Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Redacció i tractament de les dades :Guillem Mas i Irene Figueroa
Coordinador dels mostrejos : Enric Madrenas
Fotografia de portada: Chromodoris luteorosea (Antoni López-Arenas)
Observadors : Lluís Aguilar (LA), Marc Bosch (MB), Miquel Codina (MC), Josep Maria Dacosta (JD), Irene Figueroa (IF), Antoni López-Arenas (AL), Àlex Lorente (LO), Enric Madrenas (EM), Guillem Mas (GM), Elisenda Navarro (EN), Àlbert Ollé (AO), Josep Lluís Peralta (JP), Miquel Pontes (MP).
Agraïments : El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya agraeix a Àlex Lorente, tècnic marí del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, haver fet possible la realització dels mostrejos i haver posat a la nostra disposició el suport logístic necessari. A Salvador Coll, Joaquim, Sílvia Guix i Àlex Lorente, els patrons de l’embarcació del Parc, pel suport donat en els mostrejos. A la Sílvia Guix i al Manel González per posar a disposició del GROC la seves embarcacions particulars en dos casos en què no va ser possible utilitzar l’embarcació del Parc.
2
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
1 ÍNDEX
1 ÍNDEX ...... 4 2 INTRODUCCIÓ...... 6 3 ANTECEDENTS ...... 7 4 OBJECTIUS...... 8 5 METODOLOGIA ...... 9
5.1 ZONA D’ESTUDI...... 9
5.2 PROTOCOLS DE MOSTREIG ...... 13
5.2.1 PROTOCOL QUANTITATIU ...... 14
5.2.2 PROTOCOL QUALITATIU...... 19
5.2.3 TRACTAMENT DE LES DADES ...... 20
6 RESULTATS...... 21
6.1 ESPÈCIES OBSERVADES ...... 21
6.2 ANÀLISI TEMPORAL...... 27
6.3 ANÀLISI ESPACIAL...... 29
6.3.1 PER HÀBITAT ...... 29
6.3.2 PER RANG DE PROFUNDITAT...... 32
6.4 ANÀLISI PER ESPÈCIES...... 33
6.4.1 CRATENA PEREGRINA...... 34
6.4.2 HYPSELODORIS TRICOLOR ...... 36
6.4.3 DIAPHORODORIS LUTEOCINCTA ...... 38
7 DISCUSSIÓ...... 40 7.1 CATÀLEG D’OPISTOBRANQUIS ...... 40
7.2 ANÀLISI QUANTITATIU ...... 41
7.2.1 ANÀLISI TEMPORAL...... 41
7.2.2 ANÀLISI PER RANG DE FONDÀRIA ...... 42
7.2.3 ANÀLISI PER HÀBITAT...... 43
7.3 ANÀLISI PER ESPÈCIES...... 43
3
8 CONCLUSIONS ...... 44 9 BIBLIOGRAFIA...... 45 10 ANNEXES ...... 46
10.1 ANNEX 1. INVENTARI ACTUALITZAT...... 46
10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES ...... 51
4
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
2 INTRODUCCIÓ
El GROC és una entitat sense ànim de lucre, creada a principis de 2010 amb els objectius fundacionals d’aprofundir en el coneixement dels opistobranquis del mar català, fer arribar aquesta informació a la ciutadania i al món científic, i conservar els seus hàbitats.
Els objectius científics de l’entitat passen per determinar la distribució geogràfica i batimètrica de cada espècie, establir els seus patrons fenològics i extreure informació sobre les preferències, selecció i ús de l’hàbitat amb la finalitat de poder conservar millor les seves poblacions i la biodiversitat dels ecosistemes marins a llarg termini.
Els opistobranquis són un grup d’organismes que per les seves característiques podrien ser utilitzats com a bioindicador de l’estat de conservació del fons marí, de pertorbacions o impactes ambientals i fins i tot del canvi climàtic. Aquestes característiques són:
• Gran diversitat d’espècies (205 a Catalunya),
• Facilitat d’identificació de cadascuna d’elles de manera visual per caràcters externs,
• Alimentació altament diversa a nivell de grup, però molt especialistes a nivell d’espècie,
• Es poden mostrejar de manera senzilla.
5
3 ANTECEDENTS
A Catalunya hi ha registrades fins al moment 205 espècies d’opistobranquis (Ballesteros, 2007) que, tenint en compte la longitud de la costa catalana i comparat amb dades publicades d’altres regions costaneres de la Península Ibèrica, es pot concloure que les costes catalanes són molt riques en biodiversitat d’opistobranquis i que el grau de coneixement adquirit sobre la diversitat d’aquest grup és molt elevat.
El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya realitza des del 2008 una sèrie mostrejos d’opistobranquis a diversos punts del litoral català, entre els quals hi ha els seguiments a la punta del Ferro (L’Escala) i a la cala d’Aiguafreda (Begur), situats a uns 8 quilòmetres al nord i al sud respectivament de les Illes Medes. El llistat d’opistobranquis de la Punta del Ferro arriba fins a les 65 espècies, mentre que el de la cala d’Aiguafreda arriba a les 68.
Fins l’any 2009 a les Illes Medes s’hi havien citat un total de 46 espècies d’opistobranquis segons la bibliografia existent (Altimira, 1981 i Ros, 1984) i les dades del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya (Ballesteros, 2007).
El juliol de 2010 el GROC va iniciar una sèrie de mostrejos preliminars a diferents punts de les Illes Medes per determinar el punt de l’arxipèlag amb una major diversitat d’opistobranquis, en els quals es varen observar 15 noves espècies per les illes (GROC, 2010) fent arribar el còmput global fins a les 61.
6
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
4 OBJECTIUS
Els objectius que s’aborden en el present estudi són:
• Actualitzar el catàleg d’opistobranquis de les illes Medes amb noves dades . Es realitzarà una actualització del catàleg d’opistobranquis amb les observacions realitzades durant el 2011.
• Iniciar l’obtenció de dades quantitatives per caracteritzar a llarg termini les poblacions d’opistobranquis en funció de la fondària, els hàbitats i l’època de l’any . Les dades obtingudes al 2010 no permetien realitzar una caracterització de la distribució i abundància d’opistobranquis en l’espai ja que es van mostrejar punts d’immersió diferents, es va aplicar diferent esforç de mostreig i no es va realitzar durant un cicle anual complet.
• Iniciar l’obtenció de dades quantitatives per definir, a llarg termini, els patrons anuals de distribució i abundància de les espècies més freqüents .
• Validar el protocol de seguiment quantitatiu. La validació del protocol emprat permetria comparar els resultats obtinguts entre diferents anys i punts de mostreig.
7
5 METODOLOGIA
5.1 ZONA D’ESTUDI
La zona on es va dur a terme el seguiment d’opistobranquis va ser l’àrea coneguda com Tascons Petits ( Mapa 1), un illot situat al sud de l’arxipèlag, a recer de tramuntana i amb un perfil abrupte que assoleix els 40 metres de fondària a ben poca distància de la línia de costa. En aquest punt hi ha una gran activitat de busseig comercial gairebé durant tot l’any, ja que en aquest punt hi ha dues boies per practicar la immersió amb escafandra autònoma: una pels centres d’immersió i una pels bussejadors particulars. En aquest sentit el 2011 es varen realitzar 5.944 immersions en aquest punt, 5.301 a través dels centres i 643 per part de particulars.
El rang ampli de fondàries i un desnivell submarí regular i poc pronunciat a la base d’aquest illot van ser determinants alhora d’escollir-lo com a punt de mostreig, doncs a la gran diversitat d’hàbitats se li afegeix que aquests presenten una amplitud suficient com per poder ser ben diferenciats i delimitats. A més, està protegit del vent dominant del nord, cosa que permet mostrejar fins i tot amb tramuntana de certa entitat.
Els fons marins de Tascons Petits són eminentment rocosos i estan recoberts per diverses comunitats algals i animals que es corresponen a 10 tipologies d’hàbitats diferents 1 ( Taula 1).
A part, durant el 2011 també es varen realitzar dues immersions fora de Tascons Petits: una a les Ferrenelles i un al Medallot.
1 La classificació dels hàbitats utilitzada en aquest estudi es basa en el CORINE biotopes manual de la Unió Europea, adaptat a Catalunya pel Manual dels hàbitats de Catalunya, Volum 1. Hàbitats litorals i marins (Generalitat de Catalunya, 2008). No obstant, en la llegenda dels mapes s’utilitza la nomenclatura de la cartografia bionòmica de les Illes Medes (Gili, 1984). A la Taula 1 s’indiquen les correspondències entre les dues nomenclatures.
8
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
Taula 1. Llistat dels hàbitats presents a la zona d’estudi segons el CORINE biotopes manual i la seva correspondència amb els hàbitats del mapa bionòmic de les Illes Medes.
Codi Nom hàbitat CORINE Hàbitats del mapa bionòmic
11.2211+ Fons detrítics costaners Fons de cascall amb comunitats del detrític costaner
11.2412+ Fons infralitorals rocosos, batuts Comunitats d'algues fotòfiles de per l'onatge i ben il·luminats, port baix sense Cystoseira
11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, Comunitats d'algues fotòfiles ben il·luminats, sense algues erectes fucals
11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i Comunitats amb barreja d'algues mitjanament il·luminats, sense fotòfil·les i esciàfil·les algues fucals (hemiesciàfil·les)
11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts Comunitats d'algues esciàfil·les per l'onatge i poc il·luminats dels sobreploms superficials
11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i Comunitats de coral·ligen de poc il·luminats sobreploms i entrada de Coves (mosaic d’esponges)
11.2421+ Fons circalitorals rocosos no Comunitats de precora·lígen concrescionats, dominats per dominades per algues esciàfil·les algues, sense Cystoseira
11.2422+ Fons circalitorals rocosos no Comunitats de precora·lígen concrescionats, colonitzats dominades per animals sobretot per animals
11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, Comunitats de coral·ligen sense circalitoral gorgònies, dominades per algues calcàrees
11.2512+ Coral·lígen amb gorgònies, Comunitats de coral·ligen amb circalitoral gorgònies
9
Mapa 1. Mapa bionòmic de les Illes Medes amb la situació dels punts de les immersions realitzades el 2012 i de la zona d’estudi de Tascons Petits en el requadre, que es mostra ampliada en el mapa 2.
Medallot
Ferrenelles
Tascons Petits
10
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
11
5.2 PROTOCOLS DE MOSTREIG
El seguiment d’opistobranquis es va dur a terme localitzant els exemplars d’opistobranquis en el seu medi per mitjà de la immersió amb aire comprimit convencional. La identificació es va realitzar in situ o a través de les fotografies realitzades sota l’aigua. En cap cas es va realitzar recol·lecció de substrat o d’especímens per el seu posterior estudi al laboratori.
Les immersions es van realitzar amb una freqüència mensual, sempre amb un període mínim de 15 dies entre immersions per tal d’obtenir informació fenològica rigorosa. En total es varen realitzar 13 immersions o mostrejos des de gener a desembre de 2011 ( Taula 2) en els quals hi van participar 12 persones diferents.
Es van aplicar, de manera simultània, dos protocols de mostreig complementaris entre ells a cada immersió:
• Mostreig quantitatiu . Dos submarinistes anotaven tots els exemplars observats aplicant el mateix esforç en cada mostreig al llarg del temps. Es va aplicar en 11 de les 13 immersions.
• Mostreig qualitatiu : Quatre submarinistes anotaven totes les espècies observades sense tenir en compte l’esforç de mostreig. Es va aplicar en totes les 13 immersions.
Taula 2. Dates i personal que va participar en els mostrejos realitzats el 2011
Punt Immersió Mostreig Mes Data Mostreig qualitatiu quantitatiu Gener 15/1 Ferrenelles - EM, GM, IF, MP, AO, MC Febrer 12/2 Tascons Petits GM, IF EM, MP, AO, MB Març 26/3 Tascons Petits GM, IF EM, MP, AO Abril 30/4 Ferrenelles GM, MB EM, JD, JP, AO Maig 14/5 Tascons Petits GM, EN EM, MP, AO, JP Juny 4/6 Tascons Petits GM, AL MP, JD, AO Juliol 2/7 Tascons Petits GM,/ MB EM, MP, AO, JD 6/8 El Medallot - EM, GM, IF, JP, AO, AL, LO Agost 16/8 Tascons Petits GM, MB EM Setembre 3/9 Tascons Petits GM, IF EM, AL, EN, MB Octubre 22/10 Tascons Petits GM, IF EM, JP, AO, MP Novembre 12/11 Tascons Petits GM, IF EM, JP, LA, MP Desembre 10/12 Tascons Petits GM, MB EM, JP, AO
12
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
5.2.1 PROTOCOL QUANTITATIU
Els objectius d’aplicar un protocol quantitatiu en el seguiment a Tascons Petits es basa en la necessitat d'obtenir dades comparables al llarg dels anys i entre zones per tal de:
• Establir patrons fenològics anuals de les espècies.
• Definir la riquesa, l’abundància relativa i la diversitat d’opistobranquis per a cada hàbitat i rang de fondària.
• Comparar, amb el temps, els resultats de Tascons Petits amb els obtinguts en d’altres punts on s’apliqui el mateix protocol.
• Validar el protocol per establir una metodologia de mostreig estàndard a tots els punts de mostreig de seguiments quantitatius del GROC.
Per aconseguir aquestes dades comparables era necessari assegurar el mateix esforç de prospecció en totes les immersions, i per això es van definir uns paràmetres concrets que es van aplicar cada vegada que es va realitzar el seguiment d’opistobranquis: superfície de mostreig fixa, temps d’immersió i número d’observadors definit, i experiència equivalent en la identificació i troballa d’opistobranquis.
Àrea de mostreig: Per fixar l’àrea de mostreig es va escollir el mètode de transsecte lineal, consistent en recórrer una distància determinada i anotar tots els opistobranquis observats en una franja d’un metre d’amplada. La longitud del transsecte era de 92 metres.
Sempre es va realitzar el mateix itinerari submarí: començant just a la superfície i arribant als 30 metres de fondària ( Mapa 2), passant per tots els habitats descrits en la Taula 1. El transsecte era rectilini i s’orientava perpendicularment al gradient de fondària per incloure el màxim nombre d’hàbitats i observar el major nombre d’espècies d’opistobranquis possible. La referència de l’inici del transsecte a la superfície era la petita roca situada al sud-est de l’illot de Tascons Petits i es nedava pel fons en direcció a la boia d’immersió dels Centres d’Immersió de Tascons, és a dir de 210º respecte al nord.
Cal tenir en compte que al mes d’abril el seguiment es va realitzar a Ferrenelles i no a Tascons perquè les condicions del mar no ho permetien. En els anàlisis realitzats s’assumeix que aquell mostreig a Ferranelles és equivalent al de Tascons donat que els dos punts es troben separats menys de 200 metres i tenen la mateixa orientació, rangs de fondària i hàbitats. Simplement no es varen tenir en compte els opistobranquis observats en la Posidonia oceanica , ja que és un hàbitat no present a Tascons.
Durada: La durada del mostreig era de 70 minuts, que s’invertien en realitzar dos transsectes paral·lels (considerats rèpliques), separats una desena de metres: un de baixada i un de pujada. Per tant, s’invertien 35 minuts en realitzar cada una de les dues rèpliques.
13
Durant els 35 minuts es nedava tant a prop del fons com era possible, a una velocitat lenta i constant (d’uns 2 m./min.) realitzant parades a punts representatius dels diferents hàbitats al llarg del transsecte.
Les observacions realitzades fora d’aquests 70 minuts eren considerades com a observacions del protocol qualitatiu.
Mapa 2. Recorregut del transsecte a Tascons Petits. La llegenda és la mateixa que el Mapa 1.
Nombre d’observadors i experiència: El mostreig era dut a terme per una parella d’observadors que buscaven opistobranquis activament durant el temps establert al llarg del transsecte. Per tal que l’esforç de mostreig fos el més constant possible entre les immersions, es va designar un observador principal que va participar en totes les
14
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
immersions i un observador secundari que no era fix, però prèviament s’havia comprovat que tots els observadors que van participar tenien un coneixement comparable sobre la identificació d’opistobranquis i una capacitat equivalent per localitzar-los.
Una tercera persona formava part de l’equip, però la seva funció era només prendre fotografies d’aquells exemplars que la parella d’observadors tenia dubtes en la seva identificació o per enregistrar observacions d’opistobranquis interessants. D’aquesta manera, els observadors no perdien temps fent fotografies i podien invertir el temps en la cerca d’exemplars.
Presa de dades : Per a cada exemplar d’opistobranqui observat al llarg del transsecte s’anotava la informació següent:
1. Nom científic de l’espècie : Es van identificar tots els individus a nivell d’espècie, exceptuant aquelles espècies impossibles de diferenciar per caràcters morfològics externs. En aquest cas, s’anotaven els noms de les diferents espècies possibles.
2. Profunditat : S’anotava, en metres, la profunditat a la que es trobava l’individu.
3. Inclinació : S’anotava la inclinació de la superfície (no la del seu substrat concret) on es localitzava l’individu segons les següents opcions: horitzontal (entre 0 i 35º), inclinat (entre 36 i 65º), vertical (entre 66 i 90º), extraplom (entre 91 i 120º), sostre (entre 121 i 180º), infralapidícola (sota d’una pedra) o orifici (dins un forat o escletxa).
4. Hàbitat : El tipus d’hàbitat es va determinar a partir del Manual dels Hàbitats de Catalunya d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea ( Taula 1). Donada la dificultat per identificar els hàbitats, no totes les observacions van incloure aquesta dada.
5. Substrat : Quan es podia identificar s’anotava sobre quin substrat es trobava cada opistobranqui. En el cas que estigués sobre un altre ésser viu, s’anotava preferentment l’espècie o, com a mínim, el grup taxonòmic al qual pertanyia.
6. Observacions : Si s’observava amb claredat, s’anotaven dades sobre el comportament de l’individu respecte a l’alimentació, la realització de còpules, presència de postes, desplaçament, etc...
També s’anotava informació sobre malformacions, presència de paràsits o variacions en la coloració.
En el cas que s’observessin individus realitzant la posta es prenia una fotografia per tal de realitzar un catàleg i intentar confirmar la presència o absència de determinades espècies, difícils d’observar, a partir de les seves postes.
Amb les dades preses durant els mostrejos quantitatius es va realitzar una anàlisis de l’abundància, la riquesa i la diversitat d’opistobranquis respecte a factors temporals (mes) i espacials (profunditat i tipologia d’hàbitat).
15
• Riquesa biològica: la riquesa biològica (o diversitat alfa), entesa com el número d’espècies, es va calcular per les següents variables: mes, hàbitat i rang de fondària.
• Abundància: l’abundància, entesa com el número total d’individus, es va calcular per les següents variables: mes, hàbitat i rang de fondària.
• Diversitat biològica: la diversitat biològica es va estimar amb l’índex de diversitat de Shannon, que integra tant el número d’espècies observades (riquesa) com el nombre d’individus de cadascuna d’elles (abundància). Es va calcular aquest índex en funció de les següents variables mes, hàbitat i rang de fondària.
Variables temporals Variables espacials Al llarg de l’any En fondària Per hàbitat
Nº espècies per rangs de Nº espècies per Riquesa Nº espècies per mes 5 m. de fondària hàbitat CORINE
Nº exemplars per rangs Nº exemplars per Abundància Nº exemplars/mes de de 5 m. de fondària hàbitat CORINE
Índex Shannon per rangs Índex Shannonper Diversitat Índex Shannon/mes de 5 m. de fondària hàbitat CORINE
Es van realitzar diferents proves estadístiques per analitzar:
• L'existència de diferències significatives entre els valors d'aquests tres paràmetres per a cadascuna de les variables. El p-valor indica la significació de les diferències per a cada un d’ells, existint diferències significatives quan el valor de la p és inferior a 0.05.
• L’existència de diferències en la comunitat d’opistobranquis per a cadascuna de les tres variables, és a dir, si la combinació d’espècies i/o individus varia en funció del mes, de la fondària i del tipus d’hàbitats. El p-valor indica la significació de les diferències per a cada un d’ells, existint diferències significatives quan el valor de la p és inferior a 0.05.
• Per l’anàlisi espacial calia tenir en compte que no s’havien prospectat de forma homogènia tots els rangs de fondària ni tots els tipus d’hàbitats. Per això va ser necessari realitzar unes correccions prèvies.
Pel què fa a la fondària, no es va realitzar el mateix esforç de prospecció a cada rang de fondària donat que, malgrat es mostrejava a velocitat constant, el relleu marí no té un pendent regular i homogeni. Per això els rangs amb més extensió varen ser també els
16
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
més mostrejats. Per corregir aquest error els resultats absoluts de riquesa i abundància es varen ponderar per l’extensió que ocupava cada rang de fondària, calculada per l’algoritme Pitàgores (h =c1 2+c2 2) on h é s la l’extensió real de cada rang, c1 l’amplitud de profunditat de cada rang (5 m.) i c2 l’extensió zenital entre les corbes de nivell calculada sobreposant el transsecte sobre el mapa batimètric de les Illes Medes ( Taula 3).
Taula 3. Càlcul de l’extensió de cada un dels rangs de fondària
Rang (m.) amplitud Extensió zenital Extensió real 0 a 5 5 m. 17,6 m. 18,3 m. 5 a 10 5 m. 13,1 m. 14,0 m. 10 a 15 5 m. 13,4 m. 14,3 m. 15 a 20 5 m. 7,8 m. 9,3 m. 20 a 25 5 m. 17,8 m. 18,5 m. 25 a 30 5 m. 15,3 m. 16,1 m. Total m 30,0 m. 85,0 m. 90,5 m.
En el cas dels hàbitats no va ser possible corregir l’error perquè no es va realitzar una immersió específica per caracteritzar el transsecte segons els hàbitats CORINE.
Per altra banda, amb les dades quantitatives es van representar gràficament les abundàncies individuals d’algunes espècies en funció de l’època de l’any, la fondària, l’hàbitat i la inclinació del substrat, com a mostra del què es pretén obtenir amb recolzament estadístic després de diversos anys de mostreig.
17
5.2.2 PROTOCOL QUALITATIU
Objectiu : L’objectiu d’aquest protocol és complementar el mostreig quantitatiu respecte a la riquesa d’opistobranquis, és a dir, localitzar espècies que no s’haguessin observat durant la realització del transsecte. En aquest sentit es va posar èmfasi en cercar les espècies menys freqüents i més difícils d’observar, com són les més críptiques o les de vida infralapidícola.
El percentatge d’espècies que s’observaven en el mostreig qualitatiu i que no s’havien observat en el quantitatiu es va utilitzar com a indicador de la fiabilitat i l’eficiència del protocol quantitatiu.
En aquest cas no es pretenia obtenir dades comparables, sinó augmentar el número d’espècies, per això no es va tenir en compte l’esforç de prospecció. En aquest protocol no cal tenir en compte l’àrea de mostreig, el temps d’immersió i el número d’observadors. L’única necessitat era que els observadors tinguessin els coneixements necessaris per identificar les espècies o, en el seu defecte, disposar d’una càmera per enregistrar les observacions.
Les dades també es varen utilitzar per actualitzar el catàleg d’opistobranquis de les Illes Medes.
Àrea de mostreig: El protocol es realitzava simultàniament i a la mateixa zona que el mostreig quantitatiu, de manera que els observadors tenien la llibertat de mostrejar qualsevol lloc al voltant de Tascons Petits.
Durada: La durada del mostreig no era fixa, sinó que depenia de l’aire que quedava a les ampolles dels observadors. La durada mitjana era d’uns 80-90 minuts.
Nombre d’observadors i experiència: El mostreig era dut a terme per un grup d’entre 3 i 6 persones, en funció de l’embarcació i la disponibilitat dels observadors del GROC.
Presa de dades : Les dades que es prenien en aquest protocol són:
1. Llistat d’espècies observades: S’identificaven els individus a nivell d’espècie i s’anotaven les espècies observades en forma de llista o bé es prenien fotografies per realitzar la llista a casa.
18
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
5.2.3 TRACTAMENT DE LES DADES
Totes les observacions realitzades, tant les del protocol quantitatiu com del qualitatiu, es van incorporar a la base de dades del GROC ( Imatge 1), una eina que permet una gestió àgil de les dades per tractar-les estadísticament amb el programari R.
Imatge 1. Aspecte de la base de dades del GROC
19
6 RESULTATS
6.1 ESPÈCIES OBSERVADES
En les tretze immersions realitzades el 2011 es varen localitzar un total de 1.517 opistobranquis, el 99,9% dels quals es van poder identificar a nivell d’espècie.
Únicament dos exemplars, corresponents a una mateixa espècie, no varen poder ser correctament identificats; es tracta d’un tàxon que el GROC ja ha localitzat, fotografiat i recol·lectat en altres punts de la costa catalana i que la seva morfologia externa no es correspon a cap de les espècies descrites fins ara a Catalunya. Per tant, o bé es tracta d’una nova espècie pel nostre litoral o bé és una variació crompatica d’alguna de les espècie ja descrites, en ambdos casos l’espècie pertanyeria al gènere Cuthona . A l’espera que els experts a qui s’han enviat les mostres es pronunciïn, temporalment se l’anomena Cuthona sp.1.
Imatge 2. Els dos exemplars de Cuthona sp.1 observats el 2011
Foto : Miquel Pontes Foto: Josep Lluís Peralta
També es va observar Diaphorodoris luteocincta var. Reticulata, una variant ja coneguda de l’espècie, caracteritzada per la coloració del dors, que presenta taques vermelles enlloc del blanc que caracteritza la varietat habitual D.papillata. var. alba . En aquest cas, l’observació es va enregistrar com una varietat i no com una nova espècie.
Comptabilitzant doncs, els individus Cuthona sp.1 com a espècie, es varen identificar 61 espècies diferents d’opistobranquis ( Taula 4) en les 13 immersions del 2011: 4 de l’ordre Anaspidea , 5 de l’ordre Sacoglossa , 2 de l’ordre Pleurobranchaecea i 38 de l’ordre Nudibranchia (18 de l’infraordre Doridina , 5 de Dendronotina i 16 d’ Aeolidina ). A tall il·lustratiu s’han inclòs fotografies de les espècies observades durant els mostrejos a l’Annex 10.2.
Segons les fonts consultades, 19 d’aquestes espècies no havien estat citades a les illes Medes anteriorment, de manera que representen noves espècies per l’arxipèlag (amb asterisc “ *” a la Taula 4).
20
Seguiment i actualització del catàleg dels opis tobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Resultats preliminars 2010
Taula 4. Espècies observades durant els mostrejos de 2011 a les illes Medes ( * noves cites).
Aplysia parvula Diaphorodoris papillata Hypselodoris orsinii Armina neapolitana* Dondice banyulensis Hypselodoris picta Berghia coerulescens Doto coronata* Hypselodoris tricolor Berthella plumula* Doto floridicola* Hypselodoris villafranca Bosellia mimetica Doto koenneckeri Marionia blainvillea Calmella cavolini Elysia gordanae* Onchidoris neapolitana Caloria elegans Elysia viridis Onchidoris pusilla* Chromodoris britoi* Eubranchus farrani Peltodoris atromaculata Chromodoris krohni Facelina coronata* Placida cremoniana* Chromodoris luteorosea Facelina rubrovittata Placida dendritica* Chromodoris purpurea Facelinopsis marioni Polycera quadrilineata Cratena peregrina Favorinus branchialis* Spurilla neapolitana* Crimora papillata Flabellina affinis Thuridilla hopei Cuthona caerulea Flabellina babai* Trapania lineata Cuthona genovae* Flabellina ischitana Trapania maculata* Cuthona ocellata Flabellina lineata Tritonia lineata* Cuthona sp.1* Flabellina pedata Tritonia manicata Dendrodoris grandiflora Haminoea hydatis Tritonia nilsodhneri Dendrodoris limbata Hancockia uncinata Tritonia striata Diaphorodoris luteocincta Hermaea variopicta* Umbraculum umbraculum* (varietats alba i reticulata) Hypselodoris fontandraui
Amb aquests 19 nous registres el catàleg d’opistobranquis de les Illes Medes arriba a les 80 espècies ( Taula 5), el què representa el 39% de totes les espècies d’opistobranquis citades a Catalunya: 4 de Cephalaspidea , 5 d’ Anaspidea , 8 de Sacoglossa , 2 d’ Umbraculacea , 3 de Pleurobranchaecea i 58 de Nudibranchia (26 Doridina , 9 Dendronotina , 1 Arminina i 22 Aeolidina ).
A nivell de percentatges, el grup més ben representat és el dels anaspideus o llebres de mar, amb 5 de les 7 espècies catalanes presents a les Illes Medes, seguit pels sacoglossos o xucladors de saba (8 de 14), i dels notaspideus o llimacs de mar amb brànquies laterals (5 de 10). Els nudibranquis, tot i representar gairebé tres quartes parts de les espècies d’opistobranquis de les illes Medes, representen només el 50 % de totes les espècies citades al litoral català.
21
Taula 5. Espècies d’opistobranquis observades a les illes Medes acumulades fins l’any 2011, respecte a la llista actualitzada dels opistobranquis de les costes catalanes (Ballesteros, 2007).
Catalunya (a 2007) Medes (a 2011) % Medes O. Cephalaspidea 36 4 11,1% O. Anaspidea 7 5 71,4% O. Sacoglossa 14 8 57,1% O. Notaspidea 10 5 50,0% SO. Umbraculacea 2 2 100,0% SO. Pleurobancheacea 8 3 37,5% O. Nudibranchia 115 58 50,4% SO. Doridina 55 26 47,3% SO. Dendronotina 14 9 64,3% SO. Arminina 4 1 25,0% SO. Eolidina 42 22 52,4% TOTAL 205 80 39,0%
Figura 1. Evolució del número absolut acumulat d’espècies observades a les Illes Medes respecte el total de Catalunya al llarg dels 2 anys de seguiment per cada ordre d’opistobranquis. El percentatge fa referència a les espècies observades de cada ordre respecte al total de Catalunya.
120 115
Medes 2009 Medes 2010 Medes 2011 Catalunya 100
80
58 60 44
40 36 33
20 14 8 10 5 5 7 5 4 4 4 4 2 4 2 3 0 O. Cephalaspidea O. Anaspidea O. Sacoglossa O. Notaspidea O. Nudibranchia 11,1% 71,4% 57,1% 68,8% 50,4%
22
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Figura 2. Espècies amb més de 3 exemplars observats durant el 2011
Número d'exemplars 0 50 100 150 200 250 300
Cratena peregrina 267 Flabellina pedata 209 Hypselodoris tricolor 134 Flabellina affinis 110 Dondice banyulensis 77 Diaphorodoris papillata 74 Cuthona caerulea 70 Calmella cavolini 52 Facelinopsis marioni 52 Diaphorodoris luteocincta 46 Thuridilla hopei 41 Flabellina ischitana 40 Peltodoris atromaculata 33 Doto koenneckeri 27 Elysia viridis 23 Bosellia mimetica 22 Chromodoris krohni 22 Tritonia striata 22 Hypselodoris fontandraui 20 Cuthona ocellata 15 Tritonia nilsodhneri 14 Berghia coerulescens 13 Hypselodoris orsinii 13 Armina tigrina 10 Placida dendritica 10 Flabellina babai 9 Crimora papillata 8 Aplysia parvula 6 Cuthona genovae 6 Doto floridicola 6 Elysia gordanae 6 Caloria elegans 5 Flabellina lineata 5 Cuthona sp.1 4 Marionia blainvillea 4 Tritonia manicata 4
23
Entre les observacions realitzades el 2011, més enllà de representar o no noves cites per a les Illes Medes, destaquen les següents per la seva baixa freqüència d’aparició al litoral català:
A. Tritonia lineata : segona observació a Catalunya i primera cita per les Illes Medes. Localitzada a Tascons Petits el 22 d’octubre per Guillem Mas. Es trobava a 25 metres de fondària, sobre un fons de coral·ligen sense gorgònies dominat per algues calcàries.
B. Armina neapolitana: segona observació a Catalunya i primera espècie del subordre per l’arxípelag de les Illes Medes. El 6 d’agost de 2011 Àlex Lorente va localitzar una desena d’exemplars als fondals del Medallot, a 40 metres de fondària, sobre un fons de sorra gruixuda.
C. Haminoea hydatis: espècie de cefalaspideu ja observada anteriorment a les Medes, però molt poc habitual en el conjunt de Catalunya. Localitzada per Marc Bosch a Tascons Petits el 3 de setembre entre algues fotòfil·les a 5 metres de fondària.
D. Berthella plumula: notaspideu pleurobranqui poc habitual, localitzat per Enric Madrenas sota una pedra a 18 metres de fondària a Tascons Petits el 9 de setembre.
E. Hermaea variopicta: espècie de l’ordre Sacoglossa, poc freqüent, localitzada per Irene Figueroa sobre algues calcàries en un petit orifici a 4 metres de fondària, a la zona de Tascons Petits el 12 de novembre.
F. Placida cremoniana: un altre sacoglós molt vistós i difícil de localitzar, observat per Irene Figueroa el 3 de setembre a Tascons Petits sobre d’un Codium vermillara a 18 metres de fondària.
24
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
A. Tritonia lineata B. Armina neapolitana
C. Haminoea hydatis D. Berthella plumula
E. Hermaea variopicta F. Placida cremoniana
25
6.2 ANÀLISI TEMPORAL
Al llarg dels 11 mostrejos quantitatius es varen observar un total de 1.276 exemplars d’opistobranquis corresponents a 51 espècies diferents. Totes varen ser identificades a nivell d’espècie excepte la Cuthona sp. 1 anteriorment comentada.
La fiabilitat del seguiment quantitatiu va resultar ser molt elevada, ja que amb aquest tipus de mostreig, aplicat per dues persones sobre un espai delimitat, es varen observar el 91% de totes les espècies detectades sumant aquest mostreig amb el qualitatiu. El mostreig qualitatiu, dut a terme per una mitjana de quatre persones sense limitacions espacials, va aportar 6 espècies que no havien estat detectades en el mostreig quantitatiu, però 4 d’aquestes ( Berthella plumul a, Dendrodoris grandiflora , Onchidoris pusilla i Onchidoris neapolitana ) es van localitzar sota pedres, un hàbitat no prospectat en el mostreig quantitatiu. Per tant, sense tenir en compte aquestes espècies difícilment detectables en un mostreig quantitatiu, la fiabilitat arriba al 96%.
L’espècie més abundant va ser Cratena peregrina amb 251 exemplars (un 19,7% de les observacions), que va ser detectada en tots els mesos. A part d’aquesta, 4 espècies més també varen ser observades en tots els mostrejos: Flabellina pedata , Hypselodoris tricolor , Flabellina affinis , Cuthona caerule a i Calmella cavolinii .
L’abundància mitjana observada al llarg dels mostrejos va ser de 116 exemplars per mostreig, però presenta diferències molt significatives entre els mesos ( p-valor > 0,001). A nivell gràfic s’observa com la distribució no mostra un patró clar ( Figura 3. ) i s’alternen pics d’elevada abundància (febrer, el maig, l’agost o el desembre) amb mesos més fluixos (abril, juliol i setembre). El més de desembre va ser el que va presentar un màxim número d’exemplars d’opistobranquis (199), mentre que el més pobre en aquest sentit va ser l’abril (73).
Figura 3. Abundància total d’opistobranquis per mes. En vermell la línia de tendència.
250
200 199 150 157 157 145 100 109 92 97 89
Número d'exemplars . d'exemplars Número 79 79 50 73
0 feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Mesos
26
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Pel què fa a la riquesa , la mitjana mensual va ser de 22,7 espècies per mostreig, amb un màxim de 25 als mesos de febrer, març, maig, octubre i desembre, i un mínim de 18 al mes de novembre i de 19 al mes de juliol. Segons les anàlisis estadístiques no existeixen diferències significatives en la riquesa entre mesos, és a dir, que es manté el número d’espècies constant al llarg de l’any amb petites variacions no són rellevants (p- valor = 0,97).
Per tant, les diferències observades en l’abundància total al llarg de l’any no venen determinades per l’aparició de més espècies, sinó que és deguda a pics o increments d’una o més espècies en èpoques concretes de l’any.
Una altra manera de veure aquest fenòmen és a nivell de comunitat, és a dir, analitzant les diferències en la composició d’opistobranquis, conretament, mirant l’abundància relativa de cadascuna de les espècies al llarg del temps. En aquest sentit, com era es podia preveure amb els resultats d’abundància i requesa per mesos, van trobar-se diferències altament significatives (p-valor < 0,001).
Figura 4. Riquesa d’opistobranquis per mes. En vermell la línia de tendència.
40
30
25 25 25 25 25 20 24 23 20 21 19 18
Número d'espècies . d'espècies Número 10
0 feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Mesos
La diversitat mitjana al llarg dels mesos, mesurada amb l’índex de Shannon, va resultar ser de 2,5, amb un màxim el mes de març (2,9) i un mínim el mes de desembre (2,1). Com en el cas de la riquesa, les diferències entre mesos no varen resultar significatives ( p-val = 1 ).
27
Figura 5. Diversitat d’opistobranquis per mes. En vermell la línia de tendència.
3,00 2,85 2,50 2,75 2,58 2,65 2,60 2,46 2,53 2,54 2,00 2,25 2,21 2,10 1,50
1,00 Índex de Shannon . Shannon de Índex 0,50
0,00 feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Mesos
6.3 ANÀLISI ESPACIAL
6.3.1 PER HÀBITAT
En 1.036 de les 1.276 observacions (81,2% dels exemplars) es va identificar l’hàbitat on es localitzaven els opistobranquis. Segons aquestes dades, es varen localitzar opistobranquis en 10 tipologies d’hàbitat diferents ( Taula 6).
Taula 6. Hàbitats on es varen localitzar opistobranquis durant els mostrejos (Classificació segons el Manual dels Hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2009)
Codi Hàbitat 11.2211+ Fons detrítics costaners 11.2212+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l’onatge i ben il·luminats, sense Cystoseira 11.2414+ Fons infralitorals rocosos, calms, ben il·luminats, sense algues fucals 11.2416+ Fons infralitorals rocosos, calms i mitjanament il·luminats, sense algues fucals 11.2418+ Fons infralitorals rocosos, batuts per l'onatge i poc il·luminats 11.2419+ Fons infralitorals rocosos, calms i poc il·luminats 11.2421+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, dominats per algues 11.2422+ Fons circalitorals rocosos no concrescionats, colonitzats sobretot per animals 11.2511+ Coral·ligen sense gorgònies, circalitoral 11.2512+ Coral·ligen amb gorgònies, circalitoral
Cal tenir en compte que no es va realitzar un esforç de mostreig equivalent en cada hàbitat ja aquests presentaven una extensió diferent al llarg del transsecte que no va ser determinada. D’aquesta manera, la riquesa, l’abundància i la diversitat d’opistobranquis dels diferents hàbitats és relativa, condicionada per l’extensió de cadascun d’ells al llarg
28
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011 del transsecte. Els hàbitats amb més observacions podrien ser els més rics, però també podria tractar-se d’un efecte del biaix pel diferent temps de mostreig dedicat a cadascun d’ells.
Tenint en compte aquest biaix, es varen detectar diferències molt significatives ( p-val < 0,001) respecte a la riquesa o al número d’espècies observades en els diferents hàbitats, amb una riquesa màxima al coral·lígen sense gorgònies o d’algues calcàrees (34 espècies acumulades), seguit de les comunitats esciàfil·les dominades per algues (27 espècies) i animals (16 espècies). Els hàbitats més pobres van resultar el coral·lígen amb gorgònies (2 espècies) i les gespes d’algues fotòfiles (4 espècies).
Figura 6. Riquesa acumulada per tipologia d’hàbitat
40
30 34
27 26 20 22
10 Número d'espècies . d'espècies Número 12 13 4 9 9 2 0 x s s s ic i es e trít t ba cte fil r re iò algues lcàre De sc d' a e esponges iles e Gorgònie iles po òf òf ot Hemi ot F Algues c F Mosaic d' Esciàfil·la Esciàfil·la animals Esciàfil·la sobreploms
De la mateixa manera l’ abundància , és a dir, el número d’exemplars observats als diferents hàbitats, també va presentar diferències molt significatives ( p-val < 0,001), amb un valor màxim molt destacat en el coral·ligen sense gorgònies.
29
Figura 7. Abundància acumulada per tipologia d’hàbitats
400 377 300
200 183 173 160 100 Número d'exemplars. Número 25 24 41 26 23 4 0 x s es es s ile loms u t bai p lg or ciòf a lcàre Detrític esponges d' s p ·la ·la animals Gorgònie mies a sobre fil fil tòfiles erectes ·l ià tòfile o He il ià o F f Algues ca F Mosaic d' Esc Esc Escià
La diversitat , en canvi, no va mostrar diferències entre els diferents hàbitats ( p-val = 0,978). Tres dels deu hàbitats presentaven una alta diversitat al situar-se l’índex de Shannon per sobre de 2,5, i coincidien amb els de més riquesa i més abundància: les comunitats esciàfil·les dominades per animals, el coral·lígen sense gorgònies i les comunitats esciàfil·les dominades per algues, per aquest ordre.
Figura 8. Diversitat per tipologia d’hàbitats
3,00
2,50 2,67 2,79 2,69 2,00 2,28 2,26 2,02 2,08 1,93 1,50 1,00 Índex de Shannon . Shannon de Índex 0,50 0,78 0,56 0,00 s e es es tic ms e í ctes files o u re alg càr repl ' Detr e sciò b espong d orgònies e ·la animals cal G so il·la l mi ues He g Fotòfiles Al Fotòfiles port baix Mosaic d' Esciàf Esciàfi Esciàfil·la
30
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
6.3.2 PER RANG DE PROFUNDITAT
Es varen prendre dades de profunditat de 1.255 exemplars, és a dir el 98% de les 1.276 observacions, i posteriorment es varen agrupar per rangs de fondària de 5 metres per facilitar el seu tractament.
La riquesa d’espècies va presentar diferències molt significatives (p-val < 0,001) respecte a la fondària, descrivint un patró sinusoïdal, amb un màxim de 1,8 espècies acumulades al llarg de l’any per metre lineal de transsecte al rang entre els 15 i els 20 metres.
Figura 9. Riquesa relativa acumulada d’opistobranquis per metre lineal en funció del rang de fondària. En vermell la línia de tendència.
2,0 1,8 1,6 1,8 1,4 1,2 1,0 1,2 0,8 0,9 0,9 0,6 0,7 0,7 0,4 Número d'espècies/m.l. . d'espècies/m.l. Número 0,2 0,0 0-5 m. 5- 10 m. 10-15 m. 15-20 m. 20-25 m. 25-30 m. Rang de fondària
El patró mostrat per l’ abundància va resultar similar al de riquesa, amb unes diferències també molt significatives ( p-val < 0,001) i un màxim d’exemplars acumulats per metre lineal de transsecte entre els 15 i els 20 metres de fondària.
Figura 10. Abundància relativa acumulada d’opistobranquis per metre lineal en funció del rang de fondària. En vermell la línia de tendència.
15,0
13,7
10,0
8,4 6,8 6,8 5,0 6,5 5,5 Número d'exemplars/m.l. . d'exemplars/m.l. Número
0,0 0-5 m. 5- 10 m. 10-15 m. 15-20 m. 20-25 m. 25-30 m. Rang de fondària
31
El valor de diversitat no va mostrar diferències significatives en funció de la fondària ( p- valor = 0,999), tot i que els valors màxims es varen assolir entre els 10 i els 25 metres de fondària.
Figura 11. Diversitat d’opistobranquis per rang de fondària. En vermell la línia de tendència.
3,00
2,50 2,77 2,75 2,73 2,47 2,00 2,15 2,14
1,50
1,00 Índex de Shannon . Shannon de Índex 0,50
0,00 0-5 m. 5- 10 m. 10-15 m. 15-20 m. 20-25 m. 25-30 m. Rang de fondària
6.4 ANÀLISI PER ESPÈCIES
A continuació es realitza una anàlisi individual de tres de les espècies més abundants i que mostren diferents patrons d’aparició temporal, de distribució batimètrica i de selecció d’hàbitat: Cratena peregrina , Hypselodoris tricolor i Diaphorodoris papillata
32
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
6.4.1 CRATENA PEREGRINA
Cratena peregrina va ser l’espècie amb més observacions al llarg dels mostrejos realitzats (251), tot i que la seva abundància no va ser homogènia al llarg de l’any ( Figura 12. ), sinó que es van observar relativament pocs exemplars de febrer a juliol, i a partir de l’agost va incrementar paulatinament fins a un màxim de 102 exemplars el mes de Cratena peregrina desembre. El mes d’agost també va presentar un pic d’abundància bastant marcat amb 42 exemplars. Des del punt de vista fenològic es varen observar postes els mesos d’agost (3), octubre (1), novembre (1) i desembre (3), coincidint els mesos de màxima abundància amb els mesos amb més postes observades.
Figura 12. Distribució dels exemplars de Cratena peregrina al llarg de l’any
120 102 100
80
60 42 36
Nº exemplars Nº 40 23 17 20 7 8 3 6 4 3 0 feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Malgrat que es va observar a tots els rangs de fondària ( Figura 14. ), la seva abundància va ser màxima en els 10 primers metres, on es varen realitzar un 72% de totes les observacions.
Els hàbitats de poca fondària és on es van observar més exemplars, i són precisament els hàbitats més abundants ( Figura 15. ): per una banda les comunitats d’algues fotòfil·les que s’estenen per les zones més planeres i, per l’altra, les comunitats dominades per algues esciàfil·les que recobreixen les parets més verticals.
Pel què respecta a la inclinació del substrat, Cratena peregrina prefereix els substrats verticals (52 % de les observacions) per sobre dels horitzontals (19%) o inclinats (17%).
33
Figura 13. Distribució dels exemplars de Cratena peregrina per inclinació del substrat
Horitzontal
Inclinat 12% Vertical 53% 19% Sobreplom
17% Orifici
Infralapidícola
Figura 14. Distribució dels exemplars de Cratena peregrina per rangs de fondària
0 a 5 m. 94
5 a 10 m. 81
10 a 15 m. 19
15 a 20 m. 22
20 a 25 m. 17
25 a 30 m. 11
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Nº exemplars
Figura 15. Distribució dels exemplars de Cratena peregrina per hàbitats submarins
Fotòfiles port baix 1
Esciàfil·la sobreploms 1
Fotòfiles erectes 68
Hemiesciòfiles 16
Esciàfil·la d'algues 47
Esciàfil·la d'animals 15
Mosaic d'esponges 3
Algues calcàrees 20
Gorgònies 0
Detrític 1
0 10 20 30 40 50 60 70 80 Nº exemplars
34
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
6.4.2 HYPSELODORIS TRICOLOR
Hypselodoris tricolor va ser la segona espècie més abundant amb 120 exemplars observats. Va ser present al llarg de tot l’any a les Illes Medes ( Figura 16. ) però amb un pic d’abundància molt marcat entre l’abril i el juliol, amb un màxim de 34 exemplars al mes de maig. La resta de l’any s’observen alguns individus en cada mostreig, però amb uns números més Hypselodoris tricolor baixos, d’entre 4 i 7 exemplars/mostreig.
Figura 16. Distribució dels exemplars d’ Hypselodoris tricolor al llarg de l’any
40 34 35
30 23 25 20 15 13 15 Nº exemplars Nº 10 7 5 5 5 4 5 4 5 0 feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Es va localitzar des dels 10 als 30 metres de fondària, però amb una clara preferència per la profunditat: gairebé el 87% de les observacions van produïr-se entre els 20 i els 30 metres ( Figura 18. ).
Aquesta preferència per grans fondàries fa que l’hàbitat amb més observacions sigués el coral·lígen sense gorgònies, l’hàbitat més estés en aquestes profunditats( Figura 19. ). Dins d’aquest hàbitat es va trobar en tot els tipus possibles d’inclinació ( Figura 17. ), però molt preferentment sobre substrats horitzontals (58%).
35
Figura 17. Distribució dels exemplars d’ Hypselodoris tricolor per inclinació del substrat
2% 4,9% Horitzontal 1,0% 20% Inclinat
14% Vertical
Sobreplom
58% Orifici
Infralapidícola
Figura 18. Distribució dels exemplars d’ Hypselodoris tricolor per rangs de fondària
0 a 5 m. 0
5 a 10 m. 0
10 a 15 m. 2
15 a 20 m. 14
20 a 25 m. 60
25 a 30 m. 45
0 10 20 30 40 50 60 70 Nº exemplars
Figura 19. Distribució dels exemplars d’ Hypselodoris tricolor per hàbitats submarins
Fotòfiles port baix 0
Esciàfil·la sobreploms 0
Fotòfiles erectes 0
Hemiesciòfiles 1
Esciàfil·la d'algues 6
Esciàfil·la d'animals 9
Mosaic d'esponges 0
Algues calcàrees 84
Gorgònies 0
Detrític 6
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 Nº exemplars
36
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
6.4.3 DIAPHORODORIS LUTEOCINCTA
Tot i no ser dels opistobranquis més abundants, Diaphorodoris luteocincta és una espècie prou conspicua i es disposen de suficients observacions al llarg dels mostrejos (46), per afirmar que quan no es va detectar és que no hi era present, hi era en densitats molt baixes, o en estats d’ou o larva impossibles de detectar a ull nu. Amb aquesta premisa, Diaphorodoris
luteocinta va ser impersceptible a Diaphorodoris luteocincta Tascons Petits de l’agost al novembre i, pel contari, va presentar una abundància màxima entre maig i juny ( Figura 20. ).
Figura 20. Distribució dels exemplars de Diaphorodoris luteocincta al llarg de l’any
16 14 14 13
12 10 8 6 Nº exemplars Nº 4 4 3 2 2 2 1 0 0 0 0 0 feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Tot i que es va observar a totes les fondàries, la major part de les cites (83%) corresponen a a la franja del 10 als 25 metres ( Figura 22. ), amb un màxim entre els 15 i 20 metres. Respecte als hàbitat més seleccionats destaquen els fons esciàfils (dominats per algues o per animals) i els fons de coral·ligen sense gorgònies. La inclinació horitzontal del substrat va ser la tipologia més repetida en les observacions de l’espècie amb un 67% dels exemplars.
37
Figura 21. Distribució dels exemplars de Diaphorodoris luteocincta per inclinació del substrat
Horitzontal
21% Inclinat 12% Vertical
Sobreplom
67% Orifici
Infralapidícola
Figura 22. Distribució dels exemplars de Diaphorodoris luteocincta per rangs de fondària
0 a 5 m. 2
5 a 10 m. 1
10 a 15 m. 9
15 a 20 m. 16
20 a 25 m. 9
25 a 30 m. 4
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Nº exemplars
Figura 23. Distribució dels exemplars de Diaphorodoris luteocincta per hàbitats submarins
Fotòfiles port baix 0
Esciàfil·la sobreploms 0
Fotòfiles erectes 2
Hemiesciòfiles 0
Esciàfil·la d'algues 5
Esciàfil·la d'animals 8
Mosaic d'esponges 0
Algues calcàrees 10
Gorgònies 0
Detrític 2
0 2 4 6 8 10 12 Nº exemplars
38
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
7 DISCUSSIÓ
A diferència de l’any 2010, on es varen presentar uns resultats preliminars, els resultats obtinguts el 2011 es consideren prou robustos, almenys respecte a l’evolució temporal i ºen fondària (no així per hàbitats pels problemes anteriorment comentats), per poder representar la realitat durant l’any 2011 dels d’opistobranquis de la zona d’estudi, com a mínim a la zona de Tascons Petits, on s’ha realitzat un seguiment quantitatiu. Cal recordar també, que un dels mostrejos es va realitzar a Ferranelles degut a l’estat del mar.
7.1 CATÀLEG D’OPISTOBRANQUIS
Les Illes Medes, segons les dades obtingudes pel GROC a dia d’avui, representa un dels punt amb més diversitat d’opistobranquis del litoral català amb 80 espècies, les mateixes que han estat observades a la cala des Caials de Cadaquès (GROC, dades inèdites).
En els darrers dos anys el catàleg d’opistobranquis de les Illes Medes ha crescut un 45%, passant de les 45 que hi havia el 2009 a les 80 espècies actuals. Això representa un ritme aproximat de 1,6 espècies noves per immersió. S’ha calculat l’evolució de l’increment d’espècies registrades al llarg dels mesos de mostreig des del maig de 2010, i aquesta s’ajusta en un 98,9% a una equació lineal ascendent ( Figura 24. ).
Figura 24. Evolució del número d’espècies del catàleg de les Illes Medes a llarg de les immersions realitzades pel GROC des de l’inici del seguiment. El valor inicial correspon a les espècies citades abans de l’inici del seguiment.
90 80 80 Nº espècies Lineal (Nº espècies) 78 79 80 75 75 71 71 71 69 67 70 62 63 60 57 57 60 55 y = 1,6532x + 46,338 nº espècies nº 52 53 50 R2 = 0,9894 50 45
40
10 10 10 10 10 11 11 11 11 11 11 11 11 11 rior 0 0 0 0 0 0 0 0 /20 /20 /2 /2 /2010 /20 /2 /2 /2111 /20 /20 /2 /20 8 3 ante 0 11/2 0 06/2 12/2 9/05 7/ 4/09 / 6/ 0/04 / 2/10 / 2 03/07 0 0 02/10/201006 04/12 15/01/201112/02 2 3 14/05/201104 02/07 06/08/201116/08 03/09 2 12/11 10 immersions
Del gràfic anterior es desprén que encara no s’ha arribat al màxim número d’espècies presents a l’arxipèlag i que, segons les estimes que es desprenen d’aquest model lineal ascendent, a final del 2012 s’arribaria gairebé a les 100 espècies si es continués aplicant el mateix esforç de prospecció.
Una altra lectura del gràfic anterior és que amb l’aplicació d’aquesta metodologia es passen per alt moltes espècies, que segurament hi són presents però que no s’observen.
39
Aquesta limitació, no obstant, ja està intrínsecament assumida des del moment en què es mostreja una àrea tan extensa en un temps tan limitat.
7.2 ANÀLISI QUANTITATIU
Al fer comparacions de l’índex de Shannon, podem veure si varia o no el número d’espècies raros o abundants en funció de la profunditat, hàbitat, dels mesos de l’any, etc... Però no ens permet determinar si les comunitats canvien, quines són les espècies que determinen les diferències significatives, si hi ha espècies que sempre es troben juntes o si es substitueixen entre elles al llarg del temps. Per respondre tot això caldrà cercar nous índexs, gràfics i tipus d’anàlisis estadístiques.
També s’ha de tenir en compte l’assumpció que es va realitzar a l’incloure el mostreig del mes d’abril a Ferranelles, enlloc de Tascons. Tot i que la distància és mínima i els substrats i hàbitats similars, idealment s’hauria d’haver realitzat un altre seguiment a Tascons aquell mateix mes.
7.2.1 ANÀLISI TEMPORAL
Dels resultats obtinguts sobre la riquesa i abundància d’opistobranquis al llarg de l’any se’n desprén que, malgrat que el número d’espècies es va mantenir constant i sense diferències significatives, aquestes espècies van anar variant la seva abundància amb el pas dels mesos. És a dir, que la comunitat d’opistobranquis va tenir una variació important al llarg del cicle anual.
Per altra banda, si a nivell de comunitat o abundància relativa de les diferents espècies al llarg del temps s’observàven diferències molt significatives, mentre que a nivell de diversitat no se n’observen, vol dir que en tots els mesos es troben espècies molt abundants i espècies poc abundants, però que en qualsevol cas aquestes espècies canvien al llarg del temps.
Aquest fet es va veure corroborat al fer els gràfics per espècies individualment, ja que es va visualitzar que en la majoria de casos cada espècie presenta un o dos pics d’abundància en èpoques de l’any determinades ( Figura 25. ).
40
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Figura 25. Evolució temporal de les 10 espècies més abundants el 2011 a Tascons Petits. Les dades es representen en percentatges repecte al total d’observacions de cada espècie.
45% 40% Cratena peregrina 35% Flabellina pedata Hypselodoris tricolor 30% Flabellina affinis 25% Cuthona caerulea 20% Dondice banyulensis 15% Diaphorodoris papillata Calmella cavolini 10% Diaphorodoris luteocincta % observacions/espècie . observacions/espècie % 5% 0% feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
No obstant, aquests patrons no es poden generalitzar: aquest únicament és el patró dels opistobranquis de Tascons Petits l’any 2011. Amb les dades d’un sol any i d’un sol punt de mostreig no és possible definir patrons generals, ja que ens podem trobar davant d’un any excepcional o d’un punt poc representatiu. Per tal de definir aquests patrons per a cada espècie caldria aplicar aquest protocol quantitatiu durant diferents anys i a diferents punts de mostreig. Aquests resultats preliminars, no obstant, permeten ser optimistes de cara a assolir aquest objectiu.
7.2.2 ANÀLISI PER RANG DE FONDÀRIA
La fondària es va mostrar com una variable important i definitiva a l’hora d’explicar la distribució dels opistobranquis als fons de Tascons Petits, tant pel què fa al número d’espècies com al número d’exemplars.
En aquest sentit els canvis de riquesa i abundància en els diferents rangs de fondària tenen la seva explicació en la distribució concreta de les espècies, ja que la majoria presenten preferència per rangs concrets ( Figura 26. ncrets ( Figura 26. ).
Tot i això, cal tenir en compte que profunditat i hàbitat són variables que estan correlacionades, ja que els hàbitats canvien en funció de la fondària degut a la disminució en la llum que hi arriba.
41
Figura 26. Distribució en fondària de les 10 espècies més abundants el 2011 a Tascons Petits. Les dades es representen en percentatges repecte al total d’observacions de cada espècie.
60% Cratena peregrina 50% Flabellina pedata 40% Hypselodoris tricolor Flabellina affinis 30% Cuthona caerulea Dondice banyulensis 20% Diaphorodoris papillata 10% Diaphorodoris luteocincta % observacions/espècie . observacions/espècie % Calmella cavolini 0% 0 a 5 5 a 10 10 a 15 15 a 20 20 a 25 25 a 30 Rangs de fondària (m.)
Igual que en la distribució temporal, amb aquests resultat es demostra que la població d’opistobranquis també varia en l’espai i que es poden definir comunitats per a cada rang de fondària. No obstant, si es compta únicament amb les dades obtingudes en un any i a un lloc concret, aquests patrons poden no ser el reflex del comportament general de les poblacions del litoral català, sinó simplement la descripcció puntual d’un indret en un moment determinat.
7.2.3 ANÀLISI PER HÀBITAT
Els resultats obtinguts no són un reflex de la realitat , donat que no es va quantificar la superfície mostrejada de cadascun dels hàbitats. Per tant, la riquesa, abundància i diversitat d’opistobranquis en els diferents hàbitats no poden ser preses seriosament. Per realitzar una anàlisi detallada seria necessari que es realitzés com a mínim una immersió per fer una descripció bionòmica del transsecte.
7.3 ANÀLISI PER ESPÈCIES
Les dades preses amb la metodologia quantitativa van permetre descriure detalladament el patró de distribució temporal i espacial de les espècies més abundants a Tascons durant el 2011, confirmant que l’abundància de cada espècie ha variat al llarg de l’any i que cada una ha mostrat unes preferències d’hàbitat i de fondària determinades.
42
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
8 CONCLUSIONS
• Els mostrejos duts a terme pel Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya durant la realització del seguiment mensual d’opistobranquis a les Illes Medes del febrer al desembre de 2011 van comportar l’observació de 61 espècies, 19 de les quals no havien estat citades abans a l’arxipèlag segons les publicacions i les fonts consultades. Amb aquestes dades l’inventari d’opistobranquis de les illes Medes arriba a les 80 espècies.
• Les comunitats d’opistobranquis, enteses com a associacions d’espècies, presenten diferències significatives en la seva composició en funció de l’època de l’any i la fondària, i com a tals poden ser descrites i caracteritzades si es compta amb una bona sèrie de dades. D’aquesta manera serà possible establir patrons d’aparició i preveure els canvis en funció d’aquestes variables temporals i espacials.
43
9 BIBLIOGRAFIA
• Altimira, C.; Huelin, M.F.; Ros, J. (1981). Mol·luscs bentònics de les Illes Medes (Girona). I. Sistematica. Butlletí Institució Catalana d’Història Natural (Sec. Zool.) 47: 69-75.
• Ballesteros, M. (1985). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis doctoral (resumen). Centro de Publicaciones de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
• Ballesteros, M. (2007). Lista actualizada de los opistobranquios (Molusca: Gastropoda: Opistobranchia) de las costas catalanas. Spira , Vol. 2, 3:163-188.
• Ballesteros, M. (30/12/2010). Mòdul Mol·luscs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
• Cattaneo-Vietti, R. Chemello, R. &Gianuzzi-Savelli, R. 1990. Ed. La conchiglia, Roma.
• Cervera, L. et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and Archipelagos). Bol. Inst. Esp. Oceanogr., 20 (1-4):1-122)
• Generalitat de Catalunya (2008). Manual dels hàbitats de Catalunya. Volum 1. Hàbitats litorals i marins. Barcelona.
• Huelin, M.F; Ros, J. (1984). Els mol·luscs marins de les Illes Medes. A: J. Ros, I. Olivella i J.M. Gili (Eds.) Els sistemes Naturals de les Illes Medes. Arx. Secc. Ciènc ., 73: 457-500. IEC, Barcelona.
• Ocaña, A. et al (2000). Guia submarina de invertebrados no artoropodos (2e edició). Comares, Granada.
• R Development Core Team (2009) R, a Language and Environment for Statistical Computing. Version 2.10.1. Viena, R Foundation for Statistical computing.
• Ros, J. (1973). Opistobranquios (Gastropoda: Euthyneura) del litoral ibérico. Tesis doctoral, Universidad de Barcelona.
• Rudman, W.B. Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney. http://www.seaslugforum.net
• Schmekel, L. & Portmann, A. (1982). Opisthobranchia des Mittelmeeres. Springer.Verlag Berlin
• Trainito, E. (2005). Nudibranch of the Mediterranean. Il Castello srl, Trezzano sul Naviglio, Italy
44
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011 10 ANNEXES
10.1 ANNEX 1. INVENTARI ACTUALITZAT Espècies ordenades per ordre alfabètic
Aeolidiella alderi* Diaphorodoris luteocinta Hypselodoris picta subsp. var alba Aplysia depilans Diaphorodoris luteocinta Hypselodoris tricolor Aplysia fasciata* subsp. var reticulata** Hypselodoris villafranca Aplysia parvula Diaphorodoris papillata Limacia clavigera Aplysia punctata Dondice banyulensis Marionia blainvillea* Armina neapolitana** Doris verrucosa Onchidoris neapolitana Berghia coerulescens Doto coronata** Onchidoris pusilla** Berthella aurantiaca Doto floridicola** Peltodoris atromaculata Berthella ocellata* Doto koenneckeri* Petalifera petalifera* Berthella plumula** Elysia gordanae** Philinopsis depicta Bosellia mimetica* Elysia timida Phyllidia flava Cadlina laevis Elysia viridis Placida cremoniana** Calmella cavolini Eubranchus farrani* Placida dendritica** Caloria elegans Facelina coronata** Platydoris argo Chromodoris britoi** Facelina rubrovittata* Polycera quadrilineata* Chromodoris krohni* Facelinopsis marioni Runcina capreensis Chromodoris luteorosea Favorinus branchialis** Spurilla neapolitana** Chromodoris purpurea Flabellina affinis Thuridilla hopei Cratena peregrina Flabellina babai** Trapania lineata** Crimora papillata Flabellina ischitana* Tritonia lineata** Cuthona albopunctata Flabellina lineata* Trapania maculata Cuthona caerulea Flabellina pedata Tritonia manicata Cuthona genovae** Haminoea hydatis Tritonia nilsodhneri* Cuthona ocellata Haminoea navicula Tritonia striata Cuthona sp.1** Hancockia uncinata* Tylodina perversa Dendrodoris grandiflora Hermaea variopicta** Umbraculum umbraculum** Dendrodoris limbata Hypselodoris fontandraui Hypselodoris orsinii
* Noves espècies afegides al catàleg arrel de les prospeccions realitzades pel GROC durant el 2010 ** Noves espècies afegides al catàleg arrel de les prospeccions realitzades pel GROC durant el 2011
45
Espècies ordenades per ordre taxonòmic:
Phylum MOLLUSCA Cuvier, 1795 Classis GASTROPODA Cuvier, 1795 Subclassis ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1996 Superordo OPISTHOBRANCHIA Milne-Edwards, 1848 Ordo CEPHALASPIDEA s.s. Mikkelsen, 1996 Familia AGLAJIDAE Renier, 1807 Genus Philinopsis Pease, 1860 1 Philinopsis depicta (Renier, 1807) Familia RUNCINIDAE H. et A. Adams, 1854 Genus Runcina Forbes et Hanley, 1853 2 Runcina capreensis Mazarelli, 1892 Familia HAMINOEIDAE Pilsbry, 1895 Genus Haminoea Turton et Kingston, 1830 3 Haminoea hydatis (Linnaeus, 1758) 4 Haminoea navicula (Da Costa, 1778) Ordo ANASPIDEA Fischer, 1883 Familia APLYSIIDAE Lamarck, 1809 Genus Aplysia Linnaeus, 1767 5 Aplysia depilans (Gmelin, 1791) 6 Aplysia fasciata (Poiret, 1789) 7 Aplysia punctata (Cuvier, 1803) 8 Aplysia parvula (Guilding in Mörch, 1863) Genus Petalifera Gray, 1847 9 Petalifera petalifera (Rang, 1828) Ordo SACOGLOSSA Von Ihering, 1876 Subordo PLAKOBRANCHACEA Rang, 1829 Superfamilia PLAKOBRANCHOIDEA Rang, 1829 Familia PLAKOBRANCHOIDEA Rang, 1829 Genus Elysia Risso, 1818 10 Elysia viridis (Montagu, 1804) 11 Elysia timida (Risso, 1818) 12 Elysia gordanae(Thompson et Jaklin,1988) Superfamilia LIMAPONTIOIDEA Gray, 1847 Familia HERMAEIDAE Adams et A. Adams, 1854 Genus Hermaea Lovén, 1844 13 Hermaea variopicta (A. Costa, 1869) Familia LIMAPONTIIDAE Gray, 1847 Genus Placida Trinchese, 1876 14 Placida dendritica(Alder et Hankock, 1843) 15 Placida cremoniana (Trinchese, 1892) Genus Thuridilla Bergh, 1872 16 Thuridilla hopei (Vérany, 1853) Familia BOSELLIIDAE Marcus, 1982 Genus Bosellia Trinchese, 1891 17 Bosellia mimetica (Trinchese, 1891) Superfamilia LIMAPONTIOIDEA Gray, 1847 Ordo UMBRACULACEA Dall, 1889 Familia TYLODINIDAE Gray, 1847
46
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Genus Tylodina Rafinesque, 1814 18 Tylodina perversa (Gmelin, 1791) Familia UMBRACULIDAE Dall, 1889 Genus Umbraculum, Schumacher, 1817 19 Umbraculum umbraculum, (Lighfoot, 1786) Clado NUDIPLEURA Wägele et Willan, 2000 Ordo PLEUROBRANCHACEA Férussac,1822 Familia PLEUROBRANCHIDAE Férussac,1822 Subfamilia PLEUROBRANCHINAE Férussac, 1822 Tribus BERTHELLINI Burn, 1962 Genus Berthella Blainville, 1824 20 Berthella plumula (Montagu, 1803) 21 Berthella aurantiaca (Risso, 1818) 22 Berthella ocellata (Delle Chiaje, 1828) 23 Berthellina edwardsi (Vayssière, 1897) Ordo NUDIBRANCHIA Blainville, 1814 Subordo ANTHOBRANCHIA Minichev, 1970 Infraordo DORIDINA Pelseneer, 1894 Familia ONCHIDORIDIDAE Alder et Hancock, 1845 Genus Onchidoris Blainville, 1816 24 Onchidoris neapolitana (Delle Chiaje, 1841-1844) 25 Onchidoris pusilla (Elder et Hankock, 1845) Genus Diaphorodoris Iredale et O’Donoghue, 1923 26 Diaphorodoris luteocincta (Sars, 1870) 27 Diaphorodoris papillata (Portmann et Sandmeier, 1960) Familia GONIODORIDIDAE H. et A. Adams, 1854 Genus Trapania Provot-Fol, 1931 28 Trapania lineata (Haefelfinger, 1960) 29 Trapania maculata (Haefelfinger, 1960) Familia POLYCERIDAE Alder et Hancock, 1845 Genus Limacia O.F. Müller, 1781 30 Limacia clavigera (O. F. Müller, 1776) Genus Polycera Cuvier, 1817 31 Polycera quadrilineata (O. F. Müller, 1776) Genus Crimora Alder et Hancock, 1862 32 Crimora papillata (Alder et Hancock, 1862) Familia CHROMODORIDIDAE Bergh, 1891 Genus Hypselodoris Stimpson, 1855 33 Hypselodoris villafranca (Risso, 1818) 34 Hypselodoris picta (Schultz, 1836) 35 Hypselodoris orsinii (Verany, 1846) 36 Hypselodoris fontandraui (Pruvot-Fol, 1951) 37 Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835) Genus Chromodoris Alder et Hancock, 1855 38 Chromodoris luteorosea (Rapp, 1827) 39 Chromodoris purpurea (Laurillard, 1831) 40 Chromodoris krohni (Vérany, 1846) 41 Chromodoris britoi (Ortea et Pérez, 1983) Genus Cadlina Bergh, 1878 42 Cadlina laevis (Linnaeus, 1767)
47
Familia DORIDIDAE Rafinesque, 1815 Genus Doris Linnaeus, 1758 43 Doris verrucosa (Linnaeus, 1758) Genus Platydoris Bergh, 1877 44 Platydoris argo (Linnaeus, 1767) Genus Peltodoris Bergh, 1880 45 Peltodoris atromaculata (Bergh, 1880 ) Familia PHYLLIDIIDAE Rafinesque, 1814 Genus Phyllidia Cuvier, 1797 46 Phyllidia flava (Aradas, 1847) Familia DENDRODORIDIDAE O'Donoghue, 1924 Genus Dendrodoris Ehrenberg, 1831 47 Dendrodoris limbata (Cuvier, 1804) 48 Dendrodoris grandiflora (Rapp, 1827) Subordo CLADOBRANCHIA Willan et Morton, 1984 Infraordo DENDRONOTINA Sars, 1878 Familia TRITONIIDAE Lamarck, 1809 Genus Tritonia Cuvier, 1803 49 Tritonia manicata (Deshayes, 1853) 50 Tritonia striata (Haefelfinger, 1963) 51 Tritonia nilsodhneri (Marcus, 1983) 52 Tritonia lineata(Alder et Hankock, 1848) Genus Marionia Vayssière, 1877 53 Marionia blainvillea (Risso, 1818) Familia HANCOCKIIDAE MacFarland, 1923 Genus Hancockia Gosse, 1877 54 Hancockia uncinata (Hesse, 1872) Familia DOTOIDAE Gray, 1853 Genus Doto Oken, 1815 55 Doto coronata (Gmelin, 1791) 56 Doto floridicola (Simroth, 1888) 57 Doto koenneckeri (Lemche, 1976) Infraordo ARMININA Odhner, 1934 Familia ARMINIDAE Iredale et O'donoghue, 1923 Genus Armina , Rafinesque, 1814 58 Armina neapolitana (Delle Chiage, 1841) Infraordo AEOLIDINA Odhner, 1934 Familia FLABELLINIDAE Bergh, 1889 Genus Flabellina Voigt, 1834 59 Flabellina affinis (Gmelin, 1791) 60 Flabellina pedata (Montagu, 1815) 61 Flabellina lineata (Lovén, 1848) 62 Flabellina babai (Shmekel, 1972) 63 Flabellina ischitana (Hirano et Thompson, 1990) Genus Calmella Eliot, 1906 64 Calmella cavolini (Vérany, 1846) Familia FACELINIDAE Bergh, 1889 Genus Favorinus Gray, 1850 65 Favorinus branchialis (Rathke, 1806) Genus Facelina Alder et Hancock, 1855
48
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
66 Facelina rubrovittata (A. Costa, 1866) 67 Facelina coronata (Forbes et Goodsir,1839) Genus Cratena Bergh, 1864 68 Cratena peregrina (Gmelin, 1791) Genus Caloria Trinchese, 1888 69 Caloria elegans (Alder et Hancock, 1845) Genus Facelinopsis Provot-Fol, 1954 70 Facelinopsis marioni (Vayssière, 1888) Genus Dondice Marcus, 1958 71 Dondice banyulensis (Portman et Sandmeier, 1960) Familia AEOLIDIIDAE D'Orbigny, 1834 Genus Spurilla Bergh, 1864 72 Spurilla neapolitana (Delle Chiage, 1823) Genus Aeolidiella Bergh, 1867 73 Aeolidiella alderi (Cocks, 1852) Genus Berghia Trinchese, 1877 74 Berghia caerulescens (Laurillard, 1830) Familia EUBRANCHIDAE Odhner, 1934 Genus Eubranchus Forbes, 1838 75 Eubranchus farrani (Alder et Hancock, 1844) Familia TERGIPEDIDAE Thiele, 1931 Genus Cuthona Alder et Hancock, 1855 76 Cuthona caerulea (Montagu, 1804). 77 Cuthona genovae (O'Donoghue, 1929) 78 Cuthona ocellata (Schmekel, 1966) 79 Cuthona albopunctata (Schmekel, 1968) 80 Cuthona sp. 1 (GROC, 2010) en estudi
49
10.2 ANNEX 2. FOTOGRAFIES
Fotografies de les espècies observades durant els mostrejos del 2011, ordenades per ordre alfabètic.
50
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Aplysia parvula Armina neapolitana
Berghia coerulescens Berthella plumula
Bosellia mimetica Calmella cavolini
Caloria elegans Chromodoris britoi*
51
Chromodoris krohni Chromodoris luteorosea
Chromodoris purpurea Cratena peregrina
Crimora papillata Cuthona caerulea
Cuthona genovae* Cuthona ocellata
52
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Cuthona sp 1* Dendrodoris grandiflora
Dendrodoris limbata Diaphorodoris luteocincta var. reticulata
Diaphorodoris luteocincta var. alba Diaphorodoris papillata
Dondice banyulensis Doto coronata*
53
Doto floridicola* Doto koenneckeri
Elysia gordanae* Elysia viridis
Eubranchus farrani Facelina coronata*
Facelina rubrovittata Facelinopsis marioni
54
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Favorinus branchialis* Flabellina affinis
Flabellina babai* Flabellina ischitana
Flabellina lineata Flabellina pedata
Haminoea hydatis Hancockia uncinata
55
Hermaea variopicta* Hypselodoris fontandraui
Hypselodoris orsinii Hypselodoris picta
Hypselodoris tricolor Hypselodoris villafranca
Marionia blainvillea Onchidoris neapolitana
56
Seguiment i actualització del catàleg dels opistobranquis del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Informe 2011
Onchidoris pusilla* Peltodoris atromaculata
Placida cremoniana* Placida dendritica*
Polycera quadrilineata Spurilla neapolitana*
Thuridilla hopei Trapania lineata*
57
Trapania maculata Tritonia lineata
Tritonia manicata Tritonia nilsodhneri
Tritonia striata Umbraculum umbraculum*
58
Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya web: www.opistobranquis.org Mas Castellar, s/n mail: [email protected] Pontòs 17773 (Girona) telèfon: 649056034