elbutlletí

El Butlletí de / 3,5€ /gener2013 Número 21. 4a etapa elbutlletí.2 >sumari REDACCIÓ Paula Bahí, Mita Casanovas, Ariadna Donate, Olga González, Gerard Nuell, / Albert Pedraza, 21! Berta Peyrecave, Cristina Puig, > editorial_4 Anna Ramírez, Pau Rusiñol > calaix de sastre_5 Grau Torres, Paula Turon i > actualitat_6 Júlia Turon > el que més es cou al COL·LABORADORS Enric Ramionet, 16 Joan Ventura, Ple_ Joan Frigola, Sandra Bagudanch, > entitats_18 Antoni Mascort, Josep Cantó, > centres educatius_24 David Otero i Bops > recomanacions_28 CORRECCIÓ > cultura_30 Mita Casanovas AGRAÏMENTS > opinió_32 Fina Solà, Jun Ying, Alba Barceló, Marc > la veu del poble_34 Gassó, Marc Sureda, Montse Mayol, Àngel > llagosterencs arreu Oliveras, Jordi Clara, Albert Donate 40 Registre Civil i del món_ Biblioteca Julià Cutiller > esports_43 IMPRESSIÓ Gràfiques Anglès > humor_50 PORTADA > reportatge_52 Berta Peyrecave 58 MAQUETACIÓ > registre civil_ I DISSENY Berta Peyrecave, Ariadna Donate i Mita Casanovas El col·lectiu de redacció vol respectar la llibertat d’expressió i la diversitat d’opinions, però no es fa responsable de les opinions dels seus col·laboradors. B.S.O Totes les entitats del poble que ho desitgin tenen una pàgina d’“El Butlletí” a la Band of horses - seva disposició. The funeral AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE LLAGOSTERA I LA : Contacta amb nosaltres: C/ Sant Pere núm. 5 Telèfon 972·832·300 [email protected] /editorial

Dos mil tretze, l’any de la discòrdia

Us heu preguntat mai abans per què el tretze és el número que associem a la mala sort? Nosaltres sí, per això hem buscat diver- ses explicacions al respecte. La majoria de troballes es basen en la mort de Crist, un fet pos- terior a l’últim sopar, format precisament per 13 assistents. Tot i això, sembla ser que l’origen es troba en la mitologia nòrdica de l’era precristiana: dotze déus van ser invitats a un banquet, del qual Loki, el déu de la lluita i del mal, volia ser-ne partícip i sense ser-hi invitat s’hi va presentar. La lluita per expulsar Loki del banquet –aleshores format per 13 déus - va causar la mort de Balder, el déu preferit. Com podeu veure en ambdós casos,

Siguil’aura quina de la mortsigui laés raóconsiderada de ser, el fetla causa és que principal el sentiment del malefici. de rebuig envers el número tretze ha arribat a tractar-se com una malaltia –anomenada triscadecafòbia-. A través de la xarxa es troben moltes curiositats relacionades amb aquesta superstició, com que en la Fórmula 1 s’evita aquesta numeració, a Madrid no hi ha la línia 13 d’autobús, a França cap casa té aquest nú- mero, com tampoc hi ha cap pis ni departament número 13 als gratacels dels Estats Units. Malgrat tot, i a favor del número del 13, us volem recordar que tenim una fantàstica dita en català que diu que “als anys senas- sos, tot va a cabassos”, per tant deixeu de banda les supersti- cions –i si no podeu, toqueu ferro cada dia -, i no permeteu que un número us condicioni l’existència el que resta d’any.

Així doncs, desitgem que tot el que hagi de venir a partir d’ara sigui bo, i que vingui en la quantitat que la dita diu que és tradició. Salut, lectura i cultura!

Col·lectiu de redacció

elbutlletí.4 /calaix de sastre XIFRES Sabies que a Llagostera...? Dia 2: Teatre: Quin cacau! febrer ... som 8.363 habitants: (Casal Parroquial/22h/6€) Dia 3: Teatre: Mimix (Teatre Casino/18h/4€) 4.020 4.343 Dia 16: Carnaval infantil (plaça Catalunya) dones homes Dia 17: Rua de Carnaval (via pública/recorregut habitual) Dia 18 : Ball de Carnaval (Casino Llagosterenc) EL TEMPS Dia 23: Llagostera Màgica Tº Tº Pluges (Teatre Casino/22h/10€) màxima mínima Dia 24: Música: Amore e gelosia (Teatre Casino/19h/8€) Octubre 27,8 ºC -1,8 ºC 97 l/m2

Novembre 19,9 ºC -2,4 ºC 52 l/m2 Dia 2: Festa Llagostera Ràdio març (Polivalent/gratuït) Desembre 17,6 ºC -4,8 ºC 0,2 l/m2 Dia 4: Firarebaixa (plaça Catalunya) Dia 9: Teatre: Zirocco (Teatre Casino/22h/8€) Dia 16: Música: No puc parar: ragtimes, estàndards No es pot negar el bon paper que el primer i Bolling (Teatre Casino/22h/8€) equip de la UE Llagostera va fer al partit de Dia 17: Teatre: El fantasma mentider la Copa del Rei al municipal. El que sí valo- (Teatre Casino/18h/4€) - Dia 24: Mercat Romà (nucli antic) tment va omplir el camp. Dia 28: Escenes de la passió (nucli antic) Rebrerem amb un pinces equip éstan l’afició important que tan en sorprenen un poble Dia 29: Processó i escenes de la passió com el nostre és un privilegi, però la UE no (via pública/recorregut habitual) només demostra bon joc en partits d’aquesta Festa de la penitència de la CGLL (Polivalent/gratuït) cal ser-hi a les dures i a les madures. talla. L’afició d’un equip ha de ser constant;

La darrera marxa de torxes va consolidar-se EL SEMÀFOR abril com un acte festiu amb cabuda per a tothom. Dia 1: Trobada sardanista (plaça Catalunya) Malgrat l’èxit d’enguany, cal destacar que el Dia 7: Música: Secció de vent. nombrós públic va quedar un xic dispers du- Orquestra Jove de la Selva (Teatre Casino/19h/6€) Dia 14: Caminada per camins i corriols del que segurament s’hagués pogut evitar si la G.E.Bell-Matí (zona poliesportiva) rant la marxa fins a la plaça Catalunya, un fet Colla Gegantera hagués encapçalat la rua i ha- Teatre: Remenant els boscos de nit gués marcat el ritme del desplaçament. (Teatre Casino/19h/10€ i 5€) Dia 15: Dia de la República (plaça de l’exili) Al Ple del mes de novembre es va aprovar Dia 21: Música: New York City Suite a l’Ajuntament de Llagostera el Pla Neu- (Teatre Casino/19h/8€) cat. Aquest document recull tot un seguit Dia 22: d’accions preventives per minimitzar les Dia 23: Diada de Sant Jordi (plaça Catalunya) conseqüències de les nevades, alhora que de- Dia 26: PoemesFesta de del les món flors (parc de l’Estació) (Teatre Casino/20h/gratuït) d’assumir en el moment de l’emergència per Dia 27: IV Premis Culturals Butlletí talfineix d’actuar les funcions amb coordinació que tècnics i garantiri polítics la han se- (Teatre Casino/22h/gratuït) guretat i atenció a la població afectada. elbutlletí.5 Un poble, una llengua Per desè any consecutiu, els dies 8, 9, 10 i 11 de

actualitat novembre es va celebrar una nova edició del Corre- llengua a Llagostera. Enguany, en homenatge a Lluís M. Xirinacs, Joves per la Terra va coordinar un seguit d’activitats durant aquests quatre dies: la xerrada Llen- gua i cultura catalanes. Expectatives d’un futur incert a càrrec de Josep M. Fonalleras, la conferència Les pors de la independència. Preguntes i respostes a càrrec de la Fundació Catalunya Estat, la ja clàssica Gimcana de la llengua, la representació de Terra Baixa i el Flautista Foto: Àngel Oliveras Foto: d’Hamelí, - gona baixada de Torxes -acte estrella del Correllengua- i l’indispensable una caminada sopar popular fins al Puig al Casino de la Llagosterenc.Guàrdia, la se

Tots aquests actes van estar coordinats pels membres de l’entitat però es van poder dur a terme gràcies a la col·laboració d’altres associacions locals com Llagoste- ra per la Independència, el Grup Excursionista Bell- Matí, la Comissió de Festes, la Colla Gegantera i les agrupacions locals d’ERC, CiU, AxLL JNC, Rcat i SI. Foto: Àngel Oliveras Foto:

C/ , 26 972 83 18 19 www.ramionetassegurances.es

elbutlletí.6 Llagostera contra el càncer actualitat

Un any més, l’assemblea local de l’AECC –formada per Maria Teresa Coris, Fina Solà, Margarida Mir, Rosa Casanovas i Fina Isern- va organitzar una nova edició del dinar solidari Llagostera contra el càncer. L’acte, celebrat per quart any consecutiu al res- taurant del Balneari Vichy Catalan, va començar a dos quarts de dues del migdia i va comptar amb la presència d’un total de 130 assistents, entre els quals hi havia l’alcalde Fermí Santamaria, la regi- dora Pilar Aliu, la presidenta de la Creu Roja, Pilar Arbat, i la presidenta de Càritas Llagostera, Nati Roura. - nal rifa, on es van sortejar un total de 74 obsequis donatsUn cop perfinalitzat diversos l’àpat establiments es va celebrar i particulars la tradicio del poble. La recaptació de donatius que es va fer durant el

de Llagostera Màgica, que es celebrarà el proper 23 dedinar febrer, solidari i es donaràes sumarà íntegrament als beneficis a l’AECC. de l’espectacle

elbutlletí.7 Arriba la castanyera Cada any, l’1 de novembre arriba al poble la Castanyera amb la seva torradora i les seves castanyes, disposada actualitat any més la Castanyera va visitar Llagostera de la mà dels monitorsa omplir de de tradició l’Esplai elEl diaPapu-Tisores, de Tots Sants; que així van doncs, organitzar un novament una castanyada popular a la plaça Catalunya.

infants i joves van poder compartir una estona amb els monitorsA partir de de les l’esplai, cinc de que la tardatenien i finsun munt passades de jocs les prepaset, els- rats per passar una tarda ben entretinguda mentre es torraven les castanyes. El bon temps va permetre que la tarda de jocs s’allargués una mica més del que estava previst, i que molts llagosterencs optessin per passar per la plaça a fer ambient.

Venda i lloguer amb opció a compra al C/Carrilet, 27

elbutlletí.8 Les llegendes de Llagostera Llagostera té una gran herència cultural, i una prova a càrrec de Roger Estanyol, seguint els llocs on passen d’això és el seu llistat de llegendes que estan inspi- les llegendes i punts d’interès del nucli antic. rades per tot el terme municipal: ànima en pena, la El llibre conté un total de set llegendes extretes dels invenció del cap de suro o els carlins a Llagostera en llibres Coses de Llagostera, de Rafael Mas, i Llagostera són un exemple. en la intimitat El passat 21 d’octubre es va presentar el llibret Lle- gendes de Llagostera, un recull d’algunes llegendes i elaborades per, de la llagosterencaJosep Calvé; els Monste personatges Mayol. Feliu contes populars ambientats al nucli antic del poble. Podeui Seculina aconseguir en són el aquesta fil conductor, publicació unes gratuïtament il·lustracions a a càrrec del regidor de Promoció Local, Ramon Soler, llibreries del poble i a altres llocs d’interès turístic, o iL’acte hi van es assistir va celebrar unes avint l’Oficina persones. de Turisme Després de de l’Estació la bé,l’Oficina també de el Turisme podeu consultar del Parc detelemàticament l’Estació, a diverses a través presentació es va fer una visita guiada pel nucli antic, del web de l’Ajuntament de Llagostera.

Foto: Jordi Clara El català, no es toca! Amb l’objectiu de manifestar el rebuig rotund a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa que vol aprovar el Ministeri d’Educació del govern espanyol, el dimecres 12 de desembre a Llagos- tera, i tants altres municipis catalans, van organitzar-se concentracions en senyal de protesta. A les sis de la tarda del dia assenyalat, més d’un cente- nar de persones es van aplegar a la plaça Catalunya per tal de llegir un manifest en defensa del model d’escola catalana, i així mostrar suport a la Generalitat de Ca- talunya en la defensa del català i del model lingüístic aplicat a les nostres escoles.

elbutlletí.9 Bicentenari de Maria Gay Tibau actualitat

L’institut de Religioses de Sant Josep de celebra enguany el bicentenari del naixement de la seva funda- dora, Maria Gay Tibau, i per celebrar-ho el seu consell va celebrar una eucaristia a l’Església Parroquial de Sant Feliu de Llagostera. La missa, celebrada el diumenge 28 d’octubre a les 6 de la tarda, va ser presidida pel Bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Artigues, i va comptar amb la presèn- cia de l’alcalde Fermí Santamaria, regidors i regidores de l’Ajuntament, membres del claustre de professors del desaparegut col·legi Nostra Senyora del Carme, i un nombrós públic que va omplir de gom a gom el temple. Durant l’acte es van realitzar diversos parlaments, i passades les set de la tarda, un cop acabada l’eucaristia, es va servir un refrigeri per a tots els assistents a la Sala de Plens.

elbutlletí.10 actualitat II Marxa de torxes La segona marxa de torxes per la independència, que destí del recorregut, i després de llegir el manifest del enguany va comptar amb la participació de gairebé Correllengua i cantar els Segadors, tot aquell qui ho unes 300 persones, va ser possiblement l’acte més va voler va poder gaudir d’un sopar popular al Casino destacat dels que formaven la programació del Corre- Llagosterenc, organitzat per l’entitat de Llagostera per llengua 2012. la Independència. Passades les set de la tarda la marxa va començar amb unes representacions a la plaça del Castell, entre les L’esdeveniment, coordinat per Joves per la Terra, fou quals hi havia la interpretació d’unes peces musicals, organitzat per diverses entitats i agrupacions del feta per joves llagosterencs, la lectura d’un escrit de poble, com la Comissió de Festes, les agrupacions Lluís Maria Xirinacs, i el ball d’una sardana col·lectiva. locals d’ERC, AxLL, SI, JNC, CIU i Rcat, i també la Colla Seguidament, es va procedir a iniciar la marxa, l’itinerari de la qual transcorre pel poble, des de la sobre les nou del vespre i durant la seva celebració no vaGegantera, haver-hi que cap vamena animar d’incident. la marxa. L’acte va finalitzar plaça del Castell fins a la plaça Catalunya. En arribar al

elbutlletí.11 N A D A L

Foto: Marc Sureda Foto: Marc Sureda Sureda Marc Foto: elbutlletí.14 Taller Brugulat, s.l.

SERVEI OFICIAL

VENDA I REPARACIÓ DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA FORESTAL I DE JARDINERIA

Telf. 972830130 www.tallerbrugulat.com LLAGOSTERA

elbutlletí.15 actualitat AL PLE COU MÉS ES EL QUE Moció d’AxLL enrelació alazona verda situadaentre els carrers S’excusa, noassisteix alple. Senyor Jordi Noguera: Tema més destacat del Pledel mes d’octubre: Maiena iGregal Sandra Bagudanch

En contra ra queenpodrienparlar. verda enaquellazona,conside necessitat demillora delazona aprova lamoció,però donadala motiu, l’equipdegovern no es podriarealitzar. Per aquest tot elpolígon,aquesttema no perquè finsquenos’executés seria unprocés moltllarg, d’una modificaciódelPOUM ra quedur-laaterme através zona verda existeix, iconside- la necessitatd’arranjar aquella dur-se aterme. Manifesta que encara continuaven pendentde els motiuspelsqualsl’any 2007 millora, ara bé, esdesconeixen dur aterme aquestes obres de a l’Ajuntament unprojecte per que l’any 2005esva registrar promotors. Amés,argumenta zona queanaven acàrrec dels manat unesmillores enaquella En elseumoments’havien de i delquepodriarepresentar. estudi tècnic de lespossibilitats Comenta quehandemanatun Senyor Fermí Santamaria: POLÍTICA - - A favor estan malubicatsinoes verds delazonaindustrial trial). Elsdosúnicsespais (pròxims alazonaindus d’habitatges plurifamiliars ment enlespromocions d’habitants, principal augmentava elnombre Aquesta zonahavistcom rieres Banyaloques. Camprodon iPanedes iles és lazonaentre elscarrers lliures. L’exemple mésclar parcs, zonesverdes iespais ra ve patintundèficitde El nucliurbà deLlagoste- Senyor Lluís Postigo: espai. com voldrien que fos aquest puguin fer aportacionsidir els veïns d’aquestazona procés participatiuperquè possible. Caldriainiciarun POUM pertaldefer-ho la modificaciópuntualdel i aprovi provisionalment la iniciativa delaproposta, que l’Ajuntament assumeixi pel seuesbarjo,esdemana de disposard’espaislliures tenen lanecessitatieldret vegada hihamésveïns que que enaquestazonacada moment d’urbanitzar. Atès seus promotors enel varen arranjar pels

- - Senyor Fermí Santamaria: Senyor Lluís Postigo: Tema més destacat del En data 25 de juliol de Planteja que el seu grup no hi Ple del mes de novembre: 2012 el Ple de l’Ajuntament està d’acord, tal com es van va aprovar inicialment la pronunciar en l’aprovació Aprovació provisional de la inicial del passat juliol, perquè modificació puntual del POUM d’ordenació urbanística consideren que el planeja- referida 30 a l’art. 169 “Zona municipalmodificació de puntual Llagostera del Pla ment municipal hauria de ser indústries i comerços en sòl no referida a l’article 169 “Zona més restrictiu, sobretot en els urbanitzable (clau IC)” indústries i comerços en casos en què aquestes acti- sòl no urbanitzable (clau vitats s’ubiquin en zones de IC)”. L’expedient s’ha sotmès al tràmit d’informació tenen una funció de connexió pública i no s’han presen- ecològica.paisatge fluvial, En el primero en zones cas noque tat al·legacions. Per aquest hi estarien d’acord, per evitar Senyor Jordi Noguera: motiu, l’equip de govern vol possibles danys per inundació i aprovar provisionalment la en el segon cas per una qües- S’excusa, no assisteix al ple. tió de respecte del territori. A Pla d’ordenació urbanística. continuació, posa l’exemple modificació puntual d’aquest d’alguns usos en sòl no urba- motiu de presentar aquesta nitzable que no són adequats, El Sr. alcalde justifica que el com per exemple permetre perquè les construccions que la instal·lació d’activitats no estanmodificació en sòl ano urbanisme urbanitzable és adequades en sòl no urbanitza- (clau IC) tinguin la possibili- ble, mentre a la zona industrial tat d’ampliar-se, sempre que del municipi hi ha un munt de locals i parcel·les desocupades. generar així llocs de treball. hi hagi causa justificada, per A favor En contra

POLÍTICA

Ple del mes de desembre:

El senyor Jordi Noguera per motius personals deixa el càrrec de regidor d’ERC i, en lloc seu, pren possessió del càrrec la senyora Eugènia Comas.

No ha estat possible publicar el tema més rellevant del ple de desembre ja que no s’ha pogut accedir a les fonts d’informació que s’utilitzen normalment.

elbutlletí.17 Llagostera per la Independència

Dins el marc d’activitats del Correllengua 2012, Llagos- Vila -membre de l’entitat-, va ser conduïda per Anto- tera per la Independència va organitzar el divendres 9 ni Bertran i Jaume Gómez Bonamusa, membres de la de novembre una segona xerrada informativa a càrrec Fundació. de la Fundació Catalunya Estat. Gairebé un centenar de persones es van reunir al l’oportunitat d’expressar els seus dubtes durant el teatre del Casino Llagosterenc per atendre a la xerrada, tornEn finalitzar obert de l’acte, paraula, el públic i posteriorment assistent va es tenir van poder que en aquest cas la temàtica tractava sobre les pors acabar d’intercanviar opinions fent una copa de cava al de la Independència. La ponència, presentada per Joan vestíbul del teatre. entitats locals entitats

Puntaires de Llagostera Les sortides que hem fet aquest últim trimestre han estat a (23 de setembre), a la Festa del Bolet del nostre poble (12 d’octubre), a (14 d’octubre), a Vilobí d’Onyar (21 d’octubre), a Mallorquines (4 de novembre), - ners (11 de novembre), a (18 a la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Far Treball de Carme Ferrer Treball (2 de desembre). de novembre) i finalment a Amb aquest reguitzell de sortides donem per tancada la temporada 2012. Ara deixarem

nostres treballs. passar l’hivern fins tornar a sortir a mostrar els

Treball de Rosa Bayo elbutlletí.18 Esplai El Papu-Tisores En la primera activitat de la temporada, els saltamartins, els més petits de la que estava molt preocupat perquè se li havia espatllat el Respondei- casa,tor3000, vam la conèixer màquina un que científic li donava ben respostescuriós, el Doctora totes lesTom. preguntes Ens va explicar que es feia. Va demanar-nos si mentre l’intentava arreglar, l’ajudaríem a anar resolent totes les preguntes que li ballessin pel cap. A hores d’ara, els saltamartins ja hem començat les investigacions, i entre entitats locals a l’Esplai. Per tal d’esbrinar-ho, ens va preparar una gimcana molt divertidad’altres preguntes, de jocs de el cooperació científic ens perquè ha proposat nosaltres saber mateixos què venim penséssim a fer la resposta després de cada joc. Les respostes dels nens van deixar –nos als monitors astorats, i com saltamartins cabessin en dues cadires. No hi ha res que se’ls resisteixi! podeu veure a la fotografia, treballant en equip van aconseguir que 14

Els espiadimonis som 31 nens de 3r i 4rt de Primària que ens trobem una o dues vegades al mes. Aquest any el nostre centre d’interès són els pira-

dia abans de començar l’activitat ens introdueix en el tema que aborda- rem.tes, i Deper moment seguir el ja fil coneixem de les activitats la història tenim del un capità manual Barba de Llagosta,pirates que quina cada indumentària és necessària per ser un bon pirata -hem après a fer pegats,

clips. A més, cadascú de nosaltres ja té el seu nom pirata i aviat aprendrem agarfis cuinar i mocadors- menjar pirata. o com Estem aconseguir treballant berenar en petits per a grups tots amb i la cosa tan sols funciona quatre molt bé, estem segurs que quan acabi el curs serem uns grans corsaris!

Ser o no ser bufaforat, aquesta és la qüestió. No tothom pot arribar a ser un bufaforat, per això els papus que aquest any han passat a formar part

seva plaça. Per tal d’aconseguir-ho, els seus monitors els vam preparar una gimcanadels “bufis”, on vanal principi haver dede bufarcurs van força, haver no ha de de demostrar ser fàcil ferque una mereixien cursa de la pilotes de tenis bufant... Tots van superar la prova amb escreix, per això a

a més, també hem fet una activitat de teatre “improvisat” i una gimcana la propera activitat vam fer una sortida fins a l’estanc de Can Puig. A més del canó! “cluedo” per les instal·lacions del Casal; els Bufaforats estem sempre al peu

Els papus majors del regne són un grup molt motivat. Estan treballant en projectes i de seguida que els proposem alguna cosa, accedeixen a fer-la amb moltes ganes i buscant la millor manera de tirar-la enda- vant. A més a més, són molt creatius i sempre busquen personalitzar al màxim tot el que fan –i tenen mil i una idees per als projectes que volem dur a terme al llarg del curs-. Els monitors dels “escanyis” estem molt contents de com està anant el curs, i també de la participació dels membres del grup d’aquest any. i un fotimer de noies! Nois, què feu? Veniu a l’esplai, que tenim unes pubilletesAixò sí, el sectorque us masculí faran anar escanyapoll de cul! fluixeja, només tenim dos nois

elbutlletí.19 entitats locals Nous projectes Llagostera Solidària http://llagosterasolidaria.blogspot.com/ [email protected] contactar ambnosaltres alstelèfons 608.350.505o972.83.04.34,béa: una quotaanualde10euros potsfer-te socideLlagostera Solidària.Pots Per portaraterme aquestsprojectes, necessitem lateva col·laboració. Amb ha d’afavorir lacohesiósocialielsentimentdecomunitat. formació personal,apotenciar leshabilitatspersonalsiquepensem,també, propera, destinadaalacreació d’ocupació,afomentar lainserció laboral, la Una empresa senseànim delucre, responsabledemocràtica socialment, i roba. reformes, jardineria, treballs forestals, serveis deplanxa iarranjament de nens igentgran, manteniment d’edificisiinstal·lacions,rehabilitacions i Una cooperativa queoferirà serveis deneteja, atenció domiciliàriapera locals ilaintegració sociolaboral depersonesenriscd’exclusió. titats localscentrades en l’àmbitsocial,perafavorir lacontractació d’aturats gostera Solidàriaamblacol·laboració del’Ajuntament deLlagostera ilesen empresa d’economiasocial, senseànimdelucre, queimpulsemdesdeLla- També éslaseudeCooperativa detreball associatid’inserció, Idària.Una les poblacionsonLlagostera Solidàriamanté elsprojectes deCooperació. feina dediferents artesans localsiproductes decomerç justprocedents de Acull unabotiga d’inspiració solidàriaons’exposarà iesposarà alavenda la i econòmicsdestinatsalapoblaciólocal. nacional itambéelllocdesd’ons’organitzaran elsnostres projectes socials en laqualespottrobar informació sobre elsprojectes de Cooperació Inter Dinkiraà -situadaalc/JoanMaragall, 30-éslanova seudelanostra entitat, d’on projectar aquestavoluntat atota lapoblació. físic queacullalgunsdelsnostres projectes però tambéunespaianímicdes l’indret desdelqualLlagostera Solidàriainiciaaquestanova etapa.Unespai Dinkiraà, queenllenguamandinka significa“espai”, vol serjustament els sectors delanostra societatméscolpejatsperlacrisi. convé tambédestinaresforços irecursos alasolidaritatinterna ipensaren la conclusióque,senseabandonarelsprojectes decooperació internacional, sectors delaclassemitjana,elsqueformem partdel’entitathemarribata castigant deforma duríssimalesclassesméshumilsperò tambéamplis nostra mateixa poblaciócadadiamésdeteriorada, ambl’impacte delacrisi objectiu. Enelsdarrers temps, però, amblasituaciósocioeconòmicaa Internacional i,durant moltsanys, hadestinatlesseves actuacionsaaquest Llagostera Solidàriava néixer comunaONGdedicadaalaCooperació elbutlletí.20 - - de LlagosteraS.C. Can Viñas Tel. 972830074 17240 Llagostera (Girona) C/ Camprodon,12 Alternativa x Llagostera Exigim el que és nostre!

Ara fa un any, denunciàvem públicament que el govern de la Generalitat devia al nostre Ajuntament un total de 1.700.000€. Era una situació inacceptable que provocava problemes de liquiditat i tresoreria a les arques municipals. Vàrem demanar a l’equip de govern que deixés de ser complaent amb els seus companys de Barcelona, i que abandonés el discurs de la resignació i del “és inevitable... no hi ha res a fer” per adoptar una actitud més exigent. entitats locals

l’Ajuntament, 45.000 € de la residència geriàtrica), però no ens podem adormir. La situació actual ha millorat, i el deute s’ha reduït fins a 565.000€ (520.000€ de El govern de la Generalitat ha complert amb una part de les seves obligacions (dels deutes pendents), però ara ens trobem que incompleix altres compromisos. Aquest any no ha pagat la subvenció prevista en el Pla de barris i ja ha anunciat que el proper any tampoc ho farà. Dels 3.750.000€ previstos pel període 2009-2013, només compliran amb 700.000€. El ma- teix passa amb el Pla Únic d’obres i serveis, que ens va assignar una subvenció de 200.000€ per aquest any i estarem de sort si ens la paguen el proper.

De la mateixa manera, i amb la mateixa força que el president Mas reclama al Ministre Mon- toro i al president Rajoy que compleixin amb Catalunya, el nostre govern local ha d’exigir a la Generalitat que compleixi amb Llagostera pagant els 565.000€ i assumint els 3.250.000€. És el nostre dret!

http://alternativallagostera.blogspot.com

El reg automàtic de les zones verdes

Cada dia a les 7 del matí, amb puntualitat britànica, malbaratar-la. Igualment, bombar l’aigua o posar en s’engega durant mitja hora el reg d’aquesta zona verda marxa els sistemes automàtics de reg consumeixen una del carrer Ricard Casademont. I no és l’única. Tant és electricitat que ens podríem estalviar, amb el conse- que acabi de ploure, que s’hagi entrat a l’octubre o que güent estalvi energètic i de despesa. Per això caldria ja no faci tanta calor. adaptar els temps i les freqüències del reg de les zones verdes a les necessitats reals, de manera manual o bé Seria desitjable que l’aportació d’aigua a les plantes s’ajustés a les seves necessitats, però en qualsevol consum d’aigua de reg (sensors de pluja i d’humitat del cas un reg indiscriminat diari de 30 o 40 minuts és sòl).implementant Ara que tant per esexemple parla d’austeritat, sistemes d’eficiència sobretot peren el part de l’equip de govern de CiU, fora bo que aquest és un recurs limitat en el nostre territori, cosa que comencés per no malbaratar els recursos ni fer les des- implicaclarament que excessiu, cal que optimitzemfins i tot al pic el seude l’estiu. consum, L’aigua sense peses innecessàries que es deriven dels regs excessius.

17240 LLAGOSTERA ( Girona) Passeig Tomàs de A. Boada, 10. Tel ( 972) 83 00 81-Fax (972) 83 03 42

elbutlletí.21 El Butlletí On llegiu “El Butlletí”?

A l’anterior número vam proposar-vos enviar-nos una Cano Genobé, qui ha guanyat una subscripció anual.

el Butlletí. De totes les propostes rebudes us mostrem durant la IV entrega dels Premis Culturals Butlletí el lesfotografia instantànies on ens de mostréssiu Ma.Àngels on, Cano com Genobé, o amb quiMa.Àngels llegiu Totes les fotografies que ens han arribat es mostraran Casanovas Isern i Sandra Bagudanch Riera, les quals podeu continuar enviant-nos les vostres fotos a: - [email protected] 27 d’abril; i si voleu ser-ne partícips, encara Moltes gràcies a tots els participants! van resultar finalistes durant el procés d’elecció. Final ment, la fotografia guanyadora ha estat la de Ma.Àngels entitats locals entitats Ma.Àngels Cano

Sandra Bagudanch

Ma.Àngels Casanovas

elbutlletí.22 Unió de Botiguers El carnet jove

Per donar vitalitat al comerç local, l’Ajuntament ha posat en marxa el projecte del Carnet Jove. El jovent del poble pot demanar-lo gratuïtament a: www.calaviudi.cat Aquest carnet permet accedir als diversos des- entitats locals comptes que ofereixen diferents botigues i altres establiments de Llagostera. Ara mateix no hi ha una oferta extraordinària, però des de la Unió de Boti- guers creiem que la iniciativa és positiva. Sens dubte, l’oferta dels establiments s’incrementarà a mesura que hi hagi més volum de persones que disposin d’aquest carnet. La gent jove ha de tenir present l’avantatge de mantenir un bon teixit comercial en el poble: per un costat dóna comoditat a multitud de clients (a part ofereixde ser fins una i ofertatot més de econòmic treball a aquestque el desplaçament sector de joves quesistemàtic fan les a seves les grans primeres superfícies), passes dins i per del altra món banda laboral.

Descobreix l’assassí i guanya un val de compra de 25 € La solució

ElL’assassí joc que del us segonproposem relat té és un : Martin seguiment Shefield minso, per no dir ridícul. Tot i això intentarem perseverar, continuant aquesta promoció del comerç local.

Els guanyadors d’aquest segon joc són: - Montse Bagudanch - Núria Sáez - Montserrat Vila Enhorabona, podeu passar a recollir el val a la Joieria Català.

elbutlletí.23 Llar d’Infants “El Niu” i “El Carrilet” Els nens i nenes de P-1 de les Llars d’Infants municipals “El Niu” i “El Carrilet” fem tallers per experimentar amb diferents materials com pinyes, papers, fulles... És molt divertit i descobrim noves textures i sensacions.

% + a centres educatius centres

elbutlletí.24 IES Llagostera L’Institut ha començat aquest curs amb la implantació d’un nou horari acadèmic. Els nostres alumnes fan jornada intensiva, de 8:00h a 15:40h. La biblioteca roman ober- ta durant els dos patis i les tardes de dilluns, dimecres i divendres de les 16h a les 17:30h. A més, en el bloc de la bi- blioteca del web de l’institut, els alumnes trobaran recursos digitals de diferents matèries.

Cada cop més, moltes famílies utilitzen el servei de Llibres X @ tothom, i a més aquest curs s’han comprat llibres de lectura que quedaran al fons pel centre, amb el conseqüent

% + a Elbenefici Projecte que + comportaanys continua per aen les marxa famílies. i els nostres alumnes, el passat dia 20 de desembre, van anar a cantar nadales a la residència Josep Baulida.

Les iniciatives dels nostres alumnes tenen tot el suport de direcció, d’ells va sorgir la iniciativa de repartir guardioles pel poble per La Marató de TV3 –que en total vam recollir educatius centres 299’53€-, a més del fet de fer una pancarta en defensa de l’ensenyament i de la llengua.

L’Institut continua treballant per millorar els resultats dels seus alumnes i, per això, aposta per l’orientació, la tutorit- zació, i també impulsar la lectura. Us desitgem un Bon Any Nou!

elbutlletí.25 CEIP Lacustària Projecte Euronet 50/50

Als alumnes de l’escola ja els ho hem explicat, ara tació i hem anat a les diferents aules a explicar en falteu vosaltres! què consisteix el projecte i de quines maneres podem Els nois i noies de 5è de l’escola Lacustària estem parti- aconseguir estalviar energia i diners. cipant en un projecte d’estalvi energètic anomenat Eu- Els hem insistit en apagar els llums i també els ordina- ronet 50/50. Hi ha molts països d’Europa que fa anys dors sempre que no els necessitem. Els hem recordat que també hi participen. Com que aquest és l’últim any que som Escola Verda i que els petits gestos ajuden molt , com ara que fem servir els fulls de paper per les El projecte consisteix en estalviar el màxim d’energia. dues cares. Els hem regalat un cartell per cada aula que es porta a terme ho volem aprofitar! - on hi ha un interruptor, en Flick, que ens recorda que guim estalviar es repartiran, la meitat per a la nostra apaguem els llums: “FES CLICK AMB EN FLICK”. escola50/50 isignifica l’altra meitat que tots per aquells a l’Ajuntament diners que de Llagostera.aconse És molt important que ajudem a estalviar perquè així % + a D’aquesta manera podrem comprar allò que necessi- ajudarem més a la Terra. tem pel nostre centre. Tots nosaltres, per grups, hem preparat una presen- Alumnes de 5è de l’Escola Lacustària centres educatius centres

elbutlletí.26 CEIP Puig de les Cadiretes Educació per a la mobilitat segura

A iniciativa de la junta de l’Associació de Famílies d’Alumnes del centre i gràcies a la col·laboració de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, enguany l’escola ha dut a terme una ac- tivitat de formació per a l’alumnat de 2n, 4t i 6è nivell, sobre Educació per a la Mobilitat Segura. L’activitat s’ha dut a terme els dies 27 i 28 de novembre de 2012 a les aules ordinàries dels nivells esmentats i al gimnàs del centre. Al llarg de les sessions, els alumnes han interactuat amb els membres de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, respon- sables de la dinamització de l’activitat. % + a entorn de les situacions de perill en l’àmbit de la Mobilitat, mitjançantAmb els alumnes aportacions més petits dels nenses tractava i nenes d’afavorir referents la a reflexiódeter- minades vivències, on la seva actuació hagués comportat una situació de risc. A continuació, entre tots els alumnes del grup calia trobar la forma d’actuar adequada per a la seva seguretat. centres educatius centres elsAmb missatges els alumnes dels més mitjans grans de també comunicació s’ha reflexionat envers la sobre moda, situacions les marques a les de quals roba poden i els complements...). estar exposats i que és Comconvenient a complement d’aprendre important a contrarestar de la formació la influència que han que rebut generen els alumnes,(ex: les actuacions en data 4 dedel desembre seu grup de de companys/es, 2012, s’ha dut a terme una sessió de formació interactiva: famílies, Mossos d’Esquadra i Policia Local entorn del tema esmen- tat. Al llarg de la sessió participativa s’han compartit experiències i opinions referents a aspectes de la Mobilitat Segura.

elbutlletí.27 [recomanacions]

b e identitàriam W En aquest número no us recomanem un web en el sentit estricte de la paraula, sinó que us enviem a una pàgina de Facebook. Si bus- queu Identitàriam dins la xarxa social, trobareu una proposta mo- derna i innovadora de servei de càtering, on una jove emprenedora ens ofereix una forma diferent i còmoda de servir menjar preparat. % + a podreu veure algunes mostres dels menús que ofereix. Al seu perfil de Facebook podreu trobar la forma de contactar-hi i

Annoyomics: re El arte de molestar para ganar dinero

centres educatius centres b Autor: Risto Mejide i

l El popular publicista ha publicat el seu tercer llibre, el qual es basa en

L l’art de molestar per tal de tenir èxit. Entre el seu contingut podrem llegir

nombroses històries i anècdotes de personatges i marques conegudes que

s’han dedicat precisament a això, molestar, i conseqüentment, guanyar

molts diners. Amb aquest llibre, doncs, Mejide ens inculca que la tècnica és bona, però que s’ha de saber aplicar. Serà qüestió d’aprendre’n...

D El disc de la Marató El disc de la Marató de de TV3 és una peça imprescindible per C diferents motius. El primer i el més clar, és la seva aportació soli- dària per la lluita contra el càncer. Però a més d’això, estem parlat

d’un disc on diferents artistes han fet versions de cançons de

tots els estils, aconseguint així un repertori per a tots els gustos.

L’únic “inconvenient” és que només es pot adquirir a la botiga del

web de TV3.

ie Smash r Aquesta sèrie produïda per DreamWorks ens porta al cor è de Broadway i els seus musicals. La trama ens posa davant de la creació d’un nou musical basat en la vida de Marilyn S Monroe. Al llarg de la trama, veureu com viuen els actors, els productors, escriptors i ballarins del musical, i com és la seva lluita per sobreviure en aquest extravagant món de la faràndula. La sèrie compta amb una primera temporada completa i una segona a punt d’estrenar-se.

elbutlletí.28

p Google Maps p Google amplia el seu ventall d’aplicacions per a smarthphones i llença Google Maps. Aquesta app no és res més que l’adaptació A del servei de mapes que podem trobar a la versió web del bus-

cador. A més, ens permet portar al mòbil un potent GPS que ens indica les rutes pas a pas, amb opció de veu i amb la possibilitat de guardar les rutes més usuals. entitats locals c o NBA 2K13 Nintendo Wii U j 2K Game porta el seu mític joc de bàsquet a la nova consola de

o Nintendo, que amb el nou comandament ens permet gaudir del joc d’una forma completament diferent. Pel que fa al videojoc,

e és una edició més del simulador de bàsquet de la companyia, el

d qual ens permet interactuar amb els millors jugadors del món. i V [els consells d’en Byte]

Ram, CPU, HD, memòria… em sona a xino! Si per aquestes festes heu fet la compra d’un nou ros podreu guardar, portàtil o equip de sobre taula -o si sou dels més espa- no? Doncs això també vilats i espereu a les rebaixes per fer-ho- és possible passa amb el vostre que us hagin ben marejat amb un munt de paraules. ordinador: quanta més Seguiu llegint i posarem ordre a tot plegat. informació per guardar (pel·lícules, música, El components bàsics de qualsevol màquina que pro- cessi informació són tres: memòria RAM, processador omplireu en el vostre o unitat de procés (CPU) i disc de magatzem. Anem PC.fotografies...) Aquest tipus més de disc a veure què són i com funcionen, posem un exem- memòria no és volàtil, ple... Imagineu-vos el procés de realitzar una trucada de manera que quan amb el vostre mòbil: algú us diu que feu un truc a un apagueu l’ordinador i el torneu a encendre romandrà on la vàreu deixar. procedit a guardar-lo a l’agenda, sinó simplement heu Aquesta és la diferencia entre la memòria RAM i la memoritzatnúmero determinat; temporalment el marqueu el número i truqueu. per marcar-lo No heu i memòria de disc, però, i la CPU? Molt fàcil! La CPU és poder realitzar la trucada. Aquest procés de memòria l’agilitat que teniu vosaltres per decidir com realitzar utilitzat és el que s’anomena Memòria RAM. Quanta operacions. Quanta més agilitat, més ràpidament podeu més RAM -memòria volàtil- tingui el vostre PC, més accedir a la vostra agenda, o registrar un nou número, o capacitat tindreu per moure/treballar amb dades tem- sumar, o obrir un programa... Per tant, si teniu un pro- porals de forma àgil, però només per a processos molt cessador ràpid ho fareu tot amb menys temps! curts de treball. Tornem a l’exemple. Ara imagineu que qui abans us ha Espero haver posat una mica d’ordre a tot plegat. demanat que feu una trucada, us diu que el número de En el proper Butlletí parlarem de com es mesuren les telèfon és molt important. Quin procés faríeu? Agafa- coses: megues, gigues, kas... Fins la propera! ríeu el telèfon, escriuríeu el número gràcies a la vostra RAM i un cop escrit l’enregistraríeu a l’agenda del David Otero Verdaguer mòbil per si de cas. Passeig Tomàs Boada 29 / 972 831710 Quanta més capacitat d’enregistrament, més núme- Aquest i altres consells els podeu seguir al facebook de ReparamiPC, i també donant-vos d’alta al canal de Twitter (@ReparamiPC_com)elbutlletí.29 CULTURA* [activitats biblioteca]

Durant les passades festes de Nadal la Biblioteca Julià Cutiller va participar en dues campanyes solidàries. D’una banda, va col·laborar amb Creu Roja Jo- ventut, que sota el lema “Apropa’ns a la il·lusió! Un gest, un llibre, una joguina” va impulsar la recollida de joguines i llibres per tal que cap infant ni jove es quedés sense regals. I d’altra banda, la seu de la biblioteca també va estar punt de recollida d’aliments bàsics. De fet, els aliments recollits van distribuir-se a través de les entitats del nostre municipi que col·laboren directament amb el Banc dels Aliments i van ser repartits entre les famílies més necessitades del poble.

l’universA més a més, literari fins amb el dia què 28 l’autora de gener ens s’hi apropa ha pogut als seusvisitar sentiments l’exposició mitjançant Mercè laRodoreda. creació d’uns 1908-1983, personatges, un recull especialment de fotografies els femenins,i textos que que ens cobren han evocat vida més enllà del relat.

[el mur del Centre d’Art Pere Mayol]

Alumnes del tastet d’escultura per a adults CULTURA* [el racó dels artistes ] opinió

Parlar en silenci: Montse Mayol Les paraules no són sempre el llenguatge més precís. Utilitzem molts - vertir aquest idioma alternatiu en la seva passió i professió. més codis dels que creiem emprar, i hi ha qui fins i tot aconsegueix con La Montse, la gran de les germanes Mayol, és juntament amb la seva germana, una il·lustradora de referència a la nostra vila. Havent sigut autora cinc vegades del cartell de la Festa Major de Llagostera, porta ja un important bagatge en aquest món. “A casa sempre he conviscut amb la pintura, però per mi era com l’aire que respiro, i no era de les que tenia clar el que volia ser de gran” comenta. Va ser però als 21 anys quan es va adonar que dibuixar era realment el què la motivava i sobre el què volia

- zarformar-se. en dibuix Va ainiciar-se la Facultat tècnicament de Belles Arts fent de arts Barcelona. gràfiques, i creativament realitzant estudis d’il·lustració a la Llotja; posteriorment es va especialit Actualment és professora de dibuix artístic i de còmic - i·lustració a l’Escola d’Arts del Prat de Llobregat, escola que com ja va fer el seu avi aquí a Llagostera, el seu pare va fundar quan va arribar-hi fa 36 anys. També treballa per encàrrec en projectes editorials, generalment de te- màtica infantil. De fet, ara mateix l’enganxem preparant uns dibuixos d’un conte infantil que ha escrit la també convilatana Montse Vila. - ció pels detalls. Diu que sempre hi ha una part d’ella, una reminiscència de laEls innocència, seus dibuixos de larebleixen il·lusió en sinceritat, la mirada simplificació de l’infant, deen lales seva formes experiència, i estima dels seus entorns... “Sobretot em baso en un concepte clar, en com era la meva germana quan era petita: rodoneta, feliç i innocent”. Ens explica que el primer dia que va signar un conte va preguntar nerviosa a l’interessat “Què t’hi haig de posar?”, i va acabar fent un dibuix.

A vegades ens sembla que ens falten les paraules, que no podem explicar allò que es remou dins nostre, però potser el que passa és que en realitat no hem trobat el llenguatge adequat per relatar-ho.

Ariadna Donate

http://montse.mayolmas.com Cartes romàntiques del festeig, plenes de vitalitat i ten- dresa, cartes esperançades dels inicis de la guerra civil, del seu pas pel front, cartes desolades de la detenció i

a la mort a la presó d’Alacant. Cartes de xicot, de pare, d’espòs,del seu trànsit cartes per terribles diversos de centresqui veu penitenciariscom la vida , que fins tantes ganes tenia de viure, se li escapa, de qui nota que es va fonent entre la misèria i la tristesa. No sé si invocar la capacitat per dir el text, per de cantar les cèlebres “nanas de la cebolla” desbordant emotivitat, no sé si parlar de registres i de recursos que no puc descriure, però creguin-me, a mesura que avançava l’obra, creixia la fascinació i tots ens sentíem emportats per aquella col- pidora història d’amor en temps de desgràcies. I qui no notava un nus a la gola, notava la humitat als ulls i tots, n’estic segur, sentíem una profunda i humana solidaritat “PALABRAS DE MIGUEL” amb el xicot, amb el combatent, amb el pres enamorat. Seguint les cartes que llegia Garzón vam acompanyar el

Ja només és el record vague d’un espectacle teatral que despertar, abans de retornar a la realitat d’un vespre no sé si aquí va arribar mai a ser notícia. Organitzava llagosterencpoeta fins a la del mort mes i dequan novembre, es va fer algunsla llum espectadors a la sala i vam Llagostera Solidària i es va representar al Casino Lla- no varem poder contenir les ganes d’abraçar l’actor. gosterenc una nit freda d’un dissabte del mes de no- Devia ser, probablement, l’única forma d’aproximar-nos vembre. Les relacions d’amistat entre l’actor establert a a l’abraçada que volíem fer a aquell poeta tan humà, a Llagostera, Janot Carbonell, i José Manuel Garzón, autor aquell home tan maltractat per la vida i per la història. i actor de “Palabras de Miguel”, conjuntament amb totes aquelles coses de l’atzar i també la generositat d’un i altre, van portar al nostre poble aquest homenatge al poeta Miguel Hernández, amb l’objectiu de recaptar fons per a l’entitat llagosterenca. Ho diré de forma immediata per situar la crònica en el punt exacte d’entusiasme que vull transmetre: va ser, segurament, el millor espectacle que he vist mai damunt d’aquell escenari, i si no va ser el millor, si que va ser el que m’ha commogut més. A mi, als que ocupaven els seients més propers i, juraria, que a totes i cadascuna de les trenta o quaranta ànimes que hi havia a la platea. Un home en solitari, un tamboret, un faristol, quatre papers, molta lucidesa i una quanti- tat ingent de recursos teatrals, emprats discretament i - Garzón ens va explicar que sàviamentles cartes que dosificats, ens llegiria per dirhavien un text sortit que d’una és una capseta merave que lla; una tràgica meravella. casa d’Oriola. Josefina Manresa, la viuda del poeta, guardava a la seva

Enric Ramionet elbutlletí.32 LA LLAGOSTERA MÉS ENTRANYABLE

De les moltes mirades que podem fer sobre la gent del O en Fernando Rodas, que tenia el síndrome de poble n’hi ha una que potser ja només és coneguda en Turet, com en Pujol o en Monzó, i era una calculado- la tradició oral d’algunes generacions, però ni una en- ra perfecte i tenia una memòria brutal. O en Miquel gruna en les que estan pujant. Em refereixo a persones Roig (Miquel Bosch), músic, bon vivant i torero que han viscut a Llagostera al llarg del segle XX i que ocasional. En Miquel formava part del quartet i/o quintet musical l’Estrella, junt amb en Martí Llosent, enginy, per les seves poca-soltades, per la seva singu- en Pitu Calvet, en Joan Valls, en Viadiu, en Jesús s’han significat pel seu tarannà, pel seu humor, pel seu Ruiz... tot un resum de com es podia viure bé sense vida al marge dels convencionalismes. necessitat de gaire res. Hi ha un altre apartat, del Nolaritat comparteixo i, en definitiva, la idea per que la qualsevolseva manera temps d’entendre passat va la que avui en diríem frikies com eren en Balaro, en ser millor: hem de saber viure al dia, mirant endavant. Kildo, en Mexu, en Matoques, en Silveri... o gent ben Sempre hi ha l’excepció i el meu propòsit és recollir en peculiar com en Josep Paperina (Josep Dalmau), l’entranyable mut que cada dia anava a tocar el tren. únics, que a través dels seus fets, de les seves històries, En principi, ja hi ha un acord amb l’Arxiu Municipal deun lesllibre seves esbossos anècdotes de biografies i de les coses d’aquests que s’expliquen, personatges de l’Ajuntament de Llagostera per a la publica- en alguns casos potser amb més pa que formatge, ja ció del treball el 2014. Permeteu-me demanar la formen part de l’imaginari llagosterenc. col·laboració a tothom que pensi que em pot ajudar

tenia unes prioritats molt diferents a les nostres, i que Em podeu escriure a [email protected] , o bé, aLa la finalitat seva manera és fer vanun retrat saber d’una viure gentprou i bé. d’un Vol temps ser un que ald’alguna passeig manera Pompeu a completarFabra 5, a casaaquestes de la biografies.meva mare. recull amable, divertit, irònic, tot i que alguns dels per- Gràcies.

o, com a mínim, controvertit. Es tracta de ser respec- sonatgestuós amb podentothom, tenir ja que un laperfil intenció més aviatbàsica fosc, és explicar o canalla i donar a conèixer gent del nostre poble, mai no jutjar. Estem parlant d’un bon grapat d’individus que van deixar petja en qui els va conèixer. Un dels més rics en anècdotes és mossèn Antón Izquierdo, l’administrador de la Torre Albertí. Les històries del conegut mossèn Xiruca són extraordinàries: una vegada els veïns de sant Llorenç li van demanar si volia fer unes rogatives perquè plogués, i ell els va contestar: “Si jo cregués en aquestes coses, penseu que m’hauria comprat un motor de 2,5 cv per regar?!” O el gran Ricard Viadiu, un dels últims rajolers del poble, i tot un estil de vida. Semblava escapat d’una peli en blanc i negre, i era el rei de l’allioli i de l’estofat. O el sastre Albert Bustins, geni

(Josep Duran), l’únic jugador professional del poble, quei figura, no jugava igualment mai acom l’atzar. el seu pare. O en Pep de l’Horta

Joan Ventura Brugulat elbutlletí.33 Quatre corxeres i una bala (Final) Joan Frigola

Les dependències del Casino estan plenes de gent. - Està bé. – Confessa capcot en Martin – He amagat Tothom sembla patir un trasbals malaltís que provoca l’arma en el teatre, quan he fet veure que anava al lava- moviments febrils extrems. bo, no entenc com l’han trobat tan ràpid. Policies, sanitaris, inspectors i d’altres personatges - Senyor Aiguabella, expliqui on han trobat l’arma. – de diversa rellevància social transiten buscant alguna Pregunta l’inspector. cosa, però molt pocs saben exactament què busquen. - Estem fent una reparació al teatre, quan hem des- El que no perd l’aplom és l’inspector, home bregat en muntat el terra del galliner hem trobat aquesta arma. mil situacions adverses i complicades, l’única cosa que També hem trobat un llangardaix de mig metre que perd per moments és l’equilibri, després dels sis gin- hem alliberat al bosc de la torre. I també hem recollit tònics que ha trascolat. una declaració jurada d’un tal Lee Harvey Oswald dient Són requerits a la secretaria diverses persones vin- que havia matat al president Kennedy, juntament amb una escopeta amb mira telescòpica. La declaració jura- dos mossos d’esquadra que custodien els presumptes da no hem pogut evitar que se la mengés el llangardaix criminals.culades al AllàCasino; hi trobem juntament en Salvador amb els davanttres imputats d’un tau i - (estava una mica famèlic), i l’escopeta l’hem feta servir ler d’escacs intentant explicar al sagaç inspector Kurtz per reforçar una bigueta del forjat. com pot evitar el mat del pastor. Gràcies al linx dels serveis de l’ordre, l’inspector Kurtz - Bé. Procedirem a la resolució del cas. – Explica Kurtz mentre la gent s’asseu. gran tasca deductiva del nostre heroi ha esdevingut - Costarà! – Diu en Salvador sense treure la vista del Andrei, la llei ha prevalgut sobre la delinqüència; la tauler. -Costarà molt fer-li entendre la importància de president del Casino, senyor Eduard Galobardes, dis- l’enroc. determinant per solucionar un difícil cas criminal. El - Una mica d’atenció. – Crida l’inspector. – Tots els la llei, mentre li col·loca a la butxaca de la gavardina la facturatingeix ambpels vuitel guardó gin-tònics de soci i les honorífic quatre banderilles al capitost deque la veu del poble la veu acalorada que el senyor Jordi Mestres va observar i ha consumit. queindicis el senyor apunten Liu al i senyorel tresorer Martin del Sheflied:Casino (senyor La discussió Marc

- Jo també he vist com es discutien dos tipus que jugavenPeyrecave) de parellahan corroborat, a cartes, isemblen això no voldefinitives. dir res. – Es defensa en Martin. - Calli! – L’inspector no està per tonteries, crida mentre mira al tauler d’escacs l’última jugada d’en Salvador. – Ara començo a entendre el moviment de la torre. - Ejem!! – Fa un mosso. - Perdonin. – Continua el cap de policia.- La discussió

la senyora Cristina Morgado. Quan ha arribat al local, s’hano seria creuat suficient amb els prova, dos músics però tenim que sortien,el testimoni tal com de

dehan que indicat, tornessin. i a la taulaL’únic hi problema havia en queMartin ens i quedael “fiambre” per resoldre,encara viu. és El on malaurat ha amagat Pere l’arma. Matalàs ha finat abans - Disculpin.- En Pitu Aiguabella entra a la sala amb una pistola a la mà, davant la sorpresa majúscula de Martin, que s’aixeca intentant fugir, però és interceptat i reduït pels dos mossos. - Veig que el cas està resolt- apunta l’intrèpid defensor de la llei i de la ratafia d’espígol l’autoria del crim amb el seu intent de fuga. Veritat - acaba de confirmar

senyor Shefield? elbutlletí.34 Retalls d’història de Llagostera Antoni Mascort i Josep Cantó

El 19 de maig de 1720 Jaume Llach i Matheu, batlle de que havia trobat Emanuel Palou, escrivent de Girona quela nostra “comprava vila, va públicament testificar davant Crehuets, del notari moneda Josep prohibi Sala, - da ab lo Real Edicte de 17 de Jener de 1719”, i els hi va

Elconfiscar. 23 de març En total de 1802 eren elquatre batlle lliures de Llagostera, i quatre unces.Joan Masferrer, es va presentar a dos quarts de nou del matí El 2 de febrer de 1765 Tomàs Gotarra de la Iglésia va davant de la porta del Castell. Amb ell hi havia el notari demanar permís al baró per reconstruir l’antic molí i dos testimonis: Marià Thió, escrivent, i Salvador Cal- que feia molts anys que “se halla derruido y solamen- das, ferrer. També s’hi va presentar, a requeriment del batlle, Ramon Miralles, col·lector dels arrendataris del Feia referència als seus predecessors que pel molí i delme del marquès d’Aitona. l’aiguate existiendo per a moldre algunos el vestígios gra havien del obtingut edificio”. dels ascen- El batlle va dir a Miralles que “dentro de tres horas pusiese en la puerta principal del Castillo, o granero, un Patrimonio de su Excia., los censos correspondientes”. papel o rótulo expresivo, de que allá hay trigo y habas dents del baró “concession emfiteutica, pagando al para vender”. El preu que havia d’aplicar era el que es l’aigua del torren de les Baules i de la riera Gotarra,

venia l’últim mercat de Girona. També l’advertia que no comGotarra es feia tenia antigament intenció de i estava reedificar-lo, disposat fent a pagar servir la veu del poble deixés treure del poble ni blat ni faves sense presentar al baró 6 diners en moneda barcelonesa de censos una ordre del governador o d’algun altre superior. Fer anuals. Aquest va estar-hi d’acord, però el permís co- el contrari li suposaria pagar 50 lliures barceloneses.

rresponent no va arribar fins al març de l’any següent.

elbutlletí.35 Les quatre estacions POC La natura és el més bonic que hi ha, no hem d’anar a Han passat els mesos que toquen i ja hem arribat a terres llunyanes per adonar-nos de la gran bellesa que l’estiu. Dies molt llargs de molta calor, i allò que diuen tenim molt a prop nostre. “a l’estiu tota cuca viu” és cert. Passem aquesta estació - amb poca roba, poc menjar i molt beure, i podem gau- tanyes, rius i llacs que ens poden fer gaudir d’un mag- dir de la platja o de la piscina, o la fresca a prop d’un Aquí, a l’estimada Catalunya, tenim de tot; mar, mun riu o a l’ombra d’un arbre. Això sol ens dóna felicitat i Cadascuna de les estacions té el seu encant particular, sortosament no costa gaire. sensenífic espectacle desmerèixer i deixar-nos cap d’elles. encantats de tanta bellesa. Festes a l’aire lliure, revetlles amb sopar inclòs, ball a la fresca en un parc i no ens oblidem de les tan esperades Començarem per l’hivern. vacances per a tota la família. Els arbres fruiters ens –Oh, quina fred que fa!-. regalen tota mena de fruites acolorides i sucoses que -Oh sí, una fred que pela!-. moltes persones. casa s’hi està tan bé! Ben calentons asseguts vora el foc Acalmen voltes, la però, nostra per set; falta també de pluja els gelats com aquest són del any gust veiem de És natural, el dia és més curt i el sol no escalfa; però a prats, marges i també arbres enrossits per la gran se- altres vegades petites com si el foc s’apagués. És llavors quera. Altres anys al cor de l’estiu ens arribava alguna quande la llaramb gaudim el caliu de podem les flames fer aquelles tan canviants, torrades ara tan grans, bo- tempesta que amb forts ruixats ens refrescava de tanta nes i coure aquelles costelles i botifarres a la brasa que calor, encara que fos tan sols per pocs dies. amb bona companyia i bon vi són encara millors. És cert que els dies son més tristos perquè hi ha menys Al mes de setembre els dies cada vegada són més curts, hores de sol però… què passa si un dia ens arriba i la temperatura es torna més suau. Els arbres a poc a la neu? Quina meravella! Canvia el paisatge, tot és poc comencen a perdre les fulles que, abans de caure diferent i fa gaudir sense límits als més menuts de la agafen unes tonalitats grogues i vermelles entre les que casa. És clar que si en cau poca -allò que en diuen “una encara són verdes. És un espectacle meravellós! enfarinada”- és millor, doncs molta neu ens pot compli- car la vida, tal i com ha passat alguna vegada. millor època de l’any, doncs podem gaudir de la platja la veu del poble la veu Cal recordar també la tramuntana, que quan bufa fort ambAl final poca del gent, setembre contemplar entrem el a mar la tardor. tranquil, Per coma mi deés la és gelada i quan et toca és com si no portessis roba. plata, o brau i fosc que impressiona i fa por. També son bonics aquells dies de suau pluja que ens llavors quan el cel és més blau i bonic, sense cap núvol relaxa i tranquil·litza, com també les acolorides postes iAleshores els arbres la sense fred enscap arribafulla. A fins l’hivern a la pell, gaudim però també també és de sol que ens dóna aquesta estació, amb núvols de de les festes de Nadal, tan familiars i entranyables, i tots colors: roses, vermells, marrons, grocs foscos, també de l’entrada a l’any nou i de la festa de reis, que il·lusiona tant als més petits. meravellós. Ésdaurats època o de blancs, castanyes com cotótorrades, fluix, panelletsque fan del o gaudircel un tapís a poc ens acostem a la primavera. buscant bolets per després menjar-los ben fregits amb A partir del final de gener els dies ja s’allarguen, i a poc unes salsitxes o guisats amb una bona vedella. La primavera és l’esclat d’alegria i color després de la grisor de l’hivern. Aquesta és doncs, la meva estació preferida.

liles i el vermell de les roselles que neixen enmig del Que bonica és la tardor, Flors a tot arreu i a tots els camins; blancs, grocs, blaus,- les fulles roges ja cauen, lors són una verdadera meravella. La calor ja comença que bonics tots els colors, blata fer-se daurat sentir pel i sol.el cel, Els sobretot arbres fruiters al capvespre, florits esde vesteixtots co verds, grocs i grisos s’hi escauen. d’uns blaus amb totes les tonalitats imaginables, ple Les castanyes ja madures, d’estels brillants que semblen brodats amb or dins van caient ben a poc a poc, un gran mantell. L’arribada del bon temps dóna més que bonica és la natura, alegria i més bon humor a les persones. molt bonica és la tardor.

elbutlletí.36 Fotodenúncia Joan Sàbat la veu del poble

En aquest cas les troballes s’han detectat en un punt del recorregut de la cursa de Sant Esteve, i també en el transcursTornem “a del les camí andades”, que ens i malauradament porta cap a la urbanització les deixalles Laa bosc Canyera. semblen no tenir fi, com la cançó enfadosa.

elbutlletí.37 He sentit tantes vegades la frase “no hay que confundir el tocino con la velocidad”...

sentit, comparant dues coses absolutament diferents. Navegant per Internet he trobat explicacions real- mentÉs una gracioses frase col·loquial relacionades que es amb diu aquestaquan una frase: persona fa una afirmació o una comparació totalment sense

1- La velocitat que un pernil de Jabugo pot assolir en una caiguda, per exemple, té molt a veure amb la quantitat de greix que tingui. A més greix, més volum, i a més volum, més fregament amb l’aire, la qual cosa produirà una reducció de la velocitat que pot assolir. Alça aquí! 2- Un cotxe va per una carretera i es troba un porc que pesa 90 quilos creuant-la i xoca contra ell. A quina velocitat anava el cotxe si el porc va ser desplaçat 10,5 metres? Quina relació hi ha entre la velocitat del cotxe i el pes del porc? Apa! 3- Pots llençar un porc per un canó, així el veuràs volar a la velocitat del porc. Sí clar, i què més?! 4- Si corres a molta velocitat no pots emmagatzemar greix perquè t’aprimes. La velocitat està, doncs renyida amb el greix, o dit d’una altra manera, la capacitat d’acumular teixit greixós al teu cos és inver- sament proporcional al temps emprat en desplaçar-te a gran velocitat pels teus propis mitjans. A veure si serà veritat! 5- D’acord amb la teoria de la relativitat d’Einstein (E=mc^2, per tant, m=E/(c^2), l’energia que utilitzes per consumir greix a la velocitat de la llum et donarà la massa en quilos del geix que has consumit. Amb la velocitat es mesura la distància sobre el temps. Amb el greix es mesura la quantitat de menjar sobre la quantitat que t’has engreixat. Una mica més i em perdo! 6- La velocitat és vectorial. El que és vectorial s’expressa en magnitud, direcció i sentit. Els sentits són part de la nostra naturalesa. La naturalesa conté als éssers vius. Un grup dels éssers vius són els mamí- fers. Un grup dels mamífers són els porcs, i del porc la veu del poble la veu se’n treu el greix. Visca les conclusions! 7- Amb el greix s’unten les dents de les serres per donar més velocitat als seus moviments. El greix propicia un major desplaçament de la fulla de la se- rra, i per tant els vaivé són més ràpids. També uti- litzaven greix en les seves eines els podadors i es- quiladors, donant més velocitat a les seves tasques. Veritat! 8- Si trepitges greix faràs una relliscada de mil di- monis, i cauràs a una velocitat de vertigen. Uix, quin mal! Malu Gil, Laura Bassó (Foto)

elbutlletí.38 VI Concurs de Fotografia de Portada “El Butlletí”

Envia fins a3 fotografies* a l’adreça [email protected] i podràs guanyar: un sopar per a 2 persones, vals de la Unió de Botiguers i veure la teva foto en portada

Hi ha temps fins el dia8 de març!

Bases la veu del poble *Requisits: Votació: ele- A càrrec dels membres del col·lectiu. Quedarà exempta ment circular de votació la persona encarregada de gestionar els - Enguany a les fotografies hi ha d’aparèixer un correus electrònics rebuts. exhibides o premiades prèviament - ElLes format fotografies cal que no sigui poden horitzontal haver estat manipulades, Resultats: - municarà la notícia als guanyadors, que seran invitats Format- Es permeten i presentació: un màxim de 3 fotografies per autor/a aUna assistir vegada a la escollides quarta entrega les tres dels millors Premis fotografies Culturals es But co- - Les obres s’enviaran en format JPG per correu elec- lletí, on se’ls farà entrega dels premis corresponents. trònic a l’adreça [email protected] Premis: - Al correu caldrà que hi constin les dades personals de - 1r premi: l’autor/a- Cada fotografia (nom, cognoms, tindrà un adreça títol que i telèfon) la identifiqui per a dues persones i un val de la Unió de Botiguers valorat en 45€ fotografia publicada en portada, un sopar Termini: diven- - 2n premi i 3r premi: un val de la Unió de Botiguers dres 8 de març de 30€ i 20€ respectivament Les fotografies es podran enviar fins el

elbutlletí.39 LLAGOSTERENCS

trobem l’Alba Barceló Vert, l’artista llagosterenca de 26 anys que fa un temps regentava els carrers de la gran poma i queCanviem després el clima de fer oceànic una parada pel tropical. tècnica Deixemal nostre París poble, per ha viatjar tornat fins a viatjar a les Filipines, per emprendre concretament una nova a Cebú.aventura. Allí hi

De Llagostera a Cebú, a què es deu aquest canvi? tament sóc l’única estrangera, així que estic millorant Feia temps que estava pensant en viatjar i viure una temporada fora, canviar. A Llagostera hi estava molt a aprendre visaya, l’idioma que parlen a la zona de les bé, però també sentia que tenia ganes de moure’m, fer el meu anglès més que mai, i fins i tot estic començant perquè han quedat moltes paraules del castellà de quan quants diners, viatjar, trobar alguna feina per pagar-me elsVisayas espanyols –les illes van centrals colonitzar-los, de filipines-. per exemple És molt eskina, graciós lescoses despeses diferents allà i canviaron anés. d’aires; Hi anava pensava pensant, en peròestalviar mai unsno mesa, tenedor kuchara, pero, grave, wapa, eskwela, aksi- acabava de decidir-me, a part que per escollir destinació dente, problema... no sabia ni per on començar. Llavors em vaig retrobar amb una amiga de l’institut que em va explicar que se Quines activitats es poden fer en una ciutat com n’anava a les Filipines a treballar en una editorial inde- Cebú? En què consisteix el teu dia a dia? La veritat és que la ciutat de Cebú, no té massa encant, amb l’empresa, i unes setmanes més tard ja estava fent és una ciutat a vegades caòtica i contaminada, i l’activitat pendent nord-americana; al cap de poc vaig contactar que ja podia començar a treballar al més aviat possible. refugiar-se a la bombolla. El meu dia a dia de dilluns a Noentrevistes m’ho vaig per pensar skype; dues passats vegades, pocs vaigmesos fer em les vanmaletes, dir divendresd’oci filipí aconsisteix la ciutat ésbàsicament anar al centre en treballar, comercial, a l’empresa em vaig acomiadar de tothom, vaig deixar les meves l’ambient és genial, gent jove, i després em trobo amb al- dues feines a Llagostera, i vaig agafar un vol intermina- guns amics. Això sí, durant els caps de setmana m’escapo sempre que puc a les illes dels voltants, o a la mateixa illa de Cebú, on hi ha paradisos extraordinaris, paisat- Enble quèfins aconsisteix l’altre costat la teva del planeta. feina a l’editorial? ges tropicals d’aigua turquesa, peixos... Visc en un estiu - interminable. Magallanes en arribar a Cebú va escriure: sevol autor que vulgui auto-editar-se contacta amb “les aigües més clares i turqueses de tot el món, la sorra l’empresaAquí estic itreballant aquesta li com ofereix a dissenyadora els serveis de gràfica, disseny, qual assessorament, publicació i màrqueting. Al meu depar- mai”. Tenia tota la raó. de corall més fi, la gent més encantadora que he conegut ARREU DEL MÓN

Cebu‘

Es noten gaire les diferències culturals? Quin és el teu projecte? Tens pensat tornar aviat? La gent de Filipines és la més encantadora que he co- De moment visc sense plans de futur, per ara estic a gust negut mai, aquí no hi ha gaire turistes, per això a vega- aquí i no em plantejo res ni a curt ni a llarg termini, però des et miren com a un extraterrestre, però de seguida tinc pensat fer una visita a Llagostera al principi d’estiu. t’ofereixen tot el que poden perquè et sentis a gust. La veritat és que no em va costar gens l’adaptació al medi. Fa uns anys vas viure una temporada a Nova York també, quina ciutat t’ha agradat més? després de rebre per totes bandes durant la colonitza- Nova York em va encantar, penso que és “La Ciutat” del cióPel espanyolaque fa a la icultura americana, filipina ha -sobretotacabat essent a les unaciutats- nova món, és genial, és com un micro cosmos, una barreja de cultura pastiche, bastant americanitzada. Tot i això, a les illes menys comunicades encara es conserven molts dels costums, tradicions i idiomes indígenes prehispànics. gent, edificis immensos... Però això és diferent, aquí pots Això sí, es troba molt a faltar el bon menjar. Pertrobar últim, paisatges estàs deal correntselves infinites de la situació i fauna inimaginable. política a Catalunya? En saben res de Catalunya i la indepen- Què és el que t’ha sobtat més d’aquest país? dència els Filipins? La religiositat, l’amabilitat de la gent i que mengin tant Si us dic la veritat, no gaire. No tinc televisió, i tampoc d’arròs blanc, per esmorzar, per dinar i per sopar. llegeixo gaire els diaris digitals, ho faig molt de tant en tant perquè em deprimeixen, així que em van arribant Ja se t’havia entrevistat en una anterior edició del algunes coses, però no estic gaire al corrent. Butlletí per la teva faceta com a artista, segueixes I aquí, l’altre dia em va sorprendre que un dels meus pintant a les Filipines? supervisors a la feina em digués que havia llegit al La veritat és que passo temporades, i ara fa dies que no diari –segurament un d’internacional- que Catalunya pinto gaire, deu ser perquè tampoc passo massa hores a es volia independitzar d’Espanya, havia recordat que jo casa. era catalana i li havia fet gràcia que un país petit fos tan reivindicatiu. De quina manera està influint en el teu art aquest canvi d’aires? Salutacions a la meva família, amics, i als alumnes de Potser ara el que pinto té més color. l’escola de belles arts, prometo enviar postals! PARLEM CLAR: País: lesCebu Filipines ‘ Habitants: 2.314.897 Llengua: cebuà i anglès És nascut a Filipines: Paolo Montalban (actor) Veïnat Bruguera, 23. Telf: 972.83.10.56

elbutlletí.42 Grup Excursionista Bell-Matí A més de les caminades habituals de l’entitat, el G.E.Bell-Matí proposa als seus socis i simpatit- zants diverses sortides més. D’una banda, el dia 18 de novembre es va organit- zar una nova sortida familiar. En aquest cas, es va realitzar una passejada pel poble de Capellades (Anoia), on els excursionistes van poder visitar un important jaciment paleolític i també el Museu del Paper, un dels més importants d’Europa dins la seva temàtica. I d’altra banda, el darrer 6 de desembre es va organitzar un itinerari per visitar el volcà de les Medes, que es troba entre Sant Aniol de Finestres properes festes nadalenques també s’hi va pujar uni Sant petit Feliu pessebre. de Pallerols. Aprofitant la visita i les

Si voleu rebre tota la informació relacionada amb les caminades i sortides del Grup Excursionista Bell-Matí, podeu contactar amb l’entitat a través del correu electrònic [email protected]. esports

elbutlletí.43 Els Cremats Motor Club Espotiu

El cap de setmana de l’1 i 2 de desembre, Els Cremats MCE vam col·laborar amb la primera edició dels dos de l’entitat van organitzar la desena edició del Mobiat. dies internacionals de Trial Clàssic de la Costa Brava, I finalment, el diumenge 23 de desembre els membres un esdeveniment que va realitzar-se amb un gran èxit Puig de les Cadiretes per tal de pujar-hi un pessebre, i de participació. unAquest cop alacte puig, consisteix gaudir d’un en organitzar bon esmorzar una sortida de carn fins a la al brasa i també participar en una subhasta per recaptar Així mateix, el dia 16 de desembre, cinc membres fons per a la Marató de TV3. d’Els Cremats -Jordi Llinàs, Marina Font, Eloi Capelle- ra, Jorgina Restrudis i David Miquela- van participar Enguany van ser unes 210 les persones que van pujar al Trial Solidari del Circuit de Montmeló a favor de La Marató de TV3. Després del trial que es va organitzar cavall, moto o cotxe, i van ser 1.400 els euros que es per a l’ocasió els pilots van poder fer una volta amb la vanfins recaptara Cadiretes per caminant, donar íntegrament amb bicicleta, a la fundació.corrent, amb moto de trial pel circuit de Catalunya. esports

elbutlletí.44 Cursa de Sant Esteve

La Cursa de Sant Esteve ha tornat a ser un rècord, doncs en aquesta 33a edició s’ha arribat als 995 participants -115 més que en la darrera edició-. El Club Bàsquet Llagostera, organitzador de la marxa popu- lar per tercer any consecutiu, valora molt positivament que cada any el nombre d’assistents sigui major, i és que el que era una cursa on la gran majoria de participants eren corre- dors, ara també compta amb una gran part de caminants.

Tot i les quatre gotes que van caure a primera hora, el matí es va anar aclarint i va fer un dia esplèndid sense mas- sa fred. Aquest any, igual que al 2011, es van oferir dos arribaven a la meta, els esperava un entrepà de botifarra, unrecorreguts: got de caldo, un deuna 5km bossa i un de de llaminadures, 10km; i quan un els refresc, corredors i el millor de tot, un ambient esportiu pletòric.

- dat de la següent manera: 10kmPel que masculí: fa als guanyadors Josep Viñolas d’enguany, (00:35:22) la classificació ha que 10km femení: Susana López (00:40:44) 5km masculí: Dani López (00:19:00) 5km femení: Sandra Posas (00:27:23)

Sembla ser que l’opció de realitzar una cursa anti-crisi ha fet que molts corredors es decideixin a participar-hi i aplegar-se al nostre municipi. Així doncs, l’any que ve l’organització espera superar els mil corredors, ja que en aquesta edició ha faltat molt poc per aconseguir-ho. Josep Ma. Codina va ser el primer llagosterenc en creuar la meta esports

Josep Viñolas i Josep Lluís Martir -2n classificat- arribant a la meta

elbutlletí.45 Club BTT Llagostera Marxa x Parelles

El diumenge 9 de desembre es va celebrar a Llagostera - la ja tradicional i multitudinària Marxa per Parelles del gut que es va desenvolupar íntegrament per Ridaura, Club BTT Llagostera, que enguany ha sumat la cinque- fetLlagostera, que li va marcant donar un l’inici encant i el especial punt i final a la d’unmarxa. recorre na edició. La marxa constava de dos recorreguts: un de curt de Aquest any van estar 180 els participants que van 19 km i 680m de desnivell positiu, i un de llarg de 32 meta, van poder gaudir d’una botifarrada i van ser i durs, ja que la majoria dels quilòmetres del circuit obsequiatsgaudir de la amb cursa. un Tots present. ells, en creuar finament la marcatkm i 820m eren de corriols desnivell i gran positiu; part ambdósd’aquests força eren tècnics de Els guanyadors de la marxa curta van completar el baixada. circuit amb 51 minuts i 21 segons, mentre que els Tant la sortida com l’arribada de la cursa es van situar guanyadors de la marxa llarga van completar el circuit en un mateix punt al darrere de la zona esportiva de

amb un temps final d’1 hora, 40 minuts i 13 segons.

Club Bàsquet Llagostera

voltes i molta feina a fer després de les vacances de Nadal per tal de poder acostar-se cap a les posicions més esports Els nostres dos sèniors es postulen a mitja taula de les seves classificacions, amb això els dos encaren segones

D’altraaltres de banda, la classificació. el 29 de desembre passat el club va organitzar una nova edició del 3x3 d’hivern. El torneig es va disputar en dos torns, un al matí, per a les categories de Pre-Mini a Infantil, i l’altre a la tarda, per a la categoria única. El concurs de triples ampoc hi va faltar, i entre totes les categories van ser uns 16 equips els que van om- plir de joc i de competició la pista del pavelló poliesportiu.

972.83.07.45

elbutlletí.46 Guanyadors del XVI Torneig de 3x3 del CB Llagostera Fotos: Albert Donate Fotos: esports

C/ Lleó I, 41 · Telf. 972 83 10 07

elbutlletí.47 Unió Esportiva Llagostera

PelL’equip que defa als futbol resultats local mésobtinguts reconegut als partits ha fet deuna la baixada Copa del important Rei, tampoc en lahan classificació estat esperançadors durant aquests però notres del últims tot mesos; actualment ocupa la quinzena posició a la lliga.

Esperemgratificants. que Amb malgrat les derrotes aquests contraresultats el Valèncial’equip tingui -tant una casa cop comde sort a fora- i que ha ben quedat aviat directament puguem tenir descartada més bones la idea notícies.de quedar ben posicionats en la classificació.

Club Handbol Llagostera El primer equip del C.H.Llagostera no acaba de trobar el seu millor joc en el retorn a 1a catala- na, i actualment ocupa la setena posició a la

ha guanyat tots els partits jugatsclassificació. a casa Peramb una bon part joc, i a més contra rivals im- portants, però pel que fa als partits com a visitants el nivell de bon handbol no és el mateix i no han aconseguit cap victòria fora de Llagostera. S’ha de dir també que les lesions de jugadors puntals no acompanyen, i això afecta els resultats de manera evident. Des de la redacció del butlletí seguim animant esports l’equip perquè realitzi una bona segona volta i pugui així disputar les fases

d’ascens del campionat. Jun Ying Fotos:

Tractaments a llum polsada Radiofreqüència / Cavitació Tractaments d’aprimar amb pressoteràpia i LPG

elbutlletí.48 Club Patinatge Llagostera El passat mes d’octubre es va celebrar al Pavelló Muni- cipal d’Esports de Sils la Copa Girona i la Copa Territo- rial de Patinatge Artístic, on el Club Patinatge Llagoste- ra va fer un molt bon paper. Cal destacar la primera posició de la patinadora Alba Pérez Xirgu en la categoria aleví, i la tercera posició de Sandra Posas Parareda en la categoria cadet de la Copa Territorial. Tanmateix, també és destacable la cinque- na posició de Mireia Codina Tobías i la participació de Neus Mateu Cordonet, Núria Alsina Pla, Carina Gonzá- lez Gómez, Anna Pico Tomàs, Mireia Pardo Moragas, Eva Ribes Hernández i Sònia Sánchez Roquet en la cate- goria cadet de la Copa Girona. Moltes Felicitats a totes! esports

RAFEL VILLENA i SANCHEZ Arquitecte Tècnic Tècnic Superior en Prevensió de Riscos Laborals

C/Pocafarina , 55 - Llagostera 17240 626 499 977 - 972 83 18 04 - [email protected]

elbutlletí.49 TheHoroscoBarris Les prediccions del Bruixot Maduixot/ Febrer - Març - Abril

NUCLI ANTIC: CANYERA – LA MATA – Hi ha rumors que el pròxim MONT-REI: “Gandia Shore” es realitzarà al Alerta! S’han vist treballadors de SECTOR GANIX: nucli antic de Llagostera. Els l’SGAE per aquesta zona, vigileu no Julian Assange es presentarà a seus residents han iniciat un poseu la música massa forta, que les eleccions australianes, però èxode massiu cap a les altres potser es sent una mica a través dels establirà la seva seu al sector Ganix zones del poble. auriculars i us multen... de Llagostera, ja que d’aquesta manera els yankees no sabran on en situa i el fundador de Wikileaks ELS ESCUTS: CAN GOTARRA: es sentirà molt més segur. El ministre Wert va passar Més d’un habitant de can Gotarra últimament pels Escuts a fer va construir en secret un búnquer una enquesta sobre la reforma educativa que proposa, i es veu CENTRE: 21 de desembre... i en secret es van que va sortir amb menys cabell desmuntarper temor a veient la fi del l’èxit món de el predic passat- Mags a Llagostera, Ses Majestats es del que ara té. ció dels Maies. vanEn l’última deixar desfiladaal Casino delsla llista Reis negra dels qui rebrien carbó, de tot el SELVA BRAVA: llistat destacava el nom de Sergio Segons el diari El Mundo el go- SECTOR FONELLARONS: Ramos “per no saber pronunciar vern espanyol vol espanyolitzar Qualsevol home de Fonellarons bé l’anglès”. No sé a què es refe- - que tingui la idea de disfressar- rien... zacions municipals i ha posat se d’ànec de dutxa per entrar a especialfins i tot èmfasiel nom ende re-nombrarles urbanit casa de la veïna que s’ho tregui aquesta com a “bosque valien- del cap, no funciona. te”. humor humor La vinyeta Bops elbutlletí.50 Av. Lluís Pericot, 76 17003 Girona 972 208 528

elbutlletí.51 Pepe Fernández

periodístic i t’adones de tots els esdeveniments que has de cobrir, totes les històries que es elbutlletí.52 Una persona que sap què es sent en trobar un tresor és en José Fernández, més conegut per Pepe Fernández o -en- tre nosaltres-, pel seu alter-ego més romàntic: l’home que ho grava tot. Si us he de dir dues veritats són, una: les coses canvien, això és inevitable. I dues: les tecnologies ens ajuden a man- tenir intacte allò que no volem modificar. D’alguna manera podem retenir, almenys per uns moments, allò que el temps o les persones han alterat. I Pepe Fernández ens ha facilitat, a tots els llagosterencs, aquesta tasca.

Nascut a Coomonte (Zamora), un poblet de tres-cents habitants, i fill d’un guàrdia civil, amb un any i mig de vida el senyor Fernández va anar a viure a per motius laborals del seu pare. Durant dotze anys ell i la seva família van viure a l’Empordà fins que, també per un trasllat, van arribar a Llagostera l’any 1956. Va créixer i va conèixer la seva dona a Llagostera, amb la qual varen tenir dos fills. Diu ser un home a qui no li agraden les etiquetes, però va estudiar i va esdevenir director d’empreses turístiques, cosa que el va portar a treballar durant 38 anys en una agència de viatges a Platja d’Aro, on va aprendre una lliçó: pensar que saps suficient, mai no és prou.

Per què aquesta passió per Llagostera? Sempre havia estat un home de registrar-ho tot. Des del principi dels seus temps - va amb un pseudònim. l’havia entretingut escriure dietaris, crítiques i, fins i tot, poesies -les quals firma L’any 1975 va ser un any clau per a en Pepe. Com a director de l’agència on tre- ballava va viatjar a Alemanya, on se li va plantejar una pregunta que mai abans

- no li havien formulat. Varis companys de feina tenien càmeres de filmar, i van ser ells qui el van animar a que se’n beneficiés un exemplar. Aquesta petita em penta, sumada a la seva afició a guardar-ho tot, van ser el preludi de tot plegat. L’inici Tres anys després, l’any 1978, empès per aquesta emoció, va proposar a Lluís Vilaplana i Quim Planella -conegut al poble per la seva carrera com a amb la càmera de cine de Vilaplana tots aquells actes que els poguessin semblaractor i director interessants de teatre- d’enregistrar. fer una mena Aleshores, de telenotícies. en Pepe feiaLa idea de reporter. era filmar

Enpràvem Quim 3 se’n anys va de anar filmació, a fer laes mili, va passar en Lluís a dir va 1000marxar dies a estudiar, de Llagostera.> i ell es va quedar sol. Aquell hivern es va haver d’espavilar i es va comprar una càmera, però la va deixar reposar un temps perquè ja tenien molts vídeos i li quedava la feina realment més difícil, editar-los.

elbutlletí.53

L’encant de filmar i de guardar-ho tot

quedar parat.> gravar jo, la va filmar en Pere Sais, però quan la vaig descobrir, que va ser tota una història... Vaig Si les coses no es gravessin, si no es preservessin o no s’expliquessin, la història desapareixeria. L’encant de guardar-ho tot és, precisament, tenir consciència de què tot el que tenim ha passat de

aquestes, podem tele-transportar-nos allà on vulguem en el moment que ens vingui de gust. Lesveritat. paraules, El sentit sense de lesimatges, filmacions són molt és poder vagues. viatjar Igual a quetravés qui del t’explica temps. com D’alguna és la cosamanera, més gràcies bonica adel món, si no la veus, no pots jutjar-la, no et pots meravellar o no ho pots criticar. Això mateix passa

amb les filmacions que posseeix Pepe Fernández. Projectes

a vídeo i després de

- com, no hi ha pujat cap cop. No hi ha nevada de Llagostera, des de Si no ha pujat al campanar quinze o vint vegades per filmar quel L’estranya aparició d’uns homes de negre, amb ulls inhumans, 1978, que no estigui filmada. L’incendi del Casino també està gravat. a Llagostera tampoc no hi falten... Ara bé, encara hi ha tambémoltes està coses enregistrat; per fer iles per anades viure, iper vingudes editar dei per presidents gravar...

sort, les tinc ben classificades: tot per ordre crono

A dia d’avui, tots sabem que la Unió Esportiva de Llagostera està fent un gran salt dintre el seu món. El futbol, sovint és el màxim protagonista i, ara per ara, Jordi Roura està fent un gran paper com a segon entrenador a primera divisió. Tot això for-

aquí, algú va haver de posar-hi la primera pedra. ma part de la història, però per haver arribat fins elbutlletí.54 -

Quinze vídeos ideats pel propi Pepe, on hi han col·laborat amics seus i aficionats que tenien les se ves pròpies filmacions, estan preparats per mostrar-ne la crònica (des de 1947, any de la fundació del club, fins a l’actualitat). “El Ridaura” Qui coneix Llagostera coneix perfectament l’existència del Ridaura. Ara mateix no té massa vida, quan Joan Valls va proposar de fer una pel·lícula sobre el nostre riu, Pepe Fernández no va dubtar enperò participar-hi. durant un llarg període d’anys va ser actiu i hi afluïa molta aigua. Va ser per aquesta raó que

Amb “el Ridaura” van viure moltes aventures i es van haver d’inventar incomptables bestieses per poder dur a terme cada una de les invencions de Valls.

vadues peces magnífiques amb guitarra, i una altra la va fer en Martí Llosent, el mestre de música, qui obra. Si li pregunteu quina de les seves filmacions tornaria a reviure us respondrà, sens dubte, aquesta

Qüestió de sort i “temps passats” quan TV3 encara no s’havia creat. Crec tenir la sort d’haver

Albà Matamala. cant la filmació i finalment la va trobar en Josep

elbutlletí.55 Segons sembla, era a l’antic hospital. Durant aquells anys s’havien fet obres a l’Ajuntament i van desar temporalment algunes coses allà. Resulta que en tornar-ho tot a lloc, la pel·lícula va aparèixer.>

Va ser aleshores que en Pepe va pensar que havia de fer alguna cosa. No podia ser que el descobridor que tenia en Jordi Casadevall –l’encarregat de passar pel·lícules al Casal-. Posteriorment, l’home que ho gravad’aquell tot tresor -i afegirem es quedés “i que gaudint-lo ho munta sol. tot”- Així va quesonoritzar-la va passar ambla filmació la música a vídeo que engràcies aquells a un moments projector sona - va i que hi va creure adient per a la inauguració de les aigües. A dia d’avui, aquest vídeo es pot trobar a l’Arxiu Municipal del poble. veure amb Llagostera. A partir d’aquí, no saciat amb la seva troballa, va posar-se a buscar totes les filmacions que tenien a

La pel·lícula de les aigües i la nevada del ‘62 varen ser les seves primeres adquisicions. Després en varen arribar moltes altres.

filmació. La introducció la va fer el senyor Soler, que era un home entusiasmat per

Anècdotes. Per “presumir” s’ha de patir: Tot aventurer ha de tenir aventures per explicar. Pepe Fernández, curiós de mena, s’ha dedicat a desco- brir, investigar i indagar en tot allò que li ha cridat l’atenció. Dedueixo, per tant, que és un home tossut, que ho ha estat tota la seva vida i que, gràcies a això, ha tirat endavant i ha posat sal a la seva existència.

elbutlletí.56 una fresquera. Això sí, va ser tota una aventura! Vam arribar a fer veritables bestieses... corríem el perill que tot allò s’enfonsés.>

Diuen que ser un bon periodista és saber-se trobar en el lloc correcte, en el moment adequat, dic que és un dels pioners de Llagostera. Li comento que abans que ell comencés els seus telenotí- cies,aprofitar ningú l’ocasió no s’havia i saber-la plantejat conduir. l’opció En d’explicar Pepe no és el periodista que passava de utilitzantprofessió, la però veu síi la de imatge vocació. com Jo ali primeres matèries. Humilment, em diu que tothom ho podria fer, però jo no hi estic ben bé d’acord. Tothom és capaç d’agafar una càmera i gravar el que se’ls posa davant els nassos, però no tots ells que et pot aportar reviure-ho tot. tenen la paciència de fer-ho durant més de trenta anys i, a més, no treure’n cap benefici més que el Fa quinze anys, l’any 1997, el varen haver d’operar del cor. En el moment que li ho van comunicar, va pensar dues coses: podria tornar a pujar al campanar? Podria anar a gravar on volgués? Va re- sultar que sí. Les caminades matineres i les migdiades recomanades pel metge van fer que en Pepe s’agafés la vida amb més calma però no amb menys il·lusió. A dia d’avui segueix pujant al campa- nar, amb el trípode i la càmera en mà. coses... i en Pepe no va ser una excepció. En moments difícils i delicats de salut, com el que va ser aquest episodi, la gent es planteja moltes pregunten, els responc que sóc immortal.> que jo per tot això, però cap d’ells el

El temps ha anat passant, pel poble, per la història, pels carrers i per tothom i, mirant enrere, Pepe l’accésFernández, a la informació. només es penedeix de no haver començat a filmar abans. Ara bé, les coses del poble no deixaran mai de ser gravades; amb el temps apareixen nous sistemes i es facilita increïblement Diu el coomontès que en David Molero i en Marc Sureda -membres de Llagostera TV i El Poll- són humilment diré que una cosa no té res a veure amb l’altra. Una cosa és feina, i l’altra és passió. els seus successors, però, sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú ni inflar l’ego de l’altre, molt Parlant clar i català, i potser exagerant termes, si vaig decantar-me per fer-li un homenatge a Pepe Fernández és perquè va ser innovador en el seu temps, i perquè gràcies a les seves inquietuds gent com vosaltres i com jo podem visualitzar i comprendre la història d’un poble que, amb més de trenta anys, ha canviat notablement.

Per bé o per mal, en Pepe ha estat un caçador de moments, i aquestes estones són part del que ens fa realment llagosterencs. Reportatge: Cristina Puig Fotografies: Pepe Fernández Envian’s les fotografies del teu fill/a o del teu casament a [email protected] i les publicarem al proper número! NAIXEMENTS Francesc López Caballero 28-09-2012 Nicole Portas Gucaite 07-11-2012 Nil Remus González 24-09-2012 Isaac Iqbal Akhtar 04-11-2012 Aina Navarro Ferrer 26-09-2012 Ainhoa Betancourt Ramos 09-11-2012 Leire Escobar Pulido 01-10-2012 Isaac Pelegrina Idrovo 12-11-2012 Aitor Escobar Pulido 01-10-2012 Jan Morera Blanch 16-11-2012 Gina Gambau Toledo 01-10-2012 Maria Cuadra Sánchez 18-11-2012 Taylor-Enoc Corea Meza 27-09-2012 Alexia Piost Álvarez 23-11-2012 Adam Azzahari Saavedra 06-10-2012 Arnau Medina Restrudis 04-12-2012 Kika Pérez Sánchez 16-10-2012 Aitana Medina Restrudis 04-12-2012 Arlet Llach García 18-10-2012 Wannis Abdaoui 08-12-2012 Ferran Muñoz Arbusé 21-10-2012 Assmae Maazouzi 17-12-2012 Mohamed Waggeh Kabba 24-10-2012 Arnau Mas Cintas 15-12-2012 Sergio-Khamil Camogliano 06-11-2012 Aina Xirgo Sánchez 17-12-2012

MATRIMONIS

Lalo Faye i Haya Camara Krubally 28-10-2012 Juan Milan Vidal i Marlen-Suyapa Robles Gálvez 04-11-2012 Patrick Hippolyte Georges Blariau i Fàtima Vila Salichs 04-11-2012 Joel Caro Castillo i Jenifer Moreno Castro 16-11-2012 Francisco-Ramón Martínez Simón i Francisca Puigdellívol Luque 20-11-2012 José-Luis Herrero Peñalosa i María del Pilar López Robledillo 12-12-2012

DEFUNCIONS

Elva Nelly González 26-09-2012 Luis Buhigas Rigall 04-11-2012 Hendrik Cornelis Evert de Vries 02-10-2012 Neus Bosch Miquel 12-11-2012 Joan Masnou Mas 04-10-2012 Rosa Torrent Noguer 14-11-2012 M.Antonia Trenado Fernández 09-10-2012 Lluís Font Mallol 18-11-2012 Josep Bayé Nadal 09-10-2012 Josep Rodríguez Llorca 18-11-2012 Rafael Masdevall Riera 12-10-2012 Tomasa Calvo Vivaracho 19-11-2012 Anna Maria Vilar Salvador 12-10-2012 Engracia Montiel Figueras 23-11-2012 >>>>> Joaquina Mallorquí Poch 19-10-2012 Maria Bosch Vila 01-12-2012 José Ignacio Fernández 20-10-2012 Josep Canaleta Fàbregas 03-12-2012 Pilar Sàbat Xirgu 20-10-2012 Roser Caritg Paradeda 10-12-2012 Joaquima Mallorquí Poch 20-10-2012 Josep Mallorquí Mascort 13-12-2012 Ángeles Paredes Navarro 21-10-2012 Josep Vall-llosera Demiquels 17-12-2012 Vicente Varea Izquierdo 24-10-2012 Montserrat Carceller Comas 19-12-2012 registre civil registre Carmen Viñas Casas 29-10-2012 Modest Comas Poch 23-12-2012 Ramon Cáceres Ibáñez 03-11-2012 Josefa Burch Viñolas 23-12-2012

elbutlletí.58 Comercial Miquel-Valentí, S,L. pernils i embotits

C/ Fivaller, 14 · 17240 LLAGOSTERA · GIRONA Tel. 972 80 50 17 · Fax 972 83 18 02 · Mòbil 696 49 03 17 www.pernilsmv.com · [email protected]

elbutlletí.59