixent Espai la Vansa Sant Joan de l’Erm Pl. Serra del Cadí, 1 bxs - Tuixent Tel: 973 090 399 Diumenge després de Pasqua Sant Joan de Montanissell Tel.: 973 370 030 www.lavansa.cat Mare de Déu de Segars www.trementinaires.org Diumenge proper al 25 de juliol Oficina de Turisme a Coll de Nargó Dissabte de Pasqua Granada Sant Jaume. Tuixén Dinosfera Santa Pelaia. Perles C. Escoles, s/n - Coll de Nargó Diumenge més proper Tel.: 973 383 048 Dilluns de Pasqua Granada al 6 d’agost www.collnargo.com Santa Fe.
    [Show full text]
  • PARADOR DE CARDONA Parador De Cardona Surroundings Cardona Has Retained All the Charm of a Medieval Town
    PARADOR DE CARDONA Parador de Cardona Surroundings Cardona has retained all the charm of a medieval town. It is filled with incomparably beautiful spots and narrow side streets that you will want to explore every inch of. Here you can pay a visit to Montaña de Sal Cultural Park, an old salt mine with spectacular interior galleries, where you can tour the museum and see the old shaft machinery. The different folds and veins of the salt deposit and the wide variety of minerals contribute to the spectacular nature of this site, making it unique in the world. You will love it. The Parador de Cardona is the ideal setting-off point for hiking or bicycle trails, including Los Molinos de la Sal (The Salt Mills), which runs past three old stone mills beside the Cardener River. Other nature trails you can enjoy include the Vía Salaria (Salt Road), the Camino de los Monjes (Monks' Trail) and the Camino de la Frontera (Border Trail), which will guide you along the paths that once ran around the territories on the former border with Muslim Al-Andalus. At the Parador de Cardona, we offer you a one-of-a-kind experience: you will be reunited with tranquility, nature and history and enjoy all the delights of Catalan cuisine. If you visit us, you are sure to return. Monumental and historic hotels Parador de Cardona Rooms How to arrive The Parador is 85 km from Barcelona via the C-58. Or take the A-2 to Manresa and from there, the C-55 to Cardona.
    [Show full text]
  • Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    Ajuntament d’Alp Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Memòria descriptiva i justificativa: Informació Document per a l’aprovació inicial Maig de 2009 EQUIP REDACTOR DEL PLA. Directors del Pla: Jordi Romero, arquitecte urbanista. Imma Jansana, arquitecta paisatgista. Arquitectes: Borja Iglésias, arquitecte. Coordinador dels treballs. Sergi Tamayo, Andreu Marfull, Pau Asens, Elena Gómez, Cecilia Russo, Marta Vidal, Mercedes Medina, Mònica Batalla, Anna Pascual, Lucia Vecchi Oriol Xandri Gonzàlez, arquitecte consultor. Irene Viudas, Guillem Gascón, estudiants d'arquitectura. Assistència jurídica: Maurici Anglarill (Anglarill & Agulló, advocats). Medi ambient: Sergi Nogués, director-coordinador dels treballs ambientals. (Limonium S.L). Montserrat Fuguet, enginyera forestal. Eduardo Soler, enginyer agrònom. Agustí Buisàn, biòleg. Economia: Marçal Tarragó (Marçal Tarragó & Associats). Enginyeria: Xavier Irigoyen, enginyer de CCP (Greccat S.L. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’ALP A MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ índex A.1 INTRODUCCIÓ............................................................... 1 A.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT .......................................... 6 A.2.1 EL MEDI FÍSIC........................................................................................... 6 A.2.2 EL MEDI NATURAL (VALORS MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTICS)........... 12 A.2.2.1 L’àmbit forestal...................................................................................... 13 A.2.2.2 Els camps agrícoles ...............................................................................
    [Show full text]
  • Some Reflections on the Relation Between Toponymy and Geography
    Some reflections on the relation between toponymy and geography Joan TORT-DONADA 1. Introduction I shall base my reflections here on two basic premises: a) that place names, or toponyms, have by definition a geographical scope and meaning (in the sense that, necessarily, they refer or have referred to a part of the physical space that surrounds us); and b) that if place names are the object of study of toponymy, and the space that sur- rounds is geography’s essential raison d’être, there must necessarily be a significant relationship between one discipline and the other (and, therefore, an undeniable interest for the scholar). The adoption of these two premises does not imply that place names, or toponyms, cannot be considered from other perspectives of analysis. Yet, what it does imply is that the specific starting point of our study is, explicitly, a willingness to explore our understanding of the geographical dimen- sion of toponymy. Following on from this introduction, I shall organise this study around five main points and a concluding note. I begin with some general considerations about toponymy and geography, and a discus- sion of the affinities between the two fields. Then, I tackle a theo- retical aspect that I believe should be taken into careful consideration in the analysis of place names: the relation between the toponym and place. I then deal with a problem that is very closely linked to this: the difficulty of defining the toponym (or place name). From here, I go on to examine the tools offered by geography, as a field espe- cially concerned with the study of space (and, in particular, with the study of the inhabited space), for undertaking research in toponymy; specifically, I examine three methodological principles which, I believe, allow us to examine in-depth the relation between names and the territory: the principle of transparency, that of exceptionality and finally territorial significance.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Estudio De La Demanda Agregada Del Transporte Aéreo En Función De La Situación De Los Aeropuertos Españoles
    UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID ESCUELA UNIVERSITARIA DE INGENIERÍA TÉCNICA AERONÁUTICA PROYECTO FIN DE CARRERA ESTUDIO DE LA DEMANDA AGREGADA DEL TRANSPORTE AÉREO EN FUNCIÓN DE LA SITUACIÓN DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES JORGE FERNÁNDEZ CAMPOS INGENIERÍA TÉCNICA AERONÁUTICA ESPECIALIDAD: AERONAVEGACIÓN CONVOCATORIA JULIO 2011 Contenido 1. Análisis demográfico de los entornos aeroportuarios ....................................................... 17 Introducción. ............................................................................................................................... 17 Demografía en los entornos aeroportuarios. .......................................................................... 18 2. Análisis del transporte aéreo en España. ............................................................................. 23 Introducción. ............................................................................................................................... 23 El transporte Aéreo en España. ............................................................................................... 24 Factor de Utilización. ................................................................................................................. 27 3. Estimación del producto interior bruto per cápita en los entornos aeroportuarios. .... 29 Introducción. ............................................................................................................................... 29 PIB per cápita en los entornos aeroportuarios. ....................................................................
    [Show full text]
  • Notes Florístiques De Les Conques Altes Dels Rius Segre I Llobregat. III
    Orsis 29, 2015 91-118 Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat. III Pere Aymerich C/ Barcelona, 29. 08600 Berga [email protected] Data de recepció: 17 de gener de 2015 Data d’acceptació: 11 de febrer de 2015 Data de publicació: 18 de maig de 2015 Resum Al present article, hi aportem dades d’un interès especial per a la flora regional de les conques superiors del Segre i el Llobregat (Pirineus orientals), referides a tàxons fins ara desconeguts a la zona o molt rars. Els tàxons al·lòctons Epilobium ciliatum Raf. (invasor) i Berberis vulgaris L. subsp. vulgaris i Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud. (casuals) constitueixen una novetat per a la flora de Catalunya. També confirmem la presència actual de Bidens cernuus L., espècie que, aparentment, no havia estat observada al Principat des de començament del segle xx, i documentem una població de vinya referible a Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C. Gmel.) Hegi, tàxon sovint considerat de presència dubtosa al nord- est ibèric. Per a l’endemisme d’àrea limitada Delphinium montanum DC. — amb només una desena de localitats a escala global—, aportem una nova localitat, en la qual hi ha una de les poblacions més nombroses de l’espècie. Paraules clau: flora; corologia; Pirineus; Catalunya; nord-est de la península Ibèrica; Vitis sylvestris; Delphinium montanum. Abstract. Floristic data of the upper Segre and Llobregat basins. III We provide data of special interest to the regional flora of the upper Segre and Llobregat basins (Eastern Pyrenees) related with previously unknown taxa or that are very rare in this area.
    [Show full text]
  • Ponts Romànics” Que No Ho Són a L’Alt Urgell
    ART I HISTÒRIA AL PIRINEU 13es Trobades Culturals Pirinenques: 119-129 (2017) Societat Andorrana de Ciències, Andorra DOI: 10.2436/15.8060.10.17 ISBN: 978-99920-61-36-7 “Ponts romànics” que no ho són a l’Alt Urgell És ben sabut que l’art romànic s’ha considerat sovint l’art nacional de Catalunya per antonomàsia. El record d’una edat mitjana Lluís Obiols pròspera econòmicament i amb un gran component èpic des del i Perearnau, historiador i punt de vista militar ha portat la historiografia catalana a valorar president de l’Institut l’època medieval molt per sobre dels segles posteriors, que sovint d’Estudis Comarcals han rebut el qualificatiu de foscos o decadents. Aquesta visió ha de l’Alt Urgell contribuït sovint, també, a l’eliminació física de molts elements d’època moderna en benefici de la recuperació (o fins i tot de la Josep Porredon i invenció!!!) de suposats vestigis medievals. Feliu, coautor N’és un exemple ben paradigmàtic la catedral de la Seu d’Urgell, que en diferents intervencions al llarg del segle XX va ser despullada de tots els ornaments i el mobiliari acumulat durant segles per tal de convertir-la en un idealitzat temple romànic, net i auster, encara que sovint s’haguessin d’imaginar i recrear parts que mai no havien arribat a ser construïdes en l’obra original.1 En les restauracions fetes durant la segona dècada del segle XX ja es va produir aquesta situació, que va ser criticada per alguns contemporanis: “El arte románico nos ha conquistado a todos.
    [Show full text]
  • Un Estudi De La Udl Constata Risc De Despoblament En 200 Municipis Catalans La Renovació Generacional Passa Per La Immigració De Joves D'origen Estranger
    dilluns, 14 de juny de 2021 Un estudi de la UdL constata risc de despoblament en 200 municipis catalans La renovació generacional passa per la immigració de joves d'origen estranger Un total de 200 municipis de Catalunya, 89 dels 231 de la Descaregar imatge demarcació de Lleida, es troben en situació crítica de despoblament. Aixi ho constata l'estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural [ Municipis i sistemes urbans a la cua de la dinàmica demogràfica i econòmica https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/bcn-smart-rural-coworking/nous-index-vd-m.pdf ], elaborat pels geògrafs de la Universitat de Lleida (UdL), Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, i que forma part del projecte Smart BCN Rural. El risc de pèrdua d'habitants més gran es localitza actualment a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, especialment als Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre -una altra de les zones crítiques- hi trobem la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dels cinc municipis amb un risc més elevat: Cava, Bellpart, Salvallà del Comtat, Riu de Cerdanya i Josa i Tuixén, tres pertanyen a comarques lleidatanes, mentre que dels sistemes urbans situats a la part més baixa -Organyà, Bellver de Cerdanya, Flix, Oliana i Ponts- quatre són de la demarcació de Lleida. El risc s'ha calculat a partir de diversos índexs de relleu generacional al món rural: la població, la població menor de 15 anys i el potencial de creixement al 2019, i el creixement demogràfic, el saldo migratori i el creixement de llocs de treball entre 2013 i 2019.
    [Show full text]
  • Barcelona Is Much More
    DISCOVER WINE TOURISM BARCELONA IS MUCH MORE DISCOVER THE JOYS OF WINE TOURISM Although it may seem a modern form of tourism, wine tourism has actually been popular in the Barcelona regions for some time. Back in the early 20th century, our grandparents visited the cellers in a covered trap that ran between the train station and the winery. Another popular custom was to go to a winery on public holidays, where, if you bought something, they would let you cook your own food. That's a thing of the past now and many wineries cater for organised tours, not just to promote their products, but also to familiarise visitors with the world of wine and cava. Some establishments, country houses and winery hotels offer programmes that enable visitors to join in with the work, enjoy wine therapy treatments and take part in tastings and pairings with wine as the star. And for those who like to keep moving, wine tourism offers the chance to do some hiking or cycling on signposted paths through vineyards a stone's throw from Barcelona. Thanks to all this, Barcelona is much more: a destination full of surprises! If you are a lover of fine wine or simply curious about them, you should know that Barcelona has five designations of origin: Penedès, Alella, Pla de Bages, Catalunya and Cava. Each of them produces high- quality wine and cava. At some wineries quality wine is coupled with beautiful PHOTOGRAPHS: architecture because they are Caves Codorníu, Sant Sadurní d’Anoia either Art Nouveau buildings Caves Codorníu, Sant Sadurní d’Anoia from the early 20th Century Vineyards, Vilassar de Dalt or avant-garde structures Mas de Sant Iscle, Sant Fruitós de Bages Caves Freixenet, Sant Sadurní d’Anoia designed by prestigious Vineyards, El Penedès architects.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Línea L0576 De Autobús
    Horario y mapa de la línea L0576 de autobús L0576 Llívia - Puigcerdà - la Seu d’Urgell - Lleida Ver En Modo Sitio Web La línea L0576 de autobús (Llívia - Puigcerdà - la Seu d’Urgell - Lleida) tiene 6 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Bellver De Cerdanya: 10:45 - 19:01 (2) a La Farga De Moles: 8:45 - 16:15 (3) a La Seu D'Urgell: 7:11 - 20:05 (4) a Lleida: 6:00 - 15:45 (5) a Llívia: 8:28 - 19:43 (6) a Puigcerdà: 7:28 - 18:40 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L0576 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L0576 de autobús Sentido: Bellver De Cerdanya Horario de la línea L0576 de autobús 14 paradas Bellver De Cerdanya Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 10:45 - 19:01 martes 10:45 - 19:01 Llívia 1 Ps Sant Guillem, Llivia miércoles 10:45 - 19:01 Puigcerdà-Plaça jueves 10:45 - 19:01 2 Av Pons I Guasch, Bourg-Madame viernes 10:45 - 19:01 Puigcerdà (Hospital Transfronterer) sábado 8:15 - 18:06 S/N Cl Ventura Viader, Puigcerdà domingo 8:15 - 18:06 Puigcerdà-Estació 7 Pz Estacio De L', Bourg-Madame Queixans (Ctra. N-260, Pk 176,4) (D), Fontanals De Cerdanya Información de la línea L0576 de autobús Eix Pirinenc, Fontanals De Cerdanya Dirección: Bellver De Cerdanya Paradas: 14 Urtx (Ctra. N-260, Pk 174,7) (D) Duración del viaje: 42 min 2 Cl Feder Bernades -urgt-, Fontanals De Cerdanya Resumen de la línea: Llívia, Puigcerdà-Plaça, Puigcerdà (Hospital Transfronterer), Puigcerdà- El Vilar D’Urtx (Ctra.
    [Show full text]
  • Three Essays in Human Capital Formation. from Colonial Institutions in the Americas to Early Catalan Industrialization
    Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization Èric Gómez-i-Aznar Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution 4.0. Spain License. Faculty of Economics and Business of the University of Barcelona Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization Èric Gómez-i-Aznar A thesis submitted to the Department of Economic History, Institutions, Politics and World Economy of the University of Barcelona for the degree of Doctor of Philosophy, Barcelona, November 2020. Interuniversity PhD Program in Economic History at the University of Barcelona, University Carlos III of Madrid, and University of Valencia Supervisors: Miquel Gutiérrez-Poch Julio Martinez-Galarraga Barcelona, November 2020 2 Contents General acknowledgments.............................................................................................................7 List of abbreviations......................................................................................................................9 List of Figures...............................................................................................................................11 List of Tables................................................................................................................................13
    [Show full text]