GRAN TEATRE DEL LICEU
Temporada 1988-1989
� � CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona GALERlt\SMarcando estilo. Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i ·BARCELONA. Puerta del Angel. Diagonal MADRID. Callao. Goya Arapiles. Vaguada. Serrano PALMA DE MALLORCA • VALENCIA· ALICANTE· MURCIA· ALBACETE I Y ALBACETE II Societat del Gran Teatre del Liceu • ZARAGOZA· OVIEDO· VALLADOLID· VITORIA BILBAO· BURGOS. EIBAR • LAS PALMAS SANTA CRUZ DE TENERIFE· SEVILLA· CORDOBA· GRANADA. JAEN • CADIZ. BADAJOZ DON BENITO. ( I t J ®
Parsifal
Drama sacre en 3 actes Text i Música de Richard Wagner
75è aniversari de l'estrena mundial (fora de Bayreuth) al Gran Teatre del Liceu
Funció de Gala Dijous, 8 de desembre, a les 20 h., funció núm. 36, torn B
Diumenge, 11 de desembre, a les 17 h., funció núm. 37, torn T Dimarts, 13 de desembre, a les 20 h., funció núm. 38, torn A Divendres, 16 de desembre, a les 20 h., funció núm. 39, torn e Dilluns, 19 de desembre, a les 20 h., funció núm. 40, torn D
En la representació del dia 13 el Consorci del Gran Teatre del Liceu vol adherir-se als actes de commemoració del Centenari de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 ® Parsifal
Amfortas Simon Estes Contamos con la experiencia de un cuarto de Titurel Kurt Rydl dedicados a la Gestión de Patrimonios siglo y Artur Korn al Asesoramiento de Inversiones. Hace ahora (dia 19) 25 años que sAFEI «lnversiones y Estudios Fi Gurnemanz Kurt Moll nancieros, S.A.» fue pionera en el sector de ser- Kurt Rydl (dia 19) vicios financieros, iniciando su actividad de Ad Peter Hofmann ministración y Gestión de Carteras de Valores. Parsifal Hoy estamos presentes en todos los mercados William Pell (dia 19) financieros tanto nacionales como extranjeros Klingsor Anthony Raffell Kundry Eva Randová 1r Cavaller del Graal Michael Knapp 2n Cavaller del Graal Alfred Kainz Escuders Josef Becher, Ewald Aichberger, 'Barbara Carter, 25AÑ"OSDE Christine Obermayr Noies Flor Milena Rudiferia, Hiroko Shiraishi, Christine Obermayr, Barbara Carter, PATRIMONIO.y ofrecemos nuestros servicios en Madrid, San Carmen Sebastián, Barcelona, Bilbao, Valencia y Luxem Anhorn burgo, siendo uno de los primeros grupos es Axelle Gall pañoles de carácter independiente, por volu men de Patrimonios gestionados e Inversiones financieras asesoradas. Gracias a nuestra total indeperidencia, a la proximidad de nuestra ges tión con los clientes; a un servicio personaliza do con y accesible cualquier volumen de inver Director d'Orquestra Uwe Mund sión y patrimonio, hoy seguimos de gozando Direcció d'Escena Jean-Pierre realitzada la confianza de un gran número de personas. Ponnelle, Porque queremos seguir contan- per Florian Leibrecht do con su apoyo, seguir trabajan- Assistent a la Direcció d'Escena Vera Calabria do con la vista en el futu- puesta Directors del Cor Romano Gandolfi ro; en los próximos 25 años, Y es que creemos en los Patrimo- Vittorio Sicuri nios duraderos. � !:j Adjunt a la Direcció del Cor Miquel Ortega Decorats Jean-Pierre Ponnelle SAFE. Vestuari Pet Halmen Cor de nois de l'Escola Pia Balmes. Director: Antoni Coll Violí concertino Josep M. Alpiste
ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
SAFE. BARCELONA, S.A. Avda. Diagonal, 534, I? Tel.: 93-2009922 08006 Barcelona bonsai, obra d'art vivent, és una creació artistica aconseguida amb sentit estètic i destresa, que vol (Untraure tot J'esplendorde la bellesa natural d'una planta. ) KenjiMul'3ta Contingut argumental
(És sabut de tots que els arguments operístics wagnerians són rics en referències mítiques i en connexions literàries la relació exhaustiva de les quals podria enfarfegar el present text, per la qual cosa oferim només un breu apunt argumental)
Acte I
Som al bosc sagrat al peu del castell de Monsalvat, on tot el que hi apareix és digne de sagrat respecte. Gurnemanz i els seus com panys s'interessen per la salut d'Amfortas -ferit per Klingsor amb la llança sagrada- que baixa al llac disposat a banyar-se per tal d'alleugerir el seu mal. Gurnemanz sap que només una cosa, que no vol descobrir, pot guarir l'ancià. Kundry, una estranya figura femenina, porta un flascó balsàmic que fa arribar al rei Amfortas; la seva agressivitat desperta reserves en els escuders de Gurnemanz. Tanmateix, aquest sol-licita la compassió dels presents al-ludint a l'estat lamentable en què fou trobada per Titurel, el pare d' Amfor tas, i a la precarietat de la vida de Kundry. Un cop Amfortas ha estat banyat i alleugerit pel bàlsam de Kundry, Gurnemanz passa a LACLAUÉS relatar la història del calze i la llança de Crist, lliurats per a la seva custòdia a Titurel per la qual cosa fundà l'Orde dels Cavallers del Graal. Klingsor, refusat com a membre de l'Orde va intentar sem SER ELS MILLORS, brar la discòrdia entre els cavallers fins al punt que distragué l'aten ció d'Amfortas per mitjà d'una encisadora donzella, arravatant-li la llança amb la qual el ferí de ferida inguarible. NOELS De sobte, un jove desconegut és arrossegat fins allà; ha ferit de mort un cigne sagrat i no sap explicar qui és. Kundry no triga a descobrir MÉSGRANS. Parsifal, de qui coneix bé la història. Gurnemanz demana al jove que els acompanyi a la celebració de l'Eucaristia, tot imaginant que Mutua de Seguros de Sabadell, co1.lectiu depersones o bé una de aquest és l'elegit que esperen. entitat d'assegurances solvent, sola, una-casa o tota una urbanit- Durant la celebració de l'Eucaristia, se sent la veu de Titurel que demana al seu fill Amfortas que descobreixi el calze sagrat, cosa que i ofereixassesso- zació. Per a nosaltres el més àgil professioml, tem a causa de la ferida, però ho fa. Un doll de llum inunda la sala. el això rament i servei tantperassegurar important és client, Rer Acabat l'àpat sagrat, la ferida d'Amfortas reviscola; una solemne processó el retira. Gurnemanz interroga aleshores Parsifal, a l'espera que aquest es mostri com l'elegit, però el jove no sembla haver entès :::�� =:rds res.
Acte II
,\\11 Som ara al castell de Klingsor; aquest, a través de la màgia, exerceix MUTUA DE SEGUROS DE SABADELL un poder omnímode sobre Kundry per tal que, amb l'ús dels seus encants femenins, sedueixi tota aquella persona que ell vol destruir.
SeuSociaJ. CI Indústria, 16 - Tel. 7259133 - 08202 SABADELL
- Delegació Barcelona: R:!mbJa de Catalunya, l, 1"-,2' - Tel. 301 5533 08007 BARCELONA Sabent per mitjà d'un mirall màgic que Parsifal s'acosta al castell, Klingsor ordena que es posi en marxa la trampa. De sobte, ens tro bem al bell mig d'un bosc, on les noies-flor rodegen Parsifal i n'inten ten la seducció. Com que aquestes no poden res contra ell, és Kundry, transformada en una bellesa espectacular, qui crida Parsifal pel seu nom. La dona aprofita el fet que coneix molt bé la infantesa de l'heroi i entendreix el jove; en el mateix moment de l'inici del bes fatídic, Parsifal recorda el dolor d' Amfortas i la sagrada missió a què ha estat cridat; Kundry també recorda el càstig a què està sotmesa i la necessitat que té de trobar algú que se li resisteixi per tal de veure's alliberada. Klingsor apareix amb intenció de destruir Parsifal, però el jove li agafa la llança i fa el signe de la creu de manera que fa desaparèixer el mag i el seu castell. Mentre cau el teló Kundry con templa redimida el comiat de Parsifal. IDEAS Acte III FELICES IDEAS QUE ENVUELVEN NUESTROS MEJORES RE Tornem a ser als dominis del Graal. Han passat els anys i tots han CUERDOS. PERFUMES y DE LAS envellit. a COSMÉTICOS Gurnemanz recull Kundry la seva cabana per tal que rea litzi treballs domèstics. Arriba aleshores Parsifal guarnit com a cava PRIMERAS FIRMAS INTERNACIONALES PARA ller; despullat de les seves armes a precs de Gurnemanz, explica els intents de trobar guariment per a Amfortas. HOMBRE Y MUJER. IDEAS PARA EL REGALO QUE Per la seva banda, Gurnemanz explica a Parsifal que Amfortas no QUIERE SER ALGO MÁS QUE UN DETALLE. COR s'atreveix ja a descobrir el Graal i en quin lamentable estat de deca dència es troben els cavallers. Titurel mort ha i es preparen les exè BATAS, FOULARDS, PARAGUAS, NÉCESSAIRES, quies. Parsifal és rentat amb l'aigua del manantial sagrat i ungit. Finalment, ell mateix bateja Kundry, mentre tots senten els encisos BOLSOS,JUEGOS DE TOCADOR ... IDEAS DE RE del Divendres Sant. Els cavallers GIA PARA REGALAR EN NAVIDAD. FELICES FIESTAS. arriben duent la llitera d'Amfortas; tots malden per ta] iniciï la que cerimònia de descobriment del Graal, però el vell se sap impossibilitat. Gurnemanz i Parsifal es barregen entre els cavallers; U M el heroi la i jove agafa llança toca la ferida d'Amfortas, que queda emocionat; després avança vers el Graal, que prèviament els cava llers havien preparat, i el descobreix; un blanc colom es diposita sobre el seu cap. Kundry cau morta mentre els cavallers s'agenollen i Par sifal beneeix l'assemblea amb el calze.
A o N A
PASSEIG DE GRÀCIA.)9 • MUNTANER. )4) •
FRANCESC PÉREZ I CABRERO. 6 • DIAGONAL. 678
• DIAGONAL. 47) (BULEVARD ROSA) • SANTALÓ. 60
PASSEIG DE GRÀCIA. 55 (BULEVARD ROSA). ®
Estructura escènica
El Festival escènic sagrat que Richard Wagner presentà el 1882 com a testament espiritual és un producte operístic que sobrepassa tota mida, que representa una proposta escènica tan ambiciosa com cap altre compositor no podria oferir amb èxit i que exigeix (segons resa el sentit popular del terme «parsifal») una atenció superior en mol tes ocasions a allò que es pot demanar en un teatre d'òpera. Cons cient de tot això, el seu autor confiava en l'adhesió incondicional del públic, fins al punt que establí certes normes referides als aplau diments, com ara que només es podia manifestar la satisfacció o insa tisfacció respecte a la interpretació al final del tercer acte. Aquest detall, aparentment intranscendent, venia a arrodonir el caràcter reli giós i oratorial de l'espectacle, construït minuciosament d'acord amb certes convencions, unes d'extracció genèrica -com la distribució de les veus-, altres, d'acord amb els propis recursos escènics -com ara la temàtica, el ritme intern i la utilització de melodia, la reitera ció temàtica i la instrumentació. Wagner treballava en l'esquema de Parsifal des de 1845; seduït pel Parcival de Wolfram von Eschenbach (ss.XII-XIII), aprofità algu nes idees en el Lohengrin de 1850 i, finalrnent, el 1857 inicià el tre ball sistemàtic, que el dugué fins eI1877; en aquests vint anys madurà, com era costum en ell, cadascun dels elements. Tenim així una obra musicalment molt rodona; tots els ingredients serveixen perfectament la finalitat a la han estat cridats; si no trobem l'agressivitat har Donizetti?, Cohen?, centre d'oci i cultura qual DESPRÉS del i Isolda ni la tenacitat tímbrica de la n I' mònica Tristany Tetralogia, Wag e (, Bru e e DAQUESTA, junts: llibreria, fotogra- tot hi és en més mesurada; així, si el «Leitmotiv» del Graal Springsteeni.: I com REPRESENTACIO fia, laboratori, àudio proporció és una diatònica ascensió en la tonalitat de Lab major des de la ho prefereix, en disd, visuals, i fins i tot l'ex- dominant a la octava tots els el en d,sc compacte?, en QUÈ Ll AGRADARIA elusiva de/ New York superior, passant per quasi graus, de recorda en certa manera de en vídeo? Pas- Times. tema Kundry -que les expressions ca,ssette?, ESCOLTAR? Després d'aques- descendeix SI s TOCS. ta les Walkíries-, en la tonalitat de Re major, cromàtica per L'aconsellarem.. representació, passi's per I ¡, ment dues octaves a del Re demostrarem perque diem qlie auta, TOCS. A Consell de Cent, a al Liceu mateix. partir agut. a es trobar els El més fantàstic de a és la TOCS, poden més sofisticats L'hi esperem. tot, Parsifal, concepció narrativa, prò I avançats eqlllPs en alta fidelitat. Tot pri- xima al flash-back cinematogràfic: tot transcorre per explicar la unció meres marques. Trobarà també e/ millor Venda d'entrades del Liceu. de Parsifal i la recuperació de les virtuts del Calze a Monsalvat. Aquesta atrevida transformació del ritme del temps és subratllada pels recursos musicals: tant l'ús dels «Leitrnotive» com el «tempo» parsimoniós semblen contemplar el pas del temps tot quedant-ne al marge. En una òpera monacal com aquesta, dominen les veus masculines i greus: Amfortas (baríton), Titurel (baix), Gurnemanz (baix), Kling sor (baix), Parsifal (tenor), Kundry (soprano dramàtica), etc. Simè tricament distribuïdes dins de cada acte, les escenes narratives són TOCS lentes, austeres, expressives, de caràcter èpic i reminiscents: Gurne LA CENTRAL DE L'OCI manz-Amfortas, Gurnemanz-Parsifal, al acte; Klingsor- - primer Consell de Cent, 341 Barcelona Tel. 215 31 21 (Slínies)
llibreria, alta fidelitat, música, àudio-visuals, fotografia, vídeo, quiosc ... ®
Kundry, Parsifal-Kundry, al segon; Gurnernanz-Parsifal, al tercer. Així mateix, cada acte compta amb una transformació escènica que requereix molta imaginació a escenògraf i públic; aquestes escenes, pel contrari, són brillants, apoteòsiques i colorístiques: Eucaristia al primer acte; noies-flor al segon; apoteosi eucarística al tercer.
Acte I Preludi: marc èpic i reminiscent general de l'òpera Escena primera: (Gurnemanz-Amfortas) (Gumemanz-Kundry) (Gurnemanz-Parsifal) Enllaç instrumental: grandiositat; pas del bosc al temple interior de Monsalvat Escena segona: cor de cavallers, processó i Eucaristia (Gurnemanz-Parsifal)
Acte II Breu interludi instrumental: marc agressiu i màgic de Klingsor Escena primera: (Klingsor-Kundry) Escena segona: clima seductor; pas del castell al bosc (noies-flor Parsifal) (Kundry-Parsifal] Climax final d'acte: destrucciá del castell de Klingsor
Acte III Preludi instrumental: paisatge primaveral Escena primera: (Gurnemanz-Parsifal) Encantaments del Divendres Sant Escena segona: Conclusiá: Cors de Cavallers, Eucaristia salvifica, bene dicció final (Parsifal)
X. A. Jean-Pierre Ponnelle (1932-1987)
Pintor, escenògraf i figurinista francès, va estudiar a la Sorbona amb F. Léger. Per consell de Hans Werner Henze, fou encarregat, ja de molt jove, del vestuari dels dos ballets del compositor alemany (Jack Pudding, 1951 i Anrufung Apolls, 1951) i per a la seva òpera Boule vard solitude). Contractat per F. Kortner i K. Stroux, treballà sobre tot a Alemanya (Munic, Berlín, Düsseldorf i Bonn). Aviat destacà pel seu exquisit colorisme francès que marcà uns perfils personalit zats en la complexitat dramàtica alemanya. Se l'ha definit com a esce nògraf d'art per la seva elegància, cromatisme fi i humor subtil. Més enllà de les seves troballes resten les seves estructures espacials, entre abstractes i constructives. Col-laborador habitual de coreògrafs de renom, mai no va deixar la seva tasca de cavallet. Al Gran Teatre del Liceu dirigí les escenografies de la darrera Flauta màgica de 1982-83, de grat record, de L 'italiana in Algeri de la mateixa tempo rada, amb direcció de Paola Montarsolo, de La Cenerentola de les mateixes temporada i direcció, i de Orfeo ed Euridice de 1984-85. El Parsifal que som a punt de veure fou dissenyat per Ponnelle per encàrrec especial. ®
Parsifal/Perceval al cinema europeu
L'any 1911, en una conferència donada dins un cicle organitzat per la Societat Wagneriana de Barcelona, Adrià Gual justificava el valor cultural del fet cinematogràfic posant com a exemple la voluntat wag neriana de crear un «teatre total» que realitzés la somniada síntesi de totes les arts. Amb posterioritat, més d'un autor erudit ha afir mat que Wagner fou un precursor del gran espectacle cinematogràfic. Sigui com sigui, el que sí és sabut, per escrits del mateix geni de Bay reuth, és que ell s'havia considerat sempre com a home de teatre, tant o més que com a músic i que, per tant, els aspectes dramatúr gics li interessaven tant com els pròpiament musicals. I, com a con seqüència d'aquest interès, no resulta estrany que algunes de les seves obres hagin temptat els cineastes, com a material per a fer-ne ver sions més o menys plausibles i lligades, es vulgui o no, als gustos del seu temps. Però la figura de Parsifal/Perceval és un patrimoni doble dels euro peus. Si d'una banda el Perceval de Chrétien de Troyes ens el situa en el cicle artúric, Wolfram von Eschenbach n'ampliava i enfortia la significació un temps després i, bastants segles més tard, Wagner faria un re-tractament més intel-lectualitzat alhora que de més fortes connotacions ideològiques. Així, entre la França i l'Alemanya dels segles XII i XIII apareixien les llegendes relacionades amb el Sant Graal, inspirades en una barreja d'elements que eren suggerits pels Evangelis apòcrifs però que varen prendre cos fins a tal punt que el mite es féu veritat: el famós calze prengué forma i a més d'un monestir o catedral el podeu visitar. Tant per l'estructura de viatge com pel seu component mistèric, l'aventura mística del Perceval/Parsifal constituïa una matèria rica en suggeriments plàstics que el món de l'espectacle va fer seu aviat i no resulta casual que el cinema n'hagi donat més d'una versió. En realitat, tot el material wagnerià és procliu a una «posada en cinema» i també ho és l'anomenada «Matèria de Bretanya». Així doncs, ens trobem amb una sèrie d'adaptacions del tema de la recerca mística en la direcció del Perceval, le Gallais (1978) d'Eric Rohmer i del Parsifal (1982) de Hans Jürgen Syberberg. Al mig, com una facècia no pas imbècil sinó ben plausible, apareix la paròdia de Terry Gillian i Terry Jones Monty Python and the Holy Graal (< CATALUNYA MÚSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. Richard Wagner i Parsifal El22 de maig de 1813 neixia a Leipzig Richard Wagner, fill de Frie drich i Johanna. Nen fantasiós, no inicià ensenyaments sistemàtics no li era mostrar la de [LS MOTIUS DE PARSIFAL de música fins que ja possible precocitat què havien fet gala il-lustres antecessors seus, com Mozart i Beethoven; tanmateix -i els seus escrits autobiogràfics en són plens- volgué crear-se una aurèola de divina iniciació a la música, que vinculà estre tament al darrer dels compositors esmentats. Tot i que la seva Sim fonia en Do (1832) no suporta gaire la comparança, fou un ardit defensor de les simfonies .beethovenianes, fins a inaugurar la primera pedra del seu teatre de Bayreuth amb una audició de la Novena Sim fonia del compositor de Bonn. L'interès de la seva tasca rau en la ideació d'un nou format per a l'espectacle operístic: nova disposició teatral, nova concepció de la 3 I J lik#4�� relació dels elements presents (Gesamtkunstwerk) com escenografia, ,.�. I\lll[ill.d� la Fe il-luminació, text i música, etc. En aquest sentit cal situar les seves i en especial Parsifal, la darrera d'elles, estrenada al teatre --- òperes ., . � �. de el 1882. de crear un unitari I'�,.c:� Bayreuth L'afany corpus -posat ja .\Joliu_dc la Llança de manifest en la Tetralogia-fa vincular Parsifal amb Lohengrin, de la es manifesta en el «racconto» com s el personatge principal qual 1lPhJ44Ftfr1t��rm a fill de l'heroi Parsifal, guardià del Calze a Monsalvat. rVIOI.iu d.Anuouas Després de l'exultant inauguració del Festspielhaus de Bayreth l'agost I del 1876 amb la Tetralogia, el teatre no reobrí les portes fins al 26 'Wi J)7W') ibi;} I� W'WX';rr--mrn de juliol de 1882; aleshores es donava la «prernière» d'una òpera sobre 1\'lol'ili cit: }.\ lillg�or la qual s'havia especulat molt; la proximitat de la temàtica amb alguns ¡ dels del catòlic féu que havia canviat � .J : � punts Dogma sospitar Wagner � els seus No cal dir fins a els cercles ,i:P;P;:" :\�,�,3 paràmetres ideològics. quin punt 'I\Joliu de J'lJH\O(('Jl( musicals europeus esperaven noves de l'òpera. Cantaren aquella «pre mière» Hermann Winkelmann (Parsifal), Emil Scaria (Gurnemanz), Karl Hill (Klingsor), Theodor Reichmenn (Amfortas) i Amalie Materna (Kundry); dirigí Hermann Levi. En principi, aquesta nova producció, com les altres, no havia de sortir del teatre de Bayreuth. Els anys de carència acabaven el 31 de desembre de 1913 (és a dir, 30 de la mort del eI1883); tan Motiu UC Kundrv anys després compositor, ocorreguda mateix, abundaren els intents de representació en forma d'oratori i amb caràcter no autoritzat per la vídua: entre ells, 1886 al MET -10��j sota format de diver MOIiu de Ja l:a\ aleada i e11903 al mateix indret, ja el operístic, després de sos plets. La primera vegada, però, que Parsifal sonà fora Bay reuth amb el permís de la família, fou la data abans esmentada, a Barcelona. A les 11 de la nit (atesa la durada de l'òpera, els respon sables del Liceu aconseguiren el permís per avançar una hora el ter mini legal) obria les portes el nostre coliseu a una de les produccions operístiques més esperades de tots els temps. Francesc Viñas, Mar got Kaftal, Cesare Formichi, Vincenzo Bettoni i Franz Beidler, en la direcció, en foren els protagonistes. L'endemà, 1 de gener de 1914, oferiren estrenes del Parsifal Berlín, Breslau, Bremen, Kiel, Praga, Budapest, Bolonya, Roma i Madrid (al Teatro Real de la qual s'hi oferiren un total de 27 representacions fins al moment del seu tan cament). La frisança col-lectiva catalana (que, paradoxalment, no trobava estranya la traducció italiana d'Angelo Zanardi) descobria arreu una Barcelona més wagnerista que mai; així ho certificava la «Revista Musical Catalan» en el seu número de novembre: Prop de l'estrena de Parsifal Què cal, principalment, per a fruir un drama de Wagner? Amb aquesta pregunta del títol me refereixo, especialment, a lo que cal en l'oient i l'espectador, a la preparació que necessita per a fruïció tal. Mes és evident que, si no sent el drama ben executat, no podrà, per ben preparat que estigui, assaborir les seves immortals belleses. ¡I és tan difícil obtenir una bona o regu lar execució d'un dels drames wagnerians del segon estil! No perquè tals drames i tal música siguin d'espècie absolutament diferent del que estem acostumats a sentir, com suposen alguns que parlen sempre amb un to campanut i misteriós dels cànons wagnerians, com d'un codi artístic escrit en llenguatge estrany per als no iniciats, que sols ells entenen, no: ¡Si lo que's neces sita per a una mitjana execució wagneriana cau dintre de les lleis del més elemental sentit comú! Els drames i la música de Wag ner contenen sols més complexitat d'elements i de detalls que les altres òperes i l'altra música; i sols per això és més difícil l'execució. (M. Domènech E.) La devoció envers aquesta obra wagneriana, tanmateix, no ha supe rat del tot en l'ànim dels productors el temor al seu contingut, de manera que és de les òperes wagnerianes menys representades al Liceu. El 27 de febrer de 1977 s'hi comptaven 80 representacions. Des d'aleshores només s'hi ha representant en el si de les tempora des primaverenques de Pro Musica, el 16, 19 i 22 de juny de 1983, comptant un total de 83 representacions. Xosé Aviñoa ® ® Uwe Mund (Director d'Orquestra) Romano Gandolfi (Director del Cor) Va néixer a Viena l'any 1941. A 14 anys va donar el seu Es diplomà en composició i piano al Conservatori de primer concert de piano i a 16 començà els estudis de com Parma i des del 1983 és director del Cor i consultor artís posició i de mestre de capella. A la Universitat de Viena tic al Gran Teatre del Liceu. cursà germàniques i música amb el professor Hans Swa Del 1971 al 1983 havia estat director del Cor del Teatre row sky (direcció), Hanns Jelinek (composició) i Hans de la Scala de Milà on paral-lelarnent desenvolupà una Petermand (piano). important activitat com a director d'orquestra. Als 20 anys fou nomenat director dels Petits Cantors de Ha dirigit òperes i concerts simfònics a la Scala de Milà, Viena, agrupació amb la qual viatjà durant dos anys per Madrid, Buenos Aires, als EUA i als principals teatres ita Europa i Amèrica. lians: Roma, Nàpols, Bolonya i Trieste. Ha enregistrat per Durant el1963 fou l'únic mestre repetidor de Herbert van a la firma DECCA la Petite Messe Solennelle de Rossini Karajan a l'Òpera de Viena. Ha obtingut premis de direcció amb Freni, Valentini-Terrani, Pavarotti, Raimondi i Cor a Salzburgi a Niça, i fou nomenat poc després assistent de Cambra de la Scala i per la FONIT CETRA els Cors i 12 del Festival austríac i també delFestival de Bayreuth. Les seves activitats en el camp romàntics Liedel' de Schubert amb Popp, Palacio, Cor de Cambra i instrumentis de l'òpera han estat diverses en els teatres més importants del món. Dintre el repertori tes de la Scala. operístic ha dirigit Lohengrin, Parsifal, El vaixellfantasma, Els mestres cantaires, L'or del Rin, La Walkyria, Siegfried, Don Carlo, La Gioconda, 11 trovatore, etc. Darrera ment ha dirigit Don Pasquale a San Francisco i ha estat present a Viena les darreres Vittorio Sicuri (Director del Cor) temporades 1984, 1985 i 1986. Recordem la seva a Barcelona en presència ocasió de La Walkyria (1983), Wozzeck Inicià els seus estudis musicals a Parma i a Milà. L'any Der Rosenkavalier a {I 984), (1985) i l'estrena Espanya de la versió escenificada de Moses 1975 entrà a formar part de la Scala de Milà, on durant und Aran de la (inauguració temporada 1985/86). tres anys exercí la seva activitat com a mestre col-labora Des del mes de juliol de 1987, és Director musical de l'Orquestra del Gran Teatre del dar, treballant també amb els mestres registes Strehler, Zef Liceu, per tres anys. En la temporada actual dirigirà diverses òperes i concerts. firelli, De Filippo, Pan nelle, Ronconi, etc. L'any 1977 començà a col-laborar amb Romana Gandolfi, primer com a ajudant en la tasca de mestre del Cor de la Scala, i des Florian-Malle Leibrecht (Director d'escena) prés com a mestre de Cor. Ha preparat estrenes mundials d'òperes modernes (entre les quals Donnerstag aus Licht en diverses el Corale Nascut el 1953 a Munic, va fer la seva formació de cièn de Stockhausen) i ha dirigit ocasions 1982-83 cies escèniques al Jura, i passà posterioment a Freiburg, Scaligero. Des de la temporada comparteix jun on estudià amb Irmgard Klimm. Des de 1986 ha menat tament amb Romana Gandolfi la responsabilitat del Cor un èxit en la seva una constant activitat escènica a l'Opera der Stadt de Colò del Gran Teatre del Liceu, que l'any 1986 aconseguí gran primera nia com a ajudant de direcció, al Festival de Salzburg i sortida a l'estranger (lI Corsaro a Nimes), al Festival de Bayreuth al costat de Harry Kupfer, i com a docent a la Musikhochschule de Colònia. Ha intervin gut en «mise en scène» de produccions con La canterina Peter Hofmann (Heldentenor: Parsifal) (I 982, Colònia), Madama Butte/fly (1984, Passau), Die Zauberflote (1985, Colònia), Der Rosenkavalier (1986, Nascut el 1994 a Marienbad; era fill de família pròxima Orlando-Florida), Eugen Oneguin (l987, Spoleto) a La al món del teatre, per part de mare, i al món de la música, ladra gazza (1988, Opera de París). 'Ha treballat amb per part de pare, de manera que la seva futura vinculació Michel a Colònia i Hampe Londres, Salzburg, amb Harry Kupfer a Bayreuth i Colò al Festspielhaus de Bayreuth venia per una tradició anyal. a nia, amb Rudolf Neugebauer Colònia i Tel Aviv i amb Jean-Pierre Ponnelle a Colònia. Estudià a la Hochschule für Musik de Karlsruhe i va debu tar com a Tamino el 1972 al Stadtheater de Lübeck. El 1976 debutà a Bayreuth com a Siegmund en L 'Anell del Centenari i a Parsifal. El seu prestigi internacional s'esten gué arreu i esdevingué estrella convidada a molts centres operístics de tot el món. Tot el repertori wagnerià, a més de Beethoven, Mozart, Mahler ha estat interpretat amb singular èxit per Hofmann. Al Gran Teatre del Liceu fou una de les estrelles de la primera representació del Lohengrin amb què s' obria la nova etapa del Consorci, el 1981-82, al costat de Danica Mastilovic. E11982-83 reaparegué en el Siegmund de Die Walküre. ® ® William Pell (Heldentenor: Parsifal) Kurt Rydl (Baix: Titurel i Gurnemanz) Nascut a Denver, Colorada, i educat musicalment a la Uni Nascut a Viena el 1947, seguí estudis de cant a la Hoch versitat d'Indiana, al Peabody Conservatory i a la Man schule für Musik de Viena i al Conservatori de Moscou. hattan School of Music, debutà a la Canadian Opera com El 1971 aconseguí el primer premi del Concurs de Cant a Barbera de II barbiere di Siviglia. Després de dedicar una Francesc Viñas i l'any següent el Gran Premi de Cant de certa atenció de als rols baríton, canvià al repertori de París. A partir d'aquest moment, la seva, ha estat una de manera el 1980 de Lulu. Ha tenor, que interpretà Alwa carrera fulgurant: tres anys al Staatstheater de Stuttgart Die interpretat Arabella, Jenufa, Solda/en, Fraulein Julie, i fins a11977 al Staatsoper de Viena. Dirigit per Albrecht, Katia Kabanova, Das Rheingold, Tristan und Isolde, Les Bernstein, Bòhm, Karajan, Maazel, Sawalisch, Solti, Muti, noces, Parsifal, etc. És la primera vegada que intervé al Sinopoli, Stein, ha cantat Fidelio a Nova York, Aida a Gran Teatre del Liceu. San Francisco, Turandot a la Scala etc. Un repertori de 60 papers en italià, francès, rus i alemany li permet d'actuar a tots els teatres del món i d'enregistrar per a les més impor tants firmes de discs i vídeos. Al Gran Teatre del Liceu ha intervingut en diverses oca sions, la més antiga de totes e11974-75 cantant el Siegfried; e11982-8J hi féu el Hun Simon Estes (Baix: Amfortas) ding, que repetí la primavera de 1985; el 1984-85 cantà al costat de Josep Carreras a La Gioconda i la darrera temporada féu Del' Freischütz: Nascut a Centerville, Iowa (EUA), estudià, a la universi tat del seu estat, medecina i psicologia, i cant amb Char les amb d'una estada Kellis, qui encara treballa; després Artur Korn (Baix: Titurel) a la Juilliard School of Music a Nova York, el 1965 debutà a la Deutschen Oper Berlin com a de Aida. Ramphis L'any Nascut a Wuppertal, estudià cant a Munic, Colònia i Viena el del Concurs Interna següent aconseguí primer premi on començà la seva tasca interpretativa. Dignes d'esment cional Txaikovski a la cosa li obrí les Moscou, qual por són els seus Sarastro, Osmin, Falstaff i Ochs. De primer tes dels teatres del món: Wiener Scala principals Staatsoper, antuvi cantà aquests papers a Viena, Zuric, Stuttgart, Ber de de San Francisco Milà, MET, Lyric Opera Chicago, lín, al Festival de Bregenz i a la Staatsoper de Munic. Des Grand de House Covent Opera, Opéra París, Royal Opera prés estengué el seu cercle visitant Glyndebourne, Toronto Deutsche Garden, Oper Berlin, Hamburgische Staatsoper, i el Metropolitan Opera House, on interpretà Osrnin el1984 de Munic, etc. Manté un Bayerische Staatsoper repertori i hi reparegué una cinquantena de vegades fins la tempo enclou Don de Del' amplíssim que Carlo, Parsifal, Contes Hoffmann, des Nibe en Ring rada passada papers de II barbiere di Siviglia i de Der lungen, Aulla, Macbeth, Boris Godunov, and Bess i Del' Hollander. Porgy fliegende Rosenkavalier. Ha cantat papers mozartians i wagnerians La seva transcendeix allò estrictament per a la filan personalitat operístic dirigir-se a Buenos Aires, Detroit, Chicago, San Francisco, Torí, manifesta en la Simon Estes la tropia, Foundation, Simon Estes Scholarship Fund Cincinatti, Madrid, Tel Aviv, Japó, Nova Orleans, etc. del Centerville i la Simon Estes Iowa Arts Fund. Al Gran Teatre College Scholarship A Barcelona debutà la temporada 1984-85 fent el Bartola de Le nozze di Figaro al del Liceu ha en diverses la en una intervingut representacions, temporada 1983-84, costat d'lleana Cotrubas i Margaret Marshall. Aida amb Carlo Cossutta, Natalia Troitskaya i Elena Obraztsova, el mateix any en un cèlebre Derfliegende Hollander amb Gwynet Jones i en el darrer Parsifal de pri mavera de 1983. Anthony Raffell (Baríton: Klingsor) Nascut a Londres, realitzà estudis musicals a Kapstadt en Kurt Moll (Baix: Gurnemanz) el repertori de baix, i debutà a la capital anglesa en aquest registre. Intervingué a Glyndebourne, Covent Garden i Aquest baix, de gran internacional, coronà els estu prestigi Canadà. El canvi de veu li permeté escometre papers com dis a Colònia amb Muller a la Hochschule für Emmy Falstaff a Pizarro, que interpretà a Kapstadt, i com Kur Musik, i debutà el 1961-62 a Ais de en rols de Provença wenal a Gelsenkirchen. D'ençà del 1981-82 mena una baix seriós. La de 1967-68 fou convidat al Fes temporada carrera internacional que l'ha dut a Düsseldorf (on debutà tival de i el 1970 al Festival de on inter Bayreuth Salzburg, com a Hollander), Hannover, Roma, Hamburg, Stuttgart, el Sarastro l'Osmin. E11972 debutà pretà i, l'any següent, Mannheim, Viena, Lisboa, Torí, Leipzig, Río, Nova York a la Scala de Milà amb el mateix paper de El del rap/e -on ha cantat Kurwenal, Sachs, Lohengrin, Otello, etc.-, Serral i el 1974 a San on Gur passà Francisco, interpretà Los Angeles, Milà, Tolosa etc. Al Gran Teatre del Liceu nemanz i Marke. A dates ha estat sem partir d'aquestes debutà la temporada 1985-86 en Die Frau ohne Schatten convidat a tots els coliseus pre d'excepció grans operís i reaparegué la temporada següent a Gotterdammerung. tics, en la seva especialitat de baix seriós, així com en concerts sota les batutes més prestigioses del moment. Al Gran Teatre del Liceu només ha interpretat El rapte del Serrall, cantant una única vegada l'Osmin la temporada 1983-84. ® ® Eva Randova (Mezzo-soprano: Kundry) Cantant nascuda a Kolin (Txecoslovàquia), després de seguir estudis de pedagogia inicià la seva carrera com a cantant a Ostrava. El seu debut a l'Europa de l'Oest tin gué lloc a Nuremberg, i cantà posteriorment Tannhàuser i Lohengrin a Hamburg, Aida a Berlín, Lohengrin a Ams terdam i Tannhduser a Rauen. Convidada arreu del món per la seva prestació vocal i interpretativa, ha cantat el rol de Kundry a l'Òpera de San Francisco, al Covent Gar den, a Bayreuth i a París, on debutà en aquest paper. Ha intervingut també al Festival de Salzburg, dirigida per Karajan, en el rol d'Éboli, de Fricka i Ortrud, a Nàpols en la Novena Simfonia de Beethoven, a Marsella, Niça, Metropolitan Opera House, Gènova i Las Palmas, en Don Car/o. Ha enregistrat amb Barbara Carter Christine Oberrnayr Mackerras, Bonisolli i Popp per a la DECCA i EM!. Al Gran Teatre del Liceu ha intervingut en el Parsifal de 1976-77, Tristany i Iso/da de 1982-83, al costat de Spass Wenkoff, al Parsifal de primavera de 1983 dirigit per Franz-Paul Decker i al Lohen grin de 1985-86, al costat de Siegfried Jerusalem i Pilar Lorengar. Milena Rudiferia Hiroko Shiraishi Michael Knapp Alfred Kainz Axelle Gall Josef Becker Ewald Aichberger ® Contenido argumental (Es de todos sabido que los argumentos operísticos wagnerian as son ricos en referencias müicas y en conexiones literarias cuya relación exhaustiva podría dificultar la rápida lectura del presente texto, por lo que ofrecemos tan solo un breve apunte argumental.) Acto I Nos hallamos en el sagrado bosque junto al castillo de Monsalvat en donde todo lo que aparece a la vista está dignificado por la pre sencia del Graal. Gurnemanz y sus compañeros se interesan por la salud de Amfortas -herido por Klingsor con la lanza sagrada quien baja al lago portado por los caballeros, dispuesto a bañarse para aliviar su mal. Gurnemanz sabe que tan sólo una cosa, que no quiere descubrir, puede sanar al anciano. Kundry, una extraña figura femenina, trae un fraseo balsámico que entrega al rey Amfortas; su agresividad despierta reservas en los escuderos de Gurnemanz. Sin embargo, éste solicita la compasión de los presentes hacia ella alu diendo al estado lamentable en que fue descubierta por Titurel, el padre de Amfortas, y-a la precariedad de la vida de Kundry. Una vez Amfortas ha sido bañado y aliviado por el bálsamo de Kundry, Gurnemanz pasa a relatar la historia del cáliz y de la lanza de Cristo, entregados para su custodia a Titurel, para lo cual fundó la Orden de los Caballeros del Graal. Klingsor, rechazado como miembro de la Orden, intentó sembrar la discordia entre los caballeros hasta el punto que distrajo la atención de Amfortas por medio de una encan tadora doncella, y le arrebató la lanza, con la que le abrió una herida incurable. De pronto, un joven desconocido es arrastrado hasta el lugar; ha herido mortalmente un cisne sagrado y no sabe dar explicaciones de su identidad. Kundry no tarda en descubrir a Parsifal, cuya historia conoce muy bien. Gurnemanz ruega entonces al joven que les acom pañe en la celebración de la Eucaristía, confiando en haber encon trado al elegido que todos esperaban. Durante la celebración de la Eucaristía se oye la voz de Titurel que pide a su hijo Amfortas que descubra el cáliz sagrado, cosa que teme a causa de su herida, pero que, finalmente realiza. Un manantial de luz inunda la sala. Acabado el sagrado ágape, la herida de Amfor tas se reabre; una solemne procesión le acompaña a sus aposentos. Gurnemanz interroga entonces a Parsifal, esperando que éste se mues tre como el elegido que todos suponen, pero el joven parece no haber entendido nada. Acto II Nos hallamos ahora en el castillo de Klingsor; éste, por medio de la magia, ejerce un poder omnímodo sobre Kundry a fin de que, gra cias a sus encantos femeninos, seduzca a toda aquella persona que él quiere destruir. Sabiendo por medio del espejo mágico que Parsi fal se acerca al castillo, Klingsor ordena que se ponga en funciona miento la estrategia de la seducción. De pronto no hallamos en el centro de un frondoso bosque en donde las muchachas-flor rodean a Parsifal con la intención de enamorarlo. Como que aquéllas no pueden nada contra el héroe, Kundry, trasformada en una belleza espectacular, llama al joven por su nombre. Aprovechando que conoce muy bien la infancia de Parsifal, intenta enternecerlo; en el mismo instante en que la mujer inicia el beso fatal y definitivo, Par sifal recuerda el dolor de Amfortas y la sagrada misión para la que ha sido llamado; Kundry, por su lado, recuerda también el castigo a que está forzada y la necesidad que tiene de encontrar a alguien que se le resista para verse libre. Klingsor aparece con la intención de destruir al héroe, pero el joven le arrebata la lanza y hace con ella el signo de la cruz, haciendo desaparecer el mago y su castillo. Mientras cae el telón, Kundry contempla redimida la marcha de Par sifal. Acto III Volvemos a encontrarnos en los dominios del Graal. Han pasado los años y todos han envejecido. Gurnemanz recoge a Kundry en su cabaña para que realice tareas domésticas. Llega entonces Parsi fal, vestido como caballero; una vez se ha librado de las armas a petición de Gurnemanz, explica los intentos de hallar remedio para Amfortas. Por su lado, Gurnemanz explica a Parsifal que Amfortas no se atreve a descubrir ya el Graal y en qué lamentable estado de decadencia se encuentran los caballeros. Titurel ha muerto y se pre paran las exequias. Parsifal es lavado en el agua del manantial sagrado y ungido. Finalmente, él mismo bautiza a Kundry, mientras se oyen los encantos del Viernes Santo. Los caballeros llegan trayendo la litera de Amfortas; todos insisten en que se debe iniciar la ceremonia de descubrimiento del Graal, pero el viejo se ve imposibilitado. Gurnemanz y Parsifal se mezclan entre los caballeros; el joven héroe coge entonces la lanza y toca con ella la herida de Amfortas, el cual queda emocionado y restablecido; des pués avanza hacia el Graal, que previamente los caballeros habían preparado, y lo descubre; una paloma blanca se deposita sobre su cabeza. cae Kundry muerta mientras los caballeros se arrodillan y Parsifal bendice la asamblea con el cáliz. lSai lels) la lilagia del snbor, ® Estructura escénica El Festival escénico sagrado que Richard Wagner presentó en 1882 como testamento espiritual es un producto operístico que sobrepasa cualquier medida, que presenta una propuesta escénica tan ambiciosa como ningún otro compositor hubiera podido ofrecer con éxito y que exige (según reza el sentido popular del término «parsifal») una atención superior en muchas ocasiones a lo que es posible exigir en un teatro de ópera. Consciente de todo ello, su autor confiaba en la incondicional adesión del público, hasta el punto de establecer cier tas normas referidas a los aplausos, como por ejemplo que sólo era posible manifestar el agrado o desagrado de la interpretación al fina lizar el último acto. Este detalle, aparentemente intrascendente, venía a redondear el carácter religioso y oratorial del espectáculo construido minuciosamente de acuerdo con ciertas convenciones, unas de extrac ción genérica -tales como la distribución de las voces-otras, de acuerdo con los propios recursos escénicos -como por ejemplo la temática, el ritmo interno o la utilización de la melodía, la reitera ción temática y la instrumentación. Wagner trabajaba en el esquema de Parsifal desde 1845; seducido por el Parcival de Wolfram von Eschenbach (ss.XII-XIII), aprove chó algunas ideas en su Lohengrin de 1850 y, finalmente, en 1857 inicia el trabajo sistemático que lo llevó hasta 1877; en estos veinte años maduró, como era costumbre en él, cada uno de los elemen tos. Así pues podemos disfrutar de una obra musicalmente madura; todos los ingredientes sirven perfectamente la finalidad para la que han sido pensados; si no descubrimos la agresividad armónica del Tristán e Isolda ni la tenacidad tímbrica de la Tetralogia, todo se encuentra en la dosis adecuada; si el «Leitmotiv» del Graal, por ejem plo, es una diatónica ascensión en la tonalidad de Lab mayor desde la dominante a la octava superior, pasando por casi todos los gra dos sucesivos, el tema de Kundry -que recuerda en cierta manera las expresiones de las Walkirias-, en la tonalidad de Re mayor, des ciende cromáticamente dos octavas a partir del Re agudo. Lo más fantástico de todo en Parsifal es la concepción narrativa, próxima al flash-back cinematográfico: todo transcurre para expli car la unción de Parsifal y la recuperación de las virtudes del Cáliz en Monsalvat. Esta atrevida transformación del ritmo del tiempo está subrayada por los recursos musicales: tanto el uso de los «Leitmo tive», como el «tempo» parsimonioso parecen contemplar el paso del tiempo sin que le afecte lo más mínimo. En una ópera monacal como ésta, dominan las voces masculinas y graves: Amfortas (barítono), Titurel (bajo), Gurnemanz (bajo), Kling sor (bajo), Parsifal (tenor), Kundry (soprano dramática), etc. Simé tricamente distribuidas en cada acto, las escenas narrativas son lentas, austeras, expresivas, de carácter épico y reminiscentes: Gur nemanz-Arnfortas, Gurnemanz-Parsifal, en el primer acto: Klingsor Kundry, Parsifal-Kundry, en el segundo: Gurnemanz-Parsifal en el tercero. Asimismo, cada acto cuenta con una transformación escé nica que requiere mucha imaginación por parte de escenógrafo y público; estas escenas, por el contrario, son brillantes, apoteósicas y colorísticas: Eucaristía en el primer acto; muchachas-flor, en el segundo; apoteosis eucarística en el tercero. Acto I Preludio: marco épico y reminiscente general de la ópera Escena primera: (Gurnemanz-Amfortas) (Gurnemanz-Kundry) Gurnemanz-Parsifal) un Mercedes a la seva mida Enlace instrumental: grandiosidad; paso del bosque al templo interior A Juncosa tenim de Monsalvat Escena segunda: coro de caballeros, procesión y Eucaristia (Gurnemanz-Parsifal) Acto II Vingui a conèixer tota la gamma d'automòbils Mercedes. La dinàmica Breve interludio instrumental: marco agresivo y mágico de Klingsor Escena primera: (Klingsor-Kundry) Escena segunda: clima seductor; paso del castillo al bosque (mu de la classe 190. La tecnologia dels models 200-300 i l'exclusivitat chachas-flor-Parsifal) (Kundry-Parsifal} Climax final de acto: destrucción del castillo de Klingsor de la classe S. Vingui a Auto-Juncosa, segur que hi trobarà un Mercedes Acto III Preludio instrumental: paisaje primaveral a la seva mida. Escena primera: (Gurnemanz-Parsifal} Encantos del Viernes Santo Escena segunda: conclusión: coro de caballeros, Eucaristia salvifica, bendición final (Parsifal) JUNCOSA SERVEI ESTRELLA X. A. Concessionari Oficial Mercedes-Benz AUTO JUNCOSA, S.L. EXPOSICiÓ I VENDES: VENDA I SERVEI: Ronda General Mitre, 215-217 Carrer Escipió, 24-32 Tel. 211 9258 Tel. 211 9208 08023 BARCELONA Tèlex: 50805 AUJU-E Fax: 417 1733 Travessera de 56 Gràcia, 08023 BARCELONA Tel. 2095799 08006 BARCELONA Richard Wagner y Parsifal El 22 de mayo de 1813 nacía en Leipzig Richard Wagner, hijo de Friedrich y Johanna. Niño dotado de rica fantasía, no inició estu dios sistemáticos de música hasta que ya no le era posible mostrar la precocidad de que habían hecho gala ilustres antecesores suyos, como Mozart y Beethoven; sin embargo -y sus escritos autobio gráficos están repletos de ello- quiso crearse una aureola de divina iniciación a la música que vinculó estrechamente al último de los com positores citados. Aunque su Sinfonia en Do (1832) no soporta bien la comparación, fue un ardiente defensor de las sinfonías beethove nianas, hasta el punto de inaugurar la primera piedra de su teatro de Bayreuth con una audición de la Novena Sinfonia del compositor de Bonn. El interés de su tarea reside en la ideación de un nuevo formato para el espectáculo operístico: nueva disposición teatral y nueva concep ción de la relación entre los elementos presentes (Gesamkunstwerk) como escenografía, iluminación, texto y música, etc. En este sen tido es necesario situar sus óperas y en especial Parsifal, la última de ellas, estrenada en el teatro de Bayreuth en 1882. El afán por crear un corpus unitario -manifestado ya en su Tetralogfa- hace vincu lar Parsifal con Lohengrin, el personaje principal de cuya ópera se manifiesta en el «racconto» como hijo del héroe Parsifal, guardián del Cáliz en Monsalvat. Después de la exultante inauguración del Festspielhaus de Bayreuth en agosto de 1876 con la Tetralogta, el teatro no reabrió sus puertas hasta el 26 de julio de 1882; entonces se ofrecía la «prernière» de una òpera sobre la que se había especulado mucho; la proximidad de la temàtica con algunos de los puntos del Dogma católico hizo sospechar que Wagner había cambiado sus parámetros ideológicos. No hace falta decir hasta qué punto los círculos musicales europeos esperaban noticias de la ópera. Cantaron aquella «prerníère» Her mann Winkelmann (Parsifal), Emil Scaria (Gurnemanz), Karl Hill (Klingsor), Theodor Reichmann (Amfortas) y Amalie Materna (Kundry); dirigió Hermann Levi. En principio, esta nueva produc ción, como las otras, no debía haber salido del teatro de Bayreuth. Los años de carencia acababan el 31 de diciembre de 1913 (es decir, treinta años después de la muerte del compositor, acaecida en 1883); sin embargo abundaron los intentos de representación en forma de oratorio y con carácter no autorizado por la viuda: entre ellos, en 1886 en el MET y en el mismo lugar en 1903, ya bajo la forma de ópera, después de diversos pleitos. La primera vez que Parsifal sonó fuera de Bayreuth con el permiso pertinente fue en la fecha antes mencionada, en Barcelona. A las 11 de la noche (a causa de su larga duración, los responsables del Liceo consiguieron el permiso opor- M O K A NUEVO COLOR DE MODA tuno para avanzar una hora el plazo legal) abría ias puertas el Gran Teatro del Liceo a una de las producciones operísticas más espera das de todos los tiempos. Francisco Viñas, Margot Kaftal, Cesare Formichi, Vincenzo Bettoni y Franz Beidler, en la dirección, fueron los protagonistas. Al día siguiente, primero de enero de 1914, ofre cieron estrenos de Parsifal Berlín, Breslau, Bremen, Kiel, Praga, Budapest, Bolonia, Roma y Madrid (en cuyo Teatro Real se ofrecie ron un total de 27 representaciones hasta el momento de su cierre). El ansia colectiva catalana (que, paradójicamente, no encontró extraña la traducción italina de Angelo Zanardi) descubría por doquier una Barcelona más wagnerista que nunca; así lo certificaba la «Revista Musical Catalana» en su número de noviembre: Acerca del estreno de Parsifal Qué es necesario, principalmente, para disfrutar un drama de Wagner? Con esta pregunta del título me refiero, especialmente, a lo que es necesario en el oyente y el espectador, a la preparación que necesita para fruición tal. Pero es evidente que, si no oye el drama bien ejecutado, no podrá, por bien preparado que esté, saborear sus inmortales bellezas. ¡Yes tan difícil obtener una buena o regular ejecución de uno de los dramas wagnerianos del segundo estilo! No porque tales dramas y tal música sean de especie absolutamente diferente de la que estamos acostum brados a oír, como suponen algunos que hablan siempre en tono campanudo y misterioso de los cánones wagnerian os, como de un código artístico escrito en lenguaje extraño para los no ini ciados, que solo ellos entienden, no: ¡Si lo que se necesita para una ejecución mediana de una ópera de wagner cabe dentro de las leyes del más elemental sentido común! Los dramas y la música de Wagner contiene tan solo mayor complejidad de ele mentos y de detalles que las otras óperas y la otra música; y sólo por ello es de más difícil ejecución. (M. Doménech E.) La devoción hacia esta obra wagneriana, sin embargo, no ha supe rado del todo en el ánimo de los productores el temor a su conte nido, de manera que es una de las óperas wagnerianas menos repre sentadas en el Liceo. El 27 de febrero de 1977 se contaban 80 representaciones. Desde entonces tan solo se ha representado en el seno de las temporadas primaverales de Pro Música, el 16, 19 y 22 MEDIAS de junio de 1983, con un total de 83 representaciones. x. A. Per ® fer un tast Parsifal Acte I Le rideau se lève sur le bois sacré devant le chateau du Graal. Gur no cal nemanz et les soldats se préocuppent par la santé d' Amfortas, (blessé perdre par klingsor avec la lance sacreée) qui est descendu sur une litière vers le lac pour s'y baigner afin d'alléger son mal. Cependant, seul Gurnemanz connaït la façon de guérir le vieillard. Une étrange l'estil femme, Kundry, arrive apportant un flácon qu'elle offre à Amfor tas. Gurnemanz rappelle à ses amis l'histoire de la femme, recueillie dans Ie bois par Titurel, Ie père d' Amfortas. Une fois que celui-ci a été plongé dans l'eau et soigné par le baume de Kundry, Gurne manz raconte I'histoire du calice sacré du Graal, utilisé dans la Der nière Cène et la lance qui transperça le cêté de J esús-Christ; ces deux objets sacrés furent autrefois confiés à Titurel qui crea l'Ordre des Chevaliers du Graal pour veiller sur eux à tout jamais. Klingsor, banni de l'Ordre, réuissit à voler la lance et à en blesser son gardien, Amfor tas. Soudain, un jeune homme inconnu est amené jusque-Ià; il a blessé un cygne du bois sacré et maintenant il est incapable de dire son nom ni d'ou il vient. Kundry connaït bien le héros, il s'agit de Parsifal. Alors Gurnemanz lui demande de l'acompagner à la célébration de l'Eucharistie, tout en attendant d'y trouver l'élu que tout le monde espère. Pendant la célébration on entend la voix de Titurel qui demande à son fils de découvrir le calice sacré, celui-ci craint de le faire à cause de sa plaie; cependant, Amfortas découvre le Graal; une lumière mystérieuse inonde la salle. Une fois la cérémonie finie, le sang coule de la blessure d'Amfortas. Gurnemanz interroge alors Parsifal sur ce qu'il vient de vivre, mais Ie jeune homme ne semble avoir rien compris. Acte II e c '" "' Nous sommes maintenant dans Ie chateau de "' Klingsor; celui-ci, par is la exerce un total sur afin séduise tou o; magie, pouvoir Kundry qu'elle � tes les personnes du sexe masculin dont Klingsor veut la perte. Sachant <:J que Parsifal se dirige ver le chateau, il ordonne que le piège soit dressé. Nous trouvons bientót dans un bois ou les filles-fIeur entourent Par sifal et essaient de le séduire; celles-ci ne pouvant rien contre le héros, c'est Kundry, transformée en une femme de surprenante beauté, qui appelle Parsifal par son nom. La femme profite de ce qu'elle con naït très bien l'enfance de Parsifal pour attendrir Ie jeune homme; mais au moment ou Kundry s'apprète à donner le baiser funeste, Rambla dels Estudis,115 Parsifal se rappelle d'Amfortas et de la mission sacrée dont on l'a Per menjar bé, bo i ràpid. chargé. Kundry évoque aussi le chátiment qui lui est imposé et le besoin qu'elle a de trouver quelqu'un qui la refuse por se voir libé rée. Alars Klingsor apparaït avec l'intention de détruire Parsifal, mais le héros, prenant la lance, fait le signe de la croix et, brusquement, le cháteau disparaït. Tandis que le rideau tombe, Kundry contemple Parsifal s'éloigner. Acte II Nous sommes à nouveau dans les domaines du Graal. De longues années se sant écoulées. Gurnemanz trouve Kundry dans les buis sons et lui offre de s'occuper de sa cabane. Un peu plus tard un che valier arrive sur la place; une fais dépouillé de ses armes, Parsifal racconte les efforts inutiles qui a faits pour obtenir la guérisson d'Amfortas. De son coté, Gurnemanz se plaint de ce qu'Amfortas ne veut pas découvrir Ie calice sacré et de la dégradation de l'ordre. Titurel est mort et on prépare ses funérailles. Parsifal plonge dans l'eau sacrée du Iac et puis il est oint comme rai. Finalment, tandis que celui-ci baptise Kundry, résonne l'enchantement du Vendredi Saint. Les chevaliers arrivent portant la litère d' Amfortas; tout le monde attend que commence la cérémonie au cours de laquelle sera décou vert le calice sacré. Amfortas se sent accablé par la douleur. Alars, Parsifal, prenant la lance du Christ, touche de sa pointe la blessure d'Amfortas émerveillé; avançant vers Ie Graal, il prend Ie calice sacré et le montre aux chevaliers; une blanche colombe se pose sur la tête de Parsifal. Kundry tombe morte tandis que les chevaliers s'agenoui llent et que le héros les bénit avec le calice. Parsifal Act I We are at the sacred wood at the castle of Grail. Gurnemanz and his companions want to find out about Amfortas'health. He had been injured by the sacred lance at Klingsor and was going down to the lake to bathe in order to alleviate his wound. Gurnemanz however, knows that only one thing which he does not want to make known, will cure the old man. Kundry, an odd female character brings a flask of balsam which she gives to Amfortas in an aggressive tone which arouses the suspicions of Gurnemanz'squires. Nonetheless the later demands the compassion of those present and mentions the lamen table state in which Titurel, Amfortas'father, was found and the pre carious state of health of Kundry. Once Amfortas has been bathed and alliviated by Kundry's balsam, Gurnemanz goes on to tell the story of the chalice and lance of Christ, handed over to the custody of Titurel who founded the order of the Holy Grail. Klingsor inte rrupted the peace of the knights and managed to distract Amfor tas'attention by means of a beatiful maiden. Then he grabbed his lance and wounded him fatally. Suddenly an unknown young man is dragged to the scene; he has killed the sacred swan and won't ack nowledge who he is. Kundry doesn't take long to discover that he is Parsifal, whose story she knows. Gurnemanz asks the young man to accompany him to celebrate the Eucharist, imagining that he is the chosen one they were expecting. During the celebration of Eucharist Titurel's voice can be heard asking his son Amfortas to uncover te sacred chalice. He is afraid but does so. A flash of light floods the room. Once the sacred meal is over Amfortas'wound revives. A solemn procession accompanies Amfortas. Gurnemanz then interrogates Parsifal hoping he will reveal that he is the chosen one but the young man appears unaware of what has happened. Act II We are now at the Klingsor's castle. Through magic, he excercises total power over Kundry so that her femenine charms can seduce anybody that the he wants to destroy. Knowing that Parsifal is coming to the castle, he gives the order to ensnare him. Suddenly we are in the middle of the wood where flower-girls surround Parsifal an try to seduce him. As they don't succeed, Kundry, transformed into a spectacular beauty, calls Parsifal by his name. The woman avails of the fact that she knows about his childhood and endears the young man. Just at the beginning of the fatal kiss, Parsifal remembers Amfortas'pain and the sacred mission to which he had been called. Kundry also remembers the punishment to which she is submitted and the need to find somebody who will resist her in order to be freed. Klingsor appears with the intention to destroy Parsifal but the young man takes the lance and makes the sign of the cross. This makes the wizard and his castle dissapear. In the meantime the cur tain falls and Kundry, now redeemed, contemplates Parsifal's departure. Act III We are again in the Grail domains. Years have gone by and every body is older. Gurnemanz takes Kundry on his cabin and has her do housework. Then Parsifal arrives dressed as a knight. Once he has taken off his arms on request by Gurnemanz, he tells of his attempts to find a cure for Amfortas. Gurnemanz then tells Parsifal how Amfortas does not dare uncover the Grail and how the knights are in a lamentable state of decadence. Titurel has died and the fune ral is being prepared. Parsifal is washed in the waters of the sacred stream and anointed. Finally, Kundry is baptised while all listen to the Good Friday charms. The knights arrive carrying Amfortas'litter. AIl want the ceremony to uncover the Grail to begin but the old man knows he cannot do so. Gurnemanz and Parsifal mix among the knights; the young hero takes the lance and touches the wounded Amfortas who is moved. Then he goes to the Grail which the knights have previously prepa red and uncovers it. A white dove fiies on to his head. Kundry falls dead while the knights and Parsifal blesses the assembly with the chalice. LECCION MAGISTRAL ® «Parsifal» en el disco (Se relacionan únicamente las más destacadas versiones en disco comer cial. Los personajes son mencionados en este orden: Parsifal, Kundry, Gurnemanz, Amfortas y Klingsor. Se indica fecha de grabación ori ginal, orquesta y director.) 1950 MELODRAM MEL 36041 (reedición en Compact Disc) Africo Baldelli, Maria Callas, Boris Christoff, Rolando Pane rai y Dimitri Lopatto. Coro y Orquesta de la RAI de Roma. Dir.: Vittorio Gui. 1951 DECCA 411 786-lDM5 Wolfgang Windgassen, Martha Moedl, Ludwig Weber, del Fes George London y Hermann Uhde. Coro y Orquesta tival de Bayreuth. Dir.: H. Knappertsbusch. 1953 LAUDIS LCD 4006 (reedición en Compact Disc) Ramón Vinay, Martha Moedl, Ludwig Weber, George Lon de don y Hermann Uhde. Coro y Orquesta del Festival Bay reuth. Dir.: Clemens Krauss. 1962 PHILIPS 416 390-2PH4 (reedición en Compact Disc) Jess Thomas, Irene Dallis, Hans Hotter, George London y Gustav Neidlinger. Coro y Orquesta del Festival de Bayreuth. Dir.: H. Knappertsbusch. 1964 MELODRAM MEL 643 Jon Vickers, Barbro Ericson, Hans Hotter, Thomas Stewart Festival de y Gustav Neidlinger. Coro y Orquesta del Bay reuth. Dir.: H. Knappertsbusch. 1970 DEUTSCHE GRAMMOPHON 2720 034 James King, Gwyneth Jones, Franz Crass, Thomas Stewart Festival de y Donald McIntyre. Coro y Orquesta del Bayreuth. Dir.: Pierre Boulez. 1972 DECCA 417 143-2DH4 (reedición en Compact Disc) René Kalla, Christa Ludwig, Gottlob Frick, Dietrich Fischer Filar Dieskau y Zoltan Kélémen. Coro de la Opera y Orquesta mónica de Viena. Dir.: Sir George Solti. 1980 DEUTSCHE GRAMMOPHON 413 347-2GH4 (edición en ABS de seri Compact Disc) Peter Hofmann, Dunja Vejzovic, Kurt Moll, José van Dam Alemana y Siegmund Nimsgern. Coro de la Opera y Orquesta Filarmónica de Berlín. Dir.: H.v.Karajan. SCORPIO GHIA 2.9 i. TODO UN FORO. «ID de interpretación musical wagneriana. Si las extremas corresponden 1982 NUM 750105 (edición en Compact Disc) E�ATO a dos emotivos acontecimientos -reapertura de los Festivales, en Goldberg, Yvonne Minton, Robert Lloyd, Wolfgang Relfler de en el 64- sea la del el.Sl , y última representación Kna, quizá Schone y Aage Haugland. Coro Filarmónico de Praga y 62 la versión de tener como de referencia. Está, ade Orquesta filarmónica de Monte-Carlo. Dir.: Armin Jordan. que hayamos más, muy bien grabada y la orquesta y el coro -éste dirigido de manera gloriosa por Wilhelm Pitz- dan de sí el máximo. El equipo 1985 EMI CDS 7 49182-8 (edición en Compact Disc) de un nivel cuenta además con el «Gurnemanz» Warren Ellsworth, Waltraud Meier, Donald McIntyre Phi vocal, muy digno, de Hotter y el «Klingsor» de I)leidlinger, dos auténticas lecciones de llip y Nicholas Folwell. Coro y Orquesta de la .Joll Òpera vocal dramática, Nacional Galesa. Dir.: Sir Reginald Goodall. interpretación y Clemens Krauss, eximio director straussiano, se aproxima a la obra con su personal enfoque del drama wagneriano: «tempi» en general 1985 PHILLIPS 416 842 (edición en Compact Disc) -la suya es, junto a la de Boulez, la lectura más rápida de Peter Hofmann, Waltraud Meier, Hans Sotin, Simon Estes ligeros la obra: 3 horas y 57 minutos- texturas transparentes, planteamiento y Mazura. Coro y Orquesta del Festival de Bayreuth. �ranz destacando lo más lo tras DIr.: James Levine. discursivo a grandes trazos, episódico que cendente. Versión interesante para acercarse, por primera vez, a Par sifal. Sin duda es Parsifal una de las óperas que con mayor intensidad Pierre Boulez, en su primera grabación bayreuthiana, evidencia el en el resultado global de su interpretación, la impronta del a�usan, divorcio entre las wagnerianas y su propia de El discurso dramático construido completo concepciones dlrect?r wagneriano, «liberar» orq,uesta. y poco definida ideología musical. El propósito de la obra a partir de la celula generadora del «Leitmotiv» en dilatadas macro de su carga «monumental» ofrece una lectura superficial. estructuras que han de fluir con la necesaria continuidad' la dialéc Solti cuenta con el sonido orquestal más aterciopelado -nada menos tica de asegura la unidad musical y poéti�a; el juego !a transici�n" q�e la Filarmónica vienesa-, evita con fortuna toda precipitación tensiones; la dinámica; la acentuación justa; la peculiarísima tím que de. can y construye una textura clara. Dirección muy pendiente de los bnca de la orquesta parsifaliana y su empaste con las voces (ya solistas tantes no exenta de fuerza dramática. Sonido magnífico y un equipo o del coro) dentro de una concepción espacial del sonido, organi y formidable de «Muchachas-flor» (con Te Kanawa y Popp) y el inte zado en la mente de Wagner a partir de las concretas características resante «Titurel» de Hotter. acústicas del Festspielhaus de Bayreuth, todo ello no está evidente es el último maestro ha la mente al Herbert von Karajan gran que registrado alcance de cualquier maestro, por experimentado que éste aun cuando la suya no sea una interpretación redonda sea en el campo operístico tradicional. ópera y -en por las voces- es innegable la belleza del mundo Ese «ir más allá» de lo meramente ese de ser un particular, funcional, dejar la sonoro, la notable tensión dramática (en el segundo acto) y pro honrado y eficaz director de ópera para convertirse en el «oficiante»de del con un del Viernes Santo un gresiva iluminación tercero, episodio �·ito q�e se enr.aiza .tanto en el cristianismo como en el paganismo poético y hondamente sentido. Tercera opción (tras Kna/Krauss y -:-sm sus implicaciones psicológicas- requiere, sin duda esa ?lvldar Solti). dirección atípica, tan difícil de encontrar hoy. De las batutas' que Armin Jordan responde con eficacia puramente artesanal, en una ver en el pasado recrearon esta partitura -desde Hermann Levi a Wil sión quizá condicionada por el ritmo del medio (cinematográfico) helm Furtwaengler, pasando por Richard Strauss, Arturo Toscanini al que presta soporte musical. von conservamos en disco el precioso, aunque o, F�anz _Hoesslin- El registro de Sir Reginald Goodall, muy favorablemente acogido por tecrucamente imperfecto, documento de Karl Muck, tomado en Berlín la crítica británica, se distingue por la amplitud y convicción del dis y entre 1927 y 1928 (OPAL 837/8) y, como visión panorá �ayreuth curso. de tradición interpretativa anterior a la segunda guerra mun �Ica ,la El de James Levine, espectacularmente grabado, dial, el album conmemorativo editado en 1982 en ocasión del cente trabajo bayreuthiano ofrece una musical de trazo sonoridad rotunda y a nario estreno de lC 137 grafía grueso, Parsifal (EMI 78174/75). inti d�l veces ampulosa. La claridad de la textura, en los pasajes más Las versiones completas dirigidas por Knapperstbusch entre 1951-1964 mistas, contrasta con la violencia de los grandes clímax. Su enorme desafían el paso del tiempo y la comparecencia de cualquier rival duración (4 horas 38 minutos) cuenta entre las más dilatadas en Bay Preservadas en disco, de manera completa, en seis oca n:oderno. reuth. sienes, nos permiten asistir a un curso integral (incluido el doctorado) El papel de Parsifal, de carácter dramático aunque exige matices expresivos muy líricos (su tesitura va del Re bemol. al La J) tuvo en Winkelmann, Van Dyck, Schmedes, von Bary, Viñas, Kirchhof y, sobre todos ellos, el inmenso Lauritz Melchior grandes valederos en el pasado. Del muy lírico G. Pistar se conserva un tercer acto, muy bien cantado, con la dirección de Karl Muck. De Melchior, un docu mento de 1938, con un glorioso Friedrich Schorr y una juvenil Kirs ten Flagstad. Después de 1951, Wolfgang Windgassen, Ramón Vinay y Jan Vickers han sido los más grandes intérpretes en Bayreuth. René Kalla da la medida perfecta del joven «necio y puro»; poético y mati zado en la escena del Viernes Santo. Jess Thomas eficaz e incluso emotivo, King un poco tenso y con expresión menos personal y Sieg fried Jerusalem (quien todavía no ha grabado el «rêle») en una hon rosísima segunda línea. Peter Hofmann y Reiner Goldberg. Kundry es una voz tipo «Falcon» (con registros de mezzo y de soprano, desde el Soh al Si.) generalmente interpretada con insufi ciencia (vocal o dramática). Dejando a las históricas Leider, Thor borg, Lardsén-Todsen, las grandes intérpretes de postguerra son Martha Moedl, Astrid Varnay y Régine Crespin (ésta, con Kna, en 1958, toma bayreuthiana editada por MELODRAM MEL 583). Gwyneth Jones, Christa Ludwig, Yvonne Minton y Dunja Vejzovic defienden esta parte. Una Kundry no germánica es Marla Callas, de lacerante expresividad y poderosos medios vocales (llega sin dificul tad a los extremos de la tesitura). Actualmente, la excelente y pro metedora Waltraud Meier mantiene bastante alto este difícil papel. Gurnemanz (bajo lírico, pero con potencia y resistencia, de Sol bemol, a FaJ) ha sido espléndidamente cantado por Ivar Andrésen y Alexander Kipnis (éste aparece, con Fritz Wolff y dirección de Sieg fried Wagner, en un histórico registro del «Encantamiento de Vier nes Santo»), Casi todos los citados en nuestra discografía han cum plido con entera dignidad -a veces, con excelsitud, como Hans Hotter- y hay que destacar a Kurt Moll (por la redondez del sonido), a Ludwig Weber (por la autoridad) y a Gottlob Frick (por lo pene trante del timbre). Amfortas (del La bemoll al Soh) requiere una expresión dolorosa, que jamás habrá de exagerarse. Además de Heinrich Schlussnus, el incomparable Herbert Jannsen o Ludwig Hofmann, George London (medios generoso), Dietrich Fischer-Dieskau (gran fraseador), Tho mas Stewart, el eficaz José van Dam y el honorable Eberhard Waech ter (con Kna, 1958) son dignos de recuerdo. Klingsor es un papel breve pero intenso (su tesitura se mueve del La sostenido: al Fa sostenidos). Sin duda, Hermann Uhde (de expresión entre satánica y doliente) y Gustav Neidlinger (incomparable «Albe rich») dejan muy atrás a los eficaces Zoltan Kélémen y Siegmund Nimsgern. En baja forma, Franz Mazura e inadecuado Aage Hau gland. ® ® i al en Los breves cometidos de Titurel y de las Muchachas-Flor han ser Notes importants: En atenció als artistes públic general, en americana i vido, en ocasiones, para la exhibición de voces alejadas de este reper s'exigeix l'adequada correcció el vestir (senyors: torio (Montserrat Caballé, Kiri Te Kanawa) o de auténtico lujo en corbata), i es prega la màxima puntualitat: no es permetrà base a grandes especialistas (caso de Hans Hotter). l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verifi car enregistraments, fotografies o filmar escenes de cap mena. Gonzalo Badenes El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes o els intèrprets" anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa I' Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'uti litzar al Saló del 1er. pis i el vestíbul de l'entrada. t Accés pel carrer Sant Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a G\. minusvàlids. Comentaris: Roger Alier, Xosé Aviñoa, Pau Nadal. Coordinador d'aquest programa: Xosé Aviñoa Programes: Publi-Tempo Portada. Disseny: América Sánchez ® Pròximes funcions Salome R. Strauss Montserrat Caballé, Vera Baniewicz, Alfred Muff (dies 27-30/XII i 2/1), Bodo Brickman (dies 5-8/1), Horst Hiestermann, Hans Soyer, Josep Ruiz, Rosa Ma. Ysàs, Vicenç Esteve, Antoni Comas, Alfredo Heilbron, Stefano Palatchi, Antoni Lluch, Nevec Belamaric, Alfred Burgstaller, Jacob Will, Rosa Ma. Conesa Director d'Orquestra: Uwe Mund Director d'Escena: J ochen Ulrich Escenografia: Katrin Kegler Disseny de llums: Hans Toelstede Vestuari: Marie-Theres Cramer Nova Producció: Gran Teatre del Liceu Funció de Gala Dimarts, 27 de desembre, 21 h., funció núm. 41, torn A Divendres, 30 de desembre, 21 h., funció núm. 42, torn C Dilluns, 2 de gener, 21 h., funció núm. 43, torn D Dijous, 5 de gener, 21 h., funció núm. 44, torn B Diumenge, 8 de gener, 17 h., funció núm. 45, torn T Khovantxina M.P. Musorgski Matti Salminen, Maurizio Frusoni, Wieslaw Ochmann, Hartmut Welker, Martti Talvela, Ruza Baldani, Florindo Andreolli, Renata Daltin, Giancarlo Boldrini, Sergio Kalabakos, Francesco Memeo, Alfred Werner, Svetlana Kotlenko Director d'Orquestra: Janos Kulka Director d'Escena: Emil Bochnakov Directors del Cor: Romano Gandolfi - Vittorio Sicuri Decorats i Vestuari: Emil Bochnakov Producció: Teatre de l'Òpera de Sòfia Funció de Gala Dilluns, 16 de gener, 21 h., funció núm. 46, torn D Dimecres, 18 de gener, 21 h., funció núm. 47, tom B Divendres, 20 de gener, 21 h., funció núm. 48, torn C Diumenge, 22 de gener, 17 h., funció núm. 49, torn T Dimarts, 24 de gener, 21 h., funció núm. 50, torn A