Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental

2019-2022

PART B. Anàlisi de situació Document preliminar , pendent de correcció gramatical V. 09.01.19

1

Contingut 1. Territori i entorn ...... 5 1.1 El territori ...... 5 1.2 L’entorn ...... 6 2. Població ...... 14 2.1 Població de referència CatSalut ...... 14 2.2 Estructura de la població ...... 15 2.3 Població d’altres nacionalitats ...... 18 2.4 Densitat de població ...... 19 2.5 Població estacional ETCA (equivalent a temps complert anual) ...... 20 2.6 Projeccions de població ...... 20 3. Dades socioeconòmiques ...... 23 3.1 Ocupació, rendes i classe social ...... 23 3.2 Nivell d’estudis ...... 25 3.3 Renda familiar disponible bruta ...... 26 3.4 Copagament de farmàcia ...... 26 3.5 Població que viu sola ...... 27 3.6 Índex socioeconòmic compost ...... 28 4. Estils de vida ...... 32 5. Estat de Salut ...... 36 5.1 Mortalitat ...... 36 5.2 Esperança de vida ...... 38 5.3 Morbiditat poblacional ...... 38 5.3.1 Grups de morbiditat ajustats (GMA) ...... 38 5.3.2 Prevalences ...... 40 5.3.3 Malalties de declaració obligatòria ...... 48 5.3.4 Salut maternoinfantil ...... 52 5.3.5 Accidents de trànsit ...... 52 6. Recursos i oferta de serveis (Principals dispositius i centres) ...... 55 6.1 Atenció primària ...... 55 6.1.1 Centres d’Atenció Primària i Consultoris locals...... 55 6.1.2 Atenció sanitària als centres d’internament penitenciari ...... 57 6.1.3 Centres d´Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) ...... 57

2

Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental

6.1.4 Rehabilitació ...... 58 6.1.5 Farmàcies ...... 59 6.2 Hospitals ...... 59 6.2.1 Provisió ...... 59 6.2.2 Estructura ...... 60 6.2.3 Recursos Humans...... 60 6.2.4 Història dels centres ...... 61 6.3 Atenció urgent ...... 63 6.3.1 El Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) ...... 63 6.3.2 Dispositius d´atenció continuada ...... 65 6.3.3 Bases del SEM (Sistema d´Emergències Mèdiques) ...... 66 6.4 Atenció sociosanitària ...... 68 6.5 Atenció a la Salut mental i addiccions ...... 70 6.6 Salut Pública ...... 73 6.7 Mapa de contractació 2017 / Recursos econòmics ...... 73 6.8 Articulació i Aliances entre centres ...... 76 6.9 Inversions en equipaments al sector Sanitari del Vallès Oriental ...... 77 7. Ús dels serveis, resultats i satisfacció ...... 81 7.1 Atenció Primària ...... 81 7.1.1 Activitat dels equips d’Atenció primària (EAP) ...... 81 7.1.2 Dades sobre adequació d’atenció i resolució dels equips d’Atenció primària (EAP)82 7.1.3 Dades sobre l´efectivitat de l´atenció dels equips d’Atenció primària (EAP) ...... 83 7.1.4 Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) ...... 85 7.1.5 Intervencions comunitàries ...... 86 7.1.6 Rehabilitació ...... 87 7.2 Atenció Especialitzada...... 89 7.2.1 Anàlisi de les altes hospitalàries ...... 89 7.2.2 Activitat de consultes externes hospitalàries ...... 97 7.2.3 Terciarisme, fluxos regulats i plans directors ...... 98 7.2.4 Programes poblacionals de detecció precoç ...... 107 Programa de Cribratge de càncer de colon-recte ...... 109 7.2.5 Accessibilitat i Llistes d´espera ...... 111 7.3 Atenció urgent ...... 118 7.3.1 Atenció Urgent Hospitalària ...... 118

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 3 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental

7.3.2 Atenció Urgent en Atenció Primària ...... 119 7.3.3 Activitat del SEM i transport sanitari urgent ...... 121 7.3.4 Transport Sanitari No Urgent (TSNU) ...... 122 7.4 Atenció sociosanitària ...... 124 7.5 Atenció a la Salut Mental i addiccions ...... 128 7.5.1. Dades d’activat per adults i població infantil i juvenil ...... 128 7.5.2. Prevenció de les drogodependències ...... 130 7.6 Activitat i resultat en Salut pública ...... 132 7.6.1. Protecció de la salut ...... 132 7.6.2 Promoció de la salut ...... 135 7.6.3 Vigilància de la salut pública ...... 139 7.7 Ús dels medicaments ...... 143 7.8 Opinió de l’usuari ...... 151 7.8.1 Reclamacions ...... 151 7.8.2 Enquestes de satisfacció (PLAENSA) ...... 153 7.9 Tecnologies de la informació i comunicació ...... 160 7.9.1 La Meva Salut: Acreditacions i e-Consulta ...... 160 7.9.2 Projecte iS3...... 162

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 4 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

1. Territori i entorn 1.1 El territori El territori català es divideix en set regions sanitàries, delimitades a partir de factors geogràfics, socioeconòmics i demogràfics. Compten amb una dotació adequada de recursos sanitaris d'atenció primària i d'atenció especialitzada per atendre les necessitats de la població. Cada regió s'ordena, al seu torn, en sectors sanitaris, que es poden agrupar en Àrees de Gestió Assistencials (AGA) que a la vegada es configuren en un conjunt d’Àrees Bàsiques de Salut (ABS), formades per barris o districtes a les àrees urbanes, o per un o més municipis en l'àmbit rural.

El Sector Sanitari Vallès Oriental pertany a la Regió Sanitària (RS) de a la demarcació Metropolitana Nord. El territori es divideix en 19 ABS i s’ordena funcionalment en tres AGA: Baix Vallès, Vallès Oriental central i Baix . Aplega 42 municipis, 39 de la del Vallès Oriental i 3 del Vallès Occidental (, Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda). Aquests 3 municipis representen el 9% de la població del sector i el 24% de la població de l’AGA Baix Vallès.

Taula 1. Àrees Bàsiques de Salut segons Àrea de Gestió Assistencial

AGA Vallès Oriental Central 095 121 164 Montornès/Montmeló 284 1 – Oest 285 Granollers 2 – Nord 286 Granollers 3 – Centre Est 287 Granollers 4 – Sud 315 Vall del Tenes 355 La Roca del Vallès AGA Baix Montseny 207 376 Alt Mogent AGA Baix Vallès 089 150 175 Parets del Vallès 230 Santa Perpètua de Mogoda 300 348 Mollet del Vallès-1 Est 349 Mollet del Vallès-2 Oest 391 Palau-solità i Plegamans

5

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

(La major part d’aquest capítol fa referència a les dades de la comarca del Vallès Oriental. No inclou, per tant, els municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans ni Gallifa si no se’n fa especial referència).

És un territori que es caracteritza per la seva gran heterogeneïtat, ja que combina zones de gran implantació industrial i urbana amb zones amb un marcat caràcter rural.

La comarca del Vallès Oriental té una superfície de 735 km2, el 9,5% de la superfície de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 39 municipis que tenen una superfície mitjana de prop de 19 km2, la tercera més petita, i a sis quilòmetres quadrats de la mitjana total. Granollers n’és la capital.

Amb una densitat de població de 546 hab./km2, ocupa la sisena posició en el rànquing de totes les comarques. La capital, Granollers, aplega el 15% de la població comarcal, seguida de Mollet del Vallès (13%).

A l’Annex núm. 1 Municipis del Sector sanitari Vallès Oriental es presenta la relació del municipis que composen el Sector sanitari i la distribució de la població i superfície segons dades d’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

1.2 L’entorn La comarca compta amb nombrosos espais naturals molt ben conservats i amb una varietat de paisatges de gran bellesa: el Parc Natural del Montseny, catalogat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera l’any 1978, el Montnegre (que des del 1986 forma part del parc natural del Montnegre-Corredor, que ocupa el Maresme i el Vallès Oriental) i el Corredor, la zona dels cingles de Bertí, amb el seu característic perfil rocós i on es pot trobar el santuari de Sant Miquel del Fai, o el Parc Rural de Gallecs.

El turisme pròpiament dit és poc important, però l’estiueig gaudí de bona tradició als vessants de les serralades, i fins en viles importants, com la vila balneària de la Garriga, i d’altres com i . Més recentment, nombroses localitats petites o mitjanes han crescut en haver-se convertit en poblacions dormitori de ciutats com Granollers, Barcelona i municipis adjacents. Per altra banda, per la bellesa dels seus paratges, atreuen un gran nombre de visitants, provinents majoritàriament de Barcelona i el seu cinturó industrial. L’any 1990 va ser inaugurat un circuit permanent de velocitat a Montmeló, d’una amplada de 10m i 12m i una llargada de 4.750m. (Circuit de Barcelona-Catalunya).

Les places en establiments hotelers l’any 2016 eren de 3.886, 2.415 en càmpings i 406 en establiments de turisme rural. En relació amb la demanda, es registra un important creixement del 40,4% en el nombre de turistes allotjats en hotels, i un increment del 27,6% en el nombre de pernoctacions per aquest mateix any.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 6 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

El clima del Vallès Oriental és diferent segons la zona degut a l’orografia del terreny, és Mediterrani Prelitoral Central a la plana del Vallès, Mediterrani Prelitoral Nord al massís del Montseny i al sud de l’altiplà del Moianès és Mediterrani Continental. La distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual escàs exceptuant les parts més elevades on el total anual és abundant. Distingim dos règims pluviomètrics estacionals diferents, TPEH (Tardor, Primavera, Estiu, Hivern; considerant de major a menor les estacions més plujoses) a la meitat oriental i TPHE a la meitat occidental de la comarca. Pel que fa al règim tèrmic, fora dels indrets de muntanya, els estius són calorosos i els hiverns són moderats. El període lliure de glaçades abasta tan sols 5 mesos, de maig a setembre. Cal destacar les freqüents inversions tèrmiques sobretot a l’hivern a la depressió del Vallès.

Quant a l’activitat econòmica, l’Informe territorial de la demarcació de Barcelona de juliol de 2017, elaborat per la Diputació de Barcelona®, Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona®, estima 12.262 empreses a la comarca del Vallès Oriental per l’any 2016. Destacant els sectors del comerç a detall i a l’engròs de vehicles de motor i les empreses de serveis de menjar i begudes tant pel nombre d’empreses com pel volum de treballadors que n’ocupen. Taula 2. Activitat econòmica 2016. Tipus d'empresa i L’agricultura és gairebé residual, i distribució aporta només el 0,3% del Valor Tipus d'empresa Nombre Percentatge Afegit Brut (VAB) comarcal (2011), Agricultura 92 0,75% contra l’1% de Catalunya en Indústria 2.144 17,48% conjunt. La indústria ha estat Construcció 1.200 9,79% tradicionalment el sector més Serveis 8.826 71,98% Total 12.262 important. Actualment els serveis són el primer sector, tant pel que fa Font: Informe territorial de la demarcació de Barcelona de juliol de 2017. Diputació de Barcelona. a aportació del VAB comarcal (54,7% el 2010), com a la dedicació laboral (63,3% dels actius ocupats) i la seva importància a la comarca és sensiblement superior a la del conjunt de Catalunya (35,1% enfront del 19,9% pel conjunt català). Ja a mitjans de segle XIX Granollers era un dels primers nuclis tèxtils cotoners de Catalunya. El predomini del sector tèxtil era incontrovertible, però amb la crisi del 2008 aquesta branca ha perdut posicions en favor de la química, la farmacèutica, el cautxú, i l’alimentació. Hi ha dues grans àrees de concentració industrial: l’àrea de Mollet i rodalia i l’àrea de Granollers.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 7 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

La infraestructura viària, considerablement densa, respon a les necessitats d’una àrea industrial, fortament poblada i amb un alt volum d’intercanvis. Les carreteres, que en part han compensat l’insatisfactori funcionament del ferrocarril (especialment el de la línia de Puigcerdà, contrarestada per l’actual C-17), han estat de construcció més tardanes. Les comunicacions transversals són deficients i, tot i que han millorat amb el nou traçat de l’autopista A-7, encara continuen les dificultats per desplaçar-se del Bages al Maresme.

A partir de les dades de 2016 de la Dirección General de Tráfico del Ministerio del Interior de l’estat espanyol, Idescat situa la taxa de vehicles per 1.000 habitants al Vallès oriental en 728 vehicles, valor superior al de la mitjana catalana (693 vehicles per 1.000 habitants).

Taula 3. Parc d’automòbils. Volum i taxa de vehicles 2016 Tipus de vehicle Taxa per Tractors Moto- Furgonetes Total 1.000 Turismes Autobusos Altres industrials cicletes i camions habitants Vallès 202.487 2.179 33.598 43.688 241 8.882 291.075 728 Oriental Catalunya 3.436.27 146.8 5.171.59 26.632 782.564 770.452 8.821 693 1 52 2 Àmbit 1.972.92 65.17 2.946.98 11.734 521.611 370.022 5.521 619 Metropolità 9 2 9 Font: Institut d'Estadística de Catalunya –Idescat-, a partir de les dades de la DGT del Ministeri de l'Interior. https://www.idescat.cat/pub/aec/588

Segons la Subdirecció de Salut Pública de Barcelona l’any 2017 el Sector Vallès Oriental comptava amb unes 1.037 indústries alimentàries inscrites al RSIPAC (Registre sanitari d’indústries i productes alimentaris de Catalunya) respecte a les 6.738 que hi ha inscrites a la Subdirecció Regional a Barcelona. Una gran part de les empreses al Vallès Oriental són magatzems polivalents (468 de 1.037) i en segon lloc de menjars preparats i complements alimentosos (137 de les 1.037).

Els menjadors per a col·lectivitats s’inscriuen d’ofici (no cal sol·licitud prèvia) i al Vallès Oriental n’hi ha 328 dels 2.480 de la Subdirecció Regional a Barcelona, que corresponen a escoles i llars

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 8 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

d’infants, allotjaments infanto juvenils, centres socials residencials, hospitals i sociosanitaris, menjadors laborals, menjadors socials i residències geriàtriques i centres de dia. Les inspeccions en allotjaments infanto juvenils i hospitals i sociosanitaris, són anuals.

Taula 4. Registre sanitari d’indústries i productes alimentaris de Catalunya de menjadors per a col·lectivitats. Vallès Oriental, 2017 Subdirecció Percentatge sobre Tipus d'establiment Total Vallès Oriental Regional a total regional Barcelona Barcelona Allotjaments Infanto Juvenils 24 Centre social residencial 17 Escoles, Llars d’infants i IES 181 Hospital i sociosanitaris 6 Menjador laboral 37 Menjador social 5 Residències geriàtriques i centres de dia 58 Total: 328 2.480 13.23% Font: SIAPS (Sistema d’informació ASPCAT).

A la Subdirecció Regional de Salut Pública a Barcelona l’any 2017 es varen realitzat 7.900 certificats d’exportació a empreses alimentàries per la venda d’aliments a països tercers, dels quals 2.820 es van signar des del Servei de Salut Pública Vallès Oriental, el que suposa el 35,7% del total.

La legionel·la és un bacteri ambiental present de forma natural en llacs, rius i estanys. Des del medi natural, pot passar a diversos tipus d’instal·lacions, equips i edificis amb sistemes d’aigua sanitària (freda o calenta) o altres sistemes que requereixen aigua per al seu funcionament. Si la instal·lació disposa d'un mecanisme productor d'aerosols, la Legionel·la pot dispersar-se a l'aire mitjançant gotes d'aigua que poden penetrar per inhalació a l'aparell respiratori humà i donar lloc a un possible focus d'infecció.

Les instal·lacions amb risc de dispersió de Legionel·la han d'aplicar les mesures higiènico- sanitàries que dicta el Reial Decret 352/2004 per a la prevenció i el control de la legionel·losi. Els establiments amb instal·lacions d’alt risc de dispersió de legionel·la són 189 circuits de refrigeració en indústria dels 795 registrats a la Subdirecció Regional a Barcelona i 371 circuits d’aigua calenta sanitària d’alt risc en edificis d’ús col·lectiu.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 9 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

Taula 5. Instal·lacions d’alt risc de dispersió de legionel.la a Vallès Oriental, 2017 Vallès Subdirecció Tipus d’instal·lació Percentatge Oriental Regional a BCN Nombre instal·lacions aigua calenta sanitària 371 (instal·lacions d’alt risc cap a l’interior de l’edifici)* Nombre circuits de refrigeració. Torres i condensadors 189 795 23.77% (instal·lacions d’alt risc cap a l’exterior de l’edifici) Total de instal·lacions d’alt risc de legionel·la 560 Font: SIAPS (Sistema d’informació ASPCAT).

El Vallès Oriental compta amb 103 xarxes de subministrament d’aigua de consum humà i aquestes xarxes estan gestionades per 13 gestores diferents. Hi ha molts municipis que utilitzen recursos propis com poden ser pous, mines i fonts (296 en total) però el 90% de les gestores combinen el subministrament amb la compra a ATLL-Ter-Cardedeu.

Els Mapes estratègics de soroll (MES) tenen com a finalitat avaluar l’exposició de la població al soroll que prové de diferents fonts en una zona determinada, i serveixen de base per a l’elaboració dels Plans d’acció per a la millora i la recuperació de la qualitat acústica on sigui necessari i per mantenir la qualitat de l’entorn acústic on sigui satisfactòria. En total són 7 aglomeracions, on hi ha representats 20 municipis que suposen quasi 3.250.000 de persones. Tota aquesta informació, pot visualitzar-se al visor corporatiu posat en funcionament recentment, http://sig.gencat.cat/visors/soroll.html. No obstant això, el Vallès Oriental es troba fora de les 7 aglomeracions supramunicipals que a nivell de Catalunya s’han constituït amb l’objectiu d’avaluar l’exposició de la població a nivell del soroll i no disposa, doncs de mapa estratègic de soroll al Vallès Oriental.

A Catalunya el responsable d'avaluar la qualitat de l'aire és el Servei de Vigilància i Control de l'Aire (SVCA) del Departament de Territori i Sostenibilitat, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). L'avaluació de la qualitat de l'aire es fa d'acord amb la legislació vigent (Directiva 2008/50/CE, Reial Decret 102/2011, etc.). Aquesta legislació requereix, en primer lloc, avaluar la qualitat de l'aire per zones. Per això s'ha dividit Catalunya en 15 zones de qualitat de l'aire segons les emissions i les condicions de dispersió. Els valors límits s’han fixat basant-se en coneixements científics, amb l’objectiu d’evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per a la salut humana, per al medi ambient.

El Sector sanitari Vallès Oriental es troba a la Zona de Qualitat de l’Aire 2 (ZQA-2), juntament amb el Vallès Occidental i part del Baix Llobregat de les 15 zones en que es classifica tot Catalunya, segons nivells de contaminants similars.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 10 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

Segons l’informe “La qualitat de l’aire a Catalunya”, Anuari 2017, del Departament de Territori i Sostenibilitat, dels contaminants avaluats a tota Catalunya, la majoria compleixen tots els seus objectius de qualitat de l‘aire a totes les zones. Pel que fa als contaminants NO₂ (diòxid de nitrogen), O₃ (ozó), PM10 (partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres) i H₂S (sulfur d’hidrogen), presenten alguna superació d’algun objectiu de qualitat de l’aire, però en cap cas a la comarca del Vallès Oriental.

L’Índex de la qualitat del l’aire –ICQA- és el sistema d'informació pública de l'estat de la qualitat de l'aire implantat a Catalunya des del gener de 1995. Mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) es realitza la vigilància de la qualitat de l'aire, la xarxa té la funció de vigilar la qualitat de l'aire que respirem. Aquest és un índex indicatiu que té com a objectiu que la població disposi d'informació sobre l'estat de la contaminació atmosfèrica. Quan més alt és el valor de l'ICQA, més bona és la qualitat de l'aire. Aquest índex s'elabora amb dades dels principals contaminants atmosfèrics: SO2, NO2, O3, CO i PM10. Pot prendre valors entre -100 (pitjor qualitat) i 100 (millor qualitat).

Un ICQA negatiu significa que, com a mínim, un dels contaminants mesurats (sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, ozó, monòxid de carboni, diòxid de nitrogen) ha ultrapassat el nivell límit d'immissió fixat per la normativa vigent actualitzada, i per tant, la qualitat de l’aire en aquell punt de mesurament serà pobre. Un ICQA igual a zero o positiu significa que els 5 contaminants que determinen l'ICQA estan presents a l'aire en concentracions inferiors als valors límit, i per tant, la qualitat de l’aire en aquell punt de mesurament serà regular o bona.

En les següents taules s’observa com el valor mitjà d’aquest Índex, a les tres poblacions del Vallès Oriental monitoritzades, en general, es situa en valors de regulars a bons al llarg de l’any 2016 i 2017. Només Granollers presenta alguns valors de mala qualitat de l’aire al llarg de l’any, sempre degut a PM10. El NO2 contribueix a ser el causant de valors de qualitat regulars, juntament amb l’ozó, aquest últim especialment a l’estiu. A Mollet del Vallès no trobem cap pic de mala qualitat de l’aire, només valors regulars deguts sobretot al diòxid de nitrogen i, a Sant Celoni, on hi ha la tercera estació del Sector sanitari, la situació és similar a la de Mollet del Vallès, però també trobem valors de qualitat de l’aire regulars deguts a les PM10, el NO2 i l’ozó.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 11 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

Taula 6. Índex de qualitat de l'aire (ICQA). Vallès Oriental, 2017

Punts de la Xarxa de Valor màxim Valor mínim Valor mitjà vigilància de Poblacions d'emplaçament 2016 2017 2016 2017 2016 2017

Granollers 89 75 -101 -48 49 46

Mollet del Vallès 78 86 34 21 52 51

Sant Celoni 77 84 80 0 57 58

Font: Institut d'Estadística de Catalunya segons dades de Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental https://www.idescat.cat

Dins del Sector Sanitari Vallès Oriental s’inclouen 3 municipis de característiques ben diferents que pertanyen a la comarca del Vallès Occidental. Aquests municipis i els seus trets més característics són els següents:

Gallifa és un petit poble d’uns 200 habitants, de marcat caràcter rural i disseminat, molt similar a d’altres de la resta del sector sanitari.

Palau-Solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda, municipis de clara història agrícola que en les darreres dècades han desenvolupat una important indústria i han atret força població immigrant. Ubicats al voltant d’importants vies de comunicació (AP7-B30 i C59) acullen un important nucli industrial, i són seu d’algunes destacades empreses internacionals com ara ALSTOM i HONDA. A Santa Perpètua de Mogoda s’ubica el CIM Vallès, centre logístic de primer ordre.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 12 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Territori i Entorn

Quant a Territori i entorn destaquem:  La delimitació del Sector Sanitari del Vallès Oriental (al que va destinat aquest Pla Estratègic Sanitari) no coincideix del tot amb la comarca del mateix nom doncs, als 39 municipis de la comarca, cal afegir-ne tres municipis més de la comarca del Vallès Occidental: Santa Perpètua de Mogoda, Palau-Solità i Plegamans i Gallifa.

 Les 19 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) estan agrupades funcionalment en 3 Àrees de Gestió Assistencial (AGA), amb una relació estreta entre les ABS i l’hospital del territori.

 Tot i que la majoria de l’economia depèn dels serveis, és important la indústria i encara hi ha amplies zones del territori on predomina la agricultura (conreus i boscos, i espais naturals conservats). Compta amb unes vies de comunicació molt concentrades a la part industrial, i el servei ferroviari no és suficientment satisfactori. La taxa de vehicles per habitant és superior a Catalunya.

 Hi ha 103 xarxes de subministrament d’aigua gestionades per 13 empreses diferents.

 Quan a qualitat de l’aire, en general són valors acceptables però els contaminants més destacats d’aquesta zona (ZQA 2, junt el Vallès Occidental) són el diòxid de nitrogen amb mitjana anual superior a 40 g/mg³ i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) amb superació de 50g/ mg³ en més de 35 dies per any. Si mirem lICQA mirem per municipis del Vallès Oriental, els valors de menys qualitat són a Granollers.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 13 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

2. Població 2.1 Població de referència CatSalut El total de la població a inicis de 2018 (segons Registre Central d’Assegurats) al territori del Sector sanitari Vallès Oriental és de 443.367 persones (homes 221.105 i dones 222.262). La població assegurada del Sector representa el 5,90% de la població total assegurada a Catalunya. Les dones representen el 50,20% de la població total.

Taula 7. Població de referència Catsalut. Sector Sanitari Vallès Oriental 2018. Àrea de Gestió Assistencial (AGA) Total % Homes Dones Baix Montseny 54.955 12,4% 27.377 27.578 Vallès Oriental Central 226.345 51,1% 113.024 113.321 Baix Vallès 162.067 36,6% 80.704 81.363 Total Vallès Oriental 443.367 221.105 222.262 Regió Sanitària Metropolitana Nord 1.954.236 964.214 990.022 Catalunya 7.518.913 3.688.378 3.830.535 Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

La població ha crescut un 2,22% des de l’any 2010 (any d’inici de la crisis). El comportament en les 3 AGA no és homogeni. Creixen el Baix Montseny i el Vallès Oriental Central i baixa lleugerament el Baix Vallès.

Evolució població Sector Sanitari Vallès Evolució població Baix Montseny Oriental 444.000 56.000 442.000 55.000 440.000 54.000 438.000 53.000 436.000 52.000 434.000 51.000 432.000 50.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Total Vallès Oriental Baix Montseny

Evolució població Valles Oriental Central Evolució població Baix Vallès

230.000 164.000 228.000 163.500 226.000 163.000 224.000 162.500 222.000 162.000 220.000 161.500 218.000 161.000 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Valles Oriental Central Baix Vallès

Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

14

Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Població

La composició del sector com a suma d’ABS agrupades en AGA no sempre ha estat així. A l’Annex núm. 2 Evolució geogràfica i demogràfica s’explica la evolució, que permetrà contrastar dades d’anys anteriors, referides a territoris diferents dels actuals.

2.2 Estructura de la població La població en el conjunt del sector sanitari i en cada una de les AGA té una població més jove que el conjunt de Catalunya.

L’índex d’envelliment mostra la relació entre la població de 65 anys o més i la població de menys de 15 anys. Resultats amb índex d'envelliment elevat indicaran població amb menys capacitat reproductiva i, per tant, taxes de natalitat més baixes i hem d’esperar que presentin més necessitats socials i sanitàries derivades de l'envelliment de la població.

Taula 8. Índex d’envelliment Percentatge Percentatge índex Àrea de Gestió Assistencial de població de població d’envelliment <15a >64a Baix Montseny 17,1% 16,5% 96,54 Vallès Oriental Central 17,0% 16,2% 95,63 Baix Vallès 16,5% 16,6% 100,51 Total Vallès Oriental 16,8% 16,4% 97,50 Regió Sanitària Metropolitana Nord 16,6% 17,2% 104,12 Catalunya 15,4% 18,8% 122,08 Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

Destaca l’envelliment més alt de l’ABS Granollers Centre i l’ABS Martorelles.

L’índex de sobreenvelliment, la relació entre la població major de 84 anys i la població major de 64 anys, en percentatge, també pel conjunt del sector és més baix que el de la Regió sanitària i el de Catalunya, però en l’AGA Baix Montseny és considerablement superior.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 15 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Població

Taula 9. Índex d’envelliment i sobreenvelliment

L’índex de sobreenvelliment és inferior en les 3 AGA al

Índex Índex de conjunt de Catalunya, d'envelliment sobreenvelliment però hi ha 5 ABS amb un sobreenvelliment major que a Catalunya, destacant

el de l’ABS La Garriga ABS Sant Celoni 91,9 14,8 Alt Mogent 105,0 18,7 Total Baix Montseny 96,5 16,3 Caldes de Montbui 111,9 17,9 Martorelles 135,5 17,1 Parets del vallès 85,8 14,7 Santa Perpètua de la Mogoda 81,7 11,5 La Llagosta 109,4 11,5 Mollet del Vallès-1 est 112,2 12,3 Mollet del Vallès-2 oest 90,8 12,8 Palau-Solità i Plegamans 94,1 15,0 Total Baix Vallès 100,5 14,0 Cardedeu 86,4 14,6 La Garriga 104,8 21,8 Montornès / Montmeló 84,6 13,0 Granollers 1 -oest 87,5 11,4 Granollers 2 - nord 76,3 16,9 Granollers 3 - centre est 135,8 16,0 Granollers 4 - sud 109,8 12,6 Vall del Tenes 99,0 12,6 La Roca del Vallès 84,7 11,9 Total Vallès Oriental Central 95,6 14,9 Total Sector sanitari Vallès Oriental 97,5 14,7 Àmbit Metropolità Nord 104,1 14,8 Total Catalunya 122,1 16,7 Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 16 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

A les següents gràfiques es comparen les piràmides de població de cada AGA amb la de Catalunya.

Baix Montseny

≥ 95 90: 94 85: 89 80: 84 75: 79 70: 74 65: 69 60: 64 55: 59 50: 54 45: 49 40: 44 35: 39 30: 34 25: 29 20: 24 15: 19 10: 14 5: 9 0: 4 10% 5% 0% 5% 10%

Dona (Catalunya) Home (Catalunya) Dona Home

Baix Vallès

≥ 95 90: 94 85: 89 80: 84 75: 79 70: 74 65: 69 60: 64 55: 59 50: 54 45: 49 40: 44 35: 39 30: 34 25: 29 20: 24 15: 19 10: 14 5: 9 0: 4 10% 5% 0% 5% 10%

Dona (Catalunya) Home (Catalunya) Dona Home

Vallès Oriental Central

≥ 95 90: 94 85: 89 80: 84 75: 79 70: 74 65: 69 60: 64 55: 59 50: 54 45: 49 40: 44 35: 39 30: 34 25: 29 20: 24 15: 19 10: 14 5: 9 0: 4 10% 5% 0% 5% 10%

Dona (Catalunya) Home (Catalunya) Dona Home

Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

17

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

En l’Annex núm. 3 es presenta la Distribució de la població per grup d’edat, segons Àrea Bàsica de Salut (ABS) i els índex demogràfics.

Aquesta distribució demogràfica, com a la resta de Catalunya, ens fa pensar que l’evolució vegetativa per als propers anys ens portarà una reducció de la natalitat (base de la piràmide més estreta) i un creixement de la població més envellida (la punta de la piràmide es va ampliant).

2.3 Població d’altres nacionalitats La població estrangera és del 8,6%, xifra molt inferior al conjunt de Catalunya (13,8), tot i que en 7 de les ABS és superior al 10%, però només 1 és superior a Catalunya (Granollers 1 Oest – Canovelles).

Taula 10. Percentatges més significatius de població estrangera,2018 Àrea Bàsica de Salut Percentatge Granollers 1 - Oest 19,8% Granollers 4 - Sud 13,0% Granollers 2 - Nord 11,8% Granollers 3 - centre Est 11,7% Mollet del Vallès - 2 Oest 11,1% La Llagosta 10,6% Mollet del Vallès - 1 Est 10,1% Vallès Oriental 8,6 % Catalunya 13,8 % Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

Com a Catalunya, el grup d’edat amb més estrangers és el dels adults joves seguit dels infants.

Taula 11. Percentatges de població estrangera per territori i segons grups d’edat, 2018 Vallès Regió sanitària Baix Vallès Grups d’edat Oriental Baix Vallès Metropolità Catalunya Montseny Oriental Central Nord 0-14 anys 9,1% 7,5% 8,1% 8,6% 11,9% 14,7% 15-44 anys 14,0% 11,7% 13,0% 13,3% 16,2% 21,4% 45-64 anys 6,3% 6,2% 6,1% 6,2% 8,0% 10,5% 65-74 anys 2,0% 2,3% 1,8% 2,0% 2,3% 3,5% 75-84 anys 1,4% 1,3% 1,2% 1,3% 1,5% 2,2% 85 anys i més 0,7% 0,7% 0,5% 0,6% 0,8% 1,1% Total 9,0% 7,8% 8,3% 8,6% 10,7% 13,8% Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

La disminució de la població estrangera durant els darrers anys és constant i similar als del conjunt de Catalunya.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 18 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

Evolució de la població estrangera 18,0 16,0 14,0 12,0 10,0 8,0 6,0 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Baix Montseny Baix Vallès Vallès Oriental Central Metropolità Nord CATALUNYA

Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

Els països de procedència amb més presència són: Marroc: 10.023; Senegal: 2.819; Romania: 2.626; Bolívia: 1.937; Xina: 1.471.

2.4 Densitat de població Una característica del Sector Sanitari és la seva varietat geogràfica. Només dues ciutats tenen més de 50.000 habitants: Granollers i Mollet. Els nuclis de població són dispersos i hi ha moltes urbanitzacions, amb habitatges com primera residència més que com a segona. Abunden els polígons industrials i hi ha encara amplies zones de conreus i, a la falda del Montseny, de bosc.

Tot plegat, la densitat de població és de 574 h/km2, aproximadament 2,5 vegades la densitat de Catalunya. La variabilitat del territori és clara, des de la més densa, l’ABS urbana Granollers 3 Centre, fins a la menys densa, l’ABS Sant Celoni, malgrat que el principal nucli habitat d’aquesta ABS sigui de 18.142 habitants

La variabilitat es trasllada a l’agrupació d’Àrea de Gestió Assistencial (AGA), més densa és la zona, com més a prop s’està de la metròpoli Barcelona.

Taula 12. Densitat de població, 2018 Població Àrea de Gestió Assistencial (AGA) Km2 Densitat RCA

Vallès Oriental central 226.345 344,34 657,33 h/km2

Baix Vallès 162.067 143,76 1.127,34 h/km2

Baix Montseny 54.955 284,11 193,43 h/km2

Total Sector sanitari Vallès Oriental 443.367 772,21 574,15 h/km2

Catalunya 234,40 h/km2

Font: Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2018. CatSalut.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 19 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

En l’Annex núm. 4 es presenten les dades sobre Població i densitat per Km2 segons Àrea de Gestió Assistencial i segons Àrea Bàsica de Salut al Vallès Oriental.

2.5 Població estacional ETCA (equivalent a temps complert anual) Les dades de l’ Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) referides a la comarca del Vallès Oriental l’any 2016 (no es disposa de dades desagregades pels 3 municipis de la comarca Vallès Occidental), estimen que la població total tenint en compta la població estacional equivalent a temps complert anual situen en un 3,3% inferior al total de població censada com a resident, fonamentalment la davallada és durant el tercer trimestre de l’any.

Taula 13. Població estacional ETCA, 2016 Població Població 1er 2on 3er 4rt Població TOTAL ETCA resident trimestre trimestre trimestre trimestre ETCA (%) Vallès 401.338 -9.461 -13.537 -20.243 -10.357 -13.420 387.918 96,7 Oriental Font: Institut d'Estadística de Catalunya. https://www.idescat.cat/pub/aec/987

2.6 Projeccions de població La projecció de població feta per l’IDESCAT i el Departament de Salut l’any 2016, amb dades del Registre Central d’Assegurats (RCA), estudiat des de l’any 2017, pel 2030 i per cadascuna de les Àrees de Gestió Assistencial i el conjunt del Sector sanitari, mostren en els escenaris baixos una població inferior de menys 5,7% i en els escenari alt un increment de +11% de població. Veient el comportament dels darrers anys, en la planificació de serveis per l’any 2030 calculem un creixement del 6% respecte a l’RCA del 2017.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 20 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

Font: Projeccions de població per a la planificació sanitària 2013-2030. Adequació i estimació de les projeccions de població de l’Idescat, segons l’Àrea de Gestió assistencial (AGA), el sector sanitari (SS) i la regió sanitària (RS) Subdirecció general de la Cartera de Serveis i el Mapa Sanitari, 2016. Direcció general de Planificació en Salut. . Departament de Salut.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 21 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Població

Quant a Població destaquem:  La població total del sector sanitari del Vallès Oriental és de 443.367 persones i ha crescut un 2,2% des de l’any 2010.

 Globalment, és una població més jove i menys envellida que la mitjana de Catalunya (índex de envelliment i sobreenvelliment).  Segons les piràmides poblacionals, l’evolució vegetativa per als propers anys ens portarà una reducció de la natalitat i un creixement de la població envellida.  El percentatge de població estrangera al territori és del 8,6%, xifra inferior al conjunt de Catalunya (13,8).

 Les previsions de creixement poblacional (IDESCAT) del Sector sanitari del Vallès Oriental per a l’any 2030 tenen una franja ampla (entre -6% i +11%).

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 22 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estil de vida

3. Dades socioeconòmiques

3.1 Ocupació, rendes i classe social Segons l’enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), dades recollides a la taula 14, la població enquestada de les 3 Àrees de Gestió Assistencial (AGA) tenen un percentatge de població en atur superior al de Catalunya (10.40%): Baix Montseny 11,30%, Baix Vallès 13,68%, Vallès Oriental Central 13,39%. La informació que recull l’Atur registrat , segons dades a 2016 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies sobre la població de 16 a 64 anys, situa a Catalunya en el 9,6% i la comarca del Vallès Oriental en el 10,2%.

Altrament, les dades de l’ Observatori del Treball i Model Productiu del Centre d’Estudis del Consell Comarcal del Vallès Oriental, estima en 11,21 % de la població l’atur registrat al mes de maig de 2018 i registra una disminució del 8,22 % de l’atur en relació al mateix període de 2017.

L’Informe territorial de la demarcació de Barcelona de juliol de 2017, elaborat per la Diputació de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona mostra que, a la finalització de l’any 2016, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca del Vallès Oriental obté un increment del 3,6%, similar al de l’any 2015, i idèntic al de la demarcació de la província de Barcelona. Amb aquesta xifra acumula tres anys continuats de creixement de l’ocupació. Per sexe, l’ocupació creix gairebé igual en les dones (3,5%) que en els homes (3,7%).

23

3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

De les dades de l’ESCA 2016 s’observa predomini de la classe social III, més desfavorida a les tres AGA. El Baix Vallès i Vallès Oriental Central presenten percentatges inferiors per a classe més benestant.

Taula 14. Distribució percentual de la població segons ocupació i classe social, 2013-2016

Distribució percentual per AGA (2013_2016) Baix Montseny Baix Vallès Vallès Oriental Catalunya Central Indicador % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95%

Classe social Homes 24,21% (18,3-30,1) 16,04% (11,1-21,0) 15,58% (11,2-20,0) 23,02% (21,3-24,7) benestant Dones 17,71% (12,4-23,0) 14,33% (9,5-19,1) 18,66% (13,9-23,4) 23,78% (22,1-25,5) (Classe I) Total 20,95% (17,0-24,9) 15,20% (11,7-18,6) 17,12% (13,9-20,4) 23,40% (22,2-24,6) Classe social Homes 12,25% (7,7-16,8) 14,26% (9,5-19,0) 17,85% (13,2-22,5) 17,65% (16,1-19,2) mitjana Dones 19,05% (13,6-24,5) 16,83% (11,7-22,0) 21,34% (16,3-26,3) 19,96% (18,4-21,5) (Classe II) Total 15,66% (12,1-19,2) 15,53% (12,0-19,0) 19,59% (16,2-23,0) 18,81% (17,7-19,9) Classe social Homes 63,53% (56,9-70,2) 69,70% (63,5-75,9) 66,56% (60,9-72,3) 59,33% (57,4-61,3) desfavorida Dones 63,24% (56,6-69,9) 68,83% (62,5-75,2) 60,01% (54,0-66,0) 56,26% (54,3-58,2)

Classe socialClasse segons l'ocupació (Classe III) Total 63,39% (58,7-68,1) 69,27% (64,8-73,7) 63,29% (59,2-67,4) 57,79% (56,4-59,2)

Homes 71,63% (63,9-79,3) 66,40% (58,5-74,3) 65,03% (57,6-72,4) 70,67% (68,3-73,0) Amb Treball Dones 62,26% (54,1-70,5) 58,51% (50,2-66,8) 60,37% (52,6-68,2) 62,96% (60,5-65,4)

64 anys) 64 Total (61,3-72,7) (56,7-68,2) (57,4-68,1) (65,1-68,6)

- 67,00% 62,48% 62,75% 66,85% Homes 11,29% (5,9-16,7) 16,08% (9,9-22,3) 18,09% (12,1-24,1) 11,61% (10,0-13,3) En Atur Dones 11,30% (5,9-16,7) 11,24% (5,9-16,5) 8,49% (4,0-12,9) 9,10% (7,6-10,6) Total 11,30% (7,5-15,1) 13,68% (9,6-17,8) 13,39% (9,6-17,2) 10,40% (9,2-11,5) Resta de Homes 17,09% (10,6-23,5) 17,51% (11,1-23,9) 16,88% (11,1-22,7) 17,72% (15,8-19,7) situacions Dones 26,44% (19,0-33,9) 30,25% (22,5-38,0) 31,14% (23,8-38,5) 27,97% (25,7-30,3) (feines de la llar, estudia, Total 21,71% (16,7-26,7) 23,84% (18,8-28,9) 23,86% (19,1-28,6) 22,79% (21,3-24,3)

Situació laboral Situació (població 16 etc.) Font: Enquesta de salut de Catalunya, 2013-2016. Departament de Salut. Llegenda: Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: XXXXX Resultat desfavorable en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Resultat favorable en relació a la mitjana de Catalunya

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 24 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

3.2 Nivell d’estudis Les tres Àrees de Gestió Assistencial del Sector sanitari presenten percentatges de persones amb estudis universitaris inferiors al global de Catalunya (21,38% a Catalunya). Per contra, presenten percentatges superiors de població amb estudis secundaris i percentatges menors de persones amb estudis primaris o sense estudis.

Taula 15 . Distribució de la població segons Nivell d’estudis, 2013-2016

Distribució percentual per AGA (2013_2016) Catalunya Indicador Baix Montseny Baix Vallès Vallès Oriental Central % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95%

Població de 15 Homes 12,50% (7,4-17,6) 10,52% (5,9-15,1) 8,87% (5,0-12,7) 19,43% (17,6-21,2) anys i més Dones 18,41% (12,6-24,3) 11,44% (6,7-16,2) 16,02% (11,0-21,1) 23,22% (21,3-25,1) amb estudis universitaris Total 15,49% (11,6-19,4) 10,99% (7,7-14,3) 12,46% (9,3-15,7) 21,38% (20,1-22,7)

Població de 15 Homes 68,82% (61,7-76,0) 67,65% (60,7-74,6) 64,73% (58,2-71,2) 56,18% (53,9-58,5) anys i més Dones 59,23% (51,8-66,6) 62,57% (55,4-69,7) 60,65% (53,9-67,4) 50,07% (47,8-52,3) amb estudis secundaris Total 63,97% (58,8-69,1) 65,08% (60,1-70,1) 62,68% (58,0-67,4) 53,05% (51,4-54,7)

Població de 15 Homes 18,69% (12,7-24,7) 21,83% (15,7-28,0) 26,40% (20,4-32,4) 24,39% (22,4-26,4) anys i més amb estudis Dones 22,36% (16,1-28,6) 25,98% (19,5-32,5) 23,33% (17,5-29,2) 26,70% (24,7-28,7) primaris o sense estudis Total 20,55% (16,2-24,9) 23,93% (19,4-28,4) 24,86% (20,7-29,0) 25,57% (24,2-27,0) Font: Enquesta de salut de Catalunya, 2013-2016. Departament de Salut. Llegenda: Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: XXXXX Resultat desfavorable en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Resultat favorable en relació a la mitjana de Catalunya.

Segons dades del Departament d’Ensenyament (2015 la taxa d’escolarització de la població de 17 anys a Vallès Oriental se situa en el 81,5 % dels joves front la mitjana catalana del 82,7%.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 25 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

3.3 Renda familiar disponible bruta Tal com mostren les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2011-2015), la renda familiar disponible a la comarca del Vallès Oriental és lleugerament inferior a la Catalunya. Situant-se en 16.600 euros front els 16.850 de mitjana a Catalunya.

3.4 Copagament de farmàcia Prop del 44 % de la població fa una aportació del 40% per al copagament de farmàcia a Catalunya. Vallès Oriental presenta valors similars (43,54%). El percentatge de població amb aportació del 50% és 5 punts superior al Sector del Vallès Oriental (27,92% enfront del 23,95% a Catalunya).

La proporció de persones exemptes d’aportació al Sector és inferior a la mitjana de la de Catalunya, assolint el 3,27% enfront del 3,73% de Catalunya. A destacar que el percentatge de població amb aportació d'un 50% és superior a les tres AGA i al conjunt del Sector (27,92%) respecte Catalunya (23,95%).

Taula 16. Distribució en percentatge dels assegurats segons tipus d´aportació del copagament de medicaments, 2017 Sector Vallès Baix Sanitari Tipus d’aportació Oriental Baix Vallès Catalunya Montseny Vallès central Oriental Aportació d'un 10% 20,43% 20,96% 21,60% 20,93% 22,47% Aportació d'un 40% 43,61% 44,11% 43,25% 43,54% 43,88% Aportació d'un 50% 27,94% 27,73% 27,95% 27,92% 23,95% Aportació d'un 60% 0,84% 0,68% 0,44% 0,68% 0,94% Exclosos de farmàcia 0,51% 0,50% 0,32% 0,43% 0,51% Nombre: 7.235 1.735 5.440 14.410 263.071 Exempts d'aportació Percentatge: 3,22% 3,19% 3,36% 3,27% 3,51%

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 26 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

Taula 16. Distribució en percentatge dels assegurats segons tipus d´aportació del copagament de medicaments, 2017 Sector Vallès Baix Sanitari Tipus d’aportació Oriental Baix Vallès Catalunya Montseny Vallès central Oriental NA Menors 18 anys i NA 715 110 388 1.213 32.898 embarassades extr NA protecció intern/tracta éssers 14 3 14 31 1.049 humans NA Usuaris sense cartera comú supl. 2 0 0 2 133 Sense Especificar 7.004 1.428 4.572 13.004 320.153 Nombre total d' assegurats 224.712 54.454 161.665 440.831 7.488.302 Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut.). Llegenda: En vermell valors més alts en relació a la mitjana de Catalunya.

3.5 Població que viu sola Tal com mostra la taula 17, a la majoria d’ABS del Vallès Oriental, el percentatge de població major de 75 anys que viu sola és força inferior a la mitjana de Catalunya (especialment pel que fa als homes), només dues ABS, Mollet del Vallès 1 – Est i Granollers 3 - Centre Est, presenten proporcions superiors de dones majors de 74 anys que visquin soles . Pel que fa a homes, només Granollers 1 – Oest mostra xifres lleugerament superiors.

Taula 17. Percentatge de població major de 75 anys que viu sola, 2014 Percentatge brut codi ABS Àrea Bàsica de Salut (ABS) Homes Dones AGA Baix Montseny 207 Sant Celoni 15,4 33,9 76 Alt Mogent 14,2 29,5 AGA Baix Vallès 89 Caldes de Montbui 16,0 34,8 150 Martorelles 10,6 30,0 175 Parets del Vallès 14,8 30,1 230 Santa Perpètua de la M. 13,6 31,2 300 La Llagosta 11,5 34,9 348 Mollet del Vallès – 1 Est 14,0 38,1 349 Mollet del Vallès – 2 Oest 14,2 36,2 391 Palau-solità i Plegamans 12,3 24,3 AGA Vallès Oriental central 95 Cardedeu 13,6 34,6 121 La Garriga 13,2 33,8 164 Montornès/Montmeló 14,9 34,6 284 Granollers 1 – Oest 16,8 35,0 285 Granollers 2 – Nord 13,5 34,5

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 27 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

Taula 17. Percentatge de població major de 75 anys que viu sola, 2014

Percentatge brut codi ABS Àrea Bàsica de Salut (ABS) Homes Dones 286 Granollers 3 - Centre Est 13,9 40,2 287 Granollers 4 – Sud 13,7 35,8 315 Vall del Tenes 11,7 22,2 355 La Roca del Vallès 12,3 30,1 Catalunya 16,4 37,7 Font: Registre estadístic de població (Idescat) Llegenda: En vermell valors més alts en relació a la mitjana de Catalunya.

3.6 Índex socioeconòmic compost L’índex socioeconòmic compost, elaborat per l’AQuAS, té l’objectiu de sintetitzar en un sol indicador la variabilitat territorial d’algunes característiques de privació de la població, incloent-hi els nivells socioeconòmic, laboral i educatiu. Els valors més alts d’aquest índex corresponen a territoris amb nivells superiors de privació. Els índexs de privació han estat àmpliament utilitzats com a eina per a les polítiques socials perquè permeten establir una priorització objectiva d’àrees territorials petites de menys a més nivell socioeconòmic. El concepte “privació” fa referència a les necessitats no satisfetes com a conseqüència de la manca de recursos, no únicament econòmics. Tots els índexs de privació es construeixen addicionant resultats de diferents indicadors socioeconòmics. El pes que s’atribueix a cada indicador pot ser teòric, és a dir, basat en la contribució que es considera que aquell indicador té sobre el fenomen de la privació; o bé resultat d’un model estadístic multivariant. Més privació suposa una pressió assistencial més gran sobre els serveis d’atenció primària (AP), però també altres situacions en què els serveis d’AP poden tenir un efecte mitigador important (hospitalització evitable i mortalitat prematura). L’indicador socioeconòmic compost s’interpreta com un índex de privació: valors més elevats suposen nivells socioeconòmics més baixos. A fi de poder classificar les Àrees Bàsiques de Salut (territoris de referència d’un equip d’atenció primària) d’acord amb el seu nivell socioeconòmic, l’AQuAS ha construït un índex anomenat indicador socioeconòmic compost que sintetitza set indicadors: esperança de vida,

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 28 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida població exempta de copagament farmacèutic, població amb rendes inferiors a 18.000€, població amb rendes superiors a 100.000€, població amb ocupacions manuals, població amb instrucció insuficient, mortalitat prematura i hospitalitzacions potencialment evitables. L’aplicació d’aquesta metodologia permet obtenir un mapa socioeconòmic de cada territori estudiat. D’acord als valors obtinguts, i sobre una escala de 100, on 100 representa el valor amb més privació, al Sector sanitari només hi ha dues Àrees Bàsiques de Salut amb un nivell de privació superior a 50. La Llagosta presenta l’índex més elevat (60,69) i La Garriga el més baix (25,16) Cinc ABS obtenen índex superiors als 40 punts: Montornès / Montmeló, Granollers 2 – nord, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès – 1 Est i Mollet del Vallès-2 Oest.

En l’Annex núm. 5 Indicador socioeconòmic compost per Àrea Bàsica de Salut, 2016 es presenten les dades per Àrea Bàsica de Salut dels paràmetres que configuren aquest indicador.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 29 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

Quant a Població destaquem:

 Totes les fonts consultades situen sensiblement superior el nivell d’atur a la comarca, tot i que s’aprecia una evolució positiva en els darrers anys. La informació que recull l’Atur registrat quan a nombre d'aturats registrats sobre la població de 16 a 64 anys segons dades a 2016 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, situa Catalunya en el 9,6% i la comarca del Vallès Oriental en el 10,2%. Les dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu del Centre d’Estudis del Consell Comarcal del Vallès Oriental, que estima en 11,21% de la població l’atur registrat al mes de maig de 2018, defensa una disminució del 8,22% de l’atur en relació al mateix període de 2017. El territori mostra una evolució econòmica favorable, segons l’Informe territorial de la demarcació de Barcelona de juliol de 2017, elaborat per Diputació de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona mostra que a la finalització de l’any 2016, l’ocupació registrada de la població resident a la comarca del Vallès Oriental obté un increment del 3,6%, i creix de manera similar en ambdós sexes.

 La proporció de població que pertany a la classe social més desfavorida (Classe III) segons ocupació és superior a la mitjana de Catalunya (57,79%), segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2013-2016. A Baix Montseny el 63,53%, a Baix Vallès el 69,70% i al Vallès Oriental Central 66,56%. Les tres Àrees de Gestió Assistencials del Sector sanitari presenten percentatges inferiors respecte al global de Catalunya de persones amb estudis universitaris (21,38% a Catalunya). Altrament l’Enquesta de Salut de Catalunya 2013-2016 del Departament de Salut mostra valors superiors de població amb estudis secundaris i percentatges menors de persones amb estudis primaris o sense estudis. La taxa d’escolarització de la població de 17 anys de 2015 a Vallès Oriental, segons dades del Departament d’Ensenyament, se situa en 81,5% dels joves enfront de la mitjana catalana de 82,7%.

 Malgrat l’increment en els darrers anys, l’índex de Renda familiar disponible bruta (RFBD, 2014) per habitant és lleugerament inferior a la Catalunya, situant-se en 16.600 euros front els 16.850 de mitjana a Catalunya.

 La proporció de persones excloses d’aportació del copagament de medicaments al Sector és inferior a la mitjana de la de Catalunya, assolint el 3,27% enfront del 3,73% de Catalunya. El percentatge de població amb aportació del 50% és 5 punts superior al Sector (27,92% enfront del 23,95% a Catalunya).

 Segons I’ Institut d’Estadística de Catalunya (dades de 2014), dues ABS, Mollet del Vallès – Est (38,1 %) i Granollers 3 - Centre Est (40,2) presenten proporcions de dones majors de 74 anys que visquin soles superiors a la mitjana catalana (37,7).

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 30 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

 Al Sector només hi ha dues Àrees Bàsiques de Salut amb un nivell de privació superior a 50 (sobre 100): La Llagosta i Granollers- 1 Oest. La Llagosta presenta l’índex més elevat (60,69%) i La Garriga el més baix (25,16%).

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 31 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estil de vida

4. Estils de vida De les dades obtingudes en l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2016 sobre estils de vida i pràctiques preventives, destaquen els resultats significativament més alts a la mitjana de Catalunya quant a consum de tabac en dones al Baix Vallès (27,45% enfront del 20,58% a Catalunya). El Baix Montseny es situa per sota de la mitjana catalana tant en homes com en dones. El consum de risc d’alcohol en població adulta presenta valors similars a la mitjana catalana, destacant Baix Montseny amb valors inferiors en homes.

Taula 18. Estils de vida principals indicadors de l'ESCA (% bruts), 2013-2016

Distribució percentual per Àrea de Gestió Assistencial (2013_2016)

Vallès Oriental Catalunya Indicador Baix Montseny Baix Vallès Central

% brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95%

Homes 27,83% (20,9-34,8) 26,67% (20,0-33,4) 28,78% (22,5-35,1) 28,97% (26,9-31,1) Consum de tabac Dones 13,94% (8,6-19,3) 27,45% (20,7-34,2) 22,27% (16,4-28,1) 20,58% (18,7-22,4) (15 anys i més) Total 20,88% (16,4-25,3) 27,06% (22,3-31,8) 25,49% (21,2-29,8) 24,69% (23,3-26,1)

Consum de Homes 4,81% (1,5-8,1) 6,76% (3,0-10,6) 7,04% (3,5-10,6) 6,90% (5,7-8,1) risc d’alcohol (15 anys i Dones 2,43% (0, -4,8) 2,41% (0,1-4,7) 0,99% (0-2,4) 2,19% (1,5-2,8) més) Total 3,62% (1,6-5,7) 4,58% (2,3-6,8) 3,99% (2,0-5,9) 4,49% (3,8-5,2) Font: Enquesta de salut de Catalunya, 2013-2016. Departament de Salut. Llegenda: Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: XXXXX Resultat desfavorable en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Resultat favorable en relació a la mitjana de Catalunya.

Taula 19. Pràctiques preventives (Percentatges bruts), 2013-2016 Distribució percentual per Àrea de Gestió Assistencial (2013_2016) Catalunya Indicador Baix Montseny Baix Vallès Vallès Oriental Central % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95%

Mesura Homes 51,97% (44,2-59,7) 46,68% (39,1-54,2) 50,57% (43,6-57,6) 54,50% (52,2-56,8) periòdica de la pressió Dones 53,08% (45,4-60,8) 54,38% (46,8-62,0) 56,28% (49,3-63,3) 55,40% (53,1-57,7) arterial (15 anys i més) Total 52,53% (47,1-58,0) 50,54% (45,2-55,9) 53,45% (48,5-58,4) 54,90% (53,3-56,5) Mesura Homes 51,02% (43,2-58,8) 54,98% (47,5-62,5) 56,87% (50,0-63,8) 57,40% (55,1-59,7) periòdica del nivell de Dones 60,47% (52,9-68,0) 65,22% (58,0-72,5) 61,81% (55,0-68,7) 63,70% (61,5-65,9) colesterol a la sang (15 Total 55,75% (50,3-61,2) 60,11% (54,9-65,4) 59,37% (54,5-64,2) 60,60% (59,0-62,2) anys i més) Citologia vaginal periòdica (dones de 25 a 78,01% (70,6-85,4) 75,82% (68,1-83,5) 70,97% (63,4-78,5) 75,00% (72,6-77,4) 64 anys) Font: Enquesta de salut de Catalunya, 2013-2016. Departament de Salut. Llegenda: Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: XXXXX Resultat desfavorable en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Resultat favorable en relació a la mitjana de Catalunya.

32

3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

Pel que fa a pràctiques preventives en l’ESCA 2016 s’observen valors inferiors en relació a la mitjana catalana pel que fa a la mesura periòdica de la pressió arterial en homes en les tres Àrees de Gestió Assistencial. Quant a la mesura periòdica del nivell de colesterol a la sang, el territori presenta valors similars o lleugerament inferiors. Les citologies vaginals periòdiques presenten valors favorables a Baix Montseny i inferiors a Vallès oriental Central en relació a Catalunya, però sense significació estadística.

Les enquestes de l’ESCA mostren pel Sector del Vallès Oriental una proporció menor d’homes amb doble cobertura a les tres AGA que la mitjana a Catalunya. Només les dones de Baix Montseny declaren valors superiors.

Taula 20. Doble cobertura sanitària. (percentatges bruts en població general), 2013-2016 Distribució Baix Montseny Baix Vallès Vallès Oriental Central Catalunya percentual per AGA % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% Homes 23,37% (17,6-29,2) 23,13% (17,5-28,7) 18,23% (13,6-22,9) 26,10% (24,3-27,9) Dones 29,04% (22,8-35,3) 17,78% (12,7-22,9) 18,61% (13,9-23,3) 27,00% (25,2-28,8) Total 26,21% (21,9-30,5) 20,45% (16,7-24,2) 18,42% (15,1-21,7) 26,60% (25,4-27,8) Font: Enquesta de salut de Catalunya, 2013-2016. Departament de Salut. Llegenda: Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: XXXXX Valor inferior en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Valor superior en relació a la mitjana de Catalunya.

L’ESCA també ens dona resultats sobre la percepció de l’estat de salut de la població. En aquest cas, el valors obtinguts a Vallès Oriental per a la percepció positiva (estat excel·lent, molt bo, o bo) per a població general són similars als de la mitjana de Catalunya. Destaquen puntuant les dones a Baix Montseny i Baix Vallès.

També els resultats quant l’excés de pes en població adulta (de 18 a 78 anys) són similars als de la mitjana catalana. Només pel que fa a sobrepès les dones al Vallès Oriental Central (34,27%) presenten valors superiors a la mitjana catalana (27,29%), però sense significació estadística.

Taula 21. Estat de salut Principals indicadors de l'ESCA (% bruts), 2013-2016 Distribució percentual per AGA 2013-2016 Baix Montseny Baix Vallès Vallès Or. Central Catalunya Indicador % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95% % brut IC95%

Percepció positiva Homes 85,61% (80,8-90,4) 87,33% (82,9-91,8) 87,06% (83,0-91,1) 86,27% (84,9-87,7) de l'estat de salut (excel·lent, molt Dones 86,62% (82,0-91,3) 82,92% (77,9-87,9) 80,36% (75,5-85,2) 80,72% (79,1-82,3) bona o bona) (població general) Total 86,12% (82,8-89,5) 85,12% (81,8-88,5) 83,71% (80,6-86,9) 83,45% (82,4-84,5)

Excés de pes Homes 63,67% (55,6-71,8) 60,86% (53,0-68,7) 58,74% (51,4-66,1) 58,00% (55,6-60,4) (sobrepès i obesitat) (de 18 a Dones 39,00% (30,9-47,1) 44,50% (36,5-52,5) 48,06% (40,3-55,8) 41,68% (39,2-44,1) 74 anys)

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 33 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

Total 51,46% (45,6-57,4) 52,73% (47,0-58,4) 53,55% (48,2-58,9) 49,89% (48,1-51,6)

Homes 44,94% (36,6-53,3) 44,62% (36,6-52,7) 44,23% (36,8-51,7) 43,20% (40,8-45,6)

Sobrepès (de 18 a Dones 23,40% (16,4-30,4) 28,28% (21,0-35,6) 34,27% (26,9-41,6) 27,29% (25,1-29,5) 74 anys)

Total 34,28% (28,7-39,9) 36,50% (31,0-42,0) 39,39% (34,1-44,7) 35,29% (33,6-37,0)

Homes 18,74% (12,2-25,3) 16,24% (10,3-22,2) 14,51% (9,2-19,8) 14,80% (13,1-16,6)

Obesitat (de 18 a Dones 15,60% (9,6-21,6) 16,22% (10,3-22,2) 13,79% (8,4-19,1) 14,39% (12,6-16,1) 74 anys)

Total 17,19% (12,7-21,6) 16,23% (12,0-20,4) 14,16% (10,4-17,9) 14,60% (13,4-15,8)

Font: Enquesta de salut de Catalunya, 2013-2016. Departament de Salut. Llegenda: Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: XXXXX Valor inferior en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Valor superior en relació a la mitjana de Catalunya.

Quan estils de vida destaquem:

 Els resultats significativament més alts a la mitjana de Catalunya quant a consum de tabac en dones a Baix Vallès (27,45% enfront del 20,58% a Catalunya). Baix Montseny (20,88%) es situa per sota de la mitjana catalana (24,69%) tant en homes com en dones.

 El consum de risc d’alcohol en població adulta presenta valors similars a la mitjana catalana, destacant Baix Montseny (4,81% enfront del 6,90% a Catalunya) amb valors inferiors en homes.

 Quant a pràctiques preventives en l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2016 s’observen valors inferiors en relació a la mitjana catalana (homes: 54,50%) pel que fa a la mesura periòdica de la pressió arterial en homes en les tres AGA.

Quant a la mesura periòdica del nivell de colesterol a la sang, el territori presenta valors similars o lleugerament inferiors (sense significació estadística) a Catalunya (60,60%).

Les citologies vaginals periòdiques presenten valors favorables a Baix Montseny (78,01%) i inferiors a Vallès Oriental Central (70,97%) en relació a Catalunya (75,00%).

 Les enquestes de l’ESCA mostren pel Sector del Vallès una proporció d’homes menor amb doble cobertura a les tres àrees de Gestió Assistencials que la mitjana a Catalunya (homes: 26,10%). Només les dones de Baix Montseny declaren valors superiors (29,04%). La població de l’AGA Vallès Oriental Central és la que presenta percentatge més baix (18,42%).

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 34 3. Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estils de vida

 Sobre la percepció de l’estat de salut de la població, l’ESCA 2011-2016 mostra resultats similars per Vallès Oriental i total de Catalunya (83,45%). Destaquen les puntuacions de les dones a Baix Montseny (86,62%) i Baix Vallès (82,92%) enfront de la mitjana per dones a Catalunya (80,72%).

 El percentatge de persones adultes que declaren excés de pes és superior a la mitjana de Catalunya en els tres territoris (tot i que sense significació estadística).

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 35 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

5. Estat de Salut 5.1 Mortalitat La taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per 100.000 habitants mostra valors superiors per ambdós sexes en relació a la mitjana de Catalunya, excepte per homes al Vallès Oriental Central.

Taula 22. Taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per 100.000 hab. per Àrea de gestió Assistencial. Catalunya, 2011-2015 Taxa de mortalitat estandarditzada* (TME) per 100.000 habitants i intervals de confiança del 95% Àrea Gestió Assistencial (AGA) Límit Límit Límit Límit Homes Dones inferior superior inferior superior 67 Baix Montseny 1.160,7 1.086,3 1.235,1 730,1 683,5 776,6 68 Baix Vallès 1.168,9 1.123,3 1.214,5 735,4 707,8 762,9 69 Vallès oriental central 1.089,7 1.053,6 1.125,9 681,2 659,0 703,4 Catalunya 1.101,9 1.096,2 1.107,6 650,6 647,2 653,9

Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Salut . * Taxa estandarditzat per la població europeu 2013. Llegenda: XXXXX Mortalitat estadísticament superior a la de Catalunya.

Tot i que les taxes brutes són més baixes en les tres Àrees de Gestió Assistencial (AGA) que la de Catalunya, quan les taxes s’estandarditzen, la mortalitat a les AGA és més alta que a Catalunya, a causa de que la població catalana és més envellida que la del sector sanitari. Per a la població masculina de les tres AGA del Sector sanitari, les tres primeres causes de mort, segons grans grups, coincideixen amb les de Catalunya: tumors, causes de sistema circulatori i en tercer lloc causes de sistema respiratori. En cap cas la taxa de les AGA és superior a la mitjana de Catalunya. La població femenina presenta com a primeres causes de mort les mateixes que a Catalunya: Sistema circulatori, Tumors, Sistema nerviós i Sistema respiratori. En aquest cas, les causes per Sistema nerviós són quasi bé dos punts superiors a l’AGA Baix Montseny que a Catalunya.

Taula 23. Taxa bruta de mortalitat i taxa específica per 20 grups de causes de mort per 100.000 habitants per homes segons Àrea de gestió Assistencial, 2011-2015 Vallès Baix Grups de causes de mort Homes Baix Montseny Oriental Catalunya Vallès Central 2 Tumors 265,8 237,6 246,6 279,41 9 Sistema circulatori 189,6 170,1 182,6 213,15 10 Sistema respiratori 83,1 84,2 74,9 99,76 6 Sistema nerviós 38,5 39,2 31,8 43,22 11 Sistema digestiu 38,5 34,1 31,3 41,09 20 Causes externes 47,6 29,3 30,2 40,96 5 Trastorns mentals 37,8 32,7 32,0 33,57 4 Endocrines nutricionals i metabòliques 20,4 25,9 17,0 21,48 14 Sistema genitourinari 22,7 17,2 15,9 20,27 1 Infeccioses i parasitàries 12,1 10,6 8,4 13,92 18 Símptomes i signes mal definit 9,1 8,0 5,2 9,58

36

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 23. Taxa bruta de mortalitat i taxa específica per 20 grups de causes de mort per 100.000 habitants per homes segons Àrea de gestió Assistencial, 2011-2015 Vallès Baix Grups de causes de mort Homes Baix Montseny Oriental Catalunya Vallès Central 3 Sang i òrgans hematopoètics 4,5 2,4 3,2 3,94 13 Sistema osteomuscular i teixit conjuntiu 0,8 2,4 2,7 3,26 17 Congènites 2,3 1,7 1,3 1,47 12 Pell i teixit subcutani 0,8 1,2 0,4 1,27 16 Període perinatal 0,8 0,7 0,7 0,98 8 Oïda i apòfisi mastoide 0,0 0,0 0,0 0,06 7 Ull i annexos 0,0 0,0 0,0 0,02 15 Embaràs, part i puerperi 0,0 0,0 0,0 0,00 Total 774,1 697,3 684,0 827,40 Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Salut. Llegenda: XXXXX Mortalitat estadísticament superior a la de Catalunya

Taula 24. Taxa bruta de mortalitat i taxa específica per 20 grups de causes de mort per 100.000 habitants i dones segons Àrea de gestió Assistencial, 2011-2015 Dones Vallès Grups de causes de mort Baix Baix Oriental Catalunya Montseny Vallès Central 9 Sistema circulatori 240,3 206,7 209,0 246,88 2 Tumors 157,4 142,1 164,5 175,91 6 Sistema nerviós 73,1 67,1 50,8 71,58 10 Sistema respiratori 64,0 52,9 48,2 70,93 5 Trastorns mentals 55,0 60,0 72,2 66,32 11 Sistema digestiu 28,6 35,8 35,3 38,73 20 Causes externes 27,9 27,2 23,4 32,23 4 Endocrines nutricionals i metabòliques 24,1 30,4 24,3 27,89 14 Sistema genitourinari 29,4 26,0 17,3 23,83 1 Infeccioses i parasitàries 7,5 13,0 11,3 14,05 18 Símptomes i signes mal definit 9,0 7,6 5,0 9,21 13 Sistema osteomuscular i teix conjuntiu 7,5 5,1 4,7 6,74 3 Sang i òrgans hematopoètics 6,8 4,4 5,4 4,93 12 Pell i teixit subcutani 2,3 3,7 1,1 2,60 17 Congènites 3,0 0,5 1,1 1,46 16 Període perinatal 0,0 0,7 0,5 0,61 7 Ull i annexos 0,0 0,2 0,0 0,06 15 Embaràs, part i puerperi 0,0 0,0 0,2 0,05 8 Oïda i apòfisi mastoide 0,0 0,0 0,0 0,04 Total 735,8 683,4 674,3 794,03 Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Salut. Llegenda: XXXXX Mortalitat estadísticament superior a la de Catalunya

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 37 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

5.2 Esperança de vida El territori presenta valors d’esperança de vida similars en homes als de Catalunya, excepte en els homes del Vallès Oriental Central, amb 4 mesos més. En dones totes les AGA tenen valors lleugerament inferiors a la mitjana catalana, entre tres mesos a Vallès Oriental Central i set mesos menys a Baix Vallès.

Taula 25. Esperança de vida. Catalunya, 2011-2015 Esperança de vida en Àrea Gestió Assistencial (AGA) néixer (anys) Homes Dones 67 Baix Montseny 79,9 85,2 68 Baix Vallès 80,0 85,1 69 Vallès Oriental Central 80,6 85,5 Catalunya 80,2 85,8 Font: Registre de mortalitat de Catalunya. Departament de Salut. Llegenda: XXXXX Resultat desfavorable en relació a la mitjana de Catalunya; XXXXX Resultat favorable en relació a la mitjana de Catalunya.

5.3 Morbiditat poblacional 5.3.1 Grups de morbiditat ajustats (GMA) L’agrupació de Grups de morbiditat ajustats (GMA) utilitza dades dels sistemes d’informació sanitaris per assignar a cada pacient una categoria de risc mútuament excloent, basant-se en la patologia històrica associada (atesa tant a l'atenció primària com a l'especialitzada). Cadascuna d’aquestes categories és clínicament rellevant i es pot utilitzar per predir el consum de recursos sanitaris i identifiquen grups clínicament significatius de persones amb similars requeriments d’utilització de recursos sanitaris. En aquest sentit, l’eina permet caracteritzar la morbiditat atesa d’una determinada població.

L’estratificació de la població es fa en quatre nivells de complexitat: grup 1 o de Risc Alt i alta complexitat, grup 2 de risc moderat o mitjana complexitat, grup 3 risc baix i baixa complexitat i grup 4 o població sana.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 38 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Si analitzem els resultats obtinguts amb l’agrupador GMA observem que la Regió Metropolitana Nord se situa lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya quant al percentatge de pacients amb més complexitat i risc d’ús de recursos. Els valors referits a l’ús dels recursos mostren també xifres inferiors. La taxa de mortalitat del grup 1, de pacient amb major complexitat, és inferior a la que presenta la població global de Catalunya.

Els resultats per Àrea de Gestió Assistencial (AGA) mostren que el Baix Vallès presenta valors superiors a Catalunya i a la Regió Metropolitana Nord pel grup 1 de pacients d’Alt risc. Tot i això, l’únic indicador que se situa per sobre quant a utilització de recursos és la taxa de visites a urgències amb 174,6 contactes enfront dels 165,71 de Catalunya i els 166,84 de la Regió. El Baix Montseny, tot i tenir el 4,96% de població en Alt risc, presenta valors de consum de recursos superior per visites a urgències (197,01). Totes les AGA presenten valors de despesa mitjana per pacient inferiors a la mitjana de Catalunya.

Cal fer esment que, per aquesta explotació de l’any 2016, els valors de l’ABS Caldes de Montbui s’inclouen a l’AGA Vallès Oriental Central; actualment l’ABS forma part de l’AGA Baix Vallès.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 39 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

En l’Annex núm. 6 es presenten els valors per a cada Àrea Bàsica de Salut (ABS) sobre Estratificació de la població segons de Grups de morbiditat ajustats (GMA) per Àrea Bàsica de Salut, 2016

5.3.2 Prevalences Els indicadors de prevalença, segons dades d´activitat realitzada i població atesa, s´han estudiat per a 20 entitats patològiques, totes aquelles de què es disposaven dades des dels mòduls per al seguiment d’indicadors de la qualitat – MSIQ per l’any 2016. Tots els indicadors estan ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Els resultats es presenten marcant les diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança. En l’Annex núm. 7 Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 es presenten els valors per a cada Àrea Bàsica de Salut. Totes les ABS, menys Mollet del Vallès -Est, Mollet del Vallès-2 Oest i Palau-Solità i Plegamans, presenten com a prevalença d'insuficiència cardíaca congestiva valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya. La prevalença de cardiopatia isquèmica al Sector sanitari és una mica superior en relació a Catalunya, tot i que ho és pels resultats de les ABS que configuren Baix Vallès; només Caldes de Montbui obté valors inferiors a la mitjana catalana.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 40 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 26. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (1) Prevalença d'Insuficiència Cardíaca Congestiva (ICC) Taxa bruta per Interval Interval Indicador ajustat: Casos Casos Casos Territori 1.000 Hab. Confiança Confiança observat/esperats observats esperats (IMP0902) Inferior Superior Vallès Oriental Central 29,72 1,45 1,41 1,48 6.728 4.646 Baix Vallès 24,82 1,20 1,16 1,23 4.042 3.378 Baix Montseny 25,95 1,21 1,15 1,27 1.422 1.178 Sector Vallès Oriental 27,46 1,32 1,30 1,35 12.192 9.203 Metropolitana Nord 23,88 1,11 1,10 1,12 42.255 46.824 Catalunya 23,66 1 Prevalença de cardiopatia isquèmica Taxa bruta per Interval Interval Indicador ajustat: Casos Casos Casos Territori 1.000 Hab. Confiança Confiança observat/esperats observats esperats (IMP0913) Inferior Superior Vallès Oriental Central 25,85 0,98 0,96 1,01 5.853 5.945 Baix Vallès 29,28 1,10 1,07 1,13 4.769 4.333 Baix Montseny 28,36 1,04 0,99 1,09 1.554 1.495 Sector Vallès Oriental 27,42 1,03 1,02 1,05 12.176 11.773 Metropolitana Nord 29,33 1,08 1,07 1,08 53.450 57.497 Catalunya 29,31 1,00 Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors.

Els valors de prevalença de l’AVC (Accident Vascular Cerebral) són lleugerament inferiors a la mitjana catalana, només Martorelles, La Llagosta i Mollet del Vallès-2 Oest mostren valors significativament superiors. Per HTA (Hipertensió Arterial) a l’AGA del Baix Vallès els resultats són significativament superiors a la mitjana de Catalunya; llevat de les ABS de La Garriga i La Roca del Vallès, totes les altres ABS del Sector presenten valors superiors. El mateix succeeix per a les prevalences de la insuficiència renal crònica, on tots els valors de les ABS són significativament superiors, excepte per a la Roca del Vallès.

Taula 27. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (2) Prevalença d'accident vascular cerebral - AVC Taxa bruta per Interval Interval Indicador ajustat: Casos Casos Casos Territori 1.000 Hab. Confiança Confiança observat/esperats observats esperats (IMP0912) Inferior Superior Vallès Oriental Central 22,63 0,93 0,91 0,96 5.138 5.448 Baix Vallès 24,72 1,02 0,98 1,05 4.026 3.965 Baix Montseny 24,80 0,99 0,91 1,06 1.359 1.369 Sector Vallès Oriental 23,70 0,98 0,96 0,99 10.523 10.782 Metropolitana Nord 27,57 1,10 1,09 1,11 49.126 54.061 Catalunya 26,97 1

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 41 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 27. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (2) Prevalença d’hipertensió arterial - HTA Taxa bruta per Interval Indicador ajustat: Casos Interval Confiança Casos Casos Territori 1.000 Hab. Confiança observat/esperats Inferior observats esperats (IMP0904) Superior Vallès Oriental Central 189,15 1,05 1,04 1,06 42.820 40.549 Baix Vallès 197,78 1,09 1,08 1,10 32.213 29.634 Baix Montseny 189,65 1,03 1,01 1,05 10.392 10.098 Sector Vallès Oriental 192,38 1,06 1,06 1,07 85.425 80.281 Metropolitana Nord 192,18 1,04 1,03 1,04 363.894 376.797 Catalunya 196,42 1 Prevalença d'insuficiència renal crònica - IRC Taxa bruta per Interval Indicador ajustat: Casos Interval Confiança Casos Casos Territori 1.000 Hab. Confiança observat/esperats Inferior observats esperats (IMP0905) Superior Vallès Oriental Central 37,98 1,40 1,37 1,43 8.598 6.151 Baix Vallès 39,98 1,46 1,42 1,49 6.512 4.469 Baix Montseny 42,21 1,48 1,42 1,54 2.313 1.566 Sector Vallès Oriental 39,23 1,43 1,46 1,50 17.423 12.187 Metropolitana Nord 31,12 1,09 1,08 1,10 56.029 61.013 Catalunya 31,63 1 Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea d’Atenció Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors. La prevalença de l'Asma també presenta resultats significativament superiors respecte Catalunya a les tres AGA i pel conjunt del Sector Vallès Oriental. Tot i que per algunes ABS la prevalença de MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica) es situa lleugerament per sobre de la mitjana catalana (Granollers 1–Oest, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès-Est i Oest i Sant Celoni), els valors del conjunt del sector no són significativament diferents dels de la mitjana per a Catalunya. Pel que fa a la prevalença de diabetis, el Sector Vallès Oriental presenta en el seu conjunt valors inferiors a la mitjana catalana. Ara bé, la població de l’AGA del Baix Vallès, excepte l’ABS Caldes de Montbui, presenta valors significativament superiors.

Taula 28. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (3) Prevalença de malaltia pulmonar obstructiva crònica -MPOC Taxa bruta per Indicador ajustat: Interval Interval Casos Casos Territori 1.000 Casos Confiança Confiança observats esperats Hab. observat/esperats Inferior Superior (IMP0903) Vallès Oriental Central 36,42 0,95 0,93 0,97 8.245 8.707 Baix Vallès 41,08 1,05 1,16 1,23 6.691 6.365 Baix Montseny 39,78 1,00 0,96 1,05 2.180 2.173 Sector Vallès Oriental 38,55 0,99 0,98 1,01 17.116 17.246 Metropolitana Nord 40,58 1,02 1,01 1,03 78.101 79.571 Catalunya 42 1

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 42 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 28. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (3) Prevalença de l'Asma Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0907) observat/esperats Vallès Oriental Central 71,50 1,15 1,13 1,16 17.270 15.069 Baix Vallès 66,97 1,07 1,05 1,09 10.907 10.178 Baix Montseny 81,43 1,30 1,26 1,34 4.462 3.425 Sector Vallès Oriental 71,08 1,14 1,13 1,15 32.639 28.672 Metropolitana Nord 68,01 1,09 1,08 1,09 122.899 133.350 Catalunya 62,76 1 Prevalença de diabetis Taxa bruta Indicador ajustat: Interval Interval per 1.000 Casos Casos Territori Casos Confiança Confiança Hab. observats esperats observat/esperats Inferior Superior (IMP0901) Vallès Oriental Central 68,46 1,02 1,00 1,03 15.498 15.222 Baix Vallès 76,17 1,11 1,09 1,13 12.405 11.191 Baix Montseny 66,10 0,95 0,92 0,99 3.622 3.794 Sector Vallès Oriental 70,99 1,04 1,03 1,06 31.525 30.207 Metropolitana Nord 73,98 1,06 1,05 1,06 137.048 145.054 Catalunya 73,65 1 Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea d’Atenció Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors.

Totes les ABS del Sector Vallès Oriental presenten taxes de prevalença per cirrosi força inferiors que les de Catalunya. Els resultats per a VIH / SIDA mostren valors de prevalença inferiors a Catalunya pel conjunt del territori del Vallès Oriental i lleugerament superiors a l’AGA de Vallès Oriental central.

Taula 29. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (4) Prevalença de la cirrosi Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0909) observat/esperats Vallès Oriental Central 2,72 0,54 0,50 0,59 616 1.138 Baix Vallès 2,48 0,49 0,44 0,54 404 835 Baix Montseny 2,92 0,57 0,49 0,67 160 281 Sector Vallès Oriental 2,66 0,52 0,49 0,55 1.180 2.254 Metropolitana Nord 7,66 1,48 1,46 1,50 10.150 15.011 Catalunya 5,32 1 Prevalença de VIH / SIDA Taxa bruta Indicador ajustat: Interval Interval Casos Casos Territori per 1.000 Casos Confiança Confiança observats esperats

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 43 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Hab. observat/esperats Inferior Superior (IMP0906) Vallès Oriental Central 3,45 1,07 1,00 1,15 780 726 Baix Vallès 2,28 0,70 0,64 0,78 372 528 Baix Montseny 2,68 0,84 0,71 0,98 147 176 Sector Vallès Oriental 2,93 0,91 0,86 0,96 1.299 1.430 Metropolitana Nord 2,62 0,80 0,78 0,82 6.414 5.143 Catalunya 3,27 1 Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea d’Atenció Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors. Les taxes i resultats sobre prevalença de neoplàsies actives són inferiors al Sector en relació a Catalunya, a excepció de Santa Perpètua de la Mogoda, totes les ABS tenen resultats amb valors inferiors. També els valors per les prevalences de neoplàsies malignes mostren valors similars o inferiors pel Sector i només en dues ABS (Santa Perpètua de la Mogoda i La Llagosta) es troben valors superiors en relació a la mitjana de Catalunya.

Taula 30. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (5) Prevalença neoplàsies malignes Taxa bruta per Interval Interval Indicador ajustat: Casos Casos Casos Territori 1.000 Hab. Confiança Confiança observat/esperats observats esperats (IMP0914) Inferior Superior Vallès Oriental 50,44 0,97 0,95 0,99 11.419 11.774 central Baix Vallès 53,31 1,01 0,99 1,04 8.683 8.557 Baix Montseny 51,01 0,96 0,92 0,99 2.795 2.926 Sector Vallès 51,56 0,98 0,97 1,00 22.897 23.256 Oriental Metropolitana 56,70 1,06 1,05 1,06 105.275 111.161 Nord Catalunya 56,99 1 Prevalença de Neoplàsies actives Interval Interval Taxa bruta per Indicador ajustat: Casos Casos Casos Territori Confiança Confiança 1.000 Hab. observat/esperats observats esperats Inferior Superior Vallès Oriental 19,03 0,91 0,88 0,93 4.356 4.803 central Baix Vallès 21,22 1,03 1,00 1,07 3.601 3.493 Baix Montseny 18,83 0,87 0,93 0,97 1.043 1.196 Sector Vallès 20,05 0,95 0,93 0,97 9.000 9.492 Oriental Metropolitana 25,09 1,16 1,15 1,17 42.935 49.722 Nord Catalunya 22,98 1 Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea d’Atenció Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 44 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Malgrat les ABS del Sector Baix Vallès, excepte Caldes de Montbui, presentin valors significativament superiors, la prevalença de depressió en el conjunt del Sector Vallès Oriental és inferior a la mitjana de Catalunya. Les taxes per demència són similars a la mitjana catalana excepte per la població de les ABS de La Garriga, Granollers 2-Nord, Martorelles i Alt Mogent; només les ABS Montornès/Montmeló, Granollers 4-Sud i La Llagosta presenten valors significativament inferiors. En relació a les prevalences de patologia mental crònica, excepte les ABS de Caldes de Montbui, Vall de Tenes i de Cardedeu, les ABS presenten valors similars o superiors als de la mitjana de Catalunya.

Taula 31. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (6)

Prevalença de depressió

Taxa bruta Indicador ajustat: Interval Interval per 1.000 Casos Casos Territori Casos Confiança Confiança Hab. observats esperats observat/esperats Inferior Superior (IMP0910)

Vallès Oriental Central 95,55 0,95 0,93 0,96 21.631 22.832

Baix Vallès 108,66 1,06 1,05 1,08 17.698 16.670

Baix Montseny 92,13 0,90 0,88 0,93 5.048 5.583

Sector Vallès Oriental 99,94 0,98 0,98 0,99 44.377 45.085

Metropolitana Nord 105,87 1,02 1,02 1,03 203.173 207.580

Catalunya 106,59 1

Prevalença de la demència

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0908) observat/esperats

Vallès Oriental Central 10,02 1,14 1,09 1,19 2.268 1.989

Baix Vallès 9,54 1,09 1,03 1,14 1.554 1.431

Baix Montseny 11,24 1,20 1,11 1,30 616 515

Sector Vallès Oriental 9,99 1,13 1,16 1,23 4.438 3.934

Metropolitana Nord 10,60 1,14 1,12 1,15 18.265 20.778

Catalunya 10,67 1

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 45 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 31. Prevalences del Vallès Oriental per Àrea Bàsica de Salut, 2016 (6)

Prevalença de patologia mental crònica

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0920) observat/esperats

Vallès Oriental Central 39,98 1,01 0,98 1,03 9.051 9.001

Baix Vallès 46,79 1,16 1,14 1,19 7.620 6.545

Baix Montseny 40,02 1,00 0,96 1,09 2.193 2.185

Sector Vallès Oriental 42,48 1,06 1,05 1,08 18.864 17.732

Metropolitana Nord 40,11 0,99 0,98 0,99 79.690 78.635

Catalunya 41,08 1

Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea d’ Atenció Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors.

La prevalença de patologies del aparell locomotor és significativament superior al Sector Vallès Oriental en respecte a la mitjana de Catalunya, totes les ABS presenten valors superiors excepte Cardedeu, La Garriga, Granollers 3-Centre/Est i Caldes de Montbui.

La prevalença d'artritis és superior al Sector que a Catalunya, només l’ABS La Roca del Vallès presenta valors inferiors. També els valors per artrosi a totes les ABS, excepte a l’ABS La Garriga, són superiors, o en tot cas similars, als valors mitjans de Catalunya. Els resultats per a la prevalença d'osteoporosi mostren valors significativament inferiors a totes les ABS.

Els resultats sobre prevalença de dolor crònic trobats mostren valors significativament superiors a totes les AGA i ABS, només la població de l’ABS Cardedeu i de La Roca del Vallès presenten valors inferiors.

Taula 32. Prevalences del Vallès Oriental per AGA, 2016 (7)

Prevalença de patologies de l’aparell locomotor

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0915) observat/esperats

Vallès Oriental Central 304,62 1,00 0,99 1,01 68.960 68.807

Baix Vallès 319,61 1,04 1,03 1,05 52.055 49.996

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 46 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 32. Prevalences del Vallès Oriental per AGA, 2016 (7)

Baix Montseny 320,30 1,04 1,03 1,06 17.551 16.827

Sector Vallès Oriental 312,05 1,02 1,02 1,03 138.566 135.631

Metropolitana Nord 333,37 1,08 1,07 1,08 607.894 653.612

Catalunya 318,51 1

Prevalença d'osteoporosi

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0916) observat/esperats

Vallès Oriental Central 24,18 0,71 0,69 0,73 5.475 7.680

Baix Vallès 27,12 0,79 0,77 0,81 4.417 5.605

Baix Montseny 23,40 0,67 0,63 0,71 1.282 1.914

Sector Vallès Oriental 25,16 0,74 0,72 0,75 11.174 15.198

Metropolitana Nord 36,92 1,03 1,02 1,03 70.507 72.393

Catalunya 39,01 1

Prevalença d'artrosi

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0917) observat/esperats

Vallès Oriental Central 106,38 1,04 1,03 1,06 24.083 23.056

Baix Vallès 124,49 1,20 1,18 1,22 20.276 16.909

Baix Montseny 116,01 1,10 1,08 1,13 6.357 5.755

Sector Vallès Oriental 114,21 1,11 1,10 1,12 50.716 45.721

Metropolitana Nord 115,24 1,08 1,08 1,09 209.092 225.949

Catalunya 113,7 1

Prevalença d'artritis

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0918) observat/esperats

Vallès Oriental Central 41,86 1,25 1,22 1,27 9.476 7.609

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 47 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 32. Prevalences del Vallès Oriental per AGA, 2016 (7)

Baix Vallès 42,71 1,26 1,23 1,29 6.956 5.516

Baix Montseny 68,46 2,01 1,95 2,08 3.751 1.862

Sector Vallès Oriental 45,45 1,35 1,33 1,37 20.183 14.988

Metropolitana Nord 36,66 1,07 1,07 1,08 66.987 71.877

Catalunya 34,89 1

Prevalença de dolor crònic

Taxa bruta Interval Interval per 1.000 Indicador ajustat: Casos Casos Territori Confiança Confiança Hab. Casos observats esperats Inferior Superior (IMP0919) observat/esperats

Vallès Oriental Central 5,39 1,19 1,12 1,25 1.221 1.030

Baix Vallès 11,82 2,55 2,43 2,66 1.925 756

Baix Montseny 7,52 1,61 1,46 1,77 412 256

Sector Vallès Oriental 8,01 1,74 1,69 1,80 3.558 2.042

Metropolitana Nord 5,43 1,14 1,12 1,16 9.331 10.656

Catalunya 5,03 1

Font: MSIQ. Divisió d’Anàlisi de la Demanda i de l’Activitat. Àrea d’ Atenció Sanitària. CatSalut. Llegenda: Indicadors ajustats per edat, sexe i nivell socioeconòmic. Diferències significatives respecte a la mitjana de Catalunya, amb un 95% de confiança: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya I en verd valors significativament inferiors.

5.3.3 Malalties de declaració obligatòria Les dades sobre malalties de declaració obligatòria (MDO) i brots epidèmics per l’elaboració dels indicadors estan basades en la notificació de malalties i de brots epidèmics al Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública Vallès Occidental i Vallès Oriental i enregistrades al repositori epidemiològic de Catalunya (REC) durant l’any 2017. Les taxes d’incidència es van calcular per la població del Vallès Oriental l’any 2017 (403.259 habitants segons l’IDESCAT). La varicel·la i la tos ferina són les malalties més incidents; és d’esperar, però, que amb la vacunació sistemàtica la varicel·la sigui menys freqüent en els pròxims anys. Els casos de tos ferina, tot i ser freqüent, són lleus.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 48 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

Taula 33. Incidència de les malalties de declaració obligatòria, Vallès Oriental 2017 Taxa d’incidència/ Taxa d’incidència Malalties de declaració obligatòria Nombre de casos 100.000 hab. Catalunya 2016 Varicel·la 925 229,38 302,65 Tos ferina 96 23,81 26, 35 Infecció gonocòccica 72 17,85 37,9 Legionel·losi 64 15,87 3,56 Sífilis infecciosa 51 12,65 20,3 Infecció genital per clamídia 42 10,42 26,2 Tuberculosi (pulmonar i altres) 34 8,43 13,3 Parotiditis 31 7,69 14,95 Hepatitis A 25 6,2 1,17 Paludisme 24 5,95 3,32 Infecció virus d'immunodeficiència 8,2 6 1,49 humana (VIH) Shigel·losi 5 1,24 1,67 Leishmaniosi 4 0,99 0,88 Hepatitis B 3 0,74 0,92 Malaltia meningocòccica (MM) 3 0,74 0,83 Dengue 2 0,5 1,52 Hepatitis C 2 0,5 0,37 Febre botonosa 1 0,25 0,20 Febre tifoide i paratifoide 1 0,25 0,28 Limfogranuloma veneri 1 0,25 2,0 Meningitis tuberculosa 1 0,25 0,24 Síndrome d’immunodeficiència 1,3 1 0,25 adquirida (SIDA) Xarampió 1 0,25 0,12 Font: Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública Vallès Occidental i Vallès Oriental Llegenda: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya

Tres infeccions de transmissió sexual (ITS) estan entre les 6 primeres amb més incidència al Vallès Oriental. Si és té en compte que hi ha infra-notificació, podem afirmar que la incidència és molt més alta que la declarada. D’aquestes malalties preocupen la incidència, la possibilitat de resistències antibiòtiques i les complicacions afegides. Malgrat això també hem de considerar que les taxes del sector són inferiors a les de Catalunya. La legionel·losi al Vallès Oriental té la taxa més alta de Catalunya (segons dades del REC) des de fa anys.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 49 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

La taxa d’incidència de casos de legionel·la per 100.000 habitants l’any 2017 va ser de 15,45 al Vallès Oriental respecte a la de Catalunya que va ser de 4,57. L’any 2017 hi va haver 8 brots comunitaris per legionel·la afectant 41 persones (del total de 20 brots que es van recollir a la Subdirecció Regional a Barcelona i que van afectar 80 persones). D’aquests, 8 casos associats a edificis (a la Subdirecció Regional a Barcelona hi van haver 29 casos). Atès el gran nombre de brots de legionel·la que es donen anualment al Vallès Oriental des del 2015 s’està realitzant un pla de xoc en circuits de refrigeració, màquines de neteja viària i regs de camps de futbol per a la prevenció que comprèn una inspecció visual de la instal·lació i mostreig en diferents punts dels circuits. Quant a la Tuberculosi (TBC), segons l’informe anual 2016- situació epidemiològica i tendència de l’endèmia tuberculosa a Catalunya, l’últim informe publicat, la situació del control i seguiment de la TBC al conjunt del Vallès no presenta els nivells que hauria d’assolir. En la següent taula es mostren aquests valors, inferiors als de Catalunya i als que proposa la OMS per la regió europea.

Taula 34. Indicadors de control de la Tuberculosi (TBC), 2016 Indicador Vallès Catalunya Estàndard OMS Estudi contactes en TBC 78,6% 92'1% >90% pulmonar Tractament complert (curat) 80,4% 87,7% 85% Tractament complert de TBC 83,7% 88,4% bacil·lífera Tractament directament 10% 19,60% observat Font: Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública Vallès Occidental i Vallès Oriental. Llegenda: En vermell valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 50 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

A la següent taula, es mostra el nombre de brots declarats tant en el Vallès Oriental com en l’Occidental. El nombre més gran de brots ha sigut a causa de tos ferina, si bé la majoria eren d’origen familiar.

Taula 35. Brots epidèmics declarats segons el tipus, Vallès Oriental 2017 Tipus de brot epidèmic Vallès Oriental Total Vallès

Dermatitis inespecífica (rash, quadre irritatiu..) 1 1 Gastroenteritis aguda 4 10 Hepatitis vírica 3 3 Impetigen 1 1 Infestació per artròpodes (polls, xinxes...) 1 1 Legionel·losi 8 13 Paludisme 1 2 Parotiditis 4 14 Sarna (o Escabiosis) 1 5 Síndrome boca-mà-peu (coxsackie A 16) 1 4 Tos ferina 10 79 Toxiinfecció alimentària 5 14 Tuberculosi 2 7 Total general 42 172 Font: Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública Vallès Occidental i Vallès Oriental

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 51 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

5.3.4 Salut maternoinfantil

La Taxa de Fecunditat General, en demografia, és una de les mesures de la fecunditat referida a la fecundació o relació que hi ha entre el nombre de naixements ocorregut en un cert període de temps i la quantitat de població femenina en edat fèrtil (15-49 anys) en el mateix període. Els resultats per a la comarca del Vallès per l’any 2106 mostren una taxa general de fecunditat de 38,88 enfront dels 40,21 de Catalunya.

Tal com mostra el gràfic, la taxa bruta de natalitat a la comarca del Vallès Oriental també obté valors inferiors a la mitjana catalana. L’any 2016 assoleix 9,0 nascuts vius per cada 1.000 habitants.

Segons informació facilitada per la Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública sobre salut materno-infantil l’any 2016, la taxa d’incidència de nadons de baix pes i la de prematuritat són inferiors a les de Catalunya.

Taula 36. Indicadors de salut maternoinfantil, Vallès Oriental 2016 Indicador Vallès Oriental Catalunya

Taxa d’incidència de nadons de baix pes 6,6% 7,6%

Taxa d’incidència de prematuritat 5,4% 7,0%

Font: Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública Vallès Occidental i Vallès Oriental Llegenda: En verd valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya

5.3.5 Accidents de trànsit

L’any 2017, segons dades del Servei Català de trànsit, es varen registrar 1.119 accidents de trànsit a les carreteres del territori del la comarca del Vallès Oriental. Aquesta xifra de

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 52 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

sinistralitat suposa el 4% del total d’accidents a Catalunya (26.996 accidents) en el mateix període.

El nombre total de persones accidentades va ser de 1.667, valor que representa el 4,6% del total d’accidentats a Catalunya. D’aquests, 13 amb resultat de mort i 110 greus.

Quan a Estat de salut destaquem:

 La taxa de mortalitat estandarditzada (TME) per 100.000 habitants mostra valors superiors per ambdós sexes en relació a Catalunya, excepte per homes a Vallès Oriental Central. Per a la població masculina de les tres AGA del Sector les tres primeres causes de morts, segons grans grups, coincideixen amb les de Catalunya: tumors, causes de sistema circulatori i en tercer lloc causes de sistema respiratori. En cap cas la taxa de les AGA és superior a la mitjana de Catalunya. La població femenina també presenta com a primeres causes de mort les mateixes que Catalunya: Sistema circulatori, Tumors, Sistema nerviós i Sistema respiratori. En aquest cas, les causes per Sistema nerviós són gairebé dos punts superiors a l’AGA Baix Montseny que a Catalunya.

 El territori presenta valors d’esperança de vida similars als de Catalunya en homes excepte en els homes del Vallès Oriental Central, amb 4 mesos més. En dones les AGA assoleixen valors lleugerament inferiors a la mitjana catalana, entre tres mesos a Vallès Oriental Central i set mesos menys a Baix Vallès.  L’estratificació de la població per Grups de morbiditat ajustats (GMA) mostra que, tant Baix Montseny (4,96%) com Vallès Oriental Central (4,94%), presenten valors sensiblement inferiors a la mitjana catalana (5% de la població pertany al grup 1, de risc alt o alta morbiditat).

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 53 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Estat de Salut

El Baix Vallès presenta valors superiors a Catalunya i a la Regió Metropolitana Nord pel grup 1 de pacients de Alt risc. Tot i això, l’únic indicador que es situa per sobre quant a utilització de recursos d’aquest grup és la taxa de visites a urgències amb 174,6 contactes front dels 165,71 de Catalunya. El Baix Montseny, tot i tenir el 4,96% de població en Alt risc, presenta per aquest grup valors de consum de recursos superior per visites a urgències. Totes les AGA presenten valors de despesa mitjana per pacient inferiors a la mitjana de Catalunya.

 Les prevalences del conjunt del Sector per accident vascular cerebral, MPOC, VIH/SIDA i neoplàsies mostren valors inferiors a la mitjana de Catalunya. Pel que fa a la prevalença d'insuficiència cardíaca congestiva, totes les ABS tenen valors força superiors a la mitjana de Catalunya. Només Caldes de Montbui obté valors inferiors a la mitjana catalana per cardiopatia isquèmica. Per HTA i insuficiència renal crònica la prevalença és superior a la mitjana de Catalunya, excepte per La Roca del Vallès. I pel que fa a la diabetis, l’AGA del Baix Vallès presenta valors força superiors, excepte l’ABS Caldes de Montbui. La prevalença de patologies del aparell locomotor és significativament superior al Sector Vallès Oriental respecte a la mitjana de Catalunya, totes les ABS presenten valors superiors excepte Cardedeu, La Garriga i Caldes de Montbui. La prevalença d'artritis és superior al Sector que a Catalunya, excepte a l’ABS La Roca del Vallès. També per artrosi, excepte a La Garriga. Per dolor crònic els valors són superiors a totes les AGA i ABS, excepte a l’ABS Cardedeu. Per depressió les ABS del Baix Vallès presenta valors superiors, en el Sector Vallès Oriental és inferior a la mitjana de Catalunya. Les taxes per demència són superiors a la mitjana catalana excepte per la població de les ABS de Montornès/Montmeló i La Llagosta. Les prevalences de patologia mental crònica només l’AGA Baix Vallès presenta variacions rellevants superiors a Catalunya. Els resultats per a la prevalença d'osteoporosi mostren valors significativament inferiors a totes les ABS.

 Quant a temes rellevants sobre malalties de declaració obligatòria (MDO) i brots epidèmics, destacar la incidència de Legionel·losi (l’any 2017: 15,87 a Vallès Oriental enfront dels 4,57 a Catalunya) i de infeccions per transmissió sexual: tres infeccions de transmissió sexual (ITS) estan entre les 6 primeres amb més incidència al Vallès Oriental: Infecció gonocòccia, Sífilis infecciosa i Infecció genital per clamídia.  També comentar el marge de millora que presenten actualment el control i seguiment de casos de tuberculosi doncs en l’últim informe publicat, la situació de la Tuberculosi al conjunt del Vallès, i vàlids també pel Vallès Oriental, no arriba als nivells que hauria de tenir en alguns indicadors, que són inferiors als de Catalunya i als que proposa la OMS. • S’observen per l’any 2016 Taxes de Fecunditat General i de Natalitat lleugerament inferiors que la de la mitjana de Catalunya.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 54 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

6. Recursos i oferta de serveis (Principals dispositius i centres) 6.1 Atenció primària 6.1.1 Centres d’Atenció Primària i Consultoris locals Tal com s’ha dit anteriorment, el Sector sanitari Vallès Oriental està format per 19 Àrees Bàsiques de Salut (ABS). En cada una d’elles es disposa d’un equip d’atenció primària (EAP), donant assistència a 29 centres d’atenció primària (CAP). La dotació d’infraestructures es completa amb 13 consultoris locals (CL) i 1 centre d’atenció comunitària (CAC). Veure l’Annex núm. 8 Relació centres (CAP i Consultoris Locals) per municipi, ABS i AGA al SS del Vallès Oriental

Taula 37. Principals dispositius i centres per atenció primària. 2017 Àrea de gestió assistencial Nombre de CAP Nombre de CL Nombre de CAC Nombre d’EAP Baix Montseny 4 5 2 Baix Vallès 9 1 8 Vallès Oriental Central 16 7 1 9 Total Vallès Oriental 29 13 1 19 Font: SIIS, Centres CatSalut. Maig 2018 Llegenda: CAP=Centre d’Atenció primària; CL=Consultori local; EAP= Equip d’Atenció primària.

La població resident en les diferents Àrees Bàsiques de Salut és de 443.637 habitants, però la població assignada als Equips d’Atenció primària (EAP) és de 437.433 persones (no correspon exactament amb els residents).

Aquesta petita diferència es deu al sistema d’assegurament: part dels habitants tenen un altre tipus d’assegurament, per exemple, MUFACE, MUGEJU i ISFAS; i també hi influeix la lliure elecció de centres. Aquest fet queda reflectit en la següent taula:

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 55 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Taula 38. Població resident a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i població assignada als Equips d’Atenció primària(EAP), 2018 Residents Assignats Àrea de Gestió Àrea Bàsica de Salut (ABS) Equip d’Atenció primària (EAP) ABS EAP assistencial 2018 2018 ALT MOGENT EAP Alt Mogent 20.329 19.057 Baix Montseny SANT CELONI EAP Sant Celoni 34.626 34.206 TOTAL BAIX MONTSENY 54.955 53.263

CALDES DE MONTBUI EAP Caldes de Montbui 23.311 23.378 LA LLAGOSTA EAP La Llagosta 13.888 14.076 MARTORELLES EAP Martorelles 14.057 13.801 MOLLET DEL VALLÈS-1 EST EAP Mollet del Vallès-1 Est 28.690 28.123 Baix Vallès MOLLET DEL VALLÈS-2 OEST EAP Mollet del Vallès-2 Oest 23.546 23.551 PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS EAP Palau-Solità i Plegamans 14.714 14.665 PARETS DEL VALLÈS EAP Parets del Vallès 18.698 18.467 SANTA PERPÈTUA DE MOGODA EAP Santa Perpètua de Mogoda 25.163 24.703 TOTAL BAIX VALLÈS 162.067 160.764 CARDEDEU EAP Cardedeu 21.145 21.473

EAP Granollers-1 Oest - GRANOLLERS-1 OEST 22.626 21.774 Canovelles EAP Granollers-2 Nord - Les GRANOLLERS-2 NORD 29.687 28.949 Franqueses GRANOLLERS-3 CENTRE EST EAP Granollers-3 Centre Est 28.837 28.579 EAP Granollers-4 Sud - Sant GRANOLLERS-4 SUD 16.162 16.606 Vallès Oriental Miquel Central LA GARRIGA EAP La Garriga 28.529 27.892 LA ROCA DEL VALLÈS EAP La Roca del Vallès 10.263 10.607 MONTORNÈS / MONTMELÓ EAP Montornès - Montmeló 32.650 32.429 VALL DEL TENES EAP Vall de Tenes 36.446 35.097 TOTAL VALLÈS ORIENTAL 226.345 223.406 CENTRAL TOTAL SECTOR SANITARI VALLÈS ORIENTAL 443.367 437.433 Font: RCA 2018

És per aquest motiu que en Atenció primària, la informació que es presenta anirà referida a la població assignada als equips, o a la població resident a les ABS, depenent de la font dels indicadors.

El proveïdor majoritari dels equips d’Atenció primària és l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona 18 dels 19 equips. L’equip La Roca del Vallès, està gestionat per Projectes Sanitaris i Socials, S.A.U. (PROSS).

Els diferents perfils dels professionals dels EAP són: diplomats en infermeria, metges de família, pediatres, auxiliars d’infermeria, treballadors socials, odontòlegs, llevadores, gestors de casos i professionals de gestió i serveis. A continuació es mostra una graella amb la relació d’aquests professionals.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 56 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Taula 39. Professionals dels Equips d’Atenció primària (EAP), Any 2017

Medicina de família Infermeria medicina família Pediatria Infermeria pediàtrica Odontologia

237,5 232,5 64 61,2 22

Auxiliars d'infermeria Treball social Gestió de casos Gestió i serveis 10 (forma part 37,5 21,8 222,5 d’infermeria) Font: Avaluació objectius ICS. Elaboració pròpia

La cartera de serveis dels equips d’Atenció primària inclou assistència als mateixos centres i a domicili, assistència no presencial (telefònica, eConsulta), salut comunitària, prevenció i promoció de la salut, atenció als pacients amb patologia aguda o crònica.

L’horari habitual dels centres d’Atenció primària (CAP) és de 8h a 20h. Només els CAP de poblacions petites i els consultoris locals es regeixen per horaris adaptats a la seva població.

Per tal de garantir major accessibilitat i continuïtat assistencial alguns CAP amplien el seu horari.

Apart d’aquests recursos, a Granollers es troba el dispositiu Urgències Centre, vinculat a l’Hospital General de Granollers, que atén urgències mèdiques i traumatològiques de baixa complexitat en horari de 7:30h a 20h cada dia de la setmana.

D’aquesta atenció continuada tant als centres com a domicili se’n parla a l’apartat Urgències

6.1.2 Atenció sanitària als centres d’internament penitenciari En aquest Sector Sanitari s’ubica un centre penitenciari de joves i adults: Quatre camins; i dos centres educatius dependents de justícia: Els Til·lers i L’Alzina. L’assistència sanitària a la població internada la proporciones professionals vinculats a l’ICS a partir d’equips d’atenció primària de centres penitenciaris i equips de salut mental.

6.1.3 Centres d´Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) L’ASSIR varen ser creats l’any 1990 com estructures de suport als EAP. Les i els professionals sanitaris que duen a terme les diferents línies de serveis i activitats s’ubiquen dins de l’àmbit d’actuació de l’Atenció primària de salut (AP), en un nivell intermedi entre les xarxes d’AP i d’atenció especialitzada hospitalària. Els equips ASSIR estan formats per llevadores, que donen atenció als CAP (29 punts d’atenció), i ginecòlegs/obstetres i altres professionals, que amb les llevadores, duen a terme l’atenció als centres ASSIR de Granollers i de Mollet del Vallès.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 57 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Taula 40. Recursos humans dels centres d´Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, 2017 Auxiliars Llevadores Ginecologia/obstetrícia Psicologia Administració d'infermeria 32,52 13,42 1,04 13,47 18,75 Font: Institut Català de la Salut (ICS), Memòries ASSIR

La cartera de serveis dels ASSIR inclou les següents activitats: atenció als joves (consell i prevenció), activitat comunitària, consell reproductiu, control i seguiment de l’embaràs, diagnòstic prenatal, educació maternal, atenció al puerperi i suport en la prevenció del càncer de mama i cèrvix, en la detecció i control d’infeccions de transmissió sexual (ITS) i la detecció de patologia ginecològica.

En la següent taula presentem el nombre de referents en ITS i la seva distribució al Vallès l’any 2017.

Taula 41. Nombre de referents en Infeccions de transmissió sexual i la seva distribució al Vallès l’any 2017. 1 ACUT i Ubicació ASSIR EAP Altres TOTAL EAPP CUAP CP Joves 1 1 CP Quatre Camins 1 1 Granollers 3 2 5 Mollet 3 1 4 Total 6 3 2 0 0 11 Font: sistemes d’informació ASPCAT 1.EAPP: Equip d’atenció primària de centre penitenciari Llegenda: CP= Centre penitenciari; ASSIR = Atenció sexual i reproductiva; EAP = Equip d’Atenció primària; ACUT = Unitats territorials d’atenció continuada i urgències d’ Atenció primària de l’ Institut Català de la Salut; CUAP= Centre d’Atenció continuada d’ Atenció primària.

Els hospitals de referència per obstetrícia i ginecologia són l’Hospital General de Granollers per la població de les Àrees de Gestió Assistencial (AGA) Baix Montseny i Vallès Oriental Central i l’Hospital de Mollet del Vallès per l’AGA Baix Vallès.

6.1.4 Rehabilitació La rehabilitació, com a servei ambulatori i domiciliari, al Vallès Oriental es presta per diversos proveïdors.

Taula 42. Relació de centres i entitat proveïdora segons Àrea de Gestió Assistencial, 2017 Àrea de gestió Entitat Proveïdora Punts d'atenció ambulatoris Assistencial

Baix Montseny Fundació Hospital de Sant Celoni Hospital de Sant Celoni

UTE: Fundació Privada Bertran de Centre Cardedeu Vallès Oriental Seva, Centre de Rehabilitación del Centre La Garriga Central Vallès, SA i Fisioteràpia, SA Centre Montornès del Vallès

Centre Lliçà de Munt

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 58 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Taula 42. Relació de centres i entitat proveïdora segons Àrea de Gestió Assistencial, 2017 Àrea de gestió Entitat Proveïdora Punts d'atenció ambulatoris Assistencial Lot: (RH/12) Lot B13 Vallès Centre Granollers Oriental Central. Centre Caldes de Montbui UTE: Centro de Medicina Centre Santa Perpetua de la Moguda Correctiva, SL , Fisioteràpia, SA Centre Palau Solinyà

Centre Plegamans Baix Vallès Lot: (RH/13) Lot B14 Baix Vallès i Vallès Occidental. Centre Mollet del Vallès Fundació Sanitària de Mollet Hospital de Mollet Font: Àrea d’Atenció Sanitària. Servei Català de la Salut

A l’Àrea de Gestió Assistencial (AGA) Baix Montseny, es presta directament per l’Hospital de Sant Celoni. El centre està ubicat a l’Hospital de Sant Celoni.

A l’AGA Baix Vallès hi ha 3 proveïdors: l’Hospital de Mollet, la UTE Centro de Medicina Correctiva, SL i Fisioteràpia, SA, adjudicatària del Lot RH13 (aquest Lot no inclou l’ABS Caldes de Montbui), i la UTE Fundació Privada Bertran de Seva per a la gestió de serveis sanitaris i socials, Centro de Rehabilitación del Vallés, SA i Fisioteràpia, SA, adjudicatària del Lot RH 14 (que inclou l’ABS Caldes de Montbui). Hi ha 5 centres: Caldes de Montbui (CERVA) Palau-solità i Plegamans (CMC), Santa Perpètua de Mogoda CMC), i 2 a Mollet (Hospital de Mollet i Fisiogestión Mollet).

A l’AGA Vallès Oriental Central només hi ha un proveïdors: la UTE Fundació Privada Bertran de Seva per a la gestió de serveis sanitaris i socials, Centro de Rehabilitación del Vallés, SA i Fisioteràpia, SA, adjudicatària del Lot RH 14. Els 4 centres estan ubicats a Granollers, La Garriga, Lliça d’Amunt, i Montornès del Vallès

Aquesta distribució es deu a que quan es va fer el concurs de Rehabilitació l’ABS Caldes de Montbui encara formava part de l’AGA Vallès Oriental Central.

Veure Annex 2 sobre Evolució geogràfica i demogràfica.

6.1.5 Farmàcies En el sector sanitari del Vallès Oriental hi ha 146 oficines de farmàcia comunitària. D’aquestes, un 37 % es troba a l’AGA Baix Vallès (N=54), un 49 % a l’AGA Vallès Oriental Central (N=71) i un 14% a l’AGA Baix Montseny (N=21).

A més a més, hi ha dues farmacioles, una al municipi de Montseny i l’altra a La Roca del Vallès (al nucli de Santa Agnès de Malanyanes).

6.2 Hospitals 6.2.1 Provisió Taula 43. Relació centres hospitalaris i entitat proveïdora, 2018

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 59 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

AGA Centre Entitat Proveïdora Fundació Privada Baix Hospital de Sant Hospital de Sant Montseny Celoni Celoni Vallès Fundació Privada Hospital General Oriental Hospital Asil de de Granollers Central Granollers Hospital de Fundació Sanitària de Baix Vallès Mollet Mollet Font: SIIS, Centres CatSalut

6.2.2 Estructura En les següents taules es presenten el recursos existents a l’any 2017 quan a nombre de llits segons tipus, quiròfans, consultoris, gabinets, llocs per atenció d’urgències i places d’hospital de dia des cadascun dels hospitals d’aguts del territori.

Taula 44.a Relació de recursos per hospital, en nombre de llits, 2017 Convencionals Convencionals Crítics i Entitat Proveïdora Total estables Temporals Semicrítics Hospital de Sant Celoni 30 15 0 45 Hospital General de 238 11 14 263 Granollers Hospital de Mollet 111 26 10* 147 Llits totals 379 52 14 455 *Observació d’urgències. Font: Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Elaboració pròpia a partir de les dades dels hospitals

Taula 44.b Nombre de recursos hospitalaris, 2017

Quiròfans llocs Places Entitat Proveïdora (inclou cirurgia Consultoris Gabinets d’atenció a Hospital de menor) urgències Dia Hospital de Sant Celoni 3 15 2 14 6 Hospital General de 8 76 21 53 45 Granollers Hospital de Mollet 7 50 38 20 Total 18 164 105 94 Font: Webs proveïdors 2017 i PLANUC

6.2.3 Recursos Humans Als hospitals del Vallès Oriental hi treballen 2.646 persones (pEq): 556 professionals mèdic s (51% dones), 1.529 professionals sanitaris (83% dones) i 560 professionals no sanitaris (69% dones)

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 60 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

6.2.4 Història dels centres Hospital de Sant Celoni (resum extret de la web de la entitat)

“La primera documentació que refereix l’existència d’un establiment hospitalari a Sant Celoni data del segle XII, concretament l’any 1170 Sant Celoni comptava amb 2 hospitals, el primer fou el de Sant Nicolau sota la comanda dels Hospitalers de Sant Joan, frares militars successors dels Templers (ordre fundada per Ramon Berenguer III) que com els primers eren monjos i soldats.

L’Hospital ha passat moments crítics (va deixar de funcionar amb la Llei de desamortització a mitjans del segle XIX; va haver de dependre de l’Ajuntament durant la Guerra Civil, …) però la vocació per cuidar els necessitats va ser suficientment gran i contundent per tirar-lo endavant i vèncer les vicissituds.

Fou gràcies a la gran implicació ciutadana que l’any 1960 es va inaugurar l’edifici del nou pavelló que va ser, des de llavors, l’organització sanitària de la Vila de Sant Celoni i per extensió de la comarca.

La nostra voluntat és, com ho ha estat sempre la de servir als ciutadans de Sant Celoni i als municipis del seu entorn. Vam ser innovadors en potenciar el model d’aliances estratègiques, com a mecanisme per estabilitzar les plantilles de professionals i incrementar la seva formació i atractiu professional, per tal d’oferir atenció estable i de qualitat als nostres usuaris.

Article 16 dels Estatut de la Fundació. L’Alcalde de Sant Celoni serà el President del Patronat i la persona nomenada pel Vicari episcopal ocuparà la Vicepresidència. El Patronat nomenarà un secretari, que podrà no tenir la condició de patró, de conformitat amb el què estableix l’article 312-3 del Llibre III del Codi civil de Catalunya. La resta de membres del Patronat tenen la condició de vocals”.

Hospital General de Granollers (resum extret de la web de la entitat)

“L’origen de l’Hospital General de Granollers se situa cap al 1328 quan Bertran de Seva va crear una institució d’acollida per a pobres pelegrins i malalts. Situat en un edifici gòtic, del qual n’ha perdurat la nau gòtica, coneguda avui com a sala Francesc Tarafa, l’hospital va dependre durant dos segles de la família fundadora, que designava un clergue com a administrador del centre. L’any 1521 l’establiment hospitalari va passar a dependre en la seva totalitat del municipi.

L’any 1844, l’hospital es va traslladar a l’antic convent de Caputxins, que a principis del segle XX ja es va mostrar insuficient i afectat pel canvi del traçat de la via del ferrocarril. Aleshores s’inicià una campanya, encapçalada per Francesc Ribas, per construir un nou hospital, que es

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 61 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis va finançar gràcies a les aportacions de nombrosos ciutadans i entitats. El nou hospital es va inaugurar al peu de la carretera de Cardedeu, el 25 de juliol de 1923, amb una capacitat per a 80 llits.

L’any 1971 s’inaugurava un nou pavelló de tres plantes, que s’ampliaria en alçada amb quatre plantes més l’any 1978. En el mateix recinte, l’any 1984 va entrar en funcionament el Centre geriàtric Adolfo Montañà, que substituïa l’antic asil. L’any 1995 el centre va renovar i ampliar un cop més les seves instal·lacions, per tal d’adaptar-lo a les necessitats d’una població creixent i als avenços tecnològics: noves plantes d’hospitalització, una unitat de cures intensives, nous quiròfans, sales de part i central d’esterilització.

El 20 de novembre de 2009 es va inaugurar el nou edifici de Consultes Externes, la darrera ampliació de l’Hospital. Aquesta nova construcció de 13.000 metres quadrats, consta de 76 consultoris, 21 gabinets d’exploració, 38 places d’hospital de dia i 2 quiròfans de cirurgia menor ambulatòria. El nou equipament està dissenyat per oferir el màxim confort, accessibilitat i comoditat per als usuaris, amb unes instal·lacions modernes, àmplies i lluminoses i un sistema de gestió de cues automatitzat que facilita l’organització i gestió de les consultes.

Paral·lelament, i des de finals de l’any 2003, l’entitat, a través de la Fundació Bertran de Seva per a la Gestió de Serveis Sanitaris i Socials, s’encarrega de la gestió de l’Hospital de Dia Sant Jordi, un centre per al tractament de malalts amb demències i trastorns cognitius (malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demències), amb capacitat per a 40 persones.

L’Àrea de Recerca i Innovació es creà a finals del 2007, per tal de poder donar resposta a les necessitats dels professionals i de la institució en recerca i innovació, la gestió del coneixement generat per aquestes activitats. L’àrea engloba també el servei de Biblioteca.

La Fundació està governada per un Patronat, del que n’és el President, l’ Alcalde de Granollers, i el Vicepresident, el Rector de la Parròquia Sant Esteve”.

Hospital de Mollet (resum extret i adaptat de la web de la entitat)

“El nou Hospital de Mollet va entrar en funcionament al juliol de 2010. És propietat de la Generalitat de Catalunya, qui el va construir a través del Consorci Sanitari de Mollet, que es va dissoldre un cop l’hospital es va posar en funcionament. CatSalut va encarregar la gestió del nou hospital a la Fundació Sanitària de Mollet, una entitat sense finalitat de lucre creada l’any 1996 per la Societat de Socors Mutus de Mollet (Mutualitat Federada de Previsió Social), gestora del centre hospitalari històric del municipi, amb una trajectòria de més de trenta anys com a hospital general bàsic de la xarxa pública.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 62 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Segle XX. La gent organitza l'assistència amb la creació de germandats, l'objectiu de les quals era l’ajuda moral i material en cas de malaltia. Algunes s'havien fundat ja el segle XIX i s'acabaren fusionant l'any 1933 en la Societat de Socors Mutus de Mollet.

L’àrea d’influència de l’actual Hospital de Mollet és la subcomarca del Baix Vallès (Vallès oriental), que comprèn les poblacions de Mollet del Vallès, La Llagosta, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Martorelles i Santa Maria de Martorelles, amb una població d’uns 100.000 habitants. La posada en marxa del nou hospital va suposar l’increment progressiu d’aquesta àrea d’influència amb les poblacions de Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, i Gallifa (Vallès Occidental), i Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

A més de l’actual Hospital de Mollet, la Fundació Sanitària gestiona el Centre de Salut Mental Jaume Vilaseca i Pujades, el Centre de Rehabilitació Integral del Baix Vallès i el Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències de Mollet, pertanyent al Servei de Salut Mental i Addiccions de l’hospital.

L’Hospital de Mollet és propietat de la Generalitat de Catalunya, sent la Fundació Sanitària de Mollet qui el gestiona”.

6.3 Atenció urgent 6.3.1 El Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) A Catalunya l’atenció a les urgències s’articula a través de diferents dispositius: el 061 CatSalut Respon, els centres d´atenció primària (CAP) en el horari dels equips d’atenció primària o fora d’aquest horari, [punts d’atenció continuada (PAC)], els dispositius d’urgències d’atenció primària en entorns aïllats (DEA), els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), la xarxa d’oficines de farmàcia, els hospitals i el SEM, que actuen en xarxa per tal de garantir l’accés equitatiu i de qualitat a l’atenció urgent, i s´adapten a les necessitats de cada territori. Tot i això, s’observa variabilitat territorial en la distribució d’alguns dispositius.

El PLANUC és el resultat d’un llarg procés de reflexió i treball dels anys 2016 i 2017, presentat l’abril de 2017, en què han participat diversos agents implicats en l’atenció continuada i urgent: professionals de diferents nivells assistencials i perfils, representants del món local, proveïdors, entitats de pacients, associacions de veïns i d’usuaris, professionals del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut, entre d’altres. Té com a missió principal assegurar que tota persona rebi una atenció continuada i urgent equitativa i de qualitat, i que s´adapti a les necessitats de salut de les persones, a través d’una xarxa d’atenció integrada, accessible i resolutiva, liderada per professionals, que situï el ciutadà al centre del sistema. D’acord amb aquesta missió, els objectius del Pla són els següents: 1- Garantir l’equitat territorial en l’accés a la xarxa d’atenció continuada i urgent del sistema públic de salut. 2- Ordenar territorialment l’atenció continuada i urgent, impulsant el treball en xarxa entre els diferents agents que hi intervenen, amb el lideratge dels professionals.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 63 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

3- Adequar els processos i dispositius assistencials a les necessitats de salut de la ciutadania. 4- Millorar la qualitat del procés d’atenció continuada i urgent. 5- Informar i apoderar el ciutadà en l’ús dels recursos adequats segons les necessitats. 6- Potenciar entorns laborals que promoguin el lideratge professional, les competències, funcions i responsabilitats. El Pla proposa unes línies d’acció que parteixen d’un diagnòstic rigorós i exhaustiu de la situació actual, amb les seves fortaleses i les seves mancances. Per donar resposta a les necessitats del conjunt del sistema, el PLANUC s’estructura en 10 grans eixos d’intervenció que preveuen el desplegament de 30 accions:  Eix 1: Atenció en el dispositiu més adequat; per a uns serveis sanitaris resolutius en el temps òptim (2 accions) o El 061- CatSalut Respon ha de ser l’eix integrador de l’atenció no presencial urgent i continuada, organitzada a través de circuits àgils per millorar la continuïtat de l’atenció entre els diferents agents.  Eix 2: L’atenció primària a la comunitat com a primer nivell d’atenció (3 accions) o L’ordenació dels dispositius d’atenció continuada a través de criteris d’accessibilitat, d’activitat i socioeconòmics és clau per garantir l’equitat d’accés de la població i augmentar la resolució d’aquests dispositius.  Eix 3: Les emergències i la coordinació dels dispositius hospitalaris per a l’atenció del pacient crític (5 accions) o El SEM ha de ser declarat com a servei públic essencial. A la vegada, ha d’actuar en xarxa i ha d´adaptar de manera continuada la seva cartera de serveis i la distribució dels dispositius mòbils per tal de respondre a les necessitats canviants de la població.  Eix 4: L’atenció urgent hospitalària: procés d’atenció, organització i drenatge (5 accions) o Els serveis d’urgències dels hospitals han d’estar equiparats a la resta de serveis, amb estructura organitzativa pròpia. Per millorar el procés assistencial, cal homogeneïtzar el triatge i, en el marc de l’hospital, disposar d’unitats d’observació d’urgències efectives, optimitzar el procés de drenatge i estendre les alternatives a l’hospitalització convencional, per tal d’adaptar-se a les necessitats de la ciutadania.  Eix 5: Plans específics per a pacients amb necessitats específiques (5 accions) o Els dispositius d’urgències s’han d’adaptar per donar resposta a les necessitats dels grups de població que requereixen un abordatge específic, com són la població d´edat pediàtrica, les persones amb malalties oncològiques, amb malalties cròniques o amb situacions de fragilitat, les persones institucionalitzades en residències geriàtriques i les que tenen problemes de salut mental i addiccions.  Eix 6: L’atenció urgent i l’atenció integrada social i sanitària (2 accions) o Els dispositius d’urgències i atenció continuada han d’estar preparats per a l’abordatge de la problemàtica social i han d´integrar diversos perfils professionals i d´activació dels recursos socials quan sigui necessari. Alhora, s’han de potenciar els serveis de mediació intercultural per tal de contribuir a l’equitat de l’atenció.  Eix 7: Organització territorial i coordinació de dispositius i recursos (2 accions)

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 64 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Els comitès operatius d’urgències i emergències s’han de desplegar de manera efectiva, i han d´actuar com a òrgans d’ordenació, integració i gestió dels serveis d’urgències al territori. L’instrument d’actuació principal d’aquests comitès són els plans d’urgències i atenció continuada territorials, que han de ser elaborats amb la participació dels professionals assistencials del territori.  Eix 8: Sistemes d’informació (2 accions) Per poder millorar la gestió i adequació dels serveis d’atenció continuada i urgent, cal disposar de sistemes d’informació robustos, integrals, de qualitat i accessibles per als diferents agents implicats, que permetin prendre decisions de manera informada i en temps real.  Eix 9: Els professionals com a principals garants d’una atenció d’excel·lència (3 accions) L’elaboració d’un pla de recursos humans per als professionals d’atenció continuada i urgent i el dimensionament dels dispositius ha de permetre el desenvolupament professional d’aquest col·lectiu. Alhora, cal donar suport a la creació de l’especialitat primària de medicina d’urgències i emergències i al desenvolupament de l’especialitat d’infermeria d’urgències i emergències.  Eix 10: Apoderament de la ciutadania (1 acció) Cal fer un pla general de comunicació i informació des del Departament de Salut que impulsi campanyes de comunicació i informació en salut i atenció urgent a la ciutadania, per augmentar-ne l´apoderament.

6.3.2 Dispositius d´atenció continuada L’atenció continuada (AC) és el servei que es presta en els centres d’atenció primària (CAP), per atendre les urgències de baixa complexitat que es produeixen fora de l’horari habitual dels equips d’atenció primària (EAP).

Els centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) tenen capacitat resolutiva per atendre urgències de baixa o moderada complexitat i estan oberts, en principi, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any. S’ubiquen principalment en zones amb una elevada densitat de població, per tal de descongestionar els serveis d’urgències hospitalaris i, augmentar la capacitat resolutiva de l’atenció primària (AP). Al Vallès Oriental no hi ha cap CUAP.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 65 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Tal com mostra el mapa i la taula 45 existeix una xarxa de recursos d’atenció urgent i continuada en el territori força estesa.

Taula 45. Nombre de dispositius d’urgències, 2018 Centres amb CAP amb obertura CAP amb obertura dels diària fins les 24 Hospitals Atenció dissabtes, hores (inclou amb Altres Continuada diumenges i festius dissabtes, diumenges urgències 24 hores de 08h a 20h i festius)

AGA Baix Montseny 1 1 AGA Baix Vallès 1 2 2 1 AGA Vallès Oriental 5 1 1(*) Central Total Vallès Oriental 1 7 3 3 1 Font: SIIS, Centres CatSalut. Maig 2018 (*) Urgències Centre, dispositiu de l’Hospital General de Granollers fora de l’hospital i que obre cada dia de 7:30 a 20 hores.

L’atenció continuada domiciliària es presta per professionals de l’ICS que tenen la seva base en 4 CAP.

Al Vallès Oriental també es disposa de 3 PADES EAR (Equips d’atenció a les residències), gestionats per MUTUAM, que donen suport als EAP en l’atenció a la població de les residències. Un d’aquest EAR fa l’atenció continuada dels dissabtes, diumenges i festius de 8 a 20 hores.

La relació complerta de centres està a l’Annex núm. 9 Relació de Centres amb Atenció Continuada al Sector Sanitari Vallès Oriental

6.3.3 Bases del SEM (Sistema d´Emergències Mèdiques) El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) cobreix un ampli ventall de serveis assistencials adreçats a l’atenció urgent (telefònica, a la via pública, domiciliària, en els trasllats amb transport sanitari urgent, etc.), als quals es pot accedir a través del 061.

Les bases assistencials del SEM, amb els diferents tipus de recursos (veure taula de sigles equivalents), estan ubicades i distribuïdes estratègicament per garantir la màxima proximitat a tot el territori. A vegades estan ubicades en els CAP o els hospitals, i en altres llocs en espais específics fora de centres sanitaris.

Les 20 bases del Vallès Oriental estan distribuïdes en els següents municipis

Taula 46. Distribució de les bases SEM a Vallès Oriental, 2018

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 66 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

BASES SEM V. SVB- SVAM_TOT SVAI_TOT VIR_TOT SVB-DIA TOTAL ORIENTAL TOT Sant Celoni 1 (HSC) 1 1

Sant Celoni 2 1 1 2

Llinars del Vallès 1 1 Caldes de Montbui 1 1 2

Mollet del Vallès 1 1 1 (HM) Mollet del Vallès 2 1 2 3

Sta Perpètua de 1 1 2 Mogoda Parets del Vallès 1 1

Aiguafreda 1 1

La Garriga 1 1

Les Franqueses del 1 1 Vallès Granollers 1 (HGG) 1 1

Granollers 2 2 2

Lliçà d'Amunt 1 1

TOTAL 1 2 1 11 5 20 Llegenda: SVAM_TOT = Suport vital avançat amb metge, tot el dia; SVAI_TOT = Suport vital avançat amb infermeria, tot el dia; VIR_TOT = Vehicle d’intervenció ràpida, tot el dia; SVB-TOT = Suport vital bàsic, tot el dia; SVB-DIA = Suport vital bàsic, 12 hores diürnes Font: PLANUC i SEM

En els mapes següents es pot veure la distribució de les bases SEM i les isòcrones de tot el territori des de la base del SEM més propera..

Mapa amb les base del SEM en el Vallès Oriental

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 67 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Isòcrones de les bases del SEM

6.4 Atenció sociosanitària El Vallès Oriental disposa de 5 centres sociosanitaris amb recursos d’internament. Atès que són serveis pel conjunt del Sector sanitari, independentment de l’AGA en la que s’ubiquin, els estudiem en un sol territori.

Taula 47. Recursos sociosanitaris d’internament al Sector sanitari Vallès Oriental, 2018 Internament UFISS Cures Entitat Proveïdora Llarga Convalesc Mitja Estada UFISS Cures Pal·liativ Subaguts estada ència Polivalent Geriatria Pal·liati es ves Fund. Privada Hospital-Asil de 30 9 SI SI Granollers Fundació Privada Residència 21 39 Sta. Susanna

Fundació Sanitària de Mollet 56 7 300 altes SI SI

Fundació Vallparadís 50 Fundació Privada Catalana Hospital de Sant Celoni 64 9 SI Fundació Privada MUTUAM Total 135 86 16 48 300 altes 3 2 Font: Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Elaboració pròpia a partir de les dades de contractació Llegenda: UFISS = Unitat funcional interdisciplinar sociosanitaria

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 68 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Recursos i ofertes de serveis

Taula 48. Recursos sociosanitaris Ambulatoris al Sector sanitari Vallès Oriental,2018 Ambulatori Entitat Proveïdora Hospital PADES i EAIA EAIA Cures EAIA EAIA de dia EAR Geriatria Pal·liatives Demències Mixta Fund. Privada Hospital-Asil de 63 SI SI SI Granollers Fundació Privada Residència 20 1 Sta. Susanna

Fundació Sanitària de Mollet 23 SI SI SI

Fundació Vallparadís F.

Privada Catalana Hospital de Sant Celoni 18 1 SI Fundació Privada MUTUAM 3 Institut Català de la Salut 2 Total 124 7 2 2 2 1 Font: Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Elaboració pròpia a partir de les dades de contractació Llegenda: PADES=Programa d'Atenció al Domicili Equip de Suport; EAR = Equip d'Atenció a les Residències; EAIA =Equip d'Atenció Integral Ambulatòria

Quan comparem els ràtios dels llits sociosanitaris del Sector sanitari (retirant els llits dedicats a SIDA perquè són de referència per tot Catalunya) veiem que, excepte en els dispositius d’hospital de dia, el Vallès Oriental està molt per sota de les ràtios de llits recomanats.

Taula 49. Ràtios de llits sociosanitaris al Sector Sanitari Vallès Oriental Vallès Total Baix Baix Recursos actuals Oriental (sense llits Ràtios recomanats Ràtio real Montseny Vallès Central SIDA) Llarga estada 64 21 32 117 3,5 x 1000hab>64 anys 1,61 Convalescència (inclou ME 9 86 30 125 2,5 x 1000hab>64 anys 1,72 polivalent) C. Pal·liatives 7 9 16 0,08 x 1000 hab. 0,04

Hospital de dia 18 43 63 124 1,5 x 1000hab>64 anys 1,71

Subaguts 8

Font: Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Elaboració pròpia.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 69 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

6.5 Atenció a la Salut mental i addiccions

El territori disposa de diversos recursos per a l’atenció a la salut mental i les addiccions, distribuïts de la següent manera:

Les principals entitats proveïdores que gestionen l’atenció en salut mental en el territori són: Fundació Sanitària de Mollet (FSM), Benito Menni CASM (BM-CASM), Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues (HSJDE) i el Centre especialitzat de rehabilitació de persones amb autisme de Catalunya (CERAC). En les següents taules es mostra la relació dels recursos de salut mental del territori:

Taula 50. Recursos de Salut Mental al Vallès Oriental, 2018 Vallès Oriental central Baix Vallès Tipus d’ atenció Baix Montseny

Adults CSMA Granollers (Benito Menni) CSMA Mollet del Vallès (FSM) Atenció ambulatòria Infanto-juvenil CSMIJ Granollers (HSJDE) CSMIJ Mollet del Vallès (HSJDE) Adults Hospital General de Granollers (Benito Menni) Atenció urgent Infanto-juvenil CSMIJ de referència / Hospital SJDE Adults Benito Menni (Hospital General de Granollers) Hospitalització Infanto-juvenil Hospital SJDE Hospitalització Adults HDA Granollers (Benito Menni) HDA Mollet del Vallès (FSM) parcial Infanto-juvenil HDIJ Granollers (HSJDE) HDIJ Mollet del Vallès (HSJDE) CASD Adults CASD Granollers (Benito Menni) CASD Mollet del Vallès (FSM) Llegenda: CSMA= Centra de Salut mental d’adults; CSMIJ = Centre de Salut mental infanto – juvenil; HDA = Hospital de dia per adults; HDIJ = Hospital de dia infanto-juvenil; CASD = Centres d’atenció i seguiment de drogodependències Font: Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord.

70

Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

Els pacients de l’Àrea de gestió Assistencial Baix Montseny són atesos als dispositius de Granollers, ja que no es disposa de cap centre de salut mental al Baix Montseny i, en aquest moment, no hi ha espais per a ubicar l’equip de salut mental a Sant Celoni.

La salut mental ambulatòria s’atén a Granollers i a Mollet del Vallès, en dos centres de salut mental per a adults (CSMA) i dos centres de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ).

Al sector sanitari Vallès Oriental, les urgències psiquiàtriques s’atenen a l’Hospital General de Granollers, que presta el servei amb la col·laboració dels professionals de Benito Menni, excepte les urgències procedents de les Àrees Bàsiques de Salut Palau-Solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda, ja que el centre que tenen assignat és l’Hospital Parc Taulí, a .

Pel que fa a la població infanto-juvenil, en cas d’urgència han de dirigir-se al seu CSMIJ de referència, i fora del seu horari d’atenció, poden acudir a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues.

Per als adults, l’internament d’aguts es presta des de la planta de psiquiatria gestionada per Benito Menni a l’edifici de l’Hospital General de Granollers. Els pacients subaguts, pacients d’alta dependència psiquiàtrica i de mitjana i llarga estada, són ingressats a les instal·lacions de Benito Menni de CASM. Actualment a l’Hospital General de Granollers s’hi està construint una nova planta que es destinarà a l’atenció de pacients subaguts, l’obertura de la qual està prevista per la primavera de l’any 2019.

En el cas dels pacients de les Àrees Bàsiques de Salut Palau-Solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda, l’hospitalització d’aguts, igual que l’atenció urgent, es realitza majoritàriament a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

Pel que fa als pacients infanto-juvenils, es dóna servei a l’hospitalització i les urgències de manera supra-territorial a l’Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues.

El programa de Suport a l’atenció primària en salut mental (PSP), és una actuació conjunta dels proveïdors d’Atenció primària i Salut mental que té com a objectiu principal millorar la col·laboració entre els professionals en l’atenció al ciutadà amb problemes de salut mental. Consisteix en donar atenció a la salut mental des dels punts d’AP, unes hores a la setmana, per tal d’apropar-se més a la població, amb el fi de donar resposta a una demanda creixent de consultes relacionades amb patologies de baixa complexitat. Els professionals que es desplacen als centres d’Atenció primària són psiquiatres, psicòlegs i infermers. Aquest programa també inclou consultories periòdiques i apoderament dels professionals de primària que participen del programa.

Pel que fa a l’hospitalització a domicili, des del 2017 l’Hospital de Mollet ofereix 7 places pels adults i Benito Menni n’ofereix 8. Amb la idea de consolidar-se com a nou recurs al territori, aquestes places actuen com a pont entre els serveis d’aguts i serveis ambulatoris.

També existeixen recursos d’hospitalització parcial (hospitals de dia) tant per a adults com per a adolescents a Granollers i a Mollet del Vallès.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 71 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

Per als adults també s’ofereix rehabilitació comunitària a 2 centres de dia (CDA) ubicats als municipis de Granollers i de Mollet del Vallès.

Taula 51. Altres recursos en Salut mental, 2018 Hospitals d'aguts Hospital de dia Centre de dia

Llits psiquiàtrics Places Places Àrea de Gestió Assistencial Places adults aguts adults adults adolescents Baix Vallès 13 14 32 30 Vallès Oriental central + 19 15 35 Baix Montseny Total Sector Vallès 30 32 29 67 Oriental Font: Regió Sanitària de Barcelona

A La Garriga es troba el Centre especialitzat de rehabilitació de persones amb autisme de Catalunya (CERAC), que dóna suport a l’atenció de pacients adults i infanto-juvenils amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i a la diagnosi diferencial en pacients infanto-juvenils amb sospita de TEA.

Un equip de professionals gestionats pel Parc Sanitari de Sant Joan de Déu dóna atenció de salut mental als adults que han ingressat al centre penitenciari de Quatre Camins i als centres penitenciaris de joves Els Til·lers i L’Alzina.

No hi ha al territori recursos específics per a l’abordatge de la discapacitat mental (SEMSDI o UEHDI). Llar residència de salut mental

Al territori hi ha una llar residència específica per pacients amb trastorns de Salut Mental situada al municipi de Llinars del Vallès, Llar Residència Tres Pins, que compta amb 44 places. És un servei social, contractat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la finalitat del qual és acollir, en règim d’habitatge i amb caràcter substitutori del domicili, persones amb dificultats derivades de malaltia mental, i facilitar la recuperació i reinserció en els diferents àmbits.

Drogues i alcohol

Al sector sanitari Vallès Oriental trobem 2 centres d’atenció i seguiment de drogodependències (CASD). El que atén la població del Baix Vallès es troba a Mollet del Vallès i està gestionat per la Fundació Sanitària de Mollet (FSM). L’altre CASD, que atén a la població de Baix Montseny i Vallès Oriental Central, es localitza al municipi de Granollers i està gestionat per Benito Menni-CASM.

El sector sanitari no disposa d‘unitats hospitalàries de desintoxicació. Els pacients que ho requereixen són derivats a centres situats a altres sectors sanitaris, especialment al Vallès Occidental i a Barcelona ciutat.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 72 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

6.6 Salut Pública La Subdirecció Regional a Barcelona, amb rang de Subdirecció General, compta amb un Servei de Promoció de la Salut a Barcelona, un Servei de Protecció de la Salut a Barcelona, un Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública al Vallès Occidental i Vallès Oriental, un Servei d’Administració i Suport Territorial: el Servei de Salut Pública al Vallès Oriental, la Unitat de Salut laboral pel Vallès Occidental i Oriental i el Laboratori de salut pública, que pertany a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, però dóna servei a la Regió Sanitària Barcelona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Al Sector Sanitari del Vallès Oriental hi ha 42 ajuntaments i amb la majoria s’ha signat conveni de col·laboració i cooperació entre el Departament de Salut i l’Ajuntament. Aquests convenis inclouen, d’acord amb les necessitats de cada municipi, encàrrecs de prestació de serveis en protecció de la salut i col·laboració en programes i actuacions de promoció de la salut. Els acords s’han rubricat des de l’entrada en vigor, el 2013, del segon Conveni Marc en Salut Pública. Aquest pacte, signat entre l’ASPCAT, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, té com a objectiu incorporar a les polítiques locals la promoció de la salut en un marc de col·laboració interadministrativa, un cop que es considera consolidada la sinergia municipis-Generalitat en la gestió del risc alimentari i ambiental (protecció de la salut). L’any 2017 s’han actualitzat 20 convenis que inclouen activitats de promoció i de protecció de la salut. Al Vallès Oriental s’ha creat un grup estable de salut comunitària (GESC), format per l’ASPCAT, els diferents proveïdors d’atenció primària, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental, i recentment s’hi han incorporat els proveïdors de salut mental.

6.7 Mapa de contractació 2017 i distribució de recursos econòmics Les dades que es presenten corresponen a l´any 2017 als centres localitzats en el territori i no pas a la procedència de la població atesa.

Taula 52. Valors de contractació de serveis, 2017. Vallès Oriental.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 73 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

Pes sobre Total Línia de servei Total contractació 2017 contractat 1) Atenció primària de salut Equips d'atenció primària 72.405.061,64 € 27,97% Consultoris municipals 76.896,45 € 0,03% Total Atenció primària de salut 72.481.958,09 € 28,00% 2) Atenció especialitzada de salut At. hospitalària i especialitzada d'aguts 140.082.032,21 € 54,12% At. sociosanitària 14.022.904,84 € 5,42% At. a la salut mental 10.933.026,47 € 4,22% At. a la insuficiència renal 6.294.555,23 € 2,43% Rehabilitació 2.852.119,53 € 1,10% Oxigenoteràpia 1.819.513,60 € 0,70% Altres serveis atenció especialitzada 34.467,78 € 0,01% Total Atenció especialitzada de salut 176.038.619,66 € 68,01% 3) Altres serveis de salut Transport sanitari i emergències mèdiques Transport sanitari no urgent 4.418.885,79 € 1,71% Transport sanitari urgent 5.898.547,30 € 2,28% Total altres serveis de salut 10.317.433,09 € 3,99% TOTAL ASSIGNACIÓ DE CONTRACTACIÓ 258.838.010,84 € 100,00% Font: Àrea d'Atenció d’Atenció Sanitària. Gerència de Serveis Assistencials. Divisió de Provisió de Serveis Assistencials. CatSalut.

Taula 53. Activitat contractada per línia de Servei, 2017 Activitat Línia de servei Contractada At. hospitalària i especialitzada d'aguts Altes mèdiques 13.025 Altes quirúrgiques 17.348 Altes obstètriques 2.048 Triatges 190.132 Urgències 190.132 At. sociosanitària Llarga estada 327.892 Convalescència 76.660 Cures pal·liatives 17.604 Mitja estada polivalent 86.178 SIDA 4.846 Atenció a subaguts 925 Hospital de dia 71.845 EAIA -Visites 3.009 EAIA - Processos 1.445 At. Salut Mental Hospitalització d'aguts (altes) 2.742 Hospitalització d'aguts (estades) 61.413

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 74 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

Taula 53. Activitat contractada per línia de Servei, 2017 Activitat Línia de servei Contractada Unitat de contenció d'adolescents (altes) 331 Unitat de contenció d'adolescents (estades) 13.935 Unitat de patologia dual (estades) 15.695 Hospitalització de subaguts (altes) 628 Hospitalització de subaguts (estades) 57.170 Hospitalització de mitjana i llarga estada: MiLLE, SSM -Retard mental greu i profund 49.762 MiLLE, SSM i -ADP 147.174 MiLLE, SSM -Procés d'estudi 73.130 MiLLE, SSM -Rehabilitació i Reinserció 241.497 MiLLE, SSM -RM i greus TC 27.469 Hospitalització parcial d'adults (altes) 457 Hospitalització parcial d'adults (estades) 32.350 Hospital parcial infantil i juvenil (altes) 317 Hospital parcial infantil i juvenil 23.918 Font: Àrea d'Atenció Sanitària. Gerència de Serveis Assistencials. Divisió de Provisió de Serveis Assistencials. CatSalut

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 75 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

6.8 Articulació i Aliances entre centres Els proveïdors sanitaris del Vallès Oriental han desenvolupat en els darrers anys aliances estratègiques, assistencials, comunitàries, docents, etc., que s’han formalitzat via conveni o contracte, i estan orientades a la ampliació, la millora, la proximitat i la sostenibilitat dels serveis que s’ofereixen als ciutadans.

La taula següent sintetitza les principals aliances assistencials entre les quatre grans entitats proveïdores del territori: Fundació Hospital de Sant Celoni, Fundació Hospital Asil de Granollers i Fundació Sanitària de Mollet i Institut Català de la Salut (ICS).

Taula 54. Aliances assistencials entre les quatre grans entitats proveïdores del Vallès Oriental Entitats Àmbits d´Intervenció Anatomia Patològica Cirurgia Vascular Ginecologia Hematologia Neurologia Oncologia Hospital de Sant Celoni – Hospital Pneumologia General de Granollers Reumatologia Urologia Digestiu Rehabilitació i fisioteràpia Psicogeriatria Rehabilitació i deteriorament cognitiu Urgències pediàtriques Oftalmologia Anatomia patològica Hospital de Mollet – Hospital General de Hematologia Granollers Oncologia Cirurgia Vascular Nefrologia Hospital de Mollet - Hospital de Sant Radiologia del Vallès Oriental (UDIVOR) Celoni Hospital General de Granollers Oftalmologia ICS - Hospital de Sant Celoni Fisioteràpia Diagnòstic per la imatge Atenció pediàtrica ICS - Hospital General de Granollers Atenció continuada i urgent Gine-Obstetrícia ASSIR. Rehabilitació funcional ICS - Hospital de Mollet Gine-Obstetrícia ASSIR. Salut Mental Font: Regió sanitària Metropolitana Nord. CatSalut.

Destaca també l’impuls de l’Aliança denominada C17, que vincula als hospitals del Vallès Oriental, amb els hospitals General de , de Campdevànol i Clínic de Barcelona com a eix

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 76 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis assistencial a potenciar. En aquest moment centrat en la coordinació amplia en l’atenció oncològica. En l’Annex núm. 10 mapa de les aliances detallem les aliances de cada una d’aquestes entitats en l’àmbit estratègic, assistencial, comunitari o docent.

6.9 Inversions en equipaments al sector Sanitari del Vallès Oriental Actuacions acabades:

 Ampliació i remodelació del CAP Montornès del Vallès: o Finalitzat 2018 i en marxa. Actuacions en obres:

 Ampliació del CAP Joan Mirambell i Folch a Caldes de Montbui: o Ampliació i reforma del CAP existent. o Obra en marxa Infraestructures.cat. o Previsió de finalització 2019  Ampliació i reforma de la hospitalització de salut mental a l’hospital de Granollers (incorporació de unitat de subaguts) o Obra en marxa a càrrec de Benito Menni o Previsió de finalització 2019  Nou centre sanitari polivalent al carrer Girona de Granollers (Urgències (CUAP), Cirurgia Ambulatòria, consulta especialitzada, ASSIR). o Obra en marxa Infraestructures.cat o Previsió de finalització 2020  Nou CAP de Les Franqueses del Vallès – Corró d’Avall o Substitueix el consultori actual o Projecte i obra a càrrec de l’ajuntament o Previsió finalització 2019

Actuacions en projecte:

 Nou CAP Sant Feliu de Codines o Substitueix el consultori actual. o Projecte en marxa Infraestructures.cat  Ampliació UCI Granollers o 10 nous llits d’intensius i semi intensius o En fase de concurs d’obra o Projecte i execució a càrrec de la Fundació HAG.

Actuacions en estudi:

 Nou CAP La Llagosta o Cessió terrenys avançada o Pla Funcional pendent d’aprovació  Nou CAP Sant Celoni

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 77 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

o Substitueix l’actual (i incorpora CSM) o Proposta de terreny per part de l’ajuntament o Pla funcional pendent d’aprovació o Projecte i execució Infraestructures  CUAP Baix Vallès o Nou dispositiu o Pendent ubicació i Pla Funcional  Nou CL d’Aiguafreda o Substitueix l’actual o Proposta de terreny per part de l’ajuntament o Pendent Pla Funcional  Ampliació urgències Mollet o Presentada proposta i Pla funcional, pendent d’aprovació. o Projecte i obra a càrrec de la FSM  Ampliació urgències Granollers o Presentada proposta o Pla funcional en preparació  Radioteràpia Granollers o Presentat pla director i pla funcional o Pendent de concurs projecte (finançament Ajuntament de Granollers) o Finançament parcial, promotor Clínic (HCB)  Ampliació/nou CAP Canovelles o En fase d’estudi  Nou CAP Sant Esteve de Palautordera o En fase d’estudi  Nou consultori St. Pere de Vilamajor o En fase d’estudi  Nou CAP o En fase d’estudi

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 78 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

Quan a recursos destaquem:

 Vallès Oriental disposa d´un total de 43 dispositius d’atenció primària, 29 Centres d’Atenció Primària (CAP), de 13 Consultoris Locals i una Consulta d’Atenció Comunitària, en els quals hi presten els seus serveis 19 Equips d´Atenció Primària que depenen de 2 entitats proveïdores. L’Institut Català de la Salut gestiona 18 equips, i PROSS 1. El nombre de professionals dels EAP al juny del 2018 és de 909.

 El Vallès Oriental compta amb 2 equips ASSIR, amb 79 professionals. El territori compta amb un total de 146 oficines de farmàcia. Hi ha 4 proveïdors de rehabilitació que presten l’atenció en 10 centres.

 L’atenció hospitalària d’aguts del Vallès Oriental es presta mitjançant 3 centres que pertanyen a 3 entitats diferents, totes elles fundacions privades. El conjunt d´hospitals apleguen un total de 455 llits d’aguts. Hi treballen, al juny del 2018, 2.646 professionals.

 La xarxa de recursos d’atenció urgent i continuada en el territori es configura actualment per 11 centres d´atenció primària amb extensió horària, 1 centre d’urgències hospitalari descentralitzat, 3 serveis d’urgències hospitalaris i 4 equips de continuïtat assistencial a domicili. Hi ha 20 bases del SEM, 16 de suport vital bàsic, 3 de suport vital avançat i 1 vehicle d’intervenció ràpida.

 Es disposa de 5 centres sociosanitaris amb un total de 135 llits de llarga estada, 150 llits de mitja estada (86 llits de convalescència, 16 llits de cures pal·liatives i 48 de ME polivalent) gestionats per 5 entitats proveïdores diferents. També es compta amb 4 Hospitals de dia, 5 UFISS i 4 PADES. Els ràtios d’estructura en relació a l´establert a Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública situen els recursos d’internament d´aquest territori per sota del recomanat.

 El territori del Vallès Oriental disposa de 2 centres d´atenció a la Salut mental ambulatòria per adults i 2 per nens/joves i d’un hospital o unitat d’internament amb 30 llits per a pacients aguts.

L’internament de subaguts d’adults i tot l’internament infantil i juvenil es fa fora del territori.

Es disposa també de places d’hospital de dia i de 2 centres d’atenció i seguiment a les drogodependències. S’ha iniciat l’hospitalització a domicili.

 El Vallès Oriental compta amb un Servei de Salut Pública territorial i altres dispositius i serveis supraterritorials: Promoció de la Salut, Protecció de la Salut; Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública, Salut laboral i Laboratori de salut pública.

 La majoria dels ajuntaments del territori han signat conveni de col·laboració i cooperació

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 79 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Recursos i oferta de serveis

amb el Departament de Salut en matèria de salut pública.

 S’ha creat 1 grup estable de salut comunitària (GESC), que abasta tot el sector.

 El valor total de l’assignació de recursos econòmics per l’any 2017 als centres localitzats al territori va ser de 258.838.010,84€ (No inclou la despesa farmacèutica). El 28,00% va ser per atenció primària, el 54,12% per atenció hospitalària, sociosanitari va suposar el 5,42% i salut mental el 4,22%.

 Els proveïdors del territori del Vallès Oriental han treballat, al llarg dels anys i de manera intensa, l’entesa i el treball comú a través d’acords i aliances estratègiques entre ells. Això ha ajudat a enfortir les relacions entre la primària i l’especialitzada, entre els hospitals del territori i també amb entitats de fora del territori pel que fa a l’alta especialització. Cal consolidar i enfortir encara més aquestes aliances territorials, així com potenciar la aliança C17.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 80 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

7. Ús dels serveis, resultats i satisfacció 7.1 Atenció Primària 7.1.1 Activitat dels equips d’Atenció primària (EAP) La població total resident a les 19 Àrees Bàsiques de Salut del Vallès Oriental a finals de l’any 2017 va ser de 443.367 persones, i es van fer per part dels equips d’Atenció primària 2,59 milions de visites a l’atenció primària.

Les dades de la Central de Resultats 2017 mostren (taula 55) que el percentatge de població atesa (81,1 % pel conjunt de Sector sanitari) és superior a la mitjana catalana (77,1%) tant en cada una de les tres Àrees de Gestió assistencial, com en cada una de les ABS del Sector Vallès Oriental, amb excepció de l’ABS Granollers 3 - Centre Est.

Pel que fa a la mitjana de visites anuals per persona assignada, ponderada per edat, el Vallès Oriental (6,39 visites per pacient i any) presenta una mitjana molt similar al conjunt de Catalunya (6,36 visites per pacient i any). En aquest cas, les diferències entre Àrees Bàsiques de Salut són més marcades, amb valors que oscil·len entre les 4,9 visites a La Roca del Vallès i les 7,9 a La Llagosta. En 9 ABS la mitjana de visites per pacient i any se situa per sobre de la mitjana i en 10 per sota.

Taula 55. Dades generals d´activitat dels Equips d’Atenció Primària per Àrea Bàsica de Salut, 2017 % població atesa (de Mitjana de visites (de la Àrea Bàsica de Salut (ABS) la població assignada) població assignada) ABS Sant Celoni 80,5 6,27 ABS Alt Mogent 82,2 6,09 Àrea de Gestió Assistencial Baix Montseny 81 6,2 ABS Caldes de Montbui 82,5 6,03 ABS La Llagosta 87,2 7,88 ABS Martorelles 83,1 5,93 ABS Mollet del Vallès-1 Est 80,9 6,33 ABS Mollet del Vallès-2 Oest 81 6,45 ABS Palau-Solità i Plegamans 80,7 5,73 ABS Parets del Vallès 82,7 6,54 ABS Santa Perpètua de Mogoda 81,9 6,8 Àrea de Gestió Assistencial Baix Vallès 81,7 6,43 ABS Cardedeu 80,9 6,07 ABS Granollers-1 Oest 84,1 7,31 ABS Granollers-2 Nord 80,9 6,24 ABS Granollers-3 Centre est 74,4 5,23 ABS Granollers-4 Sud 82,2 6,83 ABS La Garriga 81,6 6,45 ABS La Roca del Vallès 80,5 4,92 ABS Montornès / Montmeló 84,5 7,21 ABS Vall del Tenes 83,2 6,54 Àrea de Gestió Assistencial Vallès Oriental 80,7 6,39 Central Sector sanitari Vallès Oriental 81,1 6,39 Catalunya 77,1 6,36 Font: Central de Resultats 2017

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 81 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

7.1.2 Dades sobre adequació d’atenció i resolució dels equips d’Atenció primària (EAP) Per observar l’adequació de l’atenció prestada pels equips d’Atenció primària (EAP) del Vallès Oriental s’ha revisat per l’any 2017 l’ús que es fa de les urgències hospitalàries i als CUAP i de les hospitalitzacions potencialment evitables. Aquests temes es troben més desenvolupats als apartats 7.2 Atenció Hospitalària i 7.3 Atenció Urgent.

Els resultats obtinguts d’acord als registres del CMBD-UR (Conjunt mínim de dades d’urgències) mostren que, a les Àrees Bàsiques de Salut del Vallès Oriental la taxa d´utilització de les urgències (726 urgències per cada 1.000 habitants) se situa lleugerament per sobre del valor de Catalunya (722 urgències per cada 1.000 habitants). Cal tenir present la proximitat a altres recursos d’atenció primària que també atenen urgències, l’activitat dels quals no es computa en aquest registre.

Pel que fa a l’ús dels CUAP per part de la població assignada al Sector, la població que més hi acut és la de Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, La Garriga i La Llagosta.

Al considerar les situacions de menor urgència ateses en el CUAP i en els hospitals, potencialment complexes però sense risc vital potencial i situacions no urgents (nivell 4 o 5 de triatge), s´observen també valors més alts al Vallès Oriental (64,35%) respecte a la mitjana catalana (61,32% del total d’urgències).

Taula 56. Adequació de l’activitat de les Àrees Bàsiques de Salut. Sector sanitari Vallès Oriental, 2017. Taxa bruta urgències Urgències en CUAP i hospitals amb AGA hospitalàries+ CUAP+EAP amb triatge 4 i 5 (%) atenció continuada Baix Montseny 740 70,23 Baix Vallès 813 53,48 Vallès Oriental Central 660 70,74 Sector sanitari Vallès Oriental 726 64,35 Catalunya 722 61,32 Font: Central de Resultats de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS) Llegenda: CUAP = Centre d’urgències d’atenció primària; EAP= Equip d’Atenció primària

A continuació es presenten les dades de les hospitalitzacions potencialment evitables, que són aquelles produïdes per patologies en les quals una bona atenció ambulatòria pot, potencialment, prevenir la necessitat d’hospitalització o en les que una ràpida intervenció pot prevenir complicacions o un empitjorament de la condició clínica del pacient (Taula 57).

Les dades es presenten com a índex amb referència a Catalunya. Les ABS ombrejades tenen un índex amb diferències amb Catalunya estadísticament significatives. L’interval de confiança de les altres ABS passa per l’1.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 82 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

Taula 57. Índex de la taxa d'hospitalitzacions potencialment evitables ajustat per edat, sexe i nivell socioeconòmic, 2017 Àrea de Gestió Assistencial Àrea Bàsica de Salut Índex Interval de confiança 95% Alt Mogent 1,08 0,84 – 1,38 Baix Montseny Sant Celoni 1,39 1,18 – 1,63 Índex AGA 1,28 1,12 – 1,46 Caldes de Montbui 1,14 0,91 – 1,43 La Llagosta 0,79 0,62 – 1,02 Martorelles 1,12 0,87 – 1,45 Mollet Del Vallès-1 Est 1,02 0,83 – 1,25 Baix Vallès Mollet Del Vallès-2 Oest 1,02 0,83 – 1,26 Palau-Solità i Plegamans 1,13 0,86 – 1,5 Parets del Vallès 1,04 0,8 – 1,36 Santa Perpètua de Mogoda 1,39 1,16 – 1,66 Índex AGA 1,08 1 – 1,17 Cardedeu 0,92 0,7 – 1,22 Granollers-1 Oest 1,13 0,92 – 1,39 Granollers-2 Nord 1,07 0,86 – 1,32 Granollers-3 Centre Est 1 0,81 – 1,23 Granollers-4 Sud 1,08 0,83 – 1,42 Vallès Oriental Central La Garriga 1,07 0,86 – 1,32 La Roca del Vallès 0,3 0,16 – 0,58 Montornès / Montmeló 0,73 0,58 – 0,93 Vall de Tenes 0,75 0,61 – 0,93 Índex AGA 0,92 0,85 – 1 Catalunya 1,095 Font: Central de resultats 2017 Llegenda: Valors en vermell son significativament més alts com a mitjana per Catalunya. Valors en verd són significativament menors a la mitjana de Catalunya

7.1.3 Dades sobre l´efectivitat de l´atenció dels equips d’Atenció primària (EAP) Per tal de presentar l´efectivitat de diferents activitats clíniques realitzades pels EAP, s´han seleccionat uns indicadors del CMBD-AP (Conjunt mínim de dades d’Atenció primària) que recullen dades de l’atenció prestada als EAP referents al programa d’atenció domiciliària, la vacunació antigripal, l’abordatge de la diabetis i el control de la hipertensió arterial. Aquestes dades fan referència a les persones assignades i ateses als diferents EAP.

El programa d’atenció domiciliària (ATDOM) té l’objectiu de donar una atenció sociosanitària de qualitat en el domicili, integral, coordinada, orientada a les necessitats de la persona, família i a l’entorn, respectant l’autonomia i valors de la persona i dirigits cap a l’autocura i coresponsabilitat de l’individu. La població diana són aquelles persones que no poden desplaçar- se al centre per a ser ateses, ja sigui per motius de salut o de condició física com per la seva situació social o de l’entorn.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 83 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

El percentatge de població atesa al programa ATDOM a Catalunya l’any 2016 va ser del 9,11%, xifra molt més elevada que la del conjunt d’equips d’atenció primària del Sector Vallès Oriental, a excepció de l’EAP La Roca del Vallès, on aquesta activitat va registrar un valor superior (11,31%).

La cobertura vacunal antigripal en població major de 60 anys, en general mostra valors baixos a Catalunya. L´any 2016 la cobertura vacunal va tenir un valor mitjà del 44,60%. Al Vallès Oriental aquesta va ser del 41,24% de la població de 60 anys o més, i només un EAP va presentar resultats amb valors superior als de Catalunya (EAP La Roca del Vallès).

Quant al control de la diabetis, el 2017, 15 dels 19 EAP del sector sanitari presenten un percentatge de pacients adults d’entre 14 i 80 anys amb diabetis mellitus de tipus II amb un control glucèmic acceptable per sobre de la mitjana de Catalunya (70,00%).

En relació al control acceptable de la tensió arterial, aproximadament la meitat dels EAP obtenen valors superiors al de la mitjana dels EAP a Catalunya (70,00%). La mitjana d’hipertensos amb un bon control de la pressió arterial al Vallès Oriental és del 71,27%. Els resultats que presenta l’EAP La Roca del Vallès, força diferents dels de la resta d’equips, poden ser deguts al fet que fins al primer trimestre del 2018 tenien un programa d’informació clínica diferent de la resta dels EAPs.

Taula 58. Indicadors del CMBD-AP recollint dades de l’atenció prestada als EAP,2017 Cobertura vacunal Diabètics entre 14 i Percentatge de Hipertensos entre antigripal de la 80 anys amb control Equip d’Atenció primària (EAP) població atesa al 14 i 80 anys amb població de 60 anys acceptable de la programa ATDOM control òptim de PA o més (%) diabetis mellitus II

Alt Mogent 3,25% 38,98% 70,06% 68,26%

Sant Celoni 3,52% 31,39% 68,54% 73,49%

Caldes de Montbui 4,76% 37,53% 73,30% 67,35%

La llagosta 4,46% 46,77% 70,91% 75,88%

Martorelles 5,14% 46,93% 75,82% 72,83%

Mollet del Vallès-1 est 4,25% 45,95% 71,23% 73,39%

Mollet del Vallès-2 oest 3,34% 40,67% 72,59% 72,35%

Palau-Solità i Plegamans 3,10% 37,68% 73,19% 74,79%

Parets del Vallès 4,54% 40,54% 70,43% 67,76%

Santa Perpètua de Mogoda 3,77% 41,24% 71,93% 68,58%

Cardedeu 3,71% 37,91% 72,43% 68,74%

Granollers-1 oest 4,57% 39,97% 65,27% 73,56%

Granollers-2 nord 4,87% 39,64% 68,48% 74,29%

Granollers-3 centre est 4,06% 37,90% 72,17% 73,31%

Granollers-4 sud 3,70% 43,58% 74,63% 73,49%

La Garriga 4,02% 39,88% 70,14% 69,59%

La Roca del Vallès(*) 11,31% 61,36% 53,76% 55,19%

Montornès / Montmeló 4,13% 45,47% 70,33% 69,10%

Vall de Tenes 4,05% 45,48% 71,00% 68,93% Vallès Oriental 4,22% 41,24% 71,00% 71,27% Catalunya 9,11% 47,7% 70,00% 70,00% (*) L’EAP La Roca del Vallès l’any 2017 tenia un sistema d’informació i gestió clínica diferents a la resta dels EAP.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 84 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

Font: Conjunt mínim bàsic de dades d’atenció primària -CMBD-AP, 2017. Llegenda: ATDOM = Atenció domiciliària; PA= Pressió arterial

7.1.4 Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) A continuació (taula 59) es mostren els resultats d’activitat dels ASSIR de Granollers i Mollet del Vallès inclosos en els seus programes.

Taula 59. Activitat dels programes d’Atenció Sexual i Reproductiva, 2017 Dades del control i seguiment de l'embaràs i Programa ASSIR Programa ASSIR el puerperi als ASSIR. 2017 Granollers Mollet del Vallès Primeres visites 2.003 1.011 Visites successives 15.383 6.840 Mitjana de visites per gestant 8,68 7,77 Naixements 2.229 1.181 Cobertura sobre naixements 89,86% 85,61% Consultes de puerperi 1.637 746 Cobertura sobre primeres visites 81,73% 73,79% Ecografies 2n trimestre 1.071 675 Dades de l'atenció ginecològica als ASSIR. 2017 Cribratge de càncer de cèrvix 10.028 6.289 Interrupcions Voluntàries de l’ embaràs farmacològiques 342 198 Ecografies ginecològiques 7.129 4.285 Mamografies 2.115 1.339 Estudis de contactes d'ITS 246 174 Dades d'activitats educatives als ASSIR. 2017 Educació maternal Nombre de cursos 73 57 Cobertura gestants controlades 34,50% 36,89% Menopausa Nombre de cursos sobre menopausa (i assistents a =>5 sessions) 1 (15) 0 Tarda jove Nombre de cursos 4 0 Salut comunitària Nombre de cursos 8 4 Nombre d'assistents 510 200 Xerrades, sessions interactives i tallers als centres escolars Nombre xerrades/sessions/tallers 54 36 Nombre d'hores 108 72 Nombre d'alumnes assistents 2.096 1.607 Font: Memòria d’Activitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR). Granollers i Mollet del Vallès.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 85 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

7.1.5 Intervencions comunitàries Aquests són els principals programes de salut comunitària que es realitzen des dels centres d’atenció primària:

 Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX): es duu a terme als CAP Canovelles, CAP La Cruïlla i CAP Les Franqueses, i aquest any han rebut formació els CAP La Llagosta, CAP Santa Perpètua de Mogoda i CAP La Florida. Des dels centres d’atenció primària s’han distribuït 100 dispositius higiènics.  Programa Salut i Escola. Consisteix en l’oferiment d’un espai de consulta oberta als instituts on l’alumnat pot consultar aspectes referents directament o indirectament amb la salut per part d’un/a professional de l’atenció primària de salut que es desplaça als instituts. També participen en altres activitats com tallers. Els eixos fonamentals d’actuacions són la salut mental, la salut afectiva i sexual, les addiccions a drogues legals, il·legals i a les pantalles, així com els trastorns de la conducta alimentària. Enguany s’estan fent intervencions en 25 instituts del Sector Vallès Oriental. La presència dels infermers a les escoles és d’aproximadament una hora i mitja a la setmana. Al Vallès Oriental durant el curs 2016/2017 la consulta oberta es va fer al 50% dels centres de secundària de la comarca.  Pla d’activitat Física, Esport i Salut (PAFES). Té com a objectiu disminuir el sedentarisme i augmentar el percentatge de població que fa activitat física saludable. És un Pla intersectorial entre l’atenció primària, salut pública, la Secretaria de l’Esport i el món local. Actualment disposem de 70 rutes saludables validades a 20 municipis del Vallès Oriental què es poden consultar al web PAFES.cat i a l’app Wikiloc.  Programa de Prescripció Esportiva a Mollet del Vallès. S’està portant a terme durant el 2018 amb recursos de l’atenció primària i de l’Ajuntament de Mollet del Vallès.  Projecte COM-Salut. És un projecte transversal on participa l’atenció primària, el món local, la comunitat, l’ASPCAT i CatSalut per tal de millorar la salut i el benestar de les persones amb el treball en xarxa i amb la implicació i participació de les persones en la presa de decisions i en les intervencions. Aquest procés es desenvolupa a La Roca del Vallès. S’ha elaborat un diagnòstic tant quantitatiu com qualitatiu i mitjançant un procediment participatiu obert, durant el 2017, s’ha prioritzat una línia d’intervenció en què ja s’han iniciat activitats parcials.  Programa de Prescripció Social i Salut (PrSiS) (també anomenada derivació a la comunitat o recomanació d’actius) és un mecanisme formal perquè els professionals de l’atenció primària proporcionin alternatives no sanitàries a pacients amb aïllament social o risc de patir-lo i/o símptomes que van des de malestars de la vida quotidiana fins a símptomes lleus o moderats de depressió o ansietat. El programa té com a objectiu disminuir el risc d’aïllament social dels pacients, millorar-ne la salut mental positiva i la qualitat de vida mitjançant la participació en activitats del seu entorn local. Al Vallès Oriental s’inicia el 2018 amb la formació d’alguns equips i el 2019 la implantació en algunes ABS. Pel que fa a l’activitat comunitària, les farmàcies del sector sanitari Vallès Oriental hi tenen un paper important. Destaquem la seva col·laboració en els següents programes:

 El programa del test del VIH, que ha permès realitzar 42 proves l’any 2017.  El PIX, en el qual han participat 15 farmàcies repartint 800 dispositius higiènics.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 86 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

 El programa de detecció precoç del càncer de còlon i recte ha realitzat 14.019 proves de sang oculta en femta durant l’any 2017. El paper de les farmàcies consisteix en dispensar els kits de recollida de mostres, rebre les mostres i custodiar-les fins que són enviades al centre de referència del programa.

7.1.6 Rehabilitació A la taula 60 podem veure els tractaments que fa la població de cada Àrea de Gestió Assistencial (AGA) i el conjunt del sector sanitari, per tipus de tractament. Observem les taxes brutes de tractaments per 1000 habitants, i les comparem amb Catalunya. La taxa del Sector sanitari és força superior a la de Catalunya (39,08 respecte 32). Hi ha una gran variabilitat entre les AGA, essent la més usuària dels serveis de rehabilitació l’AGA Baix Vallès, i la menys l’AGA Baix Montseny, amb una relació de gairebé 2 a 1.

Pel que fa al tipus de tractament, el sector sanitari Vallès Oriental fa més rehabilitació ambulatòria, i menys les altres modalitats de tractament.

Taula 60. Activitat facturada de Rehabilitació, 2017 Vallès Sector % del total al Percentatge Baix Baix Total Tipus de tractament Oriental Vallès Sector Vallès del total a Montseny Vallès Catalunya Central Oriental Oriental Catalunya RHB ambulatòria 940 5.983 7.339 14.262 185.427 82,3% 77,1% RHB domiciliària 226 841 1.278 2.345 41.976 13,5% 17,4% Logopèdia ambulatòria 68 263 351 682 11.321 3,9% 4,7% Logopèdia domiciliària 0 35 3 38 1.888 0,2% 0,8% Total 1.234 7.122 8.971 17.327 240.612(1) 100% 100%

Taxa bruta x 1000 hab

RHB ambulatòria 17,10 36,92 32,42 32,17 24,66 RHB domiciliària 4,11 5,19 5,65 5,29 5,58 Logopèdia ambulatòria 1,24 1,62 1,55 1,54 1,51 Logopèdia domiciliària 0,00 0,22 0,01 0,09 0,25 Total 22,45 43,94 39,63 39,08 32,00(1) Font: Facturació CatSalut, 2017 (1) No inclou els centres extrahospitalaris de l’ICS.

Pel que fa als fluxos, aquest tipus de servei es presta gairebé en exclusiva en els centres i lots dels territori. No disposem d’informació homogènia i fiable pel que fa a l’accessibilitat.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 87 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Primària

 Quan a utilització de serveis d’Atenció primària destaquem:

 L´any 2017 es varen fer a l’AP 2,59 milions de visites. El percentatge de població atesa als equips d’Atenció primària del Vallès Oriental se situa clarament per sobre de la mitjana catalana; en canvi, les 6,39 visites per pacient atès per any són força similars a les 6,36 del conjunt de Catalunya.

 El territori del Vallès Oriental presenta gairebé tots els seus EAP (equips d’Atenció primària) per sota del valor mitjà de percentatge de població atesa al programa ATDOM ( a excepció de l’EAP La Roca). El mateix comportament trobem en la cobertura vacunal antigripal en població major de 60 anys.

 15 dels 19 EAP que presenten percentatges de pacients amb control glucèmic acceptable. 11 dels 19 EAP presenten control acceptable de la tensió arterial.

 El Programa de Salut i Escola només està implantat en el 50% del centres educatius de secundària. Existeixen 70 rutes saludables en 20 municipis. Altres programes de salut comunitària que s’estan implantant en alguns municipis estan encara poc estesos.

 En hospitalitzacions potencialment evitables, hi ha una gran variabilitat, amb l’índex per sobre d’1 a les AGA Baix Valles i AGA Baix Montseny, i per sota d’1 al Vallès Oriental Central.

 Quant a l’ús que es fa als EAP del Vallès Oriental de les urgències, la taxa d´utilització se situa lleugerament per sobre del valor de Catalunya, sent clarament superior la taxa de urgències hospitalàries en no disposar de cap CUAP al territori.

 La taxa de tractaments de fisioteràpia en alguna de les Àrees de gestió assistencial és més alta que la de Catalunya, especialment pel que fa als tractaments ambulatoris. Caldrà estudiar la variabilitat entre els territoris i els factors que la condicionen.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 88 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

7.2 Atenció Especialitzada 7.2.1 Anàlisi de les altes hospitalàries Dades generals Les 3 AGA del Vallès Oriental, per l´any 2017, presenten taxes brutes d´hospitalització inferiors a la mitjana de Catalunya, i de la Regió sanitària Metropolitana Nord, però les taxes estandarditzades1 són més altes al Baix Montseny i Baix Vallès, i més baixa a Vallès Oriental Central.

Taula 61. Hospitalitzacions. Taxes d’hospitalització per 1.000 habitants,2017 Taxa Àrea de Gestió Assistencial Altes Taxa bruta RAO estandarditzada Baix Montseny 5.727 104,21 111,47 1,02 Baix Vallès 17.322 106,88 115,05 1,05 Vallès Oriental Central 21.900 96,75 104,87 0,96 Sector Sanitari Vallès 44.921 101,30 Oriental Regió sanitària 210.503 107,72 113,43 1,04 Metropolitana Nord Catalunya 823.502 109,52 109,52 1,00 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària- CMBD-HA, 2017 Llegenda: en vermell valors superiors a la mitjana de Catalunya i, en verd, valors inferiors.

L’evolució de la taxa bruta mostra un creixement continuat, similar a la de Catalunya.

En la interpretació d’aquestes dades cal tenir en compte l’impacte dels canvis en els sistemes d’informació i els plans de xoc per disminuir llista d’espera quirúrgica.

Taula 62. Evolució de la taxa d’hospitalització bruta per 1.000 habitamts,2017 2014 2015 2016 2017 Àrea de Gestió Assistencial Taxa x 1.000 habitants Baix Montseny 93,81 98,14 110,41 104,21

Baix Vallès 86,96 96,97 104,65 106,88

Vallès Oriental Central 84,86 91,28 92,40 96,75 Sector Sanitari Vallès Oriental 99,10 101,32 Barcelona Metropolitana Nord 90,20 95,11 105,81 107,72 Catalunya 99,06 101,94 107,52 109,52 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària- CMBD-HA 2017

A l’Annex núm. 11 Taxes d’hospitalització d’aguts per Àrea Bàsica de Salut hi ha la taxa d’hospitalització bruta i estandarditzada per ABS.

Les ABS més freqüentadores són (segons taxes estandarditzades): Mollet del Vallès 2 Oest (132,08) i Granollers 1 Oest-Canovelles (127,18).

1 Estandarditzades per edat i sexe respecte de Catalunya

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 89 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Les ABS menys freqüentadores són (segons taxes estandarditzades): La Garriga (89,58) i Granollers 3 Centre Est (95,33).

L’estudi de les hospitalitzacions potencialment evitables2 mostra unes taxes brutes diferents en cada AGA, i al comparar-les amb les de Catalunya amb la raó de la taxa estandarditzada, només el Baix Montseny té una taxa estandarditzada més alta que Catalunya.

Taula 63. Taxes d'hospitalitzacions potencialment evitables per 1.000 habitants, 2017 Raó de la taxa estandarditzada AGA Evitables Taxa x 1.000 hab (interval de confiança) Baix Montseny 491 8,93 1,28 (1,12 - 1,46) Baix Vallès 1.331 8,21 1,08 (1 - 1,17) Vallès Oriental Central 1.712 7,56 0,92 (0,85 - 1) Sector Sanitari Vallès 3.534 7,97 No disponible Oriental RSMN 17.517 8,96 CATALUNYA 64.993 8,64 1 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària -CMBD-HA, 2017 i Central de resultats

A l’apartat de l’atenció primària s’ha estudiat la raó de la taxa de les hospitalitzacions evitables per totes les ABS.

Per aprofundir en la informació de les hospitalitzacions potencialment evitables, els Mòduls per al seguiment d’indicadors de qualitat (MSIQ), ens mostren el detall per AGA i patologies, amb dades acumulades de dos anys. Estan recollides a l’annex núm. 12 Hospitalitzacions potencialment evitables.

Quan analitzem l’activitat que realitzen els hospitals del sector sanitari, destaquem:

En el conjunt del sector, l’estada mitjana (EM) en pacients que ingressen és inferior a la de Catalunya. També són bons indicadors que el percentatge de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) i d’intervencions quirúrgiques (Q) són superiors al sector que a Catalunya. Destaca l’alt % de CMA respecte de Catalunya.

En quant aquests indicadors, s’observa pels 3 hospitals per separat que els resultats són variables tant en relació a la tipologia d’hospital com a la freqüentació general del territori de referència.

2 Es consideren hospitalitzacions potencialment evitables aquelles que són causades per patologies en les que una bona atenció ambulatòria pot, potencialment, prevenir la necessitat d’hospitalització o en les que una ràpida intervenció pot prevenir complicacions o un empitjorament de la condició clínica del pacient.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 90 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 64. Activitat dels hospitals, 2017 Percentatge Percentatge Hospital Altes totals Estada Mitjana CMA Q Hospital de Sant Celoni 3.391 5,65 41,8% 54,3% Hospital de Mollet 13.306 5,35 42,6% 57,2% Hospital general de Granollers 19.946 6,19 30,9% 53,7% Sector Sanitari Vallès Oriental 36.643 5,84 36,1% 55,0% Regió sanitària Metropolitana Nord 197.166 6,03 31,5% 54,1% Catalunya 823.502 5,90 27,1% 52,4% Evolució del percentatge de Cirurgia Major 2014 2015 2016 2017 ambulatòria 2014-2017 Hospital de Sant Celoni 36,8% 36,9% 39,8% 41,8% Hospital de Mollet 34,4% 40,5% 40,8% 42,6% Hospital general de Granollers 24,1% 29,0% 28,2% 30,9% Regió sanitària Metropolitana Nord 28,1% 29,8% 28,9% 31,5% Catalunya 26,1% 27,1% 25,9% 27,1% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària -CMBD-HA 2017 Llegenda: CMA = Cirurgia Major Ambulatòria; Q = Altes quirúrgiques

Resolució territorial i anàlisis de fluxos de pacients En la taula 65 es mostra el mapa de fluxos de les altes hospitalàries l’any 2017. De les prop de 45.000 altes hospitalàries dels residents del sector sanitari, gairebé un 80% de les altes hospitalàries dels residents del sector sanitari s’han fet en hospitals del territori (caselles vermelles). Així, un 20% s’han realitzat en hospitals de fora del territori (caselles blaves), habitualment a hospitals de Barcelona ciutat. D’altra banda, de l’activitat que fan els hospitals, un 2,3% és per població de fora del sector (caselles verdes). Aquestes dades són molt semblant en les 3 AGA, amb dos excepcions:

- La penetració dels hospitals en el Baix Vallès és només del 77,8%, segurament a causa que dues ABS tenen encara l’Hospital de Sabadell com referent per algunes patologies. A més a més, l’ABS Caldes de Montbui encara ingressen força a l’Hospital General de Granollers a causa del recent canvi d’hospital de referència. - L’Hospital de Sant Celoni fa un 4,5% de les altes de fora del sector, per l’atracció que té de l’ ABS Breda-Hostalric.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 91 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 65. Altes hospitalàries dels residents i dels hospitals del Vallès Oriental, 2017

Vallès % Altes % Altes % fora Hospital / Àrea de Gestió Baix Baix Altres TOTAL ALTES Oriental per pel territor Assistencial (AGA) Montseny Vallès AGA HOSPITAL Central l'AGA VOr i

Hospital de Sant Celoni 2.953 280 4 154 3.391 87,1% 95,3% 4,5% Hospital General de 1.627 17.030 830 459 19.946 85,4% 93,5% 2,3% Granollers Hospital de Mollet 54 381 12.640 231 13.306 95,0% 98,3% 1,7% Altres Centres hospitalaris 1.093 4.191 3.845 TOTAL ALTES AGA 5.727 21.882 17.319 35.799 79,7% 844 2,30% Penetració AGA (%) 51,6% 77,8% 73,0% Penetració territorial (%) 80,9% 80,8% 77,8% 9.129 20,3%

Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBD-HA 2017

La penetració3 que té cada hospital sobre la seva AGA (caselles ocres) és variable, com és d’esperar per les tipologies dels hospitals. Si mirem amb detall on ingressen les altes que no es fan a l’AGA, podem veure que no és similar en els 3 territoris:

- Baix Montseny: un 28% a l’Hospital General de Granollers, un 5% a l’Hospital Vall d’Hebron, un 4,1% a l’Hospital Clínic, i un 10,5% a altres hospitals. - Baix Vallès: un 7,7% a l’Hospital Vall d’Hebron, un 4,8% a l’Hospital General de Granollers, un 4,5% a l’Hospital Clínic, un 3,6% a l’Hospital de Sabadell i un 10,0% a altres hospitals. - Vallès Oriental Central: un 5,1% a l’Hospital Vall d’Hebron, un 3,9% a l’Hospital Clínic, un 1,7% a l’hospital de Mollet i un 11,5% a altres hospitals. A les imatges següents es veuen gràficament les taxes i els fluxos per cada AGA.

A l’Annex núm. 13 Fluxos d’altes hospitalàries per ABS està el detall del fluxos per ABS i hospitals, que ens permet el seu estudi amb més detall.

3 Percentatge d’altes de població d’un territori que es produeixen en un hospital.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 92 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 93 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Ingressos en Unitats de Cures Intensives (UCI) Quan estudiem els ingressos en UCI dels residents del Vallès Oriental (taula 66), l’Hospital General de Granollers atén el 51,4% dels casos. Dels altres ingressos destaquen dos hospitals terciaris de Barcelona, com són l’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic. També és important el nombre d’ingressos a l’Hospital de Sabadell, per proximitat i per ser referent per alguna patologia pediàtrica.

Altres hospitals que fan entre 1% i el 2% dels ingressos en UCI són: Hospital de Mataró, Hospital del Mar de Barcelona i l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues (infantil).

Taula 66. Ingressos en Unitats de Cures Intensives (UCI) dels residents del Vallès Oriental, 2017 Nombre Estada Percentatge Hospital Ingressos en mitjana de les altes UCI en dies Hospital de Sabadell 79 5,00 5,2% Hospital general de Granollers 784 5,21 51,4% Hospital Clínic i provincial 303 3,82 19,9% Hospital universitari Vall d'Hebron 216 11,05 14,2% Altres hospitals 144 9,4% Total general 1.526 5,76 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBD-AH, 2017

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 94 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Patologia Oncològica En aquest apartat estudiem els ingressos per patologies neoplàsiques, independentment que alguns procediments quirúrgics o tractaments terciaris d’aquestes patologies tenen fluxos regulats per instrucció i seran estudiats en un altre apartat.

A la taula núm. 67 s’observa que la població del Sector sanitari Vallès Oriental va fer 3.950 ingressos per patologies classificades com a neoplàsies. Els hospitals del territori van fer el 69% de les altes, penetració un 11% inferior al conjunt dels ingressos hospitalaris. L’Hospital Clínic amb el 12% i l’Hospital Vall d’Hebron amb el 8% respectivament són els dos hospitals on ingresses més neoplàsies fora del sector.

Aquesta distribució no és homogènia a les 3 AGA. La població del Baix Montseny i del Vallès Oriental Central és atesa en un 73,5% en els hospitals del territori i només l’11% van a l’Hospital Clínic i el 5,5% a l’Hospital Vall d’Hebron. La població del Baix Vallès, en canvi, és atesa en un 62% als hospitals del sector i marxen a l’Hospital Clínic un 15% i un 13% a l’Hospital Vall d’Hebron.

Taula 67. Fluxos d’ingressos per patologies neoplàsiques, 2017 Vallès Baix Baix Total Hospital \ AGA Oriental % BM % VOrC % BV % Total Montseny Vallès general Central HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS 292 1464 69 1825 55% 74% 5% 46% HOSPITAL DE MOLLET 1 15 815 831 0% 1% 57% 21% HOSPITAL CLINIC I PROVINCIAL 58 217 211 486 11% 11% 15% 12% HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D'HEBRON 27 114 180 321 5% 6% 13% 8% HOSPITAL DE SABADELL 11 31 61 103 2% 2% 4% 3% HOSPITAL DE SANT CELONI 96 96 18% 0% 0% 2% HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU 10 44 35 89 2% 2% 2% 2% HOSPITAL SANT JOAN DE DEU D'ESPLUGUES 3 20 13 36 1% 1% 1% 1% Total general 529 1982 1439 3950 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBDAH 2017

Vallès Neoplàsies malignes població Baix Baix Total Oriental Montseny Vallès general general Central Percentatge de les altes que 74% 61% 75% 70% es fan al sector Percentatge de les altes que 18% 57% 74% 60% es fan a l'AGA

Vallès Neoplàsies benignes població Baix Baix Total Oriental Montseny Vallès general general Central Percentatge de les altes que es fan al sector 71% 76% 84% 80% Percentatge de les altes que es fan a l'AGA 32% 72% 76% 70% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBDAH 2017

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 95 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Parts A la taula núm. 68 es mostra el nombre de parts que hi ha hagut l’any 2017 en els hospitals del Vallès Oriental i en la població del Vallès Oriental.

Dels 3.650 parts, un 61% és amb cobertura pública, i per tant un 39% han estat coberts amb recursos privats. El percentatge de parts privats de Catalunya, identificats al CMBD-AH (Conjunt mínim de dades d’atenció hospitalària), es del 32%.

Els parts públics es fan en el sector en un 82,5%, xifra lleugerament superior a les altes totals. Els parts privats, només un 17,6% es fan el territori, gairebé tots a l’Hospital General de Granollers.

Si creuem les dues variables, podem observar que els parts públics que es fan al sector només són al voltant de la meitat dels parts de la població (i fins el 57% si afegim els privats)

Taula 68. Nombre de parts pública i privats, 2017 PARTS PÚBLICS

Vallès Total Sector Total Baix Baix Hospitals Oriental sanitari Vallès hospitals

Montseny Vallès Altres Altres

Central Oriental territoris sector

Hospital general de 195 16 964 1.175 23 1.198 Granollers Hospital de Mollet 2 638 20 660 28 688

Altres hospitals 71 149 170 390 TOTAL 268 803 1.154 2.225 1.886 Percentatge en el sector 74% 81% 85% 82,5% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBD-AH 2017 PARTS PRIVATS Vallès Total Sector Baix Baix Hospitals Oriental sanitari Vallès Montseny Vallès Central Oriental TOTAL 197 497 731 1.425

Percentatge en el sector 15% 4% 28% 18% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBD-AH 2017 PARTS TOTALS Vallès Total Sector Baix Baix Oriental sanitari Vallès Montseny Vallès Central Oriental Total de parts 465 1.300 1.885 3.650 % Parts públics 57,6% 61,8% 61,2% 61,0% % Parts privats 42,4% 38,2% 38,8% 39,0% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Alta Hospitalària-CMBD-AH 2017

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 96 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

7.2.2 Activitat de consultes externes hospitalàries

Els resident del sector sanitari del Vallès Oriental van ser atesos a les consultes externes dels hospitals d’aguts, en 580.716 visites d’especialista (primeres i successives), el que suposa una taxa bruta per 1000 habitants de 1.310. La taxa de Catalunya és de 1.479.

Taula 69. Consultes externes hospitalàries, 2017

Visites Visites hospitalàries Vallès Total Visites Baix Baix per % pel Total totals Oriental Vallès totals de Montseny Vallès altres sector general Central Oriental l'hospital AGA

Hospital de Sant Celoni 35.272 1.156 42 36.470 940 37.410 97,5% 37.410

Hospital de Mollet 581 4.371 168.425 173.377 2.406 175.783 98,6% 175.783 Hospital General de 18.694 219.707 11.964 250.365 5.347 255.712 97,9% 255.712 Granollers Total al sector 54.547 225.234 180.431 460.212 8.693 468.905 98,1% 468.905

Visites en altres hospitals 14.156 52.296 54.052 120.504

Visites totals 68.703 277.530 234.483 580.716

Població 54.955 226.345 162.067 443.367

Taxa bruta 1.250 1.226 1.447 1.310

% a l'AGA 51,3% 79,2% 71,8%

% al Sector 79,4% 81,2% 76,9% 79,2%

Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

El 79,2% de les visites es realitzen en els hospitals del sector, sent aquest percentatge més alt al Vallès Oriental Central i més baix al Baix Vallès.

Del 20,8% de les visites que es fan fora del sector, destaca que el 7,1% es fan a l’Hospital Vall d’Hebron, el 3,1 % a l’Hospital Clínic i el 1,9% a l’Hospital de Sabadell.

El 98,1% de l’activitat dels 3 hospitals correspon a visites per la població del sector del Vallès Oriental.

Quan detallem aquestes dades per ABS (Annex núm. 16 Consultes Externes) s’observa que el rang de taxa bruta va de 1.008 visites de l’ABS La Garriga, a 1.946 de l’ABS Mollet del Vallès 1- Est.

Pel que fa als fluxos, destaquem com a valors diferenciats que l’ABS de Caldes de Montbui fa un 21,5% de les visites a l’Hospital General de Granollers, i que a l’Hospital de Sabadell van un 13,7% de les visites de l’ABS Palau-solità i Plegamans i un 12,6% de les visites de l’ABS Santa Perpètua de Mogoda, circumstàncies que ja havíem vist en el comportament de les altes hospitalàries, i que és conseqüència de la recent relació d’aquestes ABS amb l’Hospital de Mollet.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 97 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

7.2.3 Terciarisme, fluxos regulats i plans directors Fluxos de pacients i derivacions Diverses instruccions de reordenació de serveis del Servei Català de la Salut regulen l’atenció a determinades patologies o procediments, que per la seva baixa freqüència o la seva alta complexitat, requereixen una concentració dels casos en centres especialitzat. En les taules 70 i 71 es mostra el mapa d’instruccions que regula l’atenció als pacients del Vallès Oriental. En alguns casos, tota la població està atesa en el mateix hospital de referència, però en altres cada Àrea de Gestió Assistencial va a un centre diferent. També es pot observar que el Vallès Oriental té un nombre important de centres terciaris on la seva població pot rebre atenció altament especialitzada.

Taula 70. Mapa d’instruccions sobre fluxos de pacients i centres de referència (1)

Serveis Centres de referència pel SS Vallès Instrucció Nivell/Especialitat reordenats Oriental

4/2018 Oncologia alta abans Oncohematologia Clínica Hospital Clínic de Barcelona especialització 1/2012 Pàncrees, Fetge i Vies Biliars, Esòfag, Hospital Clínic de Barcelona Pulmó i SNS Hospital General de Granollers Recte Hospital Mollet Estómac Hospital General de Granollers

Carcinomatosis peritoneal Hospital Clínic de Barcelona

Sarcomes, tumors rars Hospital de Sant Pau de Barcelona

Institut Català d’Oncologia L’Hospitalet Tumors germinals, ... Hospital de Bellvitge Tumors neuroendocrins Hospital de Sant Pau de Barcelona

Neurooncologia Hospital Clínic de Barcelona

Melanoma metastàtic Hospital Clínic de Barcelona

Oncohematologia i radioteràpia Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona pediàtrica Radioteràpia terciària: (irradiació Hospital Clínic de Barcelona corporal total (ICT) Radioteràpia terciària: radio cirurgia Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona

Comitè Regional Multidisciplinari Cap i coll Barcelona Esquerra Hospital Clínic de Barcelona Cap i Coll: glàndules salivars, orella Hospital Clínic de Barcelona mitjana, base de crani i sinusals Ovari Hospital Clínic de Barcelona

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 98 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 71. Mapa d’instruccions sobre fluxos de pacients i centres de referència (2) Territori Territori Territori Serveis Fundació Hospital Instrucció Nivell Hospital Sant reordenats Sanitaria General Celoni Mollet Granollers Hospital General Hospital de Sant Hospital de Mollet Nivell 1 de Granollers Celoni Adults Nivell 2a Hospital General de Granollers Nivell 2b Hospital Clínic de Barcelona 11/2015 Codi Sèpsia Nivell 1 Hospital General de Granollers Pediàtric Nivell 2a Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell Nivell 2b Hospital Sant Joan de Deu (Esplugues) Codi Risc 10/2015 Urgències SM Hospital General de Granollers Suïcidi 9/2015 Angiologia i Cirurgia Vascular Hospital Vall d’ Hebron de Barcelona 7/2015 Cirurgia Pediàtrica Consorci Sanitari Parc Taulí de Sabadell 2/2015 Recanvis complexes o Hospital General de Granollers Modificada COT alta sèptics per la resolució Recanvis i Malucs Hospital General de Granollers resolució Artroplàsties revisions 13/05/2015 Genolls Hospital General de Granollers 8/2014 Cirurgia Cardíaca Hospital Clínic de Barcelona Hospital General de Granollers Tractament inicial Hospital Vall d’ Hebron de intravenós Teleictus: 1/2013 ICTUS, revisió Barcelona Hospital Vall d’ Hebron de Barcelona Tractament endovascular CTI Hospitals ICS

Nivell 1 Hospital Mollet Hospital General de Granollers Nivell 2a Hospital General de Granollers

Adults Nivell 2b Hospital de Sant Pau de Barcelona Nivell 3 Hospital de Sant Pau de Barcelona Hospital Vall d’ Hebron de Barcelona Pacient Poli Nivell 3e 4/2011 Traumàtic Hospital Clínic de Barcelona (PPT) Hospital General Hospital Sant Hospital Mollet Nivell 1 Granollers Celoni Nivell 2a Hospital de Sant Pau de Barcelona Pediàtric Nivell 2b Hospital de Sant Pau de Barcelona Nivell 3 Hospital de Sant Pau de Barcelona Nivell 3e Hospital Vall d’ Hebron de Barcelona Hospital Vall d’ Hospital Sant Pau de Barcelona 12/2017 Codi IAM Hebron de Barcelona Hospital del Mar

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 99 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Pla Director d’Oncologia Pel que fa a la cirurgia oncològica regulada, en l’Annex núm. 15 Cirurgia oncològica d'alta especialització, s’observa que en tots els casos la freqüentació bruta és similar a la de Catalunya (a vegades el nombre de casos és molt petit). Pel que fa als fluxos, hi ha un compliment variable de la instrucció, que preveu que sigui majoritàriament l’Hospital Clínic qui atengui aquesta població quan no es pot fer al sector. Encara s’atén un nombre significatiu de casos en l’Hospital Vall d’Hebron.

Taula 72. Intervencions de cirurgia oncològica segons tipologia,2017

Percentatge realitzat en Tipus d’intervenció Casos els centres de referència

Esòfag 6 100 % Estómac 29 69 % Hepatobiliar 25 52 % Pàncrees 9 78 % Pulmó 57 84 % SNS 75 68 % Recte 83 85 % Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

Cardiologia (PD Malalties cardiovascular) Quan mirem el comportament del Codi IAMEST4 veiem que els paràmetres del sector són similars als del conjunt de Catalunya, amb alguna diferència entre les diferents AGA en freqüentació i % de pacients derivats a l’hospital de referència, que en conjunt és del 78,5% només.

Taula 73. Comportament CODI IAMEST (Infart Agut de Miocardi amb Elevació del Segment ST), 2017 Freqüentació ACTPp/ Freqüentació Temps ECG ACTPp Codi Mediana Angioplàstia en 1a. Codi AIM IAM temps dolor Territori (Codi AIM x primària assistència activats (AIM x en ACTPp 100.000 ACTPp - ACTPp 100.000 percenta (en minuts) habitants) (en minuts) habitants) tge Baix Montseny 43 79,0 26 47,75 60,5% 236 132

Baix Vallès 68 42,1 45 27,84 66,2% 196 91

Vallès Oriental 122 54,3 87 38,72 71,3% 200 109 Central Sector Sanitari 233 52,9 158 35,84 67,8% 200 98 Vallès Oriental Catalunya 4.061 54,2 2.872 38,35 70,7% 200 Font : Aplicatiu específic - SIIS 31052018 Llegenda: ACTPp: Angioplàstia coronària transluminal percutània

4 IAMEST: Infart Agut de Miocardi amb Elevació del Segment ST

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 100 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Angioplàstia Derivats a Percentatge atès a primària Codi AIM Percentatge de Codis Territori l'hospital de hospital de realitzada en activats apropiats referència referència hospital de referència Baix Montseny 43 39 90,7% 23 76,7

Baix Vallès 68 42 61,8% 30 72,1

Vallès Oriental 122 102 83,6% 72 77,0 Central Sector Sanitari 233 183 78,5% 125 75,5 Vallès Oriental Catalunya 4.061 81,5 Font : Aplicatiu específic - SIIS 31052018 Llegenda: ACTP = Angioplàstia coronària transluminal percutània; ECG = Electrocardiograma

Contrasta veure que els cateterismes cardíacs terapèutics es fan en una gran dispersió de centres. Si considerem que les angioplàsties primàries del codi IAMEST estan incloses en les caselles verdes, es pot veure que quan l’angioplàstia no és en fase hiperaguda (codi), els centres on els pacients són atesos només coincideix amb el centre de referència pel codi en un 60% dels casos, i l’Hospital Clínic fa un altre 30%.

Taula 74. Distribució dels Cateterismes cardíacs terapèutics segons hospital de realització,2017

Baix Vallès Oriental Sector Sanitari Percentatge Hospital Baix Vallès Catalunya Montseny Central Vallès Oriental Per centre

Germans Trias i Pujol 1 3 4 8 1% de Clínic de Barcelona 13 80 72 165 30% Sant Pau de 20 14 59 93 17% Barcelona Consorci Sanitari Parc 2 1 3 1% Taulí de Sabadell Hospital del Mar - Hospital de 24 33 111 168 31% l'Esperança Sant Joan de Déu (Esplugues de 1 1 2 0% Llobregat) de Girona Hospital Doctor Josep 2 2 0% Trueta

Mútua de 1 3 4 1%

Joan XXIII de 3 3 1% Tarragona

Hospital de Bellvitge 1 4 2 7 1%

Vall d'Hebron 5 44 16 65 12%

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 101 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 74. Distribució dels Cateterismes cardíacs terapèutics segons hospital de realització,2017

Baix Vallès Oriental Sector Sanitari Percentatge Hospital Baix Vallès Catalunya Montseny Central Vallès Oriental Per centre

General de Catalunya 7 9 10 26 5% 559

Total general 72 193 281 546 100% 10.734

Cateterismes x 1000h 1,31 1,19 1,24 1,23 1,43 habitants Habitants RCA 2018 54.955 162.067 226.345 443.367 7.518.913 Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

Quan els cateterismes són diagnòstics, la dispersió és similar i la distribució encara s’allunya més del que es preveu en la instrucció del Codi IAMEST. Els hospitals de referència pel Codi IAMEST només fan la meitat de les exploracions, en tant que l’Hospital Clínic fa gairebé tota l’altra meitat.

Taula 75. Distribució dels Cateterismes cardíacs diagnòstics segons hospital de realització, 2017

Baix Vallès Oriental Sector Sanitari Percentatge Hospital Baix Vallès Catalunya Montseny Central Vallès Oriental Per centre

Germans Trias i Pujol de Badalona 1 7 5 13 1%

Clínic de Barcelona 44 206 245 495 46%

Sant Pau de Barcelona 28 23 79 130 12%

Hospital del Mar - H. de l'Esperança 46 72 188 306 29%

Sant Joan de Déu () 1 1 0%

Doctor Josep Trueta de Girona 1 3 4 0% Mútua de Terrassa 1 1 0% Joan XXIII de Tarragona 4 1 5 0% Hospital de Bellvitge 2 7 2 11 1% Hospital Universitari 10 67 30 107 10% Vall d'Hebron Total general 132 387 554 1073 100% 19.243 Cateterismes x 1000h habitants 2,40 2,39 2,45 2,42 2,56 Habitants RCA 2018 54.955 162.067 226.345 443.367 7.518.913

Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 102 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

La implantació dels Desfibril·ladors Automàtics Implantable (DAI), és fa en menys casos per 1.000 habitants que en els conjunt de Catalunya. Els DAI s’implanten en 2/3 parts dels casos en l’hospital de referència, l’Hospital Clínic de Bareclona, tot i que en el Baix Vallès gairebé la mitat es fan a l’Hospital Vall d’Hebron. Aquestes dades, de només un any, s’han de prendre amb cautela per ser el nombre de casos molt baix.

Taula 76. Implantació DAI (Desfibril·ladors Automàtics Implantable) al territori, 2017 Hospital Hospital Hospital de DAI x Germans Hospital Vall Territori Clínic de Sant Pau de Total 1000h Trias i Pujol d'Hebron Barcelona Barcelona habitants de Badalona Baix Montseny 3 1 4 0,07

Baix Vallès 7 1 6 14 0,09

Vallès Oriental Central 2 18 4 24 0,11

Sector Sanitari Vallès 2 28 2 10 42 0,09 Oriental Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017. Catalunya 856 0,11

La Cirurgia cardíaca oberta, també regulada, es realitza en un 85% en l’Hospital Clínic, que és el de referència. Les freqüentacions són en conjunt més baixes que en Catalunya, tot i que en ser tan pocs casos, no hi ha significació estadística.

Taula 77. Freqüentació cirurgia cardíaca i valvular oberta, 2017 Hospital Cirurgies Hospital Hospital de Hospital Cirurgia Coronaria i Germans Cardíaques x Clínic de Sant Pau de Vall Total Valvular Trias i Pujol 1000h Barcelona Barcelona d'Hebron de Badalona habitants 36 Baix Montseny 16 1 2 19 0,35 37 Baix Vallès 1 41 1 7 50 0,31 38 Vallès Oriental 2 73 4 6 85 0,38 Central Sector Sanitari Vallès 3 130 6 15 154 0,35 Oriental Total Catalunya 3.034 0,40 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades Altes Hospitalàries , CMBD AH 2017. CatSalut

Pel que fa a la Cirurgia Vascular d’alta especialització, també regulada per instrucció, tant les intervencions de Caròtida com les d’Aneurisma d’Aorta es fan en més del 80% de casos en el centre de referència, l’Hospital Vall d’Hebron. Les taxes són baixes, excepte en el baix Montseny, però sent pocs casos no hi ha significació estadística.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 103 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 78. Nombre intervencions cirurgia vascular d’alta complexitat, 2017

Hospital Hospital Vall Hospital del CV AE Caròtida Caròtida de d’Hebron de Mar de Total x 1000h Sabadell Barcelona Barcelona habitants

Baix Montseny 1 5 1 7 0,13 Baix Vallès 6 2 8 0,05

Vallès Oriental Central 5 5 0,02

Sector Sanitari Vallès Oriental 1 16 3 20 0,05

Catalunya 543 0,07

Hospital Hospital Hospital Hospital de Vall Germans Aneurisma d'Aorta Clínic de Sant Pau de d'Hebron Total Trias i Pujol Barcelona Barcelona de de Badalona Barcelona Baix Montseny 4 4 0,07

Baix Vallès 1 5 1 8 0,05 Vallès Oriental Central 13 13 0,06

Sector Sanitari Vallès Oriental 1 22 1 25 0,06

Catalunya 545 0,07

Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades Altes Hospitalàries , CMBD AH 2017. CatSalut

Codi ICTUS (PD Malalties cerebrovascular) El Codi Ictus és atès segons l’Àrea de Gestió Assistencial (AGA) de residència de la població. A Baix Montseny i Vallès Oriental Central els pacients són atesos d’inici a l’Hospital General de Granollers, que disposa del dispositiu Teleictus, i coordinat amb l’Hospital Vall d’Hebron. Els pacients de l’AGA Baix Vallès són derivats directament a l’Hospital Vall d’Hebron. A la taula següent hi ha un resum de l’activitat.

Taula 79. Activitat realitzada - Codi Ictus, 2017 Indicador Vallès Oriental Catalunya Codis Ictus activats 296 5.803 Freqüentació x 100.000h 66,8 77,2 Ictus isquèmics 203 3.733 Freqüentació x 100.000h 45,8 49,6 Tractament Intravenós (TIV) 77 1.241 Tractatment Endovascular (TEV) 49 743 TIV aïllat 52 916 TEV rescat 25 325 TEV primari 24 418 Font: Pla Director Malaltia Vascular Cerebral. Registre Ictus.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 104 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Els hospitals que van realitzar els tractaments corresponen als centres de referència.

Taula 80. Nombre de tractaments intravenosos, 2017

Hospital Hospital Vall Tipus de tractament General de Altres d’Hebron Granollers

Tractament Intravenós 30 46 1 (TIV) Tractatment 0 48 1 Endovascular (TEV) Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

Radioteràpia A la taula 81 es mostra clarament que la freqüentació bruta de tractaments amb radioteràpia en la població del Vallès Oriental és clarament més baixa que en el conjunt de Catalunya, en tots els anys de la sèrie i en cadascuna de les 3 Àrees de Gestió Assistencial. Les dades de l’any 2017 no estan disponibles. Quan les taxes s’estandarditzen per edat, la diferència del sector i Catalunya disminueix.

Taula 81. Radioteràpia. Evolució de la taxa bruta tractaments de Radioteràpia per 100.000 habitants, 2012-2016

Territori 2012 2013 2014 2015 2016

Baix Montseny 155,9 175,1 173,5 176,9 179,70 Baix Vallès 165,6 186,1 165,6 172,2 171,38 Vallès Oriental Central 180,6 187,4 188,3 192,6 187,02 Regió Sanitària Metropolitana 185 192 190 192 202 Nord Sector Sanitari Vallès Oriental 170,42 183,52 176,48 181,46 178,67 (aproximació) Catalunya 184,3 191,3 190,0 191,4 204,4 Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

La majoria dels tractaments, l’any 2016, s’han realitzat a l’Hospital Plató de Barcelona. L’Hospital Clínic de Barcelona només feia un 14% dels tractaments. Durant l’any 2017 es va iniciar un canvi i els pacients de l’Hospital Plató s’han traslladat progressivament a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 105 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 82. Nombre i distribució de tractaments segons hospital, 2017 Hospital Hospital de Hospital Hospital Vall Total Territori Clínic de Sant Pau de Plató de d'Hebron general Barcelona Barcelona Barcelona Baix Montseny 9 6 70 7 97 Baix Vallès 55 10 166 25 277 Vallès Oriental Central 46 14 293 33 419 Sector Sanitari Vallès Oriental 110 30 529 65 793 Percentatge 14% 4% 67% 8% 15.297 Font: CatSalut. Facturació Centres Sanitaris 2017.

Donacions i trasplantaments Trasplantaments renals Els trasplantaments renals realitzats per a la població del Vallès Oriental suposen el 5,6% del total dels fets a Catalunya durant l’any 2017. La taxa bruta que presenta el Sector Sanitari és inferior a la de la mitjana de Catalunya; ara bé, per l’Àrea de Gestió Assistencial Baix Montseny, s’observen valors molt superiors. Valors que concorden amb la major Prevalença d'Insuficiència Renal Crònica observada, l’any 2016, en aquest territori. El temps d’espera, en mesos a llista d’espera, mostren valors, tant per la mitjana com per la mediana, inferiors als de Catalunya. El nombre de casos amb trasplantament renal funcionant a final de l’any 2016 (31/12/2016) era de 358, el que representa el 6,2 % del total de casos de Catalunya. Els casos en diàlisi el 31/12/2016 eren 220, mostrant una taxa bruta (500,4) inferior a la de Catalunya (628,7).

Taula 83. Activitat de trasplantaments al Vallès Oriental, 2017 MITJANA de MEDIANA de Número de mesos en llista mesos en llista Àrea de Gestió Població Població Taxa bruta trasplantaments d'espera abans d'espera abans assistencial RCA 2016 RCA 2017 2017 renals, 2017 del del trasplantament trasplantament Baix Montseny 53.979 54.454 9 165,3 15,7 15,8 Baix Vallès 161.632 161.665 11 68,0 10,4 7,0 Vallès Oriental 224.040 224.712 21 93,5 16,8 10,0 Central Vallès Oriental 439.651 440.831 41 93,0 14,7 8,4 Total 7.483.761 7.488.302 738 98,6 18,5 10,6 Catalunya Nº casos en Nº casos amb trasplantament % del total Àrea de Gestió diàlisis el renal funcionant el Taxa bruta 2016 de Taxa bruta 2016 assistencial 31/12/2016 31/12/2016* Catalunya 1* Baix Montseny 42 778,1 0,7% 41 759,6 Baix Vallès 135 835,2 2,3% 67 414,5 Vallès Oriental 181 807,9 3,1% 112 499,9 Central Vallès Oriental 358 814,3 6,2% 220 500,4 Total Catalunya 5.818 777,4 4.705 628,7 1*.En els pacients que van rebre un TR sense passar per diàlisi se'ls ha assignat temps 0.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 106 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Font: OCATT-Organització Catalana de Trasplantaments Llegenda: RCA= Registra Central d’Assegurats de CatSalut.

Donació d’òrgans Els casos detectats de possibles donants d’òrgans els va fer l’Hospital de Granollers, en un total de 2 casos l’any 2017, un per mort asistòlica i l’altre per mort encefàlica. En total, els òrgans extrets de donants cadàver varen ser 6: 2 fetges i 4 ronyons.

7.2.4 Programes poblacionals de detecció precoç

Programa de cribratge del càncer de mama El programa de cribratge de càncer de mama està en funcionament des de l’any 2005, estant ara a la setena ronda. Cada dos anys (ronda) s’ofereix participar a les dones que tenen entre 50 i 69 anys, fent una mamografia. S’exclouen les dones que estan sent ateses per alguna patologia mamària i aquelles de les que es té coneixement de tenir mamografies recents. A la taula 84 es mostren el resultats de l’any 2017, comparant amb les dades 2015 de tota Catalunya.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 107 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 84. Resultats per hospital i total Vallès Oriental, 2017 Hospital Hospital Total Hospital Catalunya Avaluació provisional 2017 General de de Sant Vallès de Mollet (2015) Granollers Celoni Oriental Dones Programades 11.219 8.100 2.254 21.573 410.346

Dones Participants 9.058 6.367 1.904 17.329 275.326

Percentatge de Participació 80,74% 78,60% 84.47% 81.27% 67,11%

Proves complementaries 708 530 158 1.396 Projeccions addicionals + 283 158 40 481 Magnificades Ecografia 416 377 105 898 PAAF Punció-aspiració 15 2 0 17 amb agulla fina Biòpsia Assistida per Buit per esterotaxia 21 30 1 52 (realitzades a l’ HGG) Biòpsia amb agulla gruixuda guiada per 30 47 10 87 ecografia (BAG) Percentatge de Recitacions 7,81 8,32 8,29 8,05

Neoplàsies detectades 30 35 5 70 1.226 Taxa de neoplàsies per 1000 3,31 5,50 2,63 4,04 4,45 dones participants Font. Oficina Tècnica Càncer (OTC) Mama Vallès Oriental

Els resultats, tot i que són variables en les 3 unitats monogràfiques, són en conjunt similars al conjunt de Catalunya. Cal destacar que el programa, que ha convidat a 21.573 dones i ha realitzat 17.329 mamografies (participació >80%, de les més altes de Catalunya), ha permès detectar precoçment 70 neoplàsies de mama en les dones cribrades en el any 2017 (aquestes xifres són similars a les d’anys anteriors) En l’Annex núm. 21 Cribratge de càncer de mama. Avaluació 3 darreres rondes: 2011-12 / 2013-14 / 2015-16 disposem de les dades de les 3 darreres rondes complertes, comparant els resultats amb els estàndards de qualitat europeus, que majoritàriament es compleixen.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 108 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Programa de Cribratge de càncer de colon-recte El programa poblacional de cribratge de càncer de colon i recte es va posar en funcionament a la tardor de 2015. Aquest programa s’ofereix cada dos anys (ronda) a tots els homes i dones entre 50 i 69 anys. Inicialment es fa una prova de sang oculta en femta, amb la participació voluntària de les oficines de farmàcia. Si la prova surt positiva es fa una colonoscòpia en l’hospital del territori. Si la colonoscòpia mostra normalitat el/la pacient no es torna a convocar fins després de deu anys. Si la colonoscòpia mostra lesió el/la pacient passa a ser atès en el seu hospital. Les dades de la primera mostra, pendent de comparar amb els resultats de Catalunya, mostren un percentatge de participació del voltant del 50%, xifra molt superior a la prevista inicialment.

Taula 85. Indicadors del Programa de Cribratge càncer còlon-recte, 2017 Vallès Oriental Baix Montseny: Central: Baix Vallès: Sector sanitari Hospital Sant Hospital General de Hospital de Mollet Vallès Oriental Indicador Celoni/ HGG Granollers Percentat Nombre Percentatge Nombre Percentatge Nombre Percentatge Nombre ge 107.78 Població diana 54.936 13.048 39.803 7 Exclusions 2.441 4,4% 877 6,7% 1.593 4,0% 4.911 4,6% 102.87 Població elegible 52.495 95,6% 12.171 93,3% 38.210 96,0% 95,4% 6 Cribratge extern 831 1,6% 165 1,4% 735 1,9% 1.731 1,7% Cobertura 27.830 53,0% 6.248 51,3% 18.999 49,7% 53.077 51,6% Acceptació a 28.618 54,5% 6.422 52,8% 19.336 50,6% 54.376 participar 52,9% Participants 26.999 51,4% 6.083 50,0% 18.264 47,8% 51.346 49,9% PDSOF positiva 1.878 7,0% 390 6,4% 1.300 7,1% 3.568 6,9% Sortida per motius 34 1,8% 5 1,3% 23 1,8% 62 1,7% mèdics Sortida per antecedents 7 0,4% 3 0,8% 5 0,4% 15 0,4% personals Sortida voluntària 158 8,4% 39 10,0% 105 8,1% 302 8,5% Rebuig colonoscòpia 7 0,4% 1 0,3% 8 0,6% 16 0,4% Colonoscòpies amb 1.615 86,0% 350 89,7% 1.122 86,3% 3.087 86,5% resultat Colonoscòpies preparació 50 3,1% 12 3,4% 28 2,5% 90 2,9% inadequada Colonoscòpies 38 2,4% 14 4,0% 18 1,6% 70 2,3% incompletes Sense diagnòstic 1 0,1% 0 0,0% 1 0,1% 2 0,1% Colonoscòpies 508 31,5% 118 33,7% 326 29,1% 952 30,8% normal-negativa Altres pòlips 64 4,0% 16 4,6% 57 5,1% 137 4,4% MII 4 0,2% 1 0,3% 5 0,4% 10 0,3% Poliposi 8 0,5% 3 0,9% 5 0,4% 16 0,5% Adenoma de baix risc 258 16,0% 55 15,7% 241 21,5% 554 17,9% Adenoma de risc 388 24,0% 76 21,7% 220 19,6% 684 22,2% intermedi

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 109 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Adenomes alt risc + In 304 18,8% 59 16,9% 200 17,8% 563 18,2% situ Adenoma d'alt risc 248 15,4% 51 14,6% 162 14,4% 461 14,9% Càncers In situ 56 3,5% 8 2,3% 38 3,4% 102 3,3% Càncers invasius 81 5,0% 22 6,3% 68 6,1% 171 5,5% Taxa detecció per mil habitants, 2017 Vallès Oriental Baix Montseny: Central: Baix Vallès: Sector sanitari Tipus de problema Hospital Sant Hospital General de Hospital de Mollet Vallès Oriental Celoni/ HGG Granollers Poliposi 0,3 0,5 0,3 0,3% Adenoma de baix risc 9,6 9,0 13,2 10,8% Adenoma de risc 14,4 12,5 12,0 13,3% intermedi Adenomes alt risc + In 11,3 9,7 11,0 11,0% situ Adenoma d'alt risc 9,2 8,4 8,9 9,0% Càncers In situ 2,1 1,3 2,1 2,0% Càncers invasius 3,0 3,6 3,7 3,3% (*) Pendent dels resultats de la colonoscòpia d'algunes persones de les ABS La Garriga i ABS Parets del Vallès Font: Programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte de Catalunya del Pla director d'oncologia, a data 18 d'abril de 2018, cedides per l’Oficina Tècnica Càncer (OTC) de l'Hospital General de Granollers.

En la primera ronda (2016-2017) s’han convocat 102.876 persones i han participat en el programa (prova de sang oculta en femta) el 50% . Aquest percentatge, tot i tenir clar marge de millora, és dels més alts de Catalunya. De les persones participants, a gairebé un 7% se’ls ha practicat una colonoscòpia, i a un 24% d’elles (734) se’ls ha detectat un càncer en diferent grau de desenvolupament que ha comportat la seva extracció. A un altre 40% se’ls ha detectat lesions que s’hauran d’estudiar en els propers anys.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 110 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

7.2.5 Accessibilitat i Llistes d´espera D’acord al tall del mes de desembre de 2017, a les llistes d’espera dels centres hospitalaris del Vallès Oriental hi ha 10.636 pacients en espera per a un procediment quirúrgic. Dels 1.694 pacients que s’esperen per a una intervenció de cataractes, pròtesi de maluc o pròtesi de genoll, subjectes a un temps de garantia de 180 dies, cap d’ells supera el temps màxim garantit. Igualment, cap dels 84 pacients en llista d’espera per a una neoplàsia es troba fora dels terminis garantits, que en aquest cas, oscil·len entre els 45 i els 60 dies en funció del tipus de neoplàsia . Pel que fa als 64 procediments amb temps de referència , hi ha 8.858 pacients en espera d’intervenció, 58 pacients han superat els 365 dies marcats com a temps màxim de referència. En termes percentuals, això implica que un 0,7% dels pacients ultrapassen els dies màxims marcats en procediments amb temps de referència aquest temps, per un 6,0% en el global de Catalunya.

Taula 86. Llista d'espera de procediments quirúrgics, tall desembre 2017 Cataractes i pròtesis de genoll i maluc Pacients fora garantia Hospitals Pacients en llista d'espera (més de 180 dies) Hospital de Sant Celoni 163 0 Hospital General de Granollers 876 0 Hospital de Mollet 655 0 Total centres Vallès Oriental 1.694 0 Total Catalunya 30.075 1.160 Neoplàsies Pacients fora garantia Hospitals Pacients en llista d'espera (més de 45 i/o 60 dies) Hospital de Sant Celoni 2 0 Hospital General de Granollers 62 0 Hospital de Mollet 20 0 Total centres Vallès Oriental 84 0 Total Catalunya 1.586 6 Procediments amb temps de referència (total) Pacients fora temps de referència Hospitals Pacients en llista d'espera (més de 365 dies) Hospital de Sant Celoni 262 0 Hospital General de Granollers 3.559 58 Hospital de Mollet (inclou procediments 5.037 0 de cirurgia menor) Total centres Vallès Oriental 8.858 58 Total Catalunya 139.369 8.364 Font: Datamart transversal; Divisió d'Anàlisi de la Demanda i l'Activitat CatSalut

Si ens fixem en les proves diagnòstiques, dels 4.660 pacients que es troben en llista d’espera en els tres centres hospitalaris del Vallès Oriental només 53 pacients han superat el temps de

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 111 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada referència de 90 dies. Aquest 1,1% de pacients queda molt per sota del 15,0% que es registra en el conjunt de Catalunya. En els 3 centres el temps mig d’espera és inferior a la mitjana catalana de 67 dies . D’entre les proves monitoritzades, les ressonàncies magnètiques i els TAC són les que acumulen un volum major de pacients en llista.

Taula 87. Llista d'espera de proves diagnòstiques (ordinàries i preferents), tall desembre 2017

Pacients que Temps mitjà Pacients en llista Tipus de prova superen els 90 d'espera per a d'espera dies prova Ecocardiografia 11 0 40 Ecografia abdominal 30 2 41 Ecografia ginecològica 10 0 19 Ecografia urològica 6 0 15 Colonoscòpia 41 13 76 Endoscòpies esofago-gàstriques 53 8 54 Tomografia axial computeritzada 29 0 23

Hospital Hospital Sant Celoni Mamografia 13 0 25 Electromiograma 26 0 33 Total Hospital 219 23 45 Ecocardiografia 556 0 40 Ecografia abdominal 113 0 41

Ecografia ginecològica 7 0 33 Ecografia urològica 118 0 35 Colonoscòpia 333 0 45

Endoscòpia esofagogàstrica 179 0 33 deGranollers Tomografia axial computeritzada 563 0 27 Mamografia 98 0 15 Polisomnografia 107 0 31 Ressonància magnètica 669 0 44

Hospital General Hospital Ergometria 129 0 44 Electromiograma 85 0 30 Total Hospital 2.957 0 37 Ecocardiografia 102 3 27 Ecografia abdominal 217 10 30 Ecografia ginecològica 18 0 38

Ecografia urològica 194 5 29 Colonoscòpia 64 0 27 Endoscòpies esofago-gàstriques 46 0 31 Tomografia axial computeritzada 239 3 30 Mamografia 13 1 18

Hospital de Hospital Mollet Polisomnogrames 162 1 41 Ressonància magnètica 257 6 31 Electromiograma 172 1 28 Total Hospital 1.484 30 31

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 112 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Pacients que Temps mitjà Pacients en llista Tipus de prova superen els 90 d'espera per a d'espera dies prova Total centres Vallès Oriental 4.660 53 35 Total Catalunya 135.809 15.772 67 Font: Datamart transversal; Divisió d'Anàlisi de la Demanda i l'Activitat CatSalut

Quant a les visites a l’especialista, la llista d’espera per a primera visita de consultes externes als tres centres hospitalaris vallesans totalitza 19.188 pacients, 5.544 dels quals porten més de 90 dies d’espera. Això representa que un 28,9% dels pacients superen el temps de referència o recomanat, per un 29,4% en el global de Catalunya. Hi ha diferències destacables en els temps mitjans d’espera entre centres (amb un gradient notable entre els 106 dies de Sant Celoni, 105 per Granollers o els 68 de Mollet) i entre especialitats (dels 35 dies de Cardiologia a Mollet als 152 dies d’Urologia a Granollers). També poden variar entre diferents agendes del mateix centre.

Taula 88. Llista d'espera de consultes externes. Primeres visites (ordinàries i preferents), tall de desembre 2017 Pacients que superen Temps mitjà Pacients en llista Hospital Especialitat els 90 dies d'espera per a d'espera primera visita Cardiologia 122 18 93

Cirurgia General 130 19 70

Dermatologia 0 0 0

Digestiu 220 26 75

Ginecologia 126 36 128

Neurologia 193 85 122

Oftalmologia 422 113 82

Otorinolaringologia 224 65 93

Hospital Hospital Sant Celoni Traumatologia 612 161 98

Urologia 177 53 96

Resta especialitats 1.169 461 130

Total 3.395 1.037 106

Cardiologia 288 97 108

Cirurgia General 239 29 55 Dermatologia 650 92 52 Digestiu 353 45 61 Ginecologia 103 4 41 Neurologia 109 33 75 Oftalmologia 384 54 64 Otorinolaringologia 1.341 212 68 Traumatologia 418 23 54

Hospital General Hospital de Granollers Urologia 2.714 1.463 113

Resta especialitats 326 261 152

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 113 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Pacients que superen Temps mitjà Pacients en llista Hospital Especialitat els 90 dies d'espera per a d'espera primera visita Total 9.440 3.243 105 Cardiologia 131 3 35 Cirurgia General 182 2 28

Dermatologia 410 14 39

Digestiu 260 13 50 Neurologia 136 2 36 Oftalmologia 1.627 662 102 Otorinolaringologia 586 21 53

Traumatologia 839 149 61 Hospital de Hospital Mollet Urologia 263 15 50 Resta especialitats 1.799 379 67 Total 6.353 1.264 68 Total centres Vallès Oriental 19.188 5.544 93 Total Catalunya 421.841 123.927 114 Font: Datamart transversal; Divisió d'Anàlisi de la Demanda i l'Activitat CatSalut

Durant l’any 2017 es va fer un Pla de Xoc de llistes d’espera a tot Catalunya impulsat pel Departament de Salut el qual va tenir un impacte especial en l’atenció especialitzada. Pel que fa al Vallès Oriental es van contractar activitat extra per un total de 2.267.869, 37 €. Aquests diners comprenien: 1.264 intervencions quirúrgiques, 1.390 proves diagnòstiques i 4.408 primeres visites d’atenció especialitzada de més.

També per ajudar a descongestionar les llistes d’espera quirúrgiques es van adjudicar un total de 518 intervencions quirúrgiques a altres hospitals de fora del territori.

Després d’aquestes actuacions, la situació al Vallès Oriental a final d’any comparada amb Catalunya, queda recollida a la taula 89. La taxa bruta de pacients en espera per intervenció quirúrgica és lleugerament superior a Catalunya, a costa dels procediments amb temps de referència5. Les taxes de pacients en espera per proves diagnòstiques o primeres visites són clarament inferior al Vallès Oriental que a Catalunya.

5 Cal recordar que l’Hospital de Mollet també inclou en el registre els pacients pendent de cirurgia menor ambulatòria V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 114 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Taula 89. Taxes de pacients en llista d’espera, tall desembre 2017

Llista d'espera a Taxes de pacients en llistes d’espera Taxa bruta per 1000 h. final de 2017

Cataractes i pròtesis de genoll i maluc

Total centres Vallès Oriental 1.694 3,82 Total Catalunya 30.075 4,00 Neoplàsies

Total centres Vallès Oriental 84 0,19 Total Catalunya 1.586 0,21 Procediments amb temps de referència

Total centres Vallès Oriental 8.858 19,98 Total Catalunya 139.369 18,55 Tots els procediments quirurgics

Total centres Vallès Oriental 10.636 23,99 Total Catalunya 171.030 22,76

Proves Diagnòstiques

Total centres Vallès Oriental 4.660 10,51 Total Catalunya 135.809 18,07

Primeres visites CCEE Total centres Vallès Oriental 19.188 43,28 Total Catalunya 421.841 56,14 Font: Datamart transversal; Divisió d'Anàlisi de la Demanda i l'Activitat CatSalut i Registre Central d’Assegurat. Elaboració pròpia

En relació que en les proves complementàries i les consultes externes hi ha taxes inferiors a les de Catalunya, però per alguna exploració o especialitat hi ha temps d’espera alts, pel que caldrà fer accions per millorar-lo.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 115 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

Quan a utilització de serveis d’Atenció especialitzada destaquem:

 El Vallès Oriental presenta per l´any 2017 taxes d’utilització d´hospitalització ajustades superiors en 2 Àrees de Gestió Assistencial (AGA) que la mitjana de Catalunya, en tant que en l’AGA Vallès Oriental Central és inferior. La taxa bruta del Sector, és inferior a la de Catalunya. El percentatge d'altes CMA presenta uns valors superiors al de Catalunya en els 3 hospitals.

 L’any 2017 un 79,7% del total de les altes dels residents del Vallès Oriental eren ateses en centres d’aquest territori, un registre que denota una moderada penetració dels seus hospitals de referència.

 L’anàlisi de les relacions que s’estableixen entre les Àrees Bàsiques de Salut del Vallès Oriental i els dispositius que proporcionen els altres serveis assistencials apunten tant a la complexitat d’aquestes relacions com als nombrosos creuaments de fluxos. Destaquem la complementarietat que fan l’Hospital General de Granollers i l’Hospital de Sant Celoni per la població del Baix Montseny, i els fluxos residuals de les ABS que han canviat d’hospital de referència en els darrers anys.

 Pel que fa a l’activitat en altres hospitals de fora del sector, destaquen els centres d’alta complexitat de Barcelona: Hospital Clínic i Hospital Vall d’Hebron. D’algunes especialitats hi ha dispersió i varietat de centres de destinació.

 Poc més de la meitat dels parts del Vallès Oriental s’atenen en centres públics del territori.

 La taxa de consultes externes de la població del territori és inferior a la de Catalunya en les 3 AGA, i tenen una distribució per hospitals força similar a la de les altes.

 La taxa de tractament amb radioteràpia és inferior a la de Catalunya en les 3 AGA. Tota l’activitat es fa fora del territori.

 Les instruccions que regulen activitats terciàries es compleixen.

 Els programes poblacionals de cribratge de càncer de mama i de cribratge de càncer de colon i recte estan implantats en el territori del Vallès Oriental. La participació en aquests programes és molt alta (50% colon i recte i 80% mama).

En la darrera ronda del cribratge de càncer de colon i recte s’han detectat 734 lesions canceroses en diferent grau de desenvolupament. En els cribratges del darrer any 2017 s’han detectat 70 càncers de mama.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 116 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels serveis, resultats i satisfacció Atenció Especialitzada

 D’acord al tall del mes de desembre de 2017, a les llistes d’espera dels centres hospitalaris del Vallès Oriental hi ha 10.636 pacients en espera per a un procediment quirúrgic. Dels que s’esperen per a procediments subjectes a un temps de garantia, cap pacient supera el temps màxim garantit.

Pel que fa als 62 procediments amb temps de referència, hi ha 8.858 pacients en espera d’intervenció, però només 58 (0,65%) han superat els 365 dies marcats com a temps màxim de referència (6,0% en el global de Catalunya).

Pel que fa a les proves diagnòstiques, dels 4.660 pacients que es troben en llista d’espera en els tres centres hospitalaris del Vallès Oriental només 53 (1,14%) han superat el temps de referència de 90 dies (11,6% en el conjunt de Catalunya).

Quant a les visites a l’especialista, dels 19.188 pacients en espera un 28,9% superen el temps de referència de 90 dies (29,3% a Catalunya). En conclusió: Els ciutadans del Vallès Oriental tenen, al tancament de 2017, una bona accessibilitat a les intervencions quirúrgiques, clarament millor que a la resta de Catalunya. L’accessibilitat a la consulta externa especialitzada té dificultats en algunes especialitats, especialment a Granollers i Mollet i hauria de millorar.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 117 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció Urgent 7.3 Atenció urgent 7.3.1 Atenció Urgent Hospitalària A les taules següents es mostren les visites en centres hospitalaris i la freqüentació per cadascuna de les AGA i el Sector Sanitari.

Taula 90. Nombre visites a urgències per trams d’edat, 2017 Grups d'edat Territori <15 anys 15-64 anys >64 anys Total Baix Montseny 5.030 18.095 7.296 30.421 Baix Vallès 15.927 46.435 18.753 81.115 Vallès Oriental Central 22.093 61.129 23.662 106.884 Total Sector sanitari Vallès Oriental 43.050 125.659 49.711 218.420 Àmbit Metropolità Nord 194.317 511.259 229.699 935.275 Catalunya 641.139 1.758.879 859.386 3.259.404 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’ Urgències, CMBD-URG 2017, CatSalut.

Taula 91. Freqüentació a urgències per trams d’edat, 2017. Taxes per 1.000 habitants Grups d'edat Taxa Territori <15 anys 15-64 anys >64 anys Total estandarditzada Baix Montseny 536,1 495,5 805,6 553,6 558,6 Baix Vallès 595,5 428,2 697,7 500,5 507,8 Vallès Oriental Central 575,6 404,1 644,6 472,2 478,2 Total Sector sanitari Vallès 577,8 424,2 684,3 492,6 Oriental Àmbit Metropolità Nord 600,2 395,3 681,4 478,6 482,6 Catalunya 552,4 355,9 606,5 433,5 433,5 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’ Urgències, CMBD-URG 2017, CatSalut.

Les freqüentacions d’urgències hospitalàries totals del Vallès Oriental són més altes que en el conjunt de Catalunya, tant si les mirem per taxes brutes com per taxes estandarditzades per edat. El mateix passa en tots els grups d’edat. A l’Annex núm. 17 Freqüentació urgències hospitalàries per ABS trobem les dades esmentades. L’activitat d’urgències dels hospitals està recollida en la taula 92. El percentatge d’urgències que ingressen és del 8.9%, xifra força inferior a la de Catalunya i diferent en cada hospital. Taula 92. Activitat d’urgències hospitalàries,2017 Percentatge d’ Hospital Visites Urgències Urgències Ingressades Hospital de Sant Celoni 26.197 5,7% Hospital de Mollet 68.215 8,7% Hospital General de Granollers 110.701 9,8% Total hospitals Sector sanitari Vallès 205.113 8,9% Oriental Àmbit Metropolità Nord 896.689 9,4% Catalunya 3.363.193 11,2% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’ Urgències, CMBD-URG 2017, CatSalut.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 118 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció Urgent Quan mirem el nivell de triatge dels hospitals del Sector Taula 93, destaca el comportament de l’Hospital de Mollet, amb % més alts de nivell II i III i la conseqüent disminució del nivell IV.

Taula 93. Distribució percentual dels diferents Nivells de Triatge de les urgències segons hospital, 2017 Nivell de Triatge (*) Hospital I II III IV V SE Hospital de Sant Celoni 0,0% 2,0% 24,7% 66,4% 6,9% 0,0% Hospital de Mollet 0,1% 6,2% 43,8% 41,9% 7,9% 0,0% Hospital General de Granollers 0,0% 2,0% 24,1% 61,2% 12,0% 0,6% Total hospitals Sector sanitari Vallès 0,1% 3,4% 30,7% 55,5% 10,0% 0,4% Oriental Àmbit Metropolità Nord 0,1% 3,5% 29,6% 55,6% 10,1% 1,0% Catalunya 0,1% 5,0% 32,0% 50,3% 10,8% 1,6% Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’Urgències -CMBD-URG,2017. (*) Nivell I ‘Risc vital immediat’: requereix ressuscitació amb risc vital immediat (atenció immediata). Nivell II ‘Risc vital previsible’: molt urgent amb risc vital previsible. Nivell III ‘Risc vital potencial’: urgent amb risc vital potencial. Nivell IV ‘Sense risc vital’: urgència menor, potencialment complexa, però sense risc vital. Nivell V ‘No urgent’: no hi ha urgència, l’atenció es pot demorar o programar, sense risc per al malalt.

7.3.2 Atenció Urgent en Atenció Primària Quan estudiem l’activitat de la població del Vallès Oriental en els CUAP (Centres d’Urgències d’Atenció Primària), la xifres són molt petites, a causa de que no hi ha al territori cap dispositiu d’aquestes característiques. Això doncs tota l’activitat registrada es realitza fora del territori.

Taula 94. Activitat, en nombre de visites, als CUAP (de fora del territori) per població del Vallès Oriental, 2017 Grups d'edat Territori <15 anys 15-64 anys >64 anys Total Baix Montseny 68 305 23 396 Baix Vallès 244 1.265 123 1.632 Vallès Oriental Central 313 1.427 105 1.845 Total Sector sanitari Vallès Oriental 625 2.997 251 3.873 Àmbit Metropolità Nord 14.558 94.378 30.421 139.357 Catalunya 171.556 636.188 185.844 993.588 Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’ Urgències, CMBD-URG 2017, CatSalut.

Taula 95. Taxes de visites per cada 1.000 habitants als CUAP (de fora del territori), 2017 Grups d'edat Territori <15 anys 15-64 anys >64 anys Total Baix Montseny 7,2 8,4 2,5 7,2 Baix Vallès 9,1 11,7 4,6 10,1 Vallès Oriental Central 8,2 9,4 2,9 8,2 Total Sector sanitari Vallès Oriental 8,4 10,1 3,5 8,7 Àmbit Metropolità Nord 45,0 73,0 90,2 71,3 Catalunya 147,8 128,7 131,2 132,1

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 119 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció Urgent Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’ Urgències, CMBD-URG 2017, CatSalut.

Per estudiar l’activitat urgent en els EAP que fan atenció continuada, hem partit de les dades subministrades per l’Institut Català de la salut (ICS), i assignar, a la població de cada Àrea de Gestió Assistencial (AGA), l’activitat dels seus centres i l’activitat del Conjunt Mínim Bàsic de Dades de l’Atenció Primària (CMBDAP) pel conjunt de Catalunya. Podem veure que els valors del Vallès Oriental són molt superiors al conjunt de Catalunya.

Taula 96. Nombre de visites a centres amb Atenció Continuada,2017 Visites Visites de Taxa bruta x Visites en Territori Diumenges i Dilluns a Total 1.000 Dissabtes Festius Divendres habitants Baix Montseny (*) 0 0 0 0 0,0 Baix Vallès 17.610 22.202 9.187 48.999 302,3 Vallès Oriental Central+ Baix 18.821 25.494 6.226 50.541 179,9 Montseny Total Sector sanitari Vallès 36.431 47.696 15.413 99.540 224,5 Oriental Total Catalunya 1.176.792 156,5 Font: Institut Català de la Salut. (*) L’activitat de Llinars està inclosa en Cardedeu. Quan s’estudia de forma conjunta les taxes brutes dels 3 tipus de dispositius d’urgències (hospitals, CUAP i AC) a la taula 97, s’observa que la freqüentació total del sector no és gaire més alta que la de Catalunya, i que la no utilització dels CUAP queda compensat per una més alta freqüentació dels hospitals (sobretot Baix Montseny) i del punt d’atenció continuada dels EAP (molt més alta al Baix Vallès). També destaca la baixa freqüentació bruta total del Vallès Oriental Central.

Taula 97. Freqüentació visites urgències al territori, en taxa bruta, 2017 Taxa Bruta Taxa Bruta Urgències Taxa Bruta Taxa Bruta total Territori Atenció ateses a CUAP Urgències Continuada Hospitals Baix Montseny 554 7 180 741 Baix Vallès 501 10 302 813 Vallès Oriental Central 472 8 180 660 Total Sector sanitari Vallès Oriental 493 9 225 726 Total Catalunya 433 132 157 722 Font: Institut Català de la Salut i Conjunt Mínim Bàsic de Dades d’ Atenció Primària de CatSalut. Elaboració pròpia. Llegenda: CUAP= Centre d’Urgències d’Atenció Primària; AC= Atenció continuada. La variabilitat en les freqüentacions de les AGA és encara més gran quan es miren les visites urgents de cada Àrea Bàsica de Salut (ABS), que es pot veure a l’ Annex núm. 18 Activitat d’Atenció Continuada. L’activitat domiciliària dels EAP de l’any 2017, va ser de 5.297 visites en total.

Taula 98. Activitat domiciliària dels equips d’Atenció primària (EAP), 2017 Visites Diumenges i Visites Visites de Dilluns a Nombre de Visites Total Festius Dissabtes Divendres Domiciliàries 1.981 1.273 2.043 5.297 Font: Institut Català de la Salut.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 120 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció Urgent

7.3.3 Activitat del SEM i transport sanitari urgent Des de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS)6 del Sector sanitari es van fer trucades per informar de 44.671 incidents al 061 Sanitat respon del SEM, el que representa una taxa de 197 demandes per cada 1.000 habitants, aquesta taxa és inferior a la del conjunt de Catalunya (221), com es pot veure a la taula següent. Hi ha poques diferències en els valors de 2017 dels tres territoris de les Àrees de Gestió Assistencial però la variabilitat entre ABS és alta. Per tipus de resolució de l’incident que genera la demanda de servei, es mantenen les diferències de taxes entre el Sector i Catalunya, tant pel que fa a la mobilització de recursos (ambulància SVB, SVA, etc.) com a les respostes sense mobilització de recursos (consell sanitari, etc) però baixa molt la diferència quan la resposta és l’atenció continuada domiciliària urgent (ACDU), ja que el sector Vallès Oriental té una taxa lleugerament més alta que Catalunya, i la variabilitat entre ABS és menor. A la taula 99 es mostra el tipus de recurs que mobilitza el SEM

Taula 99. Activitat SEM Vallès Oriental, 2017 Taxa Taxa Taxa Demandes i incidents incidents Taxa incidents x Territori incident amb sense intervenció 1.000 rebuts mobilització mobilització ACDU habitants de recursos de recursos Baix Montseny 11.054 201 109 92 16 Baix Vallès 29.439 182 105 76 16 Vallès Oriental Central 44.671 197 104 93 17 Total Sector sanitari Vallès 85.164 192 105 87 16 Oriental Total Catalunya 1.659.787 221 123 98 15 Font: Servei d’Emergències Mèdiques. Llegenda: ACUD= Atenció continuada domiciliària urgent

Taula 100. Resposta del SEM segons recurs mobilitzat,2017 Resposta % % % % Amb mobilització Territori mobilització mobilització mobilització mobilització de SVA de SVA aeri de SVB de ACDU de recurs terrestre Baix Montseny 5.980 0,8% 20,7% 86,1% 14,7% Baix Vallès 17.043 0,3% 19,5% 86,7% 15,6% Vallès Oriental Central 23.540 0,3% 16,5% 85,9% 15,9% Total Sector sanitari Vallès Oriental 46.563 0,4% 18,1% 86,2% 15,6% Total Catalunya 921.587 0,3% 18,4% 86,6% 12,4% Font: Servei d’Emergències Mèdiques.

La suma no és 100% perquè en un mateix incident pot haver la mobilització de més d'una recurs.

6 Les demandes al SEM es compten a l’ABS des d’on truca la persona demandant, independentment del seu domicili o l’EAP que tingui assignat V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 121 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció Urgent 7.3.4 Transport Sanitari No Urgent (TSNU) Els serveis de transport sanitari no urgent (TSNU) que es van realitzar per la empresa concessionària al sector (Falck VL), van ser 118.579, el que representa una taxa per 1.000 habitants de 267,5, molt inferior a la de Catalunya que va ser 332,5. Es pot veure a la taula 101.

Taula 101. Trasllats No urgents realitzats per concessionària, 2017 Sector sanitari Indicador Catalunya Vallès Oriental Trasllats totals 118.579 2.500.287 Taxa bruta per 1000 h 267,5 332,5 Motiu del trasllat Hemodiàlisi 47.777 907.997 Taxa bruta 107,8 120,8 Rehabilitació 19.484 536.268 Taxa bruta 43,9 71,3 Consultes externes 19.766 442.194 Taxa bruta 44,6 58,8 Radioteràpia 15.328 117.839 Taxa bruta 34,6 15,7 Alta hospitalària 8.267 236.064 Taxa bruta 18,6 31,4 Proves complementàries 5.583 115.918 Taxa bruta 12,6 15,4 Font: Servei d’Emergències Mèdiques. Llegenda: En color verd valors inferiors a la mitjana de Catalunya.

Quan s’analitza el motiu del trasllat, en tots els casos la taxa del Sector és inferior a la de Catalunya, especialment a la taxa per sortida de l’hospital per Alta hospitalària. Estem doncs en un territori de baixa demanda al SEM i baixa utilització del TSNU. Cal tenir en compte que parlem de taxes brutes en un territori lleugerament més jove que el conjunt de Catalunya.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 122 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció Urgent

Quan a utilització de serveis d’Atenció urgent destaquem:

 Globalment la taxa estandarditzada d’atenció urgent del conjunt del Sector sanitari és similar a la de Catalunya, però superior al Baix Vallès i inferior al Vallès Oriental Central.

 La taxa estandarditzada d’urgències hospitalàries és alta en les Àrees de Gestió Assistencial (AGA) de Baix Montseny i Baix Vallès i baixa en l’AGA Vallès Oriental Central (comportament similar a les altes hospitalàries).

 Pel que fa l’activitat d’atenció a urgències en els Centres d’Atenció primària (CAP) amb extensió horària, la taxa del Vallès Oriental és molt més alta que a Catalunya, especialment al Baix Vallès, on hi ha l’únic centre que obre les 24 hores.

 Les taxes de trucades, demandes i incidents rebuts, així com la mobilització de recursos, al SEM 061 des del Vallès Oriental és inferior a la mitjana de Catalunya.

V. 09.01.19. Document preliminar , pendent de correcció gramatical 123 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció sociosanitària

7.4 Atenció sociosanitària

La taula 102 mostra l’activitat feta pels centres sociosanitaris del sector. Comparant-la amb l’activitat total de Catalunya.

Taula 102. Activitat dels centres sociosanitaris, 2017 Estada Llarga Estada Episodis Estades Mitja Hospital Sant Celoni 329 57.888 176,0 Residència de l'Ametlla (1) 153 85.531 559,0 Residencia Santa Susanna 129 11.466 88,9 Total general 611 154.885 253,5 Catalunya 17.908 3.214.463 179,5 (1) Inclou Llits pacients amb SIDA Estada Convalescència + Mitja Estada Polivalent Episodis Estades Mitja Hospital de Mollet 653 20.341 31,2 Hospital General de Granollers 370 11.008 29,8 Hospital Sant Celoni 81 2.636 32,5 Residencia Santa Susanna 392 13.189 33,6 Total general 1.496 47.174 31,5 Catalunya 33.587 1.199.919 35,7

Estada Cures pal·liatives Episodis Estades Mitja Hospital de Mollet 156 2.387 15,3 Hospital General de Granollers 247 3.358 13,6 Hospital Sant Celoni 7 25 3,6 Residencia Santa Susanna 76 1.451 19,1 Total general 486 7.221 14,9 Catalunya 10.670 153.816 14,4

Estada Subaguts Episodis Estades Mitja Hospital de Mollet 299 2.738 9,2

Total general 299 2.738 9,2

Catalunya 12.315 108.854 8,8

Estada Hospital de dia Episodis Estades Mitja Hospital de Mollet 198 26.865 135,7 Hospital General de Granollers 406 64.477 158,8 Hospital Sant Celoni 118 24.965 211,6 Residencia Santa Susanna 151 18.941 125,4 Total general 873 135.248 154,9

124 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció sociosanitària

Catalunya 8.720 1.422.663 163,1

Estada UFISS (Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària) Episodis Estades Mitja Hospital de Granollers - UFISS cures pal·liatives 175 731 4,2 Hospital de Granollers - UFISS geriatria 645 8.026 12,4 Hospital de Mollet - UFISS cures pal·liatives 199

Hospital de Mollet - UFISS geriatria 1.005

Hospital Sant Celoni - UFISS mixta 190

Total general 2.214 8.757 4,0 Catalunya 47.432 335.542 7,1

Estada PADES (Programa d’atenció domiciliària d’equips de suport) Episodis Estades Mitja PADES Baix Montseny (Hospital de Sant Celoni) 92 9.351 101,6 PADES Caldes de Montbui (Residència Santa Susana) 174 14.229 81,8 PADES Granollers (ICS) 390

PADES Mollet (ICS) 352

Total general 266 23.580 88,6 Catalunya 15.899 1.221.595 76,8

Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades Atenció Sociosanitària - CMBD-SS -i Institut Català de la Salut A la taula 103 es mostren les dades d´activitat i les taxes d’internament 2017 comparatives entre la població de cadascuna de les Àrees de gestió Assistencial (AGA), el conjunt del Sector sanitari i el conjunt de Catalunya. Queda clar un ús dels serveis (episodis) per part del territori Vallès Oriental, en general molt inferior en tot el Sector, i per a cadascuna de les 4 modalitats d’internament. Quan anem al detall de l’AGA i per gènere, hi ha algunes excepcions en que la taxa és superior a la de Catalunya. Estan marcades de color vermell en la taula adjunta quan són superiors a la mitjana catalana: les cures pal·liatives en majors de 65 anys al Vallès Oriental Central, la Convalescència en major de 65 anys en el Baix Vallès, la llarga estada la Baix Montseny i els Subagut en les dones del Baix Vallès.

Taula 103. Activitat i Taxes d’Internament, 2017 CURES PAL·LIATIVES Total Homes Dones Total ≥ 65 Homes ≥ 65 Dones ≥ 65 Àrea de Gestió tx x tx x tx x tx x tx x tx x Assistencial Episodis 1.000 Episodis 1.000 Episodis 1.000 Episodis 1.000 Episodis 1.000 Episodis 1.000 Baix Montseny 16 0,29 9 0,33 7 0,26 11 1,24 6 1,52 5 1,01

Baix Vallès 176 1,09 95 1,18 81 1,00 155 5,95 80 6,94 75 5,16

Vallès Oriental Central 302 1,34 170 1,51 132 1,17 246 6,92 136 8,61 110 5,57

Total SS Vallès Oriental 494 1,12 274 1,25 220 1,00 412 5,84 222 7,10 190 4,84

Total Catalunya 10.648 1,42 5.735 1,56 4.913 1,29 8.904 6,39 4.689 7,87 4.215 5,28

Total Homes Dones Total ≥ 65 Homes ≥ 65 Dones ≥ 65 CONVALESCÈNCIA Àrea de Gestió tx x tx x tx x tx x tx x tx x Episodis Episodis Episodis Episodis Episodis Episodis Assistencial 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000

125 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció sociosanitària

Baix Montseny 93 1,71 34 1,25 59 2,16 81 9,10 28 7,09 53 10,70

Baix Vallès 675 4,18 289 3,59 386 4,76 621 23,82 262 22,74 359 24,68

Vallès Oriental Central 800 3,56 306 2,73 494 4,39 741 20,85 273 17,29 468 23,70

Total SS Vallès Oriental 1.568 3,56 629 2,86 939 4,25 1.443 20,46 563 18,01 880 22,42

Total Catalunya 33.532 4,48 13.865 3,77 19.667 5,16 30.866 22,15 12.204 20,49 18.662 23,39

Total Homes Dones Total ≥ 65 Homes ≥ 65 Dones ≥ 65 LLARGA ESTADA Àrea de Gestió tx x tx x tx x tx x tx x tx x Episodis Episodis Episodis Episodis Episodis Episodis Assistencial 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 Baix Montseny 263 4,83 112 4,12 151 5,54 235 26,40 94 23,80 141 28,48

Baix Vallès 103 0,64 43 0,53 60 0,74 80 3,07 31 2,69 49 3,37

Vallès Oriental Central 269 1,20 121 1,08 148 1,32 215 6,05 77 4,88 138 6,99

Total SS Vallès Oriental 635 1,44 276 1,25 359 1,63 530 7,52 202 6,46 328 8,36

Total Catalunya 17.908 2,39 7.592 2,07 10.316 2,71 15.911 11,42 6.296 10,57 9.615 12,05

Total Homes Dones Total ≥ 65 Homes ≥ 65 Dones ≥ 65 SUBAGUTS Àrea de Gestió tx x tx x tx x tx x tx x tx x Episodis Episodis Episodis Episodis Episodis Episodis Assistencial 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000

Baix Montseny 2 0,04 1 0,04 1 0,04 2 0,22 1 0,25 1 0,20

Baix Vallès 287 1,78 79 0,98 208 2,57 286 10,97 78 6,77 208 14,30

Vallès Oriental Central 29 0,13 11 0,10 18 0,16 29 0,82 11 0,70 18 0,91

Total SS Vallès Oriental 318 0,72 91 0,41 227 1,03 317 4,50 90 2,88 227 5,78

Total Catalunya 12.264 1,64 4.865 1,32 7.399 1,94 11.952 8,58 4.674 7,85 7.278 9,12

Font: Conjunt Mínim Bàsic de Dades Atenció Sociosanitària - CMBD-SS.

Un resum de la informació de forma gràfica, està a la il·lustració següent:

A l’Annex núm. 19 Evolució dels indicadors de freqüentació en centres sociosanitaris 2011- 2017 es mostra un detall de l’evolució històrica dels indicadors de taxes d’internament, UFIIS i PADES, per cada AGA.

126 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció sociosanitària

Quan a utilització de serveis d’Atenció sociosanitària destaquem:

 La variabilitat en l’oferta de recursos descrita en l’apartat 6.4 comporta també una variabilitat en l’accessibilitat als recursos dels ciutadans que té característiques diferents a cada AGA.

o Així, els ciutadans del Baix Montseny rarament utilitzen recursos específics de cures pal·liatives, de convalescència i de subaguts, en canvi utilitzen molt més que la mitjana els recursos de llarga estada.

 Els ciutadans del Vallès Oriental Central accedeixen menys als dispositius de llarga estada i de subaguts

o Els ciutadans del Baix Vallès utilitzen més el recurs de subaguts i menys el de llarga estada.

 Caldrà avançar en la dotació dels recursos necessaris i en el treball per compartir-los de forma més homogènia i equitativa

127 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció a la Salut Mental i Addiccions

7.5 Atenció a la Salut mental i addiccions

7.5.1. Dades d’activat per adults i població infantil i juvenil Les dades assistencials de les persones adultes ateses als centres de salut mental per adults (CSMA) són exposades tot seguit, (taula 104), indiquen que al Baix Vallès hi ha més pacients atesos i hi ha més episodis que a les altres Àrees de Gestió Assistencial (AGA); això no obstant, el percentatge de pacients atesos amb trastorn mental sever (TMS) és més baix que a la resta del sector, igual que l’índex de reiteració. Comparant amb dades de Catalunya, en general el Vallès Oriental té una prevalença menor de pacients amb TMS. El nombre de visites per pacient és similar, i l’índex de reiteració és una mica superior al de Catalunya.

Taula 104. Activitat realitzada per la població del Vallès Oriental als Centres de Salut Mental Adults (CSMA), 2017 Percentatge Visites Primeres Visites Prevalença índex de Territori Episodis TMS pacients amb per visites successives atesa reiteració TMS pacient Baix Montseny 850 174 5.496 122 2,0 14,4 6,7 31,6 Baix Vallès 4.737 1.401 25.574 345 3,7 7,3 5,7 18,3 Vallès Oriental 3.592 717 26.229 544 2,0 15,1 7,5 36,6 Central Total Vallès 9.179 2.292 57.299 1.011 2,6 11,0 6,5 25,0 Oriental Catalunya 173.203 50.564 1.106.903 33.630 2,8 19,4 6,7 21,9 Llegenda: TMS =Trastorn mental sever Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2017. CatSalut.

Pel que fa a la població infanto-juvenil, i coincidint amb l’observat en la població adulta, la prevalença atesa al Baix Vallès és superior respecte les altres AGA i Catalunya. A més, tant les visites per pacient (nombre de visites del mateix pacient en un any) com l’índex de reiteració (nombre de visites successives en relació a les primeres visites) a totes les AGA són superiors que a Catalunya. Quant als pacients diagnosticats amb trastorn mental greu (TMG), els resultats obtinguts són molt inferiors als de Catalunya. Això segurament és degut a la manera com els sistemes d’informació recullen aquesta dada en aquest territori.

Taula 105. Activitat realitzada per la població del Vallès Oriental als Centres de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ), 2017 Percentatge Primeres Visites Prevalença Visites per índex de Territori Episodis TMS pacients amb visites successives atesa pacient reiteració TMS

Baix Montseny 320 102 2.435 3 2,81 0,9 7,9 23,9 Baix Vallès 1.523 493 10.530 14 4,65 0,9 7,2 21,4

Vallès Oriental Central 1.663 563 11.934 3 3,61 0,2 7,5 21,2

Total Vallès Oriental 3.506 1.158 24.899 20 3,89 0,6 7,4 21,5 Catalunya 69.196 24.949 428.960 5.602 4,98 8,1 6,6 17,2 Llegenda: TMG =Trastorn mental sever. Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2017. CatSalut.

A continuació es presenten les dades d’activitat dels centres de salut mental del Sector. La capacitat de resolució territorial, entesa com els pacients del territori que es visiten a dispositius 128 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció a la Salut Mental i Addiccions propis del territori, supera el 90%. Aquest valor és superior per als CSMA, tal com es pot observar a les següents taules (Taules 106 i 107), i en general, exceptuant el CSMIJ de Mollet del Vallès, és superior al valor de Catalunya. D’altra banda, els centres del territori presenten una proporció de nous casos inferior a la de Catalunya.

Taula 106. Dades d’activitat dels centres de salut mental d’adults – CSMA, 2017 Capacitat de Visites per Percentatge de Total de Nous casos Centre resolució persona Pacients en visites (en percentatge) (en percentatge) atesa seguiment CSMA Mollet del Vallès 95,7 4.654 5,6 23,4 75,7 CSMA Vallès Oriental 94,4 4.291 7,5 25,1 76,8 Catalunya 93,2 170.687 6,5 27,2 72,8 Font: Central de Resultats 2017.

Taula 107. Dades d’activitat dels centres de salut mental infantil i juvenil –CSMIJ, 2017 Capacitat de Visites per Percentatge de Total de Nous casos Centre resolució persona Pacients en visites (en percentatge) (en percentatge) atesa seguiment CSMIJ Mollet del 90,9 1.438 5,2 31,8 67,6 Vallès CSMIJ Granollers 95,2 1.983 5,9 30,6 73,4 Catalunya 93,5 67.263 6,3 35,8 67,4 Font: Central de Resultats 2017.

Nota: El total de pacients no es correspon amb la suma de centres, doncs hi ha pacients que han estat atesos en més d'un centre.

Pel que fa a l’activitat d’hospitalització, les taxes brutes d’hospitalització d’aguts d’adults de cada AGA i del conjunt del territori són considerablement inferiors a les del conjunt de Catalunya. Cal recordar que en el cas d’atenció aguda els pacients no són exclusivament tractats al Sector sanitari del Vallès Oriental, atès que Benito Menni ingressa pacients subaguts a Benitto Menni de Sant Boi de Llobregat, i que els usuaris de les ABS Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda que necessiten atenció aguda o hospitalització tenen assignat la Corporació Sanitària Parc Taulí.

Taula 108. Dades d’activitat d’hospitalització de salut mental (aguts). Població adulta del Vallès Oriental, 2017 Taxa per cada 1000 Territori episodis estades EM Global urgents habitants >18 anys

Baix Montseny 121 2.376 19,6 78 2,81 Baix Vallès 317 4.845 15,3 213 2,46 Vallès Oriental Central 482 7.578 15,7 321 2,70 Total Vallès Oriental 920 14.799 16,1 612 2,62 Catalunya 20.881 327.079 15,7 15.175 3,42 EM Global: Estada Mitjana Global Font: SIIS (Sistema Integrat d'Informació de Salut), 2017. CatSalut.

A la Taula 109, que es mostra a continuació, l’activitat de subaguts correspon a activitat feta per la població adulta del sector fora del seu territori.

129 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció a la Salut Mental i Addiccions

Taula 109. Dades d’activitat d’hospitalització de salut mental (subaguts). Població adulta del Vallès Oriental, 2017 Taxa per cada 1000 Territori episodis estades EM Global habitants >18 anys

Baix Montseny 9 1.065 118,3 0,21 Baix Vallès 49 3.181 64,9 0,38 Vallès Oriental Central 58 5.122 88,3 0,32 Total Vallès Oriental 116 9.368 80,8 0,33 Catalunya 3.474 218.163 62,8 0,57

La població del Baix Vallès presenta una menor estada mitjana (EM) Global i menor freqüentació que les altres dues AGA del Sector sanitari, que és molt inferior a la de Catalunya. L’any 2019 està prevista l’obertura d’una nova unitat de subaguts a Benito Menni Granollers, a les instal·lacions de l’Hospital General de Granollers.

7.5.2. Prevenció de les drogodependències Pel que fa a l’activitat dels Centres d’atenció i Seguiment a Drogodependents (CASD), a Granollers es van atendre 435 inicis de tractament, i a Mollet del Vallès, 338 (247 al CASD i 91 a la Unitat Terapèutica Els Til·lers, de Mollet del Vallès). Al CASD de Granollers es va subministrar metadona a 178 pacients i al CASD de Mollet del Vallès a 69. Els CASD també participen en el Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX), havent subministrat 550 dispositius higiènics durant el 2017. La Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) desenvolupa les línies estratègiques i d’actuació en les àrees de prevenció, assistència, reducció de danys i reinserció social relacionades amb el consum de drogues i els riscos associats. Les dades proporcionades per la Subdirecció General de Drogodependències pel que fa a inicis de tractament de les principals drogues pel sector sanitari Vallès Oriental, l’any 2017, es mostren a les següents taules. La taxa bruta d’inicis de tractament al Vallès Oriental és de 18,60 per 10.000 habitants, mentre que pel total de Catalunya és 18,15 per 10.000 habitants. La majoria dels usuaris que van rebre tractaments al CASD van ser homes (74,2%). La droga que va motivar l’inici de tractament va ser majoritàriament l’alcohol (41,2%) seguit de la cocaïna (21,7%), situació similar a la de Catalunya. Aquest comportament és similar en homes i dones, però en les dones destaquen també els tractaments per addicció al tabac, amb la mateixa prevalença que la cocaïna (18%). Per edats, el grup més nombrós és el comprès entre els 40 i 49 anys. El consum d’alcohol és més important a mesura que augmenta l’edat; al contrari, el consum de cànnabis i cocaïna disminueix en els grups amb més edat. Així, la droga més predominant en els menors de 29 anys va ser el cànnabis. Entre els 30 i els 39, destaca la cocaïna, seguida de prop per l’alcohol. I a partir dels 40 anys, la droga que va motivar més inicis de tractament va ser l’alcohol. Veure l’Annex núm. 23 Prevenció de les drogodependències

130 Pla estratègic sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Atenció a la Salut Mental i Addiccions

Quan a utilització de serveis de Salut mental destaquem:

 La utilització dels centres ambulatoris del centres de salut mental per part de la població del Vallès Oriental (adults i infantojuvenil), es força similar al de Catalunya, però amb diferències entre Àrees de gestió Assitencial que caldrà treballar.

 Pel que fa a l’internament de salut mental (aguts i subaguts), les taxes al territori són clarament inferiors a Catalunya. L’activitat de la població i dels centres als CASD és similar a Catalunya.

 Quan a tractament per consum de substàncies addictives destaquem que la taxa bruta d’inicis de tractament al Vallès Oriental (18,60 per 10.000 habitants) és similar a la del conjunt de Catalunya (18,15). La substància principal que justifica el tractament és l’alcohol, especialment en homes entre 40 i 49 anys. Per trams d’edat, la cocaïna és la principal en persones entre 30 i els 39 anys i el Cannabis entre els menors de 29 anys. El comportament és similar en homes i dones.

131 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

7.6 Activitat i resultat en Salut pública Tal com recull el Pla de salut de Catalunya 2016 – 2020, l’estratègia 2020 de l’OMS proposa enfortir els serveis i les competències en salut pública perquè esdevinguin un dels pilars per fer front als nous reptes per a la salut de la població, sobretot els que han empitjorat arran de la crisi econòmica. Segons l’OMS, és clau actuar sobre les desigualtats, la globalització, la migració i la urbanització, la degradació ambiental i el canvi climàtic. Tots aquests factors i entre d’altres, els canvis demogràfics i l’envelliment progressiu de la població influeixen en la salut de la població europea i impliquen canvis en el patró epidemiològic de les malalties i els factors de risc amb augment de la prevalença de malalties cròniques no transmissibles, i també de les emergents, d’algunes de les transmissibles, i de les emergències sanitàries. Al Sector sanitari del Vallès Oriental, els serveis de salut pública actuen en l’àmbit poblacional, comunitari i individual; integrant les actuacions en promoció, protecció i vigilància, i assegurant el desplegament en el territori, sinèrgicament amb l’Administració local i el sistema sanitari assistencial.

7.6.1. Protecció de la salut La protecció de la salut és el conjunt d’actuacions de les administracions sanitàries destinades a preservar la salut de la població davant els agents físics, químics i biològics presents en el medi. Les accions es divideixen en tres grans àrees: la salut ambiental, la salut alimentària i la prevenció de pràctiques de risc sanitari. Les actuacions en salut ambiental s’orienten vers la vigilància i el control dels agents físics, químics i biològics presents en els diferents elements del medi i en els indrets de convivència humana. Les intervencions en salut alimentària es destinen al control i vigilància dels agents esmentats que són presents en els aliments o els que poden vehicular, així com en establiments alimentaris i pràctiques de comercialització. Les actuacions de prevenció de pràctiques de risc sanitari orientades a protegir la salut de les persones, com ara la gestió de residus en centres sanitaris, les pràctiques de tatuatge, pírcing i micropigmentació i la policia sanitària mortuòria.

Convenis d’encàrrec de gestió de prestació de serveis mínims de salut pública de competència municipal entre el Departament de salut i els ajuntaments del Vallès Oriental. L’objecte d’aquests convenis és establir un marc de relacions entre el Departament de Salut, mitjançant la Secretaria de Salut Pública (Agència de Salut Pública de Catalunya), l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, que estableixi el règim general dels compromisos que s’han d’incloure en els convenis subscrits entre els ens locals i l’Agència i els mecanismes de seguiment corresponents en relació a la prestació de serveis de salut pública. Els convenis que s’han treballat al llarg de l’any 2017 han sigut 20, que és el 100% dels convenis signat amb els municipis. I cobreix el 48 % dels municipis. La població a la que es dona servei amb aquests convenis és de 368.521 habitants, un 83.14% de la població total del Vallès Oriental.

132 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Els establiments, centres, instal·lacions i serveis que poden generar riscos per a la salut estan sotmesos a control de les administracions sanitàries, que verifiquen que compleixen els requisits establerts a les normatives que els són d’aplicació. Els principals àmbits d’intervenció sobre els que realitzen actuacions de control són els següents: o Aliments i establiments alimentaris. o Aigües de consum humà. o Instal·lacions amb risc de dispersió de legionel·la. o Productes químics i ús de biocides. o Centres que gestionen residus sanitaris. Arran de les inspeccions, es poden detectar no conformitats significatives (ND); no conformitats lleus (LL) que no suposen un risc directe per a la salut; no conformitats greus (G) que poden suposar un risc greu per a la salut o molt greus (MG).

Àmbit alimentari

 Anualment es planifiquen auditories en les empreses alimentàries prioritzant les empreses exportadores i l’any 2017 se’n van realitzar 5, el 26.31% del total de les 19 realitzades per la Subdirecció Regional a Barcelona l’any 2017.

 S’han expedit 2.820 autoritzacions, el que suposa el 35.70% del total de la Subdirecció Regional a Barcelona.

 Hi ha 2 centres penitenciaris: Quatre camins joves i Quatre camins adults; on s’hi realitzen inspeccions anuals dels circuits d’aigua calenta sanitària per la prevenció de legionel·la i dels menjadors col·lectius.

 Durant 2017 s’han realitzat un total de 1.981 actuacions de control alimentari en indústries alimentàries: 1.296 a Indústria alimentària, 590 a menjadors i 95 a minoristes d'alimentació

 Del total de 103 alertes regionals, 23 (22%) han estat al Vallès oriental. 17 han estat en la Indústria alimentària i 11 en minorista d'alimentació.

 L’any 2017 hi ha hagut 31 denúncies a empreses alimentàries i de les inspeccions s’ha identificat que una d’elles tenia deficiències molt greus i 7 deficiències greus. S’han realitzat visites de seguiment fins la correcció de les deficiències i l’empresa amb deficiències molt greus va tancar. L’any 2017 el Servei d’Epidemiologia ha comunicat 3 TIA (toxiinfeccions alimentàries) però no se n’ha pogut concretar l’origen. Entre els anys 2012 i 2017 el 82% de les toxiinfeccions alimentàries han estat causades en el sector de la restauració i un 77% són d’origen desconegut. Els principals causants són el norovirus amb 29% i la salmonel·la i la histamina amb 21%.

133 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Àmbit ambiental

 A la comarca del Vallès Oriental hi ha 40 municipis amb un total de 130 xarxes de subministrament d’aigua de consum humà i aquestes xarxes estan gestionades per 13 gestores diferents. L’origen de l’aigua que utilitzen les gestores en molts municipis són amb recursos propis com poden ser pous, mines i fonts (296 en total), però el 90% de les gestores ho combinen amb la compra a ATLL-Ter-Cardedeu. A tot el Vallès Oriental hi ha 343 dipòsits (capçalera i distribució). Les gestores han de complir el RD 140/2013 que, entre moltes coses, els obliga a realitzar analítiques de xarxa i dipòsits segons els volums distribuïts i determinació diària de clor a xarxa i dipòsits. L’ASPCAT del Vallès Oriental realitza la tasca de supervisió de que les gestores compleixen el que està establert a normativa, com ara: Determinació 2 cops per any dels nivell de desinfecció de totes les xarxes amb una mitjana de clor de 0,44 ppm (on la normativa marca que ha d’estar entre 0,2 – 1ppm). S’han realitzat 206 valoracions. De forma rotatòria cada 3 anys es realitza mostreig de les xarxes i l’any 2017 es van realitzar 34 analítiques de caracterització de l’aigua de xarxes. Es van detectar 5 incompliments puntuals que van quedar resolts immediatament. Supervisió anual de totes les gestores per comprovar que es realitzen les determinacions de clor, de paràmetres organolèptics, analítiques, neteges, manteniments i formació del personal. Inspecció triennal de les infraestructures (dipòsits, pous, ETAPS...) de les zones de subministrament. L’any 2017 s’han realitzat 129 supervisions d’autocontrols sanitaris, 1 control de la desinfecció , 136 controls de les instal·lacions i 29 s’han analitzat mostres vigilància qualitat. Els resultats de la vigilància de la qualitat de les aigües de consum humà han estat satisfactoris, sense donar cap incompliment en cap mostra per Clorurs, Sodi o Sulfats. Les principals actuacions l’any 2017 han estat: En establiments de concurrència pública: El 100%, 35 en total, dels establiments han estat inspeccionats: 24 AIJ i 11 Càmpings. 9 inspeccions a establiments que sol·liciten informe sanitari per altres departaments. 4 inspeccions a establiments generadors de residus sanitaris.

134 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

7.6.2 Promoció de la salut Les intervencions en promoció de la salut van adreçades a fomentar la salut de la població. Utilitzen estratègies de capacitació de la població mitjançant la informació, la sensibilització i l’educació per a la salut, que facilitin les opcions saludables i afavoreixin la creació d’entorns promotors de salut. Es tracta de capacitar els ciutadans i les comunitats perquè puguin prendre les decisions que siguin més positives per a la seva salut en un entorn facilitador. Altres aspectes que cal destacar són el suport a xarxes d’agents comunitaris i la tasca intersectorial, que treballen per a l’equitat i garanteixen la sostenibilitat de les intervencions. Les intervencions en prevenció de les malalties van dirigides a prevenir problemes concrets mitjançant immunitzacions, consells, cribratges i tractament precoç i seguiment. Una de les activitats preventives amb més bona relació cost-efectivitat són les vacunacions. En el marc de la promoció de la salut es porten a terme diverses actuacions en l’entorn comunitari, l’entorn escolar, l’entorn laboral i l’entorn sanitari. Entorn comunitari

 Disposem de la Xarxa de prevenció del tabaquisme del Vallès Oriental en la qual participen els professionals de l’atenció primària a través de la unitat especialitzada i dels referents de tabac de cadascun dels equips d’atenció primària. També participen l’Hospital de Mollet del Vallès, l’Hospital de Granollers, CatSalut, ASSIR de Granollers, ASSIR de Mollet del Vallès, l’Ajuntament de Mollet, l’Ajuntament de Granollers i l’Agencia de Salut Pública de Catalunya. La finalitat de la xarxa és la coordinació intersectorial i la promoció d’activitats d’entre les quals destaca el Projecte d’entorns sense fum del tabac.  El Projecte Entorns sense fum del tabac vol ajudar a prevenir l'inici del consum de tabac entre la població infantil i jove, evitant que en el seu entorn públic habitual observin conductes de persones adultes fumadores, sensibilitzant als adults referents modelitzadors dels infants i joves i informant els menors del risc del tabac. Dins d'aquesta intervenció es retolen els espais d'entrada a les escoles i els espais esportius descoberts, indicant que són espais lliures de fum. També es retolen espais culturals i comunitaris. Es tracta d'un abordatge integral, que abasta accions en l'àmbit de l'alumnat, del professorat i dels monitors així com en les instal·lacions. Fins a l’any 2018 participen 21 municipis amb diferents graus d’implantació. Mollet del Vallès, La Llagosta, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda, Vilanova del Vallès, Lliçà d'Amunt, Cardedeu, Canovelles, La Garriga, Les Franqueses del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Caldes de Montbui, La Roca del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Granollers i Lliça de Vall.

 Programa Aquí Sí-Fruita i Salut Promou el consum de fruita fresca, variada, de qualitat i de proximitat en els establiments de restauració i altres establiments (fruiteries, mercats, supermercats, hotels, etc.). Actualment hi ha 10 establiments adherits.

 Programa AMED Promou l’alimentació mediterrània com a model d’alimentació saludable en l’entorn de la restauració col·lectiva, i per això acredita i dóna visibilitat als establiments que compleixen un conjunt de requisits d’acord amb el model d’alimentació mediterrània.

135 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Actualment hi ha 29 establiments acreditats. Els establiments es visiten periòdicament per renovar l’acreditació.

 Programa de promoció de l’envelliment actiu i saludable Promou l’envelliment actiu i saludable a través de l’alimentació saludable i el moviment en totes les edats i condicions. Té en compte també la prevenció de l’aïllament i el sentiment de soledat en l’entorn residencial. Un dels resultats d’aquest programa va ser la detecció d’oportunitats de millora i per això es va dissenyar un Programa formatiu en envelliment actiu per centres de Gent Gran destinat tant a directors com a gerocultors i a tots els professionals. S’està desenvolupant aquest any 2018, d’abril a novembre. Consta de 5 mòduls formatius i estan previstos 8 tallers. L’acollida ha estat molt favorable, i s’han omplert totes les inscripcions previstes. Fins al moment participen 15 residències i centres de dia. Promoció de la salut a l’àmbit escolar Pel que fa a l’entorn escolar es porta a terme entre d’altres:

 El Programa de Revisió de la Programació dels Menús Escolars (PReME) El PReME vetlla perquè en els centres escolars se serveixin àpats variats, equilibrats i adaptats a les necessitats nutricionals de cada grup d’edat. Les escoles són visitades cada tres anys. Al llarg dels tres últims cursos escolars s’han visitat totes les escoles d’educació primària del Vallès Oriental on s’ha valorat la programació del menú de tardor (primer informe) i en un 50% dels centres s’ha valorat també el menú de primavera (segon informe). En aquest segon informe s’avalua també, si han aplicat també les recomanacions fetes en el primer. Un 82% dels centres afirmen haver pogut adoptar alguna de les recomanacions que es proposaven en l’informe. Entre elles, la freqüència setmanal dels diferents tipus d’aliments, tipus d’oli utilitzat en les preparacions i presència de fruita fresca a les postres.

Taula 110. Actuacions realitzades l’any 2017 a Vallès Oriental en el marc el Programa de Revisió de la Programació dels Menús Escolars (PReME) Indicador 2015-16 2016-17 2017-18 Total Nombre d’escoles visitades 60 48 47 155 Nombre d’informes fets 68 84 55 * 207 *informes en curs. Font: Servei de Salut Pública Vallès Oriental (ASPCAT).

A la vegada, s’inspeccionen les condicions sanitàries i els procediments utilitzats en les cuines de les escoles mitjançant protocols normalitzats. Les escoles visitades compleixen els criteris establerts a la normativa.

 El Programa classe sense fum té com a objectiu la prevenció i el retard en l’inici del consum de tabac. Aquest programa parteix del compromís de tot un grup de la classe de no fumar durant el curs escolar. Al llarg d’aquest període, els tutors reforcen periòdicament la decisió dels alumnes fent un seguiment del compliment del seu compromís. Al Vallès Oriental hi ha intervingut 63 escolars de 2n d’ESO en el curs escolar 2016/2017.

136 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Entorn laboral

 En l’entorn laboral s’han visitat 25 establiments que disposen de menjador laboral per divulgar el Programa AMED què promociona l’alimentació mediterrània. Dels quals se’n han acreditat 9.  També promovem el Projecte A la feina fem salut, pugem escales per facilitar la pràctica de l'activitat física quotidiana tot fomentant l'ús de les escales a la feina. Hi ha 12 entitats adherides al Vallès Oriental. Plans i processos de salut comunitària Pel que fa a l’entorn sanitari o de salut comunitària es promou i participa en diversos projectes:

 Grup estable de salut comunitària del Vallès Oriental. Té com a finalitat la coordinació i facilitació d’activitats transversals. Cada EAP té un/una referent de salut comunitària.  Pla de Salut a Cardedeu endegat per iniciativa municipal amb participació, en les fases de diagnòstic i priorització, de l’atenció primària i de l’ASPCAT.  Projecte comunitari de Sant Celoni amb participació de l’atenció primària i l’APSCAT durant la fase de priorització tècnica.  Al Vallès Oriental es reuneixen diverses taules de salut temàtiques que tenen per objecte coordinar iniciatives, millora de les actuacions i promoure activitats com són la Taula Vallesana de salut mental, la Taula de salut de Granollers, Canovelles i Les Franqueses del Vallès i la Taula de salut de Caldes de Montbui. Programes d’atenció a persones drogodependents

 El Programa d'intercanvi de xeringues a Catalunya (PIX) Aquest Programa es porta a terme amb la col·laboració de farmàcies, centres d'atenció primària, associacions (ONG), educadors de carrer, centres especialitzats en reducció de danys i centres d'atenció a les drogodependències. L'objectiu principal del Programa és prevenir les infeccions pel VIH (virus de la immunodeficiència humana), pel VHB i pel VHC (virus de l'hepatitis B i virus de l'hepatitis C) associades als hàbits de consum injectat entre els usuaris de drogues, facilitant l’accés als recursos disponibles de reducció de danys (xeringues estèrils i altres elements necessaris per a un consum injectat higiènic) en els punts d’intercanvi. Dins el marc del Pla de Salut 2016-2020, la Subdirecció General de Drogodependències té com a objectius la formació en reducció de danys als professionals dels Serveis de promoció i Serveis de Salut Pública ja efectuada el 2017 al Vallès Oriental, i als professionals d’atenció primària en centres d’atenció primària de nova incorporació al PIX. Es detecten 5 ABS amb centres d’atenció primària no PIX, amb nivell de prioritat 4 i 5 per a la seva implementació. Programes de promoció de la salut i prevenció del consum de drogues

 Programa Beveu menys té com a finalitat sensibilitzar a la població general sobre els problemes del consum de risc d’alcohol i disminuir-ne el consum entre la població que es visita a l’atenció primària. En 2017, un 100% dels EAP del Vallès Oriental disposen d’un referent per aquest programa i un 68,4% dels referents tenen la formació actualitzada en el programa amb l’objectiu de formar també a la resta de l’equip.  Programa Drogues i Atenció Primària mitjançant l’ús del qüestionari ASSIST desenvolupat per la OMS i validat al nostre context per Rubio et al. (2014) per a la identificació primerenca del consum de risc i perjudicial de substàncies (tabac, alcohol, 137 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

sedants i drogues il·legals) en població adulta (>18 anys). Pretén sensibilitzar els professionals de l’AP sobre el consum de substàncies com a problema important de salut pública i com a factor de risc per a la salut individual i col·lectiva. El percentatge d’EAP formats en aquest programa al Vallès Oriental és del 15,8%.  Programa Connecta amb els teus fills. És un programa adreçat a famílies amb fills entre 6 i 16 anys i té per objectius desfer-se de creences errònies entorn del consum de drogues, potenciar les competències parentals positives i prevenir les conductes de risc relacionades amb el consum de substàncies. El Programa ofereix un conjunt d’eines educatives per resoldre els dubtes i les inseguretats que es tenen al voltant de la important tasca de connectar amb els fills per educar-los i conviure-hi i disposa de materials educatius adreçats a pares i mares, i s’organitzen tallers per a famílies sobre prevenció a través de les AMPA dels centres educatius. Durant l’any 2017 s’ha fet dos tallers a Caldes de Montbui i La Garriga.  Programa Alternatiu a la Sanció Administrativa per consum de cànnabis en menors (ASA) entre els 14 i 17 anys es desenvolupen, es coordinen i s’implementen a través de marcs i estructures molt diverses de l’Administració local (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats, altres estructures supramunicipals), el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, així com altres òrgans que participen en la gestió i l’execució dels PPD-ASA. L’any 2017 al Vallès Oriental hi ha 12 municipis amb convenis i protocols ASA: La Garriga, les Franqueses del Vallès, , L’Ametlla del Vallès, El Figaró-Montmany, , Lliçà de Vall, Lliçà d’Amunt, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera, Montornès del Vallès i Granollers.  Nits Q-Nits de qualitat. Aquest programa de l’ASPCAT té tres objectius: Generar taules “Nits de qualitat” de participació ciutadana —les TNQ— al voltant de l’oci nocturn en els municipis per tal que tots els agents implicats engeguin iniciatives consensuades; fomentar la implantació de “Q de festa!”, un distintiu de qualitat en l’oci nocturn que reconeix aquells locals o esdeveniments d'oci nocturn que comptin amb un seguit de recursos i serveis relacionats amb la salut, el benestar i la qualitat i, per últim, promoure la creació de grups de voluntariat en la prevenció i la reducció de riscos en el territori. Al Vallès Oriental al 2017 són 8 municipis que han demanat intervencions en espais d’oci: Cardedeu, Cànoves i Samalús, La Roca del Vallès, Sant Celoni, , Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Codines i Vallgorguina. Aquestes intervencions consisteixen en posar “stands” amb voluntaris que realitzen intervenció dels grups d’iguals.  Prevenció de les malalties transmissibles mitjançant vacunacions. Els indicadors de cobertura de vacunació antigripal per a majors de 64 anys i dones embarassades (objectiu específic d’aquesta darrera campanya) i també l’indicador de vacunació amb tos ferina a dones embarassades pel Vallès Oriental, juntament amb les dades generals per a Catalunya per tenir una referència mostren que el territori del Vallès els resultats són inferiors al de la mitjana per Catalunya.

Taula 111. Indicadors principal de cobertura vacunal a Vallès Oriental, 2017 Indicador Vallès Oriental Catalunya Cobertura de grip en >64 anys 50,32% 52,71% Cobertura grip en dones embarassades 12,05% 22,68% Cobertura Tos ferina en dones embarassades 87,14% 79,86% Font: Servei de Salut Pública Vallès Oriental (ASPCAT). Llegenda: En vermell els valors inferiors en relació a la mitjana de Catalunya.

138 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

7.6.3 Vigilància de la salut pública

Salut Laboral i Promoció de la salut en el lloc de treball Les activitats es duen a terme mitjançant els recursos de la Unitat de Salut laboral del Vallès Occidental i Oriental (USL del Vallès). Segons dades del 2017 són de 334.210 persones de 15 a 64 anys que han viscut en el Vallès Oriental i, d’aquestes, han estat afiliades a la seguretat social 170.103.

Taula 112. Distribució persones afiliades a Seguretat Social a Vallès Oriental, per sector. 2017 Agricultura Industria Construcció Serveis Total Afiliats

Nombre 255 36.767 6.074 70.271 170.103

Percentatge 0,22% 32,43% 5,35% 61,98% Font: IDESCAT

El volum de les notificacions rebudes ha anat augmentant en el 2017, arribant al 42% en el Vallès Oriental del conjunt de l’USL del Vallès. Del total de 553 notificacions a l’USL del Vallès, 229 (41,4%) l’any 2017 corresponen al Vallès Oriental. El nombre de notificacions relacionades amb Trastorns de Salut Mental (TSM) rebudes a la USL del Vallès també han augmentat.

139 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Relació dels Centres del Vallès Oriental que ens han derivat casos en el 2017 Centre N CAP Plana Lledó/mollet 29 CAP Parets del Vallès 22 CAP Vallde Tenes/Llça d'Amunt 21 CAP Can Pantiquet/mollet 14 CAP Montonés 13 CAP Sant Miquel/Granollers 12 CAP Caldes de Montbui 12 CAP Vallès Oriental 11 CAP Canovelles 10 CAP Sant Celoni 8 CAP LA Llagosta 8 CAP Sant Fost de Campsentelles 7 CAP Cardedeu 7 CAP Lliça de Vall 6 CAP Sant Antoni Vilamajor 5 CAP Montmeló 5 CAP Vilanova del Vallès 4 CAP Sant Feliu de Codines 4 CAP Bigues i Riells 4 CAP Santa Eulalia de Ronçana 3 CAP Llinars del Vallès 3 CAP Lliça d'Amunt 3 CAP Corro d' Avall 3 Hospital de Mollet 2 CAP Sta. Maria de Palau 2 CAP Sant Esteve de Palautordera 2 CAP Palaudaries/ Lliça d' Amunt 2 CAP 1 CAP Palau Solità i Plegamans 1 CAP Martorelles 1 CAP Les Franqueses/Granollers 1 CAP l'Ametlla del Vallès 1 CAP La Roca del Vallès 1 CAP Granollers Nord 1 Total: 229 Font:Unitat de Salut laboral del Vallès Occidental i Oriental (USL del Vallès).

140 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Taula 113. Distribució dels casos segons grup d'edat, sexe i patologia, 2017. USL del Vallès Oriental

grup d'edat grup d'edat

Patologies

< 20- 30- 40- 50- > < 20- 30- 40- 50- >

29 39 49 59 29 39 49 59 TOTAL Total dones Total 20 60 20 60 homes Total

Múscul 0 1 2 14 7 1 25 0 1 3 5 9 1 19 44 esquelètics

Respiratoris 0 0 0 2 1 1 4 0 0 2 2 1 2 7 11

Dermatològics 0 0 0 0 1 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1

Mentals 0 15 38 33 21 5 112 0 6 15 21 8 4 54 166

Oftalmo/Otor 0 1 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 rino Cardíaques 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 0 0 3 3

No laborals 0 1 1 2 0 0 0 0 0 0 0 2

Total 0 17 42 49 30 7 145 0 7 20 31 18 7 83 228

Accidents de 0 0 0 2 1 0 3 0 1 3 3 3 1 11 14 Treball

Font: Unitat de Salut laboral del Vallès Occidental i Oriental (USL del Vallès)

Programa de treballadors exposats i post-exposats a l’amiant i registre (RTEA) En el 2017 s’han inclòs al registre les fitxes rebudes dels treballadors/res ocupacionals. En el 2017 a tot Catalunya en el registre hi ha 5.222 treballadors/res, 5.012 homes i 210 dones. En el programa post-ocupacional relatiu al global del Vallès hi ha 186 treballadors i en el període 2007-2017 s’han registrat 33 patologies amb la següent distribució:

o 10 casos d’Asbestosi, o 3 casos de Fibrosi pleural amb repercussió, o 3 casos amb Mesotelioma pleural, o 2 casos amb Neoplàsia pulmonar, o 15 casos amb placa pleural. A la Unitat del Vallès hi ha un total de 1.515 treballadors/res, 552 ocupacionals i 963 post- ocupacionals, hi ha registrades 369 defuncions i 38 trasllats a altres comunitats autònomes. Dels 963 post-ocupacionals, 556 estan d’alta; s’han exclòs 370 casos, ja que a 133 no s’han pogut localitzar, 91 no han volgut entrar al programa i 146 han estat exclosos per altres causes.

141 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Activitat i resultat en Salut Pública

Quan a l’activitat i indicadors de Salut Pública destaquem:

 Pel que fa a l´activitat de Salut pública, es realitzen nombroses actuacions de promoció de la salut a l’entorn escolar, a l’entorn sanitari, a l’entorn comunitari i a l’entorn laboral.

 Les intervencions en protecció de la salut se centren en la seguretat alimentària, en la salut ambiental, i en el control de pràctiques de risc sanitari, mitjançant programes de control i inspecció sobre el compliment de normes de prevenció.

142 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

7.7 Ús dels medicaments 7.7.1 Índex de Qualitat de Prescripció Farmacèutica L’Índex de Qualitat de Prescripció Farmacèutica (IQF) és una eina de la qual es dota al CatSalut per mesurar la dimensió cientificotècnica de la qualitat de la prescripció farmacèutica, permetent avaluar de manera quantitativa i qualitativa la prescripció farmacològica. La puntuació màxima a assolir amb l’IQF és de 100 punts més 2 punts addicionals en funció del compliment de l’indicador de nous medicaments. Tot seguit, a la taula es mostren les puntuacions assolides a 2017 per AGA i el seu posicionament respecte el global obtingut per Catalunya. Tots els EAP del sector sanitari del Vallès Oriental obtenen puntuació superior a la mitjana de Catalunya. En l’Annex 20. Indicadors de qualitat de la prescripció farmacèutica es presenten els valors assolits per a cada Equip d’atenció primària. Els EAP de Montornès/Montmeló, Granollers 1 – Oest, Granollers 2 – Nord, Granollers 4 – Sud, La Roca del Vallès, Alt Mogent, Caldes de Montbui i Parets del Vallès se situen entre els 50 primers de Catalunya. Els EAP del Baix Vallès són els que obtenen menor puntuació.

Taula 114. Índex de Qualitat de Prescripció Farmacèutica (IQF) per àrea de Gestió Assistencial, 2017 Àrea de Gestió Assistencial Puntuació Vallès Baix Catalunya màxima Baix Vallès oriental Montseny central Puntuació IQF 2017 100 67 60 78 35 Posició respecte total Catalunya [n=43] 9 13 2 _ Ús de medicaments amb alternatives Nous terapèutiques més adequades 7 7 12 7 medicaments (Puntuació Total MATMA) AINE i fàrmacs per a patologies 5 5 4 4 musculoesquelètiques Antiulcerosos 10 4 10 6 Benzodiazepines 5 3 5 3

Hiperprescripció Medicaments per a l’osteoporosi 5 1 5 1 Inhibidors de l’enzim convertidora de 5 5 4 2 la angiotensina (IECA) Antihipertensius 5 5 5 2 Antiulcerosos: Inhibidors bomba de 5 5 5 3

protons (IBP)

Medicaments per a l’osteoporosi: 0 4 5 1

Bifosfonats Selecció Hipolipemiants 8 8 8 1 Antidepressius 1a línia 8 6 8 2 Antidepressius 2a línia 2 0 1 1 Hipoglucemiants 1a línia 0 6 4 0 Hipoglucemiants 2a línia 2 1 2 2 Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut.). Llegenda: En vermell valors inferiors en relació a la mitjana de Catalunya; en verd valors superiors.

143 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

7.7.2 Pacients polimedicats Una altra dimensió analitzada és el nombre de pacients polimedicats amb més de 10 o 18 diferents fàrmacs. El Sector presenta en aquest cas percentatges inferiors als obtinguts per a la mitjana de Catalunya. Però a l’AGA Baix Vallès hi ha 5 EAP amb valors superiors a la mitjana de Catalunya (3,77%) en l’indicador de pacients polimedicats amb més de 18 diferents fàrmacs: Martorelles, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, La Llagosta i Mollet del Vallès-2 Oest.

Taula 115. Percentatge de pacients polimedicats segons Àrea Bàsica de Salut, 2017

Usuaris 18 o més ATC Usuaris 10 o més ATC Territori Nombre d'usuaris Nombre Percentatge Nombre Percentatge Vallès Oriental Central 70.494 31 0,04% 2.202 3,12% Baix Montseny 16.643 5 0,03% 506 3,04%

Baix Vallès 54.087 30 0,06% 2.041 3,77% Sector Vallès Oriental 141.224 66 0,05% 4.749 3,36% Catalunya 2.463.609 1.477 0,06% 88.306 3,58% Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut). Llegenda: XXXX valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya; XXXX valors significativament inferiors en relació a la mitjana de Catalunya.

7.7.3 Receptes prescrites L’indicador sobre nombre de receptes prescrites per habitant assegurat al Sector presenta resultats similars als de la mitjana catalana. Només Baix Montseny amb 2 receptes més per habitant i any supera la mitjana de Catalunya. L’import per recepta és més baix que el de Catalunya.

Taula 116. Receptes per habitant i any segons residència, 2017 Receptes mèdiques per habitant Import per recepta (2) AGA de residència del ciutadà Acumulat mes Desembre 2017 (1) Vallès Oriental Central 17,30 10,97 Baix Montseny 20,07 11,16 Baix Vallès 18,10 10,83 Catalunya 18,20 11,16 (1) Valors estandarditzats per 6 trams d'edat i sexe respecte Catalunya. (2) Import líquid, que no inclou la aportació del ciutadà. Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut). Llegenda: XXXX valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya 7.7.4 Prescripció d’antipsicòtics L’anàlisi dels pacients amb doble prescripció d’antipsicòtics, via oral i via intramuscular, mostra que en els valors de l’any 2017 una alta variabilitat entre els diferents equips d’atenció primària. L’AGA Baix Vallès mostra resultats superiors als de la mitjana catalana (52,79% front 48,08% a Catalunya).

144 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

Taula 117. Percentatge de pacients amb doble prescripció: antipsicòtics: via oral i via intramuscular. Prescripcions actives a 20.03.2018

Percentatge de pacients amb doble prescripció activa a Territori 20.03.18 Vallès oriental central 39,19% Baix Montseny 38,46% Baix Vallès 52,79% Catalunya 48,08% Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut.). Llegenda: XXXX valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya; XXXX valors significativament inferiors en relació a la mitjana de Catalunya

Actualment la clozapina es considera el prototip d'antipsicòtic atípic i un fàrmac de reserva per la seva especial toxicitat. Les indicacions terapèutiques per a la utilització de la clozapina són el tractament de l’esquizofrènia en malalts que no responen o bé que no toleren adequadament el tractament amb altres fàrmacs antipsicòtics, incloent els antipsicòtics atípics, així com els trastorns psicòtics que apareixen en el curs de la malaltia de Parkinson, quan els tractaments estàndards no hagin estat eficaços. Es considera prescripció de qualitat un alt % de prescripció de clozapina sobre el total d’antipsicòtics.

L’anàlisi dels resultats del Sector, quan a percentatge de receptes de clozapina prescrites en relació al global de fàrmacs antipsicòtics, mostra pel Sector i el conjunt de cada AGA resultats favorables, per sobre la mitjana catalana.

En 6 EAP tenim resultats amb valors inferiors a la mitjana catalana, (4%): La Garriga, Montornès/Montmeló, Granollers-2 Nord, Vall del Tenes, Caldes de Montbui i Parets del Vallès. Veure l’Annex 20. Indicadors de qualitat de la prescripció farmacèutica.

Taula 118. Ús de Clozapina: percentatge de receptes en relació a antipsicòtics,2017

Receptes Àrea Gestió Assistencial Receptes clozapina % clozapina antipsicòtics

Vallès oriental central 2.549 60.803 4,19%

Baix Montseny 940 15.147 6,21%

Baix Vallès 2.365 51.242 4,62%

Sector Vallès Oriental 5.854 127.192 4,60%

Catalunya 96.667 2.415.104 4,00% Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut.). Llegenda: XXXX valors superiors a la mitjana de Catalunya; XXXX valors significativament inferiors en relació a la mitjana de Catalunya.

7.7.5 Consum de psicofàrmacs Analitzat el consum de psicofàrmacs en les persones majors de 65 anys, els valors trobats per tot el Sector i cada AGA mostra resultats lleugerament superiors als de la mitjana catalana. I el comportament dels EAP mostra gran variabilitat.

145 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

Taula 119. Consum de receptes de Psicofàrmacs en població major de 65 anys, 2017 Nombre d' assegurats Població Territori consumidors de receptes de assegurada oficial Percentatge

psicofàrmacs (1) CatSalut Vallès Oriental Central 17.024 35.323 48,20%

Baix Montseny 4.088 8.613 47,50%

Baix Vallès 12.471 25.926 48,10%

Sector Vallès Oriental 69.862 33.583 48,10%

Catalunya 659.579 1.393.421 47,34% Inclou grups N05A:ANTIPSICOTICOS, N05B:ANSIOLITICOS, N05C: HIPNOTICOS Y SEDANTES, N06A:ANTIDEPRESIVOS) Fonts: Registre central d'usuaris (RCA) de CatSalut tall oficial 2017.Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut). Llegenda: XXXX valors significativament superiors a la mitjana de Catalunya.

7.7.6 Consum de receptes amb Trastorn per Dèficit de l’Atenció e Hiperactivitat (TDHA) El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s’inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l’atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos. És la patologia que en més freqüència s’atén a les consultes de psiquiatria infantil. Tot i que el tractament cal que sigui multimodal, la farmacoteràpia constitueix, ara per ara, el tractament fonamental.

Els valors trobats l’any 2107 per al Sector sanitari són lleugerament superiors als de la mitjana catalana (2,68% front 2,51% a Catalunya). Quant a AGA, els percentatges de consumidors diferents de psicoestimulants, tant per Vallès oriental central (2,72%) com per Baix Vallès (2,97%), se situen per sobre la mitjana de Catalunya (2,51%). Baix Montseny (1, 63%) per sota. Els EAP presenten gran variabilitat.

Taula 120. Consum de receptes (1) en pacients entre 6 i 17 anys amb Trastorn per Dèficit de l’Atenció e Hiperactivitat (TDHA), 2017. Pacients consumidors Percentatge de Territori Població oficial CatSalut diferents de pacients

psicoestimulants consumidors Vallès oriental central 31.876 868 2,72%

Baix Montseny 7.809 127 1,63%

Baix Vallès 23.233 690 2,97%

Sector Vallès Oriental 62.918 1.685 2,68%

Catalunya 957.212 24.009 2,51%

(1) Inclou receptes de fàrmacs Simpaticomimètics d'acció central: N06BA09-Atomoxetina, N06BA12- Lisdexanfetamina, N06BA04-Metilfenidato i agonistes del receptor de imidazolidina: C02AC02-Guanfacina. Font: Registre prestacions Farmacèutiques. Divisió d’Avaluació i Ús Racional del Medicament. Àrea del Medicament. Servei Català de la Salut (CatSalut.).

7.7.7 Medicació d’ús hospitalari de dispensació ambulatòria (MHDA) La medicació hospitalària per a pacients ambulatoris, que no estan ingressats, és aquella que es dispensa des dels serveis de farmàcia dels hospitals i ha de ser prescrita per un metge del centre.

146 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

Correspon a medicaments que requereixen d’un control individualitzat dels pacients i un seguiment de les dispensacions.

A les taules següents trobem els grups de MHDA de l’any 2017 per a cada hospital, on podem observar que la partida més important correspon als tractaments citostàtics (l’activitat de l’hospital de Granollers d’aquesta partida, inclou els tractaments realitzats des de l’hospital de Sant Celoni) En segon lloc trobem els tractaments amb immunosupressors selectius, que estan indicats bàsicament per a patologies dermatològiques, reumatològiques i digestives, de caràcter immunològic. I en tercer lloc tenim els tractaments antiretrovirals contra VIH.

Taula 121. Medicació d’ús hospitalari 2017 per grups de medicaments MHDA Hospital de Granollers

Percentatge NOMBRE CIP IMPORT IMPORT/CIP Hospital General de Granollers IMPORT 2017 2017 2017 2017 TOTAL MHDA

Antiretrovirals actius contra VIH 426 2.961.525 6.952 15,2% Eritropoetina 370 528.762 1.429 2,7% Esclerosi Múltiple 77 685.011 8.896 3,5% Citostàtics 947 7.167.786 7.569 36,9% Factors estimulants de colònies 176 106.744 606 0,5% Immunoglobulines humanes 15 195.229 13.015 1,0% inespecífiques Hepatitis B 76 152.556 2.007 0,8% Immunosupressors selectius 462 3.931.132 8.509 20,2% Resta de medicaments d'ús hospitalari 1.688 1.439.612 853 7,4% Hipertensió pulmonar i/o esclerodèrmies 18 128.501 7.139 0,7% Nutrició enteral 871 488.858 561 2,5% Estrangers ús hospitalari 12 23.746 1.979 0,1% Estrangers ús ambulatori 135 76.583 567 0,4% Hormona de creixement 164 563.824 3.438 2,9% Hipercolesterolèmia 5 12.186 2.437 0,1% Hepatitis C 99 975.250 9.851 5,0% TOTAL CENTRE (*) 4.508 19.437.305 4.312 100,0% Font: Registre de Persones i Tractaments. Farmàcia CatSalut. Llegendes: CIP= Codi Personal d’Identificació, és a dir, persones diferents; VIH = Virus Immunodeficiència Humana; MHDA = Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria

147 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

Taula 122. Medicació d’ús hospitalari 2017 per grups de medicaments MHDA Hospital de Mollet Percentatge NOMBRE CIP IMPORT IMPORT/CIP Tipus medicació IMPORT 2017 2017 2017 2017 TOTAL MHDA Antiretrovirals actius contra VIH 110 695.233 6.320 10,6% Eritropoetina 459 493.383 1.075 7,5% Esclerosi Múltiple 2 5.397 2.699 0,1% Citostàtics 339 1.998.497 5.895 30,3% Factors estimulants de colònies 47 29.497 628 0,4% Immunoglobulines humanes 9 157.759 17.529 2,4% inespecífiques Hepatitis B 34 85.909 2.527 1,3% Immunosupressors selectius 261 1.669.287 6.396 25,3% Resta de medicaments d'ús 888 625.287 704 9,5% hospitalari Hipertensió pulmonar i/o 6 73.059 12.176 1,1% esclerodèrmies Nutrició enteral 662 411.705 622 6,3% Estrangers ús hospitalari 8 7.975 997 0,1% Estrangers ús ambulatori 46 3.308 72 0,1% Hepatitis C 42 329.274 7.840 5,0% TOTAL CENTRE (*) 2.342 6.585.570 2.812 100,0% * El total de CIP correspon al total real de la UP, no a la suma dels grups MHDA, ja que hi ha CIP que es repeteixen entre els grups. Font: Registre de Persones i Tractaments. Farmàcia CatSalut. Llegendes: CIP= Codi Personal d’Identificació, és a dir, persones diferents; VIH = Virus Immunodeficiència Humana; MHDA = Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria.

Taula 123. Medicació d’ús hospitalari 2017 per grups de medicaments MHDA Hospital Sant Celoni Percentatge IMPORT NOMBRE CIP IMPORT IMPORT/CIP Tipus medicació 2017 2017 2017 2017 TOTAL MHDA Antiretrovirals actius contra VIH 18 124.289 6.905 12,5% Eritropoietina 27 63.850 2.365 6,4% Immunoglobulines humanes inespecífiques 2 8.266 4.133 0,8% Hepatitis B 8 25.143 3.143 2,5% Immunosupressors selectius 40 351.054 8.776 35,3% Resta de medicaments d'ús hospitalari 123 158.804 1.291 16,0% Nutrició enteral 50 12.228 245 1,2% Estrangers ús ambulatori 5 96 19 0,0% Hepatitis C 23 250.689 10.900 25,2% TOTAL CENTRE (*) 291 994.419 3.417 100,0% * El total de CIP correspon al total real de la UP, no a la suma dels grups MHDA, ja que hi ha CIP que es repeteixen entre els grups Font: Registre de Persones i Tractaments. Farmàcia CatSalut Llegendes: CIP= Codi Personal d’Identificació, és a dir, persones diferents; VIH = Virus Immunodeficiència Humana; MHDA = Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria.

148 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

Si mirem quin és el flux de la Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) (dades a l’ Annex 14 Flux de la MHDA.) veiem que al sector es prescriu el 69% dels tractaments i es gasta el 57% de l’import. Com en altres ocasions, és en el Baix Vallès on hi ha una menor penetració dels hospitals del sector. Hi ha els 2 hospitals Barcelona (HC i HVH) que són clars referents per la població del Vallès Oriental. I coma havíem vist abans, l’Hospital de Sabadell encara té alguna atracció per alguna ABS del Baix Vallès.

A la taula 124 tenim els hospitals dispensadors de citostàtics de MHDA, el 69% dels tractaments i el 64% dels imports corresponen als centres del sector. En dos centres de Barcelona es concentra el 20%. Com en altres ocasions, es veu que el Baix Vallès té un comportament diferent.

Taula 124. Dispensació de citostàtics (MHDA), 2017 Vallès Oriental Sector sanitari MHDA Citostàtics Baix Montseny Baix Vallès central Vallès Oriental Hospital Pacients Import Pacients Import Pacients Import Pacients Import Total general 204 1.434.312 991 7.980.832 635 5.067.018 1.830 14.482.162 Hospital General de 71% 66% 74% 70% 9% 14% 51% 50% Granollers Hospital de Mollet 0% 0% 1% 0% 52% 39% 18% 14% Hospital Clínic de Barcelona 10% 9% 9% 10% 11% 8% 10% 9% Hospital Universitari Vall 6% 4% 7% 7% 13% 14% 9% 9% d'Hebron Hospital de la Santa Creu i 4% 6% 3% 4% 4% 4% 3% 4% Sant Pau Hospital del Mar - H. de 2% 8% 1% 1% 2% 4% 1% 3% l'Esperança Hospital de Sabadell 1% 2% 0% 1% 5% 8% 2% 3% ICO Badalona 2% 3% 2% 4% 4% 7% 2% 5% ICO L'Hospitalet 1% 2% 1% 1% 0% 0% 1% 1% ICO Girona 0% 0% 1% 1% 0% 0% 0% 1% Font: Registre de Persones i Tractaments. Farmàcia CatSalut. Llegendes: ICO= Institut Català d’ Oncologia; MHDA = Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria

149 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Ús dels medicaments

Quan a l’ús dels medicaments destaquem:

 Tots els EAP obtenen bons resultats i puntuació superior a la mitjana de Catalunya en l’Índex de Qualitat de Prescripció Farmacèutica (IQF) que mesura la dimensió cientificotècnica de la qualitat de la prescripció farmacèutica. Els EAP de Montornès/Montmeló, Granollers 1–Oest, Granollers 2–Nord, Granollers 4–Sud, La Roca del Vallès, Alt Mogent, Caldes de Montbui i Parets del Vallès se situen entre els 50 primers de Catalunya.

 El Sector també presenta bons resultats amb percentatges inferiors als obtinguts per a la mitjana de Catalunya quant a nombre de pacients polimedicats amb més de 10 a 18 diferents fàrmacs.

 El nombre de receptes prescrites per habitant assegurat al Sector presenta resultats similars als de la mitjana catalana (18,20 receptes). Només Baix Montseny se situa per sobre amb 2 receptes més per habitant i any.

 L’anàlisi dels resultats del Sector, quan a percentatge de receptes de clozapina prescrites en relació al global de fàrmacs antispsicòtics, mostra pel Sector (4,60%) i en cada Àrea de gestió Assistencial resultats favorables, per sobre la mitjana catalana (4,00%).

 Durant l’any 2017 s’observa gran variabilitat en el comportament dels equips d’atenció primària quan a:

o Pacients amb doble prescripció d’antipsicòtics, via oral i via intramuscular, o Consum de receptes, en pacients entre 6 i 17 anys. amb Trastorn per Dèficit de l’Atenció e Hiperactivitat (TDHA), o Consum de receptes de Psicofàrmacs en població major de 65 anys.

 Prop del 70% dels pacients oncològics del Vallès Oriental reben el tractament amb citostàtics en els hospitals del territori.

150 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

7.8 Opinió de l’usuari 7.8.1 Reclamacions L’any 2017 es van presentar en el conjunt de tot el Vallès Oriental 2.535 reclamacions.

Són 6 reclamacions per cada mil habitants del Vallès Oriental, i suposa el 5,6% del total de reclamacions de Catalunya (44.932 reclamacions).

Pel que fa als motius de les reclamacions, cal fer esment que un expedient de reclamació pot tenir fins a un topall de tres motius, fet que justifica la diferència de les xifres entre el nombre d’expedients i els motius de les reclamacions.

Motius de reclamació al Sector Sanitari del Vallès Oriental

87 171 634 Assistencial

Tracte

Informació 159 Organització i tràmits 91 Hoteleria/habitabilitat/confort

1562 Documentació

Motius de reclamació Baix Montseny

13 Assistencial 15

78 Tracte

Informació

Organització i tràmits

17 Hoteleria/habitabilitat/confort 132 12 Documentació

151 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

Motius de reclamació. Baix Vallès

Assistencial 31 72 240 Tracte

Informació 58

48 Organització i tràmits

Hoteleria/habitabilitat/confort

760 Documentació

Motius de reclamació Vallès Oriental Central

43 84 Assistencial

316 Tracte

Informació

84 Organització i tràmits

Hoteleria/habitabilitat/confort 670 31

Documentació

Cal destacar la prevalença de la categoria organització i tràmits, que recull les queixes per les demores per visita, proves o intervencions quirúrgiques. També cal fer referència a que és una categoria amb gran diversitat de motius: aspectes de coordinació, de desacord amb l’assignació de centre o professional, retards en l’entrada a visita, demores per visita o intervenció, tràmits dificultosos, problemes de comunicació....

152 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

7.8.2 Enquestes de satisfacció (PLAENSA) La satisfacció és una percepció subjectiva de la persona receptora del servei que té un gran valor per a la gestió: Disposar d’aquesta informació resulta molt valuós per dissenyar i implementar estratègies de millora de la qualitat en la provisió de serveis.

El Pla d'enquestes de satisfacció (PLAENSA©) és un projecte que el Servei Català de la Salut (CatSalut) va començar l'any 2001, arran de la necessitat de disposar d’una metodologia homogènia per obtenir informació vàlida, fiable i objectiva per avaluar tant la qualitat de servei com el grau de satisfacció de les persones usuàries amb els diferents serveis sanitaris públics. La finalitat era disminuir la variabilitat de metodologies d’estudi i de sistemes d’avaluació, per tal d’afavorir la integració i comparació de resultats.

Les enquestes que es realitzen són elaborades a partir d’un disseny metodològic rigorós, amb pautes comunes per a totes les línies i serveis d’atenció. Els instruments s’han creat definint les agrupacions temàtiques d’interès i incloent les eines de mesura de cada àrea.

Els ítems o preguntes realitzades s’engloben en les diferents dimensions d’interès (àrees d’interès o agrupacions temàtiques): Accessibilitat als serveis, tracte dels professionals, informació del procés assistencial (tant organitzativa com clínica), confiança en els professionals i competència dels professionals, confort, organització i coordinació entre serveis i professionals, continuïtat assistencial, i atenció psicosocial i suport personal.

Així mateix, per tal de disposar d’una valoració més global també s’inclouen dos preguntes, una del grau de satisfacció i una de fidelitat amb el centre.

153 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

Resultats enquesta satisfacció PLAENSA 2017

A l’any 2017 es van realitzar els estudis de satisfacció de l’Atenció Especialitzada ambulatòria (AEA) i de la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) que serà la informació objecte d’aquest informe.

Per consultar els resultats d’altres estudis realitzats ens podem adreçar a la pàgina web del CatSalut : http://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/presentacio/instruments-relacio/valoracio-serveis- atencio-salut/enquestes-satisfaccio/estudis-realitzats/

L’estudi de satisfacció de l’Atenció Especialitzada Ambulatòria (AEA) que revela una valoració global molt propera a la mitjana de Catalunya.

En els gràfics visualitzem tots els indicadors avaluats per centre comparats amb els resultats de Catalunya.

Atenció Especialitzada ambulatòria (AEA)

HOSPITAL DE GRANOLLERS

P3 Temps d’espera entre sol·licitud i dia de visita P19 Seguiment i control del seu problema de salut P4 Temps d’espera a la sala d’espera

P18 Va entendre tot el que havia de fer P5 Comoditat sala d’espera

P17 Coordinació metge de primària i P6 Quantitat de persones sala d'espera l’especialista

P16 Tracte personal dels P7 Neteja del centre administratius

P15 Tracte personal del metge P8 L’especialista l’escolta amb atenció i interès

P14 Tracte personal de les infermeres P9 L’especialista compren què li passa

P13 Informació sobre les proves que li P10 Respecte a la seva intimitat havien de fer P12 Explicacions sobre la seva P11 Temps que li va dedicar malaltia i tractament l'especialista

UP 2017 Catalunya Estàndard 75% Estàndard 90%

154 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

HOSPITAL DE MOLLET

P3 Temps d’espera entre sol·licitud i dia de visita P19 Seguiment i control del seu problema de salut P4 Temps d’espera a la sala d’espera

P18 Va entendre tot el que havia de fer P5 Comoditat sala d’espera

P17 Coordinació metge de primària i P6 Quantitat de persones sala d'espera l’especialista

P16 Tracte personal dels P7 Neteja del centre administratius

P15 Tracte personal del metge P8 L’especialista l’escolta amb atenció i interès

P14 Tracte personal de les infermeres P9 L’especialista compren què li passa

P13 Informació sobre les proves que li P10 Respecte a la seva intimitat havien de fer P12 Explicacions sobre la seva P11 Temps que li va dedicar malaltia i tractament l'especialista UP 2017 Catalunya Estàndard 75% Estàndard 90%

HOSPITAL SANT CELONI

155 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

Analitzant la informació dels gràfics detectem que els 3 centres comparteixen aspectes amb valors per sota els de Catalunya; 2 indicadors d’Organització i tràmits: percepció de demora entre la sol·licitud per anar a l’especialista fins a la data de la visita i la manca de coordinació entre primària i especialista i 1 indicador de confort: percepció de quantitat de persones a la sala d’espera.

Atenció Especialitzada ambulatòria (AEA).

Grau de satisfacció Valor sobre 10 puntuació màxima

10 7,93 7,78 7,95 7,56

8

6

4

2

0

Catalunya 2017 743 - Hospital de Sant Celoni (N=55) 750 - H. G. de Granollers 908 - H de Mollet

Fidelitat: % de persones que repetiria l'atenció en el centre

100% 96,4%

95% 88,9% 91,1% 86,5% 90%

85%

80%

75%

Catalunya 2017 743 - Hospital de Sant Celoni (N=55) 750 - H. G. de Granollers 908 - H de Mollet

En el cas de l’Hospital de Granollers, els resultats en relació a la satisfacció global són lleugerament superiors als de Catalunya. Respecte a la fidelitat, els 3 hospitals del Vallès Oriental, estan considerablement per sobre la mitjana de Catalunya.

El següent estudi de satisfacció a analitzar és la Cirurgia Major Ambulatòria(CMA) que revela una valoració global molt propera a la mitjana de Catalunya.

156 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

Cirurgia Major Ambulatòria(CMA)

HOSPITAL DE GRANOLLERS

P1 Explicacions sobre funcionament CMA P23 Grau de millora que li ha suposat P2 Informació sobre proves la intervenció preoperatòries P3 Atenció rebuda durant proves P22 Seguiiment després intervenció preoperatòries

P21 Atenció rebuda primera visita de P4 Temps d'espera fins intervenció control

P20 Atenció rebuda quan va trucar P5 Informació del dia de l'intervenció

P19 Temps d'espera mentre trucava P6 Comoditat espai abans intervenció

P18 Facilitar número de telèfon P7 Puntualitat per entrar al quiròfan

P17 Seguiment telefònic l'endemà de P8 Informació de com seria la la intervenció intervenció

P16 Informació del que havia de fer P9 Tracte personal de les infermeres dies següents

P15 Informació de com havia anat la P10 Tracte personal del metge intervenció P14 Temps en observació abans P11 Tracte personal dels serveis d'anar a P13casa Va sentir dolor durant d'admissions P12 Sensació d'estar en bones mans l'intervenció UP 2017 Catalunya 2017 Estàndard 75% Estàndard 90%

HOSPITAL DE MOLLET

P1 Explicacions sobre funcionament CMA P23 Grau de millora que li ha suposat P2 Informació sobre proves la intervenció preoperatòries P3 Atenció rebuda durant proves P22 Seguiiment després intervenció preoperatòries

P21 Atenció rebuda primera visita de P4 Temps d'espera fins intervenció control

P20 Atenció rebuda quan va trucar P5 Informació del dia de l'intervenció

P19 Temps d'espera mentre trucava P6 Comoditat espai abans intervenció

P18 Facilitar número de telèfon P7 Puntualitat per entrar al quiròfan

P17 Seguiment telefònic l'endemà de P8 Informació de com seria la la intervenció intervenció

P16 Informació del que havia de fer P9 Tracte personal de les infermeres dies següents

P15 Informació de com havia anat la HOSPITAL SANT CELONI P10 Tracte personal del metge intervenció P14 Temps en observació abans P11 Tracte personal dels serveis d'anar a P13casa Va sentir dolor durant d'admissions P12 Sensació d'estar en bones mans l'intervenció UP 2017 Catalunya 2017 Estàndard 75% Estàndard 90%

157 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

HOSPITAL DE SANT CELONI

P1 Explicacions sobre funcionament CMA P23 Grau de millora que li ha suposat P2 Informació sobre proves la intervenció preoperatòries P3 Atenció rebuda durant proves P22 Seguiiment després intervenció preoperatòries

P21 Atenció rebuda primera visita de P4 Temps d'espera fins intervenció control

P20 Atenció rebuda quan va trucar P5 Informació del dia de l'intervenció

P19 Temps d'espera mentre trucava P6 Comoditat espai abans intervenció

P18 Facilitar número de telèfon P7 Puntualitat per entrar al quiròfan

P17 Seguiment telefònic l'endemà de P8 Informació de com seria la la intervenció intervenció

P16 Informació del que havia de fer P9 Tracte personal de les infermeres dies següents

P15 Informació de com havia anat la P10 Tracte personal del metge intervenció P14 Temps en observació abans P11 Tracte personal dels serveis d'anar a P13casa Va sentir dolor durant d'admissions P12 Sensació d'estar en bones mans l'intervenció UP 2017 Catalunya 2017 Estàndard 75% Estàndard 90%

Analitzant la informació dels gràfics veiem que el temps que s’ha esperat fins la intervenció i la puntualitat per entrar al quiròfan té resultats per sota dels de Catalunya, excepte l’Hospital de Sant Celoni. També identifiquem el grau de millora que li ha suposat la intervenció estant per sota Catalunya en tots 3 centres.

Cirurgia Major Ambulatòria(CMA)

Grau de satisfacció. Valor sobre 10 puntuació màxima

10 8,56 8,3 8,35 8,16 8

6

4

2

0

Catalunya 2017 Hospital de Sant Celoni 750 - H. G. de Granollers 908 - H de Mollet

158 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Opinió de l’usuari

Fidelitat: % de persones que repetiria l'atenció en el centre 93,8% 94% 92,8%

92% 90,0% 90%

88%

86% 85,0%

84%

82%

80%

Catalunya 2017 Hospital de Sant Celoni 750 - H. G. de Granollers 908 - H de Mollet

Les dades mostren unes valoracions considerablement més baixes que a Catalunya en el global del Vallès Oriental. Respecte a la fidelitat els resultats són molt similars a la mitjana de Catalunya, excepte a l’Hospital de Sant Celoni que està considerablement per sota i Hospital de Granollers per sobre de la mitjana de Catalunya.

159 Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Informació i Comunicació

7.9 Tecnologies de la informació i comunicació 7.9.1 La Meva Salut: Acreditacions i e-Consulta La Meva Salut La Meva Salut és un espai digital personal i intransferible, de consulta i de relació, que permet a la ciutadania disposar, d’una forma segura, de la seva informació personal de salut i d’altres serveis en línia per fer tràmits, consultes i tenir cura de la seva salut.

La Meva Salut neix amb l’objectiu principal d’afavorir la participació i la coresponsabilitat dels ciutadans en la prevenció i cura de la pròpia salut.

Els beneficis per la ciutadania són molts però podem destacar la disposició de la informació clínica personal, ordenada i classificada en un espai digital sense la necessitat d’haver de guardar informes i documents a casa i la possibilitat de realitzar tràmits digitals amb el sistema de salut (en preparació cita prèvia, ILT, atenció no presencial, etc.).

Tot amb un accés senzill, intuïtiu, segur, confidencial i des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

Des del començament de l’any 2015 en que tots els centres d’atenció primària estaven en disposició de tramitar als usuaris l’accés a La Meva Salut, fins al desembre 2017; el nombre d’acreditacions i accessos ha anat creixent.

Al Vallès Oriental el nombre d’acreditacions a desembre 2017 eren de 29.431 i d’accessos uns 12.106.

Taula 125. Nombre d’acreditacions Sector Sanitari Vallès Oriental, 2017 Població assignada i Població assignada i Població assignada i atesa atesa AP >= 18 anys i Territori atesa AP >= 18 anys i AP >= 18 anys acreditada en MAC acreditada en MAC (en percentatge) Baix Montseny 41.762 5.319 12,74% Baix Vallès 124.971 7.391 5,91% Vallès Oriental Central 172.332 16.721 9,70% Font: Gerència d’Atenció Ciutadana. CatSalut.

160

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Informació i Comunicació

e-Consulta Una de les fites de La Meva Salut és la d’impulsar i garantir l’ús de serveis no presencials entre la ciutadania i els professionals per tal de millorar l’accessibilitat al sistema sanitari dels serveis que s’està desplegant al territori.

Aquest servei és la eConsulta, que permet a la ciutadania comunicar-se telemàticament amb els professionals sanitaris per resoldre consultes que no requereixen atenció presencial o urgent. En aquest cas, el CatSalut ha fixat com a objectiu que tots els EAP tinguin activat aquest servei.

A desembre de 2017, tots els equips del Vallès Oriental tenien activitat d’e-Consulta, exceptuant l’ABS La Roca del Vallès que iniciarà la seva activitat en el primer semestre del 2018.

 1a Fase (2017-2018) Desplegament: La totalitat dels centres del Vallès Oriental estaran en disposició de fer ús d’aquesta eina.  2a Fase (2019-2020): Seguiment del desplegament i ús de la eina per part dels professionals i la ciutadania.

Pel que fa a l’Atenció especialitzada tots els usuaris poden visualitzar les visites i proves que tinguin pendents a realitzar en qualsevol centre sanitari del Vallès Oriental, així com, tots 2 centres tenen activat el servei de lliurament de la documentació clínica ( informes per la dependència, informes específics...) a través de La Meva Salut.

161

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Informació i Comunicació

7.9.2 Projecte iS3.

Què és iS3?

iS3 és un projecte d´interoperabilitat de la Plataforma Digital de Salut del Departament de Salut, per facilitar la integració entre els diferents sistemes d´informació dels proveïdors de salut i serveis socials, tot afavorint la continuïtat assistencial i la gestió integrada de processos assistencials i socials centrats en el ciutadà i adaptats a la realitat de cadascun dels territoris, per posar-se al servei dels professionals. La Plataforma Digital de Salut del Departament de Salut es compon de:

En els darrers anys ha sorgit la necessitat d’afrontar les noves demandes assistencials dels ciutadans produïdes, fonamentalment, per l’envelliment de la població i les pluripatologies. Per poder tractar-ho, calia evolucionar cap a una gestió integrada dels processos assistencials i els fluxos assistencials, que permetés disposar d’un model d’atenció del ciutadà comú i eficient, i que alhora integrés tota la xarxa sanitària i els serveis socials. Aquests factors, junt amb l’avanç de les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’apoderament dels ciutadans en la gestió de la seva salut, va motivar la necessitat disposar d’un espai únic de referència de salut i d’eines per desenvolupar un nou model d’atenció no presencial. I és en aquest context on sorgí el projecte iS3, per donar resposta a aquestes necessitats, tants dels professionals dels proveïdors de salut com dels ciutadans.

Eines de l’ iS3 Les eines d’intercanvi d’informació entre les entitats proveïdores de serveis assistencials que ofereix l’iS3 són les següents:

162

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Informació i Comunicació • Message Brokker: és el Bus que permet la gestió de la missatgeria.

• Decision Center: utilitat per definir regles de negoci.

• Monitor Funcional: eina per accedir a informació de la missatgeria i el seu estat de manera directa i on line per referents funcionals.

• Monitor Tècnic: el mateix per referents tècnics, donant accés als XML associats a la missatgeria.

• Validador WIFIS: eina dissenyada per a què els equips constructors dels proveïdors de salut, puguin validar els seus desenvolupaments, tant de missatgeria com de tiquets SAML.

• Eina de Formularis: permet generar formularis associats a les regles de negoci per completar informació clínica i altres funcions en fase de desenvolupament. També permet aplicar regles de negoci als formularis.

• Servidor Terminològic: On resideixen els catàlegs de referència del Sistema de Salut, que ha deixat de ser una eina d’IS3, per convertir-se en transversal per la Plataforma Digital de Salut.

• Integrador IS3: eina per facilitar la integració de SI del Sistema de Salut, com SEM, RSA, SIVEL, SIGIT, iS3 millora la comunicació entre tots els actors implicats aportant un model d’eficiència per al Sistema de Salut i la millora de la qualitat assistencial dels pacients.

163

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Informació i Comunicació

Grau desplegament iS3

Taula 126. Grau desplegament iS3. Juliol 2018. Sector Vallès Oriental Xarxa Situació Tipus d' Total de Entitat Proveïdora En No Unitat/atenció general Connectat Adhesió Connecta serveis (1) t

Fundació Privada Hospital-Asil de ATENCIÓ 1 1 Granollers HOSPITALÀRIA ATENCIÓ Fundació Sanitària de Mollet 1 1 HOSPITALÀRIA

Hospital de Sant Celoni Fundació ATENCIÓ ASSISTÈNCIA ASSISTÈNCIA

HOSPITALÀRIA 1 1 Privada HOSPITALÀRIA AMBULATÒRIA 2 2 CENTRES DE DIA 1 1 Benito Menni CASM - HHSCJ HOSPITAL DE DIA 1 1 HOSPITALITZACIÓ 1 1 CERAC - centre rehabilitació CENTRES DE DIA 2 2 persones autisme AMBULATÒRIA 1 1 CENTRES DE DIA 1 1 Fundació Sanitària de Mollet HOSPITAL DE DIA 1 1

ASSISTÈNCIA SALUT MENTAL ASSISTÈNCIA HOSPITALITZACIÓ 1 1 AMBULATÒRIA 2 2 Hospital Sant Joan de Déu HOSPITAL DE DIA 3 3

Fundació Privada Hospital-Asil de ATENCIÓ DIÜRNA 1 1 Granollers INTERNAMENT 1 1

ATENCIÓ DIÜRNA 1 1 Fundació Privada Residència Sta. INTERNAMENT 1 1 Susanna PADES 1 1 ATENCIÓ DIÜRNA 1 1 Fundació Sanitària de Mollet INTERNAMENT 1 1 Fundació Vallparadís Fundació INTERNAMENT 1 1 Privada Catalana ATENCIÓ DIÜRNA 1 1

ASSISTÈNCIA SOCIOSANITÀRIA ASSISTÈNCIA Hospital de Sant Celoni Fundació INTERNAMENT 2 2 Privada PADES 1 1 Institut Català de la Salut PADES 2 2 ALTRES ESTRUCTURES 2 2

ATENCIÓ 13 13 CONTINUADA ESTRUCTURES D'AP Institut Català de la Salut 18 18 (EAP) UNITAT DE REPRODUCCIÓ I 2 2

ATENCIÓ PRIMÀRIA ATENCIÓ SEXUALITAT ESTRUCTURES Projectes Sanitaris i Socials, SA 1 1 D'AP(EAP) 69 57 1 11 Total general 69 83% 1% 16% 164

Pla Estratègic Sanitari del Vallès Oriental Ús dels Serveis: Resultats i Satisfacció Informació i Comunicació Taula 126. Grau desplegament iS3. Juliol 2018. Sector Vallès Oriental Xarxa Situació Tipus d' Total de Entitat Proveïdora En No Unitat/atenció general Connectat Adhesió Connecta serveis (1) t Font: Eina Analítica de la Plataforma Digital de Salut. Projecte IS3 de l’Oficina eSalut. Coordinació General de las TIC. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya (1) Adherit significa que esta en procés de connexió. Llegenda: AP= Atenció primària. PADES= Programa d’atenció domiciliaria d’equips de suport. EAP= Equips d’atenció primària

Quan a resultats sobre opinió de l’usuari i ús de les tecnologies destaquem:

 El nombre de reclamacions per 1000 habitants és lleugerament superior al de Catalunya (6 respecte 5,6). Els motius més freqüent són els que s’engloben en Organització i tràmits, seguits dels temes Assistencials.

 La satisfacció amb els serveis sanitaris públics utilitzats i estudiats (PLAENSA), mostra poques diferències respecte dels resultats per Catalunya. Les darreres enquestes de satisfacció (2017) en atenció hospitalària ambulatòria (CCEE) i Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), revelen en CCEE uns valors més baixos en satisfacció però més alts en fidelitat; en la CMA mostra resultats de satisfacció global lleugerament més baixos en els 3 hospitals, però la fidelitat força més baixa en Hospital de Sant Celoni i Hospital de Mollet.

 En el cas de La Meva Salut, tots els equips del Vallès Occidental estan per sobre del compliment de l’objectiu marcat a Catalunya (4% d’usuaris acreditats). En 8 dels 19 equips d’Atenció primària ha estat acreditada (l’any 2017) més d’un 10% de la població, i un cas més del 20%.

 Pel que fa a l’e-Consulta, al 2017 tots els equips d’Atenció primera havien començat a establir converses entre metges i metgesses de família i pacients.

165