Recerca En Humanitats 2018
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Universitat Rovira i Virgili RECERCA EN HUMANITATS 2018 RECERCA EN HUMANITATS 2018 Edició a cura de Maria Bargalló RECERCA EN HUMANITATS 2018 Coordinació de Maria Bargalló Escrivà Tarragona, 2018 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili Av. Catalunya, 35 · 43002 Tarragona Tel. 977 558 474 · [email protected] www.publicacions.urv.cat 1a edició: novembre de 2018 ISBN (paper): 978-84-8424-682-4 ISBN (PDF): 978-84-8424-683-1 DOI: 10.17345/9788484246824 Dipòsit legal: T 1359-2018 Imatge de coberta: L’arquitectura del buit i del ple Josep Maria Subirachs Sitjar Litografia, 49 x 64,5 cm Cita el llibre. Consulta el llibre a la nostra web. Llibre sota una llicència Creative Commons BY-NC-SA. Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili és membre de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas i de la Xarxa Vives, fet que garanteix la difusió i comercialització de les seves publicacions a nivell nacional i internacional. ÍNDEX Introducció . 7 Franco y Salazar: diplomacia ibérica en tiempos de guerra, 1936-1945 ���� 9 David Almeida de Andrade Construcció del nom de ‘marca’ en una ruta literària i la seva vinculació amb l’autoria dels textos que la constitueixen . 27 Josepa Anglès Soronellas Els cronistes de la conquesta de Sicília: ideologia i poder . 41 Guifré Colomer Pérez El viatge: una metàfora de la traducció. Estudi sobre Antoni Muntadas, artista i viatger ��������������������������������������������������������������������������������������������57 Anna Dot El llenguatge del còmic i la crítica social en l’obra de l’artista José Luis Pascual . 75 Sara Espinós Ferrer Subvertir la identitat a través de la disciplina corporal. Feminitat i fisicoculturisme ����������������������������������������������������������������������������������������85 Isabel Fontbona Mola Una aproximación a la poética cognitiva: la perspectiva conceptual de la metáfora literaria ����������������������������������������������������������������������������111 Míriam Granados Pérez Narrativas y escenarios: la catedral de Tarragona como caso de estudio . 127 Xènia Granero Villa Apunts sobre el socialisme espanyol als anys 70 i principis dels 80 de cara a l’estudi de les divergències internes . 145 Gerard Hernández Cintas 5 Partidarios y detractores de la lexicografía como disciplina independiente . 159 Ángel Huete-García Sebastià Juan Arbó: a la recerca d’una identitat literària (1931-1938) . 173 Marta Matas Roca Les expectatives del client: el contracte de serveis d’interpretació i traducció dels òrgans judicials de Catalunya. 193 Judith Raigal-Aran Aprendizaje de la pragmática en la clase de ELE: ¿Es necesaria una enseñanza explícita? . 209 Rebeca Ramírez Pérez Ètica discursiva i acció comunicativa de Habermas per a la visibilitat del fet religiós a la premsa escrita . 223 Meritxell Roselló Alfonso El castell de Tamarit i el col·leccionista nord-americà Charles Deering .239 Sebastià Sánchez Sauleda La tercera Catalunya (1931-1939) . 257 Edgard Sansó Camps Towards a fuzzy grammar for natural language grammars ��������������������271 Adrià Torrens Urrutia Tarragona en el context de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 ����������������������������������������������������������������������������������������������283 M. Teresa Velasco Osca 6 INTRODUCCIÓ Presentem aquí el segon volum de Recerca en Humanitats que, com el primer, recull els treballs que es van exposar a les Jornades del Docto- rand organitzades pel Programa de Doctorat d’Estudis Humanístics de la Universitat Rovira i Virgili; en concret, a les III Jornades que es van dur a terme els dies 3 i 4 de maig de 2017. Són, en total, divuit capítols que, disposats per l’ordre alfabètic dels autors, constitueixen una nova mostra de la investigació que es fa en el camp de les Humanitats a la nostra Uni- versitat així com a d’altres universitats de l’àmbit català. D’aquí que trobem estudis sobre diverses facetes de la història, la història de l’art, la literatura i la llengua que ens permeten donar a conèixer les tesis que s’estan elaborant actualment. Els coneguts com a «Principis de Salzburg» recollien l’any 20051 i més tard l’any 20102, en el marc de la política europea, un conjunt de reco- manacions per tal de guiar el desenvolupament dels programes de doc- torat dels diferents països de la Unió Europea. La idea bàsica era posar de relleu la importància del nivell doctoral respecte a les missions de les universitats així com subratllar el fet que «the goal of doctoral research should be the development of a research culture characterised by rigour, resilience, originality, critical thinking, independence and the ability to create new knowledge. This culture should be enhanced by exposing doctoral candidates to different disciplinary approaches and research environments within their field».3 En aquest sentit, una activitat com les Jornades del Doctorand ens permet avançar, a totes les persones implicades en el programa de doc- torat d’Estudis Humanístics, cap aquest objectiu que acabem d’assenyalar. Però la fita no seria assolible si no partíssim d’un element bàsic en el qual 1 Cfr. <http://www.eua.be/eua/jsp/en/upload/Salzburg_Report_final.1129817011146.pdf> 2 Cfr. <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/Salzburg_II_Recommen- dations> 3 Cfr. <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/Doctoral-Education_Ta- king-Salzburg-Forward> Bargalló Escrivà, Maria (coord.), Recerca en Humanitats 2018, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2018, p. 7–8. ISBN: 978-84-8424-682-4. DOI: 10.17345/9788484246824 Maria Bargalló Escrivà (coord.) podem trobar la clau de la recerca: la curiositat. Com assenyala Norbert Bilbeny4, «detrás de cada científico o humanista existe un espíritu movido por la curiosidad. La curiosidad es el motor de la investigación, sea en un campo, sea en otro, siendo indispensable tanto para la observación de la naturaleza como para la interpretación de la cultura. Sin curiosidad no cambiarían las leyes ni las opiniones sobre las cosas. La curiosidad nos despierta de la ignorancia, desafía la superstición, renueva el conocimien- to obsoleto». Amb aquest horitzó, doncs, volem incentivar des de la Co- missió Acadèmica del Programa aquesta permanent curiositat i apropar a la comunitat científica els seus fruits. No volem tancar aquesta presentació sense agrair la col·laboració fo- namental del Servei de Publicacions de la URV, que en tot moment ens ha ajudat a confegir aquest volum. Maria Bargalló 4 Bilbeny, N. (2015) “La curiosidad como motor de la investigación” a Bilbeny, N. & J. Guàr- dia (eds.), Humanidades e investigación científica. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp. 71-86. 8 FRANCO Y SALAZAR: DIPLOMACIA IBÉRICA EN TIEMPOS DE GUERRA, 1936-1945 David Almeida de Andrade Universitat Rovira i Virgili [email protected] Resumen. Desde la independencia portuguesa en 1640, España y Portugal han mantenido siempre relaciones históricas importantes, pero mirándo- se el uno al otro con desconfianza. En la Guerra Civil española y en la Segunda Guerra Mundial, ambos Gobiernos ibéricos se vieron forzados a colaborar el uno con el otro para evitar que la península ibérica fuese, por una parte, una zona de revolución que imitara el modelo soviético y, por otra, que fuese escenario de una nueva contienda europea. ¿Cómo dos países históricamente ligados y a la vez antagónicos pudieron mante- ner sus relaciones en épocas de guerras? El objetivo principal es estudiar las relaciones hispano-lusas durante dos hechos importantes del siglo XX como pueden ser la Guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial. Para ello, es necesario llevar a cabo en primer lugar un análisis y estudio de la producción bibliográfica (libros, artículos, tesis doctorales, etc.) tan- to en español como en portugués y otros idiomas. Después de extraer las ideas principales de las bibliografías, estudiaremos las fuentes primarias en los archivos españoles, portugueses y extranjeros (inglés y alemán). Fi- nalmente, procederemos a recopilar y redactar la información obtenida, de forma que podremos obtener las respuestas y conclusiones finales. Los resultados serán los extraídos de las fuentes primarias y secundarias, ya que este tema está poco analizado. Palabras clave: Portugal, España, guerras, diplomacia, neutralidad Bargalló Escrivà, Maria (coord.), Recerca en Humanitats 2018, Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2018, p. 9–26. ISBN: 978-84-8424-682-4. DOI: 10.17345/9788484246824 David Almeida de Andrade Franco and Salazar: Iberian diplomacy in times of war, 1936-1945 Abstract. Since Portuguese Independence in 1640, Spain and Portugal have maintained an important historical relationship whilst at the same time regarding each other with distrust. During the Spanish Civil War and the Second World War, both Iberian governments were forced to collaborate in order to prevent the Iberian Peninsula from becoming either a revolutionary zone that imitated the Soviet model or another theatre in the European war. How could these two countries, whose historical relationship was at once intimate and antagonistic, maintain diplomatic relations during wartime? The principal aim of this article is to study Spanish-Portuguese relations during two of the twentieth century’s most important events, namely the Spanish Civil War and the Second World War. To do so, the article undertakes an analysis of the bibliographical sources relating to the subject (books, articles, doctoral thesis, etc.) in Spanish, Portuguese and other languages.