Romànic als Pirineus Sobirà

La comarca del Pallars Sobirà s’estén, de sud a nord, des ◊ Església de Santa Maria d’Àneu, d’Escalarre ◊ Església de Santa Maria de Ribera de Cardós ◊ Església de Santa Eulàlia d’Alendo ◊ Santa Maria de Gerri de la Sal ◊ Església de la Mare de Déu de Bernui del congost de Collegats fi ns al poble d’Alós d’Isil, seguint el curs del riu . És la quarta comarca més gran Església de grans dimensions situada als afores d’Esterri Està considerada una de les més monumentals de la comarca, Església màgica enmig dels Pirineus. Cal seguir la carretera local És l’església més notable del Pallars Sobirà. El que resta de Conta la llegenda dels Pirineus que uns pastors de Bernui de Catalunya i, amb el seus 7.400 habitants, té una de les d’Àneu. Per arribar-hi, heu de prendre el camí d’Escalarre i, gràcies al campanar de torre medieval que s’aixeca al seu costat. de Tírvia en direcció a Burg i ; després d’uns 7 km s’arriba l’antiga abadia benedictina és l’església romànica del s. XII, de anaven caminant pel terme del poble veí, Seurí, quan es van densitats més baixes del país: 4 habitants per km2. a 800 m, trobareu la cruïlla de Santa Maria, seguiu uns 9oo Les seves mides considerables i les modifi cacions que ha rebut, a Farrera, s’ha de travessar el poble i continuar pel camí princi- planta basilical amb tres naus i tres absis, un atri de tres cossos trobar la Verge. Els dos pobles se la volien quedar i com que A la comarca es troba el llac més gran dels Pirineus, el de m més i veureu el temple a mà dreta. L’església presenta durant el s. XVIII sobretot, li ha donat una llum especial poc pal fi ns arribar a Alendo. L’església es troba en un serrat. Té una adossat a les naus que aixopluga la portada orientada a llevant, no arribaven a cap acord van voler jugar-s’ho a la sort o a la Certascan, i el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, amb una estructura d’una sola nau i coberta de fusta sobre arcs comuna a les esglésies romàniques. L’any 2001, per un acord del nau i un absis semicircular amb un arc presbiteral apuntat i amb i un campanar de cadireta de tres pisos. L’edifi ci ha sofert més voluntat de la Verge. Van tirar un càntir muntanya avall i van una altitud de 3.143 m. apuntats. També és probable que el temple Ple del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, aquest edifi ci fou contraforts exteriors de reforç. En la unió de la nau i l’absis, a modifi cacions a l’exterior, on s’ha sobrealçat la coberta. Els decidir que, si quedava sencer, seria per als de Bernui, que La major part del Pallars Sobirà està protegida. S’hi troben di- fos part d’un conjunt monàstic, el més considerat Bé Cultural d’Interès Local. l’exterior, hi ha un campanar d’espadanya. A la façana sud, on elements exteriors més notables són l’atri i la portada, a més de confi aven cegament en la Verge, i si es trencava, quedaria per verses zones PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya), rellevant de les valls d’Àneu. trobem la porta en arc de mig punt, s’observen vestigis d’un antic la decoració dels absis i el campanar d’espadanya. als de Seurí. el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el porxo. A l’absis trobem dues fi nestres de Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de doble esqueixada. Atri: L’atri de tres cossos té Miraculosament, el càntir no es va trencar, i quedà demostra- la Noguera Pallaresa-Collegats, amplis espais de la Xarxa columnes i capitells esculpits als da la voluntat de la Mare de Déu de restar amb els qui més Natura 2000, la Reserva Natural de Caça del Boumort, etc. Campanar: L’element més murs exteriors de tancament i confi aven en ella. Quant a la seva història, el primer poblament del singular de l’església. Coronat al mur de la portada. La portada Pallars es remunta a la prehistòria, de la qual ens n’han de merlets defensius, separa en arc de mig punt, amb tres A l’església també podreu veure una troballa recent: unes arribat nombrosos testimonis en forma de monu- els seus 4 pisos amb extre- arquivoltes en degradació, conté pintures barroques ocultes darrere la capa de pintura blanca. ments megalítics. mats frisos en dent de serra. decoració esculpida als capitells El procés de restauració ha permès recuperar les que es troba- La presència romana sembla que no hi fou gaire d’entrada a la porta. De l’exterior ven en més bon estat, els rosetons del sostre. intensa, a diferència de la Val d’Aran, tot i que les absidal, només resten visibles darreres troballes arqueològiques comencen a indicar un absis lateral i part del central, el contrari. tots dos amb ornamentació d’arcuacions i un fris en dent de serra Ja en època medieval i a partir de la desarticulació del sustentats per columnes a l’absis central. món romà, foren les comunitats muntanyenques les que explotaren els recursos de la muntanya. Després de la conquesta i el domini dels comtes de Tolosa, s’inicià la casa Interior: L’interior és la part més comtal del Pallars, que seria la més longeva de tots els comtats interessant del conjunt. Veiem catalans i que s’acabaria l’any 1487 amb la caiguda del castell de l’estructura coberta amb volta de València d’Àneu i la fi del domini d’Hug Roger III. canó i arcs torals sustentats per pilars La crisi general de l’ordre feudal té la seva continuïtat en l’edat mo- on s’inscriuen columnes i capitells derna i en la transformació del comtat pallarès en un marquesat esculpits. a les mans de la casa dels Cardona. Aquest marquesat coexistia Absis central: De decoració amb diversos senyorius, però tots plegats formaven part d’una llombarda amb arcuacions estructura superior, reial, que serà la sotsvegueria de Pallars i entre lesenes i tres fi nestres Absis: L’absis central té arcuacions que al segle XVIII es convertirà en el corregiment de . de doble esqueixada. sustentades per set columnes. En Des del fi nal del segle XVIII fins al 1870 la població creix fi ns a total podem contemplar fi ns a trenta Si baixeu al poble, la primera casa arribar al seu sostre demogràfi c de 20.348 habitants l’any 1860. capitells, dels quals més de vint són que es veu és Casa Alegre, una de les A partir del 1870 i fi ns al 1910 té lloc una crisi de l’economia de esculpits amb motius humans «cases fortes» de la vall, que encara subsistència que hi havia hagut fi ns aquell moment i comença i vegetals. conserva el balcó circular des d’on una davallada demogràfi ca i econòmica a causa de la desamor- el mossèn feia el sermó de la Festa tització civil de Madoz, la mala climatologia i l’arribada de la Major i del dia de Corpus. fi l·loxera, entre d’altres. Des del 1910 i fi ns al 1960, com a conseqüència de les millores en les comunicacions i la construcció de les primeres centrals hidroelèctriques, s’inicia un procés de modernització que es veurà truncat per la guerra civil i la postguerra. Des del 1960 fi ns al 1980 la comarca pateix una segona crisi provocada per la mecanització del camp i la industrialització de les ciutats. Aquests nuclis tindran un efecte “crida” per als Rosetó: Amb una ornamen- pallaresos cosa que durà tota la comarca a una nova davallada tació geomètrica, és format demogràfi ca fi ns al punt de quedar-se sense la meitat de la per dos arcs degradats. S’hi població (5.247 habitants). Pintures: Atribuïdes al cercle de Pedret. A la part superior hi ha observa una successió de representada l’Epifania amb Maria Majestat. Entre d’altres esce- triangles en relleu que encer- nes i personatges, al registre inferior hi ha dos serafi ns amb tres clen el perímetre exterior. Oficines d’Informació parells d’ales i els profetes Isaïes i Ezequiel. Oficina de Turisme del Pallars Sobirà Camí de la Cabanera, s/n. 25560 Sort Tel. 973 621 002. www.pallarssobira.info Planta: Possible- ment l’estructura Oficina Municipal de turisme d’Esterri d’Àneu respon a les formes C. Major, 40 bis. 25594 Esterri d’Àneu del segle XV i, se- Tel. 973 626 345. www.vallsdaneu.org gons alguns autors, Absidiola: Amb ornamenta- Oficina de turisme del l’estructura original ció i arcuacions llombardes, Ajuntament del Baix Pallars. Gerri de la Sal fou de planta basili- té una fi nestra de doble Tel. 973 662 040. http://baixpallars.ddl.net cal amb tres naus. esqueixada en pedra tosca. Oficina de turisme de Tavascan Carretera de Tavascan, s/n. Tavascan 1. Una passejada per la Mare de Déu de les Neus 2. De poble en poble pels Ponts d’estil Medieval 3. Cercant les petjades del romànic 4. La Ruta del Pla de Corts 5. La Ruta per la vall d’Àssua i el camí vell de Surp Tel. 973 623 079. www.tavascan.info

Oficina de turisme de Llavorsí Recorregut: Borén - Mare de Déu de Recorregut: Ribera de Cardós - Cassibrós - Ainet de Cardós - Recorregut: Llavorsí - Montesclado - Mallolís - Alendo - Recorregut: Peramea - Cortscastell - Montcortès - Recorregut: - Surp - Escàs - Sorre - Llessui - Bernui - Carretera de Cardós, s/n. Llavorsí les Neus - bordes d’Àrreu - Àrreu - Borén Arrós de Cardós - Pont de Lladrós - Farrera - Glorieta - Tírvia - Llavorsí Bretui - Masia d’Enjaume - Peramea Seurí - Altron - Rialp Tel. 973 622 217. http://llavorsi.ddl.net Durada: 1 hora 30 minuts Durada: 2 hores 30 minuts Durada: 5 hores Durada: 3 hores 30 minuts Durada: 6 hores Desnivell: 400 m Desnivell: 100 m Desnivell: 500 m Desnivell: 200 m Desnivell: 700 m Oficina de turisme de València d’Àneu Distància: 3,700 km Distància: 8,800 km Distància: 16,700 km Distància: 10,300 km Distància: 10,300 km Avda. Port de la Bonaigua, 9. València d’Àneu Tel. 973 626 038. http://altaneu.ddl.net D’especial interès: Ponts d’estil me- D’especial interès: Esglésies Oficina de turisme de Vall de Cardós dieval, arquitectura romànica, vistes romàniques, vistes panoràmi- Accés amb vehicle: Accés amb vehicle: Camí Comunidor, s/n. Ribera de Cardós D’especial interès: panoràmiques, tipologia constructi- ques, tipologia constructiva A Gerri de la Sal La ruta comença Tel. 973 623 239. http://vallscardos.ddl.net Església de Sant Martí va dels pobles. dels pobles. agafeu la carretera al mateix poble Seu del Parc Natural de l’Alt Pirineu de Borén, ermita de local fi ns a Peramea. de Rialp, les vistes Carrer de la Riba, 1. Llavorsí la Mare de Déu de les Variants: Des d’Arrós de Cardós, pu- Podeu aparcar el panoràmiques i Tel. 973 622 335. www.gencat.cat/parcs Neus, bordes d’Àrreu, jar a Esterri de Cardós i, des d’aquí, vehicle a la plaça de l’arquitectura cons- vistes panoràmiques i el baixar al Pont de Lladrós. A l’itinerari la Font. tructiva dels pobles Casa del PN d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici poble d’Àrreu. base s’hi ha d’afegir 45 minuts. són espectaculars. Carrer de Sant Maurici, 5. Tel. 973 624 036. www.gencat.cat/parcs Foto: Roger Gras

Col·lecció guies interactives Les valls d’Àneu i Espot. L’únic parc nacional de Catalunya La vall de Cardós. Aigua i romànic en estat pur

(Disponibles a l’Ofi cina de birà Pallars So Pallars Turisme Pallars Sobirà) »Les valls d’Àneu són un espai paradigmàtic, d’identitat geogràfi ca acusada, una terra amb perso- »En el segle XI s’inicia la plenitud altmedieval al Pallars amb el nalitat històrica pròpia, defi nida i emmarcada en les torres de guaita, en la vila medieval d’Escaló, triomf del romànic, (...) les lluites polítiques i militars no van 1. Esglésies i ermites romàniques en la talaia natural del castell de València d’Àneu. Constitueixen una genialitat natural, amb poder paralitzar l’impuls de l’organització de govern d’aquestes l’epicentre en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ofereixen singularitat cultu- terres i que van permetre el gran desplegament econòmic del 2. Pintura mural, pintura sobre taula ral, caliu humà: l’entranyable rusticitat de les es- segle XII, que va fi nançar l’edifi cació de les esglésies romàni- i talles. Patrimoni romànic glésies romàniques, amb les talles de fusta, els re- ques conservades o substituïdes per edifi cis moderns a partir taules, les piques beneiteres i d’olis, la particular del segle XVII. A aquesta prosperitat natural se n’hi va afegir 3. Retaules senzillesa dels ponts de pedra, la màgia perpètua una que era el resultat d’unes circumstàncies especials: els be- del solstici d’estiu a les falles d’Isil, la generosa nefi cis que els comtes catalans van tenir del cobrament de les fascinació dels pobles de lluents cobertes de paries i la participació en la reconquesta de la Catalunya nova, llosa i campanars vuitavats, l’autenticitat d’unes de manera directa per part dels comtes o com a particular Pic de la France Clavera tupines recollides en l’Ecomuseu... Herències dels naturals del Pallars Sobirà que podien anar d’almogàvers Tuc dels Tres Comtes patrimonials que confereixen a les valls d’Àneu la a soldada i a botí, a més d’altres possibilitats com pot ésser el Port d’Aulà màxima distinció, el certifi cat de qualitat.« comerç de matèries primeres, com la llana i el pergamí«. Pobles medievals Montgarri Rella, Ferran. Descobrir Catalunya. Amics de l’art romànic, Les esglésies romàniques de la Vall de Cardós. Vila Closa d’Escaló Núm. 35, setembre 2000 (pàg. 57). Barcelona, IEC, 2007 (pàg. 33). Vila Closa de Peramea Vila Closa de Rialp Val d’Aran Vila Closa de Vilamur Pic de Montarenyo

Cap de Marimanya Estany de la Mariola Tuc del Cap de l’Estany Estany Gerosso Blanc Pic dels Tres Comtes El Mig Pallars. On el riu es torna aventura Ponts d’estil medieval Pic de Moedo Pic de Marterat Refugi de Tuc de Bonabè Certascan Estany de la Gallina Estany del Port Montroig E. de Seno Alós Àrreu Estany d’Airoto Alós E. de Romedo de Dalt »El riu Noguera Pallaresa és l’ànima del Pallars Sobirà, i s Estany de Llavera Estany de Certascan ila P El més gran dels Pirineusa des de temps immemorials, en constitueix també l’eix viari

Borito (Lladorre) Cassibrós e c

d s E. de Romedo de Baix

a e e

o r Estany Major r t

Estany de Gabarreria r r Estany de Naorte r essencial. En el punt on aquest nervi té la seva principal

e a d Espot Esterri d’Àneu e S Estany de la Gola o als e

Estació d’esquí a Noarre N an C Pic de Broate m n e

ja e C cruïlla, quan rep les aigües de la Noguera de Cardós i els d e d

Gerri de la Sal Isil it Se u d o Isil r i a .

de Baquèira M ra Bordes de Graus R a er R M r in R Tuc de la Cigalera ra r ar e

r ar e M . d camins de les tres valls, vall Farrera, les valls d’Àneu i la vall Lladrós Tavascan Bonaigua e is S R S c Refugi de ra a Vielha a r Pla de Boavi e r e Pic de Sotllo r i la Pleta-Tavascan S La Torrassa Àrreu r d Pica d’Estats de Cardós, es troben amb el camí principal, allí es va esta- a a t l Pra Port de la n de 3.143 m U Estany del Diable

’ ta Estany de Canedo blir el poble de Llavorsí. (...) Per la seva ubicació geogràfi ca, Bonaigua Borén d le El cim més alt de Catalunya P iu Embassament Ermites Mare de Déu R de Tavascan E. de Sotllo en la doble cruïlla de rius i camins, la vila de Llavorsí es de les Ares Sorpe Estació d’esquí Isavarre Parc Natural Pic de Canalbona presenta com el punt de confl uència de totes les valls de naturalment Cerbi La Bonaigua de Tavascan E. d’Estats

n de l’Alt Pirineu E. de Baborte E. Fons

Gavàs a e

t l’Alt Pallars, i, alhora, com la porta, o frontissa, entre les

Ermita de Sant Quirc () Pleta del Prat c Tavascan r

s o o

València d’Àneu l a b l

Refugi v t a t o terres més baixes de la meitat meridional del Pallars Sobirà

Ermita preromànica de Sant Francesc (Araós) Estany Gerber Bosc T a Aineto e

del Gerdar e B S del Unarre d Pic de Montarenyod e e

Pic de Seros e i les terres abruptes de les altes valls pallareses.» u d Pic de la Bonaigua Gerdar d

Ermita de la Mare de Déu de les Neus (Àrreu) i La Mata de València B

. Esterri Plans de Boldís .

R als Pirineus als B Estany Major Pic de Xemeneies e B

Ermita de Santa Eulàlia d’Alendo (Farrera) Centre de les Son d’Àneu Lladorre d .

Planes de Son Burgo Lleret B Ermita de Santa Eulàlia de Serra (Lladorre) Tuc de Saboredo Boldís Jussà Pica Roja Marugan , Carme Maria, i altres. Un passeig per la història de Lla- Estany de Cabanes Escalarre Refugi de Pic de Bassiero Llavorre vorsí. Ajuntament de Llavorsí i Pagès Editors, SL (2007). Romànic Ermita de la Mare de Déu d’Arboló () Vallferrera Pla de Boet Port de Ratera d’Espot Lladrós Boldís Sobirà Jou Ermita preromànica de Sant Lliser (Virós) Tuc de Ratera Refugi E. d’Aixeus e Jou Pic Tudela Refugi Estany de Ratera Pla de la Font . d Embassament La GuinguetaB Ginestarre N a de la Torrassa Monteixo Pic de Norís r d’Amitges Pic de les Agudes Arrós o ixo e te i Benante g n u d’Àneu o r La Força M r Estany de St. Maurici Riu E u a r g Esglésies scr r e e Gran Tuc de Colomers ita Dorve Estaon e r e e m P r G a S o Esterri a l l E. de Baiau Ainet de Cardós c l Portarró Àreu d a e a av a Refugi E. Mallafré de Cardós t d P Estaís Berrós Sobirà e i V Estanyd’Espot u . La vall d’Àssua. La vall d’escriptors Espot V P e e

Bonestarre B Parc Nacional a ra d Església de Sant Romà (Aineto) l r d Redó l . Anàs f e .

e S B B

r i poetes d’Aigüestortes Berrós Jussà r iu d Estació d’esquí R R e

Cassibrós e T

Església de Santa Maria de la Torre (Alins) Petit Encantat i r o u

i Estany d’Espot Esquí a Norís r Gran Encantat N Tor Església de Sant Lliser (Alós d’Isil) o Surri de Sant Maurici g RibeR ra de Cardós (1.700 m) »Àssua és per a mi paradís d’infantesa. El nom u i u Pic del Negre Pic de Subenuix er

Església de Sant Esteve (Araós) Pic Morto a N P o Escaló a el vaig saber molt més tard. Encara que la sig- Pic de Burlla gal g Església de Sant Feliu de la Força (Àreu) Peguera re u s e

a r nifi cació del mot basc és lloc de pedres, per a a 07-2015 Alins Port de Cabús Església de Sant Serni (Baiasca) d Pic de Mar Estany Negre Escart e mi és la vall de l’aigua; en qualsevol indret que Refugi de C

Església de Santa Maria de Besan Tuc de Saburo a B r

J. M. Blanch d . et trobis, la fressa transparent t’acompanya:

ó Ainet de Besan d Pic de la Bassera Estaron s e Església de la Mare de Déu de Bernui Pic de Mainera Estany Mainera Araós B aixed una font, una bassa, un rec, un barranc, Església de Sant Martí (Escalarre) ca s Aidí Bordes un riu... (...) Presidida per la solemne i a Barcelona i a de Virós Madrid Església de Santa Maria d’Àneu (Escalarre) B Estació d’esquí B Tírvia a de acollidora presència del Montsent, us r R. Glorieta de Pic de Salòria ra Refugi de Virós Església de Sant Pau (Esterri de Cardós) n Arestui Montesclado Montorroio c Baiasca Gall Fer asseguro que la vall d’Àssua és un reco- d Vall Ferrera

e Montesclado Església de Santa Maria (Gerri de la Sal) Burg Bordes de Burg Tolosa C rregut ple de recers i de sorpreses, la llar

a Llavorsí R r Bilbao Església de Santa Maria (Ginestarre) e Farrera

Sant Sebastià i g Mallolís u entranyable que trobareu a faltar quan Montsent u Vitòria d e Pamplona Perpinyà Església de Sant Pere del Burgal (Escaló) e Alendo Os de Civís Logronyo St en sereu lluny.» Osca SORT . Església de Sant Llorenç (Isavarre) A Girona n Lleida to Saragossa Església de Sant Joan (Isil) ni Sant Romà de Tavèrnoles Barcelona Barbal, Maria. La Vall d’Àssua (pròleg). Tarragona Església de Santa Maria (Ribera de Cardós) La Vall Fosca Caregue Madrid Editorial Piolet, 2000 (pàg. 7). Castelló Església de Sant Just i Sant Pastor (Son) Llessui Escàs Rodés Pui d’Urdosa Surp Roní València Església de Sant Pere (Sorpe) Sorre Església de Sant Iscle i Santa Victòria (Surp) Montenartró Romadriu Alacant Saurí Altron Beraní Rialp rrad adriu Església de Sant Pere (Tor) Bernui El Se o om . R muns E Església de Sant Andreu (València d’Àneu) Tres Co La ruta del Baix Pallars. La riquesa de la sal Olp dels nya nta reu Mu a C Església de la Mare de Déu de Medina (Vilamur) La Bastida e l a d Castellviny et »I el Totpoderós digué: “Que es faci la llum”. I la llum se separà de les te- Tuc de la Cometa Pernui Pl Sant Joan de l’Erm Vell B rrat de S . Se ant Fe Se de liu nebres. Aleshores, Eva i Adam s’adonaren que eren al Pallars. Travessaren rra M Pujalt Estació d’esquí Monestirs d e on Sort t reta de Port Ainé la a aTor Collegats, esquivaren el barranc de l’Infern, feren una capbussada davant S rd L Tossal de Sant Quiri o it Enviny Estació d’esquí la Pic de l’Orri n Bressui l’Argenteria i es dirigiren feliços cap a Gerri de la Sal. Agafaren amb les mans Restes de Sant Pere del Burgal (Escaló) a Llarvén de Sant Joan Embonui Restes de Santa Maria de Gerri (Gerri de la Sal) Montardit de Dalt Refugi de l’Erm unes truites sota el pont romànic i s’instal·laren a la Plaça del Mercadal. Saverneda Comes de Rubió Es tancaren a l’Alfolí, salaren les truites i les menjaren. Des del magatzem Ancs Estac Pintures murals originals Poblat medieval de la sal contemplaren com l’airosa espadanya del Monestir de Santa Ma- Vilamur de Santa Creu Rubió Mencui Montardit ria, majestuós exemple del romànic del segle XI, una de les joies que pos- El Cogullo de Baix Escós Tornafort ort del Can a la Seu d’Urgell seïren els monjos benedictins, es refl ectia a l’immens mar de les salines. Església de Sant Serni (Baiasca) P tó Puiforniu Refugi a Andorra Baro Malmercat Llagunes La gent del poble, pallaresos feréstecs, s’hi arribaren per Soriguera Vall detó Siarb Ri an a la Pobleta u del C rebre’ls amb productes de la zona: la millor sal artesanal Turisme Pallars Sobirà Reproduccions de Pintures murals Freixe de Bellveí Sellui Arcalís Pui d’Adrall del món, el xolís, la secallona, la girella, els formatges Camí de la Cabanera, s/n. 25560 SORT Església de Santa Maria d’Àneu (Escalarre) Balestui Verge L’Altar de les Bruixes de vaca, cabra i ovella i el dolç nèctar de la retasia. Eva i d’Arboló Tel. 973 621 002. Fax: 973 621 003 Cabestany Bretui Adam agraïts, anaren al capvespre a passejar cap a Església de Sant Pere del Burgal (Escaló) El Comte Montcortès Peramea Baén El Soi l’ermita d’Arboló, del segle XII, espai de pelegrinat- www.pallarssobira.info Església de Santa Maria (Ginestarre) Mentui Sant Sebastià de Buseu Alt Urgell Estany càrstic B. d Església de Sant Pau i Sant Pere (Esterri de Cardós) e M Enseu ge i exvots... Després de cantar els goigs a la Mare http://senders.pallarssobira.cat de Montcortès or Vilesa Castellnou de Sarroca Se rere Gerri de la Sal rr Cortscastell s de Déu d’Arboló, varen aprofi tar que una barca de a Serra M P a El Pui e gd r al Canals a en Bresca Sarroca c a Pujol ràfting descendia per les cristal·lines aigües de la a lç Useu Nota: Aquesta és una mostra representativa del romànic Peracalç Puig Menut Noguera Pallaresa i varen tornar al poble. Tossal Buseu al Pallars Sobirà. Per a més informació, podeu consultar tot de Rocs gost de Colle Quan foren expulsats del Paradís, s’adonaren de el material que teniu a la vostra disposició a l’Ofi cina de Con gats L’Espluga Serra de C Turisme Pallars Sobirà. ube Riu Major com n’havien estat de bé a Gerri de la Sal.» Solduga res Montsor Refugi Carles Canut, actor, i Carlos Pérez de Rozas, pe- Argenteria Cuberes de Cuberes riodista, descendents d’Eva i Adam, cunyats i a Reserva Nacional de Caça de Boumort residents a Casa Tatet de Gerri de la Sal. a Lleida Pic de Matella Amb el suport de: Col·labora: Pic del Pi Sec Agost de 2008. Punt d’inici de les rutes a peu proposades Pallars Jussà