2000 ESTUDIS I DOCUMENTS XVI

Escut heràldic del Regne de València flanquejat pels escuts heràldics de la Vila d’Ontinyent.

Exposat actualment a la mostra “Carolus Rex Valentiae” de València. Decorava la façana principal de l’antiga Casa del Consell de la vila d’Ontinyent, construïda a principis del segle XVI.

- 2000 ESTUDIS I DOCUMENTS

SUMARIO Pròleg El cicle de la passió a l’església del Edita: Ramon Haro i Esplugues Pàg. 5 Santíssim Crist de la Sang de Benigà- ASOCIACIÓN DE FIESTAS DE nim. LA PURÍSIMA - ONTINYENT Alejandro Bataller Madramany, la Carme Llanes i Domingo Pàg. 74 Vall en la sang. Dirige: Remei Castelló Pàg. 7 El balneario de Bellús en los "LA NOSTRA TERRA" siglos XVIII y XIX, a través de los Edición a cargo de: Algunos libros y citas sobre la Vall tratados de hidrología médica. JOSÉ LUIS GARCÍA d’Albaida. Juan Antonio Micó Navarro Alejandro Bataller Madramany Pàg. 9 Amparo Soler Sáiz Pàg. 80 EMILI CASANOVA Els Arrendaments de la taverna de Comité de Redacción: Organización, producción y consumo l’oli i la tenda de la tonyina MANUEL REQUENA del textil valenciano en época foral: als s.XVI-XVII. ALFREDO BERNABEU la normativa de los pelaires. Alfred Bernabeu i Sanchis Pàg. 86 ALFRED BERNABEU SANCHIS Luz Ortiz de Gil-Mascarell Pàg. 14 JOSÉ ANGEL GIRONÉS Anàlisi radiogràfic de la imatge de la FERNANDO LLISO El Cant dels Angelets. Breu comentari Soledat de Benlliure. LUZ ORTIZ lingüístic. Ignasi Gironés Sarrió Pàg. 89 Inmaculada Jorge Romero Pàg. 21 Maqueta: Això va anar i era... JAIME BERNABEU La infanta Margarita Teresa. Mª Jesús Juan Colomer Rafael A. Gandía Vidal Pàg. 25 Mariló Sanz Mora Pàg. 93 Depósito Legal: V-3777-2000 “Els carrers també tenen gènere”: La Una! Rondalla popular. Recordant Les dones als nomenclàtors de la Vall n’Enric Valor. ISSN: d’Albaida. Rafael Benavent Pàg. 106 1139-2487 Mª del Carmen Agulló Díaz Pàg. 28 Història del sants corporals de Imprime: GRÁFICAS BORMAC, S.L. Els morisquets de la vall. Llutxent: Presentació i Edició. Ignacio Gironés Pàg. 35 Emili Casanova Pàg. 109

Las elecciones de 1916 en el distrito de Luchente: Convento del Corpus de la Vall d’Albaida. La última candi- Christi, S. XV. datura de Manuel Iranzo Benedito. P. Tomás Echarte, O.P. Pàg. 123 José Antonio Polop Morales Pàg. 41 Arquitectura y retablística de la igle- sia parroquial de San Bartolomé de Mazas y maceros en Ontinyent. Agullent (II). Enrique Martí Torró Pàg. 50 Enrique López Catalá Pàg. 130

Canvi climàtic, oratge i percepció del Abril de 1931: ¿Monarquía o repú- medi geogràfic a les valls de Xàtiva i blica? Albaida. Josep Gandía i Calabuig Pàg. 139 Abel Soler Pàg. 53 La Toponímia: riquesa cultural i lin- Agregacions municipals i districtes güística de l’Olleria. escolars a finals del XIX: Casos de Alicia Boluda Albinyana Pàg. 148 Benissoda i l’Aljorf. San Vicent de la Post. És una mostra d’ico- Carles Tormo i Camallonga Pàg. 60 El pintor y calcógrafo Bartolomé Saiz nografia valenciana del segle XV-XVI. Ureña. Representa San Vicent Ferrer i presideix el retaule major de la Ermita del Sant en “Paraules (i afalacs) de beata, Fernando Goberna Ortiz Pàg. 151 Agullent. És motiu de la nostra portada Ungles de Gata”. per la conmemoració del IV Centenari del Celebracions i compliments fets per El valor de l’aigua. Miracle d’Agullent. Ontinyent, el 1677, amb motiu de la pau Vicente Revert Calabuig amb el Marqués d’Albaida. Daniel Cabedo Sanchis La Nostra Terra no asume necesaria- Ignacio Gil Torró Pàg. 161 mente las opiniones que en sus trabajos Sergi Gómez i Soler Pàg. 66 exponen sus respectivos autores.

-3- PRÒLEG

Quan eixirà esta separata del Programa de les el “miracle” de donar eixida editorial, en Festes de la Puríssima del 2000, Agullent haurà l’Almaig, en esta separata del Programa, dels acabat totes les celebracions i activitats del IV Cen- treballs de caràcter científic i cultural que es tenari del Miracle –tret del Llibre Commemoratiu, produeixen a la nostra comarca, com enguany de patrocinat per la Caixa d’Ontinyent, que s’està pre- més de mitja dotzena de pobles, sobre treballs o parant-;celebracions i activitats que, per tot l’any estudis diversos, ponderant-ne aspectes, tractant 2000, ha realitzat en honor del patró Sant Vicent temes, com l’artístic, històric, lingüístic, literari, Ferrer. Qui, a primeries de setembre del 1600, per folclòric, educatiu, mediambiental, agrícola, la seua intercessió o mediació gloriosa, davant Déu, industrial i sanitari-recreatiu. va deslliurar i sanar Agullent del mal de peste, quan ja s’hi havien mort 83 persones, en només un Almaig, a més, en aquest número que tanca mes. Ontinyent, però, va ser més llargament i for- el segle XX, també, hi vol fer esment, home- tament atacat per aquella epidèmia mortífera, ja que natge i agrair al degà dels homenots de la Vall hi va durar vora un any i hi va matar al voltant d’un d’Albaida: Alexandre Bataller Madramany, la mil·ler de persones. seua llarga vida dedicada al redreçament i al progrés, material i espiritual, de la nostra terra: Agullent, des d’aleshores, unit, reunit i presidit de la nostra comarca, del nostre país. Vol per les autoritats civils i religioses, donant compli- col·locar-lo al lloc que es mereix i li correspon: ment al Vot contret, en i pel Consell General, el 29 en la galeria d’Almaig dels homenots de la nos- d’octubre del 1600, puja, any rere any, a l’Ermita tra comarca. Perquè és un referent del segle que del Sant, a donar-li gràcies per la seua mediació i acaba: treballador, constant, lleial, fidel, defen- patronatge. sor, amatent de la nostra terra i la gent de la nos- tra terra, d’una manera assenyada i efectiva, Enguany, però, amb motiu del IV Centenari de compartint els goigs, les esperances i les inquie- tal efemèride, no sols ha volgut preparar i fer festes, tuds del nostre poble; cooperant a la prosperitat sinó que ha volgut i sabut fer història, acudir a les material i espiritual de “tots, no d’uns pocs”, seues arrels. Perquè, tot i l’esplendor econòmic en com diu ell mateix; procurant que no es perden què vivim, hem acusat, com els altres pobles valen- els nostres valors, sinó tractant de recuperar-los, cians, o més, el pas de certes èpoques negres i gri- completar-los, potenciar-los. I per tot açò, ha ses, com també la forta colonització cultural que treballat per aconseguir-ho, sense armar soroll, patim; que fa que estem quedant-nos sense arrels, sense passat, sense història. I açò és un desficaci, però resultant efectiu. no es pot tolerar. No és intel·ligent de consentir-ho. Un any més, enhorabona a Almaig: una Perquè l’ésser humà, com també tot poble, quan no Revista que, a més de complir la seua funció té passat, tampoc no té present ni futur. humanitzadora i la seua deliqüescència estètica, Per això, Agullent, Ontinyent, els pobles del continua aportant i apostant el seu afany i nostre país, cal que tinguen una continuïtat com la il·lusió al noble i just projecte de normalització, del creixement d’un arbre que, per més que traga en què alguns valencians, no tants com caldria, branques i rames, i que s’òbriga el fullam a vents treballem amb esperança de futur, malgrat les novells, reben la saba indefectiblement de i per les contrarietats i limitacions. arrels. Esperem que als nostres pobles, cada vegada Per això, també, davant la desaparició i/o pèrdua més, hi abunde la gent de la nostra terra que de gran part del nostre patrimoni històric, artístic, senta la terra, que senta l’esperit de la terra. cultural i mediambiental, ens calia i cal de recupe- Gent com A. Bataller i Madramany que, al rar, restaurar totes aquelles coses que tenen hui, llarg de tota la seua vida, de més de noranta encara, valor. Perquè totes eixes coses, cadascuna anys, no ha defallit en la seua tasca, perquè no d’eixes coses del saber propi del Poble Valencià, ha deixat mai–diu- de tenir “fe i esperança en el del nostre bell i ric patrimoni, formen part de la destí del nostre Poble, que la història ha marcat manera singular d’esser, d’estimar la terra, de amb lletres d’or.” viure-hi.

És clar que em fa alegria i satisfacció de vore Ramon Haro i Esplugues com, any rere any, la Festa de la Puríssima fa Croniste Oficial de la Vila d’Agullent

-5- Reconeiximent

La Nostra Terra i el Consell de Redacció de l’Almaig vol dedicar aquest número a

Alejandro Bataller Madramany,

esperit i símbol viu de la Comarca i dels seus pobles, en agraïment per la seua defensa de la Vall d’Albaida, en temps on ningú creïa en ella, i en afecte per les seues atencions a tots els joves de la Vall que han tingut en ell la nostra primera guia.

-6- ALEJANDRO BATALLER MADRAMANY, LA VALL EN LA SANG.

REMEI CASTELLÓ BELDA

El nom d’Alejandro Bataller Benigànim. Més de la Vall Posada y Camino, aquesta de Madramany sempre ha estat, està i d’Albaida no puc ser”. Madrid; Ciudad, Onclar i Crònica, estarà vinculat a la Vall d’Albaida. I totes d’Ontinyent i Valencia Actua- no és per a menys, una vida dedicada Advocat de professió, herència ción. A més continua col·laborant en a fer comarca l’ha dut a no saber-se paterna ja que son pare, Alejandro els Programes de Festes dels pobles deslligar d’una gent i d’un ambient Bataller Boscà, també va dedicar la de la Vall d’Albaida i de poblacions que sempre ha defensat com a seu, seua vida a les lleis, els seus deures d’altres comarques. Algunes malgrat haver viscut fora de la Vall. no el van apartar de la seua vocació d’aquests són el de Sant Esteve, per la literatura i la investigació, de Moros i Cristians, la Puríssima i Bataller Madramany va nàixer a forma que la seua faceta de cronista Reyes Magos d’Ontinyent; els Pro- principis de segle dins del si d’una l’ha dut a ser conegut i respectat en grames de Festes d’Albaida, Benigà- familia acomodada de caràcter tota la comarca. Bataller ha estat un nim, Benissoda, la Pobla del Duc, la noble. Si li se pregunta d’on és sem- dels divulgadors de la història, els Núcia, Benidorm o Callosa d’En pre explica que se sent fill d’Ontin- costums, les festes i l’actualitat Sarrià. yent, d’Albaida i de la Pobla del d’aquesta comarca. Els seus articles Duc, llocs on ha passat gran part de han aparegut en nombroses publica- Alejandro Bataller ha estat també la seua vida. Però no et deixa oblidar cions sense tenir en compte la línea pregoner de les festes d’algunes que és un home de la Vall cosa que editorial ni l’àmbit geogràfic. Amb poblacions de la Vall i de comarques ho demostren els seus vincles per més de mil articles al coll, hom pot veïnes, com ara Gandia. D’aquests tots els pobles de la comarca, “tinc consultar-los tant en el Levante com esdeveniments Bataller Madramany familia en aquests tres pobles: la en Las Provincias; a la Revista guarda un bon record i explica que meua àvia materna i ma mare eren d’Ontinyent, de la qual va ser funda- mai no ha llegit un text en algun d’Ontinyent, l’avi Madramany dor abans de la Guerra Civil; Cultura d’aquests actes. d’Albaida i mon pare de la Pobla del Valenciana; El Cultivador Moderno; Duc, ara bé, el besavi matern era La Semana Vitivinícola; Valencia L’autor utilitza la paraula i d’Agullent i la besàvia materna de Fruits; Revista l’Altar del Mercat; sobretot l’escriptura per a fer una

-7- lloança de la comarca així com rei- obres de teatre i de l’obra poètica relació. Bataller guarda molt bon vindicar solucions per a aquells pro- Terres Secanes”. record de la seua gran amistat amb blemes que són patents. Vicent Andrés Estellés i Josep La tasca literària i periodística Segrelles. Alejandro Bataller es defineix d’Alejandro Bataller podria quedar com “un home que ha estudiat prou i recollida en breu en un llibre, una Però pel que fa a l’ús de la llen- llegit més. I diuen que el dimoni sap obra que arreplegaria les diverses gua i a la denominació de País més de vell que de dimoni, i això em facetes d’aquest autor. “He escrit un Valencià, Alejandro Bataller sempre passa a mí”. poquet de tot: articles sobre la Vall ha tingut les idees molt clares “pri- d’Albaida, temes de literatura, sobre mer que res jo el que vull és que no Bataller Madramany és conegut Lluís Vives, Voltaire, Rousseau o hi hagen baralles, he viscut una gue- entre els estudiosos però lamenta Azorín, sobre la història, els cos- rra i per la pau ho sacrifique tot. El estar “un poc allunyat de la joven- tums, el folclore i les festes dels terme de País Valencià recorde que tut, dels estudiants”. Quan li se pobles, a més d’economia i articles va sorgir perquè en aquella època pregunta per què s’ha dedicat a fer sobre dret”. Bataller explica que (els anys 30)la gent no volia sentir- comarca no es para ni un segon per “abans poca gent escrivia sobre els ne parlar de monarquia i utilitzar a pensar la resposta, “perquè la vull nostres pobles, a més no hi havia Reino de Valencia tenia un caire molt”. Fent un repàs comparatiu quasi premsa comarcal. Gaspar monàrquic, així que la gent jove explica que els veïns de la Vall Mollà i jo vam fundar la Revista vam acordar utilitzar País Valencià”. abans no tenien molta conciència d’Ontinyent, només va durar 5 de comarca. “Abans la gent no números. A més d’aquesta sols exis- Alejandro Bataller Madramany eixia molt del seu poble, hi havia tia Paz Cristiana, que editava es diverteix recordant esdeveniments més rivalitat entre aquests. Recorde l’esglèsia. Aleshores no hi havia passats però continua procupant-li la que en Benigànim i la Pobla del inquietud intel·lectual”. situació actual de la Vall d’Albaida. Duc els xiquets acudien al lloc que “Ontinyent ha crescut moltíssim, la dividia els dos pobles a fer arca, Alejandro Bataller va començar indústria funciona molt bé i va a més açò era a llançar-se peres. Tots els de redactor de Las Provincias quan i saben vendre els seus productes pobles tenien un malnom. Els tenia 17 anys, “aleshores era director molt bé. Un dels èxits d’aquesta d’Albaida deien als d’Ontinyent Teodoro Llorente fill i jo podia prosperitat és la capacitat de treball usietes i aquests als albaidins mor- col·laborar perquè estava estudiant. de la gent de la comarca i la facilitat queros”, apunta Alejandro Bataller. Després m’ho vaig tindre que deixar d’adaptació a la nova demanda. La L’estudiós apunta que ara en canvi perquè havia de treballar com a gent de la Vall sempre ha sigut molt ja no existeix eixa rivalitat, la gent advocat però vaig continuar escri- manyosa i ha tingut inquietud per de la comarca s’ha unit més i les vint”. guanyar diners”. L’autor apunta que relacions entre els pobles és major. el principal problema de la Vall és “En aquest sentit –apunta Bataller- Malgrat haver nascut en el si l’aillament geogràfic i per tant la ha jugat un paper molt important d’una familia acomodada Bataller falta de millores en el ferrocarril i en l’Institut d’Albaida, perquè ha reu- Madramany sempre ha sigut un les carreteres. nit a gent des de Benigànim o Cas- home lliberal, cosa que igual que la telló de Rugat fins a Agullent o seua professió, li venia de familia Bataller Madramany no pot dei- Otos. Això ha creat conciència “mon pare era diputat lliberal i va xar de sorprendre’s quan pensa en la comarcal malgrat el mal estat de ser vicepresident de la Diputació ràpida evolució soferta per pobla- les comunicacions que no han Provincial de València. A més, va cions com ara Ontinyent. “Aquest millorat massa. Hi ha un sentiment fundar el partit lliberal d’Albaida i hi municipi sempre ha tingut molt de comarcal, una camarederia, l’espe- havia molts empresaris que es van terreny que li ha permés expandir-se rit de saber que un pertany a la afiliar. Ara, vaig tindre mala sort, i també l’han afavorit els salts mateixa Vall. Abans eixe sentiment primer en l’any 23 estava Primo de d’aigua ja que aprofitaven la força era menor. Ara bé, continua havent Rivera i després de quatre o cinc per a moure les màquines. A més una força centrífuga cap a Gandia, anys de democràcia ve Franco. s’ha omplit ràpidament de població Xàtiva i Ontinyent per part de la Durant eixos temps no vaig escriure d’immigrants cosa que li ha donat zona de Castelló, Benigànim i els sobre política”. més vida. A Albaida li ha faltat pobles de riu i la part d’Agullent i aquesta immigració que és en gran Albaida, respectivament”. És clar que Alejandro Bataller ha mesura el motor de l’economia però defensat a tota costa la seua terra, tampoc no s’ha pogut expandir tant El cronista vallalbaidí explica gent, història i cultura però en canvi com Ontinyent perquè el seu terme que sempre ha tingut temps per a dins de la seua obra literària només municipal ha sigut molt més xicotet. escriure i investigar, “jo vivia a té dos articles en valencià. Bataller Ara bé, Ontinyent si vol exercir de València perquè tenia el despatx i recorda que l’època que li va tocar capital s’ho ha de mereixer, ha el meu treball allí però tots els caps viure, marcada per la postguerra, d’actuar com a tal i ser el padrí de de setmana anava a la Vall, mai no marcava, en aquest sentit, una direc- tots els pobles de la comarca”. he perdut el contacte ni amb la ció clara. “Ningú no volia articles en comarca ni amb els meus amics. valencià, no me’ls publicaven, així M’he criat a Ontinyent, en la finca que vaig deixar de fer-ne”, explica Santa Fe. El meu avi tenia moltes l’autor. Això sí, dels seus anys finques i tots els estius anava al d’estudi de la llengua a l’acadèmia poble i d’allí a les festes d’altres valencianista ha guardat bons amics llocs. Vaig coneixer també la com per exemple Manuel Sanchis inquietud del poeta de Quatretonda Guarner, a qui tenia en molta estima Estanislao Alberola autor de bones i amb qui va mantindre una estreta

-8- Mapa de la Vall d’Albaida realizado en 1499 por Eximén Pérez Figuerola.

ALGUNOS LIBROS Y CITAS SOBRE LA VALL D’ALBAIDA.

ALEJANDRO BATALLER MADRAMANY

En la Historia del País Valencià, En el año 1124, mientras el rey En aquella época los tres casti- Época Musulmana (1975), del que de Aragón Alfonso el Batallador, llos o fortalezas más importantes es autor Manuel Sanchis Guarner, combatía en Bayona, de del Valle de Albaida eran Rugat, cita este varias veces, implícita o Francia,sus vasallos Dotron, conde Benicadell y Albaida, situados en directamente al valle de Albaida. de Perche y cuñado del rey, con posiciones estratégicas porque su sus mesnadas de francos, Gaston importancia militar era muy cualifi- En el año 1091 el Cid recons- de Bearn, con las de gascones y el cada. truye la fortaleza de Carbonera en arzobispo de Zaragoza Pedro de Benicadell para defender el acceso Librana, con caballeros del Tem- (Traducción del valenciano). meridional a la ribera valenciana que ple, devastan las llanuras valencia- amenazaban los almorávides. En nas y se apoderan del castillo de Crónica o Llibre dels Feits del 1093, el mismo Cid hace una alga- Benicadell en el que dejan una Rey en Jaume (1238-1276). Escrita rada en el reino de Denia- al que guarnición de aragoneses. en romance, en el que habla de pertenecíamos- llegando hasta acontecimientos y hechos de la Villena y con el botín aprehendido En 1125 es el propio rey de Conquista y en las correspondientes abastece la citada fortaleza. A últi- Aragón el que reocupa el castillo, ocasiones nos cuenta de Ontinyent mos de dicho año el ejército almorá- que le permite seguir su temeraria y de la "vall d’Albaida". vide dirigiéndose a Valencia, des- y valiente campaña digna de mejor borda y rodea Benicadell sin tomarlo suerte por tierras de moros de Cuando los sarracenos de las y ocupa Jativa. En 1097, Pedro I de Almería, Córdoba y Granada. sierras del sur de Valencia se suble- Aragón, aliado del Cid, en socorro van contra el dominio cristiano y se de este llega a las tierras valencia- En 1229 el caudillo valenciano combate en Benicadell, dice: “E nas, entran en "la vall d’albaida" y musulmán Zaiyan se subleva contra aquels que romaseren en la nostra colocan abastecimientos y armas en los almohades, entonces dominado- terra faeren cap d’Alaçrach. E el citado castillo, denominado ahora res y se apodera del castillo de vench .I. dia messatge a nós que por el cronista como "Pinacatell". Benicadell. combatien Penacadel e que y para-

-9- ven algarrades e combatien-los Salem y sus despoblados, Monti- logra riego; y aunque hay pocas sovén e menut a escut e a lança… si chelvo, Benicolet, Luchent y Cua- fuentes en la parte occidental dessaprengueren Penacall, ser gran tretonda, y Pinet y se detiene sobre como, con el nombre de Alforins, desconcert tots los crestians del la batalla y milagro de los Corpora- se hallan muchas y abundantes regne de Valencia. Els bisbes o els les de Luchent (léase Daroca). En caminando desde Ontinyent hasta cavallers que hi eren temen per el capítulo XXXIII trata la villa de Levante, brotando casi todas en las boqueíls acorraris hom”, (V.VIII, Beniganim, Ollería y Marquesado raíces septentrionales de los mon- 375). Y continúa diciendo que aquí de Albayda, la baronía de Bélgida tes. Además de las fuentes corren murió Abenbazol, que era el mejor y la Villa de Ontinyent. No deja por el valle distintos rios; el princi- sarraceno que Alazracg tenía y más pueblo sin tratar, y lo hace nom- pal se denomina de Albayda, que poderoso y aun más de valor valía y brando a sus señores y las personas juntamente a Montaverner recibe al más que él. naturales de los pueblos conocidos Clariano, siguiendo después con por su valor, letras y santidad. este aumento la vía de oriente hasta Pero Alaçrach o Alazarch, lo mas profundo del valle e inme- como el rey lo nombra, se la guar- Observaciones sobre la Historia diaciones dels Estrets: Aumentase daba buena a este. Una trampa o Natural, Geografía, Agricultura, allí, con el que viene de Beniatjar y agazaña. Le dijo a este que se que- población y frutos del Reyno de Otos, y con el barranco que desde ría hacer cristiano y que si quería Valencia. Por Antonio Joseph Luchent le entra por la parte orien- desposarse con una parienta de En Cavanilles. (1.795-97). tal después de pasar por Cuatre- Carroç, y que fuera al castillo de tonda y Beniganim. Aunque que- moros que él tenía de Rugat y fue El libro Quarto, dará principio dan incultas en el valle varias por- con sólo XXXV caballeros y allí le con este libro, por el valle de ciones, ya por la falta de brazos ya sorprendió con una celada de VII Albayda, que se hallaba encerrado por lo fragoso del terreno, es celades de moros con gran entre las cordiderras que corren de mucha mayor la parte cultivada: el estruendo de cuernos y anafils y nordeste a sudeste, desde el coll de secano esta plantado de olivos, ballesteros que había muchos y con Llautó y distan entre si como legua algarrobos y viña; las huertas de adargas y si nuestro señor no y media; la Septentrional se llama Moreras, frutales y otras produc- ayuda, hubiera muerto el rey. la Serragrossa, descrita en el ciones de riesgos. Resultando de segundo libro; la meridinal se com- esta variedad de vegetales y culti- Cita varias veces a Ontinyent, pone con los montes de Benicadell; vos un país delicioso, por la multi- cuando mete a Berenguer de Arnau extendiese como diez leguas y se tud y lozanía de los árboles y por la y En Galceran de Pinòs en dicha introduce en el reyno de Murcia; la frescura y fecundidad que le comu- población, y después de deportar de Serragrossa tendrá unas ocho, nican las puras y cristalinas aguas. contra Biar. terminándose en humildes lomas Eschase de ver por todas partes la entre Moixent y Font de la Figuera. industria y inteligencia del cultiva- Varias veces habla del valle de dor, y se recrea el ánimo al consi- Albaida, cuando fundó Montaver- Los montes que las forman derar que la aplicación de aquellos ner. Y también cuando vio en siguen siempre tan unidos, que los hombres, compite con la bondad Xàtiva, que pasaban ginetes por el septionales, solo dejan el boquete o del terreno, y que la superficie valle que volvían de ayudar a los Extres como dicen, por donde para entera del valle anuncia a cada moros de Beniopa y "barrejaran" la el rio Albaida, engrosado con paso la constancia y laudable codi- pobla de Luxen, en el mismo lugar varios riachuelos, pasa desde el cia de los habitantes. que combatieron los cristianos y valle de su nombre a la llanura de murieron García Ortiz de Sagrar y San Felipe (Xativa) y las meridio- Los cuáles han complanados su hijo d’En d’Entença y otros nales la garganta o bien puerto de cerros, formando en ellos graderías muchos a caballo y a pie. Albayda, por donde sigue el de campos nivelados; han reducido camino real desde el valle hacia el a cultivo sitios reputados estériles; La Década de Gaspar Escolano. Condado de Concentayna y Alcoy. cuidando con esmero las viñas y (1610). Por la parte occidental queda los olivos y aumentando los frutos. abierto el valle y se comunica con A este aumento ha correspondido El libro nono de la Década pri- las llanuras de Villena: por la el de vecinos, contanse hoy dia mera lo dedica Escolano para oriental se estrecha hasta que pro- 8.535 que repartidos en 33 lugares hablar de la Vall d’Albaida. (Es la logándose de las faldas de los mon- se empeñan a porfia en multiplicar Serrania del sur) la divide de tés llegan a unirse, en el Coll de las producciones y añadir a las Xátiva la sierra, que llamamos del Llauto, formados así como una riquezas de la agricultura, las utili- puerto de la Ollería, y descen- barrera divisoria entre la huerta de simas de las fábricas. diendo de ella, lo primero que se Gandía y el valle. Como todos sus topan es con la extendida y pingüe montes son calizos, con bancos Después de esta elocuente valle de Albayda, que toda mana inclinados hasta las faldas; los exposición, pasa Cavanilles a des- “aceite”. meridionales son fragosos y en nin- cribir, también uno por uno, y guna pasa la base de una legua, según su importancia, los pueblos En capítulos sucesivos (esta- aunque no pocos se levantan a del valle, añadiendo muchos deta- mos en el XXX), nombra de los mucha altura. lles de interés, muy curiosos, con pueblos que componen la baronía las particularidades, de la riqueza de Rugat, después Duques de Gan- Su suelo se compone de marga agraria, y sus actividades comer- día, que a si se dice, Puebla del blanquecina desde el coll de Llautô ciales e industriales. Duque, Ayelo del Duque, Caste- y hasta Ontinyent, y de rojiza llón del Duque, que todos como desde aquí hasta salir del Reyno: El libro es extensisimo, muy quedo dicho a Rugat. - Sigue con todo es feraz, mayormente donde prolijo, pero los conceptos y pala-

-10- carrascales, romeros y yerbas las tierras valencianas”. Y así es de medicinales y de pasto. verdad.

Cada población del valle tiene En respecto a lo nuestro, al su puesto en el Diccionario, por valle de Albaida, vamos a seguir: orden alfabético. Todo lo describe, Dos veces entra Fuster, en el Valle fuentes, ríos, ganadería, agricul- de Albaida, primero desde Jativa, tura, producciones, caminos, indus- por la Serragrossa, después, desde tria, comercio, población e historia poniente, desde Fontanars. e hijos celebres. Nada tiene desper- dicio y además aprende uno. El camino había subido serpen- teando y serpenteando baja. En Guías regionales Calpe. Levante. frente del viajero, la Serragrossa, Por Elias Tormo (1923) justifica su nombre y conseguimos dejarla a su derecha. Vuelven los Comienza el autor con indica- pinos. Y después de nuevas eses ciones de carácter general, sobre cerradas, entramos en el valle de cartografía, y geografía física de la Albaida. A la parte sur, el Benica- región, geografía económica, la dell y apuntando sobre sus montes Llibre dels fets. Jaume I. historia y arte, y contando la Mariola y Aitana. El valle de prehistoria, edad antigua, y alta Albaida es amplio y ondulado, de bras no sobran. Se ha captado bien edad media, baja edad media y tierra blanca y cultivos de secano - todo lo que los ojos de Cavaniles edad moderna, y arte en la edad olivos y viña - como esta previsto. han visto y averiguado. moderna. Sigue con los itinerarios Hoy, nosotros cruzaremos un frag- descriptivos y respectivos. Una mento de la zona norte para diri- Termina con una relación obrita muy completa e interesante, girse a Gandía. exhaustiva de árboles y plantas del escrita por nuestro paisano y ex- valle, a vista de botánico, con nom- ministro don Elias Tormo. En tocar Bellús, tomamos un bres respectivos en latín, caste- camino vecinal, en dirección del llano, valenciano y francés. Muy Desde el norte -dice- entrando este. Atravesamos el rio Albaida y útil. enseguida después de la Sierra- la tierra se hace aún más blanca. grossa, en el cerrado y amplisimo Entre Benigànim - famoso por sus Diccionario Geográfico-Estadís- valle de Albaida, que cuenta con melones y arropes - y Quatretonda tico-Histórico de España y sus dos ciudades y hasta 32 munici- siguen las ondulaciones del posesiones de Ultramar (1845- pios. Las montañas del sur son las terreno, los bancales rectos, las 1850) de Pascual Madoz. más elevadas, como la de Benica- viñas y los olivos bajo el sol. El dell y sierra de Agullent. Por sobre camino ha mejorado. Después, Dice Madoz que el valle esta ellas, divisorias de la provincia, se Llutxent, sobre una pequeña mon- situado en la línea divisoria de las alzan las cumbres alicantinas de taña y en sus inmediaciones con provincias de Valencia y Alicante, Mariola y Aitana, visibles a trechos una ermita rodada de almeces. donde goza de cielo alegre, atmós- detrás de Benicadell. Al principio Ahora la tierra es roja, pero sigue fera despejada y clima saludable. el valle es poco arbolado, aunque tan árida como antes, con los oli- Señala los límites respectivos del muy cultivado. El itinerario sigue vos y viñas, resistentes. Y nos territorio y dice, que pocos territo- por la linea del ferrocarril Xativa- acercamos a Benicolet. Y sigue rios presentaran a la vista del via- Alcoy desde alli contempla la cum- después por la carretera de Albaida jero un terreno de pespectiva más bre de Benicadell, que cuenta ser- a Gandía. risueña, de cultivo esmerado, a vio de atalaya y fortaleza del Cid, pesar de la desigualdad del suelo, la Pena Cadiella del Cantar del Otra vez en el valle de de los muchos barrancos que se Mio Cid, y en sus faldas en la Albaida. Desde Fontanars, hay ven por todo él y donde parece época citada aun habían cristianos amplias pinedas en sus contornos, increíble que la agricultura haya viejos mozárabes. Sigue atenta- y mas o menos, hasta que llegue- podido sacar tan ventajosos resul- mente a los pueblos del trayecto, mos a Ontinyent, hay árboles sil- tados; las manos del hombre labo- con sus particulares, de Beniganim, vestres y los cultivos del secano rioso ha convertido las pendientes Pobla del Duc, Montaverner, mediterráneo. Fragmentos de en fértiles huertas pobladas de Albaida y Ontinyent. Complacién- huerta anuncian la presencia de moreras y los barrancos y desigual- dose con el viaje, y con las activi- agua y masías y casitas aparecen, dades en vistosas plantaciones de dades agrarias, industriales y se reiteran y dispersan en el olivos, de algarrobos, de viñedos: comerciales del valle. terreno cultivado. Ontinyent es, tal en fin, de otros diferentes árboles vez, el pueblo de la provincia de frutales que además de rendir su Viatge pel País Valencià. Joan Valencia con una fisonomía indus- anual tributo, hacen con verdura y Fuster. (1971) trial más acusada y sólo Elx, Alcoi frondosidad más ameno este sitio. y Elda los aventajan en este Todos el terreno y sus montes, se En valenciano, como así, tam- aspecto en el Pais Valenciano... dilata por el mismo. Sus faldas y bién la Historia del País Valencià, Sigue hablando de Bocairente, con vertientes ofrecen una perspectiva que hablábamos anteriormente. sus “casitas de los moros”... y hermosa con las plantaciones con- Albaida. La ciudad fue cabeza de tinuas de viñedos, moreras, alga- El lema de la editorial, (se su marquesado y conserva el pala- rrobos, e higueras y en los sitios anuncia) “como el viaje más apa- cio señorial, con sus tres robustas más encumbrados pinos, encinas, sionado que nunca se ha hecho por torres. El campo de buenos pro-

-11- ductos de sano, uvas, cereales, sean y no faltaran. relativamente llovedor. La historia aceitunas. Pero la economía de del poblamiento y dinámica actual Albaida refuerza una vieja indus- Por otra parte, las poblaciones de la población. El secano domi- tria típica, la elaboración de cera. que componen la comarca, prácti- nante en proceso de transforma- Aquí termina Fuster. camente no han variado de nombre ción y extensión de los frutales. El desde el siglo XVII. Hoy forman predominio del sector textil, las Geografía de les Comarques parte del valle, Fontanars dels nuevas industrias y la desvertebra- Valencianes. Les comarques meri- Alforins, Ontinyent, Agullent, ción comercial y de servicios... dionals. En valencià. Abel Soler Ayelo de Malferit, Albaida, el Después comienza el autor a des- Molina. (1995). La Vall d’Albaida. Aljorf, Benisoda, Adzaneta, Carrí- cribir las distintas poblaciones que cola, el Palomar, Bufali, Montaver- constituyen el valle, con sus carac- En valenciano. Dice Soler, que ner, la Ollería, Alfarrasi, Beni- terísticas, población, producción Al-Baidá es un adjetivo árabe y suera, Sempere, Guadasequies, agrícola e industrial, particularida- quiere decir “la blanca”. Pero tam- Bellús, Beniganim, la Pobla del des, con gran precisión y acierto y bién significa, en femenino plural Duc, Quatretonda, Llutxent, Pinet, con relativa extensión, según la substancial “les terres blanques”. Benicolet, Terrateig, Montichelvo, importancia económica, e histórica Palabra llena de sentido, como Ayelo de Rugat, Salem, Castelló de y política. enseguida veremos. Este es el Rugat, Rugat, Rafol de Salem, nombre que recibió la comarca en Beniatjar, Otos y Bélgida. Excluye El lector, que quiere saber o tiempo de los musulmanes. El a Bocairent, por según el, no for- conocer el valle de Albaida y sus geógrafo al- ’Udhrí lo testimonia mar parte de la comarca (?). pueblos, villas y ciudades, tendrá por escrito en el XI, cuando el necesariamente que acudir a Abel valle entero constituía un juz o Entre todas las comarcas valen- Soler. E igualmente, el que quiera “distrito administrativo”. Cuando cianas, es la más bien definida, la saber las particularidades y carac- los cristianos ocuparon la tierra, comarca perfecta, al menos en la terísticas de todo ello. Es impres- comenzaron a emplear el vocablo su dilimitación geográfica... Geo- cindible. arábigo, sin ninguna complica- gráficamente el valle es una sincli- ción, tanto en latín que en el nal geológicamente ejemplar y La comarca de la Vall d’Albaida. romance. El nombre del valle de sigue relatando las circunstancia y Paisatges, Cultura, y Medi Albaida sera durante siglos el carácteres de las formaciones y Ambient. Paco Tortosa y Pastor topónimo empleado por todos a la morfología. Las quince puertas de (1998-2000). En valenciano. hora de denominar la comarca. El entrada del recinto valle albaidense homónimo entre las tierras, la ciu- y de los caminos antes de hoy. Los Esta obra, editada por la Comu- dad, el rio y el valle es también de distintos riegos captaciones de nidad de Municipios de la vall inmemorial, por las razones que acuiferos. El clima mediterráneo d’Albaida, es un compendio casi enciclopédico, de alrededor de 550 páginas, cuya publicación ha sido posible por la colaboración económica de los Fondos Sociales Europeos por la mediación del PRODER.

Se ha hablado mucho de la uni- dad física del valle de Albaida pero no de la identidad de sus gentes, ni de su conciencia y orgullo comar- cal. A mi un grupo de amigos de Ontinyent, llegaron a preguntarme si el valle de Albaida no era más que una mera expresión geográfica. Pero en realidad que somo, ¿que identidad tenemos?. Cuando deci- mos somos de “la vall d’Albaida” ¿qué pretendemos decir?. Sola- mente la procedencia física ¿o hay algo más anímico?. Esos interro- gantes son los que estudian e investigan hoy los jóvenes univer- sitarios de la comarca. Y en esta obra, se encuentra más de una con- testación y aproximaciones de lo que estamos buscando y queriendo. Uno por su parte, en su modestia, y durante decenas de años, en la prensa diaria de Valencia y en publicaciones comarcales, ha pro- curado por lo menos, airear el La Década. Gaspar Escolano. nombre sagrado de la vall y de la mayoría de sus pueblos y costum-

-12- bres, a lo mejor, con más cariño, saben de que va. Nuestra gratitud 6.- El Pou Clar, la valleta de que acierto. como paisano. Bocairente, la sierra de Mariola, El libro, se divide en dos par- y el barranco de los Naranjos, tes, y no podemos resistir, dados La segunda parte se titula el de Ontinyent pasando por Bocai- los interesantes de los temas trata- Valle Blanco en sus itinerarios, por rent. 60 Km. dos, a dar un pequeño y sucinto Paco Tortosa. Ocupa cerca de las resumen de ellos. La primera parte, tres cuartas partes de las páginas de Y para terminar sigue una guía la escriben un grupo selecto de la obra. Por lo que tiene de signifi- de establecimientos para dormir jóvenes universitarios que tratan y cativo, tenemos precisión, de tras- restaurantes, colecciones museísti- son: Los paisajes del Valle, por cribir el índice del libro, para cas y centros de actividad al aire David Mira y Tomás F. Bordera; el mayor comprensión e inteligencia libre. escenario geomorfológico, Ferrán del lector. García y Toni Conca; el tiempo, El libro de Tortosa, por lo com- por los anteriores; la presencia del Es una guía del valle de pleto y claro, no tiene desperdicio. agua, David Mira y Paco Tortosa; Albaida, con la descripción de los Se ha trabajado pero de firme y con la vegetación, Toni Conca; la itinerarios, ciudades y pueblos, experiencia. Mi agradecimiento de fauna. Josep Enric Oltra; los oríge- población, cosas típicas y particu- este viejo, pero joven aún, valleal- nes de una identidad, Agustín laridades. Fuentes y nacimiento. baidense. Sobresaliente a todos. Ribera; la ocupación y coloniza- Rios, aljibez, pozos, etc. Molinos. ción cristiana Vicente Terol; la his- Arboles singulares, Hornos de cal NOTA toria del textil, Vicente Terol; el y neveras. Cruces de terminos. comercio de la nieve, Jorge Cruz; Barrancos y rios, Cuevas y avencs. Se me ha pasado por alto, una cita caminos de tierra, de hierro y Microreservas de flora. Cemente- del libro “Valencia, tierra y alma asfalto Abel Soler; la hora actual; rios. Elementos de arqueología de un pais - 1974 de nuestro pai- sociedad y economía, Agustín industrial. Areas recreativas, cam- sano Luis Guarner, catedrático de Feliu; turismo y turistas, los gran- pins y acampadas. Ermitas, igle- literatura y premio de “Les lletres des ausentes David Mira y Paco sias, palacios, castillos y torres. valencianes”. Dedica la jornada Tortosa; el patrimonio arquitectó- Riuraus. Yacimientos arqueológi- XIV a “La vall d’Albaida...”. Una nico, Violeta Montoliu; campana- cos. Masos, heredades y casas de pequeña puerta nos advierte que res y campanas, Sergi Gómez; los campo. hemos dejado el valle todavía gan- molinos de agua, Fernando Sendra, diense y entramos decididamente plafones cerámicos devocionales, Tortosa se plantea sobre el uso en el de Albaida. Junto a la carre- Fernando Sendra; la medida del de los itinerarios y la mejor época tera un viejo mesón de arrieros, tiempo, Joan Olivares: los hornos del año para visitar la comarca. luego fábrica de aguardiente, lla- de cal, Tomás F. Bordera y Miquel Y sigue: - Del altiplano, por la sie- mado el Morquí, nos abre el pano- Francés; la comida en el valle, rra de la Umbría, la fuente de rama de un paraje completamente Casimir Romero: el valle y la Gamellons, el pla dels Alforins y distinto. En tal punto podemos fiesta, Sergi Gómez. Sigue la lista la Serragrossa. De Ontinyent a decir que comienza el llamado de colaboradores, a los que hay que Ontinyent. 64 km. valle de Albaida. Perfectamente añadir nuestro paisano el profesor definido geográficamente. Cavani- Emili Casanova, Agueda Ureña, 2.- Del corazón del valle, al pan- lles, que lo recorrió a conciencia, Juan José Mompó y otros. Plantilla tano de Bellús y las riberas de los nos lo describe con tal precisión, de colaboradores excelentes, y que rios Clariano y Albaida. De que a él recurrimos por su preci- Montaverner a Montaverner, sión exacta. (Pasa a describir a pasando por Ayelo de Malferit, Cavanilles continua)... Estamos en la Ollería, Bellús, Guadasequies, frente de la inmensa mola monta- Sampere, Alfarrasi y Benisuera. ñosa de Benicadell, enorme bastión 52 km. natural de gran valor geográfico... El primer pueblo perteneciente a 3.- La Solana; la baronía de Llut- este valle es Terrateig. Y sigue xent, el camino de la sierra de nombrando a todos los pueblos y Cuatretonda, Pinet, Llutxent y ciudades del valle, con el paisaje, Benicolet. 6.5 Km. de Beniganim morfología, población, agricultura a la Pobla del Duc. e industrias, ermitas y monumen- tos. San Vicente Ferrer lo recorrió 4.- Por la umbría al receso de Beni- de parte a parte predicando a cadell. De Albaida a Bufali, moriscos... Cita a los cosporales de pasando por Adzaneta, Salem, Luchente y las hazañas del Cid Castellón de Rugat, Rugat, Campeador... Ayelo de Rugat, Terrateig, Mon- tichelvo, el Rafol de Salem, Beniatjar, Otos, Carricola, Bél- gida y el Palomar. 75 km.

5.- Del alto del Torrater, la Covalta y marquesado de Albaida. De Ontinyent a Albaida, pasando Guías regionales, Levante. por Agullent y Benissoda. 28 Elias Tormo. km.

-13- Facsímil dels Capitols dels Peraires editado por ATEVAL - Junta Comarcal Vall d’Albaida.

ORGANIZACIÓN, PRODUCCIÓN Y CONSUMO DEL TEXTIL VALENCIANO EN ÉPOCA FORAL: LA NORMATIVA DE LOS PELAIRES.

LUZ ORTIZ DE GIL-MASCARELL Doctora en Historia y Geografía

La Asociación de Empresarios finalidad última de las normas reco- ción cuando ya casi alboreaba el Textiles de la Vall d’Albaida (ATE- piladas en el libro editado por la siglo XIX. De ellos quedó un gran VAL) ha promovido la edición por Caja de Ahorros de Ontinyent. legado histórico que iría girando al la Caja de Ahorros de Ontinyent del compás de la aparición de fenóme- facsímil de un libro muy importante Aunque se supone que todos nos sociales ligados a la Revolución para la historia del textil valen- conocemos lo que fueron los gre- Industrial: la mentalidad de asocia- ciano: Capitols i Establiments de mios, no estará de más hacer una ción por profesiones que, unida a la l’Ofici dels Peraires de la Ciutat de breve recopilación del tema, a título ideología revolucionaria de la València, en 1999 (1). Se trata de la de base introductoria. segunda mitad el siglo XIX, daría reproducción del cuerpo documen- lugar a la lucha en defensa de los tal original, que aquella agrupación Se trataba de asociaciones pro- intereses de clase con la aparición ha comprado hace pocos años y que fesionales jerarquizadas con una de los sindicatos, a fines del siglo conserva en la actualidad. Ya en la estructura piramidal, cuyas compe- XIX y principios del XX. Tal vez el introducción del mismo, estudio de tencias más relevantes eran: organi- gremio constituya la mayor reliquia fuente, se indica que es una recopi- zar la agrupación, velar por el histórica que haya legado la vieja lación de normas dadas para regular aprendizaje y acceso al oficio, con- Europa a los sistemas de agrupa- sobre todo a quienes componían el ceder los diferentes grados de capa- ción laboral. gremio de perayres. A mi me ha cidad profesional, proteger la pro- parecido interesante dedicarle este ducción y controlar su calidad. Si yo tuviera que destacar un artículo y añadir al punto de vista Muchas facetas, poseían, pues. Sur- aspecto positivo de los gremios ele- paleográfico otro histórico que trate gieron en la edad Media, florecieron giría el sistema de formación el sistema de producción y con- a lo largo de la edad Moderna y basado en la calidad de la mano de sumo del textil valenciano de la terminaron por efecto tardío de la obra y del producto. Para conse- época foral. Esa es, en esencia, la mentalidad reformista de la Ilustra- guirlo crearon una escala de apren-

-14- dices, oficiales y maestros cuyo propios tejedores. Los peraires parte de la junta gubernativa. Cada grado se confería de forma práctica, tomaron parte muy destacada en la gremio tenía, además, su escribano presentando ante un tribunal exami- guerra civil de las Germanías, por o síndico, jueces contadores para la nador del mismo gremio la obra lo que fueron rigurosamente casti- revisión de cuentas y veedores, maestra. Se tardaba años en finali- gados en 1524. El gremio tuvo su cuya misión era la de visitar y exa- zar la carrera profesional. Ahí casa en las inmediaciones del con- minar las obras realizadas o en radica la diferencia abismal entre vento de San Agustín y enterra- realización por los agremiados, aquella sociedad y la nuestra, de miento en el altar mayor de su igle- emitiendo juicio sobre las mismas, consumo agobiado y opresivo, que sia. A mediados del siglo XVII, la procediendo a la incautación o ha debido instalar controles severos casa del gremio, con su capilla pri- destrucción de las mal hechas, e y normas con homologación inter- vada se hallaba en el Tirador, imponiendo subsiguientes sancio- nacional para romper cadenas de recayente a la calle de Quart, per- nes que, en ocasiones, podrían lle- producción rápida, barata y algunas teneciente a la parroquia de san gar a la privación de oficio. Las veces defraudadora en la calidad de Nicolás, consiguiendo el copatro- personas que constituían el cuerpo sus productos. Que, sin embargo, la nato con el clero del altar mayor, gremial estaban divididas en tres mayoría de las veces pagamos a un cuyos dos altares o credencia, dedi- categorías: aprendices, oficiales y precio alto por lo que conllevan de cados a la Santísima Trinidad y san maestros. Cada una de estas clases tecnología e investigación. Miguel Arcángel, patronos de dicho gozaba de derechos diferentes y gremio, subsisten con tablas atri- tenía una reglamentación especial. El Reino de Valencia tuvo buidas a Joan de Joanes. Tambien El aprendiz casi no tenía personali- numerosos gremios. Sin duda los perteneció a este gremio, junta- dad en el gremio. Su derecho del sector textil poseyeron impor- mente con el de tundidores, una estaba limitado por la acción del tancia capital y fueron poderosos, imagen de san Cristóbal de tamaño maestro y su ingreso en el gremio tanto por la variedad de sus diferen- colosal (6’10 m de altura) escul- se realizaba mediante contrato con tes ramas como por las repercusio- pida por Tomás Comergues, que se aquel, por un período variable que nes económicas de sus produccio- guardaba en un casilicio sito en la no podía ser casi nunca inferior a nes. Pero no debemos olvidar que calle de la Corona, y que fue des- tres años y que normalmente era de hubo otros, por ejemplo los ligados truida en 1936. La última casa gre- seis, con la obligación de no aban- a la construcción, de peso especí- mial de los peraires estuvo situada donarle bajo penas económicas, fico enorme en aquellos siglos, en la calle de Quart, donde se cus- teniendo que vivir en el mismo debido al impacto que ocasionaron todiaban, con un retablo gótico, las domicilio que el maestro y ser ali- la erección de catedrales y edificios imágenes de plata de la Santísima mentado y vestido por éste. Pasado suntuarios. Trinidad y San Miguel, y otro reta- el tiempo acordado el aprendiz blo más de los Santos Reyes que adquiría la categoría de oficial, que ¿Cuándo empezaron a existir los más tarde fue trasladado a San ya gozaba de mayores prerrogati- gremios del textil valenciano? Agustín. Por acuerdo de las Cortes vas. Una vez transcurrido determi- de Cádiz de 1813, ratificado por nado tiempo ejerciendo la oficialía, “Los peraires o cardadores de las de 1836, quedaron convertidos se podía aspirar a la categoría de lana, aparecieron agremiados ya los gremios en simples asociaciones maestro, sometiéndose el candida- bajo el rey Jaime I, eran muy nume- de afiliación voluntaria, y tanto a tos a las pruebas previamente rosos, tanto que cuando Pedro el consecuencia de las nuevas estruc- determinadas y cumpliendo deter- Grande creó el Consejo de la ciu- turas socioeconómicas y políticas, minados requisitos. El maestro dad de Valencia, en 1283, figuraron como por las transformaciones ostentaba la categoría suprema en cuarto lugar, tras los notarios, mecánicas de las industrias, langui- dentro del gremio y disfrutaba de mercaderes, y marineros. En 1373, decieron y fueron desapareciendo los máximos derechos, siendo el con motivo de la entrada en Valen- aquellas corporaciones de menes- único que podía tener taller, el cual cia del infante Juan, duque de trales. Las últimas reliquias de este debía estar en sitio conocido y Gerona y heredero de Pedro el gremio figuran expuestas en el público para que los veedores del Ceremonioso, figuró el de peraires Archivo Histórico de la ciudad de gremio pudieran examinar las presidiendo los gremios, como lo Valencia” (3). obras que producía. Los maestros hizo luego durante quinientos años pertenecientes a un mismo gremio llevando por divisa pendón “ver- Por lo que respecta a “su orga- solían tener sus obradores en la mell ab la ormanenta e garlandes nización hay que remitirse a las misma calle, por lo que ésta reci- de cotó blanc”. “El mismo príncipe disposiciones que Pedro I conce- bía el nombre del oficio, de lo cual reinando con el nombre de Juan I diera a los cuerpos de artesanos, en hay muchos testimonios en la topo- concedió a los peraires en 1395 el 1283, para que anualmente pudie- nimia actual” (4). uso de escudo de armas por su gre- ran elegir cuatro prohombres con mio, que consistía en la caldera y facultad de ordenar, convocar y Las regulaciones normativas del útiles de su oficio sobre las de Ara- celebrar juntas entre los de un libro de los perayres corrobora, en gón” (2) . mismo arte para el mejor régimen buena parte, los datos proporciona- de la industria y beneficio de la ciu- dos por la fuente bibliográfica que “La trayectoria de aquel gremio dad. Uno de las cuatro prohombres acabo de reproducir. Para quien no fue notable. En 1436 la ciudad de era el presidente del gremio con el conozca aún el libro que comento es Valencia confirió al gremio de los título de clavari y los demás se preciso aclarar que no debe esperar peraires la facultad de examinar y denominaban majorals. Esta junta una narración de hechos. Se trata de calificar las lanas tanto en su gubernativa estaba asesorada por una recopilación, hecha por y para estado natural como manufactura- otra, más amplia, llamada proho- el gremio, de todas las reglas que le das e incluso tejidas, con exclusión menia, formada por individuos que afectaban. Esas normas presentan de otros gremios, incluso de los anteriormente habían formado situaciones históricas dadas que

-15- permiten desvelar una estructura dente. Los reglamentos u ordenan- documento donde se contenía lo gremial, unos procedimientos de zas, establiments o capitols, solicitado. A lo largo de los siglos actuación por las partes intervientes podían otorgarlos los jurados de que abarca la documentación del en su elaboración y, sobre todo, Valencia. Sin embargo, los peray- libro recopilatorio se observa que, unas directrices legales. El volúmen res obtuvieron los puntos básicos pasados unos años, las normas per- posee la particularidad de que de su oficio a través de la instancia dían su vigor bien porque la gente cuando se recopiló su contenido, los real: en un privilegio dado por tendía a olvidarlas o bien por documentos que lo componen, no Alfonso V y la virreina Maria el 13 haberse vuelto obsoletas; entonces fue organizado ni por órgano emi- de mayo de 1444. Años después eran reiteradas o cambiadas, según sor, ni por categorías documentales; éste fue modificado por otra dispo- criterio del gremio. Y para conse- sólo un imperfecto orden cronoló- sición de igual categoría, otorgada guirlo el mismo pedía al rey o a los gico colocó las normas una tras el 5 de agosto de 1467 por Juan II, jurados de Valencia que renovasen otra. Un estudio más acabado de quien también era rey de Navarra o rectificasen las disposiciones de este punto puede verse en el pró- por matrimonio. Procediendo de sus predecesores. Aunque podría logo a la edición que trata todo el aquella forma los agremiados bus- mencionar varios, creo que es sufi- asunto paleográfico (5). caban el cobijo de la máxima auto- ciente volver a citar por ejemplo de ridad, sabedores de que, en la prác- lo dicho el privilegio del rey Juan II Yo, desde el punto de vista tica, sus reglamentos y normas de 5 de agosto de 1467, por el que diplomático y archivístico, he dis- adquirirían mayor fuerza si emana- se modificó el reglamento del oficio tinguido tres entes administrativos ban del rey. Los jurados de Valen- de perayres dado en fuero por productores de normas legales (que cia y el mustaçaf también estaban Alfonso V y su esposa la virreina constituían fuente de derecho para capacitados para dar disposiciones doña Maria el 13 de mayo de 1444. los perayres) las cuales cito por complementarias, normas puntua- En su preámbulo se hizo constar la orden de importancia: les, que ajustaban el tema textil a la solicitud del gremio (el cambio de coyuntura. Estas son las más abun- la estructura rectora del mismo), los - el rey en Cortes, dantes en el libro de Ontinyent. antecedentes legales o bases de derecho que configuraron aquella y, - los jurados de Valencia con su Toda esta normativa se le comu- por fin, la concesión de lo solici- consejo restringido y con el nicaba al pueblo llano en forma más tado, que era una ampliación de su general o gran consejo, sencilla a la original, que se caracte- junta gubernativa. rizaba por un lenguaje culto, repeti- - y el mustaçaf o almotacén de tivo y farragoso según correspon- Naturalmente, los delegados del la misma ciudad. día a la técnica escriturística de los rey en Valencia, bien fuera el virrey entes elaboradores de leyes; se o el bayle general, encarnaban la Según ello, se otorgaron dispo- publicaban en forma de bando autoridad legal suprema en nombre siciones bajo tres formas documen- (crida) por el pregonero de Valen- del soberano; en función de la tales, que fueron, respectivamente, cia (trompeta publich). misma hacían concesiones creando fueros, reglamentos u ordenanzas y normas extensibles al reino. Los disposiciones sectoriales o parcia- Consta en el libro que comento jurados de Valencia podían realizar les. Los fueros, norma del más alto el procedimiento seguido para obte- una tarea reguladora del abasto de rango, se dieron al gremio de ner cualquiera de tales disposicio- textil dentro de su ámbito, la ciudad perayres desde su fundación nes: el gremio, por medio de su de Valencia, en virtud de las facul- mediante un privilegio real; conte- junta, presentaba una solicitud en tades que les conferían los Fueros nían concesiones vitales para su determinado sentido a la autoridad del Reino inherentes a su función de existencia y desarrollo, según se ha competente y ésta, tras deliberarlo, administradores de la cosa pública visto por la cita bibliográfica prece- asentía concediéndola y emitía el municipal. Los jurados podían introducir cambios normativos que en cada momento supusieran mejo- ras para la producción. Y el mus- taçaf, con autoridad sectorial con- trolada por los jurados, vigilaba para que se cumpliesen las órdenes aprobadas por aquellos y se encar- gaba de que las publicara el prego- nero.

Los fueros (de procedencia real), establiments (emanados del consejo municipal de Valencia) y las normas sectoriales son, pues, tres tipos documentales bien dife- renciados que los perayres obtuvie- ron y recopilaron para dar cuerpo legal a su institución. Su categoriza- ción, en definitiva, no guarda para- lelismo con su grado de fuerza, ya que una vez promulgados y publica- Peinado, hilado y tejido de la lana (dibujo de un códice veneciano de 1475). dos en forma de bando o crida obligaban a su general cumpli-

-16- miento con castigos y multas varia- sobre un mismo asunto. Algunos pasar un examen o tener fecha seña- bles. Pero, a consecuencia de su ori- documentos de los Capítols... per- lada para ello por los veedores del gen institucional, poseían un límite miten comprobar que existió oficio, bajo pena de 20 florines y geográfico distinto según cada juris- corrupción institucional en temas de ser privado del oficio a perpetuidad. dicción: lo que otorgaba el rey se consumo y que ésta afectaba a los Se trataba de un examen de grado extendía al reino, y lo pactado con asuntos del gremio. Así, el año para acceder al de oficial. Las desa- los jurados y vigilado por el mus- 1309 el rey Pedro (6) daba una dis- venencias entre amos y mozos que- taçaf obligaba a la ciudad y a los posición en Barcelona para que el daron sometidas al arbitrio de 12 agremiados de Valencia. Ya he mustaçaf no hiciera componendas prohombres o parte de aquellos. hecho notar que, por lo general, las en materias de su competencia rela- Aunque este privilegio no lo men- normas se daban a conocer a través cionadas con el gremio para adjudi- ciona es sabido que también se de bandos. Y así, en el libro figuran carse las multas asignadas en rela- obtenía el grado de maestro tras la las anotaciones finales donde se ción con la producción de paños. elaboración de una pieza especial o hizo constar la fecha del pregón y el También tenía la costumbre de maestra, según ha mostrado la nombre del pregonero. Es decir, el retrasar sus sentencias para favore- bibliografía antes reproducida. momento de entrada en vigor de la cer a una de las partes en litigio e norma. Pero algunas sólo aparecen incluso se arrogaba la capacidad de El elemento gobernante del gre- en forma de crides y ello puede apresar a hilanderas a petición de un mio lo formaron 12 prohombres, inducir a confusión: el bando no era denunciante...Sin embargo el sis- que junto a los llaverizos (clavaris) un tipo normativo sino una forma tema constitucional y pactista a que y veedores formarían una comisión de documento que constituía la estaba acostumbrado el reino de rectora no superior a 20 miembros. publicación y divulgación de la Valencia y toda la Corona de Ara- Con amplios poderes y facultades, norma. Por tanto, lo mismo se gón influyó para que a lo largo de estuvieron capacitados para poderse puede encontrar un fuero real que centenios las normas de este gremio juntar donde les pareciere y tantas un reglamento aprobado por los fueran cambiando evolutivamente, cuantas veces quisieren, sin esperar jurados o una disposición sectorial por un dinámico afán de servir licencia, ni permiso del juez, ni del mustaçaf publicados mediante mejor a sus intereses según cada incurrir en pena alguna para exami- crida. La explicación pudiera ser circunstancia. En este sentido no se nar asuntos referidos al oficio. Y que cuando se recopiló el cuerpo produjo inmovilismo, ni mucho esto incluía tanto temas de paños normativo no se halló la disposición menos. como de exámenes de grado a los original y sí su publicación, que menestrales del gremio para habili- sustituyó al documento matriz de la Cuando se inicia la recopilación tarlos por veedores, consejeros y norma ya que poseía total validez de normas en el volumen objeto de llaverizos, u otorgar poderes a aque- por llevar la datación notarial. Para la edición que comento, hacia 1301, llos que debieran comparecer ante entendernos, es lo mismo que los documentos presentan a los los jurados, el mustaçaf o tribunales actualmente sucede con los boleti- perayres estructurados ya en los a título de representantes de la agru- nes oficiales del Estado o de los siguientes grados: los mozos o pación. Pero, juzgar ellos mismos gobiernos autónomos, que las dis- aprendices, los oficiales y los car- en materia de vestidos y paños posiciones publicadas en ellos nos gos responsables (veedores, avisa- deberían hacerlo acompañados por sirven igual que el documento origi- dores, mayorales y prohombres). el mustaçaf, en tanto que era el res- nal de cualquier ley emanada de los ponsable municipal para temas de distintos parlamentos: ellos contie- Los primeros, los mozos, fueron consumo y control de calidad. nen leyes pero sólo son boletines aquellos que tenían intención de oficiales, su vehículo o documento formarse en el oficio; el rey Juan Su primera elección se llevaría a de publicación. II, hermano de Alfonso el Magná- cabo por insaculación (redolins) el nimo, estatuyó en un privilegio que día de san Miguel de cada año (29 Es algo admitido que los límites deberían ser solteros, mayores de de septiembre) de la siguiente jurisdiccionales eran más borrosos edad y estar sirviendo en la casa u forma: en la primera elección se en la etapa foral de lo que son ahora, obrador de un perayre durante tres pondrían los nombres de 8 buenos gracias a la separación de poderes años seguidos; si a lo largo del pri- hombres, exentos de cualquier tipo concebida por Montesquieu e mer año de estancia su amo falle- de impedimento, en 8 bolitas de implantada poco a poco en diversos ciera o se marchara de la ciudad, cera en un bací o recipiente y los 4 estados europeos tras la Revolución deberían completar el tiempo de primeros serían sacados por un niño Francesa de 1789. Por ello, en la aprendizaje en otro taller. Ningún menor de 5 años. Por ese método se Valencia foral hubo un momento en miembro del gremio podía aceptar a introducirían 8 nombres de hombres que aquellas instancias entraron en sueldo o jornal en su taller a ningún pertenecientes a la cofradía o conflicto: los del gremio de cardado- mozo soltero y crecido que hubiese almoina de la Trinitat, de los cuales res se quejaron al rey Pedro, en la estado aprendiendo en el obrador de se extraerían 4, y de la misma forma cortes celebradas en Sant Mateu, de otro sin haber cumplido los tres se introducirían otros 8 de la cofra- que el bayle real se entrometía en los años de adiestramiento o que su día de san Miguel y se extraerían 4 límites de la jurisdicción del mus- amo le hubiese relevado de ello gra- también. Es decir, la comisión de taçaf sobre el gremio: el monarca ciosamente. Y para hacerlo, el doce se formaba a base de 3/4 de envió una ejecutoria (fechada el 20 asunto debería ponerse en conoci- diferente procedencia. Todos serían de febrero de 1370) al portanveus miento de los prohombres del gre- elegidos en día no feriado y jurarían de general governador a fin de que mio. Aun cuando el mozo en situa- sus cargos ante el gobernador de cesara en su actitud. ción de aprendiz hubiera cumplido Valencia o su lugarteniente y en la aquellos tres años laborales no fórmula del mismo afirmarían no Estos hechos no sólo se deben a podía establecerse por su cuenta, actuar por favoritismo de ninguna la confluencia de jurisdicciones autónomamente, sino que debía clase.

-17- Hasta aquí el reglamento, que ción del impedimento que tuviese dos, el racional (contable munici- fue dado por privilegio en tiempos para no asistir. pal, no el mestre racional real) y del rey Juan II y renovado en 13 de los abogado del concejo. Una vez mayo de 1544. En él, tras un preám- El sistema descrito tuvo vaive- aprobada, si el rango de la norma se bulo en latín, se declararon y publi- nes. Así consta hasta la segunda refería al ordenamiento institucional caron los artículos de perayres ya mitad del siglo XV: si bien el 12 de del gremio se elevaba la propuesta vistos por los cinco jurados, el septiembre de 1444, reinando al rey y éste, en Cortes, accedía o racional y los dos abogados de la Alfonso V, su esposa la reina María denegaba la petición; si aquella se ciudad de Valencia; se siguió y con- ratificó el reglamento que Juan II refería al ámbito del consumo y sagró el sistema de elección de car- volvería a otorgar en su totalidad, el control de calidad quedaba en la gos que por fueros se practicaba en gremio pactó una concordia con los órbita de los jurados y cuando la todo el reino de Valencia, copiando cinco jurados, el racional y los dos aprobaban la pasaban al mustaçaf a grandes rasgos la normativa esta- abogados de la ciudad de Valencia, por ser su ejecutivo de tales asun- blecida por Jaime I para los jurados. en 1458, para quitar a los 12 pro- tos. El mustaçaf, acogiéndose al A partir de entonces su renovación hombres y que su poder pasara a los poder de los jurados, promulgaba la se haría por mitad: cada año se ele- oficiales del gremio y a quienes petición aprobada en forma de girían 6 y quedarían otros 6 para ellos quisieran convocar a juntas. El bando para pública información, lo formar los 12; pero si alguno era por qué de aquello no consta en la que daba completa validez de obligado a tomar el cargo de llave- documentación recopilada, que es norma y orden a lo pedido por el rizo no podría ejercerlo al mismo por completo oficialista. No obs- gremio. Él y su tribunal eran la tiempo que el de prohombre, pues tante, si se considera que la regula- jurisdicción a que debían acogerse se declararon incompatibles. Si ción del gremio avanzó hasta llegar todos, asesorado por el veedor del alguno de los 12 muriese los 11 res- a la desmembración de los peray- oficio, quien actuaba a título de tantes, o la mayoría de ellos, elegi- res y los tejedores en dos gremios experto. Las ordenanzas nos han rían otro perayre para que termi- separados, es posible opinar que legado los nombres de dos mus- nase el período ejecutivo del falle- pudo deberse a una lucha de ambas taçafs: uno fue Jaume Marrades en cido. Pero si uno de ello cayese ramas por alcanzar la supremacía 1408 y otro, en 1409, fue Jaume enfermo o debiera ausentarse él sobre la otra. Calbo. Así quedaba completa la mismo podría designar su sustituto, cadena de elaboración de las nor- atendiendo a la opinión de los 11 Ya he hecho notar que las juris- mas que regían al grupo del textil restantes. Ningún prohombre podría dicciones real y municipal poseían aquí estudiado. ser reelegido hasta tres años des- capacidad para acoger las peticiones pués de su anterior ejercicio. Los de normas por parte del gremio. Y Los jurados y el mustaçaf apare- prohombres quedaron responsabili- también he citado que aquel elevaba cen reflejados, en la documentación zados de asistir a las convocatorias una propuesta. El procedimiento del libro, como las jurisdicciones de los veedores, o andadores del siguiente era un estudio del asunto que rigen todo aquel mundo: ellos oficio, para conocer asuntos del por la comisión restringida del hacían y deshacían a petición de mismo y estuvieron obligados a ello ayuntamiento de Valencia, inte- parte, juzgaban, sentenciaban y bajo pena aplicada según la califica- grada por el justicia, los cinco jura- penaban. El mustaçaf es el receptor

Esquilada de la oveja (miniatura de unas Horas de la Virgen siglo XV).

-18- de las multas aplicadas contra los Por un lado los poltzes o pintes mos y medio y 1400 hilos. Estos fraudes e infracciones a las normas (peines o rastrillos de los telares) últimos deberían llevar un listón vigentes. Pero el sistema institucio- con la cantidad exacta de hilos que tejido de algodón al empezar, de nal foral preveía la supervisión de deberían llevar, según la amplitud orilla a orilla, para que el compra- esta instancia municipal por la real: y ligaduras correspondiente a cada dor los identificara con más facili- así el bayle y el gobernador apare- tipo de paño. Y por otro los urdido- dad. Al lugar de venta, el Camp del cen en los documentos imponiendo res; el urdidor de la tela del paño Tirador, se le equipó con una bás- justicia contra los desmanes del liso debería tener 35 alnas de largo cula para pesar los tejidos y su mustaçaf cuando éste se “hacía el y la tela del paño, ya tejido, medir encargado quedó obligado a estar longuis”, retrasaba los juicios para 33 alnas de largo. Los paños lista- presente contínuamente, aunque favorecer a la otra parte, o retenía el dos deberían contar 1200 hilos, o contó con un permiso de ausencia importe de las multas. Y cuando el sea, 7 palmos y medio de cabastell por espacio de media hora para gremio consideraba que estos ofi- a cabastell y el urdidor de éstos comer, bajo pena de privación del ciales reales le perjudicaba, apre- sería obligado que midiese 34 alnas; oficio. Así quedaron reguladas, en sando a sus prohombres por reu- por tanto el paño listado, en el aquella época, las dimensiones de nirse sin consentimiento del bayle momento a su venta en el Camp del los paños desde la fase precedente por ejemplo, cosa que no precisa- Tirador de Valencia, sería de 30 al tejido hasta su venta. ban, apelaban al mismo rey contra alnas y no más. La regulación de ellos para obtener justicia, sujetán- medidas más completa parece ser la En segundo lugar figuran las dose a toda la cadena institucional de un fuero de Alfonso III, dado en prescripciones que prohibían y prevista en los Fueros. las cortes celebradas en el monaste- organizaban el uso de materias pri- rio de predicadores de Valencia el mas adecuadas: lanas a las que se En realidad la temática que día 22 de marzo de 1418. En él se vedó añadir y mezclar borras o lana podría decirse institucional y orde- fijaron las siguientes medidas para de corderos lechales (menores de un nancista, no es, ni con mucho, la los paños de lana: 16 puntos (1600 año) en los paños llamados a ser de predominante en la recopilación hilos), 18 puntos (1800 hilos y 9 calidad superior, así como también legal del libro. La mayoría versa palmos y medio de un extremo a la utilización de fibras vegetales en sobre la reglamentación de la pro- otro de la tela a lo ancho), 21 pun- los mismos, lo cual fue tipificado ducción del gremio, su control de tos (2100 hilos y 9 palmos) , 24 por fraude gravísimo al consumidor calidad y su defensa contra otros puntos (2400 hilos y 9 palmos y (borra, peçols, repel, pel de boch, productos similares. Dentro de la medio). Y para los de estilo vervins estopa, llí, cànem)...Tampoco se cual destacan, en un primer apar- se ordenó un tipo con ancho de 13 a pudo mezclar la lana con pieles de tado, la normalización de los instru- 9 palmos y medio y 1300 hilos y otros animales, gato, cabrito...La mentos de elaboración de los paños. otro tipo con ancho de 14 a 9 pal- multa iría contra el mismo batidor de trapo que lo hiciera. Los aditivos colorantes también experimentaron la misma reglamentación: no se pudo añadir tiza o tierra, ni ciertas especies de tintes que perdiesen al lavar el paño y degradaran su color, por ejemplo, los azules, verdes o marrones. El rojo no podría adulte- rarse sofisticadamente, el verde ten- dría que hacerse con garda (planta tintorera de calidad superior) y teñirse antes de estar engrasado con buen azul; el marrón tampoco se teñiría sin estar antes engrasado para que el paño no se volviera rojo. Otra disposición recordó y porme- norizó las prohibiciones sobre tin- tes: que no se pudieran obscurecer los paños a base de añadirlos borra, tierra negra, vitriolo (ácido sulfú- rico), gusano, aguas de óxido de hierro, vinagre o gala. Se publicó una lista de perayres que habían defraudado con los tintes. El control de calidad también rehusó la adic- ción de tierra para aumentar la can- tidad de los paños que se vendían a peso. Tampoco se podía añadir cualquier tipo de grasa a los batanes para procesar el trapo y se reguló la cantidad de la misma que se debía añadir al piló: se debía usar sagí o tocino (grasa animal) en cantidad estipulada para los paños delgados, Tinte (miniatura del Livre des Propietez des Choses año 1482). que fue de dos libras. Los paños

-19- debían adobarse o prepararse por el aunque sí sus restantes característi- menos para revenderla o especular derecho y por el revés y quedó cas. Se permitió la confección de con ella, bajo pena de 60 sueldos. prohibido preparar trapos que no los tres estilos a lo largo de todo el Era una medida que pretendía, res- tuviesen la medida mínima de 16 período que duró la recopilación tringiendo la cantidad de talleres alnas. El ajuste de los paños a las normativa, pero siempre cada uno textiles, limitar la producción y medidas prescritas es un asunto que de ellos debió conservar sus colores sostener los precios. aparece constantemente en la nor- y formas de realización originales; mativa: podría considerarse que su aquellos que se hicieran con cual- Así pues, la síntesis de la nor- incumplimiento fue el fraude que quiera de dichos estilos adaptados a mativa del gremio de los perayres más se tipificó hasta alcanzar una las características del pinte o rastri- que acabo de exponer, me ha permi- regulación pormenorizada en grado llo valenciano llevarían su defini- tido trazar un panorama, aunque sumo. Toda la cadena de produc- ción especial. Variarlos significó somero, del sector textil valenciano ción se controló en diversas y reite- cometer fraude. A los paños anti- de época foral: han quedado de radas disposiciones: bataneros, guos se les denominó de “Valencia” relieve quiénes dieron las normas blanqueadores, fabricantes de pin- y a los restantes “vervins hechos en legales del gremio (el rey, los jura- tes, rastrillos o armazones de las Valencia” o “bruxeles hecho en dos de Valencia y su mustaçaf) con tramas del tejido, tintoreros, hilan- Valencia”. Para garantizarlo se die- sus tres tipos (fueros, ordenanzas y deras, urdidores... ron características de medidas, disposiciones sectoriales) y los dos forma de trabajar las orillas, los principales áreas que éstas abarca- En tercer lugar se sitúan las remates, el derecho y el revés, el ron: el gremio y el producto textil. regulaciones sobre la comercializa- peso, las dimensiones del marco de Y ya dentro de la última se ha con- ción del paño ya en su origen. Si un anudado, etc. Y por fin se obligó a siderado el dispositivo sobre los cliente del gremio no cumplía el poner una bolla con el nombre y el instrumentos textiles (urdidores y acuerdo de elaboración se podía taller del productor y a los de deno- rastrillos), sobre las materias primas quedar el producto por pago de lo minación “Valencia” se les colocó (lanas y tintes) y sobre la comercia- efectuado. No se podía tomar una por marca una gralla al comienzo y lización del paño (medidas y polí- faena para elaborarla sin antes final de la pieza, que fue concesión tica del textil). Toda la abundante haber acabado la precedente. Exis- real. casuística que se lee en las rúbricas tían marcas que identificaban a cada o índice del libro se encierran en tundidor o pañero. Se practicaban El sistema, proteccionista dada estos apartados, que no son ni más inspecciones a los paños por parte la época histórica en que estuvo ni menos que un tratamiento norma- de los veedores o inspectores del vigente, fijó un punto para el pago tivo global del textil valenciano mismo gremio, que un día o dos de de impuestos de los paños valencia- entre los siglos XIV y XVII. cada semana debían girar visita al nos: a partir del molino de Paterna mismo inicio de la cadena produc- los paños crudos estarían sujetos a tora, el molino de tundir. Pero de impuesto y también pagarían los entre toda toda la normativa refe- derechos de batán. De esta manera rida hasta ahora me parece muy la defensa de la producción y importante destacar una que consti- comercialización del paño valen- tuye un aspecto poco conocido en la ciano por el gremio de tundidores historia del textil valenciano de logró dejar libre de cargas la circu- época foral: se trata de la lucha de lación de paños en la ciudad. Pero los perayres por crear y sostener un cuando la presión de los tejidos no tipo de paño bajo denominación de ya franceses o belgas sino castella- origen, al cual hoy llamaríamos nos, a mediados del siglo XV, se drap valencià. El asunto tomó hizo más fuerte pidieron al rey que cuerpo cuando se definió que exis- prohibiese la entrada de éstos últi- tía un estilo de fabricación antigua mos en el reino de Valencia por las valenciana, otro de origen francés siguientes razones: ser falsos e ile- llamado vervíns y un tercero elabo- gales y no acomodarse a las medi- rado a estilo de bruxeles. Al ser das ni calidades dadas para los tenidos por calidad superior, valencianos. El rey así lo hizo en 5 NOTAS podrían ser tejidos con lanas mez- de agosto de 1467. Y se hizo pre- cladas, pero no con lana de borre- gón de ello. Una disposición de 9 (1). Capítols i establiments de l’ofici dels guillos lechales (anyins) ni de ani- de junio de 1460 había obligado a peraires de la ciutat de València / edició, estudi i notes del manuscrit d’Ontinyent a males de pelo (conejos, liebres...) ni que todos los paños extranjeros (no cura de Francisco M. Gimeno Blay, Ramón otras falsas lanas pues se les consi- valencianos) portasen la bolla Josep Puchades Bataller.—Ontinyent: deraría metzinats (de saldo). Tam- (recibo de denominación de origen) Caixa d’Estalvis, 1999. poco podrían ser procesados con y fuesen declarados a los veedores (2). Gran Enciclopedia de la Región tintes “corruptos” o prohibidos. Se del gremio de tundidores en el mer- Valenciana / J. Soler Carnicer editor litera- les consideraba productos de pri- cado textil del Camp del Tirador de rio. – Valencia: Mas Ivars, 1973. – vol. 8, mera calidad elaborados en la ciu- la ciudad de Valencia. La defensa p. 244. dad de Valencia; tal vez nacieron del paño valenciano ya venía de (3). Ibidem. para satisfacer la demanda de una antes y había alcanzado un punto moda de gusto extranjero en el siglo inusitado: el 14 de abril de 1400 se (4). Ibíd., vol. 5, p. 155-156. XIV. El paño de estilo vervins tuvo había dado un prohibición para que (5). Capítols...(ob. cit. en nota 1), p. 85-92. un peso de 47 libras en todas las nadie pudiera comprar tierra desti- (6). La cronología dada por el documento no ciudades reales y con el tiempo se nada a la preparación de paños den- es exacta: en 1309 era rey Jaime II (Valen- permitió que no guardara tal peso tro de la ciudad y su término, ni cia 1268-Barcelona 1327).

-20- EL CANT DELS ANGELETS.

BREU COMENTARI LINGÜÍSTIC.

INMACULADA JORGE ROMERO

El Cant dels angelets, són unes cobles de caràcter religiós, cantades per anunciar la festa de la Puríssima, patrona d’Ontinyent. La primera documentació és de la segona meitat del segle XVII.

CONTEXT HISTÒRIC va ser ben diferent: la preponderàn- tots els sectors, la situació lingüís- cia de Castella es va fer palesa molt tica no és una excepció. Amb una Durant els anys 1232-1245 el rei prompte. A partir d’aquest moment administració cada vegada més cas- Jaume I conquereix el Regne de comencen a aparéixer documents tellanitzada, els càrrecs polítics, València incorporant-lo així a la administratius en castellà, i en cas- administratius i eclesiàstics eren Corona d’Aragó, (formada per la tellà és la correspondència del ocupats per castellans. La llengua unió dinàstica entre Aragó i Cata- monarca i la relació amb els seus castellana, del rei i cortesans, era lunya) Martí l’Humà morí sense col.laboradors. parlada cada vegada més per la descendència (1410) i el Compro- noblesa, com un signe identificador mís de Casp instal.là, a la corona La llengua i cultura castellana de classe social. Alguns sector de la catalano-aragonesa la dinastia cas- tenien cada vegada més prestigi, i al burgesia també acabaran fent el tellana dels Trastàmara, entronitzant començament del segle XVI, l’ aris- canvi idiomàtic. Malgrat tot, el Ferran d’Antequera (1412). tocràcia estava immersa en un pro- valencià segueix com a vehicle cés de canvi lingüístic molt accele- d’expressió de la majoria de la Posteriorment, el 1497, es pro- rat. La monarquia tenia el propòsit població. duí la unió dinàstica entre Aragó i clar de crear una llengua nacional. Castella i la Corona d’Aragó es va El català ja no tenia cort i encara Vicent Pitarch en “La llengua integrar en la monarquia hispànica que la classe popular es mantenia de l’administració eclesiàstica“ en un estatus d’igualtat, és a dir fidel a la seva llengua, aquesta revisa el paper de l’Església en conservant l’estructura federativa, començava a perdre prestigi enfront aquest segle caracteritzat pel barro- les institucions i la llengua pròpies del castellà. quisme i pròdig en festes comme- de cada regne. Però aquesta igualtat moratives: “ -El tractament idiomà- fou tan sols teòrica perquè la realitat El segle XVII, segle de crisi a tic ofereix notables diferències

-21- entre els diversos bisbats; el de 1. VOCALISME mes dentals Tortosa representaria la màxima El vocalisme tònic del valencià Únicament cal destacar la repre- adequació a la realitat lingüística distingeix perfectament les set sentació gràfica de la neutralització de la societat, així com el de vocals del sistema i presenta quatre d’quests fonemes en posició final Sogorb. -El paper dels bisbes fou graus d’obertura. El vocalisme àton de mot (neutralitzen en l’arxifo- determinant en el procés castella- consta de cinc vocals i coincideix, nema dental / T/. nitzador, on excel.liren sobretot els com el tònic amb el del català nord- de l’arxidiòcesi de València.-Com a Al text apareix la grafia d: occidental. contrapartida els capitols catedrali- magestad (v.11). J. Martí docu- cis i el clergat obscur constituïren No s’observa en el text cap tret menta magestad en “Les ordina- un fort reducte enfront de les remarcable des del punt de vista del cions de la costa marítima del maniobres assimilistes dels solis vocalisme. La distinció gràfica de Regne de València (1673)“ (Valèn- episcopals.-Els ordes religiosos i les vocals és la regla general cia 1991). excepte el cas d’animauvos (v. 17) els capellans forasters esdevingue- 2.5.- Grafia y ren fidels executors de la política on la e s’ha assimilat a la a. És a dir lingüística dominant...” la e ha perdut el seu propi punt En la conjunció copulativa, y (v.9) d’articulació i s’ha assimilat al punt En el pronom personal de primera de la a. El registre de la Parròquia de persona, Yo (v.5) Sta. Maria d’Ontinyent està escrit 2 .- CONSONANTISME en valencià fins a l’any 1730. “Generalment es pronuncia jo amb Normalment les grafies trobades consonant j prepalatal fricativa o EL TEXT en el text es corresponen amb les africada sonora, però a la part meri- grafies de l’ortografia, però caldria dional del territori català peninsular El text consta de 6 estrofes de 4 remarcar: i a Eivissa yo amb la inicial semi- versos cada una, en total 24. La pri- consonan “ DCVB. mera documentació és de 1667 però 2.1.- Grafies corresponents als fone- no hi ha cap indici ni de la seva mes palatals 2.7.- Grafia h autoria ni de si és un fragment que 2.1.1.- Palatal nasal sonora, és christians (v. 17) pertany a alguna obra o misteri con- representada per la grafia castella- cepcionista. 1398 Bernat Metge Lo sommi “Que nitzant ñ. Exemple: Ontiñent (v. 2). algun feel cristià no deja “pàg. 62 L’origen valencià es posa de No hi apareix representada pel manifest en mots com el demostra- dígraf (grafia doble que representa 1429-1466 Pere IV Crònica 288 tiu este un so) ny. “No hay rey de christians qui haja tres millors ciutats que nós havem” ( v. 9), l’adverbi de temps hui (v. 1) 2.1.2.- Palatal fricativa sonora, en el o el verb aplegar (v. 1). text sols s’empra la grafia castella- 1476 Gabriel Turell Recort “Los nitzant ch. Exemples: festecha (v. moros, qui.s véren los chistians Hi apareixen uns trets que com a 3), festechant (v.12), festecheu detràs” pàg. 139 mínim ens criden l’atenció : (vs.16,19). 1460 Juanot Martorell Tirant lo - La grafia castellanitzant: d’Onti- 2.2.- Grafies corresponents als fone- Blanc “no tenint clemència ne pie- ñent (v. 1) i festecha (v.3). mes alveolars. tat a llur proïsme crestià” pàg. 174 - honrrat ( v. 21) honrrará ( v. 22) . Alveolar fricativa sonora (En castellà també s’utilitzava la En castellà fins al segle XVII grafia ch, fins a l’any 1803.) - Grafia s intervocàlica inclusivament es podia escriure rr Es podria remarcar que aparei- al principi de paraula i a l’interior Altisim (v.14) Aquest mot està xen en el text, tres dels sis trets que després d’una consonant , encara documentat sempre amb la grafia - carateritzen el consonantisme que també s’ha trobat documentat ss- altíssim, escriure’l amb una gra- valencià : en el DECLC : “ fer les honrres de fia corresponent amb una alveolar la sepultura... Fer les honrres a son fricativa sonora, fa pensar en una 1) Distinció dels fonemes b/v: pare...” Però en un text del segle castellanització. benaventurat (v. 24) XVI (Theasaurus puerilis, (1575) - Grafia z 2) Articulació dels grups finals -NT, 166, 300, 243) -NC, -RT, -LT ací al text es manté alcanzareu (v. 19) es correspondria -merceds (v.20). gràficament excepte en el cas de amb una alveolar fricativa sonora . fenlo (v. 24). Segons Fouché la d intervocà- Aquest mot està documentat en el lica llatina, MERCEDE , es va per- DCVB però amb grafia ç, per tant 3) Articulació de la -r final: saber dre en una època pre-literària, però fa pensar que és una grafia caste- (v. 9) al text hi apareix. Podria ser una llana alcanzar . interferència del castellà (merced- 2.3.- Grafies corresponents als fone- MORFOSINTAXI es) . mes velars. Cal destacar : - alcanzareu (v. 19) la grafia z fa En posició final absoluta de mot pensar en una castellanització 1.- PRONOMS PERSONALS. els fonemes /g/ i /k/ perden la seua Per agilitar la localització de les capacitat d’oposició, resultant 1.1.- Pronoms forts paraules s’han numerat els versos, i l’arxifonema velar / K / que en el yo (v.5) 1ª persona singular. s’ha pres com a base “les ordina- text és representat per la grafia ch : cions de la costa marítima del vinch (v.5) 1.2.- Pronoms febles. Regne de València” de J. Martí. 2.4.- Grafies corresponents als fone- - daros (v.6). Dialectalment dona-

-22- ros. La forma que apareix en el text Actualment fent-lo. 4.1 - Àtons és una forma castellana . 2.- L’ARTICLE - son (v.20) - eus (v. 9). El pronom vos proclític En el text apareixen únicament - vostron (v.8), forma analògica de esdevé en la forma reforçada us les formes plenes de l’article deter- son ( vòstron ). quan s’usa davant de verb començat minat. en consonant. Dialectalment eus . Usades en català antic, actual- lo (vs. 23) i la ( vs. 6, 10) ment aquestes formes es conserven - vos (v.17) forma plena usada davant de certs noms de parentesc, darrere de verb acabat en consonant Actualment s’utilitzen les for- refranys i algunes formes de tracta- o diftong com aquest cas. Actual- mes reforçades el, els. Perduren les ment. ment animeu-vos. formes plenes, a certes zones del domini valencià, en expressions 5.- RELATIUS - loi (v.23) Forma plena. Aquesta fetes “tot lo dia”, en cançons popu- combinació de pronoms de tercera Per lo qual (v.5), deloq. (v.13), lars i en la parla col.oquial de perso- persona segueix l’ordre clàssic de alaq. (v.18) alq.e ala (v. 22) presen- nes majors. CD+CI . lo i pagará . En algunes ten la forma: prep +art+relatiu. 3.- DEMOSTRATIUS ocasions el pronom hi adopta la En dues ocasions lo neutre (vs. variant i. - este (v. 9). Forma simple. En el 5, 13). Per a J. Escartí (Estudi com- Segons J. Martí ( obra ja citada ) text no apareix cap forma reforçada. paratiu entre la morfologia del valencià del segle XVII i l’actual) la combinació CI+CD i el canvi de El valencià, amb el ribagorçà i hi per li pròpia del valencià modern, tortosí subdialectes del nord-occi- l’aparició del lo com article neutre no comença fins a la fi dels segle dental, empra les formes simples significa la influència del castellà. XVII dels demostratius a diferència de la Actualment, el seu ús està molt - lo (v.24) forma plena del pronom resta del català. estés en la parla col.lquial. de 3ª persona singular masculí . 4.- POSSESSIUS 6.- VERBS Apareixen al text formes perso- nals i formes no personals. Cal remarcar: - l’infinitiu castellà darós (v.6) - la confusió de persona eus fas saber (v. 9) ( eus faig saber ) 7.- PREPOSICIONS 7.1.- Febles o àtones - a, ab, de, en, per El complement directe amb la preposició a cas de festechant també a Maria ( v. 12) és, segons la majoria dels autors, una influència del castellà perquè el seu ús era poc freqüent en la llegua medieval 7.2.- Fortes o tòniques - sens (vs. 4,11). Aquesta preposició presenta la mateixa forma davant de consonant i davant de vocal. Joan Coromines diu que la forma més usual, tret dels textos oficials, era des de la fi del segle XV sense ( J. Martí Les ordina- cions..... nota pág 90) 8- CONJUNCIONS Finals: Peraq.e (v. 7) (normativa actual: perquè final) 9.- ADVERBIS De temps: Hui (v. 1) restringit a l’àmbit del valencià.

LÈXIC ALCANZAR (v.19): no en el Manuscrit de l’any 1662 en què es publicita la festa dels Angelets. DCVB amb aquesta grafia.

-23- Alcançar accepció 3, obtenir, assolir NOVA (v.1): DCVB, notícia. Ans BIBLIOGRAFIA amb esforç. sia la mia mort que tales cosesve- BURGUET i ARDIACA, F., Intro- gen los meus ulls ni les mies orelles ALTISIM (v.14): no altisim en el ducció a la fonologia, fonètica i tales noves hagen, Tirant c.212. DCVB, sí altíssim ortografia del català, Edicions de la Molt documentada en DECLC. Magrana, Barcelona, 1985 DECLC: Altíssim del superlatiu ONTIÑENT (v.2): no amb aquesta llatí ALTISSIMUS - DECLC - COROMINES, Joan ., grafia en el DCVB. (Ontinyent, Diccionari etimològic i complemen- ANIMAUVOS - ANIMAR: Donar Ontenient) tari de la llengua catalana , Curial, vida o expressió de vida VINCH, VENIR (v. 5): DCVB. Barcelona 1995 DECLC animar en el sentit de Plató vench en Itàlia, B. Metge, - DCVB - ALCOVER, Antoni M., donar coratge (Isabel de Villena, S. Somni. Tant he amat que vinch en Diccionari català-valencià- balear, XV ) del llatí masculí ANIMUS desamar, A. March LXXXIV. Palma de Mallorca, 1993. APLEGAT (v.1): DCVB, valencià. Y (vs. 9,16,18,21): no amb aquesta Diccionari de la llengua catalana, ( Referencies: Plefaren aquestes grafia en el DCVB; Que tots se CD-ROM) Enciclopèdia Catalana, nouelles a les orelles del Marques, aparallassen y’s guarnissen, Pere Curial I, 13 . L’Emperador aplegà IV, Cròn. 306. De fraus y mentires Barcelona, 1994 primer a la mar que no elles, Tirant és mestra y amiga, Procés o disputa Diccionari valencià, Generalitat c. 279 . Deu escandalls/ no hi aple- de viudes y donzelles, Impresso en Valenciana- Institut Interuniversi- garien , Spill, 7019. Valencia any 1561. tari de Filologia Valenciana, Edi- - DECLC: “ És sabut que en el DECLC: “ I conjucció copulativa ... cions Bromera, Alzira, 1995 valencià comú s’usa més aplegar e, orígens; i (sovint grafiat y, hi ) ja ESCARTÍ, J., Estudi comparatiu (ja antic) que arribar”. Documenta apareix esporàdicament a l’Edat entre la morfologia del valencià del aplegar i arribar Mitjana, des del S. XIII“. segle XVII i l’actual . Miscel.lània CHRISTIANS (v. 17): DCVB cris- YO (v.5): no amb aquesta grafia en 96 tià. No hay rey de christians qui el DCVB; Yo, Jaume I , Cròn. 94. FERRANDO, A. NICOLÀS, M., haja tres millors ciutats que nós DECLC: “ tant jo com yo, des dels Panorama d’història de la llengua, havem, Pere IV, Cron. 288. Etimo- origens“... “ Des de la fi de l’Edat Tàndem Edicions,València 1993. logia CHRISTIANU Mitjana aquesta fluctuació degué MARTÍ MESTRE, Joaquim, Les ENHORA BONA (v. 6) DCVB quedà fixada en el sentit que la llen- ordinacions de la costa marítima felicitació. Etimologia: substantiva- gua escrita generalitzà jo“. del Regne de València (1673), Insti- ció de la locució en hora bona, que tut de Filologia Valenciana, Publi- serveix per a felicitar. cacions de l’Abadia de Montserrat, TEXT ENTENDREU (v. 13): DCVB 1991. accepció 5: adquirir notícia; conèi- 1 Hui del cel nova ha aplegat, MOLL, Francesc de B., Gramàtica xer l’existència o esdeveniment 2 q.e Ontiñent ab devoció, històrica catalana, Universitat de d’una cosa 3 festecha a la Concepció València, 1991. FESTECHA (vs. 3,12,16,19): no 4 de Mª sens pecat. PITARCH,V. Laa llengua de amb aquesta grafia en el DCVB 5 Per lo qual yo vinch content l’Administració Eclesiàstica( País HONRRAT (vs. 21,22): no amb 6 a daros la en hora bona, Valencià, segles XVII-XVIII), aquesta grafia en el DCVB L’Espill, 6/7, pp 41-76, 1980 7 peraq.e en obra tan bona DECLC: Pou, Onofre, Theasaurus 8 poseu vostron pensament. REGLÀ, J. ,Aproximació a la histò- puerilis, València 1575 ria del País Valencià, Quaderns 9 Y eus fas saber q.e este dia, 3i4, HUI (v.1): DCVB : V avui. E hui 10 está la Cort Celestial, en dia se corona de corona d’acer , València,1992 11 ab magestad sens igual SANCHIS GUARNER,M, Els Tirant c. 27 12 festechant tambe a Maria. valencians i la llengua autòctona DECLC: “Avui, que fins a data bas- 13 Deloq.e he dit entendreu, durant els segles XVI,XVII i XVII, tant moderna s’ha dit més general- 14 quant al Altisim agrada Institución Alfonso el Magnánimo- ment vui i en terra valenciana hui.... Diputación Provincial de Valencia, Durant tota l’Edat Mitjana i més 15 q.e ala mare molt amada 1963 tard seguiren coexistint vui i ui, 16 de anima i cor festecheu. aquest escrit hui en memòria del 17 Animauvos puix christians, VALOR, E. La flexió verbal, llatí “ Papers bàsics 3i4, València, 1983 18 yalaq.e es Mare de Deu MAGESTAD (v. 11): DCVB 19 festecheu q.e alcanzareu magestat. f.: V. Majestat. En lo loch en lo qual mon pare, ab magestat 20 de son fill merceds molt grans. de noble e honrada companyia, 21 Y com es fill tan honrrat Corella Obres 211. 22 alq.e ala mare honrrará MERCEDS (v. 20): no en el 23 enlo Cel loi pagará DCVB; Madona, dix lo majordom, 24 fenlo benaventurat. grans mercès !, Desclot Cròn. C. 4

-24- LA INFANTA MARGARITA TERESA.

RAFAEL A. GANDÍA VIDAL

El fallecimiento de Isabel de de su trono. España necesitaba un prensión y la gran amistad de D. Borbón en octubre de 1.644 sumió heredero y para ello Felipe IV, con Diego Rodríguez de Silva Veláz- en la tristeza a su esposo el monarca cuarenta y dos años, tras complica- quez, pintor de la corte, que la Felipe IV y al pueblo que la amaba dos y largos procesos protocolarios entendió y admiró con el senti- y respetaba a pesar que la sucesión estrechaba su relación con el Impe- miento que ha quedado para siem- dinástica estaba momentáneamente rio, el 6 de octubre de 1.649 en la pre reflejado en sus numerosos y asegurada con el entonces Príncipe parroquia de Navalcarnero, casán- extraordinarios retratos. En parte, de Asturias, Baltasar Carlos, un dose con su sobrina carnal, de dieci- porque Velázquez siempre sintió adolescente de quince años al que séis años, la archiduquesa Mariana hacia ella un gran afecto y porque un año después y para reforzar su de Habsburgo, la novia que había cumpliendo con su deber tenía que alianza con el Imperio, tras la larga sido destinada a su fallecido hijo informar a las grandes cortes euro- contienda de la Guerra de los Baltasar Carlos. peas del estado de la infanta. Treinta años, concertaron en matri- monio con su prima hermana Fruto de aquel enlace, tras El primer retrato que conoce- Mariana, archiduquesa de Austria, varios fracasos y abortos, fue el mos, pintado en 1.653, cuando la de trece años hija del emperador nacimiento el 12 de julio de 1.651 infanta no había cumplido los tres Fernando III y de la infanta María, de la infanta Margarita Teresa a la años, se encuentra en el Kunsthisto- hermana del rey español. que el rey llamaba cariñosamente risches Museum de Viena. De un mi sabandija y de la que sería año después es él conservado en el Más la situación cambiaría poco madrina su hermana, la Infanta Mª Louvre, que seguramente fue un tiempo después cuando el 19 de Teresa, hija del primer matrimonio regalo de Felipe IV a su hermana octubre de 1.646 moría víctima de de Felipe IV con Isabel de Borbón. Ana, reina de Francia y madre de una calenturas tercianas el Príncipe La graciosa infanta, pequeño ángel, Luis XIV. Aunque el más conocido de Asturias, a quién su padre aca- como la describía el mariscal de es el que a sus cinco años, capta su baba de llevar de reino en reino Gramont, en los primeros nueve expresión dulce y distraída junto a para hacerle conocer como heredero años de su vida, contó con la com- sus meninas -Agustina Sarmiento e

-25- Isabel Velasco- y a sus bufones - mente se celebró, en la capilla del señor (que haya en la gloria) con el Mari Barbola y Pertusato-, en una Alcázar, la boda por poderes entre serenísimo Emperador Leopoldo I, de las obras más supremas del arte Margarita Teresa y Leopoldo I, su tío y mi hermano, y porque se universal. El cuadro que entusiasmó actuando como novio el duque de acerca el plazo de su jornada a Ale- al propio rey se instaló en su despa- Medina de las Torres. El 27 de ese mania, os lo aviso para que lo cho de trabajo, para en sus momen- mismo mes, la ahora esposa del entendais y me ayudeis a dar gra- tos de recogida intimidad poder emperador, acompañada de una cias a Nuestro Señor (como es admirarlo mejor, mandando a su rica, lucida y enorme caravana de justo) para que este suceso de que pintor de cámara que con el mismo carrozas y carruajes, comenzó su espero ha de resultar su mayor ser- vestido, parecida postura y exacto largo viaje a Viena, que duraría más vicio y bien de esta Monarquía. peinado retratara de nuevo a su que- de ocho meses llenos de recepcio- Madrid a 31 de Enero de 1.666. Yo rida hija. La obra que, actualmente nes, festejos, agasajos y entradas y la Reyna.” En las sesiones que el se conserva en el Kunsthistoriches despedidas triunfales en las ciuda- Consell celebró en la segunda quin- de Viena, fue enviada al emperador des de los reinos de España y del cena de abril, se nombraron a D. Leopoldo I de Habsburgo, sobrino Imperio. Fausto Milá de Aragón y D. Luis carnal de Felipe IV, con quien se Donat capitanes para que al frente murmuraba que Margarita Teresa El 10 de mayo acompañada por de sus respectivas compañías rin- en unos años podría contraer matri- el Cardenal Colona, el Duque de dieran los correspondientes hono- monio. El último retrato que Veláz- Alburqueque y una lucida comitiva res, se amueblaron y acondiciona- quez pintara de su modelo favorita arribó a la entonces Villa de Ontin- ron los diferentes aposentos del es el que realizó, en 1.659 cuando yent de paso para Denia, en cuyo “Palacio” de la duquesa de Almo- ella contaba ocho años, y se nego- puerto embarcaría rumbo a su dóvar en la plazoleta de Sant Roc, ciaban, tras la Paz de los Pirineos, nueva patria. La llegada de la se repararon los diferentes caminos los esponsales de la infanta María Infanta fue anunciada por su madre por donde había de transitar la Teresa con el joven rey francés la Reina Gobernadora en carta diri- comitivas,... La estancia de tan ilus- Luis XIV. gida a nuestras autoridades: “Amaos tre visitante en Ontinyent que tuvo y fieles nuestros, la infanta Marga- que prolongarse debido a las fuertes Después de los grandes festejos rita mi hija estaba tratada de casar lluvias torrenciales que acompaña- que en el Alcázar y en todo el reino antes de la muerte de mi Rey mi das de pedrisco cayeron en nuestro se celebraron por el nacimiento del que más tarde sería Carlos II, el gran acontecimiento en la corte madrileña fue la conmemoración, el 12 de febrero de 1.664, del compro- miso matrimonial entre Margarita Teresa y su tío Leopoldo I, empera- dor de Alemania y Austria. A la infanta le agradó aquel compromiso a pesar que su futuro marido era once años mayor que ella, pero era católico y se le conocía como Leo- poldo I el Grande. Además iba a residir en una ciudad de la que su madre le había hablado mucho y bien. Fue en esa época cuando se pintó su último retrato de autor español, conservado en el Prado, encontrándose una copia en el Museo de Viena. Al parecer el lienzo fue iniciado por el propio Velázquez concluyéndolo Juan Bautista del Mazo en 1.663.

La muerte del monarca español el 17 de septiembre de 1.665 fue un duro golpe para Margarita Teresa. En su testamento el propio Felipe IV proclamaba heredero a su hijo Carlos, pero si éste muriese sin sucesión, el heredero universal de todos mis reinos, estados y señoríos sería Margarita Teresa, sus hijos, hijas y descendientes varones o hembras, excluyendo como herede- ros a todos los descendientes de Luis XIV de Francia y de su hija Mª Teresa.

El 25 de abril de 1.664, oficial- Las Meninas. Diego de Velázquez.

-26- término, se materializó con la colo- Harrach bendijo a los esposos, con- cidos por el tumor. cación de una cadena en el zaguán cluyendo la ceremonia con la ento- de la noble casona donde se hos- nación de un tedeum. Durante El 9 de febrero de 1.672 dio a pedó y cuya tradición otorga el pri- meses se prolongaron los festejos luz a una débil niña que dieciséis vilegio de indultar al delincuente en los palacios y en las plazas. días más tarde paso a mejor vida. que a sus eslabones se asía. La pena compartida junto a su Adorada por el emperador y esposo les unió más que nunca. Un El 17 de octubre en Roveretto, querida por el pueblo, la Emperatriz año después su salud fue quebran- ciudad cercana al lago de Garda, el gustaba de los espectáculos de la tándose. Una angustiosa carta de cortejo español tras despedirse de escuela de equitación española, fun- Leopoldo a su embajador de Madrid su princesa, fue sustituido por otro dada en 1.580 por el Duque Carlos lo confirmaba: La emperatriz desde austríaco y el 27 de noviembre en de Stiria, -primo hermano de Felipe hace dos semanas tose con frecuen- su alojamiento de Schotwien, cerca II- así como de las representaciones cia; la condición de su tumor en su de Neustad conoció al emperador teatrales, conciertos y de las prime- garganta ha empeorado y nuestra Leopoldo I que, impaciente por ras óperas. El 28 de septiembre de preocupación se acentúa. Margarita conocer a su esposa, de incógnito y 1.667, tras un parto difícil que duró Teresa estaba muy enferma; su fin junto a varios caballeros había más de siete horas, dio a luz a un era inminente. El emperador, el 14 abandonado Viena, comenzando de varón, heredero de la corona, al que de marzo, comunicaba a su amigo aquel inquieto e imprevisto encuen- llamaron Fernando Wenceslao y Von Potting: Inicio mi carta por la tro un bello romance de amor que que frustró muchas esperanzas lamentación de Job: “Tened piedad solo quebró su temprana muerte. cuando murió a los cuatro meses. El de mi porque la mano de Dios me 18 de enero de 1.669 alumbró a la ha tocado”. La más terrible desgra- Según se convino, el domingo 6 archiduquesa María Antonia y un cia me ha golpeado. El día 12, a las de diciembre Margarita Teresa año más tarde a un nuevo varón que dos de la mañana, después de una entraría en Viena. Por la mañana, el bautizado con el nombre de Juan, larga y cristiana agonía mi amada emperador, con trescientos jinetes falleció a las pocas horas; débil tras esposa, la emperatriz se nos ha ido. con el uniforme de gala de la guar- este parto del que nunca se recobró, Tenía solamente veintiún años. dia imperial, cabalgó hacia la igle- un cronista austríaco de este tiempo, sia de San Marcos, en las afueras de la describía como una joven de cutis De la infanta Margarita Teresa, la capital, lugar de cita de ambos. A delicado, con bella cabellera rubia, la flor más hermosa de España y de la hora acordada apareció la lujosa grandes y suaves ojos azules, nariz Austria, como la llamaban los vie- carroza de la emperatriz vestida de correcta, rostro algo alargado y neses, que un día recorrió nuestras blanco acompañada por la condesa cuerpo pequeño. Posee un tierno tierras, nos ha quedado su angelical de Erik, su primera dama de honor. corazón; es tolerante y partidaria imagen inmortalizada por los pince- Precedidos de los trescientos jinetes de cualquier buena causa. Algo les de Don Diego Rodríguez de de la guardia imperial y seguidos de tímida, muy caritativa, de ejemplar Silva Velázquez, el más genial y cien carrozas, mil lacayos y más de pureza, la más amante de las espo- supremo pintor que con su arte ha tres mil caballeros de las noblezas sas y la más devota de las hecho que la infanta se encuentre de Austria, de Bohemia y de Hun- madres,... en su cuerpo intenta disi- frente a nosotros siempre vital gría, que lucían sus mejores unifor- mular un bulto que los médicos se como hace más de 350 años. mes y montaban briosos corceles, la esfuerzan en disminuir... Después emperatriz en su carroza y a su lado de dos abortos sucesivos, el primero Leopoldo I a caballo, entraron en en agosto de 1.670 y el segundo en Viena entre el tronar de los cañones febrero de 1.671, la emperatriz per- y el repique de todas las campanas maneció durante cerca de tres de las iglesias de la capital. En la meses en cama aquejada de fiebres iglesia de los agustinos, el cardenal y fuertes dolores de garganta produ-

-27- Clara Campoamor, defensora del dret al vot de les dones.

“ELS CARRERS TAMBÉ TENEN GÈNERE”1: LES DONES ALS NOMENCLÀTORS DE LA VALL D’ALBAIDA.

Mª DEL CARMEN AGULLÓ DÍAZ Universitat de València

ELS NOMS DELS CARRERS, REFLEX DE LA SOCIETAT

El nomenclàtor dels carrers seus habitants, fins i tot en els seus ria, que, en el cas de la nostra d’una població acostuma a reflectir matisos, i les diverses correlacions comarca han fet que a l’hora d’ele- d’una manera força fidel els de forces en el poder que anaven gir persones per tal de nomenar els moments històrics que la seua succeint-se no més seguint les carrers dels pobles de la Vall, és a societat travessa, afirmació perfec- modificacions del nomenclàtor. dir de decidir qui mereix ser recor- tament vàlida si d’allò que es tracta dat en la memòria popular, s’intro- és de conèixer la realitat valldalbai- Però si la secularització de la duïren els criteris d’una major apro- dina com ens van mostrar fa anys societat, les mudances polítiques i ximació a la realitat local o valen- Peregrí Sancho Cremades i Ricard la normalització lingüística han tro- ciana i una diversificació en les Morant al seu article a la revista bat el seu lloc als carrers de la Vall, seues ideologies, decisió que s’ha Alba2 on analitzaven els canvis que no puguem dir el mateix en allò que traduït en la inclusió d’una bona a diferents nivells (llengua, contin- respecta als intents d’incorporació quantitat d’homes vinculats des de guts polítics, secularització...) havia de les dones a la societat en pla diferents esferes a la realitat local, provocat l’adveniment de la transi- d’igualtat ni als nous models feme- continuen mantenint-se criteris ció i els primers Ajuntaments nins que han sorgit als darrers anys, androcèntrics i patriarcals, models democràtics, o Emili Casanova al que continuen restant marginats sexe-genèrics tradicionals que fan seu article sobre els rètols urbans a d’eixos carrers pels quals transitem invisibles a les dones en el dia a dia Agullent3. En altres ocasions, com tots els dies els ciutadans i ciutada- dels nostres itineraris urbans.5 Es ens mostra Josep Gandia analitzant nes valldalbaidines. per això que el fet d’aproximar-nos l’Ontinyent de l’etapa republicana,4 als noms dels carrers ens fa “desco- també puguem seguir l’evolució de I és que, malgrat els afortunats brir referents que recorden una i les diferents postures polítiques dels avanços en la concepció de la histò- altra vegada que els principis de

-28- ciutadania no són iguals per a totes per tal de poder accedir a ells i les lica (inclosa en Reis Catòlics), les persones dins del context de la concepcions tradicionals histo- Antonia Martínez, Leonor Ortiz i cultura occidental.”6 riogràfiques, els criteris que priorit- Sor Gregòria. La Mare de Deu es zen un sexe, una classe social, una recordada sota dues advocacions: Des que Aristòtil va distingir religió i una llengua sobre les altres, Aurora i Merced. entre l’espai públic i el privat, entre han estat els dominants al llarg dels la “politeia” i la “oikonomia” i va darrers segles i continuen presents CASTELLO DE RUGAT12: d’un decidir que el primer corresponia als als de la nostra comarca. total de 47 carrers, 14 són de perso- homes i al segon a les dones,7 tota la nes, d’ells cap de dones, i hi ha dues tradició occidental ha mantingut LES DONES ALS NO- advocacions de la Mare de Deu (del fins fa escàs temps aquesta dràstica MENCLÀTORS DE SET Carme i Verge del Remei). Al divisió. És per això que els noms POBLACIONS DE LA nomenclàtor anterior, vigent fins que trobem anomenant als carrers, VALL. 1983, hi havia dos noms de dona: el als espais públics, són d’homes que carrer Teresa Estruch Lloret, mestra han desenvolupat les seues tasques a Els estudis abans esmentats i durant més de 40 anys a Castelló aquest àmbit on la presència de les d’altres que citarem al llarg (que designava una part de l’actual dones ha estat moltes vegades prohi- d’aquest article que s’han realitzat carrer Meson), i plaça de Dª Reme- bida i sempre ha segut minoritària, sobre els nomenclàtors de pobla- dio Seguí Monzó, una de les majors perquè elles tenien reservat com a cions de la Vall d’Albaida 8 ja han propietàries de la població i que es propi l’espai domèstic, invisible per aprofundit en com reflecteixen cri- casaria amb Baltasar Estaña que a la història. Estem fent referència teris polítics, religiosos, lingüístics, seria alcalde i cap dels conservadors. als polítics, nobles, músics, sacer- centralitzadors... però tots plegats dots, escriptors... que donen cos a la han obviat el de gènere que intenta- MONTAVERNER13: d’un total de major part dels nomenclàtors i a la rem descobrir analitzant els 49 carrers, 19 d’ells són de perso- corresponent i progressiva exclusió nomenclàtors de set diferents nes, a soles 1 de dona (Irene de les dones d’ells perquè la seua poblacions de la Vall: Agullent, Soriano Vidal) i tres advocacions feina diària, menyspreada i ignorada Albaida, Benigànim, Castelló de marianes: Barri del Pilar (amb qua- no es considerava mereixedora d’un Rugat, Montaverner, L’Olleria i tre carrers A,B,C,D), del Loreto i reconeixement públic. La diferència Ontinyent.9 Passarem, per tant, a del Carme sexual que comporta tan grans con- formalitzar un llistat on es detallen seqüències es veu concretada en una en concret, poble per poble, els L’OLLERIA14: d’un total de 131 marginació que cal afegir, moltes noms de dones existents als seus carrers, 80 corresponen a noms de vegades, a la comuna a homes i respectius nomenclàtors: persones, i d’ells 12 a dones: Clara dones que ve provocada per la classe Campoamor, Isabel la Católica, a la qual pertanyen, ja que majorità- AGULLENT10: d’un total de 74 Laura, Reina Sofia (inclosa en Prín- riament seran també els membres de carrers, 43 d’ells reben noms de cipes de España), Teresa de Cal- les classes superiors els que es con- persones i advocacions religioses, cuta, Santa Bàrbara, Santa Cecília, servaran a la memòria oficial i, quan siguent 3 de dones (Santa Rosa, Santa Irene, Santa Llúcia, Santa les dones realitzen tasques de serveis Santa Anna i la reina Sofia, formant Maria Magdalena, Santa Marta, o com a obreres, encara que dins de part de Reis d’Espanya). A més hi Santa Rosa. Advocacions marianes l’àmbit públic, dels circuits comer- ha una advocació de la Mare de hi ha 8: Mare de Deu de la Soledat, cials, patiran la comuna discrimina- Déu (la Puríssima). Puríssima, Loreto, Carme, Aurora, ció a la que han estat sotmesos els dels Dolors, del Remei, del Pilar. seus companys de classes populars. ALBAIDA: d’un total de 94 carrers i places, 44 fan referència a perso- ONTINYENT15: d’un total de 151 I, seguint la visió tradicional de nes (individuals o col·lectives), carrers, 100 d’ells són de persones i la història basada en grans personat- siguent 5 de dones, a saber: Germa- 6 de dones: Santa Anna, Santa Llú- ges i dades rellevants, també son les nes Llinàs, Professora Amparo cia, Santa Rosa, Santa Teresa, Mag- individualitats i les dates claus qui Busó, Sor Josefa Martínez, Santa dalena, Monges Carmelites. apareixen retolant els nostres Anna, Verònica. També hi ha tres Referències a la Mare de Deu hi ha carrers, en quantitat força superior a advocacions de la Mare de Deu: de cinc encara que quatre ho són sota la dels col·lectius humans, escassa- Gràcia, del Remei i del Roser. la mateixa advocació: Concepció i ment representats. Puríssima (dos) així com la Corona- BENIGÀNIM11: d’un total de 83 ció de la imatge de la Puríssima. A Els nomenclàtors, per tant, no carrers, 45 porten noms de perso- elles cal afegir el C. Aurora. són neutrals a l’hora de triar els per- nes, siguent 6 de dones: Santa sonatges, no existeix una igualtat Anna, Beata Agnès, Isabel la Catò- En resum:

POBLACIONS CARRERS AMB CARRERS AMB TOTAL % DONES NOMS DE PERSONA NOM DE DONES CARRERS SOBRE TOTAL % POBLACIÓ TOTAL AGULLENT 43 3 7% 74 4% ALBAIDA 44 5 11% 94 5’3% BENIGÀNIM 45 6 13% 83 7% CASTELLÓ DE RUGAT 14 0 0 47 0 MONTAVERNER 19 1 5% 49 2% L’OLLERIA 80 12 15% 131 9% ONTINYENT 100 6 6% 151 4%

-29- L’anàlisi quantitatiu ens i ens pregunta: “¿Qui eren estes nins. Anant per parts vegem que les demostra que és evident aquesta dones?” per a foc seguit explicar religioses, santes i verges confor- exclusió femenina per raons de que: men el grup més nombrós, que sexe-gènere: les poblacions analit- arriba al 64%, és a dir, més de la zades que presenten un percentatge “Abadesas, monjas, santas y vírge- meitat del total (16 dones de les major de representativitat feme- nes forman un numeroso grupo que quals 10 són santes, 5 religioses i 1 nina si fem referència als carrers supone prácticamente el 50%. Las referència evangèlica). Seguida- amb noms de persones, a penes mujeres de la realeza, en sus variantes ment trobem els grups de les pro- superen el 10% (Benigànim, de reinas, infantas, princesas, y también pietàries i el de les professionals, Albaida, i L’Olleria que arriba a las condesas y duquesas, forman el amb un altre 12% respectivament un 15%) i cap arriba al 10% del segundo grupo en importancia, alrede- (tres propietàries i, en les professio- conjunt total de carrers, siguent el dor del 12%, y el tercer gran bloque, lo nals, 2 mestres i 1 advocada-polí- 4% el més freqüent (Agullent i forman las propietarias con más del tica). Per últim estan 2 dones de la Ontinyent) oscil·lant amb percen- 10%. A partir de aquí nos situamos en reialesa que representen el 8%, i el tatges tan cridaners com els de un porcentaje inferior al 10%, y por 4% restant ve donat per una sense Montaverner amb un 2% i Castelló orden descendente son: escritoras, actri- especificar (Laura). de Rugat, on no hi ha ni una dona ces, pedagogas, políticas, cantantes, representada i, com a nota positiva reformadoras sociales, bailaoras y com- En resum puguem concloure el 9% de l’Olleria. Si els compa- positoras. Así pues, la imagen que la que apareix de manera aclaparado- rem amb estudis sobre poblacions ciudad nos da, a partir del nomenclátor, rament majoritària un model de d’altres zones diferents puguem de las mujeres que nos han precedido se dona clàssic i tradicional, prototi- aportar els que corresponen a les configura a partir de santas y monjas, pus que ve marcat per un caràcter : ciutats de Vigo i Barcelona. A reinas y princesas, propietarias y, con Vigo d’un total de 159 noms de alguna excepción, una compositora, de classe: prevalença de dones bur- persones que nomenen els carrers, una... Más tópica no podía ser.”17 geses i aristòcrates front a les de la 20 rememoren a dones, és a dir, un classe treballadora. 13%. A Barcelona, per la seua Seguint les seues indicacions banda, d’un total de 4.180 carrers, agruparem els 25 noms de dones de religió: hegemonia de dones de a soles 187 fan referència a dones, que hem trobat a la Vall en catego- religió catòlica i, moltes d’elles, és a dir, un 4’47%.16 La comarca, ries homogènies i es fan manifestes religioses i santes. per tant, i dissortadament, segueix les següents: la pauta de Barcelona i comparteix àmbit territorial: localisme estricte amb les dues grans ciutats la religioses: Monges Carmelites, Sor o manca de concreció geogràfica, és mateixa exclusió femenina. Gregòria, Sor Josefa Martínez, a dir, o bé persones molt vinculades Beata Agnès, Teresa de Calcuta a una població en concret o bé Si ara volem apropar-nos més (totes elles monges) i de caràcter altres que no tenen cap vincles de prop a aquesta discriminació, religiós: Verònica; específics amb ella, sense que exis- haurem de realitzar una anàlisi qua- tisquen, per exemple, referències litativa agrupant a les dones en santes: Rosa, Maria Magdalena, d’àmbit comarcal o valencià. diferents categories per tal que res- Anna, Llúcia, Teresa, Marta, Irene, Aquest criteri mereix una anàlisi ten clarament explicitats els altres Bàrbara, Cecília, Rosa. més detinguda perquè un 40% de criteris que hem avançat. Es tracta les dones són de la comarca o estan de saber qui eren eixes dones que sí burgesia-propietàries: Irene relacionades amb ella però a soles apareixen al nomenclàtor i esbrinar Soriano Vidal, Germanes Llinàs, des d’un punt de vista exclusiva- en les raons de la seua visibilitat. Leonor Ortiz. ment local: es tracta de dones arre- Isabel Segura, fent referència al seu lades a una població però sense cap treball sobre Barcelona es pregunta aristocràcia- noblesa: Isabel la projecció a la resta de la comarca Catòlica, Reina Sofia. on no es repeteixen els seus noms. Aleshores, exceptuant les realitats Professionals: Clara Campoamor, locals, limitades a persones, com ja Professora Amparo Busó, mestra hem apuntat, molt arrelades en Antonia Martínez. elles, crida l’atenció la total absèn- cia de dones valencianes o amb una Sense especificar: Laura. presència important a l’àmbit valen- cià que, malgrat gaudir del conjunt A més a més i encara que no les de les característiques privilegiades hem comptabilitzat dins de noms de de classe o religió abans esmenta- persones hi ha les següents advoca- des i de seguir per complet els cions marianes: Aurora, del canons més tradicionals, no són Carme, Concepció i Puríssima, reconegudes pels nomenclàtors. Per Coronació de la imatge de la Puris- exemple: trobem al duc de Borja sima, dels Dolors, de Gràcia., de però no a la duquessa Maria Enri- L’Oreto, del Pilar, del Remei, del quez, autèntica artifici de l’annexió Roser, Soledat. de territoris valldalbaidins a la família Borja; continuen mantenint- Tot plegat, el perfil de dones se els carrers dedicats a la reina cas- reconegudes a la Vall és molt sem- tellana Isabel la Catòlica o a la Beata Agnès de Benigànim. blant al trobat per Isabel Segura a la Reina Sofia però no hi ha cap que seua anàlisi dels carrers barcelo- recorde a la Duquessa de Calàbria,

-30- Mencia de Zenete, una de les mece- també a l’espart treballaven a Atze- ria col·lectiva les tasques econòmi- nes de la Universitat de València, i neta i a Llutxent, i a la sarga (folrar ques i les relacions socials de tota valga dir que al costat de Santa garrafes) a Montaverner, feien una època històrica? No es tracta de Teresa ningú no s’ha recordat de malla a Quatretonda i a Sempere, despullar a un sant per tal de vestir- Sor Isabel de Villena, magnífica anaven als magatzems de fruita (la ne un altre però hi ha noms que són escriptora valenciana, en valencià, panera) a Castelló de Rugat, a Mon- independents de l’espai on s’ubi- proto-feminista i religiosa catòlica. titxelvo, a Benicolet... fabricaven quen mentre que altres caldria con- Per no citar a la beata Agnès de sabó a Agullent i ciris a Albaida... servar-los allí on estaven per tota la Benigànim la qual no més es reco- totes elles han contribuït, des d’una significació històrica i urbana que neguda a la seua població d’origen economia menyspreada i menysva- contenen. mentre altres com Santa Rosa de lorada o en llocs de treball amb Lima estan representades a diverses remuneracions inferiors pel fet de Per altra banda, si donem una poblacions. ser realitzats per dones, al progrés mirada des d’una perspectiva social, econòmic de la Vall. a la Vall hi ha hagut dones pioneres SOBRE LA FEMINITZA- en els càrrecs de regidores i alcal- CIO DELS NOMENCLÀ- El cas d’Ontinyent és força inte- desses (Bèlgida, Fontanars dels TORS ressant. Hi havia carrers nomenats Alforins, Terrateig), hi ha hagut amb els dels col·lectius de dones excel·lents mestres d’escola, profes- Els nomenclàtors de la Vall ens que treballaven en ells: lleteres, sores que han exercit la seua tasca posen, sense dubte, de manifest embogadores, bordadores... La docent a Instituts, Escoles Normals marginacions de gènere. Caldria desaparició d’aquests noms no a i Universitats, dones metges, parte- plantejar-se com dur a terme la seua soles fa invisibles a unes treballado- res, advocades...... on estan els femenització de manera que reflec- res que aportaren la seua feina al seus noms? per què no les cone- tiren una major igualtat de la desenvolupament econòmic i social guem? I no a soles cal fixar-se en presència d’homes i dones en ells. de la població sinó que ens priva de els nomenclàtors l’oblit arriba a Però aquest objectiu s’hauria conèixer un autèntic itinerari urbà altres centres oficials i així gairebé d’emmarcar en un projecte més femení. Seguint les detallades expli- tots els noms de centres docents ambiciós d’un estudi sobre la con- cacions d’Alfredo Bernabeu Galbis, dels diferents nivells educatius són tribució de les dones de la Vall als aquests carrers es trobaven localit- d’homes20, encara que estiguen o no avanços econòmics i socials de la zats a la part antiga, on hi havia tot relacionats amb l’ensenyament i cap comarca, que ens permetria trobar un conjunt de llocs amb una forta duu el nom d’una mestra, malgrat informació sobre dones que en el presència femenina perquè eren que aquest és un dels oficis que al curs de la seua vida desenvoluparen espais on realitzaven bona part de llarg del segle XX han desenvolupat tasques pioneres, bé de manera les seues tasques quotidianes rela- més dones. Caldria plantejar-se la aïllada, bé de manera col·lectiva, en cionades amb la compra de queviu- recuperació de la seua història. la societat valldalbaidina en general res, d’útils per a la casa, d’arreple- i, més en concret, en la desaparició gada d’aigua, de llavar la roba, a I per tal de finalitzar de manera de la desigualtat de gènere, un tre- més a més d’activitats artesanals constructiva apuntem unes propos- ball que caldria potenciar per a que que completaven els sous familiars: tes de noms de dones que podrien (i les poblacions reconeguen estes haurien) de figurar als nomenclàtors dones dedicant-les carrers o places. “Poc abans d’arribar dalt del tot (del de qualsevol població de la Vall, a Cantalar de Sant Carles) trobem a la soles uns quants a mena d’exemple Si analitzem el sector econòmic, dreta i a l’esquerra dos carrers coneguts perquè caldria fer un detallat estudi malgrat l’oficial reducció de les popularment un com el de les Lleteres, previ per tal de recuperar els espais dones a l’economia domèstica i el que enllaçava amb el del Cantalar de i els noms de les dones valldalbaidi- seu aïllament de tasques producti- sant Vicent (...). també a la dreta hi nes. Apostem primer per una recu- ves remunerades, hi ha hagut histò- havia el carrer conegut com el de les peració dels col·lectius femenins ricament i encara hui en dia, una Embogadores, perquè una part dels sèrie d’activitats productives realit- veïns es dedicaven a la tasca artesanal zades de manera predominant per de la confecció de seients de boga per a dones. A totes les poblacions de la les tradicionals cadires amb fusta de Vall hi ha allò que coneguem com xop.”19 (Al cantalar de Sant Vicent) “Al “tasques femenines”, moltes vega- llarg del seu recorregut, vorejat de des amb un to despectiu i que o bé cases, era costum trobar botigues es realitzen compaginant-les amb humils i obradors artesans instal·lats a les de la llar (p.eix. embogadores, les plantes baixes que es dedicaven a la modistes, ...) o en les fàbriques sota confecció d’espardenyes de lona amb la la denominació avui en dia afortu- sola de cànem, així com brodadores i nadament desapareguda, després de embogadores que efectuaven la seua fortes lluites sindicals, de les cate- faena a les portes dels seus domicilis, gories femenines (repuntadores, tot confegint-li al carrer un fort sabor brodadores, teixidores, filadores, popular. A l’animació del barri contri- embotonadores...). A L’Olleria per buïa també l’existència en un replanell exemple, al segle XIX les dones d’un llavador públic on sempre hi havia treballaven “als tallers de cistelleria unes riques tertúlies”. o a casa folrant garrafes de vímet o canya. També al camp, fonamental- No seria possible recuperar ment en tasques de collita (....) i aquests itineraris urbans de dones Mencia de Mendoza. Duquessa de fent espardenyes d’espart”,18 que suposen perpetuar en la memò- Calàbria.

-31- que en cada poble contribuiren al Agustines Descalces al convent de per por a represàlies per la seua seu avanç econòmic: embogadores, la seua població natal (fundat al militància al moderat P. Radical i teixidores, cosidores, espardenye- 1611) va agafar el nom d’Agnès per comença un exili que des de 1938 a res, costureres, filadores..... En a la seua vida religiosa, segurament 1955 transcorreix a Buenos Aires i segon lloc, i tenint en compte que, per tal de seguir el model de Santa des de 1955 a 1972 a Lausanne, on com hem vist, ja existeixen uns Agnès, verge i màrtir cristiana, mar- moriria el 30/04/1972. (L’Olleria)22 carrers amb noms femenins que res- tiritzada als tretze anys per defensar ponen a unes determinades caracte- la seua castedat i religió i que va ser Gregòria, sor: religiosa de l’ordre rístiques de classe, concepció de la proclamada per l’església patrona de S. Vicent de Paul que va estar història i model clàssic de dona, de la modèstia cristiana. La vida de més de trenta anys a Benigànim. haurien de completar-se i comple- la religiosa de Benigànim va ser (Benigànim) mentar-se amb altres propostes més molt senzilla dedicada a l’oració i diverses, de dones que han contri- les tasques quotidianes del convent Isabel la Catòlica: Nascuda a buït, des de diferents perspectives, a però amb fama de miraculosa ja en Madrigal de las Altas Torres (1451) avançar en els drets de les dones i vida. Els seus presumptes miracles i morta a Medina del Campo del conjunt de la societat, que possi- han estat arreplegats en diverses (1504). Reina de Castella i Lleó i biliten una mirada més pluralista i obres i s’han transmès també oral- d’Aragó-Catalunya pel seu matri- apropada a la realitat actual de la ment estenent la seua fama al llarg moni amb Ferran II d’Aragó. Va Vall. Dones tan diverses com Maria de tot el món i fent de Benigànim guanyar la guerra civil provocada Milagros Gil-Mascarell i Boscà un lloc de peregrinació per als seus desprès de la mort dels seus ger- (catedràtica d’Història Antiga a la devots. Les religioses de Benigànim mans i va ser proclamada reina de Universitat de València, nascuda i sol·licitaren al 1760 l’inici de la Castella després de la pau de Portu- amb forts arrels a Albaida), Con- seua Causa de Beatificació. gal (1479). Amb el suport del seu cepción Tarazaga Colomer (magní- (Benigànim) marit reduí amb duresa tots els sec- fica professora de la Normal de tors hostils de la noblesa castellana, València als anys 30, filla, per part Buso, Amparo: mestra d’Albaida, andalusa i gallega. Conquerí el de mare de famílies d’Albaida i directora durant molts anys del regne nazarí de Granada (1481- Benissoda), Maruja Tomás (artista, Col·legi Públic “Elias Tormo” 1492) i posà fi a la nomenada cantant i actriu, una de les més d’aquesta població . (Albaida). “reconquesta”. Creà la Santa Her- importants dels anys 40, nascuda i mandad (1476) per tal de mantenir amb vincles a Montaverner)..... A Campoamor, Clara: Clara Campo- l’ordre públic, el Consell de la elles podrien afegir-se altres dones amor Rodríguez neix a Madrid el 12 Suprema i General Inquisició (per valencianes de la importància de de febrer del 1888. Treballa com a garantir l’ordre religiós) i a la seua Sor Isabel de Villena, Matilde Sal- modista, dependenta de comerç i política exterior destaca la seua vador, Lola Gaos, Maria Cambrils, auxiliar administrativa de Telègrafs. intervenció en l’empresa del desco- i, per no tancar-nos en un plànol A l’any 1914 guanya una plaça de briment d’Amèrica. (L’Olleria, local, podrien recuperar a Concep- professora d’Escoles d’adultes a Benigànim: dins dels Reis Catòlics) ción Arenal, Teresa Claramunt, Madrid, treball que compagina amb Laura: No hem trobat a quina Mariana Pineda, Victoria Kent, el de secretària del diari La Tribuna dona fa referència aquest carrer. Federica Montseny, Dolores Ibá- i amb l’estudi, successivament del (L’Olleria) rruri., Rosa Sensat, Margarida Batxillerat i de la carrera de Dret, Xirgú... algunes de les quals ja tin- que finalitza a la Universitat de Llinàs, Germanes: Propietàries de gueren, durant el període republicà, Madrid al 1924, quan tenia 36 anys, terrenys i habitatges a Albaida. reconeguts els seus mèrits als obrint un despatx d’advocada i (Albaida) carrers valldalbaidins. siguent una de les primeres dones que exerceix l’advocacia a l’Estat Martínez, Antonia: mestra que va Feminitzar els noms dels carrers Espanyol. Va ser membre funda- exercir la seua docència a Benigà- significaria apropar-los a la realitat dora de la Sociedad Española de nim. (Benigànim) social actual, un objectiu que es pot Abolicionismo, de la Unión Repu- assolir fàcilment si els responsables blicana Femenina i de la Liga de retolar els nous carrers de les Femenina Española por la paz, i poblacions de la Vall que, afortuna- sòcia de l’Ateneo de Madrid, de la dament no deixen de créixer, tenen Real Sociedad Matritense de Ami- en compte aquest criteri i recuperen gos del País així com membre de la per a la memòria col·lectiva aque- franc-masoneria. lles dones que contribuïren, des de diferents ambients i diverses Militant d’Acción Republicana va opcions polítiques i socials, a millo- ser elegida diputada a Corts Consti- rar la nostra societat. tuents, formant part de la Comissió Constitucional que redacta la Cons- ANNEX: GUIA DE NOMS titució del 1931 i defensa el dret al DE DONES PRESENTES vot per a les dones, que seria apro- ALS NOMENCLÀTORS vat gràcies a la seua intervenció. Al DE POBLACIONS DE LA 1933 es nomenada Directora Gene- VALL.21 ral de Beneficència i Assistència Social càrrec del que dimiteix des- Agnès, Beata: Josepa Albiñana prés de la revolució d’Astúries, al Gomar va néixer i morir a Benigà- mateix temps que abandona el Partit nim (1625-1696). Religiosa de les Radical. Abandona Madrid al 1936, Matilde Salvador.

-32- Martínez, Josefa, sor: religiosa de Verònica: Dona palestina que modistes i dels picapedrers. La seua les “Hermanas de la Caridad” que segons els Evangelis va netejar el festa és el 13 de desembre. (L’Olle- va ser directora d’un centre de for- rostre de Jesús quan pujava al cal- ria, Ontinyent) mació professional regentada per la vari, restant l’empremta del seu seua ordre. rostre en el vel de la Verònica. Maria Magdalena, Santa: Peni- (Albaida) tent. Gran pecadora segons els Monges Carmelites: Deu el seu Evangelis es va penedir i retirar a nom a estar ubicat el monestir de la Santes fer vida d’ermità. Sor Isabel de Puríssima Sang regentat per les Villena va donar una visió molt monges carmelites.23 (Ontinyent) Anna, Santa: Mare de Maria, la suggerent d’aquesta santa a la seua mare de Deu. (Agullent, Albaida, obra Vita Christi. La seua festa es Ortiz, Leonor: terratinent que va Benigànim, Ontinyent) celebra el 22 de juliol. A Ontinyent cedir terrenys a les monges dels el carrer de la Magdalena rep el seu “Ancianos Desamparados”, al anar- Bàrbara, Santa: Tancada en una nom d’una capelleta que hi havia al se’n l’ordre religiosa de la població torre per son pare Dioscoro per costat d’un antic portal denominat passaren a mans de l’Arquebisbat. desobedient, va ser educada per de la Magdalena on es venerava la (Benigànim) tutors experts en filosofía, oratoria i seua imatge.24 (L’Olleria, Ontin- poesía i amb l’ajut d’Origen i yent). Sofia de Grècia: Atenes 1938. Valentiniano, es va convertir al Reina d’Espanya. Filla gran del rei catolicisme. Son pare la va denun- Marta, Santa: Betània, segle I. Pau I de Grècia i de Frederica de ciar a les autoritats i la condemna- Germana de Llàtzer i Maria de Hannover. Amb motiu de la invasió ren a mort. Va fugir però la detin- Betania (Maria Magdalena, segons del seu país pels alemanys (1941) la gueren i la torturaren, decapitant-la alguns autors), hostatjava a Jesús en família reial s’exilià a Creta, a després a Nicomedia al 235, durant les seues predicacions a la seua casa Egipte i a l’Àfrica del Sud fins el la persecució de Maximino de Tra- fent-se càrrec de les tasques domès- 1947. Publicà un opuscle sobre les cia. Son pare va morir, gairebe tiques. Segons la tradició va ser seus investigacions arqueològiques immediatament a causa d’un obligada a embarcar-se amb els a l’Àtica. El 1962 es casà a Atenes rellamp que li va caure sobre. El seus germans en un fràgil vaixell amb Joan Carles de Borbó, que va rellamp que va vengar la seua mort sense rems ni vellament però Deu ser designat successor per Franco al va demanar la seua protecció contra els va salvar d’un naufragi inevita- 1969, rebent el títol de Principes el foc i a ser la patrona dels bom- ble conduint-los a les costes de d’Espanya. Al 1975 al ser procla- bers. La seua festa es celebra el dia França. És la patrona de les perso- mat el seu marit rei d’Espanya amb 4 de desembre. (L’Olleria). nes relacionades amb l’hostaleria. el nom de Joan Carles I, ella es con- La seua festa és el 29 de juliol. verteix en reina. Ha tingut tres fills, Cecília, Santa: Màrtir del S. III, (L’Olleria). les infantes Elena i Cristina i el segons la tradició va ser desposada príncep d’Astúries Felip. (Agullent, en contra de la seua voluntat man- Rosa, Santa: Isabel Flores va néi- en Reis d’Espanya; Principes de tenint-se verge i convertint a la fe xer a Lima (Perú) a l’any 1568 i va España en L’Olleria) al seu espòs i al seu cunyat. morir al 1617. Va adoptar el nom de Patrona de les persones relaciona- Rosa al fer-se terciària dominica. Soriano Vidal, Irene: Terratinent des amb la música perquè sembla Diuen que curava mitjançant roses i de Montaverner, casada amb el Sr. que cantava i tocava amb l’orgue és la primera dona americana que Mompó, que va cedir terrenys de la les lloances a Deu (orgues al segle va ser canonitzada. Es Patrona seua propietat per tal d’ampliar la III). La seua festa és el 22 de d’Amèrica, Perú, Filipines i les població a l’altra banda de la carre- novembre (L’Olleria) Índies orientals. Mística. La seua tera. Els seus hereus posseeixen una festa és el 30 d’agost. A Ontinyent, de les propietats més interessants de Irene, Santa: Macedònia cristiana L’Olleria i Agullent sembla que els Montaverner, formada per un habi- va ser detinguda per no voler men- carrers duen aquest nom perquè els tatge ample envoltat per un magní- jar allò que havia estat ofert als fic jardí. (Montaverner) deus. a la que es va trobar culpable de tenir en el seu poder els evange- Teresa de Calcuta: (Skopje, lis, malgrat la prohibició emesa en Macedònia 1910, Calcuta 1997). el 303 per Dioclecià. Va refusar Nom amb que és coneguda Agnes desistir de les seues creences i el Gonxha Bojaxhiu, missionera d’ori- governador Dulcitio la va exposar gen albanès. Al 1928 entrà a la con- al públic encadenada i nua. Se la va gregació de les germanes de Loreto sotmetre al martiri, a Tesalónica, en a Rathfarnham (Irlanda) i enviada a la foguera i travessant-le la gola la India exercí de mestra en un amb una fletxa, en companyia de col·legi de Calcuta, fins el 1946 les seues germanes Agape i Chionia quan deixa el convent i es dedica a a l’abril del 304. La seua festa es socórrer els abandonats i moribunds celebra el 3 d’abril. (L’Olleria). de Calcuta. Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i Llúcia, Santa: Siracusa 283-304. obrí el Nirmal Hriday (Cor pur), llar Màrtir cristiana va patir el martiri on s’acullen diàriament pobres i per defendre la seua fe i castedat.. moribunds recollits als carrers. Ha El seu nom be de la paraula lux rebut el premi Nobel de la pau (llum). Es la patrona de les persones (1979). (L’Olleria). amb dolences de la visió, de les Milagro Gil-Mascarell Boscá.

-33- Dominics, que tenien convent a les NOTES tres poblacions, acostumaven a retolar els carrers adjacents al seu 1 El títol d’aquest article i bona part del seu con- 15 Seguim el nomenclàtor analitzat per monestir amb els noms dels sants tingut està basat en la publicació de MULHE- Alfredo BERNABEU GALBIS a la seua obra Els carrers d’Ontinyent. Noms, orí- 25 RES NACIONALISTAS GALEGAS. Recu- de la seua ordre. (Agullent , perando a nossa história II. As ruas também gens i anecdotari. Servei de Publicacions L’Olleria, Ontinyent) tenhem género. Vigo 1999. de l’Ajuntament d’Ontinyent. Col·lecció 2 SANCHO CREMADES, Peregrí i ”Temes bàsics” nº 8. Ontinyent 1998. Teresa, Santa: Teresa de Jesús va MORANT, Ricard “Noms de carrer van, 16 El fet de que el percentatge s’haja extret ser el nom de religió de Teresa de noms de carrer vénen” en Alba. Nº 5-6, pp. del total de noms de carrers, sense distingir Cepeda i Ahumada. (Àvila 1515- 236-244. els que fan referència a persones o a altres 3 CASANOVA HERRERO, E. Una pro- temes (geogràfics, històrics...) fa disminuir Alba de Tormes 1582), religiosa, posta de retolació urbana parlant: el cas el percentatge que de segur augmentaria de escriptora i mística. Al 1535 entrà d’Agullent. Revista Alba nº 8. 1993. Pp. manera notable si tan sols s’havera estret al convent carmelità de l’Encarna- 103-108. del total de persones. ció d’Àvila i es proposà reformar la 4 Josep GANDIA CALABUIG al seu article 17 SEGURA, Isabel. Guia de mujeres de seua ordre per tal de tornar a l’antic “Toponímia, república i revolució” publi- Barcelona. Recorridos históricos. Ed. cat a la revista Alba nº 2-3. 1986, pag.158, Ajuntament de Barcelona. Barcelona 1995. esperit de rigor. La seua reforma es també ens ofereix una mostra del canvi de Pag. 163. A Vigo les dones presents són 5 coneixerà com les Carmelites des- noms de carrers que van provocar les suc- membres de la noblesa, 1 pertany a la bur- calces de les quals el primer con- cessives fases de l’etapa republicana, com gesia de començaments del XX, 3 són lite- vent que fundaria seria el de San el mateix ens indica: “els canvis tenen una rates, 2 pintores, 2 propietàries de terrenys José d’Àvila, al qui seguirien, no íntima relació amb la situació política de i 7 santes. A elles cal afegir una figura cada moment i van des dels conceptes i femenina mitològica (Europa) 6 advoca- sense dificultats, els de Medina del figures representatives del republicanisme cions marianes (Carmen, Fatima, Maria Campo, Malagón, Valladolid, Sala- estricte fins al tribut a molts dels més des- Auxiliadora, Pastora, Pilar y Rosario) i dos manca, Toledo, Alba de Tormes, tacats líders i teòrics de l’anarquisme, espais de dones: “fonte das moças” i “rua Segòvia... De manera simultània espanyols i estrangers”. Lavadeiras”. sant Joan de la Creu i Antonio de 5 Coincidim amb Emili Casanova quan esta- 18 RAMÍREZ ALEDON, Germà. Llaura- bleix varis criteris per tal de retolar els dors i vidriers. Població, economia, govern Heredia emprengueren la reforma carrers com els d’integrar la història local i local i religiositat. Ed. Col·lectiu L’Olla. de la branca masculina. Aquesta comarcal en l’espai educatiu-cultural del L’Olleria. 1999. tasca fundadora, les seues experièn- municipi i poder utilitzar el nom del carrer 19 BERNABEU GALBIS, Alfredo Els cies místiques i els aspectes innova- com un instrument educatiu; respectar totes carrers d’Ontinyent. Noms, orígens i anec- dors en la doctrina van ser narrats les ideologies i sentiments i utilitzar els dotari. Servei de Publicacions de l’Ajunta- noms dels carrers per a destacar els valors ment d’Ontinyent. Col·lecció”Temes per ella als seus llibres Vida, Libro humans generals; utilitzar la llengua del bàsics” nº 8. Ontinyent 1998. Pags. 40-41 de las fundaciones, Camino de per- poble, el valencià; millorar la convivència i 20 Trobem tres noms de dones en centres fección, Moradas del castillo inte- el respecte entre tots; retornar la creativitat escolars: Isabel la Catòlica a L’Olleria, rior.... El seu estil es col·loquial i i la saba popular als noms de carrer, elimi- Infanta Elena al Ràfol de Salem i Rosario expressiu. Al 1614 va ser beatifi- nades per l’actuació dels governs estatals; Martínez, dona de l’alcalde de Terrateig als recuperar o donar a conéixer una bona part anys 40 morta en tràgiques circumstàncies cada i al 1622 canonitzada. Al 1970 dels noms dels carrers d’abans” però entre a aquesta població. Sense llevar-li mèrits Paulo VI la va proclamar doctora de totes les propostes no es troba la de fer caldria veure si a hores d’ara serien els tres l’església. La seua festa té lloc el 15 visibles les dones i, com es pot comprovar, models més afortunats per a l’alumnat que d’octubre. Durant el franquisme la el nomenclàtor d’Agullent no més conté en ell cursa els seus estudis. També podria Sección Femenina de Falange tres propostes femenines. Veure CASA- agafar-se com a criteri a l’hora de donar NOVA , E. O.c. Pàg. 105. nom a centres docents que foren de perso- Española la tenia com a patrona i 6 MULHERES NACIONALISTAS nes lligades a la docència, o, com a mínim, sembla que a Ontinyent aquest és el GALEGAS. O.c. Pag. 10 a la cultura i no repetir altres que ja estan motiu pel qual s’anomena el carrer. 7 Un magnífic anàlisi dels pressupostos als carrers. P.ex. Martínez Valls o Vicente (Ontinyent) androcèntrics d’Aristòtil el realitza Gironès conten amb carrers i donen el seu Amparo MORENO SARDA a la seua nom a centres docents d’Ontinyent, a Cas- telló de Rugat, l’escola infantil, el centre de Advocacions Marianes: Aurora26, obra de lectura imprescindible La otra política de Aristóteles. Ed. Icaria. Barce- primària, el de secundària i un carrer s’ano- (Benigànim, L’Olleria, Ontinyent); lona. 1988. menen Verge del Remei, a Montaverner, Carme (Castelló de Rugat, L’Olle- 8 Els d’Alfred Bernabeu, Esteve Ordiñana, M. Esplugues també comparteix carrer i ria, Montaverner) ; Concepció Germà Ramírez... centre escolar... (Ontinyent ), Coronació (Ontin- 9 Hem optat com a criteri per comptar les 21 Al finalitzar cada biografia i entre parèn- yent), Dolors (L’Olleria), Gràcia, advocacions marianes i cristianes dins de tesi es nomena la població o poblacions les persones però no en l’apartat de dones que incluiexen el nom al seu nomenclàtor (Albaida), Merced, (Benigànim), per la dificultat de quantificar les diferents 22 El carrer se li va dedicar l’any 1981 dins L’Oreto (L’Olleria, Montaverner), advocacions que, a vegades, es repeteixen de la commemoració del 50 anys de la con- Pilar: (L’Olleria, Montaverner), a la mateixa població, desvirtuant el resul- secució del dret del vot per les dones Puríssima : (Ontinyent, L’Olleria, tat total, i per ser el criteri adoptat als altres espanyoles. Agullent), Remei: (Castelló de estudis amb els quals anem a establir com- 23 BERNABEU GALBIS, Alfredo. O.c. pp. parances. 92-98 Rugat, Albaida, L’Olleria), Roser: 10 Hem seguit el nomenclàtor utilitzat per 24 Bernabeu Galbis, Alfredo. O.c. pag 87 (Albaida, Montaverner), Soledat CASANOVA HERRERO, E. O.c. Pp. 25 Bernabeu Galbis, Ibidem. Pag. 144. (L’Olleria). 103-108. 26 Aurora fa referència a La Divina Aurora, 11 Nomenclàtor oficial de l’Ajuntament de invocació mariana de gran tradició a la Benigànim comarca que es troba a gran part de les 12 Seguim el nomenclàtor descrit per Esteve esglésies. Alguns autors suggereixen que Ordiñana al capítol Toponimia. Noms de aquesta advocació va cristianitzar l’arrelat carrers en DDAA. Castelló de Rugat. culte pagà a l’Aurora com a símbol del nai- Memòria d’un poble. Ajuntament de Caste- xement del dia i l’aparició de la llum i el lló de Rugat-Caixa d’estalvis d’Ontinyent. sol, fonts de vida. 1999. Pp. 35-39 13 Nomenclàtor oficial de l’Ajuntament de Montaverner. 14 Nomenclàtor oficial de l’Ajuntament de L’Olleria

-34- ELS MORISQUETS DE LA VALL.

IGNACIO GIRONÉS

El fet d’haver publicat l’any “revista Almaig”, que compta amb Per tot açò, com que l’any pas- passat unes breus reflexions al vol- tan gran nombre de col·laboradors i sat ja es van publicar els noms dels tant dels fills dels moriscs que que- tal varietat de temes que és aquesta, xiquets d’Ontinyent i com que la daren a la ciutat d’Ontinyent des- precisament la seua idiosincràsia, i totalitat de la documentació seria prés de la l’expulsió dels seus pares que, per tant no podria suportar tre- desproporcionada, per aquesta oca- a 16091, només va ser una balls molt extensos. Així, doncs, sió he cregut interessant facilitar ací avançada, com un “iceberg”, de la per a tal fi ja es va publicar un dos- les dades dels altres pobles de la documentació que es troba a sier sobre “Los Morisquillos” a Vall d’Albaida, per proporcionar l’Arxiu de Simancas, referent als internet on es podien veure tots els aquesta informació a aquelles per- fills dels moriscs i que vaig localit- xiquets des de València fins Oriola, sones que no puguen accedir a zar gràcies a un treball de Henry que apareixien a la referida docu- internet. Lapeyre2. En realitat, allí hi havia mentació3. Eren tots els censos que un total de 2.448 xiquets, repartits va manar fer el rei Felip III al virrei El nombre total de morisquets entre les ciutats que van des de de València, el Marqués de Cara- que van aparèixer en tota la Vall, València capital fins Oriola. zena, a 1611, per tal de fer un seguit tenint en compte Ontinyent, va ser de tots els xiquets que van quedar a de 136 repartits entre 62 xiquetes i Hui vull ampliar aquell avanç les nostres terres. Censos escrits, 74 xiquets entre 2 i 14 anys4. oferint la relació de tots els altres poble per poble, a traves d’uns morets que constitueixen la llista comissaris i en presència de les Aquest nombre de xiquets i dels qui, d’una o altra manera estan autoritats locals. xiquetes quedaria distribuït per implicats en els pobles de la Vall. edats i sexes, segons la gràfica que Gràcies a aquest tipus de censos oferim a continuació: És clar que la quantitat de docu- hui podem saber quants xiquets mentació total que suposen els cen- eren, d’on venien i on van anar a A aquesta gràfica d’edats tro- sos de Simancas no podia res- parar, com es deien els seus bem que falta una xiqueta, perquè criure’s en aquesta meravellosa “amos”, etc. no se sap l’edat de la mateixa.

-35- S’hauria de destacar també la quantitat de xiquets que Ontinyent va cercar de la Vall de Laguar, pos- siblement en recompensa per la seua intervenció armada a l’hora de sufocar la rebel·lió en la esmentada zona.

D’aquesta manera que estem fent, es poden analitzar totes les dades de la documentació d’una manera global, però també es pot fer una lectura permenoritzada de cadascun dels casos.

El major estímul d’aquest tipus de documentació es puix el segui- ment individualitzat de cada cas d’adopció de morisquet on podrem trobar situacions interessants. S’observa una distribució bas- El cas del topònim d’Atzeneta tant homogènia dels morisquets, no deuria prendre’s molt al peu de A la present gràfica es pot veure sense que es puga deduir cap com- la lletra, ja que qui motiva l’apari- la quantitat de xiquets moriscos de portament rebuscat. Sembla que ció d’aquest topònim es un senyor la Vall d’Albaida que van ser arre- l’edat ideal per fer-se càrrec d’un que viu a València i, per tant, no es plegats per cristians i la seua distri- xiquet estava entre els quatre i nou tracta de xiquets que residien en el bució local, però s’haurà de fer anys. Una edat prou major per no poble. menció d’una certa dificultat per córrer perill de criança i prou reconèixer poblacions que aparei- menuda per no trobar xiquets “resa- Però d’aquesta gràfica en la que xent a la documentació, ja que hi ha biaets”. es pot veure la distribució dels pobles desapareguts, i d’altres que xiquets pels diferents pobles, ja es tenen noms semblants entre ells. Hi ha tres xiquetes que van ser pot extraure alguna conclusió inte- Aixo ocorre quan es menciona arreplegades, ara feia dos anys, i ressant, com és el cas del gran nom- “Quatretonda”, que ho fan referint- que, per tant en el moment de la bre de xiquets en uns pobles, front a se a “Quatretondeta”. També es el separació de sa mare, tindrien l’insignificant impacte en altres cas “d’Atzeneta”, que es un topò- mesos, o inclús, un any. Son aquells pobles. nim que hi ha a molts altres llocs i que ara tenen entre dos i tres anys cal assegurar-se de quin és el que fa (total quatre nens). Si un es d’Ontinyent justificarà al cas. el nombre de xiquets per allò de la 5’88 % sobre 2.448 morisquets capitalitat administrativa del També hi ha una altra dificultat moment, però caldria tindre en que és quan l’escrivà del cens diu compte la propietat senyorial, reli- que un xiquet morisquet és giosa o reial de cadascun dels d’Albaida, donant per suposat que pobles per poder interpretar la faci- l’Arjorf ell el considera “Albaida”. litat o dificultat d’aquest tipus de contingents morisquets que es van De tota manera, vull aclarir que quedar a la Vall i en cada cas. Així, he presentat uns xiquets, referits al son tant significatius els 23 xiquets final de la publicació en un llistat de Benigànim com els pocs particular, que són fills de la Vall i d’Albaida. que han estat adoptats per cristians

Sobre un total de 2448 moris- quets que es van trobar a la docu- mentació de Simancas, la proporció dels que es van quedar a la Vall va ser la que es veu a la gràfica, un 5’88 %, front a altres ciutats o comarques molt més implicades en l’adopció de xiquets.

També podem fer altres anàlisis de conjunt, com és el cas del nom- bre de xiquets que van quedar per poble, i que es veu a la gràfica següent.

-36- d’altres terres. El cas és curt però NOTES interessant: Dos morisquets de Beniatjar que van a València. Un 1 Ignacio Gironés. Van marcar els moriscs xiquet de l’Arjorf que queda en la als seus fills? Almaig 1999. Vall, a Ontinyent. Una xiqueta 2 Henry Lapeyre. “Geografia de la España d’Albaida que va a València i un Morisca” xiquet que va a Alacant, etc. 3 Ignacio Gironés: Los Morisquillos: http://perso.wanadoo.es/ignaciogirones. Com a personatges importants o 4 La puntualització que es fa sobre Ontinyent de renom que tenen xiquets, serien es deu a que el seu nombre s’utilitza per a Pere de Borja, senyor d’Atzeneta; totes les gràfiques, encara que la relació de Don Alonso Milà d’Aragó, senyor xiquet no es fa, per haver estat publicada el d’Albaida que presenta una moris- any passat. queta de tretze anys. Don Francisco Belvis, senyor de Bèlgida, a un xiquet de tres anys. Don Baltazar Zapena, senyor de Ràfol, a un xiquet de dotze anys, i d’altres més que es podran veure en el llistat al final de l’article.

Però a banda de totes aquestes informacions, la proposta de treball que s’ofereix no acaba ací. Ara qualsevol pot intentar fer el segui- ment de cadascun dels morisquets, ja que tenim el seu nom, el possible cognom, si va adoptar el del seu “tutor” i, a través dels registres locals, com ara els “quinque libris”, saber si es van casar, si van tindre fills o el moment de la seua mort.

Tota aquesta tasca és ja un oferi- ment perquè la proposta que s’obri a traves d’articles com aquest, no muira tant prompte com es passe de fulla.

Finalment voldria, recomanar- los que si els interessa aquest tipus de material documental, podran obtindre’l obrint la pàgina web que s’ha publicat a internet i que conté tota la informació des de València fins Oriola i de la que tothom podrà gaudir en la següent direcció electrònica: http://perso.wanadoo.es/ignaciogirones.

-37- Relació de morisquets dels pobles de la Vall d’Albaida, segons la documentació de la Secció de Estat 241 i 243 de l’Arxiu Històric General de Simancas (Menys la ciutat d’Ontinyent).

POBLACION PRESENTADOR OFICIO POR CUENTA NOMBRE ORIGEN EDAD SEXO MARCAS Adzaneta Pedro de Borja Comendador de Mariana Francisca Ysabel Alaquas 9+ M 2 pecas Adzaneta Pedro de Borja Comendador de Cathalina Hieronyma Ysabel Cortes 5+ M Un señalito Agullent Jayme Lloret Bartolome 7 V Agullent Jayme Lloret Angela Francisca 4 M Rubia Agullent Juan Sirvent Rafaela Maria 7 M Viruelas Agullent Ausias Sirven Maria Vicenta 11 M Agullent Vicente Sans Maria 12 M Agullent Juan Martí Francisco JuanBartolome 4 V Albayda Francisco Calbo Jeronimo 10 V Albayda Don Alonso Maria 13 M Viruelas Milan de Aragon Albayda Francisco Calbo Ana Maria 5 M Albayda Bartolome Pons Labrador Vicente 12 V Ayelo Don Lucas Malferit Señor de Juan Millas 9+ V Peca y golpesito Belgida Jusepe Pla Blas 12 V Belgida D. Francisco Belvis (señor de Belgida) D. Vicente Belvis Agustin 3 V Beniatjar Nofre Martí Jeronima Catalina 10 M Rubia Beniatjar Nofre Martí Juan 12 V Beniganim Vicente Pastor Maria 6 M Beniganim Juan Esparça Maria 8 M Estropeada de las piernas Beniganim Gabriel Pastor Jeronima Madalena 5 M Viruelas Beniganim Ipolito Pastor Francisco 9 V Señal izquierda Beniganim Francisco Costella Francisco 7 V Beniganim Juan Tudela Jeronima Francisca 10 M Beniganim Juan Tudela Juan Venavente Margarita 9 M Lunar Beniganim Bartolome Tudela Ana Maria Luysa 9 M Beniganim Miguel Rubau Francisca Jeronima 4 M Señal derecha Beniganim Alfonso Esparça Francisco Buenaventura 8 V Beniganim Alfonso Venavent Ana Maria 5 M Beniganim Macian Tudela Maria 11 M Beniganim Macian Tudela Mariana Ana 6 M Señal (27x17) Beniganim Maciá Esparça Angela 5 M Señal derecha Beniganim Gaspar Adarro Mossen Isabel Jusepa 8 M Señal Beniganim Miguel Pastor Barbara 4 M Piquete Beniganim Francisco Cucarella Angela Catalina 5+ M Piquete derecha Beniganim Bartolome Reus Ana 12 M Beniganim Pedro Pastor Nicolas 4+ V Señal izquierda Beniganim Sebastian Razas Pedro Juan 9 V Señal Beniganim Sebastian Razas Euxenia Almiñana Angela 5 M Beniganim Catalina Real Agueda Francisca 5 M Rubia Beniganim Alfonso Venavent Pedro Juan 9 V Señal derecha Benisuera Doña Beatris Mata Luys 4+ V

-38- Benisuera Juan Navarro Luys 12 V Benisuera Juan Navarro Ana 14 M Bocayren Roque Ximeno Pedro 11 V Señal Bocayren Jayme Belda Margarita Beneito Jeronimo 14 V Bocayren Pedro Castellon Rafaela Margarita M Rubia Bocayren Luys Alcaraz Juan Jusepe 4 V Bocayren Bartholome Catalan Angela Francisca 5 M Señal derecha Bocayren Joachin Candela Mossen Maria Madalena 8 M Señal Bocayren Nofre Ximeno Mossen Francisca Jeronima 12 M Bocayren Juan Ximeno Mossen Angela Buenaventura 8 M Tartamuda Bocayren Juan Alcaraz Francisco 10 V Piquete Bocayren Vicente Cassanoba Isabel 8 M Bocayren Juan Candela Angela Rufina 5 M Piquete derecha Castellon Miguel Bonete Gaspar 10 V Piquete del Duque Castellon Jayme Diego Notario Jusepa 4 M Rubia del Duque Castellon Mosen Jayme Lledo Luys 12 V del Duque Castellon Vicente Codina Ana 8 M Rubia del Duque Castellon Jayme Diego Notario Miguel 8 V Señal del Duque Castellon Miguel Bonete Mayor Juan 2+ V del Duque La Pobla Antonio Cuco Pedro 10 V Viruelas del Duque La Pobla Jusepe Ortola Pedro 6 V del Duque La Pobla Jusepe Ortola Angela 9 M del Duque La Pobla Jayme Navarro Miguel 3 V Rubio del Duque La Pobla Miguel Navarro Juan 8 V del Duque La Pobla Nicolas Bataller Angela 9 M del Duque La Pobla Francisco Navarro Francisco 7 V Rubio del Duque La Pobla Marco Bataller Vicente 9 V Señal del Duque La Pobla Juan Miñana Jeronimo 8 V del Duque Lugente Jusepe Toenga Rafaela 9 M Lugente Jeronimo Espí Labrador Miguel 7 V Señal Lugente Jusepe Toenga Juan 7 V Rubio Olleria Pedro Albert Juan 12 V Olleria Macian Alvillana Juan 5 V Olleria Jusepe Pla Isabel 14 M Tonta Olleria Grabiel Hernandez Jusepe 6 V Olleria Grabiel Hernandez Isabel 8 M

-39- Olleria Francisco Geronimo Maria 8 M Olleria Miguel Boluda Jeronimo 6 V Olleria Maria Boluda Luys 4 V Olleria Juan Alvert Esperança 3 M Olleria Juan Vidal Jeronimo 6 V Olleria Juan Vidal Thomasa 6 M Olleria Nofre Rausel Andres 14 V Pecosso Olleria Jusepe Pla Juan 8 V Rafol Jusepe Vicina Juan Benidoleig 7+ V Señal izquierda Rafol Pedro Pastor Rector, mossen Luys Benidoleig 10 V Lunares Rafol Jusepe Vicina Juan Benidoleig 4 V Señal izquierda Rafol Pedro Pastor Rector, mossen Miguel Juan Orba 8+ V 3 señales Rafol Gerónimo Feliu Angelesa 6+ M Tollida de piernas Rafol Pedro Mallor Francisco Benidoleig 8+ V 4 señales Rafol Don Baltasar Zapena Señor lugar Agustin Benidoleig 12+ V Señal Rafol Don Jayme Zapena Andres Benidoleig 12+ V 3 lunares izquierda Rafol Don Jayme Zapena Vicente Orba 12 V 3 señales izquierda Salerm Juana Anxela Cabrezas Anna Maria 4 M

Origen Nombre Edad Sexo Marcas Presentador Oficio Poblacion

Albayda Madalena Rafela 12 M Pecas y golpe Agustín Cota Alguazil Valencia Albayda Luys Juan 14 V Señales y lunares Françés Juan Notario Alicante Aljorf Gaspar Domingo 14 V peca negra en la nariz Gaspar Barvera Caballero Ontiniente Beniatjar Ysabel Anna 7 M Joachim Modroño Credenciero derechos Valencia Reales Beniatjar Angela 7 M Runia Luis Vila Alguazil Valencia Benisuera Gaspar 10+ V Señal derecha Juan Zaragoza Mossen, Alicante Capiscol de la Seo Benisuera Miguel 9+ V Señal Gaspar Castillo Notario Alicante Benisuera Ysabel Ana 9 M 2 señas izquierda Ana Salinas Viuda Alicante Benisuera Mariana 14 M Lunar derecha Don Nicolas Escorza Alicante Carricula Geronima 13+ M Señal derecha, lunares Gaspar Garcia Oliva Ottos Ana Maria 5+ M Lunar derecha Pedro Pasqual Canonigo Alicante Rafol Anna Maria Bonaventura 5 M Pedro Frias Notario Valencia Rafol Mariana 9+ M 3 señales Ynes Garcia Viuda de Francisco Ros Murla Sempere Maria 6 M Golpe Don Hieronymo Nuñes Valencia Sempere Marianna 11 M Peca, peca y hoyo Don Hieronymo Nuñes Valencia Terrateig Jayme 12 V Lunar derecha Jayme Pasqual Pobil, caballero Alicante

-40- La plaza de Emilio Castelar a comienzos de la actual centuria. LAS ELECCIONES DE 1916 EN EL DISTRITO DE LA VALL D’ALBAIDA. LA ÚLTIMA CANDIDATURA DE MANUEL IRANZO BENEDITO.

JOSÉ ANTONIO POLOP MORALES

A mis amigos de las bibliotecas de Canals y Ontinyent y para los descendientes de Manuel Iranzo Benedito a los que tanto debo

INTRODUCCIÓN dono de la política y de las activi- llado1. Incluso se llegó a plantear dades públicas relacionadas con la candidatura de un viejo amigo Las elecciones de 1916 fueron ésta (Polop, 1998). suyo. Con todo, las elecciones ten- la última y fugaz aparición de drían un desenlace inesperado, a Manuel Iranzo Benedito en la Iranzo, obligado casi a presen- tenor de cómo se había desarro- escena política activa del distrito tarse a las elecciones por sus con- llado la campaña electoral. de la Vall d’Albaida. La presenta- vecinos, sin embargo, no había ción de su candidatura a diputado perdido en el distrito de Albaida ni 1. CONTEXTO POLÍTICO DE por este distrito surgió de manera sus influencias, ni su carisma que LAS ELECCIONES DE 1916 un tanto imprevista y, sin duda, lo habían llevado al Congreso en con muy poco ánimo por parte del anteriores ocasiones. Frente a él se Desde los primeros años de la interesado quien, desde hacia años, alineaban otros candidatos a dipu- década de 1910, la situación polí- había dejado muy claro su aban- tado, entre ellos el propio encasi- tica española había ido empeo-

-41- rando paulatinamente. Los dos por sus amigos y vecinos del dis- el encasillado oficial valenciano. principales partidos, conservador y trito de Albaida para presentar su La lista tuvo un recibimiento muy liberal, valedores del sistema polí- candidatura. Por el mismo bando desfavorable por parte de los libe- tico restauracionista, habían per- liberal también se presentaba su rales valencianos. Romanones y dido a sus líderes más representati- amigo Pepe Estruch. Este hecho, Alba habían confeccionado el vos y, con ellos, la cohesión que unido a su cansancio por las múlti- encasillado a su medida sin contar mantenía el status quo político de ples luchas internas entre las emer- con la opinión del partido en la España de finales del siglo XIX gentes facciones liberales y las crí- Valencia. Fuera de la lista oficial y principios del XX (Martínez ticas y ataques por parte de sus habían quedado importantes nota- Cuadrado, 1969). enemigos políticos, acabó por rea- bles del partido en varios distritos firmarle en su decisión de abando- valencianos (Gandía, Chelva), los En este contexto, las elecciones nar la vida política (Aguiló, 1976; cuales inmediatamente anunciaron de 1916 no fueron sino otro paso Iranzo, 1918; Polop, 1998). que presentarían candidaturas más en la decadencia de la política independientes para enfrentarse a española. Conservadores y libera- Otras causas influyeron en esta los candidatos oficiales2 (Aguiló, les veían cómo otras fuerzas políti- decisión. Durante los últimos 20 1976; El Mercantil Valenciano, cas ganaban apoyos en detrimento años Iranzo apenas había tenido 26-03-16). suyo, e incluso, lo que era más tiempo para dedicarse a otros grave, aparecían entre sus propias asuntos que no fueran los políticos. Para el distrito de Albaida el filas disensiones y hasta verdade- Había abandonado, en buena gobierno había situado como can- ras deserciones. medida, tanto su vida familiar, didato a Eduardo Llagaria Balles- como sus negocios, así como otros ter. Eduardo Llagaria, abogado y La división de conservadores y asuntos que realmente estimaba, periodista, había nacido en Villa- liberales en múltiples corrientes y como la meteorología y la escri- nueva de Castellón en 1869. Desde facciones alrededor de estos años tura. joven se había interesado por la era un hecho palpable (Martínez política, y en sus inicios se había Cuadrado, 1974). Entre los conser- La meteorología fue la primera decantado por ideas republicanas y vadores se diferenciaban tres gran- actividad que retomó Manuel anticlericales. Con el paso del des grupos, los mauristas, los Iranzo. El 1 de enero de 1911, tiempo su ideología se moderó y seguidores de La Cierva y los inauguró el Servicio Meteoroló- acabó afiliándose al partido liberal. datistas, y entre los liberales apare- gico de la Federación Agraria de Llegó a ser alcalde de Valencia y cían dos grandes facciones encabe- Levante. Se trataba de un proyecto diputado a Cortes por el distrito de zadas por el conde de Romanones meteorológico extraordinario, Enguera en la legislatura 1910- y por García Prieto respectiva- dedicado a la previsión del tiempo 1913 (Almanaque Las Provincias, mente. Todo esto además, sin con- y al estudio de las precipitaciones 1940). La designación de Llagaria tar con los grupos más minorita- en el país valenciano. Otro asunto como candidato liberal, encasi- rios, cuya acción se restringía a al que Iranzo dedicó también una llado por el distrito de Albaida, no ámbitos regionales y a distritos atención prioritaria fue Casa sentó nada bien ni a los liberales ni electorales. Aquí, la actuación de Blanca, una explotación agrícola a al resto de fuerzas políticas del dis- los caciques era clave en la mayor la cual se incorporó en 1914 y que trito. Llagaria era considerado un o menor atomización de ambos consistió en el saneamiento de las personaje ajeno a la comarca y de partidos. lagunas costeras de Almenara y su inmediato los líderes del partido explotación como arrozales (Las liberal se le opusieron. Aún así, En esta situación, en diciembre Provincias, 18 y 19-09-1919; esta oposición no contaba, en un de 1915 caía el gobierno conserva- Obiol, 1994; Polop, 1998). Por principio, con un líder capaz de dor encabezado por Dato, soca- otra parte, en 1914 renunció al aglutinar a todos los liberales del vado entre otros por el resto de cargo de presidente de la Federa- distrito para enfrentarse a Llagaria. familias conservadoras. El rey ción Agraria de Levante, con lo decidió dar el gobierno a los libe- que su figura fue desapareciendo Por otro lado, el encasillado rales. El conde de Romanones asu- paulatinamente de la vida pública oficial no había definido los candi- mió la presidencia del gobierno y valenciana. datos por la circunscripción de la junto con su nuevo ministro de ciudad de Valencia. Esto provocó Gobernación, Santiago Alba, se En 1916 Iranzo estaba dedicado una rápida reacción entre los libe- aprestó a convocar elecciones por completo a sus trabajos en rales de la capital, ya que la bús- legislativas para el 9 de abril de Casa Blanca y en el Servicio queda de posibles candidatos debe- 1916 y conseguir, como era nor- Meteorológico y alejado, en prin- ría contentar a las diferentes ramas mal, un parlamento afín que lo cipio, de cualquier veleidad polí- del partido. Uno de los primeros sustentará (Aguiló, 1976; Martínez tica. nombres en sonar fue el de Manuel Cuadrado, 1969). Iranzo Benedito (Las Provincias, 3. LAS ELECCIONES DE 1916 17-03-16). Iranzo tenía fijada su 2. MANUEL IRANZO ANTE EN EL DISTRITO DE ALBAIDA residencia habitual en la calle LAS ELECCIONES DE 1916 Quart de Valencia y con cerca de 6 El 16 de marzo de 1916 años apartado de la primera línea Manuel Iranzo tras la campaña Alfonso XIII firmaba el Real política podía ser una persona de electoral de 1910, que no llegó a Decreto de disolución de las Cor- consenso en el agitado partido concluir, decidió abandonar la tes y convocaba elecciones legisla- liberal valenciano. Además, Iranzo política (Polop, 1998). Iranzo no tivas para diputados el día 9 de reunía otras importantes cualida- tenía previsto presentarse a estas abril. Un día después, el 17 de des; hijo y nieto de destacados elecciones pero fue convencido marzo, se transmitía desde Madrid dirigentes del partido, con una

-42- excelente reputación y prestigio deo Martí Boscá (presidente del Las Provincias, 1915). La presen- social, además de liberal de antaño Círculo Liberal), Gonzalo Micó tación de su candidatura era sobre y con una dilatada e intachable Albert, Roberto Laporta, Rafael todo reivindicativa, buscando carrera política (Polop, 1998). Osca Conca, Alejandro Bataller ganar méritos que le sirvieran para Boscá (jefe del partido liberal en el seguir aspirando a presentarse en De todos modos la posible can- distrito) y Miguel Boluda (líder de posteriores elecciones. El propio didatura de Iranzo por la ciudad de los liberales en Beniganim), todos Marqués de Vivel sabía que ape- Valencia no parecía muy fiable ni ellos amigos personales de Iranzo, nas tenía posibilidades de éxito y viable. Iranzo y también su fami- decidieron proponerle que encabe- reconocía que de no votarle a él, la lia, estaban encantados con su zara una candidatura liberal inde- mejor candidatura era la de Iranzo4 voluntario exilio de la política pendiente, respaldada, singular y (Anexo 3). Así, la verdadera con- activa. Sus actividades en ese extraordinariamente, por el resto frontación se establecía clara- momento apenas le dejaban tiempo de partidos políticos, para enfren- mente, desde el principio, entre para otros trabajos y la vuelta a la tarse al candidato liberal oficial, Llagaria e Iranzo (Las Provincias, escena política podía suponer la Llagaria (El Fontano, 01-04-16; 03-04-16). renuncia a todos los proyectos en Anexo 1). los que tan personalmente se había Iranzo definió pronto el modelo implicado. Así mismo, tampoco Poco después, Iranzo recibía la de su campaña electoral, que se parecía lógica la vuelta a la polí- noticia de que el distrito de basaría como había hecho a lo tica por un distrito urbano. Iranzo Albaida, todo su distrito, lo reque- largo de todas sus anteriores elec- siempre había dedicado su trabajo ría como candidato para las elec- ciones en los mítines y la propa- parlamentario a la defensa de ciones. Dada su extraordinaria vin- ganda. Evidentemente tampoco se temas agrícolas desde la represen- culación al distrito y ante una peti- podía obviar la existencia de tación de distritos eminentemente ción tan generalizada, en la que sin importantes fidelidades de la gente agrarios, y un acta de diputado por duda se apelaría a algunos de sus del distrito para con Iranzo o sus la ciudad de Valencia, circunscrip- sentimientos más íntimos3, no aliados (Polop, 1998). De entre ción por la que además tampoco pudo negarse a encabezar la candi- éstos su principal valedor era Ale- había mostrado nunca su interés, datura. Iranzo debió aceptar defini- jandro Bataller, que contaba con no parecía la más lógica para lle- tivamente presentarse a las elec- una gran reputación y peso político gar al Congreso. ciones alrededor del día 22 de en todo el distrito. También, aun- marzo y, de inmediato, marchó a que en menor medida, Roberto Finalmente, la posible candida- Ontinyent. Laporta, que era sin duda el más tura de Iranzo por la ciudad de entusiasta seguidor y colaborador Valencia se desvaneció (Aguiló, 3.1. LA CAMPAÑA ELECTO- de Iranzo. Por su parte Llagaria 1976). Pero el hecho de que con RAL sólo contaba con el apoyo del más o menos insistencia hubiera gobierno, representado en el dis- sonado el nombre de Manuel Además de Eduardo Llagaria y trito por el alcalde de Ontinyent, Iranzo como candidato en estas Manuel Iranzo, había otros dos José Puig. Entre ambos candidatos, elecciones, podía hacer pensar en candidatos en las elecciones. El las simpatías del electorado esta- la existencia de alguna brecha en primero era José Estruch del par- ban claramente a favor de Iranzo y su intransigente postura con res- tido liberal y amigo de Manuel así se reflejaba, incluso, en los pecto a la política, y ello no debió Iranzo desde hacia muchos años. periódicos valencianos que desta- pasar inadvertido a los liberales Al anunciarse oficialmente la can- caban el más que probable triunfo del distrito de Albaida. didatura de Iranzo, Estruch decidió de Iranzo sobre Llagaria5 (El Mer- retirar la suya y unirse a la de su cantil Valenciano, 28-03-16; Las En efecto, en el Círculo Liberal amigo, tal vez, compensando así la Provincias, 03-04-16). de Ontinyent, hacia primeros de retirada de aquel frente al propio marzo, se produjo una reunión Estruch en las elecciones de 1910. El primer acto de campaña de clave que contó con la presencia El otro candidato era Rafael Martí- Iranzo fue un mitin en el teatro de los líderes de los diversos parti- nez, Marqués de Vivel, por el par- Echegaray de Ontinyent en la dos del distrito (republicanos, libe- tido conservador, que había sido el noche del sábado 25 de marzo. La rales y conservadores), a excep- representante del distrito en la concurrencia al acto fue multitudi- ción de los carlistas. En ésta, Ama- anterior legislatura (Almanaque naria y de todos los lugares del distrito llegaron adhesiones a su candidatura. A la mañana siguiente, Iranzo dio otro impor- tante mitin en Albaida donde de nuevo se vio su poder de convoca- toria. Por el contrario, Llagaria no realizó ningún acto público. Con- tando con la única ayuda de José Puig convocó sigilosamente, en el ayuntamiento de Ontinyent, a dis- tinguidos electores del distrito, especialmente comerciantes e industriales, para amedrentarles con subidas de tasas e impuestos si no se votaba su candidatura (El “El Fontano” que se presentaba como “semanario independiente”. Fontano, 01-04-16).

-43- La campaña, que a diferencia A pesar de que la candidatura eran de profundas creencias católi- de otras elecciones, no se vio alte- de Iranzo parecía ya imparable, cas y los liberales aprovecharon rada por ningún tipo de incidente éste siguió trabajando en su cam- este hecho en beneficio de Iranzo. destacable, entró en su segunda paña, dando a conocer sus proyec- Achacaron a Llagaria su anticleri- semana con un Iranzo muy refor- tos, dialogando y tratando de con- calismo juvenil y su paso por pos- zado en sus aspiraciones de obte- vencer a los electores. Por otra turas republicanas y laicas, mien- ner la victoria, mientras que Llaga- parte, los colaboradores de Iranzo tras que por el contrario defendie- ria y el Marques de Vivel, apenas no las tenían todas consigo y rece- ron las firmes convicciones reli- podían reclutar apoyos o concitar laban extraordinariamente de Lla- giosas de Iranzo y su defensa del adhesiones destacables. garia y Puig. Sin duda, todos catolicismo6 (El Fontano, 08-04- sabían de la gran fuerza que supo- 16; Anexo 1 y 2). La semana del 27 marzo al 2 de nía ser encasillado. El apoyo del abril no tuvo actos públicos rele- gobierno y sus delegados en el dis- Con la intensificación de la vantes pero deparó un importante trito hacia Llagaria era una impor- campaña se iba acercando el día de acontecimiento en apoyo a la can- tante cuestión a tener en cuenta. las elecciones y la victoria de didatura de Iranzo. El 1 de abril de En este sentido, Puig hizo venir a Iranzo parecía asegurada. Además, 1916 nacía el semanario El Fon- Ontinyent siete guardias y un hacia el 6 de abril, el Marqués de tano. Está publicación, creada en caporal para intensificar el temor Vivel retiró su candidatura con lo Ontinyent por el partido liberal de entre los electores y conseguir que quedaba establecido el duelo esta ciudad y con evidentes votos para Llagaria (El Fontano, entre Iranzo y Llagaria, con una influencias católicas, estaba diri- 15-04-16). clara ventaja para el primero. gida por Roberto Laporta. En su primer número se puso de inme- Ante esta situación los seguido- Sin embargo todo cambió en diato al servicio de la candidatura res de Iranzo, encabezados por los últimos momentos de campaña de Manuel Iranzo. Tras una breve Laporta, buscaron reforzar todavía y los hechos que se sucedieron declaración de intenciones sobre lo más su candidatura. Si bien parecía entre el 7 y el 9 de abril produjeron que pretendía ser el semanario bastante claro que los electores afi- un resultado sorprendente en las (defensa de los intereses económi- nes al partido liberal estaban casi elecciones. cos y políticos de Ontinyent), la todos del lado de Iranzo el resto publicación entraba de lleno en el del electorado, especialmente con- 3.2. LA ELECCIÓN asunto de las próximas elecciones, servadores y carlistas, a pesar del y apostaba por la victoria de apoyo de parte de sus líderes a José Puig Puig, destacado car- Iranzo, ensalzando todos sus Iranzo, podía llegar a ser decisivo lista de Ontinyent, había sido ele- logros pasados y su carácter de en el enfrentamiento Iranzo-Llaga- gido alcalde de su ciudad hacía hijo del distrito. Sobre Llagaria, se ria. De esta manera la candidatura apenas unas semanas, el 17 de explicaba que era un candidato de Iranzo dedicó los últimos días marzo, por orden del Ministerio de impuesto desde Madrid y Valen- de campaña a buscar el voto de la Gobernación. Sustituía al hasta cia, con un desconocimiento total conservadores y carlistas al objeto entonces alcalde Vicente Gironés, de las cuestiones de la comarca. El de asegurar la victoria. del partido liberal (Ayuntamiento Fontano finalmente apelaba a la de Ontinyent, 1916), con el princi- democracia y a la libertad de los La estrategia electoral utilizada pal cometido de ayudar a Llagaria electores, para que no se dejaran para atraer a este tipo de votantes a ganar las elecciones7. Pero tanto influenciar por las ideas del radicó en la cuestión religiosa. Los Llagaria como Puig, observando gobierno y para que votaran al votantes conservadores y carlistas que las elecciones estaban perdi- candidato que mejor podía repre- sentar al distrito, dejando claro que éste era Manuel Iranzo (El Fon- tano, 01-04-16).

En los últimos días de campaña se intensificaron los actos electora- les especialmente por parte de Iranzo y su candidatura. Sus segui- dores y también los del Marqués de Vivel publicaron varios mani- fiestos políticos donde exponían las ventajas de sus candidatos. En realidad, los tres manifiestos (uno por la candidatura del Marqués de Vivel y dos por la de Iranzo), publicados entre el 2 y el 6 de abril, acababan ensalzando, en mayor o menor medida, la candi- datura de Iranzo, definiéndola como la más representativa del distrito y la que proponía el mejor candidato para diputado por la comarca (Anexos, 1, 2 y 3). Miting en la Plaza Mayor.

-44- das, comunicaron a las altas ins- los liberales de Ontinyent, encabe- bién la veían con buenos ojos. Ello tancias del partido liberal en zados por Laporta siguieron a su da idea del reconocimiento político Valencia y Madrid esta realidad y lado. Iranzo que contaba con un y social que reunía Iranzo en el solicitaron ayuda para cambiar el gran bagaje político se dio cuenta distrito. Y esta importancia, de no previsible rumbo de los aconteci- de que la derrotada era inevitable y ser por el encasillamiento de Lla- mientos. el día 8 de abril retiró su candida- garia, le hubiera proporcionado, tura, e incluso, apoyó pública- sin duda, la condición de diputado La situación política valenciana mente la de Llagaria. Esa misma en las elecciones de 1916. y española poco antes del 9 de noche Iranzo acudió al Círculo abril se había aclarado bastante y Liberal de Ontinyent para confir- Por otra parte, la victoria de los pactos entre las distintas fuer- mar la noticia de su retirada (El Eduardo Llagaria en estas eleccio- zas políticas habían conseguido, en Fontano, 15-04-16). nes, confirma ciertas máximas la inmensa mayoría de los casos, políticas que incluso circulaban en un candidato de consenso. Esto no El 9 de abril la candidatura de la época: Las elecciones no sólo se se producía en el distrito de Llagaria era la única que se pre- resolvían en las urnas sino, y en Albaida —más bien todo lo con- sentaba por el distrito de Albaida y mayor medida, en el Ministerio de trario—, ya que no sólo no se resultó evidentemente elegida. Lla- la Gobernación, el Gobierno Civil había llegado a ningún acuerdo garia conseguía así su acta de de cada provincia y en las sedes de entre los candidatos enfrentados diputado. Por su parte Manuel los partidos políticos más impor- sino que lo que parecía que iba a Iranzo marchó a Valencia para tantes, por encima de voluntades pasar era el triunfo del candidato reunirse con su familia y pasar populares y del supuesto sistema independiente. Ante esta coyun- unos días de descanso después de “democrático” español del tura, finalmente, la dirección del las agitadas semanas de campaña. momento. partido liberal en Valencia se deci- dió a tomar cartas en el asunto A pesar de la derrota de Iranzo, En tercer lugar, y aunque para impedir el triunfo de la candi- los últimos acontecimientos habían parezca paradójico, el triunfo de datura de Manuel Iranzo. encrespado los ánimos de algunos Llagaria debió ser un gran alivio electores y a lo largo de las sema- para Manuel Iranzo y sobre todo Con todo la situación era real- nas siguientes se publicaron nume- para su mujer que no quería que mente delicada puesto que una rosos ataques y réplicas periodísti- Manuel volviese a la política y a intervención externa en el distrito cas por lo sucedido. Los mayores sus ausencias prolongadas a causa podía llegar a ser contraproducente enfrentamientos se produjeron de ésta. Manuel se presentó a las e intentar manipular las elecciones entre Alejandro Bataller y los libe- elecciones de 1916 impelido por era prácticamente imposible con rales de Ontinyent, encabezados sus convecinos de distrito. Eviden- toda la fuerza de Iranzo en el dis- por Laporta, y apoyado por otros temente su candidatura se presentó trito. En esta tesitura se vio que la significados liberales de la locali- para ganar las elecciones y la mejor solución era privarle de sus dad como Francisco Osca y derrota sufrida, y en especial la apoyos. Ricardo Sanz, que a través de El forma en que se produjo, debieron Fontano no cesaron de atacar y afectarle, pero mucho más al resto Y aunque la cuestión tampoco criticar la actitud de Bataller en las de sus compañeros liberales de era fácil, ya que todos los liberales elecciones (El Fontano, 22 y 29- Ontinyent que se mantuvieron a su se habían decantado por Iranzo, 04-16). lado hasta el final. Por su parte finalmente el partido encontró la Iranzo, tras la lógica decepción de persona que podía hacer fracasar 4. CONCLUSIONES las elecciones, no guardó rencor ni su candidatura. Esta no era otra hacia su tierra ni hacia sus vecinos. que Alejandro Bataller Boscá, Tanto sobre la disputa electoral De hecho siguió acudiendo a sus amigo íntimo de Iranzo y jefe del como sobre la actitud de Manuel propiedades de la Vall d’Albaida y partido liberal en el distrito, y cuyo Iranzo en ésta se pueden extraer siguió conservando muchísimos sostén era decisivo en las eleccio- varias conclusiones a modo de amigos en el distrito. nes. Bataller que había prometido resumen de lo que fueron las elec- hacer diputado a Iranzo (El Fon- ciones de 1916 en el distrito de Finalmente, Iranzo tras esta tano, 13-05-16) le retiró su apoyo Albaida. última experiencia electoral abo- entre el 7 y el 8 de abril, sin duda minó de la política y a diferencia presionado por la cúpula del par- En primer lugar, la elección de de 1910 su retirada esta vez fue tido y también posiblemente ten- Manuel Iranzo como candidato por definitiva. A partir de este tado por promesas de cargos públi- el distrito de Albaida en las elec- momento dedicó todo su tiempo y cos8 y ascensos en la jerarquía del ciones de 1916 no fue casual. La trabajo a los proyectos que se partido y pasó a apoyar la candida- situación política que vivía el país habían interrumpido durante la tura de Llagaria9 (El Fontano, 15- requería a menudo la elección de campaña electoral (la explotación 04-16). candidatos de consenso, incluso de Casa Blanca y el Servicio Mete- entre las filas del partido que tenía orológico de la Federación Agraria La reacción del resto de parti- asegurada el acta de diputado por de Levante). darios de Iranzo pasó en breve de cada distrito. La apuesta del dis- la incredulidad a la indignación, trito de Albaida por Manuel Iranzo ANEXOS. pero todos los apoyos con los que ante el encasillado Llagaria era tan había contado desaparecieron acertada, que, liberales, conserva- Los siguientes anexos son (conservadores, republicanos, dores, republicanos y a buen copias literales de pasquines elec- parte de los liberales...) y tan solo seguro hasta muchos carlistas tam- torales redactados para las eleccio-

-45- nes de 1916. Diputado por este distrito en pruebas en esta población: contra ANEXO 1. memorables reuniones públicas la voluntad del unánime de todos celebradas al efecto en el Círculo los partido políticos hoy existentes CIUDADANOS de la Unión Liberal de Onteniente, que protestaron de la destitución en las cuales se obligaron a apoyar del Alcalde D. Vicente Montés, Estáis próximos a cumplir un su candidatura en estas elecciones, hace que el Gobierno designe para deber, a la par que ejercitar un D. Amadeo Martí Boscà como pre- la Presidencia del Excmo. Ayunta- derecho, y es preciso que previa- sidente de la sociedad, D. Gonzalo miento a uno que no hace mucho mente tengáis conciencia de vues- Micó Albert, D. Roberto Laporta tiempo era vecino de Bañeras; que tros actos. El derecho de sufragio y Micó, D. Rafael Osca Conca, D. por ser un tránsfugo del partido el deber de elegir entre los aspiran- Alejandro Bataller Boscà y D. liberal, del que se llevó odios pro- tes a nuestra representación en Miguel Boluda que ostentaban res- fundos y grande sed de venganza, Cortes el que más y mejor se iden- pectivamente las representaciones no puede desprenderse de ellos tifique con las aspiraciones religio- de los partidos conservador, libe- ejerciendo el cargo de Alcalde sas, sociales y económicas de ral, republicano, elementos neutros como no pudo hacerlo cuando tan nuestro distrito, simboliza o o independientes de esta Ciudad, solo era concejal; que no siendo expresa la condición superior del partido liberal del distrito de los hijos de nuestra querida patria hombre sobre los demás seres con Albaida y partido liberal de Beni- hermanos suyos, ha de importarle sus características de libertad, gánim, sin condición de ninguna muy poco, como al Sr. Llagaria y voluntad y conciencia. Es la inter- clase, y fuera o no encasillado. otros que tampoco lo son, que a la vención directa de todos los ciuda- Fue entonces cuando más verdade- paz, al bienestar y a la prosperidad danos en el ejercicio del poder ramente se emitió el sufragio y se de nuestros conciudadanos, susti- nombrando su mandatario. manifestó libre y espontáneamente tuya el odio de partido, el resenti- En los presentes momentos está la voluntad popular ya que no exis- miento personal, la exacerbación la lucha planteada entre dos libera- tían ni podían existir las humanas de las pasiones, la lucha intestina les con diferentes tendencias, en ambiciones políticas, o de otro de persecución, y cuanto de inno- los que concurren diversas circuns- orden que corrompen la conciencia ble y malvado se sedimentó muy tancias, y que por lo mismo debe- individual. recónditamente en lo profundo de mos prevenir a la opinión, para Del Sr. Llagaria tan solo pode- nuestras almas. que no se de a engaño, estable- mos decir, que al presentarse por Todos sin excepción hemos ciendo el parangón que determine segunda vez en el Parlamento protestado cuando la coacción se cuales son las condiciones especia- español la Ley de Asociaciones ha erigido en norma para el falsea- les y características de cada uno de que es una restricción de la liber- miento del sufragio; y hoy es el Sr. ellos. tad del clero regular, con lo que se Puig, el representante del Sr. Lla- La candidatura de D. Manuel perjudican notablemente los inte- garia, el que carece de partido, de Iranzo Benedito representa en lo reses de la Religión, se mostró representación de intereses socia- económico una vida de sacrificios esforzado paladín en su defensa. les y económicos, el forastero por los intereses agrícolas del Dis- Nada hemos de decir de su vida quien convoca a gremios enteros, a trito plenamente demostrada pública cuando como republicano industriales y pequeños comer- durante su actuación en el Con- militaba en las filas de D. Vicente ciantes, a empleados del Munici- greso como representante nuestro Blasco Ibáñez en Valencia, porque pio (no suyos que no los tiene) al y de Castellón; es y ha sido el en vez de ser meros expositores de salón de la Alcaldía y a cierto des- defensor más esforzado de nuestra hechos, podría tomársenos como pacho, para obligarles segura- viticultura; a él debe Albaida la enemigos; pero de su actitud en las mente, según de público se dice, importante y la riqueza que la Cortes puede cada cual decidir con amenazas de imposición de industria cerera ha alcanzado gra- consecuencias respecto a sus ideas contribuciones, con la destitución cias a su labor en pro de la rebaja en aquel entonces. de sus cargos y con alagadoras arancelaria de sus primeras mate- ¿Qué hemos de decir a propó- promesas que jamas ha de cumplir, rias. sito del interés que por el distrito a que voten determinada candida- De todos es conocida su sepa- de Enguera ha demostrado el Sr. tura que no hay para que decirles ración, siquiera fuera temporal, del Llagaria siendo su representante? la del Sr. Llagaria. Es el Sr. Puig partido Moretista, por cumplir sus Si habéis oído a los que ostentan quien faltándole electores, porque deberes de representante, cuando representaciónes en los pueblos del tampoco cuenta con el partido al plantearse por primera vez en mismo, vecinos nuestros, a los legitimista, que no puede amance- nuestras Cortes la Ley de Asocia- electores y la vox populi en gene- barse teniendo por lema “Dios, ciones obedeció las indicaciones ral, estaréis convencidos de que lo Patria y Rey” con un candidato de de nuestra primera autoridad ecle- ha tenido relegado al mayor de los catolicismo menos probado que el siástica, no obstante el perjuicio olvidos. Claro está, le hizo Dipu- Sr. Iranzo; no ligado como éste a que a su carrera política y al par- tado el Gobierno y no el distrito; nuestro pueblo por vínculos de tido en que militaba producía. Hoy con cumplir respecto al primero amistad afectos a intereses, y que en todos los pueblos de esta cir- estaba despachado, pues al en último término representa para cunscripción se le aclama unáni- segundo nada tenía que agradecer. ellos una monarquía ilegítima, nos memente, obligándole a un sacrifi- Nos dice D. Eduardo Llagaria trae a esta población, pacífica por cio tal vez superior a sus fuerzas que viene enarbolando la bandera antonomasia, fuerzas de seguridad como diputado o representante de la paz, cumpliendo con la con el fin que todos pueden supo- único que ha cumplido debida- misión de acabar con las encarni- ner, o cuando menos, dando lugar mente el mandato que se le confi- zadas luchas que sostenían ele- a la indignación que tales procedi- rió. mentos liberales en los distintos mientos de fuerza, que no son más El Sr. Iranzo fue proclamado pueblos del distrito. Veamos las que un reto lanzado a nuestros

-46- honrados ciudadanos, han de pro- Iranzo que es hermano plecaro les? El abolengo del Sr. Iranzo es ducir necesariamente. Y no olvi- tuyo y que inspirado en los senti- la mejor ejecutoria que como den, el Sr. Puig, D. Eduardo Llaga- mientos fraternos que le animan garantía se te ofrece. ria y los demás forasteros, que a pone, tanto su entendimiento, reco- ¿Perteneces a las derechas, ya toda costa quieren ingerirse en el nocido por todos, como su seas conservador, católico o car- régimen de nuestro Onteniente, inmensa voluntad, al servicio de lista? Conviene que pienses bien lo que no somos salvajes faltos de tus intereses. que vas a hacer con tu voto. Piensa toda cultura y toda noción de dig- ¿Eres agricultor y deseas ver que el que está al frente del nidad, y que si toleramos tutelas aliviada la angustiosa situación gobierno actual fue el que elaboró extrañas cuando son en beneficio que te ha creado la filoxera, la el Decreto sobre el matrimonio de la justicia, de la paz y de los sequía y otras calamidades como Civil que mereció una viva pro- intereses todos de nuestra patria, la que en forma de Ley de Alcoho- testa por parte de todos los católi- odiamos, no perdonamos y nos les gravitan sobre ti? No olvides cos. ¿Recuerdas la del llorado sublevamos cuando son para que Iranzo ha sido en todo tiempo Arzobispo de Valencia, reciente- cometer arbitrariedades, para pro- el paladín más esforzado tuyo, mente fallecido, Obispo de Tuy en ducir luchas, para ejercer el despo- defendiendo tus intereses, ora en el aquella época? ¿Y la valiente acti- tismo en una palabra. Congreso de cuya labor parlamen- tud del brillante escritor católico Por último; la candidatura del taria estarás seguramente enterado; Larramendi? Más recientemente, Sr. Llagaria, significa en esta oca- ya en metins como en el que recor- ¿quién fue el que conmovió hasta sión, el reto que el Gobierno ha darás tuvo lugar en Onteniente lo más hondo el sentimiento reli- lanzado a nuestro distrito, espe- para conseguir la desgravación del gioso con el decreto sobre restric- cialmente a Onteniente, cuando al vino y al cual concurrió Canalejas; ción de enseñanza del catecismo despertar su dormido espíritu de bien desde la Federación Agraria en las escuelas? Y si como dice el ciudadanía, sacude el yugo tiránico de Levante organismo que, debido adagio que el que hace un cesto que le oprime, y quiere ejercitar el a la laudable constancia del Sr. hace ciento, ¿contribuirás con tu sagrado derecho del sufragio nom- Iranzo no ha dejado ni un voto directamente (votando al brando su representante en Cortes momento de influir en el ánimo de ministerial) o indirectamente (abs- a un hijo suyo, que ya otras veces los gobernantes evitando que los teniéndote o dando tu sufragio al lo fue honrosa y provechosamente intereses que afectan a nuestra que siendo de oposición tenga para todos. región, queden relegados a un menos probabilidades de triunfo Decididamente, como católi- lamentable olvido; así como en que el Sr. Iranzo) a apoyar a un cos, como hijos del distrito y como Congresos Agrarios como el de gobierno que tal vez lleve en car- buenos administradores de los Castellón, del que fue alma y vida tera nuevas leyes, nuevos decretos intereses generales y particulares, y en el que se abordaron proble- que tiendan a debilitar la acción mas de verdadera trascendencia católica en España? (*) debemos apoyar con todas nuestras para la agricultura, llegando a No es la fuerza del enemigo la fuerzas, con cuantos somos y vale- adquirir dicho acto tal resonancia que vence en los conflictos religio- mos a aquel a quien un día nos que absorbió por completo la aten- sos, no, es la falta de memoria de honramos, con Albaida, nombrán- ción nacional aprobándose conclu- los católicos lo que le da el triunfo. dole hijo adoptivo. siones beneficiosas en extremo A votar, pues es sacratísima obli- para el agricultor, siendo algunas gación de conciencia, pero nunca, MUCHOS ONTENIENSES altamente sociales, a la vez, como jamas la candidatura ministerial la referente Colonización Interior, porque bien pronto pudierais arre- ANEXO 2. consiguiendo siempre contrabalan- pentiros y entonces llorar como cear con este movimiento agrario, débiles mujeres por no tener en A LOS ELECTORES DEL DIS- allá en las esferas de los poderes estos momentos el suficiente valor TRITO ALBAIDA-ONTE- públicos, la insaciable absorción cívico y convencimiento religioso NIENTE del industrialismo Catalán. para cumplir con vuestro ineludi- ¿Eres industrial, comerciante? ble deber. ¿Por qué debemos todos votar la Ten presente que en tiempos en No vale la argucia, de que el candidatura del Sr. Iranzo? que solo existía prepotente la Sr. Iranzo es también liberal, para industria de la cera, la labor del Sr. desorientar a las derechas, porque ¿Eres español, buen patriota, Iranzo en su favor fue inmensa y si al Sr. Iranzo el Distrito lo lleva a amante de la regeneración de tu coronada por el éxito más lison- las Cortes contra la voluntad del España? Vota a Iranzo porque si gero, valiéndole entusiastas mani- gobierno, el Sr. Iranzo irá al Con- con tu voto le das el triunfo, habrás festaciones de gratitud, por parte greso con toda la independencia y dado un buen paso en pro de tus de los fabricantes, en la Ciudad de libertad de acción que gozan los ideales, emancipando un pedazo Albaida. diputados de oposición y en las de la PATRIA de los funestos y No debes olvidar lo mucho que cuestiones de trascendencia como arcaicos moldes de la política al ha trabajado en pro de los intereses las religiosas procederá según ha uso que asfixia la vida nacional industriales y del comercio en la prometido solemnemente en asam- haciéndola estéril para toda obra Junta de Aranceles y Valoraciones bleas públicas con arreglo a las regeneradora y progresiva. estando siempre en la brecha instrucciones que reciba del Dis- ¿Amas a tu pueblo natal, a tu luchando en condiciones desventa- trito que le dio el acta y no con las distrito y quieres tener el legítimo josísimas con los representantes de que el gobierno le imponga por no orgullo de apoyar para enaltecer y los intereses de Cataluña por falta tener con éste ningún deber que encumbrar a lo que siendo de casa de documentación necesaria que cumplir ni obligación que llenar. puede, por sus condiciones, pro- por nuestra apatía no le facilitamos Por nuestras creencias; por porcionar gloria y brillo a la oportunamente. nuestro Distrito votar a D. Manuel terreta en donde naciste? Vota a ¿Profesas los principios libera- Iranzo.

-47- que haya de hacerse el domingo Esto quiere decir que el candi- UN HIJO DEL DISTRITO próximo, una de las que aparecen dato liberal, nuestro querido pai- con mayores dificultades y en la sano D. Manuel Iranzo, es digno (*) Después de dar a la imprenta lo que, por que entran confundidos de todo nuestro cariño y respeto que antecede, ha llegado a nuestras los sentimientos de cariño hacia un porque sobre ser nacido en Onte- manos un número de “El Liberal” compatriota con los de convenien- niente, es persona de gran cultura perteneciente al pasado viernes cia para nuestra ciudad, puede dar y atractivo personal, hasta tal que contiene el siguiente recorda- lugar a exagerados apasionamien- punto, que cualquiera de nosotros torio para el gobierno liberal y que tos que hagan indisponer a los que pretenda echar sobre él la más encierra una gravedad inmensa efectos fraternales de unos conve- ligera mancha, no merecería ser para los católicos; dice el citado cinos con otros, sin obedecer a otra hijo de Onteniente, justificándose periódico con motivo de un inci- causa que la poca meditación para nuestro desprecio; pero esto no dente ocurrido en Miajadas res- compaginar las aspiraciones de quiere decir que sea nuestro mejor pecto a cierto enterramiento hecho todos. representante en cortes en sus en un cementerio católico “... bien Para cambiar con certeza en actuales circunstancias, porque será que el partido liberal, ahora todas estas cuestiones políticas, es nosotros no podemos ni debemos que va ha haber nuevas Cortes preciso sentar como base la dife- guiarnos en política por la afección recuerde sus solemnes compromi- rencia que debe existir entre los personal tan solo, que significa sos y cualquier tarde en una clara políticos aspirantes y la política únicamente el satisfacer las aspira- del debate proponga e instaure la deseable para una Ciudad como la ciones personales de un solo sujeto secularización de cementerios.” nuestra. Respecto a los políticos, abandonando los intereses de todos ¿Es grave esto?. ¿Tendremos que en la actualidad desean obte- los que son electores y a quienes otra vez necesidad de manifestar- ner nuestra representación, parece es imprescindible una influencia nos clamorosamente como en otras principalmente interesarnos a positiva en las altas esferas para ocasiones ha ocurrido?. Y si llega todos los dos de oposición al remediar las crisis económicas por el caso ¿ no temblarán vuestras Gobierno, ya que el Ministerial no que atravesamos y alentar nuestros manos que depositaron la papeleta ha encontrado gran eco entre noso- progresos con decididos apoyos a favor del ministerial al firmar en tros. Y de los dos de oposición, es políticos. los pliegos de protesta contra el indiscutible la honorabilidad de El Sr. Marqués de Vivel, ha gobierno?. ambos, el agradecimiento que declarado repetida y públicamente, ¡Cuestión de Administración merecen por sus trabajos en ante- haciendo honor a su caballerosi- local!. ¿Qué acaso ahora se trata riores representaciones que les dad, que viene a la lucha electoral de elecciones para concejales?. conferimos en pro de todos nues- sin la más ligera pretensión de aco- Nada, que no hay ningún argu- tros intereses habiendo coadyu- meter a persona alguna, y muchos mento del tamaño de una brizna vado al mejoramiento de ellos; se menos al hijo de Onteniente Sr. para que se vote contra nuestro diferencian, sin embargo, en los Iranzo a quien le une una leal y candidato D. Manuel Iranzo Bene- partidos políticos en que militan y afectuosa amistad; que lucha, dito. mientras uno aparece como liberal impelido por el cumplimiento de disidente fuera de todo partido un deber ineludible arriba para ANEXO 3. político que gobierne y por tanto poder obtener de ellos apoyo y sin influencia política que le pro- protección para sus electores, que A LOS ELECTORES DE LA teja, el otro se encuentra afiliado al se encuentra desligado en absoluto CIUDAD DE ONTENIENTE partido conservador, con gran de todo compromiso político fuera arraigo dentro de él, de anteceden- de sus correligionarios y que su Ontenienses: tes sometidos a toda disciplina y política es la paz y fraternidad con fuerza eficaz y demostrada entre los Ontenienses su candida- Es sin duda alguna la lucha para proteger los intereses colecti- tura, llegará a las urnas el domingo electoral que se está llevando a vos del Distrito que le elige como próximo para triunfar y protesta cabo, para los efectos del resultado diputado. enérgicamente de la maliciosa cre- encia de algunos de que pueda ser- vir de juego beneficiosos para otros candidatos; y por último, que no puede servir de molestia para nadie la presentación de su candi- datura por este distrito, porque además de las razones apuntadas dentro de la política, existe su pre- cedente en la actuación anterior de la que nadie puede mostrarse des- contento y alienta patrióticamente a sus amigos. En estas condiciones la candi- datura del marqués de Vivel se recomienda por sí sola y segura- mente triunfará ya que no sola- mente representa la continuación de sus esfuerzos a nuestro favor, Curiosa vista de la plaza de Santo Domingo donde se puede observar el edificio sino que también significa la paz del teatro Echegaray con su primitiva fachada. de todos los que vivimos en esta

-48- localidad evitando toda clase de BIBLIOGRAFÍA represalias políticas que pudieran sobrevenir por la contrariedad de Aguiló Lucia, L. (1976): Sociología electo- 4 La candidatura del Marqués de Vivel se algunos elementos si después ral valenciana. 1903-1923, Valencia, Uni- inscribía dentro de las grandes desavenen- versitat de València, Cátedra Fadrique cias que existían en todos los partidos, resultasen triunfantes, pues su Furió Ceriol, 442 pp. donde cada cual perseguía sus intereses y máxima es proteger a todos los del las consignas de partido a menudo se distrito particularmente, sea cual- Ayuntamiento de Ontinyent (1916): Libro incumplían. de Actas del Ayuntamiento de Ontinyent. quiera el partido a que pertenezca 5 Al respecto, mientras que la llegada de y siempre se desvive por lo que es Diputación de Valencia (1916): Memoria Iranzo a Ontinyent fue multitudinaria y de interés general sea un hecho de la Diputación de Valencia. contó con importantes adhesiones, sobre pronta y cumplidamente. la llegada de Llagaria se publicó lo También estamos en una locali- Iranzo Benedito, M. (1907): Una siguiente: “cuatro serenos, dos municipa- enmienda a la totalidad del proyecto de les y los escribientes del Ayuntamiento, dad eminentemente religiosa y en todos ellos obligados por el Alcalde, fue este sentido la candidatura del ley regulando el ejercicio del derecho de asociación, Madrid, Imp. J. Sastre, 75 pp. toda la representación que dió la bienve- Marqués de Vivel no puede ser nida a Llagaria a Ontinyent”, lo cual más simpática a los católicos, ya Iranzo Benedito, M. (1918): Historial de exponía bien a las claras cual era la situa- que el partido a que pertenece es un levantino, Valencia, Imp. V. Climent ción de ambos candidatos (El Fontano, parte integrante de las derechas en Vila, 219 pp. 01-04-16). política, siendo su educación cris- 6 En este sentido hay que matizar que si Martínez Cuadrado M. (1969): Elecciones bien Iranzo y su familia siempre habían tiana y recto proceder el blasón y partidos políticos en España (1868- que con más orgullo ostenta para demostrado una actitud pía intachable, en 1931), Madrid, Taurus, 2 v. la campaña se utilizó este argumento elec- la determinación de su posición toral, en todo el sentido del término. En dentro de la sociedad. Martínez Cuadrado M. (1974): “La burgue- 1906 se promulgó la Ley de Asociaciones ONTENIENSES: Si queréis sía conservadora (1874-1931)”, Historia de del Estado Español, en ella ambos conten- tener influencia política para que España, Madrid, Alfaguara, vol. 4, pp.432- dientes Llagaria e Iranzo participaron 437. progresen vuestras aspiraciones de activamente. Llagaria sostuvo una actitud laica, que era la inspiradora en parte de mejoramiento de vuestro pueblo, si Obiol Menero, E. M. (1994): “Desecacio- esta ley, intentando eliminar la vincula- queréis paz y fraternidad de todos nes, arroz y demografía en el s. XIX. El ción que había entre el estado y la iglesia. los vecinos quitando la posibilidad caso de Els Estanys de Almenara”, Cua- Por su parte, Iranzo se opuso a la ley. de atropellos políticos que en dernos de Geografía, 55, pp. 109-121. Estos hechos fueron aprovechados en este modo alguno merecéis, y si queréis momento para mostrar a Llagaria como Polop Morales, J. A. (1998): Iranzo Bene- un anticatólico y a Iranzo como un defen- compaginar vuestras creencias dito y la institucionalización de la clima- sor de la religión, pero lo cierto es que la religiosas con las necesidades del tología valenciana, Tesis de Licenciatura, mayor oposición de Iranzo contra esta ley distrito, Universitat de València, 84 pp. + apéndi- fue por motivos agrarios, y en menor ces. medida por motivos de índole religiosa, VOTAD AL MARQUES DE ya que dejaba fuera la ley las posibles asociaciones agrícolas. De todos modos, VIVEL FUENTES PERIÓDICAS el hecho fue sagazmente aprovechado por la candidatura de Iranzo (Iranzo, 1907). UN ELECTOR Almanaque Las Provincias. 7 De la alianza entre conservadores, libera- El Fontano. les y republicanos, rubricada en la reunión Onteniente 6 de abril 1916. del Círculo Liberal de Ontinyent para lle- El Mercantil Valenciano. var a Iranzo al Congreso, que debió fra- guarse y ser notoria antes del periodo Las Provincias. electoral, tan solo quedó fuera el partido carlista y esto produjo seguramente que los dirigentes nacionales del partido libe- ral buscaran poner a un carlista como NOTAS alcalde de Ontinyent para que pudiera ayudar a Llagaria a ganar las elecciones. 1 El término encasillado hacia referencia tanto a la lista de candidatos adeptos al 8 En este sentido Alejandro Bataller fue ele- gobierno, a quienes éste señalaba distrito gido diputado provincial por la circuns- para las elecciones a diputado, cómo a las cripción de Játiva-Albaida el 03-05-16, y personas que aparecían en esta lista. en El Fontano del 13-05-16, Roberto Laporta acusaba en una Carta Abierta a 2 Tampoco entre el resto de fuerza políticas, D. Alejandro Bataller de estar recibiendo carlistas, republicanos y conservadores, ahora la recompensa por haber abando- básicamente, estaba claro el panorama nado a Iranzo en las últimas elecciones y electoral. Así, las disidencias y desobe- haber facilitado el triunfo de Llagaria diencias, plasmadas a menudo en la pre- (Diputación de Valencia, 1916; El Fon- sentación de candidatos de estas forma- tano, 13-05-16). ciones en distritos donde se había consen- suado ya el candidato a elegir de entre el 9 A pesar del resto de apoyos con que con- bloque monárquico mayoritario (liberales taba Iranzo en el distrito y la cercanía del y conservadores), reflejaban las luchas día de la elección, el cambio de bando de que se estaban produciendo entre las dis- Bataller significaba la derrota segura de tintas familias de cada partido. su candidatura. Las relaciones políticas y socio-económicas que aún presidían la 3 El cariño que Iranzo sentía por el distrito vida española en general en esta época de Albaida-Ontinyent, y el aprecio a sus (caciquismo) hacían que Bataller, Llaga- amigos, que a pesar de sus diferencias ria y Puig a través de sus interventores y políticas pensaban en él como el hombre colaboradores en cada mesa electoral tan ideal para representar al distrito como solo tuvieran que indicar la candidatura diputado, entre otras cosas, debieron dejar que debía votarse y gran parte del distrito poco margen a su decisión. obedecería sin rechistar.

-49- MAZAS Y MACEROS EN ONTINYENT.

ENRIQUE MARTÍ TORRÓ

Son numerosas las ocasiones, dades y otros cuerpos legislativos, son construidas o labradas por orfe- en las que hemos visto a las cor- en los actos públicos. bres, con vistoso y esmerado diseño poraciones municipales de algu- resaltando en las mismas, los escu- nas ciudades, cuando han apare- En la Edad Media, las mazas dos de armas o símbolos del perso- cido en actos públicos y solemnes, constituían un arma que usaban los naje o corporación de la ciudad a ir precedidas por dos figuras con soldados para la lucha y defensa en que representan. Estas están hechas vestiduras al estilo medieval por- las guerras con sus enemigos. Su con metales blancos (plateado o tando una maza al hombro (hay característica consistía en una bola cromado) o en bronce. quien los llama la “sota de bas- de hierro o algún otro metal atrave- tos”, por el parecido que tienen sado por un palo o mango, que solía En Ontinyent las primeras noti- con esta carta de la baraja espa- ser de madera. En la edad moderna, cias que se tienen de armar al ber- ñola). Y algunos nos hemos pre- desapareció el uso de esta clase de guer con una maza y con gramalla guntado el significado de dichos armas, reservándose su empleo para de color rojo se remontan a 1580. personajes y su verdadera repre- los soldados que armados de ellas, sentación dentro del contexto de se colocaban en la antecámara real; La figura de los maceros como la referida corporación. Por ello soldados que más tarde fueron subs- portadores de las mazas, para digni- vamos a intentar encontrar la tituidos por empleados o criados, ficar a la corporación en los actos razón de su nacimiento a través de pasando el arma ofensiva a consti- solemnes, se renueva al concedér- la historia y la trayectoria que han tuir un atributo de dignidad del per- sele a la antigua Villa el titulo de tenido dentro de la vida de nuestra sonaje que custodiaban y en tal sen- CIUDAD, otorgado por S.M. el rey ciudad. tido son empleadas actualmente, D. Alfonso XIII el 15 de Noviem- marchando los maceros delante de bre de 1904. Por creerlo de interés, Las mazas son la insignia que los cuerpos legisladores y munici- reproduzco a continuación el oficio llevan los maceros delante de los pales. Ya en esta época pierden su relativo a tal concesión y que se dio reyes o gobernadores. También característica rudimentaria que lectura en la sesión del consistorio, usan de ellas las ciudades, universi- tenían en la antigua Edad Media y figurando en acta del 19-11-1904:

-50- “El Rey (q.D.g.) se ha dignado rriera las calles y que se tocaran las dictadura de Primo de Rivera, la expedir por este Ministerio, el campanas en todas las iglesias. A figura de los maceros y las consabi- Real Decreto siguiente: Que- partir del momento en que la corpo- das mazas, dieron escolta a la cor- riendo dar una prueba de mi Real ración municipal tiene noticias o poración municipal en todos los aprecio a la villa de Onteniente, y rumores, en el pleno del 14-11-1904 actos solemnes en que la misma teniendo en cuenta su importan- y a propuesta de la presidencia, se tomo parte. Pero con la llegada de cia histórica, su predilección que acuerda la confección de cuatro la II República en Abril de 1931 y mereció de mis Predecesores, la gramallas (dalmáticas) para los por todo el tiempo en que ésta cultura y laboriosidad de sus maceros, confiriendo comisión al estuvo en vigor, se anuló por com- habitantes, el aumento de su efecto al concejal Sr. Segrelles. pleto esta institución (versión dada población y el creciente desarrollo por algunos señores de la época ) y de su riqueza industrial y agrí- Días más tarde, en el pleno del se da por seguro que tanto las dal- cola; vengo en conferirla el Título 19-11-1904 entre otros asuntos, se máticas como las mazas fueron des- de Ciudad.=Dado en Palacio a toma el acuerdo para que se cons- truidas o en último caso, sustraídas quince de noviembre de mil nove- truyan cuatro mazas para los mace- y requisadas, ello motivado tal vez cientos cuatro.= Alfonso.= el ros, tema del que parece ser se por algunos de los símbolos graba- Ministro de la Gobernación, José encarga personalmente el Sr. dos en las caras de las mazas. Sánchez Guerra.= De orden de Alcalde D. Amadeo Martí Boscá. S.M., le digo a V. para su conoci- De las antiguas mazas, sola- miento y el de la Corporación que Una vez confeccionadas las dal- mente nos ha quedado un grabado tan dignamente preside. Dios máticas y construidas las mazas; en del diseño (fig. l) que sirvió para su guarde a V. muchos años. Madrid el acta del consejo del 24 de construcción y que debieron de a 15 de Noviembre de 1904.= diciembre de 1904, se autoriza el poseer ocho caras cada una, según S.Guerra.= Rubricado, Hay un pago a D. Vicente Montés Valls la se desprende de una carta, fechada sello en seco que dice.= Ministerio cantidad de trescientas cincuenta y el 21-11-1904, de Jacinto Asensi de la Gobernación del Reino.= seis pesetas con tres céntimos, por de Valencia, dirigida al alcalde D. Señor Alcalde Presidente del el concepto de tela y confección de Amadeo Martí Boscá y en la que Ayuntamiento de Onteniente.= cuatro dalmáticas para los maceros también le hace saber a éste, que el Valencia.” y colgaduras para la Casa Capitular, tamaño de las mazas es igual que en las fiestas jubilares. Y a D. las de Valencia, o sea 80 cm. Nada Con anterioridad a la comunica- Agustín Devesa de Valencia, el se sabe de los dibujos o símbolos ción oficial de la concesión del pago de doscientas cuarenta pese- que figuraban en las caras de las título, el Sr. Alcalde D. Amadeo tas, importe de cuatro mazas de referidas, ni si llevaban reproducido Martí Boscá ya tuvo conocimiento metal plateado, para los actos ofi- el escudo de la Ciudad en la parte de ello por mediación del Diputado ciales de la muy Ilustre Corpora- superior, como así lo sugiere el de este distrito, el albaidense D. ción, que a partir de este momento indicado Sr. Asensi en su escrito al Elias Tormo Monzó. Y el 16 de se vería precedida y custodiada por alcalde Sr. Martí Boscá. De las dal- noviembre de 1904 fue dado a los vistosos personajes. máticas nada sabemos de su diseño conocer el evento por bando al y color, aunque se supone podría vecindario, ordenando se pusieran Durante todo el tiempo que ser el rojo como las actuales. colgaduras y luminarias por la restó hasta el fin de la monarquía de noche, que la banda de música reco- Alfonso XIII, continuando con la Con el final de la Guerra Civil y

-51- la imposición del régimen de visionales, al igual que las mazas de quedado bastante deteriorados. Franco en Abril de 1939 se instau- madera. Ello nos viene demostrado Tenemos constancia de ello, en un ran de nuevo la figura de los mace- por los datos documentales que pago que efectúa el Ayuntamiento ros portadores de las mazas, dán- recogemos del momento en que las por este concepto y cuyo importe es dole a la corporación ese aire de mazas son construidas de nuevo, de Ptas. 11.300.-. Estos nuevos tra- dignidad y autoridad, en las solem- pero esta vez de metal dorado jes son idénticos a los anteriores, nidades de las procesiones del Siendo las mismas que existen en pues solamente un pequeño detalle, Comulgar de impedidos, Corpus la actualidad (fig. 3 y 4). Como los diferencian de aquellos. En los Cristi, de la Purísima y del Cristo podemos observar, en las cuatro anteriores el gorro o tocado tenía de la Agonía, así como en algunos caras de cada una de ellas llevan una forma más cónica, como se actos de las Fiestas de Moros y grabados los dibujos o símbolos puede apreciar observando las figu- Cristianos En esta etapa, sola- más emblemáticos: La Purísima, El ras 5 y 6. mente son dos los maceros restitui- Cristo, El Campanario de Sta. dos en lugar de los cuatro que anti- María y la Custodia. En la cazoleta De nuevo con la llegada de la guamente se crearon Son varios los inferior al cuadrado de las mazas y democracia en el año 1977, se anu- datos que localizamos en los archi- concretamente debajo de la cara que lan las mazas y sus portadores, vos del AMO y que avalan la refe- aloja la Custodia, vemos casi siendo substituidos en las solemni- rida instauración: imperceptiblemente el escudo de la dades por los alguaciles con el uni- Ciudad. Los documentos a que nos forme corriente habitual. En esta 9 Septiembre 1939, Pago a José referimos son: ocasión se respetan las referidas Juan Albert, su factura por dos prendas y quedan depositadas en el pares de botas de charol con hebi- 26-8-1946.- Factura de José almacén del Ayuntamiento. Es ver- llas para los maceros, importando Bonacho, de Valencia, que reza: daderamente curioso observar en Ptas. 90.-. “Dos mazas para maceros metal nuestra antigua Villa, como en repujado y dorado fino con apliques tiempos de democracia, primero la 16 Septiembre 1939, Pago a blancos ..... 2400 Ptas”. II República y luego la Monarquía Miguel Penadés de su factura por parlamentaria, que es la que actual- dos metros de cinta de seda para el 13-9-1946.- Nota de las Carme- mente rige, no ha tenido buena vestuario de los maceros; por litas Calzadas de Ontinyent que aceptación la institución de los importe de Ptas. 4.-. dice: “Por confección de los trajes Maceros, cuando en otras ciudades de los maceros ...... 170 Ptas. siguen en la actualidad, acompa- 23 Septiembre 1939, Pago a (fig. 5) ñando con dignidad a las Corpora- Concepción Sala de su nota según ciones Municipales. Entre muchas detalle: En Noviembre de 1969, se pro- en toda la geografía española, cita- cede a la renovación completa de remos algunas de nuestro entorno: Por varios uniformes para guar- los trajes de los maceros (fig. 6), ya Albaida, Xátiva, Valencia y Gandía. dias municipales y alguaciles que por el tiempo y el uso habían En algún momento de la vida y de (entre los que suponemos se encon- la historia, siempre hay quien o trarían las dalmáticas para los quienes se acuerdan de rescatar del maceros) ...... 1320 Ptas. olvido, algunas de nuestras pasadas Forro ...... 176 “ tradiciones y en esta ocasión les ha Dos pares de medias para los llegado el turno de la mano de la maceros ...... 14 “ comparsa de Fontanos, a els cava- llets y els maceros, cuya agrupación 23 Septiembre 1939, Pago a festera tuvo el acierto de incluirlos Bautista Barberá, de su factura de en el boato del abanderado y emba- dos mazas, por importe de Ptas. 40.- jador; en el desfile de la entrada de En esta ocasión las mazas son de moros y cristianos de Agosto de madera (fig. 2), seguramente por la 1999. premura en quererlas utilizar en algún próximo acto público. Perece que se retraso su utilización hasta * Para la elaboración de este trabajo se ha mediados del siguiente año, ya que consultado bibliografía de la biblioteca en 18 de Julio de 1940 volvemos a municipal Pare Lluís Galiana y la documen- encontrar un pago a Vicente Valdés tación de los años reseñados del Arxiu Muni- (Droguería El Raconet) de 5’30 cipal d’Ontinyent. pesetas en concepto de material y pintura para las mazas, por lo que no cabe ninguna duda que hasta esta última fecha se encontraban sin pin- tar y por tanto sin utilizar. Presumi- blemente podemos creer con toda seguridad, que su primera aparición después de la contienda, fue en los actos de fiestas de moros y cristia- nos de Agosto del 1940.

Los trajes confeccionados en la anterior fecha, creemos fueron pro-

-52- CANVI CLIMÀTIC, ORATGE I PERCEPCIO DEL MEDI GEOGRÀFIC A LES VALLS DE XÀTIVA I ALBAIDA.

ABEL SOLER

Homenatge a n’Alexandre Bataller i Madramany

Segons els manuals a l’ús, el quilòmetres de la mar, passaríem per ventura, el límit apròximat del clima de les valls de Xàtiva- gradualment als escassos 14o C i canvi d’estatge bioclimàtic? És Albaida és una variant local i mati- 400 mm de la Font de la Figuera, a ben probable que sí, si pensem sada d’allò que entenem per clima la zona més occidental i endinsada també en la mena de conreus que mediterrani.1 Per a ser més preci- de la comarca de la Costera. Vist i se solen plantar a les calmes de sos, i utilitzant un sistema classifi- dirimit això, caldrà ditingir terres Moixent, Bocairent o l’Alforí: vin- catori que tinguera en compte les amunt, terres endins, un pis bio- yes de vinificació, cereals, girasol. formes de la flora, ens trobaríem climàtic mesomediterrani eixut: La Vall d’Albaida estricta i el Pla davant d’un pis bioclimàtic termo- una miqueta més continental, de Xàtiva, en contrast amb això, mediterrani (16-17o C de mitjana doncs. sempre han destacat per la varietat anual), i subhumit si atenem a les Els arbres que més noten el i la major vàlua de llur producció precipitacions (600-800 mm canvi tèrmic són els garrofers. Los agrària, incloent-hi les garrofes. annuals).2 Emperò la definició algarrobos, que necesitan para Quant a l’oscil.lació estacional seria vàlida només per la part cen- vivir un clima templado —escrigué de les temperatures, la regió no tral i oriental de l’àrea estudiada: Cavanilles—, solamente prospe- desdiu massa del conjunt del País la més poblada històricament. Cap ran hasta la altura de la villa Valencià, si bé la influència ate- a l’interior refresca una mica més, [d’Ontinyent]. No ha variat gaire nuadora de la mar es deixa sentir puix les terres són més elevades, aquesta fita biogeogràfica entre el menys que a les marines de Gandia els hiverns més freds, i les precipi- segle XVIII i el XXI. Efectiva- i Dénia: dels 6/9o C de mitjana tacions són sensiblement més ment: a l’oest d’una línia imaginà- valldalbaidina pel gener, als 23/26o migrades i aleatòries. Així, des ria que aniria de Vallada a Ontin- C per l’agost, que sol ser ací el dels 17o C i 650 mm de la mitjana yent, difícilment hi creix la men- mes més càlid. Les màximes esti- annual de Terrateig, a no gaires cionada espècie arbòria: serà eixe, vals, en casos excepcionals, poden

-53- depassar els 35 o 40o C; en espe- ciada a situacions de primavera i del nostre clima: la irregulatitat cial els dies en què bufa el ponent hivern en què, per calma baromè- interanual i el ritme atzarós de les des de la Meseta hispànica i s’hi trica —la presència d’un anticicló pluges, tothora determinat per la escenifica l’efecte Föhn. En persistent— l’aire càlid i lleuger inconstant i poc previsible ciclogè- Canals, a primeries del segle XX, ascendeix, desplaçat per masses nesi mediterrània. La repartició del era muy común atribuir el excesivo d’aire més fred i més dens que total de precipitacions al llarg de calor de los bochornosos días del davallen del cinturó de serres, con- l’any també resulta bastant irregu- estío “als cremats”, incendios en tribuint així a la reiteració de les lar. Normalment, sol ploure més los montes; cosa que s’afanyaven a boires. del setembre al maig, amb un desmentir els lletraferits locals, Del vent, podem dir poca cosa. màxim que habitualment recau a coneixedors de la castellana pro- Hi predomina el llevant, sobretot a l’octubre i una segona punta per cedència del ponent.3 La incidència les primaveres. En ocasions bufa el l’abril. La sequera estival, típica comarcal d’aquest meteor es veu ponent, com s’ha dit, o —amb del perímetre riberenc de la Medi- accentuada a l’horta i a la ciutat de menor freqüència— arriba l’aire terrània, és també una constant del Xàtiva pel cul-de-sac orogràfic de de tramuntana, relativament gèlid. clima local. Hi ha diferències, la Serra de Vernissa, on es troba el La resta de vents, són coneguts a d’altra banda, en els nivells de plu- castell. El tòpic de la xafogor xati- cada localitat amb uns noms dis- viositat de certes contrades, en vina s’expandeix al nord i al sud tints, segons els accidents orogrà- estreta relació amb les formes del de la comarca: a la Ribera, per fics o les comarques veïnes d’on relleu i amb l’exposició d’aquestes exemple, anomenen xativí el vent procedeixen. Per exemple, els llau- a les masses humides: les de la càlid que ve del Migjorn. D’altra radors de Quatretonda (la Vall Nostra Mar, molt més que no les banda, Mateu i Giner afirma en la d’Albaida), a més dels ara mencio- atlàntiques. El fet que ploga més seua Historia de Albaida (segle nats, coneixen els vents següents: regularment cap a llevant és ben XIX) que el poble goja de bones el de la Safor (SE), que duu trona- vist pels llauradors de la zona, que temperatures, per tal com es troba des d’octubre carregades de pluja; confien en la qualitat edàfica dels entre la intensidad del calor de la el del racó del Port [de Benigà- secans de marga: Benicolet és ciudad de Játiva y de sus huertas, nim], fresc, del NO; el del racó poblet / de bona sembradura: / si y el rigor del frío de Cocentaina y d’Ontinyent (SO), fred, eixut i a plou en maig o en giner, / tenen Alcoy.4 ratxes, i el del Racó de Pinet (NE), collita segura.7 Pel que fa a les mínimes hiver- que sol desencadenar pluja.6 Els indrets més plujosos, a nals absolutes, les podem situar en Clima mediterrani és, el de les banda de Benicolet i els termes els 2 a 5 graus centígrades per valls de Xàtiva i Albaida, en con- veïns, són els de tot el sotavent del davall de zero, poques vegades clusió; però relativament humit, en massís de la Murta-Montdúver superat a la baixa. Per bé que les particular cap a la banda de lle- (841 m)8 i els del sobrevent de les gelades siguen de poca durada (10 vant. Afirmació genèrica —esta- ombries de Benicadell (1104 m) i o 15 dies a l’any), poden allargar- dística— que caldrà matisar d’una Mariola (1200 m). Les borrasques s’hi —sempre de manera eventual pinzellada: l’any 1970, a penes es de Gibraltar i la baixa estructural o episòdica— entre la primera recolliren a Xàtiva uns 200 mm de de les Balears forneixen la major quinzena de desembre i les darre- precipitació per metre quadrat; quantitat de les precipitacions de la ries de març. La causa d’aquestes, l’any subsegüent, en contrast amb zona. Del Xúquer a la Serra de pot ser adés l’advecció de masses això, se’n recolliren 1.200. Mariola, els llauradors saben bé fredes polars i continentals, adés Aquesta dada extrema ens alliçona quins són els senyals que s’acosta l’efecte d’inversions tèrmiques sobre allò que és un tret general pluja: Quan Santa Anna es fica hivernals que gelen el fons de les nostres valls. El conreu del taron- ger no tolera aquests capricis de l’oratge i es fa impossible a la valleta d’Agres, a Bocairent i als sectors occidentals de la Costera i la Vall d’Albaida; però tampoc a la part baixa d’aquesta segona comarca. En canvi, a les càlides Ènoves i a bona part de la Costera el trobem present en règim de monocultiu. La inversió tèrmica és força recurrent al fons de la Vall d’Albaida i el que sol formar-s’hi normalment no és gebre, ans una densa capa de boira matutina. El botànic Cavanilles, acèrrim detrac- tor del conreu de l’arròs, atribuïa aquest fenomen meteorològic a la excesiva humedad que los arroza- les de Genovés y otros pueblos comunican a la atmósfera,5 quan bé sabem que s’hi troba la Serra Grossa pel mig(!). Ens consta, hui en dia, que la condensació ve asso-

-54- manta / i la Murta fa capell, / sol d’octubre de 1923. Aquesta última de la Parra”, arrier i venedor dir-li l’amo al criat: / pica espart i jornada, en cosa de només 4 hores ambulant d’encens —a més a més fes cordell (versió de Castelló de la s’enregistraren a Bèlgida 300 mm de poeta—, prengué nota lírica del Ribera); Quan Santa Anna s’enca- de precipitació per metre quadrat.14 diluvi de Sant Carles de l’any pota / i Vernissa fa capell / llaura- Dels efectes de capçalera del 1864. I, talment un Homer dor que vas a l’horta / torna a diluvi de 1884 comptem amb una d’espardenya, versificà d’aquesta casa i fes cordell (cobla cantada detallada relació del rector de manera les gestes conjuntes del per a acompanyar el fandango o Beniatjar: amb espenyament de procel.lós matrimoni hidrològic dansa de l’u, Xàtiva); Quan Beni- roques de Benicadell i tot.15 I, per a Albaida-Montesa:18 cadell es posa el mantell / pica l’esdevingut a la tardor del 1797, espart i fes cordell (Quatretonda); disposem del testimoni de l’albaidí De la Font de la Figuera Quan Mariola fa cassola / i Beni- Francesc Mateu, que enllaça el Moixent, Vallada i Canals cadell, capell, / pica espart i fes comentari de la catàstrofe amb un el riu ha deixat senyals cordell (Albaida).9 idíl.lic text on Cavanilles descriu fins al clot de la Ribera. En efecte, el règim pluviomè- el paratge de la Font del Port S’ha endut molins de primera tric d’aquesta terra, relativament d’Albaida: i un sifó de confiança. inflacionat dins el context valen- En Manuel, pont d’importància, cià, s’ha d’agrair a l’efecte condi- “...las muchas fuenteci- i el d’Algenovés també. cionador d’un relleu prelitoral que llas que por ahí nacen o se pre- Señores! Els faig saber captura les masses humides i les hi cipitan, murmurando por entre que ho porta la descreència. fa precipitar, amb eixe efecte de las ramas y plantas o corriendo cul-de-sac orogràfic que caracte- hacia los toldos, gotean y A Albaida, què covardia ritza el vessant subhumit de les entretienen una graciosa llu- s’ha endut un carrer sencer, Muntanyes de València: les serres via...”. Hasta aquí, el autor. — la fàbrica de Soler situades al nord de la Carrasqueta postil.la Mateu, i a punt seguit i el valor que dins tenia... d’Alcoi. La barrera prelitoral té un clarifica:— Una gran parte de paper determinant en l’assoliment la hermosura de este sitio ha Bé. Sense allargar-nos més en d’autèntics rècords de pluviome- desaparecido con la tala de el comentari, cal deixar constància tria concentrada en 24 hores, com todos los álamos negros y que totes aquelles poalades meteo- ara els 605 mm de la Pobla Llarga almeces, y con el ensanche del rològiques afectaren de forma més (octubre 1958), o els 590 mm del cauce del río, producido por la o menys catastròfica les conques Reialenc, junt a Rafelguaraf (octu- fuerte avenida de las lluvias del baixes dels rius d’Albaida i de bre 1971). Es tracta del denominat año 1797. Xúquer: el clot de la Ribera. Per a efecte Montdúver: la interferència major confirmació de la dita popu- d’un temporal mediterrani de lle- Aquella grande y estraordina- lar aborigen: Quan en Albaida vant per una massa de relleu inso- ria inundación, segons el mateix pixen... Alzira esguiten. lent i brusc.10 escrit,16 arrossegà bancals sencers i Capítol a banda mereixerien les Però també la Serra Grossa, quatre ponts de pedra consecutius. esporàdiques tronades o plogudes amb els seus escassos 520 m inter- I poco le faltó al Roser para que se menors i eventuals. Les convecti- cepta les nuvolades baixes que viera embuelto en las ruínas, por- ves d’estiu, a partir de la Mare de venen de la Mediterrània i crea una que se llevó sus barandas. El Déu d’Agost, són les més inofensi- subàrea de major intensitat en les Roser (255 metres s. n. m.) és una ves. Per contra, les de ponent precipitacions al voltant de ermita del quatre-cents, contigua al poden venir acompanyades de Xàtiva.11 La mateixa serra ajuda a llogaret de l’Aljorf i elevada uns pedra, com a cants de cigne d’un retenir les que vénen de ponent, vint metres sobre el jaç del “Vall” front atlàntic exhaust, o bé com a deixant a sotavent els térmens de incissiu del riu d’Albaida. Al racó imprevistes manifestacions de l’Olleria i Aielo de Malferit. Són d’Ontinyent, més cap a ponent, corrents de convecció. Són més poques les ocasions, a tot això, en sabem que l’aiguada fou també freqüents aquestes pels mesos de què la circulació de component concentradíssima i intensa, puix maig, juny i setembre.19 Ço és, oest deriva en pluges (un 10% del rebentà el barranc de Sant Jaume o quan major és el perill de malme- total recollit). En cas de produir-se de l’Almaig, que estava canalitzat tre les collites de forment i de aquestes —en hivern o en prima- en el segle XV per davall de la raïm. És per això que els anome- vera—, solen ser les ombries de Plaça Major. nats Sants de la Pedra, Abdó i Benicadell i d’Agres les més bene- Això no obstant, tampoc no Senent, porten per atributs, junt a ficiades.12 haurem d’atribuir al rius del Pou la palma del martiri, unes espigues Les situacions de temporal Clar i d’Albaida l’exclusiva del de blat i un xanglot de raïm. Són associades al fenomen metereolò- perill diluvial: els geògrafs valen- venerats i tenen carrers o ermites, gic de la gota freda a les capes cians s’han referit reiteradament a la inseparable parella de màrtirs, a altes de l’atmòsfera, han arribat a l’extensa i abarrancada capçalera la majoria de pobles: a l’Alcúdia provocar precipitacions concentra- del Cànyoles/Montesa com a una de Crespins, la desapareguda díssimes a la capçalera de la conca de les àrees que més accentuen la ermita dels Sants de la Pedra;20 a del riu Albaida,13 en situacions punta de crescuda del riu Aielo de Malferit, Quatretonda, conegudes per la gent del país amb d’Albaida, en ocasió de precipita- Canals, l’Ènova, el Genovés i les el nom de diluvis: el de Sant Fran- cions torrencials.17 Més àgil i franc Barreres de Xàtiva, sengles cesc del 1778; el dels Merescalets que els adustos geògrafs de gabi- carrers; a Ontinyent i Albaida, (conegut així al Marquesat net, ens ho expressava el segle coronen l’altar major; a la Pobla d’Albaida), 09.10.1797; el de Sant passat un versador de Canals, de del Duc, se’ls hi fa festa; de Mon- Carles del 1864; el de Sant Carles nom de pila Tomàs Martínez. taverner, en són els patrons, etc. A també, del 1884, o el del 28 L’home, sobrenomenat “l’Escolà Quatretonda, per cert, hi ha el cos-

-55- tum de ballar-los una jota davant d’Aielo...26 último golpe a esta villa, hasta su les manisetes que els representen Precisament, a la Vall total exterminio... Tanmateix, el cada 30 de juliol. El so de la d’Albaida, les tronades de ponent penediment sobtat dels decreguts dolçaina interpreta una propicia- es diu que vénen del racó d’Aielo, parroquians i la intervenció salví- dora melodia del segle XVII, procedents de l’oest i associades fica del Crist evitaren el definitiu acompanyada pel ritme percutiu per norma general a fronts atlàn- desastre: d’una simbòlica barcella invertida, tics. Remunten humides la Serra en lloc i substitució del tradicional Grossa i entren a la conca ...y ved que quando la tabalet.21 d’Albaida, encaixades entre l’anti- fuerza del huracán distaba L’exorcisme de les granissades clinal major del port de l’Olleria i nada más que medio quarto de és un altre costum molt antic a la l’anticlinalet digital de la Serratella hora de esta villa, que es en regió de Xàtiva. Viciana, en el de la Fos. Algunes vegades, en alto de esa partida de Benifu- segle XVI, ja escrigué sobre la punt de saturació. L’atzar dirà des- met, en dónde aún arrancó prodigiosa relíquia de la Vera Creu prés si descarregaran per Aielo i cinco o seis grandes higueras, que els religiosos de l’Orde de l’Olleria, o si ho fan cap a la part se divide en dos partes, Montesa custodiaven al castell: central de la vall, la més baldada dejando ilesa la villa, siguen per aquesta mena de contingències los estragos a derecha e ...cada vez que aparece de l’oratge. Els textos antics, gene- izquierda, y a media legua de algún nublado del qual se ralment escrits de mà de capellans, esta villa se reúne el torbellino, recela succeder tempestad de ens donen acurades i belles des- continuando su derroche con piedra, granizo y otros daños, cripcions d’aquestes tronades de incalculables males.28 los sacerdotes y freyles del l’Estret d’Aielo. Mossén Esplu- convento, con mucha reveren- gues, rector de Montaverner, La sensació d’alleujament des- cia, sacan el relicario para escriu en les seues memòries que, prés de l’aleatòria —o providen- conjurar el mal nublado (...). l’11 de maig del 1734, ixqué la cial, segons que es mire— preser- Luego, el mal nublado se des- nuvolada per lo estret que diuen vació de les collites, ha quedat fos- haze y esparze sin hazer daño de Ayelo; descarregà granís a silitzat en la parèmia popular: Ells alguno en el término de Mon- Aielo, l’Olleria i Alfarrasí; deixà contents, jo pagat, i en la serra tesa ni fructo de aquél.22 Montaverner indemne, per haver apedrega...29 Ara, que no sempre invocat la gent els patrons, Abdó i eren tan efectius els advocats inter- La pràctiques de conjur i dissi- Senent, i prosseguí derramant cessors davant el Pare Etern, i pació de tronades s’han prosseguit pedra cap a llevant. Vist això i mantes voltes les collites acabaren fins al segle XX, en què moltes agraïts los amos [de Montaver- llançades a perdre. Aleshores, als d’elles han estat abandonades. A ner], donaren majors limosnes.27 llauradors de la terra blanca, altre Castelló de Rugat, per exemple, És curiosa també la intercessió recurs no els hi quedava que la descobrien el llenç que ocultava la miraculosa del Crist de l’Empar en resignació, o la ironia valenciana imatge de la Mare de Déu del ocasió d’una espectacular tronada del riure per no plorar: Hijos de Remei i revoltejaven les tres cam- que amenaçava l’anyada de la Benicolet, / sembrat nabos y sebo- panes del campanar.23 Els frarets de vinatera vila de la Pobla del Duc. llas, / que por mucho que pedre- l’Olleria, caputxins, feien sonar Més curiosa, encara, és la interpre- gue / siempre quedan las caspo- així mateix el seny del convent. tació que féu d’aquell event celes- rras.30 Per sa banda, l’ermità de Santa tial un capellà carlista, en el sermó Emperò la monetària creu dels Maria del Puig de Xàtiva ho tenia de la festa major del 1832. Succeí excessos d’aigua també té, com a també en compte, com a quefer del —i són paraules de mossén Bata- penosa contrapartida, una cara seu ofici.24 Quant a la capella de la ller—, que el 5 de setembre del amarga: la de les sequeres. De la Torreta de Canals, comenta Teo- 1820, just abans de la verema, incidència històrica d’aquestes, ha dro Llorente, allà pel 1887: Los desenvainando la espada de su pres nota Thomas Glick en el seu campesinos de Canals tienen gran divina justicia aquel Dios venga- ja clàssic estudi sobre l’Horta de fe en que la campana de esta dor y justiciero que tan lentamente València durant la baixa edat mit- ermita (regalo del Papa Calixto, sabe corregir y castigar a los jana.31 Tot per comprovar com la según la tradición) conjura y pecadores, parece iba a dar el carença d’aigua revaloritzava de disipa las tormentas.25 El cas més curiós, però, fou el dels campaners d’Ontinyent, que, de tant d’abusar del valor preven- tiu de la campana major de Santa Maria, acabaren per suscitar la sus- picàcia dels aieloners, a mitjan segle XIX. Fins al punt que l’Ajuntament d’Aielo de Malferit envià una missiva al d’Ontinyent on se’ls demanava encaridament, als ontinyentins, que deixaren de rompre les tronades amb la ditxosa campaneta: perquè el nivell d’efec- tivitat era tal, que les masses nuvo- loses defugien la vila del Pou Clar i descarregaven la pedra, ara i adés, sobre les arrimades hortes Corva inversa de la freqüència i desviacions de la temperatura de la normal.

-56- sobte el treball de saurins, llivella- del clima coneixen amb el nom de d’Albaida i el Comtat, per la dors i piquers de séquies, i portava Little Ice Age, la “Xicoteta Edat contractació de treballadors, i de cap les autoritats forals, les del Gel”. Els seus efectes locals no Xàtiva, pels recursos que rep quals s’afanyarven a presentar al passaren desapercebuts, ni molt gràcies al control de l’explota- públic ambiciosos projectes menys. Penseu que, en l’actualitat, ció d’aquestes caves.40 hidràulics, per molt inversemblants les nevades ocorren una vegada a que foren. En total, comptabilitza l’any o cada dos, si n’assatgem un Després de la nevada, la neu Glick per a València trenta-cinc promedi. Però solen emblanquinar era emmagatzemada en forma de anyades deficitàries, resseguibles a només les serres de Benicadell i gel dins unes grans construccions través de la documentació del perí- Mariola, i, com a molt, els cims de (caves, pous de neu, cases, neve- ode 1300-1450. Les crisis més la Serra Grossa i la carena de Ver- res) realitzades a les mateixes agudes sembla que foren les dels nissa. Rara volta sol quallar, la serres o als pobles del repeu. anys 1321, 1351-52, 1355, 1374- neu, a les valls d’Albaida i Mon- Durant l’estiu, per les nits, era 76, 1400-1401, 1403, 1406, 1412- tesa, i molt menys al Pla de carrejat el gel a poc a poc fins a la 15, 1420-21 i 1443-1445. Més Xàtiva. Això sí: quasi sempre sol ciutat de Xàtiva. Allí, el preserva- recentment, un treball de Jaume coincidir amb alguna atzarosa ven a les neveres de la Costa del Castillo, com altres referències situació de vents que arriben de castell i amb ell mercadejaven per bibliogràfiques, ens dóna a enten- Sibèria o de l’Europa escandinava altres terres, on seria emprat per a dre que el període de 1400-1421 i, després d’haver travessat l’humi- fer gelats o per a usos medicinals. fou a la Governació de Xàtiva un tosa mar Balear, són aturades per Encara es conserven a ciutat les temps molt crític,32 després del la barrera orogràfica dels anticli- restes de la nevera de la Mare de llarg vintenni de bonança pluvial nals calcaris, venint de Provença Déu d’Agost i el souvenir onomàs- del 1380-1400. La reiteració dels com vénen. tic d’antigues expenedories de neu, problemes fou el motor que Pel que sembla recollir-se en la com ho demostra la persistència apressà la realització d’importants documentació moderna, els efectes nominal d’un carrer de la Nevate- infrastructures hidràuliques a la clars d’aquell refredament general ria Vella, darrere de l’Hospital Safor, a la Costera (la séquia de de l’atmòsfera començaren a Major.41 l’Aigua Santa de Xàtiva, c.1421) i notar-se a les Muntanyes de Devanits d’aquell regal de la a la Vall d’Albaida (la nova séquia València cap a la dècada de 1560. natura, i a partir del 1600, els xati- del Pou Clar, 1421). Es pot detec- Poc després, els habitants de la vins començaren a fer-li festa a la tar així una vertadera febra projec- ciutat de València assistiren també vella patrona medieval, la Mare de tista, per exemple, durant els anys a espectacles meteorològics insò- Déu de la Seu, amb el nom de 1418-1421, amb intervenció de lits: 17 nevades entre els anys Verge Maria de les Neus (el 5 tècnics xativins pertot arreu de la 1598 i 1629, segons la notícia d’agost!). Molts anys després, el Governació, la qual ve a coincidir transmesa pel dietari de mossén 1835, l’ajuntament sol.licità del amb la dramàtica conjuntura del Porcar, i l’any 1624 es va gelar el capítol de la Col.legiata que fos quatrienni 1416-1420.33 Guadalaviar(!).37 Ja en la dècada aclamada aquesta per patrona ofi- Al llarg de l’edat moderna i dels del 1570, els ciutadans i cavallers cial. Els capitulars, tot i advertint últims dos segles, s’han succeït més emprenedors de Xàtiva s’ado- l’error en l’advocació mariana noves secades al país de Xàtiva: la naren del possible negoci, i demanada, consentiren; capitula- del decenni 1498-1508, molt greu a començaren a invertir lliures i sous ren, doncs.42 Ontinyent (amb una punta extrema en cases de neu edificades a les Emperò el clima ja havia can- l’any 1501);34 la del 1527; la del serres de la Governació.38 Un 1602, notada sobretot a Benigànim; d’ells, En Josep Aznar, senyor de la del 1622, enregistrada particular- l’Alqueria d’Aznar (Cocentaina), ment a Llutxent,35 etc. Les de centú- anotà satisfet en el seu dietari per- ries posteriors en són moltes i sonal l’adquisició que havia fet millor documentades, i totes tin- d’una nevera a la serra contestana gueren repercussions estructurals, a (1582) i d’altres tres cases de neu banda dels danys i problemes con- plenes en terme d’Agres (1583). junturals que causaren. Per no Poc després comprà un hort entretenir-nos més en perfilar periurbà a la ciutat de Xàtiva detalls que allargarien excessiva- (1588) i la senyoria alfonsina de ment el text que llegiu, comentarem Torrent, al terme de la mateixa tan solament que hom percep clares ciutat (1589), i s’hi traslladà a concomitàncies —lògiques, expli- viure.39 cables— entre la cronologia de les Era a Xàtiva, a la segona ciutat sequeres i la de les ampliacions de del regne, on es gestionava bona la xarxa de reg, la perforació de part del negoci de la neu, el gros pous a motor, o les reformes en el de la qual arribava des de Mariola proveïment d’aigua potable a les a través del camí del Portet de Bix- viles i pobles de la regió.36 quert. I això, durant aproximada- No volem cloure aquest atrafe- ment tres segles. Es desprén dels gat article sobre les coses del estudis recents i ben documentats clima, amb una certa perspectiva que... històrica, sense referir-nos abans al conat de glaciació planetària que ...són dues les zones que s’esdevingué al voltant dels anys es beneficien de l’explotació de 1550-1850, i que els historiadors la neu: els pobles de la Vall

-57- viat molt, a primeries del segle no sols repercutí positivament en NOTES XIX. De tal manera, que el costum l’expansió del comerç de gel; ans 1 de batejar xiquetes de bolquers influí directament també sobre la L’estudi més complet que hem trobat sobre el clima de les valls de Xàtiva i Albaida és 48 amb el nom de Maria de les Neus marxa de l’agricultura del país. el de RAMÍREZ ALEDÓN, Germán, va quedar a Xàtiva com un exo- Poquíssimes dades hem trobat al Notas sobre el clima de la Costera, dins tisme devocional, com la remi- respecte. Optarem, però, per exem- Canals en festes, 1988, ps. 69-83. A ell us niscència cultural d’una era dels plificar-ho amb un cas concret. La remetem, si voleu més còpia de dades esta- nevaters que ja tocava a la fi l’any vila d’Albaida gaudí d’irregulars dístiques i dels seus corresponents climo- grames i gràfics. També resulten interes- 1835. Així és: després de tres però a mitjan termini generoses sants les observacions de BORRÀS dècades de grans nevasses (c. collites d’oliva, especialment els RENAR, Salvador, Per la Vall d’Albaida, 1770-1802), segons un testimoni anys de les grans nevades poste- separata de l’IX Asamblea de Cronistas directe, deixà de nevar a Albaida riors al 1770. Un testimoni escrit Oficiales del Reino de Valencia, València, com abans ho feia. El 1830, d’aquell mateix any, ens il.lustra 1974, 12 ps. Reimpr. facsímil dins Alba, 4, Ontinyent, 1989, ps. 113-125, sobre els encara, nevó muchas veces, però sobre la relació entre el clima i el microclimes de la Vall d’Albaida i les era poca ja la quantia de les vol- conreu de l’olivera: seues repercussions sobre els conreus. ves.43 Durant les dècades centrals 2 Ens referim al sistema classificatori Rivas- del segle XIX, continuà nevant a Dia 9 de enero de 1770, a Martínez. Cfr. RIVAS-MARTÍNEZ, Sal- les ombries de Benicadell i las tres de la mañana, nevó vador, Étages bioclimatiques, secteurs cho- Mariola en quantitat suficient per a tanto, que havía media vara de rologiques et séries de végétation de seguir explotant les cases de neu. nieve por las calles, y duró el l’Espagne méditerranéenne, dins Définition et localisation des écosystèmes méditerra- Tanmateix, molts ajuntaments, espacio de un mes. De lo cual néens terrestres. Colloque de Saint-Maxi- com ara el de Bèlgida se siguió una grande cosecha min (França, nov. 1981), Ecologia Medite- (20.05.1883), decidiren finalment de aceite, en la cantidad y en el rranea. Revue d’écologie terrestre et limni- derrocar parets i reblir neveres.44 precio: pues llegó a pagarse a que, t. VIII, fasc. 1.2, Marsella, 1982, ps. En la primera dècada de 1900 dóna veinte y nueve reales de esta 275-288; vid. etiam COSTA, Manuel, Pisos bioclimáticos y series de vegetación a entendre Martí i Gadea que els moneda la arroba. El nevasco en el área valenciana, dins Cuadernos de pous de Salem estan de baixa des duró sólo tres horas, pues Geografía, 31, València, 1982, ps. 129- de la fabricació del gel en Valèn- caían copos como platos.49 142. cia.45 L’inexorable rescaldament de 3 SIVERA FONT, Sebastián, Apuntes histó- la terra i la immediata difusió de Des de feia segles, l’oli havia rico-descriptivos de la Villa de Canals, les fàbriques de gel per aquestes esdevingut en l’especialitat pro- Tipogr. de M. Gimeno, València, 1907, p. 14. valls46 provocà la definitiva clau- ductiva de la vall i bona part d’ell sura de les caves. Les últimes ins- era venut fora. Tanmateix, i a par- 4 MATEU i GINER, Francesc, Breve histo- tal.lacions explotades sembla que tir del 1770 també, els bons preus ria de la villa de Albaida, manuscrit, València, 1866. Ed. a cura de V. TEROL i foren les de la vall de Bocairent, a que hom pagava pel vi foren REIG (en preparació), p. 9. primeries del segle XX. La novela l’al.licient que trobaren molts llau- 5 CAVANILLES, Antonio-Josef, Observa- de Francesc J. Bodí Volves i olives radors de la solana i de la part més ciones sobre la historia natural, geografía, es fa ressó del que significava per baixa comarca per a començar a agricultura, población y frutos del Reyno als llauradors sense terra de la vila reemplaçar olivars per vinyes. Per de Valencia, Imprenta Real, Madrid, 1795- d’Agres l’arribada de la neu. La llur banda, els propietaris del mar- 1797, t. II, p. 137. caiguda de les primeres volves, per quesat d’Albaida, acostumats a fer 6 MONTOLIU, Violeta (dir.), Costumbres y allà dalt, despertava l’alegria dels ús del refrany any de neu, any de folklore de Quatretonda (Valencia), Valèn- jornalers, que n’eren una bona Déu, optaren per mantenir el cia, 1987, p. 55. 7 Rima popular referida per SANCHIS colla al poble i que, a falta d’oli- negoci oleícola.50 Fins que les GUARNER, Manuel, Els pobles valen- ves, bé que els vindria fer uns sequeres que se succeïren a partir cians parlen els uns dels altres. IV, vol. 5 quants jornals de nevaters, i des- del 1819, la raresa de neu, i els de l’Obra Completa, 3 i 4, València, 1983, prés, en tornar el bon temps, fer- incentius pecuniaris del vi i de p. 190. ne uns altres carrejant neu a l’alcohol, els acabaren de convén- 8 En les altures de Quatretonda i Llutxent Xàtiva.47 cer, i emprengueren llavors substi- s’abasten màxims anuals de més de 1.000 mm. S’ha d’entendre, encara que el tució de cultius.51 La neu, l’olivera tema haja estat poc abordat, que el i el sabó —no sols pel canvi climà- 9 SOLER i ESTRUCH, Eduard, El porrat de comentat període de miniglaciació tic, és clar— deixaren pas a la Santa Anna, dins Castelló de la Ribera en festes, 1958, ps. 23-25; GRAU, Vicent - calor, la vinya i la cera.52 SOLÍS, Jaume, Balls de la comarca de la Costera, dins Canals en festes, 1986, ps. 105-112 (p. 107); SANCHIS GUARNER, M., Els pobles valencians..., ps. 172 i 207- 208. Aquestes són variacions valencianes d’antiquíssimes dites metereològiques que portaren amb ells els colons del segle XIII, procedents del Nord. Heus si no algun cas anàleg d’enllà dels Pirineus: Quand Laric pòrta capèl, / pren te garda, pastorèl; / quand Laric pòrta capitchou, / aben la pleija pauc o prou (replegat al Camp de Laric, nom d’una muntanya d’Occitània); o bé, Quand Mont-Tahuc pren son capèl / pastres, embarrats lo tropèl. (aquest, a Narbona, Occitània també). Cfr. JALBY, Robert, Le folklore du Languedoc (Ariège- Aude-Lauraguais-Tarn), Éditions G.-P. Maisonneuve & Larose, París, 1971, ps.

-58- 317-318. I encara més exemples anàlegs: 22 VICIANA, Martín de, Crónica de la rial i canvi social. Actes del Segon Con- Quand Lagarda pòrta capèl, / Parizòt ínclita y coronada ciudad de Valencia, grés d’Arqueologia Industrial al País mantèl, / n’es pas signe de bèl, apud PER- Barcelona, 1564. Reimpr. facsímil, Valèn- Valencià, Diputació de València, 1996, ps. BOSC, Antonin, Proverbes et dictions du cia, 1972, t. III, p. 10. 171-179. Pays d’Oc, Rivages, París, 1982, p. 40. 23 39 BOLUDA PERUCHO, Alfred i al., Les Charles GALTIER, per sa banda (Météro- PASTOR ALBEROLA, Enrique, Caste- llón de Rugat. Estudio histórico-geográ- pestes de 1600 i 1648: el dietari de Josep logie poulaire dans la France ancienne. La Aznar i Francesc Sanç. Estudi i edició, Provence, empire du soleil et royaume des fico, Castelló de Rugat, 1973, p. 65. 24 col.l. Quaderns divulgatius, 5, Ajuntament vents, Horvath, París, 1984, ps. 106-108) CEBRIAN i MOLINA, Josep-Lluís, d’Ontinyent, 1995, p. 55. ha replegat a Provença dotze variants L’ermita del Puig de Xàtiva, Caixa d’Estal- 40 locals, sobre el mateix tema, alternant o vis d’Ontinyent, Xàtiva, 1998, p. 62. FERRE, J. - CEBRIAN, J.-A., L’explota- combinant mantèu i capèu. 25 ció comercial..., p. 176. LLORENTE, Teodoro, Valencia, Daniel 41 10 MATEU BELLÉS, Joan-F., Crecidas e Cortezo y Cia., Barcelona, 1887, t. II, p. CUCARELLA, Toni, Passejant per la inundaciones, dins SANCHIS MOLL, 750. Costera, Associació d’Amics de la Costera, Emilio J. (dir.), Guía de la naturaleza de la 26 Xàtiva, 1997, ps. 46-47. Testimoni oral dels membres del Gremi 42 Comunidad Valenciana, t. II, València, de Campaners de la ciutat del Pou Clar. Ibídem, p. 46. 1989, ps. 565-608 (p. 565). 43 27 CASANOVA, Emili (ed.), Memòries MATEU i GiNER, F., Breve historia..., p. 11 Segons LA ROCA CERVIGÓN, Neus, d’un capellà del segle XVIII. Josep Esplu- 9. Precipitaciones mediterráneas y movimien- gues, rector de Montaverner, Eds. Alfons 44 JORNET PERALES, M., Bélgida y su tos de masa en margas de los valles de el Magnànim, València, 1989, ps. 67-68. término..., p. 520. Alcoi, dins Saitabi, XLII, 1992, ps. 207- 28 Arxiu Parroquial de la Pobla del Duc. 45 232 (p. 223). MARTÍ GADEA, J., Tipos, modismes, y Papers diversos. BATALLER y PLA, Juan coses rares y curioses de la Terra del Gè; 12 Ibídem, p. 225. Bautista, Sermón del Santísimo Cristo del arreplegades y ordenades per un aficcio- 13 Els informes tècnics del 1900 donen notí- Amparo, en 5 de septiembre del año 1832. nat, molt entusiasmat de tot lo d’ella, cia dels estralls que produïren el segle pas- Puebla del Duc, Mecanoscrit de 41 pàgines València, 1908, t. I, p. 232. sat, en situacions d’aquesta mena, barrancs (ps. 32-35). 46 Cfr. SANCHIS, Josep - MARIAN, Josep, com els de Beniatjar i Salem, la capçalera 29 Replegat ja en el segle XVIII per l’ontin- Del gel natural al gel artificial, dins Ontin- del riu d’Albaida o el de Morera, principal yentí GALIANA, Lluís, Rondalla de ron- yent en festes de moros i cristians, 1988, s. afluent del riu del Pou Clar. Cfr. CERDÀ, dalles, ed. a cura de Joan E. PELLICER p. Guillem - CASANOVA, Emili, L’estat BORRÀS, Ajuntament d’Ontinyent-Uni- 47 forestal de la Vall d’Albaida, segons la BODÍ, Francesc J., Volves i olives, Eds. versitat de València, València, 1986, p. del Bullent, Paterna, 1995, p. 220. “Memòria de Reconocimiento general de la 214. Sierra de Agullent-Cuenca del Río 48 D’àmbit valencià, només coneixem 30 Escoltat a la Pobla del Duc per SANCHIS Albaida” de 1901, dins Actes del Primer l’esmentat treball de López Gómez (vid. GUARNER, M., Els pobles valencians..., Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, supra, nota 37) sobre la canya de sucre. ps. 191. Aielo de Malferit, 1996, Diputació de 49 31 VALÈNCIA, fra Joan-Francesc de, Notas València i Institut d’Estudis de la Vall GLICK, Thomas F., Regadío y sociedad antiguas de la Villa de Albaida, manuscrit d’Albaida, València, 1997, ps. 219-264 en la Valencia medieval, Eds. del Cenia al de circa1817 custodiat a l’Arxiu Parroquial (ps. 251-252). Segura, València, 1988, ps. 197 i ss., 370- de Santa Maria d’Albaida, f. 7. 381. 14 JORNET PERALES, Mariano, Bélgida y 50 32 Segons Cavanilles, la vila d’Albaida pro- su término municipal, València, 1973 (2a., Amb fortes i reiterades secades els anys duïa a l’any unes 18.000 arroves d’oli i 1a. en 1932), p. 397. 1400-1401, 1413, 1418 i 1420. Vid. CAS- unes 22.000 de sabó, utilitzant la morca de TILLO, Jaume, Els conflictes de l’aigua a 15 CORTELL, M. Consuelo - HERRERO, les almàsseres com a matèria prima de la la Safor medieval, CEIC Alfons el Vell, Abelardo, Beniatjar, evocación de un pue- indústria sabonera. Gandia, 1997, ps. 65 i ss., 83. blo, València, 1985, ps. 33-34. Aquest apo- 51 33 MATEU i GINER, F., Breve historia..., p. calíptic episodi s’endugué per davant, entre Cfr. Ibídem; GONZÁLEZ BALDOVÍ, 115. altres coses de l’ombria d’Agullent-Beni- Marià, La influència de l’aigua en la for- 52 Sobre el procés de reconversió manufac- cadell, els fonaments de l’església parro- mació de la Xàtiva musulmana, dins Aigua turera, vid. TEROL i REIG, Vicent, La quial bufalitana: MONZÓ y GIL, Juan i poblament musulmà. Simpòsium de indústria sabonera a Albaida. Segles Bautista, Crónica razonada de la construc- Benissa, abril-1987, Ajuntament de XVIII-XX, dins Cultura material i canvi ción de la nueva iglesia de Bufálit y de las Benissa, 1988, ps. 21-31; reeditat dins social. Actes del Segon Congrés d’Arqueo- fiestas en su dedicación celebradas, con Papers de la Costera, 6, Xàtiva, 1989, ps. logia Industrial al País Valencià, Diputa- algunas oportunas reflexiones filosófico- 133-137; TEROL i REIG, Vicent, Una ini- ció de València, 1996, ps. 157-169. També cristianas, Impr. Doménech, València, ciativa municipal ontinyentina a la tardor a Provença, per exemple, el segle XVIII 1888. Reimpr. facsímil dins Alba, 8, Ontin- de l’edat mitjana: la séquia del Pou Clar o fou el temps daurat de les oliveres i el punt yent, 1993, ps. 194-203. Séquia Nova (1421-1424), dins Alba, 9, Ontinyent, 1994, ps. 137-150. d’arranc de la incipient indústria sabonera 16 MATEU i GiNER, F., Breve historia..., 34 de Marsella. Tanmateix, el mestral recu- ps. 4, 26 i 113. FULLANA MIRA, Luís, Historia de la rrent —abans com ara— introduïa corrents ciudad de Ontinyent, Caixa d’Estalvis 17 Vid., per exemple, PIQUERAS, Juan, polars o siberianes a la regió, de manera d’Ontinyent, Ontinyent, 1997, ps. 144-145. Crónica de la riada del Xúquer (20/21-X- endèmica i despiadada, les quals solien 1982), dins Cuadernos de Geografía, 32- 35 Aquestes tres en CANET y CANET, damnar els conreus d’aquella terra més 33, València, 1983, ps. 39-58. Rafael, Llutxent. Semblanza humana y septentrional. Tal com ho resumeix Jean- resumen histórico, Llutxent 1988, p. 40. 18 Referit per BRU JUAN, Francesc, Croni- Noël MARCHANDIAU (Outillage agri- queta, dins Canals en festes, 1983, s. p. 36 Vegeu, per exemple, el cas de la Pobla del cole de la Provence d’autrefois, Édisud, Duc: SOLER, Abel, De Vilanova de Rugat Aix-en-Provence, 1984, ps. 165-170): La 19 En aquest ordre, i estadísticament parlant, a la Pobla del Duc. Persones i fets d’un culture de l’olivier décline nettement a la segons KUNOW, Paul, El clima de Valen- poble de llauradors de la Vall d’Albaida, fin du XVIIIe siècle et au début du XIXe cia y las Baleares, Institución Alfonso el Ajuntament de la Pobla del Duc, 1999, siècle. Les hivers rigoreux décimèrent cet Magnánimo, València, 1966, p. 112. apartat 1.5. arbre très sensible au froid, surtout en 20 CEBRIÁN i MOLINA, Josep-Lluís, 1709, 1789, 1792, 1797, 1802, 1819 et 37 Cfr. LÓPEZ GÓMEZ, Antonio, La caña L’ermita dels Sants de la Pedra Abdó i 1829, et beaucoup de propiétaires décou- de azúcar y las variaciones del clima valen- Senén, dins L’Alcúdia de Crespins en fes- ragés négligèrent de réparer les pertes. ciano, dins Primer Congreso de Historia tes, 1992, ps. 36-48; VILA MORENO, L’extension de la culture de la vigne porta del País Valenciano (abril, 1971), Univer- Alfons, Canals y los Santos de la Piedra. par la suite un second coup à l’olivier... sitat de València, 1980, vol. II, ps. 21-30. Una devoción semiolvidada, dins Canals Incidència climàtica també, doncs. Per a en festes, 1987, ps. 77-79. 38 Vid. FERRE, Josep - CEBRIAN, Joan més detalls, vegeu BOULANGER, Patrick, Antoni, L’explotació comercial de les 21 MONTOLIU, Violeta (dir.), Costumbres L’olivier et ses huiles dans le Pays d’Aix. caves de la Serra Mariola. Ss. XVIII-XIX, y folklore de Quatretonda (Valencia), Passé et present, Edisud, Aix-en-Provence, dins Alba, 8, Ontinyent, 1993, ps. 9-37; un València, 1987, p. 317. 1995, ps. 23-41. resum d’aquest article, dins Cultura mate-

-59- AGREGACIONS MUNICIPALS I DISTRICTES ESCOLARS A FINALS DEL XIX: CASOS DE BENISSODA I L´ALJORF.

CARLES TORMO I CAMALLONGA

El dia 7 d´abril de 1885, i a pro- abans esmentat exigia que l´agrega- ció administrativa —en aquest cas posta de l´ajuntament, el poble de ció tinguera lloc respecte a un terme local— de la restauració canovista.2 Benissoda va discutir en junta gene- municipal confrontant. El mateix 14 ral de veïns l´agregació del seu de març s´acordava traslladar ofici No tenim noves notícies fins al municipi al d´Albaida. El resultat va al governador civil de la província 10 de març de 1885, quan l´ajunta- ser desestimatori: 32 vots a favor i per a que disposara el més conve- ment i altres 12 contribuents van 32 en contra. Quant que l´article 4 nient i, amb els resultats, acordar el tornar a discutir la qüestió. Però de la llei municipal de 2 d´octubre que procedira. Perquè, segons l´arti- aquesta vegada, i davant la dispari- de 1877 exigia, a més de l´acord cle 7 de la llei municipal, eren les tat d´opinions, es va delegar la deci- dels ajuntaments, el de la majoria diputacions provincials les que sió en una comissió formada per dels veïns del municipis interessats, havien de resoldre, finalment, els quatre veïns d´entre els assistents. aquest empat, certament, no hi era expedients sobre creació, segrega- Per la impossibilitat d´aquesta suficient.1 ció i supressió de municipis i ter- comissió d´arribar a un acord, mes. A més, només els seus acords l´alcalde va convocar la junta gene- El procediment que, en el seu serien executius; això sí, si eren ral de veïns de 7 d´abril amb el cas, desembocaria en l´agregació adoptats de conformitat amb els resultat ja vist. Mai més no se´n va del municipi de Benissoda al interessats. En cas contrari, l´apro- tornar a parlar. d´Albaida s´havia iniciat el 14 de vació seria objecte d´una llei. Al març de 1882, quan aquell ajunta- cap i a la fi, l´administració provin- Els problemes que van conduir ment i altres 15 contribuents van cial no era sinó una mera executora l´ajuntament de Benissoda a inten- decidir, per unanimitat, que, de pro- sobre els municipis dels designis tar agregar-se al d´Albaida eren duir-se l´agregació a un altre muni- del govern central. Queda exposat exclusivament econòmics. De fet, la cipi, aquest hauria de ser la vila en aquest paràgraf el fort tarannà llei municipal destacava d´entre les d´Albaida. No de bades, l´article centralista i oligàrquic de la legisla- causes de la supressió d´un muni-

-60- a Albaida, el 28 de juliol de 1889, l´ajuntament de Benissoda propo- sarà la formació d´una escola incompleta per a ambdós sexes, de conformitat amb els articles 102 i 103 de la Llei Moyano d´Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857.8

Com veiem, l´Aljorf també s´havia plantejat la qüestió sobre la conveniència de la seua agregació a Albaida. Els motius —a més de possibles litigis jurisdiccionals—, eren els mateixos problemes pressu- postaris que hi havia a Benissoda. Amb un similar nombre de veïns i amb un predomini en els dos casos de jornalers, la situació no podia ser molt diferent. Per a l´any 1886- Benissoda. 1887 el dèficit era de 202 pessetes i per al següent de 521, tot i entenent cipi i l´agregació a un d´altre, la Tal era la càrrega per a Benis- l´ajuntament que era la “consigna- mancança de recursos. Per això, la soda que el 27 de novembre de ción de Instrucción Pública la que iniciativa en tot moment anava a 1887, l´ajuntament i la junta muni- imposibilita continuar este pueblo partir dels membres de l´ajunta- cipal manifesten en sessió conjunta, por falta de recursos para cubrir ment, coneixedors, millor que supresupuesto”.9 ningú, de la permanent situació de Que no es posible sostener penúria de les arques municipals, i Maestro y Maestra en este pue- Però el resultat de la votació de de les escasses possibilitats de blo, y desde hoy proponen la l´Aljorf va ser ben diferent al de remeiar-ho.3 Bona mostra d´aquesta agregación a Albaida, formando Benissoda. Poc dies abans que es penúria és el pressupost de l´any dicha villa distrito escolar como rebutjara la proposta a Benissoda, 1885-1886, amb un dèficit de 850 antes lo estaba.7 en sessió extraordinària de 20 de pessetes: 2.487 d´ingressos i 3.337 març de 1885, els membres de de despeses.4 De manera que, si bé la qüestió l´ajuntament de l´Aljorf i 55 veïns sobre l´agregació municipal havia més decidien iniciar l´expedient La precària situació econòmica quedat definitivament descartada, el d´annexió. Encara que en un prin- dels petits municipis de finals del problema es traslladarà a la confi- cipi sembla que hi havia certes veus XIX quedava ben palesa quant al guració del seu districte escolar. discordants —degudes, especial- finançament del personal i del ment, a que temien la irrevocabilitat material de la instrucció primària, Així ho reflecteix la sessió de de la decissió—, el vot favorable, als que, per reial decret de 29 l´ajuntament del 4 de març de 1888 finalment, consta que va ser per d´agost de 1881, els ajuntaments en què, a propòsit de l´agregació de unanimitat, delegant-se la tramita- havien de dedicar la primera par- l´Aljorf a la vila d´Albaida, Benis- ció del procediment en una comis- tida de la distribució mensual. Per soda proposa a la Junta Provincial sió integrada per sis dels concu- un altre reial decret de 15 de juny de Primera Ensenyança la seua rrents. És interessant veure, al fil de l´any següent, s´imposava que segregació del districte escolar que d´aquesta discussió, una valoració els recàrrecs sobre les contribu- formava amb l´Aljorf, i la formació pejorativa de la llei municipal de cions directes amb que comptaren d´un altre districte amb Albaida, tal 1877, quan alguns veïns manifesta- els ajuntaments s´aplicaren en pri- i com abans hi era. Per a la qual ven que no semblava que anara a mer lloc a la primera ensenyança. cosa comptava amb el suport de “variarse la Ley municipal vigente Sempre, és clar, amb la supervisió l´ajuntament d´Albaida. És més, el y diese más vida a los munici- del governador de la província.5 14 de gener de 1889, l´alcalde de pios”.10 Efectivament, es tractava De fet, en molts ajuntaments la Benissoda, José Ferri Vidal, assa- d´una llei uniformista, centralista i instrucció primària es convertirà bentat de l´efectiva agregació de restrictiva respecte a l´autonomia en la segona partida pressupostària l´Aljorf —que ara a continuació municipal, fidel reflexe del conser- més important, després de les des- passe a explicar—, no accepta la vadurisme que impregnava tota la peses generals de la corporació i presa de possessió de la mestra normativa —en aquest cas munici- per davant de la policia i obres Dolores Piquer. L´alcalde creia que pal— de la darreria del segle. públiques.6 No podem oblidar, que amb aquesta agregació quedava amb la llei municipal de 1877 el desfet el districte escolar que Benis- Ara calia l´acceptació de la pro- manteniment de la instrucció soda compartia amb l´Aljorf. Con- posta per part de l´ajuntament primària en les escoles públiques seqüentment, pensava, que el poble, d´Albaida i de la majoria dels seus continuava sent competència amb només 74 o 75 veïns, no podria veïns, què es va retardar fins al 23 exclusiva i obligatòria dels ajunta- sostenir per ell mateix mestre i mes- d´octubre de 1887, i que també va ments, segons els articles 72 i 73, tra. No obstant, i per ordre del ser favorable per unanimitat dels que permetien, no obstant, que els governador civil, el dia 30 va haver concurrents a la votació. Però com propis ajuntaments pogueren asso- de donar-li possessió. que els veïns d´Albaida que van ciar-se amb d´altres per a millor atorgar la seua conformitat no en procurar-la. En defecte de l´annexió escolar suposaven la majoria, sinó només

-61- ”un número considerable de veci- Resolució final de l´expedient la política educativa, i que es plas- nos, entre ellos muchos que son d´annexió per la Diputació: maria en el Pla d´Instrucció Primà- contribuyentes de Aljorf”,11 la ria, de 21 i juliol de 1838, i en el Comissió Provincial va requerir Excmo. Sr. Reglament de les Escoles Públiques l´ajuntament d´Albaida —i també el En la sesión celebrada por d´Instrucció Primària Elemental, de de l´Aljorf—, per a que obrira juí esta Diputación provincial el 26 de novembre.14 contradictori, per quinze dies, en el día 6 del corriente se acordó qual hom poguera presentar recla- confirmar el acuerdo adoptado Quant a l´Aljorf, el 26 de juliol macions contra l´agregació. Ningú por la Comisión en 15 de Junio de 1845 es fa saber a la Junta Pro- no ho va fer. La major proximitat a último en virtud del cual se vincial una comunicació de la vila d´Albaida —uns 300 resolvió la anexión del pueblo y l´alcalde, metres—, i el fet de que la major término municipal de Aljorf al part del seu terme fóra propietat de Albaida; así como también el ...manifestando que no había d´albaidins, explica —front al cas adoptado en 13 de Julio, autori- satisfecho dotación alguna por de Benissoda—, l´absència d´entre- zando al segundo de los citados la cortedad del vecindario y bancs en el procediment d´annexió. Ayuntamientos para tomar miseria a que se halla reducido; posesión del pueblo y término y que el maestro y la maestra, Finalment, i complits tots els de Aljorf. que son unos vecinos de aquel tràmits, tots dos ajuntaments van Lo que comunico a V.E. pueblo, se contentaban con sola remetre petició conjunta al gover- para su conocimiento y efectos la retribución de los niños. nador civil el 16 de maig de 1888. legales; rogándole se sirva dar Estando dispuesto que este pue- La Comissió Provincial va aprovar al Ayunto. de Albaida el opor- blo formase distrito con l´annexió el 15 de juny. El 13 de tuno conocimiento de este Albayda, la Comón. acordó pre- juliol, i a sol.licitud de l´alcalde acuerdo. venir al alcalde de Alchorf satis- d´Albaida, Luis Soler, la Comissió Dios gue. a V.E. m. a. faciese a los maestros de aquella va autoritzar aquest ajuntament per Valencia 7 Noviembre villa las dotaciones que había a que prenguera possessió del 1888. asignadas...”15 poble de l´Aljorf, sense perjuí dels El Presidente terminis per a recórrer els acords J. Pando de la Mata Tot sembla indicar que l´ensen- que s´adoptaren, i de la revisió que P. A. D. L. D. P. yament a Benissoda transcorria pels en el seu dia fera la Diputació en El diputado Srio. mateixos arduosos camins: ple sobre la decisió presa per la Antonio Espinós Comissió. Se dio cuenta de una comuni- Excmo. Señor Gobernador cación del alcalde de Benisoda La presa de possessió de Civil de esta prova. manifestando no remitía los l´Aljorf i la de cessament de l´ajun- Vistes les diferents solucions recibos de los mtros. del ultº. tament d´aquest en favor del que Benissoda i l´Aljorf van adop- trimestre porque el Sor. vicario d´Albaida va tenir lloc el 29 de tar davant el mateix problema, de la parroquia y una muger de juliol de 1888. La decissió de la reprenem el tema dels districtes la vecindad, que desempeña- Diputació en ple, aprovant i donant escolars. En aquest tema, i pel que ban interinamente las escuelas, per consumada l´annexió a Albaida, respecta a agregacions i segrega- lo hacían gratuitamente. La el 6 de novembre. Amb açò, un cions, les comarques de la Costera, comisión acordó evacuar el poble deixava d´existir. Pel seu la Safor i la Vall d´Albaida eren les informe que pedía el Sor. interés, crec oportú transcriure amb- més problemàtiques, degut a l´ele- Gobernador manifestando, que dues actes:12 vat nombre de municipis menuts desde 30 de setiembre 1849, en amb què comptaven. Així es des- que se publicaron las vacantes Acta de cessament de l´ajun- prén, al menys, de les actes de la de estas escuelas, no se había tament de l´Aljorf: Junta Provincial de Primera Ensen- presentado aspirante alguno, yança. A la nostra comarca destaca- sin duda por las cortas dotacio- En este momento que son ven les cuestions plantejades pels nes; pero, no obstante, parecía las seis de la tarde, y consti- pobles de Terrateig, Montitxelvo, regular que a los maestros inte- tuido con este Ayuntamiento el Sempere, Guadasséquies, Benis- rinos se les abonase las dota- de la inmediata Villa de suera, Carrícola, Bèlgida, Salem i ciones.16 Albaida, ha dado término o Ràfol de Salem.13 En canvi, son més cesado esta Corporación por la escases i més confuses les dades A la fi del 1853 la Comissió posesión que ha tomado el que tenim sobre l´Aljorf i Benis- Provincial d´Instrucció Primària Ayuntamiento de dicha Villa en soda. Al meu entendre, es deu al remetia als municipis dels partits de cumplimiento a orden superior y greu estat d´abandonament que la Gandia, Xàtiva i Albaida una pro- a consecuencia de la anexión instrucció pública patia en aquestes posta sobre ordenació de districtes proyectada. poblacions, especialment a Benis- escolars. Amb la manifesta oposició Lo que participo a Vs. a soda. Intentaré exposar-ne l´evolu- de molts pobles, el governador civil los efectos procedentes. ció cronològicament. l´aprovava en març de l´any Dios gue. a V.S. m. a. següent. En el nostre cas, Albaida, Aljorf 29 Julio 1888. Les primeres notícies que em l´Aljorf i Benissoda formarien dis- El Alcalde consten sobre l´ensenyament a tricte, amb la discrepància d´aquests Francisco Tormo l´Aljorf i a Benissoda daten de mit- dos darrers pobles, per la distància i jan segle. Com a fons, el nou els dolents camins en el cas de M.I.S. Gobr. Civil de esta impuls que, després de la mort de Benissoda. Les escoles radicarien a Prova. Valencia. Ferran VII, van donar els liberals a Albaida i, a proporció dels seu

-62- nombre de veïns, Albaida contribui- sió. Certament la qüestió no se´ns d´Albaida, “como ya en otro tiempo ria en el pagament dels mestres amb presenta gens clara. El veritable lo era”. 5.750 rals —4.100 per al mestre i problema, però, era saber si aques- 1.650 per a la mestra—; l´Aljorf tes dues poblacions encara forma- És a dir, que si a la fi dels anys amb 500 rals —300 i 200, respecti- ven districte amb Albaida, o si cinquanta Benissoda no volia for- vament—; i Benissoda amb només volien formar-ne, ja que les mani- mar districte escolar amb Albaida, 350 rals —200 per al mestre i 150 festacions en aquest sentit són con- ara, amb un panorama normatiu per a la mestra.17 tradictòries. Segons l´alcalde de encara més restrictiu per als ents l´Aljorf, només eren tres els xiquets locals, i suposem que amb una Amb la Llei Moyano d´Instruc- que acudien a l´escola d´Albaida, i situació econòmica encara pitjor, sí ció Pública —de nítid tarannà con- tot ens fa pensar que de Benissoda que hi volia. servador i que estarà vigent durant no n´acudia cap. De fet, l´índex la resta del segle—, les coses van d´analfabetisme d´aquest darrer Així, doncs, el districte recent- continuar igual en aquest punt. Els municipi en 1877 era el tercer més ment creat de l´Aljorf-Benissoda no articles 100-103 establien que tota elevat de tota la província, amb el satisfea ni a aquesta última població població amb menys de 500 ànimes 99´05% de la població. Poc abans ni a Albaida, a la què l´Aljorf se li —com eren Benissoda i l´Aljorf— ni tan sols l´alcalde sabia signar.21 havia annexionat recentment. havia de constituir districte escolar Albaida preferia que els xiquets de amb una d´altra, per a poder comp- Tot sembla indicar que els tres l´Aljorf pujaren a les seues escoles tar amb escola elemental completa municipis sí que formaven dis- —com efectivament ho feien, per a cada sexe, o al menys per als tricte. Especialment estava interes- segons ell—, i així estalviar-se les xiquets. Només si les circumstàn- sat l´ajuntament d´Albaida, per tal despeses d´haver de mantenir altra cies orogràfiques del terreny ho de que aquestes poblacions contri- escola. De manera que, amb la impedien, es permetria una escola buiren a pagar el sou del mestre. A sol.licitud vista de Benissoda, en incompleta per a ambdós sexos. Si més, i en cas contrari, hauria de agost del mateix 1889 la Junta Pro- tampoc fóra possible, una de tempo- rebaixar-se la categoria de l´escola. vincial feia seua i remetia al gover- rada.18 El mestre Llagaria, com que ente- nador civil i al rector una instància nia que l´ajuntament més sanejat de l´ajuntament d´Albaida, per a En els anys següents, tant Benis- era el d´Albaida, li reclamava a ell que l´Aljorf deixara de formar dis- soda com l´Aljorf van sol.licitar de les 1.100 pessetes que se li devien. tricte amb Benissoda: la Comissió Provincial la creació L´ajuntament de Benissoda d´escoles particulars i la seua segre- al.legava en octubre del 1879 que ...pues dada la situación topo- gació del districte que formaven tenia satisfets els seus endarreri- gráfica distando de Albaida 200 amb Albaida, amb la mateixa res- ments fins a desembre de l´any metros y de Benissoda 3 kiló- posta desestimatòria. anterior, mentre que el de l´Aljorf metros, y teniendo que atravesar Especialment complexe va ser el manifestava que en eixos moments esta villa en toda su longitud cas de l´Aljorf. El 1858 l´alcalde es no li era possible atendre el paga- para dirijirse a aquel pueblo, [...] negava a satisfer als mestres els 500 ment reclamat, “por carecer de fon- los padres han preferido siem- rals que els corresponien, mentre no dos y tener el Ayto. embargados pre, antes que hir sus hijos a es creara escola pròpia. Mentres- sus créditos e ingresos por la Hª y Benisoda, pagar de su bolsillo al tant, la Junta d´Instrucció Primària caja provincial”.22 Finalment, la maestro de esta villa, de tal es negava a discutir l´assumpte Junta Provincial remet proposició manera que en absoluto no han mentre l´ajuntament no pagara el de resolució al governador civil per ido nunca ningún niño a Beni- que devia. Evidentment, l´Aljorf va a que s´obligara l´ajuntamet soda.25 haver de pagar. I, evidentment, es d´Albaida a satisfer Manuel Llaga- va quedar sense districte propi. La ria les 1.100 pessetes, passant La Junta Provincial proposava, a Junta d´Instrucció exigia que l´Aljorf i Benissoda a formar dis- més, el trasllat del mestre i de la l´acord per a formar escola pròpia tricte escolar propi amb escola mestra a altres escoles vacants de havia de prendre´s pels membres de completa, desde el primer de gener 625 pessetes, i que, en virtut de la l´ajuntament més un nombre igual de 1883, i amb capitalitat a Benis- refundició de les dues escoles de dels majors contribuents. Com que soda.23 Benissoda, es proveïra una d´amb- els majors contribuents de l´Aljorf dós sexes amb el sou anual de 570 eren albaidins, podem imaginar-nos Dissortadament, no coneixem pessetes.26 A aquest efecte, l´ajunta- el seu parer; gens favorable a l´aug- quina va ser la resolució definitiva ment d´Albaida no testimonia, pre- ment dels seus pagaments. En el del governador, però sembla que va cisament, sobre el bon estat de salut mateix sentit, l´ajuntament ser confirmatòria de la proposta, ja de l´ensenyament a Benissoda: d´Albaida havia remés mesos abans que, per ofici de 7 d´agost de 1882, a la Junta informe contrari a la dis- la Junta Provincial havia comunicat ...los maestros de Benisoda no gregació del districte; entenem que a l´ajuntament d´Albaida que la han prestado servicio alguno, y per no voler que s´augmentara la decisió de que aquest municipi la instrucción ha estado abando- seua pròpia quota.19 pagara per si sol les 1.100 pessetes nada, pues cuasi todos se han no tenia efectes retroactius, sinó a concretado a presentar y recoger No hi tenim noves notícies fins partir del pròxim trimestre, i que el acta de posesión y marcharse al març de 1879.20 L´ajuntament fins a eixe moment també eren con- en seguida, y el que más ha d´Albaida assabenta la Junta Pro- tribuents l´Aljorf i Benissoda.24 A estado alguna temporadita para vincial que el mestre Manuel Llaga- més, l´ajuntament de Benissoda cambiar de aires.27 ria no admetia els xiquets de sol.licitava el 28 de juliol de 1889 l´Aljorf i Benissoda, i sol.licitava la segregació del districte que for- En setembre de 1889 la Junta que se li ordenara la seua readmis- mava amb l´Aljorf i la seua unió al Provincial remet ofici a l´ajunta-

-63- Església parroquial de la Nativitat de l’Alforf. ment d´Albaida comunicant-li que La solució proposada no era fac- que la legislació municipal de finals en sessió de 2 d´agost havia dissolt tible, puix no hi havia cap municipi del XIX concedia als ajuntaments, el districte Benissoda-l´Aljorf.28 amb les característiques adients. Per quant al seu finançament, va acabar Però tot sembla indicar que va ser tant, el districte Benissoda-l´Aljorf per abocar alguns municipis a una acord apressat, ja que el rector, quedarà intacte amb l´entrada del sol.licitar la seua annexió a d´altres a qui en aquests moments correspo- nou segle.31 majors, amb més recursos, per a nia la última decisió, no va convenir poder prestar els serveis que la prò- en aquest sentit. No aconseguint la En definitiva, acabaré amb la pia llei establia com obligatòris. supressió del districte, l´ajuntament conclusió de que el major problema d´Albaida sol.licitarà el 1892, al al que va haver de fer front la ins- menys, la supressió de les escoles trucció pública primària durant la de l´Aljorf, ja que, mentrestant, segona meitat del segle XIX en els havia de fer-se càrrec de les seues pobles de Benissoda i l´Aljorf, va despeses i dels seus deutes.29 ser el del seu finançament. Qüestió que les diverses lleis sectorials, i Finalment, per reial ordre de 23 especialment la llei municipal de 2 de setembre de 1895, el Consell de d´octubre de 1877, descarregaven la Direcció General d´Instrucció en exclusiva sobre els recursos dels Pública dissol el districte, tot i con- ajuntaments, sense a penes col.labo- dicionant la decisió a que l´ajunta- ració de superiors institucions, com ment de Benissoda trobara una la diputació. Aquesta despesa es altra població similar amb la què feia especialment gravosa en muni- formar districte amb escola com- cipis petits i amb una situació de pleta, per tal d´evitar rebaixa en la perenne penúria, com eren els casos categoria i sou de l´escola. Però per d´aquestes dues localitats. De no haver cap població veïna en manera que per a poder fer front a situació similar, l´ajuntament de aquesta necessitat —en moltes oca- Benissoda es va veure obligat a sions no ben entesa pel propi ajun- demanar la rebaixa de sous. El 18 tament, per l´ínfim nivell cultural i de gener de 1900 la Direcció Gene- econòmic de la població—, es van ral d´Instrucció Pública de Primera haver de prendre decisions impopu- Ensenyança insisteix davant el rec- lars, com era la formació de distric- tor en que la disgregació no es por- tes escolars amb altres municipis taria a terme mentre Benissoda no semblants. formara un nou districte amb esco- les completes amb un altre poble En el mateix sentit, el caràcter immediat.30 tan restrictiu i la poca autonomia

-64- NOTES 13 ADV, Fons Diputació, E.9.3.1., caixa 1, 25 AMA, Secció històrica, lligalls sense esborranys de les actes de la Junta Provin- classificar, esborrany sense data. 1 Arxiu Municipal de Benissoda (endavant cial de Primera Ensenyança. 26 AMA, Secció històrica, lligalls sense AMB, sense catalogar), llibres d´actes 14 Vegeu també la reial ordre d´1 de gener classificar, document de 8 d´agost de 1889 (sense foliar), llibre de 1885. Vegeu la llei de 1839, executora de la llei i del regla- i 1 de març de 1992. municipal en Martínez Alcubilla, M., Dic- ment en qüestions referides a mitjans mate- cionario de la Administración Española, 8 27 AMA, Secció històrica, lligalls sense rials i econòmics. Martínez Alcubilla, M., vols., Madrid, 1886-1887, I, pp. 742-763. classificar, paràgraf tatxat d´un esborrany Diccionario..., VI, pp. 453 ss. J. M. sense data. La situació econònica dels mes- 2 C. Merchán Fernández, Los Ayuntamientos Manuel Fernández Soria i A. Mayordomo tres i el tractament que rebien no eren, de Constitucionales en España (1876-1924), Pérez, La escolarización valenciana, tres lluny, els desitjables. La situació que sobre Madrid, 1996; vegeu bibliografia que s´hi lecturas históricas, València, 1987, p. 9; i aquestes poblacions i d´altres de la Vall conté. A. Mayordomo, La escuela pública valen- d´Albaida descriu l´inspector provincial el ciana..., p. 32. 3 Quan va començar a discutir-se l´agrega- 1887 no era gens esperançadora, fruit de la ció, el 1882, era alcalde Ramon Porta 15 ADV, Fons Diputació, E.9.3.1., caixa 1, indiferència dels pares i les autoritats Roses, i el 1884 i el 1885 Tomàs Tormo lligall 1845-1860, document de la data locals. A. Mayordomo, La escuela Belda. El 7 d´abril de 1885 eren regidors: referida. Vegeu també Mª L. Pla Tormo, pública..., pp. 39, 181 i 211. Miquel Ferri Miralles, Vicente Sarrió “L´escola de l´Aljorf”, L´Aljorf: història, 28 AMB, llibres d´actes, llibre 1889-1890, Tolsà, Pedro Vicente Roig Espí i Vicente festa i tradició, Albaida, 1999, pp. 43-54. acta de l´ajuntament de 15 de setembre de Ferri Guerola. Tots ells votaren a favor. 16 ADV, Fons Diputació, E.9.3.1, caixa 1, 1889. 4 Sobre la situació socio-econòmica de misè- lligall 1845-1860, document d´un annexe 29 AMA, Secció històrica, lligalls sense ria en què vivia el poble a la darreria del que sembla correspondre a la sessió del 7 classificar, documents de 24 de febrer, 1 i XIX vegeu C. Tormo i Camallonga, de gener de 1852. El 14 de febrer de 1853, 26 de març, 22 de juny i 12 de setembre de “Benissoda i les ordenances municipals de la Comissió Provincial aprovava una pro- 1992. 1893”, Almaig, 1997, pp. 119-122. posició de l´inspector, en la que es preveïa que els pressupostos municipals contingue- 30 AMA, Secció històrica, lligalls sense 5 Martínez Alcubilla, M., Diccionario de la ren una partida destinada a les despeses de classificar, ofici de la data dita i un d´altre Administración..., VI, pp. 507 i 511. Vegeu les escoles, depenent de la grandària del de 18 de gener de 1900; i AMB, llibres també Arxiu Municipal d´Albaida (enda- veïnat. Per als pobles menors de 100 veïns, d´actes, llibre 1895-1896, sessió de l´ajun- vant AMA), Secció històrica, lligalls sense la quantitat seria de 80 rals; per als de 100 tament de 27 d´octubre de 1895. classificar, document de 24 de febrer de a 300 veïns, de 200 rals; per als de 300 a 31 1892. 600, de 400; de 600 a 1.000, 600; de 1.000 El 13 de juliol de 1907, en junta extraor- dinària de l´ajuntament de Benissoda amb 6 A. Mayordomo, La escuela pública valen- a 2.000, 800; de 2.000 a 3.000, 1.000; i de la Junta d´Instrucció Pública, es donava ciana en el siglo XIX, València, 1988, pp. 3.000 veïns endavant, 2.000 rals. D´aques- possessió a María Morales Alcaraz com a 83 ss. tes quantitats, la meitat s´havia de destinar a l´adquisició i reparació del parament mestra en propietat de l´escola pública ele- 7 AMB, llibres d´actes, llibre de 1887-1888. necessari per a les escoles, i l´altra meitat mental de xiquetes del districte Benissoda- 8 per a comprar llibres, paper, i plomes per l´Aljorf; AMB, llibres d´actes, llibre 1906- AMB, llibres d´actes, llibres de 1887-1888 1911, p. 16. i 1889-1890, acta de l´ajuntament i junta als xiquets i xiquetes pobres, així com per local d´instrucció de 3 de març de 1889, i als premis en els exàmens públics. Altra acta de l´ajuntament de 28 de juliol de cosa a destacar és que, durant aquests anys, 1889. Escola incompleta era aquella on no el percentatge de mestres titolats en el par- s´impartien totes les ensenyances establi- tit d´Albaida només era del 28´20%; A. des en l´article 1 de la llei Moyano. Vegeu Mayordomo, La escuela pública..., p. 26. la llei en Colección legislativa de España, 17 AMA, Secció històrica, lligalls sense cla- LXXIII, pp. 256-306. sificar, document de 30 de desembre de 9 Arxiu de la Diputació de València (enda- 1853; i ADV, Fons Diputació, E.9.3.1., vant ADV), Fons Diputació, C.2.1., caixa caixa 1, actes del 10 de novembre i 10 de 16, expedient Albaida-Aljorf, primer lli- desembre de 1853, i 25 de gener, 22 de gall, documents de 3 i 30 de maig de 1888. febrer, 20 de març, i 17 i 26 de juny de Vegeu també I. Vidal Soler, “Albaida. La 1854. escuela pública a finales del S. XIX”, 18 A. Mayordomo, La escuela pública..., pp. Almaig, 1999, pp. 72-78, en concret p. 77. 33-37 i 163-174. Segons consta en un document sense data 19 redactat per l´ajuntament d´Albaida: “El ADV, Fons Diputació, E.9.3.1., caixa 1, Ayuntamiento de Aljorf, que ya cubrió con actes del 14 de maig, 23 de juny i 30 de trabajo sus gastos, con el enorme aumento setembre de 1858; i 27 de gener, 11 i 24 de de 986 pesetas a un presupuesto de 2.078 març, i 20 de desembre de 1859. pesetas, no pudo pagar sus obligaciones y 20 En l´arxiu de la Diputació falten els esbo- se vio en la precisión de pedir su anexión a rranys de les actes dels anys 1861-1877 i esta villa...”. 1882-1886. 10 ADV, Fons Diputació, C.2.1., caixa 16, 21 A. Mayordomo, La escuela pública..., pp. expedient Albaida-Aljorf, primer lligall, 189 i 212. sessió extraordinària de l´ajuntament de l´Aljorf de 20 de març de 1885. 22 ADV, Fons Diputació, E.9.3.1., caixa 2, acta del 30 d´octubre de 1879. 11 ADV, Fons Diputació, C.2.1., caixa 16, expedient Albaida-Aljorf, primer lligall, 23 Vegeu, en general, actes del 7 i 27 de document de la data en qüestió. març, i 30 d´octubre de 1879, 4 de febrer, 1 12 de març i 3 de setembre de 1880, i 24 de ADV, Fons Diputació, C.2.1., caixa 16, març de 1881; especialment aquesta expedient Albaida-Aljorf, segon lligall, darrera. AMV, Secció històrica, lligalls documents sense número. Per a aquest sense classificar, esborrany sense data. paràgraf i l´anterior vegeu documents de les dates en qüestió. 24 AMA, Secció històrica, lligalls sense classificar, document d´aquesta data.

-65- Vila d’Ontinyent. Vila d’Albaida.

“PARAULES (I AFALACS) DE BEATA, UNGLES DE GATA”. CELEBRACIONS I COMPLIMENTS FETS PER ONTINYENT, EL 1677, AMB MOTIU DE LA PAU AMB EL MARQUÉS D’ALBAIDA.

SERGI GÓMEZ I SOLER

“Em fas compliments i no me’n solies fer, o em vols fotre o m’has de menester.” “Em fas festes que no solies? O m’has enganyat o enganyar-me volies”

INTRODUCCIÓ publicació del breu pontifici sobre major lluïment, potser no passava la concepció immaculada de la de copiar allò que tantes vegades Les nombrosíssimes celebra- Mare de Déu), batalles vençudes, s’havia fet: una repetició d’un cions festives de caràcter extraordi- falses victòries, neixements seguit d’actes establerts rutinària- nari que tingueren lloc a les nostres d’hereus, noces reials..... Ho hem ment. Però segur, l’ànim col·lectiu poblacions en el transcurs de repetit (1) en alguna altra ocasió: la la vivia de manera més sentida. l’època foral, i fins i tot, ara mateix festa és el millor mètode per tal que sense anar-nos-en més lluny, solien el poble pla assumisca com a prò- Una de les celebracions més tenir com a motiu i causa la celebra- pia, i defense a tota ultrança, una sonades i, al temps, senzilles de les ció pública d’algun fet destacable idea que, sovint, no acaba de conéi- que tingueren lloc en el transcurs pels interessos polítics locals, xer del tot o bé no comparteix total- del segle XVII fou la que la Vila nacionals o d’estat. El llistat és ben ment. En algunes ocasions, però, les Reial d’Ontinyent celebrà el juliol ample i passa per canonitzacions i més escasses, els fets a celebrar de 1677 amb motiu de la finalitza- pseudo definicions dogmàtiques pillaven més de prop el veïnat i ció del conflicte que l’enfrontà amb (paradigma de les quals és el reguit- l’implicaven d’una manera més la veïna població marquesal zell de festes celebrades el 1662 directa. Llavors, la celebració realit- d’Albaida i el seu senyor. Aquest arreu del País amb motiu de la zada potser no era més gran ni de llarg conflicte, motivat per la coin-

-66- cidència de dates de les fires d’amb- perdre una forma bàsica de sub- EL CONFLICTE FIRER dues poblacions i que suposava un sistència. Parafernàlia educada entre lògic i greu xoc d’interesos econò- l’Ontinyent- força militar i No és aquest el moment ni el mics, arribava a una solució pactada l’Albaida-força política que es lloc per tal de revisar les causes, entre les dues comunitats, afavorida necessitaven mútuament per tal de l’origen ni el desenvolupament del des del poder Reial. subsistir. conflicte. Cal remetre els lectors Les celebracions festives que tin- interessats als textos dels autors que gueren lloc, mai no destacables per La senzilla celebració festiva i el han tractat aquesta interessant brega cap element d’espectacularitat protocol emprat són anunciats i en ocasions anteriors, (5). No manifesta, foren gestades en resumits en aquest text de Llora podem estar-nos-en, però, de mos- paral·lel a la ràpida successió Tortosa (2): trar una breu i resumida panoràmica d’esdeveniments resolutius, i la del que fou aquesta “Guerra de les seua preparació i divulgació publi- “Se mandó hacer vuelo general Fires”, cinc cèntims que ens perme- citària fou escassa i sense gaire de campanas y un solemne Te ten de conéixer els successos que marge temporal. Alguns dels actes Deum laudamus con asistencia motivarien la solució adoptada i la “no preparats” arribaren a gaudir de todas las comunidades del importància del conflicte econòmic d’un interés popular enorme, d’una pueblo. Hubo luminarias y pro- esdevingut entre ambdues pobla- assistència de públic massiva. cesión y luego las autoridades cions en una etapa tan convulsa per Aquesta festa esdevé, així, un dels de Ontinyent visitaron al mar- la societat valenciana com ho fou la exemples més nítids de demostració qués de Albaida en su palacio, segona meitat del segle XVII, que realment popular de joia, malgrat el visita que devolvió el marqués culminà amb l’esclat de la revolta boat circumstancial desplegat. La con todas las solemnidades y de la segona Germania (1693) i la notícia, malgrat no trobar-se plane- etiquetas de aquel tiempo y cuyo guerra de Successió (1701-1707). jada ni pressupostada, repeteix i detalle puede leerse en la La brega entre Ontinyent i aprofita els esquemes heretats i els curiosa y preciosa acta que se Albaida es desenvolupa entre els elements festers existents, de fàcil conserva en nuestro Archivo anys 1657 i 1677. Ambdues pobla- adequació i/o adaptació, emprats en Municipal. /···/ Así terminó ”. celebració d’una fira o gran mercat reproduint el costum habitual esta- de caràcter anual lliure de certs blert, el més àgil, immediat i barat La pretensió d’aquest article no impostos. Aquestes fires, motor possible. Especialment barat, vist és altra que la de recollir i trans- indiscutible del comerç local junt l’estat lamentable de les exhaurides criure aquesta “curiosa” i “pre- els mercats setmanals, eren celebra- arques municipals, carregades de ciosa” acta, citada també per Ortiz i des a Albaida per quinze dies des- censals rera censals i, per suposat, per Bernabeu i Sanchis (“L’escrivà prés de Sant Lluc, el 8 d’octubre, ansioses per aturar el regall de diner de la sala va descriure minuciosa- des de 1387, i a Ontinyent el dia 21 constant esmerçat en el procés con- ment tot el cerimonial i protocol de setembre, amb privilegi de 1418. tra Albaida, i àvides per rebre, de realitzat que nosaltres obviarem El conflicte sorgí el 1657 quan la nou, els possibles ingressos firers. d’explicar”) (3) i resumida per Ber- Vila d’Albaida, unilateralment i nabeu Galbis (4), però encara no sense comptar amb el permís reial, L’Arxiu Municipal d’Ontinyent publicada malgrat la seua curiositat va fer coincidir la seua fira amb la guarda una acta corresponent a un i interés. No pretenem, no ens per- d’Ontinyent, restant així a aquesta consell celebrat a dia catorze del toca, copiar els pactes ni historiar darrera capacitat de convocatòria i mes de juliol de l’any 1677 que, a les resolucions. Ens limitarem guanys. Els intents boicotejadors través de llargues pàgines i amb el doncs a tractar els aspectes proto- ontinyentins no sortiren efecte, i el títol “Consell sobre les paus entre col·laris, cerimonials i festers que plet plantejat des de la Vila Reial, Ontiñent y Albayda” recull les aquest text, vivaç, amenament pla- avançava ben espai. Les acusacions nombroses activitats realitzades en ner i, tanmateix, acurat, directe i mútues es succeïren, fins que el dia dies posteriors per posar fi a aques- precís, puga reflectir. Afegirem un 22 de setembre de 1675, en plena tes desavinences. Així, tracta els seguit de comentaris que ajuden a fira, uns ontinyentins cremaren part passos fets en la resolució, cita allò aclarir algun aspecte o bé afeges- del domini marquesal de Benissoda. tractat en cadascuna de les reunions quen alguna dada interessant o Per tal de solventar el conflicte, el del Consell ontinyentí, reflecteix la curiosa, afegits que acompanyarem Rei comissionà un noble, don lectura de la resolució pactada, la amb textos d’altres actes i anota- Jaume Modroño, llavors conseller missiva reial que conté l’aprovació cions de la Claveria Ordinària. àulic i membre de la Reial Audièn- de dita resolució i l’aplicació formal cia de València. Aquest personatge, d’aquest pacte. Els detalls des d’Ontinyent estant, aconseguí protocol·laris i de cortesia recollits, de redactar un protocol de concòr- interessants per la seua minuciosi- dia: Albaida aconseguia una nova tat, mostren fidelment el complex data de celebració de la seua fira, 10 sistema cortés i d’aparença política dies a partir del 15 d’agost, mentre que s’havia heretat, dissimulador de que Ontinyent, després d’haver greuges dolorosos; tot un món de aconseguit el manteniment de la parabens i lloances establert entre seua data tradicional, sol·licitava i un marqués, continuador d’un pro- aconseguia el retard de la pròpia blema heretat del seu antecessor, i a fira, que passaria a celebrar-se al qui els visitadors havien cremat part voltant del dia de sant Mateu, el 21 del lloc de Benissoda i uns jurats de setembre, per tal d’evitar els per- que rebien qui, en profit propi, els judicis que podia suposar el temps havia blasmat arreu i els havia fet de verema. Així mateix, en el trans-

-67- curs de cada fira, el poble veí no dos y Síndico de la Villa de estan las sillas, se abra dicha podia celebrar cap tipus de mercat. Albayda, acompañados del Villa y se resiba en medio, entre Els càrrecs polítics es farien una Governador, a resebir a la Villa el Justicia y Jurado Mayor, visita mútua per tal d’expressar-se de Ontinente. Y que acompa- como se hacostumbra en todas els seus, hipòcrites, alts sentiments ñándola a la Villa de Albayda, y las villas reales del Reyno con d’estima, amb tots els honors allegando al palacio del ilustre personas semejantes.” corresponents a les seues catego- marqués, éste resibirá a la Villa ries. El mig arruïnat Ontinyent de Ontinente con toda demos- FESTES I VISITES indemnitzaria el marqués per les tración de agasajo y estimación, destrosses de Benissoda i el ofreciendo para dicha función el L’aplicació efectiva de les esti- monarca rebria 1500 lliures com a noble don Jayme Modroño asis- pulacions aprovades tingué lloc, sanció, destinada en part, a sufragar tir y acompañar a la Villa de després de la celebració festiva que les despeses del procés. Ontinente. els acords de pau precisaven, amb la primera visita realitzada, la dels LES PAUS ESTABLERTES, EL III. Y que la Villa de Ontinente, representants ontinyentins a PACTE PREVI lo que a de significar al dicho Albaida. Tot seguit coneixerem els ilustre marqués es quanto an textos que, amb el subtítol “paus L’acta del 14 de juliol de 1677 deseado siempre, y desean, la que succehiren entre esta Vila y el recull, com hem dit, la còpia del correspondencia que a tenido la marqués de Albayda”, i des del punt pacte proposat pel senyor Modroño Villa de Ontinente con los ilus- de vista de l’Escrivà de la Sala del a la Vila Reial i al marqués i apro- tres marqueses de Albayda y su Consell ontinyentí, narren aquesta vada per ambdues instàncies, pacte Villa, y que están con mucho visita i les dues, i no una, que el aquest que serà acceptat per Carles sentimiento que haya habido marqués féu a Ontinyent. II. Els actes protocol·làris establerts sucesso que lo haya podido inte- Per tal d’afavorir la realització segueixen el costum valencià, que rrumpir. de comentaris hem preferit oferir el un membre de l’audiència com el text en fragments corresponents a noble Modroño no podia desconéi- IV. Que el ilustre marqués, a cadascun dels dies tractats, per més xer, i serviran com a desgreuge, una esta insinuación de la Villa que en l’acta original van de corre- digna i educada manera de demanar haya de responder muy a su gut estricte. També afegirem textos disculpes sense que cap de les dues satisfacción con demostración complementaris d’altres actes del parts reconega cap culpa, com si tot de mucho gusto y deseos de con- Consell i, com no, textos correspo- hagués estat provocat per un agent tinuar la buena y relijiosa nents a la Claveria Ordinària. exterior tampoc no condemnable. correspondencia que sus ante- Abans, però, ens remetrem a uns La responsabilitat ontinyentina en la pasados an tenido con la Villa actes previs, els celebrats el dia 9 de crema de Benissò, però, no serà de Ontinente, y que deseará juliol de 1677, amb motiu de la gens dissimulada, ni mai no rebut- continuarla en la mesma confor- rebuda (el dia 8) i la lectura davant jada pel Consell ontinyentí. Darrere midad. Que el ilustre marqués el Consell de la carta de sa Mages- dels textos que narren com cal sol- ofrece bolver la vesita a la Villa tat, a través de la qual aquest ator- ventar el conflicte diplomàtic de Ontinente y que el Síndico de gava el seu vist-i-plau a la solució seguirà el preu a pagar al governa- dicha Villa, acompañado de adoptada (dia 9), seguida per l’acció dor d’Albaida per refer la gent de algunas personas que a la Villa de gràcies convocada el dia 23 pel Benissoda i, és clar, els acords for- paresiere, le resiba al entrar en dia 25 de juliol. mals que resolen el conflicte i ajus- el término, acompañándole asta ten les fires. la cassa donde fuere apearse. Y “Paus que succehiren entre esta Copiem ara mateix els textos, dexándole en dicha cassa, tome Vila y el marqués de Albayda. escrits en castellà, que fan referèn- el Síndico orden de la Villa para cia als procediments que cal seguir que pueda ir dicho ilustre mar- A uit de juliol 1677 rebé lo de manera formal per assolir el res- qués a bolver la vesita, al qual Noble don Jaume Modroño, tabliment de relacions formals, i le haya de resebir la cortesia y estant en esta Vila, los despachs que senten la base de realització de tratamientos que sea costumbre de sa magestad, que Déu les visites que tingueren lloc amb haser a los títulos; es a saber: guarde. Y havent convocat a posterioritat. (6) saliendo primero el Síndico, con Consell General aquell mateix su masero, y la Villa a la dia, es juntà al dia següent, que “I. Paren que lo que conduse puerta, la qual, acompañándole concurriren gran número de para la quietut pública y estable asta el puesto y lugar donde vehins. Y estant junts II entrà lo ser toda buena correspondencia noble don Jaume Modroño y entre la Villa de Ontinente y el partisipà a la present Vila com ilustre marqués de Albayda y su sa Magestad havia estat servit Villa de Albaida es lo siguiente. aprovar los Capítols proposats per dit noble don Jaume II. Que la Villa de Ontinente Modroño per a el ajust de les haya de visitar al ilustre mar- diferències que y avia entre la qués de Albayda con represen- present Vila i la Vila de tación de Villa, y haber Justicia, Albayda, y que així, de part de tres Jurados y Síndico. Y que, sa Magestad, nos ho fea saber. con esta mesma representación “Continua la lectura del text de Villa haya de salir a la raya reial, en castellà, i es segueix. del término de la Villa de “Y havent donat les gràcies al Albayda los Justicia, tres Jura- dit noble don Jaume, es donà

-68- orde per a que tocasen les cam- campanes, renovades gairebé cada “ Cantar un Te Deum Lauda- panes al bol en mostra de ale- any: el 1676-77, hi ha anotades mus y que les campanes les gria, y eixintsen dit don Jaume dues lliures, cinc sous i sis diners toquen al bol, y en la nit, qu·es de la Cassa de la Vila, lo com- per aquest concepte, i el 1677-1678 fasa un pregó; tots los besins de pañaren asta casa el Síndich y la quantitat de quatre lliures (7). la present Vila fasen llumenà- Racional.” Malgrat tot, no es diu res del sou ries per los carrés y que fasen la dels campaners, que, suposem, no demostrasió qu·es puga en ale- De manera inevitable, el toc a correria a càrrec de la parròquia en gria de lo de Gandia” volteig general de les campanes, ocasions semblants. suposem que només les de la torre Per altra banda, cal constatar Les lluminàries, ara, no aniran a major, la de l’església de l’Assump- que aquest és un dels darrers vols càrrec dels veïns. El nostre text ció de Santa Maria, és una de les de caire cívic registrats a la que era segueix així. primeres decisions preses pel Con- la segona de les torres que han exis- sell en cada ocasió festiva. Aquest tit en l’església de l’Assumpció. “...En aprés, a 23, es publicà volteig acomplia una doble funció: Aquest segon campanar, del qual com la Vila havia determinat es constituïa una manifestació de joia desconeixem forma i components cantàs en lo dia de II dumenge formal i, al mateix temps, infor- sonors, de bona qualitat, això sí, que es contaria 25, en solemne y mava la població d’un fet de la suposava un risc continu pels veïns devot Te Deum Laudamus en la màxima importància, sempre de pel perill d’enderrocament de tota yglesia major, ab asistència de caràcter positiu (en cas contrari era l’estructura (8). Seria tombat pocs totes les comunitats y que la nit ben útil el conegut com a “Toc a anys després, el 1683. I mentre es del disapte y agués lluminàries Foc”). Els vols fora d’hores i en despenjaven les campanes, s’obrí per los carrés. Com ab tot efecte dies sense cap rellevància religiosa com una magrana, xim pum, i anà es cantà. Y dit dia, que fonch lo així ho anunciaven. El caràcter i al terra... del gloriós Apòstol Sent Jaume, l’ús cívic de la Torre de l’església fentse una devota prosesó de l’Assumpció es mostra ara de Actes celebrats fins el migdia del craustal en la qual asistí la Vila, manera diàfana. Un caràcter aquest diumenge, 25 de juliol el Batle y el noble don Jaume que es reforçarà anys després, amb Modroño. Y la acompañaren la construcció del nou i actual cam- El divendres 23 es publicà el quedantse a la misa major, que panar i que només desapareixerà a programa d’actes que tindrien lloc estigué discubert el Santíssim partir del segle XIX, quan, per dei- els dies següents 24 i 25. Aquests Sagrament. “ xadesa dels munícips, l’ús cívic serà actes, cívics i religiosos ensems, entrebancat de manera habitual pels (perdre el temps és cercar cap tabic La celebració festiva de sant estaments parroquials, fins ara entre cívic i religiós llavors) aprofi- Jaume a Ontinyent no compta amb mateix. Aquesta utilització és, fins a taven la celebració de sant Jaume, i antecedents documentats previs a cert punt, obligatòria, i inexcusable suposaven poques despeses per les aquest. Suposem un festeig anterior per part del clergat: els comptes de ofegades arques municipals. Els motivat per la devoció cap a l’apòs- la Claveria Ordinària són plens a actes consistirien en l’encesa espe- tol, que justifica l’existència d’una cormull de despeses provocades per cial de gresols i fanals, lluminàries, capelleta pròpia dedicada, compar- la contínua reparació de les campa- pels carrers la nit de dissabte, i, pel tida amb sant Jordi, a l’entrada sud nes de la “Torre Major” (amb noms diumenge, el cant d’un Te Deum en de la població, vora el barranc de conservats ara, com és el cas de la agraïment a Déu per la gràcia, i l’Almaig. La celebració el 1677 Campana de l’Alba, o oblidats, com victòria, perquè no dir-ho, atorgada. d’una processó no sembla un fet la Campana del Sermó i de la Mare Ofici aquest que compta amb extraordinari, i la seua realització de Déu de Gràcia, documentades l’assistència, posada de relleu de claustral, dintre dels límits dels totes elles el 1677), reparacions manera especial al text, de la totali- murs de l’església, es deu, segura- totes sufragades pel Consell. Era el tat de les comunitats religioses amb ment, a la consideració d’aquesta comú de la Vila qui pagava tots o la adreça a la població (un fet aquest festivitat com de caràcter religiós major part dels adobaments, que que reforça simbòlicament el pres- menor, sense col·laboració ni incloïen el constant reapretament tigi de l’Assumpció, i la seua pri- assistència formal del consistori, el dels ferratges de les truges de fusta macia, davant i damunt el bregós qual, enguany, acudeix de manera (el 1677 hom emprà tres lliures i clergat regular local). Després tin- extraordinària. No apareix a la Cla- dos sous en aquests menesters) i, oh gué lloc una processó claustral dins veria o a les actes del Consell cap sorpresa, les mateixes cordes de les de l’àmbit del temple major en col·laboració econòmica per sufra- honor a sant Jaume i la correspo- nent missa major a la qual assisti- ren, oficialment, els representants municipals. Aquests actes especials (llu- minàries, volteig de campanes i Te Deum) esdevenen al llarg d’aquest segle i del posterior, la base festiva per qualsevol celebració de caire especial. Repeteixen gairebé mimè- ticament, per exemple, els actes celebrats el 14 de juny de 1671(9), amb motiu de la canonització de sant Francesc de Borja:

-69- gar aquesta festa, i això que l’Ajun- tins a cavall a la ratlla del terme, la porta a rebrels, y pujà acom- tament participava o pagava un bon cosa que obliga els jurats d’Ontin- pañant la Vila asta dalt. Que nombre de festivitats, actes i devo- yent a demanar-li, per decòrum, parantse a la porta de una sala cions variades, des de les lluminà- que no ho faça. Tal i com diu el a on havia de rebre la vesita, ries de Nostra Senyora i de sant pacte, és el noble Jaume Modroño fentse los compliments acostu- Miquel fins els sermons de Corpus i qui actua de mitjancer sol·licitant i mats de urbanitat, entrà la Vila, de Quaresma, i la música, panellets, presentador de la visita, acceptada y prenint el millor puesto pro- cera, palmes o dobles dels Sants de protocol·làriament pel marqués. posà el noble don Jaume la la Pedra, l’Àngel Custodi, les Onze Serà ell també qui introduirà el jurat vesita de la Vila, y proseguí sa mil Verges, el Corpus, la Vuitava ontinyentí Mateu Traver, responsa- embayxada el Jurat Matheu de Corpus, el Diumenge de Rams, ble dels mots de compliment, mai Traver, Jurat primer. Y aventla Sant Pere de Verona, Sant Bernardí, no de disculpa, fets en nom del con- oyda el marqués, respongué ab el Divendres Sant, les relíquies dels sistori de la Vila Reial. El tracta- molta estimació y agrayment a Màrtirs de Cerdenya, la Puríssima... ment per part del marqués a la Vila la Vila, tractantla de Señoria. Allò que ens sorprén és el fet de amb el títol de Senyoria plau sobre De allí pasà la Vila a besar la l’exposició del Santíssim Sagra- manera l’Escrivà, qui no dubta en mà a la Senyoria la Marquesa, y ment en unió a la festa de sant recollir el fet junt a detalls amables després de haver prés asiento Jaume. Les motivacions d’aquest com ara el besamans de la mar- per son orde, proposà dit noble descobriment del Sagrament poden quesa. No cita, en canvi, la compo- don Jaume Modroño la causa ser diverses, i abastir des d’un fet sició ni la qualitat dels regals fets de la vesita, y la proseguí el dit especial d’acció de gràcies, lligat a pel marqués, cosa que no obviarà, Jurat Traver. Se allí sen ixqué la celebració del Te Deum (el més és clar, quan tracte la visita ontin- la Vila a altra sala molt espa- lògic) o, fins i tot, a la realització de yentina. yosa, y quedantse en la compa- l’adoració devota de les “Quaranta ñia, el marqués féu traure un Hores”, no citada en absolut i de “...A la vesprada, a cosa de les regal als que estaven allí, y poc probable compliment llavors tres, partí esta Vila, asistida y també a tots los demés que atés el cert caràcter penitencial que acompañada del dit noble don havien anat a acompañar la implica aquest acte religiós, que té Jaume Modroño y de molts dels Vila. Después baixà acompa- el seu origen a Milà, on havia apa- inseculats que la Vila els havia nant a la Vila asta la mateixa regut en la primera meitat del segle nomenat per a que la acompa- porta, volentse posar a cavall XVI com una estimulació més de la ñasen a la Vila de Albayda, ab per a venir a acompañar la, devoció eucarística. L’exposició molt lluyment, portant un clarí. però no o permeté la Vila, y habitual del Santíssim davant els Ixqué la Vila de Albayda y el haventsen eixit de Albayda, a la fidels s’iniciava amb una missa governador de aquella a la que estigué a la Creu de Capu- solemne de caràcter votiu seguida ralla, a rebre a la Vila. Y des- chinos, féu quedar al governa- d’una processó interna en el temple. pués de haverse dat la Ben Ven- dor y demés gent, y sen vingué Mentre es posava la custòdia en un guda els uns als altres, prose- la Vila, acompañada dels que lloc elevat i visible, generalment guiren son viatge. Y ans de ans havien eixit, molt agrayda una mena de tron, es cantava el aplegar a la Vila del ilustre del agasaxo que el marqués Tamtum ergo i les lletanies dels marqués, este bayxà asta baix a havia fet.” sants. L’acte era conclòs, i es con- clou, al tercer dia, amb un ritual de reserva i la benedicció final.

Vesprada del diumenge, 25 de juliol

Aqueixa mateixa vesprada tin- gué lloc la visita formal dels repre- sentants ontinyentins a la Vila d’Albaida. Com veurem, l’Escrivà ontinyentí narra pormenoritzada- ment cadascun dels actes duts a terme, fins i tot recull gestos i inten- cions interessants. No podia ser d’altra manera, atés el caràcter de mostració legal que aquest text pren, en esdevenir testimoni formal i legal de la realització, punt per punt, del cerimonial establert en els “pactes de pau”. Cal destacar justament les mos- tres d’estima pública del llavors jove marqués, en Ximén Peres Milà d’Aragó, cap els representants ontinyentins, totes elles ben calcula- des. El marqués arriba a mostrar certa intenció, més aparent que no real, d’acompanyar els ontinyen-

-70- Dilluns dia 26 de juliol acompanat de tots los cavallers Jaume y el Síndich ab tot lo y ciutadans y molts altres, por- acompañament ab que havia La visita realitzada el dia tantlo en mig entre lo noble don vengut y també ab lo clarí y la següent pel marqués a la Vila Jaume Modroño. II, que així cobla de menestrils, havent y en d’Ontinyent és recollida de manera com se apeyà, anà donar·li la la plasa gran número de gent, y més detallada per l’escrivà ontin- ben venguda, y el Síndich. Anà per les finestres y portes, que yentí, qui deixarà constància de la a la Cassa de la Vila, la qual no es podia contar, pasà de seua presència i participació en el ixqué a rebrel a la primera esta manera la plaça saludant text. La premura per deixar solven- porta de afora, y pasant anant, vítols y tots retornant-li la cor- tat, i tancat, el tema i l’artificiositat lo acompañà a la porta de la tesia juntament donant·li la ben màxima de la solució adoptada, Sala y allí li féu compliment per venguda...”. amb una forta càrrega d’impostura i a que entrara primer, a lo que fariseisme per ambdues parts, justi- resistí el marqués insistint L’expectació creada entre els fiquen la celebració d’aquestes visi- entrara primer lo noble don ontinyentins és, doncs, ben patent. tes, i de la tercera, en l’espai de tres Jaume. Però continuant en los La passejada, certament triomfal, dies. Destaquem ací els nombrosos compliments entrà primer el del marqués és acompanyada amb detalls procedimentals, que arriben marqués, després lo noble don les melodies sonades per la cobla de al súmmum amb la citació de la Jaume, luego el Justícia y menestrils de la Vila, mentre el clarí cadira que ocupa cadascun dels pre- Jurats per la antiguetat, y lo obre la marxa. Les maneres i la tàc- sents, així com els pomposos acom- mateix se féu a la porta del tica atractiva del marqués tornen a panyaments de les autoritats al mar- archiu a on es tingué la vesita ser ben paleses: saluda la con- qués en camí a la casa que l’allotjà, que estava molt ben adornada currència de manera planera i la del noble Francisco Colomer. de colgadures, havent y en la simpàtica, tot i guanyant així testera set cadires donant-li al l’estima popular i el clam de la gen- “... Delluns següent que es con- marqués la que estava en mig y tada. Tot seguit es narra la col·lació taren 26, vingué el marqués a en les altres sis es sentaren lo oferida per la Vila als visitants tornar la besita a la present noble don Jaume Modroño a la albaidins. Vila, al qual ixqué el síndich mà dreta, al altre costat, en la asistit de molts dels inseculats y inmediata al marqués, el Justí- “... Y aplegant a cassa don cavallers a rebrel al entrar del cia. A la part de mà dreta al Francisco Colomer, quant esti- terme de la present Vila, y així costat de don Jaume el Jurat gué al cap de la escala, es des- com se encontraren dant·se la primer. Al altre costat, el Jurat pedí el Síndich dient havia de Ben Venguda els uns als altres, segon, y així dels demés oficials anar a la Cassa de la Vila, que proseguint son camí, anant los que es seguiren. Y a l’entrar de luego tornaria, y lo acompañà cavallers y demés ciutadans la porta de l’archiu y avia un asta la porta. Y de allí a breu davant y el Síndich al costat del bufet ab son tapet y al costat, a rato tornà en un regal molt marqués. Y darrere venien gran la part de la finestra, una espléndido que li enbiava la número de vasalls acompañan- cadira a on esigué el Escrivà Vila de sis fonts de dolsos de tot tlos. Y entrant per lo portal de de la Sala. Y fent sa vesita, el género, ab sis fadrins molt ben Sent Francés sen anà apear a marqués manifestà paraules vestits y curiosos. Y aplegant lo casa de don Francisco Colo- molt corteses el gust ab que Síndich a on estava el marqués, mer, y així com estigué allí selebrava aquella funchció, y el així com li digueren que estava inbià en lo governador de contento que tenia de haver·se allí, ixqué a rebrel a la porta, y Albayda recado de vesita a la ajustat les diferències que y entrant en la sala, li donà Vila, la qual li respongué li tor- avia entre esta Vila y la de asiento, y el Síndich donà el naria la resposta per lo Síndich Albayda, asegurant per este recado admetent el marqués ab de allí a breu rato. Anà el Sín- medio la pau perpetua que sem- molt de gust el regal. Y havent dich y admetentlo el feu seure y pre havia desijat. Y responent·li dexat les fonts de dolsos, tornà que es cobrís, i oí la resposta el Jura(t) Mateu Traver per a acompañar al Síndich asta la de la Vila, que fonch que sem- part de la Vila, fonch resposta porta. De allí a breu rato els pre que la Senoria gustàs la estimació de veure efectuada tragueren aygues de llimó y estava prompte la Vila a rebre y eixecutada la unió y bona canella y altres en gran mersé. Y baixant·sen lo Síndich correspondència, y donant les abundància. Y havent partisipat el seguí el marqués, el qual dos parts, així el marqués com tots los que vingueren de la Vila, les gràcies al noble don Jaume Modroño, dient era a qui tot se li devia, este molt rendiment donar les gràcies a ses señories II oferint se a ser- vir los en quant valgués. Con- cluydes estes plàtiques es disol- gué la vesita y eixint·sen lo marqués, lo acompaña la Vila asta la mateixa porta a on lo havia rebut y, después de varios compliments es quedà, y el Síndich proseguí el tornar·lo a cassa en la mateixa conformi- tat portant·lo en mig entre don

-71- Albayda del refresch, volgué visita l’Escrivà de la Sala dins entre les parts enfrontades, don don Francisco Colomer que en l’acta? Jaume Modroño s’acomiada dels partisipàs la señoria de la mar- distints estaments de la Vila. Primer quesa, y a títol de per a berenar, “...Al altre dia següent, que dels Jurats, Síndic i Justícia, i des- a l·ama II que crià una filla del fonch dimarts que es contaren prés dels cavallers, ciutadans i cler- marqués, es reservaren dos 27, vingué el marqués a la pre- gat secular i regular. El dia 29 par- fonts de dolsos que don Fran- sent Vila, a parar a cassa dit tirà cap a València. cisco prengué a son càrrech don Francisco Colomer. Y de enbiar·les a Albayda. Y tornant- allí enbià recado de vesita ab lo “...Al dia següent, contant 28, es sen el marqués lo ixqué acom- seu governador al noble don despedí el noble don Jaume pañant el Síndich y demés cava- Jaume Modroño, que estava de Modroño de la present Vila, a llers y ciutadans asta estar fora posada en cassa del Egregi cosa de les deu del matí. Y a la la Vila, als quals suplicà es que- conde de Carlet, a on lo rebé, vesprada dels cavallers y ciuta- dasen, com ab tot efecte es que- asistit de alguns cavallers y dans, y dels señors beneficiats y daren.” altres persones. Y feta la vesita prelats dels convents. Y al altre sen ixqueren de conformitat a la dia següent, que fou digous, a La rebuda i el tractament formal plaça. Y estant seyt a la font, 29 de juliol, es partí per a cap l’hostatjat foren més complits aplegaren molts particulars a València, anant·se·n molt gustós per part de la Vila d’Ontinyent, que donar·li la ben venguda. Y de y agraït de les atencions y mer- oferia al marqués un triomf públic allí a cosa. de una ora, es partí sés que tota la Vila, y los parti- d’aparences variades. Poc li dol- a Albayda.” culars, havien tengut. Y aques- drien a Ontinyent dolços i “agasa- tes atén sa merset oferint·los el xos”, i el ja previst pagament als Una llàstima que no quede tindrien a son servisi en tot damnificats de Benissò, i les despe- reflectit el probable regal del mar- quant la Vila el volgués ses pel procés, si així s’acontentava qués al senyor Modroño. O amb la emplear·lo.” l’ego d’un noble que bé els podria visita nobiliària hi hauria prou? ajudar en el futur amb la seua Compliments i afalagaments a influència, havent guanyat, moral- Dies 28 i 29 de juliol banda, i tant que marxà gustós. El ment i efectiva, la brega... tractament rebut fou, sense cap La Claveria Ordinària recull les Una vegada conclòs el procés, i mena de dubte, excel·lent. La Cla- despeses d’aquest refresc, al qual havent testimoniat la visita mútua veria Ordinària recull detalls que suma el sou de la gent ontinyentina que acompanya el Consell a Albaida, més el sou dels sis fadrins tan ben vestits i curiosos (10).

“29 Regal al marqués de Albayda Item se li admeten en data, trenta huit lliures, sis sous y cinch dinés que dóna y paga a Juseph Serdà, sucrer, per lo gasto que aquell ha fet de orde dels molt Il·lustres Jurats y Con- sell particular de 26 de juliol passat en los dolsos es donaren al marqués de Albayda quant vingué a tornar la visita a la Vila, y a les persones que asisti- ren a la Vila en la anada a Albayda y molts fadrins...”

Dimarts dia 27 de juliol

Fora ja de tot protocol acordat, el marqués d’Albaida tornà a Ontin- yent per tal de rendre visita exclu- siva al noble don Jaume Modroño, com agraïment màxim pels serveis prestats. La visita fou breu i pri- vada, ja que solament s’atengué a particulars en la plaça pública, vora la gran font llavors existent. I no implica de cap manera els Jurats, els quals no reten honors al mar- qués. No només no desconeixen la visita, sinó que hi són conformes amb aquesta nova mostra de corte- sia. Com si no recolliria aquesta

-72- reflecteixen la cura amb que el Con- Juanes de Sa (?), notari síndich NOTES sell General, el Consell Particular i de la Vila de Ontinyent en la els Jurats tractaren el noble ciutat de València, per a satisfer 1.- GÓMEZ I SOLER, S. “Festa de Vila, Modroño i els seus acompanyants i lo gasto y cost de la font de tanca la porta i fila. Les festesc cívico-polí- tiques celebrades a l’Ontinyent de la pri- servents. Res no podia faltar a qui plata que els Il·lustres Jurats y mera meitat del segle XIX...”. Programa de tant bé havia acomplert el seu ofici. Consell General de 3 de octubre Festes de Moros i Cristians 1998. Societat 1677, manava fer ab les armes de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. “En lo alojament del Sr. D. de la Vila per a presentar al Sr. Ontinyent 1998. (p 212-222). Jaume Modroño. D. Jaume Modroño per lo molt 2.- LLORA TORTOSA, A. Ontinyent y su Item se li admeten en data cent treball y bona disposició tingué História. Ontinyent 1992 (p 175). quaranta –nou lliures, dotze en ajustar les differències entre sous y deu dinés que abona y la present Vila y el marqués de 3.- ORTIZ, L. i BERNABEU I SANCHIS, paga a Jusep Serdà, sucrer, per Albayda. Consta ab data de 12 A. “Les fires d’Albaida i Ontinyent: Breu lo gasto que aquell y altres an de octubre 1677”. Història d’un conflicte comercial al segle XVII”. Almaig. Estudis i Documents V. La fet de orde dels Il·lustres Jurats Nostra Terra. Ontinyent 1989. (p 69-75). y Consell General de 20 de I el marqués? Les bones rela- janer 1675, en lo alojament i cions entre Ontinyent i sa il·lustrís- 4.- BERNABEU GALBIS, A. “En los rigo- gasto del Sr. D. Jaume Modroño sima serien d’allò més profitós, pel res del Verano. La Festividad de San y los offissials y cavalcadures marqués s’entén. Ontinyent no li Jaime”. Programa de Festes de Moros i Cristians 1998. Societat de Festers del San- quan vingué a posar en asiento cobraria, per exemple, l’ajut militar tíssim Crist de l’Agonia. Ontinyent 1998. y perfecsió la fira, com ab tot prestat el juliol de 1693 en ocasió (p 192-193). effecte o està, com està espesifi- de la segona germania, quan el mar- cat item per item en lo memorial qués es veié a sobre una revolta més 5.- Obres citades de LLORA TORTOSA, A. del gasto. Consta ab data al peu que esperada. Però Ontinyent ja ORTIZ, L. i BERNABEU I SANCHIS, A. de aquell de 2 de setembre havia aprés la lliçó, i en acta del 6.- L’acta que esdevé la base d’aquest article 1677”. Consell de 26 de juliol de 1693, es troba a l’Arxiu Municipal d’Ontinyent pren previsions per si se li ocorre (AMO). Consells i Eleccions, vol. VIII El memorial de la despesa ha de venir, al golafre i golós del mar- (1662-1691), acta de 14-VII-1677. ser ben ample, no hem pogut llegir- qués, a agrair el fet. Ara sí que ens lo, i recollirà, segur, variades cau- convé comptar, i guardar, els diners. 7.- AMO. Claveria Ordinària, vol VIII (1667-1679), anys administratius 1676- ses, novament, res no podia faltar-li A més de calents... (11). 1677 i 1677-1678. a aquell senyor, i és que el juliol apretava i calia refredar el per- “Que es regale al marqués de 8.- BERNABEU GALBIS, A. Historia y beure... Albayda si ve a visitar a la pre- anécdota del campanario de Santa María sent Vila. de Ontinyent. La Nostra Terra. Ontinyent 1985. i GÓMEZ I SOLER, S. Visites “Item se li ameten en data tres Que els senyors Jurats fasen fer al Campanar de la Vila d’Ontinyent lliures y 16 sous que dóna y y previnguen tres fonts de confi- (Tríptic). Colla de Campaners d’Ontinyent. paga a Juseph Guerau per lo tures diferents per a regalar a Ontinyent 1998. valor de huna càrrega de neu dit il·lustre marqués si ve a visi- que aquell portà de orde dels tar a la present Vila, que costen 9.- AMO. Consells i Eleccions. Vol cit, acta Il·lustres Jurats pel Sr. D. fins unes deu lliures, y no més”. de 14-VI-1671. Jaume Modroño quan vingué al 10.- Aquesta, i la resta d’anotacions econò- ajust de la fira. Consta ab data Hi ha qui diu que és per aques- miques referides al senyor Jaume Modroño de 28 de setembre 1677” tes coses que els meruts i els mor- s’hi troben a AMO. Claveria Ordinària. quers no hem acabat mai de tractar- Vol cit. Any administratiu 1677-1678. En elles, el funcionari que aquell any es res- I, finalment, no podia partir tal nos bé del tot... qüestions de veï- ponsabilitzava dels comptes municipals, alt, i convenient, senyor sense un natge... Vicent Correger, mostra la seua devoció bon souvenir, obsequi de part de la pel dit noble de manera ben palesa i, Vila Reial, no calia reparar en des- contràriament al que reflecteix l’acord peses, no. aprovat pel rei, recull i centra el conflicte entre Ontinyent i el marqués, però mai no implica la Vila d’Albaida. “56 Font de plata per al Sr. D. Jaume Modroño. 11.- AMO. Consells i Eleccions. vol IX, acta Item se li admeten en data cent de 26-VII-1693. quaranta quatre lliures que dóna y paga a Matheu Sans per a entregar aquelles a Francisco

-73- EL CICLE DE LA PASSIÓ A L’ESGLÉSIA DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA SANG DE BENIGÀNIM.

CARME LLANES I DOMINGO Llicenciada Hª de l’Art

A l’Església de la Santíssima l’espai. És a dir, l’estudi d’una obra tació sobre les pintures i la reforma Sang de Benigànim hi podem tro- ha de considerar el context històric- de la Capella ens ha obligat a recó- bar un cicle de pintures sobre la cultural de l’obra en qüestió. rrer a un metode d’investigació que Passió de Crist. Davant un conjunt D’aquesta manera l’investigador tot i no servir-nos per conéixer pictòric tan complet la primera necessita d’altres dades no estricta- l’autor ens ajuda a situar l’obra en el temptació de l’investigador és ment documentals que li ajuden a seu context. De l’observació de les averiguar l’orige i autoria de les explicar una obra artística, valorada pintures, pel tema, i pel moment de pintures. Però això no sempre és no sols estilísticament i formal, sinó la realització en sorgiren una sèrie possible per manca de documenta- que també que té valor per ella de qüestions que ens ajuden a valo- ció. La valoració d’una obra artís- mateixa quan és interpretada. La rar els frescos: tica és quelcom més que l’elabora- interpretació ha de tenir en compte Per què es va reformar el temple ció d’una fitxa catalogràfica. no sols el seu valor estètic, sinó que havia deixat de ser parrò- també la intenció amb la qual es va quia? L’investigador de la història de realitzar. Per què s’elegeix el tema de la l’art no sols ha de preocupar-se pels Passió de Crist? aspectes formals i estilístics sinó que En el cas que ens ocupa, l’esglé- Per què es tria una determinada ha de considerar que una obra és un sia del Santíssim Crist de la Sang de orientació estilística, barroc clas- producte social inserit en el temps i Benigànim, l’absència de documen- sicista, i no altra?

-74- Per respondre aquestes qüestions chis Sivera dóna la data de 1391. ment les pintures al fresc i és l’única ens cal situar-nos en el context Una data bastant tardana per a un informació que disposem sobre la demogràfic, social i polític i, en con- temple de planta rectangular, arcs reforma. No tenim cap altra notícia cret, dins el món de la producció diafragma i campanar de planta sobre les causes que expliquen la artística, bàsicament vinculada al quadrada és a dir, un tipus romànic reforma, ni sobre l’autor o autors. món religiòs. L’estudi dels frescos propi de les esglésies de Només podem deduir que la finan- de Benigànim pot ajudar-nos a com- reconquesta6. No obstant, Tormo7 la ciació de l’obra es feu amb donatius prendre les causes i aprofondir en considera un tipus habitual amb de la gent del poble, de persones els mecanismes de la producció variants fins al segle XIV i, Rodri- principals vinculades a Benigànim i artística al País Valencià a la pri- guez Culebras8 manté aquesta cro- gràcies a la iniciativa del pare Lluís mera mitat del segle XVIII. nologia, especialment en zones Gomar. rurals i en edificis que posteriorment La bibliografia consultada situa són “relegats”a funcions secundà- El sostre d’arcs diafragma en l’orige de l’església del Santíssim ries. fusta fou cobert l’any 1877 per una Crist de la Sang en una antiga mes- capa de maçoneria. Després quita àrab1, reedificada després de L’església estava dedicada a S. d’aquestes dades les noticies entorn l’ocupació cristiana. Des d’aquest Miquel Arcàngel9 i fou utilitzada l’església es refereixen a donacions moment va servir de Parròquia fins com església parroquial fins la cons- per al culte i reformes per a transfor- la construcció de l’Església nova. trucció de l’església nova (1637), mar una casa que tenia adosada, Carreras Candi2 la considera de les justificada per l’augment demogràfic antiga casa del rector de la parrò- més antigues junt a l’Església del i pel nomenament de Benigànim quia, en assil i, el trasllat del cemen- Salvador de Sagunt o S. Feliu de com a Vila Reial10. Probablement teri que estava adosat a la part sud Xàtiva. Garin i Ortiz3, en un estudi una de les seues capelles albergaria de l’església. realitzat cap a l’any 1983 considera la imatge de Crist crucifixat, que la que el seu orige estaria en una antiga tradició considerava una donació del El 1980 l’església fou sinagoga jueva. Sanchis Sivera4, Patriarca Ribera, advocació que va restaurada13, no així les pintures, la també considera que la primitiva acabar donant el nom a l’església. reforma destaca l’orige gòtic de la església de Benigànim degué ser Durant la Guerra de Succesió (1707- construcció i ha posat al descobert la l’antiga mesquita àrab, però diu que 1714) va servir d’hospital i sepulcre coberta de fusta. la mesquita es va convertir en per als refugiats de Xàtiva. cementeri en construir-se altre tem- Si considerem la data de la ple autoritzat en 1391. Sent beneficiat de l’església reforma, entorn 1739, com a referèn- Mossen Lluís Gomar, amb l’ajuda cia per situar les pintures haurem de És evident, per la cronologia, dels cofrades de la Puríssima Sang considerar dues hipotesi. La primera que les dades que donen que tots els de Crist11 i dels veïns, es va ampliar seria calcular que l’any 1739, quan autors que han parlat sobre l’Esglé- l’antiga església gòtica afegint-li als es trasllada el crucifix a l’altar sia del Santíssim Crist parteixen de peus un creuer del Renaixement. A major, ja estan acabats els frescos. les afirmacións de Benavent Ala- més de l’ampliació de l’església i la També hauríem de considerar altra bort5 però no existeix actualment sagristia es va canviar la capçalera i data no relacionada amb l’església cap documentació per confirmar-les. el presbiteri es va situar en el nou directament però que podem suposar Els arxius parroquial i municipal creuer. Segons conta Benavent, el estaria en l’orige de la reforma: la foren destruits durant la Guerra nou retaule era daurat i el creuer visita pastoral de l’arquebisbe Civil. estava decorat amb frescos relatius a Andreu de l’Orbe l’any 172614. la Passió. Aquesta reforma va tenir D’acord amb açò caldria considerar En principi, la font més segura és lloc entre 1725-1739. Es Benavent un interval entre 1726-1739. la Benavent Alabort que degué de qui ens informa amb detall: conéixer directament els documents, La segona hipotesi consideraria i va escriure la biografia de D. Luís “de la época precisa en que se que els frescos no estarien totalment Esparza que fou qui organitza verificaron las obras dase cuenta en acabats en aquestes dates, almenys l’arxiu Parroquial. Cal ressenyar la inscripción de un retrato de la cúpula i els del sostre i, per tant, algunes diferències entre els infor- medio cuerpo, que se conserva en la la cronologia s’allargaria uns anys mants. sagristia de esta misma iglesia: més, cap a 1750. Tant si considerem Vera efigie del R.M. Luís Gomar, una hipotesi com l’altra, és clar que De les afirmacions de Benavent i presbitero, residente en la parroquia les dècades dels anys 30 als 50 del Carreras es dedueix que l’església de esta villa de Benigànim a cuya divuit seria la data de realització. fou edificada sobre l’antiga mes- vigilancia, celo i mayor devoción quita, però Sanchis Sivera indica que auxiliado de la cofradia de la Purí- Si ens acollim als trets estilístics la ubicació de la nova ésglésia degué sima Sangre de Cristo y de los veci- o a diferències en la forma de realit- ser diferent, l’antiga mesquita s’ubi- nos de ella se hizó està nueva capi- zar-los, les dates es mantenen. En caria en el lloc que ocupava antiga- lla. Murió de edad de 75 años, el 11 primer lloc, pel caràcter d’encomana ment el cementiri, és a dir, adosada de setiembre de 1739, en el cual año i per l’adequació a una arquitectura al costat meridional de l’actual se traslado la Santísima imagen del determinada. En segon lloc, per la església. Santo Cristo a dicha capilla12” composició i la iconografia que segueix uns models ja molt consoli- També són contradictòries les La capella i la cúpula estan cons- dats en pintura. afirmacions de Carreras que cro- truïdes en estil barroc preacadèmic. nològicament la situa com de les Considere aquesta cita de gran La decoració de l’església del més antigues, el Salvador de Sagunt importància per què és l’única Santíssim Crist de la Sang està for- o S. Felix de Xàtiva mentre que San- referència per situar cronològica- mada pel conjunt de frescos que

-75- decoren el presbiteri i el creuer. Les cal diferenciar entre els elements frescos, però si ens centrem en les pintures ocupen tots els murs en un estrictament decoratius i els ele- figures si que es poden marcar algu- sentit decoratiu que resalta l’estruc- ments iconogràfics. Els iconogràfics nes diferències. Aquestes es basen tura arquitectònica; hi podem distin- responen a un estil, que tot i estar en la manera diferent de treballar els gir tres zones: dins del barroc d’influència italiana, volums i la composició de les figu- són fruit d’una tradició compositiva res i, en el tractament del color a les 1) Panys superiors dels murs i iconogràfica vigent des del segle figures dels panys inferiors i en la del tester i creuer XVI que utilitza com a font làmines del sostre. Trobem una marcada 2) Cúpula. i col.leccions de dibuixos, es a dir, diferència entre qualsevol de les 3) Sostre: voltes i llunets. respon a un academicisme força figures de la Passió i les dels àngels arrelat en la tradició pictòrica valen- situats als arcs, que porten els instru- Tanmateix s’hi podien establir ciana al llarg del segle XVII. Moltes ments de la passió; també cal senya- diferències entre els panys inferiors i de les imatges es podem relacionar lar diferencies amb els angelets que la decoració del sostre i cúpula. amb composicions de Durer, porten les cintes, alguns d’ells amb Trobe que la decoració ens ajudaria Rubens, i A. Carracci. Les composi- volum, escorç i cara resolts amb millor a situar cronològicament i cions narratives presenten un art gran qualitat. Altres per contra, pre- estilística les pintures al fresc de rígid, anquilosat, estàtic, responen a senten un caràcter burlesc i desfigu- l’església dels Santíssim Crist de un treball de taller, poc creatiu i que rat. Podem pensar que responen o Benigànim. de vegades resulta caricaturesc, bé, a diferències entre un mestre i els especialment en les cares. seus oficials i aprenents o bé, a El conjunt de frescos de Benigà- retocs posteriors, no fets amb massa nim respon a un estil barroc decora- Els elements decoratius, tot i res- encert. tiu però amb voluntat classicista. pondre a patrons ja prefixats, presen- L’adaptació de la decoració al marc ten més qualitat i textura i aparenten El tema central de totes les pintu- arquitectònic i la presència d’una una frescura i un domini tècnic que res és la representació de la Passió decoració de roleus, “a candelieri”, constrasta amb les composicions de Crist. El tractament i tria de les treballada amb un llenguatge barroc iconogràfiques. escenes principals segueix la icono- junt a una decoració floral, de con- grafia tradicional vigent fins el segle xes, així ens ho demostra. Davant l’absència de documenta- XVII, forma tot un conjunt ico- ció seria un poc arriscat parlar de nogràfic en el qual les diferents Des d’un punt de vista estilístic diferents autors en la realització dels escenes apareixen representades seguint la tradició de relacionar les escenes de la Passió amb els textos i passatges evangèlics de l’Antic Tes- tament . La anàlisi de la iconografia l’he feta a partir del llibre de Louis Reau Iconographie de l’Art Chrétien15, i l’orige dels gravats en Bartchs16.

La Passió de Crist comença amb l’arrestament/prendiment i acaba amb la crucifixió. Alguns autors hi inclouen el descendiment de la Creu i el soterrar. El tema de la Passió sol anar antepossat a una sèrie d’escenes que representen l’entrada a Jerusa- lem, l’expulsió dels mercaders de temple, el Sant Sopar i la institució de l’Eucaristia. La Passió, en sentit estricte, correspon a la Setmana Santa en la qual cal distingir tres esdeveniments fonamentals: Prendi- ment-Procés a Crist-Suplici a la Creu. La tercera part del cicle de la Passió correspón al desenllaç de la tragèdia, el descendiment, les lamen- tacions i el soterament de Jesucrist.

A l’església del Santíssim Crist de Benigànim trobem també aquest esquema, però s’ha prescindit de les escenes on es representen els succes- sos anteriors a l’arrestament. Les escenes corresponents al Procés apa- reixen alterades per una confusió habitual deguda a la falta de concor- dança entre els evangelistes. Al pres- El Prendiment. biteri es representen les escenes del

-76- prendiment i l’alçament de la Creu. gravats de la “Petita Passió” de El canvi de segle, XVII al XVIII, A sobre de l’altar hi ha una repre- Dürer (1509-1510) reproduïda pos- malgrat la situació política valen- sentació de les lamentacions davant teriorment als gravats de M.A.Rai- ciana, és la data que ens podria ser- Crist mort, però aquesta pintura mondi. vir per delimitar el context artístic. sembla ser un afegit posterior o està Es tracta d’un moment de crisi i molt retocada. La representació de la Passió de transformació, crisi entesa com a Benigànim no sempre segue’x canvi, canvi en la trajectòria Al creuer hi apareixen represen- l’ordre dels episodis, també hi obser- demogràfica que inicia una lenta tades les escenes més importants del vem una voluntat de sintetitzar les recuperació que J. M. Pérez García procés a Crist i del Calvari. diferents escenes, inclús una altera- situa entre 1710/2018. També de tras- 1. Prendiment ció de l’ordre narratiu, en funció de formació, la Guerra de Successió 2. Jesús davant Annàs / Caifàs destacar no el procés polític que significaria el final de l’etapa foral, 3. Jesús davant Poncio Pilato sofreix Crist, sinó el religiòs, es posa el manteniment d’un model econò- 4. Crist a la columna especial emfasi en el procés dels mic feudal i la consolidació d’un 5. Coronació d’espines jueus contra Jesús. La iconografia estament social conservador dels 6. Ecce-homo respon a la tradició ortodoxa cristina seus privilegis i, des del punt de 7. Cami del Calvari posterior al Concili de Trento. Són vista polític la consolidació del 8. Caiguda cami del Calvari. programes complexos, elaborats per poder absolutista i d’un model cen- 9. Alçament de la Creu. especialistes en les escriptures, que tralista en l’administració. Aquesta responen al caràcter didàctic i exem- situació tot i no ser monolítica, ni La cúpula sobre petxines està plaritzant de la pintura religiosa. El homogènia, és cert que existiran també decorada amb pintures al cicle de Benigànim, tot i alguna alte- conflictes, es mantindrà al llarg del fresc. El tema representa una glorifi- ració en les cites i en la corres- segle XVIII. cació de Jesucrist amb una distribu- pondència entre l’Antic (decoració ció ascendent dels personatges. dels llunets) i el Nou Testament res- Aquesta situació social i política Aquest hi apareix descentrat, soste- pon a un programa bastant elaborat tindrà ressó dins l’àmbit artístic i a nint la Creu sobre un núvol i acom- el que ens fa pensar que la idea de diferents nivells. Per una banda, panyat per l’Espèrit Sant que ocupa les pintures fou traçada per una per- marcarà una etapa de distànciament el centre de la composició en mig sona formada i culta. Aquesta afir- entre l’activitat artística que es rea- d’una llum de glòria; al peus la Mare mació ve avalada per la importància litza a la Cort i la de la resta de terri- de Déu i un àngel músic, per sota social que tenia la “Confraria del toris19. Això a València es fa més d’aquest nivell, S. Joan Baptiste, Santíssim Crist”, com per les estre- palés si tenim en compte la seua par- papes, sants i santes de l’església. A tes relacions entre Benigànim i pre- ticipació directa en la Guerra de l’altra banda, personatges de l’Antic veres vinculats a l’Oratori de Sant Sucessió, perquè seran anys d’ines- i del Nou Testament, benaventurats, Felipe Neri de València. tabilitat, aïllament i de l’inici de bisbes i fundadors, etc. Cal destacar molts projectes que no es veuran la presència d’un fons d’angelets i Una vegada feta una lectura dels culminats fins bastants anys després. àngels músics de tonalitats ocres elements formals, iconogràfics de cobrint tota la superficie del fons. A les pintures de l’església del Santís- La situació econòmica i social la banda de l’Evangeli estan repre- sim Crist de la Sang de Benigànim, també va influir en el tipus de clien- sentats els personatges més impor- el següent pas consistirà en intentar tela que sosté el treball dels artistes, tants. En la base, al centre del pres- aproximar-nos a les actituds estèti- formada per una petita noblesa, biteri destaca pel seu tamany un ques i a la intencionalitat de l’obra l’Església, les confraries i associa- àngel anunciador, probablement S. per una correcta interpretació ico- cions religioses, no debades, la gue- Miquel, i relacionat amb l’epíleg de nogràfica de les pintures. rra es guanyada a València pels ele- l’apocalipsi de S. Joan. Els personat- ments més conservadors de la ges estan distribuits de forma concèntrica i es representen apare- llats, llevat d’alguns que trenquen aquest esquema més rígid i accen- tuen la visió piramidal.

Aquesta composició, per la ico- nografia utilitzada, pel tema, i per la representació d’alguns personatges la podem relacionar amb la icono- grafia emprada per Palomino en la cúpula de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València.

Un programa iconogràfic que respon a la manera d’entendre la pie- tat dels fidels del segle XVIII. La selecció del tema cal relacionar-lo amb el ritu de la Passió de Crist , celebrat a València en l’església de S. Salvador i vinculat a les devo- cions de la Beata Agnés17. La icono- grafia procedeix en gran part dels El Prendiment.

-77- noblesa feudal20. Tanmateix, no és línies rectes, volums simples, sòcols tant a l’estètica decorativa de Berto- va produir una ruptura forta amb la ceràmics, etc. Com ja he dit abans meu Albert, però sense oblidar que a tradició sis-centista i, en canvi, s’hi aquest estil constructiu gira al vol- València la influència de Palomino introduïren algunes novetats proce- tant de l’àrea d’influència del Tomàs en el disseny i decoració mural fou dents del barroc centreuropeu i V. Tosca: preocupació per la base importantíssima.Això explicaria les italià. científica del treball artístic i critica diferències observades entre els contra l’ornamentació21. panys de paret, les voltes i la cúpula. En analitzar la bibliografia refe- A Benigànim trobem: rida a l’àmbit artístic d’aquest Respecte a les pintures també moment gairebé tots els autors quali- trobem els mateixos trets, per una • Decorativisme plàstic adaptat a fiquen aquestos anys com a anys de banda fidelitat a uns esquemes tradi- l’arquitectura. trencament amb els models siscen- cionals, especialment en els panys • Dependència de models de tistes i d’evolució cap a models més de paret i per altra una estética dibuixos i làmines de gravats. moderns propis de l’academicisme barroca pròxima al rococó. Sí consi- Decoració floral, fullaraca divuitesc. Berchez ha demostrat derem vàlida la datació de les pintu- d’inspiració classicista. com aquesta transició es va produir res podem situar-les amb la informa- • Cúpula amb evidents rela- molt aviat a València amb la presèn- ció aportada per Orelllana, Ceàn cions amb la de la Basílica de cia d’unes acadèmies il.lustrades, Bermudez o el baró d’Alcahali dins la Mare de Déu dels Desem- bastant relacionades amb els àmbits d’un àmbit artístic determinat. parats. culturals i intel.lectuals valencians i En eixe sentit hem de considerar Totes aquestes característiques, a que a la vegada mantenien relació tres elements bàsics que ens ajuden a més d’altres esmentades abans, fan amb els sectors vinculats a la cons- comprendre millor el sentit de les que trobem en ella una sintesi de trucció. L’objectiu d’aquestes acadè- pintures, l’elecció del tema i la causa diferents influències presents a la mies era la defende l’activitat cons- de la reforma: pintura al fresc, pintura decorativa valenciana al vol- tructiva i decorativa com un art lli- corrents decoratives entre els anys tant del primer terç del segle XVIII. beral i a la vegada donar-li un tracta- 1720-40, pintors i tallers actius ment científic, rescatant-lo de les durant aquestos anys i mentalitat Ens resta per resoldre el pro- mans de pintors, escultors i ensam- religiosa. blema de l’autoria. Aquest és un bladors que eren qui controlaven problema que donada la informació l’activitat constructiva de finals de Berchez22 comenta que també de la qual disposem en l’actualitat segle XVII. Com ja he comentat des de la pintura, i a partir del 1730 no podem contestar. Caldria un tre- abans, hi juga un paper fonamental s’havia produit una renovació en la ball documental que fins ara ha la publicació de tractats d’arquitec- gramàtica barroca, també s’havia resultat infructuòs. tura com són el de Caramuel, Tosca donat, gràcies al treball de les o Bruno Zaragozà. acadèmies, una generació de pin- La investigació deuria seguir tors allunyada de la tradició local, tres línies paral.leles. La primera Dins l’activitat pictòrica tambe molt aficcionada a l´us del guix i hauria d’investigar en l’entorn del observarem una situació semblant. de la decoració carregada. Planteja pare Tosca, en el qual trobem pin- L’arribada de Palomino va significar l’existència de corrents diferents tors com Apolinari Larraga (+1728) un canvi important en la concepció que acabaran desembocant en relacionat amb Hipòlit Rovira. Altra pictòrica valenciana, especialment l’academicisme dels Vergara. A hauria de seguir l’estela d’influèn- en la difusió de la pintura al fresc. finals del XVII, primeries del cies de Palomino a València, evi- Els pintors coetanis a la seua estada XVIII trobem l’activitat decorativa dentment caldria partir de Dionis a València es mouen entre la dels germans Guilló, amb un estil Vidal i el seu cercle: Josep Parreu, influència d’Espinosa, mantinguda a basat en el perspectivisme il.lusori, Joan Bta. Simó, Gaspar de la Huerta través dels March, i els germans Sal- en la representació arquitectònica,i, (1645-1714), J. A. Conchillos vador , autors que representen la tra- un cromatisme viu i expressiu. (1641-1737)i Evaristo Muñoz dició siscentista i, les novetats intro- Oposada als Guilló trobem l’estè- (1671-1737)23. Excepte en el dos duïdes a més de per l’esmentat Palo- tica de pintors que traslladaren últims,considere que només per mino, per personatges com el l’esgrafiat i la decoració a trepa a motius cronològics, l’autoria canonge Vitoria, Hipòlit Rovira, la pintura al fresc. Són autors com d’aquestos pintors queda descar- Dionis Vidal entre altres. Aquesta Pasqual Ramos, Fr. Vicente Ferrer, tada. Hauriem de parlar tan sols etapa de la pintura valenciana encara J Bta. Borja que treballaren a d’ambits d’influència. També consi- es troba en procés d’investigació l’església del Monestir de Simat. dere que la qualitat de les pintures detallada i de contrastació de les Altra estètica oposada als Guilló, la ens obliga a remitir-nos a un autor fonts però podem situar una sèrie de trobem en l’obra de Bertomeu de segona fila. pintors, especialment fresquistes que Albert, més tradicional: representa- ens poden ajudar a situar l’àmbit cions arquitectòniques o decora- La tercera línia d’investigació artístic on es va produir el conjunt cions foliades, mascares, grotescos, seguiria la influència de Bertomeu mural de Benigànim. etc. Responen totes elles al decora- Albert, autor del qual no ens parla tivisme plàstic allunyat dels con- Orellana però si el marquès d’Alca- Les conclusion extretes en junts decoratius del XVIII basats hali24. Aquest pintor té obra atri- l’estudi de l’església i del seu con- en làmines i que responien a esce- buïda a Albaida (Palau del Mar- junt mural permeten situar-la dins un nografies arquitectòniques proce- qués) i Oriola (sostre de l’església barroc decoratiu i classicista. En dents dels tractats. del convent de S. Domenec). Les eixe sentit, la remodelació de dades de la seua activitat giraven l’església és deutora d’una tradició Vista la situació dela pintura entorn 1690-1701. Però Elena Paez arquitectònica fidel als esquemes decorativa valenciana pense que les Rios25, parla d’un Albert que va tre- siscentistes: planta de creu llatina, pintures de Benigànim responen bas- ballar a Oriola cap el 1720 com a

-78- gravador. També Isidro Albert d’investigació que ens aproximarien València. Caja de Ahorros. Valencia 1986 Berenguer cita a Albert treballant a més a la comprensió d’aquesta obra i 14 TOSCA, TOMÀS V. Vida virtudes... Adi- Oriola la primera mitat del XVIII a un millor coneixement de la pin- cionada per Juan Bta MARTINEZ I (1732). tura valenciana de la primera mitat TORMO, op. cit.València 1775 Tercera del segle XVIII. Coneixement que Edició Encara que no disposem de cap ens pot ajudar a valorar i conservar 15 REAU, Louis. Iconographie de l’Art Chré- document, podriem considerar una millor el nostre patrimoni històric- tien. Iconographie de la Bible. Nouveau hipòtesi de treball la relació de artístic. Testament. Ed. Presses Universitaires de Albert amb Benigànim. Això per France. París 1957. pags. 396-513. Existeix traducció al castella. Edicions del Serbal. diverses raons: proximitat geogrà- NOTES Barcelona 1996. fica, relació amb el marqués de 16 BARTCHS, A. von. Le peintre graveur. Rafol i especialment perquè el sostre 1 BENAVENT ALABORT,J.”Lo Rat Penat Viena. Degen.1803-21. 21v. Il.lustrats d’Oriola guarda una certa relació en Benigànim”Las Provincias. 24-9-1900. amb els angels pintats en les parets Després és citada per altres autors. No he 17 TOSCA, T.V., op.cit cap VI. Llibre II, pag de l’església de Benigànim. pogut trobar la raó d’aquesta afirmació.El 126-132 mateix autor torna a recollir-ho en el seu lli- 18 bre Historia de la villa de Benigànim PERÉZ GARCIA J.M.:HISTÒRIA DEL- Respecte a les causes que expli- PAÍS VALENCIÀ. La demografia valen- carien la reforma, desconegut 2 SARTHOU CARRERES, C: “Provincia de ciana del siglo XVIII. Pag. 21 i seg. Vol. l’autor/s, senyalats els cercles estilís- València” Geografia General del Reino de IV. Edicions 62. Barcelona 1989 València. Barcelona. tics actius al País València en el 19 PERÉZ SANCHEZ, A: Història de l’art periode 1720-1750, caldria estudiar 3 GARIN ORTIZ DE TARANCO, F.M Catà- Espanyol. Planeta. pag. 31 i seg. Barcelona el client que encomana l’obra i la logo Monumental de la Provincia de 1996 València.Caja de Ahorros. Valencia 1986. mentalitat religiosa que la fa possi- 20 MORANT, I HISTÒRIA DEL PAÍS ble. Dins l’àmbit eclessial es va 4 SANCHIS SIVERA,J.Nomenclátor geográ- VALENCIÀ. La societat valenciana del siglo mantenir una concepció de la religió fico-eclesiastico de los pueblos de la Dioce- XVIII. Pag. 114 i seg. Vol. IV. Edicions 62. que mantenia vigents pressupostos sis de Valencia. València.1922, pags. 25-26. Barcelona 1989 de la pietat del segle anterior. El 5 BENAVENT ALABORT, J.V.: Historia de 21 BERCHEZ, J: Arquitectura Barroca valen- missatge religiós de les pintures de la Villa de Benigànim.València 1901. Hi ha ciana. Caica d’Estalvis. Pag. 91.valència Benigànim apareix lligat clarament edicions posteriors del 1910. 1993 als pressupostos contrareformistes i 6 ALDANA,S.Arquitectura i urbanismo. His- 22 BERCHEZ, J: Arquitectura Barroca valen- al misticisme valencià que fou molt toria del Arte Valenciano.Vol II. Pags 25- ciana. Caixa d’Estalvis. Pag. 123. .València fructífer al llarg del segle XVII. La 70. 1993 lectura de la vida de la Beata Agnés 7 ALDANA, S. Op. cit. Pag 29. 23 ORELLANA. Veure bibliografia. Paral.lelament a l’estudi de le pintures he de Benigànim i la seua devoció a la 8 RODRIGUEZ CULEBRAS citat per Passió de Crist apareixen com inspi- buidat tot un fitxer sobre pintors d’aquesta ALDANA, op. cit.. època citat per Orellana, Ceán, etc. però radors del tema de les pintures i res- 9 BENAVENT ALABORT cita com a font considere que la informació detallada sobre ponen clarament a l’ortodoxia pro- les visites episcopals. ells supera els limits del present treball. pugnada per alguns sectors de 24 RUIZ DE LIHORI, M. D’ALCAHALI. l’església valenciana front algunes 10 SANZ GISBERT.Eva. L’església parro- quial de Sant Miquel Arcàngel de Benigà- Diccionario biogràfiico pag (47) 1897 desviacions del misticisme propi del nim. ALBA, núm 11, pag. 7.1996 segle XVII. 25 PAEZ RIOS, E.: Repertori de gravats 11 Aquesta confraria té el seu orige, segons espanyolss (1). També ALBERT BEREN- GUER, Isidro. Pbo. Cita un gravador a En conclusió, crec que amb Benavent, en la donació d’un crucifixe a la Parroquia pel Patriarca Juan de Ribera. Albert, gravador a Oriola. l’estudi de les pintures de Benigà- nim, tot i no haver resolt el problema 12 BENAVENT ALABORT, J.V.: Historia de de l’autoria hem donat resposta a la Villa de Benigànim. València 1901. Pàg.16-22 algunes de les qüestions platejades. Queden per resoldre algunes línies 13 GARIN ORTIZ DE TARANCO, F.M Catàlogo Monumental de la Provincia de

-79- EL BALNEARIO DE BELLUS EN LOS SIGLOS XVIII Y XIX, A TRAVÉS DE LOS TRATADOS DE HIDROLOGIA MÉDICA.

JUAN ANTONIO MICÓ NAVARRO * AMPARO SOLER SAIZ

I.- Antecedentes históricos y ciones romanas o medievales. lugar de Guadacequies, pueblo descripción del balneario en el Como veremos a través de los tex- inmediato a S. Felipe o Xátiva, y siglo XIX. tos consultados, aunque ya en las distante 10 leguas de Valencia. No hemos podido averiguar, a últimas décadas del siglo XVIII Esta agua es termal, pero su través de los textos que hemos con- encontramos referencias a la con- calor es muy moderado; de sultado, la antigüedad de la utiliza- currencia de enfermos a este paraje, modo, que se bebe a todo uso ción de las aguas de Bellús con una las primeras edificaciones balnea- sin molestia ni fastidio. Su finalidad claramente curativa (1). rias fueron construídas a principios manantial es copioso, y tiene Aunque posiblemente fueran ya del siglo XIX. proporción para tomar baños; conocidas en época romana, la Así, el testimonio más antiguo pero con tanta incomodidad, denominación que se da al manan- que hemos encontrado data de que no hay ni aun disposición tial, conocido con la palabra árabe 1788. Pertenece a Francisco José de para defenderse de los calores de “Alfama”, que significa “baño Lemos, quien en su obra titulada del Sol mientras se está en el caliente o aguas minerales” (2), nos Virtudes medicinales de las aguas agua, ni tampoco para abri- indica que en esta época debió tener minerales de la Villavieja de Nules, garse los enfermos y libertarse ya una utilización médica o al y en un apéndice de la misma titu- de las injurias del ayre quando menos que eran conocidas y utiliza- lado “De las aguas minerales que salen de ella, lo que es indispen- das entre la población musulmana hay más conocidas en el Reyno de sable en todo baño de esta natu- de Játiva. Valencia”, nos describe el manan- raleza, a fin de conservar el No obstante, según afirma tial de Bellús en los siguientes tér- sudor, motivo por qué y por ser Benigno Villafranca en su docu- minos: el parage muy propenso a ter- mentada monografía sobre el balne- “Las aguas llamadas cianas, a causa de los arrozes ario (3), ya en el siglo XIX no se comunmente de Bellús están que llegan hasta la misma conservaban vestigios de construc- como á un quarto de hora del fuente, son poco freqüentadas

-80- estas aguas, no obstante sus un mínimo de condiciones. Por ello, pleta y fiable que hemos encontrado buenos efectos.” comprende que el propietario de es la que nos proporciona, con Aunque no es un tratado hidro- los mismos, el marqués de Bélgida, amargura y frustración por el estado lógico, como el resto de obras con- no invierta dinero en mejorar las lamentable del establecimiento, su sultadas, queremos resaltar la extra- instalaciones, pues la gente que médico director Benigno Villa- ñeza que nos ha causado que Anto- acude no es, como ocurre en otros franca, y que corresponde a 1864: nio José Cavanilles no cite las pro- balnearios de España, de “aquella “El edificio es un cuadri- piedades curativas de las aguas de que deja productos al país y crédito longo de 26 metros de largo en Bellús en sus Observaciones sobre a los baños.” No obstante, durante la dirección de N. a S., cinco la historia natural... del Reyno de la guerras carlistas que se desarro- metros de ancho y siete de Valencia, publicadas en 1797, llaron por la provincia de Castellón, altura; es de cal y canto, y su cuando sí lo hace de las de Villa- las cuales hicieron peligroso e inse- aspecto exterior es el de un vieja en Castellón (5) o las de Busot guro acercarse a Benasal o a Villa- corral para encerrar ganados. en Alicante (6). No obstante nos vieja, se desplazaron a Bellús En la fachada que mira a puede servir como testimonio de las muchos enfermos. Por eso se dio a Poniente tiene siete agujeros, condiciones en las que se encontra- esta plaza el carácter de planta en que llaman ventanas, cuatro ban las instalaciones balnearias de 1840. escalones de yeso medio des- nuestra Comunidad, confirmando la En toda la primera mitad del truidos y una puertecita que da precariedad de los edificios, como siglo XIX, tan sólo se hizo una entrada al piso alto de la casa, ya nos decía Lemos. Cavanilles reforma siendo director de los el cual se compone de un largo afirma: baños el doctor Ildefonso Martínez y estrecho corredor transversal “No hay comodidad alguna. Fernández, la cual describe Villa- con seis habitaciones, tres a un El enfermo o los que le acompa- franca de la siguiente manera: lado y tres a otro; las dos pri- ñan deben hacer de antemano “consiguió que en lugar del meras, tanto a la derecha como las provisiones para subsistir. techo a bovedilla de las balsas, a la izquierda, son destinadas Es sobrado general el abandono que con la humedad y constante para bañistas pobres, que no que reyna en las fuentes saluda- calor del agua se resquebrajaba pueden por su enfermedad o por bles del Reyno: solo en Catí he y destruía, se pusiese una falta absoluta de recursos ir a visto una hospedería decente. bóveda de piedra y yeso, pero alguno de los pueblecillos limí- La Font calenta entre Chestal- no sin que antes se viniese abajo trofes; todas ellas son cuadra- gar y Chulilla, Toga, Navajas, uno de los techos de las charcas das, pequeñas, sin muebles de Montanejos y la Vilavella, son o piscinas, que por fortuna no ninguna clase, con el techo de sitios capaces y dignos de nota- causó las desgracias que fácil- cañizo y abuhardillado, el pavi- bles mejoras”. mente podía haber ocasionado mento de yeso, una puerta que Si estos otros manantiales tenían “ (9). apenas cierra, y una ventanilla una mala infraestructura, en el caso Este médico ganó la plaza por a Poniente de pie y medio de de Bellús no existía en absoluto. oposición en 1850, en sustitución alta por uno de ancha, sin cris- Respecto a esta población, Cavani- de Victoriano Usera, quien la había tal, como todas las de la casa. lles sólo insiste, desde el punto de ocupado desde 1847(10). Al extremo izquierdo del pasillo vista sanitario, en el tema del cul- Pedro María Rubio nos describe trasversal está el despacho del tivo del arroz y sus miasmas que someramente las instalaciones de médico-director, que forma una convierten la zona en un lugar de los baños en 1853 en su Tratado... habitación algo mayor que las frecuentes brotes de tercianas (7). de las fuentes minerales de España. anteriores, pero más baja de Fue a comienzos del siglo XIX Dice que: techo por estar el pavimento cuando se construyó un edificio en “Estos baños consisten en levantado sobre las otras media Bellús para la atención de los enfer- cinco balsas, encerradas en un vara, el techo de cañizo e incli- mos. Veamos cómo lo describe edificio que tiene 70 pies de nado, dos ventanas destartala- Villafranca: largo, 18 de ancho y 25 de das, cuatro sillas de esparto y “... a principios de este siglo altura. Dichas balsas son bas- una mesita miserable y negra en hubo de aumentar la concurren- tante espaciosas para que un rincón, con un tintero de cia; los bañistas, en mayor entren á la vez varias personas; hoja de lata, esto es, un ajuar número, no podrían servirse estan divididas para hombres y impropio de un médico que debe como desearían, se daría lugar mujeres y ocupan todo el piso tener cierta autorización y á excesos y abusos de conside- bajo. El piso alto del mencio- carácter en un establecimiento ración, y un médico... llamado nado edificio tiene cuartos con de baños, y a quien es regular Climent, consiguió en 1803 a una mala cocina.” se le guarden consideraciones 1805 se erigiese el edificio que “Pagan por cada baño los que tiene muy merecidas. En el hoy existe con ligerísimas modi- que son pobres 2 reales, cuyo extremo opuesto del corredor ficaciones. La mezquindad de precio cobraba en 1840 un hay una cocina grande, pero este llega al punto de no poder labrador de Guadasequies, á mala.” alojar a persona medio regu- quien se les tiene arrendados en “El piso bajo le ocupan una lar”(8). 150 pesos anuales el Excmo. cuadra a la derecha de la Villafranca sigue quejándose del señor marqués de Bélgida.” puerta de entrada, tan mal arre- estado lamentable en que se “Los bañistas se alojan en glada como todo lo demás, y en encuentran los caminos que condu- las inmediatas poblaciones de ella hay un común montado al cen a Bellús que califica de “intran- Bellús y Guadasequies, de aire.. En la fachada de sitables” y que no exista en el pue- donde pasan diariamente a Levante... se ven ocho ventani- blo un lugar apto para hospedar a la tomar los baños “(12). llas tocando al tejado, de las gente que va a tomar los baños, con Pero la descripción más com- cuales dos están tapiadas y las

-81- demás dan luz al pasillo tras- mente dotado como son las duchas nas, en una construcción arquitectó- versal mencionado y cocina, por de vapor, pilas individuales para nica moderna y dotada de los servi- debajo estan las cinco puertas que los enfermos tomen el baño, así cios necesarios no sólo para la asis- que dan entrada a los baños. como: tencia médica al enfermo, sino para Los dos primeros se destinan a “carecer de una habitación su entretenimiento lúdico. Esta mujeres, los dos segundos a que les preceda y estar los nueva construcción está minuciosa- hombres, y el último se llama de bañistas obligados a salir del mente descrita en un folleto titulado pobres, aun cuando el estado en baño al aire libre, y precisa- Balneario de Bellús, editado en que se le tiene hace que se use mente por el lado donde soplan Valencia en 1901. Creemos de inte- poco. Las balsas son casi igua- vientos más frecuentes y fres- rés reproducirla para contrastarla les y ocupan las dos terceras cos... se echan de menos esas con la realizada unos años antes con partes de la habitación, tienen cosas que hasta en los humildes Villafranca. Dice así: dos metros y medio de ancho baños de Manzanera se encuen- “El edificio, construido de por dos de largo, están excava- tran, sillas, esteras, mesas, y nueva planta, en el que existe das en la misma roca y por su cuanto se necesita para vestirse Oratorio ó Capilla pública, fondo sale sin interrupción el y desnudarse” (14). reune condiciones inmejorables, agua que las llena; las cubre En 1876, Anastasio García tanto por su capacidad como una bóveda bien hecha, aunque López, en su Guía del Bañista se por la distribución que se ha baja. Las primeras son lisas y queja nuevamente del lamentable dado a sus espaciosas y bien poco hondas, la tercera lo es estado de las instalaciones termales amuebladas habitaciones para más, y la cuarta, que llaman de Bellús, de las que dice que están que los concurrentes al Balnea- enfáticamente Baño del Mar- “en la infancia de esta industria” rio puedan disfrutar de toda qués, tiene en su centro un (15) repitiendo en pocas líneas las clase de comodidades.” metro de fondo, es muy desi- quejas de Villafranca. “Se ha establecido una Esta- gual, la peña está cortada a Unos años más tarde, en el ción Telefónica enlazada con la pico, y los pies suelen sentir con Anuario oficial de las aguas mine- Red Telegráfica del Estado, frecuencia la falta de lisura en rales de España, editado en 1883, y para que los señores bañistas su superficie; la quinta y última entre cuyos redactores se encontra- puedan utilizar durante la tem- recibe el agua por un gran caño ban Anastasio García López, porada este importante medio que la atraviesa en la pared del Benigno Villafranca y Leopoldo de rápida comunicación”. S. Todas tienen su puerta al Martínez Reguera, encontramos “Existe una completa insta- campo y una ventanita sin cris- dos datos a resaltar. En primer lación de Pararrayos en el Edi- tal ni encerado a Poniente: un lugar, el nombre del facultativo que ficio y de Timbres Eléctricos en banco de yeso y una mala per- se encontraba entonces al frente del todas las habitaciones.” cha completan el atalaje de las balneario, Juan Bautista Bernabeu, “El Salón de Recreo ha que- piezas de baños, en los que a al que dan el calificativo no de dado definitivamente estable- fuer de piscinas se bañan seis, médico-director de la plaza sino de cido con las mejoras necesarias, ocho y aun más personas” (13). “interino”; y en segundo lugar, que a fin de que los señores bañistas También se queja Villafranca de el marqués de Bélgida, que tanta puedan disfrutar, con todas las la total falta en Bellús de equipa- desidia había demostrado por la comodidades, de tan indispensa- miento médico y técnico que existe mejora de las instalaciones balnea- ble departamento.” en cualquier balneario mínima- rias, ya no era el propietario, sino “Los Comedores, tanto de 1ª que lo había vendido a Juan Bau- como el de 2ª, son espaciosos, y tista Mompó (16). Esto debío ocu- en el primero se han establecido rrir hacía la década de los ochenta, mesas pequeñas para quienes pues el Anuario nos dice que la ins- deseen comer por separado, con talación es aún mala, aunque “su un pequeño aumento sobre el actual propietario empieza a efec- precio del cubierto.” tuar las obras necesarias para la “Se han construido un Paso construcción de un buen establecie- Cubierto entre la Fonda y el miento” (17). Establecimiento de Hidrotera- A Mompó se deben la introduc- pia, y un nuevo Pabellón de ción de dos grandes mejoras: la pri- Retretes Inodoros, y se han ins- mera, el haber encargado el análisis talado Fuentes en todos los químico de las aguas al catedrático pisos del Balnerario” (18). de terapéutica de la Universidad de Así mismo nos da una lista de Valencia Vicente Peset, persona de precios de los baños por piscina, en reconocido prestigio científico, que pila o ducha y del alquiler de sába- emitió su informe, del cual hablare- nas y toallas. También los de las mos más adelante, el 14 de enero de comidas, que oscilaban entre dos y 1899; la segunda, fue la transforma- cuatro pesetas pensión completa. ción del edificio balneario de una Mompó solucionó otro de los construcción rudimentaria, antihi- grandes inconvenientes de este esta- giénica y lamentable, como hemos blecimiento termal, que eran las visto por los testimonios aportados, carreteras y accesos a Bellús, de los en que la mantenían los marqueses que Villafranca se quejaba definién- de Bélgida, residentes en Madrid y dolas como “intransitables caminos Portada de la monografía de Benigno desvinculados afectivamente hacía que a él conducen” (19). Este nuevo Alfaro, editada en 1864. tiempo de sus propiedades valencia- propietario estableció un servicio de

-82- carruajes para los asistentes al bal- últimos años de la centuria y en el aquel el azoe, el óxido férrico y el neario, que los recogía al bajar del folleto editado en 1901, tras la cons- sílice, y dando la medición de los tren de Játiva y que podían ser trucción del nuevo edificio al que gases en centímetros cúbicos y los alquilados por los residentes en el hemos hecho referencia, vemos que minerales en gramos. Una prueba de balneario para realizar excursiones la primera temporada comprendía lo rudimentario de estos análisis es por los lugares cercanos. Era una del 1 de mayo al 30 de junio y la la indicación de la existencia de nueva concepción comercial y segunda del 15 de agosto al 31 de “indicios” de sílice, del cual no hace moderna, diametralmente opuesta a octubre (24). una cuantificación (29). la seguida por los anteriores dueños, Así vemos cómo se van comple- los marqueses de Bélgida, que lo II.- Análisis de las aguas. tando los distintos análisis químicos consideraban una simple fuente de La primera descripción de la a medida que avanza el siglo, pues ingresos económicos, como si de un composición de las aguas de Bellús la aplicación de los conocimientos campo de olivos se tratase. que hemos encontrado es la que nos químicos a la medicina no será un Pero aparte de residir en el bal- proporciona Lemos en su obra. hecho cotidiano hasta la introduc- neario como en un hotel, éste dispo- Dice que: ción de la denominada “medicina nía de: “Ellas son muy claras, care- de laboratorio” en las últimas déca- “habitaciones espaciosas, cen de olor y tienen un sabor das del siglo XIX. Es muy ilustra- independientes y ventiladas, con nada ingrato, solo que al tra- tiva a este respecto la opinión de camas, ropa para las mismas, garlas se conoce que son algo Benigno Villafranca sobre el parti- vajilla y cocina propia, para gruesas, pero frías ya no se cular cuando afirma: que las familias que lo deseen advierte tanto. No dexan vesti- “Al echar mano de los reac- puedan confeccionarse la gios de sustancia conocida en tivos químicos para arrancar á comida por su cuenta”(20). su corriente, ni remansos, y las aguas de Bellús el secreto de Para ello el balneario tenía una lavándose con ellas denotan que su composición, sentía una gran tienda bien abastecida de comesti- son de naturaleza saponácea, curiosidad y no menor desa- bles, vino, petróleo, jabón y bujías pues dexan las manos muy sua- liento: gran curiosidad porque “a precios limitadísimos”. ves, y la piel parece que se había visto y oido algunos aná- La temporada de baños en el vuelve más blanca quando se lisis hechos por profesores ins- siglo XVIII duraba desde últimos de está dentro del baño” (25). truidos, y que se diferenciaban mayo a San Juan, o sea el 24 de No será hasta mediados del en gran manera; así por ejem- junio, porque, como dice Lemos: siglo XIX cuando encontremos un plo, en 1838 un médico de Car- “después empiezan las tercianas por primer acercamiento al análisis de cagente notó en ellos un debil todo aquel parage”(21). Villafranca los componentes de las mismas. Así olor sulfuroso y su sabor astrin- afirmaba que “llegaban las charcas en 1850, Monasterio las describe gente de tinta bien marcado... el hasta la misma casa balnearia” con un temperatura de: Sr. Clemencín, en 1840, halló en (22). Pero al desaparecer este incon- “21º R: estan mineralizadas, la misma cantidad de vehículo veniente, producido por el encharca- aunque no sabemos en qué can- 14´3/5 grs. de sales, y el señor miento de los campos para el cultivo tidad, por las sustancias Usera 16´99 grs., con análogos del arroz, cuya producción fue siguientes: cloruros y sulfatos componentes, en mil partes de prohibida en 1823, la temporada se sódico y magnésico, carbonato agua: posteriormente alguno las alargaría. Así Raimundo Monaste- bicálcico y bimagnésico” (26). ha comparado a las de Panti- rio, en 1850 nos informaba que Tres años más tarde, en 1853, cosa y las ha llamado azoadas; había dos temporadas de baños. La Pedro María Rubio nos habla de los otros, carbónicas...”(30). primera comprendía del 15 de abril análisis llevados a cabo por Serafín Villafranca realizó el análisis al 15 de julio y la segunda del 15 de García en 1840, por un médico de ayudado por su amigo Yañez, que septiembre a finales de octubre. Esta Játiva llamado Todolí y por Victo- poseía, según él, “clarísimos cono- división se vería alterada hacia los riano Usera. Esta es la composición cimientos y práctica en estudios que nos ofrece,siguiendo un proce- químicos” llegando a detectar en la dimiento aconsejado por Berzelius. composición del agua dos tipos de Según esta curiosa descripción que compuestos: los gases y las sustan- cuantifica en “granos”, el agua de cias fijas. En los primeros cita el Bellús contenía: aire atmosférico, aire atmosférico con exceso de ázoe cloruros sódico y magnésico, sul- y falta de oxígeno, y en los segun- fato magnésico y sódico, subcarbo- dos sulfato de calcio, magnesio y nato magnésico y cálcico y ácido potasio; cloruro sódico, óxido silicílico (27). Este mismo análisis férrico, sílice y agua pura. Todos fue reproducido por el Dictionnaire estos elementos, que vienen a coin- général des eaux minérales et cidir con los anteriores análisis quí- d´hydrologie médicale, impreso en micos de las aguas, los expresa en París en 1860, que al describir las gramos. Por último define estas propiedades de las aguas de Bellús, aguas como “termales y salinas de copia integramente el análisis reali- la clasificación de Chenu, de com- zado por Victoriano Usera, a quien posición muy débil; pertenecen a citan, añadiendo las equivalencias las sulfatado-cloruradas (1ª clase) de los “granos” en gramos (28). en la clasificación de Herpin; a las En 1875 Anastasio García López salinas sulfatadas de Henry; a las reproduce el análisis realizado por sulfatadas mistas de Durand-Fardel, Prospecto de propaganda del balnea- Usera, pero añadiendo a los compo- y a las salinas mistas de cálcico- rio en 1901. nentes químicos detectados por magnesianas de Petrequin y Soc-

-83- quet (31). Con estas definiciones vechosos en la hipocondría, órgano interno. podemos apreciar el auténtico “bos- melancolía, pasión histérica, Nuevamente en el folleto edi- que” de clasificaciones de aguas supresión de meses, fluxos blan- tado en 1901 y basado en el análisis termales en el que se movía la cos y demás achaques que tie- de Peset, se produce una contradic- hidrología médica del siglo XIX. nen por causa una sangre ción con usos anteriores. Así, mien- No es nuestra intención, dado la espesa, viscosa y sin acción en tras Villafranca las desaconseja para extensión del presente trabajo, el sólido para empujarla, por lesiones del estómago e hígado, en entrar a explicar las diferentes téc- demasiada rigidez ó por defecto este nuevo folleto de finales del nicas en que se basaban estos análi- de contracción. Ellas curan per- XIX y comienzos del XX se acon- sis, sino hacer una somera descrip- fectamente todo afecto cutáneo, sejan: ción que permita a los interesados como sarna, tiña, humor salado, “tanto en los trastornos en el tema un acercamiento más empeines etc., resuelven las digestivos, que constituyen cier- detenido. inchazones edematosas, y con- tas dispepsias anaclohídricas e Para finalizar este apartado que- ducen a cicatrizar toda llaga hipoclorhídricas, perezosas o remos hacer referencia al análisis antigua, que por razón de hin- bradipépsicas, y en varios afec- químico de estas aguas que, por chazón en la parte ó abundan- tos biliares o hepáticos e intesti- encargo de Juan Antonio Mompó, cia de humores gruesos y visco- nales, como en los comunes realizó el catedrático de terapéutica sos sumamente adheridos á sus amortiguamientos de la nutri- de nuestra Facultad de medicina partes no pueden llegar a este ción; también si se traducen por Vicente Peset Cervera el 14 de estado”(34). diabetes, polisarcia u oxaluria, enero de 1899. Este profesor, que Vemos en esta descripción una y muy especialmente en el artri- instaló en 1888 uno de los primeros mentalidad basada en los conceptos tismo, desde sus manifestacio- laboratorios de análisis químicos hipocrático-galénicos de la medi- nes profundas, catarros, gota, que hubo en Valencia (32),encontró cina clásica, con referencias a los reuma y neurastenia, hasta las los siguientes elementos: por una “humores” y “sangre espesa”. Para más externas, constituidas por parte gases, disueltos que compren- contrastar vamos a reproducir las ciertas dermatosis pruriginosas, dían distintas proporciones de oxí- enfermedades para las que se consi- litiasis o cálculos urinarios.” geno, nitrógeno y ácido carbónico; deraba adecuada en 1864, puesto “Asimismo son muy especia- por otra, carbonatos de cal, sosa, que las otras obras consultadas les en el escrofulismo, anemia y magnesia y hirerro, silicato de sosa coinciden con Benigno Villafranca, clorosis, debilidad general, lin- y nitrato amónico. Define las aguas quien al haber sido médico-director fatismo y enfermedades del sis- como acrotermas, bicarbonatadas y del balneario, consideramos como tema nervioso. No tienen rival litínicas “lo que explica su ya anti- fuente de mayor credibilidad. Este en las amenorreas y metrítis gua fama en los procesos reumáti- nos dice: crónicas, en cuyos padecimien- cos; pero conviene emplearla ade- “se ha visto que producen tos se vienen observando desde más en los trastornos digestivos y buenos resultados en los reuma- antiguo múltiples y maravillosas litiásicos” (33). tismos articulares y musculares curaciones”(36). Como podemos comprobar este sin lesiones orgánicas, en las Así pues, vemos cómo, pese a análisis es mucho más preciso en que predomina el dolor hasta el contradecirse unos textos con otros cuanto a la descripción de los com- punto de estar los enfermos en el uso terapeutico de estas aguas, ponentes minerales de estas aguas, imposibilitados parcial ó com- todos coinciden en su utilización en indicando las cantidades que se han pletamente del movimiento; en los procesos reumáticos e inflama- encontrado de cada elemento en las neuralgias, señaladamente torios. granos por litro de agua y sus equi- de índole reumática y las del Esta nueva etapa, comenzada a valencias, en algunas de ellas, en estómago; en las enfermedades fines del siglo XIX, conoció un sos- bicarbonato o en centímetros cúbi- de la matriz, infarto, metritis tenido auge a lo largo de la primera cos. Constituya la aplicación siste- crónicas, leucorrea, amenorrea mitad del siglo XX, hasta que el mática de los conocimientos quími- e histerismo, y por último en abandono progresivo, por parte de cos al estudio de la terapéutica muchos traumatismos. A pesar la medicina científica académica, de médica. de que estos son los casos prin- la utilización terapéutica de las cipales, si tuviéramos medios aguas minero-medicinales, llevó a III.- Utilidad terapéutica. hidroterápicos completos, se muchos de estos establecimientos a Hemos de remontarnos nueva- podrían extender a muchos su cierre parcial o definitivo. mente al siglo XVIII, y en concreto a otros de parálisis, de alteracio- Actualmente ha comenzado una la obra de Lemos, para ver a qué tipo nes discrásicas, de enfermeda- recuperación del termalismo que de enfermedades se aplicaban las des diatésicas rebeldes, que deseamos devuelva a estos balnea- aguas de Bellús como remedio cura- ahora no sufren modifica- rios, como el de Bellús, su antiguo tivo. Este las recomendaba para los : ción”(35). esplendor como lugar de curación y “accidentes apopléticos, Villafranca desaconseja, por de reunión social. Sería beneficioso siendo muchos los que con su último, el tomar los baños de Bellús no sólo para nuestra salud, sino para riego han logrado el poderse a las personas que tienen un proceso la economía y el turismo de nues- manejar al tercer dia de tomar- febril mientras dure éste, así como tras poblaciones de interior. las... Lo mismo han experimen- aquellos que han padecido hemorra- tado en los afectos reumáuticos gias cerebrales, cosa que contradice y gotosos, siempre que los dolo- las indicaciones de Lemos. Así res no han sido complicados mismo las desaconseja en todos con la lue-venérea, porque aquellos casos en que el enfermo entonces salen del baño peores padece lesiones orgánicas de estó- que entraron... Se han visto pro- mago, hígado o cualquier otro

-84- NOTAS Victoriano Usera á Panticosa”. (Cf.: MONASTERIO Y CORREA, R. (1850), 1.- Para la realización del presente artículo Ensayo práctico sobre la acción terapéu- hemos consultado los tratados de hidrolo- tica de las aguas minerales, Madrid, Imp. gía médica del siglo XVIII y XIX que se de D. Anselmo Coloma y Comp., p. 323). conservan en la Biblioteca y Museo Histo- 12.- RUBIO, P. M., Op. cit., pp. 250 y 251. ricomédicos de Valencia, que citamos a lo largo de las siguientes notas. 13.- VILLAFRANCA Y ALFARO, B., Op. cit., pp. 41 y 42. 2.- El diccionario Alcover-Moll, nos da como orígen etimológico de este toponimo 14.- Idem., p. 43. la palabraárabe al-hamma , y compara este 15.- GARCÍA LÓPEZ, A. (1875), Hidrolo- nombre con el castellano Alhama, que lle- gía Médica, Salamanca, Imp. Sebastián van distintas poblaciones conocidas tam- Cerezo, vol. II, pp. 186 y 187; GARCIA bién por sus aguas mineromedicinales. LOPEZ, A. (1876), Guía del Bañista o (Cf.: ALCOVER, A.; MOLL, F. B. Compendio de hidrología médica, 2ª ed., (1985), Diccionari Catala-Valencià- Salamanca, Imp. Sebastián Cerezo, pp. Balear, Palma de Mallorca, vol. I, p. 172 y 173. 487). 16.- Debió ser el septimo marqués Iñigo 3.- Este folleto es una de las obras en que Alvarez de las Asturias Bohorquez, que hemos basado nuestro trabajo. Benigno sucedió a su padre en la posesión del título Villafranca y Alfaro fue médico-director, y mayorazgo en 1852, quien debió enajenar por oposición, del cuerpo facultativo de los baños a Juan Bautista Mompó hacia los aguas y baños minerales. Destinado a años ochenta del pasado siglo, pues éste Bellús en 1860, publicó cuatro años más comenzó por estas fechas la reforma del tarde esta obrita con materiales que pode- edificio (Cf.: JORNET PERALES, M. mos considerar como una auténtica fuente (1932), Bélgida y su término municipal, documental. En él se queja constantemente Valencia, Hijos de Vives Mora, p. 448). tanto de las pésimas instalaciones del bal- neario como de su situación profesional, 17.- ANUARIO oficial de las aguas minera- pero es un testimonio importante para les de España, (1883), Madrid, M. conocer el estado higiénico-sanitario de Minuesa, vol. II, pp. 365 y 366. este centro termal. (Cf.: VILLAFRANCA Y ALFARO, B. (1864), Monografía de las 18.- BALNEARIO de Bellús, (1901),Valen- aguas salinas-termales de Bellús, Madrid, cia, Imp. Doménech, 4 f. Imp. de Vicente y Lavajos, 99 p.). 19.- “Bellús está casi incomunicado. El 4.- Cf.: LEMOS, F. J. de. (1788), Virtudes camino de Játiva es de herradura, pésimo y medicinales de las aguas minerales de la algunas veces espuesto; los que parten de Villavieja de Nules en el Reyno de Valen- Beniganim, la Puebla y Montaberner, son cia, Valencia, Josef y Tomás de Orga, pp. peores, y la única esperanza es la conclu- 146-148. sión de la carretera de Alicante.” (Cf.: VILLAFRANCA Y ALFARO, B., Op. cit., 5.- Cf.: CAVANILLES, A. J. (1797), p. 98). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos 20.- Cf.: BALNEARIO de Bellús, f. 2 r. del Reyno de Valencia, Madrid, Imp. 21.- Cf..: LEMOS, F. J., Op. cit., p. 148. Real, vol. II, p. 247. 22.- Cf.: VILLAFRANCA Y ALFARO, B., 6.- Idem. Op. cit., p. 40. 7.- Idem., vol. II, pp. 127, 128, 221. 23.- Cf.: MONASTERIO Y CORREA, R., 8.- VILLAFRANCA Y ALFARO, B., Op. Op. cit., p. 323. cit., p. 39. 24.- Cf.: BALNEARIO..., f. 1 r. 9.- Idem., p. 40. 25.- Cf.: LEMOS, F. J., Op. cit., p. 147. 10.- Según Rubio hubo otro médico-director 26.- Cf.: MONASTERIO Y CORREA, R., de estos baños que ocupaba la plaza en Op. cit., pp. 322 y 323. 1838. (Cf.: RUBIO, P. M. (1853), Tra- tado completo de las fuentes minerales de 27.- Cf.: RUBIO, P. M., Op. cit., p. 250. España, Madrid, Est. Tip. de R. R. de Rivera, p. 250). Despues de éste ocupa- 28.- Cf.: DICTIONNAIRE général des rían la plaza tras ganar la correspondiente eaux minérales et d´hydrologie médicale, oposición: Victoriano Usera desde 1847; (1860), Paris, J. B. Baillière et fils, vol. I, Ildefonso Martínez Fernández desde 1856; p. 242. Benigno Villafranca desde 1859; Morales Esta obra escrita por Durand-Fardel, Eugène Gutiérrez desde 1877; Salvador desde Le Bret, Lefort y Jules François, da curio- 1878; Núñez desde 1884; Fernández samente una noticia que nos ha llamado la Campá desde 1887; Courel desde 1891; atención, pues al hablar de los baños de Aleixandre desde 1892 y Salvador desde Bellús dice: “On y trouve des ruines romai- 1893. (Cf.: MARTÍNEZ REGUERA, L. nes et arabes”, cuando ni Lemos, ni Cava- (1897), Bibliografía hidrológico-médica nillles ni Villafranca, que conocían el española, Madrid, Sucesores de Rivade- terreno a la perfección citan estas ruinas. neyra, vol. II, p. 878). Desconocemos de dónde pudieron obtener 11.- Raimundo Monasterio, al referirse al esta información los médicos franceses, a balneario de Busot en su Ensayo... de las no ser el nombre árabe del nacimiento ter- aguas minerales, editado en 1850, dice tex- mal, que hace mención, como ya indica- tualmente que: “ha quedado vacante la mos, a su utilización terapéutica en época dirección de estos baños por ascenso de D. musulmana.

-85- ELS ARRENDAMENTS DE LA TAVERNA DE L’OLI I LA TENDA DE LA TONYINA ALS S.XVI-XVII.

ALFRED BERNABEU I SANCHIS

El present article és la continua- LA TAVERNA DE L’OLI obertes al servei del públic “ço és ció d’una sèrie que iniciàrem fa tres en la Vila una casa y en lo Raval anys. No pretenem tornar a explicar Era dels monopolis més antics i dos cases”. Aquesta disposició es detalls introductoris, que ja vam la seua importància econòmica repeteix en els següents afegint que indicar en el seu moment; però sí dins el context de la Claveria tan sols estava obligat a tindre “oli que caldrà recordar que l’Ajunta- Ordinària fou prou regular en el bo y rebedor”. Estava clar que amb ment d’Ontinyent, en època foral segle XVI, però poc a poc perdé aquesta clàusula l’ajuntament moderna, exercia un gran nombre importància percentual en la centú- s’assegurava un mínim de tendes de competències i aquestes genera- ria següent. Les sèries d’arrenda- obertes, i mostrava el seu interés ven moltes despeses. ment de la taverna de l’oli s’inicien pel correcte subministrament d’oli l’any 1543 i perduraran fins l’any en la població. Un dels recursos financers de 1707, darrer any estudiant. què disposava el municipi era la La segona clàusula indicava concessió de venda -en estricte Dos són els models de contracte que tothom podia comprar arroves, règim de monopoli- de diverses ten- d’arrendament analitzats: els mitges arroves i a “quarteroles”. des: es tractava dels arrendaments corresponents als 1544 i 1618. El Finalment, la darrera nota establia de les tavernes de la “tonyina i la de primer segueix la pauta de compor- uns guanys proporcionals al preu l’oli”, que estudiarem enguany. tament de totes les capitulacions vigent de l’oli. L’ajuntament també es reservava la primitives, ja que la seua elabora- concessió única de serveis com les ció és molt senzilla i conté poques “Item que valent lo oli de correduries. En tots aquests casos, clàusules. huyt sous fins en huyt sous y els contratistes, sense cap tipus de onze diners, lo dit arrendador competència, tenien tot el mercat a Els capítols d’arrendament de vena lo dit oli a quatre diners la seua disposició, en canvi tenien 1544 s’iniciaven especificant el la liura. Item que valent lo oli marcat un límit en els seus marges nombre de tendes que l’avitualla- de VIIII sous fins en X sous 11 de benefici. dor havia de tindre obligatòriament diners vena lo dit arrendador a

-86- cinch diners la lliura. Item que amb 1300 i 1301 sous respectiva- aquest tipus de mercaderies no era valent lo oli de XI sous fins ment. Poc a poc, aquest arrenda- gens estranya, sinó més bé habi- XIIII sous lo dit arrendador ment patirà una lleu depressió tual. En efecte, en la documentació vena a sis diners la lliura”. (1) econòmica, però de llarga durada hem detectat moltes vegades que la cronològica, i tornarà a ressorgir a procedència de la majoria del peix En tot cas, si el producte val- partir de 1583. Dissortadament, consumit pels ontinyentins prove- guera més de catorze sous l’arrova, aquest creixement s’interromp en nia d’aquesta població. el benefici l’arrendatari continuaria els primers anys del segle XVII per sent de dos sous. En les capitula- la forta incidència econòmica que La concessió d’un règim de cions de 1618, el preu de l’oli cla- la pesta de 1600 va provocar en venda en monopoli podia generar rament superava el topall fixat de totes les regalies i arbitris de la abusos; per aquest motiu l’ajunta- 14 sous l’arrova i s’indicava que vila. ment controlava els preus els guanys de l’arrendatari es man- d’aquests productes. La prova tingueren en els dos sous abans En la segona centúria podem d’aquesta conducta la tenim cons- esmentats. Podem afirmar, per tant, constatar que la pauta seguida és tatada en el consell celebrat l’agost que les ordenances de 1544 eren clarament alcista tot i que els de 1595, quan els veïns estaven d’una senzillesa aclaparadora. En números absoluts mostren unes disconformes amb “los tenders de canvi, les corresponents a l’any grans oscil.lacions, que en el la present vila que carreguen la 1618 són més complexes i l’expe- dibuix provoquen un perfil molt mà en los preus de tonyina for- riència adquirida per les autoritats sinuós. Cal destacar que a la matge y altres vitualles y en tota municipals en l’aplicació d’aquest taverna de l’oli és justament en la part es menys car que ací”. (3) monopoli va provocar algunes rec- dècada de 1660 quan es reflecteix tificacions, sobretot de tipus tècnic, aquest creixement. En efecte, pre- Altre punt important era l’asse- que afectaren als revenedors. nent com índex cent la mitja dels gurament d’un continu avitualla- Observem alguns exemples: anys 1543-1555, observem com ment. L’arrendatari era obligat en eixos valors ara s’han duplicat i, el moment que “y haura falta de - Tothom tenia la possibilitat de desprès en la dècada següent, es tonyina en la terra, çò és en la vila vendre oli per menut, sempre que triplicaran, fins i tot, en alguns de Ontinyen, axí per esser bona ni pagara a l’arrendatari de la taverna anys, arribaran a quadriplicar-se. rebedora com per no haver-ni” (4) un sou per cadascuna arrova La nostra gràfica acabarà acusant a pagar les despeses que es realit- comerciada. la incidència de la guerra de Suc- zaren per a la seua adquisició. cessió, especialment accentuada en Finalment, s’obligava a un control - Els tres botiguers, que l’avi- els dos darrers anys de domini de qualitat. Dos experts controla- tuallador posava a disposició del maulet a la vila d’Ontinyent. rien l’estat de la tonyina i dictami- consumidor, havien de comunicar- narien si era “bona e rebedora”. li totes les compres que feren d’oli LA TENDA DE LA TONYINA per a revendre en l’espai d’un dia Recordem que, a canvi de totes natural. Estaven obligats a adqui- Aquest monopoli mantingué aquestes condicions, els avantatges rir-lo sempre per medi de les corre- una escassíssima vigència tempo- econòmics concedits per la vila duries de l’oli -altre dels monopolis ral, ja que com a botiga indepen- eren molt interessants. L’arrenda- municipals-. En cas contrari, paga- dent tan sols apareix a l’any 1554, tari aconseguia el monopoli absolut rien una sanció de seixanta sous. essent aviat assimilada a l’arreda- de la venda de tonyina en la vila ment de la cisa del peix. Els capí- d’Ontinyent i lloc d’Agullent i les - Tots els particulars que vol- tols de 1618 mostren de manera persones que l’infrigiren pagarien gueren vendre aquest producte per clara la inclusió d’aquest peix: una pena de 60 sous “per cascuna menut havien forçosament de com- “Item que los dits jurats sien obli- vegada aplicadors als dites magní- prar-lo a l’arrendatari de la taverna gats de constrényer al arrendador fichs Justícia y jurats lo terç y lo amb la condició “que lo tal oli sia que sia tengut a donar tonyina ab terç al avituallador y lo terç al bo i rebedor”. En el cas que el pos- abundància que sia bona y recepti- acusador”. (5) A més a més, les seïdor del monopoli no poguera ble com està obligat lo ciser tos- autoritats ontinyentines s’obliga- proporcionar l’oli, els revenedors temps”. (2) Posteriorment, la venda ven a proporcionar-li un lloc per tal per menut tenien permís d’adqui- en monopoli de la tonyina serà d’emmagatzenar els barrils de ton- rir-lo on volgueren. Finalment, assignada l’any 1663 a l’anome- yina. existia un conveni pel qual tots els nada “tenda d la pesca salada”. veïns que s’havien decidit de ven- LES CORREDURIES. dre oli en menut havien d’acomplir L’únic contracte referent al el compromís fins a l’acabament de monopoli de la tenda de la tonyina L’arrendament de les corredu- l’any. disposava de les següents estipula- ries era una concessió anual de cions. L’arrendatari alacantí havia l’ajuntament d’Ontinyent que per- Evolució de l’arrendament de la de proporcionar tonyina de sorra, i metia poder monopolitzar tota tran- taverna de l’oli la de “debada”: La primera classe sacció que necessitara intermediare a set diners la lliura durant els sis entre venedors i compradors. El L’arrendament de la taverna de primers mesos de contracte i a vuit contractista, és clar, es beneficiava l’oli, com podem deduir de la grà- els restants; en canvi, la segona de les respectives comissions. fica que adjuntem, presenta dos resultava més barata ja que es ven- cicles clarament determinats. En la dria a quatre diners. Eixos preus L’inici d’aquest arrendament primera centúria observem com estipulats es feren extensibles a comença en els anys 1602 i 1603 entre els anys 1543-1546 es regis- anys venidors. L’aparició d’un amb unes xifres subhastades de tren les màximes xifres absolutes arrendatari d’origen alacantí en 733 i 866 sous respectivament.

-87- Després no tenim més notícies a trava clarament com els jurats no BIBLIOGRAFIA causa de la manca de documenta- estaven disposats a permetre l’acu- ció, però retorna l’any 1618 amb mulació -en un mateix particular- 1) A.M.O. Llibre d’Arrendaments. Vol. I uns nivells d’ingressos quasi qua- de les correduries i de l’arrenda- (1490-1565), 24 juliol 1544. druplicats. A partir de 1628 aquest ment de la taverna de l’oli, perquè 2) A.M.O. Llibre d’Arrendaments. Vol. II arrendament es dividirà en dues en ser dues persones diferents (1566-1661), 14 agost 1618. correduries la corresponent a l’oli i podien controlar-se mútuament. La 3) A.M.O. Consells i Eleccions. Vol. V l’altra al vi. (6) resta de capitulacions no interessen (1580-1614), 11 agost 1595. perquè són simples repeticions for- 4) A.M.O. Llibre d’Arrendaments. Vol. I Tot seguit centrarem el nostre mulàries. (1490-1565), 9 febrer 1554. estudi en els capítols que s’elabora- ren l’any 1618. La primera cláu- Valoració. De les dues corre- 5) Ibidem. sula especificava que cap persona duries la del “vi” era la que tenia 6) Semblant monopoli fou implantat postde- poguera exercir l’ofici de corredor major importància econòmica, riorment en la dècada de 1620 a la ciutat “sinó lo arrendador o les persones encara que alguns anys els ingres- d’Oriola, segons mostra D. Bernabé: Hacienda y mercado en la Orihuela foral posades per aquells” sota pena sos de “l’oli” superaven a la pri- moderna, p. 159. Alacant 1989. aplicadora de seixanta sous a repar- mera. Ambdues correduries suma- tir en les fraccions acostumades. des al llarg del període presentaven 7) A.M.O. Llibre d’Arrendaments. Vol. II Recordem que aquest monopoli una mitja mòbil molt suau sense (1566-1661), 20 maig 1618. implicava de manera directa a les gaires oscil.lacions, tot i que les 8) Ibidem. persones que obtenien ingressos xifres absolutes marcaven uns 9) Ibidem. mitjançant l’ofici d’intermediari valors màxims l’any 1663 amb entre els productors i els comer- 7601 sous. ciants:

“Item que ningun abaixa- dor puga tercejar entre los amos dels draps y los merca- ders o compradors ara sien forasteres ara de la terra”. (7)

Aquesta mesura restrictiva també va afectar als hostalers, ja que alguns d’ells feien d’interme- diaris entre els mercaders que tenien hospedats i els seus produc- tors locals.

“Item que ningun hostaler sia gozat fer offici de corredor en ningun gènero de mercade- ria ni tercejar ni acompanyar a ningun foraster que vinga a comprar qualsevol mercaderia a la present vila”. (8)

Finalment, aquestes limitacions es feien extensibles a tothom, per- què cap persona “per via de facto- ria de algun foraster puixa fer offici de corredor”. Amb aquestes mesures el corredor disposava d’un camp obert per exercir, sense cap trava, el seu treball d’intermediari. Sols hi havia una excepció, no havia d’immiscuir-se en el tracte directe que pogueren realitzar un comprador i un venedor.

“Item que per los presents capítols no sia causat perjuhí a la llibertat que fins a huy cas- cun particular de la present vila ha tingut en vendre sos fruits y coses y mesurar aque- lles sense intervencio de corre- dor sinó que reste como fins a huy s’ha practicat”. (9) En la darrera clàusula es mos-

-88- Imatge de la Soledat després de la restauració. ANÀLISI RADIOGRÀFIC DE LA IMATGE DE LA SOLEDAT DE BENLLIURE.

IGNASI GIRONÉS SARRIÓ

En la restauració que es va fer realitzada per Mariano Benlliure a rents a l’obra i les possibles causes de la imatge de la Soledat de Ben- l’any 1944 i adquirida per l’Ajunta- d’alteració, s’obté la millor i més lliure per a les passades festes de ment d’Ontinyent. Actualment la efectiva solució per frenar aquest Setmana Santa, es va poder efectuar peça es troba a l’església de Santa deteriorament i decidir quines un estudi radiogràfic de la imatge. Maria. serien les intervencions més apro- El propòsit de fer aquest estudi piades per a una restauració estable. radica en la necessitat de recollir la Per dur a terme una adequada màxima informació possible sobre restauració cal fer una indagació Quan es va decidir dur a terme l’estat de la peça i les seues caracte- prèvia de l’objecte a restaurar. Cal la restauració d’aquesta imatge reli- rístiques tècniques. revisar una sèrie d’aspectes que ens giosa, es va començar amb un ajudaran a valorar l’estat de conser- estudi previ que incloia fer explora- La Soledat de la Verge és una vació i les causes d’alteració. És cions de diversos tipus. Les indaga- obra escultòrica realitzada en fusta i necessari també indagar sobre la cions sobre una obra artística es rea- policromada amb una fina pel·lícula tècnica de fabricació, els materials litzen utilitzant els medis necessaris pictòrica. Les dimensions són bas- emprats, les alteracions dels mate- en relació amb les característiques tants considerables, ja que es tracta rials, l’acumulació de substàncies de la peça. En primer moment es d’una escultura una mica més gran alienes... Una vegada finalitzat el comença amb observacions superfi- que el tamany real. Aquesta va ser procés per descobrir les dades refe- cials que identifiquen a primera

-89- vista l’estat de l’escultura amb llum natural. Aquests aporten la major part de la informació -en aquest cas s’identifiquen les infeccions de xilòfags, les acumulacions de brute- dat, l’estat de la pe·lícula pictòrica, l’estat general de la fusta,...- dit d’una altra forma, s’obtenen una sèrie de dades que són molt vàlides però sovint resulten insuficients. Així que aquestes observacions prè- vies es recolzen amb l’aplicació de diferents tècniques. Per exemple són molt utilitzades les anàlisis microscòpiques on es recull una informació fonamental a l’hora de controlar els nivells estatigràfics de l’obra. Es realitzen una sèrie d’assa- jos fisico-químics que identifiquen algun dels productes que composen l’obra. També, un altre camp d’indagació sobre les obres d’art és aquell que es realitza a partir d’un En aquesta radiografia del lateral inferior de la imatge, s’observa una línia verti- estudi fotogràfic quan sotmetem cal recta, és una unió de dos taulons. El fet de que siga tant intensa és un indici de l’obra a diferents longituds d’ona. que estrata d’una unió que no està completament tancada. Amb aquest estudi es poden localit- zar i identificar diferents aspectes fonamentals sobre la peça en si i l’estat de conservació. Així es poden observar per exemple, trets característics de la tècnica utilitzada per l’autor, sistemes de construcció de les obres, aspectes relatius a les característiques del materials, es poden visualitzar les diferents inter- vencions posteriors que l’obra pot patir al llarg del temps, junt a altres patologies diferents que en cada experiència aporta.

En sometre les obres a una exploració fotogràfica amb una determinada diferència de longitud d’ona es permet que s’avance molt en els estudis preliminars. Gràcies a unes longituds d’ona en concret, que es recullen en diferents suports, podem identificar tot un ventall de patologies. En general són utilitza- des tres llums diferents, a banda de la llum natural, la qual és visible en qualsevol moment. Aquestes es diferencien, a banda de per la seua longitud d’ona, pel nivell de pene- trabilitat que tenen a l’obra i per tant de la informació que de cada una dels assajos podem localitzar.

En primer lloc està la llum visi- ble, que no en té cap i sols ens mos- tra els objectes tal i com són.

A més tenim la llum ultravio- leta. Aquesta, a banda de penetrar una mica en la pel·lícula pictòrica, sotmet els colors a diferents eflo- rescències que identifiquen molts Es veu com dos blocs de fusta estan units reforçats per un cabiró. Clarament aspectes com les repintades o s’identifiquen dos claus de ferro clavats en la mateixa unió. l’espessor de pintura.

-90- no podem veure.

La utilització d’aquesta tècnica ha resultat fonamental en diversos treballs, tant en obres pictòriques com escultòriques, per tal de fer una observació acurada de l’estat real intern de les peces. La imatge que s’extrau en una radiografia d’un quadre té una lectura plana; en canvi en aquest cas, com que ens trobem davant d’una obra escultò- rica, la lectura té molta més profun- ditat i per tant podem trobar molta més informació oculta. D’ací que puga resultar tant important efectuar aquest tipus d’anàlisi.

Gràcies a la col·laboració i dis- ponibilitat de l’Hospital General d’Ontinyent, al seu equip directiu i al seu equip de professionals en la secció de radiologia, es va poder Ací s’observa un rastrer de claus de ferro. Aquestos estan unint un bloc de fusta, on està treballats els cabells, a l’esquena de la Verge. realitzar un estudi radiogràfic com- plet. de tota la imatge. Aquest ha aportat una informació determinant per a reconèixer una sèrie de parà- Després tenim la llum infrarroja, extret de les peces i que després no metres no identificables a simple amb la qual obtenim major profun- es poden recuperar. De les condi- vista. ditat, i és d’ací des d’on podem cions de cada obra depèn el poder- recollir molta informació útil que les realitzar però implica la destruc- Un reconeixement radiogràfic observem, com per exemple dibui- ció d’una part de l’obra. Per tant d’una escultura de cos sencer ens xos preliminars, noves eflorescèn- com en l’estudi radiogràfic (en ofereix la informació interna de la cies que determinen algun tipus de general en tots els estudis fotogrà- estructura. A través de les radiogra- pigment... fics) no es traballa a través de les fies efectuades a la imatge, s’ha fet mostres sinó amb la l’obra completa un recorregut per dins d’aquesta i I més enllà trobem els raigs X, no danyem en absolut la seua inte- s’ha obtingut una informació res- que són motiu d’aquesta comunica- grita. pecte a tres aspectes de l’obra: Pri- ció. Aquestos presenten l’avantatge mer es reconeix l’estructura interior que tenen una total penetració en Els raigs X travessen la matèria de construcció de la imatge, amb l’obra d’art. Al trobar-se dins de i es plasmen en una placa radiogrà- açò s’identifica la tècnica construc- l’espectre electromagnètic, els raigs fica amb una intensitat relativa a la tiva de l’autor, i finalment es va X es troben com una longitud d’ona dificultat que han trobat en passar poder fer una revisió d’algunes i freqüència més baixa i més alta per dins la peça. És a dir, els raigs patologies. que el camp de la llum visible. Així que passen per dins d’una obra es es considera com una radiació ionit- plasmen en la placa segons la densi- Amb la visualització de les zant per la seua interacció amb la tat del material que han travessat. radiografies s’ha pogut veure matèria. D’aquesta manera depe- Per exemple, els àtoms dels metalls l’escultura per dins i, per tant, la nent d’aquesta interacció, la imatge pesats són molt opacs o siga menys tècnica que Benlliure va utilitzar radiogràfica constitueix la projecció transparents als raigs X que altres per realitzar-la. Aquesta obra està sobre un plànol, d’un conjunt de materials constituents de les obres composta per taulons de fusta allar- transparències i opacitats degudes a d’art, per tant quanta més opacitat gats i encolats entre sí i ordenats de estructures que es troben coordina- retinga un material (açò va lligat a manera vertical. S’observen les des en l’espai. Per tant tota la infor- la densitat de cada element), en el unions entre aquestos, els quals mació que queda reflexada en la registre radiogràfic apareixerà constitueixen tota la massa material placa radiogràfica es aquella que ha d’una intensitat més blanca. de la Soledat. No es tracta d’una tac passat per tot el gruix de l’obra, i de fusta massissa d’una sola peça, per tant recull dades que abans no Així, amb una posterior inter- sinó que el volum apareix a partir s’apreciaven, ja que es troba per pretació d’aquestos resultats, de la unió d’aquestos taulons. Les dins de tota la peça. podem extraure uns tipus de conclu- unions es poden veure en les radio- sions que ens aporten moltes dades grafies. (foto2) Un altre avantatge en fer aquest rellevants. D’aquesta forma allò tipus d’anàlisi es el caràcter no des- que queda marcat en una radiogra- A raó d’açò es localitza clara- tructiu que té. Moltes de les expe- fia ens permet identificar una sèrie ment en la radiografia lateral del riències que es poden realitzar per a de components, però sobretot ens cap on està la mascareta (tros de reconéixer certs paràmetres són de permet localitzar l’estructura i la fusta on es tallava el rostre indepen- caràcter destructiu i irreversible, ja composició interna de les peces. Els dentment de la resta per a poder que depenen en gran mesura del tre- resultats sempre són importants per- col·locar-li els ulls i la boca per la ball a partir de mostres que s’han què mostren allò que a simple vista part de darrere). En les fotos de les

-91- Radiografia del lateral del cap. Observem com es diferen- Radiografia del rostre frontal. S’identifica clarament la cien dos volum units per una línea vertical que travessa el veta de la fusta en vertical i la forma de tallar el rostre, tot cap. Una altra unió de taulons que en aquest cas es tracta del mateix tros de fusta. de la unió de la mascareta (rostre i frontal del cap) amb la resta del cap. radiografies (foto 3-4) que ací apa- emprar un tauló llarg de fusta on de xilófags en els nivells de la reixen es veu la marca que provoca està tallat el braç i la mà. Aquest figura. Sols s’ha de fer un comen- la unió entre la mascareta i la resta tauló està unit al cos per la part del tari sobre l’estat de les unions entre de la fusta del cap i els cabells. Açò cap de la fibra de la fusta, part per els taulons. Aquestes, pel pas del identifica un aspecte rellevant res- la qual les unions queden molt debi- temps i pels canvis higroscòpics, es pecte a la tècnica de construcció de litades a causa del poc contacte mouen i se separen poc a poc. Hi ha Benlliure, el qual no utilitza ni ulls entre les superfícies i els moviments algunes parts on ja ha començat de cristall ni elements en la boca. que aquestes provoquen entre sí. aquest moviment, el qual és estable En esta radiografia no apareix cap Així que es realitza un gros cabiró dins de la seua problemàtica, però orifici pel qual s’hagueren pogut de fusta de secció rodona que està pot ser la via d’una futura patologia. introduir els ulls, ni l’orifici bucal insertat mig en el tauló del braç i en el qual, en la imagineria, és nor- mig en el tauló corresponent del D’aquesta manera s’ha pogut mal trobar elements com la llengua cos. També es veu clarament que localitzar una sèrie d’informació o els dents. L’autor talla aquestes aquesta unió està reforçada per un que sempre és vàlida. Quan se li fa parts dels rostre directament en la parell de claus de ferro tal i com es un estudi radiogràfic a alguna peça mateixa fusta de la mascareta. pot veure en les fotos de les radio- mai se sap què es pot trobar dins. grafies. Sempre poden haver indicis Un altre aspecte que cal mencio- d’alguna cosa, però no sempre. En nar és el que s’ha localitzat en les L’altre element per comentar aquest cas els resultats deixen de ser radiografies respecte al sistema de és la solució adoptada en col·locar espectaculars per la poca repercusió construcció: és el fet de no trobar la cabellera de la Soledat (foto 6). que aquestos poden tindre però cap buit entre els taulons. Normal- En la part inferior, les puntes del poden ser molt valuosos per a dur ment és comú deixar buits entre tau- cabell estan separades de l’esquena. un seguiment futur de la imatge. lons que quedaven completament en Corresponen a un tauler de fusta la part de dins de la figura, i que no acoblat a la part posterior del cap eren tallats, per poder llevar pes a quedant enlairat. Com es pot veure l’escultura. En aquest cas tampoc es a les radiografies d’aquesta part, veu açò; uns taulons es disposen aquest tauler està clavat amb un directament sobre altres i fan la rastre de clau metàl·lics i un parell figura completament compacta i de menuts cabirons de fusta. massisa internament. Per últim el darrer aspecte que En canvi hi ha dos elements dig- s’ha volgut comprovar a partir del nes de ser comentats per la manera diagnòstic radiogràfic és el que fa en què s’han resolt constructiva- referència a l’estat de conservació ment. Un és el braç dret, el qual està intern. Afortunadament no s’han separat del cos (foto 5). Ací es va localitzat infeccions internes greus

-92- Any 1999: El màgic Andreu.

AIXÒ VA ANAR I ERA... ANIMACIÓ LECTORA A LA BIBLIOTECA D’AIELO DE MALFERIT.

Mª JESÚS JUAN COLOMER, bibliotecària. MARILO SANZ MORA, membre de la Junta de la Biblioteca.

Això va anar i era, ara fa un bibliotecària va reunir una junta simplement per gaudir de la lectura grapat d’anys, que la biblioteca representada per mestres, lectors i que s’introduira en el mon de la d’Aielo de Malferit decideix obrir adults, l’associació de pares i recreació imaginativa. Per això les portes al públic de manera dife- mares de l’escola, el club cultural, vingué a Aielo un contacontes, el rent a com ho venia fent ¿Com que en aquell temps funcionava i Tio Vicent, que iniciava una pro- mostrar a la gent tots els misteris, l’ajuntament. Tots tenien alguna fessió encara poc coneguda: fer meravelles i diversions que estan cosa a dir al respecte. Esta junta, animació lectora. En Aielo faria als llibres? Des de la biblioteca es des dels inicis, era i és la base de teatre de carrer fent participar als començaren a preparar activitats totes les experiències al voltant de xiquets en la narració. I és que als amb la finalitat que els xiquets, la lectura que han hagut i que hi més menuts s’ha de facilitar l’accés xiquetes, joves i majors del poble hauran en Aielo. Perquè tot este a la lectura i a la imaginació: tot adoptaren els gust per llegir. Era un dinamisme no és possible sense contribuirà a conformar una perso- començament. La idea era apropar l’esforç humà i sense dedicar-li nalitat lectora. els llibres de la biblioteca a la gent desinteressadament hores i hores. Els anys següents es va seguir i donar a conèixer els serveis dels Al principi l’animació lectora amb l’exposició i venda de llibres que disposava i el seu fons des de la biblioteca eren activitats que durava alguns dies i que mos- bibliogràfic. Esta iniciativa coinci- de tan sols un dia. Amb el temps i trava les novetats editorials i altres dia amb el reviscolament cultural l’experiència es plantejaren més llibres que també es podien trobar dels anys 70 que es vivia arreu de activitats que s’allargaven fins una a la biblioteca. tota Espanya i que donava vida als setmana. Però és a l’any 1983 (del 18 al serveis bibliotecaris, i així Aielo I així en l’any 1979, per tal 25 de desembre), quan la biblio- començà en eixe moment una d’establir un contacte directe amb teca s’animà a fer tota una setmana experiència que dura encara i que els llibres, la biblioteca començà a d’activitats, que acompanyaren cada any es supera. organitzar una exposició i venda de l’exposició i venda de llibres. La millor manera d’aconseguir llibres que tindria continuïtat quasi Sense quasi mitjos, sense quasi esta idea era, sense cap dubte, amb ininterrompudament fins l’actuali- pressupost, però amb molta una coordinació de treball junt a tat. A més a més el que es pretenia col·laboració per part de molts, es altra gent preocupada pel tema. La era aconseguir que la gent llegira preparà una setmana plena de

-93- diversió i animació. Per tal d’acon- Malgrat l’èxit de la setmana any anirien repetint-se i prenent seguir l’objectiu principal (llegir plena d’activitats de 1983, diverses força. més i sobre tot millor) s’havia circumstàncies feren que a l’any L’any següent, 1986, (del 4 al d’involucrar als escolars del poble i 1984 no es poguera celebrar set- 10 de maig) durant la setmana de així s’organitzà un concurs de mana de lectura i quedara aplaçada la lectura, a més a més de les acti- dibuixos que tenia com a tema la per a l’any vinent. Tanmateix la vitats de sempre, es va passar un lectura. Els dibuixos guanyadors es biblioteca no deixà de fer activitats projecció d’un audiovisual sobre la passaren a impremta en forma esporàdiques d’animació i així, història i construcció del teatre de d’adhesiu i els autors eren premiats eixe any, portà endavant la idea de titelles. amb carnets de socis de la biblio- la bústia de suggeriments en la que Des de la seua posada en fun- teca i lots de llibres. qualsevol lector podia aportar la cionament la biblioteca d’Aielo de La divulgació era una tasca a seua idea sobre millores en la Malferit no havia contat amb un tenir en compte, i així la biblioteca, biblioteca i podia demanar títols recinte propi. Però este deambular amb mitjos rudimentaris, inicià la que la biblioteca no disposava. d’un lloc a altre, acabaria l’11 de confecció d’una revista amb sec- En l’any 1985 (del 19 al 24 de gener de 1987, data en que es van cions com passatemps, contes, poe- maig) s’encetà una experiència inaugurar uns nous locals per a la sia, títols dels llibres nous a la nova: el concurs literari i de dibuix, biblioteca en l’antic hospital de la biblioteca, títols d’un tema en con- amb la implicació directa de beneficència. Nou local, suposava cret, comentaris de llibres preferits l’escola, donat que esta activitat noves propostes, revisió del funcio- o efemèrides. El contingut de la requeia preparació prèvia, motiva- nament de la junta, revisió revista procedia d’ alumnes de ció i antelació. La preocupació d’horari, de normes de funciona- l’escola, amb escrits o dibuixos, de creixent del professorat per agilit- ment intern...També es va replante- mestres, de lectors, de membres de zar l’atenció pedagògica a la lec- jar la manera d’animar a la lectura. la junta de la biblioteca...El díptic tura era cada dia més patent, i Per a facilitar l’accés dels xiquets informatiu de les activitats de la l’escola com institució socialment més menuts als llibres, cada conte setmana també era confeccionat establerta havia d’involucrar-se. A es va classificar per colors i per amb els dibuixos dels xiquets fets partir d’este moment la biblioteca formes, així els xiquets podien ele- per a l’ocasió. i l’escola treballarien conjuntament gir el llibre més adient a la seua La setmana es dedicà a la lec- i no sols durant les setmanes dedi- edat. tura en general, com clarament cades a l’animació, sinó al llarg del Durant tota la setmana de la quedà expressat a l’editorial de la curs. El concurs literari era de lectura de l’any 1987 (del 4 al 10 revista confeccionada: narrativa, poesia, teatre, auca i de maig), una activitat nova que es “Setmana d’homenatge còmic. Tot bon lector, amb el va fer, fou el taller d’enquaderna- a la lectura, als llibres, a les temps, es converteix en escriptor, ció. També es realitzà, vist l’èxit persones que els escriuen i els més bo o més roí, millor o pitjor, del concurs de còmics, una con- que els fan. Sí, també dedi- no importa. Qui entra en la dinà- ferència sobre la il·lustració dels cada als que ens els faciliten i mica de la comunicació no pot fer còmics. La nova biblioteca s’estava als que els lligen. Però en sempre el paper receptiu, més aviat donant a conèixer, i donava ja una especial és la setmana de qui o mes tard, li sorgirà la necessitat imatge dinàmica i divertida; però mai ha llegit, de qui mai ha d’expressar-se. El que importa és no s’havia de parar. Començaren a tingut per pròpia voluntat un que els xiquets exterioritzen els organitzar-se visites programades llibre entre les seves mans. És seus sentiments i escriguen. dels escolars en les quals s’expli- per aquell que vol somiar, Per altra banda, els alumnes cava el funcionament de la biblio- imaginar, viatjar, riure o plo- majors que participaven al concurs teca i els xiquets s’ensenyaven a rar aprendre a valorar i de dibuix s’havien d’inventar un buscar i consultar en els fitxers. I el triar...” eslògan o frase estimuladora sobre que començà com un mostrar la La setmana de la lectura la lectura. El dibuixos guanyadors nova biblioteca, es consolidà com d’aquell any s’inaugurà amb una es reproduïen en forma d’adhesiu i una activitat d’animació de tot exposició de fotos antigues, per a la formaven la portada i contrapor- l’any, no sols de la setmana en que es va involucrar a la gent major tada de la revista, que malaurada- concret. També des d’eixe any del poble que les va cedir, i va aca- ment deixà de fer-se els anys suc- començaren a confeccionar-se llis- bar amb una xerrada sobre la histò- cessius per falta de recursos. tats de les novetats de la biblioteca, ria d’Aielo. Al llarg de la setmana Al final tots els alumnes resul- llistats que s’enviaven al professo- es va portar endavant l’exposició i taven premiats: els guanyadors dels rat de l’escola per a que estos acon- venda de llibres que venia fent-se diversos generes literaris i de sellaren i animaren als alumnes a anys enrere. Per als xiquets es pro- dibuix, amb lots de llibres i els qui acudir a la biblioteca. jectà una pel·lícula. També vam no ho havien aconseguit sols per Com que l’animació infantil rebre la visita d’uns titellaires que participar, la biblioteca els regalava estava atesa, calia la preocupació aleshores començaven a donar-se a lots de contes per a l’aula. La set- per l’animació dels adults. Una de conèixer per la Vall d’Albaida: mana de la lectura d’aquell any es les mesures preses va ser demanar Bambalina que feren per als menuts completà amb una pel·lícula per als directament a estudiants i professo- una representació i per als xiquets adults i teatre per al menuts. Este rat ,bibliografia que necessitaven i majors una xerrada - col·loqui sobre any també gaudirem de la presèn- que no es trobava a la biblioteca. la confecció de titelles. Va ser un cia de l’escriptor Enric Valor que Amb els llistats aconseguits, la bon inici... un estímul per al treball donà dues conferències. Per la seua biblioteca va ampliar el fons dels anys següents... una motivació acceptació i èxit a partir d’este any bibliogràfic amb material que sabia per als lectors que any rere any, quedaren consolidades activitats d’avant mà que s’anava a utilitzar. esperen impacients la setmana de la com el teatre, la pel·lícula o l’expo- En aquell any d’inauguració, lectura de la biblioteca. sició i venda de llibres; i any rere portarem a terme una idea poc

-94- vista: com que els adults no acu- motivava per hi acudir al dia Fora de la setmana de la lec- dien a la biblioteca, calia apropar- següent. El joc seria, fonamental- tura, durant tres dies en Nadal es la. Així es va fer una selecció de ment, el sistema empleat per a celebrà el 60 aniversari de Tintin, llibres de fàcil lectura i revistes de l’animació. amb tallers de còmics a la biblio- temes diversos (cuina, esports, Cada vesprada els xiquets s’ho teca, amb projeccions de vídeos... viatges...) i les deixàrem en dipòsit passaven d’allò més bé, primer a l’animació en la biblioteca d’Aielo en llocs com les perruqueries o el l’entrada i desprès a l’interior. Els segueix al llarg de tot l’any. llar dels jubilats. La selecció era menuts, i grans també, havien de Seguint la nova experiència estudiada segons el lloc de destí i superar unes proves per a poder encetada l’any anterior, en 1990 el lema de l’activitat era “mentre entrar dins de la biblioteca; proves (del 22 al 28 d’octubre: any del esperes, llig”, o “aprofita el temps prèviament preparades per a les Tirant lo Blanc) es feu una set- llegint”. Cada quinze dies es reno- quals es facilitava el material mana monogràfica: i així es dedicà vaven els lots de material prestat i necessari. Un dia havien de fer a Tirant lo Blanc, amb motiu de la s’analitzaven els resultats. L’objec- ganyotes gracioses i se’ls donava celebració del 500 aniversari tiu era una vegada més donar a un globus que podien pintar, altre de l’edició del llibre de Joanot conèixer el fons de la biblioteca i dia la condició era nugar-se la Martorell. mostrar als usuaris adults que no cama amb un altre..., altra ves- Continuant en la idea de sols hi havia llibres infantils. prada s’havien de posar un peça de col·laboració de tota la gent involu- L’experiència no tingué continuïtat vestir al revés. Un dia tenien que crada en l’educació dels menuts i perquè els llocs on es portaven els acudir amb un gorro de paper al partint de la necessitat de que l’ani- lots de llibres no reunien les condi- cap i altre, havien de simular que mació estiga present en l’escola i cions adequades: no disposaven estaven ferits, amb benes pel cap... en casa i no sols en la biblioteca, d’un racó on posar una taula o pels braços... tot un espectacle. s’organitzà un curs d’animació a la prestatgeria per a col·locar els lli- Una vegada aconseguien entrar lectura dirigit al claustre de profes- bres. Va ser una llàstima que per dins la biblioteca, cada vesprada, sors d’Aielo de Malferit i per als falta d’espai no es seguira amb la podien gaudir de jocs i tallers al pares una xerrada sobre la manera nova experiència que havia tingut voltant del tema de l’humor i la més adient d’animar la lectura dels tan bona acollida. lectura. Fou un gran èxit i la fills. L’entitat que el va impartir A l’any 1988 (del 8 al 15 de biblioteca s’omplia de gom a gom fou el centre de professors Parc del maig) es va seguir amb l’esquema en cada sessió. L’últim dia a Molí de Godella. dels anys anteriors. Poc a poc l’entrada es donava un numero per Es va continuar programant s’anava consolidant la setmana, a un sorteig. El premi seria per a l’obra de teatre, el concurs literari s’anava arrelant amb activitats que 30 menuts i consistia en que dos (eliminant este any la part desti- venien sent tradicionals: teatre, dibuixants d’Aielo els feien una nada als adults), la xerrada d’autor conferencies d’autors, visites a la caricatura. Durant tota la setmana, i la conferència específica, esta biblioteca, concursos literaris, a més a més, els xiquets disposa- vegada dedicada a Joanot Martorell exposicions i venda de ven en la biblioteca d’un gran lli- i el seu llibre. La guia de lectura va llibres...però havíem d’evitar la bre, amb les fulles en blanc, on ser, com no, al voltant dels llibres monotonia. podien escriure tots els acudits que de cavalleries i es va fer també una Per a l’any vinent es pretén volgueren. exposició sobre Tirant lo Blanc. donar un aire distint, amb noves A banda d’esta animació dins la Durant una setmana la biblio- idees, per no caure en la repetició i biblioteca, este any, es contractaren teca retornà a l’Edat Mitjana, a l’encasellament. Es decidí que a dos grups d’animació a la lectura l’època dels castells, dels cavallers partir de 1989 (del 15 al 21 de que feren les sessions a les aules de i de les princeses...Dins la biblio- maig) es dedicaria la setmana a un les escoles i dins de l’horari esco- teca els xiquets s’introduïen en tema en concret. Una de les tas- lar. Encara que fora un any de altra època, fent tallers i jocs: ells ques de la biblioteca seria exposar noves iniciatives, es considerà que mateix es confeccionaren escuts –hi tots els llibres que disposava al les activitats dels altres anys que dels seus cognoms, es feren llan- voltant del tema i confeccionar un tenien acceptació no havien ces i espases... jugaren al joc de “la guia de lectura monogràfica. d’abandonar-se i així es seguí amb oca de Tirant”, i sobre material També calia programar totes les el concurs literari, la pel·lícula i el preparat, sempre al voltant dels lli- activitats i jocs tenint com a punt teatre, però esta vegada basant-se bres de cavalleries, pintaven, juga- de referència el tema escollit. La en un tema en concret. ven a buscar diferències, completa- biblioteca també es decoraria Els còmics foren protagonistes ven sopes de lletres... d’acord el tema. eixe any: es confeccionà una guia Al llarg de tota la setmana Este any s’iniciaria un nou de lectura amb els títols dels d’abans, es preparà un joc que con- model de setmana, més lúdic, més còmics que estaven disponibles i sistia en buscar pistes que estaven actiu, més participatiu... model que Tintin fou el protagonista de la disperses per la biblioteca i endevi- encara continua. La idea fou enri- pel·lícula que vegeren els menuts. nar quin seria el personatge que quidora donat que a partir d’este També un artista -dibuixant del vendria a visitar-la un dia de la set- moment la setmana de las lectura poble confeccionaria un gran mural mana següent. Algunes de les pis- gaudiria de noves experiències representant una escena humorís- tes eren: “El seu nom apareix al didàctiques, estimuladores i creati- tica del còmic d’Asterix i Obelix. Quixot”, ”Tenia una núvia que ves. Este dibuix quedaria exposat, ador- celebrava el seu sant al mes de En 1989 es proposà com a tema nant la biblioteca, durant els deu juliol”, “Era molt engrescador, a desenvolupar l’humor i la rialla. anys següents. La seua qualitat anava a moltes guerres”, ”Li dedi- Durant tota la setmana els xiquets i artística i l’acceptació d’estos per- caren un llibre”, “Va viure fa molts xiquetes, trobaven sorpreses a la sonatges de tebeo entre la xicalla, anys”... Esta activitat mantenia la biblioteca, cada dia una, i que els ho va merèixer. curiositat dels menuts, que aposta-

-95- ven qui seria el personatge invitat. L’any 1991 (del 25 al 28 desinteressada de mares i mestres Les respostes foren d’allò més d’abril: el terror que fa riure) es que es convertiren per moments en variades. programà la setmana sobre la por. grans narradors i animadors. Vam rebre la visita del cavaller El que es pretenia era que els Durant tota la setmana els xiquets Tirant lo Blanc. Pergamí en mà, menuts perderen les pors i que les gaudiren de contes sobre bruixes, explicà la seua vida: el seu naixe- canviaren per rialles; es tractava de vampirs, monstres i gegants, rates ment, les seues batalles i el seu desmitificar la por que tan sovint fa penades i dracs. Es va fer ,com amor per Carmesina, tot fins la perdre el son als més menuts de les altres anys, la guia de lectura esta seua mort. Els xiquets i xiquetes cases. vegada sobre llibres i contes de pogueren preguntar al personatge L’eix fonamental, seria esta por. tot allò que volgueren sobre les vegada el conte. És interessant des- La decoració de la biblioteca seues aventures arreu del món i plaçar al xiquet a la biblioteca, per- espantava qualsevol: pel sostre sobre altres cavallers que havia què li permetix associar la lectura... penjaven rates penades i aranyes, conegut. El personatge va ser molt el conte... les històries fantàstiques un lúgubre castell encisat es veia ben rebut, resultà impactant veure i meravelloses... amb este lloc, on molt llunyà...Per una setmana la cobrar vida un protagonista d’un hi ha moltes prestatgeries totes ple- biblioteca es va convertir en una llibre tan conegut. Aprofitant l’èxit nes de llibres que magatzemen casa de terror. de l’experiència decidirem a l’any boniques històries per descobrir i Que els xiquets i xiquetes escri- següent seguir donant vida a perso- que sempre estan a la mà. I així es guen és una de les finalitats que la natges de contes. va fer. Cada vesprada escoltaven biblioteca té sempre present. Este un conte, gràcies a la col·laboració any se’ls proposà el llibre màgic d’Aielo. Havien d’escriure sobre els habitatges d’estos personatges, sobre la bonaventura, sobre men- jars, embruixos, maleficis, secrets de bellesa de les bruixes, festivitats que estes celebren i havien de fer- se autoretrats simulant un d’estos personatges. Este any es programaren tan gran quantitat d’activitats que els xiquets no tenien temps per a des- cansar: un activitat rere altra i dia rere altre. Una vesprada a la biblioteca es preparà un joc de trencaclosques: havien de buscar les diverses peces barrejades en sobres de colors diversos i completar el dibuix, l’apegaven en un foli i tenien de recompensa una “pegatina” adhe- siva. De seguida era l’hora del con- tacontes, on els xiquets, separats per edats i en diferents llocs entre les dues plantes de la biblioteca i l’aula de cultura del costat, escolta- ven la narració. Quan acabaven de sentir el conte, els esperava en la biblioteca la bruixa Nassetes, per- fectament caracteritzada, a la que un grup d’alumnes havien preparat un entrevista. Desprès encara tenien més activitat els menuts, donat que es preparà un taller per a poder confeccionar-se la disfressa que havien de portar el dia de la cloenda. La segona vesprada tendria lloc en la biblioteca, l’assaig general d’un cançó inventada per a l’oca- sió, que havia de cantar-se l’últim dia. Una cançó seguint una melo- dia coneguda i fàcil de memoritzar i amb un lletra sobre el terror. La cançó agradà molt. Després, igual que el dia d’abans, tocava l’hora del contacontes: de nou es veien escampats per diversos racons gru- Díptic informatiu de la setmana de la lectura de l’any 1999. pets de xiquets que bocabadats

-96- miraven al narrador, A l’ acaba- la lectura. Acabà convertint-se en que exerceix també la biblioteca ment dels contes, la biblioteca rebé una autèntica olimpíada als llibres: educant en els valors. la visita del vampir Dentoles: intentant dependre els màxims A l’any següent diverses cir- hagué una gran expectació per conceptes possibles sobre el món cumstàncies feren que la setmana veure la nova visita i sentir el que de l’esport. Els alumnes del segon tradicionalment celebrada anual- contaria. Tot un èxit. Quan el vam- cicle prepararen unes entrevistes a ment, anara ajornant-se mes a mes, pir se n’anà, encara podien anar a esportistes locals amb cert renom fins no realitzar-se. El que si es completar-se la disfressa a l’aula dins la població: un pelotari, un faria en 1993, fou celebrar amb jove, per a la cloenda del dia futbolista i un motorista. Els més diverses activitats el dia del llibre , següent. menuts de l’escola participaren 23 d’Abril: els xiquets escrivien Per a la festa cada xiquet i fent auques i dibuixos representant en un llibre de fulles en blanc el xiqueta rebia una terrorífica invita- esports. Tots els treballs realitzats que pensaven sobre la lectura, ció personal en la que s’anunciava foren exposats al públic al llarg de sobre les històries escrites que el casament entre un vampir i una la setmana de la lectura. tenien tan a prop, sobre el plaer de bruixa: ara ja els coneixien. La De nou, com cada any, la llegir, sobre la diversió que com- invitació també era el díptic infor- biblioteca canvià la seua decoració porta...;la biblioteca siguè deco- matiu de les activitats de les que habitual per mostrar un ambient rada expressament; muntarem una podrien gaudir durant la setmana. diferent. Este any es va decorar exposició de llibres seleccionats I el dia del casament teatral, com si es tractara de l’Antiga Grè- per al públic infantil; es va prepa- tots disfressats de bruixes i vam- cia, seu dels primers jocs olímpics rar un taller per a fer un rosa de pirs, s’ho passarem d’allò més be: de la història... la Grècia del “Par- paper i per completar el simbo- primer mirant la representació del tenon”... la de les columnes... Les lisme del dia de Sant Jordi, el lli- casament entre la bruixa Nassetes i torxes i els anells olímpics ocupa- bre i la rosa, els mateixos menuts el vampir Dentoles, casats pel mag. ven un lloc privilegiat. La biblio- es confeccionaren un xicotet llibre Desprès participant del convit de teca no era més que el reflex del que decoraven al seu gust i on noces que eren cacaus, tramussos i tema habitual parlat a tothora per figurava escrit el lema del dia. beguda. I al final cantant la cançó tot arreu: l’olimpíada. Dins, els I va arribar 1994 (del 9 al 13 de preparada per a la ocasió. Tot ben xiquets trobaven jocs i tallers al maig: Això va anar i era...el ambientat amb globus serpentina i voltant de l’esport i la lectura: conte tradicional.) i es dedicà als confit. Els premis de la sisena edi- podien escriure una carta a un per- contes de sempre, els que es trans- ció del concurs literari també es dedor... preparar el menú d’un meten de pares a fills a la vora de donaren en un intermedi de la guanyador d’una medalla... la llar, els que tots coneguem des terrorífica cerimònia. Es continuà, com els anys de menuts... ells foren els protago- Resultà una de les setmanes anteriors, amb la projecció de nistes este any. Una vegada més més divertides, de les realitzades pel·lícules de vídeos, el teatre o la s’agafa el conte com a suport per fins al moment; i de les més parti- conferència d’autor. Este any molts motius: per ser font de plaer, cipatives per part dels xiquets i per també contarem amb una xerrada - jocs i entreteniment, perquè es mig part dels adults. Un experiència col·loqui sobre l’animació a la lec- per a despertar la imaginació i cre- difícil d’oblidar per la seua intensi- tura. Altra de les activitats porta- ativitat i perquè amb ells es pot tat i repercussió: temps desprès els des endavant va ser una demostra- educar en els valors i contravalors. xiquets i xiquetes exigien de nou la ció de gimnàstica rítmica realit- Este any es plantejà que en visita de Nassetes i Dentoles, i a zada per alumnes de l’escola l’escola es fera un treball d’investi- més a més els contes de por, els de municipal. gació. Els alumnes havien de reco- nova adquisició per a la setmana i I com a cloenda de la setmana pilar els contes que sempre s’escol- els que ja hi havia, tingueren es va preparar un gran joc a l’aire ten de menut, preguntant al carrer molta acceptació. lliure al que vam anomenar “El o als familiars...desprès plasmar- L’any 1992 (del 4 al 10 de laberint olímpic”. Ocupant molt ho de forma escrita en un dibuix o maig: Olimpíada als llibres) fou d’espai, estaven distribuïdes varia- posat en escena . l’any de les Olimpíades a Barce- des proves i jocs esportius que els Els alumnes s’inventaren eslò- lona. La biblioteca d’Aielo volgué xiquets i xiquetes havien de supe- gans publicitaris sobre la setmana commemorar també l’esdeveni- rar. Els premis als guanyadors es de la lectura, i els millors serviren ment. Tots els xiquets i xiquetes en lliuraven en un pòdium situat de propaganda a la setmana dedi- edat escolar participaren inventant- davant la porta de la biblioteca. cada als contes de tota la vida. se un eslògan i un dibuix represen- Una cosa important a tenir en Cada vesprada a la biblioteca els tatiu de la setmana. Els seleccio- compte este any, era evitar fomen- xiquets podien preparar-se la dis- nats varen ser passats a impremta tar la competència entre la menu- fressa que havien de lluir l’últim en forma d’adhesiu, reprenent la dalla. S’havia d’inculcar que el dia, en la festa de cloenda. El teatre idea ja portada endavant anys participar no sols era guanyar, que vegeren els menuts del poble enrere, i foren distribuïts per tota la també podia fer-se simplement per va ser “Els tres porquets” i reberen població escolar. jugar, sense l’ànim de destacar. Era també la visita d’un contacontes. En l’escola es preparà un con- un tasca difícil que es va haver de Però l’activitat estellar de la curs destinat als alumnes més fer tan a l’escola, quan estaven pre- setmana, al remat resultà ser, “El majors, s’havia de treballar a les parant el concurs, com a la biblio- museu del conte”, i totes les activi- aules la història dels diversos teca, fent-los prendre consciència tats previstes al seu voltant. Per esports així com la tècnica per a dia a dia, que lo més important era grups i en horari escolar, els alum- practicar-los. Uns grups concursa- la participació. De nou la nes junt al professor o professora ven amb altres, fins quedar els importància de la coordinació entre acudien a l’aula de cultura. L’aula- semifinalistes, que competiren per l’escola i la biblioteca; i de nou museu decorada amb dibuixos de al premi final durant la setmana de quedà evident la funció didàctica personatges de contes i amb formu-

-97- les d’acabament i començament de resposta, volgueren participar-hi viure...Els escolars acudien a visi- històries per tot arreu, estava divi- també i intentaren descobrir els tar l’exposició en grups organitzats dida en varies seccions. noms abans de veure la solució. i en horari escolar, hi rebien la A l’entrada els esperava una En altra part de l’aula els alum- informació adient per part del mes- exposició poc vista: un museu for- nes podien gaudir d’una remirada tre o llegien ells mateix les explica- mat per diversos objectes numerats selecció de llibres tradicionals, cions que al peu de cada objecte que representaven els títols dels podien mirar-los, llegir-los...I s’hi donava. contes tradicionals. En cada també estava el racó del contacon- Des de la biblioteca es va fer un numero, els objectes preparats sug- tes, decorat amb una tauleta i una important i laboriós treball, desti- gerien el nom del conte. Els alum- engronsadora, com si fora la sala nat al professorat de les escoles, nes havien d’endevinar quin era d’estar de casa, i on els mestres preparant un dossier explicant la cada conte i per a col·locar el resul- que havien acompanyat els alum- història del Aielo de finals del tat, a l’entrada rebien un full on nes podien seure i contar alguna segle XlX :”Aproximació al Aielo escrivien els títols al costat de cada història, tenint d’espectadors als de fa 100 anys”. Pensant en que número. alumnes asseguts al terra. El mes- tots els professors no eren coneixe- Alguns dels objectes exposats i tre podia també, si volia, dramatit- dors del poble, dels seus costums i que eren les pistes per al joc zar el conte o eren els mateixos de la seua història, es preparà per a d’endevinar, foren: una perxa de alumnes els que ho feien. Tot un cada mestre, a més a més, una peu i penjant d’uns dels braços una espectacle. recopilació d’articles que donaven bossa de plàstic transparent i sense El dia de la cloenda es va fer a conèixer l’Aielo antic i sobre tot res dins (El vestit nou de l’empera- “el ball de la cendrereta”, tots dis- la Hidroelèctrica i la seua història i dor), una poma roja i gran junt a un fressats de pirates i donzelles, gau- importància. Tot tenia com a finali- espill de mà (Blancaneus), cofres diren de música per a ballar i d’un tat la preparació de l’activitat prin- plens de joies i monedes d’or (Ali berenar tradicional en Aielo: pas- cipal d’este any:” La visita turís- Babá i els 40 lladres), unes botes socarrat amb xocolata; que des tica pel poble”. El dossier contenia roges i un barret amb una ploma d’aleshores quedaria instaurat en una carta que els mestres havien de (El gat amb botes), una sabata les futures setmanes de la lectura, fer arribar als seus alumnes, carta damunt d’un coixí (la ventafocs), cada vegada que s’organitza una que explicava, ja des de les prime- una barba blava junt a unes claus festa de cloenda. res línies la finalitat de l’activitat. de ferro velles i antigues (Barba A l’any següent, 1995 (del 29 Xiquets i xiquetes anem a fer blava), un metre i tisores (el sastre de maig fins al 4 de juny : “Quin un viatge a traves del temps, a valent)... així fins un total de trenta invent”), la desapareguda hidro- visitar el poble de fa molts anys. contes tradicionals. elèctrica d’Aielo feia 100 anys de Per aconseguir-ho heu de posar Quan l’alumne entrava a l’aula la seua posada en funcionament, la de la vostra part molta fantasia, es submergia en altre món, el dels biblioteca volgué celebrar el cente- deixar-se portar pels somnis, pels contes i en altre temps, aquell tan nari de l’esdeveniment i organitzà records dels vells, per les histò- llunyà poblat de personatges com una setmana per a recuperar tradi- ries contades a la vora del Blancaneus, el príncep valent o cions antigues, maneres de viure foc...Heu d’obrir els ulls i mirar Hansel i Gretel ...Era tot un joc passades, per a conèixer l’Aielo com mai heu mirat... intentar desxifrar les pistes del d’abans i també el de huí. La carta continuava explicant museu, algunes més fàcils que Reprenent una idea que vàrem aspectes en que havien de prestar altres. Resultava divertit escoltar portar endavant als inicis de la tra- atenció al llarg del passeig pel les especulacions dels alumnes jectòria animadora de la biblioteca, poble. intentant endevinar els títols. Inclòs es va muntar una exposició de Es prepararen tres rutes dife- alguns dels mestres, que tenien la fotos del poble i de la gent de 100 rents atenent a la diferencia d’edat anys enrere: “Aielo en temps de la i a la diferencia del punt d’eixida. hidroelèctrica”. Molta gent va par- Cada alumne portava un plànol, ticipar-hi, deixant fotos i objectes, per saber en tot moment el lloc en la gent s’hi volcà. Un pannell prin- concret on s’hi trobava. Les rutes, cipal mostrava la hidroelèctrica el clarament especificades en el mate- dia de la inauguració en 1895. rial facilitat a cada mestre, tenien Unes fotos de gran format (30 x 28 unes parades fixes on els alumnes ) ensenyaven als joves del poble havien d’apreciar diferencies entre l’edifici en els temps en que pro- els carrers rectes, serpentejants( a porcionava llum a molts pobles de la manera morisca) o sense cap; la Vall d’Albaida, i del que, malau- diferencies entre cases, observant radament, ara sols hi podien veure els balcons de ferro fixant-se en els unes runes. Junt a l’exposició dibuixos forjats i els rajoles que també hi eren una sèrie d’objectes i s’hi col·locaven a sota, havien de vestimentes utilitzats a l’època que mirar els reixats de les finestres contribuïen a donar ambient. Però que arriben al terra, les grans por- l’espai dedicat als objectes antics tes de fusta amb els tocs, els por- referits al llum, fou el més curiós. tals de pedra que servien per a faci- S’hi podien veure llànties, cresols, litar l’accés dels carros a dintre de carburers, palmatòries, clauetes de la casa, les teulades i els cane- llum... utensilis tots ja en desús i lons...;tenien que fixar-se als pla- que la majoria dels xiquets i xique- fons de sants de les façanes...I com tes no havien vist mai. Descobriren no, es paraven en els edificis més Any 1989. un altra època, una altra manera de singulars del poble: l’ermita,

-98- l’església, el palau, la fabrica de “AL TALL”, “que vinga que vinga com les velles. Hi havia un racó on licors, l’arc del Carme...Tot fins la llum”, prèviament assajada. La estaven disposats els fòssils trobats arribar a la central de la Hidroelèc- festa s’acabava amb un ball i un per Miguel Ferrandiz i guardats des trica, vertadera protagonista de la berenar de passocarrat i xocolata, d’aleshores a les escoles del poble. ruta. A la Central els esperava una igual que es menjava en l’Aielo També vàrem dedicar un espai al persona gran del poble, que d’abans. poeta, exposant en un mural varies explicà als alumnes la història de Una vegada més la cloenda de les seues poesies, moltes d’elles la Central, per a que servia, com es resultava una activitat divertida, dedicades a Aielo. En la part cen- va construir i el perquè va desa- esperada i al remat exitosa. Este tral, una mostra de treballs manuals parèixer. any cada xiquet i xiqueta del poble fets a l’escola ja fa molts anys, Com que estes explicacions va tenir com a record un “pin” o completava l’exposició. podien resultar massa elevades per agulleta que representava una El dia de la inauguració va ser al nivell dels més menuts, per a bombeta i un llibre on figurava el un èxit perquè molta gent s’hi va estos es preparà un activitat dife- lema de la setmana !Quin invent¡. veure a les fotos... molta gent va rent. La ruta turística la feien igual, Seguint la línia de buscar els recordar les hores passades a adaptada al seu nivell, i se’ls moti- arrels del poble i intentar donar a l’escola... molta gent retrocedí per vava dient-los que al final trobarien conèixer aspectes desconeguts a les uns moments a la seua infantesa. El una sorpresa. La sorpresa que espe- noves generacions, en 1996 (del 4 racó del mestre, les fotos d’escola, rava als més xicotets era una gran a l’11 de maig: Miguel Ferrandiz les poesies del poeta, els treballs caixa embolicada en paper de regal Bataller, Aielo 1877-Ontinyent manuals... tot hi va contribuir a i amb llaçada. De dintre eixia una 1962, mestre i poeta) es va decidir rememorar el passat.. Al finalitzar dona caracteritzada com si vingués dedicar la setmana de la lectura a la visita de l’exposició se’ls pas- directa de l’any 1895. Ella fou la un personatge d’Aielo. Miguel sava un vídeo sobre la vida i obra que es contà de manera amena i Ferrandiz va ser mestre i poeta... i del mestre Miguel Ferrandiz Bata- divertida la història de l’edifici que un escriptor de treballs pedagò- ller. tenien al davant i la seua importàn- gics... i un enamorat de la seua El vídeo va ser preparat amb cia en l’època dels seus besavis. llengua i del seu poble. Com a molta cura, va ser un gran esforç Durant la setmana de la lectura, deixa, tenim articles sobre educa- realitzar-lo però al remat una gran una vesprada gaudiren d’un conta- ció i sobre la didàctica de la llen- satisfacció el resultat. A les imat- contes. Les altres vesprades, els gua valenciana; i també una recopi- ges podíem veure alguns dels seus xiquets i xiquetes podien acudir a lació de fòssils trobats pels vol- alumnes del poble contant vivèn- la biblioteca a jugar, este any a tants del poble en les seues eixides cies amb el mestre, recordant poe- inventar. Als tallers preparats amb els alumnes. A més a més ens sies i jocs en les mateixes escoles podien inventar animals fantàstics, queda un recull de poemes i en la on havien estat anys enrere o en la dibuixats o retallats...inventar per- memòria de la gent més major seua caseta de camp, on solia por- sonatges a partir d’unes figures encara perdura la seua labor tar - los d’excursió. També aparei- donades...inventar paraules, rimes docent. xien familiars que recordaven la o contes en els jocs literaris...Era la La biblioteca l’utilitzà com vessant personal de D. Miguel en setmana que es commemorava un motiu per a treballar la poesia, distints racons del poble i a la seua gran invent a la nostra població i la gènere poc tractat, i també per casa. I els companys de treball biblioteca també es feia ressò. Tots mostrar l’escola de principi de explicaven els moments passats els dibuixos inventats i escrits ser- segle i que la jovenalla apreciara i junts a l’escola. Anàrem, inclòs a viren per a decorar la biblioteca valorara el canvis respecte l’actual. Atzeneta, on treballà Miguel durant la setmana. També podien Per a crear l’ambient idoni, es Ferrandiz uns anys de mestre, per confeccionar-se la disfressa que va preparar un exposició que reme- parlar amb un alumne que el recor- portarien el dia de la cloenda. Este morava l’escola i la vida del mes- dava desprès de tants anys. Una any havien de vestir tots amb ves- tre poeta: “L’escola d’abans”. En veu de fons recitava, de tant en tits d’època: falda llarga, davantal i un racó de la sala es trobava una tant, algunes de les poesies del toca les xiques, jupetí barret i bigot classe com les que tenien els nos- mestre. El vídeo va ser un home- pintat els xics. tres avis i besavis: Una gran taula natge que volia mostrar un perso- I així amb este aspecte anàrem del mestre amb el tinter, el secant, natge rellevant, conegut per alguns tots a celebrar la cloenda amb una la ploma d’escriure, la campaneta... però alhora desconegut per altres, festa anomenada “Que vinga la i la cadira de braços. Darrere, a la sobre tot la gent jove. llum”. Per a este dia es preparà un paret, el crucifix, mapes del món i Els alumnes de l’escola, al llarg obra de teatre, en la que es repre- d’Espanya. Davant el pupitre de de la setmana de la lectura, visita- sentava la vida del poble en aquells l’alumne, xicotet, de fusta i amb el ven l’exposició per grups i quan anys, la vida sense llum, l’arribada forat destinat al tinter. També en acabaven la visita se’ls passava el de la llum al poble amb la Hidro- l’exposició, estava la part dedicada vídeo. Una enquesta prèviament elèctrica i el canvi de vida que al material escolar on es trobava preparada en l’escola, feia observar suposà. Representada amb molt des de diplomes fins a llibretes de més atentament, cada aspecte de d’humor per un grup de pares del treball, manuals d’estudi, catecis- l’exposició, per a poder així treure poble, l’obra tingué gran èxit i mes, plomes estilogràfiques, un més sentit didàctic a l’activitat. A acceptació. Eren diàlegs irònics, “arenal” ...En altra secció hi havia cada xiquet li se donava a l’eixida que resultaven a tothom familiars, un exposició de fotos antigues un separador de llibres amb la foto sovint eren anomenats gent del d’escola: de mestres i de grups de de l’homenatjat i una poesia escrita poble coneguda i es contaven anèc- xiquets davant les escoles. Un arti- per ell. dotes sabudes per tots. Tot va con- cle de premsa de l’any 1925, anun- Este any els xiquets i xiquetes tribuir a l ‘èxit. Al final de la repre- ciava que s’havia posat la primera pogueren assistir a un recital de sentació es cantava la cançó de pedra a les escoles, ara conegudes poesia i a una projecció d’una

-99- pel·lícula amb un debat posterior. preparada al taller de la biblioteca. millors lectors i donar a conèixer La conferencia d’autor, tingué com La part central de la vesprada va els serveis de la biblioteca), i els de a tema central “Escola en la repú- ser la representació d’una obra de curt plaç que cada any es renoven blica 1931-1939 en la Vall teatre, escrita a propòsit de la set- segons la setmana plantejada. d’Albaida a càrrec de Mª Carmen mana, on el mateix grup de pares i Les Corts valencianes dedica- Agulló. mares que actuà l’any anterior, ren l’any següent a la figura En les escoles es treballà també representà la vida escolar de finals d’Ausiàs March, es celebrava els la poesia. Els menuts inventant del segle XlX i principis del XX. 6oo anys del naixement del més rodolins, cal.ligrames o memorit- Resultava graciós veure als pares i gran dels poetes valencians. La zant poemes xicotes; els majors mares simulant ser els alumnes biblioteca també volgué comme- treballant, entre altres, les cançons davant el mestre Ferrandiz. Els dià- morar l’esdeveniment i celebrà la d’Ana Belen o Lluis Llac. legs retrataven fidelment la socie- seua setmana tenint-lo com a punt La biblioteca, com altres anys, tat d’Aielo en aquella època, utilit- de referència; 1997: (del 18 al 25 va preparar una guia de lectura. zant malnoms del poble per a que d’abril, L’edat mitjana i Ausiàs Cada vesprada s’hi muntaren tot resultara més familiar als espec- March). En el fullet de propa- tallers al voltant de la poesia: tren- tadors. De nou la gràcia dels actors ganda de les activitats afegirem , cacaps poètic, creació de cal.ligra- feren que la representació fora un esta vegada, una xicoteta biografia mes o confecció de “caramels poè- èxit. Amb este teatre preparat per a per a que tothom coneguera la seua tics” que servien per a la festa de totes les edats, aconseguíem un vida i obra. cloenda. Esta activitat consistia en objectiu difícil moltes vegades Com era costum, en la biblio- que cada xiquet escrivia un poema, d’aconseguir: apropar els adults a teca es realitzaren diversos tallers be inventat o copiat de qualsevol la biblioteca, donar –la a conèixer i al voltant de l’edat mitjana. A les llibre de poemes que tenia al seu fer-los-la utilitzar. vesprades els xiquets prepararen abast. El poema servia per a embo- A l’acabament de la representa- banderoles que servirien de deco- licar un caramel , que a més a més ció, als xiquets se’ls donava un ració, es feren una vidriera repre- era embolicat amb paper de caramel poètic, dels que havien sentat un cavaller i la seua cel·lofana. El caramel es guardava, preparat prèviament el taller de la dama...,en un taller d’enquaderna- sense explicar-los quan els reparti- biblioteca. I rebien el berenar. Tot ció es podien confeccionar una lli- ríem. També es va fer un “kara- ambientat amb música per a finalit- breta i la primera fulla era deco- oke” poètic, on els xiquets i xique- zar la vesprada amb balls. rada amb lletres antigues, en un tes recitaven poesies. Altra ves- La biblioteca quan conclou una taller d’heràldica es preparaven prada es va reservar per a un conta- setmana sempre fa balanç, treu l’escut nobiliari del cognom que contes, esta vegada es narrà una conclusions... valora els aspectes havien de portar en la festa de clo- auca ajudant-se de diapositives positius i els negatius per tal de enda..., en una sala del costat de la sobre la història d’un fantasma, guardar els bons per a altres anys i biblioteca els xiquets podien que de tant en tant “apareixia” els roïns millorar-los. Desprès d’un dependre i jugar als escacs, al pati entre els xiquets. La sessió s’aca- temps seguint un model de set- exterior de la biblioteca es prepa- bava amb la preparació d’una mana, analitzarem si era conve- raren altres jocs de l’edat mitjana medalla per a la festa de cloenda nient seguir la línia encetada anys com la petanca, els volaorets, “el (com les que es premiaven als més enrere. Decidirem que convenia joc de Sant Jordi” o “el joc dels sabuts en l’escola d’abans) en la continuar amb les setmanes temàti- Números”. que a més a més, escrivien un ques perquè amb elles, cada any, Este any s’adonarem que este poema del mestre Ferrandiz. aconseguíem els objectius propo- tipus d’activitats dins la biblioteca, El dia de la festa final, els sats: els de llarg plaç, arrossegats cara a anys successius, s’havien xiquets acudiren amb la medalla, des dels anys 70 (aconseguir més i d’enfocar d’altra manera donat que, rebíem massa afluència de xiquets i xiquetes per a l’espai dis- ponible, no es podien atendre i les activitats no resultaven com calia. La biblioteca es veia en moltes ocasions desbordada, sense poder estar amb els menuts que necessita- ven una atenció contínua. Desprès d’haver estat uns anys sense fer exposició i venda de lli- bres, este any si es va fer tenint, com abans, gran acollida per part de la gent. També vam poder gau- dir de pel·lícula, teatre i els adults d’una conferència :”L’amor en la vida i en l’obra d’Ausiàs March”. Una activitat nova fou l’actuació d’un grup de música antiga: El grup MENESTRILS, que actuà interpretant un concert de música de l’edat mitjana. L’escola va rebre una guia de lectura amb els títols dels llibres Any 1991: el vampir Dentoles. de cavalleries que s’hi podien tro-

-100- bar a la biblioteca. Els alumnes “Açò és una aventura, és la lec- d’endevinar quin era el personatge treballaren, com els anys ante- tura”, la biblioteca es va convertir protagonista de la setmana. riors, el tema plantejat i al remat per uns dies en una illa plena de Amb els alumnes més menuts cada classe va fer un aprofitament tresos (els llibres) on acabava la motivació es va fer de manera diferent: unes classes contaren d’arribar un vaixell carregat de diferent: la bibliotecària aparegué, contes de cavalleries, altres llegi- pirates. S’havia decidit treballar el en este cas, amb el bagul ple i a ren el llibre d’Ausiàs March, gènere d’aventures. Esta vegada més a més amb un conte especial: altres l’interpretaren amb auques, foren quinze els dies que gaudirem un conte de pirates. Una mestra alguns feren investigacions i tre- d’activitats, de jocs, de teatre, de anava contant poc a poc el conte i balls sobre la vida i obra d’Ausiàs cine d’aventures...i de lectures i la bibliotecària el dramatitzava March, va haver classe que va contes. buscant del bagul objectes que li aprendre poemes musicats per Este any portarem endavant una eren necessaris. Els xiquets estaven Raimon...en les classes de música iniciativa que per la seua accepta- contínuament bocabadats, però alguns alumnes aprengueren a ció continua encara fent-se en sobre tot al veure treure del bagul tocar en flauta una càntiga l’actualitat: ”El gran llibre”. En l’espasa ... es quedaren intrigats al d’Alfons X i tot el col·legi va cada classe es confecciona una veure aparèixer una caixa rere altra assajar una dansa musicada pels pàgina (grandària DINA 3) treba- caixa, i altra... i al final dins la MENESTRILS i que havien de llant un conte o una narració del última quedaren sorpresos, al tro- ballar en la festa de cloenda de la tema escollit per la setmana. Al bar un tresor secret: un osset de setmana. Esta activitat d’aprenen- gran llibre queda plasmat tot el tre- peluig, igual com el que tots tenen tatge de la dansa col·lectiva fou ball realitzat pels alumnes de a casa. De esta forma tan divertida valorada de manera molt positiva l’escola i l’esforç motivador dels i didàctica els xiquets van conèixer tan per part del professorat com mestres. En un acte públic durant costums i vida dels pirates, així de l’alumnat, que ho va passar la setmana de la lectura, el director com la idea de que un tresor és d’allò més be als assajos. de l’escola fa la donació del llibre qualsevol cosa que un estima. I amb tot a punt i preparat, arri- a la biblioteca, quedant així a dis- En estes sessions s’invitava a barem al dia de la festa final, a la posició de tots, per a poder gaudir seguir participant del món de les que assistiren tots els xiquets i de la seua lectura en qualsevol aventures en les vesprades de la xiquetes amb els seus escuts per a moment . Biblioteca. rebre la visita d’un important invi- Començarem la setmana de la Quan tornava cada grup a la tat. Vingué Ausiàs March acom- lectura fent una presentació- moti- seua classe trobava un sobre amb panyat de la seua muller Isabel vació en els grups escolars. La segell pirata i personalitzat a nom Martorell. Foren rebuts amb tots bibliotecària hi anava carregada de cada mestre en particular i dels els honors a la porta de la biblio- amb un bagul pirata ple d’objectes. seus alumnes. El sobre contenia la teca i desprès de saludar donaren Al fil d’una narració preparada, propaganda de la setmana; una pas al ball de l’edat mitjana que anava mostrant els objectes i vesti- cançó de pirates que havien de prèviament s’havia preparat. mentes que guardava al bagul i un dependre; una guia de lectura sobre Desprès d’haver passat una ves- mestre anava col·locant-se tots els pirates, marins i exploradors; un prada recordant l’època medieval, objectes damunt, configurant així mapa d’un tresor situat a la biblio- Ausiàs i Isabel s’acomiadaren el personatge que durant la set- teca, una moneda d’or per a repartint globus i confetti. mana viuria a la biblioteca, on cadascú dels xiquets (duro de Un dels objectius de la setmana tenia el seu vaixell ancorat. A xocolata) i una carta d’un pirata estava aconseguit, donat que els mesura que es treien els objectes sense nom, que explicava les seues xiquets i xiquetes d’Aielo conegue- del bagul, els xiquets havien aventures fins arribar a Aielo i ren eixe any una època i un perso- natge que va ser un gran poeta ori- ginal i creador. Analitzarem si les activitats dutes a terme havien ser- vit per a que es llegira més en la biblioteca. La conclusió que vam treure va ser que al menys la biblioteca era coneguda com un lloc on es feien coses divertides. A partir d’ací, de segur que algun adult es presentaria com nou usuari, i els menuts continuarien acudint com fins el moment venien fent-ho. A banda de les activitats de la setmana este any l’ajuntament va iniciar el “teleban”( noticies locals a la tele). L’escola tenia el seu espai reservat i la biblioteca també. Així un xiquet, a traves de la televisió avançava noticies, pas- sava llistat d’adquisicions noves, feia el comentari i valoració d’algun llibre... En 1998 (del 21 al 30 d’abril: Any 1992.

-101- demanava que pensaren per a ell sabien de la seua trajectòria literà- tat va ser un super llibre, el “gran un nom perquè el seu l’havia obli- ria per així poder preguntar-li en llibre de la màgia”, seguint l’expe- dat. l’entrevista. riència de l’any anterior tan ben I esta carta era la motivació per I l’últim dia, el dia de la clo- rebuda i acceptada,. Els alumnes de al joc “el pirata sense nom”. La enda, férem un berenar acompan- l’IES, que l’any anterior no vol- biblioteca estava ambientada amb yats per un grup d’animació al gueren confeccionar el seu llibre, tot el que calia: un mapa d’un tre- carrer i així xanclers, al ritme de vist l’èxit del passat, este any si sor, una banderola negra amb cala- dolçaines i tabalets, recorrien que participaren i enquadernaren vera blanca, ulls de bou simulant l’eixample mentre els xiques i tots els seus treballs. I es que així finestres del vaixell...i un pirata xiquets menjaven el passocarrat i la els xiquets i xiquetes, menuts i disfressat, que era un maniquí que xocolata. Al remat cantaren la grandets podien llegir en qualsevol cada vesprada , rebia a tots a cançó del pirata que en l’escola moment els seus treballs i mostrar- l’entrada. Al seu davant tenia un s’havia prèviament assajat. los als seus familiars i amics. Esta sac on els xiquets i xiquetes havien A l’any següent un acte cultural activitat atrau a la biblioteca molta de dipositar escrit el nom que al poble, va fer possible que pren- gent que no ha entrat mai i pren el s’havien inventat per a ell. Varen guérem contacte amb el màgic primer contacte quan ve a veure el ser tres els noms guanyadors: El Andreu, i no volguérem perdre super llibre. pirata Llegidor, “Coleta” mal feta i l’oportunitat d’invitar-lo a la nostra Una vesprada, a la biblioteca es El pirata Poca Traça. Els premis als setmana de la biblioteca: la de va fer un col·loqui - xerrada prepa- guanyadors foren lliurats pel l’any 1999 (del 25 al 30 d’abril: la rada per esportistes del poble, de mateix pirata que va recobrar vida, màgia del llibre). No es tractava futbol i tennis. Estos explicaren la contant la seua vida d’aventures i de centrar-se en un gènere en con- importància de llegir i també el que de viatges llunyans, envoltant així cret sinó de descobrir la màgia de s’hi pot trobar als llibres d’esport: tot l’ambient, de sabor a mar cada llibre, que és obrir i trobar el les tècniques, anècdotes o biogra- d’aigua salada...a parlotejos de llo- que un busca. fies. Amb esta activitat volguérem ros...a olors tropicals ... El tríptic de propaganda va ser atraure a un sector concret de la Una vesprada a la biblioteca es este any especial: representava, a població. I ho aconseguirem. va preparar ”el racó de la lectura”. tot color, la porta de la biblioteca Dirigit a gent més adulta i lec- Als usuaris de la biblioteca prèvia- que s’obria i dins s’hi trobava la tora, una nit es va preparar una vet- ment se’ls va motivar amb l’eslò- foto gran del màgic Andreu, “el fill llada literària on uns assidus lec- gan “Si saps llegir, si vols partici- del Sol i de la Lluna” com s’ano- tors, que ja fa temps trobaren la par, si t’agrada llegir en veu mena a la seua biografia, era màgia que amaguen els llibres, alta...embarcat en aquesta aven- aquell que portava màgia, aquell contaren la seua experiència i com tura.” Els que volien participar que sense més, feia un joc de esta màgia que desprenen els lli- s’apuntaven en una “llista de pas- mans... aquell que venia a desco- bres els feia estar arrelats a la satgers” per a poder organitzar brir la màgia dels llibres. biblioteca. Cadascú parlava del seu l’activitat prèviament. Arribat el Este any començarem la set- gènere preferit: un dels llibres de moment els xiquets, de peu i mana motivant a tota la població viatges, altre de la narrativa del davant d’un faristol, llegien en veu en general, i així el primer dia es segle XlX, altre de la literatura alta un conte curt o alguna aven- celebrà l’exposició i venda de lli- russa. Tots tres despertaren en els tura de pirates i mentre ,els altres bres animada per l’actuació en assistents un interès per uns llibres escoltaven en silenci. Era una acti- directe de Paco Muñoz. Es va con- que molts desconeixien. Eixa nit el vitat voluntària i lliure, flexible i vertir en un dia de festa, de balls , màgic Andreu, que venia de camí, oberta . Els integrants del grup del de cançons i de compres de llibres. de tant en tant, a través del telèfon racó anaven variant segons el El dossier que es va passar a participava de la tertúlia comentant conte. Va ser una experiència per a l’escola i a l’IES, com a punts de el que pensava al fil de la conver- habituar-se a la lectura en veu alta i referència i preparació de les acti- sació o parlant dels seus gustos a escoltar en silenci dins d’un vitats de la setmana, contenia una propis. La vetllada estava perfecta- entorn acollidor i afavoridor per a història de la màgia i l’ilusionisme ment ambientada amb uns ciris de l’activitat. L’activitat agradà tant des dels orígens, una història de la llum; i uns trossos de coca i lico- que els xiquets i xiquetes, contí- màgia blanca, una biografia del rets contribuïren a l’èxit. nuament, demanen que es repe- màgic Andreu amb una ressenya I al remat arribà el màgic teixca. del contingut del seu llibre sobre Andreu. Al dia següent va centrar El teatre va ser a càrrec de trucs de màgia i una guia de lectura l’animació en les escoles. Per professionals i també feren repre- que s’encapçalava amb “abracada- grups feia una actuació de màgia sentacions l’alumnat de L’ESO: bra res per ací...res per allà...” on explicant, després els trucs. Els era una manera d’involucrar als es podien trobar, distribuïts per alumnes s’ho passaren d’allò més més majors i fer-los participes de edats, llibres o apareixien mags, bé amb els jocs de mans on mira- les activitats de la biblioteca. El bruixes, fades i genis. També culosament apareixien i desaparei- contacontes va ser obert a tots els s’acompanyava amb títols de lli- xien coses, canviaven de color o de públics, gaudint així també de bres de jocs de màgia o llibres lloc. Gaudirem de la simpatia i bon l’espectacle les mares que acom- sobre coneixements de bruixes i humor d’este màgic que va pel panyaven als seus fills. mags. Als alumnes se’ls va propo- món posant-se medalles per cada El conferenciant d’este any fou sar fer un treball d’investigació i de truc aconseguit. Josep Gregori i les seues narra- recopilació de supersticions del Per la vesprada, i obert a tots cions treballades a l’escola. Tot el poble, aquelles que des de temps els públics els alumnes més majors col·legi s’havia llegit algun conte passats circulen per Aielo. Cada feren una entrevista al màgic. I a de l’autor o al menys l’havia escol- classe treballà el tema proposat continuació li donarem la tasca de tat, en el cas del més menuts. Tots segons el nivell i l’edat. I el resul- lliurar el 2on llibre gran de les esco-

-102- les i 1er de l’IES a la biblioteca. història de les biblioteques. involucrats com sempre en les acti- Desprès, com altres anys amb En les escoles, com sempre, vitats de la biblioteca, es prepara- altres autors, el màgic Andreu també es viuria l’ambient de la set- ren i representaren una rondalla signà el seu llibre “La magia que tu mana. Per a l’ocasió els corredors d’Enric Valor. Com estava desti- puedes hacer”. estaven decorats amb dibuixos de nada a tota la població infantil es Durant tota la setmana vam rondalles i amb fragments de les va buscar un lloc gran: va ser a gaudir d’una exposició de figures històries. Destinat als alumnes de l’auditori, que feia poc s’havia de ferro representant escenes del l’IES es va portar una “Animació inaugurat. llibre més màgic de la literatura lectora per als joves” a càrrec de Per les vesprades a la biblioteca espanyola: el Quixot. Una veritable CERES C.B. i als alumnes els va es feia sessió de rondalles. Un obra d’art. agradar molt. Estàvem aconseguint grup de persones es prepararen per L’últim dia, un grup d’anima- poc a poc, atraure als lectors joves. a l’ocasió un treball digne dels ció al carrer va acompanyar el Tots els escolars per grups millors professionals contacontis- berenar dels menuts, i com a clo- visitaren les exposicions que esta- tes: van ser contades tres històries, enda va tenir lloc l’actuació del ven a l’aula de cultura, vegeren el una per a cada cicle. Un dia es va Màgic Andreu, omplint-se l’aula vídeo i signaren al llibre d’Enric llegir una rondalla amb varies de cultura de gom a gom amb tot Valor. Per a confeccionar el llibre veus, cada personatge portava un tipus de públic. gran d’este any, alguns dels esco- cartell amb el seu nom i al fil de la Degut a la desaparició del nos- lars van invitar a iaios i pares a les narració anava llegint la seua part. tre gran rondallaire Enric Valor en seues classes per a que contaren Altre dia es contà la rondalla este any 2000 (del 8 al 14: “Això contes populars, rondalles del d’Enric Valor tenint com a suport va anar i era... Enric Valor”) es poble i succeïts, dels que fa un gra- dibuixos del conte traslladats a va fer un reconeixement de la seua pat d’anys que es conten i ningú transparències i passades a una vida i obra, recordant alhora, la sap si són mentida o veritat. A pantalla gran per mig d’un projec- seua visita a la biblioteca feia ja 15 altres xiquets es contaven les histò- tor; en este cas també eren varies anys. ries en casa... Un grup va elegir la veus les que donaven vida a cada Començarem la setmana amb biblioteca com lloc per a sentir les personatge. La tercera rondalla va una xerrada sobre l’autor a càrrec rondalles del poble. El que escolta- ser contada a la manera tradicional, del seu nebot Josep Valor i Gadea. ven els xiquets ho transcrivien o l’animador feia tots els papers: Mentre ell contava aspectes de la dibuixaven i tot junt formaria el narrador, veu diferent per a cada seua vida familiar barrejats amb gran llibre (el 3er de les escoles i personatge i dramatització de comentaris de l’obra, la filla de el 2on de l’IES). Llibres que van l’acció. Cada personatge que sorgia Josep Valor, Dafne, de tant en tant ser lliurats pels directors, el l’anava col·locant a un pannell i llegia fragments representatius de de les escoles i el de l’IES a així els xiquets visualitzaven la l’obra d’Enric Valor. Els assistents l’alcalde, que els rebé en nom de la rondalla mentre es contava. vam poder gaudir, a més a més, de biblioteca. Una vegada més utilitzàvem la la visita de la filla d’Enric Valor, Diumenge pel matí el dedica- biblioteca per a crear racons per al Isabel. Els assistents també pogué- rem a l’exposició i venda de llibres contacontes; de nou estàvem a la rem signar en el llibre que la als jardins de l’eixample.Com biblioteca fent conèixer el contin- biblioteca va preparar per home- l’any anterior es van traure les tau- gut d’alguns dels llibres de que dis- natjar l’autor. Aquest llibre va que- les a les portes de l’antic hospital, a posa, esta vegada fomentant el gust dar exposat a l’aula de Cultura per les portes de la biblioteca. Un grup per les rondalles i pels contes a que totes les persones que desit- d’animació posat de xanques i pin- populars per mig de la lectura i la jaren opinaren o escrigueren sobre tats, disfressats i acompanyats de la dramatització. L’acceptació siguè el rondallaire; o simplement música de la dolçaina i del tabalet, tan gran que inclòs es va fer una expressaren el condol per la pèr- informaren a la gent que anava a lectura dramatitzada per al grup dua. Els primers que encetaren este començar la fira del llibre. Mentre més menut: els xiquets i xiquetes llibre de firmes foren el nebot i la els pares s’apropaven a les taules de l’escoleta infantil. filla d’Enric Valor. de la fira els menuts es divertien i Una vesprada el pati de la Al voltant de la taula home- s’entretenien amb el grup d’anima- biblioteca va estar ocupat amb un natge, la biblioteca també va mun- ció, que pintava les cares als joc adaptat :”el joc d’Enric Valor”. tar una xicoteta exposició xiquets, els feien barrets de paper, Reformarem i férem alguns canvis bibliogràfica, on podíem trobar tots ballaven amb ells i al remat tots al conegut joc de l’oca: a les case- els llibres que la biblioteca disposa junts van pintar una pancarta amb lles de l’oca ara apareixia Enric d’Enric Valor, alguns d’ells dedi- el lema “T’estimem Enric Valor”. Valor, els ponts serien els dos cats pel mateix autor en l’any Destinat als pares i mares, es va ponts del poble (Arcà i el d’Allà 1985, durant la seua visita - con- portar a Vicent Cortés, que va baix), la presó seria el carrer la ferència en la setmana de la lec- exposar la conferència “la hora del presó del poble, l’Hostal també tura. Per a completar la mostra cuento ¿por qué?”. Les mares i seria el d’Aielo i les altres caselles s’exposaren altres rondalles de pares de l’AMPA acudiren prepa- serien les rondalles d’Enric Valor. diversos autors que disposava la rades per a passar una acollidora Els dibuixos foren realitzats per biblioteca al seu fons. Altres expo- nit, amb cafè, poliol i coca de nous l’alumnat més major i també les sicions complementaven la mostra per a totes les persones que vingue- distintes preguntes i proves que sobre Enric valor: “A l’ombra del ren a escoltar al contacontes. La acompanyaven el joc. Els dibuixos Benicadell”, que constava d’ilus- vetllada va passar molt ràpida seleccionats, que serien cada una tracions que feren artistes de la escoltant al conferenciant i entau- de les caselles, foren augmentats Vall d’Albaida per al llibre de con- lant-se una tertúlia entre mos de de grandària i col·locats a terra al tes, “20 anys amb el premi literari coca i glop de cafè. pati de la biblioteca. Damunt de Enric valor”i un vídeo sobre la Els pares i mares de l’escola, l’escenari les directores del joc,

-103- animaven amb el micròfon. Tots l’any es continuen realitzant-se ments i treball. La biblioteca com els participants foren distribuïts en activitats que potencien la lectura. animadora ha de conèixer a fons el quatre grups amb una monitora Es fa animació quan es fan reco- món de la literatura i el de la peda- cadascú; cada grup tenia una fitxa manacions directes i personalitza- gogia, i fent equip s’aconsegueix d’un color, i les fitxes eren perso- des a cada usuari...o quan es va esta base. Tota aportació és bona. nes que es movien segons el resul- encetar “la llibreta del lector”, on La coordinació amb les escoles, tat. Els xiquets tiraven el dau els adults escrivien els títols dels que ve fent-se des de fa anys, per- gegant i contestaven a les pregun- llibres que s’acabaven de llegir met més camp d’activitat per a tes que feien les directores, si era amb un comentari i valoració, que l’animació lectora, més personal acceptada la resposta com a podia servir per als demés usua- d’ajuda i més aportacions didàcti- correcta, la fitxa - persona ris..., quan es presenten les guies ques. avançava tantes caselles com el de lectura monogràfiques....; es fa Per altra banda s’ha de dir que número que havia eixit. Una per- animació quan es demana l’opinió la participació de la gent, ajudant, sona s’encarregava de coordinar, dels lectors a l’hora de la compra preparant o recolzant ha estat sem- animar i fer respectar les normes de llibres nous...quan es presta el pre molt nombrosa” ja no es pot del joc. La partida va resultar molt servei d’internet als usuaris acon- demanar més” com es deia en divertida i la participació molt alta. seguint d’esta manera arribar a l’acta de valoració de la setmana Al finalitzar la setmana, a cada altre tipus de gent, ... quan està en de la lectura de l’any 1999. escolar se’ls va donar la reproduc- contacte permanent amb les esco- Una de les coses que té sempre ció del joc a tamany foli, per a que les i l’IES, i cada any al comença- en compte és que l’animació a la pogueren gaudir d’ell en sa casa. ment del curs els envia un full de lectura ha de començar des dels Amb el joc preteníem que de propaganda invitant a començar primers anys, s’ha de sembrar el manera lúdica i alhora didàctica també el curs a la biblioteca.....; gust per conèixer moltes històries que els xiquets i xiquetes apren- també es fa animació quan celebra diferents que els mostren altres gueren sobre la vida i les rondalles onomàstiques especials, com els 60 costums, situacions, personatges, d’Enric Valor. anys de Tintin...quan es fan les fets...que van a enriquir el seu El dia de la cloenda final, vol- campanyes de Nadal i Reis o fa món. Esta potenciació primerenca guérem acompanyar el berenar de homenatges de reconeixement a es necessària perquè es quan es passocarrat i xocolate, ja consolidat autors que moren com Glòria Fuer- desperten, motiven i configuren les des d’anys anteriors, amb un grup tes, Torrente Ballester o el nostre aptituds, gustos i hàbits. Si no es d’animació al carrer. benvolgut Enric Valor. Tot és ani- desperta aleshores, es corre el risc Un any més quedarem contents mació. de que s’atrofie per a la resta de la pels objectius aconseguits: pràcti- Des de sempre la biblioteca ha vida. És des dels primers anys, el cament tota la població escolar tingut present una sèrie de premis- moment d’aconseguir objectius tan coneixia més l’obra d’Enric Valor, ses, que malgrat el temps, no ha puntuals com desenvolupar l’espe- la majoria s’havien llegit les seues abandonat. Idees que han fonamen- rit de la curiositat, l’atenció, la rondalles i la resta, que encara no tat tot el treball intern d’organitza- comprensió, el vocabulari, la lligen amb facilitat, havien gaudit ció i de preparació d’ activitats memòria, la imaginació o la creati- d’elles; s’havia fet un treball de destinades als usuaris. vitat. Quan el xiquet no sap llegir, recuperació oral del folklore del Un aspecte que la biblioteca té l’animació s’ha de basar en poble quedant constància escrita en present és la importància de la cançons, memoritzacions xicotetes el gran llibre; s’havia treballat la coordinació, i sap que sense ella no de poemes, escoltant contes o creativitat dibuixant les rondalles es pot fer la majoria de les activi- veient dramatitzacions. Quan el contades per la gent gran del poble tats. Des del principi s’ha rodejat xiquet ja sap llegir s’alterna este i aconseguirem introduir al món d’un equip que conjuntament pla- tipus d’animació amb lectures i de la lectura a moltes mares que nifica les activitats, equip on cada recreacions sobre els contes llegits venien a acompanyar als seus fills individu aporta els seus coneixe- individual i personalment per ells. a les activitats que s’hi feien i coneixien d’esta manera tot el fons de que disposa la biblioteca. Este és un guany del que la biblioteca s’enorgulleix.

CONCLUSIÓ Com s’ha vist són moltes les experiències viscudes a la biblio- teca d’Aielo, molt el treball fet i fructuosos els resultats aconse- guits. Cada any es fan nous socis i els que ja hi són continuen acudint. Són lectors fidels que donen vida i activitat a la biblioteca utilitzant el seu material i responent a les expe- riències realitzades cada any. Encara que s’ha enfocat el tre- ball exposat en les activitats d’ani- mació que suposen les setmanes de la lectura, l’esforç estimulador no es limita a estos dies: al llarg de Any 1995: Llorenç Gimenez.

-104- També se’ls pot motivar per a escriure, inventant-se ells mateixos històries i contes divertits. Però la biblioteca també té clar que ha de seguir l’animació als majors. A cada edat li s’ha de donar el que correspon, si no es pot fer avorrir la lectura. El missatge és que llegir és bo, positiu, important, però a més a més divertit i molt agradable. Per això el conte està sempre present. El conte ha estat en moltes ocasions el mig d’animació. Algu- nes vegades ells eren narradors, altres receptors. Els xiquets escol- taven els relats que l’animador els contava amb un cert marge d’inter- venció del xiquet, que al saber-se interrogat sempre presta més aten- ció. Els lectors de la biblioteca Any 2000: Exposició i venda de llibres. d’Aielo, al llarg dels anys, han gaudit de contacontes com el Tio tura, tan als menuts com als públic. També els audivisuals ens Vicent, Llorenç Giménez, el majors. En cada ocasió, han sabut han servit en nombroses ocasions col·lectiu “fábula” o el galliner, adaptar-se al públic que tenien al amb la mateixa finalitat. Carles Castillo, Jordi Villar, davant mostrant-los el seu treball i I per últim la biblioteca consi- CERES C.B, Vicent Cortés... explicant la manera de fer-lo. dera una tasca important l’anàlisi El joc també brinda la oportuni- També, la biblioteca té com dels resultats. Cada any, desprès de tat de desenvolupar una intensa idea fixa obrir les portes, està clar la setmana de la lectura, la biblio- activitat en la que el xiquet que en sentit metafòric. La biblio- teca valora cada una de les activi- s’implica directament. El seu teca ha estat sempre partidària tats realitzades, mirant-les tan des caràcter lúdic afavoreix la relació i d’eixir al carrer, de no esperar que del punt de vista de les persones no dóna lloc a l’avorriment, per siga l’usuari el que entre a buscar implicades com de les observado- això representa un recurs molt el llibre a la biblioteca...es partidà- res. D’esta manera es pot millorar pràctic per a fomentar la lectura ria d’anar a buscar-lo al lloc on es any a any. dels xiquets. Unir joc i llibre ha trobe. La idea la portà endavant, El resultat pedagògic del treball estat la base de moltes de les acti- quan anys enrere s’agafaven lots que la biblioteca fa amb totes estes vitats preparades durant les setma- de llibres i es portaven a les perru- experiències d’animació i foment nes. I és que interessa que el xiquet queries i al llar de jubilats, ho fa de l’esperit lector, s’ha de manifes- participe en una activitat sense ara amb la idea de la “bibliopis- tar fora i generalment es demostra esforç i que a més a més li desperte cina”, experiència que permetix als al cap del temps: quan s’aconse- l’atracció pel llibre. I un bon expo- banyistes de la piscina ,des de gueix que d’una forma espontània i nent en Aielo de l’animació per l’any 1997, poder llegir alhora que sincera els xiquets llisguen simple- mig del joc va ser el màgic prenen el Sol. Encara queden al ment per gaudir de la lectura. El Andreu, amb la seua professionali- tinter moltes idees possibles, com guany és major si aconseguim que tat i bon humor...i l’animació per arribar als bars de joves, eixir a els menuts no deixen de venir a la mig de la música també va ser l’eixample o muntar una parada biblioteca quan es fan més majors, representada en la setmana de la amb llibres el dia del mercat... Són i més tard quan arriben a l’edat lectura un any, amb les cançons de idees que falten madurar però ¿qui adulta. Paco Muñoz o la música antiga de sap? La biblioteca té molts anys MENESTRILS. per davant. I CONTE CONTAT.... Altra premissa es potenciar el Les exposicions han estat i són CONTE ACABAT gust de la lectura apropant l’autor. part fonamental en les setmanes. Així per Aielo han passat autors de Ens hem recolzat moltes vegades llibres i contes de renom com en elles perquè compleixen dues Vicent Escribà, Enric Valor, Carles funcions principals: per una banda Cano i Vicent Giménez, Josep Gre- ensenyar (fotos, material escrit, gori, Toni Cucarella, MªCarmen objectes antics, objectes sobre con- Agulló, Josep Valor i Gadea.... tes, figures de ferros sobre el llibre Estos autors han estimulat la lec- del Quixot...) i per altra atraure al

-105- Dalt del campanar de la Seu de Xàtiva, havia eixit un llicsó, i els xativins varen pujar un burro lligat del coll per a que se’l menjara. Quan ja el tenien ben amunt, l’animalet, ofe- gat pel llaç de la corda, va traure la llengua, i la gent cridava vítol!, ben satisfeta, per- què es pensaven que es llepava de gust en vore’s tan prop del llicsó. a Canals

LA UNA! RONDALLA POPULAR. RECORDANT N’ENRIC VALOR.

RAFAEL BENAVENT

No recorde quan va ser que vaig vaig referir com alguna de les llos”, ja que hi ha qui desconeix conéixer personalment n’Enric seues rondalles les havia sentides aquesta relació directa amb la ron- Valor -any amunt o avall corria la igual, o amb lleus variants a Quatre- dalla, o bé en donen una altra ver- primavera del 83- a les mateixes tonda. No debades els veïns sió, relacionada aquesta, amb l’ocell portes de la Llotja de València, on d’aquesta vila reben el nom de del mateix nom, i la “sagacitat” de s’hi celebrava alguna fira o diada “cuquellos”, pel fet que el protago- les femelles, que posen els seus ous del llibre, que tampoc ho sé exacta- nista de la història, que segons con- en els nius d’altres espècies. ment, tot i que de llibres allí, segur ten, allí va ocórrer, era un ase que que n’hi havia. portava aquest nom, “Cuquello”, el Açò fou motiu suficient perquè qual, manament com va poder com- el Valor rondallista em parlara de la El que sí que recorde és la con- provar el “Joan Antoni” d’en tradició oral, i de la universalitat versa, així com de l’amabilitat que Valor, volien pujar, d’una corda lli- espacial i temporal del conte popu- em va demostrar el personatge, gada al coll, dalt del campanar, lar, el rastre d’alguns poden trobar- quan després de presentar-me vaig perquè es menjara un llicsó que allí se no només en pobles de les nos- continuar parlant-li de la seua famí- els havia eixit. tres contrades, sinó en països tan lia de Quatretonda, concretament allunyats com la Xina mil.lenària, del seu cosí patern, també Enric, Aquesta rondalla, tot i que va no debades sempre hem parlat de Valor Benavent. perdent-se entre les noves genera- “cuentos xinos”. Sent, això mateix cions, és majoritàriament coneguda, que conten va passar a Quatretonda El segon tema de conversa fou altra cosa diferent és el comentari amb l’ase, el que també va succeir la rondallística; concretament li sobre l’origen del malnom “cuque- dalt del campanar de la Seu de

-106- Xàtiva, Moixent, Oliva, Xàbia, ocupant en el discurs narratiu, el De sobte però, és va sentir com Catarroja, Solsona, Mataró, mateix lloc i funció que l’expressió: estranyada, trobava que els carrers Andratx...Ja que com afirma Josep “I queixalets també”. s’hi trobaven més solitaris del que Bataller1 és tracta d’una de les ron- s’acostumava en aquella època, dalles més conegudes a tot arreu, La narració que d’ella tot seguit doncs de gentada fent rotgle en base de l’origen popular d’alguns hem fet, no és evidentment la del algunes portes no se’n trobava. No malnoms tòpics, i arreplegada en narrador popular que va dret als sabia l’hora que era, ni rellotge diversos reculls rondallístics2. fets, de tal manera que ens cabria en tenia, però, semblava més tard del el puny d’una mà, i encara ens que creia. Finalment donàrem per conclosa sobraríem dits, tampoc és la que fa la nostra conversació, sent que no Valor, entre d’altres coses, no per- I en això estava quan va veure podia acaparar-lo més, doncs aquell què no voldríem, sinó perquè no aparéixer pel cantó una dona saló de Columnes s’hi trobava ple sabríem, de forma que seguint la major, endolada, alta com un dia de persones i personalitats que ana- tradició oral hem tractat de fer un sense pa, amb un mocador al cap, ven d’ací cap allà, ara saludant-se, text coherent amb la història i la també negre, que li cobria tota la ara acomiadant-se, i Valor, és clar, llengua: cara, i mirant el terra fixament, no passava desapercebut, congre- manament com si tinguera por de gant al seu voltant, i amb la bonho- Això va anar i era, ja fa molt de perdre el solc, sent que era una nit mia que el caracteritzava, gran gen- temps, quan en un xicotet poble de en què els quatre fanalets d’oli de tada. la Vall d’Albaida, conegut per ser la plaça semblaven apagats de gran pla com el replanell de la mà, vivia que era la lluna. A partir d’aquelles paraules vaig Toieta, la major de quatre germa- pensar que fóra una bona pensada, nes d’una família que passava per —Escolte, bona dona, -va dir que Valor escrivira el llibre de les ser una de les més pobretes; són acostant-se-li Toieta de manera rondalles de Quatretonda, si la cosa pare feia llargues temporades fora ferma- que em podríeu dir l’hora? venia a bé però, el temps passà ine- del poble treballant en la pedrera, xorablement i el projecte no eixí del així que anaven passant del que Aquella dona va alçar lentament calaix. Fet i fet, quan anys després guanyava la mare, que era poca el cap deixant entreveure entre les començarem la publicació dels cosa, rentant la roba d’altres. vores del mocador una cara arru- col.leccionables, arribàrem fins i tot gada i vella, amb uns ulls que de a comentar-li la possibilitat de Ella era l’encarregada de tor- tan engolits, semblava que no en mamprendre el projecte, però nar la bugada néta, portant aquella tenia, i més ossos que pedres la l’escriptor ja s’hi trobava més apar- ferrada que més bé semblava una cercavila. tat de la creació literària, molt com- coca, amb aquell llençol blanc que promés en activitats socials i cultu- tan bé ho cobria. A Toieta li venia Dreta com un estaquirot, aque- rals, i sent com era un home d’edat de gust aquest encàrrec, més quan, lla dona, allí davant seu, sense que -corria l’any 95/96- la salut era la i amb una poqueta de sort, rebia badara boca, i tal volta millor que que era. Tot i que quedàrem per alguna aguileta de propina. no l’havera oberta mai,li va contes- parlar més endavant ens adonàrem tar veu ronca i estragallada, com que ni volíem, ni podíem insistir I va ser una nit agostenca eixida del fons de l’abisme: més. d’estiu que, amb bona lluna, va decidir d’anar a llavar a la font —LA UUNAAAA ! Mentre li LA UNA ! Vella, tot i que li ho tenien prohibit ensenyava dos dentolots, llargas i en aquelles hores, però Toieta era corbats, grans com el d’un porc És, amb variants, la mateixa força valenta i no se li enredava la senglar. rondalla que en Valor arreplegà faena, de tan ferrabràs com era. Va amb el nom de “I queixalets eixir de casa amb la bugada, i des- De poc que no deixà caure a també”; conte tradicional que em va prés de deixar la clau darrere la terra la ferrada, escampant a contar, sent xiquet, mon pare. A persiana de la finestra, es va enfilar córrer cap a casa, doncs l’esglai va diferència, però, en la nostra ronda- carrer amunt, xino-xano, buscant ser cosa de no dir. Però Toieta, que lla la presència personificada del els quatre cantons de la plaça prin- de lloca no tenia res, s’hi va abo- “Mal”, del “Diabòlic” no és tan cipal. car, tot decidida, pel carreró avall remarcada, tal volta perquè era o la sabien així, o perquè la recreació del contaire no és, com passa en general, com el goig recreador d’en Valor.

Pel que fa al títol “La una !”, tot i que no puc assegurar que siga altra cosa que producte de la meua ima- ginació, doncs simplement me’n recorde sentir-la com un fet que se suposava havia passat al poble, i per tant sense títol; el ben cert que ve a coincidir amb l’expressió de major intensitat, aquella que com una espècie de rima interna et fa recor- dar la resta de detalls del conte,

-107- cap el barranc, per més que les bassa, ni tampoc semblava que tin- NOTAS cames encara li feien figa. De guera ferrada, o cap altre cossi on seguida va passar per davant del dur la bugada. Allò sí que li resul- 1 Josep Bataller Calderon. Les rondalles matador de la vila, d’on albirava el tava estrany, i la posava neguitosa. valencianes. CEIC Alfons el Vell, 1999. fossar, els xiprers del qual, sembla- 2 Entre d’altres podem trobar aquesta ronda- ven més alts que de costum. I no és Toieta va pensar que fora millor lla classificada com de tema costumista per que el llavador estiguera molt trencar aquell silenci, així que li va enric Valor en: M. Sanchis Guarner. Els lluny, no, però aquella nit el camí li dir: pobles valencians parlen els uns dels semblava més estirat. altres. Edicions 3i4, 1983; F. Gascón. —Mire, Mire, sap el que m’ha Rondalles de la Vall d’Albaida i l’Alcoià. En arribar dalt la costera, passat venint cap ací? M’he trobat Ajuntament d’Ontinyent 1999; Enric damunt mateix del llavador, Toieta una dona, més lletja que un pecat, i Valor. Obra literària completa. Vol. II. es trobava una miqueta més feta; en demanar-li l’hora ... m’ha mos- Editorial Gorg, 1976. acompanyava una nit tranquil.la i trat uns queixalots..., que ni una clara, tant que va poder divisar una corbella de segar arròs podien dona que rentava els seus llençols igualar-se. formant grans bombolles d’aire mentre s’enfonsaven en l’aigua. El Aquella dona va deixar per un sostre de fusta era ple de forats, no moment de rentar el llençol en debades aquella font s’hi trobava l’aigua, i girant-se envers la al mig de les dues vores del xiqueta, amollà: barranc, escollides pels xicons del poble per a fer arca, que bé que ho —SON COM AQUEESTOOOS? sabia ella, quan algun germanet havia tornat a casa amb un bon I mentre deia això li obria aque- trinxet a la cara. lla gran bocassa. A Toieta ara sí que se li van enjuntar la nit amb el — Bona nit, va dir només arri- dia, i el peus, que no li tocaven bar-hi. -Però si li va respondre, terra, la van fer caure de jàssines. només ho feu amb un breu movi- Per sort que aquella matinada un ment de cap. No li semblava tampoc llaurador que a la font anava a una dona coneguda, tot i que devia omplir la seua canterada, la va ser del poble, o d’alguna heretat recollir, portant-la a casa. propera.

—Quina nit més bona que fa?- I conte contat va continuar la xiqueta . I el bo del conte acabat. cas és que aquella vella no llavava cap altra peça de roba, més que Una cullereta de sucre p’al que l’ha aquell llençol mig espentolat, que contat, treia i entrava sense parar de la i una de mel p’al que l’ha escoltat

-108- Corporals de Llutxent.

HISTÒRIA DELS SANTS CORPORALS DE LLUTXENT: PRESENTACIÓ I EDICIÓ.

EMILI CASANOVA

1.- El miracle dels Sants Corpo- estos es guardarien per a sempre. religiosa en les dos comunitats. De rals de Llutxent és la legenda Després de molt de caminar arribà a tota esta literatura destaca, al nostre medieval més famosa de la Vall Daroca on morí la mula. Per això parer, l’únic text medieval conegut d’Albaida. En síntesi narra com els corporals de Llutxent es conser- escrit en valencià a la nostra cinc cavallers aragonesos, estant ven en esta població aragonesa. A comarca: “Ystoria del Sanct Corpo- assetjant el castell de Xiu i cele- partir d’este prodigi, i passats uns crist de Luchent”, escrit, segura- brant una missa abans d’entrar en anys d’oblit, la gent ha peregrinat ment, poc després de la creació del batalla, foren sorpresos per les tro- fins hui al mont sant de Llutxent, on Convent de Dominics de Llutxent pes mores. El celebrant, capellà de el 1355 s’alçà una ermita, i el 1422, per algun frare dominic del mateix sant Cristòfol de Daroca, amagà en cedir els Pròixita el lloc sant als convent desitjós de fer una versió davall una pedra sis hòsties consa- dominics, el monestir del Corpus digna que donara a conéixer i per- grades, les quals després de la bata- Christi, el lloc dominic més impor- petuara la tradició del miracle dels lla, foren recuperades per a combre- tant de la comarca. Corporals de Llutxent i que iniciara gar, però en lloc d’hòsties es troba- Este prodigi, documentat per un peregrinatge al nou convent. ren sis taques de sang en els corpo- primera vegada en 1340, i absent de No és el meu propòsit ací plan- rals. Admirats del prodigi tornaren a les quatre Cròniques, i sense docu- tejar-me tots els problemes històrics la batalla i la guanyaren fàcilment. mentació coetània, ha estat narrat del miracle, com han fet Sanchis Després disputada la possessió dels abundantment pels historiadors Sivera, Chabàs, o recentment corporals els hagueren de posar valencians i aragonesos, com es pot Agustí Ventura (1989): per exemple damunt d’una mula amb la finalitat comprovar en la bibliografia, i ha la data de la batalla que representa, que en el lloc on esta és detinguera estat font d’una abundant literatura que sembla ser de 1276 i no d’abans

-109- altres no parlen de cap text litrerari ni tampoc la mono- grafia de Tomàs Fuster. El text deu haver sigut escrit a primeries del segle XVI com mostren la lletra, el paper, la data interna “any LXXI”, que deu referi-se a 1471, anys després de la construcció del convent, la llengua i les referències inter- nes a donya Leonor de Pròixita, viuda de don Nicolau de Pròixita, Pius II (mort en 1464) i a Pere Maça, baró de Llutxent quan s’escriu el text, és a dir, posterior a 1487. L’únic dubte que es planteja és la qüestió de l’absència de notícies fins el segle XVIII i la lletra de forma utilit- zada fins el segle XX. Tanmateix crec que podem consi- derar este text com obra de primeries del XVI, escrit per un dominic del convent en els moments del seu màxim esplendor. No coneixem el nom de l’autor, només el prenom frater Luchas i una indicació per a saber-ho: “yo, lo nom del qual en les capletres dels capítols de la present obra trobareu”. Però este acròstic ha estat interpretat de dife- rent manera per Chabás i per Villanueva. Per a Chabàs, basant-se en totes les caplletres -pròleg inclòs, seria Fra Gualbes. Per a Villanueva, basant-se en el manuscrit que ell va trobar al convent seria Ragual. En tot cas, després de llargues recerques en els arxius dominicans, gràcies als pares Echarte i Esponera, no he pogut trobar cap dada identificativa sobre aquests noms. Ara bé, és més lògic pensar en el llinatge Gualbes o Gal- bes que en l’estrany i incomplet Ragual. El text, escrit “con más piedad que crítica” segons Villanueva, és un bon resum dels coneixements de la lle- genda a primeries del XVI, reproduint els errors i les pre- ocupacions que l’autor va trobar en els manuscrits antics Vista del claustre del monestir. i en la tradició popular. 3.- La llengua: No és ara el moment de fer-ne cap de la conquesta de Jaume I com suggereix la tradició, el estudi -això ho deixe per a l’edició definitiva-. Només text que editem i accepta Sanchis Sivera, p. 185: o el n’indicaré cinc aspectes: nom dels cinc cavallers cristians, tots de nació arago- -Representa perfectament la llengua de finals del XV nesa; ni l’apropiació pel cristianisme d’un lloc sant per o primera part del XVI, amb un ample ús de superlatius als musulmans; ni dels testimonis, moros i cristians, que en -issimo. anys després recordaven les llumenàries que donaren a -L’autor, que coneix bé fonts catalanes antigues conéixer als cristians el lloc del miracle; ni les inco- (oblivió, empetrar), mostra ja despreocupació o influèn- herències toponímiques entre Xiu i Chiva del primer cia de formes castellanes o llatines: unos, maravillós, a la document sobre el prodigi, de l’any 1340. Només editar traça. l’obra a l’espera d’aprofundir en este aspecte. -Alguns mots fantasmes del manuscrit deuen ser males còpies de l’original: allerig, eaxamps. 2.-L’obra, que hui editem, es conserva manuscrita en -La comparació entre la versió del XVI i la còpia l’Arxiu de la Diputació de València, on va arribar l’any fidel del XVIII ens mostra a partir dels pocs canvis exis- 1980 per una donació d’Alfons Roig juntament amb tents algunes incomprensions de la llengua del XVI dos l’ermita de la Consolació de Llutxent. segles després:ajustà, substituït per avistat; enutjar per El manuscrit, de 32 folis i 63 pàgines, en quart, pro- enviat cedent del monestir de Llutxent, el posseïa la família -L’edició de Chabàs és fidel, encara que en algunes Rius, qui el va cedir a Roc Chabàs per a la seua edició i a ocasions canvia, conscientment o no, algunes lectures: Alfons Roig. No deu ser l’original, sinó alguna còpia, aucili per aver. potser més luxosa i solemne que el mateix original, des- -Variants diferents entre les dos versions i l’edició de tinada a l’arxiu del monestir. El primer que va donar a Chabàs (deixe de posar els canvis ortogràfics: per exem- conéixer este text va ser el dominic Jaume Villanueva, el ple ss al XVI, s al XVIII): Si no indique res sota msXVI, qual, per la còpia que en va fer, conservada hui en el es perqué coincideix l’edició i el ms. Si diferencie entre fons Villanueva de l’Acadèmia de la Història de Madrid, Chabàs i ms, i no sota msXVIII es perqué coincideix i pel nom que trau de les caplletres Ragual, només devia msXVI i msXVIII. conéixer una còpia amb els sis primers capítols-. Villa- nueva afegeix una introducció en llatí de dos folis. Edició de Chabàs msXVI msXVIII L’única edició coneguda és la de Roc Chabàs, de Per que 1904 (reeditada en 1981), amb una transcripció paleogrà- Açò asò fica prou fidel. És ben estrany que no tingam cap notícia d’este manus- Aprofitassen aprofitasen crit fins a Villanueva, a pesar dels abundosos testimonis Sumpmp supremo sobre el miracle a partir del segle XIV, especialment en Sancho(sic) Sanchs (e fatiga) les cròniques i històries dominiques: per exemple, Beu- ter, Viciana, Escolano, Diago, Gomez Miedes, Zurita, i

-110- Edició de Chabàs msXVI msXVIII Edició de Chabàs msXVI msXVIII A lurs successós a lues sanch o altres Los els sucesos Prepòsit propòsit Predecessós predecesors Se agenole s’agenolle eyYo us yo vos monestir monastir Lavòs lavons adjutori adjut Ets est merexcam mereixcam Barbés barbers vint-e-nou vint-y-nou Almorzàs almarzàs Pero Pedro Ajustà ab avistà en XXV vint-y-cinch Deffença desferra E que Nopble noble Gosats hosats Vilella Villella Aucilis avers Hu hun Lexaren dexaren Veent vent En se’n Alt al al tal Cinqué quint De les valls dels valls Cascú les cascú.ls Villena Billena Unos unus uns Tingueren tengueren tengueren Nos no.ns Aquells aquests aquells següents Aquesos aquests Aquella aquí la Enujar-los enviar-los Avent per cert que jamés tals banderes no tornaren atràs Hoc hi cechs cechs ni.n fogiren, ne menys preses per enemichs algun temps Lus foren (No en ms XVIII) Los vists Fogien. Són fugien com a gent los quals vists Fellona (marge ms XVIII follons ‘cobar- Exucutà executà des’) Hunos a los huns als Poch esforç poques forses Companyons companyns La còpia només té sis capítols. Aleujats aleviats E poc en poc 4.- La present edició està feta sobre el manuscrit del Us conegau ne coneguau en coneguam XVI, tenint a la vista el del XVIII i l’edició de Chabàs. Primera pronta Està feta seguint els criteris de les edicions crítiques de Delliberació deliberació la col.leció Els Nostres Clàssics de Barcino. Prescindisc Mentres mentre ací d’anotar el text: Hoyrien hoyren Valens valents Ystòria del Sanct Corpocrist de Luchent Daventera davantera Iran van Foren los antichs ab gran cura e diligència sol·lícits Concordaven concordavent lexar a lus successós en escrits, no solament aquella part Demanàs demanan de saber en alguna sciència o art, la qual o per lur indús- No.us no.ns tria avien atesa, o per divina revelació rebuda, ans encara Véncer vencre tots altres dignes de memòria los quals en lurs temps Gedior Gedion eren occorreguts, axí bé de gràcies per Déus a la humana Pehons perhoms natura conferides, com de gestes per hòmens mortals vir- Desaventatge desavantatge tuosament executades. E açò feren a fi que los divinals Car cor beneficis e obres uirtuoses, no solament aprofitassen a Esfors forses ells qui de present o rebien tals beneficis o executaven Per ell matant perill matant tals obres, ans també a tota lur posteritat incitassen a Vengué venc semblants actes e béns quant a lur memòria per la perpè- A l’arma alarma tua scriptura serien reduïts. E per tant Moysés, Josué, Ne venen venen Samuel e los altres qui.l testament vell en escrits reduï- Dilatió més dilatió ren: Matheu, March, Luch, Johan, Pau, e.lls altres del Sancta santa novell testament fels escriptors, lurs libres a supremo De cavall da cavall studi conpilaren. Hoc e lo Aristòtil, Plató, Averroys, Capità camp camp Avisenna, Homero e.ls altres antichs philòsophs, lo que Jamés yanins de les coses naturals saberen, no sens treball e fatiga Lo capità dels cristians cristians. Don escriviren. E seguint aquest matex estudi los antichs Don Berenguer poethes Algazel, Virgili, Ovidi, e altres que altre cabal Plagué plegà de saber no tenien sinó la dolça parleria, freturosos de Estojats estoyats actes dignes de recort, diuerses faules pohètiques fingi- Espesament espresament (dubte si la r de pre ren, en les quals no sols la bella manera de dir, més encara per dites gestes per ells fetes a instructió dels està ratllada) hòmens en escrits de sants a lurs successós aprofitaren. Sens devotions ses devotions Emperò en la següent temporada axí com ha ia cessat Desfera defera aquella eminènçia de saber e prestànçia d’obres virtuo- Ni mori no.m ses, les quals en los antichs passats florien, axí també Miracle milacre han cessat les mans e les plomes en escriure. No que Puis puig contínuament no rebam de la clemència divina semblants gràcies e maravelles quals de nostres predecessós legim

-111- aver rebudes, les quals si en escrits sabent espesificadament a qui sou d’Entença que aquell castell molt eren felment posades, de semblant tan devota façau a Déus inmortals petit estava en lo pas e era fàcil de admiració qual les primeres serien gràcies, qui de tant sanct lloch nos pendre, per quant lo puig del Còdol, dignes; mes fa cessar l’escriure la ha privilegiada. E mereixcau per qui és lo puig hon huy és lo mones- ingrata negligència mare d’oblivió. mèrits d’aquell qui en tal perillós tir de Luchent, li ve soberch, com a E açò per experiència trobam en cas los cristians féu vencedós, en guerrer e industriós capità deliberà aquell tan maravellós miracle e aquell derrer examen e trespàs de la de pendre dit castell, a fi que ell miraculosa gràcia, la qual aquell vostra mort de totes impugnacions tenint lo pas sens perill, se’n pogués suppremo e inmortal Déu a nostres dels enemichs merescau exir vence- tornar com voldria. E axí ell ab tota predecessós, en lo lloch hon huy és dora. sa companya s’atendaren en lo dit hedificat aquell monestir del Sanct puig del Còdol, lo qual era dit del Corpus Crist de Luchent, per la sua Capítol primer Còdol, per quant en lo pus alt loch omnipotent virtut féu. Car tots del dit puig avia hun còdol molt saben bé allí ésser fet lo miracle De la entrada dels cristians en lo gran, ço és, en lo lloch hon huy és dels Corporals, los quals cascú pot regne de València, e com asitiaren lo altar maior de l’església del dit en la ciutat de Daroqua visiblement lo castell del Chio monestir de Luchent. E axí ell apo- contemplar. Emperò quant ni com santat, comença a conbatre lo cas- ni les circunstàncies altres, ni en Regnant aquell invictíssimo tell del Chio d’hun collet qui és al memòria d’hòmens ni en escrits conquistador lo Senyor Rey en costat del dit castell envés la part de conpiladament e autenticada no es Jaume primer, Rey d’Aragó e de Benicalvell, d’hon se seguí que lo troba. E per tant con la divina Mallorqua, Conte de Barcelona e dit castell féu grans fumades dema- magestat hun tan asenyalat miracle, Senyor de Montpeller, tot lo regne nant socós. D’on decontinent li res- per universal salut, edificació e con- de València era habitat e posseït per pós ab fumada lo castell de Rugat. firmació de la fe, no sols d’aquells moros. E aprés que el dit Senyor Al qual respós la torre qui està qui en dit miracle se trobaren, més Rey en son jovent, ço és, l’any mil damunt Bèlgida. E aprés lo castell encara de tots los fels cristians qui do-cents vint-e-nou agué conquistat d’Albayda. E axí de castell en cas- fins a la fi del món són e seran, ha lo Regne de Mallorqua, lo qual tell, dins poques hores, tota la terra volgut obrar, és cosa molt digna abans era posseït per moros, los fon avisada, e ultra açò tremeteren ésser reduïda en escrits tota la ystò- nobles capitans e cavallés e hòmens correus de loch en lloch, avisant de ria e circunstàncies del dit miracle, de guerra qui eren en Aragó e en l’entrada dels cristians, e com eren a fi que la divina misericòrdia e Cathalunya recordant de les victò- pochs, e tenien asitiat lo castell del potència ne sia per los fels lloada e ries optengudes per ells del Chio. Lo Rey emperò de València, magnificada la fe cristiana en los morisme en la dita illa de Mallor- d’Alzira, de Xàtiva e altres qui ya coratges dels cristians, fortificada e qua, per no aver ocasió de dar-se a eren avisats de l’entrada dels cris- roborada, encesa e augmentada la ociositat, mare de vicis he enemigua tians, estaven d’una part espantats, devotió a tan alt e maravelós sagra- als animosos coratges e feminadora com tan poch nombre de gent eren ment, e aquella sancta casa per los dels virils ànimos, deliberà fer gosats entrar tan avant entre los fels cristians visitada e prosperada. entrades e cavalgades en lo dit enemichs, e lexar-se a les espal.les Serà emperò molt difícil e quasi regne de València, axí bé per escu- tan gran ciutat com era València, e voler lo passat endevinar, a ymitatió llir e saber los passos e disposició lo riu de Xúquer, e entrar quasi en de Moysés qui del passat prophe- del territori del dit regne, com per ratera dins la vall d’Albayda, de la tiza, confiant emperò de la gràcia e exercitar-se contínuament en les qual sinó per pasos serts exir no divinal adjutori, qui jamés als qui armes. E entre les altres vegades hi podien. D’altra part duptaven-se s’esforcen a servir-lo manqua, tant entrà, ab sabuda e licencia del dit que no tinguessen intel.ligència ab com poré conjecturar les ystòries Senyor Rey, lo molt noble e victo- algun Rey de moros, o ab alguna del Seyor Rey en Jaume lo primer, e riós capità Don Berenguer ciutat, vila o castell. Temien axí per la bul.la del nostre Sancht Pare d’Entença capità general del dit matex lo nom e valentia dels arago- Eugeni, qui dóna indulgència en la Senyor Rey, en companya del qual nesos e cathalans, la qual avien ciutat de Daroqua per rahó dels dits entraren altres quatre capitans molt hoïda per relació dels moros de corporals, e per hun recort molt nobles: ço és, Don Ferrando Sán- Mallorqua, sens moltes entrades e breu que de dit miracle se troba en chiz de Ayerve, Don Pedro de cavalcades que avien fetes en lo escrits a Daroqua, e altre a Luchent Luna, d’aquelles Lunes d’Aragó qui felment escrits. E per tant a nós fan per armes la luna escacada d’or molt expectable he entre les virtuo- sobre negre, Don Pero Eximeneç ses virtuosíssima senyora dona Carróç, e Don Ramon de Cardona Leonnor de Pròxita e de Castellet e nebot del vescompte de Cardona. E contessa d’Adversa e Senyora de entraren ab docents .xxv. de cavall e les baronies de Almanara e de cinch-cents hòmens de peu, l’any Luchent, la qual seguint la devoció mil. cc.xxxv. per lo pas de Xérica e del molt expectable e virtuosíssimo de Sogorp, passaren davant Valèn- Senyor e marit vostre don Nicholau cia, e aprés passat lo riu de Chúquer de Próxita, compte e baró de dites entraren en la vall d’Albayda per lo baronies al dit Sanct Miracle e casa pas qui és entre Pinet e Barcheta. E ab tan afectada devoció tostems nos lo primer castell que trobaren en la offeriu. Yo, lo nom del qual en les dita vall d’Albayda, fon lo castell capletres dels capítols de la present del Chio, lo qual huy és enderrocat, obra trobareu, endrece, dirigesch e offer esta obra. E sabent que vostra e los de Luchent li dihuen lo Castell expectable Senyoria, conexent e Vell, e és entre Luchent e Pinet. El miracle en una il.lustració del Veent donchs Don Berenguer segle XVI.

-112- regne de València, no es movia ans d’espant, e mostraren-se totes les de lurs Senyós. Car si volentaris cascuna ciutat, vila e castell se feya muntanyes cubertes del morisme, e fossen de pelear, vist com tots vos fort e recollia los bestiàs e altres sols lo puig del Códol era dels cris- han com venieu per les encontra- avers. Lo Rey emperò d’Albayda de tians, qui no passaven de mil com- des, e avem vist com tots nos hora en hora tremetia correus als batents. Veent, donques, lo noble fogien. Són gent inexperta de les reys de València, de Xàtiva e capità Don Berenguer d’Entença armes axí com lo pagés, lo sabater, d’Alzira e altres demanant tostemps que ell ab la sua gent eren asitiats lo sastre, lo ferrer, lo fuster, e altres socós, avisant-los del poch nombre per los moros, aplegà consell gene- menestrals qui jamés no tingueren dels cristians, e com eren en lloch ral, no sols dels altres capitans, més lança ni veren una spasa fellona. E que no podien pelear synó a peu, e encara de tots los de cavall e peons ells açí no són venguts fent compte axí no els calie aver por dels qui eren gens experimentats en la ne peu de lur valentia, car no n’han: cavalls. Negú emperò no.s movia, guerra, e féu-los hun rahonament ab ne de les armes que porten, car no tanta era la terror e espant que paraules semblants: “Si yo no tin- han destrea per saber-se’n servir. tenien de la tan animosa entrada gués esperimentada vostra animosa Mes sols fan peu de nostra covar- dels cristians. virtut e valentia, nobles capitans, dia, pensant-se que per ells ésser cavallés e tots vosaltres germans molts més que nosaltres, e ab lurs Capítol Segon meus, grandíssima rahó tindria brams e crits nos han a metre en d’espantar-me en una tan súbita fuyta, perquè la victòria en nostra Del socors del castell del Chiu e mutació de fortuna, quant me veig mà la tenim, puix ells no esperen del deliber que.ls cristians feren ensemps ab vosaltres huy asitiat de victòria sinó per nostra flaquea, si tanta multitut de enemichs en vosaltres mostrau que·ls temeu ens Aprés sinch dies que·l castell aquest puig, qui ahir senyós del volen metre en fuyta. Acceptareu del Chio era asitiat e conbatut per camp asetjàvem e combatíem cosa imposible, car la retreta per los cristians, los Reys dels moros aquest castell, e aquells següents salvar-nos és molt luny e les entra- qui eren en lo regne de València, dies espantats e territs de nostra des d’esta vall, no dupteu, ells les veent que nengun tractat o concert fama, no gosaven exir de lurs caus, tenen ben guarnides, e lo pas del riu no·s descobria, ni nengú del regne de cavernes, com a llebres o de Xúquer. D’altra part donau-los no afavoria los cristians, instats conills; e huy tan atrevidament ab ànimo e armes ab què us vencen, incessantment per lo Rey de tal alerig qual hoyú, han pres los car altres armes no tenen, ni d’altre Albayda, deliberaren, no sols socó- passos d’esta vall, e.s mostren no confien, sinó de nostra coardia e rrer lo dit castell del Chiu, mas occupadós e senyors del camp. Mes poch esforç. Si nosaltres nos mos- encara totalment pendre e captivar e recort-me dels actes gloriosos en tram a ells axí ardits e animosos matar tots los cristians que el tenien los quals cascú de vosaltres ab mi com som, no tenen ells nenguna asetiat. E servaren tal estúcia, que ensemps s’és vist. E com de sem- esperança de victòria, tots se tots arribaren ensemps a la vall de blants e majós perills, migançant la metran en fuyta, que la hu no Albayda una nit, los que vengueren grant potència e virtut divina ab n’esperarà l’altre. E cent covarts de València, de Alzira e de aquelles vostra valent espasa, sou exits ven- basten a desbaratar tot hun camp, parts entraren per lo port de cedors, perquè repute a bona sort quant més en esta multitut hon la Luchent, lo qual lexaren ben fornit que en tal examen ab vosaltres major part són hòmens que jamés de gent a fi que·ls cristians per ensemps yo sia esperimentat, car la se veren en fets d’armes. Tenim aquell pas no en poguessen tornar. virtut en les dificultats se mostra, e d’altra part una singularíssima Los de Cullera, Suequa e de la vall la honor sens perills aconseguir esperança de victòria, per quant d’Alfandech vingueren per Pinet, e no·s pot. Recort-vos aquella natura- huy és disapte e dia deputat a onor lexaren lo pas ben fornit de gent. lea que cascú de vosaltres té al vic- de la gloriosíssima Verge Maria Los de Xàtiva e de les valls entorn toriosíssimo senyor nostre, lo Sen- Mare de Déu e advocada nostra: no entraren per la font de Bellús, e yor Rey d’Aragó, per la honor del permetrà que en tal dia nosaltres, lexaren lo pas ben fornit. Los de qual açí som arribats e per la qual qui per honor de son fill e sua som Moxén, Muntesa, Énguera, fins a la nengú de nosaltres jamés ha recusat açí aplegats, rebam dan, ni dap- vall d’Ayora entraren per lo port de de morir. Ací tenim les sues reals natge, ne vergonya. Perquè huy si a la Olleria, e lexaren lo pas fornit. banderes, les quals com cascú de nosaltres semblarà, donant la bata- Los de Biar, Villena e d’aquelles vosaltres mirarà, l’ànimo e forces li lla, tindrem per crit e nom entre parts entraren per Ontinyent, e lexa- doblaran, avent per cert que jamés nosaltres “Aragó Santa Maria. ren lo pas d’Ontinyent fornit. Los tals banderes no tornaren atràs ni·n Aragó Santa Maria.” Veritat és que de Alcoy e de Cocentayna e totes fogiren, ne menys preses per ene- per quant moltes vegades los pro- les muntanyes entraren per lo coll michs algun temps foren. Recort- pris demèrits enpachen que hom de de Salem, e lexaren lo pas fornit. vos quanta serà la glòria que cascú Déu e dels Sancts no reb aquell Los de Gandia, Oliva, Dénia, e tota de vosaltres reportarà tornant ab adjutori, lo qual rebria si estava ab la marítima entraren per lo coll de victòria als peus de son Rey e Sen- la consciència denejada; d’altra Letó, e lexaren lo pas fornit. E axí yor presentat. E si tot lo que us he moltes vegades en les batalles, de los moros tengueren presos tots los dit a vostra memòria reduïreu, lo la part vencedora ne moren alguns, passos per hon se podia entrar ni trespàs en què som no estimareu a fi que, si algú de nosaltres està en exir en la vall d’Albayda, innume- perill, mes sols lo mirareu com hun peccat, morint en la batalla no fos rables multituts com eaxamps cas dificultós sens perill nengú. Ne comprés per lo divinal Juí en son d’abelles vingueren envers Luchent façau cas nengú per ells esser molts peccat. És, donchs, necessari que al castell del Chiu, en tant que a e quasi sens compte, e nosaltres cascú de nosaltres se confesse e·s hun cristià eren més de cent moros, pochs, ne penseu quant són, mes prepare, a fi que serà ordenat per e lo dissapte de matí en la matinada quals e quins són. Ells són gent Déu que si en la batalla degua com l’alba clareja tots ensemps cri- aplegadiça, trets per força de sa morir, sia dispost a rebre salvació, e daren ab tan allerig, que era cosa casa, la major part per manament que la mort en tal querella li sia

-113- reputada a martiri. E si bé en nostra palma, que és senyal de victòria, dita la prosa e comunió, lo dit companya no y· ha sinó cinch o sis significava la victòria que los cris- capellà se girà als dits capitans e a preveres, los quals no bastarien a tians en breu devien optenir. Don tot lo poble e dix-los que fessen la confessar a tots, avem lo remey en Berenguer d’Entença emperò exe- confessió general, e tots fent-la, tal cas acostumat, ço és, que la hu cutant la delliberació del consell, aprés ell los donà l’absolutió; de vosaltres se confés a l’altre, manà que tot hom metés a punt ses emperò ans que.ls combregàs los reduint sa consciència a son cria- armes e que los cavalls fossen féu hun devot rahonament en la dor, penedint-se de bon cor de sos refrescats, e féu cercar hun prevere forma següent: “Moltes vegades en peccats e offerint-li la sua vida en bo que era pus entés e antich dels batalles campals e ab desavantatges sacrificatió d’aquells. E yo ab mos altres, rector de la parròquia de batallant sóu estats vencedós per la conpanyons los nobles capitans, Sanct Salvador de Daroqua, al qual gràcia de Déu, molt nobles capitans si·ls semblarà se degua fer, conbre- ell se confessà, e los altres capitans cavallés e valens companyes; mes garem e rebrem nostro Criador e a los altres preveres, e tot lo restant jamés en batalla vos trobàs en la tots vosaltres adorar-l’eu, car no confessant-se huns als altres. E com qual ab major certitut e esperança serà possible tots conbregàsseu. E tot hom fos confessat, manà lo de victòria entràsseu. Car veig-vos axí tots dispost en l’ànima, aleujats capità que cent cavallés muntassen tots com a bons e fels cristians age- de nostres peccats, serem pus expe- a cavall e que ab llança en cuxa cir- nollats davant nostre Creador e dits a la batalla. E ell qui és Déu cuissen contínuament tot lo pla del Redemptor, qui és en aquest sant e omnipotent e conduydor de les puig del Còdol on los cristians esta- venerable Sagrament ab tanta dolor batalles, per la sua infinida virtut ven, a fi que mentre la missa se e contrició de vostres peccats, ab soplirà lo que mancarà en nostres diria, ells estiguessen en guarda dels tanta fervor e devoció de làgremes, forces e poc nombre.” E dites qui hoyrien la missa, als quals cent ab tanta pronptitut e aparell de aquestes paraules, respòs don d’a cavall manà, que com ells veu- morir per lo seu servey, que ja em Ferrando Sachiz de Yerve e dix: rien, que el dit capità daria la batalla sembla que vega innumerable mul- “Vos senyor capità, aveu parlat no als moros per la part que és del puig titut d’àngels qui a la daventera vos- sols com a cavaller, mas com a bon del Còdol enuers lo castell del Chio, tra iran contra los enemichs de Déu e fel cristià, e per quant esta fahena que los cinquanta estiguessen e no·s e de la sancta fe cathòlica, prostant, no reb dilació, al parer meu val més moguessen del cap del pla qui és en ferint e matant aquesta canalla, que combatre’ns huy ab ells que demà, lo dit puig envers Luchent. E los contra vos açí s’és apleguada. Car si car totstemps ells multiplicaran e altres cinquanta al cap del pla qui és nostre Redemptor, que mentir ni augmentaran. Per què no·m par se envés Benicalvell, a fi que sy los enganar no·ns pot, promés que allà degua més parlar d’esta faena, sinó moros volien per aquella part venir hon serien dos o tres congreguats que ajau lo prevere e que’s aparel a e dar-los a les espal·les, ells a cavall que en nom seu, en mig d’ells ell dir missa, entretant tothom se con- bornejant los cavalls per los dits seria, ço és, per ajudar, guiar e con- fesse, e qui no porà confessar-se a plans, los desbaratasen. D’altra part duir-los. E que si dos o tres se con- capellà, confesse’s a son com- hordenà que tot hom estigués armat cordaven a demanar a Déus omni- panyó, e hoïda la missa e combre- de totes ses armes a la missa, e que potent pare seu, qualsevol cosa que gats nosaltres cinch, en nom de los moços e patges apparellassen de en nom seu la demanarien los seria Déus, que donem la batalla”. Tots almorzar, a fi que hoïda la missa atorguada. Qui és aquell qui deu los altres capitans e cavallers e tota poguessen refrescar la gent, e axí posar dupte que en aquesta nostra la gent de guerra cridaren altes pus animosament combatre los ene- companya en la qual som ultra de veus: “Senyor capità, faça’s e pres- michs. E mentre lo dit capità orde- mil persones ajustades per mantenir tament.” Lavors Don Berenguer nava totes estes coses, lo capellà de e augmentar la sua sancta fe cathò- d’Entença dix: “E yo com a capità Daroqua aparellà l’altar sobre lo lica e ab tant devot cor preparant- del Senyor Rey de consell de tots còdol qui era en lo pus alt loch del nos, li demanàm nos sia valedor de vosaltres deliber en nom de Déu e dit puig, e vestit per a dir missa, la sua victoriosa omnipotència, en de Sancta Maria e de monsényer foren aquí los cinch capitans ageno- la qual devem esperar ab grandís- Jordi que donem la batalla ab lo crit llats armats ab totes ses armes, sols sima confiança, que ell per sa infi- d’”Aragó Sancta Maria”. E perquè lo cap descubert, ab los elmets nida clemència serà entre nosaltres us coneguau, cascú meta’s al braç davant en terra, e tot lo restant de la e batallarà per nosaltres?. E no us liguat hun ram de palma e als pits gent agenollats ab molta devotió, espante la multitut dels enemichs, una creu vermella o blanca”. exceptat lo cent de cavalls qui feyen car més som nosaltres que ells. Que la guarda per seguretat de tots ells. un sols àngel, dels qui en nostre Capítol tercer Lo prevere avia apparellades sis socós e ajuda Déus nostre nos té ací hòsties, ço és, una per a ell e cinch aparellats, és bastant a véncer e De la primera batalla que·ls cris- per los capitans. E axí procehí sa prostar tota la lur multitut. Recort- tians donaren contra los moros missa fins que ell agué combregat; e vos que hun àngel tot sol féu que en una nit prostrà cent e huytanta. v. Grandíssima fon la admiració milià combatents del estol de causada en l’ànimo dels moros, Nacherib. Recort-vos, que ab sem- quant veren que.ls cristians se asen- blant adjutori Gedion, ab tre-cents yalaven de ram de palmera e de la pehons vencé e matà cent-e-xx. creu, car conegueren que ells se milia combatents dels Madianites. aparallaven a dar-los la batalla. Per Recort-vos d’aquelles tan merave- què los moros també tots se asenya- lloses victòries, que ab tant desa- laren de rams de mata, lo qual sen- vantatge e descomunal nombre de yal tot mal los pronosticava, car sig- lurs enemichs obtengueren Josué, nificava la mata la gran matança Daviu e Judas Macabeu. No deu que d’ells avia ésser feta, axí com la negú desconfiar que.ls sants àngels

-114- sien ja açí entre nosaltres presents proseguint la victòria los guanyaren per socórrer-nos, car segons nostra tota la costa e lo pla qui és al peu fe, tota hora que lo cos preciós del del castell del Chio fins al collet qui nostre redemptor és consagrat en lo va a Pinet e fins al riu qui ve de Sant Sagrament de l’altar, innume- Pinet, e feren gran matança dels rable multitut d’àngels devallen allí moros en la costa e en lo pla, que per fer honor e reverència e asistèn- tornan-se los capitans ab la gent no cia a lur creador. Cor donchs yo tin- podien passar sinó sobre cosos gua açí consegrades cinch formes, morts, e guanyaren alguns preso- les quals los senyós Capitans en ners e algunes cavalgadures e totes persona de tots vosaltres rebran, e les armes e desfera dels moros. Dels tots vosaltres, ab quanta més devo- cristians, Déu mercé, no.m morí ció poreu, adorareu nostre creador. llances e ballesteria, cridant tots a nengú, sinó que alguns foren escala- Cert avem a dir segons nostra fe, açí una veu: “Aragó Sancta Maria, brats, emperò fàcilment goriren. E són molts àngels presents, e donchs Aragó Sancta Maria.” E axí vingue- portaren-se los cristians en esta serà veritat que ells veuran, que ren en vista del castell del Chio, e batalla cinch banderes de V. Reys vosaltres vos poseu en perill de trobaren quasi infinit morisme que de moros, les quals aprés presenta- mort en batalla per honor e glòria muntava e eren ja a miga costa del ren al Senyor Rey d’Aragó. de lur e nostre redemptor e creador. puig del Còdol envers lo dit castell. E ells desamparar-vos han, e us Los cent de cavall, axí com lo Capítol quart desabandonaran? No per cert, abans capità avia dit e ordenat, se foren siau certs vos socorreran e en la partits en dues esquadres, los cinch- Del miracle dels Sants Corporals davantera vostra e frontera nostra quanta estaven guardant lo pas qui e de la segona batalla en la qual ells yran en lo encontre. De vostres ve de Luchent, e los altres cinch- foren totalment vençuts e lo Cas- enemichs els rebatran los colps, per- quanta lo pas qui ve de Benicalvell. tell pres què no us noguen, els adreçaran les E per cascuna d’estes parts venia sagetes e darts que els tirareu, ells gran morisma, molt grandíssima Venint-se axí lo exèrcit dels vos daran infatigables esfors a vos- multitut a peu. Jamés, emperò, cristians ab tan gloriosa victòria, tres braços e mans, e ells ab les gosaren ampendre de muntar en lo trobaren los dits capellans qui esta- armes dels enemichs per vostra pla envers los cavalls. E axí los ven agenollats ab grans llàgrimes de defensió combatran. No us manque, cavallés valentment guardaren la sobres de alegria, e altes veus can- donques, lo ànimo a vosaltres, car mota del dit puig del Còdol hon era tants “Te Deum laudamus”, e Déu mancar no us pot, ne en esta lo camp dels cristians. Don Beren- metent-se davant l’estol que mun- batalla per ell matant, no aveu de guer, ab los altres de l’altra part tra- tava de la batalla, continuant lo “Te peccat, ni morint de dapnació. Car varen bregua molt furiosament con- Deum” arribaren, professó feta, fins matant féu lo que Déu vos mana, e tra lo morisme, e en la miga costa, a l’altar hon era estada dita la missa, executau la divina sentència dada la qual durà prop d’una hora. E e finit lo “Te Deum laudamus”, contra sos enemichs, e morint pas- donant-se la batalla, lo prevere qui cantaren ab molta alegria la “Salve sau en aquella perdurable vida e deya la missa pres los corporals ab regina”, fent gràcies a Nostre Sen- eternal glòria de paradís. Preneu, les cinch hòsties consegrades e yor Déus de la victòria que.ls avia donques, esforç, valent conpanya, e plegà los corporals, e mesos dins un dada. Lavós don Berenguer pensau que no contra hòmens, mes altre tovalló amaguà-los dins una d’Entença dix als altres capitans, contra cabrons, lebres, e raboses palmera, cobrint-los de pedres, a fi que puis Déus los avia feta tan sen- aveu a combatre”. Dient aquestes que si Deús ordenava que la batalla yalada gràcia, que ells no devien paraules lo prevere, tot lo morisme fos vençuda e los moros vencessen, cessar de conplir lo sant prepòssit qui era en les faldes del castell del no poguessen trobar irreverentment del combregar, de què tots los altres Chio e en les muntanyes de Pinet e lo Sanct Sagrament. E axí estojats capitans foren molt contents. E axí envers Luchent e Benicalvell crida- los corporals, ell ab los altres cape- digueren al prevere, què avia fet del ren a grans veus e tabals, que tota la llans anaren a mirar la batalla, e Sanct Sagrament. E lo prevere vall resonava dels crits e los del dit veent lo gran conflicte e grans crits respòs-los: “Yo, Senyor, avent por castell del Chio ab tots los qui eren de la batalla, senyaven-los molt de la batalla, los he amagats en d’aquella part, batalla feta, munta- espesament e ab grans làgrimes aquella palmera sota hun aplech de ren envers lo puig del Còdol, per deyen: “O Sancta Maria, o Sanct pedres que y·ha.” E dit açò, partí’s què soptosament hun cavaller dels Jordi, donau-nos victòria.” La hu de l’altar per anar a portar lo dit cent que feyen la roda entorn lo deya: “Deus noster refugium et uir- Sagrament de l’altar. Dix lo capità camp venc cridant: “A l’arma, a tus: adiutor in tribulationibus que don Berenguer d’Entença: “Pare, l’arma senyors, a l’arma que els inuenerunt nos nimis.” L’altre pre- esperau-vos, portarem lo dit Sagra- moros ne venen batalles fetes.” Per vere cridava: “Sub tuum presidium ment ab sollempnitat.” E axí féu què los capitans, vehent que la congugimus.” L’altre deya: “Mons- encendre tantes entorches, ciris e faena no comportava més dilatió, tra te esse Matrem.” L’altre deya: candeles que se trovaren en lo estol. senyant-se del senyal de la creu, se “Eya, ergo aduocata nostra illos E anats ensemps los altres preveres, meteren los ermets al cap, e dix tuos misericordes oculos.” L’altre aprés aquell que avia celebrat, ves- Don Berenguer d’Entença al pre- deya: “Christus uincit Cristus reg- tís ab sos vestiments sacerdotals. E vere, que deya la missa: “Pare, esto- nat Cristus imperat.” E dient cascú aprés d’ells, los capitans ab tota la jau e guardau bé lo Sant Sagra- axí ab làgrimes sens devotions, con- gent vingueren a la palmera. E lo ment.” E axí sa batalla feta anà Don tínuament senyant e beneint los qui capellà agenollat ab molta reverèn- Berenguer ab los altres capitans e batallaven, finalment los moros se cia apartà les pedres e pres los cor- tota la altra gent, metén primer la meteren en desrrota e començaren a porals, lo quals posà sobre lo càlzer. bandera d’Aragó ab lus empavesats, fogir. E los cristians ab gran orde E llevant-se de peus tots los altres

-115- agenollats, ab molta reverència e cathòlica diu e preyca, rebam una tava la capça ab los Sancts Corpo- plos e alegria e devoció seguiren certitut d’esperança de victòria dels rals. E axí ordenà anàs a la davan- tots lo prevere qui portava lo càlzer enemichs de la nostra fe, la qual ja tera, ans de tots en la batalla. Aprés ab los corporals, fins que fon sobre huy avem principiada: féu-ne grà- venia hun nopble home de la casa l’altar. E aquí tot l’estol se tornà cies a ell qui axí us vol aconsolar, e dels Alagons, qui portava la ban- agenollar. E lo prevere desplegant que per evidens senyals de la sua dera real cridant a grans veus: los corporals, no·y trobà nenguna de omnipotència nos vol confortar e “Aragó Sancta Maria, Aragó Sancta les cinch hòsties consagrades sots confirmar en la sua santcta fe cathò- Maria.” Aprés venien tots los altres espècie de pa, mes sols trobà en los lica, per augment de la qual açí som a peu e los do-cents de cavall, qui dits corporals cinch senyals quasi arribats. Creem fermament que el s’eren partits en dues batalles, los emprenptats en lo drap dels dits cor- que era sots les espècies de les cent a l’una part dreta e los altres a porals de la quantitat de les hòsties. cinch hòsties, ha convertides les la part esquerra. E lo prevere qui Emperò eren los senyals, no de dites espècies en aquests cinch sen- portava los corporals, de continent color de pa, ans eren de color de yals ací emprentats, per què sia per- que fon en vista dels enemichs, carn sangonosa, de la qual cosa petual memòria de la sua virtut e de comença altes veus dir: “Exsurgat admirat e territ lo prevere estava la nostra victòria dels enemichs de Deus et dissipentur inimici eius et que no sabia que fes ni que digués. la sua fe.” Lavós tots los de l’exèr- fugiant qui orderunt eum a facie Veent Don Berenguer d’Entença cit a grans veus cridaren: “Glòria eius.” E proseguint lo dit psalm tor- qui estava ab los altres quatre capi- sia a tu, Senyor. Car no és altre nava a començar altra vegada. E los tans agenollat per rebre lo Sanct Déus, sinó tu qui est Creador e moros emperò vehent que·ls cris- Sagrament, que el prevere no es Redemptor nostre.” Aprés d’açò tians devallaven batalla feta contra girava per dar-los a combregar, Don Berenguer manà que los barbés ells, no podent sostenir l’afronte de alçà’s de peus e acostant-se al pre- mejassen los nafrats e que tothom tant sanct miracle e miraculós reli- vere dix: “Pare, què feu que no ens almorzàs, car ell tenia deliberat de quiari, espantats per la virtut divina, combregau?”. Respòs lo prevere e dar altra batalla als moros, e en tot meteren-se en tal fuita, que la hu no dix: “Senyor, no veu que no y·ha cas llançar-los del camp. Agueren, esperava a l’altre, los uns envés hòsties? Yo cinch hòsties consagra- enperò, una capça la pus bella que·s Pinet, los altres envés Benicolet, los des hy avia posades e estojades, e trobà en lo camp, dins la qual ab altres per les muntanyes de Vilella, ara no y veig sinó aquests cinch molta reverència, estojaren lo sanct los altres per barranchs, en tant que senyals de carn sangonosa.” Veent reliquiari dels dits sancts corporals. dins miga hora les muntayes, que açò Don Berenguer, girà’s a tot Mentre estes coses feyen e los cris- eren cubertes de morisme, foren l’estol dient: “O Senyós, gran mara- tians menjaven, tot lo morisme qui netes, que se’ns mostrà sols hu. Los vella!” Leven-se los altres capitans, era en Benicalvell e a Luchent cristians, veent que tots los qui eren leven-se los altres preveres e leve’s s’ajustà ab los qui eren envers lo dellà lo riu de Pinet fogien, volten tot l’estol per veure què era, e acos- castell del Chio, e en les muntanyes sa batalla feta contra lo castell del tant-se a l’altar, lo prevere girà’s e dellà lo riu de Pinet. Per què com Chio, e contra los moros qui eren en dix: “Tothom se agenolle, car yo us tothom agué refrescat, Don Beren- la falda d’aquell. E començant a mostraré e us diré lo miracle.” E guer llexà sols. XXV. de cavall qui pujar los cristians de l’una part de la prenent los corporals per los dos guardassen la mota del puig del muntanya del castell, tots los qui cantons estesos, mostrà’ls a tot Còdol e les tendes e tota la desferra eren dins en lo castell buydaren lo l’estol e dix: “Yo, Senyós, vos faç d’ells, e deliberaren de la batalla als castell e fogiren per l’altra part del fe, e molts de vosaltres me podeu dits moros dar, que·s serien retrets dit castell envés Pinet. Emperò los fer testimoni, qui han vist com yo en les faldes del castell del Chio, e cavallés los donaren a la traça, en he consagrades cinch hòsties per en les muntanyes dellà lo riu de mataren, en pregueren la major part, dar a combregar als cinch nobles Pinet. E pensant que no sens causa que no’n escaparen sinó los primers capitans qui són açí. E anant vosal- Déus omnipotent tan singular mira- e pus laugés que se muntaren per tres a la batalla, totes cinch estoja- cle no avia fet, volent-se servir dels les penyes e fogiren per los des dins en aquests corporals, les divinals beneficis, axí com los fells barranchs. La qual cosa veent los amaguí sots la palmera d’hon les d’Israel de la arqua del testament se moros qui eren en la falda del cas- me aveu vistes traure e aportar açí. servien en les batalles, axí ell dels tell, los qui pogueren fugir fogiren, E com so estat açí, desplegats los Sancts Corporals se volgué servir. E los altres, lançades les armes, se corporals, no y he trobada nenguna féu ensellar e enfrenar una mula donaren per presonés e catius als hòstia consagrada, sols hi e trobats blanca molt bella, la qual lavós en cristians. E axí Don Berenguer aquests V senyals los quals tots veu. la primera batalla avien presa de los d’Entença ab los altres capitans Açò, Senyós e germans meus, és moros. E féu-hi muntar a cavall lo muntà al castell en lo qual alçà la obra de l’omnipotent virtut divina, prevere que avia dita missa, vestint- bandera d’Aragó, enderrocant per la la qual axí com lo pa verdader e lo molt honradament d’un tavardo torre maestra les banderes dels material converteix en la carn sua de grana, lo qual en les mans por- moros que y trobà. E féu que la gent verdadera, restants los accidents e se’n portà totes les armes, robes e espècies de pa, axí ara ha volgut vitualles de dit castell alt al camp convertir aquelles espècies de pa en dels cristians. E aprés féu enderro- aquestes espècies, ço és, color e quar en quatre parts lo mur de dit figura de carn verdadera. E açò pri- castell e féu-hi metre foch a fi que merament per confirmar e corrobo- no s’i poguessen d’aquí avant fer rar nostra fe, a fi que nengú no forts dits moros. E axí ab victòria ab dupte sots les espècies del pa mate- los Sants Corporals ell se’n tornà al rial ésser la verdadera carn de Nos- camp e licencià a tots los hòmens tre Redemptor. E axí avent ferma fe de peu e de cavall, que anassen al en tot lo que la sancta església robo del camp dels moros per totes

-116- les muntanyes entorn, en les quals moros gosaren de miga legua acos- trobàvem moltes armes, robes, tar-se als cristians, qui en tant poch vitualles e bestiar, que·ls moros nombre se’n portaven de lur terra avien dexat, per la gran cuyta que tan gran presa, e més de les muntan- tenien de fogir. E ell ab los altres yes, e toçalls e torres, miraven de capitans, ab alguns pochs de cavall luny l’estol dels cristians, que jamés e de peu, que s’aturà, restaren en agueren ànimo de dir-los res ni guàrdia del camp e de les persones. d’enujar-los. Com foren en terra de cristians, lo sant miracle se Capítol cinqué començà a divulgar, la devotió dels fels, excitar-se e aumentar. Exien De la qüestió que fon sobre.ls dels llochs, viles e castells que eren Sancts Corporals e com miraculo- capellà portant en les mans la capça no sols per lo camí ans encara en sament foren portats en Daroqua ab los Sancts Corporals e dexe anar totes les encontrades entorn a pro- la mula allà hon li plaurà. E tots fessó feta portant los malalts, cri- Aprés que los cristians agueren nosaltres seguir-l’em ab nostres dant: “Senyor, ver Déus, misericòr- presa tota la desferra dels moros, batalles e esquadres fetes, e al lloch dia!” E a cascuna professó que manà lo capità Don Berenguer hon ella finalment arribarà e portarà venia, la mula s’aturava hun poch e d’Entença que tot quant era estat lo prevere ab los Corporals, sens lo prevere traïa los Sants Corporals guanyat fos portat en comunitat e contradictió alguna seran lexats e axí a cavall com estava, e mos- mès en mans de quatre qui foren donats dits Corporals”. Tots los trava’ls a tot lo poble, los quals tots deputats per ell botinés e partidós, capitans lloaren e aprovaren la agenollats ab grans plos e crits cla- segons és ús i estil de guerra, e feta sentència del Senyor Don Beren- maven misericòrdia. E jamés en tot la partició tots se trobarent molt guer d’Entença, e axí l’endemà de lo viatge los mostraren vegada que richs e contents. Veritat és que matí dita missa, lo prevere muntà no se fes miracle algú, ço és de l’esperit maligne, qui tostemps sens esperons sobre la mula blanca totes malalties, hoc hi cechs, muts e cerca zizànies e seditions, comogué solta sens fre ni cabestre. E abrigat endemoniats, fins a resuscitar grandíssima qüestió e baralla lo prevere ab lo tavardo de grana, morts. Los habitadós de les viles entre·ls cristians per ocació dels ab los sant reliquiari en les mans, la que eren en lo camí, exien ab Sancts Corporals. Car los aragone- mula pres camí envers Pinet, e civada, herba, e altres betualles sos los volien per Aragó, los cata- aprés passant al costat de Barcheta llançant-ho per lo camí per hon la lans per Catalunya, e entre los ara- tirà envés València. Anaven detràs mula venia. Ella, emperò, jamés gonesos avia qüestió car cascú.ls la dita mula los altres preveres tos- s’aturà ne entrà en lloch clos de volia per son lloch o ciutat, e axí temps officiant e lloant Déus ab lo nenguna vila, sinó tostemps vogint matex era divisió entre los catalans. qui portave los dits Corporals. de part de fora, e axí vingué fins a E sobre esta qüestió vingueren-se a Aprés venia lo qui portava la ban- Daroqua. Dins la cual tampoch no dir moltes paraules de més valer e dera d’Aragó, la qual portaven tos- entrà, sinó que passant de fora la de més poder. Per què lo Senyor temps estesa, e aprés venien tota la vila, lexant la vila a mandreta, tornà capità Don Berenguer fets callar a gent de cavall e de peu e presonés e a exir davant lo portal de Daroqua tots, dix: “Serà, donchs, veritat tot lo que avien guanyat. E com era que és envers Calatayut, prop lo cavallés que los moros no han hora prop de migjorn, la mula qual portal, fora la vila, ha una pogut desbaratar-nos ni matar e que s’apartava del camí e metia’s a pas- església de Sant March, dins la qual nosaltres nos ajam a desbaratar e turar en algun lloch. E llavós tot lo església la mula soptosament se matar los unus als altres, e que exèrcit s’aturava, e donaven civada n’entrà, e davant lo altar major ella aquest Sant Sagrament e miracle a la mula blanqua e a totes les s’agenollà e de continent esclatà, que Déus omnipotent ha volgut fer cavalgadures, e descavalgava lo per sinificar que aquí era acabat son per consolatió, adjutori e salut nos- prevere, e tothom se dinava. E viatge e la vida, car no era dina cosa tra, serà ocasió per nostres porfídies essent tots dinats lo prevere tornava que ella servís a nengunes altres de nostra perdició? Non aja Déus a cavalcar, e la mula per si matexa coses qui tant e insigne miraculós ordenat. Per què yo dich, que a tornava-se’n al camí e continuava joyel avia portat. Lavós lo prevere nosaltres nois pertany dir ni deter- sola son camí tots los altres seguint. pres la capça ab los Sants Corporals menar de qui seran ni ahon iran E com era al vespre ella se’n tor- e mès-la damunt lo altar major de la aquests Sants Corporals; mes dich nava a exir del camí e pasturava. E dita església. ¡Qui porà dir ni testifi- que açò deu ésser remés a la divina de continent tots s’aturaen entorn car les festes e alegries que feren dispositió; cell qui per sa virtut e del lloch hon dita mula se aturava, e los de Daroqua de la singular gràcia infinida clemència nos ha volgut ací posaven tendes, e una especial molt e mercé que Nostre Senyor Déus los donar hun tan miraculós reliquari, bella que·n portaven per los preve- avia feta en asignar-los hun tal testi- ordene e disponga ahon voldrà que res, dins la qual metien los Corpo- moni e confirmació de nostra fe sia portat e venerat per tots los fels rals ab la Santa Relíquia, e aquí santa! Los capitans e tot lo exèrcit, cristians. Per què yo vull e orden reposaven tota la nit. E l’endemà veent la miraculosa sentència per tolre tots debats e inconvenients continuaven lur camí en la forma divina, no pogueren contradir; e de mal, que demà per lo matí en desús dita, e axí conduint-los la fetes lus devotions e presentant-les nom de Déus e de Sancta Maria e mula, al pus ver parlar, l’àngel qui als Sants Corporals, los uns anaven de mosenyer Sent Jordi nosaltres guiava dita mula. E axí passaren per al Senyor Rey en Jaume e recita- partirem de ací per tornar-nos-ne en lo costat de Sogorp e de Xérica, e ven-li tot lo que s’era esdevengut, e nostra terra. E que lo prevere que entraren-se’n en Aragó en terra de com era fàcil conquistar lo regne de dix la missa sia mes a cavall, cristians. E fon tanta la virtut dels València. Los altres se’n tornaren damunt la mula blanca sens fre, e lo Sants Corporals que jamés los alegres e richs ab molta honor a lus capellà sens esperons. E lo dit cases. E aprés d’una gran tempo-

-117- rada per quant la dita església de Jesús Redemptor Nostre dient que voluntat de la senyora sobre dita Sant March de Daroqua era de fra- gran vergonya fora dels cristians Dona Maria, e de tot lo poble, res de la Trinitat e no·y estava sinó que lo lloch e terra hon tan asenya- ordenà que tots dies quant se diria hun frare o dos, e moltes vegades lat miracle Jesucrist Nostre la missa major a Luchent, dit lo passava hun mes e mesos que no’s Redemptor avia fet en lo sant sagra- “Pare Nostre”, ans dels “Agnus”, lo obria dita església ni se feya offici ment del seu preciós cos, fos calci- prevere en lo altar fes especial ora- ni missa, e los Sants Corporals no guat e posseït per infels que no’l tió. E llavós a la canpana fos fet cert eren axí venerats com se devia hun creyhen ni’l adoren. E fets los senyal a fi que tots los cristians tan gran misteri, soplicats lo clero e necessaris preparatoris per a tal honsevul que fossen o sentissen lo poble de Daroqua al nostre Sant guerra, ell exucutà propòsit e molt dit senyal, se agenollassen e Pare, lo qual ab sa bula plunbada victoriosament ell conquistà tot lo ensemps ab lo prevere suplicasen a los atorguà que los dits Sants Cor- regne de València edificant en Déus que, per honor e glòria del seu porals fossen trelladats de la dita aquell esglésies e monestirs en los sant nom e per consolatió de tot lo església de Sant March a l’església quals lo sant nom de Déu fos lloat e poble, volgués demostrar, revelar, e mayor que és dins Daroqua. E axí magnificat per tostemps. Com, reduyr en notícia del poble lo lloch fonch fet, e aquí ab molta honor e donchs, tota la vall d’Albayda fos a hon era estat fet lo miracle dels reverència són tenguts e venerats de cristians e la vila de Luchent fos Sants Corporals. E axí per alguna fins a la jornada de huy. de la molt noble senyora Dona temporada continuada ab gran Maria, los cristians de tot lo regne, devotió la dita oratió, la divina Capítol sisé especialment de la vall d’Albayda, misericòrdia que jamés a semblants desigaven molt saber lo lloch hon devots desigs als qui esperen en ell, Com los de Luchent miraculosa- era estat lo miracle dels Sants Cor- no sab mancar, ans tostemps, benig- ment trobaren lo lloch hon era porals que’s mostraven en Daroqua. nament los satisfà, plagué a la sua estat fet lo miracle dels Sants E los cristians de Luchent, per majestat revelar lo lloch tan desigat Corporals gloriosos quant eren novells pobladors de la ab lo següent e maravillós senyal: terra, no·ls ne sabien donar altra ço és, que hun dia faener, hora Lo Senyor Rey en Jaume, hoyda rahó sinó que los mostraven lo cas- quasi de migjorn, essent lo dia clar la fama del sanct miracle, mogut a tell dels moros enderrocat, ço és, el e lo sol resplandent e dispergit tot lo grandíssima devotió, vingué a castell del Chio; e que tenint los poble de Luchent per lo terme a cul- Daroqua a veure los Sants Corpo- cristians asetjat aquell castell, lo tivar e procurar lurs heretats, res- rals; los vists concebé tanta fervor a miracle s’era seguit, e altre no·ls ne tants en la vila, los capellans e la sancta fe cathòlica que de llavós sabien dir, perquè mossén Balaguer alguns pochs del poble e la dita sen- proposà’s metre’s a tots traballs e Figueró, que llavós era rector de yora Dona Maria, en lo castell seu perills per conquistar lo regne de Luchent, mogut de devoció a fi que de Luchent, alt sobre lo puig del València de poder de moros e fer-hi lo lloch de tant maravillós senyal e Còdol en lo lloch hon huy és edifi- colre, lloar e beneyr lo nom de miracle fos reverit e venerat ab cat lo monestir, se mostrà una creu,

-118- la qual totom arbitrava aver cent dita gran creu, tot dret visiblement, temps e venint grandíssima tempes- alnes de llonch e de través cin- sens desviar d’una part ni d’altra, tat de vent e de pluja, veren dues quanta alnes, la qual creu de latitut se’n muntà alt al cel e lo còdol restà lums claríssimes, les quals ni per se mostrava de ample de quatre de la sua material color com vent ni per gran pluja no s’altera- palms, la qual creu era tant resplen- d’abans era. E tots los qui eren bax ven, e la una estava sobre lo còdol e dent que apagava la claror del sol en la processó veren la gran creu l’altra sobre la dita creu. E final- e·s veya de tota la vall d’Albayda. E se’n muntava, la qual contemplaren ment veren que la lum de la creu lo peu de dita creu estava sobre lo visiblament fins que desparegué. E vingué a la del còdol e feren-se de còdol del dit puig, e lo cap dret axí los quatre hòmens tornaren a la dos una lum. E axí se’n muntà al envés lo cel e lo dit còdol qui abans professó fent relació de tot lo que cel. E aprés que l’església e mones- no·s veya sinó de prop, l’àngel era vist avien. E tornant-se’n lloant tir de frares fon edificat, molt sovint axí resplendent que de tota la vall Nostre Senyor Déu, feren gràcies a se son demostrades dites lums, adés clarament se podia veure. Los bons la sua clemència que axí·ls avia vol- en una forma e nombre, e adés altra. hòmens qui eren per lo terme de gut complir lur petició e desig en E tant que jamés és estada la casa ni Luchent, vehent lo gran senyal, tor- revelar-los e demostrar aquell sant la vila sens hòmens que poden testi- nen a la vila e diuhen-ho al rector, lloch, lo qual tant desigaven saber. ficar aver vistes dites lums, e com lo qual vehent tal senyal sobredit de E de continent feren preparatori de n·i aja de frares religiosos, no hu, tanta admiració, féu tocar les cam- calç, pedres, teules e tot lo menes- mas molts, e primerament lo pare panes e totom, no sols de Luchent, ter. Edificaren l’església posant lo vicari, aprés lo sotsprior, frare ans encara de les viles entorn, ab altar major sobre lo dit còdol. E la Miquel Guerau, aprés frare Ramon gran cuyta vengueren a Luchent a senyora Dona Maria desús dita, de Ornal, e frare Malonda, e frares veure lo miracle. E lo rector ab tots les sues mans ab molta devotió, molts altres, tots quants eren en lo los cristians, ab la creu de l’església posà la primera pedra en la dita dit monestir, grans e chichs. Hoc no alçada, vengueren processionalment església e paguà gran part de l’obra res menys, en altra vegada troban-se ab tot lo poble que·ls seguia can- e dels ornaments de dita església. aquí en lo monestir per obrar aquell, tants lo “Te Deum laudamus”. E hun maestre de la vila de Ontinyent quant foren al barranch qui és entre Capítol seté ab molts seculars manobres e tots la vila de Luchent e lo puig del ensemps ho veren, e totom testificà Còdol hon se mostrava la creu, lo De la il.luminària que moltes ab sagrament dient la veritat de tan rector féu aturar la professó que vegades s’és demostrada e·s gran misteri e gràcia que Nostre passàs pus avant e tremés quatre demostra sovint sobre lo dit sant Senyor los avia feta en veure coses hòmens, ço és, hun prevere e tres lloch del monestir dels frares de esperituals e celestials. Hoc encara altres los més estimats de la vila, e l’orde de pricadós de Luchent en la alqueria de Pinet avia hun dix-los que muntassen al puig del moro, lo qual avia nom Abdallà e à Còdol e que mirasen bé lo que veu- Bon temps abans que lo lloch poc que s’és mort, lo qual testifi- rien e que·ls ne fessen relatió. Car sant fos sabut especificadament per cava una nit aver vistes tantes lums ell, ab tot lo restant del poble, se lo miracle de la creu resplendent, lo sobre lo monestir e la església que’s esperaria aquí fent contínuament a qual en lo precedent capítol avem pensava que fos foch, que la casa Nostre Senyor Déus gràcies. E axí recitat, la potència divina ab mani- era cremada. E venint a cuyta del com los dits quatre hòmens foren al festa apparició de lums volgué mos- bestiar que dexà a la muntaya per peu de la costa, ço és, allà hon és trar la gran santedat del dit lloch, apaguar lo foch, trobà que eren les ara la primer creu, la gran creu car primerament moltes veguades lums e no foch qui cremàs, e dix-ho que·s mostrava tenir lo peu damunt de nit veheren los de la Vall dues a totom de la dita vila e monestir lo lo còdol, se començà a poch a poch lums claríssimes: l’una sobre lo que vist avia. E ara derrerament, la a moure e venir a l’encontre dels còdol e l’altra sobre la terçera creu vespra de la purificatió de la glo- dits quatre hòmens en tal forma qui és més prop del dit monestir. E riosa Verge Maria del any LXXI. que, com ells foren a la creu de la una vegada al mig del dia, dos pas- veren los sobredits frares la pro- miga costa, la gran creu se mostrà al tors guardant bestiar per les mun- fessó dels dits lums venir de la creu cap del pla del dit puig, ço és, allà tanyes a l’entorn, escurint-se lo fins a la primera hermita, prop lo hon és ara la tercera creu, de la qual se veu la vila e lo monestir. Veent ells que la creu se era acostada a ells, agenollaren-se ab molta devo- ció fent oració e quasi espantats miran-se los hunos a los altres. Esti- gueren una estona no sabent què·s fessen, car no se’n volien tornar atràs ni gosaven passar avant. Estant ells axí en aquest dupte, la dita creu gran a poch a poch se lunyà dels dits quatre hòmens e tornà posar sobre lo còdol axí com de primer s’estava. E axí los quatre desús dits hòmens muntaren al cap del pla, allà hon ara és la creu ter- cera envés la casa. E allí ells veent la creu estar sobre lo còdol, ageno- llaren-se fent oratió e mirant si veu- rien altra cosa. E a cap de poch, la Convent de S. Domènech.

-119- Deús, a qual sant loch agau elegit a especial vida e contemplatió; aquí’s troba la lum que les ànimes dels qui hy venen illumina confessant, acon- solant, preycant. E per tant, no sens special dispossitió de la divina pro- vidència, aquell loch al sagrat orde de preycadós és donat, car a tal orde qui és lum de l’església militant preycant la fe e extirpant errós deu ésser donat lo loch qui per ésser font d’espiritual lum és dit Luchent, quasi luent e illuminant, e per celes- tial lum miraculosa demostrat, e sovint visitat.

Capítol VIII

Dels innumerables miracles que cascun dia se fan en la santa casa del preciós Corpocrist de Luchent

En la desús dita sancta casa del Sant Corpocrist de Luchent, la divina clemència may cessa de con- ferir asenyalats beneficis en aquells qui ab devotió en aquella en lurs cuytes e necessitats se comanen. En tant que voler los miracles especifi- cadament recitar seria cosa molt prolixa e supèrflua, car les presenta- lles que allí visiblament se mostra- ren ho testifiquen. E la multitut dels pobles que per tot lo discús del any allí venen a complir lus vots e pro- metences per les gràcies rebudes, manifestament o demostren, perquè no resta sinó que cascun fel cristià en qualsevol trespàs de necessitat o congoxa sia que recórregua a la invocatió del Sant Corpocrist de Luchent ab fe devota e esperança, sens dupte de continent per la mise- Pou del convent de S. Domènech. ricòrdia divina socorregut serà. Si les temptations del enemich del monestir, e açò veren més de .XX. potent fer que ço que lo sentiment món de la carn te congoxen e algunt frares, hoc encara s·i trobaren molts jutjava ésser de pa material, al sen- pecat a dampnatió de la tua ànima seculàs qui eren en lo dit monestir. timent s’és mostrat tenia verdadera te indueixen, invoca lo Sant Corpo- E no sens causa la divinal potència, carn humana. És més avant en lo dit crist de Luchent e seràs de totes les ab demostració e senyal de lum, sant loch, la ardor de la caritat e temptations virtuós vencedor. Si les mostra la sanctedat del dit loch, car devoció com a flama ardent encesa il.lusions, ymaginations e fantasies del miracle dels Corporals aquí segons cascú pot experimentar en sí per l’esperit maligne comogudes seguit procex la lum de la santa fe matex, car per la divina gràcia si t’espanten, te porten en error en lo cathòlica en los coratges dels cris- hon per sa pròpia culpa no y reses- teu enteniment, reclama lo Sant tians, car lo article en què més se tex, reb hom una especial influència Corpocrist de Luchent e sentiràs poria duptar és lo del sant sagra- de recollació estant habitant e con- com ha un vent de la divina gràcia ment, car no sols la rahó no·l pot versant en dita esglésya; e jamés que dissiparà totes aquelles fantas- conpendre axí com los altres, ans persona no y vengué per tribulada, mes e aclarirà la tua intel.ligència e encara los sentiments són vists con- afligida, e congoxada que fos que darà repós a tals congoxes. Si est tradir més que en los altres, car lo aquí algun gust de dolçor e espiri- combatut de febra d’on la tua vida gust gusta sabor de pa, e lo odorar tual consolatió de la gràcia divina passe perill, recorre als Sant Corpo- olor de pa, e lo tocar toca dispositió no rebés. E qui·s trobà repós e apar- crist de Luchent e ell te mitigarà la de pa, e la vista veu color e figura tament de les vanitats, torbations e febre e en breu la farà passar. Si est de pa. Emperò la fe diu que allí no y negocis mundanals: aquí pot cascú nafrat de mortals ferides, vota algun ha pa, ans hi és lo cos sagrat, ço és, en sa pròpia consciència pensar lun- vot al Sant Corpocrist de Luchent e la carn de Jesús Nostre Redemptor. yant-se de totes avinenteses de sens dupte seràs en breu guarit. Si E per confirmatió del que la fe diu pecar; aquí los qui a ciència són est paralítich e despoderat dels contra lo juy del sentiment, en dedicats troben especial comoditat membres de ton cos, offer la tua aquell sant loch volgué Déus omni- d’especular e contemplar quasi persona al Sant Corpocrist de

-120- Luchent, car ell te empetrarà virtut te ajudarà e·t conservarà ab verda- simo Monte de Luchente, y el devo- e força ab complida sanitat. Si est dera pau e amor ab tots tos amichs. tíssimo Monasterio del Orden de caygut en alguna malaltia que per Si la tua fragilitat te farà caure en Predicadores, que en aquel Santo rahó e pretest de ajuda de medecina algun pecat, per lo qual temes difa- Monte ay /.../ Es el monte, arto sia encurable, soplica lo Sant Cor- mació e pèrdua de honor, si penint- humilde, poco fragoso, y está todo pocrist de Luchent, car ell és lo que te de bon cor de tun pecat, te coma- cercado de profundas valles, que le guarex e sana totes malalties. Si los nes al Sant Corpocrist de Luchent, hazen devoto y solitario. Monte ver- meges te han ja pronisticat e jutjat a ell te cobrirà, ell te celarà, ell te daderamente Santo /.../ y por la mort, recort-te de preguar lo Sant conservarà la honor e fama. Si est vista con que se señorea toda la Corpocrist de Luchent, car ell és qui casat o casada e no has fills de ton Valle de Albayda, y muchissimos empara los desemparats, e no té per matrimoni, recorrent al Sant Corpo- lugares esparcidos alrededor. imposible de guarir qualsevol crist de Luchent, ages per cert que Sobre este Santo Monte tenia malaltia. Si est catiu e presoner en ell te darà fils e filles si tenen ésser assentados sus Reales el Exercito terra de infiels o en poder de cruels útils a la tua salut spiritual e corpo- del Christianissimo, e invicto Con- enemichs, promet alguna prome- ral, e a consolatió de la tua vida. Si quistador Don Jayme el primero, tença al Sant Corpocrist de Luchent, tens fils o filles que molt ames e Rey de Aragón, año que era de car tots jorns a tals acostuma deliu- has temença de perdre’ls, 1239, en el tiempo que conquistava rar e restituyr a la desigada libertat. comana’ls, ofer-los al Sant Corpo- a los moros, que ocuparon nuestra Si navegant te trobes en perill de crist de Luchent, e si bé te’n ha España. Havia en la eminencia de neguar estant en la fortuna, demana ésser, ell los te guardarà, ells te otro montesico allí vecino un casti- socós al Sant Corpocrist de conservarà que sien bastó de la tua llo llamado del Chio, firmissimo Luchent, car ell habonançarà la mar vellea. Si alguna gràcia especial, e propugnáculo de sarracenos, al qual e farà arribar a port salvador. Si molt desigada, vols de Nostre Sen- querían conquistar los Christianos. injustament e a tort senteciat a mort, yor Déus obtenir, posa per migen- Confessado se havian los capitanes, demana ab ferma fe adjutori al Sant ser entre Déus e tu lo Sant Corpo- para entrar en batalla. Dezia missa Corpocrist de Luchent, car ell acos- crist de Luchent, e obtendràs tot lo el sacerdote, sirviéndole de ara una tuma de deliurar a tals e mantener que a la tua salut espedient serà. No alta breña que parece la havia dis- cascú en sa justícia. Si tu, dona, vas és maravella si prenent hom per puesto la naturaleza para Altar. Era de part e les dolós e trebals del part advocat lo Sant Corpocrist de ya tiempo de comulgar quando die- te porten a l’article de la mort, crida Luchent és deliurat de totes coses e ron sobre ellos de repente los al Sant Corpocrist de Luchent que·t misèries d’aquest món e abundós moros. Quedó turbado el sacerdote deliure, e seràs de tot perill presta- de totes gràcies, car aquí és venerat y viendo el grande peligro, escondió ment deliurada. Si anant e caminant e ynvocat, colt e adorat, e aquell las sagradas Ostias entre unas matas per camins e passos perillosos auràs Déu immortal qui pres nostra mor- de palmitos, y cubrió de piedras sin por d’enemichs o d’algun mal tal natura humana e fugida de totes acordarse de las sumir, y con esto se encontre, recomena’t al Sant Corpo- penes e misèries, a fi que de totes ausentó, por si acaso salía vencedor crist de Luchent, car ell apartarà tot aquelles nosaltres fosem delliurats, el enemigo, porque era el exército mal encontre de tu e de ta via e e viu la sua majestat divina ab la muy formidable, y los Christianos carrera. Si tens absents de tu marit, nostra influitat, a fi que tots béns e solamente era seiscientos infantes, y fill o algunes altres persones a tu gràcies fossen abundans, car ell és ducientos y veinte y cinco de a molt cares, e ab sospís desiges, e ab la font de tot be, la qual jamés exa- cavallo, y assí era impossible el goig, e ab alegria, cobrar-los e guar-se pot. poder vencer. Allí se vieron grandes veure’ls, lo Sant Corpocrist de y portentosos successos, porque Luchent complirà ton desig; e més, Capítol nové e darrer peleando Dios por los christianos ell los te tornarà com no t’o pen- fueron vencidos los moros milagro- saràs, ab sanitat e alegria. Sy vas en De les grans indulgències que·l samente, quedando una multitud lonch viatge, comana’t al Sant Cor- nostre Sant Pare ha atorgades als interminable de ellos muertos en el pocrist de Luchent, car ell te qui visitaran e faran almoyna a la campo, contra toda expectación, sin enviarà lo sant àngel bo qui·t con- casa del Sant Corpuscrist de que cayesse uno solo de los nues- duyrà e·t retornarà a ta casa ab Luchent tros. salut, axí com l’àngel Sant Raphel a Allí se vieron otras grandes mara- Thobies. Si tens alguns negocis Soplicant nostre Sant Pare Pio villas. Acabada aquella primer con- ardens e en què·t vaja molt d’útil, o Papa segon per lo molt espectable et tienda, fueron a buscar las ostias honor, si és devot al Sant Corpocrist vertuós Senyor Don Nycholau de consagradas que havia escondido el de Luchent, que ell serà la tua Próchita, compte de Versa e senyor sacerdote y las hallaron teñidas y endreça e·t conduyrà tes fahenes de la baronia d’Almenara e rubricadas con sangre y apegadas a millor que tu no faries ni pories Luchent, qui és ara del molt noble los Sagrados Corporales que oy dia pensar ne ymaginar. Si falsament senyor e virtuós baró, lo Senyor se conservan, y veneran en la ciu- est inculpada o difamada per males Don Pero Maça vitoriós senyor. dad de Daroca. Bolvieron de nuevo lengües, lo Sant Corpocrist de Finit deo gratias. Frater Luchas me los pocos Barbaros que quedavan Luchent no permetrà tu rebes dan fecit. (Ragtaló) ayudados de nuevos troços que se en l’honor e fama, car farà que la 5.- Apèndix: Crec convenient les allegaron, y travando batalla otra cosa vindrà a lum e tot lo món transcriure ací altres dos versions vez, se vio otra singular maravilla, y conexerà tu ésser sens culpa e la del miracle: una del text del domi- fue que exponiendo el sacerdote los iniquitat dels mals dients serà des- nic Fuster del segle XVII: Santos Corporales y Sagradas ostias cuberta e convençuda. Si algunes a vista de los infieles, salieron tan- persones per malícia te encorren, te -”Oficina es de estas raras maravi- tos rayos y divinas luzes de aquellas perseguexen, te malmesclen, lo Sant llas pocas vezes vistas, y muy dig- venerables formas que quedando Corpocrist de Luchent te defendrà, nas de toda admiración el santis- ciegos los moros se matavan unos a

-121- otros, y los christianos tuvieron acudía por causa de devoción de et después que firiesen en los pocos que matar; quedando mila- Luchente, y de toda la Valle y de moros. El cual misacantano grosamente vitoriosos de veinte y otras muchas partes...” (Tomàs comenzó a decir misa, et como cinco mil moros Estos admirables Fuster). hubo santificado et levantado el sucesos hizieron desde entonces Una altra del primer document cuerpo de Jesu Cristo et lo hubo celebre a aquel venerable lugar y sobre el Miracle, el de 1340. posado sobre los corporales, el dito Dios le ha declarado por santo, cuerpo de Jesu Cristo se convirtió haziendo después un sin número de - “en el tiempo que el reino de en verdadera sangre. De la cual milagros en todos tiempos. Fueron Valencia era poblado de moros, el cosa todos fueron mucho maravilla- llevadas divinament las Sagradas noble don Berenguer de Entenza, dos qué significaba. Et fue asín Ostias a la ciudad de Daroca sobre difunto, con compañía de hombres entre el dito noble et las otras com- una mula ciega, acompañando los de caballo y de pie y con las univer- panyas que con él eran, que el dito ángeles en el ayre, que hartas vezes sidades de los lugares del regno de misacantano se vistiés un tabardo fueron oydos cantar en el camino Aragón, facían entradas en el dito de escarlata muyt bello et honrado, /.../. regno de Valencia y de aquel traían et puyase et cabalgase en un mulo Notable fue sobremanera el des- grandes cabalgadas de bestiares e blanco que allí era et que llevase cuydo assí del sacerdote, como de de moros. Et cascuna vegada que commo mas honradamente pudiese los que seguian la milicia, pues ni entraban en el dito regno alberga- los ditos corporales, et que devalla- unos, ni otros se acordaron de ban en el pueyo en el qual agora es sen del pueyo por ferir en los ditos levantar siquiera una piedra por edificado el castiello de Chiva, de la moros. La cual cosa fue fecha señal del lugar donde tales milagros cual cosa, los moros habitantes en segunt que por ellos fue ordenado. havian acontecido /.../ Hizo dona- el regno sobredito se tenían por Et devallado del pueyo en la forma ción el Rey don Jayme a su general malandantes. Et fue entre los ditos de suso dita, el dito noble et las don Berenguer de Entença del casti- moros ordenado que tuviesen acerca companyas de los ditos concellos llo del Chio, y de todo lo adjacente cuando el dito don Berenguer de que con él eran comenzaron a ferir por los trabajos havidos en la gue- Entenza eixiría con la cabalgada et en ellos, et los moros comenzaron a rra, y el buen cavallero quiso labrar sería asentado en el dito pueyo, que fuir; et asín que los cristianos con la en él una capilla con título de san todos los moros de la ciudad de gracia de nuestro Señor Jesu Salvador, e hizo el altar de las pie- Valencia et de los otros lugares del Christo hubieron grant victoria con- dras que el sacerdote havia echado regno firiesen en tal manera que tra los ditos moros et mataron ne encima las formas consagradas al como el día sería claro todos fuesen muchos et cativaron ne”. tiempo que las escondió. Fue esto derredor del dito pueyo et que asi- después de la conquista de Xàtiva tiasen aquí al dito noble et todos los /.../, permaneció esta capilla cerca que con él fuesen. La cual cosa fue de cien años, esto es del año 1239, fecha segunt que entre ellos fue que fue el del milagro de los Santos ordenado. Et como vino el dia claro Corporales, hasta que se fundó des- que el dito noble vido que era asi- pués la Iglesia en el santo Monte tiado en el dito pueyo, fizo manda- que fue año 1335 quando sucedió miento a un clérigo qui era del con- la Aparición de la cruz. Velava en cejo de Daroca que celebrase et aquella primer capilla muy fre- dixiese misa. Et commo habrían quentemente la gente de guardia oido misa e habrían Dios pregado, que residia en el castillo y la que que confesasen los unos de los otros

6.- BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

Beuter, Pere Antoni, Primera parte de la Historia de Valencia, València, 1610 Rodriguez Martel, Juan Antonio, Antigüedad Crónica general de toda España y especial- Fuster, Tomàs, Resumen histórico de los célebre de la santa Iglesia Colegial de santa mente del reino de Valencia, Valencia, 1604 prodigios acaecidos en el Monasterio y María la Mayor de Daroca, Madrid, 1877 Canellas, Angel, Historia documentada de Monte Santo de Luchente, Valencia, 1691 Sanchis Sivera, Josep, “La batalla de los Corporales de Daroca, Saragossa, 1989 Historia de los Santos Corporales de Luchente y los Corporales de Daroca”, en La Canet, Rafael, Llutxent y el milagro de los Daroca, Academia de la Historia, Col.lecció diócesis valentina, València, 1921 corporales. Guia del peregrino, Hermandad Villanueva, III, Madrid Ubieto, Agustín, Leyendas para una historia del Santisimo Misterio de los Corporales de La conquista de valencia y milagro de paralela del Aragón medieval, Institució Llutxent, Xàtiva, 1989 Luchente: comedia en tres actos y en verso, Fernando el Católico, 1998 Cueva, Miguel de la, Historia del misterio arreglada per Vicent Boix, València, 1905 Ventura, Agustí, “Llutxent: un miracle divino del santísimo Sacramento del Altar Muñoz, Tomás, Diccionario de los antiguos musulmà”, en Papers de la Costera, 6 que está en los Corporales de Daroca, reinos, provincias, ciudades, villas, iglesias (1989), pp53—68 Alcalá de Henares, 1553 y santuarios de España, Madrid, 1858. Viciana, Martí de, Segunda y tercera parte Chabàs, Roc, El miracle de Llutxent i els Orrios de la Torre, Tomás, Compendio de la Crónica de Valencia, València, 1564 corporals de Daroca, Diputació de València, sagrado de la peregrina historia de los san- Villanueva, Jaime, Viage literario a las Igle- 1905/1981 tos corporales y misterio de Daroca, Sara- sias de España, VI (1806), pp92-94 Escolano, Gaspar, Década primera de la gossa, 1750/1860

-122- Claustro del convento. LUCHENTE: CONVENTO DEL CORPUS CHRISTI, S.XV.

P. TOMÁS ECHARTE, O.P.

“En el año 1422, D. Olfos de 1. El ejercito cristiano a las 2. Después de la batalla. Al Proxita, señor de la Baronía de órdenes del Rey Jaime el finalizar esta. Luchente, entregó a la Orden la Conquistador. Capilla que en recuerdo del “Halláronlas de color sangre, y hallazgo de los Santos Corpora- “Antes de dar batalla a los tan pegadas al lienzo (corporales) les (1335 ), mandó construir Dª. moros en el collado de Codol o que no era posible despegarlas.” María de Viladura”.1 Guijarro, en el término de la Baronía de Luchente, se celebra “El Rey D. Jaime, años más Esta es la primera noticia que una Misa; en ella debían de tarde, concede a don Berenguer el nos ofrece el P. Francisco Diago comulgar el capitán general don Castillo de Chío, con los terrenos en la Historia de la Provincia de Berenguer Dentesa y otros cinco adyacentes. Este buen caballero Aragón, sobre la presencia de los jefes más. Pero, ante el inminente mandó labrar en él una Capilla y Frailes Predicadores en Llutxent. riesgo de ser apresados por el en ellas un altar con las piedras enemigo, el capellán esconde que el sacerdote había utilizado Precedentes de la fundación: rápidamente las sagradas formas para tapar las formas consagra- Antes de comentar la historia del de la comunión entre unas matas das, cuando las escondió.”3 monasterio, el P. Diago se de palmitos, tapándolas el sacer- detuvo extensamente a rememo- dote con unas piedras, precisa- Esta milagroso hallazgo de for- rar lo ocurrido en los siglos mente en el lugar donde después mas incorruptas (el también pasados en aquellas montañas, y se construyera la capilla de los conocido como Corporales de de un modo especial en la con- mártires Cosme y Damián de la Daroca) ocurrió en febreo del año quista del Castillo de Chío. Vea- iglesia conventual, a 300 pasos 1239. mos como lo describe tan ilustre del Codol, en el que se había historiador. celebrado la Misa”.2

-123- 3.Años de olvido. dor de la Isla, don Olfo (Juan) de Ya en la Edad Media existian Proxita, señor de la Baronía de tres tipos de estudios de Teología en En efecto, transcurrió mucho Luchente (la componían Luchente, los conventos de los Frailes Predi- tiempo “perdiéndose la noticia Benicolet, Pinet y Quatretonda), por cadores: del lugar en que se había rea- testamento que hace en 1422, da a la a) El Studium Simplex, que era lizado el hallazgo. Conster- Orden (dominicana) aquella iglesia y presente en todos los conven- nada, la Villa de Luchente terrenos para edificar un monasterio; tos, desde su fundación; hizo rogativas al cielo para igualmente dona la cantidad de 1000 que el Señor les diese a cono- ducados para renta y sustento de los b) El Studium Generale, que cer lo que le pedían.” frailes, encomendando esta resolu- funcionava en los grandes ción a fray Miguel Just, su confesor y conventos: Barcelona, Zara- “Al frente de ella se hallaba albacea de su alma, hijo de hábito de goza, Valencia, Xátiva, el sacerdote, quien hizo parti- Predicadores de Valencia quien, ade- Luchente, etc. cular oración en la Misa, des- más de inquisidor, fue administrador pués del Padrenuestro, orde- perpetuo del nuevo monasterio.”7 c) El Studium Generale Ordi- nando el toque de las campa- nis. En la Edad Media havia nas, para que sus feligreses se El convento del Corpus Christi es uno en nuestra Provincia unieran a él en una plegaria aceptado por la Orden Dominicana de Aragón: el de comunitaria.” 4 Barcelona. En efecto “ Por el Capítulo Gene- 4. El Señor atiende a las ssú- ral de Bolonia de 1426 se acepta el En siglos posteriores este Stu- plicas. lugar de Lusen (Luchente), en el dium Generale Universidad de la término de Xàtiva.”8 Orden se instaló en otros conventos, “En 7 de julio de 1335, el pue- entre los cuales esta el de Luchente, blo congregado divisa una Es elevado a la categoría de en el cual, como acabamos de rese- gran cruz luminosa que baja Priorato. ñar, se podían graduar en Artes y del cielo; todos la contemplan Teologia. enfervorizados, desde la falda Pocos años después “ Por el del collado, pero de una Capítulo General, celebrado en En los Capítulos Generales i manera especial el sacerdote y Lyón (Francia ), en 1451, es erigido Provinciales se asignava pro Docto- tres personas, las más ancia- en Priorato, siendo su primer Prior res o Regente de Estudios (director) nas de la Villa, y que suben fray Francisco Lagaria.”9 a calificados Maestros, o Doctores, hasta la cima del collado. La o Licenciados en Teologia, como cruz se divisa primero en la He aquí dos datos sumamente responsables en la dirección del cima del Codol, y después transcendentales: la de su acepta- Centre Superior de Estudios, así donde está la mencionada ción, por la cual restava jurídica- como del profesorado que impartía capilla de los mártires Cosme mente el monasterio incorporado a sus estudios, como del regimen de y Damián; de nuevo retorna a la Orden. escolaridad del alumnado. la cumbre del Codol, y allí parte para el cielo.”5 Igualmente, cabe decir, el de su Al no disponer de los citados elevación a Priorado (al contar con Libros Conventuales nos vemos pri- Con estas señales del cielo 12 o más religiosos profesos), figu- vados de citar una buena lista de -concluye Diago- quedaron infor- rando en la línea de los grandes célebres catedráticos del Estudio mados los habitantes de Luchente conventos dominicanos. General de Luchente. Tan sólo tene- de lo que querian saber. ¿Historia? mos referencias de: ¿Leyenda? Estudio General de la Orden Fr. Salvador Ponz, 5. Se construye la Capilla. No estando satisfecho con lo Lector de Artes, en 1574 realizado, el ilustre mecenas del Fr. Jacinto Segura, Para conmemorar tan fausto convento “pide y obtiene del Papa Regente de Estudios, S.VII acontecimiento “Dª. María Vin- Sixto IV, el privilegio de que el Fr. Antonio V.Domènech, daura, señora de Luchente , hizo monasterio sea Universidad y Estu- Lector de Teología, 1605 labrar allí mismo una Capilla, dio General, para que en él se pue- Fr. Amador Espí, echando ella la primera piedra y dan graduar en Artes y Teología natural de Llutxent, ordenando que el altar se pusiera religiosos dominicos. Dicho pontí- Regente de Estudios, encima del Codol, en el lugar donde des de 1516 a 1531 6 fice, mediante Breve, fechado en se consagraron las formas.” Roma, a 18 de marzo de 1474, accede a la petición del hijo del fun- Priores de la Comunidad del Cor- Los frailes del hábito blanco y dador, D. Nicolás de Proxita.”10 pus Christi negro en Luchente. “Semejante concesión fue confir- Fr. Pedro Mr. Alcañiz, 1552 Casi un siglo transcorre, hasta que mada por los Capítulos Generales, (religioso muy observante) un gran mecenas de la Orden trae a celebrados en Roma en 1580 y Fr. Sebastián Vixquert Luchente a los Dominicos, para que 1686.” 11 (que vivió y murió sean los custodios del santuario de santamente) los Corporales. Veamos como lo Sobre esto, debemos explicar sobre Fr. Luis Nadal, relata el P. Diago: Hijo de hábito del convento, la existencia y el funcionamiento de Maestro en Teología. los Estudios en la Nuestra Orde. “ Yendo a Mallorca, como goberna- Fr. Juan Micó,

-124- Maestro en Teología, Provin- Mediante esta incompleta lista utilizarón los manuscritos de su cial. de Priores podemos obsevar que valiosa biblioteca, ver una pequeña Fr. Lorenzo Gisbert todos ellos fueron también Lectores muestra. (nacido en Bélgida) o Profesores del Estudio General. Fr. Juan Canet, 1676 Fr. Joan Canet, de Benicolet y (natural de Benicolet) Convento de estricta observancia que tomó el hábito en Luchente. Fr. Tomás Fuster regular Religioso observante, Prior en (de Castelló). Predicador General. 1676, aunque solamente un mes, ya Fr. Raimundo Buiges Fue uno de los principales con- que entrego el alma a Dios en (nacido en Teulada) ventos de la Congregación de los febrero de este mismo año. Entre Conventos Reformados. Precisa- sus escritos encontramos: A esta incompleta lista de Prio- mente governaba la Comunidad de res añadiremos otra de cuanto Luchente el tercer Vicario General “Un tomo de sermones. Ms. Que se hemos podido encontrar en el Libro de dicha Congregación, 1471-1473, hallaba en la biblioteca del con- de consejos del convento, y los el Beato Juan Agustín, que és vento.” nombres de los cuales transcribi- cuando este serviente de Dios funda mos: el convento de Santo Onofre Fr. Salvador Ponz, nacido en (Museros) de Valencia. Valencia, su profesión fue religioso 1749. Fr. Joseph Llopis, en el convento de Luchente en Lector del Estudio 1561. Maestro en Teología, fue 1751. Fr. Thomas Reig, Lector “Parece ser – afirma el P. Diago- también Prior de los conventos de 1752. Fr. Joseph Llopis Ontinyent y Luchente. Predicador (2ª vez Lector ) que Fr. Juan Agustín fue el que le 1756. Fr. Joseph Margarit, Lector dio un gran impulso a la fundación elocuente, barón grave y docto, 1758. Fr. Joseph Grilla, Lector de Luchente, logrando de D. Nico- murió en su convento nativo en 1761. Fr. Miguel Fabra, Lector lás de Proxita, señor de la Baronía, 1625. De todas sus publicaciones 1761. Fr. Joseph Martí, Lector que concluyese la obra emprendida destacamos: 1764. Fr. Joseph Campadebal, Lector por su padre. Así lo hizo, donando 1765. Fr. Joseph Martínez, Lector al convento la suma de 10.000 flo- “Libro segundo de las Maravillas 1768. Fr. Joaquín Vidal, Lector rines aragoneses, y proporcio- del Santísimo Sacramento, en parti- 1772. Fr. Vicente Espí, Lector nando al convento una buena cular de las Seis Hostias que se ado- 1774. Fr. Domingo Laguardia, Lector biblioteca.” 13 ran en los Corporales de Daroca, y 1776. Fr. Baltasar Espí, Lector de los favores que hace el Señor en 1785. Fr. Vicente Salilles, Lector Efectivamente, la Comunidad del el lugar donde aconteció, que es el 1789. Fr. Juan Bta. Dolz, Lector 2ª vez. Corpus Christi tuvo, al igual de la Santo Monte de Luchente.”14 1794. Fr. José Domingo Talayero, de los grandes conventos, una muy- Lector valiosa biblioteca. Un insigne Esta obra -asegura Ximeno- 1798. Fr. Vicente Vidal, Lector. jesuita hizo este elogio de la Orden haberla visto en la biblioteca de 1801. Fr. Thomas Pérez, Lector de los Frailes Predicadores: “La Predicadores de Valencia, Ms. En 1802. Fr. Juan Bta. Dolz, Lector, 3ª vez Orden de Santo Domingo ha lle- 4º. No se sabe dónde está. 1803. Fr. Joseph Belda, Lector nado de libros las bibliotecas y el 1806. Fr. Vicente Ortonda, Lector cielo de Santos.” Un ilustre llutxentino: el P. Mtro. 1808. Fr, Thomas Medes, Lector Amador Espí (Guerra de la Independència) Escritores de la Comunidad 1809. Fr. Domingo Escrivá. Lector Fue, sin duda, uno de los religio- 1811. Fr. Pedro Ferrer, Lector No hace falta decir que los reli- sos más vinculados al convento del 1814. Fr. Vicente Ortoneda, giosos de esta, observante comuni- Corpus Christi y, en consecuencia, Lector 2ª vez. dad hicieron una gran apreciación y a sus paisanos de Luchente. 1817. Fr. Vicente Ortoneda, 3ª vez. 12 Ofrecemos una corta biografía del P. Amador. Nacido en la Villa a finales del s.XV. Toma el hábito y professsa el 20 de mayo de 1498, de manos del que era el Prior en aquel momento Fr. Juan Mompalau.

Realizados de manera brillante sus estudios eclesiásticos es enviado a la Universidad de París, para espe- cialitzarse en Teologia. Allí obtuvo el Magisterio en dicha disciplina en 1512. Vuelve a Valencia, siendo elegido Prior de su convento del Corpus Christi en 1516, cargo que ejercio ininterrumpidamente hasta 1531.

“Tiempos difíciles le tocó vivir en sus 15 años de mandato. La peste de Procesión en el convento. 1519 y la Guerra de las Germanias

-125- Dominicos ha estado la devoción del Rosario y su propagación. De él nuestros religiosos de Luchente hicieron una verdadera siembra rosariana, no solamente a la Vila, sinó también en los poblados del entorno, en los cuales todavía exis- tian confrarias en las iglesias, con bellos retablos, imágenes, cuadros, etc.

Preciso es destacar a un gran apòs- tol del Rosario: el Beato Juan Agus- tín. Hizo su profesión religiosa en el observante convento de Lleida. Famoso predicador, recorió incan- sablemente gran parte de las pobla- ciones de Castilla y de la Corona de Aragón.

Tan sólo estuvo tres años como Cruz de piedra de la explanada del monasterio. Prior en el convento de Llutxent, 1471-1473. “Y siéndolo -escribe Diago- le hizo Dios merced de “hicieron amistad y acometieron convento de Predicadores de Valen- hacerle ver algunas veces las proce- juntas- dice Diago- y produjeron cia. Como Vicario visita los con- siones de lumbreras del cielo, que verdaderos estragos.” No podían ventos, entre ellos, el de su querido allí se han visto, por estar fundado salir los frailes a pedir limosna para Corpus Christi, en el que se produ- el convento donde aconteció el el sustento de la Comunidad. Cua- jeron escenas emotivas, sobre todo famoso milagro de los Corporales tro fallecieron de la peste. Sin con los novicios, a quienes alentó de Daroca.” 16 embargo, ante la muerte santa de con las palabras de la antifonía de estos frailes, cobró ánimos el P. primeras Vísperas del Oficio de los Terminado su mandato en Amador y con su religioso gobierno Apóstoles: Estote fortes in bello, et Luchente continuó el Beato Agustí medró el convento en lo espiritual y pugnate cum antiquo serpente, et su cruzada por tierras de Andalucía, en lo material.” accipietis regnum aeternum. Al llegando a Córdoba, donde murió mismo tiempo, el siervo de Dios santamente en 1476. “Él fue quien obtuvo del Papa imponía las manos sobre sus cabe- Clemente VII la cura de las almas zas. Entre ellos se encontraba el que El status económico del convento. de la Baronía en 1530.” años más tarde sería Prior de la Memorial del P. Sicco. Comunidad: el P. Mtro. Fr. Pedro “En 1531 y por el Capítulo de la Mr. Alcañíz.” En los albores del S.XVII, el Congregación de los conventos que era en aquel momento Maestro reformados, celebrado en S. Mateo Fr. Amador Espí hizo honor a su General de la Orden, Fr. Serafín (Castellón) fue elegido Vicario nombre: tenía colmado amor a Dios Sicco, envió en el año 1613 al Pro- General. En dicho Capítulo se halló y al prójimo. En efecto “ de regreso vincial de Aragón un cuestionario como Presidente el Beato Domingo a Valencia, allí dio una buena Memorial, que contenía 11 puntos, de Montemayor, que había llegado muestra de ello. Junto a la puerta en los cuales el P. Mestre de la a la Provincia (dominicana) de Ara- del Monasterio de Dominicas de Orden pidio que les diera una res- gón con los títulos de Vicario Gene- Santa Catalina de Siena, unos após- puesta adecuada. ral y Visitador.” tatas, enemigos de la reforma, arre- metieron contra el P. Montemayor y Entonces, el Prior del convento de “Pero en dicho año se producía un el P. Espí; por efecto de las cuchi- Luchente envió la información acontecimiento muy importante: la lladas recibidas, murieron ambos correspondiente; de ella extraere- llegada de la Bula del Papa Cle- santos religiosos el 10 de julio de mos dos datos sumamente impor- mente VII, en la que, en virtud de 1534, siendo sepultados primera- tantes: su autoridad apostólica se hacía mente en la Capilla Mayor de Predi- a) La economía conventual (sic) Provincial de Aragón al P. cadores de Valencia y años después b) Personal religioso en su Domingo de Córdoba y Montema- en la sacristía de dicho convento.” Estudio General yor, con lo que daba fin a la Con- gregación de los conventos refor- He aquí el emocionante relato de Por lo que respecta al primero mados, incorporándola a la Provin- P. Diago y que nos hemos esfor- dice: “Tiene de todo. Recibe en cia (dominicana) de Aragón.” zado a sintetizar, sobre tan insigne dinero 1800 libras, además de 25 llutxentino, autentico mártir de ver- cahíces de trigo y 250 arrobas de “ El P. Amador quedaba absuelto dadera observancia regular: el P. aceite. Puede sustentar, de 36 a 38 del oficio de Vicario. No obstante, Mtro. Fr. Amador Espí. frailes.” el nuevo Provincial le hizo Vicario de la nación valenciana.” Apostolado del Rosario: El Beato Por lo que respecta al segundo, Juan Agustín prosigue: “Tiene presente 37 reli- “ En 1532 es elegido Prior del Un apostolado específico de los giosos, és a saber: 19 sacerdotes, 8

-126- profesos clérigos, 8 frailes legos y 2 Independencia. los religiosos dominicos.” novicios. Hay 2 lectores de Teolo- gia y 5 estudiantes; 1 lector de Nuestro guía ahora és el P. “En cumplimiento del P. Vicario Artes y 4 estudiantes.” 17 Mariano Rais, historiador de la Pro- General de la Provincia, se erigió vincia, testigo y víctima de la cruel este convento en Colegio de Misio- Breve, aunque muy interesante contienda napoleónica. Sintetiza- neros, en el Capítulo Provincial, referencia histórica y que es útil mos cuanto, extensamente nos refe- celebrado en Valencia en abril de para un largo comentario. rimos respecto a lo ocurrido en 1815.” Luchente. En efecto, la mayor parte de nues- “Lo cual fue llevado a efecto por tros conventos tuvieron soporte eco- “Luchente figuraba como el el celo del Provincial, Fr. Pedro Oli- nómico de tipo agrícola. Los ingre- monasterio más importante de los vas.Corto espacio de tiempo hubo sos por actividades ministeriales habidos en el Condado de Albaida. reunidos muchos religiosos obser- eran reducidas. El volumen econó- De ahí que los franceses tuvieran vantes, con gran afecto i devoción mico se registrava en el Libro de especial interés en ocuparlo.” de aquellos poblados.”19 Gasto y Recibo, que era gestionado directamente por el P. Prior, aseso- “En el principio de la revolución Es del todo emocionante todo lo rado por dos depositarios, general- de 1808, la Comunidad del Corpus que nos narra el P. Rais. Es mani- mente, religiosos graves. Christi se componía de 30 frailes, y fiesto el patriotismo de aquellos que se mantenía a favor de la causa frailes en defensa de la Patria, mal- Igualmente, cabe decir, sobre el justa. Los vecinos aclamaron al P. parada por la soldesca napoleónica. personal de la comunidad. El Presentado (Doctor), Fr. Domingo imprescindible para atender en su Tomás Escrivá, como director de Digno de elogio es cuando el docencia a un Estudio General. una guerrilla.” Provincial, Fr. Pedro Olivas ordenó: que el convento del Corpus Christi Rectoría de la Baronía de Luchente “El Capitán General, D. José Caro, fuera Colegio de Misioneros de la nombró al P. Tomás Medes, Prior Comunidad Valenciana, al igual Una actividad ministerial, parecida del convento, como director de las que el convento de Nª. Sª. De la a la ejercida por nuestros frailes en guerrillas de todos los pueblos del Consolación de Gotor en la Comu- el Marquesado de Llombai, tuvo la contorno. Este Prior y Comunidad nidad aragonesa. Comunidad de Luchente y con cumplieron bien con su cometido. idénticas motivaciones. Contribuyeron con 2.000 pesos, Visita canónica en 1832 más 37 libras, etc.” De ella nos habla el P. Diago cuan Seis años de guerra dejaron una do escribe: “Invadido y conquistado el país profunda huella de destrozos mate- por los franceses, salieron los reli- riales, de enfrentamientos, de “D. Pedro Masa de Llisana y de giosos del convento. Dejaron depo- malestar social, etc. Carroz, pide y obtiene del Papa Cle- sitados en la iglesia parroquial mente VII en 1530, que la Rectoría muchos objetos. Sus bienes fueron Las corrientes anticlericales die- de toda la Baronía (Llutxent, Qua- arrendados por el gobierno, y el ron su fruto deseado: el período tretonda, Benicolet y Pinet), en convento fue entregado a los arren- liberal de 1820-1823, en el cual se cuyas poblaciones existen cristianos dados para habitación. De esta dicta, entre otras leyes, la restric- viejos, en las dos primeras; y nue- manera se pudo evitar su destruc- ción de comunidades religiosas, vos cristianos en las dos restantes, ción.” suprimiendo los conventos, cuya sea atendida espiritualmente por el Comunidad no tuviera 12 religiosos Prior y religiosos de ese convento. “Reconquistado el Reino, el con- profesos requeridos, etc. Intervino en estas gestiones el P. vento quedaba sin rentas. A la Mtro. Fr. Amador Espí.” venida de Fernando VII les reinte- En este clima de malestar, de graron sus bienes. El convento no violencia, de intranquilidad, se “Ratifica esta concesión el Papa S. sufrió daños materiales, por lo que vivió la postguerra napoleónica. Por Pío V en el año 1567, encomendán- se repuso fácilmente. Esta fue una lo cual los Superiores Mayores, doles la cira de las almas, adminis- buena noticia para Luchente, Qua- conscientes del desenlace que se tración de los Sacramentos, etc.” 18 tretonda, Benicolet y Pinet, cuya aproximava, giraron sus visitas Tiempos conflictivos. Guerra de la jurisdicción espiritual pertenecía a canónicas a los conventos de su jurisdicción.

Entonces, “en octubre de 1832, el Provincial, Fr. José Casurrán, hacía la Visita canónica a la Comu- nidad del Corpus Christi. Se hallaba compuesta de 27 religiosos, de los que 10 eran sacerdotes, 10 estudian- tes y 7 hermanos de la obediencia. Como Prior de la misma el Presen- tado (Doctor), Fr. José Ferrer, del convento de Predicadores de Valencia.” 20 Quehacer apostólico de los Domi- Inscripción conmemorativa del Milagro de los Corporales.

-127- nicos en Luchente.

Fue, sin duda alguién, muy labo- rioso y eficaz, si tenemos en cuenta las cuatro prioridades que hemos referido en páginas anteriores: a) Docencia en el Estudio Gene- ral Universitario; b) Actividad ministerial a través de la Rectoría; c) Apostolado entre la pobla- ción morisca, con plena aten- ción a su formación religiosa, cultural y social; d) Equipo de frailes predicado- res que recorrieron las pobla- ciones del entorno de la Villa, con sus sermones de tipo doctrinal, sobre temas euca- rísticos y marianos.

Todo ello en un gran centro de espiritualidad y autentica escuela ascetica-mística en la cual se disti- gierón célebres maestros en ciencia y santidad.

Insistimos en que el convento de Luchente se encontró entre los con- Detalle de un mosaico de la Iglesia. ventos de vanguardia en la Provín- cia de Aragón. Su prestigio tuvo del convento del Corpus Christi de 26 venerables religiosos. repercusión internacional, si tene- Luchente. En nuestra visita al mos en cuenta que estuvo presente, exconvento en 1981, podemos leer, Avisados los Dominicos del maca- a través de sus delegados, en las con cierta nostalgia, un cartel: pro- bro espectáculo que ofrecieron los grandes asambleas de la Orden, piedad privada. huesos esparcidos por las distintas cuales fueron Capítulos Generales, dependencias del convento de nues- celebrados en Roma, Toulouse Antes de su muerte, nuestro esti- tros religiosos, se personaron en (Francia), Bolonia, etc. E igual- mente en los Capítulos Provinciales mado P. Fr. Joaquín Perelló, en Luchente el P. Provincial, Fr. de Zaragoza, Barcelona, Valencia, 1986, nos proporcionó información Domingo Castro, con los PP. José etc. sobre esto y que transcribo: Esparza y Adolfo Robles, para hacer las primeras gestiones del La exclaustración de 1835 “El exconvento de Luchente traslado. Puestos de acuerdo con el estuvo en manos de la familia Sr. Rector de Luchente, se procedió Transcurridos tres años desde la Mompó durante varios años, posi- al rescate de tan preciadas reli- Visita canónica del Provincial, Fr. blemente desde la exclaustración de quias. José Casaurrán, vino el golpe de 1835.” gracia: la exclaustración, decre- Veamos cómo lo relata el corres- tada por gobierno de Mendizábal. “Dª. Mercedes Martínez, Vda. del ponsal del diario Levante, en la su No tenemos datos de lo ocurrido en General Donat, bienhechora de la crónica del 19 de julio de 1980. esta trágica fecha. Lo que sí es Orden Dominicana, tuvo entre sus cierto es que los frailes del hábito hijos, a Dª. Antonieta Donat Martí- “El jueves pasado, a primeras blanco y negro de Santo Domingo nez, casada con D.José Mompó horas de la tarde, manos piadosas abandonaron para siempre a su (familia de Xàtiva). La hija de Anto- ayudaron a los Padres Dominicos a querido Luchente, después de una nieta está casada con el pintor rescatar de los escombros y de la permanencia de cuatro siglos. Lozano, residente en Valencia.” cripta conventual los sagrados res- tos de los religiosos enterrados allí Sus consecuencias. Nuestros con- “Esta familia vendió a la Dipu- en siglos pasados; algunos de ellos ventos, situados en las afueras de tación de Valencia el exconvento y aparecían momificados, con rasgos las poblaciones, fueron quienes más tierra. No así la iglesia que, perte- de incorruptibilidad y –según el acusaron el desamparo y la ruina. neciente a la Diócesis valentina, es estudio del P. Robles- datan de los atendida por el Sr. Párroco de la siglos XV, XVI,XVII y XVIII.” Muchos de ellos el Estado los Asunción de la Villa.” entregó a los ayuntamientos y estos, “Luego se procedió al traslado de no sabían que hacer de ellos, los Damos por válida esta informa- los restos de 26 venerables, de los pusierón a pública subasta, ción del P. Perelló, aunque sin que 5 eran hijos de Luchente, hasta pasando a manos de la propiedad comentarios. la iglesia del Corpus Christi.” privada. “La llegada al templo fue un Traslado de los restos mortales de momento de intensa emoción. El Y este es el caso, uno de tantos, sol penetraba por los ventanales y

-128- vidrieras. Sólo el silencio recibió al cuales se encuentran labrados mica en las obras realizadas, por su reducido cortejo. Silencio en el en piedra, motivos eucarísti- devoción y corage en revivir un coro solitario; voces mudas de som- cos. En el centro del mismo se ayer, pujante y glorioso, en el cual bras dominicanas que en otro encuentra el clásico aljibe con estuvieron immersos los frailes de tiempo vibraron con salmos grego- el brocal. Todo ello pendiente hábito blanco y negro de Santo rianos. Silencio en las campanas, de una seria restauración. Domingo de Guzmán. que en otros siglos tañían melancó- licamente, dejando en solitario la c) EL CONVENTO. Su airosa espadaña del S. XV.” fachada exterior, de pobre construcción, muy necesitada “Un grupo de unas 10 personas de una urgente y adecuada acompañó a los venerables restos restauración. No así la Sala hasta el altar- sepulcro de la capi- Capitular, que discurre en el lla del Rosario, en el que fueron primer piso del convento. inhumados.” Creemos excesivamente ampliada, aunque con un “ Nostalgia de siglos, una oración valioso artesanado. Las otras y un ramillete de jazmín sobre la partes del edificio se encuen- historia, fueron punto final de un tran pendientes de habilita- acto memorable, el 17 de julio de ción de cara a múltiples servi- 1980.” cios culturales y que, por el NOTAS momento, están en proyecto “Palabras de gratitud y despe- de realitzación. dida, camino de Luchente; en el 1. DIAGO, Francisco, O.P. Hist. Prov. Arag, camino la ermita de la Consola- Concluímos nuestro estudio O.P., II, c.96, f.280 ción, silencio, soledad en el Monte monográfico reconociendo que 2. DIAGO, Francisco, O.P. Hist, Prov. Arag. Santo de Luchente en el que fuimos nuestro camino histórico ha sido O.P., II, f.279 3. DIAGO, Francisco, O.P. Hist, Prov.Arag. testigos de un acto piadoso, emo- breve. O.P., II, f. 279 v. 21 tivo, inolvidable. Rafael Canet.” 4. DIAGO, Francisco, O.P. Hist, Prov. arag. No hemos tenido la suerte de con- O.P., II, f.279 v. Características del conjunto tar con los Libros conventuales del 5. DIAGO, Francisco, O.P. Hist,Prov. Arag., monacal monasterio y que nos habrían dado O.P.,II, f.279 v. 6. DIAGO, Francisco, O.P. Hist.Prov. Arag. luz verde para una más profunda O.P.,II f.280 a) La IGLESIA. Gótica, la investigación. Tan sólo hemos 7. DIAGO, Francisco, O.P. Hist. Prov. Arag. bóveda de crucería y preciosas tenido un buen guía: el P. Diago, O.P.,II, f.280 claves de motivos historiados. del cual principalmente hemos 8. REICHERT, B.Mª, en Acta Cap. Gral. Creemos que su construcción aconseguido datos de suma impor- O.P.III, P.252-56 9. DIAGO, Francisco, O.P., Hist, Prov. es del s.XV. De la nave cen- tancia. Hemos acudido también a Arag. O.P. ,II, c.96, f.280 tral arrancan dos capillas: 1) los Actos de Nuestros Capítulos. 10. RIPOLL, Tomás, O.P. Bullarium Ordi- la de la Santa Faz, mediante Igualmente cuando el P. Mariano nis, t.III, p.524. Edic. Ripoll-Bramon, un arco ogival; 2) la gran Rais nos refiere en su historia, sobre Romae, 1729-1744. Y,Diago, f.280. capilla del Rosario, con arco lo ocurrido en Luchente en la Gue- 11. REICHERT, B. Mª, Acta Cap.Gral.O.P., de medio punto. Construcción rra de la Independencia. Vol. V, p.202 y Vol.VIII, p.127. P. Alberto Colell,O.P., en Ayer de la Prov. neoclásica, con aditamientos Arag. Memorial,p.239 barrocos y murales alusivos al Desde el año 1981 no habíamos 12. Valencia. Archivo del Reino, SEC. Rosario. La preside (sin reta- visitado Luchente. Nuestro gozo ha Clero. Ms.1339. Libro de consejos del blo) el altar-sepulcro de los 26 estado al contemplar cuando se ha Convento de Luchente. venerables. restaurado, principalmente en la 13. DIAGO, Francisco, O.P. Hist. Prov. Arag., Iª, c.50, fs.82-83 En el lado derecho de la nave iglesia. Acompañado por José Mª 14. FUENTES, Celedonio, O.P. Escrit. central sorprende la magnífica Langa, fiel y competente custodio Dominic. Del Reino de Valencia, Valen- escalera de caracol y que da del exconvento, recorrimos deteni- cia, 1931, p.273 acceso al coro; amplia i damente la iglesia, claustro, sala 15. DIAGO, Francisco, O.P.Hist, Prov. Ara- cómoda, últimamente restau- capitural y otras dependencias con- gon O.P.Iº, c.50, fs.82-83 16. DIAGO, Francisco, O.P. Hist.Prov. Ara- rada, igualmente hay que ventuales. gon,O.P.,Iº, C.42, FS.73-76 decir del coro, con vuelta de 17. COLLEL, Alberto, O.P. Ayer de la Prov. crucería y en la cual sorprende La iglesia se encuentra en inmejo- Arag.O.P. (Extracto de Hispanidad Sacra), el valioso enlosado, posible- rables condiciones para celebrar en Vol.19, p.239 mente del S.XV. ella los solemnes cultos, principal- 18. DIAGO, Francisco, O.P. Hist. Prov. Ara- gón, O.P., IIº, c.96, f.280v. La fachada exterior, años mente en la fiesta de los Corporales, 19. RAIS, Mariano- NAVARRO, Luis, O.P. antes restaurada, tiene una a la cual acuden en romería cente- Hist,.Prov. Arag. O.P., desde 1808 a puerta de acceso al templo nares de peregrinos de Daroca, car- 1818, c.XXIV, ps. 284-285. Imprs. En con arco conopial, caracterís- boneras de Guadazón, donde se Zaragoza: por Francisco Magallón, año tico del estilo ogival. Bien conserva la Santa Hijuela. 1819. 20. Valencia. Actas del Capítulo Provincial puede admitirse que sea de la de 1917, p.77 primera construcción, fijada En nombre de la Orden Domini- 21. Valencia. Diario Levante. Crónicas.1980. en el s.XV cana y mio, nuestra más profunda Y Rev. “ Unánimes”, nº148. b) EL CLAUSTRO. De estilo gratitud a las autoridades (civiles y clásico, con vuelta. Llaman la eclesiásticas) y vecinos de atención los capiteles, en los Luchente, por su aportación econó-

-129- ARQUITECTURA Y RETABLÍSTICA DE LA IGLESIA PARROQUIAL DE SAN BARTOLOMÉ DE AGULLENT (II).

ENRIQUE LÓPEZ CATALÁ*

A Isabel Catalá Gadea, In memoriam.

1. INTRODUCCIÓN. demora del pleito, serian paliadas perimetral hasta la altura de la con la extensión del revoque nave, por encima de las capillas Finalizada la porción de igle- barroco a lo construido con ante- laterales. sia levantada por Honorat Martí rioridad. De este modo la porción desde 160256, las obras que resta- de iglesia que restaba concluir, se Exteriormente y aparte del ban concluir, realizadas con realizó incorporando solucciones estilo de las portadas, -alejadas diversas variaciones con respecto propias de la arquitectura de los por su formato rectángular de la a lo construido por este obrer de nuevos tiempos en el aboveda- concepción clasicista del arco vila, debieron comprender ade- miento de cañón con lunetos, uni- entre un orden de pilastras que a la más de la prolongación de la formizando el interior mediante la manera del arco triunfal articulaba nave, la edificación de la mayoría construcción de una nueva bóveda la portada de la iglesia del Salva- de las capillas. de cañón tabicada sobre la anterior dor de Cocentaina-, ambos plante- baída, en el antiguo primer tramo amientos quedaron no obstante Aún manteniendo el carácter de la obra. En este sector, la exce- diferenciados por el contraste unitario del esquema de nave siva adición del material abrió entre la continuidad muraria de la única, las fricciones entre esta por- diversas grietas visibles en el obra inicial y la sucesión de con- ción de iglesia contratada con el intradós, mientras los ventanales trafuertes visibles al exterior en la primer maestro y su dilatada conti- de los lunetos tuvieron que fin- continuación de la obra. Al haber nuación por otro después de la girse, al haberse elevado el muro quedado reducido el muro perime-

-130- tral a la altura de las capillas, esta de sus propietarios, tal como nillo central y pirámides, emplea- solución empleada reiterativa- puede constatarse al analizar la das asimismo en las fachadas-reta- mente en el siglo XVIII, permitió variedad de retablos e imágenes blo coetáneas. la iluminación de la nave a traves que contienen. de la batería de ventanas alojadas La sustitución de la talla por en los lunetos. Desplazados a otras capillas labores ornamentales aplicadas a cuando no alterada su primitiva pincel a base de: roleos, cabezas 2. LAS CAPILLAS LATERA- dedicación, las diferencias que de serafines y marcos de cuero LES. observan los retablos existentes recortado que ostentan la fecha de hoy, explicables a partir de su pro- ejecución en el friso -AÑO 1646-, Exceptuando la capilla inme- pia génesis, fruto muchas veces de nos sitúa ante una obra de fácil diata al presbiterio, dedicada al la renovación emprendida por sus ensamblaje y realización entera- Salvador, y las dos construidas en respectivos dueños dentro de sus mente carpinteril. Eludida la pre- el primer tramo, la edificación y posibilidades, dan lugar a una ceptiva vitruviana de la superposi- posterior dotación de las nuevas se muestra de los estilos más repre- ción de órdenes, el clasicismo se llevaría a cabo coincidiendo con la sentativos de la retablística valen- convierte en mera receta, distor- finalización de las obras del tem- ciana desde el siglo XV al XIX. sionada hoy por las modificacio- plo. Si en la capilla mayor el nes modernas de las que ha sido desempeño de estas funciones De cara a su estudio hemos objeto. corrió a cargo del Consell munici- optado por denominarlos según su pal que costeó el retablo57, en las antigua dedicación, conocida en En la actualidad el retablo se capillas laterales vendidas al gran medida gracias al inventario halla montado sobre dos tableros mejor postor para contribuir a los realizado por el párroco Miguel con lienzos seiscentistas de San gastos de fábrica como era habi- Vilaplana en 189560, siguiendo no Jerónimo y Santa Catalina, proce- tual desde tiempos medievales, la obstante la actual en aquellos que dentes al igual que el frontal, pin- iniciativa particular asumió esta ofrecían dudas acerca de su titula- tado a imitación de jaspes con las función dedicándolas a sus devo- ridad anterior a 1936. armas de los Server en su frente, ciones particulares, instituyendo de un retablo desarmado, que se beneficios58 y convierténdolas 2.1. Retablo del Salvador. añadieron para formar un nicho finalmente en su lugar de enterra- con el que albergar en su interior miento. Dedicada al Salvador, advoca- la imagen del Cristo yacente. Asi- ción principal con la que instituye- mismo resulta inadecuada la colo- Al margen de que algunos ron un beneficio las familias de cación del bellísimo crucificado espacios vinculados a la comuni- los Casanova y los Micó, relacio- seiscentista, titular de la capilla, dad fueran después ocupados por nadas con ella desde antiguo61, la mencionado en los Libros de particulares para sus enterramien- capilla colateral al presbiterio por Visita en un dosel de tafetán tos como los Esplugues, enterra- el lado de la epístola, contiene negro. Su forzada integración con- dos en el vaso del altar mayor, los actualmente un retablo fechado en trasta con la pintura original del Gil y Esplugues en el vaso situado 1646 procedente de otra capilla62. Calvario, ubicada en el ático, cre- en mitad de la iglesia, o los Casa- Su estructura fuertemente arqui- ando una absurda duplicidad ico- noves cerca del banco de los regi- tectónica, -casi la única que pode- nográfica. dores, consta en este sentido que mos relacionar por su estilo con la diversas familias de la población iglesia de Honorat Martí-, está for- 2.2. Retablo de San José. poseían sus sepulturas cerca de mada por un cuerpo único y ático, algunas de estas capillas: los Espí articulados mediante pilastras de Consta de dos cuerpos articula- o Espins cerca de la pila bautis- órdenes superpuestos, al uso del dos mediante pilastras adosadas mal, los Pla frente al altar de San clasicismo vigente hasta bien que apean sobre pedestales en el Joaquín, los Sirvent en la capilla avanzado el siglo XVII. banco. En el primer cuerpo los del Salvador, o los Llorets en la soportes de la calle central han capilla de Nuestra Señora de Gra- El cuerpo principal del retablo sido sustituidos por golpes de cia.59 se ordena mediante dos pares de rocalla asimétricos, cuyo abulta- pilastras jónicas sobre pedestales miento en el tercio superior se tra- Precisamente la difusión y per- con junquillos en el tercio inferior, duce en un mayor realce del enta- sistencia del tipo uninave del que soportan un entablamento blamento frente a las pilastras gótico levantino, residió entre levemente resaltado sobre las extremas, que de este modo restan otras razones, en el equilibrio de pilastras extremas, -a plomo con retranqueadas. Esta disposición usos entre el espacio público de la las cuales descansarían pirámides genera un fingido avance en la nave, dedicada a acoger a los fie- hoy perdidas- así como sobre el calle central, puesto que los les y el espacio privado de las encasamiento, arbitrariamente pedestales de los que parten están capillas laterales de patrocinio agrandado para alojar la imagen situados en un mismo plano. particular. El carácter privado de del titular. Alineado con el sector estas capillas se advierte en la central, el ático de un invertido El segundo cuerpo flanqueado estrechez de los pequeños pasos, órden dórico, con triglifos en el por guardapolvos y pirámides a sin duda abiertos con posteriori- friso, y aletones foliados en los cada lado, se articula mediante dad para favorecer su comunica- flancos, semejantes a los emplea- pilastras cuyos netos han sido ción y unificar unos espacios pri- dos en realizaciones arquitectóni- igualmente ocupados por rocalla. vados cuya adecuación, recordada cas del XVII, -es el caso de la por- Enmarcado por pilastras apeadas usualmente por los visitadores tada de los pies de la parroquial de sobre tambanillos en el banco, episcopales dependía enteramente Albaida-, se remata por un tamba- figura un interesante lienzo de la

-131- Divina Pastora, cuya dedicación patente en la frecuente ortogonali- introducen ya concesiones al gusto surgida a impulsos del capuchino dad de las trazas. ecléctico visibles en el remate, Fray Isidoro de Sevilla, (1662- resuelto en este caso a partir de un 1750) puede ponerse en relación 2.3. Retablos de San Pedro y la medallón enmarcado por volutas, con el culto a San José, auspiciado Virgen de los Dolores. con elementos heráldicos o icono- también entre otras ordenes, por la gráficos. El dedicado a San Pedro capuchina. A cada lado de la pin- De forma contraria al resto de ostenta un escudo que podría per- tura, los soportes similares a los las capillas que ofrecen retablos tenecer a los familiares de Don extremos del primer cuerpo, en la más antiguos realizados en Ramón Conejero, propietario de la carencia de capitel, presentan un madera, las capillas de la Virgen imagen del titular a finales del tratamiento similar a las contrapi- de los Dolores y San Pedro pre- siglo XIX, 68mientras que el otro, lastras en detrimento de su función sentan retablos de yeso estucado y muestra el corazón traspasado por tectónica. dorado, datables en el siglo XIX. el puñal referido a la Virgen de los Ambos constan de un orden corin- Dolores, cuya imagen original Corona el retablo una gran tio tetrástilo apeando sobre pedes- puede datarse a finales del siglo tarja de rocalla sobre el lienzo y tales, entablamento continuo con XVIII o principios del XIX. otras más pequeñas sobre los cornisa denticulada, ático apaisado soportes. con flameros a los lados, sopor- En sustitución de la desapare- tado por dos pares de finas pilas- cida talla del titular, el primer El tratamiento decorativo reali- tras coronadas por cartelas, y retablo ha pasado a acoger en zado mediante encasamientos de remate de traza ecléctica. En el cambio una imagen de la Virgen jaspe fingido en el banco y toques frente rehundido del ático, osten- del Rosario con Santo Domingo y de oro sobre blanco en las tallas, tan los atributos del titular: la tiara San Vicente Ferrer, inspirada en nos situa ante una obra coetánea de San Pedro y los clavos con la un retablo cerámico existente en la del incipiente academicismo, rea- corona de espinas, relacionable del población, cuya escasa calidad lizada en fechas cercanas al tercer mismo modo con el Cristo como la de otros elementos cuarto del siglo XVIII. La data- yacente, venerado antes de 1936 modernos desvirtúa en gran ción de este retablo corre paralela en el sotabanco del segundo de los medida el goce del interior del a la del desaparecido del camarín dos retablos. templo. del Santuario de Lledó de Caste- lló, ensamblado por el entallador Aunque en líneas generales los 2.4. Retablo de Nuestra Señora de Benicarló Manuel Bisbal en dos presentan el mismo esquema, de Gracia. 177763, parecido en los soportes al el de San Pedro, enfrentado con el destruido retablo de la Purísima anterior, incorpora un acento más Dedicado también a San Xiqueta de Benissa. De modo decididamente neoclásico al susti- Vicente Ferrer en el siglo que ha semejante, el retablo de la capilla tuir la hornacina del anterior por acabado, lo cual exigió a la postre de la Virgen de la Soledad de un nicho rectángular, que a escala la modificación del banco, hacién- Nules, iniciado por el retablista de reducida lo asimila directamente dolo movible para instalar sus la Vall d’Uixò, Manuel Marco en con el alzado del altar-tabernáculo andas en el interior, el retablo, 1760, presentaba las columnas de de la iglesia de San Esteban de fechable a mediados del siglo fuste circular revestidas por este Valencia, levantado por Manuel XVIII consta de dos cuerpos y tres peculiar ornamento de rocalla Blasco entre 1801 y 1803. Por sus calles. Ambos han sustituido los enmarañada64. Similar cronología, dimensiones el altar de San Este- soportes salomónicos todavía manifiestan asimismo ciertos reta- ban debió erigirse en fuente de vigentes a comienzos de siglo, por blos del área murcina como el del inspiración de muchos otros. A columnas de fuste recto y pilas- Cristo de las Áninas de la iglesia este respecto destacan el altar tras, de acuerdo a la disciplina del Salvador de Caravaca, reali- mayor de la iglesia de San Carlos arquitectónica detectable en zado hacia 1778, y el desaparecido Borromeo de Ontinyent, el de la Valencia a mediados de siglo en la de la iglesia del convento de san ermita de los Desamparados de obra de retablistas como Andrés Francisco de Yecla, de acusada Muro de Alcoi, probablemente Robles. Dentro del retorno a la proclividad en la traza, fechado diseñado por el arquitecto Fran- disciplina arquitectónica, sus reta- alrededor de 177065. De hacia cisco Carbonell que trazó los del blos de la capilla de la Comunión 1775 era el conservado del Cristo crucero66; y el retablo mayor de la de santa María de Torrent o el de las Ánimas de la iglesia del parroquial de Castelló de Rugat, mayor de San Pedro de Sueca, Salvador de Caravaca, más cer- entre otros. muestran una coherencia de signo cano al modelo que nos ocupa por estructural, parangonable con los estar destinado a una capilla late- La realización de este último principios matemáticos introduci- ral. en madera a semejanza del modelo dos en lo arquitectónico desde valenciano, contrasta con la nor- principios del siglo.69 En estas obras como novedad mativa de la Real Orden de 1777 tipológica, los soportes han sido 67tendente a la utilización del yeso, En el primero de ellos, sendas sustituidos por bandas de enmara- de cara a frenar el empleo de la columnas flanquean un cuerpo ñada rocalla adherida al neto de madera, proclive al menudismo central en avance, con respecto a las pilastras, con precedentes en el ornamental de la talla, lo convertía los soportes, ocupado en su totali- altar-tabernáculo de François en una obra de gran empeño que dad por un gran encasamiento rec- Nicolas Blondel para San Salva- mantenía fielmente la traza clasi- tángular. Retranqueadas en un ter- dor de París. Tal vez por ello, la cista, frente a los derivados de cer plano, las calles laterales se estructura denota en muchos de menor tamaño y fabricación casi articulan mediante pilastras, pre- ellos el viraje hacia el clasicismo, seriada de la obra de Blasco, que sentando en los paños imágenes de

-132- conotaciones eucarísticas con: el Culmina la lectura del lienzo el El ático del retablo se conserva Pelícano alimentando las crias con Padre Eterno en lo alto con el sol como credencia en la capilla su sangre y el Ave Fénix, a dere- y la luna a los lados referidos a las mayor, y presenta un lienzo de cha e izquierda del encasamiento excelencias marianas ELECTA UT San Carlos Borromeo, soco- respectivamente. Relacionados SOL y PULCHRA UT LUNA. rriendo a los apestados de Milán, asimismo con la Eucaristía, los entre pilastras guarnecidas en los himóscapos de las columnas 2.5. Retablos de San Juan Bau- flancos por cartonerias rococó. En ostentan en este orden medallones tista y San Gregorio. el neto del rebanco figura pintado delimitados por marcos mixtilí- un ramo de azucenas, alusivo a las neos con: El Sacrificio de Abra- De traza semejante, ambos virtudes del arzobispo de Milán. hám y la Serpiente de bronce, retablos localizados en la contrafa- cicelados sobre el oro. Otras alu- chada, repiten un mismo esquema 2.7. Retablo de San Joaquín. siones sacramentales en el Cora- concebido para servir de marco a zón de Jesús entre potencias en el una hornacina. Ambos constan de El muro izquierdo del ingreso banco del segundo cuerpo, o los banco resaltado a la altura de los a la capilla de la Comunión lo tres clavos inscritos en tarjetas de pedestales, que sirven de apoyo a ocupa un retablo seiscentista del rocalla sobre las pilastras, permi- sendas columnas salomónicas, con tipo tabernáculo, constituido por ten suponer que el retablo pudo capiteles de orden compuesto flan- un solo cuerpo con hornacina, albergar un sagrario o alguna ima- queando el nicho del único flanqueada por dos pares de gen del Redentor, dada la forma cuerpo, y rebanco sobre el enta- columnas con estrías helicoidales rectángular del gran encasamiento. blamento con tarja central de sobre pedestales que soportan un remate. El empleo de estos sopor- entablamento resaltado a la altura El cuerpo superior enmarcado tes revestidos de hojarasca, los de los soportes, y ático sobre la por pilastras en avance respecto al tambanillos en el frenta de los calle. segundo plano, articulado pedestales, y la talla abultada en mediante columnas, se remata el remate y las cartonerías que los Dicho esquema inspirado en mediante frontón partido, escalo- flanquean, permiten situar su data- última instancia en el frontispicio nado para enmarcar una tarjeta ción en la última década del siglo del Libro primero de Arquitectura con el anagrama de María, coro- de Palladio, inaugurado en Valen- nada a su vez por otra gran tarjeta. XVII. Dedicado en otro tiempo a A ambos lados queda flanqueada San Juan Bautista, el situado a la cia por el retablo de la iglesia del por tarjetillas de rocalla y jarrones derecha desde los pies del templo Patriarca, tuvo un brillante eco en sobre pedestales, en disposición ostenta en la tarja la venera del el cercano retablo mayor de la similar a alguno de los retablos de titular del retablo, delante del cual parroquia de Benigánim, ensam- la iglesia del monasterio de Santo estuvo situada la antigua pila bau- blado por el retablista Pere Foix. Espíritu de Gilet. tismal destruida no hace demasia- En ellos la estructura convive con dos años. El de la izquierda, dedi- los detalles ornamentales manie- Invadiendo el friso, el encasa- cado a San Gregorio en el inven- ristas decorados aún a la moda miento contiene un lienzo de la tario de 189572, ostenta en el renacentista. Aún careciendo de antigua titular de la capilla que a remate el emblema familiar de los elementos figurativos como cabe- mediados del siglo XVIII pasó a que debieron ser sus patronos. zas de ángel, incorporadas en ocupar este lugar al introducirse obras de mayor empeño como el otra advocación principal al En la actualidad aparecen retablo mayor de la arciprestal de labrarse el retablo. La imagen que recompuestos sobre todo en la Albaida, iniciado por Foix73, puede considerarse obra de gran calle central, modificada para cuyos soportes se han conservado calidad dentro del género de adaptar marcos acristalados, res- integradas en la reconstrucción reproducción de antiguos iconos tando originales los soportes y las actual, los himóscapos retallados venerados70, reproduce la tabla tallas. con roleos, y los capiteles con cau- gótica de tradición oriental de la lículos tallados, reproducen la Virgen de Gracia venerada en la 2.6. Retablo de Santa Teresa. exquisita decoración a pincel del iglesia de San Agustín de Valen- prototipo valenciano. cia, con una fidelidad que se La primera capilla del evange- aparta del anacronismo de otras lio contada desde los pies, presen- La hornacina, con la clave versiones posteriores de antiguos taba un retablo rococó semejante foliada y flores en las enjutas del iconos, como la existente de la al de la capilla de San José cuyo arco, se resuelve en tres paños, iglesia del Socorro de Valencia; paradero se desconoce, al haber más otros dos más estrechos, tocada con las coronas postizas de sido desmantelado hace unos correspondientes a las jambas, plata y entronizanda en el relicario treinta años para rellenar el testero decorados con sartas de frutas. El de traza italianizante que la ima- de la capilla con un tapizado ocre paño central concebido para que- gen original debía presentar de pésimo gusto. dar oculto por una imagen de entonces. bulto, de mayores dimensiones De forma similar a la manera que el San Joaquín dieciochesco A un nivel inferior figura con la que finalmente se dispusie- infundadamente tenido por obra representado en la misma pintura, ron varios de los lienzos pintados de Salzillo, colocada después de el episodio de la entrega del icono por José Segrelles para el retablo 1939, carece por tanto de esto a los frailes, a manos de un mayor de Santa María de Ontin- motivos fitomórficos. La decora- peregrino que ante su sorpresa yent, la moqueta enmarca una afirmó ofrecer la Virgen de forma ción se completa con grutescos desafortunada imagen del Corazón gratuita (de gracia), dando lugar a tallados y roleos enzarzados en el de Jesús. la advocación.71. friso.

-133- El ático consta de sendas pilas- la que era objeto en la localidad, el nimo que realizó la decoración tras con capiteles mensuliformes dominico no contó con capilla mural de la capilla de San Fran- rematados por un frontón partido, propia, probablemente porque su cisco de Paula de la iglesia de San similar al remate del retablo coetá- imagen ya se hallaba de hecho en Sebastián de Valencia, donde neo dedicado a los Desposorios la gran ermita construida en el pintó virtudes de canon alargado a Místicos de Santa Teresa, colo- siglo XVIII. Por ello, lienzos tono con la sensibilidad rococó de cado hoy en uno de los arcosolios como éste y el existente en el reta- la capilla. del crucero de la Seo de Xàtiva74. blo mayor, debieron concebirse Es de suponer por ello que la obra para paliar esta ausencia sin incu- El remate ostenta en un meda- que analizamos incorporase del rrir en repetición. llón mixtilíneo el emblema de la mismo modo, tornapuntas en los orden mercedaria, a la que perte- flancos, además de jarrones En referencia a su aparición en neció el titular del retablo. manieristas en forma de urna, o la peste que azotaba Valencia, la bien un frontón partido, eliminado imagen lo representa señalando 2.9. Retablo de Almas. o perdido, sobre el primer cuerpo. con el índice el libro de la predica- En la actualidad el retablo aparece ción. Las similitudes compositivas En relación con el antiguo recompuesto, habiéndose rehecho con otra pintura conservada en el culto a las ánimas del purgatorio, partes de la cornisa y el ábaco de retablo de la capilla de la Univer- el retablo de la primera capilla del los capiteles todavía faltos del sitat de València, asignada a Eva- evangelio, dedicada a la Almoina correspondiente dorado. risto Muñoz con fecha cercana a desde 161378 constituye la obra de 173675, permiten suponer que mayor antigüedad de cuantas pue- En el encasamiento figura una dicho modelo trasladado también den contemplarse en las capillas. pintura de la Purísima Concepción a la pintura cerámica, -es el caso Aunque su procedencia de la ante- inspirada en el modelo severo y del san Vicente de las dominicas rior iglesia medieval, señalada por vertical que emplearon entre otros de Villarreal- sería divulgado Sarthou y Sanchis Sivera haya Pacheco o Palomino, anterior a las mediante la estampa. sido puesta en duda79, la mazone- representaciones del barroco pleno ría de la obra, todavía gótica, pletóricas de telas arremolinadas A propósito de este panel cerá- aparta su factura de la datación que se difundieron a partir de la mico, Pérez Guillén sugiere su seiscentista del nuevo templo, a Inmaculada pintada por José de relación con el grabado abierto por pesar de la vigencia de los tipos Ribera para las agustinas del con- Juan Bautista Ravanals de San joanescos, llevada hasta la vento de Monterrey. Del mismo Vicente Mártir y San Vicente segunda mitad del siglo XVI. estilo resultan las pinturas del Ferrer como ángel del Apocalipsis banco efigiando santos penitentes. con el escudo de la ciudad de Tormo la consideró de un San Francisco de Asís y San Anto- Valencia76. seguidor del Padre Borrás tomada nio Abad en los tableros de los acaso de un original hoy perdido, pedestales, y San Juanito jugando En nuestro caso la representa- conservado en San Miguel de con El Niño Jesús, debajo de la ción se completa con angelitos que Ontinyent80. Juan Carlos Martí hornacina. Los cuatro tienen como juegan con los atributos de ambos, aún manteniéndola dentro del cir- fondo un paisaje deudor del el ramo de azucenas de San culo junaesco cuya influencia en mundo juanesco por su concepto Vicente alusivo a la pureza de su la pintura valenciana persistió de sacra conversación. existencia, y el capelo de San hasta el XVII, dirige su atribución Ramón que fue creado cardenal. hacia la controvertida figura de 2.8. Retablo de San Ramón. Su imagen a la derecha viste el Cristóbal Lloréns II (1571?-1646), hábito mercedario y la púrpura que basa en afinidades con el Situado en el muro derecho del cardenalicia, sosteniendo el osten- mundo joanesco y en un supuesto tránsito a la capilla de la Comu- sorio y la palma martirial ceñida paralelismo con las tablas de la nión, el retablo concebido como con tres coronas referidas, como vida de Santo Domingo del museo marco del lienzo del titular, pre- en el caso de San Pedro de Verona de Bellas Artes de Valencia, pro- senta un cuerpo único sobre a sus virtudes de castidad, elo- cedentes del convento dominicano banco, con pintura del titular flan- cuencia y martirio. de Xàtiva. La relación de las queada por columnas estriadas de tablas con el convento dominico orden compuesto e himóscapos A semejanza con los lienzos de de Xátiva, le han dado pie a la relevados. La decoración a imita- José Llácer del retablo mayor, el posible adopción de aspectos com- ción de estuco presenta toques de marco de la pintura montada sobre positivos a partir del retablo de corladura sobre la talla en blanco tabla, adopta el formato mixtilí- Almas pintado por Yáñez de la de poco relieve, reducida a con- neo. En el ángulo inferior derecho Almedina para la Seo de Xàtiva81. chas y pequeñas guirnaldas, repar- consta la firma del mismo pintor, tidas en himóscapos guardapolvos (Joseph Llácer) De él se conoce Aunque al hilo de las hipótesis y remate. asimismo un lienzo firmado repre- de este autor la pérdida del retablo sentando la Virgen imponiendo la de almas de Caudete obra docu- El lienzo efigia a San Ramón, casulla a San Ildefonso, existente mentada de Cristóbal Lloréns de acompañado de San Vicente en la capilla de la Comunión, así 159482, no permita hoy por hoy Ferrer. La circunstancia de esta como una Virgen del Rosario con profundizar en esta aseveración, la doble titularidad, cabría explicarla el niño firmado y fechado en disposición compartida a partir de de algún modo, la carencia hasta 1752, conservado en el museo un eje vertical descrito por la cruz el siglo XX de un retablo propio Municipal de Valencia77. Se trata separando los ámbitos del purga- para San Vicente en el templo como dijimos en la primera parte torio y del infierno, debió estar parroquial. Pese a la devoción de de este trabajo, del Llácer homó- altamente difundida en el medio

-134- valenciano, como demuestra su que nos ocupa, en gran medida del cuerpo principal del retablo en adopción en los retablos de almas distintas a la factura refinada del aras a un ordenamiento unitario de de Quart de Poblet y los del maes- resto de la obra. la composición. tro de Artés conservados en el museo de Bellas Artes de Valen- Realizado sobre tabla mediante La tabla central nos presenta a cia. Por otro lado, parte de la pro- técnica mixta de temple con reto- San Gregorio levantando la forma, ducción asignada por José Albi a ques al óleo, el retablo se com- en el momento de la consagración, Cristóbal Lloréns II, entre las que pone de cinco tablas en el banco, cuando según la tradición, el se encuentran las mencionadas donde se ubica un apostolado Cristo de Piedad levantó del sepul- tablas de la vida de Santo completo flanqueando la Misa de cro donde yacía. La presencia de Domingo, han sido adjudicadas San Gregorio, una gran tabla con- éste santo pontífice, iniciador de la recientemente por Fernando formando el cuerpo del retablo, y costumbre de celebrar las treinta Benito a un pintor anónimo del otras nueve adaptadas a la estruc- misas durante un mes, a beneficio circulo de Juanes, denominado por tura cruciforme o de pastera de la de las almas del purgatorio cono- él, Discípulo joanesco de tabla principal, enmarcando la cida como las treinta misas de San Montesa83. A partir del retablo de escena del Juicio Final. De cara a Gregorio, está relacionada con la San Sebastián de Montesa, entre evitar la coexistencia del sacrificio capacidad de hacer visible el mis- otras obras, la constatación de Eucarístico con la turbulencia del terio de la transubstanciación a los unos rasgos estilísticos afines al nivel inferior, donde la presenta- ojos escépticos que poseyó. conjunto de pinturas que no ban en el interior de un balda- corresponderían a Lloréns, per- quino, retablos de almas como el Las cuatro tablas restantes, mite asignar a este maestro las de Torrent o Catarroja, la Misa de presentan un apostolado dispuesto partes del banco y las polseras del San Gregorio se muestra separada en orden a tres figuras por tabla con sus respectivos atributos, alu- sivos generalmente a sus instru- mentos de martirio. Empezando por la izquierda, la primera mues- tra a Santiago Alfeo con el libro de la predicación, San Mateo con la bolsa de las monedas de su oficio de recaudador y Santo Tomás con la escuadra de albañil; la segunda a Santiago el Mayor con hábito de peregrino, San Felipe con la cruz, y San Juan Evangelista con el cáliz y el áspid con cuyo veneno intentaron su muerte. La primera a la derecha presenta a San Pedro y San Bartolomé, equiparados en cuanto a méritos por la Leyenda Dorada, uno con las llaves del cielo y el libro de su magisterio, y el otro con el cuchillo de su deso- llación, y San Andrés con la cruz en forma de aspa. La última tabla muestra a San Judas Tadeo con la maza de batanero, San Matías por- tando la lanza y San Simón con la sierra de su martirio.

Sobre el ancho de las cinco tablas se eleva el cuerpo del reta- blo, alusivo al tema del Juicio del alma, introducido por la Misa de San Gregorio. Frente a este primer nivel constituido por la predela como referencia a los intercesores en la figura de del pontífice y los Apóstoles, vinculados por su número a las Doce Tribus en el Juicio Final, la tabla principal se contextualiza como el itinerario ascendente del alma que alcanza la salvación después de haber sido purificada en el purgatorio, y de aquella que es condenada al infierno84.

Retablo de Almas. Ambos lugares, según ha

-135- señalado Pilar Pedraza describen Albert de Londres, procedente de halla rodeado de un halo de luz una localización simbólica, dere- Tous. tornasolada a modo de mandorla, cha-purgatorio, izquierda-infierno sugiriendo el goce de la directa en este género de obras. Los espa- En nuestro caso, supone una contemplación divina, de la que cios escatológicos de la tabla han imagen de mayor naturalidad al estarán doblemente privados los eliminado la proclividad al deta- haber prescindido de las corazas y condenados a las tinieblas del llismo minucioso de las represen- demás elementos militares del infierno. El cielo al que da paso, a taciones más arcaizantes, simplifi- cuerpo, relegados a unas polainas semejanza con la Jerusalén cando el número de figuras. De con mascarones sugeridos sin Celeste, se muestra como una for- este modo el infierno ha dejado de duda por la divulgación de reper- taleza rodeada de torreones cúbi- representarse mediante unas fau- torios ornamentales manieristas. cos custodiados por ángeles con ces abiertas dispuestas a engullir Contiguo a sus pies se muestra un San Pedro en la portada, común al la avalancha de los condenados, y escudo heráldico de los Esplugues de los retablos del maestro de se muestra como una hoguera posiblemente añadido con posteri- Artés del Museo de Bellas Artes excavada en la tierra de la que dad a la factura del retablo85, algu- de Valencia. emergen algunos de los condena- nos de cuyos miembros solicitaron dos lamentándose en el fuego, en 1695 al visitador Isidoro Apa- Sirviéndole de protección, las entre los que se individualiza la rici Filart el patrocinio sobre la polseras contienen finalmente una figura de un clérigo mitrado. Al capilla86. serie de Santos de arraigada devo- fondo se eleva una edificación ción durante el final de la edad como la que hiciera el Bosco en su Entre el ámbito divino y aquel media, y aún en el renacimiento. Juicio Final desde la que los con- propio de los pecadores que han Al tratarse de figuras aisladas denados son lanzados por los dejado atrás, el grupo de ángeles tomadas de composiciones del demonios, mientras Judas pende que se elevan sobre él anunciando maestro, la dependencia de los ahorcado de la cornisa. con trompetas la inminencia del modelos resulta en ellos más cla- juicio, establece un eje vertical a ramente advertible. Compositiva- El purgatorio, mientras tanto través de la cruz redentora, mos- mente, el carácter renaciente se queda separado por una fractura trada como garantía de salvación desprende de sus formas vigoro- que escinde el espacio en un del género humano. Al margen del sas, no exentas de cierta pesantez, nuevo nivel de tribulación más espacio coherente y tridimensional común a algunos epígonos del contenida, carente de la profundi- de Yáñez, la representación de la código joanesco, singularmente dad sin retorno del infierno, donde gloria, pese al señalado mayor Nicolás Borrás, o el Discípulo joa- las almas aparecen purificándose refinamiento técnico de las figu- nesco de Montesa. de sus culpas mediante tormentos ras, coloca a un mismo nivel los temporales exentos de la trágica grupos de bienaventurados, en una Coronando el ático se dispone desesperación de este lugar. En disposición amontonada de heren- un tosco Dios Padre sosteniendo ella los monstruosos demonios cia medieval, más dependiente del un estandarte con la cruz, tomado han sido reemplazados por ángeles grabado que de la gran pintura del modelo empleado por Joanes compasivos que confortan las común a los epígonos del cuatro- en los retablos de la Crucifixión almas en su tribulación. Al centro centismo87. de la Iglesia de San Nicolás de San Miguel, el arcángel vencedor Valencia, y la Font de la Figuera. del Apocalípsis porta una balanza Siguiendo el esquema derivado Siguiendo con el análisis del guar- en cuyos platillos leemos: les de la Déesis bizantina como primi- dapolvo, a los lados y en sentido bones obres, en el purgatorio; les cia de los que interceden ante vertical flanquean la espina de males obres, en el infierno. Ante Cristo, se disponen a ambos lados izquierdas a derecha San Roque y el peso de las culpas el platillo ha de la cruz sendos grupos de biena- San Sebastián, santos especial- cedido y un demonio de faz mons- venturados, encabezados por la mente invocados contra las cir- truosa se apresura a arrastrar al Virgen y San Juan Bautista a cunstancias de la peste que debie- infierno a una condenada que se derecha e izquierda. Al lado de la ron crear un estado propicio para resiste. Virgen, se sitúa San Juan Evange- la temática que aborda el retablo. lista; en orden a la divulgación del San Roque aclamado en 1415 des- En el contexto escatológico Evangelio le sigue San Pablo por- pués del alejamiento de la epide- del Juicio Final, la popularidad tando la espada de su martirio y el mia que siguió al concilio de de este episodio, tomado en libro de su magisterio. Detrás de Constanza, aparece representado última instancia del Egipto Copto ellos puede reconocerse un grupo aquí con hábito de peregrino, llegó a rebasar con creces el de santas mártires encabezados acompañado del perro que le lame marco de los retablos de almas, por Santa Inés, entre las que se las heridas. Su prototipo, seguido para pasar a ser indisociable de la halla situado el rostro de rasgos por el retablo de San Sebastián de propia representación del arcán- amables de San Vicente Ferrer, Montesa, habría sido formulado gel. A este respecto, el episodio cuya predicación en gran medida por vez primera en el San Roque fue objeto de magníficas repre- giró en torno del Juicio Final, y pintado por Vicente Macip para el sentaciones en la pintura gótica otro grupo de santos a encabezado retablo de la catedral de Segorbe. como la de Paolo de San Leoca- por San Juan Bautista, el diácono San Sebastián se muestras atadado dio, o la asignada a Rodrigo de San Lorenzo con la parrilla, y San al árbol después de haber sido asa- Osona, probablemente originaria Andrés portando la cruz aspada. etado. Más abajo y por este orden de la vecina localidad de Guada- aparece una pareja de santas már- sequies. Entre las representacio- A un nivel superior Cristo tires: Santa Catalina, con el trozo nes militarizantes destaca la de Juez, inspirado en el modelo del de rueda dentada de su fallido Bermejo del museo Victoria & retablo de la Font de la Figuera, se martirio, y Santa Bárbara por-

-136- tando la palma martirial, mientras derecha, y de abajo arriba-, nueva- recta Tormo ya apuntó en este sostiene la torre en la que fue mente La Natividad, La Asunción sentido al atribuir en 1910 el reta- mandada encerrar por su padre. de la Virgen, La Epifanía y La blo a un hipotético “maestro de las Circuncisión, acompañadas de perdices “ cuya autoría extendía a Las tablas que enmarcan los bellas inscripciones en letras capi- una larga serie de obras, entre lados mayores de la tabla principal tales, realizadas mediante la téc- ellas el retablo procedente de Por- presentan en el nivel superior a nica del estofado. taceli del aludido Maestro de San Jerónimo, acompañado del Artés91, y el de la Epifanía, ambos crucifijo de los penitentes, el El banco con los netos de los en el museo de Bellas Artes de capelo de la dignidad cardenalicia pedestales decorados con labores a Valencia, a partir del cual se esta- que ostentó y el libro alusivo a sus candelieri, pre sentaba en la parte bleció posteriormente la denomi- traducciones de la Biblia, o con- central un sagrario de doble porte- nación del círculo del Maestro de trariamente a su adicción a los clá- zuela utilizado a fines del siglo Perea. Este nombre de laboratorio, sicos reprochada por Cristo en su XIX como armario-relicario89, del que derivaría el estilo del propio juicio que según refiere completándose a los lados con maestro de Artés para algunos Jacobo de la Vorágine, le conce- otros dos relieves representando a autores, aglutina la producción de dió el don de presenciar. Enfren- Jesús con la cruz a cuestas, y La una serie de pintores situados esti- tado con él, San José Sostiene el Oración en el Huerto. lísticamente entre la tradición his- Niño y la corta vara florida de sus panoflamenca y las innovaciones primeras representaciones. El ático lo constituía la espina traidas de Italia en la encrucijada entera del primitivo retablo. Sobre de influencias que vive el medio En el registro inferior San la tabla central con la escena del pictórico valenciano durante la Honorato de Amiens, invocado Calvario con la Virgen y San transición del siglo XV al XVI. La contra la sequía y el tormento de Juan, y otras dos en la parte infe- presencia del pequeño donante en las llamas, con mitra y báculo rior con representaciones de la tabla de San Francisco, el manto inherentes a su dignidad episco- medio cuerpo de Santa Bárbara y de brocado de la virgen del naci- pal y San Francisco de Asís con Santa Elena, figuraban las dos miento, y los también tradiciona- los estigmas; completan final- personas restantes de la Trinidad: les fondos dorados, coexisten con mente esta relación de santos Dios Padre y el Espíritu Santo. paisajes ingenuos introducidos en intercesores. Los guardapolvos laterales presen- las tablas más grandes de la Cruci- taban dos tablas superpuestas a fixión y la Natividad, donde se 2.10. Retablo del trasaltar. cada lado con Santa Águeda y un muestran arquitecturas ruinosas en poco probable Ángel de la Guarda la línea de Paolo San Leocadio o Hasta principios del siglo XX y San Onofre con un santo pontí- los Osona, propias de este en que pasó a ingresar en el museo fice señalados por Post90. Sobre momento de transición. Diocesano de Valencia después de las calles laterales sendos relieves haber sido expuesto en la ciudad de dudosa identificación, cuyo A raíz del incendio del museo durante el Congreso Eucarístico88, remate curvo en cierto modo Diocesano en 1936 y la subsi- la sala adyacente a la cabecera por recuerda las linternas empleadas guiente dispersión de sus fondos, el testero, conservaba un retablo por la retablística de fines del XVI el estudio de estas tablas92 conoci- formado por diversas tablas, rea- y principios del XVII, con carto- das por testimonios fotográficos, provechadas de un retablo gótico nerias de abultada talla, completa- solo puede ser abordado a partir de fines del siglo XV o principios ban el retablo. de la tabla central exhibida en la del XVI, integradas en una estruc- actualidad en el museo de Bellas tura de mazonería renacentista que El resto de las tablas pertene- Artes de Valencia, tras haber sido incorporaba diversos relieves. cientes a la obra primitiva colgaba donada por un particular que la de las paredes de esta pieza, que adquirió después de 1939, colo- La integración en un mismo hemos convenido en seguir lla- cándole unas columnillas y un retablo de elementos aprovecha- mando trasaltar: dos tablas gran- doselete neogótico que todavía bles pertenecientes a dos obras des con San Francisco y San Cris- mantiene. concebidas de forma indepen- tóbal, en origen formando parte diente, coadyuvaba a la carencia del cuerpo principal del retablo; Los relieves en cambio, con- de sentido unitario en la repeti- un San Jerónimo y un Santo servados en la catedral de Valen- ción iconográfica del tema de la Domingo de la misma anchura que cia, han podido ser admirados en Natividad del cuerpo central, las anteriores, seguramente perte- la exposición “Mon i Mistèri de la representada asimismo en uno de necientes a la predela; dos tablas Festa d´Elx”, celebrada en la los relieves. más pequeñas con San Gil y Santa Lonja en 1986, y más reciente- Catalina; y finalmente otras dos mente en la muestra “La Luz de El retablo constaba de tres más con San Blas y Santa Lucía, las Imágenes” que albergó la cate- calles separadas por columnas de tal vez integradas en el guarda- dral de Valencia a lo largo de orden dórico con acanto en el polvo del cuerpo central. 199993. equino, y fuste estriado con himóscapo, decorado mediante El estilo de las tablas, fecha- cintas cruzadas a la manera pro- bles a finales del siglo XV, o prin- puesta por Serlio en el libro X. La cipios del XVI, revela ciertos ras- central contenía la aludida tabla de gos retardatarios, que fueron seña- La Natividad, y las laterales, dos lados por Post cuando vió el reta- paneles relevados a cada lado blo en el museo, que asignó al representando -de izquierda a maestro de Artés. De forma indi-

-137- NOTAS

(*) El presente trabajo constituye una los de Valencia 1768-1846, Murcia, 1981. Valencia, Valencia, 1922, p.16.). revisión -actualizada en la primera p.385. parte- del publicado por la revista 80 TORMO MONZÓ,E., Op.cit., Citado por 67 Almaig, Estudis i Documents, XIV, XVI. Sobre las repercusiones en la retablística MARTÍ SOLER,J.C., Op.cit., Agradecemos la valiosa ayuda del Doc- de la polémica entre arquitectos y ensam- 81 Íbid., p. 154. tor David Vilaplana, profesor del depar- bladores, Víd., BÉRCHEZ GÓMEZ,J., Arquitectura y academicismo, Valencia, tamento de Historia del arte de la Uni- 82 ALBI FITA,J., Juan de Juanes y su círculo versitat de València, y asmismo de Don 1987, p.256 y ss. artístico, Valencia, 1979, p.495. Ramón Haro y el Reverendo Javier 68 CASANOVA HERRERO,E., “Inven- Claumarchirant. 83 BENITO DOMÉNECH, F., Joan de Joa- tari...” Op.cit., nes, una nueva visión del artista y su obra, 56 LÓPEZ CATALÁ,E. y BALAGUER 69 VILAPLANA ZURITA,D., “Gènesi i evo- Valencia, 2000, p, 38. NAVARRO,M., “Arquitectura y retablis- lució del retaule barroc, en Història de l tica de la iglesia parroquial de San Barto- 84 PEDRAZA MARTÍNEZ,P., “Quart de ´Art al País Valencià II”, Valencia, 1988. Poblet y los retablos de almas valencia- lomé de Agullent (I)”, Almaig, Estudis i p 224. Documents XIV, Ontinyent, 1998, p.117. nos”, Quart, 1985. P.32. Acerca del Juicio 70 Sobre este género pictórico Víd., AA.VV., Final como tema inspirador de los retablos 57 Íbid., p. 124. Nota 28. Oriente en Occidente, antiguos iconos de almas Víd., también: ROMA OLCINA,E.,“El tema del Juicio Final en 58 valencianos, Valencia, 2000. Por orden cronológico los beneficios insti- tres retablos valencianos,” en Annals de tuidos fueron seis: 1. El de San Jerónimo y 71 BELDA,M., Memoria histórica de la pro- l´Institut d´Estudis Comarcals, Torrent, San Vicente Ferrer fue instituído por Jeró- digiosa imagen de nuestra Señora de Gra- 1984.pp.119-125. Dentro del marco de una nimo Montoro en 1646; 2. El de San Sal- cia venerada en el exconvento de San historia de la cultura pueden verse además vador y San José por los Casanova y Agustín de Valencia, hoy parroquia de las páginas de: FALOMIR FAUS,M., Arte Micons en 1658; 3. El de San Juan Bautista Santa Catalina Mártir y San Agustín en Valencia, 1472-1522, Valencia, 1996, y San Jerónimo por Jerónimo Sirvent en Obispo, Valencia, 1915. pp. 329-331. 1655; 4. El de San Jaime y San Vicente por Jaime Casanova en 1681; 5. El de San 72 CASANOVA HERRERO, E., “Inven- 85 VICIANA,R.M. DE., Crónica de la ínclita Jaime Apóstol y San Vicente Ferrer por tari...” Op.cit., y coronada ciudad de Valencia, II,Valen- Vicente Esplugues; 6. Finalmente el de cia, 1563, p.125, (Citado por PONS 73 ORTIZ DE GIL-MASCARELL,L., “El Santa María Magdalena por Jaime Casa- ALÓS,V., “Els Borja en l´heràldica”, en: antiguo retablo de la iglesia parroquial de nova en 1689. (MARTÍNEZ SALAS, “La Els temps dels Borja, Valencia,1996, Albaida”, en Revista de Festes Patronals, religiosidad de Agullent a través de las p.239. Nota, 57.). Albaida, 1991.s.f. Visitas Pastorales efectuadas a la Parro- 86 A.P.A. (Archivo Parroquial de Agullent), quia de San Bartolomé, durante los siglos 74 Sobre este y los demás retablos seiscentis- Libro de Visita de 1695, f.143.vº. XVII y XVIII”, en Revista de Festes de Sant tas conservados en la Seo de Xàtiva Víd., Vicent, Agullent, 1994.). GONZÁLEZ BALDOVÍ,M., Museos de 87 PEDRAZA MARTÍNEZ,P., Op.cit., p. 31. Xàtiva, la Colegiata, San Fèlix i l´ Almodí, 59 CASANOVA HERRERO,E., “El convent Vol. XI de la colección Nuestros 88 GANDÍA ESPÍ, R., Op.cit.,p. 149. de Sant Jacint de Frares dominicans Museos,Valencia, 1993, pp.58-60; y más d´Agullent (1595-1835)” Agullent: 1585- 89 CASANOVA HERRERO,E., “Inven- recientemente MARTÍNEZ MIÑANA, 1985 IV Centenari de la segregació jurídica tari...” Op.cit., R.,“Los retablos mayores de la colegiata d´Agullent d´Ontinyent, Ontinyent, 1985, de Xàtiva, a través de las estampas devo- 90 p.172 nota 11. La identificación de las tablas poco creible cionales”, Archivo de Arte Valenciano, en algunas de ellas, procede de: 60 Dicho inventario ha sido publicado por (A.A.V.), LXXVII, Valencia, 1996.pp.40- POST,C.R., A History of Spanish Pain- Emili Casanova, Víd., CASANOVA 47. ting VI, Cambridge-Mass, 1957, pp.301- HERRERO,E., “Inventari de l´Esglèsia 302. 75BENITO GOERLICH,D., “El proceso de Parroquial d´Agullent, de 1895”, en restauración de la capilla”, en: AA.VV., 91 Revista de Festes de Sant Vicent, Agu- TORMO MONZÓ,E., “El retablo de Agu- La capilla de la Universitat de València, llent, 1992, s.f. llent”, Las Provincias, Valencia, 7-1-1910. Valencia, 1990, p.75. 92 Aparte de los autores citados, el estudio 61 En 1613 en una reunión convocada por el 76 PÉREZ GUILLÉN,I.V., La pintura cerá- consell municipal para visurar sus mejoras, del retablo ha sido abordado por: GANDÍA mica valenciana del siglo XVIII, Valencia, se mencionan las capillas de la Almoina y ESPÍ,R., Op.cit; y: FERRE PUERTO,J., 1991, pp.448-451. de Josep Micó que hemos de identificar “La pintura medieval a la Vall d´Albaida”, Almaig, Ontinyent, Estudis i Documents con la capilla de las Almas y la del Salva- 77 CATALÁ GORGUES,M.A., Colección dor y otras dos más que ubicamos frente a X, Ontinyent, 1994. P.152. Si bien el pri- pictórica del Excelentísimo Ayuntamiento mer autor aclara las circunstancias de su la de la Almoina, en el primer tramo, y en de Valencia, Valencia, 1981, p.132. la mitad de la actual sacristía, finalmente actual paradero, se limita a reproducir las no llevantada. (A.M.A. Llibre de Consells 78Víd., Nota 61. palabras que le dedican Tormo y Post, desde 1592-1644, f.217.). incompletas en cuanto a la clarificación de 79 MARTÍ SOLER,J.C., “El altar de las aspectos relacionados con la iconografía 62Prueba de ello resulta el mandato de la almas de Agullent”, en Almaig, Estudis i dudosa que propusieron para algunas Visita pastoral de 1695 apremiando a los Documents IV, Ontinyent, pp.153-158. El tablas. Las fotografias existentes proceden patronos de la capilla a construir el corres- título y las fotografias del trabajo aparecen de Archivo Mas. De allí debe proceder asi- pondiente retablo del que carecía. intercambiadas con las del artículo de: mismo la publicada por José María Bayarri GANDÍA ESPÍ,R.,“El trasaltar de la en su Història de l´Art Valencia, (Valencia, 63 CODINA ARMENGOT,E., Artistas y parroquia de Agullent”, publicada en el 1957) mostrando el retablo ubicado en el artesanos de Castellón, Castellón, 1946, mismo número de la revista. Con respecto museo Diocesano de Valencia, en la misma p.15. a la opinión de los primeros autores Sart- sala en la que se reconocen piezas supervi- hou (SARTHOU CARRERES,C., Geogra- 64 TORRES MIRALLES, Nules, su parro- vientes como la Virgen gótica procedente fía general del Reino de Valencia, Barce- quia arciprestal, Valencia, 1994, p.223, de la iglesia de San Juan del Hospital de lona, s.a., p. 592.) se limita reproducir tex- nota 308. Valencia, y el San Roque donado al museo tualmente la opinión de Tormo (TORMO por el canónigo Roque Chabás. 65 DE LA PEÑA VELASCO,C., El retablo MONZÓ,E., “El retablo de Agullent”, Las barroco en la antigua diócesis de Carta- Provincias,Valencia, 7-I-1910.) quien en 93 La ficha del catálogo se debe a Vicente gena 1670-1785, Murcia, 1992, pp.441- cambio no se pronuncia sobre la proceden- Samper (SAMPER EMBIZ,V., “Frag- 442,446. cia de la obra del antiguo templo que fue mento de retablo de Agullent”, en: afirmada por Sanchis Sivera.(SANCHIS AA.VV., La Luz de las Imágenes II * *, 66 BÉRCHEZ GÓMEZ,J., y CORELL,V., SIVERA.J., Nomenclátor geográfico-ecle- Áreas expositivas y análisis de obras, Catálogo de diseños de arquitectura de la siástico de los pueblos de la diócesis de pp.360-361. Real Academia de Bellas Artes de San Car-

-138- El Teatro Echegaray. En esta sala tuvieron lugar también numerosos mítines y actos de propaganda electoral durante el período republicano. ABRIL DE 1931: ¿MONARQUÍA O REPÚBLICA?

JOSEP GANDÍA I CALABUIG

1- Introducción tesis de J. Lendoiro sobre los dad y profundidad al abordar años treinta en Ontinyent)1. cuestiones ya suficientemente Dentro del panorama que aclarables de nuestra historia2. ofrece la historiografía local, los Contar con ese amplio bagaje años de la República y Guerra de conocimientos, proporciona A intentar matizar algunos civil en Ontinyent-Vall una importante base para estudios aspectos relativos a lo ocurrido en d´Albaida son de los que cuentan posteriores que deberán ir lle- Ontinyent durante los años de la con mas cantidad de estudios y nando las lagunas todavía existen- segunda república, dedicaremos estudiosos. Sin duda, se trata de tes, pero, al mismo tiempo, nos los apartados siguientes los 10 años mas y mejor analiza- permite sacar conclusiones bas- dos de toda la historia. Contamos tante firmes en otros aspectos y, 2- Las elecciones del 12 de abril ya con importantes aportaciones también, nos exige a todos unos de Joan Torro, Carmen Agulló, niveles de precisión crecientes. Sostiene Lendoiro cinco ideas Emili Casanova, Antonio Cal- fundamentales en relación a estas zado, José Lendoiro, Alfred Ber- Todos estos motivos, hacen elecciones: nabeu, Josep Gandía... No se que no pueda compartir algunas trata de un tema agotado, pero ya de las afirmaciones de Lendoiro a- Los datos más fiables sobre los conocemos algunos de sus ele- en un articulo publicado en la edi- resultados son los que aporta un mentos mas significativos. Por si ción correspondiente a 1999 de Informe del Delegado de Orden fuera poco, dos tesis doctorales esta misma revista. Recordaremos Público fechado en julio de 1936: han abordado recientemente el que ese trabajo estaba referido a 3 concejales monárquicos conser- tema: una todavía en proceso de las elecciones de abril de 1931 y, vadores, 4 monárquicos liberales, elaboración (nos referimos al más en general, a los problemas 6 de la Unión Gremial y 6 repu- estudio que esta realizando A. del republicanismo en Ontinyent. blicanos (cifras que coinciden, Calzado sobre la Vall entre 1931 Creo que a estas alturas, todos salvo detalles menores, con los de y 1950) y otra ya finalizada (la debemos exigirnos mayor clari- otro informe del Gobierno Civil

-139- de Valencia realizado en octubre rales, republicanos y Unión Gre- tadura. Eso significaba el enfren- de 1932)3. mial)6. tamiento directo con los sectores carlistas y conservadores que b- Por tanto su conclusión es En realidad, y esa es una de las habían adoptado aquellas decisio- clara: “En Ontinyent las eleccio- claves, solo hubo dos candidatu- nes. Solo se revisaron dos, pero nes del 12 de abril de 1931 fueron ras. Dos candidaturas que ofrecían fue bastante para recibir por ello ganadas por los monárquicos”. al electorado dos perfiles políticos las criticas aceradas en los medios diferenciados: una liderada por el mas conservadores8. Curiosa- c- A pesar de ello: “el triunfo republicano Francisco Montés (en mente, los dictámenes sobre esas monárquico pronto se trastoco en la que se integraron algunos de los dos decisiones a revisar fueron republicano, por el transfugismo antiguos monárquicos conservado- encargados por el ayuntamiento al o evolución política de varios res y liberales) y otra de carácter símbolo máximo del republica- monárquicos”. De esa forma, el catolico-conservador, organizada nismo local: Paco Montés. Tam- 16 de abril (¡solo cuatro días des- formalmente en torno a la Unión bién a él se le encargo el estudio pués de las elecciones y dos días Gremial, apoyada por los tradicio- de la posible querella contra el después de la proclamación de la nalistas y liderada por personas Diario de Valencia (órgano de la República!) la composición de la que se habían destacado por su derecha católica) por un artículo Corporación era ya mayoritaria- participación activa en los Ayun- contra el Ayuntamiento motivado mente republicana: 11 concejales tamientos e la Dictadura de Primo por la decisión de anular la exen- del Partido Unión Republicana de Rivera. Lo analizaremos con ción de impuestos y arbitrios al Autonomista-PURA, 4 liberales, toda clase de detalles, pero esa es Colegio de la Concepción y 3 de la Unión Gremial-UG y 1 una de las claves para entender lo Padres Franciscanos9. independiente4. que paso. En general, cabe señalar que la d- Como resultado de lo anterior, A finales de 1930, en un actitud de buena parte de los con- el 16 de abril resultó elegido ambiente general de auge del cejales de 1930 fue claramente alcalde Francisco Montes Tormo, republicanismo en España, contraria a los intereses e inquie- republicano del PURA, con los empieza a tomar cierto vuelo en tudes de los sectores mas conser- votos de 15 de los 18 concejales Ontinyent un pequeño grupo de vadores. Por eso no es extraño presentes en el momento de la republicanos del PURA. En que en la candidatura liderada por votación. diciembre contaban con 42 socios Montes se integren algunos de y su líder más importante era, sin estos concejales: Bautista Tor- e- La evolución ideológica de los duda, Paco Montés7. tosa, Miguel Vidal y Salvador concejales en el periodo 1931-33, Gil. Tampoco es extraño que acabo configurando un Ayunta- Cuando el gobierno Aznar, otros de los concejales de 1930 miento compuesto por las constituido en febrero, se decidió figuren en la primavera de 1931 siguientes representaciones políti- a convocar elecciones municipa- como miembros de la Guardia cas: 11 adscritos al PURA, 3 al les, este grupo fue el primero en Cívica Republicana (GCR): José Partido Republicano Conserva- tomar la iniciativa de organizar R. Ferrero, José Sanz y Vicente dor-PRC, 3 a la Derecha Regional una candidatura en Ontinyent. Penadés. O que recibieran el Valenciana-DRV, 1 radical socia- Finalmente optaron por presentar apoyo de otros regidores de 1930: lista y un independiente . una candidatura lo más integra- Tramuel Fité o Antonio Tortosa dora posible, que agrupara a todos (uno de cuyos hijos era también Algunas de estas afirmaciones, los que se mostraban más decidi- candidato y otro fue miembro de especialmente la segunda y ter- damente liberales, simpatizantes la GCR)10. cera (básicas en la argumentación con las ideas representadas por de Lendoiro), deben ser matiza- los republicanos, sin participación La candidatura resultante fue das convenientemente. Sin esa activa en los Ayuntamientos de la moderada e integradora. No era clarificación no es fácil dar res- Dictadura y claramente situados una candidatura estrictamente del puesta a preguntas inmediatas. frente al carlo-conservadurismo PURA. Eso le valdría a posteriori Por ejemplo: ¿Porque si ganaron dominante en los años de Primo. criticas por parte de un sector del los monárquicos, no optaron por PURA. En efecto, el Partido lo mas lógico: elegir un Alcalde Para entender la integración de Republicano Radical Socialista- de esa condición?. Como vere- esos sectores en la candidatura PRRS, escindido del PURA poco mos, las cosas son algo complica- republicana de Ontinyent, debe- después de las elecciones, criti- das y exigen un análisis mas mos remontarnos a lo ocurrido en caba así la solución adoptada: minucioso y detallado del que 1930. Al finalizar la Dictadura de “..fundadores del primer centro realiza Lendoiro. Primo, se renovaron los Ayunta- republicano, hombres modestos mientos, formándose nuevas cor- pero republicanos de corazón, no Como ya he afirmado en otras poraciones compuestas al cin- fueron respetados y se les elimino ocasiones5, los datos del Informe- cuenta por cien por los mayores de las candidaturas”11. Ese carác- 1936 me parecen los mas aproxi- contribuyentes y por los conceja- ter integrador, que a la postre le mados a la filiación política de los les mas votados en las elecciones daría la victoria, era resaltado candidatos de abril de 1931. Pero anteriores a 1923. también por el Informe -36, al eso no significa que fuesen elegi- señalar como elemento impor- dos en base a esas filiaciones. Es Una de las tareas que aborda- tante para explicar la situación decir: no hubo tantas candidaturas ron las nuevas corporaciónes fue “la fusión de todos los elementos como filiaciones identifica el la revisión de acuerdos adoptados contrarios al carlismo de Simó”. Informe-36 (conservadores, libe- por los ayuntamientos de la Dic-

-140- El carácter moderado de la candidatura pro-repu- nización en la que influían decisivamente los carlistas blicana, ajeno totalmente a las acusaciones diabólicas y católico-conservadores14. de los sectores mas conservadores, es deducible tam- bién del análisis de la extracción social de los conce- La Unión Gremial convocó a sus afiliados a una jales electos: profesionales, industriales y comercian- reunión el 8 de marzo para tratar la “conveniencia de tes (ver cuadro 1). intervenir en la admnistración local para defender los intereses de la población”. O sea: presentarse a las Incluso La Paz Cristiana-LPC, al comentar el elecciones municipales15. mitin republicano organizado por los republicanos en el que habló Fernando Valera, se preguntaba porque Sus miembros más activos estaban considerando la procuraban evitar en Ontinyent los ataques clamoro- posibilidad de presentar una candidatura, entre otras sos contra la iglesia catolica 12. Signo de moderación cosas porque los partidos de derecha estaban total- que LPC interpretaba como artimaña engañosa. mente desarticulados y sin vida orgánica. Las razones eran varias. Por un lado el temor a la segura candida- Por otra parte, debe tenerse en cuenta que el tura pro-republicana. Pero por otro, la propia actuación ambiente político evolucionaba vertiginosamente. de los concejales de 1930, que estaban poniendo en Los viejos partidos dinásticos no acaban de retomar el cuestión la actuación de los Ayuntamientos anteriores pulso a la situación tras el paréntesis de la Dictadura. y exigían responsabilidades (algo que no podía más A principios de 1930 Maura y Alcala Zamora se que agravarse si triunfaban los republicanos). Para que habían declarado republicanos. A principios de marzo se hagan una idea: el presidente de la Unión Gremial de 1931, por poner otro ejemplo, el partido liberal de fue Segundo Teniente alcalde en la dictadura y dos de Valencia acuerda integrarse en las filas de la Derecha los que resultarían concejales electos fueron respecti- Liberal Republicana-DLR13. vamente Alcalde y Primer Teniente Alcalde en esa época16. Más claro, agua. Esta candidatura recibió el Frente a esta candidatura se organizo otra por ini- apoyo y bendiciones de los sectores carlistas y mas ciativa de la Unión Gremial. Esta entidad, creada a conservadores de la ciudad. finales de la dictadura tenia sospechosamente su sede social en el domicilio habitual de los carlistas y En definitiva, dos candidaturas con perfiles nítidos estaba presidida por uno de los tradicionalistas. Aun- frente al electorado. Así lo atestiguan todos los testi- que formalmente era una entidad corporativo-patronal monios que conocemos. Veamos tres ejemplos signi- cuyo fin era el “fomento de la cultura y el desarrollo ficativos : de la agricultura, de la industria y del comercio”, tenemos datos suficientes para considerarla una orga- El primero, entresacado de las memorias de G. Gironés, joven tradicionalista que vivió de cerca los acontecimientos:

“ intervinimos en la propaganda y preparación de la selecciones. El Centro donde se desarrollan estas actividades es el local del antiguo Centro Tradicio- nalista, en la calle D. Tomás Valls, que venia ocu- pando la Unión Gremial desde los tiempos de la Dic- tadura. El Centro Republicano, que constituía el principal foco de oposición, estaba a menos de cien metros.....(....) dado que la Unión Gremial era enti- dad de patronos, parecía que el sector obrero que- dara sin representación (....) .Frente a estos candida- tos (...) se proclamaron los de las huestes republica- nas....”.17

El segundo, es un extracto de la Historia de Ontinyent de Fullana:

“En esta ciudad fueron unidos a las urnas los tra- dicionalistas y la agrupación llamada la Gremial, como católicos; los liberales, conservadores, fuera de honrosas excepciones, los republicanos y demás ele- mentos exaltados, como izquierdistas”.18

Por último, observemos los comentarios apareci- das en La Paz Cristiana:

“Estamos en pleno periodo electoral (...) Siempre ha tenido gran importancia, pero en la actualidad, que ya nadie cree en partidos y todo va a reducirse a dos campos solamente: Dios o Luzbel, cristianismos y comunismo, es una acontecimiento que reviste gra- vedad suma (...) es obligación de católicos procurar que gobiernen los más justos, los más honrados y los más cristianos”.

-141- “La república que se busca en España es impía, va La consecuencia inmediata fue la elección como contra la patria, la familia y contra Dios (....) ¿Es Alcalde del líder indiscutido de los ganadores. En licito que yo me llame católico y vote a los enemigos efecto, en la sesión del 16 de abril, fue elegido con de Dios y de la religión?”, añadiendo comentarios los votos a favor de 15 de los 18 concejales presentes críticos sobre el mitin republicano celebrado el (en ese momento no estaba presente Vicente Montés). domingo 29 de marzo en el que intervino Fernando Manuel Mompó recibió uno de los votos y dos pape- Valera .19 letas aparecieron en blanco.

3- ¿Quien ganó las elecciones? No hizo falta ningún “transfugismo” ni cosa rara que explique la elección. Como dejaba claro Roberto El censo electoral de Ontinyent estaba dividido en Albert, en esa sesión constitutiva, estaba en el animo tres distritos (Casa Capitular, Previsora y Escuelas de de todos (al menos, añadimos nosotros, de todos los San Carlos) a los que correspondía elegir 6,7 y 6 con- concejales de la candidatura vencedora) que fuese cejales respectivamente. Cada elector daba su voto a Alcalde Paco Montés “por ser quien ha hecho repu- un máximo de 4,5 y 4 candidatos. Lógicamente, lo blicano al pueblo de Onteniente”21. normal era que cada candidatura presentara un número de candidatos coincidente con ese máximo de Importa poco que algunos de esos concejales pue- concejales a conseguir. Dos puestos de cada distrito dan ser tildados de conservadores o liberales debido a se reservaban para las opciones minoritarias. sus antiguas filiaciones políticas. Ahora mismo, resul- taron elegidos en una candidatura no partidista, inte- Los resultados20, conocidos con la excepción del gradora, pero con una idea clara: oponerse a los carlo- número de votos en uno de los distritos, son los que conservadores que tan a gusto se habían sentido en se exponen en el cuadro siguientes: los tiempos de la Dictadura. No hacía falta ningún cambio de chaqueta ni ninguna operación transfu- CUADRO 1 guista. Estuvieran o no adscritos a partidos republica- nos, eso daba lo mismo: compartían las aspiraciones Candidatos electos de la candidatura A que inspiraban a la candidatura en la que se habían integrado. Más que una candidatura monárquica Francisco Montés Tormo abogado contra una republicana, el enfrentamiento se pro- Francisco Llinares Mayor comerciante dujo entre una candidatura pro-republicana inte- Tomás Valls Ferrero jornalero gradora y otra hegemonizada por el tradiciona- Salvador Gil Martínez aparejador lismo y los sectores mas conservadores. Puestos a Enrique Penades Sanchis 508 exportador afinar, deberíamos considerar el hecho de que entre Vicente Galbis Ferrero 503 procurador los concejales electos en la otra candidatura la deno- Pedro Dasi 501 papelero minación genérica de monárquicos puede resultar Gonzalo Tormo Vidal 499 comerciante equivoca. Allí aparecían juntos carlistas, conservado- Alfredo Tortosa Poquet 486 industrial res y personajes sin apenas relevancia política ante- Roberto Albert Gil 515 ordinario rior. Eso explicara, en parte, su evolución política Bautista Tortosa Valls 514 industrial posterior. Joaquín Micó Albert 507 propietario Miguel Vidal Calvo 494 tratante Se entienden mejor desde esta perspectiva, las palabras de uno de los concejales en el Pleno del 14 Candidatos electos de la candidatura B de mayo de 1932, en las que tras constatar el probado republicanismo del Alcalde, añadía: “En cuanto a los Francisco Gisbert Nadal industrial demás componentes del Ayuntamiento, los hay que Enrique Conca Vidal labrador siempre fueron republicanos, algunos que no lo son, y José Sempere Ferrero 222 industrial otros que lo son desde el 14 de abril del año pasado, Manuel Mompó Reig 211 perito e los cuales tienen por lo menos a su favor el haber sido industrial siempre liberales” (en verdad, pese a ser una descrip- Vicente Montés Sarrió 160 propietario ción aproximada de la realidad, ya sabemos que no Manuel Serna Fuentes 158 castrador era cierta al cien por cien)22.

Por tanto ¿como se puede afirmar que ganaron Para entenderlo mejor: en el distrito 2, los electo- los monárquicos las elecciones?, ¿qué significado se res optan mayoritariamente por la opción A. Los pretende atribuir a esa afirmación?. Me parece claro cinco candidatos de esa candidatura reciben un que era absolutamente imposible concordar las aspi- número de votos que oscila entre 486 y 508 (variacio- raciones de los monarquico-tradicionalistas integra- nes explicables por las preferencias personales del dos en la UG con las de los liberales de la prorepu- elector dado que las listas eran abiertas). En ese blicana. No entender eso es no entender nada de lo mismo distrito, pese a resultar claramente minoritaria, que ocurrió en Ontinyent, no ya a lo largo de 1930, la opcion B obtiene los 2 puestos reservados a la sino a lo largo de todo el primer tercio del siglo. minoría (recordemos que cada elector no podía votar Solo desde el absurdo de sumar peras con manzanas, a más de 5 candidatos ). se puede afirmar, sin mas, que el triunfo fue de los monárquicos. Por tanto, la primera conclusión es rotunda: la candidatura liderada por Francisco Montés obtiene Si se quiere hablar de transfuguismo, deberían una media del 75% de los votos en cada distrito y se diferenciarse dos situaciones totalmente distintas. reservan los puestos de la minoría a la candidatura de Una, la protagonizada por los antiguos monárquicos la Unión Gremial. que se integran en la candidatura de Montés. En este

-142- caso no cabe hablar de transfugas sino de evolución que resultaron elegidos: la liderada por Montés (A) o circunstancial. No engañan a nadie, se presentan al la de la Unión Gremial (B). electorado con claridad meridiana y asi es entendido por todos. El otro caso, que Lendoiro no analiza, es La segunda columna refleja, según Lendoiro, las mas sorprendente (aunque ya hemos dado alguna opciones políticas de los mismos con fecha 16 de clave para entenderlo): al menos dos concejales de la abril. Desconocemos la fuente en la que basa esa afir- UG votan como Alcalde a Paco Montés (que solo con- mación, pero pensamos que se deberia tener en taba con los votos seguros de los trece electos en la cuenta un aspecto importante. Los 4 concejales que candidatura mayoritaria). Eso si fue un caso de trans- según Lendoiro pertenecían a la Unión Liberal 25 fuguismo: salir elegido por una candidatura y votar al serán en un futuro inmediato los maximos represen- candidato de la opuesta. Mas todavía, si la mayoría de tantes en Ontinyent de la DLR-PRC (recordemos que los antiguos liberales y conservadores que apoyaron a el PRC no fue mas que una escisión de la Derecha Montes se adscribieron en los meses siguientes al Liberal Republicana-DLR). En junio de 1931, y posi- PURA o a la DLR-PRC, es mucho mas chocante la blemente antes, la DLR ya tenia presencia activa en evolución de la mitad de los perdedores: tres se inte- Ontinyent (organizó un mitin propagandístico). Muy graron, de forma logica, en la DRV; pero el resto, probablemente esas eran ya las simpatías políticas de ¡tomen nota¡, se adscribió al PURA23. estos concejales en abril de 1931, independiente- mente de cuales fueran sus filiaciones anteriores. A El Cuadro 2 resume la evolución de las filiaciones principios de 1934, cuando se organizó formalmente políticas a las que se adscribieron los concejales. el PRC Bautista Tortosa era su presidente, Vicente Galbis su Vicepresidente y Tomas Valls el tesorero26. CUADRO 2: OPCIÓN POLïTICA DE LOS CONCEJALES24 La tercera columna recoge los datos de un informe del Alcalde fechado en diciembre de 1932. En mi opi- 12-4 16-4 DIC1932 SEP1933 31-33 nión todos los datos son correctos, pero es posible Francisco Montés Tormo que se haya deslizado un error doble: la adscripción A PURA PURA PURA PURA de Bautista Tortosa al PURA me parece dudosa por Francisco Llinares Mayor lo dicho anteriormente. Igual puede ocurrir en el caso A PURA PURA PURA PURA de Tomas Valls. Es decir, aunque de forma mas Tomás Valls Ferrero segura en el primero que en el segundo, estos dos A UL PURA PRC DLR-PRC concejales eran probablemente de la DLR-PRC. Salvador Gil Martínez A UL PRC PRC DLR-PRC Si tenemos en cuenta esas correcciones, los datos Enrique Penadés Sanchis A INDEP INDEP INDEP INDEP Vicente Galbis Ferrero A UL PRC PRC DLR-PRC Pedro Dasí A PURA PRRS PRRS* PURA- RS* Gonzalo Tormo Vidal A PURA PURA PURA PURA Alfredo Tortosa Poquet A PURA PURA PURA PURA Roberto Albert Gil A PURA PURA PURA PURA Bautista Tortosa Valls A UL PURA PRC DLR-PRC Joaquín Micó Albert A PURA PURA PURA PURA Miguel Vidal Calvo A PURA PURA PURA PURA Francisco Gisbert B UG DRV DRV DRV Enrique Conca B UG DRV DRV DRV José Sempere B PURA PURA PURA PURA Manuel Mompó B UG DRV DRV* DRV* Vicente Montés B PURA PURA PURA PURA Manuel Serna B PURA PURA PURA PURA

(*) bajas en 1932 y 1933 (Dasí por traslado de resi- dencia y Mompó por enfermedad).

La primera columna indica la candidatura por la

-143- son prácticamente coincidentes 4- Los problemas del republica- blasquistas” y que la manifesta- con los del Gobierno Civil (octu- nismo ción del 15 de abril era “una mul- bre 1932) citados por Lendoiro. titud compuesta por republicanos En ese escrito, recordémoslo, se Hay otra cuestión en el trabajo y cenetistas (que se) congrego habla de 11 adheridos al PURA, 3 de Lendoiro que no podemos para oir a los candidatos triunfa- al PRC, 3 a la DRV, 1 indepen- dejar de comentar. Aunque sea de dores, en especial a Francisco diente y un radicalsocialista. Si pasada. Me refiero a esta afirma- Montés Tormo, futuro Alcalde, y corregimos el dato referido a ción: “En Ontinyent la unión de otros líderes locales como Ramón Bautista Tortosa en la columna 3, fuerzas políticas y sindicales de Morales Espí (CNT)”. la coincidencia es total (nos abril, evolucionó hacia la división queda la duda respecto a la filia- y el progresivo enfrentamiento. El Esa descripción me parece cion en ese momento de Tomás reformismo legislativo tuvo su fuera de la realidad histórica. No Valls). principlal defensor en el autono- es facil imaginar a Pepe Quiles mista Francisco Montés y sus desfilando del brazo de Bautista La cuarta columna tiene como compañeros de partido, con el Tortosa y Paco Montés. Por con- fuente un escrito del Alcalde apoyo de la DRV”. tentos que pudieran estar los fechado en septiembre de 1933. cenetistas. Además, me parece Obsérvese que ya en ese Vayamos por partes. Da la insostenible la información de momento han causado baja el impresión al leer a Lendoiro de que Ramón Morales era un líder concejal radicalsocialista y que todo fue un discurrir desde la de la CNT que habló al final de la Manuel Mompo (DRV). En mi unión idílica de los prorepublica- manifestación. No se si estaría opinión, los datos de esta cuarta nos en abril (Confederación entre los asistentes, ni siquiera se columna representan la imagen Nacional del Trabajo-CNT, si estaba afiliado al sindicato en mas ajustada del ayuntamiento incluida) a la división y aisla- ese momento. Pero estoy seguro republicano una vez producidas miento de los defensores de la de dos cosas: en abril de 1931 las bajas mencionadas y las ads- república: el PURA con el apoyo Ramón Morales no era líder ni cripciones definitivas de sus com- de la DRV. dirigente del sindicato y, desde ponentes. luego, nadie habló en nombre de Es un debate que se me antoja la CNT a los asistentes (Ramón Por último, la quinta columna interesante y que aquí no puedo Morales fue un importante diri- es una síntesis que intenta repre- mas que esbozar. Me centrare gente de la CNT solo a partir del sentar la composición y evolución únicamente en dos aspectos del verano de 1936). política del Ayuntamiento en el mismo: la actitud de la CNT y el periodo 1931-33. Con posteriori- posicionamiento de la DRV res- En mi opinión, la CNT cum- dad, ya no se producirían noveda- pecto a la república. plió con su papel, incluso de des hasta febrero de 1936. forma mucho más coherente y fiel Empezaremos por el principio. que muchas otras organizaciones En definitiva, la conclusión En el último trimestre de 1930, un locales. Otra cosa es que ni a básica de nuestro análisis nos grupo de sindicalistas, liderados Lendoiro ni a mi nos parezca un lleva a afirmar que no puede por Pepe Quiles, intento organizar papel correcto. Pero esa es otra interpretarse el resultado como un sindicato adherido a la CNT. cuestión. Acusar a la CNT de una victoria monárquica, que se No fue posible. El estado de gue- convocar huelgas o de preparar trastoca en republicana por la rra declarado a finales de año una intentona insurreccional, es veloz evolución de algunos con- aborto ese primer intento. Unos como acusar a las gallinas de cejales . Las cosas presentan un meses después (marzo de 1931) poner huevos. matiz diferente si se analizan sin se reorganizan en un sindicato (el precipitación. sindicato de oficios varios EL Lógicamente (dado lo reciente PROGRESO), que se integraría de su creación, el ambiente gene- Una última aclaración: lo que formalmente en la CNT en el mes ral y la poca experiencia histó- pretendo demostrar no es el carác- de julio. Pese a ese carácter teóri- rica) el sindicato organizado por ter clara e incontaminadamente camente independiente, lo cierto los cenetistas en 1931 era un republicano de los concejales ele- es que EL PROGRESO estaba grupo variopinto, sin una ideolo- gidos en abril del 31 en la candi- impulsado por dirigentes mayori- gía clara y definida en la mayor datura liderada por Montés. Tam- tariamente cercanos a la CNT27. parte de sus componentes. Sus poco, que los planteamientos repu- dirigentes, afines en su mayoría a blicanos arraigaran con fuerza y Era lógico que la CNT, como la CNT desde el principio, evolu- solidez en los antiguos monárqui- cualquier organización obrera o cionaron hacia posiciones radica- cos. Lo que realmente ocurrió en de izquierdas, prefiriese la derrota les. Pero la evolución no partió, ese orden de cosas no debe extra- de los monárquicos en las munici- eso es lo que conviene aclarar, ñar ni engañar a nadie: ante el pales. Seguramente muchos sindi- desde la afinidad con unos repu- cambio de circunstancias, algunos calistas votaron a los candidatos blicanos de centro-derecha con elementos procedentes del viejo pro-republicanos. Pero de ahí a los que apenas tenían lazos de caciquismo monárquico encontra- suponer una alianza o unión entre unión. Y eso estuvo claro desde el ron acomodo en los primeros años esos sindicalistas y los republica- principio. En el mitín sindical de la república en las opciones nos moderados que lideraban la organizado por EL PROGRESO republicanas mas conservadoras candidatura en Ontinyent, hay un el domingo previo al 12 de abril (la DLR-PRC y el PURA). Pero trecho. Lendoiro afirma que los dejaron claro cuales eran los ene- esa es otra cuestión que ahora cenetistas “desfilaron por las migos a batir: los patronos, el mismo no podemos abordar. calles de Ontinyent junto a los estado y la religión.

-144- No era por ahí por donde D. Juan Belda (más propensas a ción con la religión (procesiones, podían venir los apoyos a la tarea la DRV). Los jóvenes de Acción actos religiosos, cementerio de un Ayuntamiento de centro- Catolica (JAC) serán el bastión laico....). El Alcalde lo tenía claro derecha, por muy republicano que mas importante del que se nutren y les acuso repetidamente de fuera. Ni en Ontinyent, ni en nin- las filas de la importante organi- “valerse de la religión como arma gún sitio. Pero cuidado, no olvi- zación carlista de la localidad y, política”. demos un detalle esencial para también, semillero de militantes valorar los problemas del republi- de la DRV29. Pero lo más importante, desde canismo: durante la mitad del En un segundo nivel, la actua- el punto de vista de los proyectos tiempo transcurrido entre abril de ción en materia sindical a través municipales, fue la oposición de 1931 y febrero-marzo de 1936, la del Sindicato de Obreros Católi- la DRV al programa de obras CNT no estuvo operativa en cos, organizado en Ontinyent en públicas que debía financiarse Ontinyent. Tras los sucesos de 1932. Curiosamente su presidente mediante la emisión de un principios de diciembre de 1933, era un joven carlista (también empréstito en 1934. fue clausurada y no volvió a miembro activo de la JAC) y su levantar cabeza hasta marzo de secretario un militante de la DRV. Montés lo tenía claro. Sabia 1936. que la actuación del entramado En un tercer nivel, estricta- católico, en el que se integraba la Por lo que respecta a las posi- mente político, la actuación de los DRV era hostil a la república. Por ciones de la DRV, esbozaremos dos partidos que se reclaman del ejemplo, en un escrito de agosto solo algunas cuestiones clave. catolicismo: los tradicionalistas y de 1932 habla de “elementos de la la DRV, si descontamos a ASR población de significado carácter El punto de partida es también que solo actúo de forma transito- monárquico u hostil a la repú- muy claro. El 12 de abril la dere- ria. Ya hemos dicho que la DRV blica”. Se refería a los participan- cha local estaba desorganizada. nació organizada por antiguos tes en una asamblea de Acción Los más organizados eran los ele- carlistas (aunque con el transcu- Católica entre los que figuran mentos próximos al carlismo, que rrir de los años acogiera en su destacados militantes de la Comu- dieron todo su apoyo a la candi- seno a otros sectores). Entre nión Tradicionalista-CT y de la datura opuesta a Montés. En los ambas organizaciones continua- DRV. Otro ejemplo: en un meses siguientes, hubo un intento ron existiendo a nivel local afini- informe de diciembre de 1931 de reorganización con la constitu- dades básicas. El portavoz y de la referido a un destacado tradicio- ción de ACCIÓN SOCIAL DRV en el Ayuntamiento actuo nalista (en ese momento aún no se REGIONALISTA, organización en buena medida como interlocu- ha constituido formalmente la local integrada por carlistas y afi- tor de ambas opciones30. No podía DRV y estos personajes pulula- nes. Pocos meses después quedó ser de otra forma: antiguos carlis- ban entre la ASR y la organiza- perfilado el panorama: desapare- tas forman la ASR y después unos ción carlista) dice: “se ha distin- ció ASR y se estructuró el grupo se van a la DRV y otros reorgani- guido siempre por sus ideas tradi- local de la DRV, integrándose en zaran la Comunión Tradiciona- cionalistas y antirepublicanas, la misma buena parte de los car- lista. Pero las afinidades básicas, formando parte en la localidad de listas. Otra parte del carlismo, sobretodo centradas en aspectos centros y asociaciones adheridas a prefirió seguir fiel a los principios relativos a la religión, seguían la derecha regional, con las cuales del tradicionalismo. En un escrito existiendo. Y sus actuaciones colabora y actúa en propagandas de agosto de 1932 dirigido al políticas se confundían a menudo. y conspiraciones contra el actual gobernador civil, el Alcalde régimen”31. señala que “el Presidente del Cir- La pregunta es ¿cómo es posi- culo Tradicionalista me comunica ble que estos sectores sean pre- Pero lo importante lo hemos por oficio que dicha entidad sentados como soporte básico de dejado para el final. En el quedó disuelta el día en que se la labor del reformismo republi- momento de presentar su dimi- constituyo la DRV, por haberse cano?. En mi opinión eso, al sión como Alcalde tras las elec- hecho cargo esta sociedad del menos en Ontinyent, es insosteni- ciones de febrero de 1936, expone local y enseres existentes”. Y de ble. Sus dirigentes y militantes dos motivos basicos: uno de buena parte de los militantes, mas destacados, ni eran republi- carácter externo (el hundimiento añado yo. canos en 1931 ni después. Para electoral del PURA, su partido) y ellos la República era algo incom- otro interno: las discrepancias De esa manera, se acaban con- patible con los principios básicos entre algunos sectores y el ayun- figurando en Ontinyent tres nive- de su ideología (posibles excep- tamiento, especialmente con el les de actuación política de los ciones individuales no hacen más Alcalde, que quedaron “plena- católicos más conservadores, tal y que confirmar la regla general). Y mente demostradas en la obstruc- como plantean algunos autores conste que en las elecciones gene- ción realizada contra el emprés- que han estudiado la cuestion28: rales de 1933 y en las de 1936, tito para obras de saneamiento y fueron las opciones más votadas urbanización de 1934”. Y ya lo En un primer plano, la acción en Ontinyent. sabemos: la oposición al emprés- de la iglesia efectuada básica- tito fue encabezada por la mente a través de la Accion Cató- La DRV local se opuso insis- DRV”32. lica, y de forma especial por su tentemente, en colaboración con organización juvenil. Pensemos esos otros sectores mencionados Esa impresión es corroborada en las posiciones y orientaciones del entramado ultracatólico, a la en el Informe-36. El Delegado de de D. Rafael Juan Vidal (próxi- labor de Montés; especialmente Orden Publico afirma (se refiere mas al tradicionalismo) o las de en todo lo que tuviera alguna rela- al periodo previo a febrero de

-145- 1936): “Existía en Onteniente un estado de animosidad contra el Alcalde actual por parte del sector de las Derechas que, a todo trance, y por la causa que fuere, estaban dispuestos a sustituirle para que no se realizaran determi- nados proyectos municipales y principalmente entre ellos, el de construcción de un Cementerio Municipal, al que principalmente de debe la abstención de las cla- ses pudientes en la suscripción del empréstito emitido para esta y otras obras municipales”.

Ya vemos lo colaboradora que se mostraba la DRV con la repú- blica y el Ayuntamiento republi- cano.

Solo en un momento podría haber parecido que la DRV se Miembros del ayuntamiento republicano que presidía don Francisco Montés. implicaba en la defensa de la república y del Alcalde. Fue en la primavera de 1932, cuando arre- la carta que dirige a Montés al En el Ayuntamiento que se ciaron las criticas al Alcalde y a ser convocado a una de las reu- constituyo en abril de 1939, nos la Corporación por parte del Par- niones preparatorias de la cam- encontramos con los siguientes tido Republicano Radical Socia- paña: “los amargos frutos que protagonistas: lista-PRRS a través de su órgano hoy saboreamos son hijos de de prensa local (El Despertar de doctrinas y hechos que siempre - Su Alcalde-Presidente había Onteniente). La respuesta de la execre”. La culpa no eran los sido en los años treinta miembro Corporación fue convocar a las desvaríos de un estrambótico destacado de la JAC y de la fuerzas vivas de la ciudad e ini- personaje (miembro de la Aso- DRV. ciar una campaña de recogida de ciación de Predicadores Laicos y firmas33. La DRV y su filial feme- afiliado al PRRS) que había - El primer Teniente de Alcalde nina Acción Cívica de la Mujer, recalado en Ontinyent unos era un significado carlista, se adhirieron. Pero cuidado con la meses antes. La culpa era, como miembro activismo de la JAC y interpretación que se da a esa no, de la República34. Presidente del SOC. adhesión. Veámoslo con cuidado. Por cierto, ya dijimos que los - El segundo Teniente de Alcalde En primer lugar, la campaña posibles problemas derivados de había sido Presidente de la trata de defender la honorabilidad la actuación de la CNT local aca- Unión Gremial, Teniente de todo el Ayuntamiento y de su baron a principios de diciembre Alcalde en los años de Primo, Alcalde (también la DRV forma de 1933 y no se volverían a plan- destacado carlista y posterior- parte de la Corporación). En la tear hasta la primavera del 36. mente miembro de los órganos sesion del 14 de mayo varios con- Añadimos ahora otro dato de dirección de la DRV. cejales lo dejan claro:”la campaña importante para valorar las cues- va dirigida contra todos”. Ade- tiones que estamos tratando: los - El cuarto Teniente de Alcalde más, el PRRS estaba llevando a radicalsocialistas dejan de estar era el portavoz y máximo repre- cabo otras campañas con tintes representados en el Ayunta- sentante de la DRV en el Ayun- marcadamente anticlericales, miento a mediados de 1932 y a tamiento republicano (prove- cuestión suficiente para explicar partir de ese momento apenas niente, a su vez, de las filas tra- la adhesión de a DRV a una influirán en las cuestiones políti- dicionalistas). accion que iba dirigida contra el cas de la ciudad hasta febrero de PRRS. 1936 (ya integrados en Izquierda - Del resto de los 12 componentes Republicana-IR). de la Corporación podemos Por último, la campaña se reseñar lo siguiente: entre ellos planteó en términos “ajenos a la Pero volvamos al tema que figuran tres significados carlis- política” y tenía como fin “forta- nos ocupa. Para los sectores polí- tas; otro carlista que posterior- lecer, consolidar y robustecer el ticos derechistas, la república y su mente paso por las filas de la prestigio de la autoridad local”. programa reformista no era mas DRV; un ex-conservador que que un paréntesis a cerrar cuanto posteriormente milito en la Por tanto, el apoyo de la antes. Y así fue. Las ideas carlo- DRV; y un último concejal que DRV era puntual y aséptico. No conservadoras que habían prota- también fue en su momento afín significaba en ningún caso un gonizado la política local en los al tradicionalismo carlista35. apoyo a las ideas republicanas de años de la dictadura de Primo de Montés. Lo deja bien clarito el Rivera, reaparecerán triunfantes propio presidente de la DRV en tras el paréntesis republicano. En definitiva, de los 12 com-

-146- ponentes de esta primera Corpo- Lo siento. Pero por mas 36). Dejémoslo para otra ocasión. ración franquista, 5 procedían del esfuerzos que hago, no veo el Mientras tanto, esperemos que las carlismo de pura cepa y otros supuesto apoyo de la DRV al investigaciones en curso y, sobre- cinco habían sido militantes de la reformismo republicano por nin- todo, la apertura de canales ade- DRV (de los cuales 4 pasaron gún lado. cuados de discusión y contraste previamente por las filas tradicio- de ideas, nos permitan seguir nalistas). De nuevo, algo que ya No podemos entrar aquí en avanzando en el conocimiento hemos reseñado abundantemente: mas detalles (como por ejemplo, cada vez más profundo y atinado las afinidades basicas entre los la actitud de la DRV ante la de este importante periodo histó- carlistas y la DRV en Ontinyent. sublevación militar de julio del rico.

NOTAS taria-Expedientes 1930 y Diario de ideológica. Valencia del 15-11-1930 24 Ademas de las fuentes ya mencionadas, 1 Las principales aportaciones de estos 9 Los concejales decidieron pagar perso- AMO: Secretaria-Expedientes 1932 y autores pueden verse en diversos núme- nalmente los posibles gastos ocasionados Correspondencia 1933. ros de las revistas ALBA (Ajuntament por esa querella. d´Ontinyent), ALMAIG y CRONICA; 25 En realidad, decir que eran de la Unión también en la recopilación de las 10 AMO: Asociaciones 1927-34 y Estadís- Liberal es decir bien poco. Como es ACTAS del Primer Congres d´Estudis de tica-Oficios Varios. sabido, el Circulo Unión Liberal era una entidad local en la que se integraron a lo la Vall d´Albaida, editada por el IEVA y 11 El Despertar de Onteniente nº 4 (16-4- largo del primer tercio del siglo todos los en los libros de Agulló, C: Escola i 32) República, Valencia 1994 y Torró, J. J.: sectores dinásticos, tanto conservadores Instrucció i cultura a Ontinyent durant 12 LPC 9-4-31 como liberales. la II República, Ontinyent 1993 13 Aguiló Lucia, L.: Las elecciones en 26 El Pueblo 29-4-1933 2 Valencia durante la segunda república, Lendoiro, J.: “Los problemas del republi- 27 AMO: Asociaciones 1927-34 y Registro Valencia 1974, p.31 canismo histórico ontinyentino en 1931”, de Entradas y Salidas 1930-31 Almaig 1999 14 AMO: Secretaria-Expedientes 1930 28 Valls, R.: El Partit Catòlic, Valencia 3 AMO: Correspondencia 1936 (Informe 15 AMO: Asociaciones 1927-34 1993, p.11 del Delegado Gubernativo de Orden Publico); en adelante nos referiremos al 16 AMO: Libros de Actas 1923-1930 29 Gironés,G.: op. cit. mismo como Informe-36. Para el 17 Gironés, G.: Historia de un español. Un 30 Gironés,G.: op.cit. Informe de 1932, ver Lendoiro, J.:op. cit. testigo de los mártires, Ontinyent 1997, 31 AMO: Correspondencia 1932 y Secre- 4 pp. 17 y ss. Desconocemos la procedencia de los taria-Expedientes Varios 1934. Para ver datos aportados por Lendoiro sobre la 18 Fullana, L.: Historia de la ciudad de la activut de estos sectores respecto a la composición política de la Corporación a Ontinyent, Ontinyent 1997, p.326 Republica, vase tambien el balance que fecha 16 de abril. hace La Paz Cristiana en su numero del 19 LPC de los días 2 y 9 de abril de 1931 5 Gandía, J.: “Las elecciones en Ontinyent 31.12-1931. 20 durante la segunda republica”, Almaig. AMO: Secretaria-Expedientes Varios 32 AMO: Libro de Actas 1936 1931 6 Parte de la confusión en la interpretación 33 La actitud radical del PRRS apenas se 21 de los resultados puede estar motivada AMO: Libro de Actas 1931. La inter- desarrolla en los meses de la primavera por las exigencias oficiales en la comuni- vención de Albert reclamando que fuese del 32. Poco después su concejal fue baja cación de los mismos. Como nos recuer- nombrado Alcalde por aclamación, no en el Ayuntamiento, dejó de publicarse dan Agulló y Juan, el Gobierno Civil pretende, en absoluto, obviar la votación El Despertar de Onteniente y desapare- solicito la clasificación política de los consiguiente; lo único que reflejaba era ció de la escena el tandem Dasi-Jordan concejales en los términos siguientes: precisamente el carácter indiscutible e Jover que habían sido los impulsores de Centristas, Ciervistas, Conservadores, indiscutido de la victoria de su candida- toda esa actuación contra el Ayunta- Liberales, Demócratas, Albistas, Refor- tura y de su opción a la Alcaldia. Las miento. Posteriormente los radical socia- mistas, Constitucionalistas, Tradiciona- insinuaciones de Lendoiro al respecto, listas locales, mucho más atemperados, listas, Independientes e Indeterminados carecen totalmente de sentido. Si por se integrarían en Izquierda Republicana. monárquicos, Derecha Republicana, algo se habían distinguido Montés (y los Por cierto: tras las elecciones de febrero Radicales, Regionalistas, Socialistas, republicanos locales, en general) en toda de 1936, exigieron la continuidad de Comunistas Independientes e Indetermi- su vida política, fue por su oposición a Montés al frente del Ayuntamiento. nados antimonárquicos”. Vease Agullo, nombramientos no refrendados por las C. y Juan, R.: “ Notes sobre les eleccions correspondientes votaciones. 34 AMO: Secretaria-Expedientes 1932 municipals a la Vall d´Albaida durant la 22 AMO: Libro de Actas 1932 (14-5-32) 35 De los otros dos concejales solo tene- segona república 1931-36”, ALBA nº 7. mos datos de uno de ellos: fue tímida- 23 Ya hemos señalado que entre los 6 con- 7 AMO: Asociaciones 1927-34 y Corres- mente republicano en 1931, para pasar cejales de la UG no puede hablarse de pondencia 1930-31 posteriormente a colaborar con las fuer- coherencia y homogeneidad política. Por zas de derecha opuestas a la república. 8 v. AMO: Libros de ACTAS 1930-31 ello, una vez consumada la derrota pro- (especialmente sesiones de noviembre- clamada la República, no es tan difícil diciembre de 1930 y enero 1931); Secre- explicar la disparidad en su evolución

-147- LA TOPONÍMIA: RIQUESA CULTURAL I LINGÜÍSTICA DE L’OLLERIA.

ALICIA BOLUDA ALBINYANA

1) Introducció l’orientació per un terreny on no hi camp, a la cacera, a fer pebrassos... havia els camins tan ben traçats que s’han perdut en gran part en el nos- L’any passat vaig tindre l’ocasió tenim hui. tre temps. La gent jove i la major de d’escriure un article per a aquesta menys de quaranta anys (aproxima- revista, que vaig titular L’ofici de Molts topònims són descone- damanet) no sol practicar aquestes fuster a l’Olleria. Enguany he estat guts, i alguns s’han perdut, o van activitats, i per consegüent desco- convidada de nou a fer la meua desaparèixer fa molts anys pel neix el seu terme. aportació, i m’agradaria donar les desús, és a dir, perquè simplement gràcies per aquesta nova oportuni- ja no resultaven útils o s’han substi- De manera que per unes raons i tat. He pensat tractar un tema que tuït per altres més moderns i de més per altres aquest conjunt de noms ha em resulta molt interessant, i de fàcil identificació. anat minvant, i tanmateix formen segur que també ho serà per als lec- part de la història i la cultura dels tors: la toponímia, és a dir, els noms Però amb aquestes paraules no nostres pobles. Gràcies als topò- tradicionals que tenen les parts del voldria fer sentir malament ningú, nims recordem llinatges de famílies terme d’un poble -els barrancs, les perquè si aquesta part de la cultura que antigament viviren a la nostra fonts, les serres, les partides...-. dels nostres pobles és desconeguda vila, paraules que hui no utilitzem i no és culpa nostra, no és un propò- són correctes, llocs importants per Si en l’actualitat molts d’aquests sit conscient, sinò que les cir- al municipi... noms no s’usen, abans, i no fa tant cumstàncies, els nostres costums, de temps, eren ben coneguts per la etc. són els factors que més han De tota aquesta riquesa en tenim gent, perquè constituïen un punt de influït per a arribar a aquest desco- constància als documents i papers referència importantíssim en neixement. Per exemple, l’afició al que trobem als arxius municipals,

-148- com ara als llibres de batlia o de etc. fins a simplificar-se en Gàlim i En canvi, altres topònims conte- riquesa rústica, que sovint no Gàfit quan molt de temps després es nen cognoms i malnoms encara podem llegir per l’erosió causada desconeixia l’origen del nom. existents, com són la casa del pel foc, l’aigua, els corcons i altres Salido, la casa (de) Plà, el molí (de) animalets. El tercer nom que pertany a un Bacora, la sènia del Colador, la llinatge antic, també del segle XIII, maquineta (de) Mussam, el barranc Açò no vol dir però que no tin- és Saranyana. Dessigna una partida, de Grau... guem testimonis directes i vius: la Saranyana, el barranc de Saran- gent major, sobretot els homens, yana, que és el de Sant Joan al pas- 2. Topònims que expressen quali- donada la seua afició al camp i la sar pel terme de l’Olleria, i l’altet tats del lloc muntanya, conserven molts noms de Saranyana, una xicoteta elevació de llocs i racons, hi ha persones que del terreny. Es tracta del cognom Un altra classe de noms de lloc saben els de tot el terme. d’un repoblador català a qui el rei prou abundant és la que indica una Jaume I va atorgar segurament característica, bé natural o bé creada Generalment els joves conser- aquesta parcel.la. artificialment. Per exemple tenim el ven pocs noms d’aquests en relació barranc de l’Aigua, que indica a la quantitat que podem recollir en Tenim també altres topònims segons hem arribat a saber que quan un poble com el que ens ocuparà: provinents de cognoms que hui no plovia molt l’aigua de la serra -la l’Olleria. Jo mateixa he de confes- existeixen a l’Olleria, però que Serra Grossa- s’escolava en gran sar que fins que no em vaig posar a segurament sí que hi trobariem quantitat per ell; el barranc de la fer un treball sobre aquesta matèria abans. És el cas de l’ altet de Cots, Murta, que associem a la quantitat desconeixia la majoria de topònims que identifique -és una hipòtesi, d’aquests arbusts que hom podia del meu propi poble, com quasi tota una idea- amb el llinatge Cots, que trobar-hi; l’ombria de la Cova, que la gent de la meua edat (tinc vint-i- he trobat a un document de l’any indica la part d’ombra a on es troba tres anys). 1790 que parla de cognoms desapa- la Cova de Sant Nicolau, respecte a reguts a la vila (recollit a l’obra la part de sol, anomenada carassol; ELS TOPÒNIMS DE L’OLLERIA L’Olleria Vila Reial, per Germà l’Albardal, que es tractaria d’una Ramírez Aledón). zona abundosa en una classe Podria haver fet un llistat on es d’arbust anomenat albarda, com pogueren veure tots els noms de Un altre cas és Elrò n’hi ha una mena de coscoll; la penya de lloc que tinc recollits del terme de altres que són més moderns, que l’Àliga, que potser corresponguera l’Olleria, però em semblava molt contenen també un nom, cognom o al lloc on aquesta au tindria el niu; pesat per als lectors anar comentant malnom de persones que els nos- l’Empedrat, lloc envoltat d’un mur nom per nom. He decidit fer una tres avis encara han conegut o n’han baix de pedra; el Figueral, que classificació a manera de petita tingut referències. Per exemple suposem una zona abundosa en mostra i agafaré només els topò- tenim el teular de Miquel, la bas- figueres; la Garrofera, creiem que nims que em semblen més interes- seta de l’Agutzil (dita de com l’anterior; l’Horta Nova res- sants i amb més particularitats per a l’/aguatzil/), l’alcavó de Baptistet el pecte a l’Horta de sempre -vora el comentar. Niño, la casa del Batle (dita del riu-; el Rodat, un tros de terreny Bale), la casa del Barraquero, els envoltat també per una sospedrada; 1. Topònims que provenen de nom aiguamolls de Bigots, la casa (de) el camí Tapets, caracteritzat pel o malnom Botifarra, la mina de Macari, els tipus de terra que el conforma, el bancalets de l’Ermità, l’alcavó de tap, com una argila blanca i molt La major part de topònims tenen Rosa Sanchis, la foieta de Candel, dura; o el Tossalt, una xicoteta ele- origen en el nom o malnom del pro- el barranquet de les Vidales, l’altet vació del terreny, com una muntan- pietari d’eixa part de terreny. Per del tio Muixú... yeta. exemple, a l’Olleria en tenim dos molt antics: Gàlim -que dessigna Hi ha un topònim d’aquest grup una partida, una casa (la casa de que té història pròpia: la Campa- Gàlim) i un camí (camí de Gàlim)- i nera. És el nom d’una casa de Gàfit (el pla de Gàfit) dos partides camp i la part de terreny on es molt importants i molt conegudes, situa, on segons la llegenda popu- que segons els estudiosos provenen lar un home que llaurava va trobar de l’àrab, i es documenten des del una bossa de monedes enterrada, i segle XIII. La idea més verosímil és amb els diners que hi va traure va que el dit terreny o casa foren d’uns manar fer la campana nova per a propietaris moros anomenats Gàlim l’esglèsia. D’ací el nom de Campa- i Gàfit. Com sabem el rei Jaume I nera segons es conta popularment, no va expulsar la població àrab sinò tot i que podem suposar, perquè que amb colons catalans i aragone- aquesta llegenda és prou comú, que sos va aconseguir una repoblació el topònim podria estar motivat pel cristiana, que augmentaria amb el nom o sobrenom del propietari o temps (és a dir, convivien les dos propietària. poblacions, àrab i cristiana). Per aquesta raó es mantindria la deno- Finalment tenim un topònim que minació del terreny entre els nous considere molt interessant des del pobladors de parla romànica -açò punt de vista lingüístic i històric, és, provinent del llatí- com a “les Qüerna. Hem tingut notícia d’ell a terres de Gàlim” o “allò de Gàfit”, través de fonts orals. En la meua

-149- opinió prové del llatí QVERNEA L’origen d’aquest nom és difícil dir, pasturar. Ara bé, açò significa ‘de carrasca’ a partir de d’establir. En principi pense que que aquesta zona s’emprava per a QVERQVS, ‘carrasca’. Indicaria un provindria del llatí FRATER, que alimentar el ramat o es tracta del lloc on hi haurien molts arbres va evolucionar a fraire -d’on ve nom que li ha traspassat a la terra el d’aquest tipus. Si la nostra hipòtesi frare-. A partir d’aquest fraire seu propietari?. No ho sabem amb fora certa, ja que no descartem cap tenim diverses possibilitats fins a certesa per falta de documentació. altra interpretació, seria el topònim arribar al nostre Freira. Una seria el Però amb tot, el nom ens sembla més vell de l’Olleria, un llatinisme canvi de posició de -a- i -e-: molt important a l’hora de demos- mantingut a través dels segles que fraire>freira. Aquest fenòmen trar que paraules que considerem arribaria al català. Però pensem que (anomenat metàtesi) es produeix en perdudes en el nostre dialecte millor vindria de qüern. altres situacions, i un exemple molt valencià s’han conservat en casos fàcil de comprovar es troba en la especials com aquest, i per tant vol 3. Topònims d’origen desconegut o locució preposicional cap a, que en dir que van existir -i són comunes a difícil. el nostre dialecte -valencià meridio- tot el català, malgrat les opinions nal- generalment dóna “pa ca”. contràries-. En tenim uns quants a l’Olleria, als quals podem donar una interpre- Una altra possibilitat és que L’últim topònim que voldriem tació, però sempre estarà oberta a fraire passara a freire, o que del comentar és el camí (del) Ras. noves interpretacions. llatí FRATER sorgira un resultat Tenim dos possibilitats: pensar que doble freire/fraire. La qüestió és el camí conduïa a cert lloc pla i llis, Un d’ells és l’Alegre, amb el que d’aquest freire podrien tindre o bé que el dit camí tenia aquestes correspondent barranc de l’Alegre. com a resultat freira per un canvi en característiques. Desconeixem l’origen d’aquest nom la vocal final (anomenat neutralitza- de lloc, tot i que suposem una moti- ció d’àtones), propi de la major part Conclusió vació antroponímica, açò és, que del català (per exemple en valencià parteix del nom, cognom o malnom mare-català mara, val. posar-cat. Amb la meua exposició espere d’una persona -del propietari-. Pel pusá, etc). haver aconseguit despertar l’interés, significat de la paraula seria fàcil i si més no la curiositat dels lectors pensar que es tracta d’un malnom o També podria haver-se produit envers el tema de la toponímia. Des sobrenom, ja que és un qualificatiu. un canvi al femení a partir de fraire d’ací m’agradaria convidar-los a fer motivat per una possible propietà- memòria, a transmetre aquesta Un altre topònim que ens resulta ria, com sol passar en els malnoms memòria, i als més atrevits a fer molt interessant per la dificultat de dels pobles, on els fills hereden el reculls de noms de lloc del seu l’explicació és la Freira. Correspon sobrenom patern o matern però can- poble, que de segur ajudaran a altra a una partida o tros de terme que fa viant el gènere segons siguen home gent, i a les generacions més jovens com una foieta, i on trobem un o dona. sobretot, a conéixer aquesta part de alcavó dit de la Freira. Segurament la nostra riquesa lingüística i cultu- té l’origen en un cognom, o en tot Desconec també l’origen del ral particular. Seria com l’assegu- cas en el sobrenom del propietrai. topònim la Peixerona, pronunciat rança de vida de part de la història El tenim documentat des del segle també /peixarona/ o /pixerona/. La dels nostres pobles, que no sola- XVI a un llibre de riquesa rústica, i nostra idea és que prové del verb ment es troba en els elements visi- és un dels més antics del poble. pèixer, és a dir, menjar herba els bles i palpables com esglèsies, animals, o com tenim per costum de monestirs, castells... És evident que aquests tenen gran valor per al nos- tre patrimoni. Però es tracta de veure que aquest patrimoni el confi- guren també els elements de la nos- tra varietat lingüística, i de la nostra expressió verbal -també la més popular- que tan incorrecta i pobra trobem a voltes. Amb aquest article espere haver demostrat tot el con- trari.

-150- Los Vales Reales son el precedente inmediato del papel moneda que por razones de seguridad se estamparon en la Real Calcografía. la primera emisión de Vales Reales se efectuó en 178O (Real Cédula de 2O de septiembre de 178O). Ejemplar de la emisión de 1795. Grabado de Lorenzo Sánchez mansilla (muchos de los dibujos de estos Vales Reales fueron de José Ximeno. Respecto a la grabación de la letra no consta el grabador). (De la edición facsímil llevada a cabo por la Calcografía al cumplirse el primer centenario de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre en el año 1993). EL PINTOR Y CALCÓGRAFO BARTOLOMÉ SAIZ UREÑA. (Ontinyent, 1754 - Madrid, finales del siglo XVIII).

FERNANDO GOBERNA ORTIZ

Pocas son las noticias que aunque sólo menciona que nació prende los años 1752 - 1778). tenemos sobre el pintor y calcó- en Ontinyent en el año 1754, que Existe asimismo una tercera refe- grafo nacido en Ontinyent Barto- era calcógrafo y que murió en rencia a este artista nacido en lomé Saiz Ureña, y de hecho su Madrid en el año 1794 (este Ontinyent que se puede leer en el nombre no es mencionado en las último dato, el de que murió en ``Catálogo General de la Calco- obras sobre la historia de esta 1794, puede ser incierto por lo grafía Nacional’’ publicado en población1. Asismismo, tampoco que más adelante comentaré). No Madrid en el año 1987, pues en la he podido encontrar ningún dato obstante, ya Enrique Pardo Cana- página 67, hace referencia a una sobre la vida de este pintor y cal- lis, en su obra ``Los registros de de las planchas de grabados de cógrafo en obras sobre la historia matrícula de la Academia de San dicha Calcografía Nacional, la del grabado en España o en las Fernando de 1752 - 1815’’ publi- señalada con el número 75O, que hacen referencia a los artistas cada en Madrid en el año 1967, lámina titulada ``Escenas de la valencianos2. incluye a Bartolomé Saiz Ureña Brigada de Artillería Volante’’ La primera información sobre como uno de los alumnos matri- (obra realizada alrededor del año Bartolomé Saiz, que yo conozca, culados en dicha real academia en 1796 con las dimensiones de 415 fue publicada en el año 1981 por la fecha del 24 de noviembre del x 567 mm en plancha de cobre en Antonio Correa en su: ``Reperto- año 1775, cuando tenía 21 años ``talla dulce’’, la cual era uno de rio de grabadores españoles’’3, (Libro I de matrículas que com- los seis grabados de esta colec-

-151- ción sobre esta Brigada de Arti- I. ALGUNOS DATOS SOBRE ahora comentaré, ambos residi- llería Volante que llevó a cabo la SU NACIMIENTO EN rían en Madrid manteniendo Calcografía Real, colección que ONTINYENT EN EL AÑO entonces una relación de más adelante comentaré); pues 1754 Y SOBRE SU FAMILIA. amistad6. bien, según este Catálogo, el No conozco en qué año se autor del dibujo de esta lámina Bartolomé Saiz (o Sais) Ureña trasladó Bartolomé Saiz a fue Antonio Guerrero, el grabador nació, en efecto, y tal y como Madrid, aunque lo cierto es que a Nicolás Besanzón, y el grabador menciona Antonio Correa en la los 21 años, como ya he avan- de la letra el ontinyentino Barto- referida obra, en Ontinyent en el zado, estaba en la Villa y Corte, lomé Saiz. año 1754. En el Archivo de la siendo uno de los alumnos de la No obstante, y a pesar de los Parroquia de Santa María de esta Academia de San Fernando que pocos datos que se conocen de población se conserva el libro de se matricularon en el año 1775. este calcógrafo que debió de inscripciones de bautismos No es probable que estudiara con morir a una edad cercana a los correspondiente a este año, y en anterioridad en la academia cuarenta años, me parece intere- el mismo, en la inscripción seña- valenciana de Nobles Artes de sante dedicarle las páginas que lada con el número 148, podemos San Carlos, aunque cabe esta siguen porque perteneció a una leer que el presbítero y vicario de posibilidad ya que, cuando el rey generación de grabadores que esta parroquial iglesia de Ontin- Carlos III aprueba los estatutos de elevaron este arte en España a la yent, el licenciado Vicente Tor- esta academia en el año 1768, altura de otros paises europeos en tosa, bautizó el día 6 de junio de Bartolomé Saiz tenía catorce los años de la llamada ``ilustra- este año a un hijo legítimo y natu- años. También pudo ocurrir que ción española’’; y asimismo por- ral de José Sais y de Pascuala por entonces acompañara a su que en Madrid mantuvo una rela- Ureña, consortes, siendo sus familia, o a algún miembro de la ción de amistad, e incluso tuvo abuelos paternos Pedro Sais y misma, a Madrid, tal y como fue parentesco como también comen- Josefa Insa, mientras que los el caso de la familia de los herma- taré más adelante, con los herma- paternos lo fueron Miguel Ureña nos López Enguídanos, pues pre- nos López Enguídanos, es decir y Antonia Martínez. Le puso por cisamente hacia este mismo año el pintor José López Enguídanos nombres Bartolomé, José, Benito, de 1775, toda la familia se tras- (Valencia 176O - Madrid, 1812), Pascual y Vicente, y fueron sus ladó a la Villa y Corte al parecer el grabador Tomás López Enguí- padrinos José Insa y María Gar- por las ocupaciones del padre, danos (Valencia, 1773 - Madrid, cía, la cual era, según añade este José López7. 1814) y el también grabador párroco, mujer de José Sais (segu- A propósito de esto, me parece Vicente López Enguídanos ramente un tío del recién nacido). interesante mencianar el hecho de (Valencia 1774 - Madrid 18OO), Poco he podido averiguar que en el Archivo Municipal de y asimismo por la amistad que sobre sus padres, tan sólo que Ontinyent, en la sección de libros tuvo con el erudito deán de parece ser que vivían en la calle de protocolos notariales, hay una Xàtiva José Ortiz y Sanz (Ayelo llamada, por aquellos años, con el escritura del escribano Vicente de Malferit, 1739 - Valencia, nombre de Caldes, la cual se Bartolomé Presencia de fecha 16 1822). denomina hoy en día Cantalar de de febrero de 1778, en la cual se Desgraciadamente sobre su Sant Carles. Es una calle que puede leer que el vecino de obra como pintor y grabador ape- tiene su principio enfrente de la Ontinyent D. Bartolomé Mora nas tengo otras noticias que éstas iglesia de San Carlos, la cual está otorgó poderes a D. Joseph López que he mencionado, pero no obs- situada en la calle Mayans, y sube Enguídanos, el cual era agente de tante estoy convencido de que hasta la parte alta de la ciudad4. negocios en la Villa y Corte de Bartolomé Saiz, a pesar de su Este dato lo conozco porque el Madrid, y éste era, sin duda, el temprana muerte debió de reali- nombre de su padre, José Sais, se padre de los hermanos López zar bastantes trabajos para la Cal- encuentra en una lista de vecinos Enguídanos. cografía Real, sobre todo en la que se hizo con la finalidad de grabación de letras para láminas llevar a cabo un reparto de gastos II. SUS ESTUDIOS EN LA o para los llamados vales reales, ocasionados en la extinción de la REAL ACADEMIA DE SAN billetes de banco etc... . Su obra langosta entre los años 1756 - FERNANDO como pintor, en cambio, nos es 1758, plagas éstas que, como es totalmente desconocida, aunque bien conocido, causaron grandes La Real Academia de Nobles él, en su declaración ante el nota- pérdidas en la agricultura en los Artes de San Fernando empezó a rio a propósito de la boda de términos de Ontinyent y otros ejercer sus funciones en el año Tomás López Enguídanos y pueblos vecinos en estos años5. 1744 de manera provisonal bajo Josefa Ortiz Arqués (la sobrina Su padre quizá fuera, por lo tanto, el reinado de Felipe V, pero su del erudito deán de Xàtiva José propietario de algunas de estas creación definitiva tuvo lugar en Ortiz y Sanz), celebrada en tierras. el año 1752 al aprobar sus estatu- Madrid en 1793 y que ahora En el mismo año del naci- tos el rey Fernando VI. comentaré, menciona el hecho de miento de Bartolomé Saiz, es Un año antes de que el joven que era pintor. decir en 1754, un joven de Ayelo de 21 años Bartolomé Saiz se En fin, en las pocas páginas de nombre José Ortiz y Sanz acu- matriculara para poder estudiar en que siguen trataré de recuperar, día a estudiar a la residencia que la misma, es decir en el año 1775, para la memoria histórica, el los padres jesuitas tenían junto a la Academia había trasladado su nombre, y algo de la vida, de la iglesia de San Carlos, es decir sede desde la llamada Casa de la este artista ontinyentino que muy cerca de la casa de los Panadería, en la Plaza Mayor de vivió en la segunda mitad del padres de Bartolomé Saiz. Con el Madrid, al edificio de la calle de siglo XVIII. paso del tiempo, y tal y como Alcalá en donde actualmente

-152- sigue (el rey Carlos III compró un 1757 figuró ya el grabado en los tectura o el grabado. los estatutos edificio al conde de Salceda, edi- concursos para los premios que de esta Real Academia de San ficio que luego fue luego transfor- otorgaba la Academia, dándose a Fernando mencionaban por ejem- mado en la sede de esta Acade- los burilistas una medalla de plata plo, respecto a los directores del mia). de ocho onzas. grabado, lo que debían hacer, que Ya desde el establecimiento de En este año de 1775, en el cual era: la Academia se había tenido por se matriculó Bartolomé Saiz, fue- preciso el buscar el adelanta- ron un total de 126 los alumnos ``Instruir en el Grabado, uso de miento del Arte del Grabado, que lo hicieron según la citada la agua fuerte, talla dulce, forma- tanto en el uso del buril y agua- obra de Enrique Pardo Canalis. ción de cuños, sellos, y mas par- fuerte, como en la formación de Los orígenes y edades de estos tes de esta Profesion, no solo á sellos, cuños y demás. Y así, en alumnos eran muy diversos, y así, los Pensionados para ella, sino es este mismo año de 1754, año de respecto a los orígenes, algo á todos los demás Discípulos de su creación, la Academia mani- menos de la mitad eran nacidos la Academia que quieran concu- festó a Su Majestad el rey Carlos en el propio Madrid, siendo los rrir. Igualmente será de su obli- III que era evidente la necesidad demás de muy diversos lugares de gación cuidar que los Pensiona- de promover el estudio de esta España (Bartolomé Saiz fue el dos asistan todas las noches á los Arte, para lo qual desde el 12 de único valenciano matriculado en Estudios de la Academia, y que abril de este año tenía destinados este año), así como también había presenten al fin de cada mes las dos maestros. algunos nacidos fuera de España, obras, ó labores en que se exerci- Un muestra de este interés de como por ejemplo Francisco Fer- ten, informando á la Junta Ordi- la Academia fue, además, el nández del Rosario que tenía 18 naria del adelantamiento, atraso, hecho de que solicitara a S. M. el años y era nacido en Manila, o ó inaplicación que notàren en sus poder crear seis plazas para el Santos Auvillon de 34 años y de Discípulos, para que hallandose estudio de grabado, las cuales Angers (Francia). En cuanto a la influída de todo, tome las provi- serían costeadas por el erario real edad, la más temprana era la de dencias convenientes.’’10 con el fin de que seis alumnos sin 10 años, aunque también había medios económicos, tres para el alumnos de más de treinta años. Cuando Bartolomé Saiz buril y tres para sellos, pudieran En pocos casos la información comenzó a estudiar en la Acade- hacerlo en las salas de estudio de recogida en estos libros de matrí- mia el director del estudio del la misma, en atención a que eran cula incluía, además, algún hecho grabado era aún Juan Bernabé muchos los jóvenes que, por particular, así, por ejemplo, si el Palomino, ya que lo fue desde la necesidad de adquirir con el tra- alumno iba a estudiar arquitectura propia creación de la Academia bajo del día su alimento, no o matemáticas, como fue el caso hasta su muerte en el año 1777. podían aplicarse al estudio en ésta de Pedro Rodríguez Trujillo, el Según Enrique Lafuente Ferrari11, por la noche, que era cuando la cual se inscribió para el estudio este primer director de grabado Academia abría sus puertas a las de matemáticas, u otra clase de que tuvo la Academia fue un tres artes principales, es decir, información como la del alumno artista nada más que discreto, dibujo, pintura y escultura (el Rey Francisco Alvarez Benavides, pero constante y capaz de ser concedió estas seis plazas de pen- matriculado ese año a la edad de maestro, y tuvo el mérito, ade- sionados en el año 1762)8. 29 años, nacido en Valladolid, el más, citando a Ceán, de estable- Así pues, el grabado recibió, cual, se añade que, con el paso cer el buen gusto en el grabado y en efecto, un decidido impulso del tiempo, fue académico de el de propagar este arte que estaba por parte de la monarquía borbó- aquella real institución. También casi olvidado. nica en el siglo XVIII. Este Arte es interesante la información que El sucesor de Juan Bernabé era necesario para dar a conocer se añadía, en ocasiones, sobre la Palomino en el cargo de director el conocimiento ciéntifico y téc- ocupación o cargo del alumno, así del grabado fue el extraordinario nico, pues las ciencias de la Andrés Ortiz y Tabar se matriculó grabador Manuel Salvador Car- mecánica, las ciencias naturales, siendo oficial 3º de la Contaduría mona (Nava del rey, 1734 - la medicina, la cartografía, la del Refugio, Manuel Pombo, de Madrid, 182O), el cual había ingeniería, la arqitectura etc.., 29 años, nacido en Lugo, era cabo estado pensionado en París desde necesitaban poder difundir sus del regimiento de la Corona, Pas- el año 1752, ciudad en la que estu- adelantos, y en esto el grabado cual Alonso Salcedo, estaba dió el arte del buril en el taller de iba a tener una gran importancia. empleado en la Fábrica de la Dupuis; luego regresó a España y Así, bajo la tutela real, e insepara- China, Antonio Torrecillas era en 1777 fue nombrado, como he ble de lo que se ha llamado la oficial de la Contaduría del dicho, sucesor de Juan bernabé ilustración española, el grabado Monte Militar, y Carlos Antonio Palomino. Discípulos suyos fue- en España llegó a una gran cali- Paganini era cadete del Regi- ron por ejemplo, aparte de Barto- dad, semejante sino superior al de miento de Reding9. lomé Saiz, los grabadores José otros paises europeos. La crea- Los alumnos solían estudiar en Gómez de Navia, Simón Brieva, ción de la Calcografía Real en el la Academia por un tiempo de Manuel Alegre, luis Fernández año 1789, como ahora comentaré, unos cuatro años, aunque esto Noseret, Blas Ametler, Mariano fue muy importante a este res- podía variar; comenzaban por los Latasa, José Becquer y Estaban pecto, como lo fue asimismo el principios del dibujo que era la Boix, es decir toda una generación estudio de esta Arte en las distin- parte fundamental del aprendi- de grabadores españoles de la tas Reales Academias Españolas zaje; luego, en los años sucesivos segunda mitad del siglo XVIII que de Nobles Artes, especialmente hasta completar estos cuatro años, situarían a esta arte en España a en la de San Fernando. De hecho, se trataba de instruir al alumno en una gran altura en cuanto a la cali- en esta Academia, ya desde el año la pintura, la escultura, la arqui-

-153- Retrato de don Tomás López Enguídanos (1773-1814). Retrato de doña Josefa Ortiz Arqués (1771-1859). Autor: Autor: Vicente López Portaña (1772-1850). (Museo de Vicente López Portaña (1772-1850). (Museo de Bellas Artes. Bellas Artes. Valencia). Valencia). dad de sus trabajos. título de teniente-director de pin- Constantinopla en el año 1784’’ III. LAS RELACIONES ENTRE tura en la Academia, y tres años (Imprenta Real, 179O), o los que BARTOLOME SAIZ, LOS más tarde el de Pintor de Cámara hizo para el ``Quijote’’ de Quin- HERMANOS LOPEZ ENGUI- (entre sus obras estan las decora- tana, y asimismo los que llevó a DANOS Y JOSE ORTIZ Y ciones con frescos y óleos de los cabo para ilustrar la ``Colección SANZ (EN DEAN DE XATIVA). palacios de Aranjuez, la Granja, de vaciados de estatuas antiguas El Pardo y El Escorial). Ambos, que posee la Real Academia de Un año antes de que Barto- por lo tanto, Bartolomé Saiz y las Tres Nobles Artes’’ (año lomé Saiz se matriculara en la José López Enguídanos debieron 1794), y los de la ``Cartilla de Academia lo había hecho José de ser discípulos de Maella res- principios del dibujo’’ (Imprenta López Enguídanos, pues existe pecto a la pintura. Real, 1797), ambas obras las hizo constancia de que lo hizo el 21 de José obtendría en el año 1781 con la intención de que sirvieran octubre de 1774 cuando tenía el primer premio de segunda clase en la enseñanza en los estudios de quince años12, así pues, debió de de la Academia de San Fernando, la propia Academia13. existir una relación de amistad y tres años después, en 1784 el Conozco también el hecho de entre ambos que debió de comen- segundo premio de primera clase que José se casó con Aniceta zar ya en los estudios de la Aca- de la sección de pintura. Llegó a Martín García en la década de los demia en estos años. ser individuo de mérito de San años ochenta de este siglo14, y José fue discípulo del pintor Fernando con fecha de nombra- aunque no tengo ningún dato Mariano José Maella (Valencia, miento de 4 de enero de 1795, y cierto al respecto, es posible que 1739 - Madrid, 1819), el cual, Pintor de Cámara con la del 28 de esta Aniceta Martín García como es conocido, había ingre- octubre de 18O6. Falleció en tuviera parentesco con Bartolomé sado en la Academia de San Fer- plena Guerra de la Independencia Saiz, pues como se recordará, su nando en el año 1752, luego en Madrid, el 7 de agosto de madrina (así consta en la inscrip- estuvo pensionado en Roma y a 1812. Entre sus obras más desta- ción suya de bautismo que he su regreso en el año 1765 fue cadas, en cuanto a dibujos para comentado) fue María García, y nombrado académico de mérito grabados, estuvieron las que hizo según su declaración ante el nota- de la propia Academia de San para la colección que llevó a cabo rio con motivo del casaminto de Fernando, estando, por aquellos la Calcografía Real llamada Tomás López Enguídanos, el her- años, también al servicio del Rey ``Retratos de Españoles Ilus- mano de José, con la sobrina de bajo la dirección del pintor Rafael tres’’, los dibujos que hizo para la José Ortiz y Sanz, Josefa Ortiz, en Mengs. En 1771 Maella recibió el obra de José Moreno ``Viaje a el año 1793, al cual ahora me

-154- referiré, menciona el hecho de eran paisanos y también porque nieron los mejores grabadores de que era cuñado de Tomás, lo cual Ortiz frecuentaba, como segura- la España de finales del siglo me hace pensar en esta posibili- mente Bartolomé Saiz, la Real XVIII entre los años 1788 y dad. Academia de San Fernando, ya 1814), más de treinta láminas Los otros dos hermanos de que era académico de la misma para la obra del botánico Antonio José López Enguídanos, Tomás y como he dicho, y asimismo el José Cavanilles ``Icones et des- Vicente se matricularían en la edificio de la Imprenta Real criptiones plantarum’’ (Madrid, Academia algunos años después, situado en la Puerta del Sol, ya Imprenta Real años 1791 - 18O1), pues Tomás lo hizo el 4 de mayo que en el mismo se había impreso cincuenta y tres láminas para la de 1786, y Vicente unos días su ``Vitruvio’’, y se imprimirían también obra de Cavanilles sobre antes, el 1 de mayo de ese mismo en años sucesivos otras obras el Reino de Valencia ``Observa- año, cuando tenían doce y once suyas. ciones sobre la Historia Natural años respectivamente. De Tomás Por todo esto no es extraño que ...’’ (Imprenta Real, años 1795 - se conoce el dato de que obtuvo Tomás López Enguídanos, el cual 1797), cinco para la obra de su tío hasta ocho premios de los que se vivía en la calle de Toledo, cerca el deán de Xàtiva ``Los Quatro convocaban en esta real institu- por lo tanto de la calle Cava Baja, Libros de Arquitectura de Andres ción mensualmente (en la Acade- con su madre, María Antonia Per- Paladio ...’’ (Imprenta Real, año mia estudiaron, al menos Tomás, les de la Calzada, y seguramente 1797), dieciséis para la edición hasta el año 179O). con su hermano Vicente (ya que de Ortega de las ``Aventuras de Por su parte José Ortiz y Sanz, su padre debió de morir hacia Gil Blas de Santillana’’ (Madrid, como es bien conocido, había 1791 y su hermano José estaba por 1797), siete para la colección estado en Italia entre los años entonces ya casado con la ante- ``Vistas del Monasterio de El 1778 y 1784 pensionado por el riormente referida Aniceta Martín Escorial’’, tres para la también rey Carlos III para que llevara a García), tuviera también amistad obra de su tío ``Viaje Arquitectó- cabo la versión española de la con Ortiz, conociendo así a Josefa nico - Anticuario de España’’ obra de arquitectura de Vitruvio, con la cual concertó su casamiento (Imprenta Real, 18O7), deiciséis luego, desde 1784, residía en en el referido año de 1793. para la ``Biblia’’ en la edición de Madrid en la calle de la Cava La boda tuvo lugar el domingo don Manuel de Ribera, dieciséis Baja al lado de la casa en donde día 3 de noviembre de 1793 en la para la cuarta edición de el ``Qui- vivía, al menos en el año 1793, iglesia de San Martín en Madrid jote’’ (Imprenta Real, 1819) y año del casamiento de Tomás con ya que esta era la parroquia a la otras. Josefa, también Bartolomé Saiz cual pertenecía el domicilio de En el año 18O2 fue nombrado (en el número 6 de esta calle muy Josefa por entonces, pues hacia académico de mérito de la Acade- popular en el Madrid de finales poco que su tío y ella se habían mia de San Fernando, y dos años del siglo XVIII). trasladado a vivir a una casa de la después, en 18O4, académico tam- En el año 1787, como también calle de la Estrella. Días antes, el bién de mérito de la valenciana de es conocido, se publicó, impresa 5 de octubre, tanto su tío como San Carlos. En este mismo año de en la Imprenta Real, esta versión Bartolomé Saiz declararon ante el 18O4 fue nombrado asimismo española de la obra de arquitec- notario José Conde sobre si cono- Grabador de Cámara honorario del tura de Vitruvio, la cual, llevaba cían a los contrayentes y demás rey Carlos IV, y director de gra- cincuenta y seis láminas de graba- con el fin de formalizar el expe- bado del libro del botánico Cava- dos realizadas, según sus propios diente de su casamiento. Fue en nilles ``Hortus Regus Matriten- dibujos hechos en Italia, por los esta declaración, a la cual ya me sis’’, obra que no llegó a publi- grabadores Joaquín Fabregat, he referido, cuando Bartolomé carse por la muerte de Cavanilles Manuel Brandi, José Gómez de mencionó el hecho de ser pintor y ocurrida ese año. En 18O8, poco Navia, José Asensio, Hipólito conocer a Tomás desde hacía antes de comenzar la guerra de la Ricarte, Simón Brieva y Fran- tiempo entre otras cosa por ser su Imdependencia, fue nombrado cisco Juez, varios de ellos, como cuñado, y a Josefa desde el año Grabador de Cámara del rey Car- vemos, discípulos de Manuel Sal- 1789 cuando llegó con su tío a la los IV (con sueldo del erario real). vador Carmona. Villa y Corte, tal y como he Murió en Madrid en el año 1814 al Un año después, en 1788, y dicho, por la amistad que tenía acabar la Guerra de la Indepen- cuando Ortiz ya era académico de con él15. dencia cuando apenas tenía cua- honor por la arquitectura de la Entre las numerosas obras de renta y un años. Academia de San Fernando, viajó grabación y dibujo que realizó De Vicente, el tercero de los a Xàtiva para comenzar allí su Tomás en los siguientes años, hermanos López Enguídanos, se proyecto de ``Viaje arquitectó- después de su boda con Josefa, y sabe que nació en 1774 y murió nico anticuario de España’’, el hasta su temprana muerte en en 180016, y que participó, como cual tenía la aprobación del rey 1814, muchas lo fueron para las grabador, en varias obras en las Carlos III, pero estando allí colecciones de láminas estampa- que también lo hizo Tomás, tales enfermó de fiebres palúdicas lo das en la Calcografía Real, desta- como la obra ``Uranografía o cual le impidió comenzar dicho caré por ejemplo los retratos del descripción del Cielo’’ (Imprenta proyecto en este año, siendo Principe de la Paz, Fernando VII, Real, 1793), la del botánico Cava- entonces cuando volvió a Madrid el conde de Floridablanca etc..., la nilles ``Icones et descriptiones en febrero del año 1789 en com- ``Vista de Cádiz’’ (año 1795) plantarum ‘’, el ``Paladio’’ de pañia de su sobrina Josefa. para la colección de ``Vistas de Ortiz, o la edición de las ``Aven- Las relaciones de amistad de los puertos de España’’, varias turas de Gil Blas de Santillana’’ Ortiz con Bartolomé Saiz se láminas para la colección de que ya he citado. debieron sin duda a que ambos ``Retratos de los Españoles Ilus- Como he dicho, muchos de los vivían en la calle de la Cava Baja, tres’’ (en esta colección intervi- trabajos de los hermanos López

-155- Enguídanos fueron realizados billetes de banco y demás docu- Nacionales. para la Calcografía Real. Tam- mentos oficiales. Fue durante el mandato del bién Bartolomé Saiz llevaría a Así, de esta manera, se seguía el conde de Floridablanca, que tenía cabo trabajos para esta real insti- ejemplo de la creación en 1738, el cargo de Primer Secretario de tución, aunque, como ahora bajo el Papado de Clemente XII Estado, cuando se instalaron los comentaré, todo parece indicar de la Calcografía Camerale dos primeros tórculos en la sede que se especializó en la grabación Romana, y lo que se había hecho de la Imprenta Real (antiguo edi- de letras, imprescindible también durante el reinado de Luis XIV en ficio de Correos en la Puerta del en cualquier estampación, pues Francia, pues se habían dado los Sol como he dicho), siendo la pri- existe constancia de que fue el primeros pasos para la constitu- mera estampa que salió de estos autor de la letra en al menos una ción de una Calcografía Real, con tórculos el grabado del propio de las láminas para la colección la intención, asimismo, de reunir conde Floridablanca (fue el 29 de de la Calcografía: ``Escenas de la los fondos de la Academia de abril de 1789, y lámina fue gra- Brigada de Artillería Volante’’ a París. Así pues, al término del bada por Joaquín Ballester según la cual ahora me referiré, y es siglo XVIII sólo tres paises euro- dibujo de Angel Bueno). muy posible que lo hiciera tam- peos poseerán Calcografías El 15 de junio de 1789 el sub- bién para Vales Reales, billetes de banco etc.., los cuales como tam- bién he dicho, se estampaban asismismo en la Calcografía.

III. BARTOLOME SAIZ CAL- COGRAFO DE LA REAL CALCOGRAFIA

El artista calcografo necesi- taba tener un profundo conoci- miento del dibujo. Con el buril tallaba en hueco, sobre la plancha de cobre, los trazos para que en estos penetrara la tinta según el dibujo que debía de tener la estampa, para que así, el papel humedo impuesto sobre la plan- cha y sometida ésta a la presión del tórculo diera como resultado la estampación. En la técnica de grabado denominada ``talla dulce’’ se barnizaba la plancha aplicándole un ``barniz de bola’’ compuesto de betún de judea, cera virgen etc.., mientras que en la denominada ``aguafuerte’’ la plancha era tratada con ácido nítrico. En cualquier caso el artista tenía que conseguir dar el claroscuro adecuado al retrato o escena que se trataba de represen- tar17. La Real Calcografía18 empezó sus tareas el 29 de abril de 1789 como un departamento de la Imprenta Real (ésta había sido creada algunos años antes, en el año 178O). La finalidad que llevó a su creación fue fundamental- mente económica, pues, hasta entonces, la Imprenta Real, u otras instituciones reales, pagaban a las imprentas privadas las lámi- nas de grabados. Fue el valen- ciano Manuel Monfort, director por entonces de la Imprenta Real, De la obra: ``Vistas antiguas de Madrid. Colección de estampas del Museo Muni- el que presentó, con fecha de 16 cipal de madrid (155O - 182O)’’, MADRID, 1999. Vista de la calle de Alcalá con la Real Aduana y la Real Academia de San Fer- de febrero de 1788, un ``Plan de nando en primer término. Grabado de Alonso García Sanz. 135 x 19O mm. grabadores del Rey’’, en el cual Cobre, talla dulce. ponía de manifiesto la necesidad Vista de la Puerta del Sol con el edificio de Correos (antiguo edificio de la de un control riguroso de la Imprenta Real y la Calcografía). Grabado de Manuel Alegre. 135 x 19O mm. estampación de los Vales Reales, Cobre, talla dulce.

-156- delegado para asuntos de la Real Imprenta (don José Antonio Fita) propuso a Floridablanca el pro- yecto para que se recogieran, cui- daran, y tiraran de nuevo cuando fuera necesario, las láminas que se hubieran abierto de orden del Rey en la Imprenta Real. Para lle- var a cabo este importante encargo fue nombrado Nicolás Barsanti, el cual era un grabador nacido en Roma pero afincado en España, y por entonces Acadé- mico de Mérito de la propia Aca- demia de San Fernando. Apro- bado el proyecto por Florida- blanca se envió a la Real Imprenta la real orden con la resolución de S. M. para que se formara una colección de todas estas planchas a fin de custodiar- las en la Calcografía. Ordenes semejantes se enviaron a Don Antonio Ponz, Benito Bails, o a los grabadores Manuel Salvador Carmona o Juan Bru, pues todos ellos tenían bajo su custodia plan- chas que habían sido costeadas por el erario real. Las cincuenta y seis del ``Vitruvio’’ de Ortiz fue- ron de las primeras que pasaron a formar parte de esta colección. En 179O, con el ``Reglamento u ordenanza provisional’’ se esta- bleció el inventario de las mis- mas, sumando un total de 765, las cuales fueron la principal colec- ción planchas en deposito que tuvo la Calcografía. A la vez que se comenzó a recoger estas planchas, la Calco- grafía hizo los primeros encargos a algunos grabadores. Así, se grabó la portada y el retrato del Retrato del Padre Juan de Mariana. Rey para la ``Guía de Foraste- (De la colección de ``Retratos de los Españoles Ilustres’’. Reproducción de la ros’’, se continuó con la impor- obra: ``Retratos de los Españoles Ilustres. Memoria Histórica del Siglo de las tante colección de los ``Retratos Luces’’, Madrid, Calcografía Nacional, 1988). de los Españoles Ilustres’’, así como la estampación de los Vales de su exercicio, además de custo- las tituladas ``Retratos de los Reales, Guías, Planos, Mapas y diar los vales reales y demás Españoles Ilustres’’ a la cual ya otras estampas de interés para el obras que se tiraran, un sólo ofi- me he referido, la del `` Real Estado. Con esta actividad pronto cial de tórculo, el mozo ordinario Picadero’’ (láminas de temática se decidió incorporar nuevos tór- para la limpieza de láminas, y de equitación), la de ``Puertos de culos, por lo que Barsanti encargó otro mozo de oficio para el aseo y España’’, la de ``Vistas del Esco- diversas piezas de madera de demás de la estancia. El Director rial y Aranjuez’’, o la mencio- álamo negro, que fueron propor- era, como ya he dicho, Nicolás nada: ``Escenas de la Brigada de cionadas del jardín del Real Sitio Barsanti, el Regente era Juan Artillería Volante’’, en la cual de San Ildefonso (tenían 28 cm de Lázaro, el oficial de tórculos intervendrá Bartolomé Saiz como cilindro y 14O de largo). Antonio Suárez, y el mozo Tori- ahora comentaré, y otras, o la Según el ``Reglamento’’ del bio del Prado. difusión de cuadros de los Reales año 1793 (este nuevo reglamento No tardo la Calcografía, por lo Sitios con láminas de grabados19. sería modificado en 1799), la Cal- tanto, después de su creación, en Hay años, como en 1797 que cografía tenia ya en este año 6 tener una cierta independencia salen de sus tórculos hasta tórculos, y su personal empleado económica respecto a la Imprenta 7OO.OOO estampas. constaba de un Director, el cual Real, pues además de cubrir las El edificio actual de la sede de debía de ser profesor del grabado, finalidades económicas ya citadas la Comunidad de Madrid (antiguo un Facultativo estampador, que (vales reales, billetes de banco edificio de Correos) en la Puerta hacía de regente del estampado y etc..), se estamparon una series de del Sol de Madrid era en donde tenía a su cargo el material propio láminas ``artísticas’’ tales como estaba la Imprenta Real y la Cal-

-157- cografía en estos años. Dicho edi- Patiño, Feijoo, Jorge Juan, Anto- COGRAFO. LAS LAMINAS ficio, proyectado por el arquitecto nio de Ulloa, Campomanes o el DE LA COLECCION: ``ESCE- Pedro Arnal, académico de la pro- conde de Floridablanca entre NAS DE LA BRIGADA DE pia Academmia de San Fernando otros, siendo muchos los grabado- ARTILLERIA VOLANTE’’. y amigo de Ortiz, comenzó a res que hicieron trabajos para esta construirse en el año 1783. En serie, entre ellos los hermanos Como su título indica esta 1791 estaba bastante avanzado y López Enguídanos. Con respecto serie era de temática militar. la fachada fue obra del arquitecto a los epítomes o breves biografías Cuando se reorganizó el arma de Manuel Rodríguez Turrillo por de estos personajes, Ortiz y Sanz la Artillería Volante en el año deccisión de Godoy. La Calcogra- escribió algunas de éstas, y aun- 1795, la cual había tenido una fía estaba en la planta baja, la fun- que no consta en las mismas el destacada participación en la gue- dición en el segundo piso en la autor, todo parece indicar que uno rra del Rosellón, se decidió que parte posterior del mismo que de estos epítomes fue el que escri- una brigada de tal arma formara daba a la plaza del Pez, mientras bió sobre el padre Mariana. parte de los escuadrones del que el departamento tipográfico (Hubo otros autores que escribie- cuerpo de Reales Guardias de estaba en las galerías altas y tam- ron estos epítomes, como por Corps que estaban al mando del bién en la parte baja de este edifi- ejemplo el poeta Quintana). coronel Vicente María Maturana. cio. Los techos de los pisos prin- También se grabaron en la cal- Así, para celebrar tal hecho, en el cipales fueron realzados con cografía, entre los años 1795 y año 1797 tuvieron lugar unos vis- bóvedas en la parte del edificio 1797, las láminas de la obra ``Los tosos y espectaculares alardes y que daba a la calle Carretas por Quatro Libros de Arquitectura de simulacros de guerra llevados a ser más resistentes que los techos Andrés Paladio’’, traducido e cabo por los ocho escuadrones de de madera20. ilustrado con notas también por la guardia, la nueva brigada y por Una de las colecciones más Ortiz, obra de la que tan sólo se la tropas de infantería y caballería importantes fue, sin duda, la de publicó el primero de los tomos que se congregaron en Madrid los ``Retratos de los Españoles (en la Imprenta Real en 1797). con este fin. Para dejar constancia Ilustres’’. Había sido proyectada Este primer tomo contenía el de tan memorable hecho, Manuel por el Secretario de Estado, conde retrato de Manuel Godoy y el de Godoy dió orden de que en la de Floridablanca en 1788, y en Andrés Paladio ambos dibujados Real Calcografía se grabaran seis años posteriores fue continuada por José López Enguídanos y gra- láminas que representaran otras por mandato de Aranda y también bados por su hermano Tomás, y tantas escenas de la evolución en de Godoy. A este propósito, se 94 estampas grabadas por Manuel el campo de la recién creada bri- pidió a Manuel Salvador Car- Alegre, Vicente Pascual y Pérez, gada; así pues, por real orden de mona, director del grabado en la Vicente López Enguidanos, Fran- 24 de septiembre de 1796 se Real Academia de San Fernando, cisco de Paula Martí (nacido en emprendió la labor de dibujar y un informe en el cual constasen Xàtiva y más conocido por el grabar estas seis láminas, las cua- los mejores grabadores que pudie- “taquigrafo Martí’’), Francisco les fueron las siguientes (mantego ran hacerse cargo de la obra, Suria, Juan Gálvez, Pedro Gascó, la misma numeración del catálogo como, en fecto, así lo hizo Car- Manuel Castro, José Rico y de la Calcografía Ncional que he mona. Tomás López Enguídanos (para la citado anteriormente): Se grabaron hasta el año 1814 realización de las láminas se nº 746 ``La Artillería Volante un total de 114 retratos, a los que tomaron como referencia, por marcha cubierta por el Cuerpo de hay que añadir cinco más que se indicación de Ortiz, los grabados Guardia de Corps’’. 45O X 575 grabaron muchos años después, de la edición inglesa de Jaime mm. Cobre, talla dulce. Dibujada entre 1882 y 1889. La serie fue Leoni del año 1715). por Asensio Julia y Grabada por publicada periódicamente for- Después de la Guerra de la Rafael Esteve. mando cuadernos que compren- Independencia la Calcografía fue dían seis retratos. El primer cua- disminuyendo en su actividad y nº 747 ``La Artillería Volante derno fue editado en 1791 prece- entrando en un periodo de deca- hace fuego situada frente de los dido de un prólogo de toda la dencia, aunque es cierto que su ocho escuadrones del Cuerpo de obra escrito por José Castañeda. actividad continuó durante el Guardias de Corps’’. 4O2 x 552 Este primer cuaderno lo compo- siglo XIX y XX21. mm. Cobre, talla dulce. Dibujada nían cuatro retratos de literatos y Como ya he comentado ante- por Antonio Guerrero y Grabada dos de militares, y acompañaban riormente una de estas coleccio- por Luis Fernández Noseret. a los mismos unas hojas impresas nes de grabados que llevó a cabo en la propia Imprenta Real con un la Calcografía fue la denominada: nº 748 ``La Artillería Volante epítome o breve biografía biogra- ``Escenas de la Brigada de Arti- marcha en la columna formada fía de cada personaje. El objetivo llería Volante’’ en la cual existe por ocho escuadrones de la era dar a conocer, en España y en constancia de que intervinó Bar- Guardia de Corps’’. 425 x 575 el extrajero, a los más destacados tolomé Saiz así como también mm. Cobre, talla dulce. Dibujada personajes españoles del pasado, Tomás López Enguídanos. Sobre por Asensio Julia y Grabada por así como también dar fomento al los motivos por los cuales se gra- Rafael Esteve. arte de la grabación. baron estas láminas y demás De esta manera se grabaron asuntos relacionados con esta nº 749 ``La Artillería Volante los retratos de personajes tales serie trataré en el siguiente apar- baja acompañando a las tropas como Bartolomé Carranza, el tado. ligeras por un pais montañoso’’. padre Las Casas, el arzobispo 414 x 568 mm. Cobre, talla dulce. Palafox, Martín de Lanuza, Anto- IV. EL TRABAJO DE BAR- Dibujada por Antonio Guerrero y nio Pérez, el padre Mariana, José TOLOME SAIZ COMO CAL- Grabada por Tomás López Enguí-

-158- danos. 406 x 560 mm. Dibujada por nas como hemos visto. nº 750 ``La Artillería Volante Antonio Guerrero y Grabada por Se conocen, además, algunos sube a una altura para proteger Tomás López Enguídanos. otros datos sobre esta colección, el paso de un río’’. 415 x 567 como por ejemplo que el precio mm. Cobre, talla dulce. Dibujada Bartolomé Saiz grabó, pues, la de venta de cada lámina fue de 15 por Antonio Guerrero, Grabada letra de una de las láminas, pero, reales, que su venta más bien por Nicolás Besanzón y Grabador aunque en las demás no existen escasa, pues en el año 18OO sola- de la Letra Bartolomé Saiz. constancia sobre quien fue el mente se habían vendido seis jue- autor de la letra, es probable que gos, es decir 56 estampas, mien- nº 751 ``La Artillería Volante también lo fuera Saiz; por su tras que se habían regalado al pro- acompañada de los escuadrones parte, Tomás López fue el autor pio coronel Maturana 77 juegos, y de Reales Guardias de Corps’’. del grabado de otra de estas lámi- que en 1799 se pagaron 6.OOO reales al grabador y 18O por la letra de la plancha número 75O, es decir de la que existe constan- cia que Bartolomé Saiz grabó la letra22. Quiero destacar esta fecha porque Antonio Correa, en la obra que he citado anteriormente, men- ciona el año de 1794 como el de su muerte en Madrid, lo cual no debió de ser así ya que la graba- ción de esta serie de láminas, como hemos visto, es posterior a esta fecha, y, además, porque en 1799 se pagó cierta cantidad por la grabación de la letra, aunque es cierto que esto último no nos puede asegurar que la muerte de Bartolomé Saiz no se hubiera pro- ducido ya con anterioridad a este año, pues este pago pudo hecerse a su viuda o a algún descendiente suyo. Fuera como fuese, lo cierto es que no existe datos de ninguna otra actividad suya como graba- dor posterior a estos años en los cuales se grabó esta colección sobre la ``Brigada de Artillería Volante’’.

V. CONCLUSION

Bartolomé Saiz Ureña debió de morir, pues, en las postrime- rías del siglo XVIII cuando ten- dría algo más de cuarenta años. Su temprana muerte no le impidió participar de los años de mayor esplendor del arte del grabado en España, pues, como ya he men- cionado, después de la Guerra de la Independencia comenzó un periodo de menor actividad en la Calcografía, y en general en el grabado para estampación de láminas, aunque es cierto que también se llevaron a cabo algu- Dos de las láminas de la colección: ``Escenas de la Brigada de Artillería Volante’’. nas series de calidad durante el siglo XIX. ``La Artillería Volante marcha cubierta por el cuerpo de Guardias de Corps’’. 45O x 575 mm. Cobre, talla dulce. Dibujada por Antonio Guerrero y grabada por Lamentablemente, su obra Luis Fernández Noseret. como pintor nos es completa- mente desconocida, pero quizá en ``La Artillería Volante marcha en la columna formada por los ocho escuadrones de un futuro inmediato se puedan la Guardia de Corps’’. 425 x 575 mm. Cobre, talla dulce. Dibujada por Asensio conocer algo más sobre el trabajo Juliá y grabada por Rafael Esteve. pictórico de este artista ontinyen- (De la obra: ``La Real Calcografía de madrid. Goya y sus Contemporáneos’’, tino. Madrid, Real Academia de Bellas Artes de S. Fernando, 1984).

-159- NOTAS

1 Obras como por ejemplo la ``Geografia de los descendiente del grabador Tomás C. 562/18). El matrimonio tuvo tres hijos, General del Reino de Valencia’’, obra en López Enguídanos y Josefa Ortiz Arqués). María del Carmen, José y Josefa.

cinco tomos dirigida por F. Carreras Candi e 8 Véase Enrique Lafuente Ferrari: ``La Real 15 Véase en el Archivo de la Vicaría General impresa en Barcelona en la primera década Calcografía de Madrid. Goya y sus con- del arzobispado de Madrid - Alcalá este de este siglo (lo referente a Ontinyent fue temporáneos’’, Real academia de Bellas espediente matrimonial, y sobre todo este escrito por Carlos Sarthou Carreres en el Artes de San Fernando, madrid, 1984, asunto del casamiento de Tomás y Josefa (``Introducción Histórica. La Academia de véase mi escrito: ``Josefa Ortiz (1771 - tomo II, y la relación de hijos ilustres se Bellas Artes y el Grabado’’, pp. 11 - 25). 1859). Su vida en el Madrid del reinado de puede leer en las páginas 59O - 592; la del Carlos IV’’ en libro de las fiestas patronales Rvdo P. Luis Fullana Mira o.f.m., ``Historia 9 Son en total siete los ``Libros de Matrículas de Ayelo de Malferit del año 2OOO. de la Academia de San Fernando’’ recogi- de la Ciudad de Ontinyent’’ en la edición dos por Enrique Pardo Canalis en la obra 16 Sobre Vicente López Enguídanos puede preparada por D. Victor Mira Tejeiro que he mencionado. Creo interesante men- consultarse también la obra de José María impresa en Ontinyent en el año 1997, la cionar los nombres de los alumnos, nacidos López Piñeiro y Felipe Jerez Moliner: ``La obra colectiva de Alfredo Bernabeu, Josep en Ontinyent o pueblos cercanos a esta imagen científica de la vida. La contribu- Gandia, Ignasi Gironés y Agustí Ribera, población, que aparecen registrados en ción valenciana a la Ilustración médica y estos libros, los cuales comprenden un biológica (Siglos XVI - XIX)’’, Valencia, ``Història Bàsica d`Ontinyent’’ editada en período entre los años 1752 a 1815, aunque 1999, pp. 136 - 137. Ontinyent en 1995, y la de Antonio LLora lo cierto es que no tengo noticias posterio- Tortosa, ``Ontinyent y su Historia’’ también res sobre ellos. Así, en el LIBRO I (años 17 Véase Francisco Esteve Botey: ``El gra- editada en Ontinyent en el año 1992. Tam- 1754 - 1777) tan sólo he encontrado a Bar- bado en la ilustración del libro. las gráfi- cas artísticas y la fotomecánica’’, Madrid, poco he encontrado ninguna referencia a tolomé Saiz. Luego hay unos años en los cuales no existen estos registros. En el 1996, Tomo I, pp. 118 - 125. Bartolomé Saiz Ureña en los numerosos LIBRO II (AÑOS 1784 - 1795) están los artículos sobre la historia de Ontinyent que 18 Sobre la historia de la Real Calcografía nombres de Francisco Sancho y Such, de véase la obra que he citado anteriormente se han publicado en estos últimos años en 35 años y nacido en San Felipe (Xàtiva), el de Enrique Lafuente Ferrari, y, en el vol. revistas como ``Alba’’ o ``Almaig’’. cual se matriculó el 1 de diciembre de XXXI de ``Summa Artis. Historia General 1784, el de Francisco Nadal y Gust, de 28 del Arte’’, Madrid, Espasa Calpe, 1994, los 2 De estas obras las más conocidas son quizá años, nacido en Onteniente y matriculado capítulos escritos por Juan Carrete la de V. Boix, ``Noticia de los artistas el 2 de noviembre de 1786, el de Pascual valencianos del siglo XIX’’ (impresa en Parrondo, ``El grabado en el siglo XVIII. Sanz y martí, de 19 años, nacido en Xàtiva, Triunfo de la estampa ilustrada’’, pp. 395 - Valencia en 1877), la de J. Ruiz de Lihory, y matriculado el 1O de septiembre de Barón de Alcahalí, ``Diccionario Biográ- 626, y más en concreto sobre la ``Real Cal- 1793, y el de José Claver y Ramírez, cografía’’ en pp. 525 - 53O. fico de Artistas Valencianos ...’’ (impresa nacido en Onteniente, el cual había estu- en Valencia en 1897), la de V. Ferran Sal- diado en la Academia de San Carlos en 19 En el año 1792 también se grabaron en la vador, ``Historia del grabado en Valen- Valencia, y luego, el 7 de noviembre de Calcografía once láminas con dibujos reali- cia’’ (impresa en Valencia en 1943), la de 1793 se matriculó en esta de San Fernando. zados por el pintor Goya sobre otros tantos S. Aldana Fernández, ``Guía abreviada de En los Libros III y IV, es decir entre los cuadros de Velázquez. También es cono- artistas valencianos’’ (impresa en Valencia años 1796 a 18O2, no he encontrado a nin- cido el hecho de que en 18O3 este pintor y en 197O), y la de A. Gallego Gallego, guno. En el LIBRO V (años 18O3 - 18O7) grabador donó a esta real institución la ``Historia del grabado en España’’ sí que están los nombres de Juan Alcaraz, colección de planchas titulada: (impresa en Madrid en 1979). de 28 años, nacido en Bocairente, e hijo de ``Caprichos’’.

3 José y Rita Bou, el cual se matriculó el 3O En ``Estampas: cinco siglos de imagen 20 Véase Silvia Cubiles Fernández: ``La de septiembre de 18O6, y Mariano Micor, impresa’’, obra publicada en Madrid, por Imprenta Real y los grabados de arquitec- de 25 años, nacido en Onteniente, e hijo de el Ministerio de Cultura, en el año 1981, tura durante los reinados de Carlos III y Mariano y Luisa Campos, el cual se matri- páginas 243 - 292 (Antonio Correa hace Carlos IV’’ (Departamento de Historia del culó el 16 de septiembre de 18O4. En los referencia, al citar a Bartolome Saiz Ureña, Arte. Facultad de Geografía e Historia de la LIBROS VI y VII, es decir entre los años a unas ``Notas para un diccionario de gra- Universidad Complutense. Colección de 18O7 - 1815, tampoco he encontrado a badores españoles’’, obra suya inédita). Tesis Doctorales, nº 45/83, leida el 23 de ninguno. noviembre de 1981. Edición - Madrid 1983, 4 Véase la obra de Alfred bernabeu Galbis, ``Els carrers d`Ontinyent. Noms, origens i 10 ``Estatutos de la Real Academia de S. Fer- p. 89). nando’’, Madrid, en Casa de D. Gabriel anecdotari’’, Ajuntament d`Ontinyent, 21 En el año 1919 se incorporó por un tiempo Ramírez (Impresor de la Real academia), 1998, p. 165. muy breve a la Real Academia de S. Fer- Año M.DCC.LVII., 41 - 42. nando, pues en 182O esta institución renun- 5 Archivo Municipal d`Ontinyent: Expediente - campaña de extinción de la langosta. 11 Enrique Lafuente Ferrari: op. cit. p. 15. ció a incorporársela, por lo cual siguió Años 1756 - 1758 (la lista puede verse en unida a la Imprenta Real. En 1848, en tiem- 12 Véase Francisco Portela Sandoval: ``Noti- pos de Isabel II, la Imprenta Real pasó a el: ``Libro de la cobranza del reparto para cia sobre algunos artistas que estudiaron la extinción de la langosta en virtud de la denominarse Imprenta Nacional, y en este en la Real Academia de Bellas Artes de tiempo fue regente de la Calcografía el facultad del Real Acuerdo de este Reyno San Fernando en tiempos de Carlos III’’, ...’’). artista valenciano Vicente Castelló, publi- escrito perteneciente a la obra: ``IV Jorna- cándose por entonces la colección de los 6 Sobre los estudios de Ortiz y Sanz en das de Arte. el Arte en tiempos de Carlos ``Monumentos Arquitectónicos de Ontinyent en estos años puede consultarse III’’, Madrid, C.S.I.C., 1989, p. 453. España’’. En 1867 desapareció la Imprenta Nacional y la Calcografía pasó a depender mi escrito: ``Els primers estudis de Josep 13 Sobre los hermanos López Enguídanos Ortiz i Sanz en el seu poble natal i en el existe una amplia bibliografía (véase por del Ministerio de Fomento, ocupando, col.legi dels pares jesuites d`Ontinyent’’, ejemplo las que cito en la nota nº 2), aun- durante estos años, los locales que actual- en ALBA (Revista d`Estudis Comarcals de que mencionaré el escrito: ``Diccionario mente ocupa en el entreseluelo de la Real la Vall d`Albaida), núms. 13/14 (1999), pp. crítico de grabadores valencianos del siglo Academia de Bellas Artes de San Fernando. 99 - 1O5. XVIII’’ de Clemente Barrera, Javier Bas, En 1911 se incorporó a la Escuela Nacional de Artes Gráficas y, por fin, en 1932 volvió 7 José López Enguídanos era natural de Pozo José Manuel Matilla, Lola Romero de Tejada y José Luis Villar, en la obra: ``Fer- otra vez a depender de la Academia de San Seco en la diócesis de Cuenca y su con- Fernando hasta la actualidad. sorte María Antonia Perles de la Calzada lo nando Selma. El grabado al servicio de la era de la ciudad de Valencia (estos datos cultura ilustrada’’, Madrid, 1993, pp. 125 - 22 Sobre esta colección de láminas de la Cal- los conozco por alguna documentación que 152. cografía Real véase ``Catálogo General de la Calcografía ...’’, p. 6O, y Juan Carrete me dejó consultar hace algunos años D. 14 Véase en el Archivo General de Palacio Manuel Montesinos Corrons, la cual perte- (Palacio Real en Madrid) el expediente Parrondo: op. cit, 535 - 6. necía a su archivo familiar, ya que fue uno sobre el pintor José López Enguídanos (sig.

-160- EL VALOR DE L’AIGUA.

VICENTE REVERT CALABUIG / DANIEL CABEDO SANCHIS / IGNACIO GIL TORRÓ Grup d’Estudis Ambientals “Naturalista Padre Fernando Alcina”

El preu de l’aigua • Personal envolta l’explotació d’un abasti- • Manteniment i conservació de ment d’aigua per al consum humà. El preu de l’aigua respon a un les instalacions principi legislatiu pressent a l’arti- • Presa de lectures i emisió de Tanmateix en tota aquesta rela- cle 107.2 del Reial Decret rebuts ció no apareix el cost asignat a 781/1986 de 18 d’abril: “Les tari- • Control analític de l’aigua l’aigua com a be material. El prota- fes hauran de ser suficients per a goniste del servei no és inclós en • Administració i despeses varis: l’autofinanciació del servei que es els costos d’explotació. L’aigua no tracte”. vehicles, alquilers, impostos, té cost i prova d’aixó és que brolla asegurances, ... lliurement a les muntanyes i no Entenent per servei l’abasti- sen’s cobra per beure-la. ment de la població, la recaptació Tots aquests apartats dels cos- provinent del les factures emeses tos d’explotació són independents Com altres recursos naturals, el als usuaris han de cobrir la totalitat de la quantitat d’aigua que és cost de la materia per al productor de les despeses que aquest abasti- suministrada. En canvi, les despe- es zero mentre que extraure’l, ela- ment representa: amorititzacions, ses variables són: borar-lo i distribuir-lo és el que impostos, rendabilitat i costos • Energia elèctrica per a la maqui- representa despeses, i consequent- d’explotació. En aquesta última naria d’extracció i distribució ment arriva al consumidor a un partida es diferencien clarament els • Productes químics per al procés preu que cubreix i supera les des- costos de caràcter fixe i variable de potabilització peses. depenent de si mantenen relació amb el volum d’aigua gestionat. Per tant, queda esmentada la Minerals i petroli són dos com- D’entre les primeres destaquen: relació de factors económics que panys de l’aigua en la vessant eco-

-161- nómica del seu paper com a matè- Analitzant detenidament el las cosas” i per tant hui seguim el ries primeres. En canvi, són consi- rebut de l’aigua i extraent només costum de regir les nostres activi- derats bens de mercat i estan sub- els apartats imputables al propi tats relacionades amb l’aigua per jetctes per tal a l’oferta i demanda. suministre de l’aigua, l’usuari tan parametres d’allò que és técnica- D’aquesta manera la seua sols ve a pagar per l’aigua consu- ment possible o monetariament abundància o mancança determina mida entre un 34 i un 97 % en fun- pagable. el seu preu i conseqüentment el ció del seu consum. La mitja a seu valor per a l’usuari i la societat Ontintyent potser d’un 58 %. La El que passa molt sovint és que en general. Mentres tant, l’aigua resta de apartats incrementen el estem acostumats a fixar un preu a és considerada com un element total del rebut fins a convertir la les coses atenent a diversos detalls social imprescindible per a la vida part del preu exclusiu de l’aigua a i acabem creient que, no solament i les lleis contemplen el seu caràc- un 27 % (Figura 2). en fixem el preu, sinó també el ter no capitalitzable. valor. I convé no confondre aques- El Valor de l’aigua tos conceptes, perquè el preu sí que El sistema de tarificació el podem posar, però el valor no. emprat a Ontinyent correspon al L’aigua ens envolta en tot El valor és una qualitat de les binomial, que és el més estés en la moment, i en aquest final de segle coses, en aquest cas és una qualitat actualitat. En ell es diferencien els o començament del nou mil.leni, de l’aigua i com a tal la qualifica. pagaments referents a l’estructura pareix oportú dedicar-li temps de l’abastiment com a costs fixes, empapant-se de la mateixa i des del El consum sostenible de l’aigua dels relacionats amb la quantitat seu coneixement acostar-la al món d’aigua consumida. D’aquesta de l’educació, a les conductes res- Estem davant d’una crisi i per manera al rebut trimestral de ponsables i als comportaments tant d’una oportunitat que no cal l’aigua a la ciutat d’Ontinyent apa- cívics. desaprofitar, la crisi de l’aigua fona- reixen quotes de servici (1017 mentalmet és de tipus cultural, en pts), dels contadors i acometides L’aigua és l’element omnipre- què es fa necessari i urgent desen- (360) i dels sistemes de depuració sent en les nostres vides i que ens volupar programes i actuacións de (636). Amb aquestos ingressos, dona la vida, on hi ha aigua la vida molts tipus: económics, agrícoles, l’entitat gestora cubreix les és tot un espectacle que a tots ens urbanistics, industrials, etc. però esmentades abans com a despeses agrada disfrutar, però egoïstament també de carácter educatiu que pro- fixes. sols ens interessa com a un recurs, voquen un canvi profund a les acti- com una màteria prima a què tuts i valors dominants als nostres Per una altra banda el consum podem traure-li profit. pobles i a les nostres gents. Es d’aigua és multiplicat pel seu preu tracta de transmetre un nou estil de que s’obté d’una escala que depen La gent relaciona l’escasesa vida personal i col.lectiu més inte- del consum (Figura 1). Aquesta d’aigua amb la sequera i menys grat i respectuos amb els procesos partida és destinada al pagament amb el consum creixent de la naturals. dels costos energétics i de potabi- mateixa en tots els àmbits de les lització de l’aigua. activitats humanes; ens diu la És la nova cultura del valor de sabiesa popular que “ningú no sap l’aigua. Els valors són simplement A més a més el rebut conté dos el que val l’aigua fins el día que la ideals de realització personal que apartats variables linealment amb troba a faltar”. Aleshores el pro- intentem plasmar en la nostra el cosum i que tenen com a destí blema de l’aigua és un conflicte existència al llarg de la vida i per la financiació de la depuració de d’interessos i de valors. Com deia tant exerceixen en nosaltres una l’aigua residual i el pas per Machado “sólo el necio no sabe funció dinamitzadora i orientadora l’alcantarillat. distinguir el precio y el valor de dels nostres comportaments. Si a nivell individual i col.lectiu l’aigua adquireix la qualificació de valor i asumim que “val”, si passa a for- mar part de les nostres creències més vitals i torna a ser part de la nostra cultura com a forma de vida, l’aigua deixará de ser tant sols un recurs económic o d’abastiment, serà un valor vital que condicio- narà i determinarà les activitats humanes.

Però els valors no “valen” si sols són objecte de coneixement. Es fa necessaria l’experiencia del mateix com a forma de vida. No podem canviar la vida sense can- viar la pròpia vida.

Satisfer les necessitats humanes d’aigua i la protecció de la mateixa com a suport del èssers vius, Figura 1 demana el.laborar una combinació

-162- d’estratègies i polítiques precises. social s’han de prendre mesures poblacions de comarques veïnes, és Però açò no serà del tot suficient. per a que el seu preu autoritzat per interessant analitzar el seu balanç L’aigua és un bé limitat i a diferèn- les administracions locals ser- hídric anual: cia d’altres recursos naturals no té veixca com a ferramenta per a sustitut. Viure sense sobrepassar assolir la sostenibilitat en el con- U.H. Recarregues (hm3) els límits hídrics exigeix ralentir el sum d’aigua i evitar el malbarata- Exixides (hm3) creiximent conjunt de l’activitat ment en aquestes èpoques de man- 32 Serra Grossa humana depenent de l’aigua, i una cança. 60 72.5 nova cultura on predomine la con- 36 Yecla-Villena-Beneixama vicció del seu valor front a la res- De la variació escalonada del 25 32 ponsabilitat del seu preu; si les preu de l’aigua en funció del con- 37 Almirante-Muestalla societats pròsperes de hui en día no sum es desprén una directriu gene- 55 63.6 fan una reducció en la utilització ralitzada a molts més àmbits de les 40 Serra Mariola de la mateixa i adoptem mesures tributacions: el consum elevat és 15 7 concretes, la falta d’aigua derivarà gravat econòmicament. Aquest en una major inseguretat social, increment del preu amb el consum És fàcil veure la major propor- política i humana. es generalitza també als abasti- ció de demanda que oferta als qua- ments d’aigua i en principi respon tre subsistemes hidrogeológics. Es troba el camp abonat per a a intervals de consum mig regis- Aquest fet ve acompanyat de les abordar el problema de l’aigua des trats per l’entitat gestora potser no tendències a l’alça en el consum de d’una perspectiva sostenible: asse- específicament a Ontinyent sinò carburants i electricitat, i directa- gurar el suministre de aigua en amb un alcanç provincial o de la ment es preveu una progressió crei- qualitat i quantitat per a les genera- comunitat autònoma. xent de la demanda d’aigua per cions futures. habitant per als propers anys. El caràcter local del consum El consum sostenible de d’aigua ve motivat per l’idiosincrà- La conclusió és clara: el con- l’aigua consisteix en l’adaptació sia de poble i de les seues cir- sum d’aigua no és sostenible, i de continua a la situació de les reser- cunstàncies particulars que poden complir-se les previsions les reser- ves hídriques i la pluviositat. diferir de les comarques veines. ves d’aigua aniran esgotant-se i no Donat que la prevenció de les Per açò la variació del preu de sols vindrà la preocupació de la situacions problemátiques no és l’aigua amb el consum ha de res- sequera de les fonts, sinò més bé l’assignatura sobresalient dins la pondre a una realitat local, i a més pel propi abastiment. gestió passada i pressent de molts a més ha de ser revisat constant- àmbits de les activitats humanes, ment. Una via de preservar la seua la realitat actual ens demana continuada existència és millorar accions fermes i decidides de cara Per garantir un futur sostenible el seu continent: l’acuífer. Més en a assolir un consum sostenible de de l’aigua cal que existeisca un cocret la part superior d’aquest l’aigua. Les extraccions van en equilibri entre les extraccions i les magatzem que és el principal res- augment i les puges en declive. recàrregues dels acuífers. Ontin- ponsable de l’eficiència en l’apro- Dos tendències deuen equilibrar- yent i la Vall d’Albaida s’abastei- fitament de l’aigua de pluja per a se, i com que encara no estàn per- xen totalment d’aigües subterrànies recarregar l’acuífer. Els acuífers feccionades les tècniques de pluja provinents del acuífers enclavats de muntanya que existeixen a la artificial queda un llarg camí per dins de les unitats hidrogeològi- comarca presenten a la seua super- actuar des de l’estalvi i control de ques 32 Serra Grossa, 36 Yecla- ficie importants pendents, absèn- l’aigua per a frenar la baixada del Villena-Beneixama, 37 Almirante- cia de vegetació, i conjuntament nivell dels acuífers i recuperar el Mustalla i 40 Serra Mariola. Al amb el règim torrencial de pluges fluxe d’aigua al brollador del Pou marge de que des d’aquests acuí- que impera en aquestes regions, es Clar i de tantes altres fonts. fers s’alimenta d’aigua a moltes veu afavorit el vessament superfi-

Una vegada recorregut aquest camí cap a la sostenibilitat, tan sols quedarà mantindre el ritme de consum al nivell de recàrrega dels acuífers. Aquesta fórmula que ocupa unes linees al paper precissa del canvi d’hàbits de consum domèstic, de sistemes de reg, de processos productius, etc., de més de 30.000 persones només a Ontinyent.

L’aigua no té un preu sinò molts, tants com consums fem, i ahí està la clau per tal d’arribar a una cultura sostenible de l’aigua que no pose un futur turbi als qui venen darrere de nosaltres.

Defenent l’aigua com un be Figura 2

-163- Mapa dels acuífers. cial de l’aigua cap als barrancs i Les activitats econòmiques mediambiental tant personalit- rius. La caiguda violenta de la venen sempre gravades amb multi- zada en l’evolució del consum pluja directament sobre el sol tud d’impostos que serveixen per de l’usuari com d’abast gene- l’arrosega muntanya avall, amb la sufragar despesses i acometre ral. perdua del soport i substracte per a inversions. Doncs bé, es tracta • El preu de l’aigua ha de consti- les plantes i arbres. Baix aquestes d’invertir en l’abstiment d’aigua, tuir-se en un instrument de condicions la infiltració d’aigua peró no només en les instalacions, valoració del recurs de cara a cap a l’acuífer es mínima i es perd depósits, bombes i conduccions, la societat per tal d’evitar el cap al mar. sinò en el procés de magatzematge seu abús. d’aigua subterrània. • La funcionalitat del preu de En canvi, els arbres deténen l’aigua amb el consum ha de l’impacte de l’aigua de pluja amb Conclusions variar en la direcció de penalit- les rames i fulles de manera que es zar majorment el consum ele- produeix una arribada suau fins a • El preu de l’aigua ha de ser vat, i a més a més tindre com a la terra, que quan es satura d’aigua gravat amb un canon de soste- base de càlcul la ciutat en travessa fins l’acuífer situat per nibilitat que ha de tindre un questió. davall. El bosc també genera caràcter finaliste. El seu destí humitat a la atmósfera que acava és la millora de les condicions precipitant-se amb forma de pluja. de recàrrega de l’acuífer amb la restitució i manteniment Els repetits incendis ocorreguts dels boscos, i també per a recentment han destruit els boscos, incentivar les mesures que a un ritme molt lent, i confiant d’estalvi, eficiència i reutilitza- en l’econòmica regeneració natu- ció de l’aigua. El valor del ral, donarà en el millor dels cassos canon és constant i supossa un uns boscos madurs d’ací a cin- increment fixe afegit al preu quanta anys. Tanmateix, una actua- normal de l’aigua. Els canons ció continuada de repoblació fores- mediambientals començen a tal acceleraría aquest procés nota- constituir una necessitat a Bibliografía blement. l’hora d’afrontar millores natu- rals, com per exemple el canon El cicle de l’aigua en l’àmbit Les muntanyes d’Ontinyent i la de vertit i el canon de saneja- hidrológic d’Ontinyent. José Vall d’Albaida han de tindre de ment ambdós relacionats amb Rafael Cano Alonso. Alba 11 nou arbres per motius de paissatje, l’aigua però en la seua vessant (1996) biodiversitat, esplai, i també per residual. Jornadas del agua en la comarca de millorar la recàrrega natural dels • El rebut de l’aigua pot consti- la Vall d’Albaida. Uso eficaz y efi- acuífers. tuir una font d’informació ciente del agua. EGEVASA

-164-