Canovelles Entre Estudi Demografic
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Francesc Roma i Casanovas CANOVELLES ENTRE 1930 1 1960. UW ESTUDI DEMOGRAFIC Aquest treball pretén donar a coneixer i fer un manté en una situació estable. Es després d'aques- petit comentari sobre unes dades que he extret de ta data quan inicia una cursa accelerada cap a la 1'Arxiu de 1'Ajuntament de Canovelles, concreta- realitat amb la qual avui en dia se'ns presenta. Si ment dels censos d'habitants dels anys 1930, 1940 l'any 1950 tenia 629 habitants, el 1955 ja seran i 1950. Amb aquestes dades ens trobem una imat- més de mil quatre-cents; en cinc anys més, dupli- ge de Canovelles radicalment diferent a la que cara la seva població, i es presentara al 1970 amb estem acostumats. Aquest fet ja és clarament visi- 8100 habitants. En quinze anys ha guanyat 6600 ble en el volum de població. Si ens fixem en el habitants; en vint anys ha multiplicat la seva nombre total d'habitants, ens adonarem com es població per més de dotze! Aquest salt es deu a produeix un salt quantitatiu amb l'arribada dels un important creixement vegetatiu (del 22 per mil anys cinquanta.(') l'any 1959), pero fonamentalment i principalment a la important immigració de la qual és objecte. Pensem que Canovelles era un poble de 1918 habitants que va guanyar en concepte d'immigra- cio 780 persones (el 40% de la seva població més) en només tres anys; aixo sense comptar que en aquells anys la taxa de natalitat era del 24%0 i entre els anys 1956-1958 va suposar un increment de 137 persones com a conseqüencia dels nous naixements. Aixo va repercutir ben clarament en la densitat de població, que va passar de 49,6 hab/km2el 1900 a 93,4 el 1950, per saltar a 1047,l l'any 1970 i a 1791,5, el 1981. Així, doncs, Canovelles a finals dels anys 50 té un creixement espectacularment superior al de la comarca a causa d'una elevada natalitat (del 27%0 l'any 1957), tot i que el fet més important és la immigració que viu en aquell moment. Aquests dos fenomens van generar el canvi quan- titatiu en la realitat d'aquest poble. De la seva part, la immigració tota sola, ha de ser considera- El primer que vull ressaltar de tot estudi que he da com un dels elements més importants en els dut a terme és com entre una "Canovelles tradi- aspectes qualitatius d'aquest canvi. El grafic cional" i el municipi que coneixem actualment hi següent mostra la diferencia quant al creixement ha unes diferencies tan notables, i que s'han pro- total de la població entre Canovelles i la resta de duit a una velocitat tan elevada, que gairebé la comarca: podrem parlar de dos mons diferents. I, en canvi, es tracta del mateix municipi. Només les dades Evoluci6 de la poblaci6 1900-1960 referents al nombre d'habitants ja ens deixen Vallbs Oriental I Canovelles veure dues realitats diferents del mateix municipi I I en dos moments histories també diferents. D'entrada haurem de dir que els trets demogrifics de Canovelles fins a la decada dels 50 no són massa diferents dels del segle XIX (predomini del món nual, amb una economia de base agrícola i un volum relativament estable de població). Aixo es pot veure a diferents nivells. Quant a volum total de població no és fins als anys 1950-1955 que aquesta inicia el creixement que l'ha portada 1900 1930 1940 19% a la situació que actualment la caracteritza. Base 100 -any 1900 D'aquesta manera, fins a 1950 Canovelles es Vall&sOnenlal -Canoveller La rega a can Sohies (1 930). (Fotografio cedida pel Centre Cullural, Aiuntoment de Canovelles) De fa temps sabem que aquests canvis en la població canovellina no es poden deslligar de la industrialització que experimenta la comarca en Sector primari els anys seixanta. Doncs bé, les tres decades estu- Jornalers 32 2 diades se'ns presenten com a continuadores enca- Propietaris 5 - ra d'una estructura professional en la qual pesa molt el sector primari. Amb tot, es produeix un descens d'aquest sector a mesura que corren els anys; alhora, la indústria i el comerG surten bene- Sector secundari ficiats d'aquesta perdua. Aixo queda clar en el grafic següent('): Confiters 1 - Mecltnics 2 3 Paletes 2 4 ELS DIFERENTS SECTORS PRODUCTIUS Metalúrgic - 2 Fuster - 3 Torner - 1 rciari 6 1930 1940 1950 ANYS 1 2 Senor primari 0Sector secundari 2 Senor terciari Pobia.6 dependent A tall d'exemple podem veure com es distribui'a per oficis la població de Canovelles els anys 1930 i 1950: CANOVELLES, 1930 CANOVELLES, 1940 0oones Homes O Dones Homes 70 1 100 1 60 80 50 60 40 30 40 20 20 10 o O 0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60.69 70 i mes 0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50.59 60-69 70 i mes D'aquests dades es despren que l'estructura pro- fessional de la població de Canovelles en el perio- de 1930-1950 segueix essent practicament la CANOVELLES, 1950 mateixa que en el segle XIX. Pero progressiva- ment, Canovelles comenGa a veure com els seus 0Dones Homes 70 8 sectors secundari i terciari, no només creixen, sinó que a més a més es diversifiquen. Així, poc a poc, Canovelles deixa de ser un poble dedicat a l'agri- cultura per anar diversificant la seva estructura professional. Posteriorment, la industrialització anira generant canvis en el paisatge del Valles, i fonamentalment en el de la zona estudiada. Els camps deixaran pas als polígons industrials i als barris periferi~s'~). Les formes de vida i les institucions també en sur- ten afectades. Un exemple d'aquesta transforma- ció (que es detecta en els censos estudiats) es pot Quant a l'origen dels canovellins durant tots veure en la disminució progressiva del nombre aquests anys, he pogut constatar com només la mitja de persones per família (de 4,69 el 1930 fins meitat d'ells són originaris del mateix poble; ara a 3,63 el 1950). Les dades de la primera secció bé, el 95% procedeixen de terres catalanes. Per del padró de 1960 donen una mitjana de 3,38 tant, només un 5% és natural d'altres províncies membres per cada unitat familiar"). A més, com es de 1'Estat; evidentment, tots sabem que aquesta pot veure en la comparació de les piramides tendencia canvia a partir dels anys 60. Es un fet cl'edats dels anys 1930, 1940 i 1950, aquest darrer que no comentaré, per tant; pero recordem que un any marca una perdua de pes dels sectors més estudi referit a l'any 1981 ens indica que només el joves de la societat canovellina: el grup d'edat de 33% de la seva població ha nascut en el mateix O a 19 anys representava el 37% de la població muni~ipi'~).El que si que vull deixar ben clar és total l'any 1930, el 38% al 1940 i, finalment, el que la immigració (en grans percentatges fins i JO% el 1950. tot) no és un fet nou a la demografia dels nostres pobles durant el segle XX. El que resulta nou és la procedencia dels nouvinguts. Quant a aquest punt, (1) En I'obtenció de les dades que han permes dur a terme aquest treball he comptat amb la col~loborocióde R. Sbez, F. Polo, H el quadre següent ens deixa veure clarament com Domhnech i M. Garcia, I'ojut dels quals agraeixo. la població que arriba a Canvoelles els anys com- (2) Les dodes, en %, són les següents: presos entre 1930 i 1950 prové en la seva part PRIMARI SECUNDARI TERCIARI POB. DEP. majoritaria de poblacions dels voltants. Entre 1930 88,4 2,s 9.2 57.4 1940. .. 74 14 4 11 6 62.7 aquests destaquen Granollers, la Roca, les Fran- 1950 72,2 20:3 7,;. 53:7 queses, l'Ametlla, Llissa, Bigues i Santa Eulalia. (la toxo de pobloció dependent esM calculada sabre la població total: les dels diferents sectors, sobre la població activo) Aquests serien els pobles que tenen més represen- (3) Sobw aixd resulta interessantcansultar: tats dins del conjunt de la immigració que -AA VV: lopoblaci6 ielpoblame~rt al Vall6s Orientol. 10 Garriga, Contrapunt, 1990. -AA W: Canovelles, Esddelopoblocib, Conavelles, Aiuntoment de Canavelles, 1990 s'adrega envers Canovelles; cal no oblidar, pero, (4) La notolitat, que en el període 1931-1 934 tenia una mitiano del 20,2 per mil, seguint la tendhncio general de la comarca arribo al seu la importancia que tenen un conjunt de diversos mínim o la decada de 1940 (entorn de I'l 1 per mil). A paltir de lo decada de 1950 es recupera: de 1956-1959 la mitiano era del 24 pobles que considerem com a "altres" per no per mil. extendre la llista en excés(6).Aquest transvassa- (5) Vegeu Ab W: Canovelles, EshJdide lapobloció. Canavelles, Ajuntament de Canavelles, 1990 ment de població, segurament pel fet de fer-se en (6) El grup que anomenem "altres" inclou un total de 46 pobles diferenh I'any 1930.45 el 1940 i 53 el 1950 base a gent de la província, i del Valles Oriental LAURO Vista del poble I'any 1928. La corretera, encara no constnuda, en primer terme. (Fotografia cedida pel Centre Cultural, Ajuntament de Canovelles) imés concretament, no va generar l'impacte que la NA~~ADE LA POBLACIÓ (dades en %) migració posterior ha comportat. Les arribades que es produeixen amb posterioritat, pel fet de mesentar-se d'una forma massiva i en un veriode 1930 1940 1950 de temps tan breu vean tenir repercussions mes BARCELONA 87,27 89,6 842 importants i molt diferents.