Jaume Pérez i Alejandre
Recull Vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
Jaume Pérez i Alejandre Genealogista i Membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària
Resum: Recull vexil·lològic, d’ensenyes de clubs nàutics i de pavellons nacionals, que han participat a la Copa de l’Amèrica de Vela, des de la seva creació, al 1851, fins a la darrera edició, al 2010. Paraules clau: gallardet, pavelló, vexil·lologia, Copa de l’Amèrica.
Resumen: Abanico vexilológico, de grímpolas de clubes náuticos y de pabellones nacionales, que han par- ticipado en la Copa del América de vela, desde su creación, en 1851, hasta su última edición, en 2010. Palabras clave: grímpola, pabellón, vexilología, Copa del América. Palabras clave: grímpola, pabellón, vexilología, Copa del América.
Abstract: Vexillological range of burgees yacht clubs and national ensign that participated in the America’s Cup, sailing since its inception, in 1851, until its last edition, in 2010. Key words: burgee, ensign, vexillology, America’s Cup.
Résumé: Vexillologiques gamme des yachts clubs pendentif et pavillons nationaux qui ont participé à la voile de l’America’s Cup, depuis sa création, en 1851, jusqu’à la dernière édition, en 2010. Mots-clés: fanion, drapeau, vexillologie, l’America’s Cup. s t u d i s 23 • E p a r a t g e 177 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
Introducció:
El passat mes de febrer, a les costes llevantines de la ciutat de València, es va celebrar la 33ª America’s Cup de Vela, o el que és el mateix, el trofeu esportiu més antic del món.
Per aquest motiu volem, des de la SCGHSVN, aprofitar l’oportunitat per a mostrar i exposar tot un ventall de senyals vexil·lològics; diguin-se banderoles, gallardets, banderes, pavellons o insígnies, en definitiva, identificadors dels patrons nàutics esportius, o bé nacionals, participants en totes les edicions que durant 160 anys han participat en aquesta il·lustre i mítica competició de vela.
El Gallardet Triangular:
Aprofitem, doncs, el moment per recordar les definicions del que alhora és el mateix i a la vegada és dife- rent. Per exemple:
El que en aquest estudi anomenem “banderola”, que en altres llengües s’anomena; grímpola (castellà), burgee (anglès), fanion (francès), ben bé podria anomenar-se gallardet triangular, ja que des de molt antic, potser, des del segle XXVIII, les insígnies que els primers clubs nàutics feien servir per identificar-se entre ells eren amb la forma triangular acabades en punta.
Feien servir un antic tipus de bandera que els cavallers utilitzaven per portar al camp de batalla en forma de petit pany triangular.
Les banderoles poden ser de qualsevol forma, com la resta de banderes, però la majoria de banderoles son gallardets triangulars, sent els gallardetons i les banderes rectangulars els altres formats més utilitzats. Probablement el fet de què la forma de gallardet triangular sigui la més estesa sigui degut a que així eren les primeres banderoles que es van arborar, als clubs més antics del món; el Reial Club d’Iots de Cork (1720), d’Irlanda; el Reial Club d’Iots del Tàmesi (1775), d’Anglaterra; ó el Reial Club d’Iots d’Anglaterra Occidental (1827).
Quanta les proporcions ample: llarg, depèn de la tradició de cada país, però les proporcions 3:5 son les més apropiades.
La banderola ha d’onejar a les instal·lacions i a les embarcacions del club, així com als iots dels socis amb l’autorització del capità de flota, a la vegada que oneja el pavelló nacional.
178 179 Jaume Pérez i Alejandre
Tipus De Banderoles De Clubs Nàutics:
Fig. 1 RCYC: Royal Cork Yacht Club (1720) - IRL Gallardet triangular vermell. En el centre òptic, una arpa, cordada i coronada d’or.
Fig. 2 TNYC: The Neva Yacht Club (1718) - RUS- NF - Hф: Nevsky Flot - Невский флот (1718) Bandera blanca amb una creu escandinava bla- va. (La bandera de Finlàndia està inspirada en aquesta bandera).
Fig. 3 DYC: Detroit Yacht Club (1868) - USA Gallardetó blau amb bordura superior i inferior de color vermell. Sobre el blau, les sigles “DYC” en blanc.
Origen De La Competició:
L’origen de la Copa Amèrica de Vela, o Copa de l’Amèrica, o com s’anomena en anglès i oficialment, America’s Cup, l’hem de trobar a Anglaterra en el llunyà 1851. Amb motiu de la celebració, a Londres, de la Gran Exposició, la primera de les Exposicions Universals celebrada a la història, es programà una regata per al dia 22 d’agost; el guanyador rebria un aiguamans o gerra d’argent como a trofeu.
El recorregut consistia en circumnavegar l’Illa de Wight, al sud d’Anglaterra. Membres del Club d’Iots de Nova York, dels Estats Units d’Amèrica, a bord de la goleta Amèrica s’enfrontaren, i venceren, a 14 vaixells del Reial Esquadró de Iots, de Londres.
El trofeu fou donat per l’armador de la goleta Amèrica al Club de Iots de Nova York, del que fou el seu primer comodor, perquè el club fomentés la competició entre nacions organitzant una regata que tingués
dit trofeu com a premi. Des de llavors, el trofeu passà a anomenar-se Copa de l’Amèrica, en honor a la s t u d i s
goleta guanyadora. 23 • E p a r a t g e 178 179 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
El document bàsic pel que es regeix i que recull les bases de la competició és l’anomenat “Deed of Gift”, traduït de l’anglès com “transferència d’un obsequi”. Es tracta d’un contracte subscrit el 24 d’octubre de 1887 entre George L. Schuyler (qui en aquell moment era l’únic supervivent de la tripulació guanyadora al 1851), i el Club de Iots de Nova York.
El document ha estat vegades esmenat en dues ocasi- ons, 1956 i 1985, ambdues casos per ordre del Tribunal Suprem de l’Estat de Nova York. Una esmena obliga a que els vaixells siguin oceànics i no lacustres o fluvials. L’altra aclareix els diferents períodes de competició se- gons es desenvolupi en l’hemisferi nord o en el sud. Per aquest document el Club de Iots de Nova York rebria el trofeu en fideïcomís, amb el compromís de posar-lo en joc en front a competidors d’altres països, en unes Fig. 4 determinades condicions, pactades entre tots dos com- petidors; el defensor del trofeu i el desafiant.
Trofeu:
El trofeu de la Copa de l’Amèrica de Vela és un aigua- mans d’argent dissenyat al 1848 pel joier oficial de la casa reial britànica, Robert Garrard, i valorat en cent guinees d’or i adquirit, a Londres, pel marquès d’An- glesey, que va fer donació al Reial Esquadró de Iots, club que organitzà la regata i aportà el trofeu, per pri- mera vegada, al 1851.
Aquest és el motiu pel que també es coneix, aquest trofeu, com la Copa de les cent guinees. Al 1870, el Club de Iots de Nova York el posà en joc, per primer cop, com a club defensor, davant el club desafiant britànic del Reial Club de Iots del Tàmesi.
Fig. 5
180 181 Jaume Pérez i Alejandre
Clubs Nàutics Defensors:
El Club de Iots de Nova York (NYYC) és un club nàutic amb domicili social situat a Nova York, Es- tats Units. Les seves instal·lacions esportives estan en la localitat de Newport (Rhode Island). Amb més de 3.000 socis, es manté com un dels clubs nàutics més prestigiosos del món.
Fou fundat el 30 de juliol de 1844 per un grup de novaiorquesos aficionats a l’esport, liderats per John Cox Stevens, primer president del club. Al Fig. 6 NYYC: New York Yacht Club (1844) 1845 s’adoptà l’actual bandera com a símbol de Gallardet blau amb una creu vermella completa l’entitat, i el club s’establí a la seva primera seu, a amb una estrella blanca de cinc puntes al centre. Hoboken (New Jersey), en uns terrenys donats per Stevens, on es troba actualment l’Institut de Tecno- logia Stevens. Una de les aficions primordials dels socis durant aquells anys inicials consistia en competir pels trofeus millor dotats econòmicament. Per aquesta raó, al 1851, el president del club, John Cox Stevens, es presentà amb el seu iot, una goleta pintada de negre amb el nom d’Amèrica, a la regata commemorativa de la Primera Exposició Internacional que es celebrà a Londres, i que tenia como a trofeu un aiguamans d’argent valorat en cent guinees d’or.
En vèncer, la gesta es convertí en un fet històric per al club. El trofeu fou donat al club el dia 12 de juliol de 1857 per l’armador de l’Amèrica, perquè el club fomentés la competició entre nacions, organitzant una regata que tingués aquest trofeu como a premi. La regata s’anomenaria Copa de l’Amèrica, i és, a l’actualitat, la regata més important del món.
El Reial Club de Iots de Perth (RPYC) és un club privat amb fins esportius situat a Perth (Austrà- lia Occidental), Austràlia. Fou fundat al 1841, i al 1890, amb la recomanació del Governador, Sir Fre- deric Napier Broome, el club revé el títol de Reial per part de la Reina Victòria I del Regne Unit, a la vega- da que l’Almirantall autoritzava els seus socis arma- dors a enarborar un pavelló nacional especial, blau amb la insígnia del club en el batent. Al 1891, per decisió unànime de la assemblea general de socis, es Fig. 7 RPYC: Royal Perth Yacht Club (1841) canvià la banderola blava original per l’actual. Gallardet blanc amb la Creu de Sant Jordi. Al cantó, una Corona reial de Sant Eduard. Al 1972 el club arriba als seus objectius més alts de competitivitat esportiva, en comprar el soci Alan Bond els iots de la classe 12 metres “Gretel I” i “Gretel II” per entrenar contra el nou botat “Southern Cross”, que el club presentà a la Copa de l’Amèrica de 1974. Es perdé la regata, però el club aconseguí ser el desafiant de nou a les edicions de 1977, 1980 (“Australia”) i 1983 (“Australia II”), guanyant finalment en aquesta darrera edició al defensor del Club de Iots de Nova York (“Liberty”), y acabant amb 132 anys
d’hegemonia nord-americana. El Club fou la seu de la Copa de l’Amèrica de 1987, en la que el seu iot, s t u d i s
“Kookaburra III”, perdé la defensa davant el “Stars & Stripes” del Club de Iots de San Diego. 23 • E p a r a t g e 180 181 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
El Club de Iots de San Diego (SDYC) és un club privat amb fins esportius on el seu domicili soci- al està situat a la badia de San Diego (Califòrnia), Estats Units.
Fundat en 1886 per un grup d’entusiastes de la navegació d’esbarjo. Les instal·lacions del club fo- ren canviant d’un lloc a un altre fins 1924, quan s’assentà definitivament a l’actual ubicació dePoint Loma. El seu èxit esportiu més rellevant ha estat la Fig. 8 SDYC: San Diego Yacht Club (1886) victòria del seu iot “Stars & Stripes” a la Copa de Gallardet blanc amb una bordura blava. Al centre l’Amèrica de 1987, patronejat per Dennis Conner. òptic, una estrella vermella de cinc puntes. Això convertí el club en l’amfitrió de les següents tres edicions, al 1988, 1992, i 1995. Els seus vai- xells defengueren amb èxit el trofeu al 1988 i 1992, però perderen la defensa de 1995 davant un vaixell del Reial Esquadró de Iots de Nova Zelanda, el “Black Magic”.
El Reial Esquadró de Iots de Nova Zelanda (RNZYS) és un club nàutic privat situat a prop del pont del port d’Auckland, a Nova Zelanda. És el club més important de la nació, i un dels més pres- tigiosos del món.
El club fou fundat al 1859 amb el nom de Club de Iots d’Auckland. Al 1887 absorbí el Club de Iots d’Hauraki, i canvià la seva denominació a Esquadró de Iots de Nova Zelanda. Al 1901 rebé autorització de la Corona britànica per utilitzar el terme Reial, Fig. 9 RNZYS: Royal New Zealand Yacht Squadron adoptant el nom actual. El seu president d’honor (1859) és el Príncep Felip d’Edimburg. Gallardet blau amb una creu blanca completa. Al cantó, quatre estrelles blanques de cinc puntes. Al centre, una Corona reial de Sant Eduard. Ha destacat per participar amb el seu equip Team New Zealand en 4 edicions de la Copa de l’Amèri- ca (1995, 2000, 2003 i 2007) guanyant en les de 1995 i 2000.
Els socis del club arboren, com a pavelló nacional, un pavelló especial per a embarcacions d’esbarjo específic del club.
Fig. 9a
182 183 Jaume Pérez i Alejandre
La Societat Nàutica de Ginebra (SNG) és un club nàutic de la ciutat de Ginebra (Suïssa). Amb més de 3.000 socis, és el club nàutic suís més important.
Fou fundat al 1872 per canalitzar la demanda exis- tent a l’època, tant de residents a Ginebra com de visitants estrangers, a la pràctica de la navegació d’esbarjo al llac Leman. Una de les primeres em- barcacions que hissaren la seva banderola fou el “Gitana I”, de la família Rothschild. Fig. 10 SNG: Société Nautique de Genève (1872) Gallardet blau amb tres faixes blanques. Al can- tó, partit de groc i vermell. L’èxit més important del club han estat les victòries dels seus iots a la Copa de l’Amèrica. El seu equip, l’Alinghi guanyà a l’edició de 2003, i defensà amb èxit la Copa a aigües de València, Comunitat Valenciana (Espanya) a l’edició de 2007. És l’únic país gua- nyador de la competició que no té frontera amb el mar ni oceà.
A l’edició 33ª de la competició, recentment disputada al 2010, també a la Mar Mediterrània, no va saber defensar la Copa de les cent guinees i acabà derrotat davant l’embarcació de l’Oracle, del Golden Gate Yacht Club nord-americà.
El Club de Iots Golden Gate (GGYC) és un club nàutic privat situat al West Yacht Basin de la Marina de San Francisco (Califòrnia), Estats Units, a unes 1,8 milles nàutiques del Pont Golden Gate. El club patí la seva crisi més greu al 17 d’octubre de 1989, quan les seves instal·lacions foren fortament mal- meses durant el terratrèmol de Loma Prieta, que assolà l’Àrea de la Badia de San Francisco. Gràcies al gran esforç dels socis, pogué ser reconstruït i a l’actualitat és un dels clubs punters a Califòrnia. Fig. 11 GGYC: Golden Gate Yacht Club (1939) Destaca la seva Escola de Vela, que és un viver Gallardet blanc, ribetada de blau, amb dos tri- d’importants regatistes. Des de 2003 venen desen- angles del mateix color units entre ells al costat volupant un programa d’iniciació a la Vela amb els de l’asta. Al centre, representació del Golden Gate en vermell. col·legis d’educació secundària de San Francisco que ha obtingut un èxit rotund.
El club participà a les eliminatòries prèvies per disputar les edicions de Copa de l’Amèrica de 2003 i de 2007 amb el seu equip l’Oracle Challenge. A l’edició de 2010 fou el desafiant de referència (Challenger of Record en anglès), després d’haver guanyat el judici plantejat davant el Tribunal Suprem de l’Estat de Nova York contra la Societat Nàutica de Ginebra i el Club Náutico Español de Vela (CNEV).
Guanyà per 2-0 al club defensor, la Societat Nàutica de Ginebra, recuperant la Copa pels Estats Units, quinze anys després, i convertint-se en l’actual defensor. s t u d i s 23 • E p a r a t g e 182 183
Jaume Pérez i Alejandre
El Reial Club de Iots d’Harwich (RHYC) és un club privat de Anglaterra, fundat el 1843, amb l’excusa d’executar uns esdeveniments nàutics que ja es celebraven a la ciutat d’Harwich des de 1828. El Comodor, William Knight, fou qui tancà unes qüestions per a aconseguir el Reial Patronat, i asse- gurar la vídua Reina Adelaide (vídua del rei Willi- am IV) com a patró.
Fig. 14 RHYC: Royal Harwich Yacht Club (1843) Gallardet blau amb un lleó groc rampant, armat de vermell, al centre òptic.
El club obtingué el títol de Reial i el privilegi de què els seus socis poguessin utilitzar pavelló exclu- siu.
Fig. 14a
El Reial Club de Iots Canadenc (RCYC) és un club privat situat a Toronto (Ontàrio), Canadà. A més de la seu social de Toronto, que inclou pistes de squash i bàdminton, piscina climatitzada, res- taurants i salons, el club té d’altres instal·lacions esportives a les Illes de Toronto, al Llac Ontàrio, que inclou 450 punts d’amarratge amb tots els seus serveis, piscines, pistes de tennis, edifici social i aparcament privat.
Fou fundat el 1852 amb el nom de Club Nàutic Fig. 15 RCYC: Royal Canadian Yacht Club (1852) de Toronto (Toronto Boat Club en anglès). Al 1854, Gallardet blau amb una creu completa blanca. Al cantó, una Corona reial de Sant Eduard, i al el club rebé l’aprovació de la Reina Victòria I del cantó inferior de l’asta, un castor al natural. Regne Unit per a la utilització del títol Reial, can- viant la seva denominació per l’actual. Al 1876 presentà un desafiament a la Copa de l’Amèrica amb el iot “Countess of Dufferin” del Major Guif- ford, però perdé davant la goleta del club defensor, el Club de Iots de Nova York, “Madeleine”.
L’any 1878, rebé el permís de l’Almirantall britànic s t u d i s
de fer servir l’ensenya blava. 23 • E p a r a t g e 184 185 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
El Club de Iots de la Badia de Quinte (BQYC) és un club privat de iots d’esbarjo, canadenc, de la ciutat de Belleville, Ontàrio. Fou fundat l’octubre de 1876.
El primer Comodor del club, Thomas Kelso esti- gué al timó d’un nou club nàutic que s’honrà en el compliment de divuit a vint membres i onze iots. La Badia del Club nàutic de Quinte fou un dels quatre membres fundadors del Iot del Llac que Fig. 16 BQYC: Bay of Quinte Yacht Club (1876) Competeix la Associació (LYRA). Gallardet vermell amb una “Q” blanca al centre òptic.
El Reial Club de Iots del Nord i Clyde (RNCYC) fou format el 1978 com a resultat d’una fusió entre El Reial Club de Iots del Nord i els clubs nàutics Reials de Clyde. El Club està situat a Rhu i està disponible per a l’ús tant pels membres com pels no membres, segons acord. El club pot proveir menjar per a qualsevol ocasió, gran o petita, de ca- saments com a funerals. Tenen una fraternitat molt activa per competir; de fet, el Gareloch original, és un conjunt de iots de disseny que foren constru- ïts el 1924 i que encara competeixen en una base setmanal i molts dels seus membres participen en Fig. 17 RNCYC: Royal Northen & Clyde Yacht Club (1824-1857) el Gareloch, una Associació de Disseny. Abans de Gallardet blau amb una creu blanca completa. Al la seva fusió van tenir el seu major èxit per sepa- cantó, una àncora groga i al cantó inferior de l’asta rat; el 1886 el “Galatea” va ser el iot desafiant, un lleó groc, rampant, armat de blau. Corona reial representant el Royal Northern Yacht Club, i a la britànica, al centre. següent edició, el 1887, el desafiant fou el “Thistle” del Royal Clyde Yacht Club, tots dos derrotats pel “Mayflower” i “Volunteer”, respectivament, repre- sentants del New York Yacht Club.
186 187 Jaume Pérez i Alejandre
El Reial Club de Iots de l’Ulster (RUYC) és un club nàutic privat de la ciutat de Bangor, al comtat de Down, Irlanda del Nord (Regne Unit). Fundat amb el nom de Club de Iots de l’Ulster, rebé el patronat de la corona britànica el 1869, pel que incorporà el terme Reial al nom.
Fig. 18 RUYC: Royal Ulster Yacht Club (1890) Gallardet blau, amb l’escut nord-irlandès al centre òptic
Els socis del club arboren, com a pavelló nacional, un pavelló especial per a embarcacions d’esbarjo específic del club.
Fig. 18a
El Reial Esquadró de Iots de Sydney (RSYS) és un club de iots ubicat en el suburbi de Kirribilli, al nord de la ciutat australiana de Sydney, a Nova Gal·les del Sud. El Reial Esquadró fou original- ment fundat quan dinou regatistes van complir el desig de l’Honorable William Walken el 8 de juli- ol de 1862, de formar un club nàutic australià. El 1863 rebé l’autorització de la corona britànica per a utilitzar la denominació de Reial Esquadró. Fig. 19 RSYS: Royal Sydney Yacht Squadron (1862) Gallardet blau amb una creu blanca completa, i al cantó, Corona reial de Sant Eduard. s t u d i s 23 • E p a r a t g e 186 187 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
El Club Nàutic Mercury Bay (MBBC) és un club nàutic privat situat a Whitianga, població de l’Illa Nord de Nova Zelanda.
El club saltà a la fama al 1988, quan Michael Fay presentà un desafiament en nom d’aquest petit club nàutic a la Copa América de Vela, convertint- lo en Club desafiant a la 27ª edició de dita compe- tició. Michael Fay com armador i Bruce Farr, com Fig. 20 MBBC: Mercury Bay Boating Club (1987) Gallardet blanc amb les lletres “M” i “B” estilitza- dissenyador del iot, construïren una embarcació de des; la primera en negre i la segona vermella. 27,43 metres d’eslora i 46,78 metres de pal major, que ha passat a la història amb el sobrenom de Big Boat, (Gran Bot), encara que el seu veritable nom era “New Zealand KZ1” (KZ 1). Després de perdre davant el “Stars & Stripes” (US 1), el club defensor del Club de Iots de San Diego, del iot fou donat al Museu Marítim Nacional de Nova Zelanda, i es troba exposat al Viaducte Basin d’Auckland.
Fig. 20a
La Companyia de la Vela (CDV) és un club nàu- tic privat situat a la ciutat italiana de Venècia.
Aquesta companyia fou fundada al 5 de maig de 1911 com Yacht Club Veneziano, posteriorment, Fig. 21 CDV: Compagnia Della Vela (1911) canvià de nom a l’actual al 1919. Gallardet vermell amb una creu blanca completa. El cantó de color verd. El 1933, el rei d’Itàlia, Víctor Manuel III l’hi con- cedí el privilegi de permetre als seus socis arborar com a pavelló nacional el pavelló de guerra d’Itàlia, i l’hi atorgà el títol de “Reial”, passant a anome- nar-se Reale Compagnia della Vela, però el canvi al règim republicà el 1948 l’hi retirà el títol.
Fig. 21a
188 189 Jaume Pérez i Alejandre
El Club de Iots Punta Ala (YCPA) és un club pri- vat amb objectius esportius situat a Punta Ala, una localitat de Castiglione della Pescaia, a la Província de Grosseto (Itàlia). Fou el club desafiant Challenge( of Record) en la Copa América de 2000, amb el iot “Luna Rossa” (número de vela ITA-45 de la Clas- se Internacional Copa Amèrica), de l’equip Prada Challenge, perdent davant el club defensor, el Re- ial Esquadró de Iots de Nova Zelanda. Fig. 22 YCPA: Yacht Club Punta Ala (1976) Gallardet blau ribetada de groc amb una gavina groga, estilitzada, volant a l’asta.
El Club Nàutic de Roma (CNR) és un club nàu- tic privat de recent creació, fundat al novembre de 2006 i situat a la capital italiana de Roma. El club s’ha convertit en el Challenger Of Record, es a dir, club aspirant i desafiant, de la pròxima edició de l’America’s Cup.
Fig. 23 CNR: Club Nautico di Roma (2006) Gallardet blau amb una creu groga completa ribe- tada de vermell. s t u d i s 23 • E p a r a t g e 188 189 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
Palmarès: Quadre Històric de la America’s Cup ( 1851-2010 )
Nota: L’any 1851, no comptabilitza al Palmarès de la Competició perquè va ser la seva regata fundacional.
190 191 Jaume Pérez i Alejandre
Altres Clubs Nàutics Aspirants A La Copa Amèrica:
Fig. 24 YCI: Yacht Club Italiano (1879) - ITA Gallardet vermell amb una creu blanca completa, i al centre l’escut de Savoia.
Fig. 25 StFYC: Saint Francis Yacht Club (1927) - USA Gallardet tricolor, dividit en quatre triangles iguals. Al centre; primer, un triangle blau contra- posat d’un de vermell. A la part superior i inferior, dos triangles blancs amb una estrella vermella de cinc puntes, cadascun.
Fig. 26 YCCS: Yacht Club Costa Smeralda (1967) - ITA Gallardet blau, amb una creu blanca en llunell, amb el centre de vermell.
Fig. 27 SFYC: San Francisco Yacht Club (1869) - USA Gallardet tricolor, dividit en quatre triangles iguals. Al centre; primer, un triangle blanc amb una estrella vermella de cinc puntes, contraposat d’un de blau amb una estrella blanca de cinc puntes. A la part superior i inferior, dos triangles vermells. s t u d i s 23 • E p a r a t g e 190 191 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
Fig. 28 MRYC: Monte Real Club de Yates (1964) - ESP Gallardet bicolor. Partit; primer, blanc amb una creu, en Paté, vermella, i segon, de vermell.
Fig. 29 RYCCS: Reale Yacht Club Canottieri di Savo- ia (1893) - ITA Gallardet blau amb una creu blanca completa amb l’escut de la regió de Savoia.
Fig. 30 RCYC: Royal Cape Yacht Club (1905) - RSA Gallardet bicolor. Partit; primer, vermell amb una àncora blanca muntada d’una Corona reial brità- nica daurada, i segon, de blau.
Fig. 31 RCNV: Real Club Náutico de Valencia (1903) - ESP Gallardet blanc amb una creu blava ribetada de daurat. Al centre, un escussó daurat i ovalat amb un rat-penat negre. Al cantó, Corona reial espa- nyola daurada.
Fig. 32 KYC: Kieler Yacht-Club (1891) - GER Gallardet blanc amb una creu negre ribetada de vermell.
192 193 Jaume Pérez i Alejandre
Fig. 33 SYC: Sausalito Yacht Club (1942) - USA Gallardet blau amb una estrella blanca ribetada de vermell, al centre òptic.
Fig. 34 RCNB: Reial Club Nàutic de Barcelona (1876) - ESP Gallardet blau. Al centre, escut d’armes de S.M. Alfons XII. Al cantó, la bandera marítima de la ciutat de Barcelona; quarterat en creu; de blau, blanc, groc i vermell.
Conclusions:
Hem pogut veure en aquest petit recull vexil·lològic, que les insígnies identificatives dels clubs nàutics d’arreu, que no només són un disseny estètic sinó també una imatge corporativa d’una entitat esportiva.
Representen, en un tros de roba, tot un ventall de símbols de caràcter polític, monàrquic, al·legòric, social, esportiu, etc.
Com a conclusió, crec que hem de continuar recopilant tot tipus de banderes i banderoles de tipologia marítima, perquè son, encara que no ens n’adonem, molt a prop nostre, ja que hi vivim en un país amb molta tradició nàutica i marítima, ja sigui com a mode de vida, o bé com a nivell, merament, esportiu. Sort i bona feina.
Bibliografia:
Giorgetti, Franco. Historia y Evolución de los yates de regata: Copa América, desde su inicio a Valencia 2007. LIBSA, 2004 Bontempelli, Luca. Regatas (Copa de América 2007). A. Asppan, S.L. 2005 Vaquerizo Romero, Félix. Manual de Heráldica. Trigo Ediciones, S.L. 2000 VV.AA. Diccionaris de l’Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana. 2007 s t u d i s 23 • E p a r a t g e 192 193 Recull vexil·lològic a la 33ª Copa de l’Amèrica de Vela
Internet: http://en.wikipedia.org/wiki/America%27s_Cup http://www.americascup.com/es/index.html http://www.ggyc.com/ http://www.nautique.org http://www.rnzys.org.nz http://www.ycpa.it http://www.sdyc.org http://www.compvela.com http://au.geocities.com/mercurybayo4 http://www.rpyc.com.au http://www.nyyc.org http://www.rsys.com.au http://www.royalthames.com http://www.rys.org.uk http://www.ruyc.co.uk http://www.rcyc.ca
194 195