BUTLLETÍ SE L·LAGOSTEBA

^JÜM. 45 - OCTUBRE-INíOVEMBRE-DESEMBRE 1986 EDITAT PER L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS

M^.

* El BUTLLETÍ, premi Tasis-Torrent 86 a la millor publicació local, * Reportatge: Llagostera amb Jaume Selis. * El "Trekking" de Joan Sàbat. i

ijr:

fsrdeti eefitei"

Tel. 83.04.62 Ctra. Girona a Sant Feiiu, Qm. 19,500 Ctra. Comarcal km. 25,7 ÍGirona-S. Feliu Guíxols} Telèfon 83.01.67 LLAGOSTE RA LLAGOSTERA (Girona) BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA —3

En els darrers números havíem implantat la norma d'anar cobrant cada vegada que sortíem perquè no ens agrada d'avançar-nos a coses que no sabem si podrem complir. El mateix retard amb què surt aquest Butlletí és un exemple que la planificació no funcionava prou bé i que del caràcter bimensual de la revista s'ha passat a trimestral. El premi Tasis-Torrent atorgat per la Diputació de Barcelona com a millor publicació local ens exigeix una resposta de superació. El potencial humà del Col·lectiu ens permet donar-la. Hi ha nova gent i noves ganes. En principi els canvis seran petits, però confiem en l'evolució constant que ha de tenir el punt més alt en el número 50, coincidint amb el Nadal 87-88. my'^-^'í^ Aquest dies iniciarem una campanya de promoció per recaptar subscriptors, anunciants i col·laboradors; esperem que ens ajudeu a trobar nous amics. Eis set anys de vida del Butlletí ja comení^n a ser una responsabilitat de tots. .íi?.S" ^^iríí^^. .^. i- •' Col·lectiu de Redacció •títj m ets

•rfvjp, •ïï;eïSíra.s!T!· snm- COL·LECTIU DE REDACiO rïiii-ií--» iizrr^l·.^^' i Eduard Alejadre, Esteve Barceló, Lluís Caniguerai. Pere CanigueraJ, Vicenta Casamitjana, Carme Castelló, Albert Comas, Núria Comas, Anna Q)UManS _ Gorgues, Mireia Heredia, Pauli' Hernàndez, Josep Jovanet, Olga Llobet, Maria Llosent, Aurora Marco, Sara Marquès, Isabel Mestras, Roser Noguera, Dani Rodas, Xeví Ros, Elena Roget, Xavier Ruiz, Joan 3-Pòrtic Ventura, Ruth Verí, Montse Vila, Anna Vinas, Josep Virgili, Julià Xirgo.. 4 í 5 — Entrevista a Joan Sàbat 6-21 anvsdeG.E. BeU-Wlati' 7a n -Coses del poble Llagostera, octufare-novembre-desembre 1986 Núm. 45 12 - El vaixell "Dolça Jenny" 13 a 18 — Llagostera amb Jaume Selis 19 ~ La ignorància, arma de l'Estat 20 i 21 -Premi Tasis-Torrent 86 Dirigit pel Col·lectiu de Redacció. Editat per l'Associació de Veí'ns 22 -- Temps i coses Apartat, 54 • LLAGOSTERA 23 - Pere Mayol - Francesc Glfre Imprimeix: Gràfiques DUCH - Cassà Dipòsit Legal: GE-300/1980 24 - El son 25 - Poesia 26 i 27 - Pàgines infantils 28 i 29 - La Renaixença catalana 31 - El dispensari municipal El Collectiu de Redacció vol respectar la llibertat d'expressió i la diversitat, 32 i 33 - Síntesi cronològica de la d'opinions. Prehistòria i la Història de El Collectiu de Redacció no es responsabilitza necessàriament de les opinions Llagostera dels collaboradors i no es compromet a que tots els escrits rebuts siguin publicats. 34 - Internacionalitat i Esperanto 35-Fer política Tanmateix s'acceptaran treballs signats amb pseudònim, però el Collectiu ha\ 36 - Estampes nadalenques de ser sabedor del nom de l'autor. 37 - Esports Per raons d'espai, el Collectiu de Redacció es reserva el dret de resumir el con­ 38 — Opinió tingut fonamental dels escrits. •-••^ -• •::• h:i\:r>d^iWííní:- :• 4 —BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

l!^i.

EI dia 10 d'octubre, al local social de "la Caixa" es va projectar un àudiovisuàl sobre el Nepal, d'unes 375 diapositives. Un dels SKím; excursionistes que va fer possible aquest muntatge és en Joan Sàbat i Tibau que, durant més d'una hora i mitja, ens explicà com és aquella gent i ens ensenyà com són aquelles muntanyes de la carena Est de l'Himalaia. Ara, quan ha passat un any del viatge, en Joan comenta la seva experiència.:'tgï|\!|.Eig?i>Tr·"íE'ETíií:si"-líïgs,.í' ïiffmtï, U. •^•-'•-^"•'

— Joan com és la vegetació d'aquell El lloc d'acampada fou Pangding, Tot seguit, mig tapat per la boira la pafs? on vàrem estar tot el dia per poder pas - capital dels Sherpa: Namche-Bazar. El —Bé; vàrem quedar meravellats per sejar pels voltants. L'endemà, a trenc poble està situat en una muntanya en l'agressivitat dels seus paisatges; per la d'alba, i amb el cel ennuvola! partírem forma d'amfiteatre, amb les cases orde - seva variada flora, les profundes valls i seguint el nostre itinerari. Salts d'aigua, nades i els carrers empedrats i pa - grans arbres religiosos com els pins, pedres, ponts, i xerlnola amb els ral.lels. Voltem el poble i arribem on els avets, etc... "Sherpes" ens feien el viatge més farem nit. — / la gent, que quina manera us va agradable. A partir d'aquí arribem al Cap al tard, comença a pujar la boira i febre ai moment de l'arribada? parc de l'Everest, que té una extensió la temperatura decau, això fa que deci - ; — Els seus habitants eren molt sen - de 1.243 Hm.2, on es podem trobar, dim entrar dins l'habitatge que ens zills, simpàtics, especialment la mai - entre d'altres espècies, antílcps pel hostatjarà. Tibet, diferents tipus de cabres i l'ocell nada; fins I tot, molta gent desenvolu­ L'endemà sortim aviat i comencem a nacional del Nepal, una espècie de pava les seves activitats al carrer, com baixar cap al poble de Kumjung, des faisà amb un plomatge molt vistós. De és el cas dels barbers. La ciutat de d'on distingim la imponent silueta de sobte, un cop passada una clariana de Katmandú és molt rica en construc­ l'Amma d'Ablam. Aquí és on fem la vegetació, les mirades es dirigeixen al cions de tipus religiós i temples, això següent parada després de tres hores mateix líoc; és l'Everest. ens demostra aquesta sensibilitat per de camí. Ens entretenim passejant les coses sagrades, típica en el món oriental. — Quina és l'activitat agrària principal dels habitants de la regió? — Un cop deixada la vall de Katman - dú vàrom observar molts cultius d'arròs en terrasses a les voreres de les mun­ tanyes; aquest cultiu, per tant, és el ;més important de! pafs. ,ci — Ens podries explicar quins són els paratges més rellevants d'aquesta fascinant aventura? — L'excursió va començar a 2.800 metres d'aiçada, a la ciutat de Lucle. Durant aquest primer dia l'itinerari fou força planer, seguint a una distància relativament curta el curs del riu, travessant ponts per passar els petits torrents. Pel camí, hi havia cases a les quals, per algunes rúpies, et venien una tassa de llet. A mesura que anem pujant, el camí es fa més esllavissadís a causa de l'últim Monsó. Un temple a la ciutat de Katmandú (FOTOS JOAN SÀBAT) BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA — 5 pels paratges fins a i'hora de sopar, que és quan tornem al campament. El proper dia continuem el viatge i fem ía primera parada en un petit poble. Als afores d'aquest, trobem un obstacle que hem de travessar. Es tracta d'un riu ple de banderes d'ora­ cions que passem toí fent unes quan - tes fotografies. A l'altra banda d'aquest riu veiem un grup de cases anomenat Phuniíi. Aquí fem un dia de descans, per aclimatar- nos a l'alçada. Ei dia previst es conver­ teix en dos, a causa del mal temps. Per fi sortim I continuem el nostre camí, seguint el curs del riu, fins que ens comencem a enlairar per la munta- naya, i cap als 4.000 metres trobem les primeres neus. Fem una estona de parada a Warsho, una casa on ens ofereixen menjar calent Des del coll de la muntanya veurem barrejats amb els iacs (uns animals peluts semblants a vaques però resistents al fred). Ens baixa molt en pocs moments, i a causa hem de grimpar per arribar al nostre allotgem en una casa del poble on d'això decidim anar al refugi. objectiu, el Kala Patar. tirem unes fotos als menuts, cosa que Sortim quan encara es fosc. Davant ens costa una esbroncada dels seus A la baixada ens acomiadem del nostre s'aixeca com una piràmide el familiars. Sherpes, que ens han acompanyat cim del Pumori; a sota d'aquest hi ha durant aquest dies. L'endemà prosseguim e! camí l'objectiu de la nostra aventura el Kala El nostre viatge s'ha acabat. travessant el poble, amb el cim del Patar de 5.545 metres. En un petit pla Tawoche al fons. La caminada se'ns fa trobem l'únic lloc habitat (el poblat de una tortura, a causa de les ondulacions Gorak Shep). Ens disposem a pujar els de la neu. Per fi arribem a Lobuche a últims 400 metres de desnivell que • '-' ;ií^:níHs.^1J;JM5i• ^int; 4.900 metres d'alçada. La temperatura ens separen d'aquest cim. Cap al final, .íii^<:. \=.q i,i V. Col·lectiu de Redacció :W\ .!.-mrsíi^ Í\D\ÍST^>"^ ' íferí::-ï.í-^'

•Uí'so'b ?:-í^í::!í5qq^->ií-| flS--

is·lisfiíA-·.ííïàsNI .5 si9&'ïg^3ï-ü€ií mj r^r; 6— BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Ut0b iSBí^k

r.iji,-;l nrilïV 1.;.,

MENJA Amb motiu del 21.^ aniversari del "a Romanyà. Allà decidiren baixar cap grup excursionista Bell-Matí, el mes Talls de pi Iota de rugbi, amb a Llagostera i es pararen a dinar en una d'octubre passat es van dur a terme llesques crues de darrera del porc. casa de pagès. Els participants sumaven una sèrie d'activitats, amb la participa­ Embolics de remugador tendre, prop de 60, entre nens i nenes, i real­ ció de mainada, joves i grans. A conti­ amb ^'barraquetes" de Barrufet. ment la marxa fou molt moguda. nuació destaquem els actes més impor­ tants, celebrats al llarg de quinze dies. Sotanes i flabiols barrejats. XXI Roda dolça de "troncomòbil" —El proppassat 3 d'octubre es pro Fruita del temps, jectà la pel·lícula "Hem fet el cim", Restauració de la font de Panedes trepitjada i fermen tada. basada en la 3.3 expedició catalana pa­ trocinada per la "Caixa de Barcelona" Espatlla camins. Una de les activitats mes recents del a l'Everest Fou interessant observar Deliris del "déu Baca", amb forats. l'interès suscitat per la muntanya, ja G.E. Belt-Matí ha estat la restauració que la participació fou nombrosa, com Desvetllador general. de la font de Panedes. Encara que abans s'hi havia treballat, sobretot a també el nombre d'assistents —unes 100 Encenalls de canya socarrats. persones—. La pel.lt'cula s'acabà amb netejar l'entorn, hi havia moltes roma- En arribar hi havia dues paneres, un petit col·loqui, on la majoria d'assis­ gueres i deixalles que s'hi aboquen de una amb números parells i l'altra amb tents pogueren fer les seves preguntes I manera incontrolada. senars. Les dones agafaven d'una pane­ comentar la projecció. "Veient que allò anava a caure —ens ra i els homes de l'altra; amb aquest diu un dels col·laboradors en aquesta Potser el dia més complet fou el número s'arribava a la taula i sota el tasca— vam decidir posar-nos-hi". Per dissabte, 4 d'octubre, quan, al mati', plat es trobava una fotografia girada això, el diumenge 16 d'octubre, tres s'engrescà la mainada a portar la seva on es llegia un número, i cadascú es cotxes carregats de ciment, rajoles i bicicleta i fer una gimcana a la plaça col·locava segons el número correspo­ paletes decidiren baixar a la Font de de Catalunya. El mateix dia a la tarda nent. Les fotografies eren de paisatges Panedes. Van posar la biga per tal es féu la gran "moniatada". muntanyencs. d'aguantar la solera que estava a punt de caure. La biga ha estat una donació. Sopar de germanor Marxa infantil i dinar de germanor i Per a més endavant es té pensat anar Al vespre tota la gent jove del poble De vegades les inclemències del ;a tapar e! forat que hi ha sota la font. pogueren anar a sopar a l'Hostal Mas temps no ens deixen fer el que volem. I Endavant G.E, Bel l-Matí i que per motts Roure. Una de les originalitats més im­ Tal fou el que obligà tota la colla a |anys pogueu anar fent aniversaris! portants d'aquest sopar- fou el menú, carregat de sucoses paraules que dona­ retirar-se quan faltaven pocs metres ren un toc de gràcia a la festa. Aquí el per arribar al lloc de trobada. La plu- ,ta no parà ni un moment i es quedaren presentem; Col·lectiu de Redacció. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA — 7

Des de fa pocs mesos s'estan duent a terme, a Llagostera, dos cursets pa­ ral·lels d'esperanto. Aquests són por­ tats per en Llui's Canyigueral i en Jo­ sep Virgili, dos joves llagosterencs que prèviament s'introduiren a l'esperanto a Girona, Les classes, a les quals assis­ teixen una quinzena de nois i noies d'una mitjana de disset anys, es donen de forma gratui'ta. Aquesta nova experiència al poble és valorada, tant per professors com per alumnes, positivament, ja que els hi permet estar amb relació amb altres joves de pai'sos com l'Iran, Polònia, Hongria, Xina, etc..., ara per ara, per correspondència.

'-iii'iijKtfíífiij:.

Eh millors restaurants del Gironès van participar a la Sisena Setmana Gastronòmica.

El mes d'octubre passat, l'Associa­ .mana Gastronòmica, el dilluns 13 d'oc­ COL·LABORADORS ció d'hostaieria de Girona, demostrà tubre, amb l'assistència de l'alcalde C|ue la descentralització és quelcom Josep Puig, del regidor de Turisme de . ben senzill d'aplicar quan hi ha bona Girona, Xavier Gasslot, i dels repre­ PEIXATERIA PLANA -.^ ;• predisposició i un bon amfitrió, com sentants dels restaurants. Tel. 83 02 58 ho va ser en Josep Sànchez de "Can Aquesta és la primera vegada que Meri". Amb el lema de "posar la cui- l'Associació d'hostaieria de Girona pre­ CASA CORTINA - Teixits i Confeccions ^ a l'abast" l'Associació d'hostaie­ senta la Setmana Gastronòmica fora de PI. Catalunya, 14 - Tel. 83 05 46 ria presentà a Llagostera la sisena la ciutat. Els organitzadors estaven en­ TRANSPORTS PAYRET Setmana Gastronòmica en la qual cantats de venir a Llagostera, I assegu­ Cantallops, 2 van participar 28 restaurants de la raren que la iniciativa cada any té més PERRUQUERIA MIR perifèria gironina. bona acollida per part del públic. Camprodon, 6 - TeL 83 04 94 La base de la setmana gastronòmi­ Pensem que l'invent podria tenir ca és oferir un çnenú especial a preus una rèplica adequada a Llagostera, es­ ASSEGURANCES NOGU^ molt assequibles, "tot donant a conèi­ tudiant el temps més indicat per fer- Almogàvers, 21 - Tel. 83 01 i35 xer plats que normalment no es de­ ho. La gastronomia està de moda, i el FARMÀCIA SAURÍ manen i amb una bona relació quali- potencia! restaurador que hi ha al po­ tat-preu". En la Setmana . participen ble, s'hauria de promoure més, promo- CARNISSERIA AGUSTÍ els millors restaurants de Girona ciu­ cionant a! mateix temps el nom de Consellers, 2 Tel. 830257 tat i dels pobles del Gironès. D'aques­ Llagostera, que bona falta li fa. MOBLES i FUSTERIA CATEÜRA ta zona, hi havia el "Molí de la Selva" Músic Aguiló, s/n -TeL 83 06 12 i "Can Meri". Va ser en aquest local. CoUectiu de Redacció Carretera Tossa - Tek 83 09 95 on es va fer la presentació de la Set- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

•"««a^í- •''-ife?;^ SS-mé •'ïüigf.r-'" •'^^•-rritíi^'" ^'í^g^-'"

CA MUNICIPAL

— INSTITUT Català del sòl. Memòria Com indicàrem al número del corresponent a l'exercici 1984. Barce­ BUTLLETÍ, us oferim la llista de llibres — COLLANGE, Chistiane. Jo, la teva mare. Barcelona: Altafulla, 1985. lona: Generalitat de Catalunya, 1985. que han ingressat a la biblioteca des — Els Joves obrers I ei seu treball. de! mes de febrer d'enguany fins el — COPLESTON, Frederick. Historia de la filosofia. Barcelona: Barcelona; Generalitat de Catalunya, mes de juliol. A la part corresponent 1985. als llibres per a adults hem inclòs Arlel,1983-9v. — Legislació labora] bàsica j només els que segons la Classificació — FREUD, Sigmund. La interpreta­ disposicions del Departament de Tre- Decimal Universal pertanyen als ció dels somnis. Barcelona: Empúries, ball.Barcelona: Generallitat de Cata­ números següents: 1984-1985. 2 V lunya, 1985. 0: És a dir, els llibres que tracten — LLISETI BORRELL, F. U funció dels fonaments de la ciència i de la pública de lescomunitatsautònomes. cultura, bibliografies, biblioteconomia, Barcelona; Generalitat de Catalunya. enciclopèdies, periodisme, etc. — Creients en temps de Crist. 1986. 1: Història de la filosofia, sistemes ~ LLISET I BORRELL, F. Manual filosòfics, psicologia, ètica, etc. Barcelona: Abadia de Montserrat. 1984. de dret local. Barcelona: Generalitat de 2: Religió cristiana, altres religions, Catalunya, 1986. mitologia, religions comparades, etc. — LAO-TSE. Tao-te-King: El llibre — ROCA; Francesc. Un viatge 3: Ciències socials, sociologia, esta­ del recte camL Barceló a: Aquari, inútil: de l'auge 1945-1973 a la crisi. dística, política, economia, dret, admi­ 1984. Barcelona: Edicions 62,1985. nistració, pública, educació, etnologia, — ROVIRA BEOLLOSAO, Josep. — SCHOECK, Helmut. Diccionario etc. La humanitat de Déu. Barcelona: Edi­ de sociologia. Barcelona: Herder, 5: Matemàtiques, astronomia, gode- cions 62,1984. 1981. sia, cartograxfia, física, química, geolo­ ~ TRIAS FARGAS, Ramon. gia, paientologia, botànica, zoologia, Narració d'una asfíxia premediata. etc. Barcelona: Tibidabo. 1985. La resta de llibres, que tracten —CATALUNYA. Generalitat. Depar­ d'altres matèries, aniran apareixent en tament de Política Territorials i Obres properes col.laboracions. Públiques. Memòria 1983. Barcelona; — ATKINS, P.W. La creación. Generalitat de Catalunya, 1984. Barcelona: Labor, 1983. — CAI\1AL DEL LEÓN, Pedró. — CATALUNYA. Generalitat. Direc­ Investigantelséssersvíusdelaciutat. ció General de Joventut. Memòria: Barceloina: Teide, 1984. 1984. Barcelona: Generalitat de Cata­ — FENNEMA, O.R. Introducclón e. lunya, 1985. la ciència de los alimentos. Barcelona: — ECQ^ Umberto. Acocalfpticos e — CAVERO, José. Qué es la Reverté,. 1982. 2v. Integrades. Madrid: Lumen, 1985. OTAN. Madrid: Publisalud, 1986. — JENKINS, Jonh B. Genètica. — ECO, Umberto. Cómo se hace — CREIXELL, Joan. Origen de la Barcelona: Teverté. 1982. una tesis. Barcelona: Gedisa, 1983. bandera independentista. Barcelona: — REEVES, Hubert. Paciència — Festes i tradicions propulars a El llamp, 1984. dins l'atzar: l'evolució del cosmos. les comarques gironines. Girona: — CUCURELLA, Santiago. L'equili­ Barcelona: Empúries, 1985. Diputació Provincial, 1985. brí territorial de Catalunya. Barcelona: — ROIG, A.; DÍAZ,. Química física. — SERRANO, Sebastià. De l'amor El Llamp, 1984. Madrid:Alhambra, 1980. 2v. als signes. Barcelona; Promociones — GRAELLI DANIEL, Anàlisis(sic) — VIVES, Teodoro. EI Cometa Publicaciones Universitarias, 1984. del fet socIaL Barcelona; Pòrtic, 1984. Halley. Madrid: BIume, 1985. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA ~ 9

Mercant, contestarà a la pregunta: "Que és la Marina Mercant?". 12 de febrer. Joan Ventura i Joan Carles Buhigas, tocaran el tema de La ràdio i la premsa locals". 26 de febrer. ^---••:-;, Narcís Soler, professor de Prehistò­ ria del Col·legi Universitari de Girona parlarà de "Llagostera i l'edat de pe - dra". També i emparant-se, en un principi, amb les activitats d'hivern, l'Ajun­ tament ha organitzat, amb el patrocini Han començat les conferències EXPOSICIONS: Í1íí.V programades des de l'Ajuntament per de "la Caixa" una sèrie d'actes. ais mesos de desembre, gener i fe­ Des del 24 de desembre al 7 de gener Diferents representants d'entitats pel brer, emmarcades en el cicle d' "activi­ — Al Casino Llagosterenc EXPO - poble han triat les activitats d'entre tats culturals d'hivern" on s'inclouen, SICIÓ COL·LECTIVA D'ARTISTES l'oferta de l'obra social de "la Caixa". EI també, una sèrie d'exposicions i un LOCALS. programa és el següent: concert de Nadal. — A la Sala d'Exposicions de "la 3 de gener.— LA LLEGENDA DE Les conferències del mes de de­ Caixa" EXPOSICIÓ DE PINTURA A LA L'ATLÀNTIDA de Jacint Verdaguer, a sembre iian estat les següents: CEBA a càrrec d'Enric Marqués, Josep càrrec del teatre Curial (espectacle — En Pere Solà, professor d'hiistòria Lloveras, Josús Portas i Pompeu Pas - infantil). de l'Educació de la Universitat Autò­ cual, amb diapositives de Jesús 6, 13 i 20 de febrer.— INTER­ noma de Barcelona, lia parlat sobre 'la Portas. PRETACIÓ DE TEATRE (els autors vida associativa a Llagostera durant la — A la biblioteca Julià Cutiller EX - dramàtics) a càrrec de Josep Mon- República", centrant-ho en el Casino i POSICIÓ DE TREBALLS D'ARTE­ tanyes, director teatral, actor i profes­ la Cooperativa la Regeneradora, en­ SANIA REALITZATS PELS ALUtvNES sor d'interpretació. titats sobre les quals ve treballant des DE TERESA CASADEVALL. 20 de març.— CONFERÈNCIA de fa temps, fonamentant-se sobretot sobre L'ADOLESCÈNCIA (Psicologia) en material escrit, com les actes, comp­ CONFERÈNCIES: per l'Agustí Casanova, la Raquel Sa- tes, etc... Al local Social de la Caixa, a les 10 del brafen i la Montserrat Viver. — L'Enric Marqués, pintor gironí vespre. 10 d'abril.— CONFERÈNCIA sobre instal·lat a Llagostera, aprofitant un títol 15 de gener: l'ABÚS DELS MEDICAMENTS per en tan puntual com "El paisatge en la pin­ Jaume Creus^ metge especialista en Miquel Portametge del Gabinet d'As­ tura gironina" exposà a grans trets la Cirurgia Ortopèdica, parlarà sobre "El sessoria i Promoció. seva visió de la valoració del paisatge i passat, present i futur de la cirurgia". 24 d'abril.— MISSIÓ TINDUF (4.000 el seu tractament com a tema d'un 22 de gener. quilòmetres a través del Sàhara) per en quadre. Per això presentà la confe­ Joaquim Gelabertó, professor de Joaquim Monturiol. rència amb perspectiva històrica, Matemàtiques de l'Institut Santiago 15 de maig.— RECITAL de poesia i alhora que, molt breument, donà una Sobraqués de Girona presentarà el cançó a càrrec d'en Cetdoni FONOLL. pinze llada del paper del paisatge en la tema "Científics catalans d'abans I 19 de juny.— DIAPOSITIVES 1 pintura d'altres cultures. Acompanyà la d'ara". CONFERÈNCIA sobre les ECOLO­ Xerrada amb diapositives, princ'palment 29 de gener. GISTES A CATALANYA per la M. Àn­ de pintors de l'Esíat Espanyol, de Ramon Forteza, capità de ja Marina gels PÉREZ LATORRE, economista. , Catalunya i de les comarques Gi­ ronines. També parlà de pintors locals com mossèn Gelabert o Pere Ma/ol — Maria Àngela Vilallonga, profes­ sora de filologia llatina del C.U.G., continuà amb l'entorn natural però des d'una altra perspectiva. E! títol de la xerrada va ser "Els arbres i la mitologia" i consistí, bàsicament, en l'exposició del treball recull, recentment publicat, d'una sèrie d'articles apareguts a Presència i que també han estat trans­ crits al Brallie. Aquest conjunt de conferències les quals acostumen a concloure amb un petit debat, han estat transmeses simultàniament per Llagostera Ràdio, com també ho seran la resta. , El programa previst per ais propers mesos de gener i febrer és el següent: El professor Pere Solà obrí el cicle de conferències. 10 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

12 setembre 1986, El jove Benjamí Chicharro i Mateu, Víctor-Manuel Carrefio i Moreno, que vivia a Can Franciac de Bruguera fill de Manuel Carrefio Davila i de IVla- Alta, va morir el 23 d'octubre passat a ría Dolores IVloreno Arrébola, domici­ resultes de la ingestió del bolet "armi- liats a! carrer Barcelona núm. 27, 2.^. nita phalloides" també conegut pe! 17 setembre 1986 nom de "farinera borda". El noi, que Anna Valls i Molina, filla d'Arcadi tenia 14-anys I estudiava al col·legi Valls i Creus i de Maria Eloisa Molina La Salle de Cassà, havia anat a collir Amb l'arribada de í'hivern, a Lla­ i Camps, domiciliats al carrer Girona bolets uns deu dies abans, i malgrat gostera Ràdio es va estrenar una nova Alta núm. 12 les recomanacions dels avis esva men­ programació, i el que hem fet ara és jar aquests bolets semblants als ous de 23 octubre 1986 ampliar l'horari d'emissions amb pro­ reig. Ingressat a la clínica de Girona i Pere Freixas i Gispert, fill de Pere gramació pròpia. posteriorment a la residència Vall Freixas i Turró i de Maria Dolors Gis­ L'horari ha quedat de la següent d'Hebron de Barcelona, morí a causa pert i Aymerich, domiciliats al carrer manera: De dilluns a divendres enge­ d'una insuficiència hepàtica. Constància núm. 4, 2.", 1.3 guem les emissions a les 10 h. del matí connectant amb Ràdio 4 fins a tes 5 h. La farinera borda es distingeix per 27 octubre 1986 de la tarda, hora en què comencen les una volva membranosa al peu, un anell Narcís Mata i Ferrer, fill de Narcís emissions de producció pròpia fins a blanc a la cama i un barret de color Mata i Noguera i d'Emília Ferrer i Fi­ les 12 h. de la nit. Els dissabtes obrim verd oliva. Enguany, han estat diverses gueras, domiciliats al carrer Roser núm, de les 10 h. del mati'fins a les 12 h.de les persones afectades pel consum 1. d'aquest bolet, ta qual cosa demostra la nit, amb programes fets aquí, igual 4 novembre 1986 la necessitat de tenir un bon coneixe­ que el diumenge, però amb la diferèn­ Gerard Bayé i Turon, fill de Jordi ment de les espècies, abans d'ingerir- cia que aquest dia tanquem les emis­ Bayé i Sureda i de Maria Rosa Turon i ne. Proves tradicionals com et gra d'all sions a les 7 h. de la tarda. Garriga, domiciliats al carrer de Tossa o la cullera de plata, per saber si són Una bona notícia per als oients de núm. 37. comestibles, han dernostrat la seva ine­ Llagostera Ràdio és que ens estem po­ ficàcia. En Benjamí hi havia confiat. ^ novembre 1986 sant en contacte amb les cases disco­ Judit Miquela i Díaz, filla de Pere gràfiques perquè ens enviïn les seves Miquela i Portés, i de Manuela Díaz i novetats í ja n'hem aconseguit unes López, domiciliats al carrer Constància quantes, d'aquesta manera podem núm. 4, baixos, 1.^ oferir-vos millor música i no carregar el pressuposta l'Ajuntament; així po­ 20 novembre 1986 dem invertir els diners que ens entren Anna Mallorquí I Molina, filla de de la publicitat pera millorar les nos­ Josep Mallorquí i Morató i de Maria tres instal·lacions i equipament. Llui'sa Molina i Ruiz, domiciliats al Esperem fer aviat l'estudi de gra- Passeig Rompeu Fabra núm. 21. vacíó, així ens permetrà fer més co­ 20 novembre 1986 ses, per a tes quals ara ens veiem limi­ Anna Gironès i Gispert, filla de tats, ja que mentre emetem no podem Joan Gironès i Bosch i de Pilar Gispert preparar res i gent que podria preparar i Lladó, domiciliats.al veinat de Pene­ coses per a-millorar la qualitat de la dès núm. 12, "Can Bas". nostra emissora no té temps fora de les hores d'emissió per a fer-ho. 26 novembre 1986 Pau Turon i Izquierdo, fill de Joan Per acabar m'agradaria desitjar-vos Turon i Rabassedas i de Josefina Iz­ I un BON ANY NOU i agrair-vos que quierdo i Cantó, domiciliats al carrer seguiu confiant en LLAGOSTERA Sant Feliu núm. 11. RÀDIO. 5 desembre 1986 Ricard Puig I Vidal, fill de Ramon Puig i Pla I de Margarida Vidal i Sàbat, domiciliats al carrer Travessia Gavar­ res, s/n. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA — 11

t^^í-^ï^ :^:mT^

8 novembre 1986 Josep Montjel i Pedraza, nascut a 4 novembre 1986 J; --• Sant Gregori ei 18-12-1959, domici­ Francesca Olivé i Espinet, nascuda liat a! carrer Migdia núm. 11, amb a Llagostera el 7-3-1B93, domiciliada Maria Dolors Molina i Conde, nascuda al Passeig Pompeu Fabra núm. 34. Vi'- a Sant Gregori el 18-7-1963, domici­ dua de Pere Vall-Mosera i Puig. FOTOS VALL-LLOSERA liada al carrer Músic Aguiló núm. 19. 4 novembre 1986 c/. Sant Feliu 15 novembre 1986 Miquel Agüera i Salvador, nascut a SUPERMERCAT MERCÈ Joan Oliveras i Mallorquí, nascut a Cúllar-Baza (Granada) el 1-3-1938, Camprodon, 23 - Tel. 83.03.94 Llagostera el 9-4-1954, domiciliat al domiciliat al carrer Rafael Mas núm. vei'nat de Sant Llorenç núm. 28 "Les 49. Casat amb Llui'sa Agüera I Mau- Carns! Embotits REMIGI GASCONS Planes", amb Maria Rovira i Pla, nas­ randi. Migdia, 21 -Tel. 83.01.54 cuda a Llagostera el 14-7-1958, do­ 8 novembre 1986 Carnisseria M. ESTEVE miciliada al veïnat de Bruguera Concepció Vila. i Canal, nascuda a 15 novembre 1986 Tomàs Boada, 12 - Tel. 83.02.14 Sant Joan les Fonts (Girona, el 14-8- David Ventura i Arços, nascut a 1898, domiciliada al carrer Barcelona Carnisseria MIQUEL Barcelona el 11-12-1961, domiciliat núm. 103 de la població d'Oiessa de 3!b!5bri;:Almogàvars, 13-Tel. 83.02.99 a Barcelona, carrer Beatriu núm. 6, Montserrat (Barcelona). Vi'dua de ent. 1.3, amb Laura Suàrez i Ruiz, Articles pel NOU NAT i JOGUINES Ferran Burgués i Altés. nascuda a Santa Olalla del Cala (Huel­ Barceloneta, 3 - Tel. 83.03.13 va) el 20-9-1965, domiciliada a Barce­ 9 novembre 1986 lona, carrer Beatriu núm. 6, ent. 1 .^ Nicolau Ramon i Saguer, nascut a Carns LLUÍS RIBAS Santa Cristina d'Aro el 24-4-1897, Camprodon, 4 domiciíiat a l'Hospital Municipal. JOAN PARÉS, lampisteria . Vidu de Consol Moradell i Pujolar. fe:vi.-í-> Jaume I, 8-Tel. 83.03.28 20 agost 1986 16 novembre 1986 Pere Mayol i Borrell, nascut a Lla­ Maria Grau i Saballs, nascuda a Sant FRANCESC XiRGU.recader gostera el 1-9-1906, domiciliat al car- Jordi Desvalls (Girona) el 9-2-1916, Tel. 83.01.57 :rer Alvarez núm. 12, casat amb Fran­ domiciliada al carrer Rafael Mas núm. FRANCESC PI, fusteria cesca Collelí i Burch. 15, Casada amb IMarci's Dalmau i Ri­ Àngel Guimerà, 6 - Tel. 83.02.22 16 setembre 1986 bas. Francesc Gifre i Vila, nascut a Sant 17 novembre 1986 ENRIC MONTIEL, agència Joan de les Abadesses el 17-9-1900, Vicenç Vinolas i Negre, nascut a Caiderers, 5 Tel. 83.03.62 domiciliat al carrer Concepció núm. Vilobí d'Onyar el 29-1-1909, domici­ 11. Vidu de Maria Rodríguez i Pane- liat al vei'nat de Bruguera núm. 27. MOBLES SOLER llas. Vidu de Clotilde Pla i Cantó. Àngel Guimerà, 6 • Tel. 83.00.44 17 setembre 1986 ,17 novembre 1986 RQSTISSERIA M. DEULOFEU Guillem Guirado i Gutiérrez, nascut Carme Vendrell i Costas, nascuda a Donzelles, 31 - Tel. 83.09.62 a Vélez-Màlaga (Màlaga) el 7-2-1949, Llagostera el 16-5-1903, domiciliada domiciliat al carrer Santa Anna núm. al carrer Àngel Guimerà núm. 20. CLIMENT FRIGOLA, pastisseria 15. Casat amb Elionor Adarnius i Ri­ Vídua de Domingo Altarriba i Rigau. bas. CARBÒNIQUESFUYÀ 20 novembre 1986 P. Romeu, 1 - Tel. 83.06.62- 2 octubre 1986 Marià Llinàs i Saleilas, nascut a Vi­ Baltasar Ribas i Rufí, nascut a Lla­ dreres el 31-5-1897, resident a l'Hos­ CA L'ANDREU, barberia gostera el 28-9-1910, domiciliat al car­ pital Municipal. Vidu de Maria Gay i Passeig, 5 rer Nou núm. 34. Casat amb Teresa Vila. Ferrer i Bertrana. Aquarama SANT ANTONI 28 novembre 1986 Comte Guifré, 21 - Tel. 83.03.21 3 octubre 1986 Pere Cabarrocas i Llinàs, nascut Concepció Ferrer i Candeler, nas­ a Castell d'Aro el 29-10-1913, domici­ JAUME FA, lampisteria cuda a Vidreres el 15-7-1902, domi­ liat al carrer de Barcelona núm. 15. LLUÍS CAMACHO MORENO, pintura i ciliada al carrer la Coma núm. 21. Casat am Josefa Litlon i Cadülach. Vídua de Narci's Aubó i Vidal. decoració - Maiena, 4 • Tel. 83.05.43 7 de desembre 1986 8 octubre 1986 Consol Ball-llovera i Bas, nascuda a SOLEDAT, articles regal i llistes de nocit Balbino Massa i Lloberas, nascut Llagostera el 12-2-1901, resident a Penedès, 33 - TBL 83.02.11 a Llagostera el 7-12-1902, domiciliat l'Hospitaí Municipal. Vídua d'Esteve al carrer Barceloneta núm. 3. Casat Ruscalleda i Masgrau. amb Ramona Ribas i Gotarra. VILALLONGA- Confeccions 7 desembre 1986 Cl. Àngel Guimerà, 24 -Tel. 83.02.SS 16 octubre 1986 Miquel Vila i Marull, nascut a Sant Joan Turon i Pérez, nascut a Cal­ Sadurní de la Bisbal el 7-4-1907, do­ CAL DEGOLLAT des de Malavella el 22-10-1899, domi­ miciliat al carrer Ganix núm. 48. Ví- Tsldfon 83.01^ ciliat al carrer Concepció núm. 30. duo de Montserrat Pigem. Casat amb Vidu. Gerònima Gabarron i Sànchez. 12 BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

El 15 d'octubre va ser el gran dia d'en Joan Fortuny. El matí es presen­ tava nuvolós, però des de primera hora gran nombre de llagosterencs es van concentrar a la Casa nova d'en Vidal per veure la partida del iot batejat com "Dolça Jenny". Curiosos, gent que hi anava a treballar, amics, xafar­ ders, tothom en un moment o altre havia passat per la carretera de Tossa per veure l'obra que dia a dia, peça a peça, anava construint en Joan, amb la col·laboració de la Jenny i en Carles. La història comença a l'any 1979, quan el pati de la casa nova d'en Vidal es converteix en una improvisada dras­ sana. L'obra es perllongà mesos i anys, però haui ia d'estar escrit que no hi ha força més forta que la voluntat. Les dificultats econòmiques han estat la principal causa perquè el projecte s'ha­ gi a ilargat més del compte, però també és cert que ha estat molta la gent que en un moment o altre, i alguns durant aquests vuit anys, ha col.laborat per­ què la utopia, encara, sigui possible. Per als qui no coneixien gaire en Joan Fortuny, reproduïm algunes fra­ ses de l'entrevista que li va fer en Jordi Soler "Sisif" a PRESÈNCIA. Amb el ti'tol "Lúcid i bohemi, o un esforç de molts anys per arribar al mar", For­ tuny que havia estatf icat en e! món de la premsà i de la marina mercant, con­ testava : Un moment del trasllat "A mi m'agrada viure la vida; gas-oil... t'única solució era el mar, i jo no sóc professional de res que no VI festa homenatge com que la vela no paga impostos de sigui viure", "Vist des de fora pot ser a la tercera edat j^f,.^ ,.,^^ vent../' un vaixell, però vist des de dintre és —On aniràs? —"Sf, al Brasil! A Més de 300 pensionistes i jubilats una filosofia de viure". l'Amazones, aquí és segur que hi vaig!" van celebrar, el cinc d'octubre passat, "Mira, jo sóc bohemi, no? Llavors Bon viatge. la sisena festa d'homenatge que com necessito, com els cargols, una casa a cada any ha organitzat l'Ajuntament i l'esquena. la Llar del Pensionista, amb la col·la­ "...Si agafes una rulot depehs del Col·lectiu de Redacció boració d'entitats culturals i d'estalvi. Els actes es van succeir al llarg de tot et diumenge, destacant l'actuació en el Casino dels nens i nenes dels dos col- legis de Llagostera i del grup de teatre "Pimpinella", que va oferir l'obra de Santiago Rusinol "La feminista". El moment més esperat va ser el dinar de germanor en els menjadors del Col.le- gi Públic Lacustària. Els representants de la Llar del Pensionista van reivin­ dicar a l'alcalde la necessitat de dispo­ sar d'un local amb més condicions que el que ocupen actualment al costat de l'escola bressol. Per la seva part, Josep Puig contestà que en l'amplicació de l'Hospital Municipal es contempla el projecte d'uns nous .Ip.çals .per.,a, la gent gran. ' ' " ' " ' _^^.;y -1 - ^-. isionistes es van ttobaf a la festa d'homenatge ^,^^,.,_„,^^,gÍB^ÍÍ}E LLAGOSTERA -13

•^ „..,K.fi...i..l·-..f^ft..^t-f .w»-..„ ,^->«....gn-^r.. •JP<.l·f:<.i,..,tí.l.'.,-JP;WVJ, * . ..JMiW.KMMIMMilM Jaume Selis entrevistat per un periodista en el moment de sortir de la presó de Girona, acompanyat de Xavier Ros.

EI dissabte 13 de setembre, a Sant Andreu Salou, es van produir uns aldarulls -Quina impressió vas. tenir quan et amb la Guàrdia Civil r uns quants joves que eren a ta Festa Major del poble. Arran van dir que quedaves detinguí. > d'aquests fets el dimarts següent en Jaume Selis va rebre la notificació conforme ~Un espant molt gros. s'havia de presentar a la caserna de la Guàrdia Civil. D'allà, sense saber per què, se'l -Et van donar alguna explicació del van endur cap a Girona. perquè de la teva detenció? .,; El comunicat de la Guàrdia Civil, segons ens va informar el seu advocat, només parlava —No,allà no donen explicacions. dels desperfectes del cotxe però sembla ser que la jutgessa va veure més coses on no hi eren i el va acusar de "apolc^i'a del terrorisme, atentado y danos" i va ordenar -Què vas rumiar en aquell moment? presó incondicional i sense fiança. —De què em podien acusar. No em Ningú no entenia per què havien detingut en Jaume. Es va començar a fer pressions podien acusar perquè no havia fet res. per totes bandes perquè pogués sortir d'allà. Totes les institucions de Llagostera hi Se m'enduran i m'hauran de deixar anar, van col·laborar i igualment molts llagosterencs, signant un escrit que es va passar per vaig pensar. ^ tot el poble. -Com t'imaginaves que aniria? En la següent entrevista en Jaume I els seus pares ens expliquen com varen viure -En principi vaig pensar que ho aquells dies, fet que ens sembla molt interessant, ja que això que han vincut ells, ens deien per fer-me por però després, quan podia haver passat a qualsevol dels molts que érem allà. van fer venir l'advocat vaig veure que la cosa era seriosa. Quan va arribar l'advo­ -Jaume, què vares pensar quan vas —Quina mena de preguntes? cat em van prendre declaració davant rebre l'avis, pel qual havies de presentar- —Sobre els fets, si havia estat allà, si d'ell i més tard van arribar els de Girona te a b caserna? havia fet alguna cosa, qui havia per allà, que em van portar amb la furgoneta cap —Vaig pensar que volien que els ex­ sí havia participat en els fets, si hi havia allà. pliqués el que havia succeit a Sant An­ hagut trets i coses semblants. dreu. -Qui hi havia interrogant-te? . Una vegada al jutjat ! I —Què va passar a la caserna? —El tinent de la Bisbal, el sergent de em va caure | —Van començar a fer-me moltes pre­ Llagostera, el qual gairebé no va interve­ l'ànima als peus. • guntes. nir, i el sergent de Cassà. ....^^™^-«.. 14 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

s ^:írLfmw-M ^•-•^m mm^im0¥^^^^-^^ P ^• - Vas pensar que et podia passar algu­ —No. Sf que ho van fer quan vaig bai­ — Vostès, com. a pares, què opinen del na cosa? xar al pati. Suposo perquè sóc català i que ha passat? —No, en cap moment, doncs l'advo­ allà no n'hi havia cap més. Dins ta presó • —No voldríem per res del món tornar cat m'havia dit que no passava res, que, la majoria van a la seva i no es fiquen a passar-ho, va ser molt dolent. A hores com a molt, em podien caure dos o tres amb els altres. d'ara encara no ho entenem. dies d'arrest domiciliari, però l'endemà -Com els van viure aquells dies? al jutiat em va caure l'ànima als peus Alguns funcionaris —Per una part hi va haver molta gent quan em van decretar presó incondicio­ pensaven que el que ens va intentar ajudar i per altra nal i sense fiança. part ho vam passar molt malament. -La primera nit d'ésser fora de casa meu cas era un teva ja et van portar a la presó ? delicte molt greu. Pel que ens han explicat, suposem -Ho, la primera nit la vaig passar al que 6 diesa la presó no són gens agrada­ calabós de la caserna de Girona fins que, bles. Són moments d'angoixa que han l'endemà, em van portar als jutjats i -Els funcionaris, com van actuar? viscut i quan els demanem quins consells d'allà a la presó de Girona on vaig estar —Alguns d'ells pensaven que això és donarien a d'altra gent que es pogués en una cel·la d'integració fins el dissab­ un delicte molt greu, en canvi n'hi havia trobar en aquesta situació ens diuen que te. d'altres que ho entenien molt bé. Al­ no sabrien què aconsellar però no desit­ -Com són aquestes celles? guns, com el psicòleg o el mestre, em gen a ningú el que ! han viscut arran -Són cel.les en les quals estàs sol o van ajudar. d'aquest fet. No obstant això agraeixen l'ajuda rebuda. amb un altre company, passant les hores -Com era un dia allà dins? pensant què podria passar aquí, sense —És molt avorrit, et fan aixecar, pas­ dormir ni menjar. sen revista, et porten l'esmorzar a les vuit, a quarts d'una et porten el dinar : —Com era la gent que hi havia? ia tes set el sopar. -La gent d'allà normalment ja hi ha -Rebies notícies defora? estat tot sovint, estant acostumats a es- —Els primers dies res, el divendres em -jtar-hi. van informar una mica el psicòleg i el mestre. Els diaris que teni'em a mà eren Xavier Ros i Blay y-. -Es posaven amb tu? dues setmanes endarrerits. Aurora Marco COMERCIAL LLAGOSTERA

TOT PER A LA MAINADA -; i .-i ..i^.

JOGUINES ARTICLES PRIMERA INFÀNCIA BICICLETES I RECANVIS

Compte Guifré, 8 - Telèfon 83 02 04 - LLAGOSTERA

Mobles i Fusteria

VÍDEO TELEVISIÓ ALTA FIDELITAT f#fe^^.>í.^ttóB: ; ELECTRODOMÈSTICS uez

C/. Barcelona. 5 LLAGOSTERA CA Camprodon, 11 Tel. 83 04 77-LLAGOSTERA BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA —15 Mmv^^a^i^M·s^í^r^ DE LA ITISTA

Tnití^m is Sívt ,-íf«jr.

;s~:;i?asivïvj: ^í^mí?^. La detenció d'en Jaume Selis ha fet que molts tornéssim a pensar com temes com la llibertat la justi'cia i el nacionalisme afecten la nostra vida quotidiana. Tanmateix no hem volgut pas articular les nos­ tres idees al respecte, sinó que ens ha semblat interessant parlar amb els ioy^s per veure què en pensen de tot això. iVf^ï^^pgaiiy: ?,.., LB( xerrada, que aquí' transcrivim en part, va ser llarga i dinàmica, tot i que vam constatar que al jovent li costa relacionar entre ells els temes abans esmentats, la qual cosa va fer que la justi'cía quedés per un altre dia. A la taula rodona van participar una quinzena de nois i noies —molts, relacionats amb el Butlletí— d'una mitjana de disset anys, en­ cara que també hi havia algun "jove no tant jove".

Isabel: Què us sembla?: acceptar el Les primeresaproximacions al tema parer de la majoria en una votació mal­ de la llibertat es fan per vies ben dife­ grat tu pensis diferent, és actuar lliure­ rents, si bé giren al voltant de la idea ment? •••' •••-•'••''• "'^ 'ï' ^**^^'^^ -^"iji que la llibertat es viu a partir del que Elena: Sí, si Uiürèment acceptés el coneixes i condicionat per la societat joc democràtic, i no entro aquí en sub­ que ens envolta. Es va dir, per exem­ tils manipulacions. ple: Joan: Després de tot la democràcia Isabel: Ens falta temps per ser lliu­ e's la forma menys dolenta de govern. res. IMo hi ha temps de fer tot el que També es parlà dels impediments vols. Has de treballar, dormir, etc... que ens trobem quotidianament per Olga: La llibertat és sempre un de­ viure en llibertat. Elena: Sí, però s'ha de revisar què sig; et vas trobant coses que són prohi­ Eduard: La societat demana lliber­ és el que ens creiem I què no. bides i que no pots fer. tat però ella mateix fa que no en tin­ Eduard: A vegades quan veig una guis, tot tendeix cap a allò establert. Xavier: A vegades la gent és inculta casa molt gran I amb jardins molt gros­ per comoditat... Josep: Sí, la societat té por del can­ sos i macos hi voldria entrar, però no vi, a més que en l'estabilitat d'un sis­ Elena: ^ , Cels calen motivacions es pot,... tema hi ha molts interessos que hom per obtenir nous coneixements. Això Sara: L'experiència de la llibertat és vot defensar. Mirar la llibertat de cara també és un efecte de la incultura. diferent per a grups socials i cultures pot comportar la creació d'un altre sis­ Xavier: Però la gent no vol saber res diferents. Ben segur que un esclau en­ tema de vida. més d'allò que necessita per anar ti­ tén la llibertat de manera molt diferent rant. No ets interessa nous planteja­ Aurora: També cal dir que no po­ a com l'entenem nosaltres. ments. dem fer el que volem perquè tenim Joan: La llibertat implica tenir molt unes lleis a seguir que poden no per­ Vam continuar xerrant i, a poc a més coneixement de les coses. Abans metre allò que tu vols fer. poc, el tema es va anar esgotant, però tot era pecat: el sexe, la gresca... Tenir aban? algú preguntà: I parlant de lli­ En un altre nivell es comenta que llibertat vol dir tenir opció a conèixer bertat, per a què serveix? a vegades la llibertat en el fer de cada tes coses i decidir un mateix. Enteneu- moment troba impediments del tipus: Sara: Les coses abstractes no servei­ me!: elegir els teus actes no vol pas dir què pensaran ets altres de nosaltres?, xen per a res en concret. anar amb el tub d'escapament a tota quines conseqüències portarà?, no és hòstia". Joan: jo més aviat diria que és de més fàcil fer el més còmode? També mal definir no pas que es tracti d'una I evidentment, tothom va estar es pensa que la gent no actua més lliu­ cosa abstracta. d'acord en que la llibertat d'un acaba rement per qüestió d'ignorància i que Montse: Si som més lliures la convi­ on comença la de l'altre. Al respecte l'ambient en què has viscut el condi­ vència ha de ser millor. Una cosa impli­ sorgí la següent pregunta; ciona molt. ^-IX;" —""——--^.I^C ca l'altra. 16 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

;LII i . I .# . I en un Estat Federal, que no trencaria pres d'uns pocs dies vaig rebre una car­ aquests vincles i evitaria que el nacio­ ta seva i estava esCTíta en castellà. Vos­ nalisme tendís a linear portes. Perquè, altres" ho enteneu això? qui té la culpa que els immigrants no Eduard: Jo també conec una noia s'integrin? Jo sóc partidari de supri­ que no fa gaire cantava el "Cara al sol" mir fronteres, amb tot el sentiment i ara diu que les Entrant en aquest tema es reafirma Elena; Aquest tancament fa que des olimpíades no les vol perquè ho diu el la idea de Catalunya com a nació. de la resta de l'estat es tingui molt mal MDT. Montse: Som una nació perquè Ca­ concepte de nosaltres. Aurora: La gent relaciona indepen­ talunya té una llengua pròpia. Vicenta: Això va a èpoques i depèn dentisme ambfarra. Joan: Si', som una nació, però sense de grups concrets. Temps enrera, per Joan: A Girona t'11 de setembre es estat. exemple, hi havia gent d'esquerra de va destrossar un cotxe per portar ma­ trícula de Madrid. Carme: Encara hi ha qui pensa que Madrid que deia que ser català era tota Catalunya és una regió. una responsabilitat i confiaven amb els Josep: Van ser una barreja de cir­ valors que envoltaven l'esquerra cata­ cumstàncies, estaven fen una barrica­ No trigà massa a sortir la paraula lana. da... i quan s'hi barreja la violència independentista i l'Eduard ens diu: Jo sóc independentista i penso que el Un altre punt en el qual tots coinci­ sempre hi ha algun punt que s'escapa. independentisme ben entès és bo, el diren va ser el que introduí' la: jj .^,1 ffi; Eduard: Però tot això no beneficia que passa és que es confon. Indepen­ Montse: De totes maneres avui que­ en res als veritables plantejaments na­ dentisme no vol dir rebutjar el de fora. da bé ser independentista. A ta gent li cionalistes. Per altra banda també crec A mi personalment em sembla negatiu dóna per aquí, però molts no s'han que som poc solidaris amb alto de casa. qiie es critiqui als immigrats i al Farí, preguntat ni què vol dir ser-ho. Escoltem molts cantants anglesos però ets d'aquí no els ajudem tot i que tam­ per exemple. Coses com la festa anda­ Olga: Molts critiquen el castellà i en bé n'hi ha. lusa de Granollers no tenen perquè ser canvi no fan res per conservar la seva negatives. llengua, la qual ni parlen ni escriuen Elena: Això és l'interès del negoci. Montse: La gent hauria d'estimar bé. S'ha de respectar i mantenir el que Tot bé manipulat. allò seu i voler conèixer allò dels altres. és d'aquí: la llengua, les sardanes... Joan; Per altra banda cal anar en Joan: Amb el nacionalisme s'ha Vicenta: Jo vaig conèixer una noia compte: nacionalisme no és pas donar arribat a rebutjar tot el que és de fora independentista que va arribar a dir suport tota cosa catalana. Així ens po­ i vulguem o no, Catalunya té una his­ que entenia el que feien els d'E.T.A. dríem acabar de carregar el país. tòria conjunta amb ta resta de les na­ i que ella per a Catalunya faria el ma­ Com era d'esperar, en un moment cionalitats de l'Estat. Es podria pensar teix. Aquesta noia éra catalana; des- relaxat es va parlar de la bandera. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA—•.tt.

' Kra WraiïT.f iii«'Wia-fl!*(s·. de 19 anys, vam concloure la tertúlia ;RA 'Tenir llibertat vol dir opció a a ca l'àvia Lola un dissabte a la tarda. Josep: Què és una bandera? un símv conèixer les coses i a decidir un La paraula nacionalisme no sempre bol sobre d'un drap. mateix". vol dir el mateix. Depèn de qui la fa Montse: El que no entenc és com "Independentisme no vol dir re­ servir. Ets espanyols integristes li butjar el de fora". pot ser més fort carregar-te una bande­ donen un sentit de falta de solidaritat "Avui queda bé ser independen­ ra que , una persona? quan ells són els primers de ser nacio­ Eduard: Si algú cremés una bandera nalistes espanyols. El Wacionalisme és tista. Però molts no s'han pregun­ catalana, què diria ia Guàrdia Civil? alliberador i cal per arribar a la justí­ tat ni què representa ser-ho". Joan: No ho sé però al quarter no cia. El nacionalisme es pot entendre bé "Conec una noia que fa poc can­ n'hi ha cap de bandera catalana. A mi com un atac imperialista, o bé com la tava el "Cara el Sol", i ara no vol però m'és iguaL Una bandera no té defensa d'uns drets. En ambdós casos les olimpíades perquè ho diu el cap valor, ca! el compromís, en el primer per MDT". Josep: Jo penso que se li ha de do­ anul·lar l'atac imperialistó que treu "La gent relaciona independen­ llibertat i en el segon per defensar els nar la importància justa: si es penja és tisme amb farra". drets que han de fer-nos lliures. un símbol, però si es crema o s'esparre- "Què és una bandera? Un símbol L'ideal seria que no hi haguessin atacs ca és un drap. sobre un drap ". dominants ni drets que perillessin o Elena: Totalment d'acord, i, segons manquessin. Per tant, l'ideal seria que "Cremar una bandera pot ser ex­ això, cremar una bandera seria fer dues no tingués sentit parlar de nacionalis­ pressar-se lliurement o fer malbé coses: Una, expressar-se lliurement, i me. Cal promocionar els valors que un drap de més o menys qualitat l'altra, fer malbé un drap de més o porta el nacionalisme i que, a la fi, han tèxtil i artesanal de propietat pú­ menys qualitat tèxtil i artesanal de d'apuntar cap a la desaparició blica o privada". propietat pública o privada. Així d'aquest. , doncs aquest segon aspecte hauria de ser el delicte a valorar per què de lli­ Quant a la radicalitat, els que són més i manen diuen que els radicals són bertat d'expressió diuen que ja n'hi ha, els altres. Si supose'ssim ara que fa 50 no? anys som independents, llavors els I després de tres hores picades de radicals serien ets que voldrien la unió Col.Iectiu de Redacció parlar, escoltar I pensaren disquisicions de les diferents nacionalitats de ia pe­ com la següent, feta per un personatge nínsula, sís Sbiílimü': .BOü ííigsbrïs's ;,-. •;• •.-•„) 'J.& i .'lalm íst ísTO-qüa .sfi ^.up n-^'b' íshetíii! si ó'ïsn. .s-ne-inncï e^^m H^T^t 'lAm-i. i.^lU r·Mi^r..'^ •^-.r^:- .,.-~-~'. '. .-. |.^ ;.-^ f-.

~5!"'*••>"• srj orHSi&ísoQsU oniíïçO | on

"L'independentista gironí Jaume Selis ingressà ahir a la presó de Girona ,mívl íQïst.iüO jsfc &••: per un pressumple delicte d'injúria a la bandera espanyola, segons tia deter - I&KI i©rr!i'ïq nu n^ • minat la jutge del jutjat de 1.^ instància i instmcció núm. 1 de Girona, Emma ^^lot i&noi^aeí Qf!^t9í2o@s; Galceran.

•• Mèhtrestant, els diaris ja el desvin- vespre, era alliberat sense fiança.. Així començava al Punt Diari del 19 Complia el sisè dia a la presó. de setembre passat la crònica sobre la culavent dels incidents, indicant que En aquest punt hem de fer algunes detenció d'en Jaume. S'explicava que no havia estat mai implicat en accions consideracions: un grup d'independentistes havien independentistes, rectificant la — La bandera de Sant Andreu despenjat la bandera espanyola de primera informació de fonts alienes a Salou fou dipositada dins de l'Ajun­ l'ajuntament de Sant Andreu Salou, i en Jaume. En la seva columna del tament en perfecte estat. El consistori que ai cap de tres dies la Guàrdia Civil, VORAVIU, Joan Vall Clarademanavala d'aquell poble no fou gens valent a l'havia detingut, posant-lo a disposició llibertat d'en Jaume amb altres l'hora dfi treure importància als fets. judicial. paraules "Jo sóc devot del gos de t'acudit, que saltava ta barrera, es — La presència a la festa de !a El Comitè de Solidaritat amb els cagava a ta pradera i es fregava el cul Guàrdia Civil de Cassà PROVOCA Patriotes Catalans, anuncià 'Vtiobilit- amb la bandera". reacció en la gent que només tenia zacíons", afirmant que assumien "La El dimarts 23, sortien a la premsa defensa política del detingut perquè ganes de gresca. Després de la MO - cap català no pot ser segrestat per unes declaracions dels pares d'en GUDA, van rodejar el cotxe de la G.C. l'Estat espanyol pel fet de defensar la Jaume, desvinculant la presó per mo - en veure que s'emportaven —volun - seva terra". Dos dies més tard, unes tius polítics i demanant que no s'in - tàriamení— tres xicots de Llagostera, quaranta persones es manifestaven a terferís en el- procés judicial. Ell mani - cap d'ells en Jaume Sells, per anar a Girona demanant ta llibertat d'en testava que estava tranquil perquè no declarar. El sergent va sortir del vehicle Jaume. se'l podia acusar de res. El mateix dia al íent un parell de ràfegues, en un acte 18 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA '••,^8MP.!al·H£;··

Els grups independentistes van ser els primers que van reaccionar davant la detenció d'en Jaume. imprudent i reprobable. s'endegà una recollida de signatures LLAGOSTERA AMB JAUIVIE SELIS — En Jaume fou demanat a la caser­ que ha superat e! miler, i es preveien na de Llagostera, quatre dies més tard més accions, però la llibertat d'en Ajuntament de Llagostera, signant tots dels successos. La impressió poste - Jaume no les va fer necessàries. els regidors. rior és que es buscava un cap de turc. — Amb tot, hem de significar que Societat Agrària de Transformació, Ra­ — Una vegada allà, en Jaume pecà algunes persones no van voler signar: maders del Gironès. de massa confiança en no voler "io no hi era", "és que no hi ha el meu G.E. Bell-Matí assistència de lletrat. Ell estava con - home i io no sé pas res", "Perico no Casino Llagosterenc vençut de no haver fet res, els altres t'emboliquis" o l'eterna filosofia de Associació de Pares del Col·legi Públic no ho entenien així. pensar que mentre no em toqui a mi Lacustària — En un primer moment, els únics els altres que es fotin. Associació de Pares del Col.legi Ntra. que van reacionar foren el Comitè de — Volem destacar que el manifest Sra. del Carme Solidaritat. Per a alguns un intent de fou signat pel sergent de la guàrdia Casal Parroquial Llagosterenc manipular; per a altres un acte sincer i Civil de Llagostera, en un acte que Associació de Veïns "23 de febrer de conseqüent. Els pares, molt l'honra. 1240" encertats, feien constar llur agraïment — El plec de signatures va ser do­ Col.lectiu de Redacció del Butlletí "a aquellesforcesquehanfetsevala nat al seu advocat defensor Joaquim Llagostera Ràdio liulta per la llibertat d'en Jaume", però Riera, que les farà arribar al Jutjat de Secció Futbol C.P. Llagostera també deien que es sentien dolguts Santa Coloma que és ara qui porta el Museu Municipal Llagostera de què s'haguessin volgut polititzar cas, amb la confiança de què la causa Unió Deportiva Llagostera els fets. serà sobreseguda. Llagostera Competició — A nivell local, la reacció fou lenta. Queden moltes preguntes per fer. Unió Local de CC.OO. Molts no sabien com actuar, altres ni se Algunes de mostra: Agrupació local del PSUC n'havien assabentat i alguns, afirmaren — Com és possible que sense cap Societat de Caçadors convençuts: "alguna cosa deu haver prova, i en tot cas sense existir delicte fet". una persona pugui passar-se sis dies a — El dimarts 23, per iniciativa de la garjola? membres del Butlletí, l'Ajuntament — Qui va denunciar Jaume Selis? convoca totes les entitats del poble — Per què hi ha gent que encara té per subscriure un comunicat a favor por a signar un manifest que demana la d'en Jaume. La resposta fou unànim, llibertat d'una persona coneguda? per una vegadaíotes les entitats cuitu - —Perquè és dóna tanta Importàn­ rals, socials, esportives, polítiques i cia a una bandera? — Uns per cre - religioses es posaven d'acord. També mar-la, els altre per dgfensar-la,..^ CoUectíu de redacció. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA — 19

S Aquest escrit de coLIaboració d'un grup d'opinió, que per qüestions professionals prefereix mantenir-se en l'anonimat, analitza, a partir de l'experiència viscuda per Jaume Selis, el paper de l'Estat en la societat. Des d'una perspectiva filosòfica es diu que "El poder /l'Estat/ és un castell fet per savis i habitat per conscients ignorants". NADJEJDA és un mot rus que vol dir "esperança". També és ei títol d'una cançó de k}~-— George Moustaki.

Goethe ja observà que entre els fenòmens de la naturalesa, n'hi ha alguns, encara que de semblant humil, que descobreixen el secret de les seves lleis; a aquests fenò­ mens models, que aclareixen el misteri de molts d'altres, Goethe anomenà protofenòmens. L'acte senzill, quotidià, fatalment menys­ preat, moltes vegades conté la solució, la resposta afanyosament buscada; produeix protofenòmens, és un protoacte. Els secrets de les lleis que re­ geixen l'existència humana igual­ ment que les que regeixen la natura, són desvetllats per actes i fenòmens de palpable arrelament, d'esclafant vivacitat. I aquesta evi­ dència, i els fruits que d'ella mateixa es poden extreure, es refusada pels qui ostenten el poder, els zel la disponibilitat sobre la igno­ seus soporífers ciments. quals una i altra vegada, porfi- rància i des de les seves fortaleses Si som coneixedors de tan diósament s'aparten en l'exercici disposa l'entramat precís perquè no malèfica estructura, ^.perquè no d'aquest poder, de l'individu, de la es dilueixi, no desaparegui. Posa intentem d'alliberar de la ignomínia persona humana, del ciutadà; en marxa el mecanisme de les a l'estat?. El ser humà és essen­ empastifant la terrible maquinària de seves lleis, el mecanisme del seu cialment mandrós, és vomitivament la despersonalització, de la irracio­ ordre, i sense existir secrets que "civilitzat", és estúpidament preten- nalitat i del magnicidi. resoldre, arrossega —com deia Osiós. Prefereix l'opressió galopant, El que és terrible en conse­ Herber Spenser— "la terrible res­ el gest estudiat, la protecció qüència no és tant la degradació en ponsabilitat d'usurpar a milions sagnant, l'obscuritat. Es determlna- sí, sinó el fet que aquesta resulta d'homes, lleis, que si no contri­ dament primari I per això fàcilment cada vegada més incontrolable, bueixen al seu benestar, augmen­ vulnerable; estima el conformisme i davant l'alarmant soldesa en què es taran la seva misèria i acceleraran la es deixa portar pels designes de troben instal·lats els poderosos seva morí", però al cap i la fi, iJé l'Estat quan aquest no ha hagut de amb les seves inexpugnables i potser responsabilitat l'Estat?. realitzar—ni sembla que ho hagi de fer en un futur— excessius esfor­ buscades ignoràncies. Johnathan Swift, assenyalava ços, per fer perdurar l'arma mortífera Ei poder és un castell fet per que "quan en el món apareix un de la ignorància. L'home és el seu savis i habitat per conscients vertader geni, pot identificar-se'l per mllloi aliat, malgrat que —com ja s'ha ignorants; que refusen la saviesa i aquest signe: Tots els necis es dit— no hi ha secrets en les lleis arradiquen la intel·ligència. El po­ conjuren contra ell". L'estat és una que regeixen l'existència humana. derós és l'únic que pot permetre's màquina productora d'Infinites bes­ el luxe de jugar amb la ignorància; tieses, que trepitgen la no-igno- es recrea amb la del pobre i la de rància dels genis, els ridiculitza i els l'humil, condemnant-los perpètua­ converteix en res. NI tan sols els ment a la mateixa Ignorància, condemna al món de la ignorància, usurpant coneixements a qui agra­ perquè sap que conduir-los a tan daria tenir-los. cautelós reducte, podria produir L'Estat, el poderós, guarda amb escletxes que fessin trontollar els

s sw««^fl»--«-iJa"a£^atWKÍ!iíï«llBW!iytóï(íferí(iS^^ NADJEJDA Des d'aquí agraí'm la col·laboració d'aquests anunciants comarcal és un fet, han desaparegut la meitat de les publi­ ^^^ ens han estat fidels des que vam instaurar la publici- cacions que hi havia fa cinc anys. I és que treballar per =IRENT A LA ^3t; l'atenció dels subso-íptors que ens han rebut a casa amor a l'art té un cost molt alt: el cansament, sovint ^^a; la bona voluntat de tots els lletraferits que ens han lii'Sae-üc ajudat per la incomprensió. ATALUNYA D! ajudat a omplir la revista de contingut, i a tots aquells ^^6 ens han fet més planer el camí per arribar al setè Fins ara, nosaltres sempre hem estat a temps de fer El 12 de desembre passat el jurat dels premis Tasls- El premi ha representat per a nosaltres una entradi ^ny de vida. una nova reconversió, i quan més calia, ha coincidit l'en­ Torrent de Premsa CoinarcaJ—sisena edició— instituïts per d'aire fresc, del qual us voldríem contagiar. Entre altrei trada de la "saba nova" que demanàvem ara fa un any, la Diputació de Barcelona, atorgava al BUTLLETÍ DE coses, s'ha reconegut una tasca encetada fa set anys -^i hanS i ens quedem en el cercle del Col.lectlu, tots els qui amb aquest premi que ens ha caigut del cel -sense entrar LLAGOSTERA el premi a la millor publicació de premsa número 0 sortia el mes de març de 1980— i en la que í^! ^ passat coneixent la "crisi" que ens ha visitat perlòdi- en reminiscències espirituals—. local i comarcal editada en nuclis de població inferiors a ha participat molta gent. S'ha demostrat que la fein'; "Tient, gaírabé sempre coincidint amb canvis de gent. 10.000 habitants, dotat amb 275.000 ptes. A més, el del BUTLLETÍ no es queda en un àmbit estrictameni cri^^^^u "®^^^^ "° ^^"^ tingut temps de plantejar-nos la Al BUTLLETÍ hi ha gent jove i amb ganes, esperem BUTLLETÍ també quedà finalista en l'apartat destinat a local: se'ns ha premiat com a la millor publicació de C&·, rem' ^ ^"^ ^^ arribat el premi. Això estimula, i espe- continuar molt de temps. Les portes segueixen obertes guardonar la millor informació sobre un determinat tema talunya feta a pobles de menys de deu mil habitants, "ei nou-!^"^ -^"^ estimuli a tots, que serveixi per feu molts i que ens perdoni en Tià, ja no és solament per la cultura d'àmbit local o comarcal, amb el treball "Rera,~Mur. La últim, ens han donat una injecció econòmica que, ^ s amics, col·laboradors, subscriptors i anunciants. i la informació, també pel divertiment! història d'un barri", publicat en el número 42. - . •... •- .--y,.: sigui dit, no ens ve gens malament. L optimisme és, però, moderat. La crisi de la premsa^ •ib ú mi.-itíiia tvR-í Col·lectiu de Redacció.

aw.iiiiita<'aw^>i;t!M»^MMfiMB->.'wp.iHitt..tf^jM!jfii;^| 22 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA "--'ThíVrSï^ííl'i

és que un Pirata gosa en donar-vos bon sofrir... I llavors, us sentiu dona, i els lliris del Paradís, fan^entir-vos santa i bona per al vostre home fer feliç.

El Pirata, enardit: '

f=^b rrb'ie' -•

c- i:^.^

. 1"^ ÏC'·** I-.-, i-ji,.

Francesc Gifre

Pere Mayol ícHma d'un faía! accident automobilístic, el 16 de setembre d'en­ guany morí a Girona el Sr. Francesc Gifre i Viia, conegut per tots ere Mayol i Borrell {Llagostera nosaltres, primer com a secretari de l'Ajuntament, i posteriorment per la l-IX-1906 / 20-VIII-86), com tants seva gran simpatia i Inumanitat envers els seus conciutadans. 1 com no, homes i dones d'aquest país, havia per la popularitat obtinguda quan, amb una regularitat quasi perfecta, va viscut els efectes depriments d'una anar acompanyant els primers passos de cada un dels seus sis néts, llarga postguerra. Des d'uns imatge simpàtica que tots poguérem contemplar. començaments més que Nascut a Sant Joan de les Abadesses passa la seva infància a Campro­ prometedors, en els anys trenta, a don, on els seus pares s'havien traslladat, i finalitzats els estudis primaris la galeria Parés de Barcelona, fixa la residència temporal a Girona, per poder seguir els estudis de Ma­ substancialment esperonat pel gisteri, que acaba l'any 1919. mestratge dèi singular pintor i investigador mossèn Josep El seu primer treball professional l'exerceix, durant uns mesos, a Gelabert, Pere Mayoí fa !a viu-viu en l'escola d'una colònia fabril, de la qual passa a una escola particular, el seu Llagostera nadiu, ÉS a dir, ubicada a la vila de Vidreres, de l'any 1920 al 1925. manté la flama —i de quina Superades les oposicions de Secretari d'Administració Local, al 1925 manera!—-, però no és fins cap als ímm i: es trasllada a la petita població altaempordanesa d'Espolla, per fer-se seixanta que reprèn amb vigorosa càrrec de la secretaria del municipi, tasca a la qual posa fi en ésser maduresa el seu treball tan mobilitzat l'any 1939. En el transcurs d'aquest temps es produeixen dos característic. La seva pintura, ben fets fonamentals dins la seva vida: l'esposori i el naixament de la seva filla. feta, exigent i acabada, no era pas El final de la guerra civil té lloc, possiblement, l'etapa més dura i una casualitat. Coneixia de prop els incomprensible per a ell, amic de tothom. És la repressió oportunista dels pintors europeus del dinou i els que, aprofitant la situació política imperant, s'enlairen socialment, tenia presents, en el senzill estudi trepitjant qui sigui i com sigui. de Llagostera, instal·lat damunt de Expulsat de la secretaria d'Espolla per les autoritats del moment, lluita l'obrador de fusteria menat per un durant dos anys per tal de rebatre les denúncies que l'afectaven, dels seus fills. mitjançant les quals s'intentava inhabilitar-lo per exercir la seva professió a Estimava el seu paisatge, el qualsevol lloc de Catalunya, i de les quals finalment fou exculpat. d'aquest Gironès selvàtic, I va El mateix any 1939 exercí el càrrec de secretari a Sant Esteve de passar la vida servint-lo. Atent a les Llémena, poble agregat al municipi de Sant Aniol de Finestres, on hi estacions, a la llum, a la vegetació roman fins el 1949, data en què passa a exercir el mateix càrrec a la nostra diversa i canviant, als objectes vila. L'any 1966 sol·licita i obté la jubilació. casolans. Home de bondat palesa, catòlic de cor, i fidel practicant, amb una Tenia un no sé què de tolerància per a les opinions dels altres, aprofita al màxim, i amb una bondadós, de pacient i de cordial entrega total, el temps lliure que la jubilació li ofereix, sense passar un que no es troba pas cada dia. La moment inactiu. Treballador i ordenat, llegeix, escriu memòries i seva pintura era com ell, i fixava s'Interessa pel fet cultural del poble, o bé fa llargues caminades, per les damunt de tot, interlocutors, coses i quals sentia una vertadera afecció. paisatges, la seva admirativa i Malauradament, i per una citcumstància que es podia haver evitat, es estudiosa mirada d'artista. Una produí l'accident, que tallà per sempre la vitalitat, les inquietuds i les mirada i una manera de ser afeccions que conformaven la seva existència. Ja tenia 86 anys. inoblidables.

Enric Marqufes -aif? ,.ÍÍ:Í;,;;.-WÍÍ;ÍÍ>Í;:*O Esteve Fa 24 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

persona pot despertar amb estímuls sensorials o d'altres. És un fenomen elemental de la vida i una fase indispensable de l'existènlca humana. Representa un dels canvis bàsics que tenen lloc cada cicle de 24 hores en el sistema nerviós i es produeix en espècies de mamífers, aus I rèptils. El cicle son-vigília humà està "Aquest és el refugi de l'infeliç, l'alliberament del presoner, la tova falda del vinculat a l'edat. Un nounat dorm de 16 desesperançat, de l'extenuat, de l'angoixat. De totes les funcions agradables i a 20 hores al dia, un infant de 10 a 12 delicioses de la naturalesa aquesta és la primera i principal, quina felicitat davalla hores i un adult al voltant de 7 hores. sobre l'home quan totes [es ansietats i passions de la jornada han conduït" Des d'aproximadament els 35 anys, la dona dorm una hora més per dia que l'home. Evidentment, hi ha àmplies diferències individuals en les hores dedicades al son. Aquestes diferèn­ cies són degudes a factors qenètics. al z^:z,. R'Rz.:^.^ RRRPv - concicionament en les primeres eta - pes de la vida i a l'estat físic i psicològic de l'individu. '^2.:2.2L~Z.'2-"2L.'2l*Zl.':Z-'2,^S£ss4ï Característiques de! son: . . . . ip • • — cal que perduri un mínim de temps per permetre el normal desen - ^f'.· - • . . . UftFPT*. . . 35S Z 2.-2.512-2^^2^ voiupamentde l'individu. — es perd reactivitat els estímuls #^^ f?R«Rf^^í?í?ftí^RK«R normals i s'eleva el llindar per a la resposta. — ia temperatura del cos dlsmi -. nueix. — és un estat fàcilment reversible. — l'individu està quiet però' el

..vl·r.'i-T.si.·í.í iít;M4 tt-i',itl-ri- cervell té una activitat equiparable a la que presenta en estat de vigília. El son profund té algunes carac - íana^CTt?^ terfstiques que són comunes a l'estat de coma i a l'anesíèsia. Hi ha dos centres nerviosos rela­ vascular són inferiors als de !a vigília cionats amb els estats son-vigília: el però superiors als del son No REM, la En tots els estadis del son hi ha sistema del Rafe i el sistema del Locus respiració també és a un nivell mig i moviments grollers del cos però Ceruleus, que es localitzen a nivell de amb oscJl.lacions brusques. El poíen - aquesta freqüència és màxima en la bulb i estan connectats amb el sistema cial muscular és inexistent i hi ha canvis • transició entre el son REM.i el No REM. reticular activant. Són centres sero- en el contingut sanguini. Els movi - Se somnia, tant en una com en altra toninèrgics, és a dir, amb manca de ments oculars són en totes direccions etapa, però els somnis que recordem serotonina es produeix un insomni com en situació de vigília. són els corresponents als períodes permanent. El consum d'oxigen en ei múscul REM, eis del No REM són abstractes. disminueix durant el son No REM i Les ones que s'enregistren ence- TIPUS DE SOM augmenta considerablement durant ei falogràficament són totalment dife­ — Son d'ona cutta (sol o no rom): REM. rents en l'un i l'altre tipus de son;. ínia constitueix el 75 % del son total. Es Les neurones corlicals tendeixen a — les de son REM són molt sem - molt descansat, sense malsons. Es descarregar sincrònicament durant el blants 3. les de la vigília. Són ones x {al - produeix una disminució d'activitat en son No REM i no sincrònicament en fa) de poca amplitud i alta freqüència. el sistema activador reticular, disrr^'- els estadis de vigília. En el son REM — les de son No REM són ones 3 nueix l'activitat cardiovascular, els l'índex d'activitat és força alt i gene - (delta) d'alta amplitud i baixa freqüència nivells inferiors de ventilació respira­ ralment asincrònic. 0 bé ones 3 (beta) de baix voltatge. tòria, el to muscular, el nivell d'activitat El son, encara que familiar, és un L'estat més allunyat al de vigília és el del sistema nerviós i es produeixen inexplicable estat de repòs en el qual la de son REM, és quan més indefens canvis en el diàmetre pupilar i en la consciència està en suspens. Tothom està l'individu. musculatura pupilàr. té una bona dosi d'experiència pel , — Son paradògic (rem o desin - que fa al son, al seu defecte, i hem EFECTES DE LA PÈRDUA DE SON cronitzat): en una nit de son normal, observat altres persones dormint, així Els animals d'experimentació, als apareixen etapes de son REM que que no cal cap coneixement especial quals es priva de dormir, moren al cap duren 5-10 minuts i es repateixen cada de neurologia per conèixer aspectes de pocs dies. En circumstàncies hora i mitja aproximadament. La primera d'aquest estat i apreciar-ne la seva similars, eis humans pdeixen una varia­ d'aquestes etapes sol tenir lloc al cap importància per a la salut i el benestar. da sèrie de símptomes desagradables de 80-100 minuts de .començar a El son es defineix com un estat de (diferents als de l'insomni habitual). dormir. Els nivells d'activitat cardio- pèrdua de coneixement, del qual la La recuperació després d'una pro - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA —25 iongada privació de son, mostra que la •i%. 4>^ quantitat de son obtinguda (recupe­ r KJL·t&éÀík rada) no és mai igual a la quantitat perduda. Sers humans privats de son (REM i 4i No REM) durant períodes de 60 a 200 hores, experimenta fatiga i irritabilitat i Una alegria? Nadal, tenen dificultat per concentrar-se i Jesús, Josep, i Maria. distingir i mantenir l'orientació. Fins i tot La senyora de h casa és blanca \ poden patir al.lucinacions. I també es Un amor? Sí, amor; és blanca perquè és la senyora ,.J --I deteriora la capacitat de realitzar deter - amb pau en el cor. ; í és senyora perquè és blanca, "^f'^l | minades activitats motores. :'-4-· ...i^J I Si a un individu se II priva, durant Una feliç trobada? El seu criat és negre algunes nits, de tenir son de tipus és negre perquè és el criat, REM només, té tendència a ser Amb una amistat, i és criat perquè és negre. hiperactiu i emocionalment làbil, desitjada. disminueix la seva capaciatat per Ara el negre ha estat fuetejat controlar els impulsos i presenta una Una expansió espiritual? per la senyora blanca gana excessiva. Està en un estat Sí; una visita a! malalt; perquè el negre ha mirat corresponent a una activitat. un donatiu al pobre; amb ulls provocatius En canvi, si la privació és dels una paraula amiga, el provocatiu escot de V'ama" blanca, estadis corresponents al son No REM, i altres de carinyoses. i aquesta li deia mentre.el pegava té lloc una disminució de la resposta i Un somriure... cor a cor; -Pensa que Déu t'ha fet negre una somnolència excessiva. amor, i sempre, perquè siguis el meu esclau Així doncs, la vigília prolongada té sempre amor... i si no ets curós com a conseqüència un mal funcio­ mirant el que no has de veure nament de les activitats del sistema seràs venut o mort nerviós relacionades amb la ment í la Visquem ara l'alegria, conducta. d'adorar Jesús, com d'altres negres entre Josep i Maria, que, com tu, són esclaus PATOLOGIES i fem-li un gran present, però no són tan bèsties. En el fenomen del son hi podem diguem-li: Oh Jesús! destacar transtorns: per Tu estimem, donant-nos , • 'f Josep Calvet —Insomni. a l'altre gent. :..·^ —Terrors nocturns i malsons. —Sonambulisme i automatisme Visca Nadal! "TT^ hípic. ..>'•••- :•,• Visca l'alegria! • ••ïs^^·í^'ï'iíïï.íh-rs"1^ ,y^m —Epilèpsia nocturna. Sí portes dintre teu •.; ^: _ ._ , Nadal és un ros infantó, —Hipersomni i inversió del ritme son-vigília. Jesús-Amor, • "''""^iÇ) MUj^. —Desvetllament patològic. entre Josep i Maria. Nadal és —Narcolèpsia i cataplexia. foc de llar, •—Paràlisi i acroparestesi del son. Paulina intimitat familiar. —Enuresi. Foc de llar, Així doncs, el concepte que les amor ardent. hores que ens passem dormint són hores perdudes.mal aprofitades, no és Foc de llar, del tot cert ja que difícilment podíem Ha sortit el sol com una festa anhel de pau. aprofitar les de vigília si el descans no fos suficient. D'aquí a passar-nos mitja i un núvol galopa pel cel, vida dormint... Que somnieu amb els l'aigua "ploriqueja" a la finestra Foc de llar, angelets!! i ens recorda que ha arribat l'hivern. que mai L'aire fred en la grisor s'ufana s'ha d'acabar. l'ànim es recull davant del gel, el bafde la neu ens ve de la muntanya Foc de llar. i el cos cerca la llar com a remei Nadal, i sempre, sempre, Nadal! Els anys es van posant damunt l'esquena influint en el cor i el sentiment Any Nou, mirem el cel abans de deixar la terra diuen "vida nova". Í"§^-^. •'-'Aíi^i. i, ni a prop del foc ens hi sentim contents. Any nou, vulgueu sia, com Déu vol.

Brigit Comas i Ventura .vsiiii'V·"ii*ifl^>í·sí Vífiisï'íSi t Josep Calvet Paulina 26 — BUULETI DE LUGOSTÉRA

f •;?"•=»: ij"^'

Després de tants dies "sense la plana Infantil avui ens arriba amb aquestes preguntes que tantes vegades ens hemqüestionat i que tanta importància tenen per als més petits del poble, ;;^ -Són els nens i nenes de primer i segon dels dos •'• col·legis que ens expliquen: què els agrada més del • Nadal; i un tema completament, diferent, a aquest: '"][ què voldrien que tingués el pati de ía seva escola.

ii;;'!.! iJiíi^· t.rii'.r^ •••• "-•:\í-3'!í5, lís-vv Vi':

L'Agustí, el seu germanet petit, el pare, el pessebre amb el pastoret caganer. En Lluís que ha iUuminat l'arbre. AGUSTÍ CLARA (6 anys) •; k ''•-' LLUÍS FUYÀ (7 anys)

La mare de la Marta preparant els entrepans. La germana, la Marta i una amiga arreglant l'arbre de Nadala MARTA MONTIEL (6 anys) BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA —27

M Jla. ^· ••••' I^ I Is §,S3S

<^

I.... .,.,'•.,,1,1.un II , •A·T'i.liíVÍwN \^|^V li

.-^tmm^y- MARTA ^ •'•i- •'•: f .- . . •-. . ..^-l·lUx^

ïíii"C.-J^N^ÍUí;^^iiSiriSr-ftf^.Íiiii|i:'-StilÉ.® ALBERT MARTÍNEZ (6 anys) S^rftïvíi;:;:t i?ías'^íííiíí#J'^;SíSï-:

.íí-'ítà- :Kf?"J^^^. •nt'r^hà,.

.iaüíUr, vïïÉïïi^' sïïíïUjèit'^éíiàfe;-' f-i

/^

DAVID CIURANA V r,9,K«k-^'^':rALLpVEB(7anys) 28 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Malgrat ia seva postració a conse­ qüència dels seus llargs segles de de­ cadència, Catalunya havia conservat no solament els seus caràcters essen­ cials, sinó també, els ressorts de resis­ tència i recolzament. Per això, quan circumstàncies històriques favorables van ajudar-hi la Renaixença catalana no va deixar de produir-se en tots els aspectes, en especial l'econòmic i també en l'espiritual, com també en el polític. Catalunya prengué una part molt activa en totes les lluites polítiques, aparentment s'havia fos dins el movi­ ment dels partits espanyols però ínti­ mament en tots aquells que s'inspiren en doctrines federalitzants. El més po­ pular d'aquells partits era el republicà federal de Pi i Maragali. Començà a descabdellar-se també el moviment obrerista català amb la creació dels temps de dictadura i de sindicats daritat de Catalunya" presidida per Prat sindicats obrers, algun entrellaçat amb lliures, els líders obreristes Francesc de la Riba, es refermà així la unitat del l'anarquisme internacional. Layret i Salvador Seguí. Principat que havia estat trencada per En l'aspecte literari, molt llarg i dens, Capítol ben interessant és el de la divisió provincial del 1853, així portà citarem una "gramàtica i apologia de la l'evolució política, però en citarem no­ a terme una gran obra cultural i d'in­ llengua catalana" de mossèn Josep més els fets més importants. La Revo­ frastructura. Pau Ballot apareguda el 1874, el retorn lució de Setembre de 1868, produïen La pobra actuació del govern de dels exiliats Fèlix Tormes i Amat i el país, una forta sotragada en l'estruc­ Madrid, conjuntada amb els transtorns Pròsper de Bofarull, successivament tura política fins a ies'hores imperant, produïts per la gran guerra, creà un altres historiadors, arqueòlegs i això féu que el catalanisme cultural descontentament general, i donà lloc a bibliògrafs com Pau Piferrer, Victor existent des d'una generació pasada, la convocatòria d'una assemblea de Balaguer, Pi i Arimon, Maria Aguiló i donés com a fruit la fundació de "La Parlamentaris, la qual malgrat que fou d'altres que van proseguir la tasca de Jove Catalunya" (1869) que més declarada iUegal pel govern, no deixà revelar als catalans llur passat col.lediu. endavant passava a dir-se "La Re­ de celebrar-se (juliol 1917). Pocs dies No deixarem de citar els noms ja més a naixença" (1881) i sortiria ja com a diari. després (1 d'agost) moria Prat de ia prop de nosaltres, com mossèn Jacint Entrant en el període de la Riba a Castellterçol, fou succeït a la Verdaguer (1845-1902), Joan Maragali Restauració borbònica, Valentí almirall, presidència de la Mancomunitat per (1860-1911) i Àngel Guimerà (1845- home procedent del republicanisme Josep Puig i Cadagalch, encara que la 1924), Seguidament també farem federal, aconseguí ia fusió dels direcció del moviment catalanista honor als noms d'Anselm Clavé Lluís diferents corrents existents, fet que correspondria a Francesc Cambó. Millet, Enric Morera i Pau Casals en dóna lloc a l'aparició del catalanisme Els dies 4 i 5 de juny de 1922, se música, Antoni Gaudí, Domènec i polític, amb la publicació del "Diari celebrà una Conferència Nacional Ca­ Montaner i Puig i Cadafach en arqui­ Català" (1879), la reunió del primer talana de la qual sortí el partit d' "Acció tectura. Congrés Catalanista (1880) i la Catalana" integrat per la quasi totalitat En t'aspecte social I del treball fundació del Centre Català, més tard de la Joventut de la "lliga", membres s'arribà a viure una situació d'una gran s'hi produiria una escissió important, la destacats n'eren en Nicolau d'Olwer, empenta evolutiva i violenta a la vega­ qual donà lloc a la fundació de la "Lliga en Jaume Bofill i Mateu, en Pelai Vidal da, a l'extrem de ser impròpia d'un país de Catalunya" (1887). Aquesta lliga de Llagostera i l'Antoni Rovira i Virgili. civilitzat, ja que es practicà l'assassinat i presidida pel gran arquitecte moder­ Tenien com a portaveu el diari "La també el terrorisme. Les bombes de! nista en Lluís Domènech i Montaner Publicitat". La seva doctrina era ja d'un terrorista Rull a Barcelona, la del teatre tingué només set anys de vida i donà accentuat nacionalisme, el seu lema del Liceu i l'atemptat al rei Alfons XIII lloc a l'aparició de la gran figura política de treball "Catalunya Endins". d'Enric Prat de la Riba. Amb aquest per l'anarquista Morral: Després es Vingué però la dictadura del general nou període del catalanisme polític, es passà a l'execució del lliure pensador Miquel Primo de Rivera i el primer que produí el moviment anomenat "Soli­ Ferran i Guardia el 1909 i caigueren en féu fou dissoldre la Mancomunitat i els BUTLLETÍ DE LLA JOSTERA — 29 partits polítics. Així a aquests joves nacionalistes els tocà de treballar en la clandestinitat, mentre que les cons­ piracions i els complots sovintejaven, i l'esperit de catalanitat augmentava, arribant fins a aparèixer dos diaris més A una dona en català: "La Nau" i "El Matí". El desgast natural de la situació, ja Tenies 14 anys, eres una flor ponze- esdevinguda impopular, junt amb una 11a f lairosa, de cara bonica i riallera i de forta crisi monetària, creà un malestar carns ben posades. universitari i també conflictes interns De noiesa ens coneixíem; els nos­ en el mateix exèrcit els quals van tres gestos, ulls i boca es buscaven. provocar la seva caiguda el 1930. Una Una tarda grisa ens trobàrem; va ésser nova situació presidida també per un duradera, bonica i alegre. Durant llargs altre general, Damasc Berenguer, ate­ mesos les trobades van ésser l'entrete­ nuà un poc la situació i així es pogué niment predilecte dels nostres cossos. organitzar de nou els partits polítics. Els costums d'una societat munda­ na ens tomba, ajudats d'unes males El dia 17 d'agost de 1930 els repre­ lengíJes, que aturen, desvien i estron­ sentats de l'oposició republicana, reu­ quen. nits a Sant Sebastià van convenir en un pacte l'establiment de la república, L'amor i estimació quedà amarrat garantint a Catalunya la satisfacció de la dins la nostra ànima i cor... passen seva voluntat. El 17 de febrer de anys... ni plors ni rialles: conformació 1931, fou substituïda la dictadura imposada... Tot calla menys el nostre Berenguer per un altre govern presidit pensament, i la sang. per l'almirall Aznar en el qual figurava la L'amor dóna fortes trucades a les Lliga Regionalista i que convoca elec­ nostres portes i entra a besar il·lusions cions municipals per al 12 d'abril se­ i amb la mateixa força de quan per pri­ güent. mera vegada ens lliuràvem i pos- sei'em. Durant temps les nostres àni­ Just ei mes de març i sota la presi­ mes i cossos tornaren a sentir a fons dència de Francesc Macià, fou cons­ l'amor que deixà dintre nostre un foc tituïda l'Esquerra Republicana de Cata­ de tions ronyossos de roure vell, que lunya que va obtenir una victòria es­ no s'apagà mai... Nous escolis ens tan­ clatant en les eleccions del 12 d'abril, quen el camí... tempestats... tot fosc. amb la qual s'obria un nou període en mes el nostre amor i estimació seguei­ la història del catalanisme. xen sense canviar de costat i direcció. Aquest triomf i el dels republicants i Res parla, tot calla, menys les xarne- socialistes a gairebé tots els centres res de les portes "que xarrotegen quan urbans de l'Estat espanyol van donar es fermen. lloc a la proclamació de la República {14 d'Abril). El mateix dia Francesc Macià i Un jorn, ja agermanats de nou, una una comissió de tres ministres de Avui... diada del teu sant, recordo tarda plujosa, t'espero ai costat de la Madrid {els catalans Nicolau d'Ollwer i que fa molts anys que plena d'il.lusió ràdio, em sento cansat: els peus em Marcel·lí Domingo i el socialista Fer­ vaig felicitar-te per primera vegada, doloregen, el pit em cau, una tos em nando de los Rios) convertiren la felicitació plena de bons desitjós i molesta, el cap em pesa; la son em fe­ República catalana en la Generalitat de de benaurances. reix, sento dormir-me i ho faig;a unes Catalunya (fou el més gran sacrifici de Ho recordes? ^ hores una remor em desperta, en pas­ Macià). Tot seguit, nomenaren presi­ Deia així: sar-me una mà per la faç, per xprigar- dent Macià. "El teu Sant ha arribat...'' ' &t.,·c.-- me, em trobo els ullsmullats. Es que has plorat?, em dic. Es possible, per­ felicitats sens fi, .'il·lífUill^-flíviMI-llUp" En virtut d'això es va redactar un què encara tens el cervell fosc i el cor prosperitats en gran, projecte d'Estatut d'autonomia, sot­ •.. W>*^«A.·™«;·f*í',»^· mogut. Penso que no hi ha res que val­ un munt d'alegria, mès a plebiscit i sense cap oposició (2 gui' la pensa de plorar de debò, això força salut, d'agost de 1931) i presentat a con­ m'assabenta que l'home va errat en i moltes peles. tinuació a les Corts Constituents de la dir que l'amor ho soluciona tot. Tam­ Tot això és el que et desitja l'amiga... República. bé he après que la conveniència mata Doncs avui amb molta alegria i il·lu­ Força cosa queda encara per dir, tot petit sacrifici. Adéu nena que un sió em plau repetir-ho, amb la sola di­ per posar fi aquesta vegada a aquest dia tenies 14 anys. La fe em guarda, ferència que aquell dia vaig negar-te treball. Ho deixarem, doncs, per al l'esperança em consola. Adéu siau, el meu nom, i avui el posaré amb lle­ número vinent. amb fe t'espera. tres grosses. R.O.S.A. • Són certament 25 anys que porten paraules. Gràcies. Els pecats dolços no intencionats •í;.,i^Ya4Ï'^fs«ts U^ú t.tf.'T·í.ffiSí • i porten el perdó a la butxaca.

Francesc Falivene ..•. V:5****«"*«--1** l««»V*'^^*'*í&^^**T*^^*^!^r^*^^'^^*™*^!Ï? XYZ 30 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

TALLERS

^U.CLn KM.LCÍÍ

SERVEI DE GRUA

Ctra. de Tossa, 13 LLAGOSTERA (Girona) Passeig Romeu. 2 - Telèfon 83 01 41 Telèfon 830-389

ARA ES L'HORA DE COMPRAR

Cases de Protecció Oficial

Discs - *Casse(tes- - -Pòsters» - Bijuteria . ,^p fe . Objectes de Regal ADMBiVISTRACIO,S.À. VÍDEO- CLUB

C/. Comte Guifré, 25 LLAGOSTERA (Girona) Fivallsr, 20 - Tel. 83.09.00 LLAGOSTERA

Els íi! ofereix els seus serveis de ïí^ontaneria •Irl' I Klectrícitat Calefacció

Servei de Recodeí Ii\ST/U,.LA(:i()i\S ,J l'ilil _v - v-, 7::z::^.jzr.^ roNTAUED,; UFCR'C ÜI ciif'a^c.o Llagostera a Girona, a Barcelona \., r \ Carrer Girona, 16 i 20 Telèfon 83.01,83 LLAGOSTERA CrlstòfolCoiom, 14 - Tel. 83.04.96 LLAGOSTERA s-moto-jorma

articles per a l'esport

cordatge de raquetes i

reparació de patins

carrer dels consellers, 3 — telèfon 83 04 56 Urbanización «Cal Curi»

llagostera Telefono 83 02 26 BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA —31 ITRUCCIO DEL

•-"V-ÍÍI·PÍT" -^lSM'JrriiíL·.iï,^f^,j^l^

És molt lloable i significatiu veure ja eina tan imprescindible i essencial per bàsiques per dur a bon terrtie l'obra l'edificació de! Dispensari Municipal. al bon enriquiment i millora ràpida dels que ja va endavant. Ho és perquè es tracta d'una peça pobres pacients. Potser sí que l'emplaçament que humanitària, o sigui per poder atendre- ocupa, es veu una mica petit, davant la Si més no, perquè aquesta finalitat hi les malalties dels individus, amb la gran esplanada en què està ubicat, i esdevingui perfecta, seria bo que seva dispensa de medicaments l'escull més enervant que hom hi veu l'Ajuntament i els metges locals tre­ apropiats, gratuïts per a tots aquells és precisament poder garantir la part que els necessiten de debò, en parti­ ballessin conjuntment i desinteressats econòmica. En aquest punt, és cert cular els més desemparats. Aquesta per tal de poder cobrir-lo dels ele­ que moltes construccions públiques nova creació curativa tan digna és molt ments que comporta més indispen­ sorprenents de la vida, que no han ben rebuda en grau general, donant sables. I és avantatjós recordar que les estat avaluades eti els confins més més prestigi al poble i a la nostra decisions per bastir-lo han de ser molt estimables de veritable solidaritat han merescuda fama d'hospitalitat! ben merescudes, ponderades i so­ fracassat. Però, siguem optimistes i Que la nostra vila va generant bretot ben calculades per TAjuntament seguim el bon criteri i principi de necessitats impensades és un fet i pels facultatius locals. Ja que, no n'hi germanor per destacar la possibilitat acceptat per tothom. I aquestes noves ha prou de tenir esperit, voluntat i de caure en una imprudent badada, la necessitats, per cobrir-les, no és gens bones intencions, car cal pensar qual només genera noses i problemes estrany que hagin tombat i clamat amb abans de comprar res important, si prè­ que podrien desconcertar i fer desviar insistència, temps ha, tantes aspira­ viament s'hi pot arribar tranquil·lament la bona resolució presa i acceptada cions per poder tenir una bon Dis­ per les despeses que inevitablement d'antuvi. Per això —^torno a dir— que pensari. És de suposar que quan fun­ poden ocasionar. D'altra banda, cada l'actitud més enraonada i sensata és cioni, els llagosterencs estaran encara dia que passa es fa més gran el reforç treballar conjuntament:.Ajuntament i més satisfets d'haver-se procurat fer de la convicció d'humanitzar I harmonit­ metges locals. zar els grups socials decisius que una obra cabal per a l'acolliment dels Tant de bo, doncs, ben prompte treballen pel benestar col.lectiu. D'a­ malalts, ja que a tot arreu on hi ha món puguem veure inaugurat I celebrar questa manera es procura coincidir i cultural i civilitzat, no hi pot mancar mai amb goig i noble orgull la posada en compartir les determinacions finals aquest servei tan assistència) humà. I marxa del dispensari Municipal, el qual amb bons acords. És un petit co­ és de preveure que l'obra en qüestió, és sentit i desitjat amb tant d'interès mentari amb confiança perquè les no trobarà cap entrebanc insondable per tothom de la nostra viial per anar endavant, puix que aquest coses del Dispensari puguin marxar centre mèdic públic ha d'esguardar admirablement bé. A més a més, no és atentament totes les malaurades ne­ dit en cap d'aquells reflexos de res­ cessitats que hi aniran compareixent. sentiment, ni molt menys de rancor Com tampoc no hi deurà mancar res que sovint desfan tantes coses d'indispensable per poder fer front als positives, sinó que és dit amb el bon guariments diaris. À veure si ben aviat, sentit de voler ajustar al màxim les Josep Vila i Soteres dues parís, que crec , que, són doncs, podrem comptar amb aquesta i-ii-' .'í',/J=;:-iii-Jíïi".," Novembre de 1987 32 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Síntesi Cronològica de la Prehistòria i la Història de LJogostera i Comarca

VERNTALLAT, fill de Puigpardines, Peralada. Pe! cap d'en Vertailat ofe­ de la VaN d'en Bas, i casat amb Joana reixen 150 florins, i la mateixa quantitat Nogué de Batet, és nomenat pel rei per Jaume Ferrer, advocat dels remen - Joan 11 capità general dels guerrillers ces. En Pere Canya i el Pere Bartomeu remences, I Pere Rocabertí general de de la Bisbal, durant l'ocupació per part la defensa de Girona. de la Generalitat foren ajusticiats. El jurista del patrimoni reial era Jaume Ferrer que, juntament amb els Any 1474.— En aquesta data morí notaris Jaume Serrall i Miquel Ombert, • Guereu I de Cruïlles, baró de Calonge i fou designat pel rei per a la defensa CINQUÈ BARÓ DE LLAGOSTERA. dels drets i les vides dels remences. Estava casat amb Dominiata de Gen - Manades pel rei francès, ies tropes talles. El seu fill fou en Pere Galceran, del Duc de Lorena havien desem - que a l'any 1479 va heretar com a SISÈ baroat a Sant Feliu de Guíxols, amb BARÓ DE LLAGOSTERA, la senyoria molt material de guerra, per ajudar els de Lloret i la de Cassà, i que es casà reis setjaís a Girona i eí dia 25 de maig amb HipòlitaRedon. va passar per Penedès !a bombarda conestable de Portugal en nom de la La Generalitat de Barcelona, en més gran que mai no s'havia vist. Generalitat de Barcelona, que el 1463 perdre la majoria de les poblacions ha d'acceptar la Capitulació de Pedralbes, Aixecat el setge de Girona, Joan II fa l'havia nomenat rei de Catalunya i que es firmà l'any 1472, perdent la honors a Martí Guerau de Cruïlles Aragó, amb el nom de Pere IV. La seva majoria dels seus drets atribucions. CINQUÈ BARÓ DE LLAGOSTERA, i corona està guardada al museu de VERNTALLAT, en nom del rei, es fa aquest, amb trenta homes, acompa­ Girona. amo del castell d'Hostoles i tota la seva • nyat de Bernat de Senesterra, senyor Durant el setge de Girona per part vall. El rei l'havia defensat contra- les de Monells i Ullastret, el 23 de març de la Generalitat, el rel Joan II, autoritza repressàlies de la Generalitat. Més intenta alliberar el castell de Llagos - Pere Rocabertí, enemic del seu parent tard, el príncep Ferran II, en nom del tera. No ho aconseguí, car estava ocu - el vescomte, per encunyar monedes seu pare, el lluirà de totes les servituds pat pel comte de Pallars i cent homes, dintre de la ciutat; s'anomenen roca - i l'anomena VESCOMTE D'HOSTO - en nom de la Generalitat que, proce - bertins. LES; li cedeix gran propietats, pobles 1 dents de la retirada de Girona, volien Pere Joan Ferrer i Destorrent i castells, i tots els béns dels que havien aguantar aquesta fortalesa, que de­ Bertran d'Armenderiz són nomenats estat contraris al rei, tant de la Vall d'en fensava les caravanes militars proce - capitans de les forces de l'Empordà Bas com de la Vall d'Hostoles {Sant dents del port de Sant Feliu. El Baró per combatre l'exèrcit de la Generalitat Feliu de Pallerols i les Planes). de Llagostera i Senesterra continua­ aconseguint derrotar-lòs a la Bisbal. El ven cap a l'Empordà i a Calonge conestable de Portugal, el comte de acorralant els defensors de la Gené - Pallars i el vescomte de Rocabertí Any 1479.— Morí Joan II el succeí el ralitat, que moriren resistint dalt del pogueren fer-se esc^ols, i molts que seu fill Ferran III, príncep de Catalunya i castell. no pogueren fugir foren presos i Aragó, que a l'any 1469 era menor alguns ajusticiats. d'edat i s'havia casat amb Isabel, reina Any 1467.— El vescomte de Ro­ de Castella. La reina sempre fou gran • cabertí des de la Jonquera, contrari a Any 1471.—Girona quedà, alafl, a enemiga dels catalans, i durant tota la Joan 11, continua frenant l'entrada dels l'obediència de Joan II i tot el ves com­ seva vida va Influir el rei en la mateixa francesos, que volien ajudar el rel i els tat de Cabrera s'ajuntà per recuperar política, actuant contra la Generalitat remences; però els francesos a la els castells i viles d'Hostalric, Blanes, de Barcelona I contra els pagesos llarga aconsegueixen entrar, comanats Sant Celoni i moltes altres del voltant remences i els menestrals, anul·lant pel comte de Foix. de Barcelona que encara estaven tots els drets i avantatges que havien El comte de Pallars, des de Sant ocupades per les forces de la Genera - obtingut en temps dels rei Joan. Feliu i per mar, ataca Sant Martí litat. Aprofitant l'ocasió, els senyors varen d'Empúries el 15 d'octubre, i fa El rei, personalment, ajudat pels exigir tots els pagaments endarrerits presoner el Baró de Llagostera, Pere francescos, per acabar de recuperar el durant el temps de la guerra, que ja Torroella "de. Ja Bisbal i Miquel de Baix Empordà, des de Girona passa havien estat perdonats per Joan !í. Centelles, junt amb dos-cents comba - per Llagostera i acampa a la Valldaro Amb aquests greuges els remen - tents, quaranta cavalls, armes i pro - per prendre Sant Feliu de Guíxols, ces es tornen a revoltar i cremen les veïments. Per entregar-se, cadascú Calonge, Palamós, Palafrugell, Pals, escriptures i arxius de Girona, amb els portava una canya a la mà, en senyal Verges, la Tallada I els altres pobles de quals es perd un gran tresor històric. de pau. la comarca fins arribar a la Bisbal. VERNTALLAT havia ocupat Cas - El Consell de Barcelona havia Any 1480.—En Joan Sala i Ferrer tellfollit i altres poblacions, i rondava declarat traïdor el bisbe Margarií i tots (Serrallonga), de Granollers de Roca - perla plana de Vic, la Selva i l'Empordà, els qui ajudaren el rei, inclosos els corba, capità dels remences de munta­ prenent i perdent més d'una vegada la capitans Sarriera i Senesterra, nebots nya i col.laborador de Vertailat, creient- Bisbal, que estava defensada pel del Bisbe, i també Jaume Alemany de se abandonat per seu company, torna BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA —33 a la üuita amb 500 homes; guanyen la batalla de Mieres, Montornès i Grano - 1-^ llers, destrueixen el castell'de Cartellà--- í (Sant Gregori) i ocupen els castells d'Anglès, Llagostera i Vidreres. A Cassà de la Selva I a Llagostera va reunir els pagesos a l'església i els engrescà en nom del rei a no pagar els ^'ü. tributs als senyors i que s'apuntessin a la seva partida; aconseguí de reunir uns cent homes. I? Any 1483.— El conestable d'Aragó, L; i i 1 comte de Cardona, en nom del rei I la mateixa Generalitat de Barcelona, der - rota les forces remences a Llerona i fa i» íiiW pres, a traïció en Serrallonga; després d'haver mort 200 homes en la batalla i i/"mw 200 més caiguts presó ners, en Serra­ ^. llonga fou portat a Barcelona i esquar­ terat, considerat un bandoler. Tot i així les forces remences del Baix Empordà, manades per en ?r NICOLAU GAIXOTde Llambilles, ata - quen dues vegades el monestir de Sant Feliu de Guíxols i, des de Llagos - la Selva foren deu els condemnats, RECTIFICACIÓ tera, amb escamots mòbils, ocupa el entre ells ei ferrer Crestià. castell de Sant Pau (Olot) i també el de Els últims remences d'aquesta Monells (la Bisbal), fent grans ma - comarca es reuniren a Madremanya En l'article del Butlletí núm. 44. hi ha íances i estralls. En aquest últim poble (prop de la Bisbal) per posar-se en hagut uns errors de picatge que de Monells fou pres i ajusticiat a Girona contacte amb el Governador general canviaven el sentit de la història. El text per malfactor, juntament amb altres de Catalunya, Requesens de Soler, original era aquest: pagesos. que estava estatjat a Llagostera, per intentar una concòrdia que fou Bernat Hug de Rocabertí es posà Els revoltats de Llagostera incendia­ negativa. Es convocà una altra reunió a contra el rei i frenà l'entrada dels ren la casa de Joan Pere de Cruïlles de Sant Gregori (Girona) i una altra a Cassà francesos des del Castell de Reque - Caldes de Mala^^ella, I tallaren un dit de de la Selva, amb l'assistència del Bisbe sens. Martí Grau de Cruïlles, en una la mà al canonge de Girona Antoni Margarit I del comissari del rei; tot i que carta des de Llagostera, demana ajuda Alfonsello, al qual tenen presoner i en els acords foren obstaculitzats per la a la Generalitat per defensar-se dels demanen rescat. Generalitat de Barcelona, a l'última remences que havien aconseguit Hi ha notícia que fou editat a Girona reunió celebrada a Amer, la majoria ocupar el castell. Més tard el Baró de el primer llibre imprès, anomenat dels condemnats foren perdcnats. Llagostera i el seu fill Pere Galceran MEMÒRIA DEL PECADOR RAMUT. canvien d'obediència, ajudant el rei en En aquest any va néixer MARTÍ Any 1488.— El rei recupera el cas - el setge de Girona. LUTER, reformador de l'església teli d'Hostoles i moltes de les prople - La reina aragonesa Juana Enríquez catòlica i promotor del protestantisme. tats concedides a Verntallat en ia i el seu fill Ferran, que més tard fou guerra remença. Probablement el fa - Ferran el Catòlic, queden incomuni­ cats a la ciutat de Girona i es resguarr Any 1485.— El rei Ferran II dicta la mós guerriller es veia amenaçat pels den a la Força Vella. Les forces de la SENTÈNCIA DE GUADALUPE {Càce - seus antics companys i va sol·licitar Generalitat, comandades pel Comte res), d'acord amb el Papa Borgia; hi una permuta per resguardar-se a de Pallars, reclutant gent des d'Hos-. Intervenen entre d'altres personalitats Barcelona; i li foren concedides algú - talric, ataquen Girona; però no acon - el SISÈ BARÓ DE LLAGOSTERA, nes cases al carrer Regomir d'aquella segueixen pas entrar a la ciutat, Pere Galceran i Cruïlles, fill de Martí ciutat. quedant derrotades per les tropes de Guerau i casat amb Hipòlita Redon. Després, els reis concedeixen la Berenguer de Senesterra que, ha - Amb aquest document es per­ Vall d'Hostoles als Sarriera pels serveis vent-se proveït d'armes d'un vaixell donava els remences i s'anul.laven prestats durant la mateixa guerra. que havia arribat a Sant Feliu de Guí - alguns mals usos a canvi de pagar A resultes de la Sentència de Gua­ xols, va recollir altres remences de CENSOS als senyors. dalupe tots els propietaris hagueren de declarar totes les seves propietats Llagostera i comarca, per alliberar Giro -. Els remences hagueren de tornar na i defensar la reina i e! seu fill, acon - tots els castells ocupats, però els de redactant capbreus, jurant els drets que tenien els monestirs, les esglésies seguint aixecar el setge, sotmès per la Llagostera, Cassà, Tossa i Solius es Generalitat de Barcelona. resistiren fins que foren foragitats per i els marquesos d'Aitona sobre els ter - les nombroses tropes del rei; foren renys. Aquestes declaracions s'ha­ fets presoners i sentenciats a mort gueren de repetir algunes vegades SETANTA pagesos de la comarca, fins a l'any 1737. entre ells en Ferrer de Penedès I en Joan Coll de Llagostera. De Cassà de Emili Soler i Vicens E^.V. 34 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

EL .;-?íl:1"

Mar trist, boirós, amb sa blavor immensa, La nostra condició de poble oprimit misteriós, turmentat..., tossut, sovint ens allunya de la internacionali­ entristeixes mon cor amb ta presència tat a la qual tothom té el dret. La nostra portant-lo en tes vastes sol.lituds. subsistència és difícil i hi ha perills que ens envesteixen: Aparentment tot està igual, el mar L'imperialisme caòtic de i'espanyo!, bellugadís s'estén des d'aqui'a les pri­ que fa servir pretextos com el de la "de­ meres roques i a la platja, fins a l'ho­ mocràcia" per fer-nos empassar tot el ritzó biau-verdós en sa planúria im­ que té de xovinista i vanitós. Si no, mensa. Però en poca estona, el vent fixeu-vos com quotidianament atemp­ canvia de direcció i la ratlla cap a Lle­ teu contra la nostra dignitat; ens ne - vant es va esfumant... esfumant fins guen l'autoestima i l'orgull de nació, que s'ajunta el mar amb el cel, i la fai­ sempre tractraní-nos com a súbdits, xa de blancor avança, s'eixampla i en­ amb inferioritat. La disconformitat, que grandeix ràpidament. no s'ha fet esperar, es veu en l'evoíu - Unes gavines passen piulant ataba­ ció de la societat: passotisme, atur, lades; les barques que eren a fora van increment de la violència... arribant ara una, ara l'altra. Lluny, se És trist saber que aquesta gent co - sent com un ressò esmorteït d'una si­ neix el nostre dret a la plena realització, rena. però per l'afany de poder, l'ambició, Els pescadors, després d'haver fer­ etc..., es tornen agresssius a qual - mat les barques, molt apartades de sevol reacció de restabümení de la l'aigua, se'n van cap al poble, vatici­ nostra societat. Aquests "pesseteres" nant que a la mar tenim mal temps. ens escorcollen en ànima i cos, i heus manera com frueix ara la desigualtat, Som.a últims de setembre, els cor­ ací que ia contaminació ha arribat als també fruiria un cop tot el món tingués rents marins s'inflen i aviat tindrem cervells dels nostres conciutadans: i com a llengua auxiliar l'anglès. mar de fons. Cada any és el mateix, rar, per molt que els adverteixis de la Els esperantistes no ho volem, això, uns dies estarem sense peix, no falla. nostra "sort" en el futur, no et fan cas. i ens quedem amb la proposta de Lluís Tot parla un llenguatge, callat, amena­ "Què va, el català no minvarà" Llàtzer Zamenhof, creador de l'espe - çador,... Mentrestant la boira arriba es­ —diuen. Com si les garrofes baixessin ranto. Aquesta és una llengua pensa­ borrant les roques, els turons, els pins de celí. A mi, particularment, em da per a tothom, planificada, amb una i la mateixa platja. gramàtica senzilla (setze regles costen prou de guanyar. Cal que hi Les gavines si be' se senten, passen gramaticals sense excepcions), sense posem voluntat, a refer la nostra com una ombra, gairebé no es veuen; nacionalitat, amb un ideal d'unitat, paci - llengua, fem-nos respectar dins la tot queda humit i entelat com si fos ficador, que promou la igualtat entre nostra nació. vist a través d'unes ulleres fumades. les ètnies. Crec en allò que "la gent El sol s'ha amagat i ens envaeix una L'altre fet és el plantejament de la parlant s'entén" i, naturalment, penso melangia... una tristesa estranya. Mi­ necessitat d'una llengua internacional. que la intercomprensió seria un pas rem el mar sense veure'l, i aquell fum Fins ara la proposta més pràctica molt important per a la humanitat que blanc i espès,... aquest fenomen en sembla que és l'anglès, però si fos per no para de demanar justícia i, en canvi, forma de boira, avança golafre, persis­ la quantitat de parlants, hauríem és tan poc coherent en les seves ma - tent, com si es volgués engolir la terra d'acceptar e! repte que comporta nifestacions orals. l'estudi de la llengua xinesa, ja que amb tots nosaltres... més d'una cinquena part de la població El meu testimoni de la facilitat mundial el parla. Hipòtesis a banda, d'aquesta llengua és que amb un any l'anglès és el que s'emporta el lloc d'aprenentatge el parlo mínimament i '^^^. d'idioma universal. Doncs bé, amb molt l'escric amb una certa fluïdesa s^nse de respecte per aquesta ben singular necessitat, força vegades, del diccio­ forma d'expressar-se, he estudiat l'an­ nari. glès dos anys, i durant aquest temps Aprendre l'esperanto és una forma he arribat a 1^ conclusió que és un de manifestar-se en contra d e •^mm?^- coneixement per a mi poc assimilable. l'imperialisme lingüístic; tothom té dret - per altra banda, la campanya docent a la internacionalitat I mai no hem d'ac - de l'anglès també recau en un imperla - ceptar el silenclament dut a terme pels lisme, o, si més no, és donar preferèn - interessos dels estats. eia als nord-americans i als britànics, per Acceptem el repte de la uriiversali - als quals l'única llengua necessària (si tat? Oi que vós teniu auío-estima? La l'ideal s'aconseguís del tot seria la feu respectar? Ja respecteu els altres? seva). Afegiré que de la mateixa , „; Lluís Canyigueral BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA -*• 35

^ Í;.'^.-

%£" f^ss. ^%r ki^-1 i^ié w.

Opinar és fer política. Tenir criteri és fer política, Prendre postura és fer política. M'explico, Les eleccions mu­ nicipals estan à la cantonada, i la pers­ pectiva local presenta poques variants de les anteriors conteses electorals. í La gent, en plural, es queixa que ía LES FAVES UPM gestió municipal no és bona. Petits COMPTADES DE CiU O LA UNIÓ NECESSÀRIA problemes ciutadans com la circulació dels carrers, la formació del Consell d'Esports o del Consell Escolar iaitres La seguretat que té Convergència de L'aiternativa de l'esquerra munici-. coses sense vital importància, han guanyar les eleccions, fa que hi hagi pal sembla que serà la fórmula d'Uni­ provocat més maldecaps que no pas poca mobilització. A hores d'ara no tat de Progrés Municipal -UPM-, que assignatures pendents tan serioses com es coneix qui serà el futur alcaldable. s'està organitzant a diferents municipis el sanejament o la imprescindible re­ En tot cas, llevat de compromisos de de Girona, com a eix vertebrador dels forma de l'hospital, vt' ^s -.: darrer moment —integració d'algun sectors progressistes cara a les munici­ Als vei'ns ens agrada parlar/criticar/ prohom "independent— tot sembla in­ pals. No entrarem en les vinculacions xafardejar i manifestar-nos a favor o dicar que la llista de CiU serà simple­ UPM-PSC, i les conseqüències d'aquest en contra, però, ai làs, pocs són els ment per cobrir l'expedient. pacte. En tot cas, UPM és l'única pla­ qui adopten postura política. Fer sa­ No pretenc entrar en una crítica taforma que permet la integració d'in-: fareig costa molt poc, però participar a la gestió globai dels dos governs lo­ dependents progressistes que no accepj; directament en accions polítiques, cals de CiU, però és un tema que fins ten la dinàmica de partit. "-; acceptar responsabilitats, optar a ara els partits polítics a l'oposició, És evident que a Llagostera l'únicà'ï l'ajuntament per millorar aquelles primer PSC i PSUC, i ara els socialistes alternativa a CiU, és l'agrupació de coses que no agraden, fer una crítica sols, no han sabut/pogut fer. La veri­ totes les forces no convergents en una constructiva, donar alternatives, tot tat és que es gestiona poc; no s'ha fet candidatura, digueu-li UPM o MPU;;^ això costa molt més. política, de "pasillos" —essent partit Les característiques del poble no per-; El panorama no és esperançador, del "poder autonòmic" no ha revertit meten una diversificació d'opcions:- i difp'cilment ei poble sortirà de l'ac­ en cap subvenció important—; i la Amb dues em sembla més que sufi­ tual "apatia-poli'tico-mwücipal". De majoria de regidors han brillat per una cient. O hi ha una entesa a l'esquerra, ser el teòric portal de la Costa Brava manifesta apatia a l'hora de fer (els qui o que es comencin a cantar les absol­ —una qüestió sobre la que s'hauria han fet alguna cosa, és clar). tes. d'aprofundir— hem passat a ser-ne el teòric rebost. Per l'esquerra local, els vents que bufen no tenen gaire més força. Dels 333 "-Si S;Ü.^H2:£! !.-^ ^' 7 regidors de CiU, 3 del PSC i 1 del PSUC a les primeres eleccions, s'ha passat als 8 de CiU, 4 del PSC i 1 d'ERC. la diferència dreta-esquerra o conservadurisme-progressisme és evi­ dent. El problema és que com a opo­ sició, els socialistes tampoc no han bri­ llat amb llum pròpia. En l'actual man­ ,^-^KÍ:' dat convergent, després de tenir algu­ 3Ï; ftïfe :• nes delegacions —no entendré mai el criteri de CiU de dividir les competèn­ cies en mil trossos— van renunciar ••vtSiV· íí.íTS'r ;ÍÏÏ:.- aprofitant \'"afer" del Consell Escolar, la qual cosa tampoc no ha significat

una política clara d'oposició. -.-^riitiiíSWrt:-^.í^- Joan Ventura Brugulat 36 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

^'•V sa^-

NADALENQUES

Les festes de Nadal ens van agafar a contrapeu i ara a més de sortir tard ho fem sense tota la in­ formació que voldríem. Aquestes tres fotografies d'en Xavier Ruiz són una pinzellada d'algunes de les coses que hi ha hagut a Llagostera abans d'acomiaduí' 'any 1986. La Nit Bona comptà amb ia presència de! músi'^ Xavier Cugat que assistí a la missa del Gall. A ia foto. ei veiem xeirant amb el jutge de pau. Lluís Saurí, suposem tot cercant assessorament per a un futur matrimoni civil. Per Sant Esteve dos esdeveniments populars molt importants per la res­ posta massiva que van tenir. La tra­ dicional cursa de Sant Esteve aple­ ga més de tres-cents participants, que van compensar els excessos gas­ tronòmics amb deu quilòmetres de carrera. A la nit, el Cor Parroquial Llagosterenc, dirigit per Marti Llo- sent i Alfons Figueras, i l'Orquestra de Cambra de Girona, van omplir l'Església parroquial amb un concert nadalenc que deleità a ía nombrosa concurrència. El Bell-Matí presentà novament el seu Pessebre Vivent, i l'Ajunta­ ment organitzà concursos d'apara­ dors i pessebres, i moltes exposi­ cions; d 'artesania, fotografia i pin­ tura. A destacar la col·lectiva d'artis­ tes locals al Casino i la de pastels i pintura a la cera a la sala de "La Caixa". El dissabte 27 de desembre, els actuals i els ex-membres del col·lec­ tiu fèiem un sopar per celebrar el premi Ta sis-Torrent. Després de set anys de treball, pensem que l'oca- siò s'ho mereixia. Estrenat el "jovenet" 1987, una imatge de la cavalcada de Reis, que malgrat e! debat de sí els regals s'han de fer o no el dia de Nadal, continua essent la nit màgica per a tots aquells que no passen de set anys. És a dir, a nosalti-es l'any vinent ja ens toca carbó. CoLlectiu de Redacció BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA — 37

HOQUEI PATINS

CAMPIONAT DE JÚNIORS^ Lacustària, 5 - Lloret, 7 G.E.IE.G., 8 - Lacustària, 5 Shum, 8 - Lacustària, 2 .T,Í;.I:Í I jnsfíi.- per Lacustària, 8 - Figueres, 1 /d'iïiníjrn is;,- Oani Palafrugell, 6 - Lacustària, 5 Lacustària, 8 - Blanes, 3

CAMPIONAT PROVINCIAL DE 2.3 CATALANA Lacustària, 3 - Cassanenc, 5 CAMPIONAT PROVINCIAL Blanes, 5 - Lacustària, 8 JUVENIL FEMENÍ Riudellots, 1 - Lacustària, 14 BÀSQUET Lacustària, 5 - Farners, 5 Ripoll, 5 - Lacustària, 5 Llagostera, 35 - Siis, 30 CAMPIONAT DE FUTBOL G.E.iE.G., 5 - Lacustària, 5 Montessori, 75 - Llagostera, 19 1.3 REGIONAL Lacustària, 7 - Figueres, 2 •"ÏTlií·n-i ; Guíxols, 67 - Llagostera 13 Palafrugell, 5 - Lacustària, 7 Llagostera, 28 - Maristes, 73 Llagostera, 2 - Palafrugell, 1 Cassanenc, 6 - Lacustària, 4 ... Blanes, 102 - Llagostera, 21 Salt, 3 - Llagostera, 1 Lacustària, 5 - Blanes, 7 . 'ÏCS* '•'"'•% Llagostera, 18 - G.E.IE.G., 83 Llagostera, 0 - Sàbat, 3 :\'.y-; í:t::i,; Caldes, 47 - Llagostera, 34 V MOTO-CROS DE TARDOR L'Escala, 6 - Llagostera, 0 SUE: H..q Sils, 25 - Llagostera, 33 GRAN PREMI VESPA CASADEMONT Llagostera, 1 - Bisbalenc, 2 ••i:'i 3ur Resultats fins el 7 de desembre. Ripoll, 2 - Llagostera, 0 'íM '••> i'iH:-- Llagostera, 1 -Arbúcies, í^ ^bo' 'b íòi' CLASSIFICACIÓ JÚNIOR FINAL 1 / Josep Alonso (Yamaha) ... ,.;• i^ v Roses, 1 - Llagostera, 0 •!.^ íinU Llagostera, 2 - Abadesenc, V'^. 2." Jordi Vilarnau (KTM) ..íïrmiíd Farners, 3 - Llagostera, 1 3/Juan Ros (Yamaha) Jp ,(i·jls.e ai Llagostera, 0 - Anglès, 2 4.' Jordi Olivé (Yamaha) Cassà, 2 - Llagostera, 0 5.^ Roger Dalmau (Hupsvarna) Llagostera, 1 - Massanet, 3 6.® Enric Fanals (Yamaha) Montagut, 1 - Llagostera, 0 7.® Sebastià Gafes (Hupsavarna) ..Llagostera, 1 - Besalú, 0 8.^JuanGonzàlez(KTM) 9.® Josep Maria Godo (Montesa) La resta no quedaren classificats. CAMPIONAT DE CATALUNYA ri^jiïa-'Swfí^- FUTBITO •^ •^^'- ^-v 2.^ CATEGORIA FEMENINA Llagostera, 18 - Trety, 3 CLASSIFICACIÓ SÈNIOR FINAL Llagostera, 3 - s/ Màrquez, 5 BÀSQUET 1 / Martí Agustí (Yamaha) J.M. Pelegrí, 6 - Llagostera, 4 2." Alexandre Vilarnau (KTM) Llagostera, 45 - Cristinenc, 30 Llagostera, 4 - Can Costa, 3 3.^ Ferran Arnau (KTM) Llagostera, 55 - Cassanenc, 44 Bar Domingo, 8 - Llagostera, 1 4.' Eduard Serra (KTM) Banyoles, 41 - Llagostera, 27 ' - -" Pou Noci, 5 - Llagostera, 4 5.^ Josep Puig (Yamaha) Llagostera, 50 - Farners, 37 Llagostera, 2 - Derman, 4 -;-- 6.^ Jaume Jubany (Yamaha) Santa Pau, 13 - Llagostera, 52 Blau Ter, 1 - Llagostera, 3 : -"^^ yN'" Cristinenc, 19 - Llagostera, 44 i 7.^ Albert Tubert (Honda) ^ • ^^ •^^;'\^,;^^·' •• \ f—^—h—i Classificació: Llagostera 11p., Ba­ 't 8.è Albert Sala (KTM) t""" 9.^ Josep A. Matret (Gilera) nyoles 9p., Farners 8p., Cristinenc Aquests són tots els resultats fins ei 20 La resta no quedaren classificats. 7p., Cassanenc 7p., St. Pau 4p. , , ,^,, ^.: ,de desembre de l'any passat.

. TÍÍJ M:

^^:£^^/^=^^

itc.íí- (%y i?*-' 'ïíS-sH- v^. C ,^^i

ir-.w %)—''^—íi5§*^ ??*€I^S:'1'*T-|Í'Í;Í--—;

Ms lïïïJ^^STïrssüF 38 — BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA

Pe/ seu interès reproduí'm la carta que Armand de Fluvià, conseller heràl• dic de la Generalitat, ha enviat a E. Soler arran del seu treball sobre la llagosta de l'escut. -?^'=««._, " "

pomes amb ei senyal dels Cabrera, Montcada, que van è'iser els primers comjuminant l'etimoíogia amb la his­ barons. El nom de Lacustària podia tòria de! municipi, l'Ajuntament ha­ haver anat com a divisa sota l'escut o Sr. Emili Soler i Vicens gués pogut presentar una alternativa entre la corona, i les branques d'olive­ Llagostera sabent que l'actual escut no pot ésser ra poden perfectament anar envoltant oficialitzat per la Generalitat. No ho la meitat inferior de l'escut. Distingit senyor. pot ésser perquè té una forma que no Que no és cert que després dels de­ De retorn de les vacances passo a és la correcta, perquè porta una coro­ crets de la Nova Planta els pobles van donar-li.les gràcies per l'acurat i extens na que no !i correspon, perquè no té haver d'inventar-se un segell. La ceba informe que m'ha enviat —molt gentil­ cap dret a portar el senyal reia! dels de Sabadell ja apareix al segle XV, la ment— sobre l'escut de Llagostera. Quatre Pals. i perquè el nom de La- col de Calonge al XVII i el ca de Canet Es una pena que tota aquesta infor­ custària no pot figurar dins l'escut. també al XVII, i tants d'altres... mació no l'hagués tingut quan vaig fer A mi, particularment i com a he- L'obligació de cada ajuntament de l'informe, ja que així' hagués estat més laldista, m'agrada mil vegades més el comunicar al ministeri de la Governa­ complet. de la llagosta posada en pal, per la se­ ció quin era l'escut que utilitzava (mi­ Voldria que comprengués que jo no va estètica, per la seva unicitat i per la llor dit, el segell) data de 1876. tinc cap interès a defensar l'un o l'altre seva senzillesa. Però no és el meu parer Com que veig que, en certa manera, escut. Veig la qüestió des d'un pla de ei que compta. té un interès cap a l'heràldica li adjun­ màxima neutralitat i- completament Pei que fa al seu text volia precisar- to un fullet de la Societat Catalana tècnic. li que l'escut caironat té els quatre de Genealogia, Heràldica i Sigil.lografia Lamento que l'Ajuntament s'hagi angles rectes i el romboïdal dos d'aguts que vaig fundar el 1 983, que té la seu a tancat com ho ha fet perquè de la ma­ i dos d'obtusos. l'Arxiu Nacional de Catalunya. teixa manera que va ésse- canviat el Una alternativa, per exemple, ha­ Ben cordialment i a la seva disposi­ primitiu escut o segell de Maçanet de gués estat posar un llac heràldic amb ció, ia Selva, que portava una mà i una una roca i un castell o només un cas­ planta de sanet i s'hi van posar unes tell. I s'hi podia afegir el senyal dels Armand de Fluvià i Escorsa

0 .ÚÏB^^-' •^-'>^) íïhio.a: Kíts^l üíïtóüí. ^' '• •'• HORITZONTALS 1.— El que compra en una botiga on no es parròquia. 2.— Nus amb adorn. Assumpte. 3.~ Paraula corrent en les companyies aèries. Gos de presa. Fami'lia de formigues. 4.— Principal eina del bosquetà. 5.- Monestir regit per un abat. Dona que ha tingut un fill. 6.— Despullada. Meitat. 7.— Extrema dificultat en respirar. Capolada. 8.— Deixa per un altre dia. Gràcia. 9.— Superfície llisa. Si'mbol de 2 3 9 10 l'Amper-Volta. Construcció sobre un riu, 10.—Cruei, in­ humà. Reaccionari. 11,— Membre. Cèlebre. Poble del iVIu- nicipi de Riuer (Solsonès).

VERTICALS 2 1.— Fruita tropical en castellà. Mesura antiga de súper f ície. 2.— En certs jocs de cartes, dues o tres cartes del ma 3 teix nombre. Defecte o privació. 3.— Ballar sardanes 4.— Consonants. Ensenyo. En anglès, fora. 5.— Continent 4 Grup ètnic. 6.— Famosa cursa ciclista. Partit polític basc 7.— Terminació verbal. En castellà, meva. Símbol del cobalt. 5 8.— Article. Unit per l'amistat. Manera de caminar. 9.— Que afalaga. 10.— Sense brutr'cia. Conjunció de conclusió. 1 T— 6 Enviada. Lletra grega. ' 7 '« SOLUCIÓ •nex 'es8Luejj_-·tL 'SOUCQ -y -ja^ -'oi, • iopsb2\B^\f --g 8 •SEd •3IUJV -e-] -"8 -00 -BiiAi -jv 'O -'L 'lAt 'ANd 'BIIOA —-g 'BoetJ 'Bisv -'9 'iO 'oonpg 'àS —> •JBÍauepjes —•£ 9 •Bl·|B:j -Q 'IIV -'Z 'LüBd -oueieid -'L -SIVOllWIA •ns 10 •oujBj -EIA] -"LL -soJBQ ·DOj;v "'OL "luod 'AV '^\d -'Q •OQ -eujolv -'8 "Bpeoid 'oa^Q -'Z. S •BllAI '^nN "N -"9 11 •ajBiAi -BipBqv -'9 'lAI "IBAsaQ i -'p 'siv 'Çiv 'BIV -'£ •JSiV'0 "ÓBIi-•£ •iuB|0Aessed-·L - S'!V1N07.1I>Ï0II Exposició, Venda i Reparació de:

REPRESENTANT OFICIAL DE:

C/. Barcelona, 12 LLAGOSTERA Telèfon 83 04 30 (6irona)

REPARACIONES DE AUTOMOVILES Y CAMÍ ON ES

Agente

Audi •VÍILIUSW/IÍTEN

Vea nuestra amplia gama Nacional e Importación

JL

RIEGO POR ASPERSION - BOMBAS

Passeig Tomàs de A. Boada, 16 Tel. 83 04 75 CA Camprodon, 49 - Tels. 83.02.25 - 83.02.37 LLAGOSTERA (Girona) LLAGOSTERA f;: SUPeR STOP CADA DIA MÉS A PROP!! ARA TAMBÉ A LLAGOSTERA Passeig Romeu, 32 Telèfon 83.12.50 COMPRI MOLT I PAGUI POC. AIXÒ ÉS SUPER STOP VINGUI A COMPROVAR-HO !