El jaciment prehistoric de Coma d'Infern, a Les Encies (Les Planes, )

NARCIS SOLER I MASFERRER

COVA DE LARPd..COVA 9.IS CONQUES El hoc anomenat Coma d'Infern està situat a L.A TEULER l'extrem meridional de la , al Sud del vessant oriental de la Vail d'Hostoles, a les mun- tanyes que, abruptes i poc elevades, queden situa- des entre la Serra de Les Medes i La Barroca, serrats que separen el Riubrugent del riu Lléme- na. Vessa les seves aigües en un torrent sense nom i quasi sempre sec, perà que ha fet un poderós treball d'erosió als febles estrats de margues del Lutecià, els quals alteinen amb altres més tents, de pedra sorrenca. Aquesta torrentera al cap de poc troç ja desemboca en el Riubrugent (Riera d'Hostoles o d'Amer). Aquesta disposició peculiar dels estrats i el fet que estiguin trencats i dislocats, fenomen per al- tra banda tan corrent a la Garrotxa, donaria un estrany aspecte al paisatge, si flO fos que tot que- da emmascarat per una espessa vegetació que en fa una zona de mal transitar. Aquesta vegetació, de la qual només sobresurten estrets i alts testimonis petris de l'erosió que han sofert els terrenys, tes- timonis conservats gràcies als seus capells de pe- dra sorrenca, és integrada per alzines, suros, brucs, arcos, ginebrons i arbocos, tot lligat per les bar- disses i espines que creixen ràpidament als llocs cada vegada mds abandonats. La petita elevació que limita a Ponent la Coma d'Infern porta el nom de Roca del Corb, i coma amunt s'arriba a la Petja del Diable i al Pla de les Bruixes. La toponImia, doncs, va d'acord amb el paisatge. Nolacs del Molar (1968) ha publicat un document que il'lustra aquesta toponImia i mos- tra el panorama esgarrifós de quan una psicosi de bruixeria va invadir la Vail d'Hostoies i ro- dalies, el segle XVI. Es tracta del procés i suphici, a començaments del xvii, de Pere Torrent, àlies Pere Cuf 1, treballaclor i music de Ia parrôquia de Les Encies. La Roca del Corb i els penya-segats de Coma d'In fern que cimegen la vegetació son visibles des de ha carretera comarcal de Santa Coloma de Far- ners a , entre Amer i Les Planes, un cop pas- Fig. 1. - Situació del jaciment de Coma d'Infern, i d'altres sat l'Hostal del Fang i uns 400 metres després del jaciments magdalenians o epipaleolItics propers. C AIJ DE FVNESTRES -' 'L ROC DE LA MELCA

/ LES ' / STESJEVE LLEMENA

Fig. 2.— Coma d'Infern ( Les Encies, Les Planes), prop de la vail del Riubrugent. Segons el fuil 295 () del mapa 1/50.000 de i'Institut Geogràfic I Cadastral. quilèmetre 25. Poc abans d'arribar al quilOme- tre 26, quan ja es veu a! fons la fàbrica de Can Magem, un trencant porta a Les Planelles, pagesia avui sense masover. Un camI difIcil de transitar a causa de les bardisses i molt perdedor surt de l'era i puja cap a Coma d'In fern. Fins fa poc co- neixIern el hoc corn a Clot de i'm fern, nom no pas estrany a la toponImia gironina (Constans, 1951, pàgs. 47-56). La mestressa de Can Vell ens va dir que se'n deja en reahitat Coma d'Iii fern, nom que td una significació semblant (Moreu-Rey, 1965, pa- gines 40-41, i Dicc. Alcover-Moll). Advertim, perà, que tant a! djari d'excavacions del Servej d'Inves- tigacions Arqueolôgiques de la Diputació de Gi- rona corn a la prirnera notIcia escrita el iloc és anomenat El Clot de i'm fern. Fig. 3. Els penya-segats que envolten Coma din fern des de Ia carretera dArner a Les Planes.

El jacirnent, o la part que en coneixern, està si- tuat al marge esquerre del camI, sota mateix d'u- nes roques enlairades que, corn tantes d'aquesta mateixa zona, dejxen a les seves vores petites bau- mes. En aquestes roques una llosa de pedra sor- renca porta al costat que rnira al camI dues creus una inscripcio gravada, arnb iletres antigues, pot- ser del segle xviii, que no ha estat possible des- xifrar. Més amunt, la carretera que ens hj ha por- tat es perd entre l'espessa vegetació, perà abans portava a l'antic camI d'Amer a Les Encies. Tots aquests terrenys formen part de la parrOquia de Santa Maria de Les Encies, encara que avui que- den comunicats molt millor, per la carretera de Santa Coloma a Olot, arnb Les Planes, cap del Mu- nicipi. La Coma d'Infern, si be sense anomenar, queda marcada per les corbes de nivell al rnapa de l'Ins- titut Geografic i Cadastral, escala 1/50.000, full n.° 295, entre 42° 3' 10" de latitud Nord i 6° 16' 10" de longitud Est. Hi son senyalades en canvi les dues cases més properes, Les Planelles i Can Vell.

3. ANTECEDENTS: SITUACI) I RECOLLIDA DELS MATERIALS

Tota aquesta zona muntanyosa que envolta ha Vail de Sant Aniol de Finestres és, des del punt de vista arqueolàgic, més ben prospeccionada que no pas d'altres. N'és la causa el que el Dr. Oliva i el senyor Riuró passaven a Sant Aniol uns quants dies cada any. Acornpanyats sovint d'amics i col- Fig. 4.— El jaciment, des del carni. laboradors, havien corregut aquells boscos amb tant d'encert, que en el Servei d'Investigacions Ar- queolOgiques de la Diputació de Girona s'hi acu- Ja del 1964 al 1966 F. Riuró havia recolhit algu- mulen tota una sèrie de petites troballes aixi corn na vegada fragments de ceràmica no liuny del ja- els materials d'importants jaciments que desco- cirnent. Aquesta ceràmica, tornejada, corn veu- brien o dels quals tenien notIcia, corn ara l'abric rem no hi td res a veure. El 5 de setembre de 1966 del Roc de la Melca (Soler, 1979), el dolmen del els germans Josep, Francesc i Joaquim ValentI, Puig del Moro o el pobiat ibèric de La Paiornera de Sant Aniol de Finestres, ais quals F. Riuró ha- (Riuró, 1969; Oliva, 1961 i 1969). Una de les tantes via mostrat algunes ascles de sIlex i l'interès que troballes de Francesc Riuró fou la del jacirnent aquestes tenien, el van portar al jacirnent, on ja de sIlex que ara ens ocupa, situat a Coma d'In fern, va recollir 150 sIlex. del qual només se n'havien donat fins ara breus La major part d'aquestes dades i dates ens han notIcies (Oliva, 1969; Soler, l976a, 1976b, 1977). estat proporcionades pel rnateix F. Riuró i pci COMA D'INFERN (Les Encies - Girona)

Topografia: J. Bosch, E. Mirambell 29 - XI - 1975 Orientaciô: N 45 E

Fig. 5. - Secció del petit penya-segat que abrigava el jaci- estrat dels sliex rnent, amb la situació aproximada que ocupava l'estrat amb la inddstria de sIlex. Diari que va portar Mercè Ferré. Ens es plaent ex- car la continuació del jaciment a l'altre costat de pressar-los aquI el nostre agraIment. Ia carretera, i que es tractava d'un hoc d'habita- La causa de què els silex es recollissin en su- ciO, ja que en aquesta zona, donada la manca de perfIcie era que el jaciment, almenys en part, ha- silex, no tindria sentit portar els pocs nôduls que via estat destruIt quan es va fer la carretera, avui l'home prehistoric devia poder trobar a un lloc ja perduda, que portava al camI d'Amer a Les En- altre que el d'habitació, i menys per aprofitar-los cies, que aquI és forca fonda, destrucció que va d'una manera tan cornpleta, especialitzada i exhaus- anar completant el pas dels carros i de l'aigua. tiva. Els germans Valenti, tot buscant tôfones, s'havien adonat de la presència de petites ascies de sIlex, material inexistent a la zona. A partir de 1966 i 4. INTERPRETACIONS fins al 1974, any de la seva dissortada mort, el Dr. Oliva va anar una vintena de vegades a Coma M. Oliva, en la primera noticia del jaciment d'Infern, quan les seves nombroses obligacions ho (1969, pàg. 14), l'atribueix a l'Epipaleolitic o al permetien, amb personal i collaboradors del Ser- Neolitic inicial. Sabem que en opinió de F. RiurO vei. Entre aquests destaquen, per la seva assi- era epipaleolitic, i que L. Pericot, vistes algunes duItat, F. Riuró, M. Ferré, A. Martin, M. Gener, peces, pensava en un Magdalenia. Nosaltres, en E. Canal, N. Puigdevall, M. Vila, J. Badia i P. Pla- les curteS noticies que n'haviern donat (Soler, nelles. Amb aquestes anades es va poder recollir la 1967a) l'atribuIem a un Epipaleolitic Geometric de totalitat del material que hi havia entre les terres fàcies sauveterriana. Avui, i aixO és el que defen- remogudes d'antic al cami i el que l'aigua s'havia sarem, pensem que es un Epimagdalenia d'una anat emportant carretera avall. Totes aquestes ter- gran originalitat, que més que Paleolitic Superior res van ésser curosament garbellades, i maigrat s'ha de considerar ja Epipaleolitic. fer-ho en sec, la paciència va permetre de trobar els més petits bocins de sIlex que, corn veurem, son la major part de la indüstria. Es va poder de- 5. LA INDUSTRIA LITICA terminar que tots els silex procedien d'un sol es- trat arqueolôgic, situat horitzontalment a la part De tot el que hem anat dient es pot deduir ja baixa del marge i que reposa al cim mateix de la que l'anàlisi tipolOgica de la indüstria ha d'ésser roca natural. Aquest estrat devia tenir entre 10 I'ñnica font que ens podrà donar dades sobre els i 20 cm. de gruixut. homes que habitaren a Coma d'Infern i sobre ha Tot aixà fa pensar que no es tracta d'un taller cronologia del jaciment, i que aquestes dades hau- de sIlex més o menys superficial, sinó d'un jaci- ran d'ésser molt migrades i insegures, ja que no- ment tancat, destruIt per la carretera i per les més fan referència a una minima part de llur ac- aigües que l'han convertida en torrentera. Confir- tivitat. A Coma d'In fern no s'hi ha recohlit res més men aixô un petit testimoni que en queda i l'es- que indüstria hitica. De niatèries orgàniques no- tudi dels materials, que son duna gran unitat i més s'hi han conservat petitissims bocins d'os i d'una forta originalitat dins del contexte de les de carbó. industries del Paleolitic a les comarques gironines. El material tallat és quasi exciusivament sIlex A curta distància de la carretera les terres del (99,47 % d'entre 5.528 elements iltics recollits), i marge deixen veure darrera seu un petit penya- és l'ñnic amb el que s'hari fabricat peces retoca- segat de roca, de tal manera que el jaciment devia des. No podem pas resoldre el problema de saber ésser molt petit, corn ho és també el testimoni que d'on treien els homes prehistOrics que ocuparen queda in situ, si be contenia una gran quantitat Coma d'In fern el silex. No sabem que se n'hagi d'inddstria lItica. trobat mai a les rodalies del jaciment, si be no Amb tot, queden per resoldre una sèrie de pro- s'han fet prospeccions serioses en aquest sentit. blemes. Potser una excavació a la part que queda El del jaciment és d'una gran varietat de colors i de jaciment permetria concretar rnés l'estratigra- qualitats, aprofitat sempre al maxim, i que sern- ha alhora que estudiar la sedimentologia i la pa- bla sortit de nOduls de tamany reduIt. El silex no linologia per intentar reconstruir en el que sigui és gens abundant a les comarques gironines. E. Es- possible l'ambient en què es movia l'home que va cortell, de Sant Fehiu de GuIxols, n'ha localitzat tallar la indüstria recollida. Tot aixè seria d'ajuda en forma de cOdols a ha Costa Brava, i també grans a l'hora d'intentar atribuir una cronologia al jaci- nOduls a , on nosaltres també ment. En no haver fet excavació tampoc queda n'hem recolhit. Els geOlegs Dr. L. Palli i E. Miram- clar si els materials eren in situ en un lloc d'habi- bell ens han donat noticia de ha seva presència a tació, a recés del penya-segat de pedra sorrenca, la Garrotxa, al cami d'Oix a Talaixà, negre i de o be s'hi han acumulat, procedents de les baumes mala qualitat, i en plaques entre els estratS tercia- que hi ha metres més amunt, i que rnés tard han ris de Les Canals, prop de Sant Aniol d'Aguja, i eStat recoberts per estrats estèrils. Era per resol- també a Tarrades, a l'Alt Empordà. dre aixô que M. Oliva va fer una cata de 1 x 1 rn. Possiblement els homes de Coma d'Infern, en i 90 cm. de profunditat a la més important d'a- les seveS anades i vingudes, recolhien petits nOduls questes baumes, amb resultat negatiu, perà sense de silex que a nosaltres ens passen ara inadvertits, arribar a la roca. per tal de fabricar hiur utilhatge, i ünicament es Nosaltres pensem que aquests materials estan servien de silex. Aquesta total especialització és en el seu lloc, que la ünica cosa que ha fet la ero- rara a! Paleolitic del Nord de Catalunya, on només sió ha eStat enterrar el jaciment amb l'aportació ha coneixem al Magdalenià de ha Bora Gran d'En de terres de més amunt, que en tot cas caldrà cer- Carreres de Serinyà i a Sant Benet (Sant Fehiu de GuIxols). En un jaciment tan próxim a Coma d'In- Rascadores i denticulats fern corn és el Roc de la Melca (Sant Aniol de Fi- L'utillatge arnb retoc simple, exceptuant-ne els nestres), Gravetià final datat al 20.900 ± 400 BP, raspadors, està mal representat a Coma d'Infern. només la rneitat de la indüstria és tallada en sIlex En efecte, les puntes simples son inexistents i els (Soler, 1979). denticulats i les rascadores hi tenen una migrada Per l'estudi dels rnaterials lItics de Coma d'In- representació (2,42 % i 1,06 %). El 2,42 % de ras- fern utilitzarem la llista de tipus primaris de la ti- cadores està dominat completament per les rasca- pologia analItica de G. Laplace (1974), que és aque- dores amb retoc marginal o molt marginal. Es Ila a la qual ens sabern adaptar rnillor i que curios el que no hàgim pogut senyalar a Coma s'aplica tant a industries del PaleolItic Superior o d'Infern cap mena de gran utillatge. En canvi, la Mitjà, corn de 1'EpipaleolItic, i que en el cas de major part de les grans ascles i sobretot les là- Coma d'In fern ens corivenia especialment. mines més grans del conjunt lItic presenten se- Donem un quadre-resum de la indüstria lItica, nyals d'utilització. Sovint aquests senyals es con- arnb un comentari sobre cada un dels grups tipo- creten més i queden convertits en un retoc margi- lègics i sobre els rebutjos de talla que creiern d'in- nal i continu, que permet classificar les peces que terès. el porten dins de les rascadores i els denticulats

Fig. 6. - 1-18, raspadors 18 -'' frontals simples. Fig. 7. - Raspadors frontals simples, 1, 2, 4, 5, 14. Raspadors froritals amb retoc lateral, 3, 6-13. Raspadors- burins, 1-5.

marginals, entre els quals hi ha ben poca diferèn- cia, ja que amb prou feines es mengen la vora de l'ascla o làmina. Aquestes observacions que aca- Dins de les truncadures es diferencien clarament bern de fer convindrien també a la Bora Gran i a les que son sobre làmina, sovint de truncadura Sant Benet. normal, escasses, d'aquelles truncadures oblIques sobre lamineta (4,85 % de l'utillatge), que no po- Raspadors den fer sinó recordar-nos les laminetes de dors truncades oblIques que veurem tot seguit. Es evi- Els raspadors de Coma d'Infern son petits. No- dent que la funció primordial del retoc abrupte més dos superen els 4 cm. de dimensió maxima, i és modificar la forma de la peca. En les laminetes alguns d'ells son a més prims, ja que tenen menys escalenes el dors en redueix l'amplada i Ia trunca- de 5 mm. de gruixut. Maigrat formar part impor- dura les escurça i dóna un extrem robust. Si per tant de l'utillatge gran de Coma d'Infern, la ma- un atzar de talla la lamineta surt ja de l'amplada joria son en realitat micrôlits. Només 8 son llargs, desitjada no caldrà fer-li el dors, i perquè sigui i algun es podria considerar unguiforme. Cal funcional serà suficient la truncadura. Pot ésser senyalar també la presència de raspadors escur- el cas d'aquestes laminetes amb truncadura trans- cats a causa d'una fractura. Els raspadors de la versal esquerra i distal, precisament igual que la Bora Gran (Serinyà) no son més grans, sinó que immensa majoria de les laminetes escalenes. Mor- n'hi ha tota una sèrie de més petits. folègicament seran truncadures, perO funcional- ment haurien d'anar amb les laminetes i triangles na més subtil i dubtosa a l'hora d'ordenar lamine- escalens. tes i puntes de dors rnicrolItiques. Mereixen una menció especial una punta sobre microburI distal (o sobre lamineta a la qual s'ha extret el bulb per la tècnica del microburl), que Els perforadors de Coma d'In fern son petits i s'ha apuntat amb retoc secant i apex trièdric (fi- poc tipics, perô la seva presència és indubtable gura 20/2). Dues més (fig. 20/12 i 13) podrien és- (2,12 %), fins i tot amb un de doble. Aquests per- ser microburins proximals, perô de cap manera foradors, junt amb els raspadors i burins, donen rebutjos de talla, ja que son la quasi totalitat de a la indüstria un caràcter magdalenià. la lamineta. Més aviat dirIem que, corn d'altres vegades (fig. 20/23), la tècnica del microburI ha estat utilitzada per apuntar una lamineta. El que El de les puntes de dors (17,45 %) és un grup es busca és un punta, i entre elles les hem classi- nornbrós i molt heterogeni. Hem de confessar que ficat (puntes de dors parcial secant). el nostre criteri en separar laminetes de puntes Les puntes de dors total son també heterogè- ha estat excessivament benèvol per les puntes. La nies. Ni ha amb la base truncada per un apex definició de punta corn a objecte punxegut, sen- trièdric (fig. 11/20 i 22-26), que podrien haver tin- zilla a l'hora de classificar macro-utillatge, es tor- gut una utilitat sernblant a la dels triangles es-

Fig. 8. - Raspadors frontals simples, 1, 2, 4, 5, 6, 14 i 15. Raspadors frontals amb retoc lateral, 7, 9-13, 16, 17. Raspadors dobles o raspadors- truncadura, 4, 7, 8. Raspadors-burins, 15-17. Fig. 9.— Larninetes de dors truncades obertes, 1-36.

calens. En altres la punta ha estat feta oposant Abunden les peces amb apex trièdric o trencat el dors a un trencat a la manera d'àpex trièdric, que ocupa totes les posicions possibles; tan aviat trencat que pensem que és ben voluntari, ja que allarga el dors de la punta o lamineta, corn la aixI s'aconsegueix una punta ben robusta (figu- trunca a la manera de laminetes i triangles es- ra 11/20-27, 30-31, 34, 40). calens, o les escapça normalment, o s'oposa al Algunes de les puntes es poden considerar azi- dors apuntant la larnineta. lianes (fig. 15/13, 15, 19, 21) (fig. 10/1). Les puntes azilianes, amb el seu dors corbat i tangent, escur- sen la lamineta i enforteixen la punta; el mateix fan les laminetes escalenes amb un canvi brusc en Les laminetes de dors marginal i parcial for- la dirección del dors. Les de la figura 13 (1-9) te- men un grup poc significatiu, de mal destriar de nen la caracterIstica comuna d'ésser escapcades les puntes amb les mateixes caracterIstiques, i per un trencat. El dibuix reflexa, anticonvencio- tambd, donat el microlitisme de la indüstria de nalment, ja que no sempre Ia punta és enlaire, la Coma din fern, de les laminetes amb senyals d'u- posició del bulb o Ia direcció de les ondes de per- tilització. Les laminetes de dors total tampoc no cussio. formen cap grup unitari. Les laminetes amb esco- tadura semblen més laminetes de dors a mig fer no desrnereixen en res les de les peces senceres. que no un tipus caracterIstic, i pel que fa a les De totes maneres el seu percentatge (4,4 %) que- üniques lamineta amb peduncle i lamineta de dors da ben especificat al quadre-resum. i escotadura oposada, també pensem que son més relacionables amb els avatars de la fabricació que Puntes dobles de dors no pas amb la voluntat especIfica d'obtenir-les. Els fragments proximals de laminetes de dors Formen un grup variat i poc significatiu, amb no els hem comptabilitzat enhioc. En canvi, Si que un migrat percentatge (3,03 %), i encara possible- hem comptat amb el seu grup els extrems distals ment inflat a l'igual que el de les puntes de dors. de laminetes i de puntes de dors, a l'igual que els extrems distals de laminetes escalenes. Corn que Puntes de dors truncades abunden tant les fractures antigues hem compta- bilitzat també en el grup de larninetes de dors els Les puntes de dors truncades formen un grup fragments medials, ja que podrien haver estat homogeni i interessant. La majoria sOn triangu- volguts expressament i les proporcions de molts lars (fig. 11/1-13; fig. 12/1-35), adoptant la forma

Fig. 10. - Laminetes de dors truncades obertes, 1-51. Fig. 11.—Puntes de dors truncades, triangulars, 1-13. Fragments distals de laminetes de dors truncades, 14-19. Puntes de dors, 20, 22-26. Puntes de dors truncades, 21, 27, 29-32. Truncadures, 33-35.

d'un triangle escalè allargat. La representaciO dels Sovint la truncadura, o sigui el costat curt, ha triangles s'acostuma a fer amb la punta que for- estat fet amb la tècnica del rnicroburI, i s'hi veu men els dos costats llargs cap amunt. Nosaltres l'àpex trièdric (fig. 12/11, 16, 17, 35), o hi ha un hem dibuixat a dalt el costat curt, ja que aixI ens apex trièdric oposat al do:rs per fer la punta, corn ho donen a entendre les ondes de percussió quan ja s'ha vist en tipus anteriors (fig. 12/21, 22, 28, son liegidores i també, corn veurem, les laminetes 32-34). De vegades queda senyal de l'osca amb la escalenes que conserven el bulb. Aquests triangles qual s'ha apuntat la lamineta i tret el bulb (f i- escalens nornés es diferencien de les laminetes gura 12/26). de dors truncades oblIquament, les quals veurern En algunes l'àpex trièdric és tota la truncadura, a continuació, en què els dos costats llargs for- perè la peça adopta la mateixa forma de triangle men una punta i han perdut qualsevol rastre de escalè allargat (fig. 13/44-46 i 49). Les hem inclo- bulb. ses aquI ja que no dubtern que responen a Ia ma- teixa intencionalitat. En els altres casos, on la bibliografia prehistOrica, també sOn de mal des- forma triangular no és tan evident, les hem clas- triar a Coma d'In fern, ja que ambdós son allargats. sificat dins d'altres tipus primaris. Les laminetes de dors truncades obertes s'anome- nen també laminetes escalenes, ja que recorden Larninetes de dors truncades els triangles escalens. El dors és quasi sempre a l'esquerra, I el costat curt o truncadura és trans- Aquest grup està format quasi exclusivament per versal esquerre. Una gran part conserven el bulb, laminetes de dors truncades obertes que son, junt i la orientació gràfica que els hem donat és Se- amb les puntes de dors truncades triangulars, el gura. D'altres no el conserven, i son més difIcil- grup més significatiu de la indüstria lItica de ment destriables dels triangles escalens, ja que Coma d'Infern. Els dos tipus, sovint confosos a la l'ünica cosa que els diferencia és ésser més o

Fig. 12. - Puntes de dors truncades triangulars, 35 1-35. Fig. 13.—Puntes de dors, 1-40. Laminetes de dors truncades obertes, 41-43, 47-48. Puntes de dors truncades triangulars, 44-46, 49.

menys apuntats. També n'hi ha que tenen un gran Una és lamineta de dors bitruncada, quasi un apex trièdric per tota truncadura (fig. 13/41-43, 47), rectangle (fig. 11/28), tipus present a la Bora Gran tal corn passava amb les puntes de dors, i a la d'En Carreres de Serinyà. manera de les puntes de la Mouillah (Brezillon, 1968, pàgs. 318-319). L'àpex trièdric és visible a Laminetes i triangles escalens moltes d'elles, ja completant la truncadura (fi- gura 9/19, 25, 27, 29, 30, 35, 36; fig. 10/12, 35, 37, Ja hem dit que la separació entre puntes de etcetera), corn a la base, o alguna vegada oposat dors truncades obertes (triangles escalens, 54 exem- a la truncadura (fig. 10/44). Alguns casos illustren plars) i laminetes de dors truncades obertes (la- sobradament la fabricació d'aquestes laminetes minetes escalenes, 103 exemplars), era artificiosa. amb la tèdnica del rnicroburI (fig. 20/3, 5, 14). Si quedaven senyals de bulb, o l'angle que formen Ia vora de Ia lamineta i el dors era poc apuntat Encara que molts autors no han diferenciat en- o trencat, els hem classificat corn a larninetes es- tre larninetes i triangles escalens, aquesta diferen- calenes. Si aquest extrem era apuntat i sense Se- ciació, de poder-se fer, s molt interessant, ja que nyals de bulb, els hem considerat triangles esca- els triangles escalens entren a la definició d'arma- lens. dures geomètriques, les quals, d'ésser presents en Recordern que alguns dels exemplars no tenen alta proporció en una inddstria, fan que aquesta el dors total, i que a d'altres el costat curt és un pugui ésser considerada EpipaleolItica o més tar- apex trièdric. Finalment haurlem d'afegir aqul dana. A Coma d'Infern dominen les laminetes es- 21 laminetes sense dors, perà truncades obliqua- calenes, i els triangles, excessivament allargats, no ment, que hem situat entre les truncadures. SOn resisteixen una definiciO estricta (Fortea, 1973, pa- peces ja estretes, en les quals no ha calgut fer el gina 92). En canvi, es podrien acollir a les defini- dors. cions de triangle escalè allargat o de triangle arnb Considerat aixI, les peces escalenes, amb totes el costat petit curt (Fortea, 1973, pàg. 96). El que les gradacions i tinguent en compte els fragments és molt important és que triangles i laminetes es- distals de dors i truncats oberts, que tant poden calenes de Coma d'In fern, a l'igual que les arrna- ésser de triangles corn de laminetes escalenes, dures geornètriques, han estat fabricats sovint amb resultaria que arriben al 35,6 % dels tipus pri- la tècnica del microburl, tècnica que quan es tro- mans, donant a la inddstria de Coma d'In fern la ba ben desenvolupada acompanya a la fabricació seva principal caracterIstica i originalitat. de geomètrics, ja a 1'EpipaleolItic. A Coma d'In-

Fig. 14. - Truncadures obliques, 1-13, 23-26, 31, 33, 35. Punta de doble dors, romboidal, o truncadura, 12. Puntes de retoc marginal, 14, 15, 21, 22, 27, 28, 34. Laminetes de dors parcial, 16, 19, 20, 30, 32, 36. Fig. 15.—Puntes dobles de dors, 1-12. Puntes i laminetes de dors, 13-36.

fern aquesta tècnica la veiem a tot arreu i plena AixI, si el que domina el 35,6 % son les lamine- de recursos (fig. 20); d'ésser considerats ütils, els tes escalenes, hi tenen tarnbé cabuda les puntes i microburins haurien superat el 20 % de l'utillatge. puntes dobles de dors angulós, les puntes de dors També és interessant la diferenciaciO entre les truncades, les punteS o laminetes de dors trunca- làmines de dors truncades obertes (LDT12) de les des oblIquament per un apex trièdric, i les trun- puntes de dors angulOs (PD24). Quan la trunca- cades oblIqües. Més que res cal veure-hi la volun- dura fa amb la continuació teôrica del dors un tat expressa d'escurçar les laminetes de dors obil- angle inferior als 45°, no es pot considerar lami- quament al costat esquerre. Aquest procés de geo- neta de dors truncada, sinó punta de dors angulós, metrització comencaria al Magdalenia Final, les segons un concepte general a la majoria de les puntes azilianes en participarien en escurçar mit- tipologies. Aixô mateix passa entre les puntes de jancant el dors corbat, i tindria la seva millor dors truncades triangulars (PDT12), corn les hem expressió a I'EpipaleolItic. El bulb, sempre que és considerades nosaltres, i les puntes dobles de visible, ocupa l'extrem oposat a la truncadura, i dors triangulars (BDP21), quan l'angle és inferior només en poquIssims casos, que hem senyalat als 45°. Nosaltres no creiern que l'arribar o a les figures, trenca aquesta regla. no als 45° pugui ésser, en el cas de la indüstria de Coma d'Infern, un factor de diferenciació real, i només ho hem tingut en compte a l'inventari corn- plet. Hem mesurat tots els angles, i la seva dis- tribució dibuixa una corba bimodal, agrupant-se Formen un grup pobre i poc homogeni, amb pe- la majoria al voltant dels 52-53°. Només el 25 % ces que tenen dos retocs abruptes oposats, sense s'agrupa al voltant dels 42-43°, i per tant son pun- que tinguin res a veure arnb els trapezis que mdi- tes anguloses. Les mides extremes son de 29° i 76°. vidualitzen la fase final de l'EpipaleolItic. Burins cresta i de cop de burl. S'accepta que les prime- Els burins de Coma d'Infern, perfectarnent tI- res son resultat de !'elaboració dels nuclis (Bre- pics, tenen un percentatge elevat (10,7 %), la qua! zillon, 1968, pàgs. 96-98). Se'n podria fer tres grups, cosa no deixa de cridar !'atenció en una inddstria segons tinguin !'aresta dorsal estellada, una sola corn la que anem veient. Els que son de cops late- cresta o resta doble, exactarnent igual que a la rals o de cops latero-transversals (7,18 %) superen Bora Gran, on son també molt abundants. Nosal- àmp!iarnent els que son sobre retoc (1,05 %), i tots tres som també de l'opinió que les laminetes de plegats superen el percentatge dels raspadors cresta son només un rebuig de talla, el resultat (7,58 %). Aquestes son les caracterIstiques que de la preparació dels nuclis laminars i dels can- hauria de tenir una inddstria magdaleniana clàs- vis de direcciO de talla en els nuclis amb dos plans sica. Aixl, els burins son un dels punts sobre els de percussió que es tallen en angle diedre. quals ca!drà més endavant plantejar el problema Les larninetes de cop de burl tenen a Coma d'In- cronolOgic. fern un percentatge molt gran (5,76 % de la tota- litat de la inddstria) i no és tan clar que siguin Laminetes de cresta i laminetes només un rebuig de talla. La seva tipologia està de cop de burl ben establerta (Brezillon, 1968, pàgs. 125-127), i Entre el rebuig de talla cal senyalar a Coma s'acostuma a dividir-les en a) laminetes de primer d'In fern la presència d'abundants larninetes de cop de burl, amb una cara ventral i dos plans lli-

Fig. 16. - Burins diversos, 1-18. Fig. 17. - Burins diversos, 1-33.

SOS dorsals, i b) laminetes de recop de burl, que extremidad distal de sección triangular y es pre- tenen secció trapezoidal, rectangular o quadrada cisamente su arista dorsal la que presenta una Se- al sector proximal, i sovint triangular al sector ne de retoques, siempre en la misma dirección y distal. J. M.a Corominas (1949, pàgs. 37-41) les re- hasta llegar a la punta, a veces finIsima. Su mitad coneix corn a ñtils quan estudia les de la Bora Gran proximal es de sección trapezoidal. Su forma es de Serinyà. Entre elles ens interessa particular- muy caracteristica>> (Cororninas, 149, pàg. 40). No ment el segon grup, on > (Pericot, 1942, pa- l'extrem distal de l'aresta dorsal, sempre en la

Fig. 18. - Ascies i Iàmines amb senyals d'utilització, 22 23 1-23. Fig. 19. - Nuclis, 1-17.

mateixa direcciOn, exactament igual que les peces que el Dr. Pericot: no sembla possible que aques- senyalades per Coromines a la Bora Gran. tes laminetes hagin sortit de les petites facetes Nosaltres també creiem que aquestes laminetes del burins que hem descrit de Coma d'Infern. de cop de burl formen un tipus d'ütils que no ha A més, si els finissims retocs que presenten no estat senyalat per gaires autors. Ja que quasi sem- son per apuntar més la lamineta, no sabem veure pre han estat considerades només laminetes de a què responen, perquè si fossin d'una osca per cop de burl, i per tant un rebuig de talla, tampoc parar el cop del burl, Serien més profunds. La les hem inclós a la ilista de tipus primaris, perô secció triangular alta del seu extrem distal fa que estem convencuts de què son un tipus, caracterit- siguin puntes molt robustes, apropiades per per- zat pels retocs a l'aresta dorsal en el sector distal, forar. Pot ésser una peça volguda aixi i preparada retocs donats per afinar la punta, alhora que abans d'extreure-la del nucli, i no tenen per què quasi sempre l'extrem proximal ha estat rebaixat venjr forcosarnent d'una faceta de cop de burl, ja prèviament a l'extracción de Ia lmineta, ja face- que el mateix resultat s'cbtindria colpejant l'a- tant-lo en cresta, ja amb l'extracción d'una petita resta pronunciada de qualsevol nucli. El Dr. Co- punta de primer ordre, que fa que la definitiva rominas les va senyalar en un jaciment tan pro- sigui de segon ordre. Poden argumentar el mateix per corn es el de la Bora Gran, on sOn idèntiques a les de Coma d'In fern. A la Bora Gran s'hi troba tenen a tota una circumferència, sinó que queden un bon grup de burins gruixuts, dobles o triples, reduIts a un sol canto de nucli, corn a maxim a que semblaria que més que burins s'han de con- mitja circumferència, i resta l'altre canto desa- siderar nuclis expressarnent dedicats a l'extracció profitat. Es en els unipolars i en els piramidals on de petites laminetes, aixi corn també làmines o as- es rnés evident la organització de la talla en un des reutilitzades corn a nuclis de laminetes. Es sol canto. Alguns dels prisrnàtics son molt nota- natural que en industries on la rnajor part de l'u- bles, i encara que en ells hi ha dos plans de per- tillatge es sobre larnineta, totes les tècniques de cussió oposats, també solen ésser tallats nornés talla anessin encarninades a obtenir-les. per una sola cara. Els més interessants son potser els prismàtics angulars, que tenen dos plans de Els nuclis percussió que es tallen en angle diedre, de tal ma- Son de destacar també entre els sIlex de Coma nera que un és sobre el pla de talla de l'altre, re- d'In fern els nuclis, d'una gran varietat (0,86 % de velant una subtil organitzaciO per tal de fer rendir l'utillatge). Tots son rnolt petits, reduIts a la mi- al maxim la producció de larninetes. Els globu- nima expressió, probablement corn a conseqüèn- losos tenen la talla desordenada, o almenys se'ns cia de la falta de sIlex a la zona, perô tarnbé corn escapa la seva organització. Dos nuclis, tallats a a resultat normal de practicar una talla tan micro- Ia manera de chooping-tool, conserven encara gran litica. Cap nucli no ha estat utilitzat corn a raspa- part del cortex, que deixen veure el petit nOdul dor o burl nucleiforme. Ens illustren molt be so- arrodonit del qual s'ha partit. bre la manera d'organitzar la talla de petites la- minetes. Per regla general presenten un o dos Els microburins plans de percussió curosament preparats per arn- El rnicroburI és un rebuig de talla significatiu. ples extraccions. Els plans de talla mai no s'es- S'accepta correntment que és un fOssil director

_j

o

Fig. 20. - Utils diversos on s'aprecia la, tècnica del microburl. 35 So 37

Fig. 21. - Microburins de base, 1-61. de 1'EpipaleolItic i MesolItic, perè se'n troben tarn- amb el percutor. Es tracta, doncs, d'un refina- be a! PaleolItic Superior, encara que sense arribar ment tècnic que es desenvolupa sobretot quan la als alts percentatges de determinades fàcies de fabricació de geomètrics, ja a 1'EpipaleolItic. En- l'EpipaleolItic. De fet, totes les inddstries amb fa- cara que a! PaleolItic Superior és frequent trobar bricació de làrnines o laminetes de dors, poden microburins (Bordes, 1957), corn ara al Solutro- tenir microburins més o menys tIpics. Els verta- gravetià i Magdalenià del Parpalló (Gandia, Va- ders microburins van iligats a la tècnica del mi- lència) o a! Magdalenià de la Bora Gran (Coro- croburI, que consisteix en fer una osca lateral en rninas, 1949, pàg. 20), lligats segurarnent a Ia fabri- una làrnina o lamineta, amb retoc abrupte, per tal cació d'escalens o a !'extirpació del bulb. Més rara de trencar-la tot seguit en el lloc i en la direcció és la presència d'dtils fabricats amb la tècnica volguts pel que fabrica l'dtil, donant un petit cop del microburl (Bordes, 1957), perè n'hi ha a la Bora Gran i també a Ia Gare de Couze (Bordes gades dobles en una mateixa peca. El que micro- i Fitte, 1964). burins i apex trièdrics de les peces siguin comple- A Coma d'In fern els microburins hi son nom- mentaris, i el que osques i apex trièdric dels mi- brosos (2,76 % de la totalitat de la inddstria, un croburins i dels itils es corresponguin en la seva 20 % d'haver estat considerats ütils), deguts a la lateralitat és uti sèlid argument que demostra la fabricació de larninetes escalenes i de triangles, a unitat de la inddstria. l'extirpació del bulb o a l'intent d'aconseguir una Els habitants de Coma d'Infern, ben assimilada punta ben reforcada per una lamineta. la tècnica del microburi, no dubten en utilitzar-la I la tècnica del microburl hi és ben testimo- en els casos més diversos, sense limitar-se a fer-la niada, corn hem pogut observar per la presència servir en el treball de larninetes. Arriba a ésser, de peces inacabades i d'àpex trièdrics, algunes ye- junt amb la flexió, una manera normal d'escapcar

(p ti;;

33 ---,.. 34 Orv 35 36 37 38

6 t

Fig. 22.— Microburins de punta, 1-86. Fig. 23. - Laminetes de cop de burl, 1-30. làmines I ascies; d'aquI que trobem truncadures distal esquerre. Podem pensar perfectament que de làmina amb apex trièdric. sOn el rebuig de la fabricaciO del costat curt dels D'entre els microburins la major part (86) son triangles. Els proximals son 58, 47 dels quals te- distals. Dibuixats amb l'osca i l'àpex trièdric a nen l'osca a la dreta. dalt, 79 tenen l'osca a la dreta. AixI es correspo- Pel que fa a la vella polèmica de si eren volguts nen perfectament amb els triangles i laminetes o no els microburins corn a ütil, no creiem que escalens, que sovint presenten un apex trièdric els de Coma d'In fern hagin estat utilitzats per reS, exceptuant-ne un de distal, gran (fig. 22/32), que Ja hem senyalat la escassa entitat de les rasca- té retocs corn si hagués servit de perforador. El dores de Coma d'In fern, perquè ilur més alt per- que passa en aquest jaciment és que, maigrat que centatge corresponia a rascadores marginals late- no existeixen en qüantitat els vertaders geomè- rals. Hi ha una gradació perfecta entre els ütils trics, s'ha utilitzat tant sovint la tèdnica del ml- amb senyals d'utilitzaciO i les rascadores margi- croburl, amb finalitat tan diversa i arnb tanta nals, de tal manera que es fa dificil destriar-los, i precisió, que ens trobem amb peces tipolàgica- en aquesta gradacio caidria incloure-hi també els ment idèntiques a! microburl, perà que no son denticulats marginals. Tots plegats devien ésser microburins en el sentit de rebuig de talla, sinó eines de tall, i el retoc marginal una conseqüèn- l'ütil volgut, al qual s'ha aplicat només la tècnica cia de la seva utilitzaciO. del microburl, quasi sempre per treure el bulb o Els senyals d'üs solen afectar sobretot els ex- reforcar la punta, i no s'hi ha fet res més (figu- trems proximals i distals, com és norma entre els ra 20/2, 12, 13, 23). Aquestes peces son de bon co- retocs irregulars i d'ds des del PaleolItic més veil. locar en la llista de tipus prirnaris de G. Laplace, ja que aquesta ilista contempla la possibilitat Extrems proximals trencats voluntàriament d'una variant del tipus, en Ia qual existeix l'àpex trièdric. La part més gruixuda i resistent d'una làmina o lamineta es precisament l'extrem proximal. Es per aixô que ens ha cridat l'atenció entre el material Peces amb senyals d'utilització en brut l'existència d'uri alt percentatge d'extrems proximals molt curts (3,5 % de la totalitat de Ia Les ascles i làmines més grans de Coma d'In- tern inddstria lItica) en els quals molt sovint el tren- presenten pràcticament totes senyals d'utilit- cat presentava les caracterIstiques del trencat per zació, que consisteixen en retocs marginals, dis- flexió. D'altres vegades s'ha aplicat una tècnica continus, tant directes corn inversos, que solen que simplifica la del microburI. En comptes d'una afectar a una sola de les seves vores tallants (fi- osca amb retoc abrupte i continu, s'ha donat a gura 18/1-23). Ja hem dit que entre la inddstria de Coma d'Infern les vores de la làmina o lamineta un sol cop, el s'hi troba a faltar qualsevol classe qual s'ha emportat un troç de la vora. Després, i de macro-utillatge, cosa realment curiosa si tenirn servint-se d'aquesta guia, s'ha donat el cop defi- en compte la cura amb què ha estat recollit tot el nitiu que l'ha partida. material. Podem suposar que les ascies i làrnines més reeixides eren reservades sense retoc i utilit- Materials que no son sliex zades tal qual. Tres grans làmines (fig. 18/10, 11 i 12), de dimensions realment excepcionals dins Només el 0,52 % de Ia inddstria no és de sIlex. del que hem anat veient, son vertaders ganivets Hi ha un côdol de pedra sorrenca, taliat a la ma- de dors i corn a tals han estat utilitzats, ja que nera de pic, i que sembla que Iou utilitzat corn a tots tres presenten senyals d'ds a la part talla- percutor o enclusa; dues ascies de pèrfid, quatre dora. En algun cas les grans làmines semblen ob- de quars grans i disset més de petites, i finalment tingudes gràcies a un treball de regularitzacio de cinc fragments de pissarra. l'aresta del nucli, previ al desprendiment de la Entre els materials no taliats, i per tant no làmina (fig. 18/15). AixI era també la més gran de comptabilitzats aqul, hi ha un fragment de galena, les recollides a la Collecció Corominas (Coromi- bocins d'ocre groc i petitIsssimes puntes, més nas, 1949, pàg. 39). aviat només indicis, de carbó i d'os.

COMA D'INFERN (Les Encies, Les Planes, Girona) Resuni de la indüstria lItica: 1) ORDRE DELS SIMPLES I SOBREELEVATS A) Grup de les rascadores ...... Ru Rascadora marginal lateral ...... 11(1,66%) R12 Rascadora marginal transversal ...... 1 (0,15%) R21 Rascadora lateral ...... 3 (0,45%) R22 Rascadora transversal ...... 1 (0,15%) B) Grup de les puntes ...... C) Grup dels raspadors ...... Gil Raspador frontal simple ...... Gl2 Raspador frontal amb retoc lateral G21 Raspador de morro ogival ...... G22 Raspador de morro destacat ...... Raspadors dobles ...... Raspadors truncadura ...... Raspadors burins ...... D) Grup dels denticulats . Dl Denticulat marginal ...... 3 (0,45%) D21Osca ...... 3 (0,45%) D323 Rascadora denticulada carenada ...... 1 (0,15%) 2) ORDRE DELS ABRUPTES ...... A) Grup dels abruptes ...... B) Grup de les truncadures ...... Til Truncadura marginal ...... 1 (0,15%) T12 Truncadura marginal oblIqua ...... 5 (0,75%) T21 Truncadura normal ...... 3+1=4 (0,6%) T22 Truncadura oblIqua ...... 32 (4,85%) T23 Truncadura angulosa ...... 2 (0,30%) C) Grup dels perforadors ...... 14 (2,12%) BC1 Bec-truncadura ...... 1 (0,15%) BC2 Bec-punta de dors ...... 13 (1,97%) D) Grup de les puntes de dors ...... 115 (17,45%) PD11 Punta de dors marginal ...... 12 (1,82%) PD21 Punta de dors parcial secant ...... 7 (1,06%) PD23 Punta de dors total ...... 68 (10,3%) PD32 Punta de dors i escotadura oposada 1 Fragments distals de puntes de dors ...... 27 (4%) E) Grup de les laminetes de dors ...... 50 (75%) LD11 Lamineta de dors marginal ...... 10 (1,5%) LD12 Lamineta de doble dors marginal 1 (0,15%) LD21 Lamineta de dors ...... 16 (2,42%) LD31 Lamineta amb escotadura ...... 5 (0,75%) LD32 Lamineta amb peduncle ...... 1 (0,15%) LD34 Lamineta de dors amb escotadura oposada 1 (0,15%) Fragments distals de lamineta de dors ...... 16 (2,4%) Fragments proximals de lamineta de dors ...... 24 (3,64%) Fragments medials de lamineta de dors ...... 29 (4,4%) F) Grup de les puntes dobles de dors ...... 20 (3,3%) BDP11 Punta doble de dors ...... 19 (2,8%) BPD13 Punta doble de doble dors ...... 1 (0,15%) G) Grup de les puntes de dors truncades ...... 61(9,25%) PDT11 Punta de dors truncada ...... 7 (1,06%) PDT12 Punta de doble dors truncada 1 (0,15%) PDT21 Punta de dors truncada triangular 48 (7,28%) PDT22 Punta de doble dors truncada triangular 3 (0,45%) PDT42 Punta doble de dors angulós romboidal 2 (0,30%) H) Grup de les laminetes de dors truncades ...... 153 (23,2%) LDT11 Lamineta de dors truncada oclusa 4 (0,60%) LDT12 (PD24) Lamineta de dors truncada oberta o punta de dors angulós ...... 98 (14,8%) LDT21 Lamineta de dors bitruncada oclusa 2 (0,30%) Fragments distals de lamineta de dors truncada

I) Grup de les bitruncadures ...... BT31 Bitruncadura trapezoidal oclusa ...... 4 (0,60%) BT32 Bitruncadura trapezoidal oberta ...... 1 (0,15%) 3) ORDRE DELS PLANS ...... 0 4) ORDRE DELS BURINS ...... 71 (10,7%) Grup dels burins ...... 71(10,7%) Bil Burl sobre pla natural ...... 6+5= 11 (1,66%) B12 Burl sobre trencat ...... 3 (0,45%) B21 Burl de cop lateral sobre retoc transversal 1+1=2 (0,30%) B22 Burl de cop lateral sobre retoc lateral 3 (0,45%) B23 Burl de cop transversal sobre retoc lateral ... 1 (0,15%) B31 Burl de cops laterals ...... 14+13=27 (4%) B32 Burl de cops latero-transversals ...... 8+4=12 (1,82%) B421 Burl de cop lat. sobre retoc tr., amb retoc 1 (0,15%) B43 1 Burl de cops laterals amb retoc de parada 1 (0,15%) B432 Burl de cops latero-transversals amb retoc de

5) ORDRE DELS ESCATATS ...... TOTAL DE TIPUS PRIMARIS ...... TOTAL D'UTILS ......

MICROBURINS ...... Medials ...... Distals ...... Proximals ...... Dobles ...... Krukowski ......

Cènics o piramidals ...... amb dos plans de percussió en angle diedre polièdrics i informes ...... sobrenèdul ...... Laminetes de cop de burl 38 C5,76Y0) LAMINETES AMB CRESTA ...... 4Z CO,75%) Amb l'aresta dorsal estellada Amb cresta simple ...... Amb cresta dobles ...... (Lamineta de cop de burl) ...... ESCLATS I LAMINES GRANS, amb senyals d'utilització ...... 38 (5,76%) Esciats ......

Fragments proximals trencats per flexiO ...... 171 (3,1%) 463 (8,3%) Fragments de lamineta ...... 322 (6%) ESCLATS I ESCLATS DE TALLA 2.462 (44,5%) Fragments d'esclat ...... 1.084 (19,6%) Fragments amb senyals de foc 26 5

TOTAL DE LA INDUSTRIA TALLADA EN SILEX ...... 5.499 No son sllex ...... 29 (0,52%) TOTAL DE LA INDUSTRIA UTICA ...... 5.528

6. COMPARACIONS I CRONOLOGIA del que fins ara tenim. De moment, doncs, Si VO- lem donar una cronologia al jaciment, aquesta A Coma d'In fern falta totalment la inddstria haurà d'ésser relativa, bastida només amb l'ajuda d'os, i no creiem que els petitissims carbons i de l'estudi de la tipologia utica i Ia comparació fragments d'os permetin mai una datació abso- amb d'altres jaciments. Afortunadament Ia indds- luta. No tenim tampoc dades palinolôgiques ni tria lItica hi és excepcionalment abundant, i ja sedimentológiques, i hem cregut que abans d'ini- hem dit que es trobava en un sol estrat molt nc, ciar unes prospeccions que contemplin la possibi- emplacat directament damunt la roca i clausurat litat d'iniciar alguna campanya d'excavacions, Si per dos metres de terra estèril. Si representa un és que queda jaciment per fer-la, calia un estudi o vanS moments cronolôgics és de mal decidir, perô recordem que és molt estret (10 cm.) i cons- metessin enquadrar-la cronolOgicament. Només tituIt exactament per la mateixa sorra que té al Sant Benet (Sant Feliu de GuIxols) té una indüs- damunt. La seva unitat ye avalada pel descobri- tria idèntica (Soher, 1977), perO dissortadament ment a Sant Feliu de GuIxols (Girona) d'un jaci- aquest jaciment presenta les mateixes deficièn- ment anomenat Sant Benet, que també és d'un cies que Coma d'In fern. Davant d'aixO presenta- sol estrat, de les mateixes caracterIstiques indus- rem unes hipótesis que poden ésser més o menys trials que Coma d'In fern. Entre els dos jaciments certes, i intentarem formuhar unes conclusions. queda representat un moment concret de l'evo- lució de les industries paleolitiques a les comar- Magdalenià II ques gironines. Nornés una excavació tantejant a diversos Ilocs Laminetes i triangles escalens son el fOssil di- ens diria l'extensiO del jaciment, i si el hoc on rector del Magdalenià II que es desenvolupa pos- s'han recollit les peces era o no un iloc d'ocupació teriorment al Magdalenià I amb rasquetes i abans o habitació. Nosaltres aixI ho creiem. Senzilla- del Magdalenia III amb atzagaies amb acanaladu- ment, els homes de Coma d'In fern, a l'igual que res. AixO es el que havia estat defensat per D. Pey- els de Sant Benet, vivien a l'aire lliure, protegits rony (1936), i que ha estat confirmat per D. de potser per estructures de les quals, a ambdós llocs, Sonneville-Bordes (1959, pàgs. 22-23), contra la l'aciditat i poca consistència dels terrenys no n'ha opinió de A. Cheynier (1951), que pensava que els deixat rastre, prop d'una petita baurna corn tantes triangles escalens tenien ci seu millor moment al d'altres n'hi ha que encara es poden veure pels Magdalenia III, I que només començaven en for- voltants. Cap preferència ni cap protecció espe- ma de larninetes escalenes en eh que eli anome- cial sembla haver-los fet triar precisament aques- nava Proto-Magdalenià JIb (Cheynier, 1953). D. de ta, i per aixó no hi ha d'haver forçosament cap Sonneville-Bordes acceptarà supervivències en el continuItat, corn a tants d'altres jaciments paleo- Magdaienià III (1960, pàg. 394). lItics tardans. La prova bàsica de l'existència d'un Magdale- La indüstria lItica presenta una gran unitat, i nià II amb escalens és a Laugerie-Haute Est (Dor- tota ha estat tallada en sIlex. Aixô no és precisa- donya), on l'havia reconegut D. Peyrony i on ha ment la tànica general al Nord de Catalunya. A la estat retrobat en hes recents excavacions. En els rnajoria dels jaciments paleolItics que coneixem materials d'aquestes els triangles escalens només la indüstria en pôrfid, quars i quarsita hi domi- sOn ci 4 % de l'utillatge, hi ha un microburl, i al- na plenament. Als jaciments del PaleolItic Inferior guns triangles tenen denticulats a ha vora no aba- descoberts recentment el sIlex amb prou feines tuda (Bordes, 1958, pàg. 215). Tot phegat no scm- es coneix. Al ja rnés evolucionat del Cau del bla pas que es pugui comparar amb Coma d'In- Duc de Torroella de MontgrI hi té una migrada fern. representació, ja que no percentatge. Igual al Mus- El Magdalenia II amb escalens sembla molt hi- terià de Mollet I i d'altres jaciments de Serinyà. mitat al Perigord, i els jaciments que s'hi relacio- Es només al PaleolItic Superior que el percen- nen son poc uniformes, ja que tenen uns percen- tatge de sIlex comenca la seva ascensió, corn es tatges de triangles molt variats. Nornés dos jaci- veu molt be a la llarga seqüència de l'Arbreda (Se- ments poden avalar estratigràficament Ia seva atri- rinyà). Perô encara durant el PaleolItic Superior bució a un Magdalenià II corn ci de Laugerie- els tipus de roca local hi tenen una arnplIssima Haute Este (Sonneville-Bordes, 1960, p. 390). Un representació. Només al Magdalenià de la Bora d'ehis, Le Roc Saint Cirq, té un petitIssim (1 %) Gran el sliex domina plenament, o almenys aixô percentatge d'escalens, i l'aitre, Saint-Germain-la fan pensar els materials conservats, perà encara Rivière, tot i que sembla tenir ci Magdalenia II el quars hi té més representació que a Coma d'In- per sota d'un nivehl que conté atzagaies amb aca- fern, igual que a Sant Benet, on el quars hi és ben naladures, recents estudis I excavacions ci rejove- representat. neixen i colloquen al final del Würm IV (Lenoir, Si es pot parlar d'<

COMBIER, J.: Le Paldolithique de l'Ardèche dans son cadre paléoclimatique. Publications de 1'Institut de Prd- ALMAGRO, M. (1944): Los problemas del Epipaleolitico y histoire de 1'Université de Bordeaux, Imp. Delmas, 1967, Mesolitico en España, Ampurias, V, 1944, pàgs. 1-38, 462 pàgs., 178 figs. 33 figures. CONTANS, L. G. (1951): Rondalles gironines i valencianes. ALMAGRO, M. (1947): El Paleolitico Español, a Historia Ed. Ariel, Barcelona, 1951, 155 pàgs., 71 illustr. de Espafla, dirigida por R. Menéndez Pidal, Espasa-Cal- COROMINAS, J. M.' (1947): Morfologia de los microlitos pe, Madrid, tomo I, 1947, pàgs. 245-485, 204 figs. de borde rebajado, del Paleolitico Superior de Seriñd, ALMAGRO GORBEA, M. (1970): Las fechas de C14 para Saitabi, 23-24, Univ. de Valencia, 1947, pàgs. 27-44, 16 figs. la Prehistoria y la Arqueologia peninsular, Trabajos de COROMINAS, J. M.' (1949): La coleccidn Corominas de la Prehistoria, 27, Madrid, 1970, pàgs. 9-42. Bora Gran. Materiales Prehistóricos de Seriflá, III, Mo- ALSIUS I TORRENT, P. (1895): Seriñd: Resena histórica nografIas del Inst. Est. Pirenaicos, Zaragoza, 1949, 65 pa- de este pueblo, Asociación Literaria de Gerona, 1895, giries, 46 figs. També a Pirineos, XI-XII, pàgs. 32-98. pàgs. 149-179, Certamen literario de 1894. COROMINAS, J. M.a J. MARQUES (1967): La Comarca APARICIO PEREZ, J. (1973): La Cueva del Volccin del de Bañotas, Vol. I, Excma. Diput. Prov. de Gerona Faro (Cullera) y el Paleomesolitico Valenciano, Quartär, (1967), 84 pàgs., 20 figs., 66 fots. 23-24, pàgs. 71-91, 11 figs., 2 làms. COULONGES, L. (1935): Les gisements préhistoriques de BORDES, F. (1957): La signification du microburin dons Sauveterre-la-Lémance (Lot-et-Garonne). Archives de le Paldolithique Supérieur, L'Anthropologie, 61, 1957, pa- l'Institut de Paléontologie Humairie, 14, 1935, 56 pags., gines 578-582, 3 figs. 24 figs., 6 lams. BORDES, F. (1958): Nouvelles fouilles a Laugerie-Haute COULONGES, L. (1963): Magdaldnien et Périgordien post- Est. Premiers resultats, L'Anthropologie, 62, n.° 3-4, 1958, glaciaire. La grotte de la Bone del Rey (Lot-et-Garon- pàgs. 205-244, 27 figs. ne), Gallia Préhistoire, VI, pàgs. 1-29, 16 figs., 2 taules. BORDES, F. i P. FITTE (1964): Microlithes du Magdalénien CHEYNIER, A. (1951): Les industries Proto-Magdalenien- Supérieur de la Gare de Couze (Dordogne), Miscelánea nes, Bull. Soc. Préh. Franc., 48, 1951, pags. 190-192. en homenaje al Abate H. Breuil, v. I, Barcelona, 1964, CHEYNIER, A. (1953): Stratigrafie de l'Abri Lachaud et pàgs. 259-267, 5 figs. les cultures des bords abattus, Archivo de Prehistoria BREUIL, H.: Les subdivisions du Paldolithique Supérieur Levantina, IV, Horn, a DI. Ballester, t. II, Valencia, et leur signification, Congrès International d'Anthropo- 1953, pàgs. 25-55, 20 figs. logie et d'Archbologie préhistoriques. Compte rendu de ESCALON DE FONTOM, M. (1964): Un nouveau facies du Ia XIV session, Genève, 1912, 74 pàgs., 47 figs. Paléolithique Supérieur dans la Grotte de Ta Salpêtrière BREZILLON, M. (1968): La denomination des objets de (Remoulins, Gard), Miscelánea en homenaje al Abate pierre taillée. IV supplement a Gallia Préhistoire, Ed. H. Breuil, t. 1, Barcelona, 1964, pàgs. 405-419, 9 figs., C.N.RS., Paris, 1968, 411 pàgs., 227 figs. 1 lam. CELERIER, G. (1979): Inventaire morphologique des pain- ESCALON DE FONTON, M. (1968): Recherches sur la Prd- tes aziliennes en Perigord, La fin des temps glaciaires histoire Cans le Midi de la France, Cahiers Ligures de en Europe, colloque internationaux du C.N.R.S. n.° 271, Préhistoire et d'Archéologie, 17, 1968, pags. 201-211. Talence, mai 1977, ed. du C.N.R.S., Paris, 1979. ESCALON DE FONTON, M. (1973): La question des diffé- rents facids de l'Azilien et du Romanellien, Estudios PEYRONY, D. i E. (1941): Gisement préhistorique de Cre- dedicados a! Prof. Dr. Luls Pericot, Univ. de Barcelo- billat. Ses rapports avec le depots a formes géometri- na, 1973, pàgs. 85-99, 10 figs. ques du Paleolithique supérieur et du Mésotithique, ESCALON DE FONTON, M. i H. DE LUMLEY (1957): Les B.S.P.F., 38, 1941, pàgs. 245-262, 10 figs. industries a microlithes géornetriques, B.S.P.F., 54, 1957, RIGAUD, J. Ph. (1976): Les gisements de Flageolet, com- pàgs. 164-180. munes de Bézenac, Livret-Guide A4, U.I.S.P.P., IX Con- FITTE, P. i D. DE SONNEVILLE-BORDES ( 1962): Le Mag- grès, pàgs. 99-104, figs. 34 i 35. dalénien VI de la Gare de Couze (Dordogne), L'Anthro- RIGAUD, J. Ph. (1970): Etude préliminaire des industries pologie, 65, 1962, pàgs. 217-146, 12 figs. nzagdaleniennes de l'abri de Frageolet II (commune FORTEA, J. (1973): Los complejos microlaminares y geo- de Bézenac, Dordogne), B.S.P.F., 67, 1970, pàgs. 456-474, métricos del Epipaleolitico Mediterrdneo Espanol. Mem. 11 figs. del Sem. de Preh. y Arq., Univ. de Salamanca, 173, RIURO, F. (1969): Tesela Arqueologica. El valle de Sant 550 pàgs., 114 figs., XV làms., 2 mapes. Aniol de Finestres. Exploraciones Arqueológicas, Revis- FORTEA, I. i JORDA, F. (1976): La Cueva de Les Mallale- ta de Gerona, 48, 3er. trim. 1969, pàgs. 19-21, 3 figs. tes y los problemas del Paleolitico Superior del Medi- ROZOY, Dr. J. terrdneo Español, Zephirus, XXVI-XXVII, Salamanca, G. (1978): Les derniers chasseurs. Bulletin de la Société Archéologique champenoise, juin 1978, 1976, pàgs. 129-186, 11 figs. III volums, M. (1978): El Soldtreo-Gravetiense o Parpa- 1256 pàgs., 294 figs., 74 taules, 259 làmines. FULLOLA, J. SACCHI, D. (1970): Travaw de..., La préhistoire du Midi llense, industria mediterrdnea, Zephyrus, XXVIII-XXIX, de la France du Paléolithique Supérieur a l'Age du Salamanca, 1978, pàgs. 113-123. Bronze final, Laboratoire de Préhistoire Méditerraneén- JULIEN, M. (1979): Les arpons magdaleniens, B.S.P.F., 76, ne, Marseille, 1970, pàgs. 15-22, 5 lam. 1979, pàgs. 8-9. H. V. VALLOIS (1974): SACCHI, D. (1974): Quelques observations sur l'Epipaléo- LACAM, R., A. NIEDERLENDER i lithique et le Mésolithique des Pyrénées francaises, Co- Le gisement mésolitique du Cuzoul de Gramat. Archives lloque Ecologie Humaine, 21, 1974, 92 pàgs., 44 fi- Pyrénéenne, Auvillar, juin 1973, Cahiers de l'Inst. de Paléont. d'Anthropo!ogie et d'écologie humaine, II (3-4), 1974, gures, VIII làms., V taules. pàgs. 89-94, 4 mapas. LAPLACE, G. (1966): Recherches sur l'origine et l'evolution SACCHI, D. (1976 a): Les industries datées, do Paléolithique des complexes leptolithiques. École Francaise de Rome. supérieur a l'Epipaléolithique, dans le bassin de l'Aude, Mélanges d'Archeologie et d'Histoire. Supplements, 4, Congrés Préhistorique de France, XX session, Proven- Ed. Boccard, Paris, 1966, 586 pàgs., 25 làms., XXIII Ce, 1974 (1976), pàgs. 551-559, 5 figs. taules. SACCHI, D. (1976 b): LAPLACE, G. (1974): La typologie analytique et structu- Les civitisations de l'Epipaléotithique rate: Base rationnelle d'étude des industries lithiques et du Mésolithique en Languedoc occidental (Bassin de l'Aude) et en Roussillon, La Préhistoire Francaise, et osseuses, Banques de données archéologiques, collo- tome I, vol. 2, pàgs. 1396-1397, 4 figs. ques nationaux C.N.R.S. n.° 932, Marseille, juin 1972, ed C.N.R.S., 1974, pàgs. 91 .142, 31 figs. SIMONNET, R. (1976): Les civilisations de l'Epipatéolithi- LAVILLE, H. (1979): Cronostratigraphie des depots de la que et du Mésolithique dans les conf ins pyrdnéens de la Gascogne et du Languedoc, La Préhistoire Francaise, fin du Würm en Perigord, La fin des temps glaciaires tome I, vol. 2, pàgs. 1412-1419, 4 figs. en Europe, colloques internationaux du C.N.R.S., Ta- SOLER, N. (1976 a): Coma d'Infern. El Roc de la Melca, lence, mai 1977, ed. C.N.R.S., 1979. El Paleolitic a les comarques gironines. Caixa d'Es- LENOIR, M. (1977): Les industries du Paléolithique supé- talvis Provincial, Girona, 1976, pàgs. 102-104, 4 figs. rieur terminal des vallées de la Dordogne et de Ta Ga- SOLER, N. (1976 b): ronne, La fin des temps glaciaires en Europe, Colloques Exposition de Matériaux Préhistori- ques a Ta Fontaine d'Qr, :Livret-Guide C2, U.I.S.P.P., internationaux C.N.R.S., n. 271, Talence, mai 1977, IX Congrés, Nice, C.N.R.S., 1979, pàgs. 401-425, 12 figs., 1 taula, 1976, pàgs. 371-374. SOLER, N. (1977): El jaciment epipaleolItic de Sant Benet LORBLANCHET, M. (1978): Les civilisations de l'Epip'aléo- (Sant Feliu de GuIxols), XX litique et du Mésolithique dans le Haut-Quercy, La Pré- Assemblea intercomarca! d'estudiosos, Sant Feliu de GuIxols, 1977, pàgs. 295-312, histoire Francaise, I, 2, Paris, 1976, pàgs. 1398-1404, 3 figs. 7 figs. MOLAR, N. del (1968): Procès d'un bruixot. Olot, 1968, SOLER, N. 103 pàgs. i XVIII làms. (1979): El jaciment prehistàric de El Roc de MOREU-REY, E. (1965): Els noms de lloc. Unió Excur- la Melca (Sant Aniol de Finestres, Girona) i Ta seva cr0- nologia, Anales del Inst. de Est. Gerundenses, XXV, Gi- sionista de Catalunya, Barcelona, 1965, 164 pàgs. rona, 1979 (en premsa). OLIVA, M. (1961): Tesela Arqueologica, Revista de Ge- rona, 14, ler. trim. 1961, pàgs. 77-82, 5 figs. SONNEVILLE-BORDES, D. de (1959): Problèmes génerau OLIVA, M. (1969): Tesela Arqueoldgica, Revista de Gerona, do Palèolithique Supèrieur dans le Sod-Quest de la 47, 2on. trim. 1969, pàgs. 11-14, 2 figs. France, L'Anthropologie, 62, n.° 5-6, 1958, pàgs. 413-541; PERICOT, L. (1942): La cueva del Parpalld. Excav. del 63, 1959, pàgs. 1-36, 37 figs., 1 quadre. S.I.P. de la Dip. de Valencia, C.S.I.C., Inst. Diego Veláz- SONNEVILLE-BORDES, D. de (1960): Le Paléolithique So- quez, Madrid, 1942, 351 pàgs., 649 figs., XXXII làms. perieur en Périgord. 1960, 558 pàgs., 295 figs., 64 taules. PERICOT, L. (1947): Estado actual de la investigación pre- SONNEVILLE-BORDES, D. de (1973): Sur le PalEolithique histórica de Ta provincia de Gerona, Anales del Inst. de Supdrieur de Catalogne, Estudios dedicados a! Prof. Dr. Est. Gerundenses, II, Gerona, 1947, pàgs. 154-173. Luis Pericot. Instituto de ArqueologIa y Prehistoria, PERICOT, L. (1965): Parpalló treinta y cinco años des- Universidad de Barcelona, 1973, pàgs. 61-66, 4 figs. i una pués, Pyrenae, I, Univ. de Barcelona, 1965, pàgs. 1-20. taula. PERICOT, L. i J. MALUQUER DE MOTES (1951): La co- TENSORER, I. M. Le (1976): Les civilisations du Paléoli - lección Bosoms. Materiales Prehistóricos de Seriflb, II. thique Supdrieur dans le Lot-et-Garonne, La Préhistoire Monograf. del Inst. de Est. Pirenaicos, Zaragoza, 1951, Francaise, tome I, vol. 2, Paris, 1976, pàgs. 1232-1236, 73 pàgs., 38 figs. i IX làms. També a Pirineos, 19-22, 3 figs. pàgs. 383-454. TIXIER, J. (1976): L'abri sous roche de La Faurélie II, com- PEYRONY, D. (1936): Le Magdalénien a triangles scatènes, mune de Mauzens-Miremont, Livret-Guide A4, U.I.S.P.P., l'Anthropologie, 46, pàgs. 363-366, 2 figs., 1936. IX Congres, pàgs. 113-116.